josep programari lliure

Programari Lliure

Josep Lluís Fumadò Balaguer 1er Bat

Introducció del programari

El programari lliure ,es aquell programa que respecta la llibertat dels usuaris, sobre el seu producte adquirit. Aixó vol dir que si una vegada els tens, pot ser utilitzat, canviat i redistribuït lliurement.

La Historia del programari

Als anys 60 i 70 el programari lliure era considerat un afegit als programes. Allà al 1971 les persones que feien servir el programari en les universitats i empreses creaven i

compartien el programari d'uns als altres, però als 80, els ordinadors modernes van comença a utilitzar sistemes operatius privats que provoca que els usuaris acceptar les condisions del programa sense modificació modificacions.

Libertats del programari lliure Llibertat 0 La libertad de usar el programa, per a cualsevol cosa. Llibertat 1 La libertad de estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptan-lo a les teues necessitats. Llibertat 2 La libertad de distribuir copias del programa, en el cual pots ajudar als demés. Llibertat 3 La libertad de millora el programa i fer públiques estes millores als demés, de manera que tota la comunitat se beneficie.

Tipus de LlicènciesUna llicència és aquella autorització formal que un autor d'un programari dóna a un interessat per fer "actes d'explotació legals”. Poden iaure tantes llicències com acords entre autor i el llicenciatari. El software llibre existeix en diferents grups de llicències:

-Llicència GPL

-Llicència AGPL

-Llicència d'estil BSD

- Llicències estil MPL i derivades

Llicències GPL

Una de les més utilitzades és la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL). - L'autor conserva els seus drets (copyright), i permet la redistribució i modificació sota termes dissenyats per assegurar-se que totes les versions modificades del programari es mantenen sota els termes més restrictius de la pròpia GNU GPL. Això fa que sigui impossible crear un producte amb parts no llicenciades GPL: el conjunt ha de ser GPL.

Llicència AGPL

La Llicència Pública General de Affero, és una llicència derivada de la llicència GNU dissenyada específicament per a assegurar-se que el programari que corri en servidors de xarxa.

La Affero GPL és íntegrament una GNU GPL amb una clàusula que afegeix la distribució del programari si s'executa per oferir serveis a través d'una xarxa.

Llicència BSD

Es diu així perquè utilitza molt programari distribuït juntament amb els sistemes operatius BSD. L'autor, sota aquestes llicències, manté la protecció de copyright únicament per a garantia i per requerir l'adequada atribució que permet la lliure redistribució i modificació, fins i tot si aquests treballs tenen propietari.

Llicència BSD

Aquesta llicència assegura el programari lliure,

en el sentit que l'usuari té llibertat il·limitada pel que fa al programari, i que pot decidir fins i tot redistribuir-lo com no lliure.

Aquesta llicència no contribueix al desenvolupament de més programari lliure.

Llicència MPL

Al mozilla s'utilitzen gran quantitat de productes de programari lliure en tot tipus de sistemes operatius. La MPL col.labora evitant l'efecte "viral" de la GPL (si tens llicencia.

Copyleft

No es més que el titular dels drets d'autor d'un programari en llicència que pot fer una versió modificada o original i vendre-la. Aquesta tècnica s'utilitza en empreses, i no restringeix cap dels drets als usuaris.

El programari lliure utlitaza com a navegador

Exemples de programari lliure

Creador del programari lliure

Richard Stallman, creador de los conceptos Free Software, y fundador de la FSF.