exili violeta a l'avui

AVUIDIJOUS, 6 DE GENER DEL 201134 | Cultura i Espectacles |

Era un èxit previsible.L’exposició Miquel Barce-ló 1983-2009. La solitudeorganisative tancarà lesportes aquest diumenge alCaixafòrum amb una xifrade visitants espectacular.Per ara, ja són 222.000 les

persones que han vist lamostra (una sonada mitja-na de 1.300 persones cadadia), i els responsables delCaixafòrum calculen quediumenge la xifra definiti-va fregarà les 230.000. Laretrospectiva de Barcelós’ha convertit en la segonaexposició més visitada dela història del Caixafòrum

Barcelona, després de Da-lí. Cultura de masses, queel 2004 va rebre 305.000persones. Barceló ha supe-rat les també popularíssi-mes propostes expositivesde Rodin (219.000) i Ru-bens (215.000).

L’exposició de Barcelóes va inaugurar, abans deBarcelona, a Madrid (amb

la presència del mateix ar-tista, que en canvi no vaser a la capital catalana). ACaixafòrum Madrid, mésde 285.000 persones vanviure l’experiència creati-va del pintor mallorquí.

Miquel Barceló 1983-2009. La solitude organi-sative aplega unes 200 pe-ces, des de les grans telescreades a partir del 1983fins a les més recents, i téCatherine Lampert de co-missària. Barceló ha parti-cipat activament en la se-lecció de les obres, que amés ha prestat algunes te-les de la seva pròpia col-lecció. ■

RedaccióBARCELONA

Barceló no atrapa Dalíperò fa història

Una imatge de l’exposició de Miquel Barceló alCaixafòrum ■ JOSEP LOSADA

S’ha parlat a bastament del’exili republicà, del muntd’intel·lectuals que van ha-ver de refer la seva vida al’estranger després de ladesfeta de la Guerra Civil.Ara bé: quin paper hi vantenir les dones i com vanpatir personalment aques-ta desbandada?

Després d’haver escritdiversos llibres al voltantde dones (Donasses. Pro-tagonistes de la Catalu-nya moderna, Mercè Ro-doreda i el seu temps, Ca-terina Albert: un retrat) lapoeta, narradora i assagis-ta Marta Pessarrodona(Terrassa, 1941) s’endin-sa ara en “l’altre exili”,l’anomenat “exili violeta”,en un estudi impulsat perDones per la Llibertat i laDemocràcia.

L’exili violeta. Escripto-res i artistes catalanes exi-liades el 1939 (Meteora)reconeix d’entrada la feinafeta per les intel·lectualsque varen exiliar-se, entreles quals hi havia nomscom ara Maria Teresa Ver-net (novel·lista i traducto-ra de James Joyce), la pin-tora Lola Anglada, l’escrip-tora Caterina Albert (Víc-tor Català), l’actriu Marga-rida Xirgu, la periodistaIrene Polo, la poeta i biblio-tecària Rosa Leveroni, lesescriptores Teresa Pà-mies, Aurora Bertrana,Anna Murià, Clementina

Arderiu, Frederica Mont-seny i –no hi podia faltar–Mercè Rodoreda.

Tal com traça Pessarro-dona, la dona va fer sentirper primer cop la seva veudurant la Segona Repúbli-ca –moment en què va ob-tenir el dret de vot–, i elprocés de “visibilitat feme-lla” va culminar en la Guer-ra Civil. A partir del fran-quisme, però, aquest im-puls alliberador va quedarestroncat.

Pessarrodona assenya-la que, en comparació ambels homes, moltes dones

van patir l’“exili interior”,aquell que, sense marxardel país, les va condemnara l’ostracisme.

Rodoreda i Anglada tipi-fiquen els dos tipus d’exili:l’exterior i l’interior. Rodo-reda va expatriar-se aFrança i no va tornar a Ca-talunya fins tres anysabans de la seva mort, el1979, mentre que Angladaes va amagar al seu pisd’Enric Granados fins al1947 (els franquistes lavan titllar de roja separa-tista peligrosa). No caloblidar tampoc els casos

de dones que van anar aparar a la presó, com ara laperiodista María Luz Mo-rales.

L’autora analitza el pesde les institucions femeni-nes d’abans del conflictebèl·lic, entre les quals des-taca la Biblioteca Popularde la Dona (dirigida perFrancesca Bonnemaison,una exiliada interior quedesprés ha donat nom alcentre), així com la pre-sència creixent de la donaen la política dels anystrenta (tant a esquerrescom a dretes, i en especial

en el bàndol anarquistaamb dones com ara LucíaSánchez Saornil, Merce-des Comaposada i AmparoPoch), una presència quecontrasta amb la seva ab-sència en institucions cul-turals com ara la Institucióde les Lletres Catalanes,l’Institut d’Estudis Cata-lans i la universitat (a ban-da d’auxiliars, com ara Ro-doreda a la ILC). L’assaig,seleccionat per al premi in-ternacional Terenci Moix,inclou a tall d’apèndix unspràctics “qui és qui” i “quèés què”. ■

L’‘altre exili’Valèria GaillardBARCELONA

Marta Pessarrodona estudia com van afectar la derrota del 1939 i la posteriordiàspora les intel·lectuals catalanes, com ara Lola Anglada i Aurora Bertrana

Marta Pessarrodona, l’abril passat a la seva casa de Sant Cugat ■ ORIOL DURAN

Un gran nombrede dones vanpatir l’exiliinterior, que lesva condemnar al’ostracisme