exili violeta a l'avui

1
AVUI DIJOUS, 6 DE GENER DEL 2011 34 | Cultura i Espectacles | Era un èxit previsible. L’exposició Miquel Barce- ló 1983-2009. La solitude organisative tancarà les portes aquest diumenge al Caixafòrum amb una xifra de visitants espectacular. Per ara, ja són 222.000 les persones que han vist la mostra (una sonada mitja- na de 1.300 persones cada dia), i els responsables del Caixafòrum calculen que diumenge la xifra definiti- va fregarà les 230.000. La retrospectiva de Barceló s’ha convertit en la segona exposició més visitada de la història del Caixafòrum Barcelona, després de Da- lí. Cultura de masses, que el 2004 va rebre 305.000 persones. Barceló ha supe- rat les també popularíssi- mes propostes expositives de Rodin (219.000) i Ru- bens (215.000). L’exposició de Barceló es va inaugurar, abans de Barcelona, a Madrid (amb la presència del mateix ar- tista, que en canvi no va ser a la capital catalana). A Caixafòrum Madrid, més de 285.000 persones van viure l’experiència creati- va del pintor mallorquí. Miquel Barceló 1983- 2009. La solitude organi- sative aplega unes 200 pe- ces, des de les grans teles creades a partir del 1983 fins a les més recents, i té Catherine Lampert de co- missària. Barceló ha parti- cipat activament en la se- lecció de les obres, que a més ha prestat algunes te- les de la seva pròpia col- lecció. Redacció BARCELONA Barceló no atrapa Dalí però fa història Una imatge de l’exposició de Miquel Barceló al Caixafòrum JOSEP LOSADA S’ha parlat a bastament de l’exili republicà, del munt d’intel·lectuals que van ha- ver de refer la seva vida a l’estranger després de la desfeta de la Guerra Civil. Ara bé: quin paper hi van tenir les dones i com van patir personalment aques- ta desbandada? Després d’haver escrit diversos llibres al voltant de dones (Donasses. Pro- tagonistes de la Catalu- nya moderna, Mercè Ro- doreda i el seu temps, Ca- terina Albert: un retrat) la poeta, narradora i assagis- ta Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) s’endin- sa ara en “l’altre exili”, l’anomenat “exili violeta”, en un estudi impulsat per Dones per la Llibertat i la Democràcia. L’exili violeta. Escripto- res i artistes catalanes exi- liades el 1939 (Meteora) reconeix d’entrada la feina feta per les intel·lectuals que varen exiliar-se, entre les quals hi havia noms com ara Maria Teresa Ver- net (novel·lista i traducto- ra de James Joyce), la pin- tora Lola Anglada, l’escrip- tora Caterina Albert (Víc- tor Català), l’actriu Marga- rida Xirgu, la periodista Irene Polo, la poeta i biblio- tecària Rosa Leveroni, les escriptores Teresa Pà- mies, Aurora Bertrana, Anna Murià, Clementina Arderiu, Frederica Mont- seny i –no hi podia faltar– Mercè Rodoreda. Tal com traça Pessarro- dona, la dona va fer sentir per primer cop la seva veu durant la Segona Repúbli- ca –moment en què va ob- tenir el dret de vot–, i el procés de “visibilitat feme- lla” va culminar en la Guer- ra Civil. A partir del fran- quisme, però, aquest im- puls alliberador va quedar estroncat. Pessarrodona assenya- la que, en comparació amb els homes, moltes dones van patir l’“exili interior”, aquell que, sense marxar del país, les va condemnar a l’ostracisme. Rodoreda i Anglada tipi- fiquen els dos tipus d’exili: l’exterior i l’interior. Rodo- reda va expatriar-se a França i no va tornar a Ca- talunya fins tres anys abans de la seva mort, el 1979, mentre que Anglada es va amagar al seu pis d’Enric Granados fins al 1947 (els franquistes la van titllar de roja separa- tista peligrosa). No cal oblidar tampoc els casos de dones que van anar a parar a la presó, com ara la periodista María Luz Mo- rales. L’autora analitza el pes de les institucions femeni- nes d’abans del conflicte bèl·lic, entre les quals des- taca la Biblioteca Popular de la Dona (dirigida per Francesca Bonnemaison, una exiliada interior que després ha donat nom al centre), així com la pre- sència creixent de la dona en la política dels anys trenta (tant a esquerres com a dretes, i en especial en el bàndol anarquista amb dones com ara Lucía Sánchez Saornil, Merce- des Comaposada i Amparo Poch), una presència que contrasta amb la seva ab- sència en institucions cul- turals com ara la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut d’Estudis Cata- lans i la universitat (a ban- da d’auxiliars, com ara Ro- doreda a la ILC). L’assaig, seleccionat per al premi in- ternacional Terenci Moix, inclou a tall d’apèndix uns pràctics “qui és qui” i “què és què”. L’‘altre exili’ Valèria Gaillard BARCELONA Marta Pessarrodona estudia com van afectar la derrota del 1939 i la posterior diàspora les intel·lectuals catalanes, com ara Lola Anglada i Aurora Bertrana Marta Pessarrodona, l’abril passat a la seva casa de Sant Cugat ORIOL DURAN Un gran nombre de dones van patir l’exili interior, que les va condemnar a l’ostracisme

Upload: dones-lid

Post on 26-Mar-2016

212 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Article sobre el llibre de Pessarrodona l'Exili Violeta al Diari Avui.

TRANSCRIPT

AVUIDIJOUS, 6 DE GENER DEL 201134 | Cultura i Espectacles |

Era un èxit previsible.L’exposició Miquel Barce-ló 1983-2009. La solitudeorganisative tancarà lesportes aquest diumenge alCaixafòrum amb una xifrade visitants espectacular.Per ara, ja són 222.000 les

persones que han vist lamostra (una sonada mitja-na de 1.300 persones cadadia), i els responsables delCaixafòrum calculen quediumenge la xifra definiti-va fregarà les 230.000. Laretrospectiva de Barcelós’ha convertit en la segonaexposició més visitada dela història del Caixafòrum

Barcelona, després de Da-lí. Cultura de masses, queel 2004 va rebre 305.000persones. Barceló ha supe-rat les també popularíssi-mes propostes expositivesde Rodin (219.000) i Ru-bens (215.000).

L’exposició de Barcelóes va inaugurar, abans deBarcelona, a Madrid (amb

la presència del mateix ar-tista, que en canvi no vaser a la capital catalana). ACaixafòrum Madrid, mésde 285.000 persones vanviure l’experiència creati-va del pintor mallorquí.

Miquel Barceló 1983-2009. La solitude organi-sative aplega unes 200 pe-ces, des de les grans telescreades a partir del 1983fins a les més recents, i téCatherine Lampert de co-missària. Barceló ha parti-cipat activament en la se-lecció de les obres, que amés ha prestat algunes te-les de la seva pròpia col-lecció. ■

RedaccióBARCELONA

Barceló no atrapa Dalíperò fa història

Una imatge de l’exposició de Miquel Barceló alCaixafòrum ■ JOSEP LOSADA

S’ha parlat a bastament del’exili republicà, del muntd’intel·lectuals que van ha-ver de refer la seva vida al’estranger després de ladesfeta de la Guerra Civil.Ara bé: quin paper hi vantenir les dones i com vanpatir personalment aques-ta desbandada?

Després d’haver escritdiversos llibres al voltantde dones (Donasses. Pro-tagonistes de la Catalu-nya moderna, Mercè Ro-doreda i el seu temps, Ca-terina Albert: un retrat) lapoeta, narradora i assagis-ta Marta Pessarrodona(Terrassa, 1941) s’endin-sa ara en “l’altre exili”,l’anomenat “exili violeta”,en un estudi impulsat perDones per la Llibertat i laDemocràcia.

L’exili violeta. Escripto-res i artistes catalanes exi-liades el 1939 (Meteora)reconeix d’entrada la feinafeta per les intel·lectualsque varen exiliar-se, entreles quals hi havia nomscom ara Maria Teresa Ver-net (novel·lista i traducto-ra de James Joyce), la pin-tora Lola Anglada, l’escrip-tora Caterina Albert (Víc-tor Català), l’actriu Marga-rida Xirgu, la periodistaIrene Polo, la poeta i biblio-tecària Rosa Leveroni, lesescriptores Teresa Pà-mies, Aurora Bertrana,Anna Murià, Clementina

Arderiu, Frederica Mont-seny i –no hi podia faltar–Mercè Rodoreda.

Tal com traça Pessarro-dona, la dona va fer sentirper primer cop la seva veudurant la Segona Repúbli-ca –moment en què va ob-tenir el dret de vot–, i elprocés de “visibilitat feme-lla” va culminar en la Guer-ra Civil. A partir del fran-quisme, però, aquest im-puls alliberador va quedarestroncat.

Pessarrodona assenya-la que, en comparació ambels homes, moltes dones

van patir l’“exili interior”,aquell que, sense marxardel país, les va condemnara l’ostracisme.

Rodoreda i Anglada tipi-fiquen els dos tipus d’exili:l’exterior i l’interior. Rodo-reda va expatriar-se aFrança i no va tornar a Ca-talunya fins tres anysabans de la seva mort, el1979, mentre que Angladaes va amagar al seu pisd’Enric Granados fins al1947 (els franquistes lavan titllar de roja separa-tista peligrosa). No caloblidar tampoc els casos

de dones que van anar aparar a la presó, com ara laperiodista María Luz Mo-rales.

L’autora analitza el pesde les institucions femeni-nes d’abans del conflictebèl·lic, entre les quals des-taca la Biblioteca Popularde la Dona (dirigida perFrancesca Bonnemaison,una exiliada interior quedesprés ha donat nom alcentre), així com la pre-sència creixent de la donaen la política dels anystrenta (tant a esquerrescom a dretes, i en especial

en el bàndol anarquistaamb dones com ara LucíaSánchez Saornil, Merce-des Comaposada i AmparoPoch), una presència quecontrasta amb la seva ab-sència en institucions cul-turals com ara la Institucióde les Lletres Catalanes,l’Institut d’Estudis Cata-lans i la universitat (a ban-da d’auxiliars, com ara Ro-doreda a la ILC). L’assaig,seleccionat per al premi in-ternacional Terenci Moix,inclou a tall d’apèndix unspràctics “qui és qui” i “quèés què”. ■

L’‘altre exili’Valèria GaillardBARCELONA

Marta Pessarrodona estudia com van afectar la derrota del 1939 i la posteriordiàspora les intel·lectuals catalanes, com ara Lola Anglada i Aurora Bertrana

Marta Pessarrodona, l’abril passat a la seva casa de Sant Cugat ■ ORIOL DURAN

Un gran nombrede dones vanpatir l’exiliinterior, que lesva condemnar al’ostracisme