escriure textos expositius

Escriure textos expositius

Sant Cugat

4 novembre 2015

Dolors Quinquer

Analitzem el text de l’exemple: •Els factors o causes de l’obesitat infantil que dóna el text són adients, pertinents, adequats? •Proporciona prou informació? És prou complerta l’explicació? •Quines conseqüències esmenta? Ho fa al mateix nivell que les causes? •Presenta els factors amb objectivitat, aprofundint amb raonaments? •Aquest text és una explicació? •La tipologia del text és explicativa o expositiva?

Aportació d’informació: 1.Continguts 2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar 3.Textos explicatius, expositius, d’informació 4.Criteris d’avaluació

Lola Quinquer

• La coherència textual inclou l’estructura del text (coherència formal) i el contingut (coherència temàtica).

• Allò que es diu (el contingut) ha de ser pertinent i suficient per produir textos reeixits. El domini del lèxic específic forma part de l’aprenentatge de continguts conceptuals.

No podem treballar la llengua sense els continguts, ni els continguts sense la llengua

Obesitatinfan l(excésdeteixitadipósogreix)

Causes

Genè ques(herènciadelspares)

Excésdecaloriesigrassesala

dieta

Sedentarisme

Disminucióac vitat sica

Pocesport+TV+Internet+Videojocs

Conseqüències

Unanovaepidèmia

Mapa dels continguts

Aportació d’informació: 1.Continguts

1.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar 1.Textos explicatius, expositius, d’informació 2.Criteris d’avaluació

L’explicació científica és l'objectiu fonamental de la ciència (també les ciències socials). Les ciències pretenen, substancialment i en primer lloc, donar explicacions sistemàtiques i ben fonamentades. Per explicació entenem tota resposta que segueix a un “per què?”. Normalment s'entén que les explicacions es fan a partir de models científics....

Explicar o justificar

Dolors Quinquer,

Quines imatges corresponen a essers vius? Per què?

Lola Quinquer

Exemple 1

Essers vius: •Intercanvien matèria i energia amb el medi •Es relacionen amb el seu entorn •Provenen d’altres essers vius •Es poden reproduir •Estan formats per cèl·lules

Lola Quinquer

- Professor: Una persona és un animal? - Classe: ¡¡Nooo!! . - Jane: ¡Sí l’és! - Classe: ¡Nooo! -Professor: -En què en bases, Jane? - Jane: Bé, tots nosaltres som kiwis (ocell neozelandès amb el qual es designa als habitants de NZ), (Aula de 8 anys)

El “per què?” a les aules

Dolors Quinquer

Wellington, Nova Zelanda

EXEMPLE 2

L’aranya és un animal? Per què? 8 ANYS

Dolors Quinquer

EXEMPLE 3

Classes d’essers vius: 1.Animals 2.Fongs 3.Plantes 4.Protestes

Lola

Quinquer

Animals

Lola

Quinquer

En què hem de pensar per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? o per saber si un cuc i una serp formen part del mateix grup d’animals?

Lola

Quinquer

Lola

Quinquer

Lola

Quinquer

Lola

Quinquer

Les aranyes son artròpodes

Els artròpodes són animals

invertebrats amb un

exosquelet, un cos segmentat i

extremitats articulades.

Els artròpodes inclouen

insectes, aràcnids, crustacis,

etc.

Lola

Quinquer

Dolors Quinquer

El cas de la classe de les girafes

P4

Dolors Quinquer

EXEMPLE 4

Aprendizaje por ajuste

ANIMAL

pájaro mamífero

actividadAspecto ¿Plumas? tamañoAspecto hábitat

especie hábitat especie alimentaciónp p

Dolors Quinquer

Quin model d’animal és la girafa? En que es diferencia del colom?

Quins són animals? Per què?

EXEMPLES DE COMPARACIÓ:

Dolors Quinquer

EXEMPLE 5

L’aprenentatge només és dóna quan sabem explicar i aplicar allò que hem après en un altre context.

Model inicial Model més evolucionat

Model encara més

evolucionat

APLICAR A UNA SITUACIÓ DIFERENT

Dolors Quinquer

LA TRANSFERÈNCIA requereix disposar de conceptes i models a la memòria semàntica

Model inicial Model més evolucionat

Model encara més

evolucionat

MEMÒRIA MAGATZEM

Com ho expliquen els alumnes?

Exemple 5: Si deixem un tomàquet obert, a la cuina de casa, sovint al cap de pocs dies, observem que apareix la floridura

Capa fúngica, sovint vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície, normalment amb un cert contingut orgànic.

el tomàquet s’ha descomposat,

s’ha podrit, hi han sortit floridures

perquè s’ha podrit

el tomàquet canvia

de color, de textura, de sabor,...

apareixen floridures a la superfície

com ho expliquen els alumnes?

TEORIA DE LA

GENERACIÓ ESPONTÀNIA

Com ho expliquem des de la ciència?

com ho expliquen els científics?

el tomàquet canvia

de color, de textura, de sabor,...

apareixen floridures a la superfície

a l’aire hi ha espores… algunes

cauen sobre el tomàquet i, si l’ambient

és favorable creixen, llavors diem que el

tomàquet s’ha florit

TOT ÉSSER

VIU S’ORIGINA A

PARTIR D’UN ALTRE.

ELS ÉSSERS VIUS

AL NUTRIR-SE

MODIFIQUEN

EL MEDI

Com expliquem els canvis en el tomàquet?

Com expliquem el creixement de la floridura?

Introduint noves maneres de ‘veure una floridura”

Com una telaranya… feta de ‘hiphes’…

….amb esporangis que….

…..plenes de cèl.lules reproductores, espores …observats al microscopi, semblen bossetes…

De què s’alimenten les floridures? Què passarà si agafem un tomàquet o un tros de pa humit i l’inoculem amb espores d’una floridura?

Els alumnes ‘veuen’ el creixement extraordinàriament ràpid de la floridura, s’emocionen….

Plantejar preguntes rellevants i significatives des de la ciència

Dolors Quinquer

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de l’objecte o del fenomen

DESCRIURE

Produir raons o arguments... en relació al corpus de

coneixement (teoria)

Produir raons o arguments... amb la finalitat de convèncer

JUSTIFICAR

ARGUMENTAR

EXPLICAR

Produir raons o arguments... Establir relacions entre raons i

arguments...

Dolors Quinquer

Aportació d’informació: 1.Continguts 2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar

1.Textos explicatius, expositius, d’informació 1.Criteris d’avaluació

«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s'ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències. Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d'organització i jerarquització, i explicar, és l'activitat que, partint d'una base expositiva o informativa necessàriament existent, es fa amb finalitat demostrativa (establint relacions causals).

Textos explicatius (Tipologia textual Adam)

Un text explicatiu hauria de complir alguns requisits: •proporcionar informació suficient al destinatari •donar un nombre suficient de causes o conseqüències, sempre en relació als coneixements que es manegen. •ordenar-les jeràrquicament establint una prelació per ordre d’importància •presentar les interrelacions que es produeixen entre les diverses causes •estructurar el text segons la lògica d’una explicació: - amb una introducció - un desenvolupament - unes conclusions •utilitzar frases amb relacions causals o adversatives que s’expressen amb connectors causals com perquè, ja què, com que, atès que,

considerant que, a causa, a conseqüència de...

Dolors Quinquer

El temps verbal de l'explicació és el

present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.

PRECISIÓ I CLAREDAD

•És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles», és a dir, els especificatius. •De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el

propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor

precisió possibles. •L'ús dels termes ens assegura una interpretació

única. Evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.

CONNECTORS conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacional, tenen un paper important per establir connexions lògiques entre oracions. Els més habituals són els propis d’oricions: •causals (perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...). •il·latives (doncs, per tant, en conseqüència, així...). •finals (perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb l'objectiu de, amb la finalitat de...). •adversatives (però), les condicionals (si, sempre que, a condició que...) i les concessives (malgrat que, a pesar que, per + adjectiu + que...).

Llavors...., llavors reforça

afavoreix

(confonen causes i conseqüències…)

CONNECTORS QUE AJUDEN A ESTABLIR RELACIONS COMPLEXES

Llavors..., llavors

Si....., aleshores..... pensament hipotètic

pensament lineal

pensament causal Ja que...., perquè.....

afavoreix

Dolors Quinquer

Estructura dels textos explicatius

INTRODUCCIÓ

DESENVOLUPAMENT

CONCLUSIÓ

Dolors Quinquer

estructuracausal

Antecedent

Antecedent

Conseqüent

Antecedent

Conseqüent

Conseqüent

Antecedent

Conseqüent

estructuraproblema-solució

Problema Solució

Problema

Problema

Solució

Solució

Solució

Problema

Problema 2

Problema 1Solució

Solució

Solució

Solució

EXPLICAR:

1.

Exemples causes-conseqüències

Dolors Quinquer

estructura causal

Antecedent

Antecedent

Conseqüent

Antecedent

Conseqüent

Conseqüent

Antecedent

Conseqüent

Natalitat països rics

CAUSES CONSEQÜÈNCIES

Poca mortalitat infantil

Treball femení fora de casa

Endarreriment primer fill/a

Cost econòmic dels fills

Envelliment població

Pensions

Despesa sanitària

Dolors Quinquer

2. estructura problema - solució

Problema Solució

Problema

Problema

Solució

Solució

Solució

Problema

Problema 2

Problema 1 Solució

Solució

Solució

Solució

Per què cada vegada hi ha més senglars a Collcerola. Quins problemes compota? Quines solucions hi ha?

(3r cicle de primària). Font: Prat/Márquez

Objectiu: Escriure un text explicatiu Que en saps d’aquest problema?

Exemple de problema-solució:

Organitzar la informació

Problemes Causes Solucions: Què podem fer?

Dolors Quinquer

Problemes

Per què hi més?

Quines mesures prendre?

3. estructura comparativa

S’assemblen en...

Es diferencien en...

La meva opinió és.../ La conclusió és...

Té ca rac te rís ti

ques

Comparació entre

2n element 1r element Té ca rac te rís ti

ques

Organitzadors gràfics

GIRAFA COLOM SEMBLANCES

DIFERÈNCIES

Dolors Quinquer

Aportació d’informació: 1.Continguts 2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar 3.Textos explicatius, expositius, d’informació

4.Criteris d’avaluació

Millorem el text “Obesitat infantil, nova epidèmia”

Introducció

Conclusions

Anticipar el contingut Resumir les idees claus (conclusions)

Millorar la cohesió

1.Compareu el conte: La història d’en Joan, el nen que era grassonet, amb el text expositiu L'obesitat infantil, una nova epidèmia.

Tasca: Heu de cercar les similituds i les diferències entre les dues tipologies textuals i

escriure un text nou text comparatiu Objectiu: Identificar les diferencies entre ambdós tipologies i escriure un text on

s’expliquin

Text narratiu

Coherencia

• CONTINGUT: Proporciona informació rellevant, pertinent i suficient? Fa ús de l’empatia per apropar-se al lector? Contextualitza la informació per fer-la més propera?

• ESTRUCTURA: Respecta els requisits d’ordenació, estructuració, relacions

lògiques...

Dolors Quinquer

Fase 3. Abans d’escriure situem-nos, concretem el context en el qual s’escriurà aquest text: •Qui escriu? •Amb quin propòsit o objectiu? •Qui és el destinatari? •Quina extensió ha de tenir el text? •S’escriu a l’aula en totes les fases que requereix? •Quin termini hi ha per lliurar-lo?

Fase 4. El nou text ha de ser un text expositiu, per tant he de tenir en compte: •He d’aportar un nombres suficient aspectes que mostrin especialment les diferencies entre ambdós text •Aquests elements o qüestions s’han de presentar-se de manera ordenada. •Cal destacar les diferències, posant exemples •El text ha de constar d’una introducció, un desenvolupament i unes conclusions. •He de posar-hi un títol i subtítols •Cada paràgraf, una idea • He d’enllaçar cada paràgraf amb el següent •He d’emprar el vocabulari amb precisió, sense repetir paraules ..

•Verbs en present, passat... ......

Document 1. Criteris d’avaluació d’una com`paració

Fases 3 i 4

Text definitiu

---

Dolors Quinquer

1. Qui és l’autor? Què pretén? Què saps del diari que ha publicat aquest article?

2. Quins factors han provocat la situació actual? 3. L’article et sembla prou documentat? Quina és

la principal font d’informació? En quines dades basa les afirmacions?

4. Quines conseqüències tindrà el problema que planteja? Quins seran els homes amb més dificultats per a casar-se? Cóm afectarà a les dones aquesta situació?

ADEQUACIÓ COHERENCIA COHESIÓ CORRECCIÓ

PLANIFICACIÓ REDACCIÓ REVISIÓ TEXT DEFINITIU

ORDRE