el material del laboratori

El material del laboratori:

Al laboratori hi ha diverses eines i instruments que cal que coneguis.

Balança:

Instrument que permet mesurar la massa d'un cos i comparar-la amb una Altre massa coneguda. Hi han diferents tipus de balances, poden ser: de braços iguals, roberval, monoplat, electrònica...

Bec de bunsen:

Fogó de gas el qual té un tub i pel seu extrem en surt la flama. A la base del tub hi ha un anell amb una obertura regula l'entrada d'aire i permet controlar la combustió.

Bombona de gas:

Les utilitzem al laboratori com a combustible.

Bureta:

Aparell volumètric que s’utilitza per fer valoracions. Consisteix en un vidre graduat de dalt a baix amb una clau del pas que controla que passi el líquid. La capacitat de les buretes es de 25 o 50 ml.

Càpsula de porcellana:

Serveix per a evaporar líquids. Consisteix en un vas de fons pla que té un petit bec.

Cèrcol:

Serveix de suport per a diferents estris del laboratori consta de un anell amb un mànec metàl·lic.

Columna de fraccionament:

Aparell que s’utilitza en les destil·lacions, per separar d'una mescla líquida de substàncies amb diferent punt d'ebullició.

Comptagotes:

L’utilitzem per afegir gotes de líquid del mateix volum consisteix d’un tub de vidre ( en alguns casos graduat) amb una caputxa de goma en un extrem i acabat, en l'altre, en forma capil·lar.

Cristal·litzador:

S’utilitza per facilitar l’evaporació de líquid en les cristal·litzacions. Consta d’un recipient de vidre amb forma cilíndrica, més ampla que alt.

Embut: Estri de vidre amb

forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.

Embut de decantació:

Aparell de vidre en forma de pera invertida amb boca i tap esmerilat a la part superior i a la part inferior, clau que controla el pas del líquid cap al tub d'escolament, el qual s’utilitza per separar dos líquids immiscibles de diferent densitat. Un cop els deixem en repòs es separen en capes i en obrir la clau de pas s’escola el líquid més dens.

Escovillo:

Serveix per netejar l’interior d’un tub o una cavitat, consta d’un raspall petit amb un mànec llarg i prim.

Espàtula:

L’utilitzem al laboratori per manipular reactius sòlids, té forma de pala petita i prima, és d’acer.

Flascó rentador: Ampolla de plàstic

que normalment es utilitzada per a l'aigua destil·lada. Té un tap travessat per un tub per on es fa sortir l'aigua en forma de rajolí.

Filtre: Làmina de paper porós utilitzada

en la filtració d'una suspensió. Deixa passar el líquid mentre reté les partícules sòlides.Hi ha dos tipus de filtre: filtre de plecs i filtre llis.

A través del filtre de plecs, la filtració és més ràpida, perquè la superfície de filtració és més gran que en el filtre llis. El filtre de plecs s'utilitza quan es vol recollir el líquid.S'empra el filtre llis quan interessa recollir el producte sòlid

Gradeta:

Estri del laboratori que serveix per col·locar drets els tubs d’assaig i les pipetes. Pot ser metàl·lic o de fusta.

Matràs aforat:

Recipient de forma esfèrica, de fons pla i coll llarg i estret amb una osca. Usualment és aforat a 20oC. A aquesta temperatura, la seva capacitat és exactament la indicada. Se'n fabriquen de 50, 100, 250, 500, 1 000 i 2 000 ml i s'utilitzen sobretot per a preparar solucions.

Matràs de destil·lació:

Matràs de fons rodó que al mig del coll té una tubuladura inclinada cap avall, per on s' acobla el refrigerant. Serveix per efectuar una destil·lació.

Matràs erlenmeyer:

Matràs de forma cònica i fons pla. Recipient molt estable que s'utilitza en moltes tasques experimentals com per exemple en química, filtracions, valoracions, etc.

Nou:

S’utilitza per abraçar i fixar dos suports. Consta d’una peça metàl·lica amb dues canals perpendiculars.

Paper indicador universal:

Paper impregnat d'un indicador àcid-base, habitualment tornasol, que dóna una mesura indicativa del pH d'una solució.

PH-metre

Instrument que mesura el PH d’una dissolució.

Pinces de bureta:

Pinces metàl·liques que subjecten buretes i que atravès del mànec i atravès d’una nou en fixen el suport.

Pipeta:

Tub llarg i estret que omplert per subjecció, deixa anar el líquid contingut quan hom treu el dit que l’obertura l’extrem superior i serveix per transpassar líquid.

Pipetejador:

Aparell que permet succionar líquid, sense perill, per omplir una pipeta. La succió de líquid es fa amb una sola mà, fent girar un rodet d'aspiració. Per abocar líquid només cal pressionar la palanca situada sobre la superfície lateral de l'aparell.

Placa calefactora:

Planxa elèctrica que s'utilitza en lloc del bec Bunsen, especialment quan s'ha d'escalfar una substància inflamable.Si s'ha d'escalfar un matràs és millor utilitzar un escalfador per a matrassos, aparell elèctric amb forma i capacitat per a aquests recipients

Proveta graduada:

Vas cilíndric amb peu i bec. Graduada de baix a dalt per a llegir amb comoditat el volum de líquid que conté. Es fabriquen provetes de 10, 100, 500 i 1000 ml.

Reactius i productes químics:

Substàncies (elements, compostos o dissolucions) envasats per a ser utilitzats al laboratori. Els fabricants els envasen en flascons, ampolles i pots de vidre, habitualment, de color tòpaç o de plàstic. Sempre estan convenientment etiquetats

Refrigerant:

Aparell utilitzat en les destil·lacions per refredar i condensar els vapors procedents del matràs de destil·lació. És un tub de vidre amb dos becs laterals d'entrada i sortida d'aigua que al seu interior té un altre tub per on circula el fluid a refrigerar.

Reixeta:

Quadrat de tela metàl·lica, al centre del qual hi ha sovint una placa circular d'amiant.S'utilitza, sostinguda sobre un trespeus o un cèrcol, com a suport de recipients que s'han d'escalfar. Actua com un bany d'aire i evita que la flama del bec toqui directament el recipient.

Suport:

Dispositiu metàl·lic format per una base i una barra fixada a la base que serveixen de suport a diferents recipients i estris de laboratori, pinces, cèrcols...

Termòmetre:

Aparell utilitzat per a la mesura de temperatures.

Trípode:

Suport metàl.lic amb tres potes.

Tub d’assaig:

Tub de vidre tancat per un extrem, de fons rodó, de dimensions molt diverses. Es fa servir al laboratori com a recipient i vas de reacció.

Tub de goma:

Tub de goma flexible que s'utilitza per a connexions o com a conducte de desguàs. Se'n fabriquen de diversos gruixos i diàmetres.

Vareta de vidre:

S’utilitza per agitar una mescla, per dirigir un raig de líquid i per evitar pèrdues d’esquitxos, consta d’un cilindre prim de vidre massís.

Vas de precipitats:

Vas cilíndric de vidre, resistent al foc, proveït de bec i sovint graduat. Té una gran aplicació en les tasques experimentals de la química, per preparar mescles, recollir líquids, etc.

Vidre de rellotge:

Disc còncau de diverses mides. S'utilitza com a tapadora de vasos de precipitats i com a suport de substàncies en pesar-les, transportar-les, assecar-les, etc.

Normes del laboratori:A causa de la manipulació amb productes

químics, impliquen un risc d’accidents, per això em de seguir unes normes de

seguretat per prevenil-se.

Sobre el comportament:

1-Em de treballar amb un lloc fix sense desplaçance si no ens ho indica el professor. 2-Els espais entre taules han de estar buits. 3-Sobre la taula només em de tenir el material que

estem utilitzan. 4-Totes les operacions que realitzem s’han d’anotar. 5-Al laboratori no es pot menjar, beure ni fumar. 6-Algunes practiques requereixen l’ús de materials

de protecció, els hem d’utilitzar sempre que ens ho indiquin.

7-En acabar la secció ens hem de rentar les mans.

Respecte al material del laboratori i els productes químics:

1-El material ha de estar net, tan quan comencem la practica com quan l’acabem.

2-Per fer servir un aparell hem de conèixer el seu funcionament, si s’ha de pipetejar no ho feu amb la boca utilitzeu una pipeta o un pipetejador.

3-Si un aparell funciona connectat a la corrent, cal que abans de connectar-lo, llegiu la placa de característiques.

4-Si treballeu amb un producte químic corrosiu, no el col·loqueu mai directament sobre el platet d'una balança, netejeu les espàtules, tot seguit, després de fer-les servir.

5-Els pictogrames dels recipients per a productes químics indiquen la seva perillositat. En cap cas, es poden tocar amb els dits, ni es poden provar o olorar, i tampoc s'han d'apropar als ulls.

6-A l'hora d'emagatzemar productes químics s'han de tenir en compte les frases de risc de les etiquetes perquè podrien causar accidents en cas de contacte.

Respecte als residus generals:

1-Els productes utilitzats al laboratori poden ser perillosos per el medi ambient, no s’han de llençar a la paperera ni abocar a l’aigüera sense supervició del professor.

2-Els residus perillosos per el medi ambient s'han d'emmagatzemar convenientment separats i identificats, encara que alguns es poden diluir i abocar a la aigüera.

3-S'ha de tenir contenidors per recollir els aparells trencats i restes de materials reciclables.

Respecte a les instal·lacions:

1-No es pot utilitzar el gas ni el corrent elèctric sense permís.

2-No toqueu cap producte ni aparell dels armaris sense autorització.

En cas d’accident:

1- Aviseu al professor i segiu les seves indicacions.

2-Al laboratori hi ha una farmaciola per a primers auxilis i un llistat de telèfons d'urgència.

3-Al laboratori hi ha un extintor. No l'utilitzeu sense l'autorització del professor.

Perillositat dels productes químics:

La manipulació, l'emmagatzematge, el transport i l'eliminació de productes

químics comporten un risc, per evitar-los cal que coneguis els següents

pictogrames.

Corrosiu:

Producte que, per contacte, pot produir acció destructiva en els teixits dels éssers vius.

Per prevenir-ho s’han de prendre mesures per protegir els ulls, la pell i el vestit. Ex: amoníac.

Explosiu:

Producte que explota per acció d'una flama.

Per evitar-ho s’han de manipular lluny de les flames, espurnes , fons de calor i s’han de evitar els cops i els fregaments. Ex: nitrogloceriana.

Inflamable:

substància que crema fàcilment per acció d'una espurna.

Els productes inflamables s'han d'emmagatzemar separats de les substàncies comburents i manipular-los allunyats de les flames, les espurnes i les fonts de calor. Ex: gasolina.

Comburent:

Substància que, en contacte amb productes inflamables, produeix una reacció amb emissió de calor.

Els productes comburents s'han d'emmagatzemar separats dels combustibles i s'han de manipular lluny de flames, espurnes i fonts de calor.

Tòxic:

Producte que per inhalació o penetració cutània pot produir trastorns físics greus, aguts o crònics i causar fins i tot la mort.

S'ha de tenir molta cura en evitar la ingestió, inhalació i el contacte amb la pell de les substàncies tòxiques. Ex: nitrat de plom.

Nociu:

Substancia que per inhalació, ingestió o penetració cutània pot produir trastorns físics de gravetat limitada.

En manipular substàncies nocives s'ha d'evitar amb cura la ingestió, la inhalació i el contacte amb la pell. ravetat limitada. Ex: iode.

Irritant:

Substància no corrosiva que per contacte prolongat amb la pell i les mucoses pot produir una inflamació.

Les substàncies irritants s'han de manipular amb cura evitant el contacte amb els ulls i la pell. No s'han d'inhalar els vapors. En cas d'accident, s'ha de rentar la zona afectada amb aigua abundant. Ex: el lleixiu.

Perillós per el medi ambient:

producte que presenta un perill immediat o futur per a un o més dels components del medi ambient.

Els productes perillosos per al medi ambient, s’han d'eliminar a través d'un centre de recollida de residus perillosos i especials. Ex: el petroli.

La farmaciola del laboratori:

La farmaciola del laboratori s'ha de col·locar en un lloc sec i allunyada de qualsevol font de calor. Ha

d'estar sempre tancada, però ha de ser fàcil d'obrir. Ha de contenir medicaments, material sanitari i un

llistat de telèfons d'urgència. Els accidents més habituals són cremades, ferides i contuncions en

aquest cas l’hem d’utilitzar.

Medicaments que no hi poden faltar: Sèrum fisiòlogic: Solució

salina per rentar ferides o els ulls en cas de lesió.

Antisèptic iodat: Substància desinfectant que s'aplica a les ferides per impedir la proliferació i l'acció dels microorganismes.

Pomada per cremades: S’aplica sobre cremades de 1r o 2n grau.

Paracetamol: Substància analgèsica que calma el dolor.

Material sanitari impresindible: Gases estèrils

individuals i benes

Esparadrap hipoal·lèrgic i apòsits adhesius

Guants d'un sol ús

Pinces i tisores Termòmetre

Llistat de telèfons d’urgència:

Hospital (servei d'urgències)

Ambulàncies Informació

toxicològica Bombers Guàrdia urbana Mossos

d'esquadra Policia

Com actuar en cas d’una cremada:

Part 1: Tercer grau: Avisar a l’hospital 1r grau o 2n grau: si ha estat produïda per una flama o una

substància molt calenta: 1-Separar la font de calor 2-Refredar la cremada una bona estona amb

aigua freda 3-Aplicar pomada per a cremades 4-Cobrir la zona afectada amb una gasa estèril.

Com actuar en cas d’una cremada:

Part 2: si es tracta d'una cremada produïda per productes

càustics com àcids o àlcalis líquids : 1-Netejar la cremada amb aigua abundant i contínua

durant uns 20 minuts. En el cas d'esquitx als ulls, netejar-los amb sèrum fisiològic o aigua abundant durant uns 15 minuts

2-Cobrir la zona afectada amb una gasa estèril si es tracta d'una cremada química produïda per un

àlcali sòlid: 1-Eliminar en sec i completament de la pell 2-Netejar la cremada amb aigua abundant i contínua

durant uns 20 minuts 3-Cobrir la zona afectada amb una gasa estèril

Com actuar en cas d’una cremada:

Part 3: si es tracta d'una cremada produïda pel

corrent elèctric: 1-Desconnectar el corrent elèctric (no tocar la

víctima fins haver-ho fet) 2-Refredar la zona cremada 3-Cobrir la cremada amb una gasa estèril En cap cas s'han de reventar les butllofes ni posar oli sobre la zona cremada.

Com actuar en cas d’una ferida:

Si es tracta d'una ferida lleu: 1-Rentar-se les mans amb aigua i sabó: 2-Rentar la ferida amb aigua i sabó 3-Aplicar a la ferida un antisèptic iodat 4-Cobrir la ferida amb una gasa estèril 5-Subjectar la gasa amb esparadrap o una bena Si es tracta d'una ferida greu: 1- Cobrir la ferida amb gases estèrils 2-Avisar el servei d'urgències de l'hospital més

pròxim

En cas d’ingesta de productes químics:

1-Sol·licitar atenció mèdica urgent 2-No administrar res per la boca 3-No provocar el vòmit 4-No deixar sola la víctima 5-Identificar el producte ingerit per

comunicar-ho al servei mèdic 6-En cas de dubte, consultar per

telèfon el servei d'informació toxicològica.

Fi:

Júlia Álvarez Agost 2011