donar vida als dies: teràpies assistides amb gossos per a ancians
Post on 15-Mar-2016
244 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
"No se trata de dar días a la vida,
sino de dar vida a los días."
-Rut Cazorla-.
"El perro sabe, pero no sabe que
sabe"
-Pierre Teilhard de Chardine-.
ÍNDEX ÍNDEX D'IL·LUSTRACIONS ............................................................................................................4
1. INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................................1
2. HIPÒTESIS ................................................................................................................................2
.Les hipòtesis sobre les quals basaré tota la recerca del meu treball són: ...................................2
· Realment les teràpies assistides amb gossos aporten beneficis als ancians? .............................2
· Val la pena realitzar aquest tipus de teràpies? ...........................................................................2
3. OBJECTIUS ................................................................................................................................2
4.1. MATERIAL D'ELABORACIÓ PRÒPIA (fonts primàries) ......................................................3
4.2. FONTS EXTERNES ..............................................................................................................3
5. PART TEÒRICA ..........................................................................................................................4
5.1. ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS I TERÀPIES ASSISTIDES PER ANIMALS....................4
5.1.1 ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS (AAA) ...............................................................5
5.1.2. TERÀPIA ASSISTIDA PER ANIMALS (TAA) ....................................................................5
5.1.3. LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB GOSSOS .....................................................................6
5.2 L'EVOLUCIÓ DELS PROGRAMES TERAPÈUTICS AMB GOSSOS .............................................7
5.2.1. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LES TAA .......................................................................7
5.2.2. EL GOS COM A ANIMAL DE TERÀPIA ........................................................................10
5.2.3. LES TERÀPIES ACTUALMENT .....................................................................................11
5.3 BENEFICIS DE LA TERÀPIA .................................................................................................12
5.3.1. BENEFICIS FÍSICS .......................................................................................................13
5.3.2. BENEFICIS SOCIALS ...................................................................................................14
5.3.3. BENEFICIS PSICOLÒGICS ...........................................................................................15
5.4. COM SELECCIONAR, EDUCAR I ENSINISTRAR A UN GOS PER A TERÀPIA .........................17
5.4.1. SELECCIÓ DE L'ANIMAL .............................................................................................18
5.4.2. PERÍODE DE SOCIALITZACIÓ .....................................................................................19
5.4.3. EDUCACIÓ I HABITUALITZACIÓ .................................................................................19
5.4.4. ENSINISTRAMENT I HABILITATS ................................................................................20
5.4.5. BENESTAR DE L’ANIMAL ...........................................................................................20
5.4.6. EXERCICIS DE TERÀPIA AMB ANCIANS ......................................................................21
5.5. EL VINCLE ENTRE EL GOS I L’ÈSSER HUMÀ.......................................................................23
5.5.1 EXPLICACIÓ CIENTÍFICA DEL VINCLE ..........................................................................24
6. PART PRÀCTICA ......................................................................................................................27
6.1. SESSIONS DE TERÀPIA A LA RESIDÈNCIA DEL PARC GÜELL ..............................................28
SESSIÓ 3. ................................................................................................................................29
SESSIÓ 5. ................................................................................................................................31
6.2. MODEL DE LA FITXA D'OBSERVACIÓ UTILITZADA ............................................................32
6.3. INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS ........................................................................................33
6.4. ELS CASOS DE TRES PACIENTS .........................................................................................35
6.4.1. SANCHI ESPINA .........................................................................................................35
6.4.2. JOAN PALLEJÀ ...........................................................................................................36
6.4.3. JOSEP MARIA SEDÓ ..................................................................................................37
6.5. COMPARATIVA DE LES DUES ENTREVISTES REALITZADES ...............................................38
Les entrevistes realitzades han estat amb Enric Bruch, ensinistrador caní i director de la
residència canina Els Tres Pins, i Rut Cazorla, màster en instrucció canina i fundadora del
centre Terapias con Perros. ........................................................................................................38
6.5.1. TAA i AAA..................................................................................................................38
Segons els dos experts les teràpies assistides amb gossos no tenen prestigi actualment. L'Enric
creu que és perquè avui en dia hi ha moltes persones que diuen que realitzen teràpies amb
gossos i realment el que estan fent són activitats assistides. Explica que a Espanya no està
regularitzat el tema i que això fa que perdin prestigi i no es consideri important la dedicació i
professionalitat de les persones que s'hi dediquen. Segons la Rut això és perquè hi ha intrusos,
però considera que com a tot arreu, i que el més important és la dedicació i l'esforç per arribar
tant lluny com es pugui. .............................................................................................................39
6.5.2. CASOS QUE HAGIN TREBALLAT.................................................................................39
6.5.3. AVALUACIÓ ...............................................................................................................40
6.5.4. TAA A LA RESIDÈNCIA PARC GÜELL...........................................................................40
7. CONCLUSIONS ........................................................................................................................41
8. BIBLIOGRAFIA .........................................................................................................................43
9. ANNEXOS ................................................................................................................................45
9.1.MODEL DE LA FITXA D'AVALUACIÓ UTILITZADA ...............................................................45
9.2.1. ENTREVISTA ENRIC BRUCH RABAT ...........................................................................49
9.2.2. ENTREVISTA RUT CAZORLA .......................................................................................53
9.3. GRÀFICS ...........................................................................................................................56
10. AGRAÏMENTS ........................................................................................................................57
ÍNDEX D'IL·LUSTRACIONS
Figura 1. Un gos terapèutic de l'Associació Cuerpo Canino Terapéutico Lincoln surt a passejar
amb un pacient amb problemes de mobilitat. .............................................................................5
Figura 2. Gossos educats i ensinistrats per a teràpies de l'associació Theraphy Dogs
International, organització de voluntaris dedicada a ensinistrar i proporcionar ajudes als guies
dels gossos per tal de visitar llars d'avis, hospitals i altres institucions on es necessitin gossos de
teràpia. .........................................................................................................................................6
Figura 3. Joseph Jones Jr., un veterà de l'Army Air Convalescent Center, juntament amb Bruce,
un gos terapèutic, a West Palm Beach VA Medical Center, Florida, durant una sessió de
teràpia. 3 .......................................................................................................................................8
Figura 4. Gos terapèutic ensinistrat a Therapy Dogs United. .......................................................9
Figura 5. Gos ensinistrat a Therapy Dogs United. ........................................................................9
Figura 6. Gràfic que compara l'evolució de les persones que participen en programes de TAA
en residències i centres de dia per a ancians des de l'any 1999 fins al 2010. .............................10
Figura 7. Gràfic que compara l'increment de programes terapèutics que es realitzen entre l'any
1998 i 2011. ................................................................................................................................10
Figura 8. Fotografia presa durant la presentació oficial de Bocalán a la residència Manuel Agud,
San Sebastián. ............................................................................................................................11
Figura 9. Pacient de la residència geriàtrica de Bilbao durant una visita terapèutica amb gossos.
...................................................................................................................................................12
Figura 10. Pacient del centre geriàtric Maria Gay juntament amb el gos de teràpia. ................13
Figura 11. Exercici realitzat al centre geriàtric Maria Gay en el que els ancians tiraven objectes
al Dirc, gos ensinistrat, i aquest els hi tornava l'objecte. ............................................................13
Figura 12. Rut Cazorla i un dels gossos ensinistrats per l'Associació de la qual és directora,
realitzant una sessió de teràpia a la residència geriàtrica del Parc Güell. ..................................14
Figura 13. Sessió de teràpia organitzada per l'Associació El Cuarto Hocico. L'estat anímic dels
ancians és clarament palpable en aquesta fotografia. ...............................................................15
Figura 14. Pacients de la Unitat d'Atenció Diurna de AFA Xixona, Barranc de la Font, juntament
amb Bela, Isis i Gea, gossos de teràpia, "jugant a bitlles". .........................................................16
Figura 15. Cadell de gos realitzant la tercera prova del Test de Campbell, que consisteix en
comprovar si es deixa manipular per un estrany. ......................................................................18
Figura 16. Dibuix de la tercera prova del Test de Campbell, deixar-se manipular per un estrany.
...................................................................................................................................................18
Figura 17. Gossos en el període de socialització. .......................................................................19
Figura 18. Equip tècnic de la Fundació Bocalán, format per el psicòleg Eugenio Henao
(esquerra), la treballadora social Ana María Molia (mig, i l'ensinistrador caní Jairo H. Aristizábal
(dreta). .......................................................................................................................................20
Figura 19. Fotografia pròpia durant la visita al centre d'ensinistrament els Tres Pins. Es pot
observar a la Flama, gossa de l'Enric Bruch. Darrera de la femella es veu el camp
d'ensinistrament. .......................................................................................................................20
Figura 20. Sessió de teràpia a la residència Fortuny de València. En aquesta residència
l'iniciativa de realitzar teràpies amb gossos va ser rebuda amb molt entusiasme, tot i que la
teràpia havia de durar 6 mesos, gràcies a les millores notables en els pacients es va allargar a 1
any. ............................................................................................................................................22
Figura 21. Mark Spivak juntament amb Callie a punt de realitzar un escàner de ressonància
magnètica...................................................................................................................................25
Figura 22. Greg Berns juntament amb McKenzie a punt de realitzar un escàner de ressonància
magnètica...................................................................................................................................25
Figura 23. Laura Rodríguez juntament amb Sanchi Espina, pacient de la residència. Als seus
peus, Mossa, gossa terapèutica. ................................................................................................29
Figura 24. La Laura juntament amb el Vicenç, realitzant l'exercici diari.....................................30
Figura 25. Fotografia extreta de la web de la residència, on es veuen al Joan i la Sanchi el dia de
Nadal. .........................................................................................................................................31
Treball de recerca: Donar vida als dies
1
1. INTRODUCCIÓ
He escollit un treball de recerca sobre l'efecte de les teràpies amb gossos per a ancians. El que
pretenc amb aquesta recerca és informar-me i investigar sobre com es duen a terme aquest
tipus de teràpies poc convencionals d'una manera objectiva i descobrir si realment aporten
beneficis notables en les persones de la tercera edat. En iniciar aquest treball no coneixia quasi
bé res del tema: mai me n'havia informat, només algun cop havia vist alguna noticia
relacionada amb teràpies però de forma molt efímera i sense prestar-hi atenció. Així doncs, el
meu propòsit és poder acabar aquesta recerca entenent perfectament la metodologia d'acció
d'aquestes teràpies i aprendre'n els beneficis tant psicològics com físics que representen i
aporten al realitzar-les.
He decidit dedicar la meva recerca a aquestes teràpies per diverses motivacions personals. La
principal era poder investigar d'una manera especifica i poder assistir a aquestes teràpies,
observar-les en primera persona i poder-ne extreure les meves pròpies conclusions. Tot i així
m'interessava molt entrar en el tema de la tercera edat. Pels ancians realitzar aquests tipus de
teràpies és com una superació personal, un canvi, un conjunt molt variat de tècniques que els
fan adoptar nous comportaments i actituds que donen com a resultat una millora en la seva
qualitat de vida.
El primer moment en el que em vaig plantejar abordar aquest tema va ser a través d'una
conversa sobre el dolor emocional per la pèrdua d'un ésser estimat.
Els ancians, sobretot els que estan en una residència o en un centre de dia, sovint estan
mancats d'afectivitat i això els entristeix, els fa perdre potser les ganes d'afrontar la vida de
forma positiva. Aquest fet provoca que aquesta darrera etapa de la vida es visqui amb bastant
dolor, tant per la pèrdua de molts dels éssers estimats com amics o familiars causada per la
mort, com per la pèrdua de persones importants per la distància o l'oblit.
Els animals, i en particular els gossos, en els que jo m'he centrat, són capaços d'oferir i d'omplir
aquest buit d'afectivitat i de relació social gràcies a les seves capacitats de socialització i
d'intel·ligència emocional, sobretot en les persones que per diversos motius no poden tenir
relació amb els seus familiars - deixen de visitar-los per motius personals, per complicacions, o
per desinterès-.
Treball de recerca: Donar vida als dies
2
2. HIPÒTESIS
.Les hipòtesis sobre les quals basaré tota la recerca del meu treball són:
· Realment les teràpies assistides amb gossos aporten beneficis als ancians?
· Val la pena realitzar aquest tipus de teràpies?
3. OBJECTIUS
Per realitzar el meu treball de recerca m'he marcat diversos objectius a assolir:
1. Consultar diverses fonts teòriques sobre les teràpies assistides amb gossos (llibres, articles,
pàgines web, vídeos,...)
2. Seleccionar, ordenar i analitzar la informació obtinguda per poder elaborar un marc
conceptual.
3. Realitzar diverses entrevistes a experts en la matèria i fer una comparativa de les diferents
opinions per poder completar el marc teòric.
4. Definir exactament les característiques que ha de tenir una teràpia assistida amb gossos i
diferenciar-la de l'activitat assistida.
5. Estudiar l'evolució de les teràpies al llarg del temps, des dels seus inicis fins a l'actualitat, i
com es valoraven abans i ara.
6. Descriure la metodologia que s'ha de seguir per seleccionar, educar i ensinistrar un gos per a
que es pugui utilitzar per a teràpia.
7. Estudiar els objectius i beneficis de les teràpies.
8. Conèixer les relacions emocionals que es poden establir entre els gossos i els éssers humans.
9. Definir una metodologia d'observació de les persones que rebran una teràpia.
- Dissenyar unes pautes o fitxes d'observació per als pacients d'una teràpia
- Recollir dades durant un període de temps assistint a sessions de teràpia.
10. Focalitzar el meu estudi en les dades observades a tres persones.
11. Analitzar les dades obtingudes.
Treball de recerca: Donar vida als dies
3
4. METODOLOGIA ADOPTADA
Els meus mètodes d'investigació per a la recerca seran:
4.1. MATERIAL D'ELABORACIÓ PRÒPIA (fonts primàries)
- Elaborar unes fitxes d'observació per a tres ancians diferents i extreure conclusions de les
visites sistemàtiques a la residència, intentant treure'n els meus propis resultats. Cada cas serà
analitzat d'una forma metòdica: la seva vida posterior a l' ingrés a la residència, les accions
aplicades - com se sotmet a la teràpia o com reacciona a ella i el procés per a seleccionar al gos
adient-, i els resultats, tant millores notables com empitjoraments.
- A part d'analitzar detalladament a tres ancians, donaré una enquesta a tots els participants de
la teràpia de la residència i n'extrauré uns gràfics per analitzar els beneficis o l'empitjorament.
- Entrevista a Enric Bruch i visita a la residència canina Els Tres Pins de Balsareny , a la comarca
del Berguedà.
- Entrevista a Rut Cazorla, empresària en teràpia assistida amb gossos i màster en instrucció
d'unitats canines de treball i tècnica en teràpies assistides amb gossos. -recomanada per Laura,
psicopedagoga de la residència geriàtrica del Parc Güell-.
-Fer una comparativa de les dues entrevistes i analitzar-ne les discrepàncies o diferències.
4.2. FONTS EXTERNES
Buscar informació a Internet per la part teòrica, recercant a articles de diaris, revistes
especialitzades en el tema o revistes d'Universitats.
Mirar i prendre apunts de vídeos o documentals de youtube.
Treball de recerca: Donar vida als dies
4
5. PART TEÒRICA
5.1. ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS I TERÀPIES
ASSISTIDES PER ANIMALS
Dins del camp de les interaccions entre les persones i els animals podem diferenciar-ne dos
grans grups: les activitats assistides amb animals (AAA) i les intervencions assistides amb
animals (IAA) dins les quals trobem programes de teràpies assistides amb animals (TAA) i
programes d’educació assistida amb animals. Jo em centraré amb les teràpies assistides amb
gossos. La principal diferència entre les AAA i les TAA es que les AAA ens brinden l’oportunitat
de millorar la qualitat de vida d’una persona aportant beneficis motivacionals, socials i
terapèutics sense necessitat de ser avaluades i planificades. En la actualitat, existeixen diverses
formes de posar en pràctica les teràpies amb animals adreçades als ancians, que són el sector
de la població que tractaré, les quals molts cops es troben determinades per l’animal que
s’escull perquè ens acompanyi amb el tractament.
En primer lloc, és necessari destacar que per realitzar una Teràpia Assistida amb gossos,
aquesta s’ha de fer mitjançant un professional de la salut, perquè com el terme indica, és una
teràpia, per tant aquell que decideixi començar amb la pràctica ha de saber com dirigir el
tractament, com observar i com elaborar les diferents estratègies.
Tot i així, existeixen moltes persones no professionals de la salut que desitgen començar
projectes que uneixin animals i persones dels quals se’n puguin obtenir beneficis. Aquestes
persones poden portar endavant el que denominem “Activitats Assistides amb Animals”, ja
que només és necessari tenir ganes i disposició per donar a lloc a aquestes activitats.
Una de les societats pioneres i més influents en l’àmbit de les teràpies assistides amb animals
és la Delta Society1, la qual promou el paper dels animals en la salut humana difonent els
resultats de les seves investigacions als medis de comunicació i a les organitzacions humanes.
Segons aquesta organització, hi ha unes clares característiques que diferencien les AAA i les
TAA.
1. Delta Society és una de les societats pioneres més influents en l'àmbit de les teràpies assistides amb animals. Va ser creada
l'any 1977 a Portlan, Oregón, en una època en la que els animals domèstics eren considerats un luxe i no quelcom important per a
la salut humana i el benestar personal. Delta Society suposa una sòlida base per a l'elaboració de programes de TAA de qualitat.
Treball de recerca: Donar vida als dies
5
5.1.1 ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS (AAA)
L’objectiu principal de les AAA és millorar la qualitat de vida de les persones. Són realitzades
per voluntaris capacitats especialment, juntament amb animals que reuneixen els requisits
necessaris. Aquestes activitats no consten d’un tractament amb tot el que això implica, tot i
així, els animals tenen que reunir les mateixes capacitats que en una teràpia. Aquestes
activitats sovint proporcionen els mateixos beneficis físics i psicològics que les TAA i tenen
moltes de les mateixes aplicacions. Ens les residencies d’ancians la visita d’un animal pot ser
senzillament quelcom que escapa de la rutina i per altres pot ser memorable i un tema del qual
parlar-ne durant dies. L’animal serveix de “pont” per comunicar-se amb els demés ancians.
5.1.2. TERÀPIA ASSISTIDA PER ANIMALS (TAA)
La teràpia assistida per animals és una intervenció en la qual la unió entre animal i esser humà
és només una part del tractament. És una modalitat de tractament en el que un animal que
compleix determinats criteris forma part del procés terapèutic. Es pot realitzar en una amplia
gamma de contextos i pot realitzar-se en grup o de forma individual. El procés és documentat i
avaluat per el professional que porta la teràpia. Els animals més freqüentment utilitzats són els
dofins, els cavalls i els gossos. Tot i així, es poden utilitzar
des de peixos fins a ocells. En l’actualitat, l’ús d’animals per
a teràpies és cada cop més freqüent i cada cop es realitzen
més estudis per constatar els nombrosos efectes
beneficiosos del vincle entre el ser humà i els animals.
A diferència de les persones, amb les quals les nostres
interaccions poden ser complexes, els animals
proporcionen un estat de benestar a l’ancià fent que se
senti segur de si mateix i acceptat incondicionalment. Per
als grups de persones que se senten vulnerables a causa de
les seves circumstàncies o condicions físiques i/o emocionals, aquesta acceptació plena és
molt important. Els objectius de la TAA poden ser relacionats amb el físic de l’ancià (millorar
habilitats motores i la mobilitat), en la seva salut mental (augmentar les interaccions verbals
entre els ancians i potenciar l’autoestima reduint la sensació de soledat), en l’aspecte educatiu
(ampliar el vocabulari o ajudar a millorar la memòria), i en l’aspecte motivacional, millorant el
desig de participar en activitats en grup.
Figura 1. Un gos terapèutic de l'Associación
Cuerpo Canino Terapéutico Lincoln surt a
passejar amb un pacient amb problemes de
mobilitat.
Treball de recerca: Donar vida als dies
6
5.1.3. LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB GOSSOS
Dins de les teràpies assistides amb animals em centraré especialment en les teràpies assistides
amb gossos per a un sector de la població més concret, els ancians. Durant molts anys diverses
associacions i societats han anat treballant sobre les teràpies assistides amb gossos,
compartint experiències de dos móns com són els ancians i els gossos. Aquesta visió és cada
cop més compartida per el col·lectiu sanitari que aconsella als seus pacients la possibilitat
d’introduir un gos a casa. Observant aquests factors va néixer un nou concepte de gos
anomenat BLUE DOG, adreçat a persones amb alguna necessitat especial.
Un blue dog és un gos que ja ha arribat a la seva edat de maduresa, amb un caràcter
genèticament estable i una excel·lent obediència bàsica. Amb això el que s’aconsegueix és que
passat un temps d’acoblament, el gos aporti tota la seva riquesa a la persona.
Els gossos que intervenen com a animals de teràpia en sessions de teràpia assistida amb
animals representen un estímul sensorial capaç de captar l’atenció i motivació del pacient
facilitant així la seva cooperació i implicació en el procés terapèutic. Aquests gossos han de
tenir una bona socialització, una adequada obediència bàsica i les màximes habilitats per tal de
poder enriquir la planificació de les sessions. Periòdicament es sotmeten a controls veterinaris
i a desparasitacions per poder obtenir una màxima garantia sanitària.
FIGURA 2. Gossos educats i ensinistrats per a teràpies de l'associació Theraphy Dogs International,
organització de voluntaris dedicada a ensinistrar i proporcionar ajudes als guies dels gossos per tal de
visitar llars d'avis, hospitals i altres institucions on es necessitin gossos de teràpia.
Figura 2. Gossos educats i ensinistrats per a teràpies de l'associació Theraphy Dogs International, organització de
voluntaris dedicada a ensinistrar i proporcionar ajudes als guies dels gossos per tal de visitar llars d'avis, hospitals i
altres institucions on es necessitin gossos de teràpia.
Treball de recerca: Donar vida als dies
7
5.2 L'EVOLUCIÓ DELS PROGRAMES TERAPÈUTICS AMB GOSSOS
Des de principis del segle XX es va iniciar l'ús de diversos animals amb finalitats terapèutiques
en diferents tipus d'institucions, pels beneficis físics, psicològics i socials que proporcionen en
la seva relació amb els éssers humans que permeten millorar la qualitat de vida de les
persones.
" Los animales pueden ser nada para algunos, algo para muchos y todo para pocos" 1
5.2.1. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LES TAA
Històricament els animals han format part de programes terapèutics destinats a ajudar a les
persones. Els egipcis atribuïen als animals la capacitat de guarir diferents mals, i els grecs ja
donaven passeigs a cavall per augmentar l'autoestima de les persones. Hipòcrates 2
considerava que les activitats amb cavalls i gossos eren "molt relaxants" pels seus pacients.
Al segle XVII van iniciar-se a Europa diversos projectes - no iguals als d'ara- en els quals el
cavall i el gos eren un company més en el tractament i en la rehabilitació de persones amb alts
graus de discapacitats físiques.
Al 1669, John Locke 3 ja defensava que la relació amb els animals tenia una font socialitzadora.
A partir d'aquest moment van començar a pronunciar-se les primeres teories sobre la
influència positiva dels animals de companyia per a malalts mentals. Sigmund Freud, metge i
psiquiatra austríac realitzava consultes acompanyat pel seu gos perquè li facilitava la
comunicació amb el pacient.
Més tard aquests projectes de tractaments es van estendre als Estats Units de Nord Amèrica i
actualment hi ha més de cinc cents programes de teràpia assistida amb gossos per tot el món.
A Anglaterra, a Retreat de York (fundat l'any 1792 per la Society of friends)es van utilitzar
animals com a teràpia i en la bibliografia mèdica del segle XIX ja es van registrar referències
sobre els certs beneficis notables que aportaven.
1 Article publicat a la Facultat de Tecnologia de la Salut, Madrid, per Pedro Oropesa Robledo l'any 2009
2 Hipòcrates (460 - 377 a.C) va ser reconegut com el primer metge que rebutjà les teories que justificaven les malalties com a
causa de llegendes o forces sobrenaturals.
3 John Locke, filòsof britànic, va sostenir en algunes reflexions sobre l'educació que els animals tenien sentiments. Unnecessary
cruelty toward animals is morally wrong - la violència innecessària cap als animals és moralment incorrecta.
Treball de recerca: Donar vida als dies
8
Al 1859, Notes of Nursing Florence Nightingale 1 va publicar:
“Un pequeño animal de compañía, es a menudo, una excelente terapia contra la enfermedad, y
especialmente para la enfermedades hospitalarias de larga duración. Un pájaro en su jaula, es
a menudo, el único placer para una persona que está inválida durante años en la misma
habitación."
Gràcies a la publicació d'aquest article, entre 1944 i 1945 es van començar a utilitzar teràpies
assistides amb animals de companyia per a la rehabilitació
d'aviadors del Army Air Convalescent Center, Nova York. Però
va ser al 1962 quan Boris M. Levinson, metge i psiquiatra
americà, va plantejar les bases de la TAA publicant el seu
primer treball sobre el tema - The dog as a co-therapist, (el
gos com a coterapeuta) -.Al 1966 el músic Erling Stördahl va
fundar a Noruega el Centre Beitostölen per a tractar a
persones cegues i amb discapacitat física, institució en la qual
tant gossos com cavalls van ser una font de recurs pel
tractament rehabilitador. Des d'aleshores es creu que va
començar a aplicar-se de manera rigorosa i científica la
teràpia assistida amb animals.
Més tard, Samuel i Elizabeth Corson, motivats pel projecte d'Erling van decidir esbrinar si
realment era possible establir aquestes teràpies en entorns hospitalaris. Per aconseguir-ho van
utilitzar tractaments amb gossos per a cinquanta pacients que no responien al tractament
tradicional, obtenint com a resultat un augment de la comunicació i l'autoestima, a més a més
d'independència .
A partir d'aquest fet van aparèixer diversos articles científics publicats en revistes com Journal
of Children Adolescent Psychiatry , que demostraven l'eficàcia d'aquestes teràpies. 2
1 Revista fundada per Florence Nightingale, escriptora britànica i una de les infermeres més reconegudes de la medicina moderna. 2 Informació extreta de l'article en línea de la doctora i especialista en teràpies Isis García Wilson, Terápia asistida como fuente de
recurso en el tratamiento rehabilitador. 3 "I really recognize what a dog can mean, what a dog can do for somebody. The dos i s a true lifesaver". Paraules del propi Joseph
Jones Jr. durant una entrevista amb NBC News. - Reconec completament què pot significar un gos per algú. Els gossos són
veritables salvavides.
Figura 3. Joseph Jones Jr., un veterà de
l'Army Air Convalescent Center, juntament
amb Bruce, un gos terapèutic, a West Palm
Beach VA Medical Center, Florida, durant una
sessió de teràpia. 3
Treball de recerca: Donar vida als dies
9
El que va començar com una prova fruit de la casualitat ha acabat constituint dues pràctiques
molt eficients que avui en dia es coneixen com a Activitats Assistides per Animals (AAA) i
Teràpies Assistides per Animals (TAA).
"En ningún caso podemos considerar que las TAA pueden reemplazar otras modalidades de
tratamientos tradicionales sino que deben ajustarse a ellos" - Edurne Garay Laucirica, directora
de Cannad Internacional -.
“La selección del animal adecuado es también parte del concepto de bienestar. Por su
adaptabilidad, adiestrabilidad, cercanía y conexión con el ser humano, el perro es el animal
seleccionado la mayoría de las veces”
- Edurne Garay Laucirica, treballadora de Therapy Dogs United -.
Tot i així, tot i les millores que s'han aconseguit al llarg del temps per a la realització de
teràpies amb gossos cal tenir molt clar que les TAA no són tractaments curatius que poden
substituir-ne d'altres. Els gossos són senzillament un instrument més per a un tractament,
com diu Edurne Garay Laucirica.
Figura 4. Gos terapèutic ensinistrat a Therapy Dogs United.
Figura 5. Gos ensinistrat a Therapy Dogs United.
Treball de recerca: Donar vida als dies
10
5.2.2. EL GOS COM A ANIMAL DE TERÀPIA
Als anys 50 del segle XX ja s'utilitzaven gossos d'assistència i, més tard van començar a
entrenar-ne a alguns per alertar a persones amb discapacitats auditives 1 de sorolls com plors
de nens o crits, el timbre del telèfon o del rellotge, alarmes de foc, algú cridant-los pel seu
nom... Actualment aquestes aplicacions s'han diversificat encara més, tant que existeixen
animals d'assistència capaços d'avisar sobre crisis epilèptiques o canvis perillosos en els nivells
de glucosa a la sang.
Cap al 1970 es van ampliar aquestes funcions i va iniciar-se l'ensinistrament d'animals per a
teràpies. Aquests gossos no poden distreure's davant de cap situació i han d'estar capacitats
per actuar còmodament en qualsevol lloc on es trobin sense presentar signes d'agressivitat.
Des del punt de vista psicològic els gossos adopten una actitud afectiva cap al ser humà.
A les residències i als Centres de Dia l'evolució ha estat ascendent pel que fa al nombre de
pacients que han demanat rebre la teràpia. En els següents gràfics es pot apreciar l'evolució.
1. Els gossos pigall. Un gos pigall és aquell gos d'assistència que ha estat ensinistrat per a poder guiar a persones cegues o amb un
dèficit visual molt greu, per poder ajudar-lo amb feines rutinàries, detectar possibles perills o obstacles. A Espanya la majoria de
gossos pigall són entrenats i certificats per la ONCE.
Figura 6. Gràfic que compara l'evolució de les persones que participen en programes de TAA en residències i centres de dia per a ancians des de l'any 1999 fins al 2010.
Hi ha hagut un creixement notable des d'aleshores. Un
augment de 1035 pacients.
Figura 7. Gràfic que compara l'increment de programes terapèutics que es realitzen entre l'any 1998 i 2011.
Treball de recerca: Donar vida als dies
11
5.2.3. LES TERÀPIES ACTUALMENT
"La terápia asistida con animales: una nueva dimensión en la rehabilitación neuropsicológica"
- Irene Elipe López-.1
Després de tota l'evolució de les teràpies i de nombrosos experiments, i gràcies a aquells que
ho van intentar, avui en dia moltes universitats d'Estats Units i d'altres llocs del planeta
disposen de Plans d'Estudis relacionats amb les teràpies assistides. (Universitat de Pensilvania,
Universitat de Cambridge,...)
A Espanya s'han fundat associacions com la Fundació Affinity2, o la fundació ONCE del gos-guia,
creada al 1990, que són els centres més importants d'ensinistrament de gossos, amb una
capacitat d'ensinistrament de més de cent gossos a l'any.
La fundació Bocalán, amb la qual vaig intentar contactar però no
va ser possible concretar una entrevista, és també una de les
entitats més conegudes internacionalment. S'encarrega de
formar professionals canins i de desenvolupar programes de
TAA. Gràcies a aquestes fundacions cada dia es fa un pas més
per al reconeixement mundial de les teràpies assistides amb
gossos .
Després d'haver-me informat del procés evolutiu del reconeixement de les teràpies amb
animals al llarg dels anys, sostinc que els programes de TAA han obtingut un gran impuls i
difusió arreu del món, utilitzant-se avui en dia fins i tot també en pedagogia hospitalària per a
millorar la qualitat de vida dels malalts. La teràpia assistida amb gossos està experimentant en
l'actualitat un gran desenvolupament dins i fora del nostre país, ja que n'existeixen programes
desenvolupats per tot el món. Tot i així crec que encara els queda molt per oferir en un futur, i
quan els avenços tecnològics i científics estiguin més avançats i puguin combinar-se la TAA
amb elements electrònics que facilitin potser, no només suposarà una millora cognitiva, sinó
potser també una cura.
1. Irene Elipe López, máster en neuropsicologia clínica AEPCCC. Va publicar un article sobre l'aparició de les teràpies assistides i els
seus beneficis el 18 de Juliol de 2013 al blog European Society of Psychology.
2. Associació dedicada a investigar i millorar la relació entre les persones i els animals de companyia i promoure el seu paper en la
societat.
Figura 8. Fotografia presa durant la presentació oficial de Bocalán a la residència Manuel Agud, San Sebastián.
Treball de recerca: Donar vida als dies
12
5.3 BENEFICIS DE LA TERÀPIA
Un dels problemes més freqüents per a les persones d’edat avançada és el fort sentiment de
soledat. Aquest sentiment és el que volen contraposar les visites amb gossos, proporcionant
afecte a través de l’animal als ancians per disminuir la sensació d’aïllament o de tristesa.
Durant la visita i després d ’ella, pocs cops recorden els seus dolors. Aquestes visites permeten
que la persona que està rebent la teràpia oblidi completament la seva situació i es centri en la
visita de l’animal, i no només durant la sessió, sinó també desprès, ja que la teràpia passa a ser
un tema de conversa freqüent entre els ancians. Així s’ha comprovat que les teràpies
desperten un divertiment entre els ancians.
Hi ha casos d'ancians introvertits que realment els costa relacionar-se amb altres persones i
sembla ser que fan un canvi notable després de la teràpia aplicada amb gossos: inicien
converses sobre els gossos amb els seus companys, els hi guarden menjar, pregunten quan
tornaran,… En la meva part pràctica intentaré poder realitzar una fitxa d'observació d'algun
ancià introvertit per poder comprovar si realment hi ha un benefici notable.
El màxim benefici de les teràpies assistides amb gossos és l' intercanvi afectiu, ja que els
ancians donen afecte, i el gos els en dona a ells. La vida dels ancians pren ritme amb aquestes
visites, esperant el dia que tornin els gossos, ja que dins d'una
residència o d'un centre de dia existeix una excessiva rutina. Així
doncs, un gos pot fer meravelles en la vida d’una persona
d’avançada edat.
Per què tractar als ancians amb gossos?
Bé, la resposta és precisa: es poden trobar en certes condicions
desfavorables o senzillament per motivar-los a continuar endavant
degut al fort sentiment de soledat.
"No se trata de añadir días a la vida, sino de dar vida a los días." -
Rut Cazorla. 1
1. Rut Cazorla, fundadora i directora de l'Associación Terápias con perros, té un màster d'instructora d'unitats canines i de
teràpies assistides.
Figura 9. Pacient de la residència geriàtrica de Bilbao durant una visita terapèutica amb gossos.
Treball de recerca: Donar vida als dies
13
5.3.1. BENEFICIS FÍSICS
Les activitats físiques que poden realitzar-se amb ancians tenen sempre a veure amb el
sistema cognitiu, amb les activitats motrius, i amb la comunicació en la vida quotidiana.
“Hay una relación directa entre la presencia de un perro y la bajada de los niveles de presión
arterial, la frecuencia cardíaca, la disminución del estrés y la generación de endorfinas en los
pacientes” 1
S’han estudiat nombrosos beneficis físics com a conseqüència de la teràpia assistida amb
animals:
· Acariciar a un animal, en aquest cas, a un gos, és eficaç per
agreujar l’estrès i baixar la pressió sanguínia.
· Rebre aquest tipus de teràpies agreuja l'estrès, com he
comentat abans, i per tant ajuda també a reduir el risc de patir
malalties coronàries, com els infarts, o malalties cardiovasculars,
com una aturada cardíaca. És a dir, aquestes teràpies produeixen
una millora notable en la salut del pacient.
· Per pacients que pateixen algun tipus de dèficit físic com
problemes auditius o visuals, o que pateixen artrosis o algun
problema que els obliga a anar en cadira de rodes, els gossos
resulten un fort estímul per a la seva rehabilitació, és a dir,
activitats com tirar la pilota al gos i que aquest la vagi a buscar i la
torni a la persona que l’ha tirat, no només produeix diversió, sinó
també proporciona un exercici físic realment útil.
· Els animals de teràpia estan considerats com una medicina
preventiva. Cuidar-los, rebre’n afecte i donar-los-hi promou la
salut i prolonga la vida.
· Ajuden a persones amb discapacitats. En especial, els gossos poden convertir-se en els ulls,
orelles i cames de moltes persones que pateixen impediments físics.
1. Friedmann al 1983. "Social interaction and blood pressure: Influence of animal companions. (Interacció social i pressió sanguínia:
influència dels animals de companyia.)
Figura 10. Pacient del centre geriàtric Maria Gay juntament amb el gos de teràpia.
Figura 11. Exercici realitzat al centre geriàtric Maria Gay en el que els ancians tiraven objectes al Dirc, gos ensinistrat, i aquest els hi tornava l'objecte.
Treball de recerca: Donar vida als dies
14
5.3.2. BENEFICIS SOCIALS
Els participants de les teràpies assistides amb gossos, els ancians, formen part de la societat, i
com a membres d'aquesta, influeixen sobre ella. Per tant, a mesura que els programes
terapèutics amb gossos tinguin una influència positiva sobre els participants proporcionant uns
beneficis notables i oferint millores en la qualitat de vida dels pacients, també tenen una
influència positiva sobre la societat en conjunt. També cal valorar que si realment els ancians
poden gaudir d'aquestes teràpies i obtenir millores d'elles és gràcies a una societat que ho
permet. En països poc desenvolupats el més probable és que no es preocupin d'aquestes
teràpies alternatives que tant aporten a les persones de la tercera edat.
Gràcies a aquestes teràpies es crea un programa innovador que motiva no només als ancians,
sinó a tantes persones que volen aprendre i
poder ser ells en un futur, els que ofereixin
aquestes teràpies. Això contribueix a resoldre o
almenys intentar-ho els problemes de persones
amb necessitats especials. Gràcies de tots
aquests programes es promou a investigar més
sobre el vincle format per l'esser humà i els
gossos.
A través de la interacció amb els gossos tots els
pacients aprenen a ser més tolerants amb ells
mateixos i amb els seus companys, oferint així
una visió no tant hostil ni trista d'afrontar la
vida.
Al llarg de la teràpia s'ensenya als participants a apreciar els resultats de l'esforç, és a dir,
gaudir del fet de treballar amb el gos i poder observar les positives conseqüències que aporta,
demostrant-los que els resultats són fruit del seu propi treball.
També els permet desenvolupar la comprensió i l'empatia envers problemes aliens a ells,
potenciant les relacions personals.
FIGURA 12. Rut Cazorla i un dels gossos ensinistrats
per l'Associació de la qual és directora, realitzant una
sessió de teràpia a la residència geriàtrica del Parc
Güell.
Figura 12. Rut Cazorla i un dels gossos ensinistrats per l'Associació de la qual és directora, realitzant una sessió de teràpia a la residència geriàtrica del Parc Güell.
Treball de recerca: Donar vida als dies
15
5.3.3. BENEFICIS PSICOLÒGICS
Com a conseqüència de les teràpies assistides amb gossos es poden apreciar nombrosos
beneficis psicològics. Al llarg del temps s'han realitzat varis estudis que donen evidència dels
efectes positius gràcies al contacte amb els gossos. 1
· Orientació en la realitat. Els gossos criden l’atenció i desperten emocions, i per aquest motiu
amb freqüència s’utilitzen en publicitat i pel·lícules. Per persones desorientades, com per
exemple, aquells que pateixen Alzheimer, els gossos serveixen com a contacte amb la realitat.
· Objecte d’interès. Per aquells amb dèficits d’atenció, o senzillament amb dificultats per
concentrar-se, el gos es una manera de focalitzar el seu
interès.
· Millora de l’estat anímic. En totes les teràpies assistides
amb gossos hi ha efectes positius sobre l’estat d’ànim tant
d’aquells que reben la teràpia com del personal que la
proporciona.
· Ajuda per a la depressió. Els gossos de teràpia ajuden a
superar la depressió i cada visita del gos a la residència ajuda
al pacient a afrontar la monotonia i la rutina del dia a dia.
· Estímul social. Com he comentat abans, els gossos
fomenten el contacte social: desperten un interès i una diversió entre el ancians, i això provoca
que sorgeixin nous temes de conversa entre els pacients facilitant així les relacions
interpersonals.
· Contacte físic. En moltes ocasions, com també he comentat abans, aquells ancians que eviten
el contacte físic amb altres persones, són els primers en apropar-se al gos per acariciar-lo.
· Quelcom amb que il·lusionar-se. Els ancians de totes les residències que han realitzat aquest
tipus de teràpies, han estat esperant amb il·lusió les visites dels gossos.
1. Aquests estudis han determinat que els gossos posseeixen certes capacitats cognitives, però fins a quin punt poden fer-ho és
avui en dia encara motiu de debats. L' Universitat de Emory, Atlanta, va realitzar diversos experiments amb gossos i van arribar a
la conclusió de que la ment del gos, com a espècie domèstica més antiga, s'ha format per milers d'anys amb contacte amb l'ésser
humà. Com a resultat d'aquesta evolució física i social, més que qualsevol altre espècie, ha adquirit la capacitat de comprendre i
comunicar-se amb els humans.
Figura 13. Sessió de teràpia organitzada per l'Associació El Cuarto Hocico. L'estat anímic dels ancians és clarament palpable en aquesta fotografia.
Treball de recerca: Donar vida als dies
16
· Empatia. Està demostrat segons bastants estudis que aquells que han tingut contacte amb
animals, han desenvolupat una millor capacitat d’empatia, és a dir, d'intel·ligència emocional.
Aquest benefici psicològic em porta a preguntar-me si realment els gossos en saben,
d’intel·ligència emocional. A partir d’aquest punt, es podria deduir que, si realment s’ha
comprovat que el contacte amb gossos desenvolupa una major capacitat emocional, el gos en
qüestió quelcom hi té a veure. Serà que l’animal en sap, d’aquest tipus d’emoció? Així doncs
he decidit que investigaré alguna cosa sobre la relació emocional entre el gos i el pacient.
· Vincle. És a dir, un sentiment de connexió. Els gossos poden obrir una via de comunicació
emocional.
· Acceptació. Els gossos accepten a les persones incondicionalment: no importa l’aspecte físic,
l’edat, la raça ni la història personal. Tots aquells que es senten rebutjats o no acceptats els
suposa un alleujament personal l'acceptació incondicional que el gos proporciona.
· Estímul mental. Es produeix una major estimulació mental com a conseqüència de les
oportunitats que els animals proporcionen per comunicar amb altres persones, portant
records del passat, o com a simple entreteniment. En situacions tristes o melancòliques, la
presencia d’un gos pot alegrar l’ambient, provocar riures i jocs. Aquest tipus de distraccions
positives poden ajudar a disminuir les sensacions d’aïllament, tristesa o soledat.
"No dejamos de jugar porque envejecemos, envejecemos porque dejamos de jugar."
- María Suárez, directora del blog Salud Para Mayores, confirma que les TAA ajuden d'alguna
manera a fer tornar a la infància a aquells que els queda poc per viure.
Figura 14. Pacients de la Unitat d'Atenció Diurna de AFA Xixona, Barranc de la Font, juntament amb Bela, Isis i Gea, gossos de teràpia, "jugant a bitlles".
Treball de recerca: Donar vida als dies
17
5.4. COM SELECCIONAR, EDUCAR I ENSINISTRAR A UN GOS PER
A TERÀPIA
Un gos de teràpia és aquell que ha estat seleccionat, entrenat i ensinistrat específicament per
a integrar-se dins d’un programa terapèutic o educatiu amb l’objectiu de millorar la qualitat de
vida i la integració social de persones amb discapacitats o necessitats especials. Els gossos són
eficaços tant en patologies físiques com psicològiques i gràcies a ells s’aconsegueixen els
objectius d’una manera més ràpida gràcies a la motivació i al vincle d’afecte que es crea.
Per a realitzar teràpies assistides, valdrien gossos de totes les races (inclosos els no pura raça)
tot i que hi ha algunes races de gossos més predisposades que d'altres per a ser utilitzades en
aquestes intervencions, com per exemple el Pastor Alemany, el Labrador, o el Golden
Retriever.
Per a ensinistrar a un gos per a teràpies assistides cal seguir un curat procés en el qual se
l’analitza i se li ensenyen les habilitats necessàries.
Selecció de l'animal
Període de socialització
Entrenament
Ensinistrament i habitualització
Benestar de l'animal
Treball de recerca: Donar vida als dies
18
5.4.1. SELECCIÓ DE L'ANIMAL
La primera prova a la qual s’exposa a l’animal és el Test de Campbell 1, el qual es fa sobre les
set setmanes d’edat del cadell i va encaminat a preveure el futur temperament del gos i el seu
futur caràcter. Els resultats, però, no són gaire exactes, ja que el comportament pot variar
segons els gens i el medi en el que es cria el gos, però et pot donar una idea de com serà el
cadell.
Un cop el gos ja és jove o adult , se li pot realitzar el test de Liakhoff que fa referència a les
sensibilitats, a la seva voluntat de complaure, d’adaptar-se,… Per poder seleccionar al gos per a
una teràpia, aquest ha de tenir una capacitat d’adaptació alta o molt alta, és a dir, sentir-se
còmode en el menor temps possible en nous entorns.
El gos seleccionat no només ha de tenir una gran capacitat d’adaptació, sinó que ha de ser
també totalment equilibrat - es valora la sensibilitat mental, corporal, auditiva, visual i
olfactòria- i ha de ser totalment previsible en el seu comportament, és a dir, s’ha de deixar
manipular per qualsevol persona, coneguda o desconeguda, sense reaccions agressives.
Tampoc pot tenir pors ni fòbies, ni conductes anormals, com hiperactivitat, i per suposat, ha
de tenir molt bona socialització.
1. Test de Campbell. És un dels tests més utilitzats per conèixer el temperament d'un cadell. Consta de 5 proves: atracció si se'l
crida, seguir a l'amo, respondre correctament davant d'una obligació, un domini en les seves reaccions, i la pèrdua de la dignitat
per complaure el que se li demana.
Figura 15. Cadell de gos realitzant la tercera prova del Test de Campbell, que consisteix en comprovar si es deixa manipular per un estrany.
Figura 16. Dibuix de la tercera prova del Test de Campbell, deixar-se manipular per un estrany.
Treball de recerca: Donar vida als dies
19
5.4.2. PERÍODE DE SOCIALITZACIÓ
És bàsic i important que el gos mantingui una bona
socialització amb l’entorn, amb el màxim d’estímuls
possibles amb animals i persones. Aquest període
s’inicia a la quarta setmana de vida del gos i finalitza
a la dotzena, però depenent de la raça i del seu
caràcter pot variar. Es pot comprovar que aquest
període esta finalitzant quan el cadell,
aproximadament de tres mesos d’edat, ja no té
reaccions de por davant d’un estímul desconegut.
5.4.3. EDUCACIÓ I HABITUALITZACIÓ
L’educació és la primera de les fases de l’entrenament.
PRIMERA FASE:educació. El gos s’ha de saber comportar, i se li ha d'ensenyar a jugar
correctament: el seu lloc per menjar, l’hora de descans, a no pujar sobre de la gent, defecar en
el lloc adequat, passejar tranquil·lament sense tirar de la corretja,…
SEGONA FASE: habitualització. S'ha d'acostumar a l’animal als entorns terapèutics i als
materials tècnics que es trobarà com cadires de rodes, crosses, bastons,… També és important
acostumar-lo als soroll i als crits, i a tot tipus de comunicacions de força que el gos pot
interpretar com a dolentes. És més, el gos no ha de tenir cap tipus de reacció a aquests
comportaments. Se l'ha d'acostumar com més millor, davant d’aquest tipus de comportaments
els quals es pot trobar en un futur, per evitar que li pugi l’estrès en les sessions, com poden
ser: tirades de la cua o de l’orella, carícies fortes, trepitjades a la cua o a les potes,… La forma
de fer-ho seria mitjançant jocs o premis.
Figura 17. Gossos en el període de socialització.
Treball de recerca: Donar vida als dies
20
Figura 18. Equip tècnic de la Fundació Bocalán, format per el psicòleg Eugenio Henao (esquerra), la treballadora social Ana María Molia (mig, i l'ensinistrador caní Jairo H. Aristizábal (dreta).
5.4.4. ENSINISTRAMENT I HABILITATS
TERCERA FASE: l’ensinistrament. Es realitza un cop el gos hagi madurat sexualment, el qual
implica una ampliació en les seves capacitats d’aprenentatge. En aquesta fase hi haurà cadells
més avançats que d’altres, depenent de la raça, el sexe (les femelles maduren abans que els
mascles) i l’individu en qüestió.
És molt important que el gos tingui una obediència bàsica.
Les habilitats que se li poden ensenyar a un gos, com per exemple passar per arcs o girar sobre
si mateix, seran les utilitzades en les activitats de la teràpia.
5.4.5. BENESTAR DE L’ANIMAL
És molt important tenir cura del benestar de l’animal abans i desprès de les sessions
realitzades, per poder obtenir un millor resultat. El més important, com prèviament he
mencionat, és l’absència d’estrès. Per una banda, pot estar en perill el benestar de l’animal ja
que l’estrès és acumulatiu, i per l’altre, un gos estressat pot fallar a l’hora de realitzar els
exercicis que se li demanin, dificultant així el bon desenvolupament de la sessió.
Figura 19. Fotografia pròpia durant la visita al centre d'ensinistrament els Tres Pins. Es pot observar a la Flama, gossa de l'Enric Bruch. Darrera de la femella es veu el camp d'ensinistrament.
Treball de recerca: Donar vida als dies
21
5.4.6. EXERCICIS DE TERÀPIA AMB ANCIANS
Jo em centraré en els exercicis dinàmics i especials per a sessions de grup, ja que considero
que els exercicis menys dinàmics no són vitals en la realització d'una teràpia, tot i així no els
desmereixo ja que no tinc fonaments.
· EXERCICIS DINÀMICS
Els exercicis denominats dinàmics per a sessions de teràpia amb ancians estan pensats per a
pacients que necessiten un exercici físic continuat, i tenen la intenció d'augmentar la
coordinació personal de cada pacient, millorar la seva autoestima i la relació amb altres
persones, i sobretot per proporcionar-los un exercici físic moderat. Estan ideats per realitzar-
los dos dies per setmana i es recomana dur-los a terme en un camp gran de futbol o en una
zona esportiva. Alguns exemples d'exercicis dinàmics són:
- SALUDAR. Es forma una rotllana entre tots els pacients i el gos es situa al centre. Un per un
han d'anar cridant al gos, i quan aquest s'apropi s'ha de motivar al pacient perque el saludi
amb la veu, l'acaricií, tustar-li el llom i premiar-lo. És preferible que el temps de saludar al gos
sigui breu perquè sinó pot passar que la resta de pacients s'impacientin o s'avorreixin.
- PASSEJAR. Anar a passejar amb el gos és un dels exercicis més recomanats ja que hauria de
ser una activitat que els pacients poguessin realitzar freqüentment perquè relaxa i
tranquil·litza. Durant el temps de passeig el pacient pot visitar altres residents i pot fomentar
les relacions socials. El benefici més rellevant del passeig és que el gos motiva al pacient a
sortir a caminar, i així aquest realitza exercici físic i a la vegada es diverteix.
EXERCICIS DE TERÀPIA AMB
ANCIANS
EXERCICIS DINÀMICS
Saludar, passejar,...
EXERCICIS MENYS DINÀMICS
Carícies, peluqueria, passeigs curts,...
EXERCICIS ESPECIALS PER A
SESSIONS DE GRUP
Saludar al gos, llençar joguines,...
Treball de recerca: Donar vida als dies
22
· EXERCICIS ESPECIALS PER A SESSIONS DE GRUP
Els exercicis per a sessions de grups estan pensats per a que els ancians utilitzin a l’animal com
una eina per expressar les seves emocions o senzillament per conversar amb els seus
companys. Els objectius específics d’aquestes sessions en grup són estimular i millorar la
comunicació, potenciant així les seves capacitats per expressar-se i desenvolupar la seva
afectivitat envers altres persones. La metodologia d’aquestes sessions és senzilla, s’ha de
seguir un horari regular. Com a màxim es poden realitzar dos dies per setmana, utilitzant 45
minuts per cada sessió. És important que hi hagi espai per a que tots els ancians es puguin
veure entre ells i per a que el gos tingui llibertat de moviment. Alguns exemples d’exercicis que
es poden realitzar amb grups d’ancians de 13 a 15 persones són:
- SALUDAR AL GOS. És un exercici considerat dinàmic, però amb alguna característica diferent,
ja que en l'exercici dinàmic la salutació és breu i ràpida, i en aquest cas es proporciona un
temps il·limitat a cada pacient. És el primer exercici que es realitza en cada sessió de teràpia. El
gos, ajudat del professional que estigui realitzant i valorant la teràpia recorrerà el grup
efectuant una salutació a cada participant. Cada ancià saludarà al gos, el tocarà i l’acariciarà, i li
donarà un premi. El més important en aquest exercici és que la persona digui els seu nom en
veu alta, presentant-se al gos, i també es dirigeixi a aquest pel seu nom, exercitant així la
memòria. Per exemple: Hola Tara maca, sóc la Dolors. Així pensen en la seva pròpia identitat i
en la de l’ésser que tenen davant. Alguns ancians responen molt bé a aquest tipus d’exercici
per plaer de tocar el gos i sentir que aquest els torna l’afecte. Mentre el gos està saludant als
altres, aquells que ja han rebut l’atenció de l’animal parlen entre ells, comentant el seu
comportament durant la sessió o senzillament alaben el seu aspecte físic o el seu caràcter
afectuós.
- ET TOCA, EM TOCA. Per a aquest exercici caldrà marcar un
tema el qual tractar, com per exemple la infància, els amics,
el menjar de la residència,... qualsevol tema que pugui fer
parlar als pacients. El professional que porta la sessió tirarà
una joguina a un ancià, aquest l'agafarà i cridarà al gos.
Mentre juga amb el gos el pacient haurà de parlar sobre el
tema determinat prèviament. Després de la seva participació
verbal el participant tirarà la joguina a un altre pacient, i es
repetirà l'exercici.
Figura 20. Sessió de teràpia a la residència Fortuny de València. En aquesta residència l'iniciativa de realitzar teràpies amb gossos va ser rebuda amb molt entusiasme, tot i que la teràpia havia de durar 6 mesos, gràcies a les millores notables en els pacients es va allargar a 1 any.
Treball de recerca: Donar vida als dies
23
5.5. EL VINCLE ENTRE EL GOS I L’ÈSSER HUMÀ
Durant el meu procés d'investigació sobre les teràpies assistides amb gossos m’he adonat de
que els gossos desenvolupen un sentit empàtic envers l’ancià amb el que treballen la teràpia.
Això m’ha portat a preguntar-me si realment els gossos i les persones tenen algun tipus de
connexió, i he decidit buscar informació sobre el tema. Delta Society 1 ha comprovat
científicament que els gossos comprenen i connecten amb les emocions humanes, sentint
empatia envers nosaltres. Les conclusions de l’estudi que van realitzar ha suposat quelcom
tant revolucionari com atribuir als gossos habilitats socials pròpies dels humans. Això significa
que aquest vincle pot ser realment més profund del que es creia. Anteriors estudis sobre el
tema van demostrar que, igual que els nens, els gossos senten quan algú esta trist i, encara
que no el coneguin, s’apropen per consolar-lo.
Així doncs, la connexió emocional entre gossos i humans està fora de dubtes. Les
investigacions més importants realitzades sobre el vincle humà-gos han estat:
Segons una investigació publicada a la revista Animal Cognition, van confirmar de forma
científica allò que ja es sabia: existeix un vincle. Realitzada per metges de l’ Universitat de
Goldsmiths, a Londres, la investigació va donar lloc a experiments per descartar que els
gossos s’apropen a les persones tristes moguts per simple estranyesa, i es va comprovar que
reaccionaven de diferent manera davant d’un plor verdader que davant d’un de fals. Aquesta
diferència és exactament la que demostra que no només els hi provoca curiositat.
En l’estudi també es va comprovar que el fet d’apropar-se a algú desconegut per consolar-lo
descartava completament l’apropament per l’expectativa d’una recompensa.
1. Delta Society: és una organització que protegeix, entrena i registra voluntaris i a les seves mascotes domesticades per a
programes de visita a escoltes, hospitals, residències d’ancians i altres centres d’atenció de salut.
Investigació dels científics de Delta Society
Investigació de l' Universitat de Goldsmiths, Londres
Experiment científic de la Dr. Moberg, Suècia
Estudis de la Universitat Emory, Atlanta
Treball de recerca: Donar vida als dies
24
5.5.1 EXPLICACIÓ CIENTÍFICA DEL VINCLE
Tenint com a base l’empatia, és a dir, la intel·ligència emocional, la Dra. Moberg1, de Suècia, va
estudiar el paper de la oxitocina en la creació dels sentiments entre mares i fills. La oxitocina és
una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor al cervell, i el seu
paper està associat als lligams afectius, al reconeixement social i a la creació de confiança
entre els individus. Així doncs va creure que aquesta hormona podia explicar l'afecte que uneix
a gossos i persones, i per demostrar-ho va prendre mostres de sang canines i humanes després
de moments afectius. D’aquesta manera va poder comprovar que els nivells d’oxitocina
pujaven notablement en els dos casos amb una corba molt similar a la que presenten les
mares amb els bebés. Aquesta hormona baixa la pressió arterial, redueix els nivells d’estrès, i
augmenta el sentit de seguretat i confiança. Així la Dra. Moberg va confirmar que viure amb un
gos allarga la vida.
Segons John Bradshay, director de la Universitat d’Antrozoologia d’Anglaterra els gossos
perceben millor el nostre llenguatge corporal que qualsevol altre espècie, incloent els primats.
"Això no significa que humanitzem als gossos" - John Bradshay -, ja que segons uns estudis
realitzats per La universitat d’Oxford, alguns voluntaris presentaven la mateixa activitat
cerebral al veure fotos de bebés i fotos de cadells de gos, producte d’unes expectatives que no
corresponen a la realitat canina.
Stephen Budiansky, autor i científic americà, va afirmar que "Comprendre que els gossos tenen
capacitat d’enteniment, emocions, percepcions i instints, és respectar-los per la seva verdadera
naturalesa". No anava mal encaminat, ja que més tard es van realitzar uns estudis en la
Universitat Emory, d’Atlanta, que van intentar respondre preguntes com: de quina manera
funciona la ment dels animals? I fins a quin punt entenen el nostre llenguatge?
Els gossos comprenen, els gossos memoritzen, i els gossos es comuniquen.
1. Kerstin Uvnäs Moberg és reconeguda a tot el món com una autoritat en la hormona de la oxitocina. Ha dut a terme les seves
investigacions en el famós institut Karolinska d’Estocolm, així com a La universitat Sueca de Ciències Agrícoles d' Upsala, de la qual
és professora de fisiologia. És autora de més de 400 articles científics i de diferents llibres.
Treball de recerca: Donar vida als dies
25
Els científics de l'Universitat Emory van contar amb la participació d'un border collie i una
mestissa, anomenats McKenzie i Callie. Un cop van ser ensinistrats, van aconseguir, per primer
cop en la historia, quedar-se quiets durant deu segons per a poder fer-los-hi un escàner de
ressonància magnètica. Mentre un instructor els hi feia senyals, transmetent-los-hi que
tindrien una recompensa, van notar que en el cervell dels gossos s’activava la mateixa regió
relacionada amb la recompensa que utilitzem els humans. Òbviament, amb aquests resultats
va haver-hi certes controvèrsies. Ricardo Bruno, veterinari especialista en comportament
animal, constatava que la forma de pensar dels gossos i dels essers humans eren molt similars,
i que amb els avenços amb les noves tecnologies no es tardaria gens en demostrar. Per altra
banda Fernando Catrina, director del Centre de Prevenció, Diagnòstic i Tractament de
Problemes de Comportament en Gossos i Gats, va dir que no es tenen que comparar dos
espècies diferents per més que s’assemblin en algunes coses. Es va justificar dient que al tenir
un sistema nerviós central i un cervell evolucionat era clar que els gossos podien tenir
pensaments crítics.
Tot i així, Greg Berns, director de l'experiment, juntament amb Andrew Brook, estudiant de
psicologia policíaca, i Mark Spivak, un professional de les teràpies assistides, va aconseguir
constatar algunes de les capacitats mentals dels gossos.
"The dog's brain represents something special about how humans and animals came
together. It's possible that dogs have even affected human evolution. - Greg Berns-.1
1. Segons Greg Berns els gossos i els humans han estat junts durant tants anys que és probable que els seus cervells s'hagin trobat
influenciats mútuament durant l'evolució. Va ser motivat per a realitzar l'experiment quan va veure una fotografia d'un gos militar
saltant d'un helicòpter per a salvar a un soldat. Durant una entrevista a EMORY MAGAZINE va explicar que el primer que li va
passar pel cap va ser que si un gos podia ser ensinistrat per a saltar d'un helicòpter, també podria ser-ho per a entrar a una
màquina de ressonància magnètica per a saber que està pensant.
Figura 22. Greg Berns juntament amb McKenzie a punt de realitzar un escàner de ressonància magnètica.
Figura 21. Mark Spivak juntament amb Callie a punt de realitzar un escàner de ressonància magnètica.
Treball de recerca: Donar vida als dies
26
Algunes de les capacitats mentals que es van poder deduir gràcies a aquest experiment van
ser:
· Els gossos poden recordar, i a més a més poden utilitzar els records en noves situacions i
diferents de les que van generar-lo i relacionar-lo.
· Reconeixen a les persones: una vegada el vincle està creat i ben establert, davant de l'ésser
humà l’animal respon d’una manera afectiva.
· Confien en el seu olfacte: pels gossos tots els objectes, animals, i humans tenen un olor
característic i individual, i els poden reconèixer al cap d’un temps i a través de llargues
distàncies.
· Perceben els colors, les formes i la música: els gossos veuen en forma monocromàtica, però
amb una gran diversitat de tons. La seva oïda és molt superior a la de les persones,
· Entenen la fonètica de les nostres paraules i l’associen a la conducta que tindrien que seguir:
és la base del seu aprenentatge.
· Parlen amb el seu cos: en els gossos predomina el llenguatge corporal gestual. Per comunicar-
se utilitzen la posició i la orientació, les seves orelles, el moviment, la cua, la dilatació de les
seves pupiles,...
Treball de recerca: Donar vida als dies
27
6. PART PRÀCTICA
L’observació és el procés a través del qual procediré a investigar per poder treure les meves
pròpies conclusions sobre si realment les teràpies amb gossos per a ancians aporten beneficis
clars. A part de l'observació indirecta per poder informar-me sobre el tema a través de
bibliografies, articles, documentals, vídeos i opinions d’experts, cal fer una observació directa,
assistint jo mateixa a les teràpies, participant en elles, i extraient tota la informació possible.
Per poder dur a terme aquesta observació directa, he contactat amb la residència geriàtrica
del Parc Güell de Barcelona i amb la residència canina els Tres Pins de Balsareny, Barcelona, i
totes dues m'han concedit la oportunitat d'assistir-hi per desenvolupar el meu treball.
A la residència geriàtrica serà on podré, gràcies a la Laura, la terapeuta del centre, participar
en les teràpies realitzades amb dos grups d’ancians durant 3 mesos.
Els ancians dependents, és a dir, els que pateixen malalties, i els independents, els quals estan
perfectament sans però se’ls hi aplica aquesta teràpia per millorar les seves habilitats
cognitives. El gos de la residència utilitzat per a les teràpies es diu Mossa, i és un golden
retriever de 5 anys.
A la residencia canina els Tres Pins, Enric Bruch Rabat m’explicarà com s’ensinistra un gos per a
teràpia, quins factors cal tenir en compte, i em deixarà veure tots aquests fets en un gos, la
Flama. Enric Bruch em proporcionarà un model de fitxa d’observació (ANNEX 2) amb la qual
em basaré per poder dissenyar la meva pròpia fitxa d'observació per observar les millores en
els ancians de la residència.
Després d'assistir i fer el seguiment de les teràpies durant aquest temps a la residència del Parc
Güell, gràcies a la Laura he programat una entrevista amb la Rut Cazorla, experta i directora
d'una Associació de teràpies assistides amb gossos específica per a tractaments amb ancians.
Treball de recerca: Donar vida als dies
28
6.1. SESSIONS DE TERÀPIA A LA RESIDÈNCIA DEL PARC GÜELL
La residència geriàtrica del Parc Güell està situada a Barcelona tocant al Parc Güell al carrer
Mare de Déu de la Salut, 39. Consta de tres terrasses i té una capacitat per a 40 residents
permetent un àmbit familiar i un horari lliure de visites per proporcionar un contacte amb
familiars il·limitat. Disposa d'una cuina pròpia i d'un equip de professionals (fisioterapeuta,
infermeria, treball social...).
La primera teràpia amb animals va sorgir gràcies a l'amistat de la Laura Rodríguez,
fisioterapeuta del centre, i Rut Cazorla, experta en teràpies amb gossos per a ancians. La Rut
va estar proporcionant una teràpia als ancians de la residència durant 3 mesos amb els seus
gossos, Pipa i Ron. El progrés de la teràpia va ser tant positiu que un cop va finalitzar, la Laura
va decidir adoptar un gos, la Mossa, per a poder fer sessions de teràpies ella amb els seus
pacients. Quan jo vaig contactar amb ella, em va explicar que el que realitzaven ja no eren
exactament teràpies, sinó més aviat activitats assistides amb gossos, ja que durant les sessions
ella era l'encarregada de dirigir a la Mossa i alhora als ancians. Tot i així jo vaig decidir assistir-
hi durant unes quantes sessions per poder observar com es realitzaven i si realment tots els
beneficis que havia estudiat eren notables.
"La terapeuta Rut, ingeniosamente lograba integrar al residente en un grupo haciéndole
participe de la actividad y sociabilizándole con su entorno. Los residentes se han mostrado
contentos de haber participado en estas actividades y todavía siguen preguntando por ellos. He
adquirido mayores conocimientos y a día de hoy seguimos realizando actividades con nuestra
mascota, una golden preciosa llamada Mossa." - Laura Rodríguez, terapeuta-.
La sala on es realitzen les sessions és de 25 metres quadrats i consta de tres grans finestres per
on es filtra la llum, és a dir, està molt ben il·luminada. Hi ha una pissarra a la paret i situades
amb cercle al voltant d'aquesta hi ha 15 cadires per a tots els pacients. Al fons de la sala hi ha
una taula per deixar el material que utilitzen per a la teràpia. La Mossa es situa durant la sessió
al centre del cercle de cadires. És una gossa de la raça golden retriever de 5 anys, i pesa 34 kg.
La teràpia es realitza un dia a la setmana, o dimarts o dijous, d' 11 a 12. Realment la sessió
dura 45 minuts, però per fer seure a tots els pacients són necessaris 15-20 minuts, ja que
alguns d'ells van amb cadira de rodes o amb caminador, i cal situar-los correctament de
manera que es puguin veure bé entre ells i estiguin còmodes.
Treball de recerca: Donar vida als dies
29
He assistit a 6 sessions de teràpia a la residència del Parc Güell, però les sessions que analitzaré
són dues, la sessió 3 i la 5, ja que considero que van ser de les que més informació útil vaig
poder extreure. Totes les sessions consten de dos exercicis idèntics: saludar a la Mossa, al
principi de l'activitat, i acomiadar-se de la Mossa, al finalitzar l'activitat. Entre mig d'aquestes
es troba l'exercici diari, que es prèviament organitzat per la terapeuta depenent del àmbit que
es vulgui treballar.
SESSIÓ 3. 16/05/2013
Un cop tots els ancians estan asseguts, a les 11:21, la Laura crida a la Mossa per a que es
col·loqui al centre de la rotllana.
L'activitat comença a les 11:23. Tots els participants estan asseguts, callats, i gairebé no es
mouen. Ningú parla amb ningú.
El primer exercici consisteix en saludar a la Mossa. La Laura la
guia poc a poc cap a cada participant, i aquest la saluda
acariciant-la i tustant-li el pel, es presenta amb el seu nom i li
dona un premi, que pot ser un tros de pernil o de frankfurt. La
primera en saludar a la Mossa és la Maria Lluïsa, dona de 74
anys amb problemes de mobilitat als braços i cames. Poc a poc
la van saludant cada un dels pacients fins a l'últim, el Pere, que
va amb cadira de rodes i no reacciona gairebé a cap estímul, i
per això l'ha d'ajudar la seva dona, Carme, a saludar a la Mossa.
La Laura m'explica que el més important d'aquest exercici és
exercitar i potenciar la memòria al presentar-se i al recordar el
nom de l'animal. Aquesta presentació és igual a totes les
sessions, és un exercici imprescindible. Un cop ja s'ha realitzat la presentació, he notat un
canvi anímic en els pacients. A l'inici de la sessió, com he comentat, estaven tots callats i amb
un posat trist, i ara sembla ser que el seu humor ha canviat. Puc observar que alguns parlen
entre ells de la Mossa, d'altres somriuen mentre observen com un company es saluda amb la
gossa, i d'altres la criden perquè s'apropi. Només un ancià, el Pedro, s'ha adormit. La Laura em
deixa molt clar que és molt important no deixar que s'adormin, i si ho fan, motivar-los encara
més per a interaccionar amb el gos.
L'exercici diari del dia 16 de Maig té com a objectiu treballar la memòria, la psicomotricitat
fina, l'àrea cognitiva, l'associació de paraules i imatges, i potenciar verbalment als participants.
Figura 23. Laura Rodríguez juntament amb Sanchi Espina, pacient de la residència. Als seus peus, Mossa, gossa terapèutica.
Treball de recerca: Donar vida als dies
30
Consisteix en col·locar una motxilla a la Mossa amb dues butxaques laterals a cada costat. En
cada butxaca es guarden imatges de roba d'estiu, roba d'hivern, i complements. La Mossa
ajudada per la Laura es dirigeix a cada un dels pacients per torns, i aquests han d'obrir la
butxaca (psicomotricitat), extreure una imatge, i han d'identificar en veu alta el nom de la
peça. La Laura apunta el nom a la pissarra, i entre tots han de decidir si el col·loquen a la
columna de roba d'estiu, d'hivern, o de complements (associació de paraules i imatges).
Aquest exercici dura gairebé 30 minuts, en els quals els ancians ja estan al cent per cent
participatius comparat amb com havien començat la sessió. Fins i tot s'ajuden els uns als altres.
Quan el Vicenç extreu una imatge d'un barret i no el sap identificar, es bloqueja, i observo com
la Maria Lluïsa li murmura a l'orella la resposta correcta. El Vicenç diu el nom de la peça amb
veu alta, i després de l'aprovació de la Laura, li dedica un somriure a la Maria Lluïsa. Un cop
han extret totes les imatges de la motxilla, la Laura els hi proposa una nova i última activitat,
que consisteix en que cada pacient afegeixi una peça a cada columna que no s'hagi mencionat
prèviament. Aquest exercici els resulta una mica més difícil, ja que no consisteix en identificar
una imatge, sinó en pensar i recordar quines peces hi ha a més a més de les mencionades. Per
ajudar-los, la Laura els diu que mirin el que ells porten. Aleshores sorgeixen moltes més
aportacions: bermudes, camisa, corbata, rellotge,...
Finalment, a les 11:56 la Laura dona per finalitzada la sessió, i m'explica que quan es superen
els 45 minuts d'activitats la Mossa arriba al seu llindar de cansament i deixa de ser tant eficaç,
igual que els propis pacients, que comencen a impacientar-se. Ajuda a la Mossa a que
s'acomiadi de cada pacient, i la deixa sortir de la sala. La teràpia finalitza a les 12:06, però es
necessiten 15 minuts més per ajudar a sortir de la sala a tots els ancians i portar-los a la sala
principal per mirar la televisió o anar a jugar al parxís,...
Figura 24. La Laura juntament amb el Vicenç, realitzant l'exercici diari.
Treball de recerca: Donar vida als dies
31
SESSIÓ 5. 28/05/2013
Igual que a la sessió passada, un cop tots els pacients estan asseguts a les seves cadires a les
11:16, la Laura crida a la Mossa per a que entri a la sala.
Com ja he explicat és molt important començar la sessió amb una presentació per part de cada
pacient cap a la Mossa. A les 11:29 tots han saludat a la Mossa. La Laura m'explica que tot i
que no ho hem fet a les altres sessions també és important fer que els pacients sàpiguen en
quin dia de l'any estan, i per tant els pregunta quin dia és, el mes i l'any. A les 11:33 comença
l'exercici diari.
Avui l'exercici consisteix en col·locar amb pinces al collaret de la Mossa adjectius determinats
que descriuen a una persona de la sala. Un cop s'han extret tots els adjectius entre tots han de
seleccionar a quina persona descriuen. A diferència de la sessió passada aquest cop els
pacients estan de més bon humor. No intercanvien gaires paraules, però se'ls nota més alegres
que l'altre cop. Un per un van agafant una pinça, n'extreuen el paper amb l'adjectiu, i el diuen
en veu alta. La Laura apunta l'adjectiu a la pissarra. Cada cop que treuen un paper del collar de
la Mossa la fisioterapeuta els fa fer una selecció de les persones que poden ser, per així anar
descartant a possibles objectius fins a que en quedi un o dos. A la primera ronda els adjectius
extrets són: senyor, ulleres, cabell blanc, ulls blaus, alt. Entre tots i amb bastant ajuda de la
Laura, amb un temps aproximat de 2 minuts acaben arribant a la conclusió que la persona que
s'ha descrit és en Joan, un ancià de 76 anys amb molt bona forma física i mental. Un cop ja han
decidit qui és el seleccionat han de dir més adjectius que no estiguin escrits que caracteritzin al
Joan. Els costa bastant, però finalment aconsegueixen concloure amb: guapo, pantalons
negres, camisa a ratlles i divertit. El Joan s'emociona quan la seva companya Sanchi el defineix
com guapo i divertit. L'exercici es repeteix 3 cops més, descrivint a la Dolors, a la Sanchi i al
Josep.
L'exercici d'avui ha servit per exercitar el sistema verbal, visual, i fer un lleu exercici al moure
les pinces i agafar el paper amb l'adjectiu. Finalment la sessió conclou amb l'acomiadament de
la Mossa a les 11:47.
Figura 25. Fotografia extreta de la web de la residència, on es veuen al Joan i la Sanchi el dia de Nadal.
Treball de recerca: Donar vida als dies
32
Un cop vaig assistir a les dues primeres sessions i en vaig extreure tota la informació que vaig
creure rellevant, em va caldre dissenyar una fitxa d'observació per poder extreure unes
conclusions de si realment el grup d'ancians de la residència geriàtrica del Parc Güell va poder
gaudir d'alguna millora tant física, psicològica com social.
6.2. MODEL DE LA FITXA D'OBSERVACIÓ UTILITZADA
Per poder realitzar la meva pròpia fitxa d'observació dels beneficis en els pacients vaig
demanar ajuda a l'Enric Bruch, expert en educació i ensinistrament caní i prèviament
entrevistat. Ell em va proporcionar un model de fitxa que utilitzen per avaluar les teràpies en la
residència canina de la qual n'és director. Gràcies a aquestes fitxes i havent assistint a dues
sessions de teràpia a la residència del Parc Güell vaig poder dissenyar la meva pròpia fitxa
d'observació (ANNEX 1) la qual utilitzaria en les pròximes 4 sessions de teràpia. Els meus
criteris per dissenyar-la van ser:
- La fitxa ha d'estar estructurada per tres parts: diagnòstic i tractament del pacient abans de
rebre la teràpia, anàlisi del comportament del pacient, i anàlisi de la millora o deteriora.
- Totes les fitxes han de constar d'un quadre on s'apunta el nom del resident, el terapeuta que
realitzaria la teràpia i el nom del gos, el centre a on està internat, el temps que porta internat, i
el temps que fa que rep al teràpia.
Així doncs la meva fitxa consta de 3 parts:
- L'apartat 1 de la fitxa - Diagnòstic i tractament del pacient -, és molt important ja que per
saber en quins aspectes ha de millorar aquella persona caldrà saber quins són els seus
problemes, és a dir, fer un anàlisis previ de la persona. En aquest anàlisis hi consta el seu
diagnòstic i problemes (artritis, dèficit visual, sordesa,...), el tractament típic que sol rebre en
contra d'aquests factors, i l'objectiu personal marcat per a aquell pacient en especial.
- L'apartat 2 de la fitxa - Anàlisis del comportament del pacient -. És la part en la qual s'apunta
tot el que fa el pacient: si mira el gos, si s'emociona, si el toca,... i es senyala segons si el
pacient HO FA, NO HO FA, HO FA AMB AJUDA, o HO FA SOL. És per comprovar com respon a la
teràpia.
- L'apartat 3 de la fitxa - Anàlisis de la millora o de la deteriora-, és la part final i la més
important. Es marquen una sèrie d'objectius generals que tots els pacients haurien de millorar
i la manera en que es volen resoldre o millorar: comunicació verbal (saludar al gos),
Treball de recerca: Donar vida als dies
33
participació (presentar-se al gos), socialització (parlar de l'activitat), ansietat (tocar i pentinar al
gos), moviment (tirar objectes), orientació (passejar amb el gos) i pors (donar ordres al gos). En
una graella es marca, en la casella del dia de la sessió corresponent, si hi ha millora o no. M'ha
semblat una bona manera d'avaluar i fàcilment interpretable visualment per elaborar uns
gràfics prèviament, senyalar:
MILLORA (+) SENSE CANVI (0) DETERIORA (-)
Aquesta fitxa d'observació té però un factor negatiu, que és molt general. Per això n'ompliré
15, una per a cada pacient que participa en la teràpia, i senzillament crearé uns gràfics per a
comprovar en quins aspectes milloren més i en quins menys en proporció general. A part
d'això, he seleccionat als tres pacients que m'han semblat més interessants i que he notat que
la Mossa els proporciona més atenció, i he analitzat el seu cas i la seva millora més
profundament.
6.3. INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS
He decidit crear un gràfic general amb tots els resultats. Per fer-ho he hagut d'apuntar de cada
ancià en quin aspecte millorava, en quin aspecte empitjorava, i en quin no hi havia cap canvi
notable. Un cop he tingut les dades de cada un, he fet una avaluació general, i de cada objectiu
de l'apartat 3 com la socialització o la comunicació he fet un recompte de quans ancians
havien millorat en aquell aspecte, quants no havien notat canvi, i quants havien empitjorat.
Les meves observacions han estat clares, i d'elles n'he pogut extreure una conclusió. També
m'he pogut respondre finalment la hipòtesi principal del treball.
· ORIENTACIÓ. L'orientació és l'aspecte en el que absolutament TOTS els pacients han notat
una millora. L'exercici principal per a millorar l'orientació era treure a passejar al gos. 15
pacients, és a dir, tots els pacients de la sala, han millorat en l'orientació. La Mossa els ha
cridat l'atenció a tots i els ha despertat emocions, i per aquest motiu a persones desorientades
com eren els residents de la residència els ha servit com a contacte amb la realitat. Segons el
gràfic 2, un 100 % ha obtingut el benefici psicològic de l'orientació en la realitat.
· COMUNICACIÓ VERBAL I MOVIMENT. Per obtenir una millora en aquests aspectes calia fer
exercicis de saludar el gos, de conversar sobre algun tema, d'interactuar amb els companys,
tirar objectes al gos... Els resultats que he obtingut són que al llarg de 6 sessions de teràpies 11
Treball de recerca: Donar vida als dies
34
ancians han obtingut una millora notable i 4 no han notat cap canvi notable. Segons el gràfic 2,
gairebé el 75 % de participants de la teràpia han millorat en la seva comunicació verbal i en el
seu moviment gràcies a la sèrie d'exercicis proposats a la teràpia. Aquests dos aspectes són els
dos beneficis més notables després de l'orientació. Prèviament he estudiat els beneficis físics
que aporten les teràpies, i en l'explicació del benefici moviment vaig descobrir que en moltes
ocasions aquells ancians que eviten el contacte físic amb altres persones, són els primers que
s'apropen al gos per acariciar-lo. He pogut corroborar-ho ja que en Josep, un pacient al qual
se'l tractava de garrepa, antipàtic, seriós i pesat, era al primer que li sortia un somriure al
veure a la Mossa i dissimuladament la cridava amb desig d'acariciar-la i saludar-la.
· SOCIALITZACIÓ I PARTICIPACIÓ. Un 80 % dels ancians que han participat en la teràpia han
millorat en la seva socialització i participació. Han interactuat més amb els seus companys
gràcies al tema de conversa que suposa el gos i els exercicis realitzats. El seu humor també ha
experimentat un augment notable. Per millorar en la socialització calia fer exercicis en els
quals els pacients interactuessin entre ells, i considero que és un dels factors més importants
d'una teràpia, ja que dins d'una residència cada dia veuen a les mateixes persones i fan les
mateixes activitats, per això les teràpies també intenten aportar un punt de diversió i de fugida
de la monotonia que es veu reflectida en la seva comunicació.
· ANSIETAT I PORS. L'ansietat i les pors són els únics factors dels que no he observat gaire
millora. Només 6 i 8 ancians respectivament han donat un resultat positiu. Per contraposar
l'ansietat és ideal realitzar exercicis de pentinar als gossos o netejar-los, i per millorar les pors
els exercicis adients són donar ordres al gos, ser el dominant de la situació. Durant les meves
visites a la residència no hem realitzat cap d'aquestes exercicis, i per això suposo que no s'ha
experimentat gaire millora. Tot i així un 50 % dels ancians han millorat en aquests aspectes,
per tant això vol dir que els resultats no són tant negatius, i que els exercicis que proporcionen
els beneficis que he nomenat anteriorment , també tenen alguna influència en aspectes com
aquests d'una manera indirecta.
Treball de recerca: Donar vida als dies
35
6.4. ELS CASOS DE TRES PACIENTS
Gràcies a la informació que m'ha proporcionat la Laura, fisioterapeuta del centre, he pogut
analitzar el cas de tres ancians, els que m'ha semblat que han obtingut una millora més
interessant, i la seva resposta a la teràpia.
6.4.1. SANCHI ESPINA
Sanchi Espina és una dona nascuda l'any 1932 a Santiponce, Sevilla. Actualment té 81 anys.
Porta 2 anys ingressada a la residència per decisió pròpia. Ella va considerar que la seva família
no tenia perquè ocupar-se'n d'ella i que tampoc es podia ocupar de sí mateixa, així que va
creure que la millor idea era anar a una residència on, paraules textuals: "Me cuidan y me dan
de comer, que más se puede pedir!". Tot i així la seva família la segueix visitant gairebé
diàriament.
DIAGNÒSTIC. Pateix sordesa, un dèficit auditiu, des dels 76 anys, i a causa del pas dels anys
també té alguns problemes per caminar, i necessita caminador. Tot i així no té cap tipus de
depressió, al contrari, és una anciana plena d'energia. Li costa molt centrar-se en un objecte o
persona, es distreu amb molta facilitat.
ACCIONS. Des de fa un any la Sanchi rep teràpies assistides amb gossos a la residència
geriàtrica del Parc Güell. Els objectius que es van marcar específics per a ella van ser que
centrés l'atenció cap a la Mossa i fes activitats dinàmiques com llençar-li objectes o treure-la a
passejar. La Sanchi reacciona molt positivament a la teràpia. Segons l' informació que m'han
proporcionat i les meves pròpies observacions, és una de les residents que espera amb més
entusiasme el dia en que la Mossa els proporciona una sessió de 45 minuts. Quan està
realitzant la teràpia no para de cridar a la Mossa, de somriure-li, d'acariciar-la, de donar-li
premis quan la Laura està centrada en un altre pacient. Sembla ser que té una il·lusió per la
gossa que la fa estar alegra el dia a dia.
RESULTATS. La Sanchi és un clar exemple de millora en molts dels aspectes cognitius. Va
aconseguir els objectius marcats, és a dir, va aconseguir centrar l'atenció durant un temps en
el gos. Ha gaudit d'una millora anímica impressionant i d'un estímul mental increïble.
Treball de recerca: Donar vida als dies
36
6.4.2. JOAN PALLEJÀ
Joan Pallejà Garriga, nascut a Molins de Rei, Baix Llobregat. Des dels 18 anys que viu a
Barcelona per qüestions laborals. Està ingressat a la residència des de fa 5 anys perquè la seva
família no podia ocupar-se d' ell. Té quatre filles i 13 néts. En Joan rep visites esporàdicament,
ja que 3 de les 6 filles viuen fora de la ciutat i no tenen temps per a venir a visitar al seu pare.
Tot i així quan poden el venen a veure.
DIAGNÒSTIC. Joan és un ancià amb bastant bona de salut. Pateix de marejos freqüents que el
porten a sofrir forts vertígens. Li costa bastant el tema de pujar escales o seure en cadires que
li semblen massa altes.
ACCIONS. En Joan, igual que la Sanchi, rep teràpies assistides des de fa 1 any a la residència
geriàtrica. Un dels objectius específics que es va decidir aconseguir amb el Joan, era que
passegés amb la Mossa per tota la planta baixa de la residència, i poc a poc que intentés pujar
al pis de dalt amb ella. Al principi a en Joan li costa bastant pujar les escales, una mitja de 15
minuts per arribar a la planta de dalt. Al llarg de les sessions, i tenint en compte que jo vaig
començar a analitzar el seu cas quan ja portava 6 mesos rebent teràpia, en Joan pujava les
escales amb la Mossa de manera natural. Després d'aquestes sessions particulars que se li van
oferir a en Joan, es va aconseguir que pugés les escales sol, i va ser quan se'l va incloure dins
del grup de 15 ancians per a realitzar teràpies conjuntes.
En aquestes sessions en Joan representa un fort pilar per a la continuïtat i dinàmica dels
exercicis, ja que és un pacient que parla, participa, i motiva a la resta de companys.
RESULTATS. En Joan és un altre exemple de pacient que ha pogut gaudir no tan sols d'una
millora en el sistema cognitiu i mental, sinó que també ha superat un obstacle que l'impedia el
desenvolupament normal del dia a dia: pujar les escales sense por. Va arribar als objectius
proposats en menys temps del que s'esperava i gràcies a això també va participar en les
sessions de grup, de les quals també n'ha obtingut nombroses aportacions positives:
participació, socialització i motivació.
Treball de recerca: Donar vida als dies
37
6.4.3. JOSEP MARIA SEDÓ
Josep Maria Sedó, nascut a Barcelona i a on ha viscut des d'aleshores. Actualment té 85 anys.
Desconec els motius pels quals va ser internat a la residència, però hi porta internat 7 anys. No
rep mai visites, i segons m'ha dit la Laura, només té un fill.
DIAGNÒSTIC. L'estat de salut física d'en Josep no és dolent: té la pressió arterial bastant alta i
un petit dèficit visual, però amb les ulleres ni el nota. Però psicològicament en Joan pateix d'un
fort estrès, probablement derivat de l'alta pressió arterial, i segons les observacions de la Laura
és molt possible que en Josep sofreixi una depressió, ja que durant el dia a dia a la residència
en Josep no sol ni participar en cap activitat, ni riure, ni parlar. En 7 anys que porta ingressat
no ha aconseguit cap forta amistat amb els pacients de la residència.
ACCIONS. Al igual que tots els altres pacients, rep teràpia des de fa 1 any. Els objectius marcats
per a en Josep van ser molt específics: sessions grupals en les que no se li donés completa
atenció, però indirectament se'l forcés a parlar i conversar amb els seus companys, i realitzar el
major nombre d'exercicis en els que s'hagués d'acariciar a la Mossa, pentinar-la,... Durant les
primeres sessions en Josep no va participar gaire, però si que vaig poder notar una certa
predilecció per estar a prop de la Mossa. No la cridava perquè se li apropés, però quan aquesta
ho feia se l'il·luminaven els ulls.
RESULTATS. En Josep és un home difícil, però finalment els objectius marcats van ser assolits.
Es va aconseguir que, tot i que fos amb antipatia, parlés amb els seus companys i participés en
activitats (no per voluntat pròpia, però al menys no rebutjava participar-hi). Tot i que els
resultats d'en Josep no hagin estat tant extremadament positius com els de la Sanchi o en
Joan, m'ha semblat el cas més interessant de tots per el seu peculiar caràcter. En Josep ha
millorat a la seva manera. Era obvi que després de participar en la teràpia no es tornaria un
home parlador i simpàtic, però realment es va aconseguir que intentés socialitzar-se amb els
seus companys.
Treball de recerca: Donar vida als dies
38
EN COMÚ
• Les teràpies no tenen prestigi
• Involucrat equip terapèutic
• Proves prèvies a la teràpia
DISCREPÀNCIES
• Nombre de pacients
6.5. COMPARATIVA DE LES DUES ENTREVISTES REALITZADES
Les entrevistes realitzades han estat amb Enric Bruch, ensinistrador caní i director de la
residència canina Els Tres Pins, i Rut Cazorla, màster en instrucció canina i fundadora del
centre Terapias con Perros.
L'objectiu de realitzar aquestes entrevistes era resoldre una sèrie de dubtes que em van anar
sorgint al llarg de la meva recerca:
· Com realment es poden diferenciar una teràpia assistida i una activitat assistida.
· Saber d'algun cas d'algun pacient tractat per aquests professionals que hagi donat uns
resultats positius.
· Com s'avaluen els resultats i beneficis després d'una sessió de teràpia.
· Descobrir si a la residència geriàtrica del Parc Güell realment si fan TAA o AAA.
6.5.1. TAA i AAA.
Els dos experts coincidien bastant en les característiques que diferencien una TAA i una AAA,
però amb algunes diferències.
Treball de recerca: Donar vida als dies
39
Segons els dos experts les teràpies assistides amb gossos no tenen prestigi actualment. L'Enric
creu que és perquè avui en dia hi ha moltes persones que diuen que realitzen teràpies amb
gossos i realment el que estan fent són activitats assistides. Explica que a Espanya no està
regularitzat el tema i que això fa que perdin prestigi i no es consideri important la dedicació i
professionalitat de les persones que s'hi dediquen. Segons la Rut això és perquè hi ha intrusos,
però considera que com a tot arreu, i que el més important és la dedicació i l'esforç per arribar
tant lluny com es pugui.
Tan la Rut com l'Enric coincideixen també en que per a que una teràpia pugui ser considerada
com a tal s'ha de veure involucrat un equip terapèutic: un professional de la salut (psicòleg,
psicopedagog,...) que s'ocupa del pacient i proporciona un perfil d'aquest a l'ensinistrador o
guia del gos, que es el que s'ocupa d'idear els exercicis de cada sessió en base a la informació
que se li proporciona. Així doncs, aquest perfil es crea mitjançant unes proves prèvies al
contacte amb el gos, que són per a realitzar un diagnòstic del pacient.
La única discrepància en aquesta pregunta ha estat la del nombre de pacients. Segons l'Enric
un dels requisits principals és que només hi hagi un pacient al qual se li fan les proves. La Rut,
en canvi, m'ha explicat que el nombre de pacients és indiferent, tant poden haver-ne 10 com
15, que això no influeix en si es considera teràpia o activitat, però que com menys siguin els
participants més seran els beneficis individuals.
6.5.2. CASOS QUE HAGIN TREBALLAT
Els dos entrevistats no han tingut cap problema en remarcar-me els casos més impressionants
que han viscut. Enric creu que el cas del qual s'han obtingut millors resultats és el de la Rosa,
viuda que ni parlava ni sortia de casa. Un cop va analitzar el cas i van escollir un gos per a la
teràpia, van iniciar varies sessions de teràpies, en les quals la Rosa va parlar i es va desfogar.
El cas que m'ha explicat la Rut és el d'en Juan, un ancià amb cadira de rodes i problemes
d'agressivitat: sempre donava puntades a cada persona que se li apropava. La Rut va creure
adient fer un treball psicològic amb en Juan: si deixava de donar puntades, podria realitzar
exercicis amb el gos. Li va costar, però al final va acabar acceptant ja que li encantava rebre
atenció del gos, i al finalitzar la teràpia en Juan va deixar de ser agressiu amb els seus
companys.
Els dos casos són bastant similars: pacients amb algun problema o de socialització o amb
seqüeles de dolors emocionals, que gràcies a la teràpia i per ser més concrets, al gos,
aconsegueixen superar el seu problema intern durant les sessions, i després no mostrar-los en
la seva vida real. En Juan deixa de donar puntades durant les sessions, i després en la vida
quotidiana també. Rosa parla i es desfoga durant les sessions, i després aconsegueix sortir de
casa i reprendre les seves amistats.
Treball de recerca: Donar vida als dies
40
6.5.3. AVALUACIÓ
Rut m'explica que la seva metodologia d'avaluació consisteix en apuntar els exercicis realitzats
per a cada pacient i la seva resposta a ells, i cada mes es fa una avaluació completa. La seva
manera d'avaluar és fent un seguiment de cada sessió amb l'ajuda d'una fitxa d'avaluació feta
amb format EXEL.
L'Enric coincideix completament amb la Rut: la seva manera d'avaluar els resultats és dissenyar
una fitxa d'observació que consti de tres parts: avaluació del pacient, avaluació del gos, i
avaluació de la teràpia. Gràcies a la fitxa de l'Enric he pogut dissenyar la meva pròpia fitxa.
En conclusió, comparant el que m'han explicat els experts m'ha quedat molt clar quina és la
manera correcta d'avaluar els beneficis d'una teràpia.
6.5.4. TAA A LA RESIDÈNCIA PARC GÜELL
Aquesta resposta està completament relacionada amb l'anterior, ja que a la residència del Parc
Güell s'hi realitzen "sessions" de 15 ancians, i com he vist abans, per a l'Enric una teràpia
només pot constar d'un participant. Per tant, com ja m'esperava, la resposta de l'Enric a si
realment s'hi realitzaven teràpies en aquest centre ha estat rotunda. "Exacte, tu no has assistit
a teràpies, sinó a activitats assistides". Raona la seva resposta no tan sols dient-me que no pot
ser teràpia si hi ha més d'un pacient, sinó que també em remarca que durant la teràpia a la
residència, la psicopedagoga està tant pendent dels pacients com del gos, i això no és positiu
en una teràpia. (com ja he dit abans ha d'haver-hi un professional de la salut i un guia pel gos).
Rut Cazorla està d'acord amb Enric Bruch, ja que basant-se en la teoria, unes sessions que
només consten d'una psicopedagoga pendent de 15 pacients no poden considerar-se teràpia.
Tot i així m'explica que el problema de la residència és que no hi ha personal suficient. Ella va
estar treballant allà juntament amb la Laura, però al decidir continuar la seva carrera fundant
una associació pròpia, la Laura es va quedar sola i va decidir continuar les teràpies però sense
avaluar-les.
Treball de recerca: Donar vida als dies
41
7. CONCLUSIONS
En una primera etapa del treball i potser de manera precipitada vaig visitar una residència i
vaig fer diverses observacions de forma intuïtiva anotant el comportament de l'animal i dels
pacients. Vaig assistir-hi dues vegades i realment no vaig poder comprovar si hi havia una
millora després de la teràpia.
Durant la realització del treball vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a dos experts, Enric Bruch i
Rut Cazorla, que em van resoldre tots els dubtes que m'havien sorgit. Enric Bruch em va dir
que a la residència que jo havia visitat no s'hi realitzaven teràpies homologades per dos
motius: els resultats de la teràpia no eren avaluats i l'equip que realitzava les teràpies no
constava d'un guia per al gos. Rut em va explicar que havia estat realitzant teràpies durant 6
mesos, a la residència a la qual jo havia assistit, juntament amb els seus dos gossos i la
psicopedagoga Laura. Ella em va explicar que en el centre del Parc Güell s'hi realitzaven
activitats assistides, però amb intenció de ser teràpies, és a dir, els resultats i beneficis de les
sessions no eren avaluats però per falta de personal. La Laura, amb bona intenció, va voler
continuar realitzant sessions de teràpia, però no hi havia cap professional que pogués avaluar-
les.
Amb les pautes d'observació que em va proporcionar l'Enric dissenyades per ell vaig poder
crear la meva pròpia fitxa d'observació. Gràcies a aquesta vaig poder realitzar personalment
una observació d'aquestes teràpies en 15 casos generals i 3 d'específics durant 4 sessions de
teràpia. La professional del centre, Laura, va col·laborar en proporcionar-me la informació
necessària de cada pacient per a realitzar aquestes observacions i poder contrastar l'error
d'haver-hi assistit sense una metodologia d'actuació clara. Això va produir un gir en el meu
marc pràctic i vaig re dissenyar la meva pauta d'observació.
Les 4 sessions següents van ser molt més útils. Vaig poder analitzar el comportament, els
beneficis i les reaccions de cada pacient gràcies a la fitxa d'observació dissenyada prèviament.
Tot i així els resultats obtinguts gràcies a aquesta fitxa no s'avaluen de forma científica, és a dir,
que la millora de l'ancià no es comprova de manera clara, senzillament són beneficis
psicològics que s'observen i s'avaluen amb una simple observació directa.
El que he pogut comprovar és que les teràpies aporten un gran nombre de beneficis als
ancians. Des del punt de vista de la meva observació i deixant a part l'anàlisi científic, he pogut
Treball de recerca: Donar vida als dies
42
observar que al llarg de la teràpia i el pas dels dies s'ha notat un gran canvi d'humor en els
pacients.
M'atreviria a reafirmar la meva hipòtesi, dient que l'aportació de les teràpies i activitats
assistides amb gossos i éssers humans aporten molts beneficis, i que hauríem d'apostar per un
millor reconeixement per posar-les en pràctica ja que valdria la pena aprofitar tots els aspectes
positius que comporten.
Una de les parts que m’ha interessat més d’aquests treball d’investigació ha estat quan,
estudiant les teràpies assistides, vaig descobrir un aspecte que em va impactar bastant. És el
del vincle que s’estableix entre els gossos i les persones. D’aquí en trec una conclusió pròpia,
potser errònia, ja que jo no tinc pas la formació com per poder-ho afirmar, però jo crec que si
realment els gossos són animals amb els quals una teràpia pot aportar tants beneficis és
gràcies a aquest vincle. Segons la meva opinió, i em baso en els estudis de la Doctora Moberg i
de La Universitat d'Emory, científics que han estudiat el paper d’aquest vincle, un gos aporta
quelcom inexplicable a la vida humana.
Treball de recerca: Donar vida als dies
43
8. BIBLIOGRAFIA
DELTA SOCIETY (1997), Australia. "Helping Dogs, Helping People".
Barker, S.B. (1999). Therapeutic aspects of the human-companion animal interaction.
Psychiatric Times, February, 45-46.
Carpenter, S. (1997). Therapeutic roles of animals. Journal of the American Veterinary Medical
Association, Article 211.
CTAC.com (2009-2010). Centre de teràpies assistides amb cans.
LINCOLN, Centro Canino Terapéutico (2001). "Equipos de perros con sus guías para llevar a
cabo terápias."
CAZORLA, Rut. Terápias con perros. (2005) "No se trata de dar días a la vida, sino de dar vida a
los días", a terapiasconperros.com al 17 de Setembre 2013.
Jennings, L B. (1997). Potential benefits of pet ownership in health promotion, publicat a
Journal of Holistic Nursing Scholarship, 29 de Setembre.
Redacción BBC Mundo (2013). "¿Que piensan los perros cuando están con los humanos?"
Article en línea, publicat el 8 de maig de 2012.
COMPORTAMIENTO ANIMAL (2006). Argentina. "Todo lo que queréis saber sobre el
comportamiento de perros y gatos." Documental de INFOBAE, TV en línea.
Diario el Carabobeño, (12/08/2012)." Perros estimulan a ancianos con alzhéimer". Disponible
a: http://www.youtube.com/watch?v=yNa8qG9n2ws
VIEIRA, Meredith (2013). "Dr. Gregory Berns discusses dog psychology and animal rights".
Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=dmROnblfipE
BELTRÁN, Mariana. "Visitas a cuatro patas." Article en línea dels beneficis de la teràpia amb
gossos a residències per a persones de la tercera edat.
PORTAL VETERINARIA Argos. "La editorial de los veterinarios". Cómo seleccionar y educar a un
perro para terapia, per Miguel Ángel Signes Llopis. Article, pag 454/1009.
HOGAR UTIL.com (2004) "Adiestrar perros para terapia asistida".
Treball de recerca: Donar vida als dies
44
Winkler, A., Fairnie, H., Gericevich, F., & Long, M. (1989). "The impact of a resident dog on a
institution for the elderly: Effects on perceptions and social interactions."
FUNDACIÓN CANIS, Chile. (2009). "Cambiando las vidas de quienes más lo necesitan". (febrer-
abril)
RESIDÈNCIA GERIÀTRICA del Parc Güell, Barcelona. "La vostra llar, llars d'avis."
ccnl.emory.edu/greg/. "How Dogs Loves Us" per Gregory Berns, 1990. Reserch Interests.
Memorias de una Arpía, Blogia. Dilluns 18 de Juliol de 2005. "No dejamos de jugar porque
envejecemos, envejecemos porque dejamos de jugar".
Revista médica de Chile, vol. 139 no. 6, Santiago (juny 2011). "Historia de la medicina"
Therapydogsunited.com (2013). "Highmark Walk for a Healthy Comunity".
GARAY LAUCIRICA, Edurne. Article en línea "Beneficios de las terapias con perros". (2012)
ADOPTASTUR, Asociación protectora de animales (2007). "Dos disciplinas diferentes".
Ecología verde, desarrollo sostenible para un mundo mejor. (setembre 2012). "Los perros se
acercan a consolarnos si nos ven tristes". Fundat amb Bloogs Network SL (2007).
Revistacanina.com (sumario 04). Novembre 2013 - "Posible origen del vínculo hombre-perro".
Educación Canina y Etología. Modificación de Conductas. Terapia Asistida con Animales.
(cursos de formación online). Madrid. Divulgación científica canina (2010). "Explicación
científica al vinculo humano-perro".
Treball de recerca: Donar vida als dies
49
9.2. ENTREVISTES
9.2.1. ENTREVISTA ENRIC BRUCH RABAT
Enric Bruch Rabat és ensinistrador caní titulat per la Generalitat de Catalunya, director del grup
de rastreig i salvament amb gossos de la Creu Roja Espanyola i professor del grup de treball de
l’Escola els Tres Pins. La residència canina els Tres Pins està situada a dos kilòmetres del
municipi de Balsareny, Barcelona, i disposa de diferents gossos per poder atendre i treballar
les diferents teràpies assistides amb gossos. Els gossos i els seus guies estan perfectament
preparats ja que han passat les proves necessàries per poder assegurar que tant l’aspecte de
salut, caràcter i ensinistrament és correcta i poder fer un treball conjuntament amb els
professionals mèdics o educatius. La residència ofereix tres tipus d’activitats: teràpies
assistides amb animals, educació assistida amb animals i activitats assistides amb animals. He
pogut contactar amb l'Enric i molt amablement m’ha permès fer-li una entrevista d’una hora
en la que m’explica que és realment una TAA.
ENTREVISTA
Marta: Bona tarda. Bé, com ja sap, estic realitzant un treball sobre les teràpies assistides amb
gossos per a ancians. Vostè està especialitzat en l’ensinistrament, però, em podria dir que és
exactament l’ensinistrament caní?
Enric: L’ensinistrament caní no és res més que ensenyar i acostumar un gos que es comporti de
forma correcta en qualsevol entorn. Tu mateixa podries educar al teu gos amb el nostre ajut. El
meu consell és que, abans d’escollir el lloc on es durà el gos a ensinistrar, es comprovi
personalment de quina manera s’hi treballa. Nosaltres intentem que el gos aprengui en
l’entorn més adequat possible. Un cop el separem de la mare i dels germans per introduir-lo
en una nova família, el gos passa un període d’adaptació, perquè es tracta d’un canvi que pot
resultar traumàtic. En aquest moment és quan cal començar a ensenyar-li tots els
comportaments bàsics perque la convivència sigui el més agradable possible.
M: Que em podria dir dels gossos que s’utilitzen per a teràpies? Tenen una vida igual a la d’un
altre gos?
E: Els gossos que s’utilitzen per a teràpies desenvolupen una comunicació emocional més forta
que qualsevol gos mascota. Un humà qualsevol pot captar deu expressions dels sentiments i
Treball de recerca: Donar vida als dies
50
estats d’ànim dels demés. Un gos pot captar-ne més de cent. Els gossos, per a ser aptes per a
teràpia, han de passar unes proves i sobretot han de tenir un primer contacte amb el pacient.
Si aquest primer contacte és negatiu, caldrà buscar un altre gos. No sempre és el pacient qui
rebutja al gos, també pot passar que sigui el gos el qui rebutgi a un pacient. Per això el gos s’ha
d’adaptar a l‘usuari tant com l’usuari al gos, i sempre en presència del professional i de l’amo.
Els gossos de teràpia viuen 4 o 5 anys menys que els altres a causa de l’estrès que els pot
provocar la teràpia. Aquests animals són eines de treball però cal tenir clar que no poden curar
cap tipus de malaltia.
M: Em parles de proves que ha de passar el gos. Quin tipus de proves són?
E: Són les proves d’homologació d’un gos de teràpia. N’hi ha tretze. Bàsicament són per
demostrar que el gos està ben ensinistrat i que pot ser apte per a una teràpia amb un pacient.
Per exemple, la prova més bàsica, la d’acceptar a un estrany amb actitud amistosa. Aquesta
prova demostra que el gos permetrà que un estrany s’acosti i parli de forma natural al guia. El
guia i l’estrany es donaran les mans i intercanviaran unes paraules. El gos no pot mostrar cap
mostra de recel o de timidesa i no es pot moure de la seva posició ni intentar anar cap a
l’estrany. Altres proves serien que la persona estranya toqués el gos sense que aquest
reaccionés de cap de les dues maneres que t’he dit. També proves bàsiques com venir a la
ordre, seure o estirar-se, deixar-se acaronar, caminar al costat del guia o analitzar la seva
reacció davant d’un gos, d’una distracció, o d’un equip mèdic.
M: Entenc. Tot i així el major dubte que he tingut és: realment, en què es diferencia una teràpia
assistida i una activitat assistida? Perquè la informació que he trobat no m’ha resolt cap
pregunta.
E: Bé, normal, perquè avui en dia hi ha moltes persones que diuen que realitzen teràpies amb
gossos i realment el que estan realitzant són activitats assistides. A Espanya no està
regularitzat el tema, cosa que fa que les teràpies no tinguin prestigi i no es consideri important
la dedicació i professionalitat de les persones que ens dediquem a ensinistrar gossos. Una
activitat assistida amb gossos no es pot considerar teràpia quan el gos està amb un grup de
persones, seria una activitat amb gossos ensinistrats (entreteniment, joc). Els requisits
principals per a que es pugui considerar teràpia són que només hi hagi un pacient al qual se li
han fet proves per saber exactament quin tipus de teràpia necessita, i que aquest pacient
estigui atès per un professional de la salut (psicòleg, psicopedagog,...). Per altre banda el gos
en qüestió va acompanyat del seu amo i ensinistrador amb el qual ha passat les proves per a
Treball de recerca: Donar vida als dies
51
ser apte per a teràpies i el qual realitza les activitats. És a dir, l’amo del gos només s’ocupa del
gos, i el professional de la salut s’ocupa del pacient. Aquest es posa en contacte amb la família
del pacient per a proposar-li la teràpia individualitzada. Si al pacient no li agraden els gossos es
descarta.
M: D’acord, ara ho entenc. Aleshores una activitat en la qual hi participen una psicopedagoga,
catorze ancians i un gos, no és una teràpia? Perquè durant aquest curs he estat assistint a
teràpies d’aquest tipus a una residència geriàtrica de Barcelona.
E: Exacte. Tu has estat assistint a activitats assistides amb gossos. No és poden considerar
teràpia perquè la psicopedagoga està pendent del gos i pendent dels ancians. Això no ha de
ser així. Com ja t’he dit abans, un guia s’ocupa del gos i un professional s’ocupa del pacient i
n’analitza els resultats, però mai s’ocuparà del gos i de l’ancià alhora, perquè l’objectiu de la
teràpia és millorar cognitivament a l’ancià, i no es poden analitzar bé els resultats si no és fa de
manera correcta.
M: Aleshores, em podries donar algun exemple de teràpia assistida que hagi tingut bons
resultats?
E: Si, a veure, per exemple un vegada vam tractar una dona, la Rosa, a la qual se li va morir el
marit i no volia ni parlar ni sortir de casa. Vam analitzar el cas i vam decidir que el gos més
apropiat per a la teràpia de la Rosa seria un gos petit i afectuós, i vam seleccionar al Misto, un
cocker, que la va ajudar a parlar i a desfogar-se. Un cop el tractament va haver acabat la Rosa
va reconèixer que trobaria tant a faltar al Misto com al seu marit, i a partir d’allà va recuperar-
se bastant. És molt important controlar que l’usuari no s’enganxi al gos, ja que sinó la teràpia
no serveix per a res al crear una nova dependència. Si això succeeix s’ha de canviar de gos. Un
altre cas... si, el d’en Sofian. Era un bessó que tenia molt bons resultats acadèmics i de sobte va
deixar d'assistir a classe. Els pares, motivats per l'escolta d'en Sofian es van posar en contacte
amb el meu equip i amb mi i ens van donar la màxima informació del pacient. Gràcies a
diverses sessions de teràpia vam acabar descobrint que actuava així perquè sentia que els seus
pares no li proporcionaven l'atenció que es mereixia.
M: Però com aconsegueixes que el gos actuï com tu desitges?
E: Amb l' utilització del clicker. Un clicker es un dispositiu que emet un so de click quan és
activat per un usuari. Per exemple: el gos està en una sala amb el seu ensinistrador. Aquest
està quiet a una cantonada. A l’altre punta de la sala hi ha una piscina inflable amb pilotes de
colors. L’objectiu és que el gos es mogui fins a l’altre punta de la sala, agafi una pilota vermella
Treball de recerca: Donar vida als dies
52
i la porti fins a l’amo. Per a aconseguir-ho, el gos s’anirà movent per la sala. Quan s’apropi a les
pilotes, l’usuari haurà de prémer el click fent entendre al gos que va per bon camí i premiant-
lo. Així, el gos tornarà on estava i avançarà una mica més. Si segueix per bon camí, caldrà
tornar a premiar-lo desprès de prémer el clicker. Si el gos fa un pas cap a una direcció que no
és la bona, no es premerà el clicker. Així fins que el gos entengui que ha d’agafar la pilota
vermella i portar-la.
M: Bé, doncs moltes gràcies per la teva atenció, m'ha estat de molta ajuda. Per últim, em
podria deixar fer algunes fotos a la seva gossa i al camp d'ensinistrament?
E: Es clar. Si vols qualsevol informació o fins hi tot les fitxes que utilitzem amb els pacients per
a fer les teràpies te les passo.
M: Moltes gràcies per tot.
E: De res.
Treball de recerca: Donar vida als dies
53
9.2.2. ENTREVISTA RUT CAZORLA
Rut Cazorla Vidal és una dona nascuda a Bilbao i que actualment resideix a Barcelona. Després
de 18 anys treballant en Alta Direcció en el mon acadèmic va decidir donar un gir a la seva
carrera professional i es va formar en el mon caní, estudiant cursos com: Adiestrador Canino
en Positivo, Técnico en modificación de conductas inapropiadas, Máster en la Universidad
Autónoma de Bellaterra en Instructor de Unidades Caninas de Trabajo,… per aconseguir
dedicar-se a jornada completa a les Teràpies Assistides amb Animals.
Actualment és directora del centre Terapias con Animales a Barcelona. Vaig poder contactar
amb ella gràcies a la fisioterapeuta de la residència geriàtrica del Parc Güell, i em va permetre
de fer-li una entrevista de mitja hora a casa seva on m'explica el seu punt de vista sobre les
teràpies assistides amb animals.
ENTREVISTA
Marta: Buenas noches. Soy una alumna de Bachillerato del Instituto Montserrat de Barcelona y
estoy realizando un trabajo sobre las terapias asistidas con perros para ancianos. Laura
Rodríguez me recomendó que hablara con usted ya que está especializada en realizar este tipo
de terapias. Podría explicarme cuando realmente se considera terapia una actividad asistida?
Rut: Hola Marta, encantada. Mira te explico: nuestro sentido de conexión con la naturaleza
junto a la interacción con los animales aporta unos beneficios, y para mi ese sería el perfecto
concepto de terapia asistida. Para que una terapia pueda considerarse como tal no hace falta
que solo haya un paciente en la sala, pueden haber diez, quince, los que sean, pero eso sí,
cuanto menor es el número de participantes, más precisos pueden ser los ejercicios y mejor
valorados. Lo principal es que se vea involucrado un equipo terapéutico que es el que
contactará con nosotros para pedir que se proporcione una terapia. Este profesional de la
salud nos aporta un perfil de usuario con unos objetivos particulares que se quieren lograr en
un determinado período de tiempo. No es terapia si no se proporciona este perfil. Una vez
tenemos esta información, nos sentamos todo el equipo para idear actividades y ejercicios que
creemos que pueden mejorar la calidad de vida del anciano.
Las Terapias Asistidas con Animales (TAA) no consisten simplemente en pasar un rato divertido
con un compañero canino; las TAA persiguen un objetivo curativo, paliativo, educativo o de
mejora de la calidad de vida de las personas, y para ello usamos el vínculo persona-animal
como parte del proceso de tratamiento. Lo principal cuando hablamos de TAA es que los
Treball de recerca: Donar vida als dies
54
beneficios no se limitan a las sesiones en sí: el objetivo es que el usuario lo generalice a otros
entornos. Es entonces cuando podemos hablar de progreso y, por tanto, cuando la TAA influye
en la calidad de vida de ese ser humano y su entorno cercano.
M: Y estos ejercicios, ¿de que carácter suelen ser?
R: Tienen que ser ejercicios que SOBRETODO les hagan socializar-se, porque no hablan ni entre
ellos! Ejercicios que les gusten, les motiven, les entretengan, les diviertan! Durante la sesión
eres un pack perro-persona, ya que la terapia no se hace solo con el perro, el guía es
fundamental. Es decir, hay un rol para cada uno. Para ser un buen guía es muy importante ser
un gran motivador, animarles todo el rato, tanto a los ancianos como a los perros. Eso sí,
acabas agotado después de 45 minutos. El índice de cansancio tanto por una parte como de la
otra llega a su límite. Es entonces cuando se da por concluida la sesión. Para ser apto no hace
falta tan solo amar a los animales, sino que hay que tener mano con las personas. Hay gente
que me dice: me encantan los perros! Quiero hacer terapias! Y claro, yo les respondo: si sí,
¿pero te gustan las personas?
M: ¿Podrías darme algún ejemplo de terapia que haya aportado buenos resultados?
R: Claro que sí. Un ejemplo general serían los ancianos que no hablan en la residencia por
carencias de personas o sencillamente porque no encuentran motivo por el que sonreír dentro
del geriátrico. Hemos logrado que esta clase de pacientes se toquen entre ellos, primero
estableciendo un contacto visual con el perro, luego con el guía, y luego con el resto de
pacientes.
Un caso impresionante fue el de Juan. Laura me proporcionó su perfil: tenía traqueotomía,
agresividad, iba en silla de ruedas, y siempre que alguien pasaba alrededor suyo le pegaba una
patada. El objetivo principal era que durante el contacto con el perro Juan dejara de ser
agresivo, y luego que este logro se generalizara en su vida cotidiana. Le pregunté si le gustaban
los perros, si quería tocarlo, si quería venir a participar en una actividad con él. Juan sonrió y
asintió. Fue entonces cuando le dije que si quería participar no tenía que dar patadas a nadie.
Juan aceptó la propuesta, y durante las terapias no dio patadas y no tuvo carácter agresivo.
Gracias a la terapia aplicada en él luego Juan mejoró en su vida cuotidiana.
M: ¿Como evaluáis los beneficios?
R: Durante cada sesión se apuntan los ejercicios practicados y cada mes se hace una
evaluación del progreso, es decir, se hace un seguimiento de cada sesión donde se avalúan los
Treball de recerca: Donar vida als dies
55
resultados con fichas de evaluaciones hechas con tablas de exel. Respondiéndote a la
pregunta que me has hecho antes, la diferencia más clara entre TAA i AAA es que las TAA se
evalúan, y las AAA aportan los mismos beneficios pero sin ser evaluados, "o sea" que solo
proporciona un rato divertido y relajado a los pacientes.
M: ¿Y los perros con los que hacéis las terapias, los adiestráis vosotros mismos? Hay alguna
raza en particular más utilizada?
R: Claro, nuestro centro está especializado en formación canina, trabajamos con los cachorros
desde que nacen y los sensibilizamos, hacemos un trabajo previo. No hay ninguna raza
específica: si trabajas al cachorro desde que nace, todas las razas pueden ser útiles, ya que
para ningún perro es normal el suelo de un geriátrico, el olor a desinfectante, los ancianos...
por eso previamente hay que acostumbrarlo a ese ambiente, ya que aunque un perro sea el
mejor para terapias, sino está acostumbrado al ambiente puede no dar lo mejor de sí.
M: Entiendo. La duda principal que tengo ahora es si realmente en la residencia geriátrica del
Parque Güell, donde trabaja Laura, se realizan TAA o AAA, ya que los resultados no son
evaluados y la terapia solo se realiza por Laura.
R: El problema de esa residencia es que no tienen suficiente personal. Yo estuve trabajando ahí
durante 6 meses con mis perros, y preparábamos sesiones para grupos de ancianos, haciendo
un informe del progreso cada mes. Cuando yo decidí fundar mi propio centro de
adiestramiento canino Laura prefirió continuar con las sesiones ya que coincidimos en que los
pacientes habían "mejorado" en muchísimos aspectos. Entonces, respondiendo a tu pregunta,
realmente lo que hace Laura son actividades asistidas, pero solo por falta de personal.
M: Bien, pues muchísimas gracias por haberme proporcionado tu tiempo, me ha sido muy útil.
Creo que ya no tengo ninguna duda más.
R: De nada Marta, y ya sabes, si necesitas cualquier cosa más llámame o ponte en contacto con
Laura!
M: Así lo haré, muchas gracias!
Treball de recerca: Donar vida als dies
56
9.3. GRÀFICS
GRÀFIC 1. Gràfic general del nombre de pacients que milloren i dels que empitjoren.
GRÀFIC 2. Gràfic del percentatge del benefici més notable en els ancians que han participat en
les sessions de teràpia.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
MILLORA
SENSE CANVI
DETERIORE
73.3%
100%
53.3%
80%
40%
80%
73.3%
MILLORA / DETERIORA
Comunicació verbal
Orientació
Ansietat
Participació
Pors
Socialització
Moviment
Treball de recerca: Donar vida als dies
57
10. AGRAÏMENTS
· Agraïments especials a Pilar Alcón, tutora del meu treball de recerca, que m'ha conduit pel
bon camí i no ha permès que m'oblidés de treballar una mica cada dia.
· A Ester Grosche, la meva mare, per ajudar-me amb tot allò que he necessitat, i a Josep
Monguillot pel seu assessorament tècnic digital.
· A Enric Bruch, que em va permetre fer-li una entrevista i fotografiar un camp d'ensinistrament
caní.
· A Rut Cazorla, que tot i estar molt ocupada i tenir poc temps em va dedicar mitja hora per a
poder fer-li algunes preguntes.
· A Laura Rodríguez, psicopedagoga de la residència geriàtrica, que em va rebre a cada sessió
de teràpia com si fos una més i em va explicar tant bé com va poder els exercicis i objectius de
cada sessió.
· A tots els residents del centre Parc Güell per permetre'm participar en les sessions de teràpia i
observar les seves accions.
top related