competències

Competències bàsiques, clau o essencials

Badalona, 27 de març de 2008

Fàtima Romero Vallhonesta

Inspectora d’Educació

2

FINALITATS DE L’EDUCACIÓ

Declaració Universal dels Drets Humans

(ONU, 1948)

…el ple desenvolupament de la personalitat humana……afavorir la comprensió, la tolerància, l’amistat…

Constitució Espanyola (1978)

…el ple desenvolupament de la personalitat humana……en el respecte als principis democràtics de la convivència i llibertats fonamentals

3

FINALITATS DE L’EDUCACIÓConvenció sobre els Drets de l’Infant (1989)

…assumir una vida responsable en una societat lliure……amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat.

Conferència Mundial sobre Educació per a tothom (UNESCO, 1990)

…de coneixements i tècniques indispensables des del punt de vista dels desenvolupament humà…“S’hauria de contemplar l’educació relativa al medi ambient, la salut i la nutrició…

4

FINALITATS DE L’EDUCACIÓPla d’Acció Integrada sobre l’Educació per la Pau, els Drets Humans i la Democràcia (UNESCO, 1995)

…fomentar en tots els individus els sentit dels valors universals i els tipus de comportament en què es basa una cultura de pau.…la tolerància la solidaritat, la voluntat de compartir i l’atenció cap els altres.

Informe de la UNESCO (Delors, 1996)

Saber, saber fer, saber ser, saber conviure.… el ple desenvolupament de l’ésser humà en la seva dimensió social.…permetre a tothom, sense excepció fer fructificar els seu talent i les seves capacitats de creació…

5

FINALITATS DE L’EDUCACIÓForo Mundial sobre l’Educació de Dakar (UNESCO, 2000)

…aprendre a assimilar coneixements, a fer, a viure amb els altres i a ser…explotar els talents i les capacitats de cada persona……amb l’objectiu que millori la seva vida i transformi la societat.

Intermón Oxfam (2005) Comprendre i interpretar la realitat, i transformar les relacions de les persones amb les noves sensibilitats interculturals, mediambientals, solidàries i igualitàries.

6

Decàleg de l’Educació Matemàtica (1)1. No adoptar una didàctica rígida, sinó

adaptada en cada cas a l’alumne, observant-lo constantment

2. No oblidar l’origen concret de la Matemàtica ni els processos històrics de la seva evolució.

3. Presentar la Matemàtica com una unitat en relació amb la vida natural i social.

4. Graduar acuradament els plans d’abstracció5. Ensenyar guiant l’activitat creadora i

descobridora de l’alumne

7

Decàleg de l’Educació Matemàtica (2)

6. Estimular aquesta activitat despertant l’interès directe i funcional vers l’objecte del coneixement.

7. Promoure en tot el possible l’autocorrecció8. Aconseguir un cert mestratge en les

solucions abans d’automatitzar-les.9. Tenir cura que l’expressió de l’alumne sigui

traducció fidel del seu pensament.10. Procurar a qualsevol alumne èxits que

evitin la seva desmoralitzacióPere Puig Adam (1955)

8

Què entenem per competència? Quines són les competències essencials? Es poden ensenyar les competències o

només es poden desenvolupar? Com valorarem el grau d’assoliment d’una

competència?

9

Què s’entén per competència?

Podem entendre que una competència és la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses.

10

Podem entendre que una competència és la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses.

CONTINGUTS ESPECÍFICS

11

Podem entendre que una competència és la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses.

PROCESSOS GENERALS

12

Podem entendre que una competència és la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses.

CONTEXTOS

13

Estàndards NCTM

PISA Competències bàsiques

Continguts específics

Nombres i operacions Àlgebra Geometria Mesura Anàlisi de dades i probabilitat

Quantitat Espai i forma Canvi i relacions Incertesa

Processos generals

Resolució de problemes Raonament i prova Connexions Comunicació Representació

Plantejar i resoldre problemes Pensar i raonar Argumentar Comunicar Representar Modelar

Nombres i càlcul Mesura. Geometria. Atzar. Tractament de la informació. Resolució de problemes.

Contextos

No s’esmenten explícitament però se sobreentenen bé.

Situacions personals Situacions educatives o laborals Situacions públiques Situacions científiques

Continguts específics, contextos i processos estan integrats.

14

Probablement la major dificultat no està en els continguts específics d’una matèria sinó en...

...integrar-los dins de processos més generals

En el cas de les matemàtiques vol dir: raonament, representació, modelació, estimació i desestimació d’estratègies, tempteig,...

...aplicar-los de manera contextualitzada

la invisibilitat de les matemàtiques a l’entorn i el fet que sovint accedim al context a través d’un text (comprensió lectora, interpretació,...).

15

S’identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents:

16

Competències bàsiques

17

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

18

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

19

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

1.Competència comunicativa lingüística i audiovisual

20

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

2. Competències artística i cultural

21

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

3. Tractament de la informació i competència digital

22

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

4. Competència matemàtica

23

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

5. Competència d’aprendre a aprendre

24

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

25

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

26

Competències bàsiques

Competències transversalsCompetències específiques

centrades en conviure i habitar el món

Competències personals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

8. Competència social i cultural

Competències bàsiques

28

En el currículum de cada matèria hi consten les competències que es treballen en aquella matèria i la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació.

29

Més equilibri curricular

30

Més equilibri curricular

Més flexibilitat en

el tractament

dels continguts

31

Més equilibri curricular

Més flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

32

Més equilibri curricular

Més flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més context

33

Més equilibri curricular

Més flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més context

Més i més amples

enllaços interdisciplinaris

34

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricular

Més flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més context

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

35

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricular

Més flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més valoració de la

creativitat,

la imaginació,

la tenacitat,

la posta en marxa

de recursos diversos

Més context

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

36

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricularMés atenció

al llenguatge

i a la

comunicacióMés flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més valoració de la

creativitat,

la imaginació,

la tenacitat,

la posta en marxa

de recursos diversos

Més context

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

37

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricularMés atenció

al llenguatge

i a la

comunicacióMés flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més valoració de la

creativitat,

la imaginació,

la tenacitat,

la posta en marxa

de recursos diversos

Més context

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

Més visualització

38

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricularMés atenció

al llenguatge

i a la

comunicacióMés flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més valoració de la

creativitat,

la imaginació,

la tenacitat,

la posta en marxa

de recursos diversos

Més context

Més

temps

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

Més visualització

39

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricularMés atenció

al llenguatge

i a la

comunicacióMés flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més valoració de la

creativitat,

la imaginació,

la tenacitat,

la posta en marxa

de recursos diversos

Més context

Més

temps

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

Més visualització

Més

treball

col·laboratiu

40

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricularMés atenció

al llenguatge

i a la

comunicacióMés flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més valoració de la

creativitat,

la imaginació,

la tenacitat,

la posta en marxa

de recursos diversos

Més context

Més

temps

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

Més visualització

Més

treball

col·laboratiu

Més TIC

41

Més resolució

de problemes

personalment

o en grup

Més equilibri curricularMés atenció

al llenguatge

i a la

comunicacióMés flexibilitat en

el tractament

dels contingutsMés connexions

internes

Més valoració de la

creativitat,

la imaginació,

la tenacitat,

la posta en marxa

de recursos diversos

Més context

Més

temps

Més i més amples

enllaços Interdisciplinaris

Més visualització

Més

treball

col·laboratiu

Més TIC

Més manipulació

d’objectes i de

materials didàctics

42

Preguntes que poden servir d’indicadors del nivell de “riquesa competencial” d’una activitat

Les següents preguntes, aplicades a una activitat, poden donar idea al professorat del grau en què, dins d’aquella activitat, es cultiven les competències generals i les competències

matemàtiques.

43

Hi ha context i és un context significatiu per a l’alumne?

44

És funcional, aplicable?

45

Estimula la curiositat, la recerca i el gust per la descoberta?

46

Impulsa a prendre decisions amb autonomia?

47

Hi ha treball cooperatiu, en parella o en equip?

48

Implica l’ús d’instruments i materials diversos?

49

Deixa espai per a la creativitat de l’alumnat i pels

procediments no estàndards?

50

Integra continguts diversos tot reforçant una

visió conjunta i coherent de la matèria corresponent?

51

Té un bon nivell de connexions: la vida quotidiana,

la interdisciplinarietat, la transversalitat?

52

Comporta comunicació?

Comprensió oralComprensió lectora

Expressió oral Expressió escrita

Comprensió i expressió gràficaLlenguatge simbòlic

53

L’activitat comença amb una pregunta?

54

Context?

Aplicable?

Curiositat, recerca?

Autonomia?

Treball cooperatiu?

Instruments?

Creativitat?

Integra continguts?

Connexions?

Comunicació?

Comença per una pregunta?

55

El coneixement ha de començar a través dels sentits. Per què doncs començar amb una exposició verbal de les coses i no amb una observació real d’aquestes coses?

Janos Comenius

Didàctica Magna (1657)

56

El nen té la intel·ligència a les mans

Maria Montessori

57

Només hi ha dos mètodes per a ensenyar fraccions: tallar, encara que sigui mentalment, un pastís, o fer-ho amb una poma. Amb qualsevol altre mètode d’ensenyament els escolars prefereixen sumar numeradors amb numeradors i denominadors amb denominadors. Henri Poincaré

(1854-1912)

58

Es poden ensenyar les competències o només es poden desenvolupar?

Si quan pensem en “ensenyament” pensem només en el model transmissiu, expositiu o reproductiu, aleshores les competències NO es poden ensenyar ja que tenen un fort caràcter procedimental i actitudinal.

59

Si entenem, en canvi, que tot projecte d’ensenyament comporta una intencionalitat que fixa els seus resultats en una aplicació futura, aleshores es pot ensenyar als alumnes a ser competents.

60

L’ensenyament de les competències es planteja facilitar la transmissió d’uns aprenentatges que generalment s’han presentat descontextualitzats, a situacions properes a la realitat.

61

El que s’ha d’ensenyar no ha de ser un conjunt de continguts organitzat en funció de la lògica d’unes disciplines acadèmiques, sinó que s’ha de seleccionar, presentar i organitzar de tal manera que pugui donar resposta a situacions o necessitats reals.

62

Es pot ensenyar als alumnes a aplicar amb èxit els seus coneixements a futures situacions que desconeixem?

Pensem en un model d’ensenyament diferent, per exemple, en les estratègies d’entrenament de molts esports.

Algú creu que no estan preparats els jugadors d’una selecció de bàsquet per afrontar els partits de la competició?

Algú creu que els jugadors coneixen exactament les situacions de competència amb què es poden trobar a cada partit?

Això fa que es desisteixi d’establir un pla d’aprenentage per aquest jugadors?

63

Sovint haurem d’ensenyar fent servir diferents situacions-problema que permetin actuar com a models i “entrenar” els esquemes d’actuació específics per a cadascuna d’elles.

Moltes vegades, però, serà necessari establir estratègies d’ensenyament específiques per a cadascun dels components conceptuals per tal de garantir-ne el seu domini.

64

Com valorarem el grau d’assoliment d’una competència?

L’exposició per part de l’alumne del coneixement que té sobre un tema i la capacitat per resoldre problemes estereotipats no són estratègies avaluadores apropiades per a l’avaluació de les competències.

Les proves escrites aporten una informació molt limitada per a la majoria de les competències.

65

Com valorarem el grau d’assoliment d’una competència? La informació per avaluar les

competències no s’ha de limitar als resultats obtinguts en exàmens escrits, sinó que s’ha de basar sobretot en l’observació de les activitats que els alumnes fan a l’aula.

66

Com valorarem el grau d’assoliment d’una competència? Podem elaborar una graella per les

diferents activitats que fem amb indicadors que ens permetin valorar l’assoliment de les diferents competències a les quals l’activitat proposada col·labora a assolir.