c hisendes localshisendes locals anuari 2009 observatori econòmic local col·lecció_estudis...
Post on 28-Jan-2020
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Col·lecció_Estudis
Sèrie_Govern Local 20
Hisendes locals
Anuari 2009Observatori Econòmic Local
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
xxxx-2011 E 20 Hisendes locals Anuari 2009 Observatori Econòmic Local Coberta.pdf 3 21/12/11 11:31
Hisendes locals
Anuari 2009 Observatori Econòmic Local
Col·lecció_Estudis
Sèrie_Govern Local, 20
La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.
La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local coneixement teòric i empíric per promoure la re�exió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.
L’Anuari 2009 de l’Observatori Econòmic Local és el resultat del treball realitzat per l’Observatori Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, relatiu a la hisenda pública en l’àmbit de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, amb una especial incidència en el sector públic local a la província de Barcelona en tots els seus àmbits d’administració. En cada cas s’ha fet una anàlisi i comparativa de l’ingrés i la despesa pública, la pressió �scal i l’endeutament, entre altres magnituds d’especial interès.
Aquest Anuari vol ser una publicació de referència quanta la informació de les hisendes locals, en la que alcaldes,regidors, tècnics municipals, universitaris, i totes aquellespersones que hi tinguin interès, puguin trobar-hi totala informació relativa a la hisenda pública local.
Àrea de Presidència
Observatori Econòmic LocalRambla de Catalunya, 126, 7a planta08008 BarcelonaTel. 934 022 056 · Fax 934 049 146d.observatoriel@diba.cat · www.diba.cat
Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:
www.diba.cat/llibreria
Índex
Presentació.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13
Consideracions prèvies.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Extracte.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23
Contingut del Cd
el sector públic local a europa
Visió comparada de la despesa públicaEvolució.interanual.(2000-2009)Grau.de.centralització.o.descentralització.de.la.despesaFuncions.principals.de.destí.de.la.despesa.pública
Visió comparada de l’ingrés públicEvolució.interanual.(2000-2009)Grau.de.centralització.o.descentralització.de.l’ingrésComponents.principals.de.l’ingrés.públic
Visió comparada del dèficit o de l’excedent públicEstalvi.corrent.netCapacitat.o.necessitat.de.finançament
Visió comparada del deute públicEvolució.interanual.(2000-2009)Distribució.per.nivells.de.govern
Visió comparada de la pressió fiscalEvolució.interanual.(2000-2008)Distribució.per.nivells.de.govern
©.Diputació.de.Barcelona
Desembre.2011.
Direcció. i. realització:. Observatori. Econòmic..Local.de.la.Diputació.de.Barcelona
Disseny. i.producció:.Direcció.de.Comunicació.de.la.Diputació.de.Barcelona
Composició:.Sintagma,.edicions.corporatives
ISBN:.978-84-9803-481-3
Dipòsit.legal:.B.3624-2012
6..Hisendes.locals Índex..7
Estudi.de.la.distribució.de.la.participació.en.els..ingressos.de.l’Estat.(PIE)
Evolució.interanual.(2003-2008).Territorialització.per.comunitats.autònomesTerritorialització.per.provínciesEntregues.a.compte
Estudi.de.la.distribució.del.Programa.de.cooperació.econòmica..de.l’Estat.(CEL).a.les.inversions.de.les.entitats.localsComparativa.entre.els.ingressos.pressupostaris.locals..i.autonòmics.i.les.seves.liquidacions.corresponents
Perspectiva.estàtica.segons.comunitat.autònomaPerspectiva.dinàmica.segons.comunitat.autònomaPes.de.l’ingrés.públic.sobre.la.riquesa.generada
Anàlisi del dèficit o excedent públicEvolució.de.la.capacitat.o.necessitat.de.finançament..per.nivell.de.govern.(2003-2009)
Capacitat.o.necessitat.de.finançament..de.les.comunitats.autònomesCapacitat.o.necessitat.de.finançament..de.les.entitats.locals.espanyoles
Anàlisi del deute públicEvolució.interanual.per.nivells.de.govern.(2003-2009)Comunitats.autònomesCorporacions.locals
Anàlisi de la pressió fiscalComparativa.dinàmicaComparativa.estàticaComparativa.entre.els.municipis.de.les.comunitats..autònomes.de.règim.foral.i.els.de.les.de.règim.comú
el sector públic local a Catalunya
Anàlisi de la despesa públicaClassificació.econòmica.de.la.despesa
Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.població
El sector públic local a Espanya
Anàlisi de la despesa públicaEvolució.interanual.(2003-2009)
Evolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..amb.càrrega.financera.i.sense.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..sense.càrrega.financera.i.amb.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..sense.càrrega.financera.i.sense.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..amb.càrrega.financera.i.amb.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..de.les.despeses.liquidades.no.financeres
Classificació.econòmica.de.la.despesaDistribució.territorial.i.percentual.de.la.despesa.localEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.poblacióInversió.pública.real
Classificació.funcional.de.la.despesaDistribució.territorial.i.percentual.de.la.despesa.localEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.població
Comparativa.entre.les.despeses.pressupostàries.locals..i.autonòmiques.i.les.seves.liquidacions.corresponents
Perspectiva.estàtica.segons.comunitat.autònomaPerspectiva.dinàmica.segons.comunitat.autònomaPes.de.la.despesa.pública.sobre.la.riquesa.generada
Anàlisi de l’ingrés públicEvolució.interanual.(2003-2009)
Pes.de.l’ingrés.públic.pressupostat.respecte.del.PIBIngrés.públic.liquidat.per.nivells.de.govern.(2003-2009)
Classificació.econòmica.de.l’ingrésDistribució.territorial.i.percentual.dels.ingressos.localsEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.de.l’ingrés.municipal.per.trams.de.poblacióComponents.principals.dels.ingressos.locals
8..Hisendes.locals Índex..9
el sector públic local a la província de Barcelona
Anàlisi de la despesa públicaClassificació.econòmica.de.la.despesa
Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.poblacióConsells.comarcals
Classificació.funcional.de.la.despesaEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.població
Anàlisi de l’ingrés públicClassificació.econòmica.de.l’ingrés
Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.l’ingrés.municipal.per.comarquesDistribució.de.l’ingrés.municipal.per.trams.de.poblacióConsells.comarcals
Distribució.per.tipologies.de.fonsParticipació.en.els.ingressos.de.l’Estat.(PIE)Fons.de.Cooperació.Local.de.Catalunya.(FCLC)Pla.únic.d’obres.i.serveis.de.Catalunya.(PUOSC)Fons.Europeu.de.Desenvolupament.Regional.(FEDER)Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.(XBMQ)
Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.Inversió.(XBMQInv)Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.Activitat.(XBMQAct)
Distribució.dels.fons.per.trams.de.població
Anàlisi del deute públicDistribució.territorial.del.deute.públic.municipal.per.comarquesDistribució.del.deute.públic.municipal.per.trams.de.població.
Anàlisi de la pressió fiscalDistribució.territorial.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.trams.de.població
Consells.comarcalsDiputacions.provincials
Classificació.funcional.de.la.despesaEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.poblacióDiputacions.provincials
Anàlisi de l’ingrés públicClassificació.econòmica.de.l’ingrés
Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.l’ingrés.municipal.per.comarquesDistribució.de.l’ingrés.municipal.per.trams.de.poblacióConsells.comarcalsDiputacions.provincials
Distribució.per.tipologies.de.fonsEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial
Distribució.territorial.per.comarquesDistribució.territorial.per.províncies.
Participació.en.els.ingressos.de.l’Estat.(PIE)Fons.de.Cooperació.Local.de.Catalunya.(FCLC)Pla.únic.d’obres.i.serveis.de.Catalunya.(PUOSC)Fons.Europeu.de.Desenvolupament.Regional.(FEDER)Distribució.dels.fons.per.trams.de.població
Anàlisi del deute públicEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.del.deute.públic.municipal.per.comarquesDistribució.del.deute.públic.municipal.per.trams.de.poblacióDiputacions.provincials
Anàlisi de la pressió fiscalEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.comarquesDistribució.territorial.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.provínciesDistribució.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.trams.de.poblacióDiputacions.provincials
10..Hisendes.locals Índex..11
Classificació.econòmica.de.la.despesa.pública..liquidada.per.trams.de.poblacióClassificació.funcional.de.la.despesa.pública..liquidada.per.trams.de.població.Classificació.econòmica.de.l’ingrés.públic.liquidat..per.trams.de.població
PIBpm.català.territorialitzat.per.provínciesPoblació.de.Catalunya.territorialitzada.per.provínciesEvolució.de.les.despeses.liquidades.dels.municipis.de..la.província.de.Barcelona,.segons.la.classificació.econòmica,..agrupats.per.comarques
Evolució.dels.capítols.1,.2.i.3.de.les.despeses..liquidades.dels.municipis.segons.la.classificació.econòmica
Evolució.dels.ingressos.liquidats.dels.municipis..de.la.província.de.Barcelona,.segons.la.classificació..econòmica,.agrupats.per.comarques
Síntesi
Sector públic local a Europa
Sector públic local a Espanya
Sector públic local a Catalunya
Sector públic local a la província de Barcelona
Metodologia
glossari
Recursos i fonts d’informació
Fonts d’informació telemàtica
Legislació emprada
Documentació impresa
Annexos
Annex per a EuropaFuncions.de.destí.de.la.despesa
Annexos per a EspanyaClassificació.econòmica.de.la.despesa.pública.liquidada..per.trams.de.poblacióClassificació.funcional.de.la.despesa.pública.liquidada..per.trams.de.poblacióClassificació.econòmica.de.l’ingrés.públic.liquidat..per.trams.de.poblacióPIB.espanyol.territorialitzat.per.comunitats.autònomes.
Població.espanyola.territorialitzada.per.comunitats.autònomes
Annexos per a Catalunya i per a la província de Barcelona Nombre.total.de.municipis.a.Catalunya.i.a.la.província..de.Barcelona.per.trams.de.poblacióDades.municipals.segons.comarca.i.trams.de.població
..13
Presentació
Em.complau.presentar.aquest.segon.anuari.de.les.hisendes.locals,.corresponent.a.l’any.2009,.que.es.publica.en.un.moment.certament.complicat..Al.cop.de.la.cri-si.econòmica.i.financera.que.arrosseguem.des.de.finals.de.2007,.que.ha.afectat.tots.els.nivells.de.la.societat,.s’hi.ha.afegit,.molt.probablement.per.la.conjuntura.electoral.d’aquest.any.2011,.un.aparent.debat.institucional.que,.amb.el.rerefons.de.les.apel·lacions.a.l’austeritat,.s’adreça.directament.als.governs.locals.
D’entrada,.cal.dir.que.el.local.és,.encara,.el.germà.petit.i.el.que.rep.la.pitjor.part.dels.tres.nivells.del.govern.de.l’Estat..Tot.i.els.avenços.aconseguits.en.el.nou.Es-tatut.d’Autonomia.de.Catalunya,.el.reconeixement.clar.i.específic.de.les.compe-tències.dels.governs.locals.segueix.pendent,.igual.que.l’establiment.d’un.model.de.finançament.local.just,.equitatiu.i.proporcional.a.les.competències.assumides.i.exercides..No.té.sentit.que.el.model.de.finançament.autonòmic.hagi.estat.revisat.periòdicament,.mentre.que.el.que.afecta.els.governs.locals,.obsolet.i.insuficient,.segueixi.ajornat.
En.aquest.context,.s’entén.encara.menys.el.sentit.i.la.conveniència.d’insinuar,.com.s’ha.fet.en.campanya.electoral,.que.es.pot.estalviar.una.part.significativa.del.dè-ficit.públic.suprimint.les.diputacions..Pensem.que,.dels.més.de.8.000.municipis.que.hi.ha.a.l’Estat.espanyol,.el.84%.tenen.menys.de.5.000.habitants,.i.això.com-porta.nombroses. limitacions.tècniques. i.pressupostàries.a. l’hora.d’organitzar. i.prestar.els.serveis.públics.bàsics.de.proximitat..Per.això,.l’existència.de.les.dipu-tacions.suposa,.en.molts.casos,.una.garantia.de.viabilitat.i.un.suport.per.garantir.aquests.serveis.en.una.panorama.de.gran.fragmentació.municipal.
Les.diputacions.formen.part,.doncs,.del.conjunt.del.sistema.de.governs.locals,.i.són.–o.han.de.ser–.una.part.decisiva.per.al.seu.bon.funcionament..Liderades.per.alcaldes.i.regidors,.aporten.una.valuosa.perspectiva.supralocal,.una.necessària.
14..Hisendes.locals Presentació..15
lucions.dels.ingressos.i.les.despeses,.la.pressió.fiscal,.l’endeutament.i.altres.qües-tions.importants.
Es.tracta,.en.definitiva,.d’un.treball.ampli.i.documentat.que.la.Diputació.de.Barce-lona.posa.a.disposició.dels.estudiosos.i.de.les.persones.interessades.en.la.ma-tèria,.a.fi.que.permeti.aprofundir.i.conèixer.més.bé.l’estat.de.les.hisendes.locals.
Salvador EstevePresident.de.la.Diputació.de.Barcelona
visió.territorial..I,.demagògies.a.banda,.el.seu.cost.no.és.exagerat:.com.es.pot.veure.en.aquest.estudi,.l’import.dels.pressupostos.de.totes.les.diputacions.de.rè-gim.comú.és.de.6.288.608.720.d’euros.(any.2008),.xifra.que.correspon.a.un.0,58%.del.PIB.i.que.és.menor,.doncs,.per.posar.una.referència.entenedora,.que.la.des-pesa.extraordinària.que,.en.un.sol.any,.l’Estat.va.destinar.al.Fons.Estatal.d’Inver-sió.Local,.l’anomenat.‘Pla.Zapatero’,.una.resposta.puntual.a.l’esclat.de.la.crisi.que,.tot. i. la. seva. utilitat. a. curt. termini,. resulta. prou. discutible.. I. aquests. quasi.6.300.000.000.d’euros.són,.d’altra.banda,.menys.de.la.desena.part.dels.diners.que.l’Estat.ha.posat.a.disposició.del.sistema.financer.espanyol.per.evitar.la.seva.deriva.
Dit.això,.el.debat.sobre.la.governació.local.en.general,.i.sobre.les.diputacions.en.particular,.cal.plantejar-lo,.en.tot.cas,.amb.profunditat.i.amb.seriositat,.defugint.qualsevol.oportunisme.i.electoralisme,.centrant-nos.a.buscar.un.model.més.efi-caç.i.més.eficient.de.servei.públic.de.proximitat..És.evident.que.cal.millorar.tant.els.ajuntaments.–que.presten.un.conjunt.de.serveis.sovint.de.caire.no.obligatori.però.que.resulten.molt.necessaris.per.a.la.ciutadania–.com.les.diputacions,.que.compleixen.la.funció.de.cooperació.amb.els.ajuntaments.i.que.són.una.eina.de.reequilibri.territorial,.especialment.útil.per.als.municipis.de.menor.dimensió.i.amb.menys.recursos.tècnics.i.financers..Hem.de.repensar.i.actualitzar.tot.el.que.calgui,.fins.i.tot.«reinventar-nos»,.si.és.precís,.però.no.podem.oblidar.que.la.funció.prin-cipal.i.primordial.de.les.diputacions.és.donar.suport.als.municipis.per.a.la.realit-zació.de.les.seves.polítiques.de.servei.públic,.i.aquesta.funció.específica.només.la.pot.realitzar.eficaçment.un.nivell.de.govern.intermedi.com.ho.són.les.diputaci-ons,.que.combinen.l’experiència.local.dels.seus.quadres.tècnics.i.polítics.amb.una.especialització.tècnica.i.una.visió.territorial.àmplia.
La.Diputació.de.Barcelona.ha.fet.bandera,.des.de.fa.molts.anys,.d’aquesta.espe-cialització,.d’aquesta.professionalització.del.servei.públic.supralocal,. i.això. l’ha.diferenciat.i.l’ha.convertit.en.referent..Per.això.hem.assumit,.entre.d’altres,.el.pa-per.de.centre.d’anàlisi.i.de.propostes.sobre.matèries.i.disciplines.que.afecten.l’àm-bit.del.govern.local,.com.és.el.cas.del.seu.finançament..I.en.aquest.model.de.tre-ball.se.situa.el.present.anuari.de. les.hisendes. locals.de. l’any.2009,.que. té. la.voluntat.de.posar.sobre.la.taula,.de.manera.senzilla.i.entenedora,.totes.les.dades.relacionades.amb.la.hisenda.d’àmbit.local,.comparant.tant.els.diversos.territoris.de.l’Estat.espanyol.com.el.conjunt.dels.països.de.la.Unió.Europea..Com.és.lògic,.l’estudi.se.centra.més.en.l’àmbit.territorial.de.Catalunya.i.les.seves.comarques,.i.de.manera.específica.en.la.demarcació.de.Barcelona,.i.aborda.l’anàlisi.de.les.evo-
..17
Consideracions prèvies
L’Anuari.econòmic.local.2009.de.la.Direcció.de.l’Observatori.Econòmic.Local.de.la.Diputació.de.Barcelona,.que.aquí.es.presenta,.constitueix. la.segona.edició.d’aquest.text.d’anàlisi.que.es.va.iniciar.l’any.anterior.amb.la.publicació.de.l’Anua-ri.2008.
L’Anuari.2009.es.publica.amb.un.cert.retard.d’una.manera.conscient,.perquè.vo-líem.disposar.de.dades.de.les.liquidacions.de.l’any.en.qüestió.per.tal.de.poder.reproduir.i.analitzar.tot.l’impacte.de.la.crisi.econòmica.i.financera.que.han.anat.suportant.les.economies.espanyola.i.mundial.des.de.finals.de.2007,.crisi.que.en.l’Anuari.2008.—publicat.fa.un.any.i.mig—.no.es.recollia,.perquè.encara.no.es.dis-posava.de.dades.recents.de.les.liquidacions.de.pressupostos.dels.diferents.go-verns.locals.que.ens.poguessin.donar.a.conèixer.l’impacte.real.de.la.crisi.en.les.hisendes.locals.del.nostre.país.
Així.doncs,.tal.com.es.deia.en.les.consideracions.prèvies.de.l’any.anterior,.volem.que.sigui.una.publicació.de.referència.quant.a.la.informació.de.la.hisenda.local.en.el.conjunt.de.l’Estat.espanyol.i.una.publicació.on.alcaldes,.regidors,.universitaris,.tècnics.i.qualsevol.persona.interessada.en.la.hisenda.pública.local.pugui.trobar.en.un.únic.document.informació.completa.sobre.aquesta.qüestió..Es.pretén,.per.tant,.oferir.una.informació.ordenada.i.sistematitzada,.de.fàcil.comprensió,.que.permeti.comparar.d’una.manera.senzilla.les.diverses.dades.i.informacions.que.s’exposen.
L’estructura.d’aquest.Anuari.és.idèntica.al.publicat.l’any.anterior.i.es.concentra.en.quatre.apartats..El.primer.és.un.estudi.comparatiu.entre.els.diferents.sectors.pú-blics.locals.a.Europa,.en.què.s’analitza.una.visió.comparada.de.l’ingrés.i.de.la.des-pesa.pública,.així.com.el.dèficit.i.l’excedent.públic..A.més.a.més,.també.s’analit-zen.comparatives.entre.el.deute.públic,.d’una.banda,.i.la.pressió.fiscal,.de.l’altra,.de.l’àmbit.local.dels.països.de.la.Unió.Europea.
18..Hisendes.locals Consideracions.prèvies..19
Finalment,.i.recollint.el.que.ja.hem.dit.anteriorment,.aquest.Anuari.—com.el.seu.nom.indica—.va.néixer.amb.la.voluntat.de.periodicitat..Aquesta.vegada.presentem.el.segon.volum,.en.el.qual.es.poden.veure.les.magnituds.de.les.hisendes.locals.en.el.conjunt.de.les.hisendes.públiques.globals,.la.seva.evolució.i.la.seva.impor-tància.relativa,.i.l’impacte.de.la.crisi.en.el.conjunt.dels.governs.locals..Aquest.Anu-ari.pot.facilitar.arguments.tant.en.el.que.es.refereix.a.la.despesa.com.a.l’ingrés,.per.plantejar,.d’una.manera.seriosa.i.amb.vocació.de.continuïtat.en.el.temps,.una.modificació.i,.per.tant,.una.modernització.de.les.hisendes.dels.nostres.governs.locals,.tant.pel.que.fa.als.seus.ingressos.com.a.la.definició.i.acotació.de.les.seves.despeses,.fet.indispensable.per.poder.afrontar.amb.èxit.una.reforma.de.la.hisen-da.local.
Jaume Fernández Ibáñez Director.de.l’Observatori.Econòmic.Local
Barcelona,.21.de.juliol.de.2011
El.segon.apartat.tracta.sobre.l’anàlisi.del.sector.públic.local.a.Espanya..Seguint.els.mateixos.eixos.estructurals.de.l’apartat.anterior,.es.fa.una.anàlisi.de.l’ingrés.i.de.la.despesa.pública,.s’analitza.el.dèficit.i.l’excedent.públic,.així.com.el.deu-te. i. la.pressió.fiscal..En.aquest.apartat.es. fan. les.diferents.anàlisis. tenint.en.compte.les.regions.forals,.les.illes.i.les.regions.de.règim.comú..S’ha.intentat,.aquest.any,.introduir.algun.aspecte.rellevant.nou.(com.ara.l’anàlisi.de.la.Coo-peració.Econòmica.de.l’Estat).i.s’ha.organitzat.la.informació.millorant-ne.la.pre-sentació.d’una.manera.més.sistemàtica.entre. l’anàlisi. i. la.despesa,.afegint-hi.l’anàlisi.per.trams.de.població.i.aprofundint.en.la.comparativa.entre.pressupos-tos.i.liquidacions.
El.tercer.apartat.es.refereix.a.l’estudi.de.la.hisenda.local.catalana,.seguint.la.ma-teixa.lògica.que.en.els.apartats.anteriors..En.aquest.cas,.el.desglossament.terri-torial.es.porta.a.terme.tenint.en.compte.les.províncies.i.les.comarques.
Finalment,.en.el.quart.apartat.es.reprodueix.l’estudi.organitzat.idènticament,.però.en.aquest.cas.del.sector.públic.local.de.la.província.de.Barcelona..Aquí,.l’anàlisi.territorial.és.la.comarcal.
Al.llarg.de.tot.el.treball.s’ha.seguit.la.mateixa.tipologia.d’anàlisi,.per.tal.que.la.seva.comparativa.sigui.fàcil,.tant.entre.diferents.municipis.i.províncies,.com.per.poder.analitzar.l’evolució.de.les.diferents.magnituds.en.els.últims.anys.
El.treball.s’ha.elaborat.fonamentalment.amb.dades.procedents.de.les.liquidaci-ons.pressupostàries.fins.a.l’exercici.2009,.la.qual.cosa.ens.ha.permès,.com.hem.dit.anteriorment,.observar.i.analitzar.l’impacte.de.la.crisi.econòmica.i.financera.en.els.ingressos.i.les.despeses;.en.resum,.en.els.pressupostos.dels.diferents.go-verns.locals.
Per.a.una.millor.comprensió.i.comparació.dels.diversos.conceptes.tractats,.s’han.elaborat.quadres.comparatius.i.gràfics.que.van.acompanyats.d’una.explicació.on.es.remarca.i.es.comenta.la.que,.al.nostre.entendre,.és.la.incidència.més.important.de.cadascun.dels.apartats.
Tal.com.ja.vam.dir.en.l’anuari.anterior,.no.es.pretén.fer.anàlisis.econòmiques.i.es-tadístiques.en.profunditat,.ni.tampoc.projeccions.futures.utilitzant.models.econò-mics..La.nostra.voluntat.és.crear.una.eina.d’informació,.el.més.depurada.possible,.de.tot.allò.referent.a.la.hisenda.dels.governs.locals.que.pugui.servir.com.a.base.de.dades.i.anàlisi.per.a.futurs.estudis.que.es.facin.en.aquest.camp.
extracte
..23
Sector públic local a europa
Com.ja.se.sap,.l’àmbit.del.govern.local.a.Europa.és.de.difícil.comparació..Hem.de.recordar.que.no.tots.els.països.de.la.Unió.Europea.tenen.tres.nivells.de.govern,.com.en.el.cas.espanyol,.ni,.per.tant,.tres.nivells.de.despesa.pública..Així.doncs,.ens.trobem.amb.una.gran.diversitat.entre.els.diferents.països,.tant.pel.que.fa.a.la.riquesa,.com.a.la.demografia,.la.geografia,.l’estructura.institucional.i.l’organització.administrativa.
Extracte
taula 1. Pes relatiu de la despesa pública local sobre el PiB (%). Període 2000-2009
Despesalocal(%PIBestatal)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
UE-27 10,8 10,9 11,1 11,3 11,4 11,3 11,3 11,3 11,5 12,3
UE-25 10,8 10,9 11,2 11,3 11,4 11,4 11,4 11,3 11,6 12,4
ZE-16 9,6 9,7 9,9 10,0 10,0 9,9 9,9 9,9 10,1 10,9
ZE-12 9,6 9,7 9,9 10,0 10,1 10,0 10,0 9,9 : :
Bèlgica 6,6 6,5 6,8 7,1 6,8 7,0 6,9 6,7 6,8 7,3
Bulgària 7,6 6,5 7,6 6,4 6,8 6,6 6,8 7,2 7,6 8,3
RepúblicaTxeca 9,6 10,1 11,0 13,3 12,6 11,8 12,0 11,1 11,4 12,3
Dinamarca 31,2 32,1 32,8 33,8 33,6 33,6 34,0 32,5 33,6 37,5
(continua)
24..Hisendes.locals Extracte..25
L’any.2009,.la.despesa.pública.local.sobre.el.PIB.d’Espanya.és.del.7,1%,.un.dels.percentatges.més.baixos.del.conjunt.de.la.Unió.Europea:.si.el.comparem.amb.el.de.la.UE-27,.12,3%.el.2009,.la.diferència.és.de.més.de.cinc.punts.percentuals.amb.Espanya.(taula.1)..
És.interessant.observar.l’impacte.de.la.crisi.sobre.la.despesa.pública.total.respec-te.al.PIB.als.diferents.països.de.la.Unió.Europea.i.aquest.mateix. impacte.en.la.despesa.pública.local..A.la.UE-27,.la.mitjana.de.la.despesa.pública.total.respecte.del.PIB.passa.del.45,8%.el.2007.al.50,7%.el.2009,.gairebé.un.5%.més,.mentre.que.la.despesa.pública.local.en.aquest.mateix.període.de.temps.passa.de.l’11,3%.al.12,3%,.només.un.1%.més..
En.el.cas.concret.d’Espanya,.la.despesa.pública.total.respecte.del.PIB.ha.passat.del.39,2%.el.2007,.últim.any.abans.de.l’afectació.de.la.crisi,.al.45,9%.de.l’any.2009,.on.es.reflecteix.en.tota.la.seva.cruesa.l’impacte.d’aquesta.crisi:.el.6,7%.més.del.PIB.es.dedica.a.despesa.pública..Això,.traslladat.a.la.despesa.pública.local,.pas-sa.del.6,6%.el.2007.al.7,1%.el.2009,.a.penes.un.0,5%.més.sobre.el.PIB,.que.es.pot.veure.més.que.compensat.per.la.detracció.del.mateix.PIB.
Espanya,.pel.fet.de.ser.un.país.que.políticament.i.institucionalment.té.tres.nivells.de.govern.(Estat,.comunitats.autònomes.i.administracions.locals),.compta.amb.un.grau.baix.de.centralització.de.la.despesa.pública,.entesa.com.el.quocient.entre.la.
Alemanya 7,3 7,2 7,3 7,3 7,1 7,2 7,2 7,1 7,2 7,8
Estònia 8,5 10,0 10,3 9,6 9,6 9,5 9,4 9,7 110 11,5
Irlanda 12,2 13,7 14,2 14,0 14,2 6,3 6,5 7,0 7,6 8,2
Grècia 2,5 2,5 2,6 2,4 2,7 2,6 2,7 2,6 2,7 3,0
Espanya 6,0 5,9 6,0 6,1 5,9 6,0 6,2 6,6 6,5 7,1
França 9,7 9,7 10,0 10,3 10,7 10,9 11,0 11,2 11,4 11,9
Itàlia 14,1 14,7 14,9 15,0 15,5 15,5 15,5 15,0 15,5 16,6
Xipre 1,5 1,7 1,7 1,8 1,9 2,2 2,0 1,9 1,9 2,2
Letònia 9,7 9,6 10,2 9,4 10,0 9,5 10,6 10,7 11,9 12,4
Lituània 9,1 10,1 9,5 9,0 8,9 8,1 8,5 8,3 9,4 10,5
Luxemburg 5,2 5,7 5,9 5,8 5,5 5,3 4,7 4,6 4,7 5,3
Hongria 11,8 11,8 12,8 13,2 12,7 12,9 12,9 11,7 11,5 11,8
Malta 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6
PaïsosBaixos 15,7 15,8 16,3 16,8 16,2 15,8 15,3 15,5 15,8 17,8
Àustria 9,1 7,9 7,8 7,8 7,6 7,6 7,5 7,5 7,6 8,1
Polònia 13,4 14,1 13,5 13,0 12,9 13,2 13,7 13,3 14,1 15,0
Portugal 6,0 6,3 6,4 6,0 5,9 6,2 6,0 6,1 6,3 6,7
Romania 4,4 6,4 6,5 6,7 7,0 7,1 8,3 9,6 9,6 10,0
Eslovènia 8,4 8,6 8,7 8,7 8,6 8,6 8,7 8,4 9,1 10,3
Eslovàquia 2,7 3,0 3,6 7,3 6,5 6,7 6,6 6,1 5,5 7,1
taula 1. (Continuació)
Despesalocal(%PIBestatal)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
taula 1. (Continuació)
Despesalocal(%PIBestatal)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Finlàndia 17,7 18,0 18,6 19,3 19,4 19,7 19,6 19,2 20,6 22,8
Suècia 23,8 24,4 24,9 24,9 24,2 24,2 24,4 24,5 25,3 26,8
RegneUnit 11,5 11,5 11,9 12,3 12,5 12,9 12,8 12,9 13,4 14,4
Islàndia 12,0 12,4 13,1 12,9 12,9 12,6 13,5 13,5 14,0 14,1
Noruega 16,0 17,1 14,8 15,2 14,2 13,1 12,7 13,3 13,3 15,0
Suïssa 8,4 8,5 8,5 8,7 8,5 8,4 8,1 7,6 7,1 :
Les.cel·les.amb.el.símbol.«.:.».fan.referència.a.dades.no.disponibles.
Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.d’Eurostat.
(continua)
26..Hisendes.locals Extracte..27
comptava.amb.una.ràtio.d’estalvi.net.positiva.de.l’1,4%.del.PIB,.i.va.augmentar.d’una.manera.constant.fins.al.2007,.moment.en.què.va.ser.del.5,2%.del.PIB..És.a.partir.d’aquest.any,.amb.el.començament.de.la.crisi,.quan.la.ràtio.fa.un.gir.i.passa.a.ser.negativa.l’any.2008,.si.bé.d’una.manera.modesta,.amb.un.−0,6%.del.PIB,.i.una.gran.caiguda.l’any.2009,.en.què.es.registra.una.ràtio.de.−7%.del.PIB..Per.tant,.de.l’any.2007.al.2009,.hi.ha.una.caiguda.de.més.del.12%.de.l’estalvi.net.públic.respecte.al.PIB.espanyol.
Una.altra.de.les.dades.interessants.d’analitzar.és.la.visió.comparada.del.deute.públic,.així.com.la.seva.evolució.en.els.últims.anys.i.l’impacte.que.la.crisi.econò-mica.ha.tingut.en.aquesta.variable..Si.partim.de.la.UE-27,.l’any.2009.el.deute.pú-blic.és.del.73,6%.del.PIB,.i.havia.augmentat.un.12%.només.en.un.any.(el.2008.era.del.61,6%.del.PIB)..Aquest.augment.tan.important.mostra.clarament.l’impacte.de.la.crisi.en.els.comptes.públics.dels.països.de.la.UE-27.i.significa.un.import.majús-cul..Si.analitzem.els.països.que.formen.la.UE-27,.el.comportament.no.ha.estat.ho-mogeni..A.Espanya.es.partia.d’una.ràtio.de.deute.públic.baixa.comparada.amb.la.de.la.resta.dels.països.europeus.i.arriba.al.53,2%.del.PIB.l’any.2009,.un.13,5%.més.que.l’any.anterior,.que.va.ser.del.39,7%.del.PIB..Si.bé.l’increment.és.superior.que.el.de.la.mitjana.de.la.UE-27,.el.deute.relatiu.al.producte.interior.brut.continua.sent.dels.més.baixos.de.la.UE-27..
Quan.analitzem.aquestes.magnituds.per.als.diferents.nivells.de.govern,.veiem.que.el.deute.públic.a.Espanya.per.a.l’any.2009.es.distribueix.concentrant.en.l’Ad-ministració.central.un.46,1%.del.PIB;.en.les.comunitats.autònomes,.un.8,2%,.i.en.el.govern.local,.un.3,3%..En.comparació.respecte.de.la.mitjana.dels.països.eu-ropeus,.l’Administració.central.i.l’administració.local.d’Espanya.es.troben.per.sota.de.l’índex.d’endeutament.europeu.(un.46,1%.respecte.al.64%.pel.que.fa.a.l’Ad-ministració.central.i.un.3,3%.respecte.al.5,5%.en.l’administració.local),.mentre.que. l’administració.regional. té.a.Espanya.un. índex.de.deute.públic.superior.al.conjunt.europeu.(un.8,2%.del.PIB.versus.un.5,9%.del.PIB.de.mitjana.per.a.la.res-ta.d’Europa).
Finalment,.les.administracions.locals.mostren.un.índex.d’endeutament.públic.pro-porcionalment.baix,.i.les.d’Itàlia,.França.i.els.Països.Baixos.són.les.que.tenen.un.índex.d’endeutament.comparativament.més.elevat,.amb.un.8,6%,.un.8,2%.i.un.7,9%,.respectivament..Per.contra,.el.deute.públic.de.les.administracions.locals.de.Malta,.Grècia.i.Bulgària.és.molt.baix:.no.sobrepassa.l’1%.del.PIB.dels.estats.res-pectius.
despesa.de. l’Administració.central. i. la.despesa.pública.total..Concretament,.el.grau.de.centralització.de.la.despesa.pública.és.del.45%.de.mitjana.en.el.període.2000-2009,.només.superat.per.Alemanya,.amb.gairebé.el.41%..A.l’altre.extrem.hi.ha.Grècia,.amb.un.92,9%.de.grau.de.centralització.de.la.despesa.pública;.Portu-gal,.amb.un.83,3%;.el.Regne.Unit,.amb.el.76%;.França,.amb.un.68,2%,.i.Itàlia,.amb.un.64,2%..Aquests.percentatges,.com.es.pot.veure,.són.molt.més.alts.
Quan.comparem.el.pes.de.la.despesa.pública.per.als.diferents.nivells.de.govern,.veiem.que.Espanya.és.l’estat.europeu.en.què.els.governs.intermedis.(comunitats.autònomes,.en.el.nostre.cas).tenen.el.pes.més.important,.seguit.d’Alemanya.
Quan.analitzem.el.pes.relatiu.de.l’ingrés.local.sobre.el.PIB,.veiem.que.la.mitjana.de.la.UE-27.és.del.12%.el.2009,.quantitat.lleugerament.superior.al.2007,.que.era.de.l’11,2%,.però.que.ve.donada.bàsicament.per.la.caiguda.del.denominador.de.la.ràtio.(el.PIB)..A.Espanya,.el.2009.aquesta.ràtio.és.del.6,6%,.gairebé.un.5%.inferior.a.la.mitjana.de.la.UE-27,.i.es.manté.gairebé.constant.des.de.l’any.2000,.que.era.del.6,1%..Dinamarca,.amb.el.36,7%.el.2009,.és.el.país.que.reflecteix.un.percen-tatge.superior.d’importància.del.seu.ingrés.públic.local,.seguit.de.Suècia.i.Finlàn-dia,.amb.un.26,5%.i.un.22,3%,.respectivament.
Es.pot.dir.que,.per.al.conjunt.de.la.UE-27,.l’ingrés.públic.local.respecte.del.PIB.ha.notat.proporcionalment.menys.la.crisi.i.ha.tingut.una.evolució.més.coincident.amb.l’evolució.del.PIB,.segurament.perquè.té.un.finançament.més.rígid.que.en.altres.àmbits.de.govern.
Si.ara.ens.centrem.en.el.grau.de.descentralització.local.de.l’ingrés.públic.(%.in-grés.local./.ingrés.total),.Espanya.passa.a.ser.un.dels.estats.on.el.pes.de.l’ingrés.local.és.menor.amb.relació.a.l’ingrés.públic,.amb.un.17,42%,.i.només.supera.Lu-xemburg,.Bèlgica.i.Grècia,.amb.un.16,21%,.un.13,77%.i.un.9,02%,.respectivament..És.remarcable.que.a.Alemanya,.l’altre.país.més.descentralitzat.juntament.amb.Es-panya,.el.pes.de.l’ingrés.local.sobre.el.total.de.l’ingrés.públic.sigui.del.22,6%,.més.del.5%.superior.al.del.nostre.país.
És.interessant.observar.les.evolucions.del.dèficit.i.l’excedent.públic,.així.com.de.l’estalvi.corrent.net..En.el.conjunt.de.la.UE-27,.s’ha.anat.mantenint.un.estalvi.ne-gatiu.gairebé.constant.des.de.l’any.2001.fins.al.2007,.moment.en.què.va.haver-hi.un.petit.superàvit.del.0,6%.del.PIB,.però.és.a.partir.d’aquí.on.es.va.començar.a.notar.l’efecte.de.la.crisi.i.va.arribar.l’any.2009.amb.un.estalvi.negatiu.del.4,8%.del.PIB..Per.a.Espanya,.aquest.paràmetre.ha.estat.diferent,.ja.que.des.de.l’any.2000.
28..Hisendes.locals Extracte..29
Considerant.la.mitjana.de.les.despeses.realment.liquidades.per.a.cada.nivell.d’ad-ministració.en.el.període.2003-2009,.a.les.comunitats.autònomes.destaca.el.ca-pítol.de.personal,.amb.un.29,71%.del.total.de.les.seves.despeses,.i.un.34,06%.de.transferències.corrents;.a.l’Administració.General.de.l’Estat.l’11,81%.del.total.de.la.seva.despesa.correspon.al.capítol.de.personal.i.el.39,47%.a.transferències.corrents,.i,.finalment,.per.a.les.corporacions.locals,.un.25,74%.de.la.seva.despe-sa.és.de.personal,.un.23,98%.és.de.despeses.de.béns. i.serveis.corrents. i.un.21,71%.és.de.transferències.corrents..Aquesta.estructura.de.despeses.liquida-des.reflecteix.clarament.el.pes.de.despeses.de.caràcter.personal.que.tenen.tant.les.comunitats.autònomes.com.les.corporacions.locals,.respecte.de.l’Adminis-tració.General,.que.en.part.és.lògic.per.la.descentralització.dels.serveis.que.s’ha.dut.a.terme.a.Espanya.
Sector públic local a espanya
L’evolució.del.pes.de.la.despesa.pública.pressupostada.sobre.el.PIB.espanyol.en.el.període.que.va.del.2003.al.2009.(gràfic.1).mostra.dos.períodes.clarament.dife-renciats:.fins.a.l’any.2006.s’aprecia.un.comportament.estable.del.pes.de.la.despe-sa.pública.sobre.el.PIB,.i.a.partir.de.l’any.2007.s’observa.que.la.despesa.pública.ha.experimentat.creixements.notables.de.manera.simultània.a.l’elevat.ritme.de.crei-xement.del.PIB.que.caracteritza.aquest.període.i.es.produeix.un.creixement.supe-rior.del.pes.de.la.despesa.pública.sobre.el.PIB..En.gran.part,.aquest.canvi.de.ten-dència.es.correspon.amb.un.canvi.de.dinàmica.de.la.despesa.del.Govern.central,.que.en.els.últims.anys.ha.tornat.a.augmentar.per.actuar.com.a.estabilitzador.au-tomàtic.de.l’economia..Quant.a.les.comunitats.autònomes,.des.de.l’acord.de.finan-çament.de.l’any.2001,.el.pes.de.la.seva.despesa.sobre.el.PIB.ha.anat.augmentant.sense.parar,.però.sense.acceleracions.brusques..Finalment,.cal.remarcar.el.fet.que.la.característica.més.destacable.en.el.cas.de.les.corporacions.locals.és.l’estabili-tat,.ja.que.durant.tot.el.període.estudiat.es.manté.al.voltant.del.6%.del.PIB.
50%
45%
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
02003
38,4
15,2
13,8
6,1
38,9
15,7
14,0
5,9
38,4
14,7
14,5
6,0
38,4
14,8
14,6
6,2
39,2
15,1
14,9
6,6
41,1
15,9
15,8
6,5
45,9
20,1
17,3
7,1
2004 2005 2006 2007 2008 2009
Total Administració
Administració Central
Administracions Autonòmiques
Administració local
% PIB
gràfic 1. evolució del pes de la despesa pública pressupostada a espanya respecte el PiB (%). Període 2003-2009
Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.d’Eurostat.
250.000.000
200.000.000
225.000.000
150.000.000
175.000.000
100.000.000
125.000.000
75.000.000
50.000.000
25.000.000
02003 2004 2005 2006 2007 20092008
Entitats localsEstat Comunitats Autonòmes
156.465.145 158.160.379
75.734.091
189.063.422
240.612.013
73.886.772
175.923.545
228.736.679
70.914.624
161.818.954
198.846.092
64.758.028
149.495.739
177.306.842
58.072.899
136.760.076
166.423.871
53.604.806
123.272.585
51.012.584
111.573.885
Milers d’euros
gràfic 2. evolució de les despeses liquidades per nivells de govern (milers d’euros). Període 2003-2009
Nota:.Els.resultats.de.l’any.2009,.tant.per.a.les.entitats.locals.com.per.a.les.comunitats.autònomes,.no.són.consolidats.i.la.seva.liquidació.encara.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.BADESPE.i.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals.(dades.pressupostàries.liquidades.de.les.entitats.locals.i.dades.pressupostàries.liquidades.de.les.comunitats.autònomes.i.les.ciutats.autònomes).
30..Hisendes.locals Extracte..31
gim.comú,.de.6.038,93.€/hab..per.a. les.diputacions.de.règim.foral,.de.806,84..€/hab..per.als.cabildos.canaris.i.de.396,98.€/hab..per.als.consells.insulars.
A.escala.territorialitzada.per.comunitats,.hi.ha.una.certa.diferència.entre.els.euros.per.habitant.de.despesa.liquidada.per.les.diputacions.de.règim.comú,.que.va.dels.333,94.€/hab..de.les.diputacions.de.Castella.i.Lleó.als.141,41.€/hab..de.les.dipu-tacions.de.Catalunya.
Si.analitzem.l’evolució.de.la.inversió.pública.real.per.nivells.d’administració,.veiem.que.a.partir.de.l’any.2008.els.pressupostos.per.capita.a.l’Administració.General.de.l’Estat.destinats.a.inversió.pateixen.una.caiguda.substancial.(passen.de.51,8.€/hab..el.2007.a.40,3.€/hab..el.2008),.fruit.ja.de.la.crisi.econòmica.financera.que.s’estava.iniciant..Els.pressupostos.dels.altres.nivells.d’administració.l’any.2008.encara.no.reflecteixen.els.efectes.de.la.crisi.en.les.seves.partides.d’inversions.reals.
L’ingrés.públic.liquidat.per.nivell.de.govern.mostra,.per.l’any.2009,.que.es.concen-tra.en.l’Administració.General.de.l’Estat.(el.49,8%),.el.35,4%.és.de.les.comunitats.autònomes,.i.el.14,8%.de.les.entitats.locals..
El.dèficit.o.l’excedent.públic,.és.a.dir,.la.diferència.entre.els.ingressos.i.les.despe-ses.de.les.diferents.entitats.públiques.espanyoles.en.el.període.2003-2009,.can-via.notablement:.es.passa.de.tenir.una.posició.equilibrada.l’any.2003.i.positiva.el.2007.a.una.necessitat.de.finançament.l’any.2009..Mentre.que.per.al.2007.hi.havia.una.capacitat.de.finançament.de.20.067.milions.d’euros,.l’any.2009.ens.trobem.amb.una.necessitat.de.−117.268.milions.d’euros,.que.representen.un.−11,1%.del.PIB.(un.−9,4%/PIB.de.l’Administració.central,.un.−2%/PIB.de.les.comunitats.au-tònomes,.un.−0,6%/PIB.de.les.corporacions.locals.i,.finalment,.un.0,8%/PIB.de.l’Administració.de.la.Seguretat.Social)..Quan.analitzem.concretament.la.necessi-tat.o.la.capacitat.de.finançament.de.les.corporacions.locals.espanyoles.respecte.del.PIB,.trobem.que,.des.del.2003.fins.al.2009,.l’evolució.d’aquesta.variable.ha.estat.molt.estable,.i.que.sempre.s’ha.registrat.un.percentatge.negatiu.respecte.del.PIB,.si.bé.el.dèficit.no.va.superar.mai.el.−0,6%.del.PIB,.excepte.el.2006,.que.va.registrar.una.capacitat.de.finançament.del.0,007%.
L’augment.de.la.necessitat.de.finançament.ha.anat.comportant.l’augment.del.deu-te.públic,.sobretot.a.partir.del.2008.i.en.especial.el.2009.a.causa.del.fort.impacte.de.la.crisi..És.notori. l’augment.del.volum.de.deute.del.2003,.que.ha.passat.de.409,71.milers.de.milions.d’euros.a.622,96.milers.de.milions.d’euros.del.2009,.xifra.que.suposa.un.increment.del.52%,.i.que.només.del.2008.al.2009.ha.centrat.un.
Si.analitzem.l’evolució.de.la.despesa.liquidada.en.el.període.2003-2009,.veiem.que.l’Administració.General.de.l’Estat.és.la.que.més.ha.patit.l’impacte.de.la.crisi,.amb.un.augment.de.la.despesa.liquidada,.del.2007.al.2009,.del.21%,.mentre.que.a.les.comunitats.autònomes.ha.suposat.un.16,8%,.i.a.les.entitats.locals,.un.6,79%.
La.despesa.liquidada.per capita.mostra.diferències.notables.segons.els.ens.locals.que.analitzem.(taula.2)..Així,.la.mitjana.de.la.liquidació.del.període.2003-2009.és.de.1.052,7.€/hab..per.als.municipis,.de.197,75.€/hab..per.a.les.diputacions.de.rè-
taula 2. despeses liquidades per capita (€/hab.). Mitjana 2003-2009
Personal 376,68 319,40 56,88 200,36 166,79 121,29
Bénsiserveis 350,81 314,30 29,24 195,60 131,04 91,13
Despesesfinanceres 22,01 17,73 4,17 24,81 6,09 3,74
Transferènciescorrents 317,62 80,78 30,02 5.115,49 211,32 54,43
Operacionscorrents 1.067,13 732,20 120,31 5.536,26 515,24 270,59
Inversionsreals 281,36 238,09 33,32 272,35 150,99 71,83
Transferènciesdecapital 38,23 27,08 24,45 120,81 83,84 38,01
Operacionsdecapital 319,60 265,16 57,77 393,16 234,84 109,84
Operacionsnofinanceres1.386,72 997,37 178,08 5.929,42 750,07 380,44
Actiusfinancers 12,91 7,07 3,95 58,83 9,78 1,09
Passiusfinancers 63,49 48,26 15,72 50,68 46,99 15,45
Operacionsfinanceres 76,41 55,33 19,67 109,51 56,76 16,54
Totaldespeses 1.463,13 1.052,70 197,75 6.038,93 806,84 396,98
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació.
Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals.(dades.pressupostàries.de.les.entitats.locals)..Ministeri.d’Economia.i.Hisenda
Consolidatenslocals
Municipis
Diputa-cionsde
règimcomú
Diputa-
cionsderègimforal
Cabildoscanaris
Consellsinsulars
32..Hisendes.locals Extracte..33
sat.del.27,7%.el.2007.al.41,7%.el.2009;.les.comunitats.autònomes.han.passat.del.5,7%.el.2007.al.8,2%.el.2009,.i. les.corporacions.locals.han.passat.del.2,8%.el.2007.al.3,3%.el.2009.
Si.observem.el.deute.públic.per.habitant.en.les.diferents.comunitats.autònomes.(taula.4),.veiem.que.Catalunya,.amb.3.120.€/hab.,.és.la.que.té.una.ràtio.superior,.seguida.per.les.Illes.Balears,.amb.2.988.€/hab.,.i.la.Comunitat.Valenciana,.amb.un.
volum.d’augment.de.139.milers.de.milions.d’euros,.que.representa,.només.aquest.any,.un.percentatge.del.29%.d’increment.del.deute.públic..En.percentatges,.el.deute.públic.respecte.al.PIB.passa.del.52,3%.el.2003.al.59,3%.el.2009,.i.arriba,.segons.dades.provisionals,.al.60,1%.el.2010.
La.distribució.del.deute.públic.és.molt.dispar.per.nivells.d’administració..Així,.pre-nent.la.mitjana.de.2003.a.2009,.el.78,33%.de.l’import.del.deute.correspon.a.l’Ad-ministració.central;.un.14,71%,.a.les.comunitats.autònomes;.un.6,69%,.a.les.cor-poracions. locals,. i. un. 0,27%,. a. la. Seguretat. Social.. Quant. als. tres. nivells.d’administració,.en.totes.tres.ha.augmentat.el.percentatge.del.deute.respecte.al.PIB,.si.bé.amb.magnituds.molt.diferents..L’Administració.General.de.l’Estat.ha.pas-
taula 3. deute públic liquidat de les administracions públiques espanyoles (milions d’euros). Període 2003-2009
Subsectors 2003 2004 2005 2006 2007 2008(P) 2009(A)
1.Administració central 308.401 311.399 307.622 302.975 291.442 331.963 438.795
2.Comunitats autònomes 48.995 51.994 56.849 57.962 59.826 68.553 86.260
3.Corporacionslocals 22.913 24.154 25.535 27.570 29.392 31.717 34.595
4.Administracióde SeguretatSocial 1.282 1.154 1.077 1.000 - - -
5.Deutenotificat segonselProtocol deDèficitExcessiu (1a4) 381.591 388.701 391.083 389.507 380.660 432.233 559.650
6.Passiusen poderd’altres Administracions Públiques 28.121 36.581 39.978 39.066 42.720 51.679 63.308
7.Deutebrut senseconsolidar (5a6) 409.712 425.282 431.061 428.573 423.380 483.912 622.958
Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.d’Actuación.económica.y.financiera.de.las.Administraciones.Públicas.2008.y.2009.de.la.Intervenció.General.de.l’Administració.de.l’Estat...(P).Previsió..(A).Avanç.
taula 4. deute públic de les comunitats autònomes per capita (€/hab.). Període 2003-2009
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Andalusia 981 966 937 917 891 982 1.184
Aragó 902 908 909 910 898 1.143 1.405
Astúries 818 747 746 677 692 713 995
Balears 906 995 1.616 1.633 1.745 2.262 2.988
Canàries 598 615 727 783 771 907 1.118
Cantàbria 677 680 731 701 758 878 1.123
CastellaiLleó 577 582 713 713 749 1.020 1.259
Castella-laManxa 444 572 713 799 925 1.165 1.957
Catalunya 1.629 1.799 1.972 1.968 2.061 2.559 3.120
Extremadura 728 728 722 722 720 824 985
Galícia 1.158 1.187 1.230 1.277 1.339 1.399 1.711
Madrid 1.584 1.546 1.693 1.677 1.661 1.621 1.812
Múrcia 540 578 517 501 465 529 926
Navarra 1.114 1.105 1.089 1.075 1.065 1.388 1.763
PaísBasc 709 656 536 435 300 414 1.160
LaRioja 640 657 621 601 893 1.238 1.576
València 1.786 2.060 2.182 2.275 2.364 2.447 2.813
Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.informació.del.Banc.d’Espanya.
34..Hisendes.locals Extracte..35
L’evolució.dels.ingressos.tributaris.augmenta.als.municipis.des.del.2003.fins.al.2006..L’any.2007.va.començar.una.inflexió.a.la.baixa.del.pes.dels.impostos.indi-rectes,.però.és.a.partir.del.2008,.i.en.especial.el.2009,.quan.els.ingressos.tribu-taris.pateixen.un.vertader.deteriorament..Així,.en.el.conjunt.dels.municipis.espa-nyols. els. ingressos. tributaris.baixen.el. 7%. i.passen.de.26.milers.de.milions.d’euros.a.només.uns.24.milers.de.milions,.uns.dos.milers.de.milions.menys.en.només.un.any..
És.significativa.una.comparació.entre.la.totalitat.d’ingressos.dels.municipis.de.les.comunitats.autònomes.de.règim.foral.i.la.dels.municipis.de.les.comunitats.de.rè-gim.comú..Comparant.la.mitjana.dels.ingressos.del.2003.al.2009,.veiem.que.els.
import.de.2.813.€/hab..A.l’altre.extrem.hi.ha.Múrcia,.amb.926.€/hab.;.la.Comunitat.d’Extremadura,.amb.985.€/hab.,.i.Astúries,.amb.995.€/hab.
Pel.que.fa.al.deute.de.les.grans.corporacions.locals.a.Espanya,.la.ciutat.de.Ma-drid.té.un.deute.per.a.l’any.2009.de.6.762.milions.d’euros,.seguida.de.la.ciutat.de.València,.amb.un.deute.de.835.milions.d’euros,.i.la.ciutat.de.Barcelona,.amb.un.deute.de.753.milions.d’euros..Bàsicament,.aquest.deute.està.concentrat.en.prés-tecs.i.crèdits.amb.entitats.de.crèdit;.a.Madrid.i.a.Barcelona,.també.amb.obliga-cions.i.deute.no.negociable.amb.moneda.nacional,.i.en.especial.a.Madrid,.amb.un. import.de.2.126.milions.d’euros,.amb.préstecs. i.crèdits.no.comercials. fora.d’Espanya.(taula.5).
taula 5. deute de les corporacions locals espanyoles (milions d’euros). Període 2003-2009
Ajuntaments,mancomunitats iagrupacions inframunicipals
Capitalsde província
Ambmésde500.000 habitants
Total% delPIBpm Total Total Barcelona Madrid Màlaga Sevilla València Saragossa
1=3+14+18 2 3=4+13 4=5+12 5=6a11 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
2003 22.914 2,9 17.719 7.748 4.509 1.245 1.455 347 293 640 529 3.239 9.971 5.095 3.039 1.361 694 100
2004 24.153 2,9 18.786 8.365 5.182 1.207 2.124 412 302 634 503 3.183 10.422 5.243 3.133 1.313 797 123
2005 25.535 2,8 20.092 9.589 6.450 1.148 3.337 443 341 714 468 3.139 10.503 5.320 3.066 1.388 866 123
2006 27.570 2,8 22.177 11.370 8.154 1.061 5.040 489 366 716 482 3.216 10.807 5.279 3.110 1.281 888 114
2007 29.392 2,8 23.874 12.278 9.192 928 6.039 529 384 737 574 3.087 11.596 5.399 3.147 1.325 927 118
2008(P) 31.782 2,9 26.058 13.313 9.984 770 6.682 618 422 802 690 3.329 12.745 5.588 3.156 1.515 918 136
2009(P) 34.711 3,3 28.587 14.311 10.361 753 6.762 738 522 835 752 3.949 14.277 5.825 3.200 1.693 932 299
Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.del.Banc.d’Espanya..(P).Previsió.
TotalTotal
Capitalsde Diputacions Diputacions Consellsi província derègim foralsdel cabildos <500.000hab. Resta Total comú PaísBasc insulars
Ciutatsautònomes
Diputacions,consellsicabildosinsulars
36..Hisendes.locals Extracte..37
ingressos.per capita.als.municipis.de.les.comunitats.de.règim.foral.són.de.1.389.€/hab.,.mentre.que.als.municipis.de.règim.comú.són.de.1.058.€/hab.,.és.a.dir,.un.24%.menys..Però,.quan.ens.centrem.només.en.els.ingressos.tributaris,.la.diferèn-cia.és.mínima:.520,8.€/hab..als.municipis.de.comunitats.forals.i.518,6.€/hab..als.municipis.de.comunitats.de.règim.comú..La.diferència.ve.determinada.per. les.transferències.corrents.que.reben.els.municipis.de.la.comunitat.basca.de.les.se-ves.diputacions.forals.
Així.doncs,.i.com.a.resum,.podem.veure.que.l’estructura.de.les.entitats.locals,.tant.en.el.seu.apartat.d’ingressos.i.com.en.el.de.despeses,.no.ha.experimentat.canvis.en.la.seva.composició.en.el.conjunt.de.la.hisenda.pública,.si.bé,.com.els.altres.nivells.d’administració.a.partir.del.2008.i.de.manera.molt.especial.el.2009,.l’im-pacte.de. la.crisi.bàsicament.en.el.seu.apartat.d’ingressos.ha.estat. important..Aquesta.importància.en.els.pròxims.anys.anirà.a.més,.perquè.s’hauran.de.regu-laritzar.les.entregues.a.compte.que.per.al.2008.i.el.2009.han.anat.rebent.i.si,.una.vegada.liquidats.els.pressupostos,.resulten.negatives,.s’hauran.de.retornar.part.d’aquests.ingressos..Pel.que.fa.a.les.despeses,.la.situació.és.més.difícil,.perquè.una.part.important.de.les.despeses.de.les.entitats.locals.són,.a.curt.termini,.molt.difícils.de.reduir,.fet.que.porta.aquestes.administracions.a.una.necessitat.d’en-deutament.que,.d’altra.banda,.la.legislació.els.prohibeix..Així.doncs,.ens.trobem.en.una.situació.que.es.reflecteix.cruament.en.els.comptes.de.2010.i.2011,.i.que,.si.no.s’arriba.a.acords.excepcionals,.pot.portar.les.nostres.entitats.locals.al.col-lapse.financer.
Sector públic local a Catalunya
L’evolució.del.pes.de.la.despesa.pública.municipal.sobre.el.PIB.a.Catalunya.és.similar.a.la.del.conjunt.d’Espanya..Hi.ha.dos.trams.d’evolució:.del.2003.al.2005.s’aprecia.una.disminució.del.4,58%.el.2003.al.4,17%.el.2005,.i.a.partir.d’aquest.any.s’eleva.fins.a.arribar.al.5,57%.l’any.2009,.fruit.més.aviat.de.la.davallada.del.denominador.(el.PIB).que.no.pas.de.l’increment.del.numerador.(la.despesa.pú-blica).(gràfic.3).
Analitzant.l’evolució.de.la.despesa.pública.municipal.segons.la.seva.classificació.econòmica,.s’observa.que.és.la.despesa.en.inversions.reals.la.que,.tenint.algunes.fluctuacions.l’any.2004.i.2008,.va.augmentant.gradualment.en.tot.el.període.ana-litzat,.i.d’una.manera.molt.important.l’any.2009.a.causa.del.Fons.Estatal.d’Inversió.
2003 2004 2005
5,60%
5,40%
4,80%
4,60%
5,20%
5,00%
4,40%
4,20%
4,00%2006 2007 2008 2009
%PIB
4,58%
4,20% 4,17%
4,42%
4,66%
4,85%
5,57%
gràfic 3. evolució de la despesa pública dels municipis de Catalunya respecte del PiB català (% PiB). Període 2003-2009
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.l’Institut.Nacional.d’Estadística.i.el.Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.
Local.(FEIL),.que.fa.doblar.l’import.de.l’any.2003..Quant.a.la.despesa.de.personal.ha.anat.incrementant-se.d’una.manera.suau.però.constant,.tot.i.que.perd.pes.re-latiu.en.el.pressupost,.essent.el.2003.la.partida.més.important;.a.partir.del.2004.és.superada.per.la.de.béns.i.serveis,.que.queda.per.davant.de.la.d’inversions.re-als..En.termes.per.càpita.l’any.2009.els.ens.locals.gasten.366,41.€/hab..en.perso-nal,.394.€/hab..en.compra.de.béns.i.serveis.i.390.€/hab..en.inversions.reals..Quan.aquestes.magnituds.les.mesurem.pel.pes.que.tenen.en.l’estructura.de.la.despe-sa,.tenim.que,.per.a.l’any.2009,.el.personal.representa.el.24,77%.del.total.de.la.despesa.dels.municipis.catalans,. l’adquisició.de.béns. i. serveis. representa.el.26,64%.i.les.inversions.reals,.el.26,36%..Així.doncs,.la.mitjana.de.la.despesa.li-quidada.del.període.2003-2009.dels.municipis.catalans.en.concepte.de.despesa.real.(despesa.de.personal,.despesa.en.béns.i.serveis.i.en.inversions.reals).és.el.75,6%.del.total.de.despesa.
38..Hisendes.locals Extracte..39
Analitzant.l’ingrés.local.públic.liquidat.en.el.període.2003-2009.(gràfic.4),.l’evo-lució.sobre.el.PIB.va.del.4,52%.l’any.2003.al.5,61%.l’any.2009..Té.un.gran.salt.aquest.darrer.any,.més.per.la.davallada.del.PIB.que.no.pas.per.un.gran.incre-ment.dels.ingressos.locals,.mentre.que.la.resta.dels.anys.té.una.evolució.bas-tant.tímida,.si.bé.a.partir.del.2006.té.un.increment.del.0,3%.del.PIB.respecte.de.l’any.anterior.que.va.mantenint..En.termes.per.càpita.l’any.2003.el.total.ingres-sat.pels.municipis.catalans.era.de.1.001,18.€/hab..mentre.que.l’any.2009.és.de.1.489,56.€/hab.,.hem.de.tenir.en.compte.que.aquest.darrer.any.hi.té.una.influ-ència.important.el.FEIL.
La.classificació.econòmica.dels.ingressos.mostra.que.els.impostos.directes.amb.el.31%.és.l’apartat.d’ingrés.més.important,.seguit.per.les.transferències.corrents.amb.el.28%.i.les.taxes.i.altres.amb.el.17,5%.(gràfic.5).
La.distribució.comarcal.de.la.despesa.municipal.catalana.mostra.que.els.munici-pis.del.Baix.Ebre,.el.Garraf,.el.Vallès.Occidental.i.el.Vallès.Oriental.són,.amb.un.percentatge.superior.al.30%.del.conjunt.de.la.seva.despesa,.els.que.destinen.més.al.capítol.de.personal;.mentre.que.els.de.l’Alt.Empordà,.el.Baix.Penedès,.el.Segrià.i.el.Tarragonès.són,.gairebé.amb.un.35%,.els.que.destinen.més.a.l’adquisició.de.béns. i.serveis..Respecte.a. les. inversions.reals,.els.municipis.del.Pallars.Sobirà.amb.el.50,2%,.del.Priorat.amb.el.47,84%.i.de.la.Terra.Alta.amb.el.43,61%.són.els.que.percentualment.dediquen.més.a.aquest.concepte.en.els.seus.pressupostos..Si.les.magnituds.abans.esmentades.les.traduïm.a.la.mitjana.per.càpita.del.perío-de.2003-2009,.obtenim.que.el.Baix.Empordà,.amb.463,22.€/hab..en.el.capítol.de.personal,.és.la.comarca.que.dedica.més.a.aquest.concepte,.el.Baix.Penedès.des-taca.amb.649,77.€/hab..en.béns.i.serveis.i.el.Pallars.Sobirà.amb.1.088.€/hab..és.el.que.gasta.més.en.inversions.reals.
Agrupant.els.municipis.per.trams.de.població.són.els.municipis.d’entre.5.001.i.20.000.habitants.amb.368,89.€/hab..els.que.més.recursos.dediquen.a.personal,.i.els.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.són,.amb.675,92.€/hab.,.els.que.més.recursos.destinen.a.les.inversions.reals.
De.la.despesa.liquidada.del.conjunt.dels.consells.comarcals.a.Catalunya.destaca.que.el.17,9%.es.destina.a.la.remuneració.de.personal,.el.37%.a.la.compra.de.béns.i.serveis,.el.17,8%.a.les.transferències.de.capital.i.el.15,6%.a.les.transferències.cor-rents..Quant.a.la.despesa.per.càpita.tenim.que.el.Consell.de.la.Vall.d’Aran.amb.2.635,89.€/hab..és.el.que.més.recursos.liquida.per.habitant,.seguit.del.del.Pallars.Sobirà.amb.1.036,67.€/hab.;.el.que.disposa.de.menys.recursos.per capita.és.el.Consell.Comarcal.del.Barcelonès.amb.8,83.€/hab..
La.despesa.liquidada.del.conjunt.de.diputacions.catalanes.mostra.que.el.personal.és.l’apartat.que.més.recursos.aglutina.amb.un.30%.de.la.despesa.(a.totes.excep-te.a.la.de.Girona.on.és.el.capítol.més.important),.seguit.amb.un.22,5%.per.les.trans-ferències.corrents,.mentre.que.les.inversions.reals.i.les.transferències.de.capital.representen.el.23%..La.mitjana.per.al.període.2003-2009.de.la.despesa.liquidada.per.càpita.de.les.administracions.provincials.és.de.41,86.€/hab..en.personal,.31,40.€/hab..en.transferències.corrents.i.21,78.€/hab..en.la.compra.de.béns.i.serveis.
Des.de.la.perspectiva.funcional.de.la.despesa.dels.municipis.de.Catalunya.la.quan-titat.més.important.(amb.el.50,18%).es.destina.a.la.producció.de.béns.públics.de.caràcter.social,.seguida.dels.serveis.de.caràcter.general.(amb.el.12,60%).i.en.ter-cer.lloc.la.despesa.en.la.producció.de.béns.de.caràcter.econòmic.(amb.el.9,95%)..
2003 2004 2005
5,70%
5,50%
4,90%
4,70%
5,30%
5,10%
4,50%
4,30%2006 2007 2008 2009
%PIB
4,52%4,52%
4,53%
4,87%
4,79% 4,81%
5,61%
gràfic 4 evolució de l’ingrés públic dels municipis de Catalunya respecte del PiB (% PiB). Període 2003-2009
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.l’Institut.Nacional.d’Estadística.i.el.Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.
40..Hisendes.locals Extracte..41
Si.analitzem.els. ingressos.dels.consells.comarcals.de.Catalunya,.tenim.que.de.mitjana.per.al.període.2003-2009,.el.59,42%.correspon.a.transferències.corrents,.el.24,94%.a.transferències.de.capital.i.l’11,99%.a.taxes.i.altres.ingressos..En.ter-mes.per.càpita.el.Consell.Comarcal.de.la.Vall.d’Aran.amb.2.718,15.€/hab..és.el.que.disposa. de. més. euros. recaptats. per. habitant,. seguit. pel. Pallars. Sobirà. amb.1.027,09.€/hab.
Si.són.els.ingressos.de.les.diputacions.catalanes.els.que.s’analitzen.tenim.que.de..mitjana.del.2003.al.2009.el.64,48%.d’aquests.vénen.per.la.via.de.transferències.corrents.i.el.12,47%.dels.impostos.directes..Si.aquests.ingressos.els.analitzem.en.€/hab.,.les.transferències.corrents.representen.93,94.€/hab.,.els.impostos.direc-tes,.18,17.€/hab..i.els.impostos.indirectes,.10,72.€/hab.
Atesa.la.importància.de.les.transferències.dins.dels.ingressos.locals,.estudiant.les.diferents.tipologies.de.fons,.ja.siguin.incondicionals.com.la.PIE.i.el.FCLC.o.condi-cionats.a.inversions.com.el.PUOSC.i.el.FEDER,.veiem.que.el.FCLC.té.un.creixe-ment.ininterromput.del.2003.al.2009,.mentre.que.la.resta.de.fons,.en.especial.el.PUOSC.i.també.la.PIE,.tenen.una.davallada.els.anys.2007.i.2008.
La.distribució.dels.fons.anteriorment.esmentats.en.l’àmbit.provincial.mostra.Bar-celona.com.la.que.té.un.volum.de.fons.més.important,.si.bé.es.veu.que.és.en.proporcions.molt.diferents..Així.en.la.PIE,.el.83,16%.de.l’import.va.a.la.província.de.Barcelona,.sent.Tarragona,.amb.el.6,9%,.la.segona.província.en.importància.segons.l’import.d’aquest.fons..Si.l’anàlisi.es.fa.en.el.Fons.de.Cooperació.Local.l’import.que.rep.la.província.de.Barcelona.baixa.al.53,4%,.sent.la.segona.provín-cia.Girona.amb.un.16,87%..En.el.cas.del.PUOSC.la.província.de.Barcelona.rep.un.total.del.35,5%.del.total,.mentre.que.la.segona.en.importància.és.Lleida.amb.un.23,23%..Si.les.quantitats.d’aquests.fons.es.traslladen.a.€/hab.,.de.mitjana.en.el.període.2003-2008.la.PIE.reparteix.en.l’àmbit.de.les.quatre.províncies.catala-nes.un.total.de.263,60..€/hab.,.el.FCLC.10,12.€/hab.,.el.PUOSC.16,36.€/hab..i.el.FEDER.3,64.€/hab..És.interessant.observar.que.les.taxes.de.creixement.intera-nual.de.la.PIE.han.anat.creixent.any.rere.any,.excepte.l’interval.que.va.de.l’any.2007.al.2008.que.per.al.conjunt.dels.ens.locals.de.Catalunya.minven.el.17,23%..També.es.pot.observar.que.la.liquidació.final.de.la.PIE.i.el.seu.diferencial.amb.les.entregues.a.compte.han.estat.des.del.2004.positives,.amb.un.volum.mitjà.de.300.milions.d’euros,.mentre.que.per.a.l’any.2008,.aquesta.situació.canvia.i.la.liquida-ció.és.inferior.a.les.entregues.a.compte.per.un.import.per.a.tot.Catalunya.de.291.milions.d’euros,.que.els.ens.locals.han.de.tornar..
gràfic 5. Classificació econòmica dels ingressos liquidats dels municipis de Catalunya (%). Mitjana 2003-2009
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals..Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.
Impostos indirectes3,89%
Taxes i altres17,51%
Transferències corrents27,95%
Alienació inv. reals2,95%
Actius financers0,38%
Passius financers6,61%
Transferències de capital7,86%
Ingressos patrimonials2,09%
Impostos directes30,75%
Els.municipis.de.la.comarca.del.Pallars.Sobirà.amb.2.227,24.€/hab..són.els.que.més.ingressen.per.càpita,.la.Terra.Alta.amb.1.023,20.€/hab..és.la.comarca.on.els.seus.municipis.ingressen.de.mitjana.menys.per.habitant.
L’ingrés.per.trams.de.població.reflecteix.per.als.municipis.de.menys.de.1.000.ha-bitants.una.mitjana.per.al.període.2003-2009.dels.ingressos.per.càpita.de.1.519.€/hab.,.els.de.1.001.a.50.000.habitants,.1.311.€/hab.,.mentre.que.per.als.de.més.de.50.000.habitants.—sense.la.ciutat.de.Barcelona.per.la.distorsió.que.provoca—.aquest.ingrés.és.de.1.151.€/hab.
42..Hisendes.locals Extracte..43
Sector públic local a la província de Barcelona
La.província.de.Barcelona.és,.a.la.vegada,.la.província.catalana.que.comprèn.un.major.nombre.de.municipis.(311.d’un.total.de.946).i.on.habita.un.nombre.més.ele-vat.d’habitants,.el.73,41%.de.la.població.catalana.l’any.2009.
L’evolució.de.la.depesa.pública.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona.rela-cionada.amb.el.PIB.provincial.té.una.evolució.negativa.de.l’any.2003.al.2005,.ja.que.es.passa.del.4,62%.l’any.2003.al.4,08%.del.PIB.l’any.2005;.aquesta.relació.comença.a.incrementar.a.partir.del.2005,.i.es.passa.del.4,08%.del.PIB.l’any.2005.al.5,35%.l’any.2009,.propiciat.més.per.un.decreixement.notable.del.PIB.que.per.un.increment.de.la.despesa.(gràfic.6).
Si.analitzem.la.despesa.mitjana.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona.entre.els.anys.2003-2009.ens.trobem.que.el.27,14%.es.destina.a.la.retribució.de.perso-
nal,.el.26,91%.a.la.compra.de.béns.i.serveis,.mentre.que.el.18,16%.es.dedica.a.inversions.reals..En.termes.per.càpita.per.a.la.liquidació.de.l’any.2009.a.personal.es.destinen.353,24.€/hab.,.a.compra.de.béns.i.serveis,.362,02.€/hab..i.a.inversi-ons.reals,.351,86.€/hab..(gràfic.7).
Territorialitzant.per.comarques,.el.Garraf. (amb.404,16.€/hab.).és.el.que.destina.més.a.personal.i.a.la.compra.de.béns.i.serveis.(amb.365,94.€/hab.),.en.canvi.són.els.municipis.d’Osona.(amb.405,39.€/hab.).els.que.dediquen.més.recursos.per.habitant.a.inversions.reals.
La.distribució.de.despesa.per.tram.de.població.dels.municipis.barcelonins.reflec-teix.que.els.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.són.els.que.més.recursos.des-tinen.a.la.compra.de.béns.i.serveis.(amb.485,76.€/hab..de.mitjana.els.anys.2003-2009),.mentre.que.els.municipis.d’entre.20.001.a.50.000.habitants.amb.361,73..€/hab..són.els.que.més.destinen.al.capítol.de.recursos.humans..A.les.inversions.
gràfic 6. evolució de la despesa pública liquidada dels municipis de la província de Barcelona respecte del PiB provincial (% PiB). Període 2003-2009
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.l’Institut.Nacional.d’Estadística.i.el.Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.
2003 2004 2005
5,40%
4,80%
4,60%
5,20%
5,00%
4,40%
4,20%
4,00%2006 2007 2008 2009
%PIB
4,62%
4,21%
4,08%
4,28%
4,46%
4,67%
5,35%
gràfic 7. Classificació econòmica de les despeses dels municipis de la província de Barcelona (%). Mitjana 2003-2009
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals..Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.
Personal27,14%
Béns i serveis26,91%
Despeses finan.1,70%
Transfs. corrents12,18%
Transfs. de capital7,41%
Actius finan.0,39%
Inversions reals18,16%
Passius financers6,12%
44..Hisendes.locals Extracte..45
L’anàlisi.funcional.i.per.trams.de.població.mostra.que.els.municipis.de.població.inferior.als.1.000.habitants.són.els.que.destinen.més.recursos.per.càpita.a.la.fun-ció.de.producció.de.béns.públics.de.caràcter.social.(amb.673,65.€/hab.),.essent.a.més.la.funció.principal.d’aquest.grup.de.municipis..A.mesura.que.augmenta.l’in-terval.de.població.es.registra.un.increment.de.la.despesa.per.càpita.tant.en.trans-ferències.a.administracions.públiques.(passant.de.5,91.€/hab..als.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.a.33,99.€/hab..als.municipis.de.més.de.50.000.habi-tants).com.a.deute.públic.(va.dels.46,77.€/hab..als.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.a.95,04.€/hab..als.municipis.de.més.de.50.000.habitants).
Quan.estudiem.l’ingrés.públic.liquidat.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona,.en.el.període.2003-2009.passa.del.4,55%.sobre.el.PIB.provincial. l’any.2003.al.5,36%.l’any.2009,.si.bé.hem.de.tenir.en.compte.que.l’any.2009.està.sobrevalorat.per.la.incidència.que.hi.va.tenir.el.Fons.Estatal.d’Inversió.Local.(gràfic.8).
reals,.els.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.són.els.que.hi.dediquen.més.di-ners,.amb.un.import.de.743,1.€/hab.
La.classificació.econòmica.de.la.depesa.mitjana.dels.consells.comarcals.mostra.el.15,12%.en.remuneració.de.personal,.38,83%.en.compra.de.béns. i.serveis,.20,02%.en.transferències.corrents.i.16,66%.en.transferències.de.capital.
Quan.analitzem.la.despesa.del.conjunt.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelo-na,.classificats.per.la.seva.funcionalitat,.tenim.que.per.a.l’any.2009,.la.partida.que.més.recursos.absorbeix.(750,15.€/hab.).és.la.de.producció.de.béns.públics.de.ca-ràcter.social,.seguida.a.molta.distància.dels.serveis.de.caràcter.general. (amb.163,78.€/hab.).i.la.de.béns.de.caràcter.econòmic.(amb.135,10.€/hab.)..De.mitjana,.en.el.període.2003-2009,.destaquen.les.funcions.de.producció.de.béns.públics.de.caràcter.social,.50,74%,.els.serveis.de.caràcter.general,.11,63%,.i.la.producció.de.béns.de.caràcter.econòmic,.9,03%.
gràfic 8. evolució de l’ingrés públic liquidat dels municipis de la província de Barcelona sobre el PiB provincial (% PiB). Període 2003-2009
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.l’Institut.Nacional.d’Estadística.i.el.Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.
2003 2004 2005
5,50%
4,90%
4,70%
5,30%
5,10%
4,50%
4,30%2006 2007 2008 2009
%PIB
4,55% 4,51%
4,45%
4,68%
4,61% 4,62%
5,36%
gràfic 9. Classificació econòmica dels ingressos dels municipis de la província de Barcelona (%). Mitjana 2003-2009
Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals..Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.
Impostos directes31,55%
Impostos indirectes3,63%
Taxes i altres16,35%
Transfs. corrents31,02%
Alienacio inv. reals2,68%
Transf. de capital6,55%
Actius financers0,08%
Ingressos patrimonials2,09%
Passius financers6,05%
46..Hisendes.locals Extracte..47
total.de.la.despesa.de.capital..Pel.que.fa.al.Fons.Europeu.de.Desenvolupament.Regional.(FEDER),.comparant-lo.també.amb.la.despesa.de.capital,.ens.dóna.que.la.mitjana.dels.anys.2003-2008.representa.l’1,13%..El.model.de.cooperació.de.la.Diputació.de.Barcelona,.la.Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.(XBMQ),.en.la.part.de.suport.a.les.infraestructures.i.equipaments.i.comparat.amb.la.despesa.de.capital,.tenim.que.per.al.conjunt.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona.i.de.mitjana.de.l’any.2003.al.2008.ens.dóna.el.2,96%.de.les.despeses.de.capital.
Per.trams.de.població,.si.analitzem.el.pes.que.té.cadascun.dels.cinc.fons.tenim.que.per.als.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.la.PIE,.amb.un.26,33%,.és.el.segon.fons.en.importància,.superat.pel.PUOSC,.amb.un.33,62%;.a.la.resta.dels.trams.la.PIE.és.el.fons.que.té.més.importància.quant.a.l’input,.ha.anat.incremen-tant-se.a.mesura.que.es.va.augmentant.el.tram.poblacional,.sent.per.al.tram.dels.municipis.de.més.de.50.000.habitants.del.95,95%.
El.deute.públic.per.habitants.i.per.trams.de.població.dels.municipis.de.la.provín-cia.de.Barcelona.reflecteix.que.el.tram.de.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.és.el.que.menys.dedica.a.aquest.concepte.(46,77.€/hab..de.mitjana.els.anys.2003.a.2009),.mentre.que.els.municipis.de.més.de.50.000.habitants.són.els.que.més.hi.destinen.(95,04.€/hab.).
L’evolució.dels.ingressos.liquidats.per.habitant.als.municipis.de.la.província.de.Barcelona,.segons.la.classificació.econòmica.(gràfic.9),.mostra.per.a.l’any.2009.que.les.transferències.corrents.és.el.capítol.més.elevat.(amb.435,13.€/hab.),.se-guit.pel.d’impostos.directes.(amb.423,29.€/hab.)..Cal.dir.que.en.els.anys.2004,.2005.i.2006.són.més.grans.els.ingressos.en.concepte.d’impostos.directes,.sent.a.partir.de.l’any.2007.quan.l’ordre.s’altera.a.causa.principalment.del.diferent.rit-me.amb.què.la.crisi.afecta.els.dos.conceptes..De.mitjana,.per.al.període.2003-2009,.el.31,55%.dels.ingressos.liquidats.dels.municipis.barcelonins.són.impos-tos.directes,.el.31,02%.són.transferències.corrents.i.el.16,35%.són.taxes.i.preus.públics..Traduïts.a.€/hab..aquesta.mitjana.2003-2009.ens.dóna.375.€/hab..en.impostos.directes,.369,39.€/hab..en.transferències.corrents.i.194,74.€/hab..en.taxes.i.altres.ingressos.
Tenint.en.compte.els.límits.comarcals,.el.Garraf.és.la.comarca.on.es.recapta.més.per.càpita.d’impostos.directes. (426,40.€/hab.). i. en.general.d’ingressos. totals.(1.310,85.€/hab.),.l’Alt.Penedès.és.la.comarca.on.els.seus.municipis.de.mitjana.re-capten.més.taxes.i.preus.per.habitant.(277,74.€/hab.),.i.finalment.al.Barcelonès.in-gressen.més.per.càpita.en.concepte.de.transferències.corrents.(505,91.€/hab.).
Si.els.ingressos.els.considerem.en.funció.dels.trams.de.població.dels.municipis,.tenim.que.els.del.tram.d’entre.5.001.i.20.000.habitants,.amb.379,87.€/hab.,.són.els.que.més.recapten.per.habitant.en.impostos.directes,.els.menors.de.1.000.ha-bitants,.amb.318,23.€/hab.,.els.que.més.ingressen.per.càpita.en.taxes.i.altres.in-gressos. i.els.de.més.de.50.000.habitants.els.que.més.ingressen.per.càpita.en.transferències.corrents,.amb.421,83.€/hab.
L’anàlisi.dels.ingressos.dels.consells.comarcals.de.la.província.de.Barcelona.no.difereix.substancialment.dels.de.la.resta.de.Catalunya,.així.doncs.tenen.l’estruc-tura.següent:.el.60,41%.corresponen.a.transferències.corrents,.el.19,64%.a.trans-ferències.de.capital.i.el.14,78%.a.taxes.i.altres.ingressos.
La.distribució.de.les.diferents.tipologies.de.fons.que.constitueixen.les.transferèn-cies.als.municipis.de.Barcelona.mostra.que.la.PIE.té.un.pes.aproximat.del.30%.dels.ingressos.corrents.dels.municipis.de.la.província.(aquest.percentatge.és.del.40%.als.municipis.de.la.comarca.del.Barcelonès)..El.Fons.de.Cooperació.Local.de.Catalunya.representa.el.0,69%.dels.ingressos.corrents.del.conjunt.de.munici-pis.de.la.província.de.Barcelona..El.PUOSC,.com.a.transferència.condicionada.de.capital,.la.comparem.amb.la.despesa.de.capital,.i.tenim.que.per.al.conjunt.de.la.província.de.Barcelona.la.mitjana.del.2003.al.2008.representa.el.2,79%.sobre.el.
Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria
Documents de Treball
1 El lobby a la Unió Europea: Guia pràctica per als ens locals
2 Eines i iniciatives de les ciutats europees per construir la pau: Pràctiques de diplomàcia de ciutats
3 Xarxes de ciutats a Catalunya
4 La preparació i la gestió de projectes europeus: Guia pràctica per a administracions locals
5 Estudi de les retribucions del personal dels ajuntaments de la província de Barcelona: Edició 2008
Estudis
1 La nova política de cohesió de la UE 2007-2013 i la seva repercussió en l’àmbit local
2 Reformar el govern local a Dinamarca: Com i per què?
3 Itàlia: La província
4 Suècia: Les autoritats del nivell regional abocades a l’abolició o al renaixement
5 La hisenda dels governs locals supramunicipals a la Unió Europea (UE 15)
6 La despesa de caràcter discrecional dels ajuntaments i el seu finançament: Exercicis 2004 i 2005
7 Govern relacional i cohesió social: Nou lideratge polític local per a la governança de ciutats inclusives
8 Hongria: Èxits i controvèrsies d’una nova democràcia
9 Els nivells intermedis de govern als Països Baixos: Un debat permanent
10 Les subvencions d’anivellament fiscal dels governs locals a Europa
11 Hisendes locals: Anuari 2008. Observatori Econòmic Local
12 Els comtats alemanys
13 La governabilitat metropolitana a Europa i l’Amèrica del Nord
15 Els consells de comtat a Anglaterra
16 Anàlisi de l’impacte del fons estatal d’inversió local
17 El futur de les províncies a la Bèlgica federal
Altres publicacions de la sèrie Govern Local
18 El departament francès: una institució de la República Francesa
19 Diversitat religiosa i món local: una mirada a Europa
Altres publicacions de la sèrie Govern Local
Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria
top related