març - abril de 2004

52 Notíciesde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

EIN de les Gavarres

(Continua)

Reserva Natural Parcial de la Llosa

Presentació del manifest en defensa dels secans de caireestèpic de les terres de Lleida

El 20 de gener passat, a la Universitatde Lleida, es va fer la presentaciópública del manifest científic endefensa dels secans de caire estèpicde les terres de Lleida. Aquest acte,organitzat conjuntament amb elgabinet de premsa de la Universitat, vaser presidit per Antonio Michelena,director de l’Escola Tècnica Superiord’Enginyers Agrònoms, i va assolir unressó important als mitjans decomunicació de les terres de ponent.

En una primera part, els professorsJosep Antoni Conesa i Delfí Sanuyvan oferir una breu exposició sobre elsimportants valors ecològics delssecans de caire estèpic, íntimamentrelacionats amb les particularscondicions ambientals de la Depressióde l’Ebre. També es va posar enevidència la gran relació existent entreels usos tradicionals del territori i laconservació de la biodiversitat. Enaquest sentit, cal tenir present quebona part de la plana de Lleida hasofert transformacions agrícolesimportants a causa de l’expansió delregadiu, i això ha comportat que lafauna i flora estèpica ja ha estateliminada de la majoria d’aquest sectori, per extensió, de Catalunya. Lalegislaciócatalana ieuropea han estatsensibles aaquesta situació imoltesd’aquestesespècies, i elshàbitats que leshostatgen, estanprotegides oapareixen dins lescategories demàxima amenaça.De fet, algunsdels espais

naturals de la Depressió Central Cata-lana presenten, tot i les seves reduïdesdimensions, un nombre molt elevatd’hàbitats d’interès europeu, com és elcas dels Coladors de Boldú-Monsuar.Des del punt de vista científic restademostrat, doncs, tant l’interès coml’extrema fragilitat dels secans de caireestèpic i de les espècies que en formenpart.

A continuació, i abans de presentar elmanifest, es va comentar un altre ante-cedent important: El 8 de novembre de2001 el Consell de Protecció de laNatura, màxim òrgan assessor sobretemàtiques ambientals de la Generali-tat, va emetre un informe sobre elprojecte de transformació en reg de lazona regable del canal Segarra-Garrigues (http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/cpn/). En aquest document s’indicaque si no s’introdueixen canvissubstancials en els projectes dedesenvolupament agrícola i de creacióde noves infraestructures a les terresde Lleida, els propers anys es produiràuna de les pèrdues de biodiversitatmés importants de la història deCatalunya. Si prenem el cas concretdels ocells, l’impacte dels regadius

Antonio Michelena - Andreu Salvat - Josep Antoni Conesa

Assemblea general 2004El 14 d’abril, se celebraràl’Assemblea General de laICHN. D’acord amb elsEstatuts i el Reglament derègim interior, s’obre elperíode per què els socisque tinguin més d’un anyd’antiguitat puguin presen-tar la seva candidatura perocupar un càrrec delConsell Directiu. A finalsde març, juntament amb laconvocatòria de l’Assem-blea General, es trametràla relació de lescandidatures rebudes.

2

RNFS Desembocadura del riu Gaià

Les Falgueres de lesBalears, GUILLEM ALOMAR.Quaderns de Natura de lesBalears. Edicions Docu-menta Balear, novembre de2003.80 p. ISBN: 84-95694-41-7

provocarà l’extinció segura o un risc elevatd’extinció de deu espècies protegides(l’esparver cendrós, el xoriguer petit, el sisó,la xurra, la ganga, el gaig blau, l’alosabecuda, la calàndria, la terrerola vulgar i latrenca), i representarà un impacte seversobre les poblacions catalanes de quatreespècies (l’arpella, l’àliga cuabarrada, eltorlit i la terrerola rogenca). Segons elConsell de Protecció de la Natura, pergarantir l’existència de poblacions viables iautosostenibles de les espècies d’ocellspròpies dels secans de caire estèpic cal unasuperfície protegida d’unes 35.000 - 40.000ha, que a més haurien de ser gestionades deforma activa amb aquesta finalitat (aquestasuperfície representa només entre un 10 i un15 % de la Depressió Central Catalana).

L’any 2003, i després de constatar que gaire-bé cap de les recomanacions de l’informeabans esmentat s’ha dut a terme, laInstitució Catalana d’Història Natural vadecidir donar prioritat a aquests hàbitats enel seu programa d’activitats. Així doncs,s’han organitzat tres cursos naturalistes quetenen als secans estèpics com a denomina-dor comú, s’ha promogut un reportatge delprograma el medi ambient de TV3 sobreaquest tema (que serà emès les properessetmanes), es va donar suport a la difusiód’un DVD sobre els secans produït perl’associació Egrell i es va convocar, a Lleida,una reunió extraordinària del ConsellDirectiu de la ICHN (que es va realitzar ambposterioritat a la celebració de l’acte quecomentem).

L’acció més important empresa ha estat,però, la redacció d’un manifest científic perexposar davant l’opinió pública els fetsesmentats anteriorment. Hem adreçat eldocument a personalitats de reconegutprestigi científic i acadèmic i a bona part deles institucions i centres catalansrelacionats amb l’estudi i gestió del medinatural (podeu consultar el text íntegre delmanifest i el llistat d’institucions i científicsque l’han subscrit a la pàgina web de laICHN). És significativa l’adhesió de laSecció de Ciències de l’Institut d’EstudisCatalans i de dues de les societats filialsd’aquesta entitat, la Societat Catalana deBiologia i la Societat Catalana d’EstudisAgraris. Entre els més de dos-centscientífics que, a títol individual, han signatel manifest, trobem catedràtics, professors iinvestigadors de les universitats de Lleida,Autònoma de Barcelona, Barcelona, Girona,Politècnica de Catalunya (seus de Manresa iTerrassa), Rovira i Virgili(Tarragona) i Vic, delCentre de RecercaEcològica i AplicacionsForestals (UAB), delCentre TecnològicForestal de Catalunya(Solsona), del ConsellSuperiord’InvestigacionsCientífiques (Centre deBlanes i Institut Botànicde Barcelona), de l’EscolaAgrària de Manresa, del’Institut Català

d’Ornitologia (Museu de Zoologia, Institutde Cultura de Barcelona) i de la SocietatCatalana d’Herpetologia. Es pot afirmar,doncs, que hem aconseguit un ampli suportentre els científics de Catalunya, de formaque qualsevol intervenció que s’emprenguisobre el territori no pot al·legar desconeixe-ment de la realitat.

Finalment, també voldríem destacar altresiniciatives que pretenen divulgar els valorsdels secans estèpics i promoure la sevaconservació, com ara la celebració a Lleidadel Simposi Internacional sobre ecologia iconservació de les aus estepàries,organitzat pel Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, o la intervenció del nostreconsoci Martí Boada al programa La grananaconda de Catalunya Ràdio.

Com a cloenda de l’acte es va realitzar unbreu però interessant debat amb la participa-ció del públic assistent. De forma general esva acceptar que cal replantejar la gestió delterritori a la Depressió Central Catalana perevitar un impacte crític sobre la biodiversi-tat, i que és necessari treballar amb unaperspectiva integrada dels nombrososfactors que hi intervenen. No són vàlidesreceptes unilaterals provinents del campnaturalista, agrícola, econòmic o social, itampoc és útil limitar la discussió a les terressusceptibles de ser afectades per nousregadius. El territori ha de ser gestionat deforma global, considerant les 300.000 ha deles planes de Lleida i les diverses funcions,usos i potencialitats que presenten.

També es va subratllar que actualment ésmolt difícil incidir sobre els projectes deregadiu a causa de les importantsexpectatives especulatives creades i de laincompetència amb què, fins ara, laGeneralitat ha gestionat el tema de la protec-ció de la biodiversitat i les relacions ambagricultors i ramaders. És important evitar lapolítica d’indemnitzar de forma sistemàtica, ique situa a l’afectat com a víctima, i promou-re el fet de que la gestió agroambientalcorrecte sigui premiada pel seu servei a lasocietat i per la producció de productes ambuna qualitat i un valor afegit superior. Exis-teixen exemples en aquesta línia a algunsmunicipis dels Monegros. També ésimportant tenir en compte que cal integrarles polítiques d’un mínim de tresconselleries de la Generalitat (PolíticaTerritorial i Obres Públiques, Agricultura,Ramaderia i Pesca i Medi Ambient iHabitatge). Sigui com sigui, sembla evident

Delfí Sanuy - Josep Antoni Conesa

(Continua)

Bolets de les terres deLleida, Vol II. GRUP DEMICOLOGIA DE L’INSTITUT

D’ESTUDIS ILERDENCS, 2003.276 p. Ed. Institut d’EstudisIlerdencs. Lleida. ISBN 84-89943-65-6

3

Exposició Orquídies ala Calma i nou llibresobre les orquídies delMontseny

Podeu veure l’exposicióOrquídies a la Calma, alMuseu de Granollers deCiències Naturals,realitzada per MeritxellMaymó i produïda per LaCalma Parc Etnològic deTagamanent, fins al 30 demaig. L’exposició s’harealitzat amb l’objectiu dedonar a conèixerl’existència d’orquídies alMontseny, tenint en compteque és una realitat pocconeguda popularment ifins i tot poc estudiadaencara avui.

D’altra banda, el dia 31 demarç es presentarà elcatàleg Les orquídies delMontseny, obra de MeritxellMaymó amb fotografiesd’Esteve Clapés, JoaquímFerrándiz, Cesc Garsot,Jofre Ninou, CarmeNogués, Miquel Ranea,Marí Sallés, Jordi Vila,Jaume Viure i ChristopherWitty.

Finalment, cal dir que elMuseu de GranollersCiències Naturals téprogramades algunesactivitats complementàriesa l’exposició.

Per a més informació:Museu de GranollersCiències NaturalsAdreça electrònica:m.granollers.cn@diba.esAdreça d’Internet:www.museugranollers.orgTelèfon i Fax:938 709 651.

Jornada sobre l’avaluació dels espais naturals protegits de Catalunya:balanç i perspectives deu anys després de l’aprovació del PEIN

El 16 de març tindrà lloc a la sala de graus dela Facultat de Lletres de la Universitat deGirona la jornada «L’avaluació dels espaisnaturals protegits de Catalunya: balanç iperspectives deu anys després de l’aprova-ció del PEIN». L’acte de presentaciócomençarà a les nou del matí.

En aquesta jornada es farà un balanç delsdeu anys transcorreguts des de l’aprovaciódel PEIN, i les diferents ponències que espresentaran seran a càrrec de representantsdel Departament de Medi Ambient i Habitat-ge, d’Ecologistes de Catalunya, de la UICN i

de la ICHN, que presentarà per primer copels resultats de l’avaluació del sistemad’espais naturals protegits de Catalunya.

La jornada finalitzarà amb una taula rodonasobre les perspectives dels espais naturalsprotegits a Catalunya i serà clausurada pelconseller de Medi Ambient i Habitatge.

Per a més informació sobre aquesta jornadao per a disposar del programa detallat,podeu adreçar-vos a la Secretaria de laInstitució.

que cal molta pedagogia ambiental atès quela societat lleidatana, i per extensió lacatalana, encara ignoren la vàlua ambientaldels secans estèpics i existeix una opiniómajoritària a favor de l’extensió massiva delregadiu.

Situats en aquest punt, la ICHN vol adoptaruna actitud proposadora, que respon a unamanera de treballar que ens ha caracteritzatd’ençà fa molts anys. La seva experiència en

la gestió de projectes multidisciplinars potresultar molt útil en una situació tancomplexa com la que hem presentat enaquest editorial. No obstant, cal deixar clarque allò més important és que algúemprengui, per encàrrec de la Generalitat, latasca de redefinir amb criteris actuals desostenibilitat la gestió del territori a lesterres de Lleida. Des d’aquestes pàginesvolem oferir la nostra col·laboració enaquest sentit.

Projectes

Sessions científiques

L’ecologia del paisatge en la gestió del territori

El dia 5 de febrer, Joan Pino, del Centre deRecerca Ecològica i Aplicacions Forestalsde la UAB, dins del marc del cicle deconferències sobre la gestió del territori i laconservació del patrimoni natural, va oferirla conferència Ecologia del paisatge en lagestió del territori, de la qual us n’oferim unresum a continuació.

El progressiu coneixement del funcionamentdels sistemes naturals ha posat en evidènciala necessitat de gestionar l’espai i els recur-

sos de manera global per tal de mantenir elsprocessos que s’estableixen dins elsecosistemes i entre els ecosistemes. Per adur a terme aquesta tasca cal, però, un noumarc de treball que permeti la comprensió il’anàlisi, a una escala espacial rellevant,d’aquests processos ecològics. En aquestaxerrada es van analitzar les possibilitatsd’utilitzar el paisatge com aquest marc detreball. En primer lloc es van presentar elselements bàsics del paisatge entès com unaunitat funcional, prenent com a referència el

(Continua)

Reserva natural de fauna salvatge de la desembocadura del riu Gaià

El teatre dels inscectes,XAVIER BELLÉS. Premi Literatu-ra Catalana, FundacióCatalana per a la Recerca.Rubes Editorial, 2003. 158p. ISBN: 84-497-0144-9.

Bolets de la nostra terra.JAUME LLISTOSELLA, AUGUSTROCABRUNA i RAMON TABARÉS.Bustamante Editores, SL.ISBN: 84-89775-24-9.

model tessel·la-corredor-matriu desenvolu-pat per l’ecologia del paisatge. Es vandistingir diversos nivells d’anàlisi (elselements del paisatge, la composició i laconfiguració) i es van presentar algunesaproximacions metodològiques.

La segona part de la xerrada es va centrar enl’anàlisi de les relacions entre paisatge ibiodiversitat. Primerament, es van presentarels casos de les espècies d’interior i demarge, que exploten respectivament leszones centrals i perifèriques de les unitatsdel paisatge, i es van presentar algunsexemples de Catalunya i Castella. Acontinuació, es va presentar un estudi de lesrelacions entre estructura del paisatge iconservació de l’avifauna al Vallès Oriental,que posa de manifest la importància de lesàrees agrícoles i dels mosaics agroforestalsen el manteniment de la riquesa totald’ocells i de la d’espècies amb un interès deconservació elevat. Aquest cas, analitzatamb detall pel CREAF en el marc d’unconveni amb l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona, sortirà publicat enel proper Butlletí de la ICHN.

La tercera part de la xerrada va ser dedicadaa les relacions entre la dinàmica del paisatgei la conservació de la biodiversitat al deltadel Llobregat, estudi dut a terme també pelCREAF en el marc de diversos projectes derecerca. Com altres àrees periurbanes deCatalunya, el Delta ha patit i pateix unaintensa pertorbació d’origen antròpic. Ultrala desaparició de la major part dels ecosis-temes primigenis i la degradació, a copsnotable, dels que hi han romàs, cal destacarel manteniment d’algunes àrees en un estatde conservació sorprenentment bo i larecuperació d’hàbitats en zones antigamentdedicades a l’agricultura o a l’explotaciód’àrids. L’estudi que es va presentar es vacentrar precisament en aquestes àrees, ivolia fer la reflexió següent: sovint, la solu-

ció a la pèrdua d’hàbitats naturals ha estat larestauració de zones degradades o la recre-ació de nous hàbitats naturals i calpreguntar-se, però, si aquests nous hàbitatstenen el mateix potencial d’acollidad’espècies interessants, o indesitjables, queels hàbitats naturals que s’han mantingut

ben conservats. Aquesta reflexió esva abordar mitjançant l’ús desistemes d’informació geogràfica(MiraMon) i gràcies a la disponibili-tat d’informació fotogràfica històricaper a la zona. Es van generarortofotomapes de l’hemidelta sudper als anys 1956 i 1999, que van serfotointerpretats per a obtenir-nemapes de cobertes. Un cop generats,els mapes es van reclassificar encategories de naturalitat, per tal defacilitar-ne la comparació. El mapa decanvi de naturalitat es va combinar

amb informació cartogràfica diversa sobre laflora del delta del Llobregat, per tal d’analit-zar si determinats grups d’espècies tenenuna distribució relacionada amb la històriarecent de les àrees naturals o no. Fent serviruna cartografia de les espècies de plantessuperiors més interessants per a la conser-vació es va observar que les espèciesd’interès local i català es distribueixen demanera força uniforme pel territori, mentreque les d’interès nacional o europeu esconcentren en zones naturals que ja ho erenel 1956. Combinant el mapa de naturalitatamb inventaris de vegetació fets sobrealgunes comunitats vegetals, es va observarla presència diferencial d’espèciesal·lòctones segons el canvi de naturalitat:les zones que s’han mantingut naturals desdel 1956 mostren molta menys presència iabundància d’espècies exòtiques que lesque s’han renaturalitzat en aquest període.Les diferències són més grans per alshàbitats més mesòfils (canyissars i reredu-nes) que els més halòfils (jonqueres isalicornars), cosa que posa de manifest queel paper de la pertorbació pot no ser tanimportant als hàbitats més inhòspits, com ésel cas dels més halòfils. En els dos estudisduts a terme al Delta presentats en aquestaxerrada queda palesa la importància del’estabilitat a llarg termini per al mantenimentde la integritat ecològica dels hàbitatslitorals sense cap intervenció addicional, iaixò reforça la constatació, compartida permolts científics i naturalistes, que el principide precaució —abans no intervenir querestaurar— ha de presidir qualsevolactuació sobre aquests hàbitats.

Cursos naturalistes

Gent que té cura de la terra. Introducció a la custòdia del territori

La custòdia del territori és una filosofiamultidisciplinària per a la conservació delterritori i que intenta de crear, nodrir ifacilitar la responsabilitat dels propietaris iusuaris dels recursos per gestionar iprotegir el territori i els valors naturals,

culturals i paisatgístics. La custòdia delterritori va especialment adreçada a lespropietats privades i municipals. Les sevestècniques provenen d’àmbits tan diversoscom l’educació, les relacions públiques, lamediació, el desenvolupament comunitari, la

(Continua)4

5

Guia dos liques de GaliciaCARLOS PÉREZ VALCÁRCEL, C.LÓPEZ PRADO i M. E. LÓPEZ DE

SILANES. La Corunya: BaíaEdicions (2003). 407 p.ISBN: 84-96128-49-0. 32 €.

Els nostres col·leguesgallecs ens sorprenenagradablement amb lapublicació d’una guia delslíquens del seu país i en elseu idioma. Comprèn unaintroducció molt clara alscaràcters dels líquens,unes claus il·lustrades il’exposició, per ordrealfabètic de gèneres, d’unatria molt interessant delíquens, principalmentatlàntics, però senseoblidar les espècies degran àrea i no pas poquesespècies mediterrànies.En total, el llibre tractavuitanta-quatre gèneres ipermet identificar tres-centes disset espècies.Un glossari de gallecliquenològic acabad’ajudar a la comprensió.Cal felicitar als liquenò-legs gallecs pel fet d’usaramb valentia el seu idiomacom a llengua de cultura.(Contacteu amb l’editoriala www.baiaedicions.com, ocomercial@baiaedicions.com).

gestió i els usos del territori i de la natura,els acords jurídics o l’urbanisme (visiteuhttp://www.custodiaterritori.org).

Els dies 14 i 15 de febrer es va fer, al Semina-ri de Vic, el curs introductori a aquestafilosofia innovadora de conservació delterritori: «Gent que té cura de la terra. Intro-ducció a la custòdia del territori» inclòs dinsdel cicle de cursos naturalistes de la ICHN.El curs va ser impartit per Jordi Pietx, biòleg idirector de la Xarxa de Custòdia del Territori,i per Hernan Collado, advocat de la mateixaorganització.

El programa d’activitatsd’aquest curs va començarel dissabte al matí fent unaintroducció als principalsconceptes de la custòdia icom funcionen els acordsde custòdia. A la tarda es vafer una visita a la serraNova, a Muntanyola, on esvan escenificar els principisfonamentals i la metodolo-gia de contacte amb elspropietaris des de lesentitats de custòdia. Méscap al tard es va fer unaanàlisi del dia a dia en unaentitat de custòdia, i

després de sopar es va viatjar a lesexperiències de la custòdia alsEUA.

El diumenge al matí es va visitar laroureda del Llopart, on el GrupNaturalista d’Osona va explicarl’acord de custòdia que estannegociant. Després vam anar a laplatja del Dolcet, àrea de custòdiafluvial a Manlleu, on el Centred’Estudis dels Rius Mediterranisens van explicar l’estat actual deles actuacions que estan fent. A latarda es va fer una sessió teòrica

de les consideracions tècniques i legals dediversos tipus d’acords de custòdia delterritori, i una sessió de conclusions.

En el curs van participar tretze persones queprovenien de diversos àmbits (treballadorsd’ajuntaments i de cooperatives, pagesos,propietaris, assessors i educadorsambientals...), que van seguir amb moltesganes el programa d’activitats i que vanparticipar activament en les diferentssessions teòriques i pràctiques.

Publicacions

Catàleg dels heteròpters de Catalunya

En el mateix moment en què s’està redactantaquest NOTÍCIES, també s’està imprimint elCatàleg dels heteròpters de Catalunya.Aquesta publicació, de la qualsón autors Jordi Ribes, AntoniSerra i Marta Goula, es publicaconjuntament amb la Secció deCiències Biològiques de l’IEC.

En aquest catàleg, es presentauna llista de les mil trenta-sisespècies d’heteròptersconegudes de Catalunya i lesmés de dues-centes referènciesbibliogràfiques que hi vanassociades. La llista, ordenadataxonòmicament pel que fa alstàxons supragenèrics i alfabèti-cament per sota de gènere, es

presenta indicant per a cada espècie leslocalitats on ha estat citada. Les citacionsprocedeixen majoritàriament de la bibliogra-

fia, que s’assenyala en cadacas, tot i que també sen’han incorporat d’inèdites,especialment quan lespublicades eren moltescasses o bé inexistentsper a una espècie o unaàrea geogràficadeterminada.

Totes les persones queestiguin interessades enaquesta publicació caldràque s’adrecin a la Secretariade la Institució o al Serveide Publicacions de l’IEC.

6

El Fartet. Revista Naturalis-ta del Centre per a laInvestigació i Salvaguardadels Espais Naturals(CISEN), núm. 11. Centred’Informació AmbientalCases d’en Puig, El Prat deLlobregat, desembre de2003.

Delegació del Bages

Sortida de reconeixement de surgènciesd’aigua salada: les petites fonts salades del’Abadal (Horta d’Avinyó) i d’Oló, i lesgrans filtracions del runam del Cogulló a lesrieres de Soldevila (Sallent) i de Riudor(Santpedor).

Diumenge 14 de marçTrobada a les 9 del matí davant l’EUPM-UPC, Av. Bases de Manresa, 61, Manresa.Durada matinal. Transport amb vehiclesparticulars.

Històricament eclipsades per la muntanyade sal de Cardona, a la comarca del Bages estroben dues fonts salades més, d’origennatural, relacionades amb la formaciógeològica salina de Cardona: el torrent Salatde l’Abadal i la font Salada d’Oló. Ambduesfonts estan situades a l’eix de sengles plecsanticlinals, el del Guix i el d’Oló, que hanacostat la formació salina a la superfície. Lacontribució d’aquestes dues fonts al

contingut de sal en la xarxa fluvial és petita,insignificant si la comparem amb la de lamineria de Súria i Sallent o amb la deCardona. En canvi, tenen rellevància pel fetd’establir el patró de composició iònica del’aigua de les fonts salades naturals, cosaque permet discriminar entre les surgènciessalades d’origen natural i les provocadesper l’activitat minera. Després es visitaranles àrees de surgències salines a la riera deSoldevila (Sallent) i a la de Riudor(Santpedor), procedents de lixiviats delrunam del Cogulló de Sallent.

Sense ser estrictament una activitat de laICHN, però també en relació amb el tema dela contaminació salina de les aigües alBages a causa de la sal, al Notícies es podriaanunciar la web que aquests dies he estatmuntant des de la plataforma cívicaMontSalat. L’adreça és: http://www.lasequia.org/montsalat.

• Ja disposem de la maqueta de l’audiovisu-al del patrimoni natural d’Osona i el VallèsOriental. La Fundació Martí l’Humà ja ensha fet arribar la maqueta de l’audiovisualeducatiu, on hi ha cinquanta diapositivesamb fitxes educatives. La previsió és quela presentació oficial es faci abans de SantJordi.

• Projecte Basses. El grup de treball del pro-jecte Basses va planificar ja la primerasortida amb propietaris per a aquest mes

de febrer, amb vista a planificar les prime-res actuacions pilot.

• El projecte Mussol ja ha realitzat forçacensos, amb unes setanta parellescensades a la plana de Vic. S’han col·locatvint caixes niu de túnel i hi ha previstarribar a trenta-cinc abans de l’inici de lareproducció.

• S’ha incorporat a la pàgina webgnosona.com la nova secció d’activitats.

Taller sobre connectivitat ecològica i paisatgística

Organitzat per la Fundació d’Estudis Supe-riors d’Olot i la ICHN, els passats dies 19 i20 de desembre va tenir lloc a Olot el Tallersobre connectivitat ecològica i paisatgística.

En aquest taller hi van serconvidats els principals expertscatalans en la matèria. Durantels dos dies que va durar eltaller, s’hi van presentar idebatre onze casos d’estudi. Elstreballs presentats cobrien totsels àmbits en els quals s’hantreballat les qüestionsrelacionades amb laconnectivitat ecològica ipaisatgística, des de la connexióentre espais fins a propostesd’establiment de xarxes d’espaislliures i naturals o solucions per

superar les barreres que representen lesinfraestructures.

A la pàgina web de la Institució s’hi pottrobar el text del Manifest d’Olot per a la

(Continua)

Delegació d’Osona

Congressos i reunions

Indicadors 21. Indicadorslocals de sostenibilitat aBarcelona (2003).Documents 8. Ajuntamentde Barcelona. ConsellMunicipal de Medi Ambient iSostenibilitat, setembre de2003. 69 p.

7

L’Herbari: arbres, arbustsi lianes. JAUME LLISTOSELLA

i ANTONI SÁNCHEZ-CUXART.Edicions de la Universitatde Barcelona, 2003.ISBN: 84-8338-422-1A/I: http://www.publica-cions.ub.es

Animal biodiversity andConservation. FormerlyMiscel·lània Zoològica,26.2, 2003.Museu deCiències Naturals(Zoologia), Institut deCultura, Ajuntament deBarcelona. 95 p. ISSN:1578-665X.

salvaguarda de la connectivitat ecològicai paisatgística de Catalunya, el qual ha es-tat presentat al conseller de Medi Ambient iHabitatge i als principals responsablespolítics i tècnics del país. També està previsteditar un CD-ROM que, a més del manifest,

reculli un resum tècnic del taller, aplegui elscasos d’estudi presentats i els principalsdocuments elaborats a l’àmbit nacional iinternacional en relació amb la connectivitatecològica i paisatgística.

Amb aquesta nova secció sobre espais na-turals protegits, el NOTÍCIES DE LA INSTITUCIÓes vol fer ressò de les novetats que afectenels espais protegits de les terres catalanes,tant pel que fa a la recerca com a la planifi-

cació, la gestió o els impactes. Totes lespersones que hi vulguin col·laborar aportantqualsevol informació d’actualitat sobre elsespais naturals protegits, poden fer-hoadreçant-se a la Secretaria de la Institució.

Espais naturals protegits

El comú de la Massana crea el segon espai protegit d’Andorra

El passat dia 18 de desembre de 2003 elcomú de la Massana va aprovar l’ordinacióde creació del Parc Natural de les Valls delComa Pedrosa, que es converteix en elsegon espai natural protegit del Principatd’Andorra. Fins a la data només teniaaquesta consideració el Parc Natural de laVall de Sorteny, de 1.080 ha de superfície,creat l’any 1999 a la parròquia d’Ordino.

El nou parc, que protegeix la capçalera de lavall d’Arinsal, destaca per la bonarepresentació dels ecosistemes d’alta

muntanya, així com pel seu valor simbòlic,atès que inclou el cim més alt del país (alt deComa Pedrosa, 2.942 m).

Amb una superfície de 1.432 ha, l’espai estàconstituït per boscos de pi negre, avet ibedoll a les parts baixes, i extensosroquissars i prats alpins a les cotessuperiors, on també hi ha alguns estanysd’origen glaciar (Forcats, Montmantell, deles Truites, Negre, etc.). Entre la fauna, elmés destacable és la sargantana pallaresa,

però també s’hi troben poblacions d’espè-cies amenaçades com el gall fer, la perdiublanca i l’àguila daurada, entre altresespècies. Com a punt feble, cal lamentar quefinalment el parc no incorpora el vessantesquerre de la vall d’Arinsal, que hauriaaportat boscos montans de pi roig i petitsespadats calcaris, molt escassos a Andorra.

Malgrat que Andorra encara no compta ambcap llei d’espais protegits, els comunsd’algunes parròquies han optat per declararparcs naturals en terrenys d’alt valor

natural, basant-se en la legislació de delimi-tació de competències dels comuns. Ara elcomú de la Massana haurà de desenvoluparl’ordinació de creació del parc, mitjançant laconstitució de l’òrgan rector i del comitèconsultiu, i la redacció del pla rector.Aquests instruments haurien de permetreregular les activitats humanes, entre lesquals cal assenyalar la importància de l’úspúblic, ja que l’espai té tres refugis demuntanya (incloent-hi l’únic refugi guardatd’Andorra) i el travessa el GR-11.

8

Cicle de xerrades i activitats al paratge natural de l’Albera

Aquest primer cicle de xerrades i activitats,obert a tot tipus de públic i totalment gratuït,té com a objectiu principal la difusió demanera planera d’aspectes poc conegutsrelacionats amb la serra de l’Albera. Aixídoncs, diferents especialistes tractarantemes molt diversos com ara la riquesahistòrica, faunística i botànica d’aquestparatge.Divendres 12 de març, a les 19 h.«Reintroducció del xoriguer petit a l’AltEmpordà», a càrrec de MANEL POMAROL iFRANCESC CARBONELL.Dissabte, 17 d’abril, a les 19 h.«Les ratapenades de l’Albera», a càrrec deCARLES FLAQUER.

Dissabte 15 de maig, a les 19 h.«Rastres i senyals de la fauna de l’Albera»,a càrrec d’IGNASI BATET.Dissabte 12 de juny, a les 19 h.«El conreu de l’olivera i la producció d’oli al’Albera», a càrrec de JOSEP M. TEJIDO.Del 15 maig al 6 de junyExposició de rastres, excrements i senyals dela fauna de l’Albera.Lloc: Centre d’Informació del ParatgeNatural de l’Albera Can LaportaC/ Major, 2 - 17700 La JonqueraPer a més informació adreceu-vos acanlaporta.lj@lajonquera.net, o bé truqueual telèfon 972 555 258.

Xarxa Natura 2000

El passat 22 de desembre, la Comissió Euro-pea va aprovar la llista inicial dels Llocsd’Importància Comunitària (LIC) de la regióbiogeogràfica alpina. En conjunt, hi ha mésde seixanta LIC en els Pirineus espanyols. El

document aprovat pot obtenir-se a través dela següent pàgina web de la Unió Europea:http://www.europa.eu.int/comm/environment/nature/alpine/decision/c4957_es.pdf.

Tossal Gros de MiramarEl Tossal Gros de Miramar és un espaiprotegit de 180 ha situat a la comarca del’Alt Camp que des de 1992 es troba inclòsal PEIN pel seu interès faunístic. Recentments’hi han dut a terme diverses actuacions decaràcter forestal, amb l’autorització de lamateixa administració ambiental, que l’hanafectat molt negativament.

L’Agrupació de Defensa Forestal de laFiguerola, amb el pretext de realitzar treballsde prevenció d’incendis forestals i amb elvistiplau dels serveis tècnics forestals de lacomarca de l’Alt Camp, està malmetentl’alzinar d’aquest espai. S’han tallat alzines ipins rojos gairebé centenaris, i s’han deixatvint metres a banda i banda de la pistaforestal amb una cobertura inferior al 15 %de mitjana, tot i que en certs punts

possiblement sigui propera al 2 %. Elbrancatge resultant d’aquestes tales no s’haretirat ni es tritura, però sí que s’hanaprofitat com a llenya els troncs de lesalzines, i resten sobre el terreny solamentuns pocs pins joves.

Aquests treballs forestals s’han fet en plenaèpoca d’arranjament de nius i de zel del’únic trio poliàndric d’àliga perdiguera(Hieraetus fasciatus) de Catalunya, malgratl’avís reiterat que es fa cada any perquè noes facin treballs forestals en aquesta zonadurant l’època de nidificació. Cal recordarque un dels principals motius per incloureaquest espai al PEIN va ser precisament lapresència de l’àliga perdiguera, la qual no haaconseguit criar en aquesta zona des que esva obrir la pista del coll de la Coloma.

Hàbitats. Revista del Cen-tre de Biodiversitat, Institutd’Estudis Andorrans, núm.7 - Centre de Biodiversitat,novembre de 2003. 48 p.

Guia-Itinerari del Torrent deles Bruixes. CENTRE D’ESTUDIS

DE LA NATURA DEL BARCELONÈSNORD, setembre de 2003.26 P. ISBN: 84-688-2560-3.

9

Col·laboracions amb altres entitats

En el marc del cicle de sessions sobre «Elfoc i el medi», organitzades per la SecretariaCientífica de l’IEC, amb la participació dediverses Societats filials, el passat 1 de març,van intervenir Ramon Vallejo i Rufí Cerdanen representació de la Institució Catalanad’Història Natural i de la Societat Catalanade Geografia respectivament. Ramon Vallejo,biòleg (UB i Fundació CEAM) parlà sobreQuè cal fer després dels incendis forestals?

i Rufí Cerdan (UAB) d’ Endreçar el territoriper combatre els incendis .

En la seva presentació, Ramon Vallejo abor-dà temes controvertits com ara la necessitato no d’intervenir en terrenys cremats. Insistíen el risc d’erosió com a repercussió mésnegativa després del foc i exposà els treballsper a la definició de les zones del País Valen-cià on la necessitat de reforestar és més

Representants en organismes i institucions

Consell de Protecció de la Natura

El passat 26 de febrer es va reunir la Comis-sió Permanent del Consell de Protecció de laNatura i es va informar dels contactes que elpresident ha tingut amb el nou conseller deMedi Ambient i Habitatge: el conseller varespondre a l’escrit que li havia tramès elpresident mostrant el seu interès per la tascadel Consell de Protecció de la Natura, vademanar poder presentar personalment elprograma del Departament al Consell i es vamostrar d’acord amb el contingut de l’infor-

me que l’any 1995 el Consell va elaboraramb relació a l’eix viari Vic-Olot. En aquestamateixa reunió es va acordar actualitzar lacomposició del Consell de Protecció de laNatura substituint els membres que, perdiverses causes, no poden assistir-hiregularment. També es va donar sortida alsinformes elaborats amb relació al plaespecial de l’espai Castell - cap Roig i al’estratègia per a la biodiversitat.

El Portarró. Hivern-Prima-vera 2004, núm. 15. ParcNacional d’Aigüestortes iEstany deSant Maurici iDepartament de MediAmbient, Generalitat deCatalunya. 22 p.

Mapa geològic deCatalunya 1:25.000.Monistrol de Montserrat392-1-(71-29). InstitutCartogràfic de Catalunya,maig de 2003.

Cicle de sortides als espais naturals protegits catalans

La Institució ha programat per al 2004 unnou cicle de sortides naturalistes als espaisnaturals protegits de les terres catalanes.Enguany es visitaran diversos espaisprotegits de Catalunya, Andorra i el PaísValencià. Us trametrem el programa detallatd’aquest cicle més endavant.

Amb aquest cicle de sortides es vol facilitarque tots els interessats en l’estudi, laconservació i la gestió dels espais naturalspuguin conèixer, de la mà dels principalsexperts, alguns dels espais protegits menysconeguts de les terres catalanes.

Tot i que el programa encara no està tancat,es preveu visitar els espais naturalsprotegits següents:• Reserva natural parcial de Mas de Melons• Parc natural del Montsant• Parc natural del Prat de Cabanes –

Torreblanca• Espai d’interès natural Aiguamolls del

Baix Empordà• Espai d’interès natural Serres de Milany-

Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt• Parc natural de les Valls del Coma

Pedrosa.

Cicle sobre «El foc i el medi»

Parc natural del Prat de Cabanes - Torreblanca

(Continua)

(Continua)10

Activitats d’altres entitats

Comunicats. Revista del’Institut Català deMineralogia Gemmologia iPaleontologia. Època V, any2003, núm. 16 i 17. 50 p.

prioritària. En tots els casos la clau del’estratègia són les espècies rebrotadores.Quan són abundants fan innecessària lareforestació i, altrament, en zones amb unrisc elevat de patir nous incendis són lesúniques espècies que és raonable plantar.

Sobre la necessitat de retirar la fusta mortaper evitar la proliferació de flagells forestals,els estudis més recents semblen indicar queels arbres cremats amb certa intensitat norepresenten un problema en aquest sentit.Només els arbres cremats parcialment i quesegueixen vius però amb una vitalitat baixapoden esdevenir un focus de propagació degrups com els escolítids.

El segon ponent, Rufí Cerdan, recordà elsfactors socials que hanincrementat el riscd’incendi forestal:l’abandonament del’activitat agrària enzones de muntanya, lacontinuïtat en elcombustible i laimplantaciód’urbanitzacions enterrenys forestals. Acontinuació va exposarel canvi que s’estàproduint en lesestratègies perminimitzar lessuperfícies afectadesper focs, rebutjant un model basat només enl’extinció i advocant per promoure al màximles mesures de prevenció. Aquestaprevenció és, però, inseparable d’una gestiósostenible del territori. En aquest sentitCerdan comentà el gran nombred’instruments de planificació i gestiósuperposats que intervenen des delsdiferents nivells de l’administració, queactuen sense unes directrius coordinades i,el que és pitjor, sense mitjans econòmicsque les executin ni voluntat política ferma de

fer complir les disposicions aprovades. Uncas paradigmàtic és l’incompliment enl’execució de les franges de protecció de lesurbanitzacions.

Resulta evident, segons el ponent, que calprendre la iniciativa. Un exemple d’això és elprojecte de creació de franges de baixacombustibilitat al Bages, promogut per lesADF i pel Consell Comarcal. Són frangesque han de resseguir determinats eixosviaris i on es combinen les zones agrícoles,les pastures i els boscos més o menysadevesats. D’aquesta forma es facilita latasca dels equips d’extinció i la possibilitatde realitzar contrafocs, una estratègiad’extinció cada vegada més valorada. Demoment només s’ha executat una d’aquesta

franges, entre Navarcles i Calders.Finalment, una opció que podria resultarmolt interessant és la dels contractesterritorials, una figura existent a l’estatfrancès. L’objectiu és mantenir la poblaciórural i aconseguir que aquesta esdevinguiun agent actiu de prevenció a partir de lagestió de les seves finques. Aquestcompromís ha de veure’s recompensateconòmicament a partir de quantificar lesexternalitats positives que el mantenimentdel patrimoni forestal representa.

El proper divendres 26 de març, tindrà lloc ala Rectoria Vella de Sant Celoni la jornada«Les vies verdes al Vallès», organitzada perla Universitat de Girona i l’Ajuntament deSant Celoni.

Aquesta jornada té dos objectius. El primerés presentar les propostes de vies verdes

Jornada Les vies verdes al Vallès

elaborades al sector de la plana vallesana,així com els principals projectes urbanísticsque tenen en compte el manteniment de laconnectivitat ecològica i paisatgística. Elsegon és sensibilitzar les autoritats munici-pals de la necessitat de generar i aprovar undocument territorial que fomenti els valorspaisatgístics de la plana vallesana, així com

El patrimoni miner deCatalunya: guia de minesmuseu i museus degeologia i mineria. F.BASCOMPTE, E. VALL, C.FERNÁNDEZ, M. PUIGURIGUER, R.SERRA, A. RUIZ, J. M. MATA.Generalitat de Catalunya,Departament de Trebal,Indústria, Comerç iTurisme. Direcció Generald’Energia i mines. 91 p.ISBN: 84-393-6291-9.

11

Recull de legislació

Administració i nomenamentsDecret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de restructuració de diversos departamentsde l’Administració de la Generalitat. (DOGC núm. 4054 de 22 de gener de 2004)Decret 130/2004, de 20 de gener, de nomenament del senyor Ramon Luque i Porrino com adirector general del Medi Natural del departament de Medi Ambient i Habitatge. (DOGC núm.4055 de 23 de gener de 2004)Resolució MAH/201/204, de 5 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Governde 3 de febrer de 2004, de nomenament del senyor Jaume Solà i Campmany com a director del’Agència Catalana de l’Aigua. (DOGC núm. 4068 d’11 de febrer de 2004)

Caça i pescaResolució MAH/132/2004, de 28 de gener, per la qual s’obre un període extraordinari de caçadel porc senglar a diverses comarques de Catalunya. (DOGC núm. 4063 de 4 de febrer de2004)

Impacte ambientalEdicte de 17 de desembre de 2003, pel qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacteambiental del Projecte de captació i emmagatzematge d’aigua a Beret, el terme municipal deNaut Aran. (DOGC núm. 4042 de 5 de gener de 2004)Edicte de 12 de desembre de 2003, pel qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacteambiental del Projecte de revisió de les Normes subsidiàries del municipi de les Preses, alterme municipal de les preses. (DOGC núm. 4042 de 5 de gener de 2004)Edicte de 29 de gener de 2004, pel qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacteambiental del projecte de traçat de la modificació de la carretera C-31, PK 187,080 al 191,950,camí dels Reguerals – enllaç terminal actual de l’aeroport (B-202), tram Viladecans – Sant Boide Llobregat – el Prat de Llobregat. (DOGC núm. 4074 de 19 de febrer de 2004)

La Secció de CiènciesBiològiques de l’Institutd’Estudis Catalans us convidaa la presentació del CodiInternacional deNomenclatura Zoològica, quetindrà lloc el dimarts 6 d’abrilde 2004, a les set de la tarda, ala Sala Pere Coromines del’Institut.

L’acte serà presentat perFRANCESC GONZÁLEZ SASTRE,secretari científic de l’IEC, iintervindran: Enric

Macpherson, representant dela Comissió Internacional deNomenclatura Zoològica,XAVIER BELLÉS, membre del’IEC i traductor al català delCodi, DAMIÀ JAUME,investigador del CSIC, el qualpresentarà la conferènciaPerquè cal encara descobrir idescriure noves espècies?

Es lliurarà a tots els assistentsun exemplar del CodiInternacional deNomenclatura Zoològica.

Presentació del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica

la connectivitat entre la Serralada Prelitoral iLitoral, amb l’esperança de poder gaudir,actualment i en el futur, d’un territoriambientalment equilibrat.

Algunes de les ponències que es presenta-ran faran referència a la Via Verda SantLlorenç-Collserola, a l’Espai Agroforestal de

Llevat, a la Via Verda Gallecs-Gallifa, el pa-per dels rius en la connectivitat al Vallès, a laconnexió entre el Montseny i el Montnegre,etc.

L’assistència a la jornada és lliure i gratuïtaperò cal inscriure-s’hi. Si hi esteu interes-sats adreceu-vos a: dir.cgpt@udg.es.

Presentació del document «L’espai natural de Collserola amenaçat»

El proper divendres 19 de març, a les 7 de latarda, tindrà lloc l’Ateneu Barcelonès(carrer Canuda, 6 de Barcelona), l’acte depresentació del document «L’espai naturalde Collserola amenaçat» i la taula rodona«Propostes per reconèixer Collserola com a

parc natural». Intervindran diferents expertsen els camps de la conservació, l’urbanismei el dret ambiental; així com representantsdels departaments de Medi Ambient iHabitatge i de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat de Catalunya.

Un passeig per la culturapopular del Montseny.Record, tradicions, remeis,coneixement del medi. M.ÀNGELS BONET I GALOBART.Segon Premi Joan Amadesde Cultura Popular. Març de2003. 156 p. ISBN: 84-95559-79-X

Exposició sobre la florai la vegetació de SantaColoma de Gramenet

El Centre d’Estudis de laNatura del BarcelonèsNord ha organitzat l’exposi-ció «Flora i vegetació deSanta Coloma deGramenet», de la qual ésautor Joan Devis.

L’exposició consta de vintplafons informatius ambuna descripció de lesprincipals famílies deplantes vasculars presentsa la serra de Marina iriberals de riu Besòs.

Podeu veure-la al museuTorre Balldovina de SantaColoma de Gramenet, finsal 4 d’abril.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Josep Lluís Àlvarez, Jordi Badia, Jordi Baucells, Joan Devis, Màrius Domingo, JordiEnèriz, Ester Gaya, Josep Germain, Cèsar Gutiérrez, Rebecca Moreno, Jordi Palau, JoanPino, Andreu Salvat.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Horari d’atenció als socis de la ICHNDilluns i dimecres de 10.30 a 19 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 17.30 h.Adreça electrònica: ichn@iecat.net. Adreça d’Internet: http://www.iecat.net/ichn

Recordeu

Sessions científiquesDimecres 31 de març de 2004, a les set de la tarda, a la Universitat de Girona. Gestió deles pastures i conservació de la biodiversitat, a càrrec de JORDI BARTOLOMÉ, biòleg,Facultat de Veterinària, UAB.

Cursos naturalistes27 i 28 de març de 2004. La vegetació d’ambients extrems (Baix Cinca-Monegros):identificació, estratègies adaptatives i relació amb el medi físic, a càrrec de DAVIDBADIA, biòleg, Escola Universitària Politècnica d’Osca i d’EDUARD ROYES, naturalista.Informació i preinscripcióEstació Biològica de l’Aiguabarreig. 50170 Mequinensa. De dilluns a divendres, de 9 a13 h. Demaneu per Esther Martínez. Tel i fax.: 974 464 435; A/e:aiguabarreig@partal.com3 i 4 d’abril de 2004. Introducció al cant dels ocells mediterranis: el reconeixementd’espècies, a càrrec d’ELOÏSA MATHEU.Informació i preinscripcióSecretaria de la ICHN. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona. De dilluns a divendres,de 12 a 14 h. Demaneu per Isabel Munujos. Tel.: 933 248 582; fax: 932 701 180. A/e:ichn@iecat.net23, 24 i 25 d’abril de 2004. Els secans estèpics lleidatans: tècniques d’estudi i gestió,a càrrec de FRANCESC MONTCASÍ, enginyer tècnic forestal, EGRELL, JOAN ESTRADA,biòleg, EGRELL, TONI CURCÓ, biòleg, Departament de Biologia Vegetal, UB, JOSEPRAMON SALAS, entomòleg; i XAVIER MASSOT, enginyer tècnic agrícola i enginyer deforests, SCL.Informació i preinscripcióCentre d’Interpretació de la Mitjana. Carrer de Ramon ARgilés, 35. 25005 Lleida.Demaneu per Laia Roca. Tel.: 973 230 738; fax: 973 225 318. A/e: cea@paeria.es8 i 9 de maig de 2004. Conservació de la biodiversitat vegetal domèstica, a càrrec deGUILLEM ARRIBAS, enginyer tècnic agrícola.Informació i preinscripcióParc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Av. de Santa Coloma, s/n. 17800Olot. De diluns a divendrs, de 8 a 15 h. Demaneu per Muntsa Navarro. Tel.: 972 264666; fax: 972 265 567. A/e: wmnavarp@gencat.net

Agenda

Fons bibliogràfic de la ICHNPodeu consultar el fons bibliogràfic de la Institució a la Biblioteca Montilivi, Universitat deGirona, Àrea de suport a l’estudi i la docència (Campus de Montilivi, s/n 17071 Girona ).Horari: tardes de 14.45 a 21.45 h; Tel.: 972 418 290; o a l’adreça d’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Presentació del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica6 d’abril de 2004, a les set de la tarda, a la Sala Pere Coromines de l’IECLa Secció de Ciències Biològiques de l’IEC presentarà el Codi Internacional deNomencaltura Zoològica, amb les intervencions d’ENRIC MACPHERSON, representantde la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica; XAVIER BELLÉS, membre del’IEC i traductor al català del Codi; i DAMIÀ JAUME, investigador del CSIC.

El dia 21 d’abril, PatriciaJaramillo, biòloga iinvestigadora de l’EstacióBiològica Charles Darwin,parlarà sobre l’ecologia iconservació de les espè-cies de flora endèmiquesamenaçades de les illesGalàpagos.

Aquesta sessió, organitza-da per la Institució Catala-na d’Història Natural i laUniversitat Autònoma deBarcelona tindrà lloc a la 1del migdia, a l’Aula Magnade la Facultat de Ciènciesde la UAB.

Conferència sobrel’ecologia i conservacióde les espècies de floraendèmiques amenaça-des de les illesGalàpagos