butlletÍ nÚm 139puigcastellar.cat/butlletins/but139.pdf · sumari e ditorial a questa primavera,...

BUTLLETÍ NÚM 139 · 2on Trimestre 2019 · Estiu · SANTA COLOMA DE GRAMENET

Sumari ditorialeAquesta primavera, i quan llegia aquest butlletí, s’hauran celebrat

les eleccions municipals, d’on haurà sorgit el consistori que ensgovernarà els propers quatre anys. Per la classe política suposarà

tot un repte el contrarestar la creixent desafecció dels ciutadans enversella, i als escollits els tocarà com a objectiu reduir la bretxa entre políticsi ciutadania, fent que la política i la cosa pública siguin més propers alsciutadans. Tot un imperatiu.

Qui governi haurà d’assumir el repte d’afrontar els efectes de la crisi, enla ja espremuda economia municipal. Però és ara, amb la crisi que tenimal damunt, quan es fa més necessari reforçar les polítiques que ajudin a lacohesió social, atenent les necessitats bàsiques de les persones, com aral’alimentació, la sanitat, l’educació, l’habitatge, el treball, l’atenció a la gentgran i als més desafavorits socialment, però sense oblidar la cultura.Caldrà fer aquests esforços per evitar la fractura entre dues ciutats: unamés rica i l’altra menys pròspera, localitzada al sud de la ciutat.

En la vessant urbanística cal prosseguir amb la continuació del Parc decan Zam, una zona verda que es va començar a reivindicar fa més dequaranta anys i que encara no està enllestida del tot. I també certificar laretirada del projecte de la MAT, que no deixa d’amenaçar els ciutadans ila muntanya colomenca. Un altre punt important serà eldesenvolupament del Pla Especial de Reforma Interior PERI Santa ColomaVella II, si tirarà endavant com està previst, o es reformularà.

En un altre ordre, cal demanar als polítics escollits regidors que, un copinstal·lats a l’Ajuntament, s’oblidin del partidisme i treballin per compartirles decisions amb la ciutadania, ...és imprescindible comptar amb unaàmplia participació ciutadana, atès que el futur de la ciutat no es potdecidir sense ella, sobretot en una ciutat com Santa Coloma, que haexcel·lit per l’elevada consciència cívica de ciutadans i entitats. L’objectiude tots és que la ciutat sigui bona per viure-hi, amb qualitat de vida, espaistranquils, parcs, serveis de qualitat, un comerç proper i amb convivènciaciutadana. Hi ha molts actius per posar en valor, com la serralada deMarina, el poblat ibèric de Puig Castellar, el parc fluvial del Besòs, el parcde can Zam i una diversitat cultural com poques n’hi ha a Catalunya. Leseleccions municipals són les més properes al ciutadà, i als polítics ques’han presentat els ho hem d’agrair, en els temps que corren, ja que lamajoria ho fan per fer un servei a la societat. Abstenir-se és un dret, peròacudir a les urnes és un acte de civisme que denota interès per la ciutat.Per això, indistintament, i hagi guanyat qui hagi guanyat, ha de guanyarSanta Coloma.

BUTLLETÍ núm. 139Centre Excursionista Puigcastellar

Dipòsit Legal: B-33928-94

Impressió i composició:Impremta Varela

Disseny i maquetació:Quim Varela

Direcció: Ferran LópezEquip de redacció:

Climent PrietoAlbert Noguera

Xavi PadróRoser VicenteAgustina RicoPepita P. Valls

Seu local: C/ Sant Josep, 2008922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.catNota: El CEP no comparteix necessàriament lesopinions exposades per aquells que signen els articlesd'aquest butlletí.

Portada: Marxa de Regularitat del CEP “Passantpel purgatori”Foto: Jordi Pedrol

- 3 -

Eleccions i futurMUNTANYA 4

La Gallina pelada 4

Monogràfic d’iniciació a la muntanya 5

Montserrat 6

Campament d’hivern 2019 7

Serra Milany 8

Baby CEP 9

Cultura 11

Ruta Modernista 11

La creació literaria amb ulls de dona 12

Correllengua 13

Sortida matinal a la Casa Sayrach 15

Vida del Centre 16

Ciutat 17

Debat sobre el PERI del casc antic 17

Presentació llibre “Allò que el vent...” 18

Joan Vicente i la lluita per la llibertat 19

El pi d’Anselm de Riu 20

Reminiscències 21

Grup infantil 22

Orfeó Tanit 24

Concert a la presó de Wad-Ras 24

Concert de Carmina Burana 25

Col·lectiu ciutadà 26

Sardanes 28

Aula 30

Mirador 33

Agenda 35

- 4 -

La Gallina pelada amb grampons

Diuen que “hivern de gelades,

collites assegurades“. Esperem

que així sigui i tinguem un any

ben pròsper. De moment aquest mes de

febrer hem pogut gaudir de dues

excursions, on el regal de trobar-nos

enmig de muntanyes pintades de blanc

ha estat un plus.

En aquesta ocasió ens dirigírem cap al

Berguedà i, deixant el Pedraforca a la

nostra esquena, ens encaminàrem vers el

cim de La Gallina Pelada (2332 m).

Portàvem raquetes, però també

grampons perquè sabem que la seguretat

és el primer i que ens caldria trepitjar

ferm per trams força glaçats.

El cel estava ras i gairebé no bufava el

vent. Així que ben aviat, en iniciar

l'ascensió, vam començar a alleugerir

capes de roba. De camí vam anar fent

parades curtes per agrupar-nos, tot

picant alguna cosa i bevent.

El recorregut va ser força assequible. En

arribar a la carena que ens portava al cim,

vam tenir una fantàstica panoràmica de

tot el Berguedà i la Vall de Lord, amb el

Pedraforca dominant el vessant nord i

Montserrat albirant-se al sud. Una

meravella per gaudir i sentir que tot

esforç té una recompensa.

Per tornar vam desfer el mateix camí, fins

a arribar al petit aparcament que hi ha a

Flanquejant Foto: Arístides Pujalte

Text: M. Jesús Miró

la Pleta de la Vila, on al matí havíem

deixat els cotxes.

Una excursió accessible en època

hivernal, però també bonica i senzilla per

poder realitzar en qualsevol moment de

l'any.

El grup al cim de la Gallina Pelada

untanyam

Del 26 de març al 2 d’abril de2019 es va dur a terme el Cursmonogràfic d’iniciació a la

muntanya hivernal.Aquesta activitat de formació,organitzada pel CEP conjuntament ambel Centre Excursionista de Badalona,contemplava dues sessions teòriques i uncap de setmana de pràctiques, ambl’objectiu de dotar a l’alumne d’unsconeixements bàsics que li permetinrealitzar activitats de baixa dificultat enun entorn hivernal d’alta muntanya ambneu.L’acollida ha estat excepcional, i el mateixdia que es van obrir les inscripcions esvan exhaurir les places, havent d’obriruna àmplia llista d’espera a la quemalauradament no vam poder donarcabuda. No obstant, en prenem nota iquan abans sigui possible engegarem unanova edició.Aquest any, els 12 alumnes han realitzatles pràctiques a l’entorn de Vallter 2000 -pernoctant a l’alberg Pastuira-, ifinalitzant-les amb una ascensiófantàstica al Gra de Fajol.

Ascensió al Gra de Fajol Foto: Montse Martí

Toni Gómez

Monogràfic d’iniciacióa la muntanya hivernal2019

El grup al cim del Gra de Fajol Foto: Montse Martí

untanya

- 5 -

m

Pràctiques d’autodetenció Foto: Francis Àlvarez

- 6 -

Montserrat

El grup als Pallers Text: Marta Hernández. Foto: Arístides Pujalte

Comencem des de la barriada deMas Grau, al Bruc. Avancem perla pista ampla, que es va estretint

i fent més pedregosa a mesura quetravessem la Plana Llarga. De sobte enssorprèn el paratge de La Raconada, unabauma ombrívola i amb un rajolí d’aigua.L’excursió promet, quin lloc més màgic!Per seguir, des de La Raconada podríemhaver reculat i buscar el trencall cap altorrent del Tambor ( us ho recomanem sivoleu repetir l’excursió) ...però al mapa esveu tan a prop... doncs som-hi! camp através, que estem a la vora! i vingabardisses, romaní, bruc ...i dues estrellesdel passatge del terror: dues plantescaracterístiques de les brollesmediterrànies: la punxent, grisa iantipàtica argelaga (Genistascorpius), queen arribar la primavera es transforma enun ram de flors grogues....i la gatosa(Ulexparviflorus), arbust encara méspunxós, d’espines densíssimes. Totesdues ens deixen els braços ben marcats....haurem d’afegir a la llista de material deles excursions del CEP un bon matxet pera obrir camí.

Després de l’anècdota, seguint el Torrentdel Tambor arribem a la Cova de l’Arcada,una altra bauma de roca vertical, moltespectacular. Esmorzem una mica ipugem pel Torrent del Lloro fins arribaral trencall amb el PRC-78, que vadirectament al refugi Vicenç Barbé.Aquest refugi és un dels més coneguts deMontserrat, a 890 m. i visible des de l’A2quan es passa per Collbató al Bruc. Unsquants decideixen esperar-se al refugi,mentre d’altres seguim de pujada, que éscada cop més interessant.En direcció al Coll de la Nina trobem unaparet llarguíssima de conglomerat moltvertical, d’uns 45 graus d’inclinació que“acolloneix” una mica. Millor no mirarcap avall i deixar distància de seguretatpels còdols saltadors que poden caure.Una corda en aquest indret hagués estatagraïda. I és que estem recorrent una partde l’anomenada “Ruta Salvatge” deMontserrat. La veritat és que la sensaciód’ascens vertiginós i poder arribar tan aprop de les Agulles val la pena. Per labaixada seguim fins al Canal Ample, iretrobem la resta de grup, que descansa

a les faldes rocoses del costat del refugi,on dinem plegats.

En acabar de dinar continuem pel PRC-78 direcció oest, fins al desviament alTorrent dels Cirerers. Hi ha passos moltmacos entre parets de conglomerat, on espot veure l’erosió de l’aigua de segles enaquestes parets de roca grisa. Seguim finsa l’era dels Pallers, que al mapa esreconeix fàcilment, perquè és al’encreuament de tres vies. Anem pelcostat oest del Pallers fins al Timbaler,una gran roca suportada per un peu mésestret. El cel blau contrasta amb la rocamarró i la figura esvelta del Timbaler. Amés és una zona molt aèria, i les vistes atota la plana sud són molt maques. Ara janomés queda la baixada, força dreta, capal punt de sortida.Si us ha agradat la part més intensa del’excursió us animem que proveu la “RutaSalvatge”. Alguns hem descobert el costatferéstec de la muntanya màgica deMontserrat. De ben segur que nosubestimareu cap més dels clàssics del’excursionisme!

untanyam

passos.

Vaig gaudir de participar en aquesta

activitat i constatar amb joia que la nova

generació de muntanyencs i pirineistes del

CEP garanteix una activitat muntanyenca

de gran nivell. El bon ambient entre ells

fa pensar en un futur magnífic de la

nostra Secció de Muntanya, valorant en

especial que són ells els que tindran

l’ocasió d’organitzar el centenari de la

fundació del Centre, que se celebrarà el

2046.

untanya

- 7 -

Campament d’hivern 2019

El 16 i 17 de març va tenir lloc el

campament d’hivern que, amb

estada al refugi del Pla de la Font

a les Planes de Sos, va aplegar catorze

membres de la Secció de Muntanya. Com

a membre del grup de Muntavis -que

aplega veterans del CEP encara força

actius-, vaig gaudir molt d’afegir-me a

aquesta sortida.

Arribats al refugi, vam pujar al pic de

Quartiules (2228 m) amb una magnífica

panoràmica dels Encantats i el llac de

Sant Maurici. El diumenge, després

d’una albada encisadora, vàrem

encadenar el pic de Milpotros (2628 m)

i el Pinetó (2648 m). Tot i això tres dels

més agosarats del grup crestejaren fins

el cim de Lo Tèsol (2699 m).

Dos dies sota un sol esplèndid i l’intens

cel blau del Pirineu, que ens van mostrar

tot l’entorn de carenes i cims. La neu

destacava les seves siluetes en la zona

dels mil llacs, mereixedor del nom de la

Suïssa catalana. Les raquetes varen ser

indispensables per progressar en la neu,

acumulada en alguns trams, i varen ser

aconsellables els grampons en alguns

Camí del Pinetó Text: Ramon Jordan. Foto: Marta Hernández

m

El grup al Cim del Pinetó Foto: Marta Hernández

En Ramon tira milles Foto:Jordi P.

- 8 -

Campament d’hivernuntanyam

Lo TèsolText: Montse Martí

Els tres fanàtics dels cent cims ens havíem

proposat sumar-ne un altre pujant Lo

Tèsol (2700 m), un dels cent cims menys

encarenats a l’hivern.

Al cim del Pinetó ens acomiadem dels

companys de campament, que ja inicien

la tornada cap al refugi, i anem cap a la

cresta que uneix els pics de Pinetó, Roca

Blanca i Lo Tèsol. Des del cim del Pinetó

davallem fins un petit coll abans d’enfilar-

nos a les primeres lleixes de roca (blanca),

que ens acompanyen sense pèrdua fins a

la part alta del cim de la Roca Blanca, al

que arribem amb una grimpada una mica

exigent però franquejable, ja que presenta

alguns passos aeris on cal agafar-se a la

roca i mirant bé on clavar els grampons.

En arribar al cim de la Roca Blanca, oh

sorpresa! Tot el cim és de roca negra!

...contrastos geològics. A partir d’aquí,

una forta baixada clavant grampons fins

al Coll de Son, i novament amunt vers el

darrer cim del dia, Lo Tèsol, al que

s’accedeix per l’aresta est. Al vèrtex

geodèsic del cim, gaudim de noves vistes

espectaculars sobre vall d’Àneu, cim de

Montroig i Certascan. La tornada la

farem per la pala nord, força inclinada i

molt trenca-cames, que ens permet baixar

ràpidament. Finalment el pendent es

suavitza i sortim a una zona més planera,

que cal travessar en direcció sud-est.

Resseguint la pista forestal del refugi

creuem la zona de les Estanyeres i des

d’aquí, en poca estona ens retrobem als

cotxes amb els nostres companys de

campament.

Experiència molt maca, que va posar a

prova les nostres forces i tècnica en

muntanya hivernal.

Serra de Milany Comencem des de Vallfogonade Ripollès, i paral·lels a lariera de Vallfogona enfilem

vall amunt. Trobem la peculiar fontde la Tosca, on ens aturem pergaudir-ne i fer-ne un bon munt defotos.El dia és clar, amb un cel ben blau.Dies abans va ploure una mica, el quepermet que la vegetació hagirecuperat un xic de brillantor, però lamanca de pluges de les setmanesanteriors queda palesa quan ensendinsem en l’obaga del Torrent de laMasica, normalment molt verda ihumida, on pel torrent acostumava abaixar una quantitat considerabled’aigua que nodreix els nombrososgorgs i petits salts que s’hi troben.Avui però, desdibuixats, només hibaixa un fil d’aigua. Tot i això,gaudim de la pujada pel torrent,

Text: Jordi Martín

Pujant al Quartiules Foto: Inma Murillo

Descens cap a Vilallonga de de Ripollès Foto: Arístides Pujalte

- 9 -

untanyam

Baby CEP Diumenge 24 de març va

arrencar la tercera temporada

del Baby CEP, on els més petits

del Centre i les seves famílies poden

gaudir de la muntanya amb excursions a

mida dels nens.

En aquesta ocasió vàrem anar a Mura, a

fer una petita ruta per la riera de

Nespres. Allà vam poder veure fonts,

baumes i salts d’aigua. Els petits i les

seves famílies es varen trobar amb un

temps magnífic.

A aquesta primera sortida li va seguir

una petita ruta el 14 d’abril pels voltants

de Sant Sebastià de Montmajor, a Caldes

de Montbui.

Les properes cites programades són el 26

de maig, 30 de juny, 13 d’octubre i 10 de

novembre.

Si teniu canalla petita, entre 0 i 5 anys, i

voleu passar una bona estona a la

muntanya amb ells, passeu pel Centre

per informar-vos.

Text: Miquel Capilla

veient alguns petits gorgs encara enun estat decent.Sortim del torrent i arribem a lacarena, que més tard ens durà alCastell de Milany. Des de la carenas’obre l’horitzó fins al Pirineu.Gaudim del camí per aquesta partalta i avancem fins al Castell. Bonesvistes ens reben des de les restes delcastell, el més alt construït aCatalunya.Poc després baixem a una esplanadad'herba, on dinarem tranquil·lament.Acabant de dinar comença a ferfresqueta i decidim emprendre elcamí de baixada. Ho femrelaxadament, gaudint d'aquestapart més fàcil i agraïda, fins arribar aVallfogona. Una sortida ben maca, dela que molts han pres nota per tornaral Torrent de la Masica en una altraocasió.

Mura i Sant Sebastià de Montmajor

Flanquejant pel bosc Foto: Arístides Pujalte

Caminant per Mura Foto: Isabel Gómez

- 10 -

untanyam

CURS D’INICIACIÓ A LA MUNTANYA 2019El proper mes de setembre tenim programada una nova edició del Cursd’Iniciació a la Muntanya, adreçat a tots aquells que vulguin aprendre aplanificar i realitzar excursions amb autonomia i seguretat.

El curs consta de sis sessions teòriques i tres sortides pràctiques, i esrealitzarà del 12 de setembre al 23 d’octubre.

Ja pots inscriure’t i reservar la teva plaça!Més informació a: http://puigcastellar.cat/xxxive-curs-diniciacio-a-la-muntanya-2

- 11 -

ulturaC

Ruta modernista de Sant Joan Despí

El 9 de febrer vam anar a Sant JoanDespí a la descoberta del’arquitecte Josep aMaria Jujol i

Gibert, un dels exponents delModernisme.Jujol va ser arquitecte, dibuixant,dissenyador i pintor modernista. Es vadedicar a la docència a les Escolesd’Arquitectura i del Treball, a Barcelona.Els darrers 20 anys de vida va serl’arquitecte municipal de Sant Joan Despí.Nascut a Tarragona, la família es vatraslladar a la Vila de Gràcia. Vacol·laborar amb Gaudí en algunes obres,com la casa Batlló. Aquesta col·laboracióva aportar-hi més llum i color. Com Gaudí,era molt religiós i es reflecteix en les sevesobres. Jujol treballava amb artesans de lapoblació on se li oferia l’encàrrec. Treballàa Cornellà de Llobregat, Palma, ElsPallaresos, Guimerà, Monferri, ... iespecialment a Sant Joan Despí.Amb la Mònica, excel·lent guia, el primercontacte amb Jujol ha estat l’Església deSant Joan Baptista (segle XI), incendiadadurant la guerra civil. La reconstrucció(1943) la va fer Josep Maria Ayxelà, i Jujolhi va participar en els elements

decoratius: pintures de la capella de laVerge de Montserrat, bancs de fusta,vitralls, sagrari fet a partir d’una bombade sulfatar -recordant el passat agrícola dela ciutat- molt decorada amb filigranes,forjat dels canelobres de l’altar major...Després arribem a la Casa Rovira, encàrrecd’Antoni Rovira i Estruch per a decorar lafaçana de casa seva, un edifici de 1926.Jujol va aplicar uns esgrafiats geomètrics,i al frontó, coronant la façana, una imatgede Sant Antoni de Pàdua, fent referènciaal propietari. Un dels esgrafiats és lasignatura de Jujol transformada en creu.A prop trobem la Torre Jujol, edifici de1932. Es tracta de dues cases en forma de“L” unides per aconseguir que leshabitacions donessin al jardí i amb sol; enuna d’elles hi va viure l’arquitecte. Lesfinestres estan decorades amb el típiccolor blau intens que tant li agradava.Seguim per la Torre Serra Xaus,encarregada per l’industrial Pere Xauscom a habitatge. És una obra de 1921.L’estructura està formada per cossosquadrangulars. La decoració, sanefesesgrafiades de color blau i vermellós sotales teulades i la representació de dos ànecs

Text: Roser Martí Font

damunt les finestres. A les columnes queemmarquen l’entrada hi ha elementsdecoratius ceràmics.Arribem a una de les joies: Can Negre, unencàrrec per restaurar una masia de 1680,de l’advocat Pere Negre i Jover. Larestauració va durar de 1915 a 1930. Amés d’adaptar la masia, Jujol va edificar-hi un tercer pis com a golfes. A la façanaprincipal trobem esgrafiats, diversesfinestres i un balcó-mirador amb forma decarrossa; hi destaquen cinc medallonsformant la inscripció “Ave gratia plenadóminus tecum”. A l’interior, destacal’escala i el sostre decorat amb blau i blanc,rememorant el cel i els núvols. A la plantabaixa hi trobem un tríptic de Santa Tecla,possiblement del segle XV, protegit ambdues fulles de fusta que s’obren gràcies aun curiós mecanisme dissenyat pel mateixJujol.Continuem cap a l’altra joia: la Torre de laCreu o Torre Gibert, el seu primer disseny,encàrrec de la seva tia Josefa Romeu,vídua de Gibert, com a casa d’estiueig,donant-li total llibertat de disseny. Va ferdues cases independents basades en cinccilindres de diferents mides i alçades,rematades per un teulat amb cúpules demosaic. Molt interessants els treballs deforja, l’ús del guix, el trencadís a lescúpules (el vidre va ser substituït perceràmic per na Tecla Jujol, filla del’arquitecte). El 1966 l’arquitecte LluísBonet va fer una reforma per unir els doshabitatges. L’any 2015 l’Ajuntament vacedir l’edifici a la Universitat de Barcelonacom a Escola d’Idiomes.Finalitzem la passejada per la ciutat queens ha descobert un arquitecte innovador,dotat de gran sensibilitat per les formesde la natura, amb un gran interès peldetall artesanal i la reutilització dematerials de rebuig. Us convidem adescobrir-lo, que de ben segur no usdeixarà indiferents. Informació: CentreJujol-Can Negre. Plaça Catalunya s/n T933737363 - cannegre@sjdespi.net

*NOTA DE LA REDACCIÓDonada la seva extensió i la mancad’espai disponible, aquest text haestat reduït per la redacció delbutlletí. Demanem disculpes al’autora.

Can Negre Foto: Albert Noguera

- 12 -

ulturaC

Dins les jornades feministes del8 de març, vàrem organitzarconjuntament Àrtemis i el

CEP, una xerrada amb la GemmaLienas, on el passat 11 d’abril ens vaamenitzar, delectar i engrescar en lesreivindicacions feministes amb lesmúltiples estratègies que ella fa serviren la creació literària, sempre “Ambulls de dona”. Com ella deia, unadona, si és feminista, també fa elsseus escrits amb les ulleres lila, ambles que observa i analitza el món. Ensva a ajudar a veure la diferència entresexe i gènere i va posar múltiplesexemples en els quals la societatpatriarcal tracta de manera diferentles dones i els homes i, com ésnatural, aquesta diferència també esmanifesta en el tracte amb lesescriptores i els escriptors i elscontinguts dels seus escrits. Així ensva fer un repàs de les obres escrites

els darrers segles, on ens mostravaque a la literatura consideradauniversal, les dones ocupaven unpaper subordinat i en els pocs casoson la protagonista era una dona, comper exemple en “Ana Karènina”, o “LaRegenta”, al ser dones que no seguienels patrons establerts per la societat,acaben malament: soles, rebutjades,etc., donant a entendre que totes lesque volguessin sortir dels patronsestablerts, acabarien d’aquellamanera. Seguint les recomanacions de laVirginia Woolf, ens feia la reflexiósobre la necessitat que les donestambé havíem de tenir un espai propiper pensar, crear i treballar. Enscomentava que, encara avui, elsescrits de les dones on lesprotagonistes i els personatges sónfonamentalment femenins, esconsidera literatura per a dones. En

canvi, si els protagonistes són homes,es considera literatura per a tothom.Ens parlava que en la seva obra, ellacontemplava protagonistes dediferents etapes de la vida: infantesa,adolescència i edat adulta, a la vegadaque procurava presentar els diferentsmodels de família de la nostrasocietat, constatant així que res espot mirar sota un sol punt de vistaúnic e inalterable.Va ser tan interessant la xerrada, quevàrem sortir amb ganes de conèixermillor la seva obra i, gràcies a lacol·laboració de la Llibreria del CarrerMajor, vam poder adquirir llibres, quela Gemma ens va signar.Moltes gràcies Gemma! I a totes lespersones que ens vau acompanyar percompartir aquella tarda de reflexió igaudi. Grup de dones Àrtemis

La Biblioteca Central, plena Foto: Josep Mª Rosset

La creació literària amb ulls de dona

Text: Marta Valls ulturaC

- 13 -

Sortida a Prada de Conflent iMonestir de CuixàDins dels actes programats a

la ciutat pelCORRELLENGUA 2018, en

aquesta ocasió dedicats a PompeuFabra, commemorant-ne els 150 anysdel naixement, el Centre deNormalització Lingüística L’Heura,conjuntament amb el CEP i amb lacol·laboració d’Òmnium Cultural, vanorganitzar una “Ruta Pompeu” peralguns dels indrets fabrians de laCatalunya Nord.Finalment, el 27 d’abril -després dedues convocatòries fallides perqüestions meteorològiques-, hemenfilat a les 8 del matí cap a Prada deConflent i Sant Miquel de Cuixà.Després d’una parada a la PortaCatalana arribem a la vila de Prada,on va viure el Mestre durant el seuexili. A partir d’aquí hem seguit laRuta Pompeu guiats per la Maria, queens dona tota mena d’explicacions

per tal que puguem connectar ambels llocs, moment històric i culturalen què Pompeu Fabra es veié immers.Hem visitat l’església de Sant Pere dePrada i el seu retaule barroc, seguintper davant de l’antic Ajuntament ipassejant pel carrer dels Marxants,tot aturant-nos davant la façana delnúmero 15, on va viure el filòleg, quealeshores ja tenia 70 anys. Els seusinicis a l’exili a Prada no van ser fàcils,com tampoc ho van ser els anys quehi va viure, fins a la seva mort elNadal de 1948.Ens dirigim cap al cementiri on estàenterrat, i allà la Maria ens donamolts detalls sobre la personalitat,aficions, amistats i relacions ambaltres exiliats, com en Pau Casals,Alavedra... també sobre la seva vida il’interès per la llengua des dels 15anys, quan ja va constatar-ne lesseves irregularitats, que ell va

normativitzar. Hem fet l’ofrena florala la seva tomba i la foto del grup,abans d’encaminar-nos cap alMonestir de Sant Miquel de Cuixà.El camí cap al monestir és realmentmolt bonic, ja que discorre gairebétota l’estona al costat d’un canal id’un bosc d’alzines i roures. Peròencara és més bonic el paisatge quese’ns descobreix tot just arribar almonestir, amb la muntanya delCanigó al fons.Dinem i visitem el monestir, la sevacripta, el claustre, l’església... Ensortir, fem un berenar col·lectiu deforma desenfadada, abans de pujar al’autocar per tornar cap a SantaColoma.Ha estat una sortida profitosa; hemgaudit de la cultura, del país isobretot d’una dinamització iplanificació extraordinàries.

El grup al Monestir de Cuixà Foto: HEURA

Correllengua 2018

- 15 -

Sortida matinal a la Casa Sayrach

ulturaC

El passat 29 d’abril, amb una

puntualitat excel·lent,

trobada del grup al vestíbul

del metro, per anar on havíem quedat

amb el Manuel Sayrach: la Casa

Sayrach, que es troba al xamfrà de la

Diagonal amb Enric Granados. Ell

ens esperava a l’entrada de l’edifici

per parlar-nos de l’arquitecte que va

dissenyar i dirigir l’obra d’aquesta

casa. Se n’ha publicat un llibre,

Manuel Sayrach 1886-1937,

Arquitectura i Modernisme a Barcelona,

editat per l’Ajuntament de Barcelona

en el centenari de la seva construcció;

el nostre amfitrió és un dels fills de

l’arquitecte, i durant molt de temps

ha recollit i endreçat documents i

conservat el patrimoni familiar.

Gràcies a aquest treball s’ha pogut

crear l’arxiu Família Sayrach i ha estat

molt important a l’hora de fer el

llibre.

En Manuel Sayrach fill ens mena al

vestíbul de la Casa Sayrach, molt

ample; la porta principal és de ferro

forjat de línies modernistes. Al final

del vestíbul hi ha un mirall i una altra

porta també de ferro i vidre; la nau

central està ocupada per vint

columnes de pedra plena

d’ornamentacions de color blanc, un

treball inspirat en la natura i la llum,

molt presents en el pensament

filosòfic i espiritual de l’arquitecte.

Ens explica que el sostre fa referència

al Mediterrani, recreant un espai

marí, amb onades, esquelets i

petxines. L’escala forma una gran

xarxa i la reixa de l’ascensor està

decorada amb xiprers.

Sortim a fora per veure la façana de la

Casa Sayrach i ens trobem amb un

edifici de caràcter monumental que

dona a dos carrers; la part central té

unes tribunes semicirculars de pedra

que s’enllacen amb un templet que

corona la casa, que l’arquitecte li dona

una finalitat simbòlica: les columnes

blanques eleven l’esperit humà cap a

la llum. La casa també és coneguda

con “la casa de la nata” pel color

blanquinós del coronament.

Després varem anar a la casa del

costat, dissenyada també per

l’arquitecte Manuel Sayrach: La Casa

Montserrat, en homenatge a la seva

esposa. Ens trobem a l’entrar amb

una porta de ferro forjat i vidre, i dins

del vestíbul l’arquitecte ens proposa

una escenografia teatral, que és una

oda al gran teatre del món; el nostre

amfitrió, Manuel Sayrach, ens explica

que les dues M enllaçades per una

estrella de mar són les inicials del

noms de Manuel i Montserrat.

Observant amb atenció quedem

colpits per la decoració de cortinatges

realitzats en guix, en un espectacular

treball d’un gran realisme, destacant

la representació dels plecs i serrells.

Text: Elena Roc

Entrada de la Casa Sayrach Foto: Albert Noguera

- 16 -

El passat 12 de febrer elVicepresident del Parlament deCatalunya, Josep Costa, va

participar en una xerrada al CEP amb elTítol “Cap a on anem?”. Costa és veí deSanta Coloma i treballador al’ajuntament colomenc, en excedènciaper desenvolupar càrrec públic. Nascuta Eivissa, és lletrat i professor de TeoriaPolítica a la Universitat Pompeu Fabra.Convidat pel CDR Gramenet, l’acte el vaobrir el president del CEP, AlbertNoguera, donant la benvinguda alsassistents; a continuació va fer lapresentació Josep Lluís Sánchez com aentitat organitzadora.Costa va fer una síntesi del procéspolític a Catalunya: des d’on venim,passant pel referèndum de l’1 d’octubrei diagnosticant l’actualitat, atenent queaquell mateix dia s’inicià el judici alspresos polítics catalans. En aquest

ida del CentreV

Xerrada deJosep Costa

Text: Albert Noguera

sentit, afirmà que són momentsexcepcionals, i que a Madrid ens jutgena tots, i que creia que calia la unitat delsobiranisme, no només en lesprotestes, sinó també anant units enles comtesses electorals. Vapronosticar que el procés no s’aturarài que cada vegada hi haurà méspartidaris sobiranistes. Parafrasejantel que Sèneca va dir a Neró : “El teu

poder radica en la meva por, i si jo ja notinc por, tu ja no tens poder”. Inosaltres, va afirmar, ja hem perdut lapor, i això és imparable.La xerrada va ser seguida per una salaplena de gom a gom, que va poderinterpel·lar al conferenciant sobrediversos aspectes de l’actualitatpolítica.

El passat mes de març, en elmarc de la Gala de l’EsportColomenc celebrada al Teatre

Sagarra, el CEP va rebre una MencióEspecial en reconeixement pels 40anys que es disputa la Marxa deRegularitat. El guardó va ser recollitpel president del CEP de mans del’Alcaldessa Núria Parlon, el tinentd’Alcaldessa Diego Arroyo i el regidord’Esports Dani Salgado. Dels 64guardons, 6 han estat per a campionsinternacionals, 13 més per acampions d’Espanya, 26 a campionsde Catalunya, 6 mencions especials i3 persones homenatjades.

Premi al CEP a la Gala de l'EsportText: Albert Noguera, Foto: Ajuntament

D’esquerra a dreta: Núria Parlón, Albert Noguera, Diego Arroyo i Dani Salgado

El president del CEP presenta Josep Costa (a la dreta) Foto: Ferran López

El 6 d’abril es va celebrar undebat sota el títol el PERI delCasc Antic, organitzat pel CEP,

al Centre d’Art Can Sisteré, amb laparticipació de l’Albert Noguera,president del CEP, Jordi Mas, Tinentd’Alcalde d’Urbanisme, i AntoniSancho, arquitecte i membre de laPlataforma Salvem Ciutat Vella.L’Albert Noguera va exercir demoderador de l’acte.En la introducció, l’Albert Noguera varecordar que ja a l’any 1994 el CEP vaprogramar un debat sobre el quehauria de ser aquest PERI de CiutatVella, on hi va participar l’aleshoresregidor Carlos Grande. Per tant, el Plaes va gestar fa anys, i sempre ha estatcontrovertit, ja que no deixa de seruna transformació del rovell de l’ou dela ciutat.El Pla Especial de Reforma InteriorSanta Coloma Vella II s’aprova el 1999per unanimitat, amb la retirada demoltes de les intervencions previstes(sobretot al voltant de can Roig iTorres, l’allargament del c/ Masnou,es suprimeix la futura plaça porticadaal c/ Major, etc.) i es redefineix elPortal de la Vila amb menys alçada (elque la gent coneixerà com Pirulí).S’inicia el 2004 signant un conveniamb el constructor Francisco Ortega...però queda aturat amb l’esclat de labombolla immobiliària. Ortega teniael 83% de la propietat, que passa amans del Banc de Sabadell.... Elprojecte queda novament aturat al nohaver-hi entesa entre els hereusd’Ortega i el banc. L’Ajuntament no elpot desencallar perquè està en mansprivades. El 2016 es recupera elprojecte amb la seva inclusió en elPAM.El maig de 2018 s’iniciaven les obres

- 17 -

iutatC

DEBAT sobre el PERI del Casc Antic Text: ANC, Foto: Gramenet TV

d’enderroc, que queden aturadesdavant algunes protestes. Dies abansapareix la Plataforma Salvem CiutatVella, formada per afectats, veïns ialtres ciutadans, que demanenl’aturada de les obres i unareformulació del projecte. Al debat van quedar clars els dosposicionaments. El regidor Jordi Masva aclarir que ell es va trobar unprojecte aprovat i que caliadesencallar, que era beneficiós per laciutat, sense un cost excessiu per lesarques municipals, al ser finançat perla iniciativa privada. Va fer esmentque el nou pla suggereix recuperar laidea de principi de segle XX d’obrir elpasseig de l’Església amb l’enderrocde diverses finques. La construccióinicial d’una Torre (el pirulí) de 13pisos i més de 50 m d’altura, esrebaixarà 10 metres. També inclounous habitatges i comerços, la creaciód’una plaça pública de 1300 m2 i lareurbanització dels carrers veïns, comPedró, Marina...Per contra, des de la plataformaSalvem Ciutat Vella, relaten que tal icom està concebut el pla, constitueixuna operació urbanística de caràcterespeculatiu, i que qui dissenyal’urbanisme en aquest PERI és Sòlvia(filial del banc de Sabadell) pel seu

propi benefici, quan hauria de serl’Ajuntament qui prengués les regnesde la situació. Es queixen que a horesd’ara la promotora no ha explicat comserà el projecte final. Creuen quehauria d’haver estat un projecteconsensuat entre tots els implicats, ifonamentat en les necessitats realsdels colomencs, tractant-se d’unprojecte de reordenació urbanísticad’aquesta magnitud. Constaten que30 famílies són les afectades pel PERIi que moltes no han rebut lesindemnitzacions pactades. Laplataforma demana limitar l’alçadadel “Pirulí” a la de la resta de pisos dela Rambla, i preservar el màxim lesedificacions existents, que donen“caràcter genuí” a aquesta part de laciutat.Des de l’Ajuntament es mostrenoberts a alguns canvis, com el demantenir l’edifici de l’Estudi Nou, alc/ Pedró 14 i a donar sortida a lesfamílies afectades, però prosseguiranamb el projecte després d’unamoratòria de 6 mesos, ja queal·leguen que la zona s’està degradantamb la paralització de tants anys.El públic que omplia can Sisteré vaseguir amb interès els dosposicionaments, i va poder formularmoltes preguntes als dos ponents.

Presentació del llibre“Allò que el vent no s’endugué”Memòries de Joan Vicente Castells

Presentació a Can Sisteré Foto: Jordi Tarrés

iutatC

L’Ateneu Popular Julia Romera vaacollir, el passat 5 d’abril, laprimera presentació del llibre de

Roser Vicente, que recull les vivènciespersonals, científiques, educatives ifilosòfiques d’en Joan Vicente Castells.La sala era plena de gent que, amb laseva assistència, retia homenatge a unade les persones que més ha contribuït aldesenvolupament cultural de la nostraciutat. La presentació, portada a termeper Ángel Sody i Roser Vicente, donà peua un intercanvi d’emotius records entreels concurrents.El dia 10 se celebrava la segonapresentació a la Sala d’Actes de CanSisteré; aquesta vegada, a més de RoserVicente, amb la col·laboració d’en JuanjoGallardo, Joan Devis i Albert Noguera.Ells exposaren aspectes diversos delpersonatge, com el seu compromís socialfidel al pensament llibertari; la dedicacióper recuperar la nostra història antiga,fent-la extensiva a altres companys delCEP; la creació d’entitats (MuseuMunicipal, Centre d’Estudis de laNatura) que han portat el nom de laciutat pels àmbits de la recerca. Tambéaquesta vegada la sala va quedar petitaper encabir la quantitat d’assistents.

- 19 -

iutatCJoan Vicente Castells i la lluita per la llibertat

Vaig conèixer Joan Vicente a la

tardor de 1972. Me’l presentà

Sebastià Puigserver «Sebas»,

company de militància en els Grups

Obrers Autònoms de Santa Coloma

(GOA). La meva primera impressió va ser

la de tenir davant meu un home seriós,

estudiós i activista cultural. Més

endavant vaig saber de la seva militància

llibertària i del seu gran amor per la

natura. Per aquelles dates acabàvem

d’obrir, conjuntament amb els militants

de JOC, el Centro de Amigos del Fondo, al

carrer Beethoven. En Vicente, a petició

nostra, ens va fer diverses xerrades sobre

els orígens de l’Univers, de la Terra, de

l’Home, i d’altres. També alguns

companys s’iniciaren en l’Esperanto a

través d’ell.

Arran d’aquell contacte, vam conèixer la

gran labor que portava a terme per crear

un espai on poder divulgar els seus

coneixements de geologia, arqueologia,

etc. i exposar les nombroses peces que,

amb altres companys del Centre

Excursionista Puigcastellar, havia anat

recopilant al llarg de molts anys. Fruit

d’aquesta tasca fou la creació del Museu

Municipal, en 1974. Però avui no parlaré

d’en Joan Vicente com a estudiós, sinó de

l’home compromès socialment en la

lluita per les llibertats.

Cap a 1975, els GOA ens plantejàrem

adquirir un local per desenvolupar

activitats, entre elles la constitució d’una

cooperativa, entitat legal, i a la vegada

preparar el camí cap un futur Ateneu

Llibertari quan la legalitat o la correlació

de forces ens ho permetés. A aquestes

primeres reunions, a més de Vicente,

venien altres companys

anarcosindicalistes com Joaquín Amores

Ortiz, Morell i José Navarro Muñoz. Per

aquella època ja havíem iniciat els

contactes per reconstruir la CNT.

Ja en 1976, la seva col·laboració fou

cabdal, un referent entre els antics

anarquistes i els joves, en el

desenvolupament de l’Ateneu Llibertari

de Santa Coloma i la Cooperativa La

Armonía; promovent la Biblioteca Social

La Hoguera amb la donació d’una

important col·lecció bibliogràfica.

El 29 de febrer d’aquell any es convocà

una assemblea on acudiren les

organitzacions llibertàries existents al

país i una representació dels companys

de l’exili. En aquesta assemblea

s’assentaren les bases per a la

reconstrucció de l’organització

sindicalista, es constituïren els sindicats

d’indústria, i Vicente, des del

començament del procés participà en la

constitució del sindicat d’Arts Gràfiques;

afilià gran part de la plantilla de la seva

empresa i participà activament en la vaga

d’Arts Gràfiques d’abril de 1978. La CNT

iniciava un nou cicle després de 37 anys

de repressió i clandestinitat.

Quan al juliol de 1979 Vicente assisteix

al míting confederal a Toulouse, es

retroba amb el seu company Manel

Llàtser, exiliat des de 1956 arran de la

detenció i empresonament d’ambdós i

altres companys el 1955 per propaganda

il·legal i associació il·lícita. Aprofita el

viatge per presentar la maqueta d’una

revista semblant a la mítica Estudios, -

editada a València entre el 1922 i 1937-

amb l’assessorament dels companys

Joaquín Amores, Severino Campos,

Josep Xena, Germen Zamorano i José

Navarro Muñoz. Finalment, el 1980 surt

la revista Ideas, que mes tard es

denominà Orto.

A mitjans de 1986, Vicente, amb Genís

Ibáñez Berruezo, Àngel Martínez Hualde

i Enric Casañas, i la col·laboració d’altres,

es constituí a Santa Coloma el Grup

d’Estudis Historico-Socials, que ell

coordinava. Aquest grup va editar el llibre

de José Berruezo Por el sendero de mis

recuerdos, del qual s’ofereixen molts

detalls en José Berruezo y Juan Vicente.

Epistolario 1976-1987.

El 1991 col·labora en la creació de la

revista Gramenet del Besòs, editada per

l’Ateneu Llibertari de Santa Coloma,

formant part de l’equip de redacció. El

1999, quan jo preparava un article sobre

Julia Romera per a la revista Ágora, em

vaig entrevistar amb ell i em facilità la

part de les seves memòries que tractava

sobre ella, que aleshores encara estaven

inèdites.

Com dèiem en el llibret que li vam dedicar

algunes entitats el 2001 amb motiu del

seu homenatge, Joan Vicente Castells ha

representat un referent fonamental en

els darrers cinquanta anys de la vida de

la nostra ciutat, mantenint-se fidel a les

seves idees i lluitant per elles fins els

darrers dies.

Text: Ángel Sody de Rivas, Foto: Francesc Sala

- 20 -

iutatC

El pi d’Anselm de RiuText: Ramon Jordan. Fotos: Arxiu CEP

El passat 27 de març el pid’Anselm de Riu delSinguerlín, desprès de

trencar-se-li una branca, va serdecapitat. No entraré, com a personano entesa, de si es podia trobar unaaltra solució que la seva desaparicióperò, ...que en menys de cinc hores dela trencadissa ja estigues serrat a dospams de terra fa pensar en el pocdebat entre tècnics especialitzats quehi deuria haver! Del que sí que no entinc cap dubte, és que aquest històricpi ha estat el referent de vàriesgeneracions nascudes i viscudes albarri.Aquest magnífic arbre va serdefensat per tres dels veïns méspropers, que s’hi varen enfilar perevitar la seva tala quan, durant laguerra civil i la postguerra es talavenels arbres dels voltants de la ciutatper aconseguir llenya per les llars defoc i cuines econòmiques a causa dela manca de carbó, fins a tal punt queva quedar desarborada la nostramuntanya. Aquest pi era un bon puntde referència per retrobar-se i quanel primer bus va arribar al Singuerlínla seva parada era la principal delbarri.Ara, mirar aquest tram de l’avingudadona la sensació de trista nuesa. Uncop més, el Consistori ens demostraforça manca de sensibilitat pelpatrimoni de la Ciutat, i no sembladisposat a proposar-ne un debatciutadà, tal com reclamainsistentment el CEP. De ben segurque si aquest magnífic arbre haguésestat en una finca privada, a horesd’ara el propietari ja estaria requeriti sancionat.Cal esperar que el lema “amb tu femnatura” que porten el vehicles deParcs i Jardins de l’Ajuntament de laCiutat sigui una realitat i no uneslògan, i el parterre del lloc on haviaviscut l’arbre quedi dignificat idignifiqui els veïns de l’entorn. La branca esqueixada

Santa Coloma, anys 50, amb el pi en primer terme

Text: Joan López

el llum encès?”.O en trobar una persona que haviaestat motiu d’una sortida nocturnadel metge no se n’estava de dir-li: “Jaestàs bo? Vatua, quina feinada ensvas donar, noi!”.Els moments més vistosos en quèparticipava eren els actes oficials i laFesta Major, i el dia de més lluïmentera el dia de Corpus a la processó,obrint pas a les autoritats. Un parelles mudaven amb l’uniforme que elspagava l’Ajuntament, els altres nomésla gorra.De dia es dedicaven a feines pocconcretes, esporàdiques o de pagès.Quan en una casa hi havia un difunt,si la família ho demanava l’anava avestir. Repartir les esqueles de totsels morts, es limitava a passar-la persota la porta discretament, però si lipreguntaves, et donava els detalls del’infortuni. Fora d’aquests ingressosocasionals, no tenia sou i la sevaretribució era la recaptació que de

forma voluntària feia de casa en casa,un diumenge de cada mes. Obria laporta i deia: “Sereno!”, i a lescriatures ens feia il·lusió donar-li elscèntims. T’esperaves uns moments,es posava la mà a la butxaca, paravesla teva mà i t’hi dipositava ungrapadet de minúsculs confitsbarrejats amb borrissol i restes depicadura de tabac de la butxaca. Maiva ser utilitzat per les mares per ferobeir a les criatures, com passavaamb altres autoritats.El sereno va ser una molt respectadaocupació que facilitava la convivènciai la seguretat suficient per aquellstemps.

*Nota de la redaccióPel fet que el sereno torna a estard’actualitat a Santa Coloma, ensha semblat oportú reproduirl’article publicat al número 36 delButlletí del CEP, del mes d’octubrede 1992.

eminiscènciesR

- 21 -

“Serenos” Foto: Arxiu J. López

El sereno*

Una de les figures mésentranyables que hemperdut, ja fa temps, és la del

sereno. Era la màxima autoritatnocturna i tot i que no feia cap porsortir de nit, era agradable trobar-te’l.Al poble es feia una vidaabsolutament tranquil·la, hi havia paui un total avorriment, i procurava fer-se el trobadís a l’hora de la sortida delcinema o d’algun dels pocs actes quees feien.La preocupació de la vigilàncianocturna, a part d’evitar robatoris, erael requeriment d’alguna família quetenien un malalt greu o un part i eraimprescindible per acompanyar elmetge, la llevadora o el capellà a lacasa on passaven el tràngol, is’esperava, per a tornar-los a casa oper si calia anar a la farmàcia, ja quetampoc obria si no era en la sevapresència. També hi havia qui tenianecessitat de llevar-se a una horadeterminada i es feia cridar i ja podiadormir tranquil, que a l’horaacordada, el sereno trucaria a la porta.Motivat per la mateixa feina sentiapreocupació i curiositat per qualsevolanormalitat, i per tant, estava alcorrent de tot el que passava. Eracorrent que en trobar-te’l de dia pelcarrer et preguntés: “Que us passavaalguna cosa anit, que a la una teníeu

MOLTA GENT ENS LLEGEIX!MOLTA GENT POT VEURE’T DES D’AQUESTES PÀGINES!

ANUNCIA’T AQUÍ!Informa-te’n! Truca o envia’ns un correu a: puigcastellar@puigcastellar.com

per la Serralada de Marina, ambdiferents proves que havien desuperar les i els infants per grups.Cada un tenia l’oportunitat deconvidar a dues amigues a compartirel dia amb nosaltres i ens ho vampassar d’allò més bé!

DESPRÉS VAN ARRIBAR LESCOLÒNIES DE VENT I TERRA

Un altre canvi que proposem aquestany és fer més dinàmiques i sortides

on les i els infants comparteixin espaii temps amb altres persones de lamateixa franja d’edat, ja que així espoden adaptar millor les dinàmiquesi les rutes, alhora que fomentem elcaliu dels grupets d’elements.Aquestes colònies van ser moltespecials, ja que les i els mateixosinfants van organitzar el cap desetmana promovent aixíl’organització i la responsabilitat querequereix una sortida d’aquestaíndole.

Trobada general del sector al Masfonollar

- 22 -

rup InfantilG

Aquest segontrimestre ha estat decanvis i això hacomportat que hagipassat volant, mentremonitores i infantsens hi estem adaptant.

TROBADA AMB LES FAMÍLIES

Vam engegar amb una trobada ambles famílies, on vam explicitar com esduu a terme l’organització interna delGrup Infantil del CEP, d’on la sevacanalla en forma part, i com s’aniriadesenvolupant el trimestre. Un delscanvis més significatius és l’ús del MasFonollar com a espai on ferdinàmiques amb infants, i per al’increment de la participació tant defamílies com d’infants per a poderfomentar l’apoderament de lesintegrants del Puig.

PRIMERA SORTIDA

Va ser tot un èxit. Vam celebrar el diade l’amiga fent una ruta d’orientació

Dia de l’amiga. Serra de Marina

Montserrat

- 23 -

Text i fotos: Grup de “monis” del GICEP

I UNA DE LES EXCURSIONS MÉSEMBRUIXADES DEL TRIMESTRE:

El Cau de les Bruixes! Vam desplaçar-nos a Centelles, on vàrem gaudird’aquesta festa que gira entorn latradició de les bruixes sàvies,l’esoterisme i la màgia. I tant que vaser màgica aquesta excursió, ja quevam presenciar rituals i, fins i tot,vam haver de trobar ingredients pera fer pocions!

TROBADA GENERAL DEL SECTORDE L’ESPLAI

Es va fer un parell de setmanesdesprés al Mas Fonollar, on les i elsinfants van voltar lliurement pelsdiferents espais que proposàvem, i ones duien a terme tallers variats. Elsgrups de joves dels diferents esplaisque hi van participar van podergaudir d’una formació de gènere i, enacabar, vam fer una festeta ambmúsica i xocolatada.

MONTSERRAT

A finals de Març ens vam tornar acalçar les botes de muntanya i vamdesafiar el cim més alt de Montserrat:Sant Jeroni (1.236 m). Vam enfilar lamuntanya amb el famós carrilet finsal Monestir, on vam començar acaminar. Estem segures que ningúoblidarà les escales que vam pujar.Què ho sabíeu que n’hi ha més de2000? Alguns infants les van contar itot!

TROBADA AL MAS FONOLLAR,

. . . on els grups de Vent i Terra van ferjocs i dinàmiques per aprendre apreparar una bona motxilla, mentreels grups d’Aigua i Foc es reunien perenllestir els preparatius de la ruta

Montserrat

amb campaments, proposada perSetmana Santa. Tant les i els infantscom les monitores semblaven moltmotivades amb aquesta ruta...malauradament no es va poder ferper manca de participació d’infants.

ELS CAMPAMENTS AL PASCUALET

Finalment, per acabar aquest

trimestre tan mogudet, tots els grupsmarxem de campaments al Pascualet(Caldes de Montbui) on, entre altrescoses, aprendrem com sobreviure siens trobem en alguna situació queens pot sorprendre al bosc.

- 24 -

rfeó TanitOgom, de seguida les internes es vandeixar portar per la música, onalgunes d’elles no van dubtar acantar, picar de mans al ritmed’algunes cançons, i fins i tot aixecar-se de les cadires i ballar.El temps passa lentament a la presó -malgrat que les internes participenen tallers, treballen i practiquenalguna activitat esportiva-, i lesrecluses agraeixen que els caps desetmana s’organitzi alguna activitatcultural que trenqui la seva rutina iels faci oblidar durant una estona queno són lliures. L’acte es va concloure amb un bis del’havanera “La caña dulce” i lesmoltes assistents van gaudir iemocionar-se amb les pecesinterpretades, i el concert vafinalitzar amb intensosaplaudiments.La coral considera que aquestaexperiència va ser molt interessant,gratificant i engrescadora... i si éspossible, hi participaria en altresocasions i en altres escenarisd’aquesta naturalesa. A la sala d’actes Foto cedida per la Institució penitenciària

Concert a la presó de dones de Wad-RasL’Orfeó Tanitcanta a la presóde dones de laVil·la Olímpica.

El 24 de març d’enguany, l’OrfeóTanit va oferir un concert dedotze peces de repertori

musical divers a les recluses d’aquestcentre penitenciari, sota la direcció delJosep Pascual.Amb una sala d’actes plena de gom a

- 25 -

rfeó TanitO

L’Orfeó al Teatre Sagarra Foto: Amàlia Padilla

Concerts del CarminaBurana al Teatre Sagarra

El 8 i 10 de març d’enguany vantenir lloc al teatre Josep M.Sagarra de la nostra ciutat dos

concerts de l’obra Carmina Burana.Tots dos van ser interpretats perl’Orfeó Tanit de Santa Coloma deGramenet, la coral Ipharadisi i la coralVocal Ensemble -ambdues de l’EscolaMunicipal de Música-, la banda deMúsica de l’Associació Musical CanRoig Torres, i quatre solistes: CésarPuente (baríton), Anna Fernández(mezzosoprano), M. Luz Martínez(soprano) -aquests tres, professors del’Escola de Música-, i la soprano deSanta Coloma Montserrat Melero,tots sota la direcció de SalvadorFrancés.L’obra, emmarcada dins la 1ª mostra

de música clàssica Músic & Roig, que haorganitzat l’Escola Municipal deMúsica Can Roig i Torres, va serl’aperitiu que va obrir aquest festival.

El Carmina Burana es una cantataprofana del segle XX, basada en 24poemes medievals que es van trobaren un monestir benedictí alemany el1803, en un còdex datat entre elssegles XII i XIII, i que lloa les passionsterrenals i critica el clergat i elsgovernants. És obra del compositoralemany Carl Orff, i va ser estrenadal’any 1937. Malgrat la polèmica queva aixecar, va acabar convertint-se entot un clàssic del segle passat.

Enfrontar-se a aquesta obra va ser tot

un repte per als músics i cantaires, ies va viure amb molta intensitat iemoció. L’escenari del Teatre JosepM. de Sagarra es va omplir amb unscent cinquanta músics, cors i solistes. Cal subratllar la bona connexió delscors amb la banda municipal, lesreconegudes veus dels solistes, labona direcció de l’obra, i per tant, elresultat final no podia ser un altreque més que satisfactori i exitós. En els dos concerts, el teatre es vaomplir a vessar de públic heterogeniamb ganes de fruir de la conegudaobra de Carl Orff. El públic, posat enpeu, va respondre amb intensosaplaudiments i va ovacionarintensament les interpretacions elsdos dies.

Text: Dolors Romero Labrada

- 26 -

Notícies del Poblat i el seu entorn

Hem tornat a demanar que els serveistècnics i jurídics de l’Ajuntament facinl’estudi d’una variant del camí d’accés alPoblat apta per a maquinària petita pelstreballs d’excavació i moviment de lesterreres. Faran un topogràfic per saber lespropietats afectades i si tècnicament éspossible. També insistim novament en laurgent necessitat de professionalitzar iampliar les guàrdies a dissabtes idiumenges, que són dies de afluènciamassiva de visitants.El Museu demana fer un tractament pereliminar definitivament la vegetació delPoblat, que perjudica l’estabilitat delsmurs. Donat que el Municipi es vadeclarar en un plenari “lliure deglifosfats” -que limita els tractamentsfitosanitaris-, es veurà si és possible unaexcepció, al tractar-se d’un lloc nohabitat, o s’hauran de buscar solucionsalternatives.S’insisteix en la necessitat d’avançar enl’avantprojecte del Centre de Recepció deVisitants, de característiques senzilles,amb contenidors folrats de fusta i espaisper la Recepció, serveis sanitaris i perguardar les eines d’excavació. Es proposarecuperar el projecte inicial i adaptar-lo ales noves necessitats. Un cop aprovat,se’n buscarà el finançament.

VALORACIÓ DE LES OBRES DEMILLORA AL PLANELL DE LESALZINES I ACCÉS AL POBLATEs valoren molt positivament per part detots les millores al camí d’accés al Poblati la recollida i conduccions d’aigües. Eltalús exterior del camí és fràgil i se’nhaurà de millorar l’estabilitat, ambplantació d’arbusts o altres solucions.Els bancs de pedra seca, les bases de lacapelleta de Sant Bernat, dels monòlitsdel GR 92 i del Poema al Garrofer tambéhan quedat molt bé, i el conjunt presentauna destacable uniformitat.L’únic problema que el CEP hi troba alPlanell és l’eliminació dels canals derecollida d’aigua, que potenciaven el rec

1. REUNIÓ de la COMISSIÓ deSEGUIMENT del CONVENI DELPOBLAT IBÈRICEl passat 7 de febrer, amb l’assistència derepresentants de l’Ajuntament, Mediambient, Museu i CEP, es van abordardiversos temes relacionats amb el poblatibèric Puig Castellar i el seu entorn. Us endestaquem els següents:

EL POBLAT IBÈRICLes feines més urgents són les derestauració de diverses àrees del Poblat -especialment a la vessant Sud-, i laconsolidació dels murs de les cases 12,13, 29 i 32. El pressupost de totes lesobres a realitzar és de 50.000 €. Demoment no es disposen dels recursos i estreballarà per a aconseguir-los.

ol·lectiu ciutadàC

Retirada de pins afectats. Reunió dels tècnics amb el CEP Foto: Albert Noguera

Mur esfondrat a un habitacle nord de la vessant Foto: Albert Bellido

- 27 -

del arbres dels voltants. Els tècnicsexpliquen que -tot i constar en el projectela seva conservació-, dificultats tècniqueshan aconsellat la seva eliminació. El CEPdemana que per mantenir el regim hídrices facin “olles” (escocells) als arbresafectats, i es tingui cura del seu rec enperíodes de sequera. Es demanarà al Parcla seva col·laboració.Per millorar l’aspecte del Planell i lluitarcontra l’erosió, es provarà de ferhidrosembra i es plantaran vàries oliveresal seu voltant. En relació al vell projectede portar aigua al Planell, ens comentenque actualment no està previst, i quequan el Centre de Recepció estigui fet espodria repensar de nou.A la tanca d’entrada al Poblat s’hiinstal·larà una barrera per impedir el pasde bicicletes i cavalls al recintearqueològic. El mirador de les aus incorporarà un rètolamb identificació de les quehabitualment passen pel corredor. Tambés’està treballant en una novasenyalització general.La segona fase de les obres ja nocomençarà fins la tardor, que es farà eltractament de la fusta, ferro, vegetacióinvasora... es retiraran les pilonesantigues, es revisarà la tanca actual, etc.

2. PLAGA DEL TOMICUSDurant els mesos de març i abril s’handut a terme les feines programades perretirar tots els pins afectats pel Tomicus aTorribera, Can Butinyà, La Pallaresa i lazona obaga de la Font de l’Alzina.Aprofitant aquesta actuació, també s’hanfet feines de “gestió forestal”, tallant pinsen algunes àrees massa denses, queafeblien el creixement del conjunt. Elstècnics aposten per boscos més potents ia ser possible amb regeneració natural,com ja està passant a la Serralada delLitoral, on l’extracció dels pins ha donatpas a les alzines, roures, oliveres,lledoners, etc.Haurem de veure si les nostres

muntanyes tenen el mateixcomportament, però de moment creiemque la feina era molt necessària, i ha estatmolt ben feta. Els arbres tallats, s’hanaprofitat per fer “biomassa” i la majorpart de brancada petita s’ha triturat perfer “compost”. Encara queden pins pertreure, especialment a la zona obaga delBosc Llarg, Font de l’Alzina i LesTerrasses. Hem reclamat que acabin lafeina.Malgrat tot, nosaltres creiem que haquedat massa brancada al territori sensetractar, que és un perill potenciald’incendi, i el que ens preocupaespecialment són els marges de la pistade Torribera i can Butinyà, pas moltfreqüentat per passejants i vehicles. Ésabsolutament necessari i urgent que siguiretirada per l’Ajuntament o el Parc.En un altre àmbit, en inspeccionar lesfeines fetes a l’interior de Torribera, ensha sorprès el mal estat que presenten leszones de bosc situades a la part alta de lafinca, on també ha quedat una granmassa forestal per terra i sense tractar,amb l’agreujant de tenir al costat pinsenormes i de gran frondositat, lesbranques dels quals arrosseguen perterra. Aquí, el perill d’incendi encara éssuperior. Hem preparat un informe idemanat a la Diputació (propietària de lafinca) que prengui mesures urgents alrespecte.De tota manera creiem que es d’agrair a

Text: Col·lectiu ciutadà del CEP

Generalitat, Ajuntament i tots els Grupspolítics, el recolzament a les propostesque el CEP va denunciar i liderar en el seudia, pel que fa a l’estat dels nostresboscos.

3. TREBALLS FORESTALSDesprés d’una tardor extraordinàriamentplujosa, ens hem trobat amb l’hivern méssec des que es tenen estadístiques. Ambprevisió, i per lluitar contra les plagues,hem seguit millorant les retencionsd’aigua de pluja en benefici de tots elspins adults, així com de nombrosesalzines, roures i una gran surera, tots ellsal peu del Planell.

4. INCIVISME i VANDALISME ALPLANELL DE LES ALZINESNovament, com tants dissabtes, lapaperera de l’entrada del Poblat està avessar, i els seus voltants plens de totamena de deixalles. Lamentable imatgeque haurien de millorar, tant per part delParc com de l’Ajuntament, i naturalment,que els visitants en tinguin més cura.Un d’aquests darrers dissabtes queanàvem a feinejar al planell de les Alzines,vàrem tenir una desagradable sorpresa:els rètols informatius de l’entrada delpoblat havien estat ratllats, sembla serque amb un punxó o una eina de ferro. Elque ha quedat més afectat és el central,tot i que els altres dos també. Una mostra mes del gravíssim problemad’incivisme que patim.

Estat d’un dels rètols afectats Foto: Albert Bellido

- 28 -

Com anunciàvem en el butlletíanterior hem dut a terme les següentsactivitats:

CONCERT D’HIVERN

Celebrat el 3 de febrer al Teatre Sagarra,en l’homenatge a Josep Bastons “L’homede la guitarra”, que havia d’assistir al’acte però un atac de ciàtica li ho vaimpedir. Aquest va ser l’únic aspectenegatiu de la vetllada que ens van oferirIndira Ferrer i Georgina Espolet,acompanyades del grup “Port bo” ambun repertori de boleros i havaneres iamb la música del piano d’Antoni Mas,contrabaix i percussió que van fer lesdelícies de la nombrosa assistència.

DINAR-BALL

Aquesta trobada, tan esperada cada any,tingué lloc a ca n’Armengol el 17 defebrer. Ens ho vam passar d’allò més béamb la degustació del menú i l’animaciódel “Duet Dominó” i les seves pecesmusicals, barrejant temes de la “nostraèpoca” amb d’altres de més actualitat, iacabant amb les notes d’una sardana i laclàssica “Hora dels adéus”

BALLADES DE SARDANES

La primera d’enguany, amb motiu del“Dia de les dones”, es va fer el diumenge3 de març als Jardíns de can Sisteré, onens vam haver de traslladar, ja quel’espai previst a la plaça de la Vila estavaocupat per la celebració del Carnaval. Alllarg del matí es va arribar a formar unabona rotllana. Sardanes molt airoses iben tocades per la cobla Ciutat deGirona, alguna d’inèdita, com “La viaromana” de Mª Teresa Monclús, -finalista al concurs de la sardana de l’anyque es proclamarà al mes de maig- i

ardanesSPatronat i Amics de la SardanaACTIVITAT SARDANISTA

Dia de les dones, ballada als jardins de Can Sisteré

Text i fotos: Joan Llagostera

- 29 -

ardanesSaltres de temps passats com “MariaMercè” de Josep Mª Boix, que va sermúsic i cap de l’antiga cobla Girona,combinades amb obres d’altres autorsconsagrats, com Viladesau, Coll iFerrando, Saderra, Jaume Ventura,Mas i Ros, Bonaterra i Dolors Viladrich.

Per Sant Jordi, va ser la cobla Premià laque va complementar l’ambient de lafesta, amb les notes que, encabits en elpoc espai que ocupaven els llibres i lesroses, els esforçats sardanistes vanpoder puntejar.

APLEC DE SANT SADURNÍ

Un dia esplèndid el que vam podergaudir el grup d’amics que el darrerdiumenge d’abril ens vam desplaçaramb autocar a la capital del cava.Sardanes matí i tarda, arrossada degermanor i visita a la fàbrica dexocolata Simón Coll, amb unainteressant explicació -amb audiovisuali tastet- de diferents modalitats delproducte en les fases de la sevaproducció i acabats finals. Algú es podiaresistir a emportar-se de la botiga acasa alguna d’aquestes temptacions pelpropi plaer o per obsequiar familiars oamics?

CURS D’APRENENTATGE

El 4 de maig, al local del CEP, elsmonitors de la Colla Laietans deBarcelona reprenen las classesgratuïtes, obertes a tothom i a totes lesedats. Cada dissabte al matí de 10:30 a12 hores.

APLEC DE LA SARDANA i DIADADEL SOCI

Quan llegiu aquesta crònica, s’hauràcelebrat la festa gran de l’Aplec al parcEuropa, el 26 de maig. La Diada delSoci la celebrarem a la Font de l’Alzina,el 16 de juny, amb esmorzar i sardanes.Els socis teniu informació d’aquestactes i com sempre se’n farà difusióamb cartells i programes.

Ballada de Santa Jordi

Aplec de Sant Sadurní

- 30 -

L’Aula a Santa Coloma de Queralt Foto: Manel Garrido

ula AAula ItinerantVisita Sant Martí deTous i Santa Coloma de Queralt

menú molt bo, i tot seguit visitàremel Centre de la Vila, el Castell del segleXII i l’església gòtica de Santa Maria.Passàrem per l’antiga botiga de CalJaume Punto, que era drogueria,xocolateria, confiteria i cereria dels

anys 60, i que conserva l’estructura iproductes d’aquella època.Una magnífica sortida organitzadapel Francesc Caballero. FelicitatsFrancesc !!!!

El passat 26 de març, amb un diaesplèndid i bon ànim, unnombrós grup d’alumnes de

l’Aula va visitar Sant Martí de Tous,poble situat a la comarca de l’Anoia,enclavament medieval dels seglesX/XI. Vam veure el magnífic nucliantic, el castell de Tous i l’església deSant Martí, així com una col·lecció dequadres que pertanyien al Monestir deSant Jeroni de la Murtra.Ja a Santa Coloma de Queralt vamdinar al Restaurant "Can Ton" en unentorn magnífic i de bon humor. El

Grup detertúlialiterària

Han estat tres el llibres llegits ianalitzats per aquest grup enel segon trimestre del Curs:

WASHINGTON SQUARE, de HenryJames. Ens ofereix un agut anàlisi de laclasse mitjana novaiorquesa de finalsdel segle XIX.TREN A PUIGCERDÀ, de BlancaBusquets. Dotze personatges atrapatsen un tren revelen les seves vides idescobreixen que tenen quelcom encomú.LES BELLES IMATGES, de Simone deBeavoir. L’ambientació i elsprotagonistes serveixen a l’autora permostrar la hipocresia i les mentides delmodel burgès.Aquest dinàmic grup es reuneix cadadarrer dijous de mes, a les 5 de la tarda,a la Sala Verda de la Biblioteca Central,coordinat per la Roser Martí.

Text i fotografia: Manel Garrido

La xina era un país desconegut. Solses coneixia a través dels productes(seda, porcellana i espècies) que

venien en caravanes que comerciaven através de l’anomenada Ruta de la Seda aciutats musulmanes properes:Constantinoble, Alep, Damasc, i erenmés preuats que l’or o la plata.Al S XIII ja hi van anar missionersfranciscans a evangelitzar, així com MarcoPolo, fill d’un comerciant venecià, i que altornar va escriure el “Llibre de lesmeravelles” amb relats fantàstics.El 1453, amb la caiguda deConstantinoble, calia buscar novesrutes alternatives: amb caravel·less’inicien expedicions de descoberta deterres llunyanes.. amb els portuguesos,avançant per l’Àfrica fins arribar a l’Índia,i els espanyols arribant a Filipines, esconeix la Xina de primera mà, lluny derelats fantàstics.Troben país molt poblat, el doble queEuropa i amb una organització social

Conferència

“Quan Europava descobrirXina”Professor: Diego Sola. Doctor en Història Moderna

peculiar. Es cultiva arròs de maneraintensiva, la terra es propietat de l’estat,l’Emperador n’es la màxima autoritat isegueixen una doctrina filosòfica i moral:el Confucionisme. Amb una fiscalitatmolt avançada governada pelsMandarins, funcionaris que accedien alcàrrec a través d’uns exàmens.Sant Francesc Xavier, des de Filipinesvolia evangelitzar la Xina, però només vaarribar a Japó. Els xinesos practicaven elculte als morts de la família... en lloc deblat per fer pa feien servir la pastad’arròs... Els jesuïtes, davant la dificultatd’encaixar la religió catòlica amb eltarannà xinès, van utilitzar unaacomodació cultural: Van adoptar unavestimenta adequada a l’estil del país, vanaprendre les llengües locals, van tenircura de conèixer els textos de la saviesa,la filosofia i les religions orientals i van

implantar una pràctica religiosa tolerant,-cosa que a Roma agradava- no expliquenla història del cristianisme perquè no hoentendrien... es censura la imatge delCrist crucificat... les guerres de religióeuropees també es censuren... El 1586 González de Mendoza publica“Historia de las cosas”, on parla del té,de la gran muralla, de l’escriptura, de lacomplexitat del país,,, que no hi hapobres perquè l’emperador cuida que non’hi hagi, que el treball és una obligació,que rebutgen la ociositat. Admira aquellmodel de societat, que anomenemSINOFILIA. En canvi, Alonso Sánchezcritica el país perquè, diu, falta contra lallei de Déu, denunciant de pecats idesviacions morals, i propugna lapredicació de l’Evangeli a l’ombra delssoldats. En aquest cas parlaríem deSINOFÒBIA.

- 31 -

ulaA

El dimarts 19 de març tocava lacaminada del mes. Com sempre,sortim a les nou del matí de la

Plaça de la Vila en direcció al Parc de CanZam, per pujar per un dels trams d’escalesmecàniques -de les set que hi ha- finsarribar al barri de Can Franquesa, lloc onvam recuperar forces amb un entrepà i ungot de vi.Vam pujar amb l’elevador fins arribar al’últim carrer del barri, i tot seguit vam ferun tram del GR92 fins arribar al camí delsMinerals, i d’allà a la Font de l’Alzina, queestà seca; és la primera vegada que la veigsense aigua.

L’Aula Camina

De Can Zam a la font de l’AlzinaText:: Francisco Torán

L’Aula Camina pel GR 92 Foto: Antonio Enrique

L’Aula a la sal d’actes de la Torre Balldovina Foto: Antonio Enrique

Text: Josep Martinell. Foto: Antonio Enrique

Teatre llegit

Entresospitoses

Una vegada més, el grup deTeatre Llegit de l´Aula ens vafer passar una bona estona

amb la lectura de la comèdia en 4escenes “Entre sospitoses”, deRobert Thomas. La representació esva fer el 28 de març a la Sala d’Actes

del CEP, davant un nombrós grupd’alumnes de l’Aula. Una històriad’intriga, sospites, interessos, ambun final inesperat. Molt bé els efectessonors que van acompanyar lalectura. Bon treball, Grup!

- 32 -

ulaA

Text:: Francisco Torán

Aula Universitària. Coral Jordi Antonín

Concert a Càritas Sant Andreu

Convidats per Càritas de Sant

Andreu, el passat mes de

març la Coral Jordi Antonín

de l’Aula, dirigida pel seu director

Albert Cabero, va oferir un preciós

concert a la Parròquia de Sant

Andreu del Palomar. Coral i director

van ser molt aplaudits i el mossèn va

agrair públicament la nostra actitud

vers les persones grans. Acabat el

concert, cantaires i públic plegats ho

van celebrar amb un berenar. Va ser

un acte molt bonic, i vam fer Aula.

Fotografia i text : Manel Garrido

Fotografia i text : Manel Garrido

Els lectors, a la sala d’acte del CEP

Amics i companys de tota una vidavan fer un acte de reconeixement aRemei Martínez en el marc de laDiada de la Dona. Un vídeo i unquadern (Remei Martínez Torres. Ladona que es compromet i lluita) recullenla seva vida: els orígens humils aPoblenou, la lluita per tirar endavant,la família i la parella, l’arribada aSanta Coloma, l’ofici de cosidora, lavida familiar, la presa de consciènciasocial, el compromís polític, l’entradaa l’Ajuntament... fins avui. Remei ésd’aquelles dones que han estatprofundament feministes senseteories i sense adonar-se’n gaire,treballant en una realitat dura i en unmón molt masculí. I en Joan, el seumarit, un company atípic per l’època(i encara ara). Un home que assumeixque és ella qui surt de casa, qui va areunions, qui agafa responsabilitats,qui assumeix càrrecs... Remeirepresenta un estil polític que ja noexisteix: la persona conscient de lesseves limitacions, formada en l’escolade la vida, i sense cap problema aplantejar-ho; que s’ofereix pel quecalgui fer i que se’n torna a casa quans’ha acabat. Va muntar una associacióde pares quan Franco encara vivia.Famílies que van lluitar per placesescolars per a tothom, per una escolapública de qualitat. I més endavant,per l’entrada del català a les aules i perla immersió. Un món en blanc i negreamb aquelles espectaculars fotos deles manifestacions per les escoles iamb vivències com la que recorda undels seus fills: ella preparant elsfideus a la cassola per al Joan,detingut en la lluita de l’ambulatori.Els testimonis que desfilen pel vídeoen destaquen l’amabilitat, elcompromís, l’empatia i l’elegància. Undia d’afecte i records. Com va dir lapròpia Remei: «Això s’ha de fer envida».

Als inicis de la Setmana Santa,mentre escric aquestes línies, morNeus Català als 103 anys. Inoblidablela seva foto de deportada, amb elmocador de quadres al cap i el“pijama” de ratlles, al llibre Elscatalans als camps nazis (1977) deMontserrat Roig. Josep Benet,sempre en els mil fronts de fer país, lihavia encarregat a la periodista iescriptora la tasca ingent de recollirles dades dels morts i els testimonisdels dispersos supervivents catalansde l’Holocaust (“Si no ho fas tu, no hofarà ningú”). La Neus, aquella noiaforta del Priorat, havia passat lafrontera amb el seu company portantuna colònia de 180 criatures perevacuar-les. Després, va caurepresonera dels alemanys. Alsinstituts cada any es recorda aquestaetapa negra de la història d’Europa.Diversos grups han fet viatges alsCamps i l’exposició fotogràfica harecorregut els centres, i fa poc encaraacompanyava algun supervivent, coml’inoblidable senyor Zamora.Per contra, fa uns anys, en el marc deles Jornades de la Solidaritat (2001-2004), la participació en els actesd’homenatge a les víctimes del’Holocaust ens va fer conèixer unafigura que depararia una gransorpresa: Enric Marco. Entre les veusdels testimonis, la seva era la mésvibrant, la que sacsejava l’auditori.Marco commovia, però no a tots. Undel nostre grup va dir simplement:“No m’agrada”. El trobava massaabrandat, molt diferent dels altres.L’any següent, el maig de 2005,Marco era destituït com a presidentde l’Amical de Mauthausen en serdescobert que mai no havia estatpresoner ni al camp de Flossenburg(Baviera –Alemanya-), on deia quehavia estat, ni a cap altre.

Ho serien ara Maria Aurèlia Capmanyi Teresa Pàmies. Dones fortes,decidides i avançades a la seva època.Maria Aurèlia, feminista de lespioneres per aquests verals,escriptora, dona de teatre, culta iamena activista cultural; Teresa, unavida dedicada a la política i -retornada de l’exili- a l’activismesocial i a l’escriptura. Em comptoentre els que troben a faltar les sevesreflexions, les seves opinions, el seugust per l’argumentació i per laparaula, per l’anècdota bencol·locada, per la ironia... pràctiquesen extinció en aquest món cridaner.

L’antiga fàbrica Ciba serà un centre dela Dona. Pel que sembla, un projecteambiciós, un centre de referència.Està molt bé que la ciutat dediqui uncentre a la Dona, i que sigui gran i pled’activitat, i esdevingui de referència;també estaria molt bé que totes lesdones que han lluitat i lluiten encarapoguessin sentir-se’l com a propi.Però la Ciba, jo me la imagino d’unaaltra manera -no sé si és gairefeminista això que diré, jo crec que síque ho és-. M’imagino la Ciba com unespai dedicat a la tecnologia, a laciència, a l’empresa, al futur... Unaforta aposta per als joves, un viverd’empreses, un centre tecnològic dereferència, el 22 @ local. On la donajove, -a qui tant es vol involucrar enla ciència i la tecnologia-l’emprenedora, l’empresària,trobessin el seu lloc. M’imagino laCiba com una actuació per recuperar,en el que es pugui, el teixit productiui empresarial. Un gran repte i unagran necessitat.

- 33 -

Remei

Agustina Rico

Neus Català Centenàries

La Ciba

iradorm

- 35 -- 35 -

La foto retrobada

Web del CEP:www.puigcastellar.cat

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 AConca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

La casa de can Gordi, una finca abans anomenada can Mitjavila, avuidesapareguda, era situada a la cantonada dels carrers Major i SantCarles. Al seu lloc hi ha un gran bloc de pisos i als baixos una entitatbancària. Els Gordi foren una família colomenca notable, amb moltespropietats, com la finca on avui s’ubica l’Església Major i d’onparteix el passeig Mossèn Jaume Gordi. La casa pairal originària decal Gordi estava situada al carrer del Torrent.

PROPERES ACTIVITATS

Juny - Agost 2019

JUNYDiumenge 9: Orfeó Tànit: Jornada d’assaigi germanor, oberta, a Sant Feliu de Buixalleu.Diumenge 16: Patronat i Amics de laSardana: Diada del Soci. A les 11:45 h, a laFont de l’Alzina, Audició amb la cobla CIUTATDE TERRASSADiumenge 16: Secció de Muntanya:Excursió “Camí de Ronda”Dimecres 19: Actuació de la Coral JordiAntonínDissabte 22: Orfeó Tànit: Concert de finalde curs. “Glòria” de Vivaldi a l’Auditori de CanRoig i Torres, amb la Coral Madrigalistes deBarcelona.Diumenge 30: Secció de Muntanya: sortidadels BabyCEP

JULIOLDivendres 5: El tradicional “Sopar a la fresca”del CEP.Diumenge 7: Secció de Muntanya: Excursióal Puig Sobirà Divendres 12: Orfeó Tànit: Concert “CarminaBurana” de Carl Orff, a EsparregueraDissabte 20 i diumenge 21: Secció deMuntanya: Campament d’estiu al Pirineu

AGOSTVacances del CEP

Informació d’altres activitatsPatronat i Amics de la Sardana: cursd’aprenentatge Des del 4 de maig els monitors de la CollaLaietans de Barcelona reprenen las classesgratuïtes, obertes a tothom i a totes les edats.Cada dissabte al matí de 10:30 a 12 hores, allocal del CEP.Secció de MuntanyaEns reunim tots els dimarts a les 8:30 h, alCEP.Tenim servei de biblioteca amb un munt demapes actualitzats a la vostra disposició.Disposem d’un petit servei de lloguer dematerial de muntanya per a tots els socis.Aula UniversitàriaEl taller de PINTURA es continua tots elsdimecres, i els assaigs de la Coral JordiAntonín, els dijous.Tots dos a la sala gran del CEP.

gendaa

Febrer 26º dia 22 2,1º dia 4 º

Març 26,8º dia 23 6,3º dia 20 º

Abril 25,1º dia 26 5,9º dia 5 º

Dies de pluja Total litres

Febrer 1 3,2 litres

Març 3 6,6 litres

Abril 6 28,5 litres

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMESHivern - Primavera 2019

Màxima Mínima Mitjanes

Màximes: 19,5 ºC

Mínimes: 6,8 ºC

Màximes: 21,4 ºC

Mínimes: 9,1 ºC

Màximes: 21,7 ºC

Mínimes: 11,9 ºC

Total dies pluja: 10Total trimestre: 38,3 l.

Can Gordi, anys 40 Foto : Arxiu Joan López Berruezo

BUTLLETÍ NÚM 139 · 2on Trimestre 2019 · Estiu · SANTA COLOMA DE GRAMENET