bloc iv unitat 22-23 pdf

Post on 02-Aug-2015

138 Views

Category:

Presentations & Public Speaking

2 Downloads

Preview:

Click to see full reader

TRANSCRIPT

UNITAT  22.  RESUM  COMPARATIU  DE  LES  APORTACIONS  DELS  PLANTEJAMENTS  QUE  FOMENTEN  LA  SEGURETAT  I  EL  RISC  

Judit  Ramos  Temari  psicologia  SCT  INTEC  2015  

RESUM  COMPARATIU  

¨  La  taula  és  un  resum  de  totes  les  aportacions  per  tenir  una  VISIÓ  DE  CONJUNT  i  saber  què  és  el  que  s'ha  d'ensenyar  (què  ha  d'incloure  la  formació  de  preconductors)  

RESUM  COMPARATU  

¨  De  cada  model  analitzem:  1.  Què  classifiquem?  2.  Què  avalua?  3.  Quins  criteris  segueix  per  a  aconseguir  la  CSE?  Què  és  

el  millor  que  en  podem  extraure  per  la  formació?  4.  Dimensions:  què  és  el  més  important  del  model?  5.  Quins  factors  analitza?  6.  Intervenció:  

1.  Quins  agents  i  mesures  preven^ves?  2.  Quines  necessitats  de  formació  calen?  

FIXEM-­‐NOS  EN  UN:  Model  de  canvi  d'ac^tuds  

4  

1.  Què  classifiquem?  LES  ACTITUDS  EN  POSITIVES,  NEUTRES  O  NEGATIVES  1.  Què  avalua?  L'ADQUISICIÓ  D'HÀBITS  I  LA  RESISTÈNCIA.  1.  Quins  criteris  segueix  per  a  aconseguir  la  CSE?  Què  és  el  millor  que  en  

podem  extraure  per  la  formació?  INSTAL·∙LAR  HÀBITS  I  COSTUMS.  TAMBÉ  CONDUCTES.  1.  Dimensions:  con^ngut  més  important  del  model?  DIMENSIONS  POSITIVES,  NEUTRES  I  NEGATIVES  1.  Quins  factors  analitza?  DE  CERTESA,  HÀBITS  I  EMOCIONS  FAVORABLES.  DEL  CONDUCTOR  I  DEL  

FORMADOR.  1.  Intervenció:  IDEES,  EMOCIONS  I  HABILITATS  (CONDUCTES)  SEGONS  NIVELL  DE  RESISTÈNCIA  

DESCRIPCIÓ  DE  LES  APORTACIONS  DE  CADA  MODEL  

¨  DE  MODELS  DE  LA  CSE  N'HI  HA  MOLTS.  PERQUÈ  HEM  INCLÒS  AQUESTS?  JUSTIFICACIÓ.  

1.  Perquè  busquen  aconseguir  la  reducció  d'accidents  i  danys.  

2.  Perquè  busquen  la  millora  de  la  qualitat  de  vida  amb  la  mobilitat.  

3.  Perquè  ajuden  a  la  perdurabilitat  de  la  seguretat.  4.  Perquè  inclouen  FACTORS  ESPECÍFICS  importants  

com:  CERTESES,  HÀBITS  I  COSTUMS,  EMOCIONS  I  VALORS  que  ajuden  a  modular  la  conduccuió.  

5.  Perquè  complementen  el  procés  de  formació  i  docència:  TIC  

DESCRIPCIÓ  DE  LES  APORTACIONS  DE  CADA  MODEL  MODELS  GLOBALS    Visió  de  conjunt  del  context  de  la  CSE    ¨   Qualitat  total  ¨   Anàlisi  global  i  integral  de  l'accident  ¨   Anàlisi  de  competències  (funcions  i  tasques  à  con^nguts  de  formació)  

MODELS  PARCIALS    Presenten  aspectes  importants  de  la  CSE    ¨   Factors  de  risc  io  seguretat  ¨ Canvi  ac^tuds  ¨   models  de  l'aprenentatge  ¨ TIC  ¨   Avaluació  ¨   recerca    

COM  CLASSIFIQUEN  ELS  BLOCS  DE  FORMACIÓ  ELS  DIFERENTS  MODELS  

1.  MODEL  DE  QUALITAT  2.  FACTORS  DE  SEGURETAT  I  RISC  3.  ANÀLISIS  GLOBAL  I  INTEGRAL  DELS  

ACCIDENTS  

Classificació  en  Dimensions,  factors  i  indicadors  de  qualitat.  Entendre  el  conjunt  de  factors  relacionats  amb  l’accident:  AGENTS,  ENTITATS  I  INSTITUCIONS.  

BASAT  EN  COMPETÈNCIES  I  FUNCIONS  AMB  VISIÓ  DE  FUTUR  

Relació  entre  les  funcions  de  la  CSE  Entendre  les  competències  dels  conductors  i  foramdors  per  millorar  la  CSE  

COM  CLASSIFIQUEN  ELS  BLOCS  DE  FORMACIÓ  ELS  DIFERENTS  MODELS  

MODEL  DE  CANVI  D’ACTITUDS  Classificació  del  comportament  del  conductor:  ac^tud  posi^ves,  neutres  i  nega^ves.  Compornents  de  les  ac^tuds:  emocions,  pensaments  i  accions.  Per  canviar  les  ac^tuds  hem  de  incidir  en  cada  component.  

APRENENTATGE  COGNITIU    ajuden  a  instal·∙lar  evidències  i  certeses  com  un  mitjà  per  a  millorar  l’ac^tud.          

APRENENTATGE  APETITIU  I  EVITATIU  IMITATIU  PER  DEMOSTRATIU  

Com  d’instal·∙lar  hàbits  i  costums  resistents  al  canvi.      

IMITATIU  PER  DEMOSTRATIU  CLASSIC  

expliquen  la  transmissió  d’emocions  que  permeten  lligar  les  idees  i  les  habilitats.    

COM  CLASSIFIQUEN  ELS  BLOCS  DE  FORMACIÓ  ELS  DIFERENTS  MODELS  

AVALUACIÓ  EDUCATIVA  classifica  els  comportaments  de  seguretat  i  eficàcia  en  categories  de  canvi:  ON  HEM  D’INTERVENIR

MODEL  DE  RECERCA  classificar  la  CSE  en  l’avaluació  d’entrada  i  de  sor^da  per  avaluar  la  nostra  tasca  de  formació  i  educació  viària.    

TIC  classificar  els  con^nguts  en  funció  de  la  formació  presencial,  no  presencial  i  semipresencial.  Aquest  fet  condiciona  la  presentació  del  material,  ja  que  la  no  presencial  s’ha  de  presentar  a  manera  d’unitats  d’autoaprenentatge,  és  a  dir  sense  professor  en  el  procés  docent.  

 CRITERIS  APLICATS.  PERQUÈ  ENS  SERVEIX?  

3ª  columna  taula    

MODEL  DE  QUALITAT  TOTAL:  

Permet  incloure  a  tots  els  agents  i  àmbits  

A.  U^litza  tots  els  agents  que  par^cipen  en  la  millora  de  la  conducció.  

B.  tots  els  recursos  humans,  funcionals  i  materials  encara  que  el  professor  de  formació  viària  sigui  qui  coordini  les  ac^vitats.  

C.  Preveu  tots  els  aspectes  possibles  de  la  CSE,  àmpliament  i  amb  profunditat.  

D.  Considera  tots  els  passos  necessaris  per  reduir  accidents  eficaçment,  tant  en  el  present  com  en  el  futur.  

E.  Abasta  tot  el  cicle  vital  dels  usuaris  relacionats  amb  la  conducció:  formació  inicial  i  permanent  de  joves,  adults  i  majors  de  70  anys,  tota  la  ^pologia  de  vehicles,  etc.  

F.  Relaciona:  factors  de  risc  –  agents  -­‐  mesures  preven^ves.  G.  les  mesures  preven^ves  s’instal·∙len  de  manera  permanent  en  

forma  d’hàbits,  ac^tuds  o  condicionaments.  

FACTORS  DE  RISC  I  COMPETÈNCIES  BÀSIQUES  

Els  hàbits  de  conducta  presents  són  importants  pel  futur  

 CRITERIS  APLICATS.  PERQUÈ  ENS  SERVEIX?  

3ª  columna  taula    MODEL  DE  CANVI  

D'ACTITUDS   Crear  hàbits  i  costums    

MODELS  D’APRENENTATGE  

Cogni^u,  lògic  i  

construc^vista  

Ape^^u,  evita^u  i  

demostra^u  

Classic  

Mul^mèdia  (TIC)  

Crear  hàbits  i  canviar  ac^tuds  

 Evidències  i  certeses  

 Condicionar  hàbits  

 Incidir  en  emocions  i  valors  

 Autoaprenentatge  i  formació  permanent  

 

 CRITERIS  APLICATS.  PERQUÈ  ENS  SERVEIX?  

3ª  columna  taula    

MODEL  DE  AVALUACIÓ  EDUCATIVA  

Avaluar  només  allò  que  es  pot  millorar  

RECERCA   Intervenció  =  recerca.  Sen^t  pràc^c,  ú^l  i  crí^c  

RESUM.  Millora  de  la  conducció  en  el  futur.  

COMPROVAR  SI  HA    MILLORAT.  AVALUACIÓ  EDUCATIVA  

Només  d’allò  que  pot  millorar   Quina  és  la  millor  manera  possible  de  millorar?  

MILLOR  ENFOCAMENT?  S’apren  millor  amb  els  APRENENTATGES  MÚLTIPLES  (fent  servir  diferents  maneres  a  la  vegada).  Ex.  Trilogia:  

LÒGIC   EVITATIU/APETITIU   CLASSIC  

COM  

Creant  hàbits   aprenentatges  que  no  s'oblidin  (condicionaments  resistents  a  l'oblit   millorant  ac^tuds.  

OBJECTIU  à  reduir  accidents  de  cara  al  futur,  augmentar  la  seguretat  en  el  temps.  

APORTACIONS  DE  L'AVALUACIÓ  EN  LA  CSE  

AVALUACIÓ  INICIAL/D’ENTRADA:    abans  de  la  formació,  quin  nivell  de  seguretat  té  l’usuari?  

AVALUACIÓ  DE  PROCÉS:    com  es  fa  la  formació?  

AVALUACIÓ  DE  RESULTATS:    quins  resultats  es  deuen  a  la  formació  feta  pel  professor?  

APORTACIONS  DE  L'AVALUACIÓ  EN  LA  CSE  

AVALUACIÓ  DEL  MODEL  DE  QUALITAT  TOTAL:  ¨  Avalua  si  estan  presents  tots  els  agents  que  poden  millorar  la  seguretat.  

¨  Preveu  les  dimensions  o  macro-­‐funcions,  funcions  i  tasques  en  relació  a  la  millora  de  la  seguretat  i  eficàcia.  

¨  Supervisa  i  diagnos^ca  la  implantació  de  tots  els  processos  en  cadascuna  de  les  dimensions.  

¨  Considera  tots  els  aspectes  dels  usuaris  i  nivells  d’adquisició.  

RESUM:  l’avaluació  preveu  tots  els  processos  i  productes  presents.  

APORTACIONS  DE  L'AVALUACIÓ  EN  LA  CSE  

AVALUACIÓ  EDUCATIVA:  ¨  Els  aspectes  avaluats  són  el  diagnòs^c  i  els  objec^us  de  la  formació  i  caldrà  aconseguir  amb  la  formació.  

¨  Permet  detectar  què  s'aconsegueix  fàcilment  i  què  es  resisteix.  

APORTACIONS  DE  L'AVALUACIÓ  EN  LA  CSE  

AVALUACIÓ  NIVELLS  DE  CERTESA,  HÀBITS  I  EMOCIONS  ¨  Ens  permet  preveure  si  serà  fàcil  o  diwcil  el  canvi.  ¨  Ens  permetrà  canviar  conductes  de  risc  en  conductors  temeraris.  

APORTACIONS  DE  L'AVALUACIÓ  EN  LA  CSE  

AVALUACIÓ  DELS  MODELS  D'APRENENTAGES:  ¨  ens  permet  detectar  el  ^pus  de  condicionament  existent  (aprenentatges  previs)  i  la  resistència  al  canvi  (a  l’ex^nció)  

¨  També  des  dels  aprenentatges  es  pot  avaluar  l’ac^tud  i  constatar  el  nivell  de  certesa,  hàbit  i  valor  en  relació  a  la  resistència  al  canvi.  

APORTACIONS  DE  L'AVALUACIÓ  EN  LA  CSE  

DE  L'AVALUACIÓ  A  LA  RECERCA:  ¨  L’avaluació  inicial,  de  procés  i  de  resultats  és  ja  una  recerca  (comparació  pretest-­‐posxest).  

¨  La  comparació  de  resultats  és  la  manera  de  constatar  si  amb  la  nostra  actuació  estem  millorant  realment  la  conducció  segura  i  eficaç.  (comprovem  si  la  nostra  hipòtesi  de  treball  era  certa:  puc  millorar  els  aprenentatges  dels  alumnes  amb  aquesta  intervenció)  

¨  Per  saber-­‐ho,  caldrà  comparar  els  resultats  d’entrada  i  de  sor^da.  

La  seguretat  és  tan  important  que  hem  d’actuar  com  si  cada  acció  fos  una  recerca.  (això  vol  dir  que  hem  d’avaluar  tot  el  que  fem)  

UNITAT  23    INVESTIGAR  I  AVALUAR  PEER  MILLORAR  LA  CSE  

INVESTIGAR  PER  MILLORAR  

Avaluar  ens  permet  conèixer  més  bé  l’accidentalitat  i  com  millorar-­‐la.  Això  ja  és  recerca-­‐inves?gació.      La  recerca:  els  estudis  que  es  fan  i  el  que  el  professor  va  descobrint  ho  apliquem  a  la  formació  (com  hem  d’intervenir)    L’avaluació:  ens  fa  reflexionar  i  fer  millores  en  l’ac^vitat  de  formació  

INVESTIGAR  PER  MILLORAR  

COM  ES  POT  APLICAR  COM  A  PROFESSOR?    1.  Recerca  aplicada  -­‐  inves^gació  avalua^va:  

apliquem  el  que  sabem  amb  els  alumnes.  

2.  Recerca  general:  coneixements  sobre  els  factors  de  risc  i  la  seguretat  

Recerca  aplicada  -­‐  inves^gació  avalua^va:  

¨  Forma  part  de  la  pràc^ca  de  l’ensenyament  ¨  Ens  ajuda  a  veure  com  van  avançant  els  alumnes  i  quines  coses  fem  malament  com  a  profes  o  què  podríem  millorar.  

¨  S’ha  de  fer  d’una  manera  sistemà^ca,  o  sigui,  sempre.  

Recerca  aplicada  -­‐  inves^gació  avalua^va:  

1ª  DELIMITACIO  DE  L’OBJECTE  DE  L’AVALUACIÓ.  Que  avaluarem?  Tot  allò  que  hem  preparat  per  ensenyar:  els  con^nguts,  les  ac^vitats,  els  recursos,  materials,…  

FASES:  

2ª  OBJECTIUS  DE  L’AVALUCIÓ  Per  que?  Que  volem  aconseguir?  

3ª  VARIABLES  O  FACTORS  QUE  ENS  SERVIRAN  PER  COMPARAR  SI  HI  HA  HAGUT  MILLORA  

 VARIABLES  INDEPENDENTS(VII).    Quin  es  el  principal  causant  de  l’èxit  de  la  formació?  El  professor  i  els  processos  que  fem  servir  per  ensenyar.    VARIABLES  EXTRANYES  (VEE)  o  distorsionants  Allò  que  intervé  en  el  procés  de  formació  i  no  sabem  com  l’afecten.  Exemple:  l’atzar,  una  campanya  de  trànsit,  una  moda  de  córrer  més,…    VARIABLE  DEPENENT(VD)  Allò  que  depèn  de  la  nostra  intervenció.  Els  resultats  de  la  formació.  La  CSE,  la  reducció  d’accidents,…  

 3ª  VARIABLES  O  FACTORS  QUE  ENS  SERVIRAN  PER  

COMPARAR  SI  HI  HA  HAGUT  MILLORA    

PROFESSOR.  AUTOESCOLA  

Procés  d’ensenyament  

RESULTATS.  CSE  

VD,  el  que  canvia  

VEE.  Possibles    influències  

VII.  Causa  o  factor  que  vol  fer  canviar  

4ª  DISSENY  DE  L’AVALUACIÓ.  3  [pus  de  dissenys.  A)  Experimentalista,  quan[ta[u  o  racional:    Busca  quina  relació  hi  ha  entre  la  formació  (X)  i  els  resultats  (R).    Es  pot  descobrir  inves^gant  de  2  maneres:  

 A.1  disseny  no  experimental  

 X  -­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐à  R  (resultat:  aprovar  exàmen  i  no  tenir  accidents)  

 (Formació)        

LIMITACIONS:  Hi  ha  altres  factors  que  estan  influint?  

4ª  DISSENY  DE  L’AVALUACIÓ.  3  [pus  de  dissenys.  A.  2  disseny  quasi  experimental  SENSE  GRUP  CONTROL  

 R1  -­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐  X  -­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐R2      (avaluació  inicial)          (Formació)            (resultat  final)    PRETEST        POSTEST        

Recull  d’informació  sobre  els  alumnes  abans  de  començar  les  classes:  nivell  de  risc  i  seguretat    

Informació  sobre  els  alumnes    Després  de  la  formació  Nivell  de  risc  o  seguretat    

ES  UTIL,ENCARA  QUE  NO  CONTEMPLE  ALTRES    FACTORS  COM  ELPAS  DEL  TEMPS  

4ª  DISSENY  DE  L’AVALUACIÓ.  3  [pus  de  dissenys.  A.  2  disseny  quasi  experimental  AMB  GRUP  CONTROL  

 R1  -­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐  X  -­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐R2      (avaluació  inicial)          (Formació)            (resultat  final)    PRETEST        POSTEST      

 R1  -­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐R2      (avaluació  inicial)      (resultat  final)  

 PRETEST        POSTEST    

Exemple:  preparem  unes  actuvitats  i  un  dels  grups  les  fa  i  l’altre  no.  Comparem  si  ha  millorat  més  el  grup  

que  les  ha  fet  en  comparació  amb  el  que  no  

ES  COMPARA  

4ª  DISSENY  DE  L’AVALUACIÓ.  3  [pus  de  dissenys.  B)  Naturalista,  qualita[u  o  fenomenològic:    ¨  Es  basa  en  observar  els  alumnes  a  les  classes  i  analitza  els  canvis,  les  millores,  el  que  es  resisteix  a  millorar,...  

¨  i  els  demanar  la  seva  opinió  sobre  com  vas.  

B)  Eclèc[c  o  mixte:  ¨  El  professor  combina  els  dos  anteriors.  ¨  Fa  anotacions  de  dades  d’abans  del  procés  i  de  desprès.  

¨ Ho  combina  amb  dissenys  experimentals    

     

5ª  ESCOLLIR  LES  TÈCNIQUES,  INTRUMENTS  I  RECURSOS  PER  RECOLLIR  INFORMACIÓ  

 ¨  Entrevistes:  per  informació  qualita^va  ¨ Qües[onaris:  per  saber  el  nivell,  examinar,…  ¨ Observació:  registres  o  fitxes  d'onservació.  

     

6ª  PLANIFICAR  LA  RECOLLIDA  D’INFORMACIÓ    ¨  cal  que  es  produeixi  una  recollida  d’informació  constant  durant  les  classes  teòriques  i  pràc^ques  de  manera  individual  i  en  grup  (PER  AIXÒ  ES  FA  LA  INVESTIGACIO  AVALUATIVA)  

¨ Aquesta  informació  s’ha  d’anar  analitzant  per  tal  de:  ¤   introduir  millores  o  canvis  ¤ constatar  que  s’han  aconseguit  els  resultats.  

¨  S’ha  de  recollir  la  informació  de  manera  SISTEMÀTICA.  Si  no,  pot  ser  informació  errònia  i  donar  confusions  

     

7  ª  ANÀLISI  DE  LA  INFORMACIÓ    ¨  El  formador  pot  ges^onar  dades  quan^ta^ves  i  qualita^ves  sobre  la  situació  inicial,  el  procés  i  la  situació  final  dels  preconductors.    

¨  Aquestes  informacions  requereixen  unes  anàlisis  diferents  segons  la  naturalesa  de  les  dades.    

 ¤ Els  procediments  estadís^cs  serveixen  per  les  dades  quan^ta^ves  

¤ Els  procediments  d’anàlisi  de  les  dades  qualita^ves  ajudaran  el  formador  a  explicar  i  entendre  certs  comportaments,  resistències,  processos  d’adquisició  d’hàbits,  etcètera,  i  l’ajudaran  a  planificar  ac^vitats  complementàries  per  a  millorar  o  reforçar  comportaments,creences  i/o  emocions.  

     

8  ª  INFORME  D’AVALUACIÓ    ¨ Donar  a  conèixer  els  resultats  ob^nguts    ¨  Fer  un  resum  i  treure  conclusions  ¨  L’informe  avalua^u  pot  servir  de  punt  de  reflexió  de  cara  al  reajustament  i/o  millora  del  procés,  ajuda  a  sistema^tzar  els  resultats  ob^nguts,  es  una  font  d’informació  per  a  d’altres  formadors,...  

     

La  recerca  general:  

Per  saber  quina  es  la  relació  entre  ELS  FACTORS  DE  RISC,  i  els  factors  de  risc-­‐factors  de  seguretat    Dissenys  correlacionals  Correlació  =  relacionar  uns  factors  de  risc  amb  els  altres.  S’observa  quins  son  els  que  mes  relació  tenen  entre  ells  i  quins  son  els  que  mes  influeixen  en  la  seguretat  i  l’eficàcia.    Per  exemple  la  relació  entre  velocitat  i  alcohol.    

Dissenys  no  experimentals.  Ex-­‐post-­‐facto  Observen  la  realitat  sense  intervenir-­‐hi.  Ex.  Qües^onaris.  Ens  diuen  quins  son  els  factors  sobre  els  que  cal  incidir  més  Es  fa  servir  la  regressió  múl^ple.  

La  recerca  general:  

Anàlisis  factorial  ¨  Dissenys  experimentals  ¨  Analisi  factorial  ¨  Compara  totes  les  combinacions  de  resultats  ¨  Ens  permet  constatar  el  pes  de  cada  factor  en  el  resultat  final,  en  relació  als  altres.  

EXEMPLES  

¨  A  la  classe  veurem  exemples  de  cada  estudi  aplicats  al  trànsit  

APORTACIONS  EN  LA  CSE  

¨  RECERCA  EDUCATIVA  

Serveix  per  millorar  el  procés  de  la  formació  i  la  nostra  professió  com  a  formadors  

¨  RECERCA  GENERAL  

Ens  serveix  per  llegir  i  interpretar  les  recerques  que  fan  els  cien|fics  i  veure  conclusions  per  aplicar-­‐les  a  l’ensenyament  

top related