actuacions de prevenciÓ de residus … · inditex. 18 altres actuacions de prevenció ... •...
Post on 26-Sep-2018
227 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
ACTUACIONS DE PREVENCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA,
2011
IX Jornada de Prevenció de Residus Municipals a Catalunya:
El Malbaratament Alimentari
Barcelona, 24 de novembre de 2011
2
1. Situació actual
2. Els Plans Locals de Prevenció. La calculadora de la prevenció.
3. El Pagament per Generació
4. El Pacte per la Bossa
5. El Pacte per la Roba
6. Altres actuacions de prevenció destacables sobre el paper, els envasos, els bolquers, etc.
7. Suport a projectes de prevenció: balanç convocatòries 2009 i 2010
8. La Setmana Europea de la Prevenció de Residus
9. Disseny per al Reciclatge
10. La Xarxa Compra Reciclat
11.Prevenció de la fracció orgànica.
Índex
3
Situació actual
4
Situació actual
5
Situació actual
6
Els plans locals de prevenció. La calculadora de la prevenció.
7
Mancomunitat Intermunicipal del Cardener (5 municipis)
Cornellà
Sant Andreu de la BarcaTorrelles
El MasnouTiana
Vic
Castellbisbal
Consell Comarcal Alt Empordà (68 municipis)Consell Comarcal Garrotxa (21 municipis)
Xerta
AscóVandellós
Girona
Mataró
Consell Comarcal Pallars Sobirà (15 municipis)
Cardedeu
Consell Comarcal Gironès (26 municipis)
Barcelona
Sant Cugat del Vallès
Esplugues de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
Els Plans Locals de Prevenció en el territori
22 PLANS LOCALS PREVENCIÓMés de 2.5 M persones34% de la població
8
Els Plans Locals de Prevenció
18 Plans locals de prevenció amb suport de l’ARC:6 Aprovats pel Ple: Tiana (novembre’10)
Castellbisbal (gener’11)C. C. Alt Empordà (febrer’11)Vic (març’11)Ascó (març’11)Xerta (abril’11)
7 Pendents d’aprovació*5 En redacció
* A juny’11
9
La calculadora de prevenció
• Nova eina de suport tècnic a l’elaboracióde Plans Locals de Prevenció.
• Parteix del recull de propostes d’actuacions de prevenció plantejats a la guia metodològica, però també d’altres fonts bibliogràfiques i experiències conegudes sobre actuacions en matèria de prevenció.
• Té com a objectiu ajudar els Ens Locals en la quantificació dels objectius de prevenció, en base a experiències reals.
10
Codi Concepte Unitats
G Generació de residus Kg/any basefcn Factor de conversió %FCn Factor de conversió Unitat base
DB Dada base Unitat base
Ptpre Potencial de prevenció Kg/any base
frpt Factor de reducció potencial %
fro Factor de reducció objectiu %
FRo Factor de reducció objectiu Unitat base
a Abast de l’actuació %
p Participació %
Opre Objectiu de prevenció Kg/any base
La calculadora de prevenció
Es defineixen conceptes:
Factor de reducció objectiu: % o kg/hab que es redueix una fracciósegones les dades d’experiències.
Factor de reducció objectiu: % o kg/hab que es redueix una fracciósegones les dades d’experiències.
11
La calculadora de prevenció
12
El Pagament per Generació
13
El Pagament per Generació
• Projecte TAXA JUSTA a ArgentonaInici: octubre 2009 (prova) / març 2010
• Projecte de PxG comercial a Canet de MarInici: octubre 2009 (prova) / gener 2010
• Projecte TAXA de la brossa a MiravetInici: gener 2011
• Projecte TAXA de la brossa a RasqueraInici: gener 2011
• Altres projectes PPG– En estudi: 3– Estudi finalitzat:11
14
El Pacte per la Bossa
15
El Pacte per la Bossa
• Fins a data d’avui, s’han realitzat dos estudis del consum de bosses de plàstic amb nanses d’un sol ús (BPNU), un referit a dades 2007 (dades de partida) i un altre, de seguiment, referit a dades de 2009, els resultats dels quals, referits al consum per càpita, representen l’assoliment de l’objectiu intermediproposat de reducció d’un 30% en el període 2007‐2009.
• El Pacte per la Bossa s’ha prorrogat fins a 31 de desembre de 2012: això reforça el compromís de reduir a la meitat el consum a finals de 2012.
• A data d’avui s’han formalitzat un total de 62 adhesions al Pacte per la Bossa, algunes d’elles a títol individual i d’altres col∙lectives
• S’ha iniciat el tràmit per la contractació de l’estudi de consum 2011.
• El 14 de juliol de 2011, s’ha aprovat la Llei de Residus, que marca un calendari per la substitució de les bosses de plàstic.
16
El Pacte per la Roba
17
El Pacte per la Roba
• El 13 de setembre s’ha signat un protocol per al desenvolupament d'un model de gestió integral dels residus tèxtils generats a Catalunya de forma eficaç, socialment integradora i econòmicament rendible.
• Aquest protocol s’ha signat entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, la Cooperativa Roba Amiga i el grup Inditex.
18
Altres actuacions de prevenciódestacables sobre el paper,
els envasos, els bolquers, etc...
19
El consum de paper no envàs a Catalunya
DIAGNOSI PER LA PREVENCIÓ DEL RESIDU DE PAPER NO ENVÀS• S’està duent a terme una diagnosi de la generació de paper no envàs a Catalunya,
amb l’objectiu de conèixer el seu abast i bones pràctiques de prevenció de la generació de paper no envàs, amb l’objectiu d’identificar possibles línies d’acciópel foment, a Catalunya, de la prevenció de la generació de paper no envàs.
• Encara que no es disposa ara per ara de dades definitives, es pot afirmar que al voltant d’un 90% del paper no envàs consumit esdevé residu.
• Les principals fraccions corresponen al paper premsa i al paper emprat per a publicitat i edició.
• Els principals generadors de residus de paper no envàs són les oficines seguides de les llars. En conjunt són responsables de més del 80% de la generació de residu de paper no envàs.
20
Altres actuacions de prevenció destacables
ESTUDI SISTEMES D’ENVASAT I SOBREEMBALATGE (FPRCR)•Pretén analitzar el sistema d’envasat de diferents productes alimentaris susceptibles de prescindir d’envàs (granel) o bé es presenten, en ocasions, sobreenvasats, com ara la carn, els vegetals, els cereals, els fruits secs, etc. i la presentació d’aquests segons la tipologia de comerç.
•S’identifiquen també experiències de prevenció en relació al sobreembalatge de productes i la venda a granel, tant dins com fora de Catalunya, i s’estudia la seva adaptabilitat en el mercat català.
21
PROJECTES BOLQUERS REUTILITZABLESSant Cugat del Vallès (a casa)•Han participat 44 famílies, 45 nadons
•S’estima que per un ús quasi exclusiu del bolquer de roba (per un 80% d’ús del mateix) cada família evita de llençar a la brossa uns 1.820 bolquers a l’any, el que correspon a uns 382 kg de residus anuals.
•Si això ho apliquem pels 45 nadons que estan participant, equival a un estalvi de 81.900 bolquers d’un sol ús i 17.200 kg de residus a l’any d’anar a parar a l’abocador.
•En termes econòmics, si se suposa que un bolquer d’un sol ús té un cost aproximat de 0,21€, i es descompta l’aportació econòmica que la família ha hagut de fer en bolquers, s’estima que cada família s’estalviarà de l’ordre de 32 € al mes, el que equival a 377 € anuals.
Nexe Fundació (a l’escola bressol)•Han participat 20 alumnes amb pluridiscapacitat (curs escolar), dels quals han finalitzat 13.
•S’estima que per cada alumne, s’ha evitat llençar 660 bolquers d’un sol ús durant el curs escolar, és a dir, 111,54kg de residus destinats a abocador.
Altres actuacions de prevenció destacables
22
Suport a projectes de prevenció: Balanç convocatòries 2009 i 2010
23
Suport a projectes de prevenció
• Minimització residus industrials
2004-2010:
1009 projectes / Gairebé 17 M €
2004-2010:
486 projectes / Gairebé 23 M €
Ordres de subvenció ARC
• Prevenció residus municipals• Festes• Autocompostatge (FORM)
24
Suport a projectes de prevenció: balanç convocatòries 2009 i 2010
25
La Setmana Europea de la Prevenció
26
EWWR: Balanç Europeu
27
EWWR: Balanç Catalunya
28
EWWR: Eines i accions
29
EWWR: Accions Comunes
4 ACCIONS COMUNES A EUROPA
• Temàtiques: Prevenció de residus de paper, Malbaratament alimentari, Reparació i reutilització i Excés d’envasos
• Comptabilitzar la reducció (abans i després)
• Material comunicatiu específic comú (dossier i eines)
A Europa es celebren
156 accions comunes
60 són catalanes!
30
Disseny per al reciclatge
31
Programa Català d’Ecodisseny ‐ ECODIScat (2011 – 2015)1. Elaboració del document base de treball:
• Externalitzat
• Sessió de brainstorming amb agents econòmics i socials (DAFO)
• Refundició del document base previ i les aportacions externes
2. Procés de participació
3. Difusió pública del document final
4. Establiment d’acords i col∙laboracions necessàries segons competències i actuacions
5. Redacció d’un calendari d’execució de les activitats
6. Definició dels indicadors més adequats
7. Correcció dels objectius no assolits i plantejament de nous per al Programa Catalàd’Ecodisseny 2016 ‐ 2020
Disseny per al reciclatge
32
• Els Premis Disseny per al Reciclatge es van crear l’any 2001 i es convoquen cada 2 anys. Aquest any s’ha celebrat la sisena edició.
• Distingeixen:
A. Productes Plataforma Bus ‐ ZICLA
B. Projectes Trapos Sucios – URBASER + ELISAVA
C. Estratègies Ampolles lleugeres ‐ CODORNIU
D. Materials Eco by Cosentino – GRUPO COSENTINO
que integren en el seu disseny criteris de prevenció, reciclatge i reciclabilitat
• Difusió, projectes, tallers…
Disseny per al reciclatge
33
Durant el mes del Disseny per al Reciclatge han tingut lloc diverses activitats relacionades amb l'ecodisseny i el disseny per al reciclatge: jornades, conferències, tallers, etc.
Des del 20 d’octubre fins 24 de novembre
Disseny per al reciclatge
34
Col.laboracions amb..
Barcelona Centre de Disseny (BCD)
Associació de Disseny Industrial (ADI) del FAD
Centre de Materials (MATER) del FAD
Escoles de disseny
Disseny per al reciclatge
35
Xarxa Compra Reciclat
36
Xarxa Compra Reciclat
XARXA COMPRA RECICLAT
Espai de trobada virtual entre oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables. A data d’avui tenim:
•120 oferents
•134 demandants
•618 productes
La Xarxa Compra Reciclat pretén:
•Crear un espai comú per a la integració dels agents del mercat del reciclatge per facilitar i agilitzar la compra de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables.
•Facilitar les eines i els instruments necessaris per efectuar actuacions de compra de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables.
•Donar suport als productes reciclats, reciclables i/o biodegradables aprofitant l'elevat poder de compra de determinades entitats com ara l'administració pública.
•Donar assessorament tècnic i resoldre les qüestions relacionades amb la compra d’aquests productes.
•Crear els canals i els mecanismes de comunicació necessaris per fomentar la compra de productes reciclats i promoure l’intercanvi d’experiències entre els diferents agents del mercat del reciclatge.
http://xcr.arc.cat
37
Activitats de difusió de la XCR (2011)
MUNICIPALIA (Lleida, del 18 al 21 d’octubre)
CONSTRUMAT (Fira de Barcelona, del 16 al 21 de maig)
Xarxa Compra Reciclat
38
Prevenció de la fracció orgànicaAutocompostatge i prevenció del
malbaratament alimentari
39
L’autocompostatge
Situació actual a Catalunya: > 18.000 compostadors en funcionament en 387 municipis
40
NaturaProd. Agrícola i ramadera
Ind. Agroalimentària
Gran distribuciómajorista
Distribució al menor
LlarsRestauració, col·lectivitats i càtering
Recuperadors i recicladors d’aliments
Gestors residus orgànics i resta
Flux de bénsi productesFlux de residus
Només entrevistes
El Malbaratament Alimentari
41
Restauració i Institucions
Caracteritzacions:•Circuits de resta•Circuits de form
Tria de municipis patróEstadístiques de recollida: •ARC resta municipal•ARC form circuits
Malbaratament alimentari total
Estadístiques de Consum alimentari a Espanya
Estadístiques de superfície i recollida deixalles:•URBASER BCN•Superfícies comercials Anuari Barcelona
Estadístiques de superfície i recollida deixalles:•URBASER BCN•Anuari distribució comercial
Estadístiques de superfície i recollida deixalles:•URBASER BCN•Pla territorial Sectorial d’Equipaments Comercials
Llars
Mercats Municipals
Supermercats
Comercial (altres)
El Malbaratament Alimentari
42
El Malbaratament Alimentari
32% Fracció alimentària4% Fracció verda
Font: Elaboració pròpia
Font: Elaboració pròpia
43
El Malbaratament Alimentari
• A Catalunya, entre la distribució al menor, la restauració, les llars i les institucions es malbaraten 262.471 tones d’aliments anualment.
• Això equival a 34,9 kg/hab/any o 96 g/hab/any.
El malbaratament alimentari significa el malbaratament del 7% de les adquisicions de menjar sòlid. Això equival a nodrir més de 500.000 persones durant un any o no aprofitar 841 milions d’euros anuals o deixar sense utilitzar 234.022 hectàrees de terreny o les emissions de 520.753 tCO2eq.
No s’ha realitzat una estimació del sector productiu però si es traslladen les estimacions europees a Catalunya les pèrdues alimentàries del sector productiu ascendeixen a 375.619 tones.
44
Agència de Residus de Catalunya
C/ Dr. Roux, 80 • 08017 BarcelonaTel. 935 673 300 Fax. 935 673 294
prevencioifomentreciclatge.arc.tes@gencat.cat
http://www.arc.cat
Moltes gràcies!
top related