actuacions per a prevenciÓ d’incendis forestals al …el 1r bloc va encaminat a reforçar els...

Actuacions per a prevenció d’incendis forestals al terme municipal de Terrassa

Memòria Valorada

.

Pàg. 1

SEPARATA PROJECTE REFORMAT ACTUACIONS PREVENCIÓ INCENDIS FORESTALS. ANUALITAT 2018. PROJECTE “BOSCOS VALLÈS”

MEMÒRIA TÈCNICA – CARTOGRAFIA – PRL – PRESSUPOST - PCT

ACTUACIONS PER A PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS AL TERME MUNICIPAL DE TERRASSA


Memòria Valorada

.

Pàg. 2


ÍNDEX

1. DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA TÈCNICA

1.1. ANTECEDENTS 1.2. ENCÀRREC, AUTORR i DADES GENERALS 1.3. DADES ESPECÍFIQUES ACTUACIONS 1.4. DADES ESPECÍFIQUES – ACLARIMENT DIBA 1.4.1. POSADA AL DIA ACTUACIONS EN ELS PUNTS D’AI GUA 1.5. CROQUIS 1.6. OBJECTE I PROPOSTA METODOLÒGICA

1.6.1. CONNECTIVITAT XARXA VIÀRIA 1.6.2. FRANGES SEGURETAT ACCCESSOS URB

1.7. ALTERNATIVES 1.8. TERMINI d’EXECUCIÓ

2. DOCUMENT NÚM. 2: CARTOGRAFIA ( Document adjunt al projecte ) 3. DOCUMENT NÚM. 3: SEGURETAT i SALUT 4. DOCUMENT NÚM. 4: PRESSUPOST 5. DOCUMENT NÚM. 5: PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES


Memòria Valorada

.

Pàg. 3


1.1. ANTECEDENTS L’Excel. “Consell Comarcal del Vallès Occidental ” ha encarregat la redacció de la present Memòria Valorada amb l’ob jectiu de realitzar l’encomana tècnica per a la consecució de la separata de les obres per municipi d’un conjunt d’obres de p revenció d’incendis forestals en l’àmbit del projecte “Bosco s del Vallès”. Es tracta d’un seguit d’actuacions per a la prevenc ió d’incendis del municipi, bàsicament englobades en 3 blocs: El 1r bloc va encaminat a reforçar els treballs de prevenció d’incendis en zona PEG de darrera de la urbanitzaci ó Les Pedritxes de Matadepera. El 2n bloc s’encamina a la xarxa viària bàsica i el 3r a intentar arranjar i/o mantenir punts d’aigua existe nts. Aquestes actuacions en el municipi, inicialment, es taven integrades en el Projecte comarcal d’actuacions de prevenció d’incendis “Boscos Vallès” de desembre de 2014 en q uè el Consell Comarcal del Vallès Occidental actuava com a Promot or. Amb data de 02/03/2016 es va realitzar una modifica ció del projecte inicial per tal d’adequar-lo a la manca d’autoritzacions d’algunes de les obres definides e n el projecte inicial, generant un “Projecte Reformat d’actuacion s de prevenció d’incendis forestals. En data 06/06/2018 el CCVOC encarrega la separata d’aquest “Projecte Reformat” per cadascun dels municipis, per a que siguin els Ajuntaments els ens contractants de les obres definides. S’incorpora a aquesta separata l ’ informe amb actuali tzació treballs definits segons visita de l ’enginyer forestal de la DIBA, Jordi Romà. NOU ENS DESTINATARI: AJUNTAMENT DE TERRASSA NIF: P0827900B NOU PREACORD: Actuacions per a prevenció incendis forestals

al terme municipal de Terrassa APORTACIÓ CCVOC: 42.777,94 € (IVA inclòs) CENTRES GESTORS: ÀREA DE TERRITORI del CCVOC

OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ MUNICIPAL D’INCENDIS FORESTALS de la DIBA

DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA


Memòria Valorada

.

Pàg. 4


1.2. ENCÀRREC i AUTOR i DADES GENERALS DE LA MEMÒRIA VAL ORADA Amb aquest objecte, el Consell Comarcal del Vallès Occidental encarrega a l’Enginyer Tècnic Forestal, Pau Sampéri z Borràs, en data 06 de juliol de 2018, la redacció de la separa ta de la memòria valorada objecte de les esmentades a Actuac ions per a prevenció incendis forestals al terme municipal de Vacarisses Redactor de la Memòria = Pau Sampériz Borràs – 483 0 CETAFC

1.3. DADES ESPECÍFIQUES ACTUACIONS Al respecte del manteniment de la franja de protecc ió de la Serra del Troncó, que en un ordre supramunicipal es considera estratègica, des de l’Ajuntament es va sol·licitar el seu canvi per manteniments de camins, ja que no es considera estratègica. Finalment s’ha inclòs aquesta petició en el project e i s’han inclòs els següents camins i actuacions en comptes del manteniment de la mencionada franja:

Arranjament de dos trams de camins:

Camí vell de Sant Quirze a Matadepera (codis 23M i 24M) entre Sant Quirze i Can Badiella, amb cuneta de recollida d'aigües i Camí de Can Bogunyà (codi 8M): tram entre la ciutat i la cruïlla amb la traça antiga (lateral de la hípica). La llev antada el faria necessari fins a l'accés al llac petit.


Memòria Valorada

.

Pàg. 5


Instal·lar un tancament perimetral a la bassa de Ca n Guitard (de la Muntanya). S’aprofitarà per realitzar actuacions de manteniment ordinari en el dipòsit.

NOTA: En un principi estava previst aquest tancamen t al PA de La Pineda, però aquesta actuació ja està realitzada i es deriva al PA de Can Guitard.

A banda, es preveu solucionar la portada d’aigües d el punt d’aigua de la Pineda (500 m de tub aprox) consistent en substituir els trams deteriorats de canonada i sote rrar-la, i també s¡aprofitarà per realitzar tasques de manteni ment ordinari en el dipòsit.

I una partida alçada per a redifinir el decantador i filtre del punt d’aigua de la Serra del Troncó per a solucionar la problemàtica existent per captar aigües. Es realitz aran tasques de manteniment ordinari.

Al respecte de les actuacions en els punts d’aigua es detallen a continuació:

Segons:


Memòria Valorada

.

Pàg. 6


Descomposat segons:

I respecte al tancat perimetral:


Memòria Valorada

.

Pàg. 7


Es preveu una actuació de tractament de reducció de l combustible a la Carena Pedritxes; franja accessòria al camí pa ral·lel a la carena i segons criteri D.O. en un total de 5 ha co m a complementació dels treballs previstos en el t.m. d e Matadepera i com a protecció de la urbanització enfront incend is tipus de convecció amb prioritat alta, en carena SW (serra d e les Pedritxes) i amb l’objectiu de disminuir els focus 2aris en la pròpia urbanització. Per a que aquests treballs sig uin realment efectius, la D.O. haurà d’acabar de definir la zona concreta en complementarietat amb els treballs iniciats el febr er del 2016, licitats per Forestal Catalana, S.A. en referència al següent projecte:

Les actuacions definides en el projecte anterior BB P-0180/14 per a l’àrea de Les Pedritxes són les següents (es pres enta retall croquis i descripció d’actuacions):


Memòria Valorada

.

Pàg. 8


Llavors, en referència a les actuacions de la prese nt separata es planteja aquesta actuació accessòria al camí que va de la Serra del Troncó fins a la Carena de Can Carbonell. En l'antic PPIF (tram del camí codi 6). Hauria de complementar els treballs realitzats per Forestal Catalana definits anteriorment en el projecte BBP-0 180/14 (que a la seva vegada ja es va dissenyar donant continuïta t a treballs efectuats per la DIBA, així com la pròpia franja de la urbanització existent. L'objectiu és reduir focus secundaris a la urbanitz ació, disminuint quantitat de combustible i estratificant vertical i horitzontalment la vegetació, oferir una zona on el s bombers puguin plantejar estratègies d'extinció (si així ho estimen) i


Memòria Valorada

.

Pàg. 9


permetre trànsit segur dels serveis d'emergència pe r tal de reduïr efectius a la urbanització i que els bombers puguin centrar-se en estratègies en la massa forestal (ent rada del PN i bona part del sector nord-est del municipi (princip al massa forestal de Terrassa).

Es proposa en el present projecte reformat realizar una franja accessòria al camí que puja des del SE cap a les Fr anges de Baixa Combustibilitat Les Pedritxes, en el vessant Sud de la Carena, per tal de permetre la circulació i transib ilitat dels mitjans d’extinció i poder plantejar estratègies d’ extinció.

Aquests treballs venen a complementar els treballs en Franges Z1-Z2-Z3-Z4 del Projecte de GENCAT citat, i a conti nuació es detalla a amidament:

1.4. DADES ESPECÍFIQUES ACTUACIONS – ACLARIMENTS DIBA Segons visita i informe de l’enginyer forestal de l a DIBA per posada al dia a final del 2017 de les actuacions pr ojectades en el projecte del 2014 (reformat a 2016) via consulte s al personal tècnic dels ajuntaments: La franja de les Pedritxes no és una franja PPU. És una línia de defensa. Abans del projecte caldria replantejar-la molt bé pel risc de fer malbé una espècie de falguera. No s’hau ria de poder treballar en la zona de falguera. S’haurà d’avisar el Parc de Sant Llorenç per a que delimiti la zona d’exclusió. El punt d’aigua de la Serra del Troncó i el de Ca n ’Amat són el mateix. És una bassa d’alimentació pluvial de la qu al cal ampliar el decantador o que la DO hi proposi alguna altra solució. Els 100 metres de tanca de simple torsió previstos al projecte són per tancar el punt d’aigua de La Pineda. 1.4.1. POSADA AL DIA ACTUACIONS EN ELS PUNTS D’AIGU A D’acord amb les indicacions de l’Ajuntament de Terr assa, al respecte de la posada al dia i quantificació econòm ica de les actuacions (amb motiu dels canvis succeïts des de l a redacció


Memòria Valorada

.

Pàg. 10


del projecte inicial, així com per l’ajustament i a cotament amb major precisió de les obres a efectuar), es present en a continuació la descripció i l’import de les actuaci ons a realitzar en els punts d’aigua: PA – SERRA DEL TRONCÓ – PROPOSTA ACTUALITZADA ACTUACIÓ:

• Construcció de decantador d’obra i reforç d’armadur a per captació i entrada d’aigües de mides 5,50m * 3,00 m (altura 1,20 m). Sistema de buidat amb sobreeixidor per facilitar la neteja (segons croquis presentat a continuació)

• Adequació de l’emplaçament amb maquinària d’excavac ió i

acondicionament del punt d’esllevissada • Desbrossar perímetre bassa amb mitjans mecànics i r eparar

el tancament.

PA – SERRA DEL TRONCÓ – PRESSUPOST ACTUACIÓ: 3.800, 00 €


Memòria Valorada

.

Pàg. 11


PA – CAN GUITARD – PROPOSTA ACTUALITZADA ACTUACIÓ:

• Tancament perimetral del dipòsit amb malla electros oldada, 100/50 color verd, d’1,80 m d’altura, separant-los aprox 1m del dipòsit. Muntada i tensada amb postes metàli cs encimentats. COST PARCIAL TANCA = 1.349,81 €

• Porta d’accés peatonal metàl·lica, d’alt. 1,80 m i pilants de subjecció encimentats. COST PARCIAL PORTA = 388 ,88 €

• Substituir boia emplenat dipòsit COST PARC. BOIA = 239,79 € • Neteja i desbrossat del perímetre del dipòsit COST PARC.

NETEJA = 381,04 € • Imprevistos i altres accessoris = 56,48 €

PA – CAN GUITARD – PRESSUPOST ACTUACIÓ: 2.416,00 € PA – LA PINEDA – PROPOSTA ACTUALITZADA ACTUACIÓ:

• Substituir trams deteriorats de canonada de portada d’aigües al dipòsit, unint-la amb l’existent. Desem bussar possibles obstruccions, obrir i tapar rases pel soterrament de trams superficials de canonada segui nt el trajecte.

• Desbrossat perímetre del dipòsit amb mitjans mecàni cs • Senyalització de vàlvula i arqueta de subministrame nt

d’aigua al dipòsit • Imprevistos i altres accessoris = 64,05 €

PA – CAN GUITARD – PRESSUPOST ACTUACIÓ: 2.431,00 €


Memòria Valorada

.

Pàg. 12


1.5. CROQUIS

Al respecte del PA de Can Guitard, es presenta croq uis extret del PPIF actualitzat:


Memòria Valorada

.

Pàg. 13


Al respecte dels treballs de reducció de combustibl e es presenten a continuació 2 croquis

extrets de l’antic PPIF amb pista 6 a la qual es pr etén dotar de línia de defensa .


Memòria Valorada

.

Pàg. 14


1.6. OBJECTE I PROPOSTA METODOLÒGIQUES. 1.6.1. CONNECTIVITAT XARXA VIÀRIA Al respecte dels treballs a realitzar en el ferm de l camins, valguin les condicions que queden fixades en la FITXA 2 d’arranjament de pistes forestals de la OTPMIF de la DIBA (juny 2011 ) Al respecte dels treballs a realitzar en el ferm de l camins, valguin les condicions que queden fixades en la FITXA 2 d’arranjament de pistes forestals de la OTPMIF de la DIBA (juny 2011 ) Els treballs de manteniment del ferm dels camins do naran la conformitat de les trenques, neteja desguassos i do tació de perfils idonis (tranversal i longitudinal) a la pla taforma del ferm del camí, es garantirà una bona evaquació de l ’aigua d’escolament i que aquesta no malmeti el camí. Aquest treballs es realitzaran amb pala carregadora (i puntulament cullera per dotar d’amplada (entre 3.5m i fins a 4 m) el camí en aquells trams estrets (sobre terreny no rocós) així com erradicar les pedres superficials de dimen sions considerables de la capa de rodadura. Si calgués s’ empraria pica-pica. A banda pel refino s’emprarà motonivelladora i corr ó per a compactar. Al respecte de la sèrie d’actuacions es llisten a m ode qualitatiu a continuació: • Eixamplament de la plataforma en aquells punts on s igui

necessari (l’amplada mínima de la plataforma serà d e 3.5 metres)

• Modificació de pendents longitudinals i conformació desguassos i sortides d’aigua en el lateral del cam í

• Reperfilat de trencaigües existents i construcció d e trencaaigües cada 30 metres si no n’hi ha.

• Ampliació aprofitant terres d’excavació en propi ca mí per tal d’ampliar radis de gir i disminuir pendents

Per al desenvolupament d’aquest tipus d’arranjament s’utilitzarà una pala excavadora mitjana (toro o bobcat), giratò ria petita-mitjana i motonivelladora . Es valorarà la possibi litat de destinar-hi corró autopropulsat de 10-12 tones, cam ió de reg ja que per pendents el trànsit d’aquest tipus de maqui nària no està garantit en condicions de seguretat. una pala excavadora mitjana (toro o bobcat), giratò ria petita motonivelladora (petita). Es valorarà la possibilit at de destinar-hi corró autopropulsat de 10-12 tones, cam ió de reg ja que per pendents el trànsit d’aquest tipus de maqui nària no està garantit en condicions de seguretat. Queda inclosa la secció de servei i la caixa de la vegetació del camí.


Memòria Valorada

.

Pàg. 15


1.6.2. INFRAESTRUCTURES DE PREVENCIÓ INCENDIS ACCESSOS

URBANITZACIONS A continuació es presenten les condicions finals qu e hauran de tenir aquestes infraestructures de prevenció d’ince ndis: establiment franges de seguretat i/ línies de defen sa:

La gestió dels permisos de les propietats particula rs afectades serà un tràmit municipal.

A banda caldrà concordar la senyalització i inclús la restriucció de trànsit puntual en dies concrets d’a cord amb els criteris de la policia municipal i dels serveis tèc nics municipals.

A continuació es detalla l’Annex 2 i Annex 3 del Decret 123/2005 , on es fixen aquestes característiques:

Annex 2 Tractament de la vegetació

Aclarides a les franges de protecció:

.1 En pendents superiors al 40% i barrancs i d'aco rd amb l'article 5.1 de la Llei 5/2003, de 22 d'abril, les actuacion s que s'hagin de dur a terme requereixen un informe tècnic de caràct er forestal signat per un/a professional amb titulació universi tària forestal sobre les mesures necessàries per minimitzar els ef ectes de les actuacions sobre el terreny. Aquest informe establi rà:

Els tractaments i aclarides que cal efectuar a la f ranja, que podran ser diferents a les especificades en aquest annex, amb l'objecte d'evitar l'erosió, garantir l'estabilitat del terre ny i garantir la protecció adequada de les persones.

L'amplada de la franja de protecció, que podrà ser diferent als 25 metres d'acord amb les característiques dels combus tibles, pendents, orientacions i exposició a situacions d'alt risc d' incendi forestal.


Memòria Valorada

.

Pàg. 16


El tractament i la disposició dels residus vegetals amb l'objecte de minimitzar l'erosió.

.2 En pendents inferiors al 40%, el tractament a l es franges de protecció ha de complir amb els requisits següents:

a) Masses d'arbrat adult. A efectes d'aquest Decret s'inclouen aquí aquells boscos en els quals més d'un 20% de la frac ció cabuda coberta és ocupada per arbres amb més de 15 cm de d iàmetre normal.

A la franja de protecció l'estrat arbori es tractar à de manera que la fracció cabuda coberta de l'arbrat no superi el 35%; amb una distribució homogènia sobre el terreny, l'espai mín im entre troncs ha de ser de 6 metres, evitant sempre la continuïta t horitzontal entre capçades i restant les branques baixes esporg ades a 1/3 de la seva alçada fins a un màxim de 5 metres. D'altra ba nda l'estrat arbustiu s'estassarà de manera que aquest ocupi un màxim del 15% de la superfície, deixant mates aïllades separades com a mínim 3 metres entre elles, d'acord amb els criteris de selecció q ue es detallen en el punt c) d'aquest annex, amb una distribució homo gènia sobre el terreny i sense continuïtat vertical amb l'arbrat.

L’actuació consistirà en aclarir la massa de pins b lancs dominants amb presència puntual de planifolis domin ats, fins aconseguir una clara discontinuïtat de la massa for estal. Si bé no es reduirà fins al 80 % el combustible, es prete nen retirar bona part dels pins, seleccionant els pitjors peus o sense futur com a criteri general, i retirant els peus especial s de la secció dels vials coma espegícfic i prioritari, dei xant-ne els millors a la franja i deixant la zona d’actuació am b el sotabosc aclarit i desbrossat i amb una infraestructura de p revenció composta de pins blancs aclarits i esporgats, separ ats entre sí un mínim de 4,5 m, i sobretot trencant la continuït at present del cobricel de capçades i amb presència de planifo lis puntuals, del quals s’afavorirà el desenvolupament (garrofers , oliveres, roures i alzines) podats i separats entre sí un mín im de 2,5 m entre les capçades. Els planifolis són de classes diametrals petites, p el que no s’ha previst aclarir aquest estrat dominat com per deixar les capçades separades entre sí uns 6 m, sinó anar-la a clarint en futurs manteniments en funció del grau de desenvolu pament dels peus. D’aquesta forma, es tractarà amb major intens itat l’estrat dominant de pi blanc. S’eliminaran les restes vegetals generades, tot i q ue posteriorment es retirarà el material vegetal tritu rat (estella i restes vegetals de capçada) del ferm del camí per a permetre un adequat pas de vehicles pel mateix. Les fases de treball seran les següents per a l’est abliment de les franges de seguretat (per a una superfície de t reballs de 3 ha); així el conjunt de treballs seran els següents :


Memòria Valorada

.

Pàg. 17


CONJUNT TREBALLS FRANJA DE SEGURETAT:

ABATIMENT D’ARBRES AMB MOTOSERRA S’iniciaran els treballs de tala directa amb motosserristes especialistes PODA i ESBRANCAT AMB MOTOSERRA Es podarà l’arbrat en peu fins a 1/3 de la seva altura i un màxim de 5m amb motosser ra telescòpica TROSSEJAT AMB MOTOSERRA Es trossejarà la fusta a les dimensions pertinents ESBROSSAT DE MATOLL i TRITURACIÓ de RESTES AMB MÀQU INA S’estassarà el matoll i les restes vegetals generad es de manera que les condicions del triturat siguin les adequade s (també es contempla la possibilitat de valoritzar la biomassa sempre que s’acordi amb la DO) TRETA DE FUSTA AMB TRACTOR I CABRESTANT S’estibarà fins a carregador la fusta per a la seva posterior treta a mb camió TALA EN SECCIONS: Es retiraran en seccions i tècniques d’arboricultura en altura els arbres especials de l a secció de servei que no tinguin caiguda directa i que afectin el vial d’accés i/o les elements de luminària i/o el cablej at aeri de subministres i serveis i/o que la D.O. acordi. 1.6.3. MANTENIMENT PUNTS D’AIGUA

A Serra del Troncó es proposa un decantador abans d e l’entrada de l’aigua procedent del desguàs formigonat del cam í que recull l’escolament del mateix, pendent de definir per D.O . A La Pineda una canalització de aprox 500 m. A Can Guitard un tancament perimetral amb malla de simple torsió NOTA’: Les actuacions estan descrites en el punt 1. 4.1. d’aquest document

1.7. ALTERNATIVES Aquestes obres proposades seran validades per la OT MPIF de la DIBA. Es contempla que en el procés de validació es pugui n modificar, per altres prioritats identificades en l’àmbit de la pr evenció d’incendis forestals i/o perquè alguna de les actuacions plani ficades s’hagin executat de mutuu propi per les administracions loc als. El present document ja incorpora la posada al dia d e les actuacions al respecte de les actuacions en els punts d’aigua, se gons indicacions de l’Ajuntament de Terrassa.


Memòria Valorada

.

Pàg. 18


1.8. TERMINI D’EXECUCIÓ El termini d’execució s’estableix en un màxim de 30 dies, Segons diagrama de Gantt següent: Procés constructiu / temps Setmana Setmana

(Setmanes de treball) NOTA: en carbassa fix i en groc possible

1-2 3-4

CONNECTIVITAT XARXA ViÀRIA

1. Manteniment camins

INFRAESTRUCTURES DE PREVENCIÓ ICNENDIS ACCESSOS URBANITZACIONS

2. Línia defensa

MANTENIMENT PUNTS AIGUA

3.Tancament i solució portada aigües

Sabadell, 06/09/2018.

Pau Sampériz Borràs 4830 CETAFC


Memòria Valorada

.

Pàg. 19


S’adjunta cartografia corresponent a Terrassa del “ Projecte Reformat d’Actuacions de Prevenció d’Incendis Fores tals – Boscos Vallès” DATUM: ETRS89 - Projecció: UTM-31

DOCUMENT NÚM. 2 CARTOGRAFIA


Memòria Valorada

.

Pàg. 20


1.9. SEGURETAT I SALUT El contractista prendrà cura que en tot moment els treballadors al seu càrrec observin la legislació vigent en aquesta mat èria i que se cita a continuació.

Legislació i Normativa Tècnica d'Aplicació

• RD 1627/1997 de 24 d'Octubre, sobre condicions míni mes de Seguretat i Salut en les obres de construcció.

• RD 485/1997 de 14 d'Abril, sobre disposicions mínim es en matèria de senyalització de Seguretat i Salut en el treball.

• RD 486/1997 de 14 d'Abril, pel qual s'estableixen l es disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els llocs de trebal l.

• RD 487/1997 de 13 d'Abril, sobre disposicions mínim es de Seguretat i Salut relatives a la manipulació manual de les cà rregues que comportin riscos, en particular dorsolumbars, per a ls treballadors.

Ordenances

Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treb all (OM de 09/03/71. BOE de 16/03/71). Reglaments • Reglament General de Seguretat i Higiene en el Treb all (OM de

31/01/40. BOE de 03/02/40, Vigent capítol VII). • Reglament de Seguretat i Higiene en a l'Indústria d e la Construcció

(OM de 20/05/52. BOE de 15/0652). • Protecció dels treballadors enfront dels riscos der ivats de

l'exposició al soroll durant el treball (RD. 1316 d e 27/10/89. BOE de 02/11/89). - Senyalització de seguretat en els c entres locals de treball (RD 1403/86. BOE de 08/07/86).

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (RD 2413 de 20/09/73.BOE de 09/10/73 i RD 2295 de 09/10/85. BOE de 09/10/73).

• Homologació d'equips de protecció personal per a tr eballadors (OM de 17/05/74. BOE de 29/05/74. Successives Normes MT de la 1 a la 29).

• Reglament dels Serveis de Prevenció (RD 39/1997 de 17/01/97).

Normes UNEX i NTE

• Norma UNEIX 81 707 85 Escales portàtils d'alumini, simples i d'extensió.

• Norma UNEIX 81 002 85 Protectors auditius. Tipus i definicions. • Norma UNEIX 81 101 85 Equips de protecció de la vis ió.

Terminologia. Classificació i ús. • Norma UNEIX 81 200 77 Equips de protecció personal de les vies

respiratòries. Definició i classificació.

DOCUMENT NÚM. 3 SEGURETAT I SALUT


Memòria Valorada

.

Pàg. 21


• Norma UNEIX 81 208 77 Filtres mecànics. Classificac ió. Característiques i requisits.

• Norma UNEIX 81 250 80 Guants de protecció. Definici ons i classificació.

• Norma UNEIX 81 304 83 Calçat de seguretat. Assajos de resistència a la perforació de la sola.

• Norma UNEIX 81 353 80 Cinturons de seguretat. Class e A: cinturó de subjecció. Característiques i assajos.

• Norma UNEIX 81 650 80 Xarxes de seguretat. Caracter ístiques i assajos.

• Norma NTE ADZ/1976 Rases i pous. • Norma NTE ASD/1977 Drenatges. • Norma NTE EMA/1975 Encofrats. • Norma NTE CCM/1979 Murs. • Norma NTE FCA/1974 Formigó. • Norma NTE QAA/1976 Enjardinades. • Norma NTE IFR/1974 Reg.

Directives Comunitàries

• Directiva del Consell 89/655/CEE de 30/11/89 relati va a les disposicions mínimes de Seguretat i Salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball (DOTZE L. 393 d e 30/12/89, p. 13).

• Directiva del Consell 97/57/CEE de 26/08/92 sobre d isposicions mínimes de Seguretat i Salut en el treball en obres de construcció temporals o mòbils (DOTZE L. 245 de 26/08/92, p. 6) .

• Directiva del Consell 89/656/CEE de 30/11/89 relati va a les disposicions mínimes de Seguretat per a la utilitza ció pels treballadors en el treball d'equips de protecció in dividual (DOTZE L. 393 de 30/01/89, p. 18).

• Directiu del Consell 79/113/CEE de 19/12/78 relativ a a l'harmonització de les legislacions dels estats mem bres sobre la determinació de l'emissió sonora de la maquinària i material d'obra de la construcció (DOTZE L. 33 de 08/02/79).

• Directiva del Consell 81/1051/CEE de 07/12/81 per l a qual es modifica la Directiva 79/113/CEE de 19/12/78 (DOTZE L. 376 de 30/12/81).

• Directiva del Consell 84/532/CEE de 17/09/84 refere nt a l'aproximació de les legislacions dels estats membr es relatives a les disposicions comunes sobre material i maquinàri a per a la construcció (DOTZE L. 300 de 19/11/84).

• Directiva del Consell 84/537/CEE de 1709/84 sobre l 'harmonització de les legislacions dels estats membres referent al nivell de potència acústica admissible dels grups electrógens de potència (DOTZE L. 300 de 19/11/84).

• Directiva del Consell 86/295/CEE de 26/05/86 sobre aproximació de les legislacions dels estats membres relatives a le s estructures de protecció en cas de bolcada (ROPS) de determinades màquines per a la construcció (DOTZE L.186 de 08/07/86).

• Directiva del Consell 86/296/CEE de 26/05/86 relati va a l'aproximació de les legislacions dels estats membr es sobre les estructures de protecció de caigudes d'objectes (FO PS) de


Memòria Valorada

.

Pàg. 22


determinades màquines per a la construcció (DOTZE L . 186 de 08/07/96).

• Directiva del Consell 386 L. 0594 de 22/12/86 relat iva a les emissions sonores de les pales hidràuliques, de les pales de cable, de les topadores frontals, de les carregadores i de les pales carregadores.

Convenis de la OIT, ratificats per Espanya.

• Conveni n º 62 de la OIT de 23/06/37 relatiu a pres cripcions de seguretat en la indústria de l'edificació. Ratifica t per Instrument de 12/06/58 (BOE de 20/08/59).

• Conveni n º 167 de la OIT de 20/06/88 sobre seguret at i salut en la indústria de la construcció. - Conveni n º 119 de l a OIT de 25/06/63 sobre protecció de maquinària. Ratificat p er Instrucció de 26/11/71 (BOE de 30/11/72).

• Conveni n º 155 de la OIT de 26/06/81 sobre seguret at i salut dels treballadors i medi ambient al treball. Ratificat p er Instrument publicat en el BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) de 11/11/85.

Tota la normativa, guies tècniques i recomanacions referida a treball forestal i a l’arranjament de camins. (Veur e EBSS de PPU i de PPI)

Sabadell, 06/09/2018.



Memòria Valorada

.

Pàg. 23


1.10. PRESSUPOST L’obra “ Actuacions de prevenció d’incendis forestals al ter me municipal de Terrassa ” està presupostada en:

Obra 01 Pressupost PREVENCIÓ INCENDIS FORESTALS BOSCOS DEL VALLÈS Capítol 02 TERRASSA

01.02 1 FR11824M m2 Reducció de combustible accessòria als treballs de prevenció incendis a la carena de ´´Les Pedritxes´´. Segons consideracions memòria i D.O.

0,20 50.000,000 10.000,00

SUBTOTAL FRANJA DE SEGURETAT 10.000,00

01.02 2 FR11827F m2 Arranjament de camí de Can Bogunyà (codi 8M): tram entre la ciutat i la cruïlla amb la traça antiga (lateral de la hípica). Fins a l'accés al llac petit

0,49 11.452,000 5.611,48

01.02 3 FR11827E m2 Arranjament del camí vell de Sant Quirze a Matadepera (codis 23M i 24M) entre Sant Quirze i Can Badiella, amb cuneta de recollida d'aigües.

0,49 9.744,000 4.774,56

SUBTOTAL XARXA VIÀRIA 10.386,04

01.02 4 FR11827H u PA CAN GUITARD – Tancament perimetral amb valla electrosoldada 100/50 color verd d’1,80 m d’alçada, separada aprox 1 m del dipòsit , muntada i tensada amb postes metàl·lics encimentats. Amb Porta d’accés peatonal metàl·lica, d’alt. 1,80 m i pilants de subjecció encimentats, substitució de boia i neteja i desbrossat del perímetre del dipòsit

2.416,00 1,00 2.416,00

01.02 5 FR11824O u PA LA PINEDA - Substituir trams deteriorats de canonada de portada d’aigües al dipòsit, unint-la amb l’existent. Desembussar possibles obstruccions, obrir i tapar rases pel soterrament de trams superficials de canonada seguint el trajecte. Desbrossat perímetre del dipòsit amb mitjans mecànics Senyalització de vàlvula i arqueta de subministrament d’ aigua al dipòsit.

2.431,00 1,000 2.431,00

01.02 6 FR11824P u PA SERRA DEL TRONCÓ - Construcció de de cantador d’obra i reforç d’armadura per captaci ó i entrada d’aigües de mides 5,50m * 3,00 m (altura 1,20 m). Sistema de buidat amb sobreeixidor per facilitar la neteja Adequaci ó de l’emplaçament amb maquinària d’excavaci ó i acondicionament del punt d’esllevissada Desbrossar perímetre bassa amb mitjans mec ànics i reparar el tancament.

3.800,00 1,000 3.800,00

SUBTOTAL PUNTS AIGUA 8.647,00

TOTAL COST 29.033,04

COST TOTAL PRL

(2,33%) PEM DG (13%) BI (6%) PEC

(IVA exclòs) IVA (21%) PEC

(IVA inclòs) TERRASSA 29.033,04 675,93 29.708,97 € 3.862,17 1.782,54 35.353,67 € 7.424,27 42.777,94 €

El pressupost d’execució per contrata (IVA inclòs) assoleix els quaranta-dos

mil set-cents setanta-set euros amb noranta-quatre cèntims d’euro.

Sabadell, 06/09/2018.


DOCUMENT NÚM. 4 PRESSUPOST


Memòria Valorada

.

Pàg. 24


I N D E X CAPÍTOL I PLEC DE CONDICIONS GENERALS 1. GENERALITATS 1.1 Documents del projecte 1.2 Obligacions del Contractista 1.3 Compliment de les disposicions vigents 1.4 Responsable Tècnic i Delegat d’Obra del Contrac tista 1.5 Programació i Planificació de l’obra 1.6 Replanteig de les obres 1.7 Connexions a xarxes generals 1.8 Servituds i serveis afectats 1.9 Desviaments provisionals 1.10 Control de qualitat d'unitats d'obra 1.11 Mesures d'ordre i Seguretat i Salut 1.12 Indemnitzacions per compte del Contractista 1.13 Despeses a càrrec del Contractista 1.14 Interferències amb altres Contractistes 1.15 Materials 1.16 Abocadors 1.17 Preus unitaris 1.18 Abonament d'unitats d'obra 1.19 Partides alçades 1.20 Termini de garantia 1.21 Penalitzacions 1.22 Termini d’execució 1.23 Conservació de les obres 1.24 Llibre d’ordres i d’incidències 1.25 Protecció mediambiental CAPÍTOL II PLEC DE PRESCRIPIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 2. UNITATS D’OBRA 2.1 Materials bàsics

2.1.1 Aigua 2.1.2 Ciments 2.1.3 Àrid fi per a morters

2.2 Moviments de terres

2.2.1 Esbrossada i decapatge dels terrenys 2.2.2 Excavacions en qualsevol tipus de terreny 2.2.3 Terraplens 2.2.4 Demolicions i reposicions

2.3 Morters 2.4 Tancaments de fusta tractada 2.5 Accessos i connexions amb vials existents 2.6 Senyalització i balisament 2.7 Altres unitats no especificades en aquest plec CAPÍTOL III OBLIGACIONS I DRETS DEL CONTRACTISTA 1. Presència del Contractista en l'obra: Representa ció Facultativa 2. Oficina d'obra 3. Facilitats per a la inspecció 4. Subcontractes 5. Responsabilitats del Contractista 6. Legislació Social I Seguretat en el treball 7. Despeses de caràcter general a càrrec del Contra ctista CAPÍTOL IV DIRECCIÓ I EXECUCIÓ DE LES OBRES 1. Direcció Facultativa de les Obres 2. Replantejament general 3. Execució de l'obra 4. Certificacions d'obra executada 5. Termini d'execució i pròrrogues 6. Control de Qualitat de les obres 7. Treballs defectuosos 8. Preus Contradictoris 9. Recepció 10. Període de garantia 11. Partides alçades CAPÍTOL V CONSIDERACIONS FINALS

DOCUMENT NÚM. 5 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES


Memòria Valorada

.

Pàg. 25


El present Plec de Condicions Generals i Tècniques Particulars té com a finalitat l’ordenació dels condicionaments facultat ius que han de regir en l’execució de les obres de l’ “PROJECTE ACTUACIONS PREVENCIÓ INCENDIS FORESTALS AL MUNICIPI DE TERRASSA ” Aquest Plec de Condicions Generals i Tècniques Part iculars comprèn: El conjunt d’imperatius de caràcter general que el Contractista ha de complir per a la normal execució d’aquesta obra. El conjunt de característiques que hauran d'acompli r els materials emprats a la construcció, així com les tècniques de la seva c ol·locació a l'obra i les que hauran de regir l'execució de qualsevol tipus d 'instal·lació i d'obres necessàries i depenents. Per a qualsevol tipus d'especificació, no inclosa e n aquest Plec, es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent. Aquest P lec està constituït pels capítols que a continuació es relacionen.


Memòria Valorada

.

Pàg. 26


CAPÍTOL I PLEC DE CONDICIONS GENERALS 1.1. DOCUMENTS DEL PROJECTE. El present Projecte consta dels següents documents: • Document núm. 1: Memòria Tècnica • Document núm. 2: Cartografia • Document núm. 3: Estudi Bàsic de Seguretat i Salu t • Document núm. 4: Pressupost • Document núm. 5: Plecs de condicions El contingut d'aquests documents s'ha detallat a la Memòria. S'entén per documents Contractuals, aquells que res ten incorporats al Contracte i que són d'obligat compliment, llevat de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitaci ó sota pressupost, són per aquesta obra en concret: Pressupost i Memòria. La resta de documents o dades del Projecte són info rmatius i representen únicament una opinió fonamentada de la Propietat, s ense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se s ubministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d 'informació que el Contractista ha d'adquirir directament i amb els se us propis mitjans. Solament els documents Contractuals, definits a l'a partat anterior, constitueixen la base del Contracte; per tant, el C ontractista no podrà al·legar modificació de les condicions de Contracte en base a les dades contingudes en els documents informatius (com per e xemple, preus de base de personal, maquinària i materials, fixació de lloser es, préstecs o abocadors, distàncies de transport, característiques dels mate rials de l'explanació, justificació de preus, etc.) llevat que aquestes da des apareixin en algun document Contractual. El Contractista serà, doncs, responsable de les err ades que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa que r ectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del Projecte. 1.2. OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA El Contractista designarà al seu "Delegat d'obra", en les condicions que determinen les clàusules 5 i 6 del Plec de Clàusule s Administratives Generals", per a la Contractació d'obres de l'Estat . El Contractista està obligat a dedicar a les obres el personal tècnic que es va comprometre en la licitació. El personal del Con tractista col ⋅ laborarà amb el Director i la Direcció, pel normal compliment de les seves funcions. Són obligacions bàsiques i fonamentals del Contract ista, les que s’enuncien a continuació de forma no restrictiva: • Destinar tot el personal tècnic i comandaments in termedis i mitjans tècnics i materials a què es va comprometre en la licitació , de forma continuada al llarg de l’execució. • Tenir tot el personal actuant en l’obra al corren t del pagament de les assegurances i donats d’alta en la Seguretat Social . • Vetllar pel medi ambient i complir amb tot al que se li demani al respecte, a través d’auditories mediambientals. • Una pòlissa d’assegurances a tercers per a riscs indeterminats, amb cobertura mínima de 600.000,00 €. • Sotmetre a l’aprovació condicionada de la Direcci ó Facultativa la subcontractació parcial de qualsevol conjunt d’acti vitats d’obra. En els casos de subcontractació, l’autorització que hagi concedi t la Propietat no optarà el dret de la mateixa, que conservarà en tot moment, p er a decidir per causes justificades degudament la recisió o anul·lació del subcontracte en qualsevol cas o temps que la Propietat estimi convenient, imp osant-la al Contractista sense dret a indemnització de cap classe per part d ’aquest ni del subcontractista i havent d’assumir de nou el Contra ctista, en tal supòsit, totes les obligacions del contracte d’execució de l es obres. • Nomenar un Tècnic en Seguretat i Salut qualificat amb la dedicació temporal necessària per a un cobriment total de prevenció de riscs laborals, la presència del qual podrà ser regulada i exigida per la Direcció d’Obra, podent-se assumir aquestes funcions pel “Delegat d’ obra” si compleix la titulació requerida i per tant és tècnic competent a aquests efectes.


Memòria Valorada

.

Pàg. 27


1.3. COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS Amb caràcter general i en tot allò que no contradig ui o modifiqui l’abast dels condicionaments dels materials, l’execució de les o bres, l’amidament i abonament de les mateixes que es defineixen en aque st Plec, seran d’aplicació les prescripcions dels Plecs de Condicionaments i I nstruccions que s’esmenten seguidament, així com les de qualsevol de les dispo sicions i normatives vigents que les afectin durant l’execució de les ob res: • Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la Recepció de Ciment (RC-97) • “Instrucción de Hormigón Estructural (EHE)”, Real Decret 2661/1998 d’11 de desembre • Normes Bàsiques d’Edificació (NBE) • Normes Tecnològiques d’Edificació (NTE) • Plec de Prescipcions Tècniques Generals per a Obr es de Carreteres i Ponts (PG3-75 i PG4/88) aprovats per O.M. 6.2.76 i 21.1.88, respectivament. • PPTG per a TUBERIES de sanejament de poblacions ( 1986) • PPTG per a TUBERIES d’abastament d’aigües a pobla cions, del Ministeri d’Obres Públiques(1974). • Normes d’abastament i sanejament de la Direcció G eneral d’Obres Hidràuliques. • Reglament de Verificacions Elèctriques i Regulari tat en el Treball. • Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Decret 8 42/2002 de 2 d’agost i les seves Instruccions Complementàries. • Normes particulars de la Companyia Elèctrica subm inistradora d’energia elèctrica. • Reglament d’Escomeses Elèctriques. • NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urb anizaciones y Polígonos Industriales”. • NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterrán eas en urbanizaciones y polígonos industriales”. • Normativa d’Alta Tensió • Instruccions de Carreteres 3.1-IC • Instruccions de Carreteres. Ferms flexibles. Norm a 6.1-IC de 23 de maig de 1989. • Normes UNE d’aplicació. • Normes de Senyalització d’Obres • Seguretat i Salut en el Treball • Normatives de la Generalitat de Catalunya. • Instrucció per al Projecte i Execució d’Obres de Formigó en massa o armat. • Llei 20/1991, de 25 de novembre i Decret 135/1995 , de 24 de març, de supressió de barreres arquitectòniques de la Genera litat de Catalunya. • Reglament de Xarxes i Escomeses de Combustibles G aseosos. Decret 2913/1973 de 26 d’octubre i les seves Instruccions MIG. • Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ) Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya Així mateix, acomplirà amb els requisits vigents pe r a magatzematge i utilització d'explosius, carburants, prevenció d'in cendis, etc. i s'ajustarà a allò assenyalat en el codi de circulació, Reglament de la Policia i conservació de carreteres, Reglament Electrotècnic de baixa Tensió i a totes les disposicions vigents que siguin d'aplicació als treballs que, directament o indirectament, siguin necessaris per a l'acomplim ent del Contracte. A més de les disposicions esmentades explícitament als articles del present Plec, seran d'aplicació totes les disposicions vige nts en el moment de la realització dels treballs, i que hagin pogut entrar en vigor en posterioritat a la redacció del Projecte. També es complirà la legislació que substitueixi, m odifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació aplica ble que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la dat a del Contracte. En cas de contradicció o simple complementació de diverses no rmes es tindran en compte, en tot moment, les condicions mes restrictives.


Memòria Valorada

.

Pàg. 28


1.4. RESPONSABLE TÈCNIC I DELEGAT D’OBRA DEL CONTRA CTISTA. El Contractista queda compromès a què en tot moment estarà en obra el “Tècnic Responsable d’Obra”, anomenat Cap d’Obra, que haurà de ser com a mínim un tècnic titulat competent del ram d’Enginyeria Tècni ca, i la resta de comandaments intermedis. El Contractista haurà de presentar, en el moment de la signatura de l’Acta de Comprovació del replanteig: •la figura del “Delegat d’Obra”, persona interlocut ora màxima amb la Direcció d’Obra pel desenvolupament del Contracte. Aquest De legat d’Obra, que pot ser diferent o no del Tècnic Responsable ha d’estar dot at de poder absolut de decisió en les qüestions que sorgeixin pel normal d esenvolupament de les activitats. •l’organigrama jeràrquic i funcional entre el Tècni c Responsable de l’Obra i el Delegat, i entre el Tècnic Responsable i els seu s subordinats, on figuraran també les persones al càrrec de l’administració de l’obra i el Tècnic de Seguretat i Salut. El “Tècnic Responsable d’Obra” ha de vetllar pel co mpliment dels terminis de la Programació i Planificació d’Obra, així com per totes les qualitats d’execució, pel compliment de la Normativa vigent i de les Prescripcions Generals i Particulars que es detallen al llarg d’a quest document. En conseqüència, és el directe responsable de la bona marxa en la seva consecució i de la col·laboració amb la Direcció d’Obra. Per tant, la Direcció d’Obra podrà, en circumstànci es clares d’insuficiències i/o desviaments incorregibles, demanar al Contracti sta un eventual reforçament d’aquesta figura amb d’altres tècnics, o, si s’esca u, la seva substitució. El Contractista proposarà a la Propietat la solució ad optada a la major brevetat possible, i l’aplicarà immediatament quan la Direcc ió d’Obra l’hagi acceptat per escrit. Això no suposarà cap possibilitat de re scabalament econòmic per part del Contractista, i la demora que es pogués pr oduir en la Programació no podrà afectar els terminis a acomplir. 1.5. PROGRAMACIÓ I PLANIFICACIÓ DE L’ OBRA. El Contractista haurà de tenir en tot moment planif icada l’obra, per etapes i fases, mortes, en execució o futures. Aquesta plani ficació inclourà diagrames Gantt i Pert amb lligams d’activitats i establiment s dels successius camins crítics. No solament fa referència a planificació d el temps, sinó també dels mitjans tant mecànics o tècnics com humans que s’hi destinaran per a cada fase. La primera entrega d’aquesta planificació complerta s’efectuarà en el moment de la signatura de l’Acta de Comprovació del Replan teig, i s’aniran actualitzant en revisions conjuntes amb la Direcció Facultativa la periodicitat de les quals establirà aquesta última. En cap cas es podran allargar barres i/o incomplir fites establertes, se nse el coneixement i vist-i-plau de la Direcció d’Obra. La Direcció d’Obra podrà exigir amb tota potestat, quan a criteri seu els mitjans siguin insuficients o els mètodes incorrect es, pel normal acompliment de les fites establertes, que s’ampliïn o es modifi quin. La Direcció d’Obra podrà exigir en tot moment el re gistre de personal i mitjans aplicats existents reals en l’obra i el Con tractista li la haurà de subministrar. No podran haver variacions respecte d e la programació preestablerta. En cap moment el Contractista podrà variar aquestes condicions sense el permís exprés de la Direcció d’Obra. Quedarà a criteri del Direcció d’Obra les actuacion s a emprendre en casos d’incompliment de fites, que inclouen les possibles penalitzacions, en funció de la gravetat de l’incompliment. El programa de treballs s’ha de realitzar sobre la base de les obres elementals i activitats que figuren en el projecte base de contractació. El Contractista es sotmetrà en l’actualització del Programa de Treballs a les normes i instruccions que a l’efecte li dicti la Di recció d’Obra, havent de comprendre els programes, com a mínim: • La descripció detallada de la forma en que es des envoluparan les diferents parts de l’obra. • Mitjans auxiliars, obres provisionals inclosos el s camins de servei, oficina d’obra, allotjaments, sitges, magatzems i altres, a vantprojecte de les instal·lacions, planta de producció d’àrids, formig ó o aglomerat asfàltic, si


Memòria Valorada

.

Pàg. 29


s’escau. • Relació de la maquinària que s’emprarà, amb expre ssió d’on es troba cada màquina en el moment de formular el programa i de l a data en que estarà en obra, així com la justificació de les capacitats pe r a assegurar l’acompliment del programa. • Organització del personal que es destina a l’exec ució de l’obra, amb expressió d’on es troba el personal superior, tècni c i especialista en el moment de formular el programa i de les dates en qu e s’incorporaran a obra. • Procedència que es proposa pels materials a empra r en obra, ritmes mensuals de subministraments, previsió de la situació i quan tia d’amuntegaments, així com situació i capacitat dels terrenys per a préste cs i cavallers. • Relació de serveis afectats per l’obra i previsio ns per a l’obtenció dels permisos o llicències dels titulars dels serveis pe r a la seva enretirada o adequació. • Mitjans i organització previstos per a executar e ls assaigs de control de materials i unitats d’obra i justificació de llur s uficiència per a realitzar el control que exigeix la perfecta execució de l’ob ra. • Valoració per termini i acumulada de l’obra. El Contractista està obligat a donar quantes facili tats li siguin ordenades per la Direcció d’Obra per a permetre en la zona el s treballs d’altres Contractistes de la Propietat, adaptant, si procede ix, el seu propi programa de treballs. 1.6. REPLANTEIG DE LES OBRES El Contractista realitzarà amb tota la diligència q ue calgui tots els replantejaments parcials i comprovacions topogràfiq ues que siguin necessaris per a l’adopció de les decisions pertinents i per a la correcta execució de les obres, en qualsevol fase o moment d’execució, e ls quals han de ser aprovats per la Direcció. Haurà de materialitzar, t ambé, sobre el terreny, tots els punts de detall que la Direcció consideri necessari per a l'acabament exacte de les diferents unitats. Tots els materials , equips i mà d'obra necessaris per a aquests treballs aniran a càrrec d el Contractista. El Contractista ha d’esmerçar tot el temps i mitjan s necessaris en l’estudi i comprovació dels paràmetres i definicions establert es en el projecte, havent de denunciar qualsevol contingència al respecte, ab ans de l’inici de les obres, i ha de fer-ho exprés en el moment de la sig natura de l’Acta de Comprovació del Replanteig. 1.7. CONNEXIONS A XARXES GENERALS És responsabilitat del Contractista revisar i en co nseqüència subscriure o rebutjar, cosa que s’haurà de fer constar explícita ment en l’Acta de Comprovació de Replanteig, les condicions previstes en el projecte quant als punts de connexió de les xarxes de la urbanització a les xarxes generals de serveis: aigües pluvials, residuals, aigua potable, mitja tensió en la CT prevista, telefonia, etc. L’omissió per part del Contractista en el moment de la signatura de l’Acta de Comprovació de Replanteig d’aquestes verificacions, no s’entendrà com una acceptació per la seva part de totes les activitats i els seus costos associats necessàries, estiguin contemplades o no e n els documents contractuals, sempre i quan la Propietat no hagués informat, senyalat i ubicat abans aquestes connexions. 1.8. SERVITUDS I SERVEIS AFECTATS Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les Companyies i Organismes corresponents. Malgrat tot, tindrà l'obl igació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecci ó o desviament, en tot cas, dels serveis afectats de poca importància, que la D irecció consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquests treballs seran de pagament al Contractista, amb càr rec a la Propietat com a preu contradictori definit pel Contractista. Quan sigui necessari executar determinades unitats d'obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, o de serveis existent s, que sigui necessari respectar, o bé quan s'escaigui l'execució simultàn ia de les obres i la substitució o reposició de serveis afectats, el Contractista estarà obligat


Memòria Valorada

.

Pàg. 30


a emprar els medis adequats per a l'execució dels t reballs, de manera que eviti la possible interferència i el risc d'acciden ts de qualsevol tipus. El Promotor facilitarà al Contractista les diferent s entitats subministradores o propietaris de Serveis, plànols de definició de l a posició dels esmentats serveis i localitzarà i descobrirà, les canonades d e serveis enterrats mitjançant treballs d'excavació manual. Les despese s originades o les disminucions de rendiment originades es considerara n no incloses en els preus unitaris i podran ser objecte de reclamació. Abans de començar les excavacions, el Promotor, fon amentat en els plànols i dades de que disposi, o mitjançant la visita als se rveis, si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, considerar la millor manera d'executar e ls treballs per no fer-los malbé i assenyalar aquells que, en últim cas, consi deri necessari modificar, sempre prèvia escolta i discussió amb el Contractis ta. Si el Director de les obres es mostra conforme, sol ·licitarà de l'Empresa i organismes corresponents, la modificació d'aquestes instal·lacions. Aquestes operacions es pagaran mitjançant factura. En cas de no existir una partida per a abonar els esmentats treballs, el Contractista fa cturarà aquests treballs per separat al Promotor. Malgrat tot, si amb la fi d'accelerar les obres, le s empreses interessades recapten la col·laboració del Contractista. aquest haurà de prestar l'ajut necessari. 1.9. DESVIAMENTS PROVISIONALS El Contractista executarà o condicionarà en el mome nt oportú les carreteres, camins i accessos provisionals pels desviaments que imposin les obres en relació amb el tràfic general i amb els accessos de ls confrontants, d'acord amb les definicions del Projecte o a les instruccio ns que rebi de la Direcció. Els materials i les unitats d'obra que comporten le s esmentades obres provisionals, compliran totes les prescripcions del present Plec com si fossin obres definitives. Tots els desviaments i/o afectacions de vies rodade s hauran d’anar acompanyades dels preceptius sistemes d’avís, prote cció i senyalització, tant diürn com nocturn, amb especificació dels mitjans a emprar per part de la Direcció d’Obra. Aquestes despeses associades també aniran a càrrec del Contractista. Aquestes obres seran d'abonament. Personal de la Propietat i visites d'obra. Malgrat tot, el Contractista haurà de mantenir els esmentats camins d'obra i accessos en bones condicions de circulació. La conservació durant el termini d'utilització d'aq uestes obres provisionals serà a càrrec del Contractista. L'existència de determinats vials que s'hagin de ma ntenir en servei durant l'execució de les obres, no serà motiu de reclamaci ó econòmica per part del Contractista. El Contractista programarà l'execució de les obres, de manera que les interferències siguin mínimes. 1.10. CONTROL DE QUALITAT D’UNITATS D'OBRA. La Direcció d'obra demanarà als laboratoris homolog ats pressupostos sobre control de qualitat de les unitats d'obra, escollin t el que sigui més adient per a les condicions de l'obra. L’import correrà a càrrec del Contractista fins un total d’un u per cent (0.1%) sobre el preu del Pressupost d’Execució Mate rial, independentment de la baixa efectuada en la licitació. Aquesta quantitat no inclou el sobre cost de la repetició dels resultats negatius, que es repeti ran fins a la consecució dels criteris establerts, amb el què, si aquesta qu antitat no s’exhaureix, significarà un estalvi pel Contractista; en cas de sobrepassar aquesta quantitat, el cost extra serà a càrrec de la Propie tat, sense comptar les repeticions per negatius, que seran imputables al C ontractista. La facturació d’aquest servei serà a la Propietat, qui després pr acticarà els descomptes corresponents en les respectives certificacions d’o bra. El laboratori encarregat del control d'obra realitz arà tots els assaigs del programa, prèvia sol·licitud de la Direcció Faculta tiva de les obres. 1.11. MESURES D'ORDRE I SEGURETAT I SALUT.


Memòria Valorada

.

Pàg. 31


El Contractista resta obligat a adoptar les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona i segura marxa dels treba lls. En tot cas, el Constructor serà únicament i exclusi vament el responsable, durant l'execució de les obres, de tots els acciden ts o perjudicis que pugui tenir el seu personal, o causats a alguna altra per sona o Entitat. Serà obligació del Constructor la Contractació de l 'Assegurança contra el risc per incapacitat permanent o mort dels seus obrers i tenir-los donats d'alta a la Seguretat Social. Aquesta obligació es transmet subsidiàriament a totes i cadascuna de les empreses subcontractades que treba llin en les obres, per curta que sigui la durada de la seva activitat. La Propietat, en canvi, es deslliga de qualsevol re sponsabilitat al respecte. El Contractista haurà de vetllar, a través del seu Tècnic de Seguretat i Salut designat per aquesta obra, del compliment del proje cte de Seguretat i Salut que a tal efecte, haurà redactat ell mateix. El Contractista complirà estrictament amb tota la r eglamentació en vigor quant a Seguretat i Salut en el Treball, detallada àmplia ment en el corresponent document de Seguretat i Salut. El Contractista proveirà al seu personal amb cascs i resta d’elements de protecció i haurà de garantir llur ús en tot moment . Tanmateix, i d’acord amb les necessitats de l’obra, equiparà els seu persona l botes i vestit d’aigua, equip de protecció d’acord amb l’ofici, etc. Totes les eines i equips emprats pel Contractista seran adequats al fi pel que s’uti litzin i no afectaran a la seguretat en el treball. En cas d’accident o de perill imminent, en el que e xisteixi risc per a les vides o per a l’obra en curs, per a altres obres ja executades o per a les propietats colindants, el Contractista haurà d’actu ar d’acord al que mani la Propietat o la Direcció d’Obra, havent d’ex ecutar aquestes ordres immediatament. Les compensacions que el Contractist a reclami com a conseqüència d’aquests treballs d’emergència es fix aran via preus contradictoris definits pel contractista. En cas d’incompliment de les Normes de Seguretat i Salut, la Propietat es reserva el dret d’expulsar de l’obra tant l’infract or o infractors com al comandament o comandaments responsables de l'actuac ió dels mateixos, podent arribar, si la Propietat ho estima necessari, a la rescissió del Contracte en vigor. El Contractista disposarà en obra i en tot moment d ’un responsable de seguretat durant el període de vigència del contrac te. A tal efecte comunicarà a la Propietat en la seva oferta de licitació, el n om i la categoria de la persona de la seva organització en la que recaurà a questa tasca. El responsable de Seguretat i Salut del Contractista h aurà de responsabilitzar-se de tot el relacionat amb la prevenció en la program ació, seguiment i realització dels treballs contractats. L’incompliment de les Normes de Seguretat i Salut i les infraccions comeses a les normes i disposicions legals pel Contactista es classificaran en faltes lleus, greus o molt greus pel responsable de Segure tat i Salut de la Propietat, d’acord amb els criteris establerts en l ’Ordenança General de Seguretat, Article 156 (perillositat de l’activitat a desenvolupar, circumstàncies que propiciïn l’accident, falta o de ficiència de mesures preventives, nombre de treballadors afectats, reinc idència, etc. ). En qualsevol cas, un cop esgotats tots els processos p ertinents i es mantingui la reincidència del Contactista, la Propietat podrà po sar en coneixement de la Inspecció de Treball del Departament d’Empresa i Oc upació del Treball de la Generalitat de Catalunya la falta d’escomesa i les accions dutes a terme, així com gestionar la rescissió del Contracte. La quantia dels premis i sancions seran administrat s per la Propietat. Els saldos que puguin produir-se s’utilitzaran en Atenc ions Socials i Assistencials: cursos de formació, subvencions, con cursos de seguretat o primers auxilis, o qualsevol altre fi que consideri oportú la Propietat. Els rangs de les quanties són els següents: • Falta lleu : de 300 € a 600 € • Falta greu : de 600 € a 3000 € • Falta molt greu : de 3000 € a 9000 € 1.12. INDEMNITZACIONS PER COMPTE DEL CONTRACTISTA. Particularment el Contractista haurà de reparar, al seu càrrec, els serveis


Memòria Valorada

.

Pàg. 32


públics i privats fets malbé, sempre i quan aquests haguessin estat informats, ubicats i definits per part del Promotor en el mome nt de l’acta de replanteig, indemnitzant a les persones o propietats que result in perjudicades. El Contractista adoptarà les mesures necessàries per t al d'evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d'aigua, així com del med i ambient, per l'acció de combustibles, olis, lligants, fums, etc., i serà re sponsable dels danys i perjudicis que es puguin causar. El Contractista haurà de mantenir durant l'execució de l'obra i refer a la seva finalització les servituds afectades, sent a c ompte del Contractista els treballs necessaris per a tal fi. 1.13. DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA. Aniran a càrrec del Contractista, si en el capítol II d'aquest Plec o en el Contracte no es preveu explícitament el contrari, l es següents despeses: • Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària. • Despeses de construcció i retirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes, etc. • Despeses de llogaters o adquisició de terrenys pe r a dipòsits de maquinària i materials. • Despeses de protecció de materials arreplegats i de la pròpia obra, contra tot deteriorament. • Despeses de muntatge, conservació i retirada d'in stal·lacions per subministrament d'aigua i energia elèctrica, necess aris per a l'execució de les obres, així com els drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc. • Despeses i indemnitzacions que es produeixin en l es ocupacions temporals; • Despeses d'explotació i utilització de préstecs, pedreres. lleres i abocadors. • Despeses de retirada de materials rebutjats, evac uació de restes, neteja general de l'obra i zones confrontades, afectades p er les obres, etc. 1.14. INTERFERÈNCIES AMB ALTRES CONTRACTISTES . El Contractista programarà els treballs de manera q ue, durant el període d'execució de les obres, sigui possible executar tr eballs objecte, Obres Complementàries com poden ser execució de xarxes el èctriques, telefòniques o altres treballs. En aquest cas, el Contractista com plirà les ordres de la Direcció de les obres, a fi de delimitar les zones amb determinades unitats d'obra totalment acabades, per tal d'endegar els tr eballs complementaris esmentats. Les possibles despeses motivades per eve ntuals paralitzacions o increments de cost, deguts a l'esmentada execució p er fases, no es consideraran incloses en els preus del Contracte i podran ser, objecte de reclamació. 1.15. MATERIALS Hauran d'observar-se les següents prescripcions: • Si les procedències de materials estiguessin fixa des en els documents Contractuals, el Contractista haurà d'utilitzar obl igatòriament les esmentades procedències, llevat de l'autorització expressa del Director de l'obra. • Si per no complir les prescripcions del present P lec, es rebutgen els materials que figuren com a utilitzables sols en el s documents informatius, el Contractista tindrà l'obligació d'aportar altres ma terials que acompleixin les prescripcions, sense que per això tingui dret a un nou preu unitari. • El Contractista obtindrà a càrrec seu l'autoritza ció per a la utilització de préstecs, i es farà càrrec, a més, al seu compte de totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin. • El Contractista notificarà a la Direcció de l'Obr a, amb suficient antelació, les procedències dels materials que es proposa util itzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que es refereix a la quantitat com a la qualitat. • En cap cas podran ser arreplegats i utilitzats a l'obra materials si la seva procedència no ha estat aprovada pel Director. 1.16. ABOCADORS


Memòria Valorada

.

Pàg. 33


Llevat de manifestació expressa contrària al capíto l II del present Plec, la localització d'abocadors així com les despeses que comporti la seva utilització, seran a càrrec del Contractista. Si en els mesuraments i documents informatius del P rojecte se suposa que el material obtingut de l'excavació, de l'aplanament, fonaments o rases ha d'utilitzar-se per terraplè, replens, etc., i la Di recció d'Obra rebutja l'esmentat material per no complir les condicions d el present Plec, el Contractista haurà de transportar l'esmentat materi al a abocadors, amb dret a abonament complementari en la corresponent excavaci ó, i increment del preu del Contracte per haver d'emprar majors quantitats de m aterial procedent de préstecs. El Director de les obres autoritzarà en aquest cas la reutilització de les terres correposnents de l’exacavació en altres part ides d’obra del propi projecte,amb la condició que els productes abocats siguin estesos i compactats correctament. Les despeses de l'esmentada extensió i compactació dels materials seran a compte del Contractista, per cons iderar-se incloses en els preus unitaris. 1.17. PREUS UNITARIS El preu unitari que apareix en lletra en el Pressup ost, serà el que s'aplicarà als mesuraments per a obtenir l'import d'Execució M aterial de cada unitat d'obra. Els preus unitaris que figuren en el Pressupost inc louen sempre, llevat de prescripció expressa en contra d'un document contra ctual i encara que no figuri a la descomposició de preus, els següents co nceptes: Subministrament (inclòs drets de patent, cànon d'ex tracció, etc.), transport, amàs, manipulació i utilització de tots els materia ls usats en l'execució de la corresponent unitat d'obra; les despeses de mà d 'obra, maquinària, mitjans auxiliars, ferramentes, instal·lacions, etc.; les d espeses de tot tipus d'operacions normalment o incidentalment necessàrie s per tal d'acabar la unitat corresponent i els costos indirectes. 1.18. ABONAMENT D'UNITATS D'OBRA. Els conceptes mesurats per a totes les unitats d'ob ra, i la manera d'abonar-los, d'acord amb el Pressupost, s'entendrà que es r efereixen a unitats d'obra totalment acabades. En el càlcul de la proposició e conòmica s'haurà de tenir en compte que qualsevol material o treball necessar i pel correcte acabament de la unitat d'obra, o per assegurar el perfecte funci onament de la unitat construïda en relació a la resta de construcció, es considerarà inclòs en els preus unitaris del Contracte, no podent ser objecte de sobre preu. 1.19. PARTIDES ALÇADES Les partides que figuren com de "pagament íntegre" en les Prescripcions Tècniques Particulars, o al Pressupost, es pagaran íntegrament al Contractista, un cop realitzats els treballs als qu als corresponen. 1.20. TERMINI DE GARANTIA El termini de garantia de l'obra serà d'un (1) mes, comptat a partir de la Recepció Provisional. Aquest termini s'estendrà a totes les obres executa des sota el mateix Contracte (obra principal, balisament, senyalitzaci ó i barreres, plantacions, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres aux iliars, etc.). En cas de recepcions parcials, regirà el que dispos a l'article 171 del Reglament General de Contractació de l'Estat. 1.21. PENALITZACIONS. L’incompliment de les condicions establertes en aqu est Plec, referents a qualitats dels materials o a normes d’execució, don arà lloc a la no acceptació de les unitats d’obra per part de la Direcció Facul tativa i, en conseqüència, a la impossibilitat d’efectuar la Rec epció Provisional de les obres. A sol·licitud del Contractista, i sempre que malgra t el defecte observat la Unitat no perdi la seva funcionalitat, la Direcció d’Obra podrà acceptar-la si el nou preu que li proposa el Contractista per a la mateixa, reflexa de forma justa la depreciació o demèrit de la partida.


Memòria Valorada

.

Pàg. 34


El nou preu s’aplicarà a la totalitat de la Unitat, independentment del pes econòmic relatiu de l’aspecte defectuós dintre del conjunt de la mateixa. El percentatge en què es redueixi el preu original serà sempre doble al percentatge en el qual es calculi la caiguda de qua litat respecte al defectuós. Cas de no ser possible aquesta correlaci ó, la Direcció d’Obra ho valorarà i serà com a mínim del 15 %. L’acumulació de sancions econòmiques per errors o i ncompliments de mínims de qualitats o de terminis del programa, pot portar a la Direcció d’Obra de proposar una rescissió del Contracte. Igualment, si per causa de la no acceptació per par t del Contractista del rebuig de la partida defectuosa o de haver-li de fe r una depreciació, la partida no es corregeix i l’obra es veu afectada pe r la paralització d’aquest front, la D.O. podrà proposar una rescissió de cont racte. 1.22. TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES. L’obra està projectada amb suficient claredat i pre cisió per a un total coneixement de la mateixa, pel que es pot programar adequadament per a un normal compliment del termini d’execució global, i també en les seves fites parcials que en el seu moment definirà el Cap d’Obr a i aprovarà la Direcció de les Obres. El termini estipulat per a la realització de tots e ls treballs és de 6 setmanes comptades a partir de la signatura de l’Ac ta de Comprovació de Replanteig. El Contractista està obligat a disposar, amb una pr evisió i antelació suficient, tots els mitjans tècnics i humans que si guin necessaris per a acomplir aquest termini, amb garantia de qualitat e n l’execució dels treballs. El Contractista haurà de revisar i modificar en cad a moment pertinent el programa d’obra per a ajustar-se al màxim en totes les seves fases amb el presentat en el moment de l’Acta de Comprovació del Replanteig, i sotmetre’l a l’aprovació per part de la D.O. Això i nclou els casos en que imprevistos com la inclemència del temps o d’altres tipus ocasionin alteracions del programa, sense que per l’aplicació dels mitjans correctors pertinents tingui dret a increments de preus o revi sió dels mateixos. En aquestes condicions, no s’admetran endarreriment s en l’acabament global 1.23. CONSERVACIÓ DE LES OBRES 1.23.1 DURANT PERÍODE D’EXECUCIÓ. El present Subarticle serà d'aplicació des del mome nt d'endegament de les obres fins a la recepció definitiva. Totes les despeses originades en aquest concepte se ran a compte del Contractista. Seran a càrrec del Contractista la reposició d'elem ents que s'hagin deteriorat, però no els que hagin estat objecte de robatori. 1.23.2 DURANT EL PERÍODE DE GARANTIA El Contractista està obligat a disposar, abans de l a data de recepció provisional, del programa de manteniment e l’obra. La Propietat donarà el suport tècnic necessari per a l’elaboració d’aquesta documentació. Durant el termini de garantia, que es fixa en UN MES a partir de la recepció provisional, el Contractista serà el re sponsable d’executar en l’obra tota classe de correccions i reparacions que la Propietat estableixi necessaris per a que aquelles obres compleixin tota lment en el moment de la recepció definitiva les condicions de projecte i d’ execució. Serà, a més, el responsable de la conservació de les obres i les in stal·lacions. El Contractista podrà disposar d’una organització e specífica per a dur a terme els esmentats treballs en les condicions indicades, o bé encarregar-los si ja estiguessin en funcionament, als serveis ordinaris de conservació de la Propietat. 1.24. LLIBRE D’ORDRES I D’INCIDÈNCIES. Les ordres al Contractista podran donar-se per escr it, redactant-les en un full del Llibre d’Ordres, segons el model que dispo si el Promotor. L’original de l’esmentat full s’entregarà al Contractista o al seu representant en obra, el qual queda obligat a signar el citat full com a avís de recepció.


Memòria Valorada

.

Pàg. 35


Es guardarà còpia de cada full a l’arxiu dels Serve is Tècnics. El Llibre d’Ordres es farà servir discrecionalment per la Direcció d’Obra en els següents supòsits: A l’objecte de tenir constància escrita de determin ades ordres. 1. A sol·licitud del Contractista, si la importànci a de l’ordre ho aconsella. 2. Per a anotar observacions referents al desenvolu pament dels treballs. 3. Com a Llibre d’Incidències. 1.25. PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL. El Contractista posarà un especial interès en la pr otecció i conservació del terreny, edificacions, entorn, contaminació i tots aquells elements que puguin veure’s afectats pel complet desenvolupament del Co ntracte. a) TERRENY: El Contractista haurà de respectar aque lles zones que formant part del conjunt total del terreny no es vegin directame nt afectades per l’obra a realitzar per ell. Acotarà i delimitarà les seves à rees de treball, aïllant en el possible les tasques que no corresponguin. Si pe l compliment del projecte el Contractista necessités utilitzar les àrees de n o actuació per a pas, emmagatzematge o qualsevol altra activitat, haurà d e sol·licitar a la Direcció d’Obra la conseqüent autorització i obligant-se a r estituir al seu estat primitiu la zona afectada. Totes aquestes considera cions es faran extensives als terrenys de l’entorn i aliens a la Propietat. b) AIGUA: El Contractista prendrà totes les mesures necessàries per a no contaminar ni deteriorar rius, llacs, pous i en gen eral totes aquelles fonts o reserves d’aigua que estiguessin o poguessin aparèi xer en els terrenys de la Propietat , essent aplicable la legislació vigent a l respecte. c) VESSAMENTS: S’hauran de prendre les mesures espe cífiques necessàries per a prevenir i evitar els vessaments de productes quími cs, combustibles residuals, etc. que puguin afectar als terrenys d’actuació i c olindants, essent responsable el Contractista de qualsevol dany causa t. Per a això,establirà els mecanismes de depuració necessaris. d) FLORA I FAUNA: El Contractista haurà d’adoptar l es mesures necessàries de protecció per a mantenir la flora i la fauna existe nts en els terrenys d’actuació i colindants. No es podran tallar arbres , però sí esporgar, ni desviar cursos d’aigua que afectin a reserves piscí coles, etc. e) CONTAMINACIÓ I POLUCIÓ: El Contractista establir à i mantindrà tots els dispositius necessaris pel perfecte control, durant el desenvolupament del Contracte, de la contaminació i pol·lució del medi ambient. Tota infracció haurà de ser corregida i sempre a càrrec del Contra ctista. f) NETEJA I CONSERVACIÓ: El Contractista mantindrà net de runes, materials i altres elements no necessaris per a l’execució de l es obres, evacuant-los a llocs que tingui autoritzats. No es podran eliminar mitjançant incineració materials o rebuigs, excepte per autorització expre ssa de la Direcció d’Obra. CAPÍTOL II PLEC DE PRESCRIPIONS TÈCNIQUES PARTICULA RS 2 UNITATS D’OBRA 2.1 MATERIALS BÀSICS Tots els materials bàsics que s'empraran durant l'e xecució de les obres, seran de primera qualitat i acompliran les especificacion s que s'exigeixen als materials del Plec de Prescripcions Tècniques Gener als per a obres de Carreteres i Ponts del Ministerio de Fomento i Inst ruccions, Normes i Reglaments de la legislació vigent. Tots els materials que s'hagin d'utilitzar hauran d e reunir, pel cap baix, les condicions que per a cada un d'ells s'especifiquen als següents apartats: 2.1.1 AIGUA Com a norma general, es podran utilitzar, tant per amassament i curat de morters i formigons hidràulics, com per al rentat d 'àrids, addició per a la compactació de sòls secs, neteja de corrons de les piconadores i les altres operacions en les quals es requereixi el seu ús, to tes aquelles aigües que la pràctica hagi sancionat com a acceptables per als u satges esmentats. En cada cas, estarà exempta d'elements que siguin p erjudicials a la finalitat a la qual es destini.


Memòria Valorada

.

Pàg. 36


Especialment la utilitzada en l'amassament i curat de morters i formigons, complirà les condicions especificades a l'article c orresponent de la EHE. Es prohibeix la utilització d'aigua salada per l'am assament de morters i formigó. 2.1.2 CIMENTS Pel que fa a la fabricació de morters i formigons, continguts en el present Contracte, s'admetrà exclusivament, salvat autoritz ació expressa de la Direcció de les Obres, el ciment tipus CEM II/A-P o CEM IV/A, classe 32,5. La definició d'aquest ciment coincidirà amb la desc rita en el "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para la Recepción de Cementos (RC-97)". Quan la Direcció de l'Obra ho cregui convenient es duran a terme tots els assajos que es considerin convenients i necessaris per a la comprovació de les característiques de les prescripcions indicades en el Plec de Prescripcions indicat. Donat el cas que el ciment hagi estat emmagatzemat en condicions atmosfèriques normals durant un termini superior a un mes, es pro cedirà a comprovar que les condicions d'emmagatzematge han estat adients, per la qual cosa es repetiran els assajos de recepció, tal com s'indica a la Inst rucció de Formigó Estructural (EHE). 2.1.3 ÀRID FI PER A UTILITZAR EN MORTERS I FORMIGON S L'àrid fi per a utilitzar en morters i formigons, s erà sorra natural, sorra procedent de picament, una barreja de les dues o al tres productes que el seu ús hagi estat sancionat per la pràctica. Es compliran les condicions exigides a la Instrucci ó de Formigó Estructural (EHE). La quantitat de substàncies perjudicials que pot co ntenir l'àrid fi, no excedirà dels límits que a continuació es relacione n. Aquests són referits al tant per cent en pes del total de la mostra: d'argi la: U per cent (1%), màxim determinats amb arranjament al mètode d'assaig UNE 7133. b) Material retingut pel tamís 0,063 UNE 7050 i que flota en un líquid el pes específic del qual és dos (2): Cinc dècimes per cen t (0,50%), màxim, determinat amb arranjament al mètode d'assaig UNE 7 244. c) Compostos de sofre expressats en S03 i referits a l'àrid sec: Quatre dècimes per cent(0,40%), màxim, determinat amb arra njament al mètode d'assaig UNE 83120. L'àrid fi estarà absent de qualsevol substància que pugui reaccionar perjudicialment amb els alcalins del ciment. La sev a determinació s'efectuarà amb arranjament al mètode d'assaig UNE 7137. Les pèrdues de pes màxima experimentada pels àrids al ser sotmesos a cinc cicles de tractament amb solucions de sulfat sòdic o magnèsic ( UNE 7136) no serà superior al 10% i 15%, respectivament. No s'utilitzaran aquells àrids fins que presentin u na proporció de matèria orgànica que produeixi un color més fosc que el de la substància patró. 2.1.4 Àrid gros per utilitzar en formigons Aquest serà de grava natural o procedent de picamen t i trituració de pedra de cantera o graveres, o altres productes, l'ús dels q uals hagi estat sancionat per la pràctica. Si els àrids procedeixen del picament, es rebutjarà, abans d'aquesta operació, la roca meteoritzada, i quan s' obtinguin per trituració, la forma de les partícules, ha de ser aproximadament c úbica, i les planes o allargades es rebutjaran. La mida màxima d'un àrid gros queda definit a la I nstrucció de Formigó Estructural (EHE). Pel que fa a la composició granulomètrica i coefici ent de forma, es compliran les condicions que aquesta mateixa Instrucció impos a en el seu apartat 7.3.3. Cal dir que la fracció que passi pel tamís 0,080 UN E 7050, serà inferior a l'u per cent en pes (1%), del total de la mostra. En ge neral, es compliran les condicions exigides a la EHE “Instrució de Formigó Estructural”.


Memòria Valorada

.

Pàg. 37


La quantitat de substàncies perjudicials que pot co ntenir l'àrid gros, no excedirà dels límits que a continuació es relacione n. Aquests són referits al tant per cent en pes del total de la mostra: a) Terrossos d'argila: Vint-i-cinc dècimes per cent (0 ,25%), màxim determinats amb arranjament al mètode d'assaig UNE 7133. b) Partícules toves: Cinc per cent (5%), màxim, determ inats amb arranjament al mètode s'assaig UNE 7134. c) Material retingut pel tamís 0,063 UNE 7050 i que fl ota en un líquid el pes específic del qual és dos.(2): U per cent (1%), màxim, determinat amb arranjament al mètode d'assaig UNE 7244. d) Compostos de sofre expressats en S03 i referits a l 'àrid sec: Quatre dècimes per cent (0,40%), màxim, determinat amb arranjament al mètode d'assaig UNE 83120. L'àrid gros estarà absent de qualsevol substància q ue pugui reaccionar perjudicialment amb els alcalins del ciment. La sev a determinació s'efectuarà amb arranjament al mètode d'assaig UNE 7137. Les pèrdues de pes màxima experimentada pels àrids al ser sotmesos a cinc cicles de tractament amb solucions de sulfat sòdic o magnè sic (UNE 7136) no serà superior al 12% i 18%, respectivament. No s'utilitzaran aquells àrids fins que presentin u na proporció de matèria orgànica que produeixi un color més fosc que el de la substància patró. 2.2 MOVIMENTS DE TERRES 2.2.1. ESBROSSADA I VEGETACIÓ I DECAPATGE DE TERREN Y 2.2.1.1.a Definició esbrossada i neteja de terrenys Es defineix com aclariment i esbrossada del terreny , el treball consistent en extreure i retirar, de les zones designades, tots e ls arbres, soques, plantes, malesa, brossa, runes, escombreries, o qualsevol al tre material no desitjable. La seva execució inclou les operacions següents: • Desbrossada total de la vegetació herbàcia i arbu stiva mitjançant motodesbrossadores manuals i aclarida puntual arbra t seleccionat • Excavació i decapat dels materials objecte d'acl ariment i esbrossada. 2.2.1.2. Execució de les obres Les operacions d'excavació s'efectuaran amb les pre caucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar damnatge a les estructures existents, d'acord amb el que, sobre això, ordeni l'encarregat Facultatiu de les o bres, el qual designarà i marcarà els elements que calgui conservar intactes. Als rebaixos, totes les soques i arrels més grans d e deu centímetres (10 cm.) de diàmetre, seraneliminades fins a una profunditat no inferior a cinquanta centímetres (50 cm.) per sota de l'esplanada. Del terreny natural sobre el que s'ha d'assentar el terraplè, s'eliminaran totes les soques o arrels amb un diàmetre superior a deu centímetres (10 cm.), a fi que no en quedi cap dintre del ciment del terr aplè ni a menys de quinze centímetres (15 cm.) de profunditat sota la superfí cie natural del terreny. També s'eliminaran sota els terraplens de poca cota , fins a una profunditat de cinquanta centímetres (50 cm.) per sota de l'esplan ada. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercia ls, seran esporgats i netejats; després es tallaran en trossos adequats i , finalment, s'emmagatzemaran acuradament al llarg del tirat, se parats dels munts que han de ser cremats o llençats. Els treballs es realitzaran de forma que produeixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Cap fita o marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques, de


Memòria Valorada

.

Pàg. 38


qualsevulla classe, serà feta malbé o desplaçada fi ns que un agent autoritzat hagi referenciat, d'alguna altra forma, la seva sit uació o aprovat el seu desplaçament. La retirada dels materials objecte d'aclariment i e sbrossada es farà com es diu a continuació: Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran cremats d'acord amb el que, sobre això, ordeni el F acultatiu encarregat de les obres. Els materials no combustibles seran retirats pel Contractista de la manera i als llocs que assenyali el Facultatiu enca rregat de les obres. 2.2.1.3. Amidament i abonament El amidament i abonament es realitzarà per metres q uadrats (m2.) realment esbrossats, i exempts de material. El preu inclou la càrrega i transport a l'abocador dels materials, i totes les operacions esmentades a l'apartat precedent. Simultàniament a les operacions d'esbrossada es pod rà excavar la capa de terra vegetal. Les terres vegetals s'arreplegaran a les z ones que indiqui la Direcció de les obres, a fi de ser emprades per a f ormació de zones verdes. Aquestes terres es mesuraran i s'abonaran al preu d e l'excavació, en qualsevol tipus de terreny. El transport a l'abocador, o a l' amàs intermedi esmentat, es considerarà inclòs als preus unitaris del Contracte . 2.2.2. EXCAVACIONS EN QUALSEVOL TIPUS DE TERRENY 2.2.2.1. Definició Consisteix en el conjunt d’operacions necessàries p er a excavar i anivellar les zones on ha d’assentar-se l’obra, així com les zones de préstecs previstos o autoritzats que pogueren necessitarse; i el conse qüent transport dels materials remoguts al seu lloc d’ús, o dipòsit. En aquesta unitat s’inclouen l’ampliació de les trinxeres i/o la mill ora dels talussos en els desmunts, quan el Director les ordeni, i l’excavaci ó addicional per a remoure els sòls inadequats que puguin aparèixer. 2.2.2.2. Classificació de les excavacions L’excavació a efectuar serà “no classificada”, igno rant la distinció entre els tres tipus de materials diferents: • Excavació en terreny de trànsit . Compren la corresponent a l’excavació de materials formats per roques descompostes, terres m olt compactes, i tots aquells terrenys en que per a la seva excavació no sigui necessària la utilització d’explosius, sinó que només calguin esc arificadors profunds i pesats. • Excavació en terra . Comprendrà la corresponent a tots els materials n o inclosos en els apartats anteriors. Si s’utilitzés el sistema d’excavació classificada, el Director determinarà durant l’execució i notificarà per escrit al Contra ctista, les unitats que corresponen a cada tipus de material, tenint en com pte a tal efecte, les definicions anteriors. 2.2.2.3. Execució de les obres A. Generalitats Les excavacions s'executaran d'acord amb els plànol s del Projecte, i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obre s, els Plànols de detall, i les ordres de la Direcció de les obres. La unitat d'excavació inclourà l'ampliació, millora o rectificació dels talussos de les zones de desmunt, així com llur rep às i l'execució de cunetes provisionals o definitives. La rectificació del tal ussos, ja esmentada, s'abonarà al preu d'excavació a cel obert del Press upost. Quan les excavacions arribin a la rasant de la plat aforma, els treballs que s'executaran per a deixar l'esplanada refinada, com pactada al 90 % del seu P.M. Si durant les excavacions apareixen manantials o fi ltracions motivades per qualsevol causa, s'executaran els treballs d'acord amb les indicacions existents a la normativa vigent, però no es conside raran inclosos en els preus d'excavació. Als preus de les excavacions està inclòs el transpo rt a qualsevulla distància.


Memòria Valorada

.

Pàg. 39


A criteri del Director de les obres els materials adequats per a la formació de terraplens; de manera que El Director de les obr es podrà autoritzar l'abocat de materials a determinades zones baixes d e les parcel·les assumint el Contractista l'obligació d'executar els treballs d'estesa i compactació, sense reclamar compensació econòmica de cap tipus. El replè de parcel·les definit, en cap cas podrà su perar les cotes de les voreres més pròximes. Un cop acabades les operacions d’esbrossada, s’inic iaran les obres d’excavació, ajustant-se a les alineacions, pendent s, dimensions i tota la resta d’informació continguda en la Memòria i els P lànols i en aquest Plec de Condicions i a allò que en particular ordeni el Dir ector. Durant l’execució dels treballs es prendran les pre caucions adequades per a no disminuir la resistència del terreny excavat. En es pecial, s’adoptaran les mesures necessàries per a evitar els següents fenòm ens: lliscaments ocasionats per la desprotecció del peu de l’excavació, erosion s locals i anegaments deguts a un drenatge defectuós de les obres. B. Drenatge Durant les diverses etapes de la construcció de l’e xplanació les obres es mantindran en perfectes condicions de drenatge, i l es cunetes i altres desguassos s’executaran de manera que no es produei xi erosió en els talussos. La terra vegetal que es trobi en les excavacions i que no s’hagués extret en l’esbrossada, es reutilitzarà segons digui el Direc tor, però sempre en una profunditat no inferior a seixanta centímetres ( 60 cm ) de la cota final de rasant. I s’emmagatzemà per a la seva utilització p osterior en protecció de talussos o superfícies erosionables, o a on ho orde ni el Director. En qualsevol cas, la terra vegetal extreta es mantindr à separada de la resta de materials extrets. D. Utilització dels productes d’excavació Tots els materials que s’obtinguin de l’excavació s ’utilitzaran en la formació de replens i altres usos que assenyali el Director i es transportaran directament a les zones previstes a tal efecte i au toritzades pel mateix. Els fragments de roca i boles de pedra que s’obting uin de l’excavació i que no hagin de ser utilitzatsdirectament en les obres , s ’emmagatzemaran i utilitzaran si procedeix, en la protecció de taluss os o canalitzacions d’aigua que es realitzin com a proteccions de l’obra contra la possible erosió de zones vulnerables, o en qualsevol altre ús que asse nyali el Director. El material extret en excés podrà utilitzar-se en l ’ampliació de terraplens i pedraplens si així ho autoritza el Director. E. Préstecs i cavallons Si s’hagués previst o s’estimés necessària la utili tzació de préstecs, el Contractista comunicarà al Director, amb suficient antelació, l’obertura d’aquests préstecs a fi efecte de què es pugui mesu rar el seu volum i dimensions sobre el terreny natural no alterat. F. Talussos L’excavació dels talussos s’efectuarà adequadament per a no danyar la seva superfície final, evitar la seva descompressió prem atura o excessiva del seu peu i impedir qualsevol altra causa que pugui compr ometre l’estabilitat de l’excavació final. Cas de què els talussos presentin desperfectes aban s de la recepció definitiva de les obres, el Contractista eliminarà les porcion s despreses o mogudes i realitzarà urgentment quantes maniobres siguin nece ssàries per a la reparació complementària ordenada pel Director. Si aquests de sperfectes són imputables a execució inadequada o a incompliment de les ordres del Director, el Contractista serà el responsable dels danys ocasion ats. 2.2.2.4. Amidament i abonament L’excavació s’abonarà per metres cúbics ( m3 ) mesu rats sobre el Pressupost i la Memòria i in situ, un cop comprovats que aquests perfils són correctes, en el cas d’esplanació. Les mesures especials de protecció superficial s’am idaran i abonaran seguint el criteri establert pel


Memòria Valorada

.

Pàg. 40


Director en cada moment. Es mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3) realme nt excavats, mesurant per part del Promotor per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs (aquestes mesures hauran de ser facilitada al contractista amb prestesa i en el moment de mesurament). Per a l'efecte dels mesuraments de moviment de terr a, s'entén per metre cúbic d'excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny tal com es trobi on s'hagi d'excavar. S'entén per volum de terraplè, o replè, el que corr espon a aquestes obres, després d'executades i consolidades, segons el que es preveu en aquestes condicions. 2.2.2.5. Aprofitament de materials i objectes troba ts durant l’execució de les obres El Contractista no tindrà dret sobre la terra veget al extreta durant l’execució de les obres, ni sobre espècies vegetals sanes i d’interès comercial que hagin de remoure’s a causa de l’esbro ssada del terreny. En el supòsit de trobar-se antiguitats o restes arq ueològiques, objectes d’art, etc., el Contractista ho notificarà a la Pro pietat i haurà de parar immediatament l’execució dels treballs fins que al Direcció d’Obra li comuniqui per escrit el reinici dels mateixos. Per a extreure aquestes antiguitats, el Contractista està obligat a emprar totes les precaucions i mesures que li indiqui la Direcció d’Obra, quedant estalvi el seu dret a ser indemnitzat per l’excés despeses que això pogués re portar-li; tot això sense perjudici de complir amb les disposicions legals es pecials vigents sobre els esmentats treballs. Tampoc podrà el Contractista exigir l’explotació de les mines o els materials que apareguessin com a conseqüència de les obres. N o obstant el Contractista podrà servir-se d’aquells minerals o roques – d’aco rd amb la nomenclatura de la Llei de Mines - que directament serveixin per a satisfer les necessitats de la construcció de l’obra, sempre que es trobin en t errenys de domini públic. 2.2.3. TERRAPLENS Consisteixen en l'estesa i compactació de materials terrenys procedent d'excavacions o préstecs. Els materials per a forma r terraplens acompliran les especificacions de la Normativa vigent. L'equip nec essari per a efectuar la seva compactació es determinarà per l'encarregat Fa cultatiu, en funció de les característiques del material a compactar, segons e l tipus d'obra. El Contractista podrà utilitzar un equip diferent, però això necessitarà l'autorització del Facultatiu Director, que sols la concedirà quan, amb l'equip proposat pel Contractista, obtingui la comp actació requerida, al menys, al mateix grau que amb l'equip proposat pel Facultatiu encarregat. Aquesta unitat considera l’extensió i compactació d e sòls, en zones d’extensió de dimensions tals que permetin la utilització de m aquinària d’alt rendiment. En cas contrari es tractaria de replens localitzats . La seva execució inclou les operacions següents: • Preparació de la superfície d’assentament del ter raplè. • Extensió d’una tongada. • Humectació o dessecació de la tongada. • Compactació de la tongada. 2.2.3.1. Classificació dels materials i condicions generals Els materials a emprar en terraplens seran sòls o m aterials locals que s’obtindran de les excavacions realitzades en l’obr a o dels préstecs que es defineixin en Plànols i Plec de Condicions, o que a utoritzi el Director. Pel seu ús en terraplens, els sòls es classificaran en els tipus següents: • SÒLS INADEQUATS. Són aquells que no compleixen les condicions míni mes exigides als sòls tolerables. • SÒLS TOLERABLES. No contindran més d’un vint-i-cinc per cent (25 % ) en pes, de pedres la mida de les quals excedeixi de quinze centímetres (15 cm). El seu límit líquid serà inferior a quaranta ( LL<40 ) o s imultàniament: límit líquid inferior a seixanta-cinc (65) i índex de plasticita t major de sis dècimes de límit líquid menys nou: IP>( 0’6*LL-9 ) La densitat màxima corresponent a l’assaig Próctor Normal no serà inferior a 1’450 Kg /dm3


Memòria Valorada

.

Pàg. 41


L’índex C.B.R. serà superior a tres ( 3 ) i el cont ingut de matèria orgànica serà inferior al dos per cent ( 2 % ). • SÒLS ADEQUATS. No tenen elements de mida superior a deu centímetr es (10 cm) i el seu pas peltamís 0’080 UNE serà inferior al tr enta-cinc per cent (35 %) en pes. El seu límit líquid serà inferior a quarant a ( LL<40 ) La densitat màxima correponent a l’assaig Próctor Normal no ser à inferior a 1’750 Kg/ dm3. El contingut de matèria orgànica serà inferior a l’ ú per cent (1 % ). • SÒLS SELECCIONATS. No tenen elements de mida superior a vuit centíme tres ( 8 cm ) i el seu filtrat pel tamís 0’080 UNE serà infe rior al vint-i-cinc per cent ( 25 % ) en pes. Simultàniament, el seu límit líquid serà menor que trenta ( LL<30 ) i el seu índex de plasticitat meno r que deu ( IP<10 ). L’índex C.B.R. serà superior a deu ( 10 ) i no pres entarà inflament en aquest assaig. A més, estaran exempts de matèria orgànica. 2.2.3.2. Usos En coronació de terraplens hauran d’usar-se sòls ad equats o seleccionats. També podran usar-se sòls tolerables estabilitzats amb cal o amb ciment d’acord amb les directrius que al respecte doni el Director de l’obra. 2.2.3.3. Execució de les obres 2.2.3.3.1. Preparació de la superfície d’assentamen t del terraplè. El ciment del replè es prepararà de forma adequada, per tal de suprimir discontinuïtats a les superfícies, efectuant els tr eballs necessaris de repàs i compactació. Si el terraplè s’hagués de construir sobre el terre ny natural, en primer lloc s’efectuarien l’esbrossada d’aquest terreny i l’exc avació i extracció del material inadequat, si n’existís, en tota la profun ditat requerida en els plànols. A continuació, per a aconseguir la necessà ria vinculació entre el terraplè i el terreny, aquest últim s’escarificarà d’acord amb la profunditat prevista en els plànols i amb les indicacions relat ives a aquesta unitat d’obra que pugui donar el Director, i es compactarà en les mateixes condicions que les exigides per a la fonamentació del terraplè . En les zones d’eixamplament o recreixement d’antics terraplens es prepararan aquests, a fi d’aconseguir la seva unió amb el nou terraplè. Si el material procedent de l’antic talús compleix les condicions exigides per a la zona de terraplè de què es tracti, es mesclarà amb el del n ou terraplè per a la seva compactació simultània; en cas contrari, serà trans portat a abocador. Quan el terraplè hagi d’assentar-se sobre un terren y en el que hi hagin corrents d’aigua superficial o profunda, es desviar an les primeres i captaran i conduiran les segones, fora de l’àrea on vagi a c onstruir-se el terraplè, abans de començar la seva execució. Aquestes obres, que tindran el caràcter d’accessòries, s’executaran d’acord amb el previst pel Director de l’Obra. 2.2.3.3.2. Extensió de les tongades Un cop preparada la fonamentació del terraplè, es p rocedirà a la construcció del mateix, emprant materials que compleixin les co ndicions establertes anteriorment, que seran estesos en tongades success ives, de gruix uniforme i sensiblement paral·leles a l’esplanada. El gruix d’ aquestes tongades serà el suficientment reduït per a què, amb els mitjans dis ponibles s’obtingui en tot el seu gruix el grau de compactació exigit. Els mat erials de cada tongada seran de característiques uniformes; i si no ho for en, s’aconseguirà aquesta uniformitat mesclant-los convenientment amb maquinà ria adequada per a això. No s’estendrà cap tongada mentre que no s’hagi comprov at que la superfície subjacent acompleix les condicions exigides i que s igui autoritzada la seva extensió pel Director. Quan la tongada subjacent estigui estovada per una humitat excessiva, no s’estendrà, en cap cas, la següent. Els terraplens sobre zones d’escassa capacitat de s uport s’iniciaran vessant les primeres capes amb el gruix mínim necessari per a suportar les càrregues que generaran els equips mecànics de moviment i com pactació de terres. Durant l’execució de les obres, la superfície de le s tongades haurà de tenir el pendent transversal necessari per a assegurar l’ evaquació de les aigües sense perill d’erosió. Llevat de prescripció facultativa en sentit contrar i, els equips de transport de terres i extensió de les mateixes operaran sobre tota l’amplada de cada


Memòria Valorada

.

Pàg. 42


capa. 2.2.3.3.3. Humectació o dessecació Un cop estesa la tongada, es procedirà a la seva hu mectació, si s’escau. El contingut òptim d’humitat s’obtindrà a la vista del s resultats dels assaigs que es realitzin en obra amb la maquinària disponib le. En el cas de què sigui necessari afegir-hi aigua, a questa operació s’efectuarà de forma que l’humiteig dels materials sigui unifor me. En els casos especials en què la humitat natural de ls materials sigui excessiva per a la consecució de la compactació pre vista, es prendran les mesures necessàries es podrà procedir a la dessecac ió per oreig, o a l’addició i mescla de materials secs o substàncies apropiades , tal i com la cal viva. 2.2.3.3.4. Compactació Aconseguida la humectació més convenient, es proced irà a la compactació mecànica de la tongada. En la coronació del terrapl è, la densitat a assolir no serà inferior a la màxima obtinguda en l’assaig Pró ctor Normal. Aquesta determinació es farà segons la norma d’assaig NLT-1 07/72. En els fonaments i nuclis de terraplens la densitat que s’obtingui no serà inferior al noranta ( 90 ) per cent de la màxima obtinguda en l’esmentat assaig. Les zones que per la seva reduïda extensió, el seu pendent o proximitat a obres de fàbrica, no permetin l’ús de l’equip que n ormalment s’estigui utilitzant per a la compactació dels terraplens, es compactaran amb els mitjans adequats per a cada cas, de forma que les d ensitats que s’assoleixin no siguin inferiors a les obtingudes en la resta de l terraplè. Si s’utilitzen per a compactar corrons vibrants, al final de l’operació hauran de donar-se unes passades sense vibració, per a cor regir les pertorbacions superficials que haguera pogut causar la vibració i segellar la seva superfície. 2.2.3.3.5. Limitacions a l’execució Els terraplens s’executaran quan la temperatura amb ient, a l’ombra, sigui superior a dos graus centígrads ( 2º C ), havent-se de suspendre els treballs quan la temperatura descendeixi per sota d’aquest l ímit. Sobre les capes en execució ha de prohibir-se l’acc ió de tot tipus de tràfic fins que s’hagi completat la compactació. Si això n o és factible, el tràfic que necessàriament hagi de passar sobre elles es di stribuirà de manera que no es concentrin petjades de rodades en la superfície. 2.2.3.3.6. Amidament i abonament Els terraplens s’abonaran per metres cúbics ( m3 ), amidats sobre els Plànols de perfils transversals. Es mesuraran i abonaran pe r metre cúbic (m3) realment executat i compactat al seu perfil definitiu, mesur ant per diferència entre perfils presos abans i després dels treballs. El material a utilitzar serà en algun cas, provinen t de l'excavació a la traça; en aquest cas el preu del replè inclou la cà rrega, transport, estesa, humectació, compactació i anivellació. En cas que el material provingui de préstecs, el pr eu corresponent inclou l'excavació, carrega, transport, estesa, humectació , compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent. En qualsevol dels dos casos esmentats, el preu serà únic sempre que els préstecs s'obtinguin d'excavació de parcel·les del polígon. El Director de les Obres podrà autoritzar l'excavació a determinades p arcel·les, a fi d'obtenir materials de préstecs. L'esmentada excavació de pré stecs a les parcel·les, en cap cas podrà rebaixar el terreny de les parcel·les per sota de les cotes de les voreres més pròximes. Els terraplens considerats com a replens localitzat s o pedraplens, s'executaran d'acord amb la normativa vigent al res pecte, però es mesuraran i abonaran com les unitats de terraplè. 2.2.3.3.7. Terraplè de sòls seleccionats de préstec s exteriors a la urbanització Quan sigui necessari obtenir els materials per a fo rmar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del terraplè inclourà el cànon d'extracció, excavació, càrrega, transport a qualsevulla distànc ia, estesa, humectació,


Memòria Valorada

.

Pàg. 43


compactació, anivellació i la resta d'operacions ne cessàries per a deixar totalment acabada la unitat de terraplè. El Contractista haurà de localitzar les zones de pr éstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessaris i, aban s de començar les excavacions. 2.3. MORTERS Els morters es defineixen per la relació en volum d els seus components: El morter de ciment tipus M-80/A, amb 350 Kgs./m³. de ciment CEM II/A-L 32,5 o CEM IV/B 32,5 i sorra de riu, s'utilitza en muntatg e de bancs, jardineres i arrebossats (CP 1:4). El morter de ciment tipus M-40/A, amb 250 Kgs./m³ d e ciment CEM II/A-L 32,5 o CEM IV/B 32,5 i sorra de riu, s'utilitza en els jun ts del claveguerons i en els pous de caiguda i de registre, així com ancorat ge de tancats en zones ajardinades (CP 1:6). Els morters utilitzables sera n pastats, preferentment aportats de central, amb addició o no de producte r etardant. Es prohibeix expressament la utilització de morters secs amb add ició posterior d'aigua. El temps d'utilització dels morters serà l'indicat pel fabricant, adoptant les mesures necessàries per garantir la seva qualitat i propietats en la posada a obra, atenent les condicions atmosfèriques de tempe ratura i humitat. 2.6.1. FABRICACIÓ DE MORTER Els morters normalment utilitzats, es classificaran segons el tipus que s'especifica a continuació: CLASSE Kg/m³ de Ciment Portland Kg/m³ de Sorra M - 40A (1:6) 250 1.670 M - 80A (1:4) 350 1.570 2.3.1.1. Característiques generals La pasta obtinguda serà d'aspecte homogeni, sense g rumolls ni grans. 2.3.1.2. Limitacions i extensions Solament es fabricarà el morter que calgui per al s eu ús immediat. Es rebutjaran el que hagi iniciat el fraguat i el que no hagi estat emprat durant els 65' següents a la seva amassadura. Tots els morters utilitzables seran pastats, prefer entment aportats de central, amb additiu retardant. Es prohibeix expres sament la utilització de morters secs amb addició d'aigua un cop col·locat a obra. El temps d'utilització dels morters serà l'indicat pel fabricant sense sobrepassar el límit màxim establert, especialment quan disposi d'additius. En tot cas, s'adoptaran les mesures necessàries per ga rantir la seva qualitat i propietats en la posada a obra, atenent les condici ons atmosfèriques de temperatura i humitat. 2.3.1.3. Recepció Es rebutjaran els morters que no compleixin les con dicions anteriorment exposades.

2.4. FORMIGONS EN MASSA I ARMATS 2.4.1. Àrids per a morters i formigons Els àrids emprats hauran de garantir l’adequada res istència i durabilitat dels formigons i morters.

Per a morters s’empraran àrids fins o sorres que é s la fracció de l’àrid que passa per un tamís de 5 mm de llum de malla, i per a formigons s’empraran àrids fins (sorres) i àrids grossos (graves), atene nt sempre a les limitacions de tamany especificades al formigó.

Els àrids hauran de complir les condicions de l’art icle 7è de la Instrucció EHE en tots els seus apartats, inclosa la comprovac ió de la pèrdua de pes en l’assaig de cinc cicles segons la Norma UNE 7136, i la Direcció de les obres es reserva el dret d’exigir tots els controls i ass aigs previs que calguin, tal i com s’esmenta en l’article 63.3 de la Instruc ció EHE.

2.4.2. Ciments


Memòria Valorada

.

Pàg. 44


El ciment que s’utilitzarà serà el Portland IIZ / 3 5A i acomplirà els condicionaments corresponents al Plec RC-88 i els c ondicionaments de subministrament i emmagatzematge de l’article 5è de la Instrucció EHE.

Es posarà especial atenció en evitar la dessecació durant l’enduriment.

En zones on es prevegin ambients agressius (efectes d’aigua de mar o agressiva, etc.), o allà on es presentin determinad es característiques particulars, la Direcció de les Obres podrà exigir la utilització de ciments especials sense que el Contractista tingui dret a e xigir cap tipus de reclamació per aquest fet.

El control de qualitat es realitzarà conforme amb e l que s’especifica a l’article 63.1 de la Instrucció EHE i l’article 6è del Plec RC-98.

2.4.3. Morters de ciment Els materials que els composen: àrid fi, ciment i a igua acompliran les condicions ja establertes i la seva proporció es fa rà d’acord amb la missió que se’ls encomani, no essent inferior la relació c ioment/sorra en cap cas a 1/6 en volum. S’acompliran els condicionaments pels morters estab lertes en la Norma NBE MV-201 i els condicionaments de l’article 611 del Plec PG3. 2.4.4. Qualitats del formigó Es consideren els següents tipus de formigons:

• Formigó HM-10 de cent Quilograms (100 Kg/cm2) de re sistència característica a vint-i-vuit (28) dies. • Formigó HM-20 de dos-cents Quilograms (200 Kg/cm2.) de resistència característica a vint-l-vuit (28) dies. • Formigó HM-25 de dos-cents cinquanta Quilograms (25 0 Kg/cm2) de resistència característica a vint-i-vuit (28) dies. Tots els formigons acompliran l'EHE, considerant co m a definició de resistència característica la d'aquesta Instrucció. Tots els formigons seran vibrats mitjançant vibrado rs d'agulla i d'encofrat o regles vibrants. Es fabricarà sempre amb formigonera, sent el períod e de batut superior a un minut (1') i inferior al minut i mig (1'30"), i de tal forma que la consistència del formigó sigui totalment uniforme e n cada barreja. A més de les Prescripcions de l'EHE es tindran en c ompte les següents: - La instal·lació de transport i posta a l'obra es fa rs de tal forma que el formigó no perdi compacitat ni homogeneïtat.

- No es podrà abocar lliurement el formigó des d'una alçada superior a un metre cinquanta centímetres (1,50 m), ni distrib uir-ho amb pala a gran distància.

- Queda prohibit l'ús de canaleres o trompes pel tran sport o per la posta a l'obra del formigó sense l'autorització del Facultatiu encarregat.

- No es podrà formigonar quan l'aigua pugui perjudica r la resistència o qualsevulla de les característiques del formigó. Per al formigonament, en temps fred o calorós, se seguiran les prescripcions de l'EHE.

- Mai no es col·locarà formigó sobre un terreny que e stigui gelat.

- El pervibrador s'introduirà verticalment a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, sense que e s mogui horizontalment mentre que estigui submergit al formigó.

- Es procurarà extremar el vibrat a les proximitats d els encofrats per a evitar la formació de bosses de pedres i de coque res.

- En general, el vibrat del formigó s'executarà d'aco rd amb les normes especificades a l'EHE.


Memòria Valorada

.

Pàg. 45


- La situació de les juntes de construcció serà fixad a pel Facultatiu Director de manera que acompleixin les prescripcion s de l'EHE, i procurant que llur nombre sigui el menor possible.

- Sempre que s'interrompi el treball, qualsevol que s igui el termini d'interrupció, es cobrirà la junta amb sacs de gerg a humits per a protegir-la dels agents atmosfèrics.

- Abans de recomençar el treball, es prendran les dis posicions necessàries per a aconseguir una bona unió del form igó fresc amb el que està endurit.

- Durant els tres (3) primers dies, es protegirà el f ormigó dels raigs solars amb arpillera mullada. Com a mínim, durant e ls (7) primers dies, es mantindran les superfícies vistes constantment humi des, mitjançant el reg, la inundació, o cobrint-les amb sorra o arpillera, les quals hauran de mantenir-se constantment humides.

- La temperatura de l'aigua utilitzada al reg no serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, per a evitar la producció de badadures per refredament brusc.

- També es podran utilitzar procediments de curat esp ecial a base de pel·lícules superficials impermeables, prèvia autor ització per escrit del Director Facultatiu.

- Els paraments han de quedar llisos, amb formes perf ectes i bon aspecte, sense defectes o rugositats i sense que si gui necessari aplicar, en aquests paraments, enlluïts, que no podran ser, en cap cas, executats sense l'autorització prèvia del Director Facultatiu.

- Les operacions precises per a deixar les superfície s en bones condicions d'aspecte, seran a compte del Contractis ta.

- La irregularitat màxima que s'admet als paraments é s la següent:

• Paraments vistos = sis mil·límetres (0.006 m) • Paraments ocults = vint-i-cinc mil·límetres (0.025 m) En qualsevol cas, a totes les obres de fàbrica i mu rs es prendran provetes, que seran trencades als set (7) o vint-i-vuit (28) dies. S'efectuaran, com a mínim, una sèrie de sis (6) provetes cada cinquanta metres cúbics (50 m 3) de formigó utilitzat a voltes i soleres. A les obres de formigó armat es faran diàriament du es (2) sèries de sis (6) provetes cadascuna, per a trencar cada sèrie als se t (7) o vint-i-vuit (28) dies, prenent com a càrrega de trencament, a cada s èrie, la mitja dels resultats, descartant els dos (2) extrems. Les provetes s'amaçonaran de forma similar a la del formigó de l'obra i es conservaran en condicions anàlogues a les d'aquest. Si passats vint-i-vuit (28) dies la resistència de les provetes fos menor a l'especificada, per a aquesta data, en més d'un vint per cent (20%), s'ex trauran provetes de l'obra i si la resistència d'aquestes també fos menor que l'especificada, l'obra serà enderrocada. En canvi, si la resistència de les pro vetes extretes fos més gran que la de les d'assaig, podrà acceptar-se l'obra en cas que es pugui efectuar, sense perill, un assaig en carrega amb una sobrecàr rega superior en un cinquanta per cent (50%) a la de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l'obra, i l es d'assaig no donen el vuitanta per cent (80%) de les resistències especif icades, l'obra haurà d'enderrocar-se. En cas que la resistència de les provetes d'assaig i de les extretes de l'obra estès compresa entre el vuitanta i el cent per cent (80 i 100 %) de l'especificada, el Director Facultatiu podrà rebre, amb reserves, l'obra, després dels assaigs de càrrega corresponents. Els rotlles i encofrats seran de fusta, (acomplint les condicions exigides a l'apartat corresponent) metàl·lics o d'altre materi al adient, a criteri del Director Facultatiu. Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats, cintes i calçat


Memòria Valorada

.

Pàg. 46


hauran de posseir la resistència i la rigidesa nece ssària per a que, amb la marxa prevista del formigó, no es produeixen movime nts locals de més de cinc mil·límetres (0,005 m) Les superfícies interiors dels encofrats hauran de ser suficientment uniformes i llises per a aconseguir que els paraments de form igó no presentin defectes, bombaments, ressalts o rebaves de més de cinc mil·l ímetres (0.005 m) Tant les superfícies dels encofrats com els product es que se’ls hi pugui aplicar, per a facilitar l'encofrat, no hauran de c ontenir substàncies agressives pel formigó. Els encofrats de fusta s'humitejaran abans del form igonat i es netejaran, especialment el fons, deixant obertures provisional s per a facilitar aquesta tasca. Les juntes entre les diferents taules hauran de per metre l'entumiment de les mateixes, per la humitat del reg o de l'aigua del f ormigó, sense que deixin escapar la pasta durat el formigonat. Es disposarà l'encofrat a les bigues i forjats amb la necessària contrafletxa per a que, un cop desencofrada i carregada la peça de formigó, aquesta conservi contrafletxa del 1:300 de la llum. S'autoritza l'ús de tipus i tècniques especials d'e ncofrat, el comportament i resultats dels quals estiguin sancionats per la prà ctica, havent de justificar l'eficàcia d'aquells altres que es proposin i que, per la seva novetat, manquin d'aquelles garanties. 2.4.5. Obres de formigó S’utilitzaran els fromigons definits per la seva re sistència característica a la compressió definida als Documents del Projecte.

La seva docilitat s’adaptarà al sistema de posada e n obra (seca i seca-plàstica per a formigó vibrat , plàstica i plàstica -tova pel formigó picat en barra) i el tamany màxim de l’àrid s’adaptarà a la disposició de les armadures i a l’acabat requerit.

S’hauran d’acomplir els condicionaments de l’articl e 10è de la Instrucció EHE. Per a l’estudi de la dosificació dels diferents tip us de formigó, el Contractista haurà de realitzar pel seu compte i am b una antelació suficient a la utilització en obra del formigó que es tracti, t otes aquelles proves necessàries, de manera que s’arribi a les caracterí stiques exigides a cada classe de formigó, havent de presentar els resultat s definitius a la Direcció de les Obres per a la seva aprovació al menys set d ies abans de començar la seva fabricació. Per això s’acompliran les especif icacions dels articles 14 i 67 de la Instrucció EHE, així com els seus coment aris.

El control de qualitat es farà d’acord amb els arti cles 68, 69 i 70 de la Instrucció EHE. Es realitzarà per a cada tipus de f ormigó un control estadístic a nivell normal o bé al nivell indicat e n els plànols. La freqüència i nombre d’amassades sobre les que es re alitzarà el control es fixarà per la D.O., que haurà d’autoritzar el Labor atori on es realitzi el trencament de les provetes.

Les provetes que es faran servir per a controlar la resistència del formigó seran cilíndriques de quinze centímetres de diàmetr e i trenta cm d’alçada i s’ompliran, conservaran i trencaran segons els mèto des d’assaig UNE 7240 i UNE 7242. Els assaigs d’informació del formigó es reali tzaran que la D.O. jutgi convenient i segons el que es disposa en l’article 70 de l’EHE.

2.4.6. Transport del formigó El transport des de l’estació fabricadora es realit zarà tan ràpidament com sigui possible, emprant mètodes acceptats per la D. O. i que impedeixin qualsevol segregació, exhudació, evaporació de l’ai gua o intrusió de cossos estranys dins la mescla.

En cap cas es tolerarà la posta en obra de formigon s que presentin un principi de presa o d’altres alteracions.

Les característiques de les amassades varien des de l principi fins al final de cada descàrrega de la formigonera. Degut això, per a obtenir una major


Memòria Valorada

.

Pàg. 47


uniformitat, no haurà d’ésser transportada una mate ixa amassada en camions o compartiments diferents.

S’aconsella netejar l’equip emprat pel transport de sprés de cada recorregut. Per facilitar aquesta neteja serà convenient que el s recipients utilitzats siguin metàl·lics i de cantonades arrodonides.

Quan la fabricació de la mescla s’hagi realitzat en una instal·lació fixa, els seu transport a obra es realitzarà en camions d otats d’agitadors. Es faran servir camions amb tambors giratoris o camions dota ts de paletes, amb una velocitat d’agitació compresa entre dos i sis revol ucions per minut; el volum transportat no serà superior al vuitanta (80) per c ent del fixat pel fabricant de l’equip i en qualsevol cas, seran capaços d’efec tuar el transport i la descàrrega del formigó en obra sense segregacions d els elements que el constitueixen.

El període comprès entre la càrrega del mesclador i la descàrrega del formigó en obra serà inferior a una (1) hora i durant tot e l període de transport i descàrrega haurà de funcionar constantment el siste ma d’agitació. Aquest període de temps haurà de reduir-se si la temperatu ra és elevada o si existeixen circumstàncies que contribueixin a una p resa ràpida del formigó.

Quan s’utilitzin centrals per dosificar en sec les masses i aquestes hagin de ser transportades fins la formigonera, aquest trans port es realitzarà en vehicles provistos de diferents compartiments inde pendents, un (1) per massa, o bé dos per massa, un pels àrids i un altr e pel ciment.

En aquests casos es posarà especial atenció per a e vitar que, durant el recorregut, puguin produir-se pèrdues de pols de ci ment. Per això, quan els àrids i el ciment vagin junts en un mateix comparti ment, quan s’ompli aquest es posara primer una part de l’àrid, després el cim ent i, finalment, la resta de l’àrid. Si el ciment es transporta aïllat haurà de cobrir-se adequadament.

En tot cas es respectarà fidelment el que es dispos a en l’article 610.7 del PG3-75 i l’article 15 de la Instrucció EHE.

2.4.7. Posta en obra del formigó Com a norma general, no podrà passar més d’una hora (1 h) entre la fabricació del formigó i la seva col·locació en obra i compact ació. La D.O. podrà modificar aquest termini si s’empren ciments o addi tius especials.

No es permetrà l’abocament lliure del formigó des d ’alçades superiors a un metre i mig (1’5 m), quedant prohibit llençar-lo am b pales a grans distàncies, distribuir-lo amb rastrells o fer-lo avançar més d’ un metre (1m) dins dels encofrats. Es podrà autoritzar la col·locació pneumàtica del f ormigó sempre que l’extrem de la mànega no sigui situat a més de tres metres ( 3m) del punt d’aplicació; que el volum de formigó llençat a cada descàrrega n o sigui superior a una cinquena part (1/5) de metre cúbic; que s’eliminin tots els rebots excessius del material i que el “roll” no es dirigeixi direct ament contra les armadures. Per l’abocament del formigó sota l’aigua i per a ev itar la seva segregació, el formigó es col·locarà amb cura en una massa compact a i a la seva posició final, mitjançant trompes d’elefant, catúfols tanca ts de fons mòbil o per altres mitjans aprovats per la D.O., i no haurà de remoure’s després d’haver estat dipositat. Es tindrà especial cura en manteni r l’aigua quieta al lloc del formigonat, evitant tota classe de corrents que puguin rentar la mescla. La posta en obra del formigó inclou la seva curaci ó amb aportació de tanta d’aigua com sigui necessària, fent com a mínim, due s regades al dia amb mànega o altres mitjans el mateix dia de formigonat, i tre s vegades al dia següent. Per això, cal programar les formigonades comptant a mb aquestes activitats, ja que no es podrà deixar un formigó acabat de col·loc ar sense regar fins al dia següent. En elements superficials, també s’accepta el cobrim ent del formigó jove amb sacs o palla per a evitar la seva dessecació. Pel que fa a les limitacions i extensions, queda pr ohibit l'ús de tot-ú o barreja de riu. Es sotmetrà, al formigó, al procés de cura durant el temps que fixi la Direcció de les Obres.


Memòria Valorada

.

Pàg. 48


Es suspendrà el formigonat, quan la temperatura reg istrada a les 9 hores, (hora solar), sigui inferior a 4°C, o bé en situacions at mosfèriques que no permetin garantir que s'arribi a les qualitats mínimes presc rites. Es realitzaran els assajos que calguin i es conside rin oportuns per a comprovar la correcta fabricació i transport del formigó. En qualsevol cas s’acomplirà el que es disposada en l’article 610.8 del PG·-75 i l’article 16 de la Instrucció EHE. 2.4.8. Compactació del formigó Es posaran en coneixement de la D.O. els mitjans a emprar que seran prèviament aprovats per aquesta.

No es permetrà la compactació per piconatge.

Es comprovarà l’existència de suficient nombre d’ap arells vibradors de recanvi per a que en cap moment s’interrompi la vibració de la massa de formigó.

Iniciar el formigonament de qualsevol peça sense te nir en condicions i en perfecte funcionament comprovat d’un segon equip de vibració, de característiques idèntiques a les de l’equip princi pal, és una greu infracció del Contractista, sancionable de forma severa per l a D.O. segons consideri, fins a una sanció econòmica màxima de 600 € (100.00 0 pessetes) en funció dels riscs potencials als que aquesta actuació hagi expo sat l’obra. Immediatament, la D.O. podrà aturar l’acció del formigonament fins que quedi reparat aquest contratemps, encara que es creïn perjudicis econòmi cs, que no seran reclamables pel Contractista.

En absolutament tots els casos, la reparació de dan ys ocasionats per una falla de vibració – siguin quines siguin les raons -, se rà arbitrada per la D.O. incloent com a mesura de primera instància, la demo lició total o parcial de l’element formigonat, sense que això sigui suscepti ble de cap reclamació.

Cada equip de vibrat composat per una agulla i dos homes, tindrà una base adequada on trepitjar per a estendre, col·locar, v ibrar i curar el formigó, excloent-se explícitament, taulons i altres mecanis mes instal·lats de forma precària.

L’aparició, en desencofrar, de defectes de vibrat o col·locació del formigó, en forma de “coqueres” o qualsevol altra, serà obje cte de reparació immediata, que pot consistir en la demolició total o parcial d e la peça, o en tractaments amb resines epoxi, o d’altres que, a proposta del C ontractista, aprovi la D.O.

En general, la compactació dels formigons s’ajustar à a allò que es prescriu a l’article 610.9 del PG3-75 i a l’article 16.2 de la Instrucció EHE.

2.4.9. Desencofrat Els encofrats, en general, es retiraran el més avia t possible prèvia consulta a la D.O. per procedir sense endarreriments al corr ecte curat del formigó.

En temps fred no es retiraran els encofrats mentre el formigó sigui encara calent per a evitar el seu clivellament.

Els terminis límit de desencofrat es fixaran en cad a cas, tenint en compte els esforços als que hagi de quedar sotmès el formigó p er efectes del descintrament i la seva corba d’enduriment; també e s tindran en compte els condicionants meteorològics als que ha estat sotmès des de la seva fabricació, segons els resultats del trencament de les provetes preparades a tal efecte i mantingudes en anàlogues condicions de temperatura i als altres mètodes d’assaig d’informació previstos.

Les clivelles o esquerdes que puguin aparèixer no e s taparan sense prendre abans un enregistrament de les mateixes, amb indica ció de la seva longitud, direcció d’obertura i el lloc on es presentin, per a determinar la seva causa, els perills que puguin representar i les preocupaci ons especials que puguin exigir.


Memòria Valorada

.

Pàg. 49


2.4.10. Curat del formigó Durant la presa (“fraguado”) i el primer període d’ enduriment del formigó, s’haurà d’assegurar el manteniment de la humitat de l mateix, adoptant per a això les mesures adequades que es mantindran duran t set dies, havent-se d’augmentar aquest termini a criteri de la D.O. en temps sec o calorós i, en tot cas, fins que el formigó hagi arribat al setant a ( 70) per cent de la resistència de projecte.

Queda prohibit l’ús d’aigua de mar pel curat de for migó.

El curat per aportació d’aigua podrà complementar-s e per la protecció de les superfícies mitjançant recobriments plàstics o d’al tres tractaments adequats, sempre que aquests mètodes ofereixin les garanties que s’estimin convenients amb la prèvia aprovació de la D.O.

S’aplicarà el que es disposa a l’article 610.2 del PG3-75 i l’article 20 de la Instrucció EHE.

2.4.11. Aspecte del formigó La dosificació, fabricació, posta en obra, compacta ció i curat del formigó seran els adequats per a que presenti un aspecte ex terior agradable, sense coqueres, rentats, taques, rebaves, etc. i sense di ferències amb la superfície teòrica superiors a un (1) cm, tot això sense neces sitat d’un repàs amb morter de reparació posterior.

En particular es tindrà cura d’adoptar les mesures necessàries que tendeixin a evitar l’aparició de taques o diferències de tonali tats superficials.

En formigons vistos, es posarà especial atenció en aconseguir un aspecte exterior sense juntes d’encofrat ni juntes de formi gonat, uniforme en textura i color, recte i llis.

2.4.12. Control de qualitat específic El tipus de control del formigó es realitzarà segon s el que s’especifica a l’article corresponent d’aquest Plec.

Si la resistència característica estimada o confirm ada és inferior a la resistència característica prescrita, es procedirà així:

a) Si la Fest> 0’9 Fck, l’obra s’acceptarà reduint-se l’abonament de la unitat en un percentatge doble al de la reducció de la resistència. b) Si la Fest<0’9 Fck, es procedirà a realitzar, a càr rec del Contractista, els assaigs d’informació previstos a l’article 70 d e l’EHE o proves de càrrega previstos a l’article 73 de la mateixa Instrucció a criteri de la D.O. i en el cas pertinent, a enderrocar i reconstruir o ref orçar les parts corresponents a càrrec del Contractista, segons dec ideixi la D.O. En cas d’haver optat per assaigs d’informació i res ultar aquests desfavorables, la D.O. podrà ordenar les proves de càrrega abans de decidir-ne l’enderrocament o no, sempre a càrrec del Contracti sta.

Qualsevol reparació de l’element serà realitzada se nse que el Contractista rebi cap abonament per aquest concepte. Un cop real itzada la reparació, quedarà a criteri de la D.O. la penalització per la disminució de la resistència del formigó en la mateixa proporció que a l’apartat a) anterior.

2.4.13. Amidament i abonament Els formigons es mesuraran d'acord amb els plànols del Projecte, o amb els plànols de detall resultants del replanteig de les Obres. i s'abonaran per metres cúbics. El preu dels encofrats no va inclòs en els correspo nents preus de formigons. Aquests preus inclouen els materials dels encofrats la maquinària i la mà d'obra necessària per a la col·locació. El formigó armat s'abonarà al preu del tipus de for migó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per a executar la unitat d'obra menys les


Memòria Valorada

.

Pàg. 50


armadures i llur col·locació, que s'abonarà al preu del quilogram (Kg) d'acer col·locat. Les bastides, cimbres, execució de juntes, operacio ns de curat i altres operacions necessàries per a l'execució del formigo nat, a criteri de la Direcció de les Obres, es consideraran incloses als preus dels formigons. 2.5. ACER 2.5.1. Acer a utilitzar per a armadures L’acer per a utilitzar en armadures per a formigó a rmat serà el que s’estableixi en cada cas en els Documents del Proje cte, i com a mínim l’AEH-500 N de límit elàstic superior a 5100 Kp/cm2.

Les armadures estaran constituïdes per barres corru gades i malles electrosoldades. S’acompliran els condicionaments d els articles 9è, 12è i 13è de la Instrucció EHE. Els condicionaments d’emmagat zematge evitaran el rovellament excessiu i que les armadures s’embrutin de greix.

Les armadures seran correctament separades entre sí i entre elles i l’encofrat ( les distàncies marcades en plànols s’han de prese rvar de forma exacta i ineludible en tots els seus punts ), amb separadors estrella de plàstic o altres peces comercials específiques per a tal obje cte. No es permetrà el “calçat” dels emparrillats amb porcions de panot de formigó hidràulic superiors a 6 x6 cm, havent-se de desmuntar l’armat , si és necessari, per a corregir-ho. Igualment prohibit queda apilar aquest es peces de recolçament en altures superiors a 4 cm.

Les distàncies de recobriment entre armadures i en cofrats i entre armadures i formigons de neteja i nivellació són sagrades, i p er tant, s’hauran de mantenir en tots els punts, sent això causa d’impe diment de formigonat fins que es corregeixi. Caldrà disposar tantes peces de recolzament per m2 com sigui necessari.

Abans de formigonar, s’haurà de repassar les armadu res per a netejar-les de fang i pols, l’existència dels quals impedirà de fo rma automàtica, el formigonat.

2.5.1.1. Condicions generals L'acer a utilitzar acomplirà les condicions exigide s a la Instrucció de Formigó Estructural EHE. 2.5.1.2. Qualitat La carrega de trenc serà superior a cinc mil cent Q uilograms per centímetre quadrat (5.100 Kg/cm 2) L'allargament repartit de trenc serà superior o igu al al quatre per cent (4%), entenent per això la deformació unitària romanent, mesurada després de l'assaig normal de tracció UNE 7010. sobre una base de deu diàmetres (10 ø) situada a més de cinc diàmetres (5 ø) del coll d'es tricció i a més de tres diàmetres (3 ø) del punt d'aplicació de la mordassa . El mòdul d'elasticitat inicial serà igual o superior a un milió vuit-cents mil quilograms per centímetre quadrat (1.800.000 Kg/cm 2). El límit elàstic serà de cinc mil cent quilograms per centímetre quadrat (5.100 Kg/cm 2). Als acers d'esglaó de relaxament, es prendrà com lí mit elàstic la mínima tensió capaç de produir una deformació romanent del dos per mil (0,2 %). La tensió màxima de trenc serà igual o superior al cen t vint-i-cinc per cent (125 %) de la corresponent al seu límit elàstic, entenen t per tensió màxima de trenc el valor de l'ordenada màxima del diagrama te nsió-deformació. El valor del límit elàstic característic es determi narà prenent la mitjana aritmètica dels "n/2" valors més baixos, obtinguts a l'assaig de "n" provetes, prescindint del valor mig de la sèrie, si "n" fos i mparell. La qualitat s'ajustarà a la Normativa vigent. 2.5.1.3. Assaigs Si el Facultatiu Director de l'Obra ho considera co nvenient, s'exigirà un certificat del Laboratori Oficial que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat. Així mateix donarà instruccions sobre l' execució a l'obra de l'assaig de plegament, descrit a la EHE. 2.5.1.4. Armadures i elements metàl·lics S'abonaran pels quilograms (Kg) que resultin de l'e specejament dels plànols que, abans de començar cada obra, hagin estat prese ntats al Director Facultatiu i aprovats per aquest, al preu correspon ent dels que figurin al


Memòria Valorada

.

Pàg. 51


Quadre de Preus número 1. Estan compreses als esmentats preus totes les opera cions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i posta a l'obra. Així mateix, estan inclosos els solapaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdu es per retalls, lligaments, etc. 2.5.2. Estructures metàl·liques 2.5.2.1. Definició Es defineix com estructura metàl·lica d'acer, els e lements d'aquest material que formen la part sustentable de l'edificació. La forma i dimensions de l'estructura vindrà defini da en els plànols corresponents. Els acers a emprar son els laminats en xapes o perfils del tipusa-42 ó A-52 definits en la Norma UNE-3608073. Tots els productes laminats hauran de tenir una sup erfície llisa i se subministraran en estat brut de laminatge. El Contractista haurà de demostrar la qualificació del personal que executi aquest tipus d'obra. Les unions, qualsevol que sigui el seu tipus, es re alitzaran d'acord amb les indicacions del Projecte, Direcció Facultativa i No rmativa vigent. Abans del muntatge de l'estructura es netejaran i p intaran amb una imprimació les parts d'aquesta que hauran de restar ocultes. Es col·locaran plaques de suport sobre els massisso s de fàbrica de formigó, que s'immobilitzaran una vegada aconseguits els apl oms i alineacions definitives. Tots els elements de l'estructura es protegiran con tra els fenòmens d'oxidació i corrosió. No s'efectuarà la imprimació fins que llur execució hagi estat autoritzada pel Director de l'Obra, després d'haver realitzat la in specció de les superfícies i unions de l'estructura acabada al taller. No s'imprimiran ni protegiran les superfícies que c algui soldar, mentre no s'hagi executat la unió. S'adoptaran les mesures necessàries per evitar la c orrosió dels elements que recolzin directament sobre la fàbrica o que encasti n en ella. 2.5.2.2. Mesurament i abonament Les estructures o elements estructurals d'acer es m esuraran per quilograms d'acer incloent en el preu tots els elements i oper acions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris per llur compl eta execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la Direcció Facultativa. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la No rmativa.

2.6. ACCESSOS I CONNEXIONS AMB VIALS EXISTENTS El Contractista no estarà obligat a executar totes les obres relatives a accessos i connexions amb vials existents, que a ju dici de la Direcció de les Obres siguin necessàries. 2.7. SENYALITZACIÓ I BALISAMENT S'ajustarà, en tot moment, al que prescriu el Codi de Circulació vigent. L’amidament i abonament de totes les Obres de senya lització es realitzarà d'acord amb els preus definits al Pressupost. Els p reus esmentats inclouran tots els materials i operacions necessàries per a d eixar concloses les unitats


Memòria Valorada

.

Pàg. 52


corresponents de les línies, marques vials, plafons i senyals. El preu dels senyals inclourà els fonaments, els pals metàl·lics i llur col·locació. Conclosos els treballs es retiraran totes aquestes senyalitzacions de seguretat. 2.8. ALTRES UNITATS NO ESPECIFICADES EN AQUEST PLEC Qualsevol material o unitat d'obra no específicamen t referenciada en aquest Plec de Condicions Generals haurà d'acomplir les co ndicions assenyalades al Plec de Condicions Particulars i en el seu defecte, acomplirà el que prescriu la normativa vigent. CAPÍTOL III OBLIGACIONS I DRETS DEL CONTRACTISTA 3.1. PRESÈNCIA DEL CONTRACTISTA A L'OBRA: REPRESENT ACIÓ FACULTATIVA El contractista, per ell mateix, o per mitjà dels s eus facultatius, representants o encarregats, serà a l'obra durant l a jornada legal de treball, i acompanyarà al Director de les Obres o al seu rep resentant en les visites que faci a les obres, posant-se a la seva disposici ó per a la pràctica dels reconeixements que consideri necessaris i subminist rant-li les dades que calguin per a la comprovació de mesuraments i liqui dacions. El contractista tindrà l'obligació de posar al fron t del seu personal, i pel seu compte, un facultatiu legalment autoritzat, les funcions del qual seran: vigilar els treballs, la col·locació de bastides i altres mitjans auxiliars, complir les instruccions del Director de les Obres, verificar els replantejos i d'altres operacions tècniques. 3.2 OFICINA D'OBRA Per les característiques de l’obra, el contractista no habilitarà a l'obra, una oficina en la qual existirà un tauler adient, e n el que es podran estendre i consultar els plànols. En aquesta oficina, el con tractista tindrà, sempre, una còpia de tots els documents del Projecte. S’emp raran els vevicles a aquest efecte 3.3 FACILITATS PER A LA INSPECCIÓ El contractista proporcionarà al Director de les Ob res o als seus Delegats Tècnics, tota classe de facilitats per als replante jaments, reconeixements, mesuraments i proves de materials, així com per a l a inspecció de la mà d'obra en tots els treballs, per a comprovar l'acompliment de les condicions contingudes en aquest Plec, permetent l'accés a tot es les parts de l'obra, fins i tot als tallers o fàbriques on s'elaborin el s materials. 3.4. SUBCONTRACTES Es podrà subcontractar part de les obres a altres i ndustrials, comunicant l’efecte al Director de les Obres. L'acceptació del subcontracte, no rellevarà el cont ractista de la seva responsabilitat contractual. 3.5 RESPONSABILITATS DEL CONTRACTISTA El contractista serà responsable, durant l'execució de les obres, de tots els danys i perjudicis, tant directes com indirectes, q ue es puguin ocasionar a qualsevol persona, propietat o servei, públics o pr ivats com a conseqüència dels actes, omissions o negligències del personal a l seu càrrec, o d'una deficient organització de les obres.


Memòria Valorada

.

Pàg. 53


Els serveis públics o privats que resultin danyats, hauran de ser reparats, a costa seva, de manera immediata. Les persones físiques o jurídiques que resultin per judicades hauran de ser compensades, a costa seva, adequadament. Les propietats públiques o privades que resultin da nyades, hauran de ser reparades, a costa seva, restablint les seves condi cions primitives o compensant els danys o perjudicis causats en qualse vol altre forma acceptable. El contractista serà responsable de la vigilància i manteniment de les unitats d'obra fins al final d'aquesta. El contractista serà responsable de la Seguretat a l'obra tant pels treballadors com dels vianants. El contractista serà responsable de les incidències causades pel procediment i ordre constructiu. El contractista haurà de realitzar a càrrec seu, el control de qualitat que s'indica en el present projecte fins a un 0.1% del pressupost d'execució. A aquest efecte, al començament de l'obra la Direcció facultativa presentarà, donat el cas, un programa de Control de Qualitat el aborat per laboratori homologat. 3.6 LEGISLACIÓ SOCIAL I SEGURETAT EN EL TREBALL El contractista serà responsable, com a patró, de l 'acompliment de totes les disposicions vigents de caràcter laboral sobre acci dents de treball, jubilació obrera, jornal mínim, etc. havent d'observar, no ob stant, tot allò que els organismes competents l'indiquin en relació a garan tir la seguretat de l'obrer. Aquest acompliment, no podrà excusar en ca p cas, la responsabilitat. Serà obligació del contractista, adoptar les precau cions i mesuresnecessàries, per tal de garantir la seguretat del personal que t reballi en les obres i persones que poguessin passar per les seves proximi tats. En general, el contractista està obligat a risc seu , a complir totes les disposicions legals que estiguin vigents en matèria de seguretat i salut en el treball. Malgrat tot, la Direcció de les Obres podr à ordenar les mesures complementàries que consideri oportunes per a garan tir la seguretat en el treball. 3.7 DESPESES DE CARÀCTER GENERAL A CÀRREC DEL CONTRACTISTA Seran a compte del contractista les despeses que or igini el replantejament general de les obres, o la seva comprovació, les de construcció, desmuntat i retirada de tota classe de construccions auxiliars: les de lloguer de terrenys per a dipòsits de materials, les de protecció d'amu ntegaments i de la pròpia obra contra tota deterioració: les de subministrame nt, col·locació i conservació de senyals de tràfic i altres recursos necessaris per a proporcionar accessibilitat i seguretat dintre de l es obres, i les de retirada dels materials rebutjats i correcció de les defici ències observades i postes de manifest pels corresponents assajos i proves. Anirà també a càrrec del Promotor, la construcció d els cartells anunciadors de l'obra, en un màxim de 2 unitats per fase, d'acord amb les característiques que té definides per la D.O. i aquells altres que s iguin requerits per administracions superiors en cas de la seva col·lab oració econòmica en l'obra. CAPÍTOL IV DIRECCIÓ I EXECUCIÓ DE LES OBRES 4.1 DIRECCIÓ FACULTATIVA DE LES OBRES El tècnic o tècnics Directors de les Obres seran de signats per la D.F. La Direcció de les Obres resoldrà qualsevol qüestió que sorgeixi referent a la qualitat dels materials utilitzats, execució de les diferents unitats d'obra contractades, interpretació de plànols i especifica cions, i en general tots els problemes que es plantegin durant la realitzaci ó dels treballs encomanats, sempre que estiguin dintre de les atribucions que l i concedeixi la legislació vigent. 4.2 REPLANTEJAMENT GENERAL El replantejament general es farà d'acord amb allò que diu el Plec de Condicions, de Prescripcions Tècniques. Si encara q ue estigués avisat el contractista, aquest no es presentés ni tampoc ving ués un representat


Memòria Valorada

.

Pàg. 54


degudament autoritzat, el replantejament es ferà en cara que no hi sigui. 4.3 EXECUCIÓ DE LES OBRES El contractista començarà les obres en el termini f ixat, prenent les mesures adients per tal que es compleixin els períodes parc ials assenyalats en el calendari d'obra, i per tant es pugui complir el te rmini total d'acord amb el termini exigit en el contracte. En general, la determinació de l'ordre dels treball s serà facultat potestativa del contractista, menys aquells casos que per quals evol circumstància d'ordre tècnic o facultatiu cregui convenient variar l'ordr e d'execució, aleshores és el Director de les Obres qui decideix. Tots el treballs es faran amb estricte subjecció al Projecte que ha servit de base a la contracta, a les modificacions del mateix que hagin estat aprovades, i a les ordres i instruccions per escrit, que lliur i el Director de les Obres al contractista. El contractista està obligat a realitzar amb el seu personal, i els seus materials, i quan la Direcció de les Obres disposi, tota mena d'apuntalaments, enderrocs, recalços o altres obres de caràcter urge nt. L'import d'aquestes obres, serà pagat, bé en un pressupost addicional, o bé pagat directament, segons el que es convingui mútuament. El contractista construirà o habilitarà al seu càrr ec, els camins o vies d'accés i comunicació, de tota mena, per on hagin d e transportar els materials a l'obra, quan tinguin necessitat de fer-ho. Es obligació del contractista l'executar sempre que sigui necessari, per a la bona construcció i aspecte de les obres, tot allò q ue calgui fer, encara que no es trobi expressament estipulat al Plec de Condi cions, i sempre que sense separar-se del seu esperit recta interpretació, ho disposi el Director de les Obres, dins els límits de possibilitats que els Pre ssupostos determinin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. El contractista, transportarà i amuntegarà els mate rials no utilitzables dintre de l'obra i al seu càrrec. Es retiraran de l 'obra, o bé es traslladaran a l'abocador, quan ho demani la marxa de les obres. 4.4 CERTIFICACIONS D'OBRA EXECUTADA Les certificacions d'obra, no tenen en cap l'efecte de recepció provisional de les obres compreses en la seva relació i constituei xen un simple instrument de justificació de pagaments a compte de l'obra total adjudicada, a reserva de mesuraments i valoracions que procedeixin al terme de la mateixa. 4.5 TERMINI D'EXECUCIÓ I PRÒRROGUES Si per causes de força major, o independentment de la voluntat del contractista, no es pogués començar les obres, o bé s'hagués de suspendre, o bé no es pogués acabar en els terminis fixats, se l i atorgarà una pròrroga proporcionada pel compliment del Contracte, previ i nforme favorable del Director de les Obres, la causa que impedeix l'exec ució o el ritme normal de les obres, raonant degudament la pròrroga que per a quest motiu es sol·licita. 4.6 CONTROL DE QUALITAT DE LES OBRES El Contractista adjudicatari estarà obligat a reali tzar i subministrar immediatament a la direcció facultativa totes les p roves, assajos i control de qualitat que sol·liciti la direcció facultativa de l'obra i d'acord amb el Plec de Condicions i els Reglaments i Normatives qu e l'afectin. Les despeses de control de qualitat aniran a càrrec del contractista fins a un 0.1% del Pressupost de Contracta de l’obra. La direcció de l'obra elegirà el laboratori que est imi més oportú per a l'execució del referit control de qualitat. La repetició de proves i assajos a causa del no com pliment de les especificacions del Plec o per negligència de contr actista, aniran a càrrec d'aquest. 4.7 TREBALLS DEFECTUOSOS El contractista és l'únic responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que hi hagin esdevingut, bé per mala execució, o per la deficient qualitat dels material s, o aparells col·locats, sense que pugui dir mai, com a excusa que el Direct or de les Obres o altres


Memòria Valorada

.

Pàg. 55


tècnics de la Direcció Facultativa no li hagin crid at l'atenció sobre el particular, ni tampoc que hagin estat ja certificad es les unitats d'obra esmentada. Com a conseqüència de l'esmentat, quan el Director de les Obres, o bé un representat seu, notin vicis o defectes en els treb alls ja executats, o bé que els materials o aparells col·locats no reuneixin le s condicions adequades, ja siguin durant l'execució dels treballs, o encara qu e estiguin acabats, i abans de fer-se la recepció definitiva de l'obra, podrà d isposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i construïdes d'aco rd amb el que ha estat contractat, i tots els costos aniran a càrrec de la contracta. 4.8 PREUS CONTRADICTORIS Si fos necessari, per a la bona marxa dels treballs , l'establiment de nous preus no continguts en els quadres del Projecte, es procedirà a la fixació del preu corresponent per part del contractista. 4.9 RECEPCIÓ Si les obres, una vegada acabades, s'han executat c orrectament i d'acord a les condicions i prescripcions del Projecte, es procedirà a la recepció de les mat eixes. Del resultat de la recepció es farà una acta signad a per triplicat per els estaments següents: • L'Administració contractant • El Director de les Obres • El contractista Si l'obra es troba en bon estat, es donarà per rebu da, i començarà a córrer el termini de garantia. Actuació d’adequació ambiental per al foment de la biodiversitat i l’ús social en el torrent de Can Pe re Trius i el parc forestal de Mas Ratés. Si les obres no es troben en condicions de ser rebu des, es farà constar en l'acta, i es detallaran en la mateixa les instruccions que el Director de l'Obra assenyalarà al contractista per a esmentar els defectes observats, fixant-se un termini per a solucionar-ho . Si el contractista no ho hagués complert es declara rà rescindit el contracte i perdrà la fiança, a no ser que la part contractant acceptés concedir un nou i impr orrogable termini. 4.10 PERÍODE DE GARANTIA El contractista queda compromès a conservar, a càrr ec seu, i fins que siguin rebudes definitivament, totes les obres que integre n el Projecte. Per les característiques intrínseques dels treballs , el Contractista queda obligat a la conservació de les obres durant el ter mini de garantia d'un mes a partir de la data de recepció provisional, havent d e substituir a costa seva, qualsevol part que hagi experimentat deteriorament per negligència o altres motius que els siguin imputables, o com a co nseqüència dels agents atmosfèrics previsibles o qualsevol altra causa que es pugui considerar com a inevitable. El contractista no percebrà cap partida per la cons ervació de les obres durant el període de garantia, ja que les despeses corresp onents es consideren incloses en els preus unitaris contractats. Una vegada s'hagin acabat les obres, totes les inst al·lacions, emmagatzematges, etc., construïts amb caràcter temp orer per al servei de l'obra, hauran de ser desmuntats i als llocs del se u emplaçament, restaurats a la seva forma original. Aquests treballs es consideraran inclosos en el con tracte, i per tant, no seran objecte d'abonament a part de la seva realitz ació. Les despeses de conservació durant el termini de ga rantia, entre la recepció provisional i la definitiva, aniran a càrrec del co ntractista, així com les reparacions i vicis d'obra o per defectes en les in stal·lacions. En cas de dubte, serà jutge inapel·lable el Directo r de les Obres sense que hi hagi cap recurs en contra de la seva resolució. 4.11 PARTIDES ALÇADES.


Memòria Valorada

.

Pàg. 56


Les partides alçades PA per seguretat i salut s’abo narà totalment com a una unitat d’obra, sempre que el contractista hagi comp lert amb les implicacions definides en l’EBSS CAPÍTOL V CONSIDERACIONS FINALS Es considera que el present Plec de Condicions perm etrà la correcta execució de l'obra, i en tot allò no previst en el mateix, s 'estarà al que disposi la normativa vigent aplicable.

Sabadell, 06/09/2018.
