14

El timbre és el color de la música. Ens permet distingir el so d’una mateixa nota tocada per diferents instruments. El timbre és el que fa que el so d’un instrument et fascine i, en canvi, un altre et resulte indiferent.Moltes vegades, la mateixa música és tocada o cantada per intèrprets diferents. De segur que coneixes alguna cançó que té diverses versions.— Escolta Le boeuf sur le toit (D. Milhaud) i Bourée (Jethro Tull).

Observa els canvis de timbre. Quina t’agrada més?

I NTENS ITATLa intensitat és la força amb la qual es produeix un so. Quan sentim una música molt forta, ens pot excitar, però si sona d’una manera suau, ens pot relaxar. Pensa en l’emoció que et produeix la música en directe o en la banda sonora de les pel·lícules quan vas al cinema.Fes-ne una prova: abaixa el volum de la música que dus en el teu iPod o el teu MP3. T’agrada igual? Quina sensació et produeixen els canvis de volum?— Escolta els contrastos d’intensitat de Les ruïnes d’Atenes

(L.V. Beethoven) i la versió que va fer Led Zepellin de Babe, I’m Gonna Leave You, de Joan Baez.

Amb emoció

CD P1 15-16

CD P1 13-14

2Per què la música ens emociona?

Perquè de segur que algun dels elements que la formen, o tots, t’agraden.Ara veurem quines qualitats té la música i com poden afectar el nostre estat d’ànim.

15

La durada és el temps que es manté actiu un so o un silenci. La combinació de les durades dels sons produeix el ritme. El ritme fa que ens vulguem moure o que vulguem percudir sobre alguna part del cos quan sona una música que ens agrada.Pensa en la música que escoltes en els diferents moments del dia. Quin ritme té la música que escoltes quan t’alces al matí? I quan vas pel carrer?— Observa els canvis de ritme en estes músiques:

El rellotge sincopat (L. Anderson) i Parisienne Walkways (Gary Moore).

L’altura és la tessitura en què s’emet un so. Ens permet distingir entre sons greus, mitjans i aguts. La combinació de les diferents altures dels sons farà que unes melodies t’agraden o t’emocionen més que d’altres.Pensa en el teu cantant o el teu grup favorit. Com són les seues melodies? Hi ha molts contrastos d’altura?— Escolta com varia l’altura en els següents exemples

musicals: Vals d’amor núm. 5 (J. Brahms), Cançons per a nens: «Badn Lat» (E. Grieg) i Blackbird (Paul McCartney).

DURADA A A A A A A

ALTURA

CD P1 17-18

CD P1 19 a 21

16

3. Interpreta la lectura rítmica amb els instruments de percussió de l’aula, fixant-te en les indicacions de tempo.

Llenguatge musical2

2. Ara ballareu la dansa hebrea Simi Yadeh. Escolta de primer la cançó que l’acompanya. Quin terme de tempo li correspon: accelerando o ritardando?

Disminució progressiva de la velocitat: ritardando

Augment progressiu de la velocitat: accelerando

Velocitats variables

Velocitat lenta: lento i adagio

Velocitat ràpida: allegro i presto

Velocitat moderada: andante i moderato

Velocitats regulars

Recorda que els termes de tempo són aquells que s’utilitzen per a marcar la velocitat d’interpretació d’una obra musical. Es-tos termes poden indicar velocitats regulars i constants, o velocitats que es modifiquen al llarg de la interpretació, és a dir, velocitats variables. Les diverses velocitats de la música poden arribar a calmar-nos, animar-nos, etc.; és a dir, poden arribar a emocionar-nos.

1. Ara, duràs a terme una sèrie de moviments amb un llapis:

1 Colpeja la taula. 2 Després, colpeja la teua cama.

3 Colpeja una altra vegada la taula. 4 I, finalment, passa-ho al teu company o companya.

Hauràs de fer-ho cada vegada més de pressa fins que arribes al màxim de les teues possibilitats.

CD P1 22

17

Ja sabem que els instruments es classifiquen en famílies segons la manera en què s’hi produeix el so: mitjançant l’aire, els de vent; per la vibració d’unes cordes, els de corda; i, en colpejar-los o percudir-los, els de percussió. Una altra forma de classificació, complementària a l’anterior, divideix els instruments en dos grans grups: harmònics i melòdics.Amb els instruments harmònics és possible fer sonar diverses notes simultàniament. Són ideals per a acompanyar altres instruments o la veu humana, perquè s’entrelliguen a la melodia i donen color a la música. Per la seua banda, amb els instruments melòdics sentim una sola línia musical.

Com podem classifif icar els instruments?

4. Escolta els instruments següents i escriu-ne en el teu quadern el nom, la família i si es tracta d’un instrument harmò-nic o melòdic.

6. Canta la melodia següent sense acompanyament i, després, amb l’acompanyament instrumental. Fixa’t en les diverses sensa-cions i emocions que provoquen les dues interpretacions.

Llenguatge musical 2

5. Canta les dues sèries de notes en sentit ascendent i descendent, i cada vegada més de pressa.

CD P1 23 a 26

CD A 3

La successió d’acords que acompanya una melodia s’anomena harmonia.

18

Flauta2

9. Aprén bé esta melodia, perquè és un cànon i no pots perdre’n el compàs. Busca una parella per a interpretar-lo.

8. Interpreteu este Diàleg de titans.

7. Practica les notes do, re, mi i fa amb l’inici de la banda sonora de La vida és bella.

fa doremi

Recorda la fonomímia de les notes de l’escala i diverteix-te fent de director o directora amb els teus companys de classe.

CD P1 27

19

10. Interpreteu este fragment de la Contradansa núm. 4 de Ludwig van Beethoven.

11 . Ara, interpreteu este fragment de la cançó Rolling in the Deep, composta per la cantant britànica Adele i Paul Epworth.

Flauta 2

Flauta dolça soprano

Xilòfon soprano

Xilòfon alt

Triangle

Bastons de percussió

Flauta

Xilòfon soprano

Xilòfon alt

CD A 4

CD A 5

20

2LA CASA DE BEETHOVEN A HEILIGENSTADT, PROP DE VIENA, 1803.

LUDWIG?

LUDWIG!

EH! QUI…?

TRANQUIL, LUDWIG! IMAGINE QUE ESTAVES

OCUPAT.

FRANZ! DÉU MEU, NO T’HE SENTIT

ENTRAR!

FA TANT DE TEMPS QUE SENT ESTE BRUNZIT! I CADA

VEGADA ÉS MÉS FORT!

JA NO TINC GANES DE VEURE NINGÚ, PER AIXÒ VAIG VINDRE A HEILIGENSTADT.

BÉ, SÍ, PERÒ… ESTA MOLESTA SORDESA!

CLAR! VA SER TOT UN ÈXIT! TOTES LES

ORQUESTRES DE CAMBRA HAN FET LA SEUA VERSIÓ!

EL PIANO TINDRÀ EL PROTAGONISME MELÒDIC.

I L’ACOMPANYARAN UN VIOLONCEL I UN CLARINET!

PER QUÈ NO ESCRIUS ALGUNA

COSA NOVA?

BÉ, M’ESTIC DONANT UN

TEMPS PER A ESCRIURE LA

MEUA PRÒXIMA SIMFONIA.

LA GENT HO ESPERA!

CAL APROFITAR-NE LA POPULARITAT!

I MIRA QUE M’AGRADA

L’EQUILIBRI D’ESTE SEPTET:

D’AIXÒ ES TRACTA: COM QUE NO M’AGRADA QUE LA «GRAPEGEN» TANT, HE FET UN ARRANJAMENT PER A TRIO.

UNA VIOLA, UN VIOLONCEL, UN CONTRABAIX…

UN CLARINET UN FAGOT

UNA TROMPA

I EL VIOLÍ PORTANT EL PES DE LA MELODIA!

LUDWIG, ETS A CASA?

El septet s’encongeix

21

septet

so

emocióqualitat

trio

Música i compositors 2

12. Escolta estes dues versions del Minuet compost per Beethoven: la primera la toca un septet d’instruments i la segona, un trio.

Recordes quins instruments formaven este septet? I el trio? Tens les pistes al còmic! Havies sentit abans esta música? Què et recorda?

13. Esta obra ja es va fer molt famosa en el seu temps, per la qual cosa Beethoven la va incloure en un mo-viment d’una sonata per a piano. Escolta esta nova versió.

Quina de les tres t’agrada més? Quina emoció et produeix escoltar-les? Quina qualitat o qualitats del so destacaries en escoltar esta música?

PERÒ SÍ, ESTAVA OCUPAT… RECORDES EL SEPTET QUE EM VAN EDITAR L’ANY PASSAT?

JUST!

EL DEL FAMÓS MINUET?

SÍ! QUE BÉ! DONCS ARA

PASSARÉ DE 7 A 3

INSTRUMENTS.

HO ESTIC PASSANT TAN

MALAMENT QUE, SI IX BÉ,

SERÀ UNA COSA HEROICA!

CD P1 28-29

CD P1 30

En l’època de Beethoven, les obres solien anar dedicades

a personatges importants o bé a la persona que feia

l’encàrrec de la composició. A qui dedicaries tu una composició com esta si

l’hagueres escrit?

22

Instruments2

14. Escolta este tema de rock.

Baix elèctric

Guitarra elèctrica

El grup de rockEls instruments que componen generalment un

grup de rock són dues guitarres elèctriques, el baix elèctric, la bateria i la veu.

Una de les característiques dels instruments dels grups de rock és que estan amplificats.

Això vol dir que el volum sonor dels instruments s’augmenta utilitzant aparells elèctrics:

• Micròfons per a la veu i altres instruments acústics, com la bateria, el saxofon o el contrabaix.

• Amplificadors per als instruments elèctrics, com la guitarra elèctrica o el piano elèctric.

Controls de volum

Claviller

Mànec

CordesPastilles

Pastilles

Controls de volum

CD P1 33

CD P1 31

CD P1 32

23

Bateria

16. Digues a quins instruments corresponen les frases següents mentre escoltes com sonen i n’observes les fotografies.

— Té quatre cordes. El seu so és greu i interpreta la base rítmica i melòdica de la cançó.

— Pertany a la família dels instruments elèctrics. Té sis cordes. El seu so és mitjà-agut.

— Interpreta la secció rítmica del grup de rock.

Instruments 2

La guitarra elèctrica pot interpretar tant una melodia dins d’una cançó

com els acords que en realitzaran la base harmònica.

15. Busca en esta sopa de lletres huit pa-raules que es refereixen a les parts de la bateria, la guitarra elèctrica o el baix elèctric.

O K S L O O O D N I

C V E N W R P P J N

O O L Z F I P X D R

R B L P R C F F N D

D M I M M A N E C L

E O T A A I O J S T

S B S P J X P H Z R

M D A W I A I N J P

H P P I A S J X L O

N R E L L I V A L C

X M D P J X D C W C

F X A R L E S X I A

O R X J P L A T S A

A S E Q T A I O O H

I G C X A A B S B L

CD P1 34

El grup de rock.Bombo

Timbals bessons

Plats

Xarles

Caixa

24

Veu i cançons2 17. Escolta i canta la cançó El pes d’un somriure de

Feliu Ventura.

CD P1 35 DVD

18. T’atreveixes a crear una lletra diferent per a esta cançó? Deixa’t portar per la música! CD A 6

El pes d’un somriure Et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebracom el croma darrere de l’èxit d’algun reporteri avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesaque és el puny que et colpeja l’estómac quan ve un mal recordet promet recordar aquell dia com una tempestai no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l’oblitoblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-tei deixar de jugar amb els mots i arribar a les manst’escoltava a través de tertúlies d’alè de vinagreon mentir és un verb conjugat en honor als dinersper a tu construeixen barreres i murs franquejablesper la fam, el dolor i la por que t’empeny a seguiret promet una terra fecunda d’olor a ginestaon fundar el demà i inventar alfabets de futurestimar que estimant he estimat estimar estimar-tei deixar de jugar amb els mots i arribar a les mansil·lumines el món amb els píxels d’aquesta miradaque no et poden sostindre els senyors de la guerra i l’horror.

Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d’un somriureon el pes d’una bala val més que la vida i la mort.

Lletra i música: Feliu Ventura

25

T’has fixat en la música que sona en els videojocs? T’agrada?

Hui dia la música dels videojocs ha arribat a tindre tan-ta importància que algunes persones la consideren un nou gènere musical. Té unes característiques molt defini-

des. Els sons són seqüenciats amb sistemes midi, és a dir, no estan gravats amb instruments reals o acústics. Per això, és molt carac-terístic que este tipus de música no tinga dinàmiques —sons for-tes, pianos, crescendos...— per a no distraure el jugador.

A pesar d’això, al mateix temps ha de ser molt estimu-lant per a animar l’usuari a jugar i passar-ho bé.

La melodia d’introducció sol ser breu i simple, encara que té una gran importància, perquè no tan sols cons-titueix la primera impressió, sinó que se sol convertir en allò que identificarà ràpidament el joc.

En la dècada del 1980 alguns compositors es van fer molt coneguts per la seua música per a videojocs, com Koji Kondo, el compositor del joc Mario Bros. Estes melodies solen tindre un ritme adequat a la velocitat del joc i al mateix temps han d’admetre els efectes especials que s’hi superposen.

La música en els videojocs

Tot seguit et proposem una activitat en la qual has de crear un personatge i decidir quines situacions ha de superar. Pensa una música per acompanyar-lo i sons concrets per als efectes.

No oblides incloure-hi sons de presentació per a l’inici del joc i… posa-li un nom!

Revis

ta

Dissenya un videojoc.

Visiona l’escena i contesta les qüestions:

• Explica què passa en esta escena.

• Enumera algunes frases o paraules de la cançó que reflecteixen l’estat d’ànim del protagonista.

• Quantes estrofes diferents componen esta cançó? Completa’n les diverses parts ano-tant la lletra correcta en els quadres buits.

Introducció instrumental A A A B

26

COMPETÈNCIES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

DVD

CD P1 36

L’any 1993 es va estrenar la pel·lícula Malson abans de Nadal (The Nightmare Before Christmas). Es tracta d’una pel·lícula musical divertida la música de la qual està composta per Danny Elfman.

El protagonista és Jack Skeleton, un ciutadà de Halloween Town (la Ciutat de Halloween) que està trist i insatisfet. Un dia, mentre fa una passejada, descobreix un bosc en el qual cada arbre representa una festivitat (Nadal, Sant Valentí, Pasqua...).

Quan entra per la porta de l’arbre del Nadal descobreix un món desconegut i diferent per a ell. Jack voldrà fer alguns canvis en este món, però els seus intents no donaran bons resultats.

En l’escena que analitzaràs, Jack descobreix la Ciutat del Nadal i interpreta la cançó «What’s this?» («Què és?»).

«What’s this?» (Malson abans de Nadal)

— Tal com ja saps, les diferents qualitats del so poden provocar-nos emocions o sensacions. El compositor utilitza canvis de tempo i intensitat per a descriure les accions i les emocions del personatge.

Torna a escoltar la cançó i contesta les qüestions:

• Tria un terme per al tempo d’esta cançó: presto, lento, allegro, adagio.

• Per què creus que el compositor ha escollit este tempo?

• En quines estrofes es produeix un canvi de tempo?

• Amb quin d’estos termes musicals definiries este canvi? ritardando/accelerando?

• Quin contrast d’intensitat es produeix al final de la primera estrofa?

• Amb quina emoció o estat d’ànim es relaciona este contrast cada vegada que apareix?

— Repeteix per imitació el motiu rítmic de huit pulsacions de l’inici de la cançó. Ara repeteix el ritme constant de l’acompanyament. Formeu parelles i interpreteu alhora els dos ritmes amb diferents instruments de percussió.

— Torna a veure l’escena i enumera els efectes sonors extramusicals que hi apareixen.

27

La banda sonora d’una pel·lícula conté la informació sonora del film: les veus, els efectes sonors i la música.

CD P1 36

DVD

28

— Danny Elfman ha compost música per a pel·lícules, sèries de televisió i videojocs.

Interpreta amb la flauta este fragment i descobriràs l’inici de la sintonia d’una sèrie de televisió molt coneguda composta per Elfman.

— Ara et proposem dues activitats de creació. Tria’n una.

Escull-ne una festivitat pròpia del lloc on vius:

a) Imagina que apareix a la festa un personatge que, tal com li ocorre a Jack, mai no ha vist res de paregut. Confecciona un còmic en el qual el personatge va descobrint què passa en este lloc.

b) Inventa una lletra per a una cançó de dues estrofes en la qual descrigues com es viu la festa i quines sensacions et produeix.

28

…

— Aprén la cançó en anglés i interpreta-la amb l’acompanyament del CD.

29

What’s this?What’s this? What’s this?

There’s colour everywhere.What’s this?

There’s white things in the air.What’s this?

I can’t believe my eyes,I must be dreaming,

Wake up Jack, this isn’t fair.What’s this?

What’s this? What’s this?There’s something very wrong.

What’s this?There’s people singing songs.

What’s this?The streets are linedWith little creatures,

Everybody seems so happy.Have I possibly gone daffy?

What is this?What’s this?CD A 7

DVD