Amb el segent escrit redactar la crtica que efectua Nietzsche sobre la metafsica fsica o tradicional. Nietzsche fou und del filsofs ms influents del s.XIX. La seva filosofia es basava en el nihilisme. La crtica que Nietzsche fa a la moral metafsica la fa perqu les considera que sn creences infantils, allunyades de la vida i que neguen la voluntat de l'individu Segons Nietzsche , al contrari del que afirma Descartes, no es coherent que no ens pugem fiar dels sentits aix doncs basar la seva filosofia en el mn cientfic. Aix doncs Nietzsche crea un mn on per a ell la cincia s el ms important. Malgrat a, la filosofia de Nietzsche afirma que al poder fiar-nos en del nostres sentits hem dacceptar que els tenim. La demostraci de Nietzsche per a criticar la metafsica contradeia els escrits de plat on afirmava que la ment o l'nima (que segons el eren el mateix concepte) era diferent al cos fsic, i que aquesta era eterna, ja existia abans del cos i que en realitat l'nima no necessitava el cos per existir. Segons aquesta concepci, la realitat queda dividida en dos parts: una realitat suprasensible, esttica i imperible, davant d'una realitat canviant, sensible, perible que s el producte residual, "menyspreable" de l'anterior. Davant d'aquest esquema ontolgic reaccionar Nietzsche fent us de diverses objeccions. Dins de la crtica a la metafsica Nietzsche tamb realitza una crtica del mateix mode al CRISTINIANISME, aquesta crtica es deu a la incomprensi per part de el propi filsof de que a part de no fiar-se dels sentits tampoc utilitzen la ra per a realitzar un procs filosfic en el que afirmar la existncia de un Du. Per a Nietzsche Les paraules b i mal sn una invenci de les classes dominants que nos han fet creure que s el que est b i que s el que est malament. Per aix ell parla d'una transmutaci de tots els valors, amb la idea que vinguin els homes d'esperit lliure i ens alliberin d'aquest mn que s'ha convertit en una faula. Aix ho deixa redactat en tots elss seus escrits, per on la crtica s ms dura es en "ms enll del b i del mal", "l'anticrist" i per descomptat en "Aix va parlar Zarathustra" En aix va parlar Zarathustra fa referencia a la gent que professa la vella moral com "detractors del cos" i diu que posen l'individu a dormir, mentre que la seva filosofia (el vitalisme nietzsche) ens porta la guerra contra la vella moral i els moralistes, detractors del cos, enverinadors de l'esperit