alella Núm. 359Març-abril2019any 59

3,50 €

Diccionari de claus per entendre un mandat

Textos de valoració i comiat dels regidors de l’actual consistori

Presentem els 8 candidats a l’alcaldia i les seves propostes

Eleccions municipals Alella 2019

2

NOU TREN DE RENTAT, MÉS SUAU I MÉS EFICIENT!

3

01 Coberta La coberta d’aquest número és un fotomuntatge del dissenya-dor gràfic Ferran Gras realitzat a partir de fotografies d’Òscar Pallarès. Donat el contingut tant polititzat de la imatge ens ha semblat convenient traslla-dar el llaç groc, que habitual-ment publiquem en portada, a la pàgina dels crèdits. Consultat el consell de redacció, ho hem decidit per majoria, que no per unani mitat.

05 Cartes al director

07 Del poble

10 Cultura• Entrevista amb Sílvia Soler,

que acaba de publicar El fibló, una novel·la que

relata una història que passa a Alella.

• Francesc Bordas i l’energia continguda.

• ‘Literatures amb sentits’ celebra cinquanta sessions.

17 Fototeca• La Moncloa, el safareig, la

Porxada i el primer cotxe de la Policia Local.

18 Personatge• Jaume Ponsa el (nou) llibreter.

21 Dossier• 8 llistes per a 13 seients.• Candidats a l’alcaldia a les

Municipals 2019.• Diccionari de claus per

entendre una legislatura.• Parlen els protagonistes.

54 La DO avui• Oriol Artigas: glops de

paisatge, al natural.

56 Vitivinícoles• Laura Nadeu, Marta Ribas

i Rebeca Ruiz són la gerent i les tècniques del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alellao.

58 Solidaris• Relat de l’estada a Palestina

d’Enric Torres, becat amb la beca solidària de l’Ajuntament d’Alella.

60 Magazín

65 Esports• Breus.

Onzenes eleccions municipals

Els afers comunitaris de la població es regeixen per l’ajuntament. L’ajuntament és dirigit per l’alcalde i els regidors que actuen en representació de la població. Al conjunt de representants polítics també els anomenem consistori. Cada quatre anys hi ha eleccions municipals i es renoven els càrrecs electes. A finals d’aquest mes de maig s’acaba el present mandat i tot seguit començarà un nou cicle.

Aquests esdeveniments són de suma transcendència per al nostre poble. Per això també ho són per a la revista Alella, perquè, com hem assenyalat en unes altres ocasions, ens agrada sentir que la revista batega al mateix ritme que el poble que li dona el nom. És per tot això que elecció municipal rere elecció municipal anem perfeccionant tot un ritual amb què volem contribuir de la manera que ens pertoca: des de la neutralitat i aportant informació perquè, a l’hora d’emetre el vot, ho puguem fer amb més coneixement.

Així, en el número d’abans de les eleccions, que és el que ara llegiu, ens hi aboquem de ple. Començant per una portada simbòlica i seguint amb un dossier central extens i que conté documents que pretenen proporcionar una bona panoràmica del moment polí-tic municipal actualment. Ja és un clàssic de cada quatre anys el completíssim Diccionari de claus per entendre un mandat, on es fa un ampli repàs dels principals temes d’interès que han marcat el mandat que ara s’acaba. També hi podeu trobar un balanç i el comiat dels que han estat regidors al consistori i la presentació dels vuit caps de llista que opten a l’alcaldia d’Alella.

A més, com és habitual, Àlex Asensio ens continua oferint la seva crònica local del procés que, com no podia ser d’una altra manera, queda absolutament influenciada pel cicle electoral que culmina amb les eleccions municipals.

La nostra tasca continuarà, el divendres 24 de maig, amb la cele-bració del clàssic debat electoral. Serà la novena edició. Fa quatre anys, en l’editorial corresponent, formulàvem el desig que el proper debat es pogués celebrar al nou espai polivalent del Casal d’Alella. No podrà ser. Però afortunadament no és perquè no estigui aca-bat, sinó per raons d’aforament. Així que repetirem al Poliesportiu Municipal, equipament que va demostrar la seva idoneïtat en la passada edició.

Tancarem el cercle informatiu electoral, també com ja és tradicio-nal, amb l’edició d’un número especial que ha de sortir el dilluns 27 de maig, l’endemà del dia de les votacions. És repartirà gratuïta-ment i hi podrem llegir tots els resultats, les primeres impressions dels polítics locals i un balanç general del que haurà estat la jornada electoral del diumenge 26 de maig.

Per acomiadar-nos del present editorial, i tal com ja vam tenir oca-sió de fer en el darrer ple del present mandat, volem desitjar molta sort als regidors que ja no tornen a presentar-se a les eleccions, incloent-t’hi la que serà l’absència més notòria, la d’Andreu Francis-co, que ha estat alcalde d’Alella setze anys consecutius. I, a aquells que hi continuaran, juntament amb els que seran regidors de bell nou, desitjar-los tot l’encert del món. Alella en serà la beneficiada.

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL

4

ALELLA

Es

tev

e G

ar

cia

-Os

so

rio

Ca

rle

s P

uig

de

mo

nt

#A

lell

aé

ste

va

#1

Es

tev

e G

ar

cia

-Os

so

rio

#2

Na

tali

a B

re

ne

s#

3 À

ng

el

Ag

us

tí#

4 A

de

Ma

rc

os

#9

Jo

se

p M

Cle

me

nte

#5

Me

rc

è R

oig

é#

10 S

òn

ia B

ar

da

jí

#11

An

na

Bo

tia

s

#12

Fr

an

ce

sc

Ma

rtí

#6

Ma

ria

Ga

rc

ia

#7

Ma

ria

Fo

nt

#8

Jo

rd

i R

ab

ell

a#

13 J

oa

qu

im F

ab

re

ga

t

5

CARTESCARTES

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLAEduard Serra i Güell, 2 08328 Alellarevista.alella@gmail.comwww.revistaalella.cat

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Ramon Anglada, Àlex Asensio, Laia de Bobes, Gisela Ferrer, Víctor González, Queralt Morros, Carla Riverola, Elisabet Solsona, Eva Vicens i Pep Vidal

Col·laboradorsAgnès Céspedes, Comissió de Cooperació d’Alella, Montse Donada, Jordi Farrús, Quico Lluch, Daniel Montes, Jordi Prat, Laura Ruiz i Keco Santos

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: www.revistaalella.cat/subscripcio

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Keco Santos

Cartes al director

Departament de la Presidència

SERVEI DE TAXI A DEMANDA

Som unes veïnes d’Alella (persones grans) que necessitem el servei de taxi per moure’ns pels diferents llocs del poble (ajuntament, metge, policia, etc.). Abans teníem un bon servei de taxi a demanda i al preu de dos euros per tra-jecte; podíem trucar a un taxi i venia a l’hora que ens feia falta. Ara hem de trucar tres dies abans i ens truquen el dia anterior a la cita amb el metge per confirmar si tenim taxi o no. Aquest servei no funciona. Si et trobes ma-lament no pots anar al metge el mateix dia. Has d’esperar-te tres dies. Aleshores... què fas? Demanem que el servei torni a ser com abans. Diuen que van treure el servei perquè en feien ús persones que no són d’Alella. Proposem, doncs, que l’ajuntament faci un carnet per a les persones grans empadronades a Alella.

Un grup de persones grans d’Alella

INCIVISME I RESPECTE

Acabem de superar la campanya electoral de les Generals i hem pogut veure com alguns cartells de diversos partits han estat pintats amb esprai. Recordo les Municipals de fa 4 i 8 anys com diversos partits es van queixar que els robaven les pancartes o els estripaven els cartells. Apreciats veïns, us demano, si us plau, una mica de respecte cap a la feina dels altres. A mi hi ha partits que m’agraden i d’altres que no m’agraden. Però el que no m’agrada, de cap de les maneres, és veure com es practica el joc brut. I, si us sóc sincer, gairebé em molesta més el victimisme i el ploriqueig dels que són sabotejats que veure els cartells pintats o estri-pats. Va, ni que sigui de cara a les Municipals, una mica de respecte i convivència que, al cap i a la fi, som tots veïns i ens trobem al gimnàs, la farmàcia o el mercat.

Un votant d’Alella

GRÀCIES A L’ALCALDE I LA REGIDORA D’OBRES PÚBLIQUES

Des de l’Associació de Veïns Can Teixidó 2016 volem donar el nostre agraïment. Després d’anys de demanar-ho, per fi ja tenim les plaques del carrer Gregal (corregides, perquè durant molts anys hi ha dit carrer del Gargal) i algunes voreres fetes, la senyalització i la ro-tonda. Val a dir que encara estem pendents de moltes millores... Ens falten els paviments de la calçada que ens van prometre que, en una segona tanda d’obres, ens arreglarien. No sabem si continuaran o ens deixaran així, però en principi aquestes obres estaven pressupos-tades. Estem pendents d’una propera reunió amb alcaldia i regidoria, però de moment vo-lem agrair la feina feta.

AAVVCanTeixido2016

STA ALEL

6

Marc Almendro

Andreu Francisco

#SomAlella

7

DEL POBLE

Bus directe a l’Hospital de Can RutiEra una línia molt sol·licitada i des de l’1 d’abril ja està en vigor. Un servei de bus connecta directament Alella amb l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona per facilitar als veïns els desplaçaments a les hores de més afluència. Aquesta prova pilot, operada per Sagalés, permetrà arribar-hi en 25 minuts. Fins ara el viatge durava més d’una hora perquè calia agafar dues línies de bus i el tren. El servei funciona-rà de dilluns a divendres amb vuit expedicions (quatre en cada sentit) que es podran fer amb un bitllet senzill o amb una T-10 de dues zones. L’horari previst de sortida de Can Lleonart és a les 7.05, 9.35, 10.35 i 11.35, i des de Can Ruti serà a les 7.30, 10, 11 i 12.

L’hotel dels Escolapis fa un pas endavantLa propietat de la Torre del Governador ha fet el primer pas perquè l’edifici es converteixi en un hotel. El 28 de març, els propietaris van presentar a l’ajuntament la proposta de Pla de Millora Urbana, segons va confirmar l’alcalde, Andreu Francisco, a la revista Alella. Es tracta d’un document que defineix diversos paràmetres del projecte i que és imprescindible per iniciar el procés, que haurà de continuar amb la presentació d’un projecte d’urbanització i un de constructiu. “Podem considerar que el tren és damunt la via i que ha començat a moure’s perquè a mitjà termini la Torre del Governador es rehabiliti i es conver-teixi en un hotel que aportarà activitat econòmica al nostre poble”, va destacar Francisco.

Queixes per la proliferació de colònies de gatsL’ajuntament i l’Associació per a la Defensa dels Animals d’Alella (ADANA) fa temps que desenvolupen un pla de seguiment i d’este-rilització de gats de carrer per controlar-ne les colònies, evitar-ne la superpoblació i garantir unes bones condicions higienicosanitàries. Tot i així, en els últims mesos s’ha detectat un augment de la proliferació de colònies, que ha causat un increment de les queixes veïnals. Per evitar la situació, l’ajuntament fa una crida a no alimentar els gats de carrer. Recorden que qualsevol intervenció que no sigui la d’ADANA pot distorsionar el funcionament de les colònies i generar-ne de noves, perquè són animals que es reprodueixen molt fàcilment.

Emeten el programa de TV3 ‘El celobert’ enregistrat a AlellaLluís Gavaldà, líder dels Pets, estava preparant, tal com va explicar aquest mitjà a l’octubre, una versió televisiva del seu programa musical de ràdio El celobert i havia passat per Alella per enregistrar-ne un. El diumenge 25 de març es va estrenar aquest format a TV3. Va registrar un gran èxit d’audiència i, a més, el programa triat per a l’estrena va ser, precisament, el que es va gravar a Alella. Al programa es poden reconèixer, a més d’Alella i Gavaldà, alguns veïns del poble.

Crida als nascuts a la dècada dels 1930Des de fa una colla d’anys, els alellencs nascuts el 1934 celebren un di-nar de germanor cada 5 anys. Enguany han decidit obrir la convocatò-ria a tots aquells que van néixer entre el 1930 i el 1939 i han demanat a la revista Alella que ho fem saber als nostres lectors per ajudar-los a captar assistents. L’àpat tindrà lloc el dia 6 de juny i, qui vulgui assis-tir-hi, cal que es posi en contacte amb el restaurant Duran.

Nova app per prevenir robatorisL’ajuntament ha posat en marxa Beesafe, una aplicació mòbil creada perquè els veïns tinguin una via ràpida i directa amb la Policia Local. Era un sistema que, segons el consistori, feia temps que es treballava i que permet enviar quatre tipus d’avisos, segons la urgència, en quinze segons. La posada en marxa d’aquesta eina va coincidir amb les quei-xes dels veïns, que a través de xarxes socials i xats asseguraven que els robatoris havien augmentat. Una percepció que, tot i així, va desmentir l’ajuntament. Segons dades dels Mossos d’Esquadra recollides per l’ajuntament, al mes de febrer hi va haver dos robatoris i al març set, tres dels quals en centres educatius. Per l’ajuntament, això repre-sentava una “baixada notable” respecte als mateixos mesos de l’any anterior. El febrer del 2018 se’n van registrar cinc i al març set. Segons el consistori, els robatoris del mes de març evidencien “un canvi en el modus operandi dels lladres”, que entren a les cases a altes hores de la nit i en surten al cap de pocs minuts, coincidint amb l’hora de dormir de les persones que hi viuen.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

CEDI

DA

Un moment del programa.

8

DEL POBLE

Millores als carrers Canonge i la Font i a la zona verda de la GaietanaL’ajuntament va inaugurar fa algunes setmanes els treballs de reur-banització dels carrers Canonge i la Font i la remodelació de la zona verda de la Gaietana. S’han reconvertit els carrers en vials de prioritat invertida i s’han eixamplat les voreres, una actuació que ha permès millorar-ne l’accessibilitat. Les obres han costat 228.446 euros i també s’ha aprofitat per fer l’arranjament de la zona verda de la Gaietana. L’espai ha estat condicionat amb la neteja del terreny i l’habilitació d’un recorregut en forma de diferents terrasses, delimitat per tanques de fusta similars a la de la resta de zones verdes del municipi. També s’ha reformat l’enllumenat públic de la zona.

Alella Vinícola renova la seva façana La façana de la Vinícola llueix millor que mai després que les lletres que diuen Marfil ‘Alella Vinícola’ hagin estat renovades. Les antigues, de fusta pintada, estaven malmeses i l’empresa n’ha instal·lat unes de noves idèntiques, però d’un material més resistent al sol i la pluja.

Nou punt de venda de la revista ‘Alella’Alella està d’enhorabona: torna a tenir una llibreria. Es diu Quatre Cinc U, és situada al carrer Comas i la regenta Jaume Ponsa, conegut per tothom per la seva vinculació a un munt de projectes culturals del mu-nicipi. Ponsa va ser col·laborador molt actiu de la revista Alella durant els anys 1990 i primeria del 2000, fins que va entrar a l’ajuntament com a regidor de la Garnatxa, en coalició amb ERC, al 2003. Ara el seu establiment serà un nou punt de venda de la revista.

Intervinguts 15 kg de marihuanaLa Policia Local d’Alella va intervenir 14,8 kg de marihuana en una operació policial el 19 de febrer. La droga va ser descoberta en un vehicle d’alta gamma aturat a la Rambla d’Àngel Guimerà gràcies a la col·laboració ciutadana i després que el cos policial en fes un segui-ment. En l’operació va ser detingut el conductor del vehicle, veí del Masnou. Posteriorment, un cop avisats els Mossos d’Esquadra, es va detenir un veí d’Alella, resident a l’habitatge del qual procedia la droga comissada. Tots dos van ser posats a disposició judicial i van quedar en llibertat després de declarar, acusats d’un presumpte delicte contra la salut pública. S’estima que el preu de la droga podria arribar als 90.000 euros al mercat negre.

CEDI

DA

Sala de plens renovadaAl ple del gener es va estrenar el nou sistema de videoactes i les transmissi-ons en vídeo. A la sessió del febrer, en canvi, va ser la mateixa sala la que es va reformar. S’hi ha instal·lat parquet, s’ha pintat i s’ha renovat tot l’enllu-menat. A més, s’ha aprofitat la refor-ma per instal·lar-hi un sistema d’aire condicionat, nou mobiliari i cortines, i dues pantalles grans a banda i banda de la sala. Les obres, que s’han fet en menys d’un mes, han costat poc més de 46.000 euros.

Ribalaiga cobrarà només per assistir als plensLa regidora Laura Ribalaiga, que s’encarrega de les àrees de Serveis a les Persones i Salut Pública, cobrarà només per assistir als plens, abandonant així la dedicació parcial que tenia atribuïda fins ara. L’1 de febrer es va estimar, mitjançant decret d’alcaldia, la sol·licitud que havia fet Ribalaiga, que, segons va anunciar l’alcalde al ple, s’ha incorporat a la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, els mesos que queden de mandat cobrarà 276 euros per sessió, mentre que fins ara percebia 27.300 euros anuals.

DEL PLE

CEDI

DA

Nova sala de plens.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Jaume Ponsa amb la revista Alella a la mà.

Els carrers Canonge i La Font després de les obres.

9

Nad

ons

nas

cuts

l’an

y 201

8 a

Ale

llaD

’esq

uerr

a a

dret

a: a

mb

els

pare

s de

mpe

us, a

l dar

rere

: Ale

ix P

into

r Fe

rnán

dez

(5/1

0/18

), G

erar

d Ló

pez

Sote

ras

(2/9

/18)

, Mar

c Ló

pez

Sote

ras

(2/9

/18)

, Mar

c H

om

s Ro

quet

a (2

9/8

/18)

, Ain

ara

Álv

aro,

B

lanc

hart

(30/

1/18

), In

és M

as M

artí

nez

(10/

12/1

8), J

oe

Parr

a A

rmen

gol (

11/1

2/1

8) i

Pris

cil·l

a Pi

qué

Saga

wa

(13/

12/1

8). A

mb

els

pare

s as

segu

ts a

l ban

c: M

ique

l Bon

é Sa

ncho

(23/

8/1

8), B

runa

Muñ

os

Pére

z-V

enta

na (1

5/5/

18),

Elna

Cro

s V

ila (1

5/9/

18),

Car

lota

Pui

g C

asaf

ont

(18

/12

/18)

, A

rnau

Bar

dají

Infie

sta

(21/

8/1

8),

Joan

Mar

c Fe

rré

Izqu

ierd

o (7

/5/1

8),

Mar

ina

Estr

uch

Rodr

ígue

z (5

/11/

18)

i Max

So

rian

o M

artí

n (9

/5/1

8).

Am

b el

s pa

res

asse

guts

al t

erra

: A

nna

Fibl

a i G

arci

a (2

9/5/

18),

Jan

Peto

Po

rta

(13/

10/1

8),

Gil

Mo

ntes

ó Le

kunb

erri

(30/

10/1

8),

Àri

tz S

ebas

tian

Gis

pert

(19

/2/1

8),

Arl

et J

o G

abañ

ach

(27/

9/18

) i J

udit

Mo

lins

Ollé

(9/7

/18)

Aqu

ells

que

des

itgin

una

cò

pia

de la

imat

ge e

n pa

per

foto

gràfi

c po

den

posa

r-se

en

cont

acte

am

b l’a

uto

r de

la m

atei

xa (Q

uico

Llu

ch: 6

47 6

46

142

/ fll

uchp

@gm

ail.c

om

)

10

CULTURA

«Necessito parlar de la pèrdua i del dol»

VÍCTOR GONZÁLEZEns trobem a Alella amb Sílvia Soler, que acaba de publicar El fibló (Columna Edici-ons), una novel·la amb què continuar endins-ant-nos en el tan literari tema de la pèrdua. En aquest llibre conviurem durant poc més de tres-centes pàgines amb la història de tres germans a qui se’ls mor la mare sobtadament per la picada d’una abella. De petits, i veient com la figura del pare es dilueix a mesura que la pena per la pèrdua augmenta, cadas-cun dels germans haurà de créixer amb les mancances i dificultats que una infantesa així pot suposar. Tots tres se n’aniran a viure anys després a Alella, en una casa que hereten, que agafa l’aire d’un personatge més i on hauran d’enfrontar-se (i intentar reconciliar-se) amb el passat. Al llibre ens deixem portar per la narració de la Laura, però durant alguns mi-

nuts, copa de vi d’Alella a la mà, ho fem amb Sílvia Soler.

Un dels temes principals o el gran tema de la novel·la és la mort, com pair-la, com aconseguir que no guanyi la partida. Aquí la tractes des del punt de vista de la Laura, la germana gran d’una família de tres germans, que ens explica com es troba de sobte amb la mort de la mare i, uns quants anys després, amb la del pare. Diuen que la mort és la gran por dels hu-mans. Per què has volgut escollir aquest tema? Creus que ha acabat sent un millor aprenentatge per a la Laura, la narrado-ra, o per a la Sílvia Soler, la creadora?[Riu] Suposo que per a mi, que soc més gran. No, seriosament t’he de dir que escric des que era adolescent, però quan tenia vint anys es

va morir el meu pare. Allò, com és lògic, em va causar un daltabaix. I com que va coincidir amb el moment en què començava a escriure, vaig aprofitar el fet d’escriure per reflexio-nar sobre la mort, el dol, la pèrdua, etc. Cada novel·la que feia en parlava, sempre pensant que arribaria un dia en què ja ho hauria dit tot, del tema. Però aquest dia no ha arribat. Porto catorze novel·les i encara en continuo parlant. És el gran tema de la vida i de la lite-ratura, i trobo que encara hi ha moltes coses a dir-ne. En aquesta novel·la, el tema central seria la pèrdua des del punt de vista dels qui la pateixen quan són molt joves.

Parlem del títol. Ja a les primeres línies veiem com el fibló és una metàfora del que se sent després d’una traumàtica pèrdua com pot ser la d’una mare. Expli-ca’ns més sobre això. T’he de reconèixer que en aquesta novel·la les coses van anar al revés de com em pas-sa normalment. Quan escric una novel·la, primer penso el tema i després invento una història que em permeti parlar-ne. En aquest cas, només sabia que hi hauria uns nois que es quedaven orfes de mare quan eren molt petits. Quan em vaig posar a escriure, vaig buscar una mort original per a la mare i un dia se’m va ocórrer la picada de l’abella. Un cop vaig escriure l’escena va ser com si la metàfora vingués cap a mi, no la vaig haver de buscar. Vaig pensar: “És clar, realment una pèrdua en un infant és com si se li quedés clavada una espina o un fibló que dura per sempre.” Diuen que el temps tot ho cura, però en aquest cas no hi estic d’acord, crec que aprens a gestio-nar-ho millor i que el temps t’ajuda a suavitzar les coses, però aquell fibló continua sent-hi. Va ser veure la metàfora i saber que aquest era el títol.

Els tres germans, que han hagut de créi-xer com han pogut sense la referència d’una mare i amb un pare que no ha po-gut o sabut reconduir el camí de les seves vides, es troben amb una herència en forma de casa a Alella i decideixen anar-

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Entrevista amb Sílvia Soler, que acaba de publicar ‘El fibló’, una novel·la que relata una història que passa a Alella

Sílvia Soler al davant de la Vila Martorell, una casa semblant a la que ella va imaginar per desenvolupar-hi la història de la seva novel·la.

11

CULTURA

se-n’hi a viure. La casa es converteix gai-rebé en un personatge més de la novel·la. Per què Alella? Per què aquella casa? Ja estava premeditat o és que Alella tenia alguna cosa especial que encaixava amb l’esquema mental de la novel·la?No estava premeditat. És a dir, de seguida que vaig tenir clar que la casa havia de tenir molt de protagonisme vaig entendre que havia de ser una casa especial. Jo visc a Badalona i vinc molt a Alella. Quan vaig per la carrete-ra tinc por d’estimbar-me perquè em quedo mirant les cases del poble, m’agraden totes! Vaig pensar: a veure, una casa singular en un poble petit, i vaig tenir clar que havia de ser Alella. Trobo molt inspirador el paisatge del Maresme, m’agrada molt la seva llum i a la novel·la en parlo també.

Continuant amb Alella, el lector d’aques-ta novel·la podrà adonar-se mentre la lle-geixi que s’esmenta un munt de vegades el vi, i és inevitable relacionar-ho amb la nostra DO. Parla’ns de la teva relació amb el vi. Ets entesa en els vins d’Alella? Com és que vas voler donar-hi tant de prota-gonisme?M’agrada molt el vi, encara que no hi entenc gaire, la veritat. Però m’agrada molt el vi blanc. Aleshores, vivint a Badalona i agra-dant-te el vi blanc, és fàcil que la majoria de vegades beguis vi d’Alella. A més, tinc amics que hi entenen i es dediquen al vi, cosa que fa que últimament hi tingui més contacte i inten-ti aprendre’n una mica. Sí que tinc clar quan un vi m’agrada o no, i el vi d’Alella m’agrada. Tampoc no volia documentar-me gaire per-què no és un tractat del vi ni posar noms de vins, perquè no semblés que patrocinaven la novel·la. Però sí que t’he de dir que, per exem-ple, en un moment de la novel·la hi ha una referència a un vi amb nom de brisa marina i em refereixo al Foranell, de Quim Batlle, que m’agrada molt.

A la novel·la ens trobem amb dos tipus de dol, tan propers com allunyats l’un de l’altre. Per un costat, el que causa la pèr-dua d’un ésser estimat com és aquí una mare, i per una altra el que causa una ruptura amorosa. Què tenen de semblant i de diferent aquests dos dols per a la Laura? Canvia la manera o el procés com els plantem cara?Hi ha molts tipus de pèrdues, però crec que entre tots la mort marca una diferència: és la que segur que és irreversible i definitiva. A la novel·la se’n parla. Però és veritat que la Laura pateix dues pèrdues importants. En aquest cas concret, es podria dir que una pèrdua és conseqüència de l’altra. La Laura i els seus germans tenen aquest fibló clavat que fa que siguin d’una manera determinada. Cadascun reacciona d’una manera a aquesta primera

pèrdua, a aquesta mena d’intempèrie senti-mental en què queden quan es mor la mare i el pare no se’n cuida. Des del meu punt de vista, la Laura pren la decisió equivocada, que és abocar tot el seu potencial afectiu en una sola persona. I li surt malament. Quan això falla, la seva vida s’ensorra. D’altra banda, la Judit ho paga essent més insegura del que hauria de ser i l’Ignasi acaba imitant el model d’home que és el seu pare, encara que a ell li resultés odiós. Cadascun reacciona d’una manera diferent, però la cosa segura és que tots tres acusen aquest dèficit que van tenir quan eren petits.

Per què vas decidir que fos la germana gran qui portés el pes de la narració?És una bona pregunta, i no sé si tinc gaire clara la resposta. Ho vaig haver de triar una mica aleatòriament. Podria haver escollit qualsevol dels tres germans, però a mi em sembla que, en general, els germans grans tenen com un plus de responsabilitat. I, per tant, em semblava més lògic que fos la Laura qui podia prendre aquesta decisió d’anar-se’n

tots a viure a la casa d’Alella. També em va resultar lògic que fos escriptora, perquè així podia narrar tots els tràngols que viu. T’he de reconèixer que quan escric hi ha moltes coses que no tinc decidides, les meves novel·les es van fent mentre les escric.

En els últims anys, una de les tendènci-es editorials són les novel·les en què es tracta la relació mare-filla. Hem vist casos d’èxit com per exemple Tu no ets una mare com les altres (La Campana, 2016), Em dic Lucy Barton (Edicions de 1984, 2016), També això passarà (Ara Llibres, 2015) i Apegos feroces (Editorial Sexto

Piso, 2017). Has volgut seguir aquest fenomen voluntàriament o ha estat un tema que t’has vist obligada a tractar en aquest moment? Per què?Necessito parlar de la pèrdua i del dol. A par-tir d’això, he inventat una història de ficció. Quan era jove vaig perdre el meu pare i, en-cara que aquí no hi ha res de la meva vida, sí que he de dir que és una història de ficció amb uns personatges de ficció construïda al servei d’un tema del qual vull parlar: el Tema. És veritat que les relacions mare-filla han do-nat molta literatura, però també hi ha moltes novel·les de dol que no es limiten només a mares i filles. Aquí el que hem de tenir clar és que el tema omnipresent, el gran tema, és la mort, la pèrdua.

En una mena de joc metaliterari, els lli-bres també són molt importants dins la novel·la. Per què vas decidir que hi sor-tissin? Parla’ns una mica més d’aquesta biblioteca del pare que sembla tan impor-tant dins el teu llibre.He de confessar que van acabar agafant més importància de la que els volia donar. És veri-tat que en el moment de pensar a buidar una casa, la part de la qual tenia més ganes de parlar era la de la biblioteca. Però volia par-lar-ne com una part més. La cosa és que em vaig posar a escriure i, m’ho estava passant tan bé, que al final van acabar agafant molta importància. I no em sembla gens malament. De fet, molta gent ja m’ha dit que per ells és una de les parts més boniques. Tot això, en certa manera, ve del fet que he viscut l’experi-ència de buidar una biblioteca: la meva mare era professora de literatura i a més escrivia, per tant, tenia una biblioteca gran. Els meus dos germans i jo ens vam posar a repartir-nos els llibres i va ser una estona en què encara penso i que veig com a trista –la mare s’aca-bava de morir i, és clar, recordàvem quan els havia comprat i tot–, però a la vegada emoci-onant, perquè descobríem notes del meu pare en llibres que van ser regals per a ella de Sant Jordi, dedicatòries a la meva mare dels autors o paràgrafs marcats, i era gairebé com man-tenir un diàleg amb ella. Em va fer descobrir que els llibres són molt més que objectes. Dins la novel·la no hi ha, òbviament, tots els llibres que m’han marcat, però sí que tots, o gairebé tots els que hi surten, m’han marcat.

Finalment, què diries als lectors de la re-vista que estiguin dubitatius sobre si com-prar-la o no? Per què haurien de tenir-la?Per què? Doncs perquè és una novel·la molt marcada per mi, que segueix la trajectòria del que he escrit fins ara, però enriquida amb el que he après amb els anys. Trobo que és una mica de compendi del que he dit a totes les al-tres novel·les meves. És una història molt ro-dona i estic molt contenta d’haver-la escrit.

“ENTRE TOTS ELS TIPUS DE PÈRDUA, LA MORT MARCA UNA DIFERÈNCIA: ÉS LA QUE SEGUR QUE ÉS IRREVERSIBLE I DEFINITIVA”

“SÍ QUE TINC CLAR QUAN UN VI M’AGRADA O NO, I EL VI D’ALELLA M’AGRADA”

“QUAN VAIG PER LA CARRETERA D’ALELLA TINC POR D’ESTIMBAR-ME PERQUÈ EM QUEDO MIRANT LES CASES DEL POBLE,M’AGRADEN TOTES!“

12

MARÍA JOSÉ DE AGUILAR, candidata a l’alcaldia d’Alella

LA TEVA VEU A ALELLA

• Millorar els serveis bàsics• Establiment d’un pla de mobilitat• Prosperitat, recursos i feina• Promoure l’activitat i l’estabiment d’empreses al municipi• Exigir el compliment de les ordenances municipals en estricte compliment de la legalitat• Establiment d’un lloguer social per a joves i habitatges de primera ocupació• Creació d’una borsa de treball municipal

ALELLA

13

QUERALT MORROSL’artista sabadellenc amb residència a París des de fa més de trenta anys presentava LuminEssències a la sala alellenca, mostra prou especial que comprenia una quinzena d’aportacions, incloent-hi instal·lacions i sèries. Peces de la darrera mitja dècada per acostar-nos al seu treball, interrogació personal sobre la representació pictòrica a través de la percepció, l’espai, el color, la llum. Un cicle del qual Can Manyé recollia les transformacions: de les grans succes-sions de línies al treball recent més subtil, amb més presència de l’espai, il·lusions òptiques, que Francesc Bordas trasllada-va cap a nous suports més enllà de la tela.

Cinc anysCinc anys de pintures sorgides de “formes efímeres o fruit de l’atzar que són part de la nostra quotidianitat; formes que reflectei-xen comportaments, maneres de viure i de moure’ns, individualment i col·lectivament”. Així, LuminEssències suposava un recor-regut nascut d’elements no sempre revelats de l’entorn urbà que, extrets del seu context,

generaven una lectura visual concreta. Els raigs de Bordas s’estenien en papers, fluo-rescents, superfícies corbades, també en tubs suspesos en l’aire. Raigs pertot.

I entre l’observació de contrasts i jocs visuals, un objecte trobat. Cercle d’escaio-la, pal d’acer. La incorporació d’un peu d’es-cultura situava el visitant en la posició de l’artista, convidant-lo a reflexionar al vol-tant del procés creatiu com també ho feien fotografies i esbossos: “Té tot el que per mi pot ser generador d’obra, l’afegeixo com a prova, és una visió poètica, interioritzada, la meva mirada des de l’experiència i el ba-gatge.” Perquè, què hi vèiem nosaltres? O, més ben dit, en què podríem haver-lo con-vertit? Vet aquí la potencialitat, l’energia continguda present posteriorment dins les traces estàtiques en les quals, sorpresos, descobríem moviment.

Ondulacions i vibracionsLa proposta convidava a seguir ondulacions i vibracions que la col·laboració de Marta Mompart, ballarina, convertia en dansa mit-jançant l’adaptació coreogràfica d’un dels

quadres cada diumenge en directe. Oportu-nitat per ser testimonis de complicitats ar-tístiques que s’enriquien de manera mútua, transmetent noves interpretacions no úni-cament en l’aproximació a l’obra concreta sinó també extensibles al conjunt sencer. De fet, la intervenció de Mompart era –en la seva màxima– la tasca que se’ns demanava com a assistents. Apreciar i fer nostres les diferents tonalitats, longituds, profunditats de les peces, explorar-les de prop i de lluny conscients de les seves modificacions.

Sense firmes i amb només dues cartel-les simples com a petites indicacions, la sensació d’anonimat era buscada, deixant clara aquesta voluntat de traslladar al pú-blic el compromís amb l’exposició, l’apreci-ació ben subjectiva de cadascú sobre allò que es pogués copsar, ja fossin pulsacions o distorsions, trobant “espai per la calma i la contemplació, dedicant temps a l’obra”. Requisits fonamentals per acostar-se a Lu-

minEssències que, segons Bordas, supo-saven un cert component de risc, petició atrevida atesa la realitat frenètica que ens absorbeix.

Francesc Bordas i l’energia contingudaExposició del 15 de març al 14 d’abril a Can Manyé

CULTURA

QUE

RALT

MO

RRO

S

14

QUERALT MORROSUnió literària i vinícola com poques. Des de l’octubre de l’any 2013 Literatures amb

sentits ha esdevingut una cita mensual ine-ludible, consolidada, de públic fidel atret per la seva qualitat i caliu; una iniciativa que, ex-plicada per Montserrat Serra, “té la voluntat d’esdevenir un simpòsium a la manera de la Grècia clàssica: una paraula d’origen grec for-mada per sym, que vol dir junts, i posis, que vol dir beguda”. De la voluntat als fets. Aquí en teniu la prova: un bon grapat de lletraferits compartint col·loquis amb bon vi durant més de cinc anys.

Per a tots els gustosLa trajectòria de cinquanta trobades no es pot explicar a la lleugera, ser selectius i fer tria tampoc és gens fàcil. Sigui quin sigui el motiu –no en falten pas–, tots en recordem alguna d’especial. Potser l’empenta de la pri-mera, entorn del llibre Li i altres relats de Nikos Kavadias amb el traductor Jaume Al-mirall, inici que va marcar objectius i camí, una “declaració d’intencions”, segons Serra. Potser la transversalitat de Palau i Fabre amb

Vicenç Altaió i Julià Guillamon dins la pro-gramació d’Espais de Poesia 2015. Potser la màgia de l’Odissea dibuixada per Joma. Què me’n dieu, de Miquel Desclot parlant sobre El

cançoner de Petrarca? O de l’aniversari de la trentena, l’esbojarrat tast de poesia i recital de formatges de Biel Barnils i d’Isaac Gela-bert? O sessions més musicals, com la dedi-cada a Bob Dylan i on van coincidir David Castillo i Narcís Perich. O més escèniques, amb l’obra d’Elisenda Guiu Mai no convi-

dis un sommelier a prendre una coca-cola. L’homenatge a l’enòleg Eduard Puig i Vayreda. L’alegria pel naixement de Vibop Edicions de la mà de Josep Roca i Vicenç Pagès Jor-dà. L’arrencacors de Boris Vian llegit en veu de Maria Bohigas i Joan-Lluís Lluís. Vespres escoltant Tina Vallès, Jordi Puntí i Stefanie Kremser, Josep Pedrals, Roger Mas...

Can Manyé... i altres escenarisEscriptors, traductors, crítics, poetes, edi-tors, cineastes, assagistes, llibreters, som-meliers, artistes. La llista és llarga i la feina valuosa. No podem oblidar que Literatures

amb sentits és també sinònim de maridat-

ge, vins del territori escollis amb cura per a cada ocasió, una iniciativa que ha anat fent partícips el conjunt de cellers de la Denomi-nació d’Origen Alella convidant-los a realitzar un petit tast introductori. Amb el suport de l’Ajuntament d’Alella, Can Manyé n’ha estat la llar principal seguida per la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, però probablement fent memòria penseu en uns altres espais com Alta Alella, Bouquet d’Alella, el terrat del Garden Arenas i Can Magarola. I si la cita de l’últim dimecres de mes ja era prou completa, cal afegir-hi la fins ara col·laboració amb la llibreria la Llopa de Calella, que permet adquirir exemplars del llibre o llibres en qüestió.

Només podem brindar per molts simpòsi-ums més, per continuar gaudint d’aquesta pe-tita-gran fita destinada a la difusió cultural, especialment literària, que ens ha dut conei-xement, reflexió i grans moments a dojo; cal agrair la valentia i constància de Montserrat Serra i de tothom qui la fa possible. Els assi-dus anem obrint l’agenda per al 29 de maig: el retorn d’Enric Casasses a Literatures amb

sentits per presentar-hi El nus la flor promet ser ben sonat.

‘Literatures amb sentits’ celebra cinquanta sessionsL’activitat, dirigida i coordinada per la periodista Montserrat Serra, està d’enhorabona

CULTURA

15

CEDI

DA

Una de les primeres sessions de les ‘Literatures’, amb Sergi Pàmies a Alta Alella.

16

Ja és als punts de distribució, el número 58 de ‘Papers de vi’

Entrevista amb Mario Rovira, viticultor afamat al Bierzo que ara també fa vi a la DO Alella

Tot a punt pel Tast Tiana!Tot el que has de saber per gaudir de la mostra gastronòmica i vinícola de Tiana

Papers de vi explica en un tast cinc moments de la història vinícola de la DO Alella al Vinseum

Entrevista amb Joan Gómez Pallarès, especialista en vins naturals

17

La Moncloa, el safareig, la Porxada i el primer cotxe de la Policia Local

FOTOTECA

JOSEP CHAFERAlella, 1982. Pel barri que es veu a la dreta s’accedia al safareig municipal. Encara vaig poder contemplar alguna dona fent-hi la bu-gada a mà. A dins del recinte es guardava el tractor vermell de la brigada i, amb una mà-nega, els agents netejàvem el cotxe patrulla. A la dreta, on hi ha la cartellera, ara hi ha la transitada Porxada del mercat. Al darrere d’aquest mur frontal, que va anar a terra, hi hauria situada la famosa Moncloa.

A l’esquerra observem una cabina telefò-nica que sempre estava ocupada per clientela selecta. També hi veiem un Renault 6, que va ser el primer cotxe de la Policia Local d’Alella. Ni tenia sirena i hi van instal·lar una botzina d’aire. Recordo que, quan teníem una urgèn-cia, perdia la força i deixava de funcionar...

Ja veieu que, des del punt de vista d’un agent de policia jubilat que disposa de temps, una fotografia dona molt de si! Ò

SCAR

PAL

LARÈ

SJO

SEP

CHAF

TER

18

19

PERSONATGE

LAIA DE BOBES / FOTO: JORDI FARRÚSL’avi patern d’en Jaume Ponsa, sabater dels que feien sabates en un taller, i no només en venien en una botiga, fa vuitanta anys tenia una casa a Alella, on estiuejaven ell i la seva família. Per això en Jaume venia de petit aquí i per això va acabar establint-se en aquella casa: «Vaig passar la infància i la joventut estiuejant a Alella», explica, «i quan em vaig independitzar, als vint-i-cinc anys, vaig venir a la casa de la família»; i a poc a poc va anar comprant-ne trossos als familiars cohereus de l’avi, fins que va ser seva tota sencera.

També per això en Jaume, abans que llibreter i abans que regi-dor, havia fet de sabater: l’avi tenia una botiga-taller de sabates a mida inaugurada el 1914 a Barcelona; el pare d’en Jaume va heretar el negoci i ell va aprendre l’ofici perquè estava destinat a perpetu-ar-lo. «Des que tinc ús de raó que anava al taller a ajudar», explica; de jove sempre va compaginar primer els estudis i després la feina (era tècnic d’animació sociocultural a l’Associació d’Esplais Cata-lans) amb l’anar a donar un cop de mà al taller; i finalment, quan el pare es va jubilar, el 1993, en Jaume va estar portant l’establiment durant deu anys. L’entrada en la política a Alella el va obligar a plegar, o va ser l’excusa per liquidar una activitat comercial molt singular però que havia esdevingut també molt exclusiva i poc viable.

D’aquella infantesa passada a tempo-rades a Alella en té records molt comuns: el torrent de Vallbona sense asfaltar; les passejades pels jardins dels Padres i de les Quatre Torres, on els Arenas hi tenien flors; la casa de Can Salellas i l’impacte que li va causar, després d’uns anys, el veure-la subs-tituïda per un bloc de pisos.

La implicació d’en Jaume en els afers públics locals va començar per aquesta pu-blicació que teniu a les mans: «Portava uns anys aquí i no em sentia gens vinculat al poble», explica, «fins que a través d’en Joan Xirau vaig anar a una reunió de redacció de la revista Alella, i així vaig conèixer gent i em vaig començar a as-sabentar del funcionament del poble». Uns anys després, l’AMPA de l’escola Fabra va ser una altra entitat clau en aquest sentit: «Hi vaig conèixer més gent, vaig saber més coses del poble i vaig començar a tenir criteri», comenta. En aquell temps li va tocar viure de prop les obres de remodelació del centre, que el van portar a tenir molta relació amb els seus veïns dels carrers de Dalt, del Mig i de Baix, i a establir molts contactes amb els grups polítics.

I així, com que una cosa porta a l’altra, l’any 2003 va integrar-se a La Garnatxa de cara a les eleccions municipals . Segons diu, els grups polítics no li han agradat mai; però, malgrat això, aquella candidatura formada per gent jove, amb inquietuds noves i en un moment de gran efervescència política li va semblar prou bé i va acceptar formar-ne part. Anava quart en una llista encapçalada per l’actual alcalde i conformada a mitges amb ERC, i la sorpresa va ser que, per només cinquanta vots, va sortir escollit. «El dia abans de les eleccions jo no comptava amb entrar a l’Ajuntament: pensàvem que

treuríem dos o màxim tres representants, i jo era el quart», explica. De seguida va veure que per fer-ho bé calia dedicar-s’hi de ple, i això va comportar un canvi tan radical en la seva vida que va plegar el negoci familiar. A l’Ajuntament s’hi va passar dues legislatures, fins al 2011. «Els primers anys van ser molt intensos», comenta;«vam transformar molt l’administració, la manera de gestionar les coses i la planificació, i el poble es va transformar molt», valora. I afegeix: «Sort que el personal de l’Ajuntament ens va ajudar molt: sense els tècnics no hauríem pogut fer ni la meitat del que vam fer». Va plegar al cap de vuit anys, el 2011, perquè és dels que creuen que els mandats haurien de ser de sis anys i que si duren més temps hi ha el risc d’acomodar-se en el poder i deixar de fer el que s’ha de fer.

Mentrestant, en Jaume havia acabat els estudis de Biblioteco-nomia i havia fet un màster en continguts digitals; i després d’un any buscant feina, va començar fent la pàgina web d’una fundació. I resulta que algú de la fundació tenia una petita editorial.«I com que jo venia del món del llibre, em va proposar portar-la», explica. Va acceptar i així va aprendre el funcionament del sector i va aga-

far experiència i pràctica en aquest àmbit fent d’editor, que vol dir fent de coordina-dor editorial, de corrector, d’enllaç amb les distribuidores, de comercial... en definitiva, tots els papers de l’auca.

Amb ganes de canviar d’aires, i cons-cient que aquí hi havia un buit per omplir, durant dos anys va estar rumiant-se la idea d’obrir una llibreria a Alella, i finalment es va liar la manta al cap. «Sempre he pensat que soc molt mal negociant», confessa, «però que si hagués de vendre un producte, serien llibres, perquè és el que m’agrada». El resultat és la QuatreCincU, la nova llibreria d’Alella, oberta fa només un parell de me-sos. La porta ell tot sol «perquè no dona per més», diu, però no està sol: «Sense l’ajut que hi posa la meva dona aquí i a casa, no me’n sortiria», reconeix; el suport moral d’amics

i familiars també ha estat fonamental.Els petits llibreters són una mena de comerciants especials per-

què, més que botiguers, són activistes. En Jaume Ponsa veu el seu establiment com un servei públic i un espai cultural; ja ha començat a col·laborar amb gent del poble que edita coses: «Si en un lloc han d’estar aquesta mena de llibres del fons local, independentment de si es venen o no, és aquí», diu. Amb la idea d’anar més enllà s’ha trobat, però, que a Alella ja es fan moltes activitats dinamitzadores que en altres llocs estan vinculades a les llibreries: presentacions, contacontes, club de lectura... «Segurament l’Ajuntament ha agafat l’organització d’aquestes coses per omplir un buit que hauria de sortir de la societat civil, i jo intento col·laborar-hi», comenta en Jaume. Sigui com sigui, sembla que a Alella, on fa anys que l’acti-vitat cultural se centrava entre Can Lleonart i la Biblioteca, amb l’obertura del nou Casal i la de la llibreria es dibuixa un nou eix cultural al voltant del carrer Balmes; són pocs metres, però és un moviment significatiu i notable.

Jaume Ponsael (nou) llibreter

A Alella acaba d’obrir una llibreria, més de trenta anys després que tanqués la darrera que hi havia hagut. L’emprenedor, o potser hau-ríem de dir activista cultural, que hi ha al capdavant d’aquesta iniciativa és en Jaume Ponsa, que per a molts alellencs és prou conegut perquè va ser regidor durant vuit anys. Havent fet de sabater per tradició familiar, diu que és mal negociant però que si una cosa pot vendre són llibres, perquè és el que li agrada.

20

RECORDEU-NOS LA HISTORIA DE LA VOSTRA CLÍNICA.Vam obrir les portes l’1 de febrero de 2010, ara ha fet 9 anys. Estem molt contentes de com han estat aquests anys. Hem anat creixent i tenim una clientela que és com una família.

I A QUÈ ES DEU AIXÒ?Hi hem posat esforç, afany, ganes, “carinyo”... Pensem que la clau està en el fet que no som una clínica vete-rinària i prou, sinó que fem moltes activitats paral·leles que fan que la gent percebi la nostra feina d’una altra manera. Hi ha l’organització del canicròs entre vinyes (que no parem de rebre felicitacions per l’organització i que aquest any ha batut el rècord de participants a nivell de tot l’estat amb 150 inscrits); l’any passat, pel dia de la dona, vam muntar un estudi fotogràfic i vam regalar fotos a totes les dones que vinguessin amb la seva mascota, hem fet coses com un taller de surf amb gossos... Evidentment, això és un negoci, però també és un món que ens estimem i això fa que un diumenge ens poguem trobar a les 5 del matí fent un control veterinari a un canicròs... I això no forma part del negoci, és que som unes motivades! (riuen)

FEM UNA REPASSADA ALS SERVEIS QUE OFERIU. Una de les coses que ens caracteritza és el tipus de ci-rurgia que practiquem. Molt poc invasiva, que ens permet deixar unes cicatrius molt petites. Això fa que les recupe-racions siguin més ràpides i que l’animal pateixi menys dolor. Però fem de tot: ecografia, analítiques al moment (tenim laboratori propi), radiografia, fisioteràpia, hospital de dia, oftalmologia, traumatologia, nutrició... I també fem coses com les “puppy parties”, que portem un ensinistrador i convidem les famílies que tenen cadells que vinguin i aprenguin quatre consells per educar-los correctament.

HEU DEIXAT LA GRAN NOVETAT PER AL FINAL... Sí, hem estrenat el servei a domicili. És un servei no gaire comú en el sector, que ningú no oferia encara en aquesta zona i que pensem que tindrà molt bona acollida. Ideal per a gossos grans, que costen de moure, gats, que pateixen molt d’estrès al transportar-los... O per aquell dia que necessites que algú atengui el teu animal però no tens cotxe i no pots sortir de casa. El que sí que vo-lem que els clients tinguin clar és que el nostre servei a domicili no consisteix en que enviem un veterinari a casa seva i prou. Som nosaltres mateixes, amb tot el que això implica, la nostra manera de ser i de fer, les que anem a casa a visitar els animals per tenir-ne cura amb la professionalitat i el “carinyo” habituals.

Bitxos, servei veterinari dequalitat, ara també a domiciliParlem amb la Britta Gwalani i la Laia Sàbat, fundadores de Bitxos, sobre la història de la seva clínica veterinària i els serveis que hi ofereixen

PUBLIREPORTATGE

93 540 63 62 622 33 01 77 de dilluns a divendres 9.30 - 20 hs

dissabte 9.30 - 13 hs info@bitxos.infoCarretera d’Alella 12 08328 Alella

BOTIGA PERRUQUERIA SPA

DOSSIER

8 llistes per a 13 seientsEl debat públic que viu la societat catalana per fer efectiu el dret a l’autodeterminació i la consegüent repressió de l’Estat han sacsejat consciències i han activat políticament moltes persones. A escala local, aquest brogit ha donat lloc a una proliferació de candidatures que pugnaran per acabar amb la majoria absoluta d’ERC-Sumem per Alella. En el camp unionista, Cs aspira a millorar el resultats del PP el 2015.

21

FERR

AN G

RAS

ÀLEX ASENSIOCom ja va passar el 21-D i el 28-A, el proper 26 de maig els ca-talans tornaran a votar a les eleccions locals i europees amb candidats perseguits, a la presó i l’exili.

A Alella, els comicis municipals tenen l’interès de veure si ERC-Sumem per Alella reté la majoria absoluta o si es veu obligada a compartir el poder. Les seves enquestes els donen 6 regidors, un menys que ara; però els excel·lents resultats obtinguts a les generals els fan ser optimistes.

Entre les formacions de l’espectre sobiranista impera la idea que Alella ha millorat i que el Govern ho ha fet bé en termes generals, però congria molts retrets pel que fa a la “supèrbia” de l’acció municipal i el “menysteniment” envers els grups de l’opo-sició. Tots ells consideren que “ERC anava massa sobrada” i ara s’ha vist obligada a aixecar el peu de l’accelerador per apagar dos focs que podien encendre la campanya: l’aprovació del pla

parcial de la Serreta i altres modificacions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i un conflicte laboral que ha ge-nerat molta mala maror entre els treballadors de l’Ajuntament.

Per això, la constel·lació d’opcions republicanes que es pre-sentaran el 26-N aspiren a ser decisives en la formació del nou consistori i a influir en l’aplicació de les futures polítiques; però també hi ha el risc que acabin concentrant el vot útil en ERC i que més d’una candidatura es quedi sense representació, ja que la fragmentació electoral acostuma a beneficiar el partit més votat.

Mentrestant, el PSC es deixa estimar malgrat l’amenaça re-current de Pedro Sánchez d’aplicar un nou 155. Per la seva part, el bloc de la dreta unionista dividirà els seus vots entre el PP i Cs. Seran els únics partits encapçalats per dones. La popular María José de Aguilar comptarà entre les seves files amb un militant històric local, l’exregidor Isidro Bassas; mentre que

2222

DOSSIER

el partit taronja estarà liderat pel tàndem format per Susana Alonso i Toni Bernal. A la llista també hi figuren dos professors de l’Institut: Jorge Mínguez i l’historiador Juan Carlos Losada, que els anys 1991, 1995 i 2003 havia anat amb ICV.

Alternativa-CUP: cultura i territoriEl 2 de març, Alternativa per Alella-CUP va presentar el seu can-didat, Mark Ullod, en un acte celebrat al pati de Can Lleonart en què també hi va participar l’actual regidor de la formació, Oriol

Font. Ullod va fer una crida a “trencar la centralitat política que intenta acontentar a tothom” i va defensar que “de vegades cal ser políticament incorrectes”.

Per la seva part, Font va fer balanç del mandat i va tenir paraules de record per a l’exdiputada cupaire Anna Gabriel, ara exiliada. “Avui fa justament quatre anys ens acompanyava al pati de les Escoles Fabra”, va rememorar. “En aquest temps, el país i tots nosaltres hem canviat molt, però que ens acostumem a conviure amb la repressió, la injustícia i els atacs als drets fonamentals no vol dir que normalitzem aquesta situació”, va prosseguir.

AA-CUP va centrar el focus en “dos aspectes cabdals per al futur”: el territori i la cultura. “Alella té una part urbana, que ha centrat tota l’atenció del govern, i dos terços de sòl agrícola i forestal, que segueixen oblidats i que requereixen ser prota-gonistes i posats en valor”. Font va alertar que “Alella torna a ser un caramelet per als especuladors” i va advertir dels riscos que representa la idea d’una “Barcelona metròpoli de 40 qui-lòmetres de diàmetre”: “En els pròxims anys ens hi juguem la nostra identitat com a poble”. Davant d’aquest escenari, Font va reivindicar “més autoestima” i va reclamar “un lideratge públic per garantir la funció social de l’urbanisme”. Pel que fa a l’eix cultural, va expressar el seu desig que el nou Casal esdevingui “una eina de dinamització cultural, de participació comunitària i de transformació social” i va convidar tothom a fer-hi propostes i a “omplir-lo de contingut”.

Clam contra la violència feixista

El mateix dia, un veí del poble, Jacint Borràs, va ser agredit a mans de cinc menors d’ideologia unionista. Els fets van tenir lloc poc després del partit que va enfrontar el Reial Madrid i el FC Barcelona a la cantonada del torrent de Vallbona i els carrers de Dalt i d’Isidre Pòlit. Borràs va veure dos individus saltant de dins d’una propietat i els va advertir que no fugissin, mentre trucava a la Policia Local. “Aleshores encara no sabia que hi havien entrat a treure els llaços grocs”, va precisar. Mentre telefonava van aparèixer tres individus mes –“que segurament

Alternativa-CUP alerta que “Alella torna a ser un caramelet per als especuladors”.

ÀLEX

ASE

NSI

O

El 4 de març, 200 persones es van concentrar contra les agressions feixistes.

CEDI

DA

Com va fer la Generalitat, el govern municipal va respondre a la prohibició de la Junta Electoral i va substituir el llaç groc de la façana de l’Ajuntament per una pancarta a favor de la llibertat d’opinió i d’expressió.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

23

DOSSIER

estaven vigilant”– i el van rebregar per terra. Els crits i la fressa van alertar altres veïns, que el van socórrer i el van acompanyar a Urgències. “Ells són els meus salvadors”, va dir. Poc després, la Policia va localitzar i identificar els agressors.

El 4 de març, més de 200 persones es van aplegar a la plaça de l’Ajuntament per condemnar l’agressió. La concentració ha-via estat convocada conjuntament per totes les forces polítiques del consistori (ERC-Sumem per Alella, Gd’A, PDeCAT, AA-CUP i Alella Primer-PSC), a més d’Òmnium Cultural, l’ANC, el CDR i Avancem Alella. El coordinador local de l’ANC, Albert Frago, es va adreçar als assistents per demanar-los unitat, serenitat i fer-mesa davant les actituds violentes i l’avanç de l’extrema dreta.

Un cop acabada la concentració, els participants van ento-nar Els Segadors i van enganxar cartells per diferents indrets del poble en què es podien llegir els missatges següents: Alella,

poble de pau; Tots som Cinto; Prou agressions; Fora feixistes

del nostre poble o Cada llaç ens fa més forts.

Acusacions de falsedat

A través de les xarxes socials, l’exregidor del PP Javier Berzo-sa i alguns familiars dels menors van qüestionar la veracitat d’aquesta versió i la van qualificar de “manipulació” i “fake

news”. Berzosa sosté que els menors en va ser les “víctimes”, ja que

haurien estat “retinguts” i “intimidats” per “un grup d’adults co-neguts per la seva violència verbal i fins i tot física”. Referint-se a l’aparició, temps enrere, d’una pintada prop de casa seva que el titllava de feixista, l’exregidor del PP va reprovar que “ningú no va mostrar el seu rebuig. Està clar que cadascú defensa víctimes i empara agressors segons si són dels seus o no”.

Cuevillas i la “via pacient” El 5 de març, l’ANC va convidar l’advocat Jaume Alonso-Cue-villas per parlar del Judici de la vergonya a Can Manyé, que era ple com un ou. Aleshores encara faltaven cinc dies perquè es conegués la seva designació com a cap de llista de JxCat per Girona a les eleccions generals. El catedràtic en dret processal va aclarir que “no tot el que és il·legal ha de ser delicte” i va

posar com a exemple la convocatòria del referèndum. “El 2005 es va despenalitzar”, per la qual cosa “l’ordenament jurídic té altres vies per atacar el problema. N’hi ha prou de declarar-lo anticonstitucional i deixar-lo sense efectes”, va dir.

Cuevillas va acotar la qüestió a un mer “conflicte de legiti-mitat i legalitat”, i va rebutjar les acusacions de violència. “La querella per rebel·lió investiguen fets que es remunten al 2012, però es va plantejar després de la declaració d’independència del 27-S”. Per al jurista, “és impossible mantenir un alçament durant cinc anys” sense que ningú se n’adoni. Segons ell, “això és un judici polític en què el dret penal serveix per donar co-bertura a un procés repressiu”.

L’advocat considera que “la sentència està decidida, però no està escrita. La querella del jutge Manuel Marchena és insoste-nible. Per això és important la feina dels advocats perquè alguns membres del tribunal emetin vots particulars, ja que això ens donaria munició per acudir Estrasburg”. Cuevillas va vaticinar que l’acusació per rebel·lió decaurà i que “els jutges apostaran pel delicte de conspiració, la qual cosa suposaria la rebaixa de les penes a la meitat. “El judici acabarà al maig”, atesa l’edat de jubilació d’un dels magistrats, “i la sentència sortirà a finals de juliol”, quan tothom estarà de vacances.

A partir d’aquí, les defenses recorreran al Constitucional. “Estarem entre 3 i 5 anys parats, i passat aquest temps podrem anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que trigarà 2 anys més”. Segons el ponent, “existeix una elevada probabilitat que guanyem per la quantitat i intensitat de la violació de drets fonamentals i perquè l’alta magistratura espanyola viu en l’au-tarquia judicial”.

Cuevillas va subratllar que “el dret internacional és política i tot són interessos”, i va advertir que els nivells de deute i atur d’Espanya forçaran la intervenció econòmica del BCE. “Al final els països del nord imposaran un referèndum amb majoria qualificada del 60%. La predisposició és notòria en alguns paï-sos, que estan escandalitzats”, per la qual cosa “hem de seguir mobilitzats i utilitzar les eleccions europees per generar més pressió interna dins la UE”.

Segons Jaume Alonso-Cuevillas, “la independència va per llarg, però és irreversible”.

CEDI

DA

L’1 d’abril, un binomi des Mossos d’Esquadra va documentar la presència de símbols i missatges polítics en edificis públics, com ara el rètol que algú havia posat en una finestra de Can Lleonart contra l’agressió feixista que va patir el veí Jacint Borràs.

CEDI

DA

23

2424

DOSSIER

Cuevillas es va mostrar partidari de “la via pacient i el lliri a la mà. Parafrasejant Rajoy, els catalans hem de seguir fent coses. Com la gota d’aigua que acaba foradant la roca. Per això és important que tothom s’apunti al Consell per la República”. L’advocat va criticar “que les cúpules dels partits no vulguin unitat. És per clausurar-los tots i enviar-los a la paperera de la història”. Tot seguit va dir que “si no hi ha unitat, haurem de triar” i ja aleshores va anticipar que “jo optaré per Puigdemont”. Abans de finalitzar, Cuevillas va traslladar al públic una saluta-ció de part del Molt Honorable i va fer un vídeo amb el mòbil per enviar-l’hi, entre aplaudiments i crits de “president, president!”.

Ossorio visita Puigdemont

L’endemà, 6 de març, una delegació de Junts per Alella va vi-sitar Carles Puigdemont a Waterloo. La representació estava encapçalada per Esteve Garcia-Ossorio i integrada per altres persones de la candidatura: Natàlia Brenes, Àngel Agustí, Ade

Marcos i Rosa Borràs. Els alellencs van obsequiar-lo amb una selecció de vins de la DO i van intercanviar impressions sobre la situació política: “El president és un referent. El vam veure serè, ferm i tranquil, però també un pèl cansat perquè viu de forma espartana, sense cap ostentació, i penca com un bèstia. Vam sortir de la Casa de la República carregats de força i energia”.

Per a Garcia-Ossorio, “és una satisfacció molt gran contras-tar de viva veu que el projecte transversal que preparem a Alella coincideix amb la seva idea”, fins al punt de gravar-los un vídeo de suport que es farà públic durant la campanya de les muni-cipals. Aleshores, encara no se sabia que els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí seran els números 2 i 3 de Puigdemont al Parlament Europeu, i encara menys que la Junta Electoral vetaria la seva designació i que serien substituïts “provisional-ment” per Gonzalo Boye, Xavier Trilla i Bea Talegón.

“La nostra llista està en la mateixa línia i serà molt potent perquè bevem de moltes fonts”, afirma Garcia-Ossorio. El can-didat assegura que “sortim a guanyar” perquè “estem creixent molt” i es mostra molt agraït a l’agrupació local del PDeCAT per haver fet un “acte de generositat increïble”. “Presentarem 25 persones, moltes independents i algunes que en el passat havien estat vinculades a altres formacions. La número 5, per exemple, serà Mercè Roigé, que el 2011 va ser candidata d’ICV. També serà significativa la presència d’afiliats a la Crida Na-cional”.

Pel que fa a veus crítiques dins del PDeCAT, com la de Marta Pascual, Garcia-Ossorio creu que només s’adrecen als “nostàl-gics”. “El seu lideratge no ha quallat i forma part del passat”. I rebla: “Jo tinc molt de clar què estic fent i des d’on i com ho estic fent”.

Manifestació a MadridDesprés de la manifestació de Barcelona del 16 de febrer en suport dels presos polítics i de la vaga general del dia 21 d’aquell mateix mes, les entitats i partits sobiranistes van culminar la primera fase de la campanya contra el “judici farsa” que se segueix al Suprem amb una manifestació a favor del dret d’au-todeterminació pels carrers de Madrid, el 16 de març. La marxa va reunir entre 18.000 i 120.000 persones, segons les fonts. Des d’Alella s’hi van desplaçar dos autocars noliejats pels nuclis locals de l’ANC i Òmnium. D’altres persones s’hi van traslladar

Esteve Garcia-Ossorio va visitar el president Puigdemont a Waterloo.

El 16 de març, Òmnium Cultural i ANC van desplaçar a Madrid dos autocars plens de veïns i veïnes d’Alella, El Masnou i Teià.

JXCA

T

CEDI

DA

25

DOSSIER

25

en tren o vehicle particular, com l’alcalde, Andreu Francisco, i els regidors Marc Almendro i Laura Ribalaiga.

ERC, el rival a batre

El 24 de març, ERC-Sumem per Alella va revelar les set persones que acompanyaran l’alcaldable de la formació en els primers llocs de la llista. L’acte estava previst de fer el 17 de febrer, però es va ajornar per donar temps a suplir la renúncia de la persona que inicialment havia d’ocupar el número 6.

Davant d’un centenar de persones, Francisco va confiar a Almendro el llegat d’aquests 16 anys i va pronosticar que “la línia del temps” d’ERC-Sumem per Alella s’allargarà en el futur. “Tenim projectes per a l’any 2032”, va dir.

Almendro va assegurar que ERC-Sumem per Alella és la “garantia de mantenir el poble que tenim” i va explicar que la llista que ell encapçala combina “renovació amb experiència”, ja que està formada per un equip humà de “bones persones, amb visió crítica, implicades, amb compromís social i que estimen el seu poble”.

La número 2 serà la biòloga Teresa Vilaró, que és regidora d’Educació i Medi Ambient des de 2011. El tercer lloc serà per a Israel Payà, graduat social i home de partit. La quarta pla-ça l’ocuparà la treballadora municipal Elisabet Vilaró, que és secretària de l’alcaldia des de 1991. Vilaró va tenir paraules d’afecte per a tots els alcaldes a qui ha assistit –Lluís Rius, Antoni Caralps i Salvador Artés– i va afirmar que “treballar al costat de Francisco ha estat trepidant”.

La sommelier Mercè Vizern serà la cinquena. La fundadora de l’associació de veïns de Mas Coll considera que “s’ha treballat bé amb els barris de muntanya” i ara aspira a fer-ho també des de dins de l’Ajuntament: “amb la revolució dels somriures vaig veure que no em podia quedar a casa”, va apuntar. La sisena serà Xènia Matas, una masnovina recentment instal·lada al barri del Rost. Matas és consultora ambiental i una “apassionada de la sostenibilitat”.

Laura Ribalaiga sortirà en setena posició, que és el número de regidors que actualment té ERC-Sumem per Alella. Ribalaiga és educadora social i des de 2015 dirigeix l’àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament; una dedicació que darrerament alter-na amb un nou càrrec de responsabilitat a la Direcció General de Joventut, dins del Departament d’Afers Socials de la Generalitat.

L’acte es va cloure amb el retorn de Joan Pugibet, que els anys 90 ja havia estat a les llistes d’ERC. Lluirà el dorsal número 8 i aspira a ampliar la representació republicana al consistori. Pugibet, que és agent de transport aeri, va fer un símil entre la noblesa i el joc net del rugbi, l’esport que ell practica, i l’equip de la candidatura.

Almendro va rebre el suport des de la fila zero dels alcaldes del Masnou i Teià, i de dos dels companys de govern que no repetiran: Fede Salas, que es jubila, i Anna Alfaro, que plega per decisió pròpia. No hi era, en canvi, Ana Fernández, regidora des de 1999 i màxima responsable de l’àrea de Serveis Urbans des de 2003.

Drets socials i política migratòria

El 13 d’abril, ERC va organitzar una xerrada sobre activisme i drets socials amb el diputat al Parlament Ruben Wagens-berg. L’impulsor de la iniciativa Volem acollir va denunciar la connivència del Govern del PSOE amb la mort de milers de persones a la Mediterrània i a la frontera sud de l’Estat espa-nyol: “Tothom ha sentit a parlar del mur que Donald Trump vol construir amb Mèxic i que el 2018 va costar 362 vides, però no es diu que a Ceuta i Melilla s’hi van deixar la pell 1.092 durant el mateix període”. Wagensberg va declarar que “la llei d’estrangeria atempta contra els drets humans” i va criticar la distinció entre exiliats i migrants econòmics, ja que “l’exclusió administrativa que impedeix d’obtenir el permís de residèn-cia genera una espiral de pobresa, marginació, explotació i delinqüència”. El diputat va apel·lar a la “memòria històrica” i va treure a col·lació una frase de Jordi Cuixart referida a la immigració dels anys 50 i 60 del segle passat: “Els manters d’avui són els meus pares arribant a l’estació de França amb maletes de cartró”.

L’acte s’inscrivia dins la campanya de les eleccions gene-rals, però va servir també per promocionar el ticket format per Marc Almendro i Teresa Vilaró. L’alcaldable va desglossar algunes dades de la despesa social municipal, i va concloure que “és un privilegi portar 16 anys governats per ERC” perquè “l’Ajuntament hi destina 73 euros per persona i any”. Per la seva part, Vilaró va afirmar que “les persones són la nostra raó de

ERC-Sumem per Alella va presentar les vuit primeres persones de la llista, que és el número de regidors que espera obtenir el 26-M.

Ruben Wagensberg va dir que “ERC està en campanya permanent de denúncia contra la vulneració de drets”.

ÀLEX

ASE

NSI

O

ÀLEX

ASE

NSI

O

26

DOSSIER

ser i volem que tothom tingui els drets socials i cívics que els pertoquen sota el principi d’equitat”.

Sobre el conflicte amb Espanya, Wagensberg va assegurar que “la UE és un club d’estats al servei del capital. Si no fa res quan moren 40.000 refugiats a les seves platges, encara li preo-cupen menys quatre catalanets. Si es vol condicionar el Govern s’ha de votar ERC, i no pas PSC o Podemos, perquè els presos són nostres i són la nostra prioritat”, va sentenciar.

Acusacions de censuraEl dia abans, 12 d’abril, Avancem Alella havia de fer pública la seva adhesió al Consell per la República en un acte a la mateixa sala de Can Lleonart en què havia d’intervenir Toni Comín en directe des de Bèlgica. La coincidència de la data amb l’inici de la campanya del 28-A i la designació de l’equipament com a espai electoral va provocar que l’Ajuntament revoqués la sol-licitud de reserva.

Per als organitzadors, es tracta d’un “acte de censura” i asseguren que a les juntes electorals de Mataró i de Barcelona “encara riuen” de les explicacions del secretari municipal. El candidat d’Avancem, Xavi Merlos, anuncia que “tornarem a programar l’acte més endavant” i es pregunta “a qui no inte-ressa que es parli del Consell per la República?”. Des d’ERC s’al·leguen motius exclusivament “tècnics” i JxCat en deplora la utilització partidista “perquè el Consell és un organisme transversal amb més de 65.000 entitats i persones inscrites”.

Bardés pren el testimoniPer quarta vegada consecutiva, Gd’A concorrerà a les muni-cipals. Així ho va decidir l’assemblea de l’associació després d’analitzar les enquestes rebudes per Internet i d’escoltar el parer del seus membres. Del 27 de març al 12 d’abril, l’agrupació d’electors va superar amb escreix les 100 signatures reglamen-tàries que necessitava per presentar-s’hi.

Aquest cop, el cap de llista serà Josep Bardés, que estarà flanquejat per Míriam Gómez, Marisa Campos i Joan Roca. Amb la designació de Bardés, que és regidor a l’oposició des de 2011, Gd’A relleva Mercè Marzo com a cap de files des de 2007.

El seu successor admet que l’entitat ha perdut socis pel seu suport a l’1-O i que precisament l’han escollit per “relligar i fer de fil conductor”. El candidat explica que “jo he fet la meva llista” i anuncia “un canvi radical en lideratge i caps de cam-panya”. Per a Bardés, Marzo ha estat “injustament tractada” durant aquests anys i plega “molt recremada”. A partir d’ara, “serem més dialogants, més tranquils, zero polítics i molt res-pectuosos amb tothom”. D’aquesta manera, Bardés confia a “mantenir el que tenim i créixer una miqueta. Podem fer un bon paper”, augura.

Guanyem convida Roger EspañolQui també busca el seu lloc en el mapa polític local és Guanyem Alella. El col·lectiu va intentar fins a l’últim moment presen-tar-se a les eleccions, sense èxit. Primer va provar de suplantar Alternativa per Alella-CUP. Després va demanar l’admissió dins del moviment Municipalistes per la República des de Baix, que apadrinen la CUP i els Comuns. Finalment, Guanyem Alella es va inscriure com a partit polític al registre del Ministeri de l’Interior, però no va ser a temps d’esmenar la documentació i completar el tràmit.

Durant aquest temps, Guanyem Alella s’ha significat pel seu suport al Front Republicà: en va recollir avals, en va fer cam-panya i va nomenar apoderats per al 28-A. En aquest context, el 9 d’abril va organitzar una xerrada amb Roger Español a Can Manyé. El ponent va recordar com la jornada del referèndum li

va canviar la vida per culpa d’una pilota de goma llançada per la Policia Nacional, la qual cosa el va privar de votar i “d’assa-borir el clímax final”. “Sóc el rostre visible de l’1-O sense voler ni demanar-ho. De fet, tots som fills de l’1-O”, va dir. Per a ell, “la repressió policial és la mateixa que durant la Transició” i va advertir que “va anar molt just” que no hi hagués cap mort “com a Vitòria l’any 1976”.

Español va explicar que “no sóc expert en res, ni he militat mai enlloc”, però va reconèixer que va viure com un “alliberament” la proposta d’ocupar el cinquè lloc a la llista per Barcelona del Front Republicà, la candidatura de ruptura amb el règim del 78 que liderava Albano Dante Fachín. “No anem a demanar un altre referèndum. Volem fer enfadar l’Estat. Com més reacci-oni, més ficarà la pota. Això eixampla la base perquè el posa en contradicció amb els principis democràtics i alhora crida l’atenció d’Europa”. Per acabar, Español va interpretar una versió del Cant dels ocells amb saxofon.

Homenatge a la RepúblicaEl 14 d’abril, prop de 80 persones es van donar cita a la plaça d’Antoni Pujadas per retre homenatge a la República catalana proclamada per Francesc Macià l’any 1931. Abans de l’ofrena floral, AA-CUP va organitzar al mateix indret una xerrada so-bre la repressió franquista a Alella, a càrrec de l’historiador Ramon Anglada. L’acte va incomodar els descendents d’alguns membres de la Falange i del primer alcalde de la postguerra, que van retreure als organitzadors que haguessin difós una foto-grafia històrica per anunciar la convocatòria en què apareixien persones del poble encapçalant una parada militar, l’any 1939.

Tret de Guanyem Alella, hi eren presents totes les forces re-publicanes: ERC-Sumem per Alella, Gd’A, JxCat, AA-CUP, PSC, Avancem i l’ANC. L’alcalde, Andreu Francisco, va tenir paraules de record per a Neus Català, l’última supervivent catalana dels camps de concentració, que va morir el dia 13 als 103 anys. Precisament la nit del 13 al 14 abril, les pancartes i els cartells que ERC, JxCat i PSC havien penjat a l’inici de la campanya del 28-A van aparèixer guixats amb esvàstiques i l’acusació de “nazis” sobre la cara dels respectius candidats. L’endemà, els tres partits van emetre un comunicat conjunt de condemna.

Roger Español va denunciar que “estem massa parats” i va apostar per la desobediència, “ja que la situació repressiva no canviaria gaire”.

JORD

I RO

VIRA

27

DOSSIER

El 21 d’abril, un grup de persones vingudes de Badalona va arrencar els llaços que hi havia pel centre urbà i el 28-A alguns dels votants van fer el mateix en les immediacions del Polies-portiu i altres col·legis electorals. Per últim, la matinada del 29 al 30 l’estelada de Can Lleonart va aparèixer esquinçada.

Baralles a Vox

Des que el passat 3 de desembre Javier Berzosa va formalitzar la seva baixa com a militant del PP guanyava enters la possibilitat que impulsés una candidatura al poble. No pas per liderar-la ell, que aspirava a destins més elevats, sinó algú altre.

Efectivament, Berzosa ha confirmat que Vox li va oferir el càrrec de coordinador comarcal del partit. De fet, el jurista alellenc va participar en diverses reunions del comitè de cam-panya fins al 5 d’abril. El dia 10, i tal com havia fet abans amb el PP, Berzosa va remetre una carta al secretari general, Javier Ortega-Smith, exposant-li els motius de la renúncia.

En primer lloc, Berzosa denuncia que la seva sol·licitud de filiació va ser “paralitzada” per ordre expressa del vicepresi-dent provincial, Antonio Amador. Un cop superat aquest escull directament a la seu nacional, Berzosa descriu un panorama de “vetos, cessaments i nomenaments” de càrrecs orgànics i caps de llista a municipis on “ni treballen, ni resideixen”, com el susdit Amador i la seva muller, en detriment de “persones vàli-des”. Per tot això i per altres desconsideracions cap a persones i entitats que ell mateix hauria animat a engrescar-se, Berzosa opina que “parece que Vox sea el cortijo de unos cuantos que

tienen miedo a que otros puedan hacerles sombra” i demana la baixa perquè “hoy por hoy no parece que sea mi trinxera,

Els cartells i pancartes d’ERC, JxCat i PSC per al 28-A van ser atacats.

CEDI

DES

La instal·lació de càmeres no ha estalviat les bretolades contra l’estelada.

Javier Berzosa.

CEDI

DA

CEDI

DA

Subscriu-te!Per només 17€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 654 40 40 43

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

28

29

DOSSIER

quien sabe si algún mañana pueda serlo si en ella combaten

mejores y más sacrificados soldados”. De fet, des del 31 de març Berzosa no ha estalviat críti-

ques a les xarxes socials contra el programa de Vox: “No tot és unitat d’Espanya, immigració il·legal, toros i caça. “Dels 100 punts de Vox, buits, populistes i retòrics, n’hi ha molts que em resulten indigeribles”. Berzosa hi troba a faltar “qüestions tan importants com l’habitatge, l’atur, la pobresa, la sanitat o els serveis socials; aspectes que em preocupen tant o més que la unitat d’Espanya”. Per a ell, “això és ultraliberalisme” i “el neoliberalisme no pot ser la solució a res. Més aviat és la cau-sa dels problemes dels ciutadans, la desaparició de la classe mitjana, l’empobriment de molts i l’especulació immobiliària. La reducció d’impostos i la liberalització del sòl farà que els especuladors ho siguin encara més, que els rics siguin més rics i que les grans empreses obtinguin majors beneficis”. Així les coses, el 15 d’abril publicava: “Quedeu alliberats per votar en consciència, ja sigui el PP, Cs Vox”.

Judici al procésEn el mateix escrit, Berzosa recordava a Ortega-Smith el seu oferiment “i el d’altres advocats penalistes de Barcelona” per “substituir” als advocats de Vox en els procediments penals oberts “a Madrid o Barcelona” perquè “en el judici del procés es visualitzés que advocats catalans també exercien l’acció popular en nom de tots els catalans”.

Jacobi, al rescat de BarcelonaMentrestant, l’empresari alellenc d’origen alemany Karl Jacobi segueix endavant en la seva cursa a l’alcaldia de Barcelona. El

passat 17 d’abril va formalitzar la candidatura Fuerza Ciuda-

dana després de fer una crida a les xarxes socials per trobar dones per completar la llista: “No és necessari que sigueu de Barcelona. No tingueu por. És un pur formalisme. No compro-met a res”. Entre les voluntàries hi ha la seva veïna i exregidora del PP a Alella, Annerose Bloss, en el número 14 d’una llista en què també hi és l’ultra maresmenc Juan Carlos Pulido.

El passat mes de gener, Jacobi va abandonar el lideratge de Nosotros, Partido de la Regeneración Social després de pro-posar la construcció d’una illa artificial d’habitatges davant del litoral barceloní amb les lletres de la ciutat, a l’estil de l’illa en forma de palmera de Dubai. Jacobi ha muntat una candidatura independent que vol “rescatar” Barcelona “del caos, la brutícia, els narcopisos, els okupes i el top manta. Els que poden fugir ja ho han fet, com les 5.000 empreses que han fet les maletes amb els seus impostos i llocs de treball. Jo m’hi quedo. I tu, busques el canvi o més del mateix?”, inquireix l’alemany.

ERC guanya les generals per primer cop

El passat 28 d’abril, ERC es va imposar per primera vegada en unes eleccions espanyoles a Catalunya que van comptar, a més, amb una participació rècord del 77,6%. El partit que lidera Oriol Junqueras des de la presó de Soto del Real va obtenir més d’1 milió de sufragis i 15 diputats al Congrés.

A Alella va ser també el primer cop que ERC va vèncer en uns comicis que no fossin locals. I ho va fer amb molta autoritat: amb 1.796 paperetes i el 31% del vot escrutat, la qual cosa representa un augment de 638 adhesions respecte de 2016. En segona posició i a molta distància es va situar JxCat, que pràcticament va calcar el resultat de fa tres anys en termes absoluts (1.017 vots), però va retrocedir 4 punts en percentatge.

El tercer lloc va ser per al PSC, que va créixer de 551 vots i va passar dels 374 de 2016 a 925. El vot útil per aplanar el camí de Pedro Sánchez a la Moncloa i barrar el pas al tripartit de dretes va postergar ECP a la quarta plaça. Els comuns van obtenir 779 vots, 231 menys que el 2016. Si Cristóbal Zueras és capaç de retenir o captar una part d’aquests suports, el PSC podria millorar sensiblement la seva representació al consistori.

Pel que fa a la dreta espanyolista, Cs va afegir 71 vots nous als 609 que ja tenia al sarró, la qual cosa dóna proves de la seva consolidació. En canvi, el PP es va enfonsar i va caure dels 694 vots de 2016 a 256. La irrupció de Vox només explica una part de l’ensulsiada. El partit d’ultradreta va merèixer el favor de 199 electors. El 28-A també debutava el Front Republicà, que va obtenir 186 vots i va superar, per poc, la barrera del 3%.

Calendari i convocatòria europea en contraPer a molts partits, el test del 28-A és la millor enquesta per al 26-A, alhora que contribueix a mantenir mobilitzats els seus simpatitzants. En canvi, el resultat de les generals no serveix com a indicador per a cap de les tres candidatures locals que s’hi presentaran. Aquell dia, a més, Alternativa per Alella-CUP, Gd’A i Avancem es trobaran amb la dificultat afegida del vot dual, ja que els electors també estan cridats a les eleccions europees.

Per a Karl Jacobi, “els polítics són part del problema i no la solució”.

CEDI

DA

30

DOSSIER

Marc AlmendroERC+Sumem per Alella

“Tinc trenta anys, soc jurista, visc al carrer Àfrica i tinc una filla”

Quins són els punts estrella del vostre programa?Volem garantir la continuïtat del projecte que s’ha anat desen-volupant aquests setze anys a l’ajuntament. Tenim un programa amb 99 propostes, n’hi ha moltes. La més important és segu-rament la construcció de la nova biblioteca i arxiu municipal a l’antiga fàbrica de pintures.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?Primer, mantenir aquest model de poble que tenim i amb les activitats i serveis que s’han desenvolupat aquests anys. Segon, dedicar tots els esforços a educació, cultura, serveis a les per-sones i participació, que són els nostres eixos. I, tercer, reforçar la participació i donar suport al teixit associatiu.

Com valores el darrer mandat?S’ha fet molta feina. Si n’he de destacar alguna dada és que s’han invertit més de 600.000 euros al Camp Municipal d’Es-ports, un milió en pavimentació i carrers i 4,5 milions a cons-truir un nou equipament d’arts escèniques, que feia molt de temps que necessitàvem.

María José de AguilarPartit Popular

“Tinc quaranta-vuit anys, soc administrativa, tinc dos fills i ara mateix visc a Premià de Mar, tot i que laboralment i familiarment estic vinculada cada dia amb Alella”

Quins són els punts estrella del vostre programa?Treballar la marca Alella, potenciar el nostre municipi, garan-tir la igualtat d’oportunitats, donar suport a la integració de les persones amb capacitats diferents i ajudar els malalts i les nostres persones grans.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?Crearia un pla d’actuació amb les associacions de veïns per evi-tar i reduir els robatoris i els actes vandàlics dels últims temps, milloraria els serveis bàsics, com la neteja, la comunicació i l’agilitat en la gestió de les necessitats dels ciutadans en més situació de risc, i revisaria els impostos municipals per poder reduir-los.

Com valores el darrer mandat?La cosa més fàcil seria dir que nefast. Però entenc que per a l’alcalde no deu haver estat senzill gestionar un municipi amb unes ideologies molt diferents entre una part dels veïns i una altra. Suposo que ho ha fet tan bé com ha pogut, però com a alcalde hauria d’haver estat més neutral i posar-se de part de tots els ciutadans. Però la gestió ha estat bona.

Candidats a l’alcaldia a les Municipals 2019

31

DOSSIER

Josep BardésGent d’Alella

“Tinc cinquanta-nou anys, soc empresari i arquitecte tècnic, tinc dos fills i visc al centre, tot i que he viscut vint anys a la Serreta”

Quins són els punts estrella del vostre programa?Fomentar l’obra social i d’ajuda a la gent, perquè n’hi ha molta més sense recursos del que ens pensem; portar tots els grans projectes a un procés transparent de consulta ciudadana, i impulsar accions urgents en matèria de seguretat, amb una policia més valorada, sobretot, amb més efectius.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?Primer, un pla real i urgent d’ajudes a la gent amb necessitats bàsiques; segon, paralitzaria i portaria a consulta popular els grans projectes llançats per l’actual equip de govern i, tercer, posaria en marxa un pla urgent per afavorir el lloguer social amb consens dels propietaris dels pisos buits.

Com valores el darrer mandat?Ha estat un aïllament absolut de l’equip de govern, que no ha tingut mitjans ni eines per poder sumar i amb una manera de fer massa tècnica i massa política amb una falta de fluïdesa per facilitar les coses. La majoria absoluta no ha estat bona; ha sigut sectària i retrògrada. Per nosaltres ha estat un orgull posar-nos al servei del nostre poble. Gent d’Alella és la candi-datura de l’experiència, de la dignitat política de les persones i de la il·lusió.

Susana AlonsoCiutadans

“Tinc cinquanta-sis anys, soc infermera especialitzada en pacients d’alt grau de complexitat, tinc tres fills i visc al Bell Resguard, al Masnou”

Quins són els punts estrella del vostre programa?Defensar els drets dels ciutadans constitucionalistes d’Alella i evitar que es continuï conculcant la Constitució espanyola.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?Primer, restablir l’ordre constitucional en les actuacions de l’ajuntament, després garantir la neutralitat als edificis i espais públics. I finalment, tenint en compte que Ciutadans s’estre-naria com a equip de govern a Alella, faríem una anàlisi de les necessitats de la població i del municipi des de la perspectiva que situï en primer pla l’empatia amb tots els ciutadans.

Com valores el darrer mandat?L’alcalde i el seu equip de govern han utilitzat les institucions de manera sectària, imposant a la vida municipal l’ideari polí-tic d’una part de la població, en lloc d’incorporar l’esperit de concòrdia que hauria de regir les institucions que han d’estar al servei de tots. El fet d’haver posat en risc la convivència entre els ciutadans enterboleix la resta de les seves actuacions i ens impedeix fer una valoració positiva del mandat.

32

DOSSIER

Xavi MerlosAvancem Alella

“Tinc cinquanta-quatre anys, soc agent immobiliari, tinc dos fills i visc al Rost”

Quins són els punts estrella del vostre programa?Fomentar la igualtat de gènere, el feminisme; impulsar la crea-ció del que anomenem la ciutat de la gent gran, fomentant el cohousing; augmentar la seguretat del poble, renovant el cos de Policia Local, recuperant els antics serenos i creant la figura dels agents cívics. Quan s’aprovi el Pla de la Serreta, farem una consulta oberta a tothom i impulsarem un pla social per adjudicar els habitatges, que no han de tenir un preu superior al 30% dels ingressos de la família. També desenvoluparem la targeta T-Integral de descomptes per a la gent del poble, que inclourà botigues, pàrquings, transport, etc.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?Reordenar la seguretat, que és fonamental per al poble; con-vocar els veïns perquè decideixin, a través d’una votació, quins projectes volen tirar endavant, i auditar l’ajuntament per tenir una visió real de com està després de setze anys de govern del mateix equip.

Com valores el darrer mandat?Molt poc efectiu. Moltes propostes, però buides de contingut. A més, hi ha hagut poc consens amb la resta de representants del poble, tant de partits com d’associacions.

Esteve Garcia-OssorioJunts per Catalunya-Alella

“Tinc quaranta-vuit anys, soc dinamitzador de xarxes comercials i formador, visc al centre i tinc tres fills, dues noies i un noi”

Quins són els punts estrella del vostre programa?La seguretat i la convivència, l’accessibilitat de tothom i a tot arreu d’un urbanisme sostenible i coherent amb la identitat del poble i l’educació i la cultura, posant especial èmfasi en la retenció de talent.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?La primera, dissenyar un pla de xoc per potenciar el sentiment de qualitat de vida, amb sis punts: convivència, seguretat viària i ciutadana, entorn natural, educació, urbanisme i neteja i recolli-da de residus. La segona mesura seria reorganitzar i redistribuir els recursos públics. I, tercer, l’impuls econòmic local.

Com valores el darrer mandat?S’ha imposat un únic punt de vista per als encerts i els desen-certs. Hi ha hagut poca transparència sota un somriure impo-sat, s’ha viscut de rendes, com en el cas de Rials, i s’han impo-sat projectes per salvar conjuntures concretes sense preveure els efectes devastadors que han tingut sobre l’entorn.

33

DOSSIER

Cristóbal ZuerasAlella Primer-PSC

“Tinc quaranta-set anys, soc educador social i treballo de tècnic de promoció econòmica, tinc dues nenes i visc al barri marítim d’Alella, al Masnou

Quins són els punts estrella del vostre programa?Volem potenciar gent gran, serveis socials, habitatge, promoció econòmica, sostenibilitat i seguretat.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?La primera cosa que faria seria reunir-me amb tots els treba-lladors de la casa per saber què s’ha fet i què està pendent de fer, segons el seu criteri tècnic. Després em trobaria amb totes les empreses per veure què estan fent i com està la relació, i també amb totes les entitats del poble. Vull recollir informació de tots aquests agents importants. Finalment, em reuniria amb els alcaldes de les poblacions veïnes i amb les diverses institu-cions (Consell Comarcal, Diputació de Barcelona, Generalitat i ministeris) per veure què podem rascar per a Alella.

Com valores el darrer mandat?S’han fet moltes coses i s’han acabat projectes importants per al poble. Però el final del mandat ha estat agredolç i precipitat. Per exemple, nosaltres estàvem governant i es va trencar el pac-te de govern per qüestions alienes al poble i, a més, als últims plens s’han aprovat moltes coses perquè no se sap què passarà després del 26 de maig. La política s’ha de fer pausadament.

Mark UllodCUP

“Tinc quaranta-vuit anys, soc actor, visc a Font de Cera i no tinc fills”

Quins són els punts estrella del vostre programa?El territori, la cohesió social, la transparència i la independència.

Quines tres primeres mesures posaries en marxa si fossis alcalde?Potenciar la cultura per a tothom com a eina de cohesió so-cial, equiparar els vessants agrícola, urbà i forestal d’Alella i fomentar el debat i la participació de la gent en els aspectes importants del municipalisme.

Com valores el darrer mandat?Agredolç. El poble està millor que fa quatre anys, però la ma-joria absoluta ha restat en molts aspectes que haurien hagut de ser més transparents per als alellencs.

34

ALELLA DENOMINACIÓ D’ORIGEN

CLARET El nou vi de Papers de vi

-

-

Pots trobar-lo a:

Alella

Arenys de Munt

Argentona

Barcelona

El Masnou

Mataró

Olot

Santa Coloma de Gramenet

Vilassar de Dalt

www.papersdevi.cat

10 €

35

DOSSIER

ALELLA DESFILAEl dia 26 de maig de 2018 va tenir lloc la sisena edició de l’Alella Desfila. Novament la plaça de l’Ajuntament es va convertir en una gran passarel·la de moda, amb una desfilada on van participar vuit comerços de roba i complements del poble, que van poder mostrar les novetats de la temporada primavera-estiu, a més de dues perruqueries i dos comerços que es van encarregar de la decoració. Els models van ser un any mes veïnes i veïns del poble.

> Més informació: Alella 355, pàgina 18 i 19.

APP SOM ALELLAA mitjan 2015 naixia la nova aplicació per a telèfons mòbils Som Alella. La va crear l’empresa de publicitat i màrqueting dirigida per Mercè Riedweg amb l’objectiu que fos un nexe de connexió entre les empreses d’Alella i els veïns. De fet, explicava la seva creadora, aquesta aplicació era l’evolució natural del Saps

qui som de fa més d’una dècada. En els primers nou mesos de

funcionament, 1.200 persones ja s’havien descarregat Som Alella al telèfon. Avui ja no està en funcionament.

> Més informació: Alella 339, pàgina 23.

ARXIU MUNICIPALUna part del fons de l’Arxiu Municipal d’Alella va ser traslladat a l’Arxiu Comarcal del Maresme seguint criteris estrictament cronològics, tots els documents anteriors a l’any 1940. El comarcal n’assumia la descripció del fons, la digitalització per facilitar-ne la consulta i totes les tasques necessàries per a la restauració i conservació. La necessitat de trasllat provisional cap a unes altres dependències municipals motivat per l’inici de les obres a l’edifici de l’Ajuntament d’Alella, les moltes mancances de l’espai que l’acollia i l’exemple d’uns altres pobles del Maresme van ser els principals motius perquè la Regidoria d’Administració decidís el trasllat de l’arxiu històric cap a Mataró.

La cessió documental es va portar a terme a través d’un contracte de comodat en què l’Ajuntament d’Alella cedia

RAMON ANGLADA, ISIS CELSONA, GISELA FERRER, PERE HOMS, ÒSCAR PALLARÈS, LAURA RUIZ I RAMON RUIZHem rastrejat tots els números de la revista Alella dels darrers quatre anys i hem triat tots aquells temes que ens han semblat que d’alguna manera han marcat el mandat que ara s’acaba i que influiran en el que ens disposem a obrir. Després els hem donat forma de diccionari i us els oferim a continuació. Ja és tradició que en el número d’abans de les eleccions oferim aquesta informació endreçada així. La novetat, aquesta vegada, es tracta que al final de cada entradeta facilitem els números de revista amb les pàgines concretes on es pot trobar informació més àmplia sobre cadascun dels as-sumptes. Així, consultant les revistes en paper o a través de la web revistaalella.cat, on hi ha la versió digital de tots els números, tothom que ho desitgi pot ampliar fàcilment la informació.

El mandat que ara s’acabaFa quatre anys ERC va aconseguir 7 dels 13 regi-dors a l’ajuntament i va obtenir, així, per primera vegada la majoria absoluta a Alella. Els resultats permetien governar amb comoditat, sense ne-cessitat d’haver de pactar amb ningú. Però la mateixa voluntat dels guanyadors era governar amb unes altres formacions, com havia fet fins llavors amb el PSC, per fer un govern d’esquerres més ampli. Glòria Mans, que era l’única regidora socialista, s’hi va avenir. Alternativa per Alella-CUP, que va aconseguir també un sol represen-tant, va rebutjar integrar-s’hi.

El procés ha marcat la legislatura. Al ple mu-nicipal s’han debatut nombroses mocions sobre temes supramunici-pals i s’ha acordat múltiples vegades el suport al procés.

El pacte de govern a Alella va començar a trontollar quan el PSOE va donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espa-nyola, que suspenia l’autonomia catalana, i ERC va decidir posar punt final a una relació que els dos partits havien qualificat de reeixida.

Tot i així, el procés que encara avui viu Catalunya ha tingut un efecte contrari en les altres formacions. Encara que tant el PDECat com AA-CUP han sigut molt crítics i han donat l’esquena al govern en les qüestions del poble, ERC ha trobat la complicitat de les dues

formacions en tots els temes independentistes que s’han debatut.Gent d’Alella, que amb dos regidors encapçalava l’oposició, ha estat qui ha patit més que el procés ocupés una bona part dels plenaris, perquè com que es tracta d’una formació municipalista al seu si hi ha diversitat d’opinions sobre la qüestió.

L’oposició, d’esquenesPràcticament tots els grups, excepte Glòria Mans, retreuen a ERC “manca de diàleg” i el “menysteniment de l’oposició”.

Cap dels quatre pressupostos generals presentats per Francisco no han rebut el vot favorable de l’oposició. El del 2016 va ser aprovat amb l’abstenció d’AA-CUP; el 2017 va ser rebutjat per tota l’oposició; el del 2018 igual; i en aquest darrer del 2019 només s’ha aconseguit l’abstenció del PSC.

Els últims quatre anys també han estat mar-cats pels canvis de representants a l’ajuntament.

Annerose Bloss va deixar l’acta de regidora el 19 d’octubre del 2017, al·legant motius perso-nals. Des de llavors la seva cadira ha restat buida.

Cinc mesos més tard, la republicana Isabel Nonell es va jubilar i va abandonar el govern, deixant pas a Marc Almendro, que ja havia estat regidor en l’anterior mandat.

Poc després, el 21 d’octubre, Almendro va ser presentat per ERC com a alcaldable a l’Ajun-tament d’Alella.

L’obra del mandat ha estat indubtablement el nou Casal. Mesos després de les eleccions mu-nicipals el ple va aprovar l’adjudicació de l’inici

de les obres. El 17 de gener del 2016 es posava la primera pedra. Finalment el nou Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella, com finalment s’anomena, va d’obrir les portes el 26 d’abril passat. El nou consistori que surti de les properes eleccions serà l’encarregat d’inaugurar-lo ofi-cialment, perquè abans no s’ha pogut fer per ser en període electoral.

Amb el títol de Crònica del darrer mandat, en el número anterior a aquest, Alella 358, podeu llegir amb més detall com han transcorregut aquests quatre anys en un article signat per Carla Riverola.

Amb l’ànim que sigui una lectura ben profitosa per a tothom, us deixem doncs amb les Claus per entendre un mandat.

Diccionari de claus per entendre un mandat

alella Núm. 33525 maig 2015 any 55

ESPECIAL ELECCIONS

Els republicans (7) obtenen la majoria absoluta

CiU (1) s’estavella i Xatart dimiteix

La CUP (1) entra al consistori

Gd’A (2), el PSC (1) i el PP (1) conserven el mateix nombre de regidors

Unió no aconsegueix representació

ERC, sense rival

36

DOSSIER

l’esmentat fons a la Generalitat de Catalunya de manera temporal i gratuïta, cinc anys prorrogables en cas d’acord entre les dues parts, a l’espera de disposar d’un espai adequat per acollir l’arxiu històric. Si res no canvia, això arribarà amb la construcció de la nova biblioteca d’Alella.

> Més informació: Alella 348, pàgina 21.

BECA DE RECERCA HISTÒRICA D’ALELLAUna de les poques beques de recerca de la comarca que no vetllen per la difusió dels treballs premiats amb la seva publicació. Després que les tres primeres edicions, dues d’elles guanyades per membres del Centre de Recerca Històrica d’Alella, Cerquem les Arrels, generessin treballs de gran qualitat, no ha passat el mateix en la darrera edició. La memòria del treball, que tal com marquen les bases s’ha de presentar a la meitat de la investigació, no va superar la revisió del jurat. Amb el suport d’arqueòlegs es van detectar greus inconsistències i diversos paràgrafs directament plagiats en un treball centrat en el poblament i territori entorn de la riera d’Alella en època romana dels segles II ac al VI dc. Això va comportar la pèrdua de la beca i que no s’efectués el segon pagament d’una dotació total de 3.000 euros bruts.

Sense canvis profunds i urgents –a la darrera convocatòria només es va presentar un únic projecte–, el futur de la beca de recerca local està més que qüestionat.

BIBLIOTECA, LA NOVAEl regidor de Cultura, Fede Salas, va dir a aquesta revista a mitjan 2018 que el projecte per construir una nova biblioteca i un arxiu municipal a l’antiga fàbrica de pintures es deixaria a punt abans no s’acabés el mandat. Al darrer ple del mandat, el 25 d’abril, es va aprovar inicialment el projecte amb les protestes de l’oposició per no haver tingut l’oportunitat de participar del procés. Segons Salas, la intenció era tirar-lo endavant “quan hi hagués disponibilitat econòmica”. A més, el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2015-2019 que l’ajuntament va aprovar l’any 2015 recollia el compromís d’establir les bases i intentar licitar les obres de la nova biblioteca i arxiu municipals al Torrent Vallbona abans no s’acabés el mandat i això no ha estat així.

> Més informació: Alella 338, pàgina 17. Alella 356, pàgina 12.

CAL ROS FUSTERLa inauguració del nou restaurant l’Antiga Fusteria d’Alella va generar controvèrsia pel que fa a l’estètica de la intervenció arquitectònica realitzada. L’ajuntament va argumentar, a l’hora

de contestar les crítiques rebudes, que des del punt de vista tècnic s’havia valorat que l’antic edifici no tenia interès i per tant no s’havia incorporat al catàleg, i que la construcció nova s’ajustava a la normativa municipal.> Més informació: Alella 342, pàgina 14.

CÀMERES LECTORES DE MATRÍCULES Al final de juny del 2016, l’ajuntament va posar en marxa el que ja havia promès mesos abans: la instal·lació d’una vintena de lectors de matrícules a diferents punts del municipi. Controlen el trànsit d’entrada i de sortida de vehicles a tots els barris, amb l’objectiu de frenar els robatoris. La mesura va ser criticada per Alternativa per Alella-CUP (per les garanties legals, l’eficàcia i el cost, 150.000 euros el primer any) i celebrada pels veïns, que feia temps que esperaven un moviment en aquesta línia. Malgrat que el sistema ha permès la detenció de més d’un assaltant, els robatoris a les cases persisteixen.

> Més informació: Alella 339, pàgina 17. Alella 342, pàgina 16.

CAN CALDERÓ, PISOSEl 6 de novembre de 2015, abans de l’inici de les obres, es van posar a la venda els pisos de Can Calderó. Una promoció de 55 habitatges que havia de construir CORP i que va ser batejada amb el nom d’Alella Terrace. Malgrat els preus força elevats dels pisos, en poques setmanes es va vendre el 80% de la promoció. Les obres no van trigar a començar i, amb elles, una rapidíssima transformació del paisatge alellenc; durant poc més d’un any, desenes (centenars?) d’obrers van aixecar sis edificis a una velocitat sorprenent i a primers de juny del 2017 s’hi instal·laven els primers veïns d’aquest nou barri.

Consideracions estètiques a part, les obres van suscitar un parell de polèmiques. La primera, motivada per l’enderroc del barri d’entrada a Can Calderó, no previst en el projecte i dut a terme de manera unilateral per CORP. En declaracions a la revista Alella, l’alcalde Andreu Francisco va assegurar que se sancionaria la constructora i se l’obligaria a reconstruir-la. L’altra font de conflicte va tenir a veure amb el fet que l’aparcament de Can Calderó no es va reobrir fins al final de 2017, cosa que va produir un greuge a veïns i comerciants de la zona. Aquest allargament en la data prevista va venir motivat perquè la Generalitat va forçar l’Ajuntament d’Alella a modificar la cruïlla de la carretera amb el carrer de les Heures i el nou carrer Miquel de Calderó, per raons de seguretat.

> Més informació: Alella 338, pàgina 16. Alella 342, pàgina 13. Alella 350, pàgina 13.

Alella Desfina. Projecte de la nova biblioteca.

37

DOSSIER

CAN SERRAAquesta casa va ser comprada l’any 2011 pel ciutadà ucraïnès Andrey Poplavskiy, que volia rehabilitar-la per viure-hi. Es va demanar la llicència a l’ajuntament, però l’home va morir mentre es duien a terme les obres. Això va fer que l’obra s’aturés i quedés en un estat precari.

Mentre es trobava un nou comprador, l’ajuntament va demanar que es retirés la grua de grans dimensions que havia quedat paralitzada.

El regidor d’Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font, va fixar la vista sobre els àmbits urbanístics de Can Calderó i Can Serra. Després de diverses gestions davant l’alcalde, Font va presentar un plec d’al·legacions el 18 de maig de 2016 en què sol·licitava incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística, revisar i anul·lar d’ofici les llicències de 2012 i 2013 per vulnerar el planejament vigent, i depurar responsabilitats per possibles faltes disciplinàries.

L’any passat, un nou comprador va assumir íntegrament les prescripcions plantejades per l’arquitecte Josep Val i les recomanacions formulades per l’assessor de patrimoni Josep Font. Així les coses, el mes de juliol passat es van enderrocar les construccions fora d’ordenació. La demolició d’estructures va comportar la retirada de 300 tones de runa de ferro i formigó corresponents a 650 metres quadrats de sostre i a 2.100 metres cúbics de volum edificat: una capella de ritus ortodox, una piscina coberta, un garatge i els túnels soterrats que comunicaven els diversos espais. Després es va desmantellar la teulada de la masia. D’aquesta manera, es va recuperar el volum i la inclinació dels aiguavessants, alteracions que en el seu moment es van justificar adduint millores en l’aïllament tèrmic.

En paral·lel, la denúncia ha passat a la fase prèvia a la instrucció. A final de novembre, els Mossos d’Esquadra van citar el secretari municipal, el cap de l’àrea d’Urbanisme i l’arquitecte tècnic. Assessorats per un gabinet jurídic extern, tots tres es van acollir al dret de no declarar.

Segons fonts de la investigació, hi hauria una desena de persones cridades a testificar, com ara els tècnics que van signar el projecte de la propietat i els responsables de l’empresa constructora. Entre ells també hi hauria l’antic arquitecte municipal que va informar favorablement de les llicències i que posteriorment va ser acomiadat de l’ajuntament. Amb les declaracions de tots els testimonis i el contingut de la denúncia i les proves aportades pel grup municipal d’Alternativa per Alella-

CUP, els Mossos faran arribar un informe al jutge, que haurà de decidir si obre diligències o arxiva el cas.

> Més informació: Alella 341, pàgina 12. Alella 342, pàgina 13. Alella 357, pàgina 19.

CAN TITO SERRA ANTICTal com podem llegir a lescasesdalella.cat, Can Tito Serra Antic data probablement del segle XV, tot i que va adquirir la màxima esplendor cap a final del segle XVII. Can Tito Serra era [sic] un magnífic exemple del que podríem anomenar masia tipus del Maresme, i diem era perquè actualment es troba pràcticament en ruïnes a causa de la deixadesa i l’abandonament.

Tot i estar catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i tenir una protecció integral el volum del edifici, tal com recull el POUM aprovat per l’Ajuntament d’Alella el 2014, a causa de l’abandonament del mas l’octubre d’aquell mateix any va patir un greu esfondrament i des d’aleshores sembla irreversiblement tocat de mort. Dins el ric patrimoni arquitectònic alellenc el Mas Babau, tal com així també era conegut, presentava la singularitat de ser l’única masia conservada construïda amb parets de tova (massa de fang, argila i sorra barrejada amb palla).

En una entrevista al regidor d’Urbanisme i alcalde, Andreu Francisco, ens confessava que l’ajuntament havia perseguit els propietaris infructuosament.

Una pèrdua de patrimoni absolutament lamentable.> Més informació : Alel la 342, pàgina 29. I també:

lescasesdalella.cat.

CASAL D’ALELLADesprés de desestimar la construcció d’un ambiciós equipament cultural a Can Calderó pel seu elevat cost econòmic i l’oposició de la resta de grups municipals, amb recollida de signatures i tot, el projecte del nou Casal d’Alella es va redimensionar amb canvi d’emplaçament inclòs. Del conveni que recollia la venda de la parcel·la del carrer Santa Madrona es passaria la tardor del 2014 a l’aprovació d’un nou conveni en què l’Associació Casal d’Alella en cedia la propietat a canvi de disposar d’un espai al nou equipament cultural que s’aixecaria a la mateixa ubicació. El vell casal, carregat de deficiències i problemes estructurals, va ser enderrocat l’any 2015 donant el tret de sortida del segon intent de construcció d’aquest esperat equipament.

Tot i ser el projecte estrella de la legislatura, ha hagut d’afrontar tot un seguit d’entrebancs i un retard considerable en la finalització definitiva de l’obra. Un dels primers problemes va ser el procés participatiu per triar-ne el nom. L’escollit

Cal Ros Fuster durant les obres. Càmeres lectores de matrícules. Els pisos de Can Calderó.

38

DOSSIER

majoritàriament va ser Casal d’Alella, però la denominació final es convertiria en Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella tot aixecant una certa polseguera a les xarxes. Després de l’adjudicació de les obres a la constructora Xavier Alsina, SA, al final del 2015, per un import proper als 2 milions d’euros, es portaria a terme l’acte de col·locació oficial de la primera pedra el 17 de gener del 2016. A partir d’aquest moment els diferents anuncis de data d’obertura realitzats per l’Ajuntament d’Alella s’han incomplert l’un rere l’altre. L’obra calendaritzada en 12 mesos, tot i rebre 4 mesos més de pròrroga, acabaria acumulant un retard de més de 10 mesos. I s’hi afegiria el recurs presentat al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, per part d’una de les empreses que optaven a realitzar la dotació tècnica de la sala gran que acollirà el teatre.

Pel camí s’ha perdut una subvenció de més de 720,000 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) pel fet d’haver finalitzat les obres fora d’un termini, que acabava el 30 de juny del 2017 un cop demanades diverses pròrrogues des del període en què el casal s’havia de construir a Can Calderó.

Després d’anunciar diverses fórmules per realitzar el pagament final de l’obra, amb amenaces de multes per dia de retard que han quedat en paper mullat incloses, finalment la liquidació s’ha resolt a través de la signatura d’un conveni. En aquest es reconeixen els imports pendents de pagament. Per un costat 925.938,83 que la constructora reclama i per l’altre els 720.633,34 de la subvenció perduda per demora com a import reclamat per l’ajuntament. De forma fraccionada Xavier Alsina, S.A. rebrà el pagament de 205.305,49 que és la xifra resultant de restar l’import de la subvenció no cobrada a la del deute pendent de pagament. Un conveni on també entrava en escena la via judicial. Per un costat la constructora retirava el contenciós presentat contra l’ajuntament i, per l’altre, el propi ajuntament presentava recurs contenciós administratiu contra la Generalitat de Catalunya per reclamar el pagament de la subvenció atorgada en el seu dia. En cas de sentència favorable del recurs número 349/2018 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’ajuntament es veuria obligat a abonar a la constructora l’import d’aquesta subvenció.

Amb un cost total superior als 4 milions d’euros des de la col·locació de la primera pedra a l’obertura definitiva hauran passat més de tres anys.

Amb les entrades esgotades, l’equipament cultural –amb una superfície construïda de més de 2.000 m2 repartida entre 3 plantes– obria les portes el 26 d’abril amb l’obra El llibertí. Dues convocatòries electorals seguides faran que la inauguració

oficial del nou casal i la possibilitat de visitar tot l’edifici, i no només la sala escènica, no sigui possible fins al dissabte 1 de juny.

> Més informació: Alella 334, pàgina 30. Alella 337, pàgina 16. Alella 348, pàgina 7. Alella 351, pàgina 12. Alella 356, pàgina 20.

CASAL D’ALELLA (JUNTA DE L’ENTITAT)Després de la dimissió en bloc de l’anterior junta, el novembre de 2016 es posava fi al període convuls del Casal amb l’elecció de la nova junta, encapçalada per Toni Mayol. Va ser escollit president per unanimitat i es va marcar com a fites eixamplar la base social, potenciar el contacte directe i mantenir i millorar les activitats de l’entitat. L’equip encapçalat per Toni Mayol, el completaven Àngels Soler com a vicepresidenta; Tere Arenas com a secretària, i Josep Maria Roca com a tresorer. Com a vocals, Anna Salas, Narcís Perich, Teresa Llinàs, Toni Ribes i Pep Casas. Durant tot aquest temps, el Casal d’Alella ha tingut la seu provisional al pati de Can Gaza, a l’espera de la inauguració del nou Casal.

> Més informació: Alella 344, pàgines 25 i 47.

CELLER DE CAN MAGAROLAEl Correllengua, en la seva edició de 2016, va ser l’escenari escollit per estrenar el nou celler de Can Magarola com a espai enoturístic i cultural. En el marc d’aquest esdeveniment es va fer lliurament dels Premis Literaris d’Alella, en els seus vessants de poesia Alella a Maria Oleart i de contes Alella a Guida Alzina. Així mateix, aquest espai també va acollir la presentació del treball guanyador de la tercera edició de la beca de recerca històrica d’Alella, que va correspondre a l’alellenc Ramon Anglada.

> Més informació: Alella 344, pàgina 33.

EFEMÈRIDESEn aquests quatre anys són diverses les entitats que han celebrat, en major o menor mesura, algun aniversari. En fem una repassada. L’Agrupació Sardanista d’Alella va celebrar el 2016 el vint-i-cinquè aniversari. Alella 342, pàgina 26.

El centre d’art Can Manyé va obrir les portes el 2009. L’any passat va acollir una exposició retrospectiva per recordar aquests deu anys de trajectòria. Alella 355, pàgina 29.

El 16 d’abril de 2018 l’Associació Dones Solidàries d’Alella va dur a terme un acte a Can Lleonart per rememorar els primers deu anys de l’entitat. Alella 341, pàgina 22.

Can Serra. Can Tito Serra Antic.

39

DOSSIER

L’Escola Bressol Municipal els Pinyons també va celebrar el 2018 els seus primers deu anys d’existència amb una festa que va comptar amb la total implicació, com és habitual a la casa, d’educadores i famílies. Alella 354, pàgina 20.

I no només les entitats i els equipaments sumen anys; els Espais de Poesia, que cada any omplen Alella de poesia al mes de maig, van celebrar la desena edició el 2017. Alella 347, pàgina 18.

L’Esplai Guaita’l va agafar amb força el testimoni de l’esplai anterior el 2001 per educar en el lleure centenars de criatures. El 2016 va celebrar els primers quinze anys de vida amb una jornada plena d’activitat. Alella 342, pàgina 15.

La 75a edició de l’Homenatge a la Vellesa va tenir lloc a Alella el 2016 amb un bon nombre d’activitats especials. La revista Alella va dedicar-hi un dossier especial. Alella 341, pàgina 39. Alella 352, pàgina 55.

El 2018 va fer vint-i-cinc anys de la instal·lació dels barracons que permetien cursar BUP a Can Vera. L’actual INS Alella va celebrar l’efemèride i la revista Alella s’hi va unir dedicant-hi, de manera íntegra, l’especial Sant Jordi de la publicació. Alella 353.

La Polifònica Joia és una de les entitats veteranes d’Alella. El 2017 va organitzar una festa per als membres i exmembres, amics i seguidors per celebrar els quaranta anys. La revista Alella va fer protagonista de la secció Personatge la seva presidenta, Montse Calveras. Alella 347, pàgines 15 i 23.

ENLAIRA’TLa iniciativa Alella Emprèn, engegada l’any 2013, es va convertir en Enlaira’t, unes jornades d’emprenedoria que organitzen conjuntament els ajuntaments d’Alella, el Masnou i Teià des del 2015. Amb la voluntat de promoure l’empresa, l’emprenedoria i els nous projectes emergents, durant tres dies i en uns quants llocs se celebren conferències amb reconeguts ponents; seminaris especialitzats, assessoraments personalitzats i taules rodones amb emprenedors que han fet realitat el seu somni.

> Més informació: Alella 345, pàgina 13. Alella 339, pàgina 30.

ESCOLAPISEl tema de la Torre del Governador sembla no tenir fi. La revista Alella en parla des de fa una colla d’anys i al diccionari de claus del dossier del número preeleccions de fa quatre anys ja hi havia una entrada amb aquest nom. En aquella ocasió explicàvem com Alebian XXI, l’empresa del jove empresari d’origen rus i establert a Alella Vadim Sukharev havia adquirit una part de la finca i restava pendent d’aconseguir l’altra meitat, en mans de la Caixa. Per alguna raó que no ha transcendit, la Caixa no va accedir a

vendre la seva part a Sukharev fins que no hi va intervenir el marquès d’Alella, Juan Peláez, a petició de l’alcalde. Peláez va comprar la propietat de la Caixa per vendre-la immediatament a Alebian XXI al final de 2016. En tot aquest temps, Sukharev hauria estat cercant finançament i elaborant el projecte per convertir els Escolapis en un hotel de luxe fins que, aquest mes de març, ha fet el primer dels passos legals per engegar els tràmits urbanístics que faran realitat el projecte en els propers anys.

> Més informació: Alella 334, pàgina 31. Alella 337, pàgina 15. Alella 344, pàgina 11. Alella 347, pàgina 9. Alella 350, pàgina 17.

ESCULTURA DEL GIRATORI DE CAN SANSA finals de 2015, la polèmica esclatava al poble arran de la convocatòria del concurs per triar una escultura per coronar el giratori de la riera Fosca, conegut popularment com el bolet. Malgrat les crítiques a les xarxes socials, el concurs va tirar endavant i s’hi van presentar onze artistes, amb un total de tretze propostes. Per votació popular, la guanyadora va ser l’alellenca Fili Plaza, amb una escultura que simbolitza la unió de les persones, els veïns d’Alella i els de Carquefou, ciutats agermanades per un ideal comú.

> Més informació: Alella 338, pàgina 14. Alella 339, pàgina 30.

ESPORTSAlella Valora l’EsportEn aquests darrers quatre anys, la Regidoria d’Esports ha consolidat el lliurament dels premis Alella Valora l’Esport com un dels seus principals actes al llarg de la temporada esportiva. Cada any d’aquest mandat, més d’una vintena de clubs, equips i esportistes han estat reconeguts per l’ajuntament pels seus resultats en les competicions, les seves iniciatives, els seus valors o l’organització d’esdeveniments.

> Més informació: Alella 336, pàgina 54. Alella 342, pàgina 62. Alella 348, pàgina 62. Alella 355, pàgina 63.Camp de futbolLes obres al camp municipal d’esports Joaquim Cumellas han estat un dels principals punts d’atenció d’aquest mandat. Els tres clubs que fan ús de la instal·lació, l’Alella CF, la UE Alella i el Rugby Alella, van reclamar insistentment a l’ajuntament una remodelació integral dels accessos, la graderia, els vestidors i la gespa. El primer projecte aprovat a inicis del 2017 per l’ajuntament no contenia una bona part d’aquestes peticions, però després d’un estira-i-arronsa amb les tres entitats es va decidir ampliar-lo incloent-hi el canvi de gespa. Finalment,

Casal d’Alella. L’INS Alella ha celebrat el seu 25è aniversar. Jugador del CF Alella.

40

DOSSIER

el nou equipament remodelat es va inaugurar el 2 de febrer passat.

> Més informació: Alella 345, pàgina 4. Alella 348, pàgina 63. Alella 350, pàgina 60. Alella 358, pàgina 63.CF Alella, canvi de colorsFa gairebé quatre anys, la directiva del CF Alella va decidir començar un procés de transformació de la imatge. Segons es va aprovar en assemblea al començament de la temporada 2015-16, el negre i el vermell van substituir el tradicional color verd en l’escut i la samarreta de joc. Aquest canvi, que el club manté que s’ha fet seguint els passos que recullen els estatuts, va indignar un grup de socis i antics directius que, mitjançant la revista, han manifestat reiteradament el malestar. L’ajuntament s’ha mantingut al marge d’aquesta polèmica.

> Més informació: Alella 342, pàgina 53. Alella 343, pàgina 4. Alella 343, pàgina 62. Alella 344, pàgina 3. Alella 345, pàgina 28. Alella 356, pàgina 5. Alella 357, pàgina 5.Club de Rugby, 25 anysEl Club Rugby Alella va arribar al 25è aniversari de la fundació l’any 2018. Les diferents obres de remodelació del camp municipal d’esports Joaquim Cumellas i, sobretot, l’esforç d’un grup d’amics que no ha perdut mai la passió pel rugbi els ha permès créixer en aquests darrers quatre anys i formar per primera vegada equips femenins i de base.

> Més informació: Alella 354, pàgina 58.Complex Esportiu, 10 anysL’abril del 2008 es va inaugurar el Complex Esportiu Municipal d’Alella. Durant deu anys, aquest equipament gestionat per Uesports Alella ha permès a més de 2.000 persones practicar diferents modalitats esportives prop de casa. Durant aquest temps, les instal·lacions s’han anat remodelant per adaptar-se a la demanda dels usuaris i la xifra d’abonats no ha parat d’augmentar.

> Més informació: Alella 356, pàgina 60.Cucurella, MarcEn els últims mesos, Marc Cucurella s’ha convertit en l’esportista alellenc més conegut fora del municipi. El jove futbolista format a les categories inferiors de l’Alella FS ha aterrat amb força a Primera Divisió i s’ha consolidat com a titular a l’Eibar. Mentre s’especula amb un possible retorn al Barça, Cucurella continua tocant de peus a terra.Guàrdia, AlbertL’escalador Albert Guàrdia va ser el protagonista d’una brillant història de superació l’any 2016. L’alellenc va patir un greu accident de moto que el va deixar sense una cama, però no sense

escalar. Un any i mig després de saber que no tornaria a caminar es va proclamar campió del món de paraescalada a París davant set mil espectadors.Pavelló d’Esports, 25 anysEl setembre del 2018 el Pavelló Municipal d’Esports Abelardo Vera va complir un quart de segle. En aquest temps, el poliesportiu ha esdevingut un espai que ha permès a tota una generació d’alellencs descobrir i practicar diferents modalitats esportives. El pavelló va canviar la realitat de l’esport al municipi i va permetre el desenvolupament de tres clubs esportius i de l’Escola d’Iniciació Esportiva.

> Més informació: Alella 356, pàgina 58.Penya Barcelonista d’AlellaDes del 2015, Alella té penya barcelonista pròpia. Després de diversos intents i de conviure durant dècades amb una penya conjunta amb masnovins i teianencs, un grup d’alellencs encapçalats per Joan Maria Pou (pare) va fundar la Penya Barcelonista d’Alella. L’entitat va veure la llum en un solemne acte al celler Alella Vinícola amb la presència de figures reconegudes del barcelonisme i ha realitzat diferents activitats al llarg d’aquests quatre anys.

> Més informació: Alella 334, pàgina 59.

FALANGE, DESAPARICIÓ DE DOCUMENTS DE L’ARXIU MUNICIPALUna de les taques del darrer mandat de l’alcalde Francisco. L’any 2002 un altre alcalde, Salvador Artés, feia donació a l’Arxiu Municipal de tot un seguit de caixes amb documentació sobre la delegació alellenca de la Falange que ell mateix havia rebut trenta anys abans. Les condicions de la cessió incloïen que una d’aquestes caixes no es podria consultar fins a l’1 de gener del 2016 i s’incorporava a l’Arxiu Municipal segellada i lacrada. Quan els historiadors del Centre de Recerca Històrica d’Alella, que feia anys que esperaven la consulta d’aquesta documentació, van fer-ne la petició, l’Ajuntament d’Alella va ser conscient que aquesta documentació havia desaparegut. Després d’una recerca profunda a les dependències municipals, el mateix ajuntament presentava denúncia a la Polícia Local. De l’atestat i dels resultats de la investigació policial, mai no se n’ha sabut res. Però és que en aquesta pèrdua o robatori documental res no quadra. Mentre que el document de cessió parla d’una sola caixa lacrada, segellada i retolada amb la lletra E, els historiadors de Cerquem les Arrels, usuaris habituals de l’Arxiu Municipal, parlen de tres caixes perdudes, totes lacrades i identificades amb la lletra E. El canvi d’ubicació, sense cap criteri arxivístic

Albert Guàrdia. Marc Cucurella. Oriol Rovira, gerent de l’ajuntament.

41

DOSSIER

ni de conservació, d’aquesta documentació va ser l’origen del problema. Un cop fora de l’arxiu ningú no sap amb exactitud el destí de la caixa o caixes que amb tota seguretat haurien servit per perfilar encara més la història de la repressió franquista al nostre poble.

> Més informació: Alella 339, pàgina 20.

FESTIVAL D’ESTIU El Festival d’Estiu d’Alella és un esdeveniment totalment consolidat al poble i una de les cites fortes del mes de juliol. En els últims quatre anys s’ha treballat per créixer en professionalitat, però sense perdre l’essència de la proximitat. Entre més coses, el 2016 van augmentar el nombre d’espectacles i d’espais i es va apostar per un programa que inclogués activitats adreçades a un públic familiar. L’any següent, Músics en Residència es va independitzar del festival per continuar de manera autònoma. El 2018, als jardins de Cal Marquès, s’hi va poder sopar gràcies a la presència de food trucks, com a novetat.

Els cellers Alta Alella i Bouquet d’Alella participen activament en el festival amb la programació d’activitats musicals a les seves seus.

Han passat pel festival els Amics de les Arts, Gossos, Mònica Green i Joan Dausà, entre molts altres grans artistes.

> Més informació: Alella 336, pàgina 30. Alella 342, pàgina 22. Alella 348, pàgina 28. Alella 355, pàgina 26.

GERENT DE L’AJUNTAMENTEl 2016 es va nomenar Oriol Rivera nou gerent de l’ajuntament. El nou càrrec forma part del que s’anomena personal directiu municipal, i té com a funció coordinar i supervisar totes les àrees de la corporació per tal de donar compliment a les directrius que marca en cada moment l’equip de govern. El nou gerent ja treballava des de feia quatre anys a l’ajuntament, primer com a tècnic econòmic i després com a interventor municipal.

> Més informació: Alella 344, pàgina 18.

HAMELINEl mes de gener de 2016 es va fer efectiu el trasllat de l’escola Hamelin-Internacional Laie des dels seus dos centres d’Alella a l’edifici anomenat de les Monges i a la Serreta, cap a les noves dependències situades al municipi de Montgat. Aquest trasllat va comportar una millora en la circulació pel centre d’Alella a les hores d’entrada i de sortida del col·legi i una disminució dels embussos que es formaven cada matí a Can Lleonart.

> Més informació: Alella 339, pàgina 22.

HOTEL ARREY“La proximitat del municipi amb Barcelona, el fet de ser una ciutat de categoria i la possibilitat de comptar amb un edifici únic” van ser els motius que van portar el Grup Arrey Hotels a escollir Alella per a la localització del nou hotel, inaugurat el 29 de juny de 2016. L’edifici, una casa senyorial de finals del segle XIX (Can Balcells), havia estat la seu de les Caves Signat. Ara inclou habitacions de luxe i restaurant, i un nou edifici amplia l’oferta d’habitacions.

> Més informació: Alella 342, pàgina 9.

LESCASESDALELLA.CATEl 5 de novembre de 2015 l’Associació Cultural Revista Alella va posar en marxa aquesta web dedicada a divulgar el patrimoni i la història d’Alella. És el resultat de vint anys de feina de recerca d’una cinquantena de col·laboradors i s’hi pot trobar informació detallada de totes les masies i cases de senyor del poble. Durant l’acte de presentació, el director de la revista Alella, Ramon Ruiz, va explicar que la idea de documentar el patrimoni i la història en un sol espai (inicialment es plantejava com un llibre) venia de lluny; sobretot va prendre força arran de la publicació d’Alella,

recull d’imatges, l’any 1991. > Més informació: Alella 337, pàgina 27. Alella 338, pàgina 35.

NIT DEL COMERÇ Els últims tres estius (2016-2018) Alella ha viscut la Nit del Comerç, un esdeveniment que reuneix música en directe, màgia, gastronomia, enotast i mostast, espectacles i comerços oberts fins a mitjanit. És organitzada per l’ajuntament, en col·laboració amb l’entitat Alella Comerç. A banda d’una gran festa al carrer, l’objectiu és reivindicar el comerç local i fer que els habitants del poble i les urbanitzacions sàpiguen què tenen a l’abast.

> Més informació: Alella 355, pàgines 18 i 19.

PAM 2015-2019L’Ajuntament d’Alella va aprovar a finals del 2015 el seu primer Pla d’Actuació Municipal (PAM), el document estratègic on es recollien els objectius, projectes i compromisos més destacats que havien de guiar l’acció de govern d’aquest mandat que ara finalitza. El PAM naixia amb la voluntat d’esdevenir una millora en gestió i transparència. Entre els projectes més importants hi havia, per exemple, la posada en marxa del nou Espai Cultural al carrer de Santa Madrona amb la nova seu del Casal d’Alella.

> Més informació: Alella 338, pàgina 17.

Els Amics de les Arts al Festival d’Estiu. Hotel Arrey.

42

DOSSIER

‘PAPERS DE VI’, 10 ANYSLa nostra revista germana, Papers de vi, va celebrar els primers deu anys de vida amb la sortida del número 54 durant la Festa de la Verema del 2018. Papers de vi és l’única revista de vins que s’edita en paper a tot Catalunya i, durant aquests deu anys, s’ha guanyat el respecte i l’admiració no només dels actors implicats de la DO Alella, sinó també del sector del vi, en general, a escala catalana.

PARC DE LA SERRALADA LITORAL A CAN MAGAROLAEl dia 5 de març de 2016 es va inaugurar la nova seu del Consorci del Parc de la Serralada Litoral a la masia de Can Magarola. Això va ser possible gràcies a les obres de restauració dutes a terme per la Diputació de Barcelona per tal d’acollir les oficines d’aquest organisme i pel fet que l’Ajuntament d’Alella va aprovar la cessió d’aquest espai per un període de vint anys. Segons aquest conveni de cessió, el Consorci es fa càrrec de les despeses de consum, manteniment i conservació de les instal·lacions i també es compromet a col·laborar amb l’ajuntament en la creació i difusió d’intineraris de les fonts d’Alella.

> Més informació: Alella 339, pàgina 8. Alella 342, pàgina 35. Alella 348, pàgina 16.

PIETAT DESPLÀ, LAL’any 1917 va ser notícia cultural de primer ordre la restauració del quadre conservat a la Catedral de Barcelona conegut com a Pietat Desplà. El nom prové del seu promotor, Lluís Desplà i Oms (1444/45-1524). Fill de Francesc Desplà, espòs d’Elionor Desplà i senyor de la Casa d’Alella.

Desplà va ser un dels prohoms més importants de la Catalunya de la seva època, canonge i ardiaca major de la seu de Barcelona, succentor o sotscabiscol d’Elna i beneficiat de Castelló d’Empúries. Procurador i administrador de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona, i rector a les parròquies de Sant Just i Pastor de Barcelona i, al Maresme, de les de Vilassar, Badalona, Argentona i Alella. També detenia nombrosos càrrecs civils, com ara president de la Generalitat com a representant del braç eclesiàstic en el trienni 1506-1509. Va morir el 6 de febrer de 1524 i va ser enterrat a la sala capitular de la Catedral de Barcelona, on encara se’n conserva la làpida.

El famós quadre de la Pietat el va encarregar Desplà al pintor Bartolomé Bermejo per decorar la seva capella particular i l’obra és considerada una de les màximes expressions de la pintura

gòtica a Catalunya, tot i què la seva iconogràfica ja avança continguts renaixentistes.

La restauració va deixar palès l’alt grau de realisme de la pintura de Bermejo –tret comú del corrent del gòtic flamenc–. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera fins a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia i la calèndula. Aquest realisme també s’estén a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.

Des de febrer a maig de 2019 al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es pot visitar una exposició monogràfica –que anteriorment havia estat al Prado de Madrid– del pintor Bartolomé Bermejo. La mostra és presentada com a Bermejo.

El geni rebel del segle XV, i es publicita com una “exposició monogràfica d’aquest excepcional pintor del segle XV. La seva obra destaca per la seva tècnica extraordinària i per l’originalitat iconogràfica”.

En aquesta exposició ocupa el lloc més destacat la Pietat Desplà, cedida temporalment per la Catedral de Barcelona.

> Més informació: Alella 348, pàgina 31. Alella 350, pàgina 33.

PLA PARCIAL DE LA SERRETA I EL PLAEl 7 de febrer de 2019, el govern municipal d’ERC-Sumem per Alella va aprovar inicialment el pla parcial de la Serreta i el Pla. Aquest pla parcial és una de les principals actuacions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El POUM és el document de planejament urbanístic vigent a Alella i, després de deu anys d’estudi, va ser aprovat l’any 2014 amb el vot a favor de tots els regidors del ple municipal, una sola abstenció i cap vot en contra.

El pla parcial de la Serreta i el Pla no va ser objecte de cap recurs en el seu moment. En les pàgines del número 358 de la revista Alella vam publicar un ampli reportatge que aportava molta informació per ajudar a comprendre’n la complexitat.

A grans trets, si s’acompleix aquest pla, en el sector de la Serreta es construiran fins a 198 nous habitatges, gairebé la meitat dels quals seran de protecció oficial. Aquesta és la part positiva de l’operació, dotar Alella de prop de 90 habitatges socials nous de lloguer que en bona part poden ser destinats a joves en edat d’emancipació i a la població envellida. I pel que fa al sector del Pla, passaria a propietat municipal a punt per esdevenir una gran zona esportiva a l’aire lliure. A l’altre cantó de la balança hi ha una pèrdua de terrenys agrícoles i vinyes, en una època en què cada

Lescasesdalella.cat. Nit del Comerç. 10 anys de Papers de vi.

43

DOSSIER

cop es valora més el paisatge agrícola i la vinya com a patrimoni col·lectiu.

Tot i que aquesta operació ha avançat sense gairebé oposició fins a l’actualitat, la proximitat d’aquesta aprovació inicial amb les eleccions ha propiciat que sorgissin veus, dins els partits polítics que s’hi presenten, i també entre determinats sectors socials, que en qüestionen la idoneïtat.

Es preveu que aquest debat serà un dels punts calents de la campanya electoral i farà que totes les candidatures concurrents s’hi hagin de posicionar d’una manera o una altra.

> Més informació: Alella 358, pàgina 39.

POLICIA MUNICIPALAl llarg de l’any 2016 es van produir canvis substancials en l’organigrama i la direcció política de la Policia Local d’Alella. Per una banda, l’alcalde va assumir personalment la Regidoria de Civisme i Seguretat Ciutadana i, per una altra, es va incorporar un nou cap de policia en substitució del que hi havia fins aquell moment, que s’havia jubilat. El nou cap, Josep Antoni Gómez, prové del cos de Mossos d’Esquadra i fins aleshores ocupava el càrrec de cap de l’Àrea Central d’Informació Exterior de la policia catalana. Així mateix, i per la via d’urgència, es va nomenar aquell mateix any Tomás Casas, membre de la Policia Local d’Alella des de fa 35 anys, com a sergent i número dos del cos. Aquests canvis van ser criticats per l’oposició per la manera com es van dur a terme. Cal remarcar també que durant l’any 2018 es va posar de manifest el conflicte laboral existent entre la Policia Local i l’ajuntament en reinvidicació de millores econòmiques i de caràcter organitzatiu. La penjada de llaços de color blau per part de membres d’aquest cos tant als vehicles policials com també al mobiliari urbà pretenia donar visibilitat a aquestes reinvindicacions. A banda d’aquest conflicte cal destacar també el fet que durant la nit del 20 al 21 de setembre de 2018 es va produir un fet insòlit com és que la població va quedar-se sense cap efectiu policial durant el torn nocturn, tot i que des de l’ajuntament es va informar que la seguretat havia quedat coberta pels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Premià de Mar.> Més informació: Alella 344, pàgina 17. Alella 345, pàgina 15. Alella 356, pàgina 18. Alella 357, pàgina 16.

PROCÉS D’INDEPENDÈNCIALes eleccions municipals del maig del 2015 van donar la majoria absoluta a ERC-Sumem per Alella, que va obtenir 2.070 vots i set regidors. El quart govern consecutiu d’Andreu Francisco va

comptar, una vegada més des del 2005, amb la participació de l’única representant del PSC, Glòria Mans, sota la sigla d’Alella Primer.

Poc abans, el 30 de març, CDC, ERC, ANC i Òmnium havien pactat un “full de ruta unitari” que preveia una declaració unilateral d’independència en el termini de divuit mesos si el sobiranisme guanyava les eleccions “plebiscitàries” de la tardor, sota la sigla de Junts pel Sí. L’aposta sobiranista d’Artur Mas va provocar el trencament de Convergència i Unió. A Alella, els 92 vots que va esgarrapar Benjamí Izquierdo van aguditzar la caiguda de CDC, que va passar de tres regidors a un de sol. A conseqüència del mal resultat, Cristina Xatart va dimitir i el seu lloc va ser ocupat pel seu cap de campanya, Esteve Garcia-Ossorio.

El 9 de novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució “d’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república” amb els 72 vots a favor de Junts pel Sí i la CUP. Forçat per la CUP, el 9 de gener del 2016 Artur Mas va fer un “pas al costat” per afavorir la investidura de Carles Puigdemont. El mes de juliol, el Parlament va aprovar l’obertura d’un “procés constituent” i la creació de les “estructures d’estat”. Davant la manca de suport als pressupostos, el nou president va plantejar una qüestió de confiança el 26 de setembre en què va anunciar la celebració d’un “referèndum vinculant” en el termini d’un any i va delegar-ne l’organització al vicepresident, Oriol Junqueras.

Un any després, el 6 i 7 de setembre del 2018, la majoria independentista va tramitar les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica, amb el vot en contra de CSQP i l’absència del PSC, Cs i el PP. Com ja havia fet en els darrers mesos el Tribunal Constitucional amb diverses lleis i la resta de declaracions polítiques de la cambra catalana, el mateix dia 7 el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va suspendre la convocatòria del referèndum; el 12 de setembre, el Constitucional va deixar enlaire la llei de transitorietat i, l’endemà, la fiscalia general de l’Estat va imputar els 712 alcaldes i alcaldesses de l’AMI que s’havien ofert a cedir locals per a l’1-O.

El 20 de setembre, la Guàrdia Civil va escorcollar el Departament d’Economia i va detenir catorze alts càrrecs del govern, a instàncies del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Dos dies després, la fiscalia va acusar els presidents de l’ANC i d’Òmnium de ser els responsables de la “concentració tumultuària” de milers de persones que hauria impedit “per la força” la feina de la comitiva judicial.

Malgrat l’ordre de tancament dels col·legis electorals i la violència exercida pels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el

La Pietat Desplà. Pla parcial de la Serreta i el Pla.

44

DOSSIER

referèndum d’autodeterminació es va celebrar. Sense comptar les urnes requisades, hi van participar 2.286.217 electors i el sí es va imposar amb el 90% dels vots. A Alella es va votar sota la pluja i amb l’ai al cor. El total de sufragis va ser de 4.178, el 59% del cens: 3.818 a favor del sí, 240 partidaris del no, 26 nuls i 94 blancs.

La repressió policial va generar una sensació de vexació col·lectiva i va disparar les alarmes sobre la vulneració dels drets fonamentals a Catalunya per part de l’Estat, la qual cosa va motivar l’extraordinària concentració de persones que es va produir el dia 2 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament i la vaga general de l’endemà. Tot plegat explica també l’aparició del Comitè de Defensa de la República (CDR), que amb el temps ha esdevingut un planter de candidats per nodrir les llistes del 26 de maig.

El 16 d’octubre, els Jordis –Cuixart i Sànchez– van ingressar a la presó de Soto del Real pels fets del 20 de setembre, acusats de sedició. El dia 27, el Parlament va declarar la independència i, una hora després, el Senat va autoritzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució amb els vots del PP, el PSOE i Cs. En virtut d’una interpretació libèrrima de la norma, l’executiu espanyol va deposar el govern de la Generalitat, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al 21 de desembre.

El 30 d’octubre, Puigdemont i tretze consellers van ser acusats de rebel·lió a l’Audiència Nacional. El 2 de novembre, la jutgessa Carmen Lamela va decretar presó provisional sense fiança per a Junqueras, Forn, Romeva, Bassa, Mundó, Rull i Turull. L’endemà va dictar una ordre europea de detenció per a Puigdemont, Comín, Puig, Serret i Ponsatí, refugiats a Bèlgica. Més endavant també s’exiliaran les diputades Anna Gabriel i Marta Rovira, a Suïssa.

L’aplicació del 155 i la suspensió de facto de l’autonomia van provocar, el 2 de novembre, l’expulsió del PSC del govern municipal malgrat les manifestacions de la regidora i del col·lectiu Alella Primer per distanciar-se públicament de la posició oficial del partit. El dia abans es va fer efectiva la renúncia de l’única regidora del PP, que des de llavors ha restat sense representació al consistori. Annerose Bloss va adduir “motius personals”, si bé la dimissió es va produir després de protagonitzar diversos escàndols al compte de Facebook del PP d’Alella que van motivar la reprovació de la resta de grups municipals, en especial després que s’hi publiqués un apunt on es relacionaven els atemptats gihadistes de Barcelona amb l’independentisme dient: “¡Cuando un país se debilita por

ideas independentistas pasan estas cosas!”Les eleccions del 21 de desembre van revalidar la majoria

parlamentària dels partits independentistes. Davant la impossibilitat de restituir el “Govern legítim” per l’obstrucció de la justícia, el Parlament va proposar les investidures de Jordi

Sànchez, frustrada el 8 de març pel jutge Pablo Llarena, i de Jordi Turull, que el 22 de març va perdre la primera votació per manca d’acord amb la CUP. L’endemà, Turull va tornar a la presó, juntament amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Després de dividir la causa judicial en dues peces –una per jutjar els acusats que són al país, i una altra per als que són a l’exili–, el Suprem va tancar el sumari i va acordar els delictes i la petició de penes. En el “judici del procés” –o “judici farsa”– que es duu a terme al Tribunal Suprem, la fiscalia imputa els delictes de rebel·lió, sedició, malversació i organització criminal, i sol·licita vint-i-cinc anys de presó per a Junqueras i setze anys per a la resta com a “comandaments subalterns”.

Amb l’empresonament dels Jordis es va desfermar a Catalunya la campanya dels llaços grocs: una forma de denúncia antirepressiva que ha acabat esdevenint també una lluita a favor de la llibertat d’expressió davant la censura d’un sector de l’unionisme que sosté una croada per la “neutralitat política” de les institucions i dels espais públics. En aquest estira-i-arronsa, Alella ha estat escenari de les ràtzies nocturnes de grups d’encaputxats que actuen amb el nom dels Segadors del Maresme. Aquestes accions punitives han comptat amb la participació d’alguns veïns del poble i han donat peu a alguns episodis d’amenaces, insults i picabaralles.

El 29 d’agost de l’any passat el president de Cs, Albert Rivera, i la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, van protagonitzar una acció de propaganda mediàtica –que molts alellencs van considerar una provocació– i van arrencar personalment els símbols de llibertat que hi havia a la rambla d’Àngel Guimerà. Tots, tret d’un: el que va defensar davant de Rivera el carnisser del Mercat, Josep Tabaras, en un exercici de resistència passiva molt aplaudit a les xarxes socials.

Uns altres espais icònics d’aquesta guerra de símbols han estat –i encara ho són– l’estelada de Can Lleonart i l’edifici de l’Ajuntament, on des del 28 de gener torna a onejar la bandera espanyola “per imperatiu legal” en compliment d’una sentència del TSJC, després de gairebé set anys sense fer-ho.

> Més informació: Alella 349. Alella 351, pàgina 10. Alella 352, pàgina 12. Alella 354, pàgina 17. Alella 355, pàgina 16. Alella 356, pàgines 14 i 43. Alella 357, pàgina 10. Alella 358, pàgina 10.

RESIDÈNCIA AYMAR I PUIGEl 17 de novembre de 2018 es va dur a terme la inauguració de les obres d’ampliació de la Residència Germans Aymar i Puig. Aquesta ampliació suposa afegir-hi 1.500 metres quadrats i 47 noves places completes, per tal de poder atendre un total de 118 persones, més unes altres 30 de noves com a centre de dia, per

Policia municipal. Procés d’independència. Síndic Municipal de Greuges.

45

DOSSIER

a un total de 60 en aquesta modalitat. L’acte va comptar amb l’assistència del conseller de Treball, Afers Socials i Familia, Chakir El Homrani.

> Més informació: Alella 342, pàgina 18. Alella 357, pàgina 7.

SÍNDIC MUNICIPAL DE GREUGESEl ple celebrat el 22 de febrer de 2018 va aprovar, per unanimitat, nomenar Síndic Municipal de Greuges Raúl Morales, metge resident a Mas Coll. La tria va resultar del concurs públic engegat per l’ajuntament per cobrir aquest càrrec, al qual es van presentar set homes i tres dones. La figura del Síndic de Greuges Municipal és de nova creació pel que fa a la nostra població, i té per funció defensar els drets dels ciutadans en les seves relacions amb la corporació municipal.

> Més informació: Alella 352, pàgina 9. Alella 354, pàgina 31.

SECCIÓ SOLIDARISDes del començament del 2016, la Comissió de Cooperació Internacional d’Alella col·labora amb la revista Alella amb l’objectiu de fer difusió de totes les feines que duen a terme a través d’una secció fixa que porta el nom de Solidaris. Entre les seves tasques hi ha activitats de sensibilització, l’organització d’unes jornades anuals, les beques per fer estades solidàries i la participació en la tria dels projectes de cooperació al desenvolupament que rebran finançament municipal (s’hi destina un 0,7% del total).

> Més informació: Alella 339, pàgina 50.

SENGLARSEls darrers anys s’ha multiplicat el nombre de senglars a Catalunya i el nostre poble no n’ha estat pas una excepció. Això ha afectat l’agricultura a cel obert, que a Alella sobretot pren forma de vinya; elaboradors i viticultors que es dediquen al vi de finca o parcel·la amb el raïm d’una sola vinya han hagut de prendre mesures contra les destrosses d’aquests animals, que normalment actuen en grup. La manca de depredadors naturals i el fet que cada vegada hi ha menys caçadors també han contribuït a la proliferació.

> Més informació: Alella 343, pàgina 14.

VALL DE RIALSL’any 2018 va ser el de la resolució definitiva de l’afer Rials. Els tribunals van avalar definitivament la decisió de l’ajuntament de protegir la integritat de la vall i revertir a sòl agrícola el polígon industrial, sense compensació o indemnització de cap mena.

Efectivament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar ferma i definitiva la sentència dictada el

21 de febrer del 2018 pel mateix òrgan jurisdiccional en què es desestimava el recurs presentat per la societat Rials SA contra l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) feta pel Departament de Territori i Sostenibilitat a instàncies de l’Ajuntament d’Alella.

Aquesta sentència va posar punt final a un llarg litigi que va començar fa quinze anys amb la denúncia del conveni urbanístic d’intencions de Rials, Can Serra i uns altres el setembre del 2003 pel govern en minoria d’ERC+La Garnatxa i la posterior desclassificació del polígon industrial previst al pla general del 1987, mitjançant la redacció d’un nou planejament. Llavors, la revocació d’aquell acord va impedir la construcció de 181 habitatges en un sector discontinu que la resta de grups municipals havien pactat amb la societat Rials SA per transferir-hi uns drets urbanístics que aleshores es consideraven “més o menys consolidats”, i va causar un terratrèmol polític que va donar l’alcaldia a Andreu Francisco i que va suposar el primer pas de l’àmplia majoria amb què ha governat des de llavors.

Durant tots aquests anys, Rials SA no ha donat el seu braç a tòrcer i ha allargat un litigi que finalment ja es pot donar per acabat amb la salvaguarda de la vall de Rials com a la darrera vall gairebé verge del Baix Maresme.

> Més informació: Alella 355, pàgina 35.

VIBOP EDICIONSLa col·laboradora d’aquesta revista Montserrat Serra va crear l’any 2018 Vibop Edicions, una marca dedicada a publicar llibres de petit format que contenen històries relacionades amb el vi i la literatura. El primer llibre està dedicat a dos tasts del somelier i copropietari del celler de Can Roca, Josep Roca. En una entrevista publicada a la revista Alella, la també creadora de les sessions “Literatura amb sentits” assegurava que el vi i la literatura “fan la vida millor”.

> Més informació: Alella 354, pàgina 27.

XARXA D’EMPRENEDORIA I TALENT D’ALELLA (XETA)L’estiu del 2018, poc després d’anunciar que no tornaria a optar a l’alcaldia, Andreu Francisco va llançar la iniciativa Xarxa d’Emprenedoria i Talent d’Alella (XETA), amb l’objectiu de connectar alellencs professionals de tots els àmbits que vulguin ajudar joves estudiants o emprenedors. “Es tracta de treure profit d’un dels valors que tenim com a poble: tenim la sort que aquí hi viu gent amb grans trajectòries professionals i les volem posar en valor”, segons Francisco. > Més informació: Alella 355, pàgines 13 i 15.

Vall de Rials. Vibop Edicions. Xarxa d’Emprenedoria i Talent d’Alella (XETA).

46

47

DOSSIER

Anna Alfaro (ERC+Sumem per Alella)

Fa uns quatre anys l’Andreu em va proposar d’entrar a la candidatura d’ERC-SxA dins el col·lectiu d’independents de Sumem per Alella. Mai m’havia plantejat la meva implicació en política partidista, però després de valorar-ho molt vaig decidir acceptar el repte amb un objectiu molt clar: intentar aportar el màxim a Alella, el meu poble, des del compromís i la responsabilitat que això mereixia.

El viatge ha estat intens. He tingut el privilegi de formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alella com a regidora d’Adolescència i Joventut, Equitat de Gènere i, més tard, regidora de Comunicació. Al capdavant d’aquestes àrees em reafirmo en el valor tan necessari que representa el col·lectiu jove en la nostra societat i la seva capacitat d’acció, com també la qualitat essencial del feminisme per tal d’afrontar la vida, reivindicant-lo des de l’àmbit més personal al més públic. També la importància de la comunicació com a element imprescindible en una societat democràtica i, per tant, com un valor que cal continuar defensant sense concessions en el nostre poble i país. Crec fermament que és positiu i sa per al sistema polític que persones que no formen part de cap partit accedeixin a l’engranatge d’un ajuntament amb una responsabilitat política. Segurament per història i cultura tendim a deixar aquests espais a militants polítics, però segons la meva manera d’entendre-ho la vida pública ens pertany a tots i totes i ens n’hem de responsabilitzar des de la base, apoderant-nos també en aquests espais com a ciutadania. De la mateixa manera, crec també en la necessitat d’incloure la perspectiva jove i feminista en aquestes estructures. Com més veus i mirades, millor.

Ja des d’un principi tenia decidit que el meu compromís seria de quatre anys i ara, amb la pena de deixar enrere una etapa molt intensa, però amb la satisfacció d’haver contribuït en tot allò que he pogut a Alella, m’acomiado i adreço un agraïment a totes les persones que m’han acompanyat al llarg d’aquest camí. Ens veiem pel poble!

Marc Almendro (ERC+Sumem per Alella)

Ara fa quatre anys, finalitzant el mandat anterior, m’acomiadava de la meva tasca com a regidor perquè havia decidit deixar la política municipal activa seguint el dictat del cap per sobre del cor. Me n’anava a treballar a l’empresa familiar. Va ser una decisió molt difícil, perquè el cor em recordava constantment que a mi m’apassiona la política local, entesa com una dedicació per servir i millorar el teu poble, però entenia que era bo (sinó necessari) conèixer també el dinamisme, les exigències i el risc que es produeixen en el dia a dia d’una petita i mitjana empresa. Del meu pas pel món privat, n’he après moltes coses que em fan tenir més experiència i una visió més àmplia. Tanmateix, sentia dins meu que hi havia alguna cosa que no anava bé... i és que el sentir del meu cor no era ser allà. I així és com vaig aprendre una de les principals lliçons del meu pas pel món privat, que no era el meu lloc: m’agrada estar en contacte amb la gent, poder ajudar les persones que ho necessiten, treballar per al bé comú i dedicar-me amb passió al meu poble i a la seva gent. Això és el que em fa feliç i crec que a la vida cal fer tot el possible per ser feliç. Per això, quan l’Andreu em va dir que ell feia un pas al costat després de setze anys i que creia que jo havia d’assumir el seu lloc com a alcaldable, vaig tenir clar que sí. Perquè l’objectiu s’ho mereix: ser la garantia d’aquest model de poble i continuar fent d’Alella un poble encara millor. Des de fa més d’un any treballem des del col·lectiu d’ERC+Sumem per Alella per presentar la millor de les propostes per a la ciutadania, sabent que tenim la responsabilitat de mantenir el nivell de qualitat de la feina ben feta. És justament per aquest motiu que amb un nou equip de persones hem estat realitzant un exhaustiu treball per presentar un programa amb cent propostes per continuar millorant el poble. Però per aconseguir noves fites necessitem comptar amb el vostre suport. Amb vosaltres, continuar millorant és possible.

Parlen els protagonistes

48

DOSSIER

Josep Bardés (Gent d’Alella)

M’agradaria començar agraint a la revista Alella la possibilitat que se’m dona de poder opinar de les vivències d’aquest últim mandat com a regidor.

Perquè em dona l’oportunitat de transmetre la meva satisfacció i agraïment a tota la gent que ha confiat en nosaltres i que ens va portar a ser la segona força del consistori.

Com ja sabeu, no som un partit polític, som una agrupació de gent que compartim uns valors: democràcia, respecte, solidaritat, treball per al bé de l’interès comú, ajuda als més desfavorits i als que més ho necessiten... I com a agrupació no política, ens ha calgut sempre renovar la confiança amb els electors fent l’esforç previ de recollir un mínim de cent signatures de gent censada al poble.

Però estem satisfets d’aquesta elecció. És un esforç, sí! Però ens ajuda a qüestionar-nos cada quatre anys si els nostres electors i els que no ho són ens permetran tornar-nos a presentar.

El treball d’aquests quatre anys ha estat dur, constant i difícil. Perquè tot i ser la segona força de l’ajuntament i caps de l’oposició, el camí no ha estat fàcil atesa l’estructura majoritària del govern, que no ha permès una oposició participativa com ens hauria agradat a nosaltres.

Però no ho devem haver fet tan malament, perquè amb molta il·lusió ara toca mirar al futur, perquè gent demòcrata d’Alella ens han tornat a renovar com a associació.

Amb molta alegria i energia, com a nou alcaldable de la nostra agrupació, i amb un equip de gent renovada, sobradament preparada. I encara més important, compartint els valors i les ganes de fer coses per al nostre estimat poble d’Alella.

La nostre obsessió: la gent!

Annerose Bloss (Partit Popular)

Per fi la bandera d’Espanya oneja al nostre ajuntament! Una de les meves principals reivindicacions sempre ha estat l’estricte compliment de la legalitat vigent. Francisco i el seu delfí Almendro han entès que l’Ajuntament d’Alella és de tothom, i que Alella és Espanya! Estic contenta perquè no han sucumbit als ultres Garcia-Ossorio i Font, que pretenien tornar a incomplir la llei, cosa que Francisco ha evitat i la nostra bandera torna a onejar lliurement i permanentment al poble. Per completar la llei de banderes espero que Francisco posi la bandera espanyola al costat de la senyera permanentment a la sala de plens. Només per això la meva funció com a regidora ha merescut la pena. He de dir que no ha estat fàcil i que vaig cometre errors que ràpidament vaig esmenar i pels quals vaig demanar perdó! Aprofito aquestes línies per reiterar les disculpes si algú es va sentir ofès. No va ser mai la meva intenció.

No vull utilitzar aquest espai per als retrets. Les pugnes amb la resta de forces polítiques han estat dures, però sempre he mantingut el màxim respecte per les seves persones.Agraeixo a Francisco haver matat definitivament el tema del robatori de documentació històrica del nostre ajuntament. La informació robada hauria encès velles tensions del passat que era millor oblidar... Hem de mirar al futur eliminant la rancúnia i pensar en la nostra ESPANYA UNIDA. Catalunya és part d’Espanya! Superar l’odi és l’única manera que ens permetrà mirar al futur. He patit per les contínues picabaralles entre l’absurda col·locació al mobiliari urbà de plàstic groc i els qui bonament han intentat mantenir nets els carrers de simbologia il·legal. Francisco i els seus regidors s’han mantingut al marge de les disputes. Si bé és cert que mai no han posat impediments a la neteja, tampoc no han fet res quan deliberadament s’ha embrutat el nostre poble. Tal com ha fet amb la bandera, hi podria haver posat una mica d’ordre per evitar mals majors.

Finament, cal enardir tots els votants del Partit Popular d’Alella a continuar defensant els interessos d’Espanya i agrair-los la confiança que em va permetre defensar els seus interessos al meu poble.

VISCA ESPANYA! VISCA ALELLA!

49

DOSSIER

Esteve Garcia-Ossorio (Junts per Catalunya - Alella)

Han estat quatre anys molt intensos. Quatre anys que m’han permès poder treballar per al meu poble, ajudant moltes vegades en petites coses que significaven grans inconvenients per als nostres veïns i veïnes, i això fet des de la humilitat de qui no té més eines que la bona voluntat i les ganes de treballar per poder canviar les coses. He treballat des de la construcció i he estat crític quan he considerat que les coses no es feien bé. Amb independència de les discrepàncies ideològiques i maneres de fer, vull aprofitar aquestes línies per agrair a les meves companyes i companys del consistori aquests quatre anys: hem discutit molt, no hem coincidit en moltes ocasions, però de tots he après coses i hem compartit moments importants. També vull agrair als treballadors i treballadores de l’ajuntament, que sempre han tingut amb mi un tracte amable i molt professional.

Hi ha coses que quedaran sempre en el meu cor, molt especialment l’1 d’Octubre, inclosos els dies previs i els successius. Aquell diumenge no l’oblidaré mai, tant pel que va significar com el que vam compartir. Un dia carregat d’emocions i de màxima transcendència per a les nostres vides. Aquell dia vam deixar els interessos particulars per treballar plegats i vam demostrar que junts som imparables. Ni la violència, ni les coaccions, ni la repressió no van poder aturar-nos. La meva iniciativa de disposar d’un espai commemoratiu per a aquell gran dia, i secundada per tots els grups municipals, va ser sense cap mena de dubte una gran satisfacció i un èxit compartit sense precedents.

Aquests quatre anys m’esperonen a continuar treballant per a la nostra comunitat, amb la il·lusió del primer dia i l’experiència acumulada.

Ana Fernández (ERC+Sumem per Alella)

Arriba el final de mandat i per mi aquest cop definitiu. Vaig arribar a Alella amb la meva família el 1983 i, per un aspecte normatiu (no estava permès posar pals de telèfon), vaig patir la manca de servei telefònic i per això vaig ser una de les primeres usuàries de telefonia mòbil. Aquest fet és el que em va fer decidir que volia estar en el lloc on es prenen les decisions que afecten més directament les persones en l’àmbit del seu domicili. Amb moltes dificultats ho vaig aconseguir i durant tots aquests anys he treballat per millorar els espais públics, els parcs infantils, la neteja viària, l’enllumenat públic, millores a les nostres escoles, la reforma d’edificis municipals i, per sobre de tot, l’atenció a les necessitats de les persones, dins les meves atribucions.

He vist néixer i he col·laborat amb els Espais de Poesia, el Festival d’Estiu, la revetlla de Sant Joan, el dinar de la gent gran, la Mostra d’Entitats i tants i tants actes públics que han anat fent d’aquest poble un referent a la comarca i un gaudi per a tots els alellencs.

També durant aquests anys hi ha hagut episodis més tristos, incendis, nevades, pluges torrencials, i sempre he estat al costat de la brigada municipal i de la Policia Local: ells saben que sempre han pogut comptar amb mi.

L’àrea de Mobilitat deixa una millor comunicació amb Barcelona, l’entrada en servei del Bus Exprés ha sigut molt ben acceptada per la ciutadania i a partir de l’1 d’abril d’enguany tindrem quatre expedicions de bus fins a l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, que és l’hospital de referència d’Alella. És una prova pilot que comença amb la voluntat de facilitar les primeres consultes del matí i evitar els desplaçaments amb vehicle privat. És un projecte amb futur.

Ho deixo amb tristor. No he pogut dur a terme tot el que m’hauria agradat fer, no obstant això agraeixo haver tingut l’oportunitat de treballar per Alella i la seva gent. Moltes, moltes gràcies.

50

DOSSIER

Andreu Francisco (ERC+Sumem per Alella)

L’any 2015 em vau fer confiança per quarta vegada consecutiva, amb més suport que mai, per tal que continués sent l’alcalde d’Alella. Quatre anys després arribo al final d’un cicle. Ho deixo amb sentiment de tristor, però sobretot d’agraïment. Vull agrair-vos la vostra confiança i totes les mostres d’estima que molts m’heu expressat. Me les duc com el tresor més preuat.

Han estat setze anys en què he tingut l’oportunitat de treballar per al meu poble i servir els seus veïns i veïnes. Setze anys en què Alella ha avançat, millorant els seus equipaments, les seves infraestructures, els seus espais públics i els serveis que l’ajuntament ofereix a la ciutadania. Setze anys en què m’han acompanyat en aquesta tasca de servei públic regidors i regidores i un munt de persones treballadores de l’ajuntament. A totes elles els vull agrair infinitament el seu esforç i la seva dedicació per fer d’Alella un poble millor per viure-hi.

Tanco aquesta etapa amb els dos darrers grans reptes de poble que vam trobar cap allà l’any 2003: l’un resolt i l’altre encarrilat. L’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella ha obert les portes aquest mes d’abril, i la Torre del Governador encara el seu futur com a hotel amb l’inici de la tramitació dels documents urbanístics necessaris.

Però no me n’aniria si no tingués la més absoluta confiança que Marc Almendro, la persona que encapçala la candidatura d’ERC+Sumem per Alella, continuarà el projecte de poble que hem dibuixat tots aquests anys. Ens queda molta feina per fer. La Fàbrica de Pintures com a futura biblioteca, el passeig de la Riera que continua allargant-se, el futur empresarial de la Miralda, la futura zona esportiva del Pla i els noranta habitatges de protecció oficial a la Serreta marquen el futur.

Deixem un projecte il·lusionant per poder-lo continuar si és la vostra voluntat. Us demano que ens feu novament confiança. Moltíssimes gràcies!

Oriol Font (Alternativa per Alella-CUP)

Sense vocació de comiat em refermo que la vida és prendre partit. Sense vocació de comiat perquè, tot i retirar-me com a regidor, continuaré fent política quotidianament, com bé saben aquells amb qui he pogut compartir espai i temps... i el que queda (esteu avisats)! I quan dic política no és el succedani estrident i vanitós de titulars que alguns volen imposar, ni els càlculs estratègics de partit, sinó la política, des de baix a l’esquerra, que cerca un futur just i digne per a tots i per al nostre entorn. Amb la lliçó apresa de la importància de fer xarxa, de tenir les orelles ben obertes per aprendre, qüestionar-se i reafirmar-se; de compartir vida i ganes de viure; de no aïllar-se davant les pors i injustícies i cuidar-nos.

Tinc poc espai i he de ser breu: en l’eix nacional les institucions de l’Estat espanyol a cops de repressió, vexació i intimidació han fet fractura i el poble català ha avançat de carrer els partits i ha teixit llaços (grocs) fraternals entre lluites compartides (Adri i Tamara, Altsasu, no callarem, presos i exiliades...). En l’àmbit municipal aquests quatre anys Barcelona s’ha fet metròpoli i Alella ha quedat atrapada en les seves dinàmiques, i això reafirma la urgència (ambiental, econòmica, social i cultural) del fet local: protegir el patrimoni cultural i invertir recursos i esforços seriosament al nostre espai agrícola i forestal per ser elements definidors d’Alella no per imatge, sinó per consciència, com també la necessitat d’apostar per un teixit econòmic, productiu i cultural local ambientalment conscient i sense que les sempre urgents actuacions d’habitatge accessible de lloguer puguin ser excusa per malaguanyar-ho tot plegat.

Del meu (nostre) pas per l’oposició aquest mandat 2015-2019, en deixem 323 instàncies presentades, el control diari del registre d’entrada, al·legacions, propostes i debats i hores de negociacions públiques amb un PAM amb calendari de teló de fons: algunes coses noves, unes altres de millors i moltes de pendents (banc de terres, ara tornem!) i la sensació d’haver dignificat el paper de regidor a l’oposició. Feina de formiga conscient, persistent i col·lectiva, gràcies a tots per la paciència i una abraçada ben forta al relleu dins d’Alternativa que amb imprescindible il·lusió feu que aquest projecte continuï tenint sentit, vida i futur per créixer. Us estimo, papes!

51

DOSSIER

Glòria Mans (Alella Primer-PSC)

Han passat vuit anys des de les eleccions municipals de l’any 2011 en què vaig decidir presentar-me com a cap de llista pel PSC a l’Ajuntament d’Alella. Tot i que des d’un principi tenia molt clar que en la vida política municipal a Alella, si sortia escollida com a regidora, hi estaria només dos mandats, aquests vuit anys han estat tot un repte. La gestió municipal no és una cosa fàcil, però només el fet de tenir l’oportunitat de poder aportar i fer visibles noves propostes per al progrés del nostre municipi i la millora de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes em van empènyer a fer el pas endavant. Faig una valoració molt positiva dels anys a govern a l’ajuntament. Per una banda, la proximitat amb la ciutadania et fa ser molt més conscient de les necessitats de les persones i et permet elaborar propostes més concretes per resoldre aquestes necessitats. Per una altra banda, valorar la gran tasca que fan els tècnics de l’ajuntament, perquè gràcies a ells molts dels projectes, activitats i propostes de futur van endavant per la seva implicació.

Malauradament, per qüestions nacionalistes el pacte que teníem amb ERC-Sumem-Alella es va trencar el novembre del 2017, cosa que ens va deixar a l’oposició i amb una altra persectiva de fer política local. En aquest sentit, i parlo des del factor més humà, ens va saber greu aquesta ruptura perquè com a grup municipal hem mantingut sempre el respecte cap a tothom i la manera de pensar que pugui tenir cada persona i cada partit o agrupació. Alella Primer-Candidatura de Progrés es va presentar per treballar per Alella i les seves persones. Nosaltres hem fet molta feina aquests dos anys i mig de mandat i volem continuar treballant per engegar nous projectes. La Miralda, l’arranjament de la riera, la biblioteca, l’habitatge social, són projectes que han de fer-se realitat i que esperem que el nostre grup pugui ser present en la futura composició de l’ajuntament per dur-los a terme i fer d’Alella el poble de totes i tots.

Ha estat un honor poder servir el poble d’Alella i la seva gent. Us agraeixo sincerament l’oportunitat que em vau donar de representar-vos. Gràcies!

Mercè Marzo (Gent d’Alella)

La vida de la meva família i de mi mateixa ha pivotat aquests dotze anys entorn de l’activitat del nostre ajuntament. Recordo el nostre fill petit assegut entre els meus pares als mítings i presentacions de Gent d’Alella amb poc més de cinc anys i com, en tots els àpats familiars, des del 2007, el dia a dia del poble d’Alella i de Gd’A han estat presents sempre. També com les decisions més privades han estat condicionades pel calendari municipal. Des de deixar de fer vacances per la Festa de la Verema o l’1 d’agost per retre homenatge a Sant Feliu, patró d’Alella. I no sols això: com que sempre hem apostat pel servei al poble d’Alella com una acció de responsabilitat social i pública, i no com un mitjà per guanyar-nos la vida, “he acomodat” la meva activitat professional a l’exigència de la tasca com a regidora, i això ha estat més fàcil quan he treballat per compte propi o per l’administració pública, però s’ha fet molt més difícil en llocs de responsabilitat a la privada. Les implicacions han estat moltes i les satisfaccions, també. La més important, les grans persones que he conegut i les que acompanyaré sempre: més d’un centenar de persones directament implicades, treballant i compromeses des del 2007, i continuem amb més força que mai. El meu agraïment més sincer, per sempre, i és clar als més de cinc-cents votants.

Ens cal una reflexió sobre el paper de les dones. Alella no ha tingut mai una alcaldessa, tot i tenir candidates (només) des del 2007. Al govern han tingut un paper menor: han portat les regidories amb menys pes i pressupost i han estat les veus més silencioses als plens. Als meus companys i excompanys no els sorprendrà el que ara diré: als plens m’he sentit ferida en nombroses ocasions per actituds masclistes i de manca de respecte que el poc públic assistent ha viscut igual que jo. Amb Josep Bardés això no tornarà a passar i m’agradaria esperonar les lectores perquè s’animin a liderar també la política local: a Gent d’Alella han estat i som majoria, i gràcies al treball de tots i totes hem guanyat més pes any a any i ens tornem a presentar per quarta vegada. Farem una gran feina per a tota la gent i per al poble d’Alella.

5252

DOSSIER

Isabel Nonell (ERC+Sumem per Alella)

El dia 15 de març de 2018 em vaig jubilar i la meva feina com a regidora a l’ajuntament va finalitzar. Els quasi tres anys que he estat al capdavant de les regidories d’Administració, Innovació, Transparència, Comunicació i Promoció Turística d’Alella han estat intensos i de variable percepció. En les àrees de Promoció Turística i Comunicació m’he sentit còmoda perquè ja eren àmbits coneguts, tot i l’acumulació d’activitat durant el període de la Festa de la Verema, i la intensitat que comporta el departament de Comunicació. En l’àmbit de Transparència i Innovació es van introduir moltes novetats tecnològiques i el fet principal és que començava una nova manera de treballar, que em produïa neguit i calia prendre moltes decisions en un terreny una mica desconegut, per la raó que s’eliminaven els papers i tota la gestió de l’ajuntament passava a tramitar-se telemàticament.

Però per una altra banda fa molta il·lusió tirar endavant aquests nous reptes amb l’ajuda de tots els treballadors i treballadores, i ha sigut durant aquest últim any en què jo ja no hi era quan s’ha implementat el que vam començar fa alguns anys.

Acabar la meva etapa laboral i política com a regidora de l’Ajuntament d’Alella m’ha satisfet personalment, crec que és una bona manera de passar a l’estat de “jubilada”.

Trobo a faltar els companys i companyes de govern que, per sort continuo veient sovint; trobo a faltar les persones que treballen a l’ajuntament, i visc moments feliços quan entro a l’ajuntament i soc rebuda amb una sincera alegria.

Gràcies, poble d’Alella, gràcies a totes i a tots per l’oportunitat que m’heu donat de treballar per a vosaltres i amb vosaltres.

Laura Ribalaiga (ERC+Sumem per Alella)

“Ser regidora és viure en un tsunami constant.” Ja ho vaig dir a l’entrevista a la revista al principi del mandat. Doncs s’acaba el mandat i em sento de la mateixa manera! Estic molt orgullosa de la feina que hem fet com a govern. Segur que podríem haver fet coses millor, però acabo aquest mandat amb la tranquil·litat de saber que he dedicat tots els meus esforços a treballar per al bé del poble.

Estic molt agraïda a tot l’equip de persones que formen part de l’àrea de serveis a les persones. Fan una tasca no gaire visible ni mediàtica, posant l’enfocament a reduir les desigualtats de manera discreta. Això vol dir que s’han pogut anar solucionant problemes en lloc de fer-los més grossos. Aquest mandat hem establert una nova organització estable per al departament de Serveis Socials, hem avançat en una nova mirada comunitària i associativa de les jornades de la gent gran i en la millora del servei d’ocupació. Segurament m’hauria agradat poder avançar més en l’àmbit d’habitatge, però la legislació vigent ha anat i ha vingut als tribunals i ha aturat molta (massa) cosa.

Han estat quatre anys molt intensos i gratificants, que s’han barrejat amb moments vitals importants per a mi: he estat mare i he assumit una nova responsabilitat a la Direcció General de Joventut a la Generalitat. Però la il·lusió de fer un poble millor i una república per a tothom fa que tot sigui més fàcil. El suport, l’ànim i l’empenta de les persones del meu voltant i de més enllà em fan recarregar les piles i continuar. A una persona republicana, l’escalf de la gent li serveix per superar-ho tot!

Fa quatre anys em vaig plantejar estar-m’hi només un mandat, però ara mateix vivim un moment molt intens en què cal assegurar el projecte de l’Alella que tenim i de la que volem. Per això no vaig dubtar en cap moment de posar-me a disposició de la candidatura. Sento que encara tinc moltes coses per aportar!

5353

DOSSIER

Fede Salas (ERC+Sumem per Alella)

Fa quatre anys, des d’aquest espai que la revista Alella ens ofereix als electes per poder fer un resum de la nostra visió del mandat, vaig tenir l’oportunitat d’exposar la meva satisfacció per la tasca realitzada i de reiterar el meu compromís de servei a la ciutadania des de la continuïtat del projecte que des d’ERC-Sumem per Alella proposàvem. Ara, quatre anys després, un cop presa la decisió de no optar a tenir la possibilitat de formar part del proper equip de govern, aprofito aquesta nova oportunitat que em brinda la revista per fer un balanç personal.

Han estat, per mi, vuit anys de dedicació intensa i treball compartit, que han permès fer realitat molts dels projectes previstos i donar compliment a la majoria de les propostes i compromisos recollits als nostres programes. Particularment, el llarg procés que ha portat a la construcció i posada en funcionament del nou Espai d’Arts Escèniques ha representat una dosi important dels nostres esforços i la culminació d’una aposta personal.

És el moment, doncs, de reconèixer i agrair la magnífica feina i l’ajut rebut de tots i totes amb qui he tingut la satisfacció de compartir aquest llarg període. Des dels companys i companyes de govern, regidors i regidores dels altres grups, personal directiu, tècnic, administratiu, brigada municipal i Policia Local a tot el personal extern i col·laboradors que heu fet molt més fàcil el meu treball. Sense voler fer distincions, no puc deixar de tenir un agraïment molt especial a totes aquelles persones amb qui he mantingut un contacte més directe en les regidories que m’han estat delegades. I, és clar, a tots els alellencs i alellenques amb qui he tingut el plaer de compartir inquietuds i projectes. Moltes gràcies a tots!

No vull acabar sense expressar la voluntat de continuar donant suport a l’única candidatura que pot donar continuïtat i nou impuls al projecte de poble que hem estat construint: l’equip de gent d’ERC-Sumem per Alella que encapçala Marc Almendro.

Teresa Vilaró (ERC+Sumem per Alella)

Aquests últims quatre anys, que han representat el meu segon mandat com a regidora d’ERC-Sumem per Alella al govern municipal, han estat molt intensos en tots els sentits. Des del punt de vista personal, el fet que aquest mandat hagi assumit també la regidoria de Medi Ambient juntament amb les d’Educació i Cooperació Internacional que ja portava des del 2011, tot mantenint la meva activitat professional, ha resultat en uns anys molt enfeinats, a vegades amb un ritme una mica endimoniat.

Amb tot, els valoro molt positivament perquè m’han permès conèixer tot un seguit d’àmbits, persones i serveis molt diferents dels que ja coneixia i he pogut ampliar així el meu saber de la realitat local. En l’àmbit municipal han estat també uns anys molt fructífers, durant els quals hem complert des del govern la immensa majoria dels compromisos adquirits el 2015.

D’entre tots els projectes que hem fet realitat, en destacaria un parell. La construcció i posada en funcionament del nou Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella, que permetrà que l’oferta cultural del nostre poble, actualment ja molt potent, faci un salt endavant tant qualitatiu com quantitatiu, i el projecte TEI de Tutoria entre Iguals, implantat als centres públics de primària i secundària i que té un gran potencial transformador. En l’òptica nacional hem viscut els anys més determinants, convulsos i il·lusionadors de les últimes dècades. El procés d’alliberament nacional s’ha accelerat i ha arribat a punts insospitats fa només uns anys. Un moment culminant va ser el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Haver pogut contribuir a fer que el referèndum es pogués dur a terme al nostre poble serà per mi, sense cap dubte, una de les fites més preuades. Tota la intensitat viscuda aquests últims anys esdevé ara il·lusió, força i voluntat per seguir, si la ciutadania així ho vol, al servei d’Alella. LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES I EXILIATS I EXILIADES!

54

TEXT: EVA VICENSFOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Oriol Artigas (Barcelona, 1981) ve de Vilassar de Dalt, d’una família –diu amb orgull– que fa tretze generacions que habita al municipi. Han estat uns quants segles d’arrelament al territori que els ha permès, a ell i als seus avantpassats, impregnar-se, conèixer i apren-dre a estimar sense filtres el paisatge mares-menc. Un bon dia el jove de casa, que anava per químic, va anunciar que es volia dedicar a elaborar el seu propi vi.

Primer van ser algunes proves al garat-ge de casa, on feia vi per als amics. També s’apuntava a fer veremes per aprendre i en-tendre el funcionament d’un celler. I amb el temps, ja fos per una suma de casualitats o una alineació dels astres, va caure a les seves mans una finca molt especial que significaria l’inici del seu projecte més personal.

Som al 2013; ja fa un parell d’anys que l’Oriol treballa la Prats, una parcel·la d’apro-ximadament una hectàrea de vinyes molt velles –potser de les més velles de la zona, que s’acosten als cent anys– on ha compta-bilitzat fins a una trentena de varietats dife-rents: hi predomina la pansa blanca, és cert, però també hi té sumoll i beier entre les va-rietats negres; i malvasia i macabeu, entre les blanques.

“En aquell punt em vaig adonar que tenia producte, varietat i qualitat, i havia arribat el moment de prendre-m’ho més seriosament, això de fer vi”, recorda: “Per això vaig buscar

unes instal·lacions per poder vinificar en mi-llors condicions.” Fets els acords pertinents amb Alella Vinícola, aquest celler va ser el que veuria sortir les primeres ampolles de l’Oriol Artigas al mercat.

“La meva vida ha estat un continu de ca-sualitats i descobertes. M’he anat creuant amb gent que d’una manera o una altra m’han posat en contacte amb parcel·les i finques molt especials”, explica. “I també m’ha pas-sat que quan alguns pagesos de la zona han volgut plegar, han pensat en mi perquè els continués treballant les terres.”

En aquest joc de descobertes no ens podem oblidar d’en Francesc Tartera, un veí de Tia-na que té en propietat algunes vinyes i un petit celler a Mas Pellisser a Llinars. Tartera va proposar un tracte a l’Oriol: si ell l’ajuda-va amb les terres, podria disposar del celler per fer les seues pròpies elaboracions sense dependre de tercers. Dit i fet. Oriol Artigas no s’ho va pensar i es va traslladar a les noves instal·lacions. Comença una nova etapa.

El seu àngel de la guarda és americà Fins ara ja ens podem fer una idea del perfil del personatge: inquiet, emprenedor i amb un gran sentiment de responsabilitat vers el paisatge, que l’empeny a continuar recupe-rant patrimoni vitivinícola del seu territori d’origen. Cada troballa, cada nova parcel·la, ha esdevingut sempre un nou tresor, i el veus, anant d’aquí cap allà, escoltant, rebent, dei-xant fluir, però sempre mantenint-se ferm en la seva gran màxima: “El gran esforç s’ha de fer a la vinya, l’origen de tot. El vi és paisat-ge embotellat –diu– i és imprescindible que deixem que cada cep s’expressi de la millor manera, que transmeti el que va rebent du-rant l’any: clima, entorn, terroir...”

Els vins d’Oriol Artigas són fets amb la mínima intervenció. “M’agrada treballar així, deixant que el territori hi digui la seva. Som un projecte ecològic, a la finca i al celler. És una filosofia lògica: si volem traslladar la vi-nya a la copa, no podem afegir-hi additius ni químics que adulterin el producte original”, diu amb convicció.

Oriol Artigas: glops de paisatge, al natural

El bonic Mas Pellisser, a Llinars del Vallès, és la seu del celler d’Artigas.

LA DO ALELLA AVUI

Viticultor, enòleg i professor, Artigas s’ha fet un lloc en el panorama vinícola català… i internacional!

Oriol Artigas.

55

“Aquest estil de vins –afegeix– no deixa ningú indiferent. Hi ha gent a qui no agra-den gens, uns altres se n’enamoren.” I, de fet, tornant una mica al principi del pro-jecte, l’Oriol recorda bé com va buidar el magatzem de les primeres ampolles: “El restaurant Rasoterra tenia ampolles de la Prats, i casualitats de la vida, va caure a mans d’en Joan Gómez Pallarès, un dels màxims coneixedors i gran prescriptor del vi natural. Li va agradar tant, el vi, que el va recomanar a les xarxes socials i un importador americà va llegir-ho i s’hi va interessar. Automàticament, una trucada: ‘Quantes ampolles et queden d’aquest vi? Si hi estàs d’acord, me les emporto totes als Estats Units.’ En vam comptar unes 1.500 i encara recordo el punt exacte d’on les havíem apilat, de la Vinícola; va ser una sensació estranya, no m’ho podia creure!”, recorda amb un somriure nostàlgic.

Així va ser com els vins d’Oriol Artigas van creuar l’Atlàntic, van començar a con-vèncer paladars i a generar molt d’interès en les noves elaboracions.

La gamma de vins “Al 2015 embotellava una quinzena de referències, crec que estava en una fase d’intentar entendre les meves parcel·les i mentre definia els meus vins anàvem llan-çant noves marques.” Un any més tard, per això, van decidir ordenar la gamma i tota la

imatge, i el resultat va ser que el nombre de vins de casa va quedar reduït a deu.

Oriol Artigas té al mercat la Canya, el vi de vinya jove, “el vi més fàcil i econòmic del celler”; la Rumbera (pansa blanca de les vinyes d’Alella i Sant Fost, Tiana, Vi-lassar de Dalt i Martorelles) i el Rumbero (el negre de la gamma, fet amb el cupatge de garnatxa negra, sirà i merlot); la Bella (pansa blanca de més de setanta-cinc anys) i la Bèstia (“la parcel·la més dura”, també amb pansa blanca de vinyes molt velles).

També té Al Fons (sumoll i garnatxa grisa); la Prats, la de la finca de les trenta varietats; i el Monstre, que elabora a partir del cupatge de les tres panses, la blanca, la negra i la rosada; i la Rauxa, l’escumós fet amb pansa blanca.

Del projecte Bardissots, en neix el Beier de Bardissots, d’unes vinyes velles de Can Perdiu, a la Serra de Llevant de Palou, i la Besàvia, que obtenen d’una finca al terme mu-nicipal de Cardedeu, en tots dos casos a la zona del Vallès Oriental. I avancem novetats, perquè enguany hi sumen l’Ò Pansa Blanca i la Grita Parellada.

L’Oriol Artigas també elabora un vi a tres bandes amb Tuets i el Celler Frisach, que han anomenat els Tres Porcs. Es tracta d’un na-tural que cada any s’elabora amb varietats diferents; la que tenen ara al mercat naix del cupatge de la pansa blanca d’Alella, garnatxa blanca de la Terra Alta i parellada de la zona de Tarragona.

“Hem triat elements marins per identificar la major part dels nostres vins. La Canya, o la Rumbera, vinculats a la pesca; la Bella, que representem amb una bonica foca; i el Monstre, que és una espècie de peix globus.” I continua: “La tria no està feta a l’atzar, volem que l’etiqueta transmeti el que hem embote-llat, que a primera vista ja transmeti una mica què trobarem a la copa.”

Enguany sortiran al mercat unes 30.000 ampolles. En aquests pocs anys de vida, la

producció del celler ha crescut de manera ex-ponencial. I ells ho celebren, recordant cada dia que difícil que és mantenir un projecte com aquest. Però ho fan. I continuen sumant anys i anyades.

Les classes a l’Institut d’Alella Entre visites a la vinya, la feina al celler i les tasques de repartidor –quan calen–, l’Oriol Artigas encara troba temps per impartir clas-ses. Des del 2012 fa de professor del Cicle Formatiu de Grau Superior de Màrqueting i

Publicitat en el Sector Vitivinícola a l’Institut d’Alella. “Al curs he tingut la sort de conèi-xer molta gent amb passió pel vi que potser no s’hi dedica professionalment, però que hi té ganes i interès”, comenta. I el cas és que gràcies a les classes ha creat vincles que han traspassat les aules. Sense anar més lluny, un dels seus actuals socis, en Pep Pou, el va tenir de professor l’any de la seua estrena.

“Aquells primers anys, ja l’havia ajudat en alguna feina al celler o a les vinyes, i un bon dia em va preguntar per què no agafava alguna vinya jo mateix i la incorporàvem al projecte comú”, recorda en Pep. “D’entrada buscava vinyes a Alella, però hi havia moltes parcel·les amb vinyes que estaven al final del seu cicle; i, de fet, com que soc del Vallès, vam acabar optant per recuperar petites parcel-les d’aquesta zona que potser s’havien vini-ficat fa temps i que ara podíem recuperar.”

En Pep és realment el responsable de Bar-dissots, tot i que a la pràctica ho treballen tot entre tots. “El meu projecte és més petit i puc compaginar bé les tasques d’aquí i d’allí; al final, són dos projectes, però com si en fos-sin un de sol –explica– perquè ens ajudem i complementem en les tasques que reclama la vinya o el celler.”

“En època de verema, per exemple, ens va molt bé poder ser l’un a les vinyes i l’altre al celler, o repartir-nos les veremes per parcel-les, perquè en tenim força i prou separades”, afegeix Pou. “Fem molta feina manual, alguns

cops no podem ni entrar-hi el tractor”, riu en Pep justificant la dimensió de les finques. Però també és cert que aquestes dimensions “permeten oferir l’acompanyament persona-litzat que es vol donar a cada cep”.

Present consolidat i futur clar “Que com em veig en el futur? Vinificant al celler de casa meva.” I aquí és on començaria la segona part del reportatge. De moment, història i present d’Oriol Artigas. Més i millor, segur que ben aviat.

LA DO ALELLA AVUI

El petit celler d’Artigas és ple de dipòsits d’acer inoxidable de diverses mides.Pep Pou.

56

VITIVINÍCOLES

Per què existeix el Consorci de Promoció Enoturística DO Alella? Laura Nadeu (LN): D’entrada, perquè tenim un territori amb molt de potencial enoturístic, però també per la necessitat de sensibilitzar i fer créixer el sentiment de pertinença a les entitats del mateix territo-ri. Tenim clar que hem de donar a conèixer qui som i les nostres particularitats, i si ho fem junts i de manera coordinada el resultat sempre serà exponencialment millor.

El Consorci es va constituir oficialment el 7 de juny de 2010 i ara ja en formen part 25 ajuntaments i el Consell Regulador de la DO. Quina és la resposta que rebeu quan us acosteu a les entitats per convi-dar-les a consorciar-s’hi? LN: En general la resposta és bona. De fet, ja treballem amb 25 dels 30 ajuntaments del

Laura Nadeu, Marta Ribas i Rebeca Ruiz són la gerent i les tècniques del Consorci de Promoció Enoturística del Ter-ritori DO Alella. Tres perfils, tres caràcters i tres visions dife-rents –per bé que totalment complementàries–, que compar-teixen filosofia i objectiu: promocionar aquesta zona a través

del vi. Ens embranquem en una conversa per conèixer l’origen de l’entitat i alguns dels pro-jectes que hi duen a terme, posant especial atenció a la tasca diària i a l’objectiu que

s’han marcat de consolidar la feina feta des de la cons-titució oficial l’any 2010.

EVA VICENS

“El territori DO Alella és enoturísticament exquisit”

57

VITIVINÍCOLES

territori i el nostre objectiu és sumar-los tots. Precisament ara s’hi acaba d’incor-porar Granollers i treballem per definir les millors accions de promoció que hi podem portar a terme. Rebeca Ruiz (RR): També és cert que hi ha entitats que prefereixen no entrar al Consor-ci. Ho entenem, és clar, però la nostra feina també és fer-los veure que el resultat de ser-ne membre aporta beneficis per a tots.

Com és el dia a dia d’una tècnica del Consorci? Marta Ribas (MR): La nostra feina és ser presents, acompanyar i dissenyar accions de promoció del territori perquè tinguin tot el sentit i la màxima repercussió possible. Cada municipi té el seu potencial, el seu ti-pus de públic, hi ha activitats que sabem que hi funcionaran i unes altres que no tant. RR: Personalment, dedico una bona part del meu temps a visitar els nostres socis i parlar-hi; m’hi reuneixo, escolto les seves inquietuds i les trasllado per poder respon-dre’ls amb propostes ajustades. Tenim un territori enoturísticament exquisit, i la nos-tra feina és potenciar-lo al màxim.

Per posar-ne exemples concrets, podem dir que del Consorci naixen iniciatives com el Vi+, la Diada Enosolidària, l’Enotast de Territori, els Mercats amb DO... Com es conceben aquesta mena de projectes? LN: El punt de partida sempre és tenir un bon coneixement del territori des d’una perspectiva àmplia, global; i, a partir d’aquí, hi entra en joc un segon element imprescin-dible: què es vol posar en valor de cada mu-nicipi, si s’aposta per productes de proximi-tat o per paisatge, arquitectura o uns altres elements de caràcter cultural. Si detectem un mercat actiu, proposem Mercats amb DO, on maridem tastets amb els vins del territori alellenc; si hi ha biblioteques molt actives, segur que tindrà èxit alguna de les activitats del cicle Biblioteques amb DO... MR: També és important tenir present el consumidor o el tipus de públic a qui dirigi-rem l’activitat. És essencial que les persones dels municipis on fem accions rebin aque-lla proposta com a interessant, perquè serà la manera que s’hi impliquin i hi participin d’una manera activa. Si l’activitat funciona, els resultats sempre seran més positius i l’impacte, més gran.

Parlem de la Ruta del Vi. MR: I tant! Podríem dir que és la mare de tot plegat, dins la ruta hi ha presents els ajun-taments i també entitats privades. I units treballem per estructurar l’oferta enoturís-tica del territori. LN: Diríem que és com una xarxa empre-sarial que uneix interessos públics i privats en la promoció de la cultura vitivinícola, l’economia i el turisme de la zona. Actual-ment tenim la sort de comptar amb moltes entitats que en formen part, des dels ma-teixos cellers a restaurants, allotjaments, botigues, bars de vins... RR: És un “Club de Producte”, el lloc idoni perquè tothom pugui trobar la seva acti-vitat ideal quan ens visita. “Què puc fer si m’acosto a la DO Alella?” Jo els diria que no pateixin, perquè hi trobaran de tot: cultura, tradició, gastronomia, visites a cellers, tasts guiats, museus, natura... Per a tots els gus-tos i per venir-hi sol, en parella, en família o amb amics.

Mar, muntanya, vinya, paisatges, experi-ències... Si ja hi ha una oferta àmplia per tastar el territori DO Alella, què més en podem esperar, del Consorci? Teniu pro-jectes de futur? MR: Sempre surten idees o ens venen al cap nous projectes, però som conscients que hem crescut de pressa, sobretot des que vam posar en marxa la ruta, i ara volem consolidar les accions que ja ens funcionen. I, en paral·lel, treballar perquè augmenti el nombre de municipis consorciats. LN: A més, tot i que indirectament ja ho hem estat fent a través de les activitats i accions realitzades fins ara, entre les nostres princi-pals prioritats hi la posicionar la marca com a destinació enoturística de referència.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

58

SOLIDARIS

ENRIC TORRES (TEXT I IMATGES)Des de fa diversos anys que vaig darrere les beques que proporciona l’Ajuntament d’Ale-lla. Penso i defenso lliurement en el bé que ens fa no només com a poble, sinó també com a societat, que el nostre ajuntament aposti fermament per invertir el 0,7% del seu pressupost anual en cooperació internaci-onal. Sense cap mena de dubte crec que és una inversió en educació.

Ara ja fa sis mesos que vaig tenir l’opor-tunitat de poder viure una experiència que m’ha ajudat a ampliar els meus horitzons.

Des de fa molts anys que uns dels aspec-tes que més m’interessa quan viatjo és saber com viuen el dia a dia les persones del país que visito. Coses que per a molts de nosal-tres són senzillament simples fets bàsics quotidians, a Palestina, es poden convertir en veritables maldecaps.

L’Associació Catalana per la Pau (ACP) col·labora des de fa anys amb l’ajuntament. Aquesta mateixa organització des de fa anys treballa 100% compromesa amb la trans-formació de les condicions de vida de les poblacions desafavorides i, juntament amb la Palestinian Farmers Union (PFU), un sindicat d’agricultors i ramaders que ens va acompanyar al país, treballa amb l’objectiu de difondre la realitat que es viu a Palestina.

Aquesta ha estat la nostra tasca, la de divulgar la situació actual del conflicte que

es viu a l’Orient Mitjà entre palestins i is-raelians.

Per fer-vos coneixedors de com és la rea-litat d’allà, m’agradaria estructurar l’article de la manera següent:

L’aigua és vida:L’aigua és probablement un dels aspectes més importants per entendre el conflicte que es viu a l’Orient Mitjà entre palestins i israelians. L’aigua és la font natural bàsica per excel·lència per poder mantenir-nos vius al planeta.

Aquest aspecte fonamental, al seu país lamentablement és un problema.

El govern israelià té el control de l’aigua també en territori palestí, i per tant té la ca-

pacitat de jugar a favor en relació amb el conflicte. L’objectiu del govern, per tant, és no només complicar la vida encara més als palestins, sinó també poder debilitar encara més l’economia. L’agricultura i la ramaderia són sectors estratègics. Fer que els agricul-tors i ramaders no puguin disposar de prou aigua per a les terres significa pèrdua de llocs de feina i d’ingressos, i tot el que això comporta. Actualment ja els palestins, per les seves pròpies fonts naturals, paguen un preu molt més elevat, tres cops més per l’ai-gua que els israelians.

Dades UNRW: Nacions Unides per als Refu-giats de Palestina al Pròxim Orient.OMS: l’Organització Mundial de la Salut recomana disposar d’uns 150 l d’aigua per persona.

Els palestins residents a Cisjordània només disposen de 79 l d’aigua diaris, i els de Gaza entre 40/50 l de mitjana al dia. Tres cops menys del recomanat. Els israelians, en canvi, 500 l.

Viatjar:Els palestins tenen una llibertat de moviment molt limitada. Actualment una gran part viuen sota el control absolut de la seva mobilitat. Una gran part no han estat mai fora del seu país i ni probablement tindran la possibilitat

Viatjar! Una inversió de vida!Relat de l’estada a Palestina d’Enric Torres, becat amb la beca solidària de l’Ajuntament d’Alella

Enric Torres.

59

SOLIDARIS

de fer-ho, perquè les autoritats israelianes –normalment l’exèrcit– no els ho permeten. El passaport palestí és probablement un dels menys útils al món. Ni tan sols tenen aeroport. Els pocs palestins que obtenen un permís, poden volar des de Tel Aviv. Uns altres, amb passaport jordà, després de passar fins a tres controls –palestí, israelià i jordà–, s’envolen des d’Amman, la capital de Jordània.

Desplaçar-se: Només a Cisjordània, actualment s’hi poden trobar fins a 720 quilòmetres de murs, molts dels quals de més de 20 metres d’altura. Hi ha pobles, ciutats, terrenys i famílies divi-dits, i escolars que en comptes de trigar cinc minuts per anar a l’escola poden arribar a tardar fins a dues hores. Alguns treballadors han arribat a perdre la feina perquè els tan-tíssims punts de control que hi ha entre els

murs s’han tancat indiscriminadament i, per tant, no permeten l’accés a l’altre costat del mur, on molts tenen o ja tenien la feina.

Expropiació de terres:Moltes persones, sobretot a Alella, decidei-xen fer grandíssimes inversions econòmi-ques en propietats, com cases. Persones que decideixen invertir el 100% dels estalvis en un habitatge. Als palestins se’ls expropien terres fèrtils per a ús de cultiu i habitatges familiars sense cap motiu. D’un moment a l’altre pot arribar un militar, fer-te’n fora i destruir casa teva.

Opció de vida:Un últim aspecte que vull compartir és que els palestins, tal com molts d’ells ens ho van fer saber, tenen tres opcions de vida:

1. Resistir pacíficament

2. Optar per la lluita armada3. Viure sota pressió constant

La gran majoria escull la primera, resistir pacíficament.

Aquests són alguns exemples del seu dia a dia. M’agradaria que aquesta reflexió ar-ribés a tots nosaltres i, d’aquesta manera, poder valorar totes les oportunitats que la vida ens dona cada dia.

Sempre amb precaució, animo tothom a anar-hi. Els palestins són persones fantàs-tiques amb una gran voluntat d’explicar què passa al seu país i, sobretot, amb ganes de conèixer unes altres cultures.

Finalment, voldria animar tothom a par-ticipar en les estades solidàries que orga-nitza l’Ajuntament d’Alella. Moltes gràcies per l’oportunitat i recordeu que viatjar és sempre una inversió de vida.

60

MAGAZÍN

Eudald Serra Aquesta vegada em permetreu la llicència d’abandonar temporalment la temàtica políti-ca que habitualment ocupa el Tasques Diplo-màtiques i que, per qüestions clarament de “deformació professional”, us parli d’un tema relacionat amb l’esport.

No és que no hi hagi motius su-ficients per parlar de política, però, sincerament, passo per una època de saturació personal i també, per què no reconèixer-ho?, d’indignació i impotència amb tot el que passa al nostre país.

Però en aquesta ocasió us vol-dria parlar d’un tema completament diferent i que, tot i ser d’esports, no és nou d’ara. Per desgràcia, aquest costum ja fa massa temps que l’ar-rosseguem i amb el pas dels anys, en lloc d’anar a menys, ha anat en augment.

Parlo de la fixació que hi ha de focalitzar una bona part de l’anàlisi d’un partit de futbol, l’esport més seguit i practicat a escala mundial, en la tasca arbitral. No dic amb això que no n’hàgim de parlar, dels àr-bitres. Formen part del partit, com els jugadors i els tècnics, però cada vegada amb més freqüència deixem en un segon pla què han fet bé o malament els equips per centrar-ho tot en la feina d’aquests.

Són l’ase dels cops, el cap de turc, l’excusa perfecta per explicar per què un equip ha guanyat o per-dut i oblidar la resta.

Com a justificació d’un aficionat, ho po-dria arribar a entendre. Com a arguments

d’un jugador, un entrenador o un periodista, em sembla molt pobre i poc consistent.

Jugadors envoltant-los i abraonant-se da-munt seu en cada decisió que prenen i que no els sembla correcta. Declaracions abans

i després d’un partit que no fan sinó am-pliar la polèmica. I, per acabar-ho d’adobar, exàrbitres analitzant a través dels mitjans de

comunicació la mateixa feina que abans feien ells i que ara fan els seus col·legues.

Per sort, no a tot arreu és així i no tots els esports són així. I en alguns llocs, en països on la cultura esportiva és força més sana i

menys primària, el primer que es fa, molt abans que jutjar la tasca arbitral, és analitzar què ha fet malament l’equip que ha perdut, i bé el que ha guanyat. Abans que qualsevol altra cosa.

Ja sé que hi ha mala peça al teler i que difícilment capgirarem aquesta tendència, però que bé que aniria que tots plegats pren-guéssim exemple d’altres esports en què el respecte cap a l’àrbitre és màxim, i això que també s’equi-voquen.

Encara recordo quan fa tres o quatre anys un jugador de rugbi en un partit de la Copa d’Europa va protestar una decisió de l’àrbitre gesticulant i engegant-lo a dida.

L’àrbitre d’aquell partit, el gal·lès Nigel Owens, el va cridar i també el capità de l’equip, que normalment és qui hi pot parlar i comentar les accions dubtoses, i els va dir: “De moment, l’àrbitre del partit encara soc jo. Facin vostès la seva feina i jo faré la meva, però no deixaré passar cap més actitud com aquesta. Senyors, això no és futbol.”

I aquell gegant de gairebé dos metres d’alçada i cent trenta quilos

de pes va ajupir el cap i va tornar cap on eren els seus companys conscient que el seu com-portament havia fregat el ridícul.

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

‘This is not soccer’

alellaSubscriu-te!Per només 17€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 654 40 40 43

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

ARXI

U

61

MAGAZÍN

Jordi Prat Ja sé que a molts de vosaltres aquest article us sonarà a xinès, i a alguns no els agradarà, però sense gaires embuts –i dit clarament– les eleccions municipals d’aquest any són el més proper al que passaria si el Comando G tornés a la Terra per defensar l’avorriment súmmum de les candidatures que s’hi presenten. Timmy, Kio, Jason, Mark i Princesa (Bardés, Almen-dro, Ullod, Zueras i Ossorio) tornen a Alella per salvar-la de Spectra, que bé podria ser el poder fosc de l’estrella de la mort de Darth Va-der, Ciudadanos, el PP o l’ab eternum Francisco, que finalment ha de-cidit transmigrar a un altre espai sideral. El Coto Privado de caça del poble més cuki del Maresme lliure i tropical queda obert a caçadors amb tiraxines i altres varietats. No m’obli-do dels altres que s’hi presenten, però amb els uns no hi perdo el temps, i els altres no els conec.

Anem a pams: tots els que es presenten aquest cop són nous o poc coneguts de mena, i no entraré jo a dir quin és el millor, o quin fa menys por, però a partir del moment en què ens quedem sense “estrella de repartiment” del cancan municipal com podria ser la Bloss o el lletrat de l’upper Diago-nal (oh my god!), des que a la línia de sortida ens falta l’Andrew i ens hi entaforen un suplent, i des que algú pren la batuta d’un partit local tocat de mort esperant un Diumenge de Re-surrecció, què voleu que us digui? Ens queden els que no saben què són, Convergència dixit, i un socialisme mancat de tota identitat, que passa de la Glòria al desfici, amb el segon de la Mans que sí (aquest sí) que se l’ha vist currar.

El Comando G, en lluita constant contra Zoltar, tenia com a comandant el professor Anderson i el seu gos Roberto 1, i a mi perso-nalment a part de les classes de costura crec

que en aquest poble hi sobren tres didals i algunes obres de teatre, que finalment queda-ran enquadrades dins la nostra nova piràmide de Kèops... Ai no, que es diu el Casal! Què queda després del franciscanisme a Alella? Un parell de promocions més que discutibles i una zona esportiva passada de rosca? I pitjor: què ens quedarà després de les eleccions? Quatre anys de desastre tecnocràtic per fer anar la vaca que munyint-la funciona? Tenim alguna idea, o no és res més que “el más de lo mis-

mo” amb actors de nova generació, alguns amb més quilòmetres que innovació?

Recordo quan el Johan va fitxar Romarito, que ni era Romário ni s’hi acostava, i morint ja d’èxit ens va sentenciar a mi i a tot el barcelo-nisme a cinc anys d’obscurantisme.

Tornem al poble i a la seva clau de govern: quin estrès! Ser governat per qualsevol d’ells em fa venir ganes d’empadronar-me a Electra i tornar-me un traïdor. Potser ja ho soc. No

he llegit encara cap programa, de cap d’ells, i el que és pitjor, veient les cares de l’un i de l’altre i del de més enllà m’avorreixen des del principi o, encara pitjor, em fan por.

Des d’aquesta columna, que amablement els incauts d’aquesta revista em cedeixen, faig una crida a tota la població a abstenir-se d’anar a votar i a proposar que us n’aneu tots de calçotada el dia de les eleccions. Seria el millor favor que podríeu fer a tot el poble, amb candidats com aquests... Millor anar a

la platja, francament, o a embrutar-se la camisa amb la salseta i la ceba.

Per acabar: clau de país o clau de poble? Ni això els queda clar. Jo en votaria un si fos cartesià, i un altre si fos aristotèlic, i finalment en votaria un tercer si no fos res més que gent d’alella. Però a qui hem de votar? A cap d’ells, la majoria són victimes abocades a presentar-se, o perquè toca o perquè no tenen més remei, i la majoria fan bo el que teníem, o pitjor encara, obren les portes a partits que pocs desitjaríem tenir al consistori.

Els cinc components del Comando G eren orfes, i tenien poders especials que els feien immensament fantàs-tics. Els que es presen-ten a les eleccions tenen pares i mares, i malau-radament els acabarem coneixent potser massa.

No us ho prengueu malament: compto a l’historial un alcalde que va deixar de saludar-me

una temporada, una electa que em va cridar a concili, algun de Convergència que volia que l’esborrés d’una foto i que esgrimia cridant a la porta de l’escola els seus drets d’imatge, i fins i tot un damnificat amb wi-fi i dos ex del PP que em buscaven les pessigolles.

Electra em sembla una destinació mera-vellosa, i picant l’ullet a l’excel·lent dibuixant que adorna aquesta columna: “Entre galaxias hay una guerra. ¡MUTACIÓN!” Visca Parchís!

LA SELVA D’ALELLA

O comando G, o Punto G, tu decideixes

DAN

IEL

MO

NTE

S

62

63

Bon diaLaia Figueras i Núria PuyueloNanit, 2019

Òscar Pallarès Nanit és una nova editori-al, creada per les autores d’aquest primer llibre, que proposa una sèrie de con-tes il·lustrats i inspirats en cançons mítiques del rock fet a casa nostra. No podia ser d’una altra manera, el primer volum basa la seva història en el Bon dia dels Pets. Boniques il·lustracions de Marta Montañá narren, amb encert, la mateixa història que la cançó. Amb la particularitat que, entre els personatges del conte, hi podrem reconèixer els membres dels Pets, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres.

El temps a la maletaMònica UsartBridge. 2019

Òscar PallarèsNo cal ser afeccionat a la ciència perquè t’agradi la meteorologia. Diuen que és una cosa molt catalana, això d’interes-sar-se pel temps que fa. Amb pròleg de Tomàs Molina, aquest llibre de la popular Mònica Usart explica, de manera divertida, un munt de curio-sitats sobre el clima de diversos indrets del món. El lloc on hi fa més calor, allà on hi fa més vent, allà on hi ha més hores de sol, on es poden surfejar les onades més grans o on es poden veure les millors aurores boreals. De lectura fàcil, recomanable per a tots els públics.

MAGAZÍN

Mucho¿Hay alguien en casa?Kartoffel Kollektiv. 2019

Albert AlabauMartí Perarnau IV enceta nova etapa en solitari amb el quart disc del projecte Mucho. I ho fa farcit de ritmes ballables i lletres intenses. Una mescla molt elaborada i ben produïda (s’hi nota la mà de Ricky Falkner, Santos i Fluren, crème de la crème de l’indie nacional) que fa d’aquest un disc rodó que, amb hits com “El enemigo ahora vive en todos nosotros”, et farà levitar, somniar, reflexio-nar, riure, deixar-te anar i, sobretot, gaudir molt.

LLIBRES

DISC

Montse Donada Hem deixat enrere les celebracions de Qua-resma i Setmana Santa i gaudim del joiós temps Pasqual.

És previst que el dissabte 27 d’abril, festa de la nostra patrona Mare de Déu de Mont-serrat, les sòcies de l’Associació de Dones Montserrat Roig facin la seva tradicional ofrena floral a la Mare de Déu.

Estem ja en ple temps dels sagraments de la reconciliació, primeres comunions i confirmacions. Enguany tenim un bon grupet d’infants i joves que han de rebre aquests sagraments. En primer lloc, i entre el grup de catequesi, el 5 de maig reben el baptisme d’adults cinc nens i nenes. El dia 24 s’acosten a rebre la penitència o reconci-liació sis nens i nenes que l’endemà, dia 25, reben la primera comunió. També hi ha uns quinze infants de l’escola El Pino que reben la primera comunió aquest mes de maig, i uns deu joves alumnes de la mateixa escola que s’acosten al sagrament de la confirmació el dia 25 a la tarda.

Recordem a les famílies que el servei de catequesi del curs vinent començarà el mes de setembre. En el proper número donarem els detalls d’horari i inscripcions. Els pares que vulguin que els seus fills rebin la primera comu-nió han de tenir en compte que són necessaris dos cur-sos de catequesi per fer la deguda preparació.

Les obres de neteja i restauració de la Capella del Santíssim s’alenteixen més del previst, pendents de l’aprovació del pressu-post de l’asseguradora. Tot plegat, dificultat pel fet que

l’església d’Alella està inclosa dins el Catàleg del Patrimoni.

Moviment parroquial del segon semestre del 2018, és a dir, de l’1 de juliol al 31 de desembre:

Bateigs: Piero Mirtolini Muñoz de Cote, Alicia Sastre Alegre, Annika-Sofia Ramos Viñals, Borja Bardají Infiesta, Leonardo Solé García i Sophia Azevedo Arrey.

Casaments: Eduard Carbí Fábregas amb Claudia-Milagros Castañeda Castillo, Juan Antonio Sánchez Adell amb Ana Torres Martínez, Daniel Pérez Canela amb Dolores Pérez Mora, Juan Sánchez Ruber amb Ana María Medel Pozo, Javier Alvero Bassas amb Montserrat Feliu Estrada, Guillermo Blanco Aymerich amb Silvia Vicens Terms i Gonzalo Varela Castro amb María Cortés Juncosa.

Defuncions: Lucas Casas Soldevila, Fran-cisco Roura Rovira, Purificación Alvarez Flo, Josep Fontcuberta Muntadas, Natividad Pérez Ramón, Antonio Soler Amor, Mercè Torres Cunill, Joaquim M. Julià Bargés, Pablo Molina Maragón, Mercedes Pujadas, Angel Climente Delgado, Mónica Agustina Alonso Arnáiz, Enrique Aldeana Brunet, Ramón An-glés Besa, Juana Martínez Pérez i Montserrat Armengol Flo. ACS.

LA PARRÒQUIA AVUI

AVUI TASTEM...

Foranell Picapoll (Celler Quim Batlle)

Els vins de Quim Batlle porten el nom Foranell, la paraula tianenca que fa referència al vent que bufa de mar a muntanya i que sempre és present a La Sentiu, la finca que acull les vinyes i celler de Batlle, enfilats a la Serralada Litoral. Aquest és l’únic picapoll que s’elabora a la DO Alella i, segons la Guia de Vins de Catalunya, és el millor picapoll del país. Es verema a mà quan el raïm és ben madur i, després de la fer-mentació, se sotmet a una llarga criança sobre les pròpies mares en dipòsit d’acer inoxidable. Vi de gran expressió del terreny pe-dregós (sauló) molt mineralitzat, amb records d’aromes del bosc. Sobre una base de poma verda, en destaquen els aromes de flors blanques (gessamí, flor de taronger). En boca és untuós, carnós, amb reflexes d’ametlla, albercoc i pruna seca. Sabor final persistent amb notes de xocolata.

)

ae , a r

-s -. s , t

Entrada dels locals per les activitats de la parròquia.

64

65

Després de la victòria per la mínima de l’Alella CF en el derbi de la primera volta, la Unió es va prendre la revenja en el partit dis-putat el 17 de març. Els groc-i-negres es van imposar per 0-3 i van confirmar el bon moment, que els ha portat a la quarta posició. Tot i que ja no tenen opcions de lluitar per l’ascens, la Unió pot aconseguir la millor classificació en els seus set anys d’història si fa un bon final de temporada. L’Alella tampoc no té esperances de tornar a Tercera Catalana, perquè ha baixat fins a la zona mitjana baixa de la classificació.

FUTBOL

La Unió es revenja en el derbi

El primer equip de l’Alella FS jugarà a Primera Catalana la pròxi-ma temporada. A falta de tres jornades per al final de la lliga, els alellencs s’han assegurat el seu segon ascens en tres anys des-prés d’una gran temporada en què només han perdut tres partits i s’han mantingut des de l’inici entre els dos primers classificats. A més, els verds podrien fins i tot guanyar la lliga si són capaços de vèncer a Montornès davant el líder en el decisiu partit de l’11 de maig. El Cadet A, per la seva banda, també ha aconseguit l’ascens de categoria.

El diumenge 14 d’abril va tenir lloc una nova edició de la Cami-nada dels Tres Pobles. Com cada any des del 2006, les regidories d’Esports d’Alella, Teià i el Masnou van organitzar l’activitat, que aquest any va patir un lleuger descens en el seu nombre d’inscrits. Després d’haver superat amb escreix el miler de participants en els darrers anys, enguany el nombre de participants es va acostar als 800 (200 d’Alella) a causa de la coincidència amb l’inici de la Setmana Santa. Segons que expliquen des de l’organització, no era la data desitjada, però el calendari electoral va fer impossible trobar-ne una de millor.

L’alellenca Laia Conesa, jugadora de l’Snatt’s Femení Sant Adrià de bàsquet, va disputar la Minicopa de la Reina infantil a Vitòria du-rant el primer cap de setmana de març. A la fase de grups, l’equip de Conesa va quedar primer després de guanyar l’IDK Gipuzkoa, el València Bàsquet i el Lugo, i va accedir a les semifinals. Davant el Perfumerías Avenida de Salamanca, les catalanes es van tornar a imposar clarament i es van classificar per a la final del diumenge 3 de març contra un altre equip català, l’Spar Citylift de Girona. En un ajustat partit, les de l’equip del Besòs es van imposar per 40 a 47 i d’aquesta manera Conesa va aconseguir un altre títol de prestigi després d’haver estat campiona d’Espanya amb la selecció catalana fa alguns mesos.

El sènior masculí del Bàsquet Alella ha arribat a la recta final de la temporada depenent de si mateix per assolir l’ascens. Gràcies a una espectacular remuntada a la segona volta en què només han perdut un partit, l’equip de Joan Costa és segon a la classificació del grup 1 del campionat de Barcelona per darrere del Montgat i empatat amb el Regina Carmeli, però amb millor average. Els dos primers classificats pugen directament a Tercera Catalana i si l’Alella no falla en els tres partits que li resten al tancament d’aquest número, recuperarà la categoria un any després d’haver-la perdut.

FUTBOL SALA

L’Alella FS puja a Primera Catalana

CAMINADA DELS TRES POBLES

Arriba la XIV edició

BÀSQUET

Laia Conesa guanya la Minicopa amb el Sant Adrià

El Bàsquet Alella té l’ascens a tocar

ESPORTS

CEDI

DA

CEDI

DA

66

67

En una temporada molt similar a l’anterior, el sènior masculí del Vòlei Alella ha tornat a ser un dels millors equips de la segona fase de la competició després d’haver-se quedat a les portes de la lligueta d’ascens. Els alellencs es van assegurar la continuïtat a Primera Catalana per la via ràpida a l’inici de la fase de perma-nència guanyant els deu primers partits i poden afrontar el final de temporada amb total tranquil·litat.

El Club d’Atletisme Serra Marina d’Alella ha arribat aquest any 2019 al trentè aniversari de la fundació. Per celebrar-ho, el club va organit-zar una cursa popular i solidària el diumenge 28 d’abril que recorria vinyes, boscos i corriols d’Alella. Amb el lema “Camines o corres?”, la intenció del club era convidar tots els alellencs a participar-hi independentment de les seves condicions i, de passada, recaptar di-ners per a l’escolarització d’infants al Senegal mitjançant l’associació Weltare Africa. Després de travessar la línia de meta, els participants van rebre una samarreta commemorativa i altres obsequis i es va fer una botifarrada de celebració.

VÒLEI

El Vòlei Alella s’assegura la permanència a Primera Catalana

Alella va tornar a ser escenari el diumenge 24 de març de la cursa Taymory Xtrem Alella, que forma part del circuit de Xtrail Series. Aproximadament mig miler d’atletes de tots els nivells van córrer la prova en algun dels seus tres recorreguts. En la cursa Xtrem, de 22 km, es va imposar Santi Peña en categoria masculina i Sílvia Roca en la femenina. En la Trail, de 15 km, Jordi Coll i Míriam Mo-reno van ser els primers a creuar la meta. I en la més curta (Short), de 6 km, els vencedors van ser Kitu Vergés i Marta Llavina.

CURSA XTRAIL

Més de 500 persones participen en la V edició

ATLETISME

El Club Serra Marina celebra els 30 anys amb una cursa solidària

ESPORTS

ÀLEX MILLÁN disputa de nou aquest any la European Talent Cup de motociclisme. En la primera prova a Portugal, no va acabar la primera cursa i va ser novè en la segona.

MAX SERRA va començar la temporada amb molt bon peu acabant segon al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, primera cita puntuable de la Copa Catalana de Trial.

ALEXANDER CASAS va ser el millor clas-sificat (532è) de l’expedició de quatre corre-dors del Club Serra Marina Alella que van acabar la Marató de Barcelona el 10 de març.

GUIFRÉ SUERO és el màxim golejador, amb una cinquantena de gols, de l’Aleví A de l’Alella FS, que es troba a només un pas de l’ascens de categoria.

DAVID LOZANO i HUGO GIL són els por-ters del Cadet de l’Alella CF. Gràcies a ser els menys golejats del campionat, l’equip ha arribat segon i amb opcions de ser campió al tram final de lliga.

P R O TA G O N I S T E S

CEDI

DA

Papers de viD O A L E L L A · E N O T U R I S M E · G A S T R O N O M I A · C U LT U R A

Regala una

subscripció a Papers

de vi!

Fes efectiva la teva subscripció a www.papersdevi.cat/subcripcioPROMOCIÓ VÀLIDA FINS A EXHAURIR EXISTÈNCIES

www.papersdevi.cat

SUBSCRIU-TE!Per només 9 euros rebràs Papers de vi a casa teva durant un any i, amb el primer nú-mero, una ampolla de vi DO Alella de regal. O, si ho prefereixes, per 18 euros, la rebràs durant dos anys i, amb el primer número, la Guia d’Enoturisme de la DO Alella de regal.

68 93 540 14 65 · 656 29 38 24 · www.arrel.com

M É S D E 4 0 A N Y S A L T E U C O S T A T

Assessorament legal · Gestió immobiliària · Compra-venda · Lloguers