alella Núm. 358Gener-febrer2019any 59

3,50 €

Anàlisi de l’actualitat política, el procés i el panorama preelectoral

Crònica del mandat municipal que s’acaba amb les properes eleccions

La fauna menys coneguda del Parc de la Serralada Litoral

L’aprovació del pla parcial de la Serreta i el Pla suscita la polèmica

2

NOU TREN DE RENTAT, MÉS SUAU I MÉS EFICIENT!

3

01 Coberta La foto de la coberta, feta amb la càmera fotogràfica del dron de Jordi Bertran des d’uns 100 metres d’alçada mostra en una mateixa imatge els àmbits ur-banístics de la Serreta i el Pla, dels quals parlem abastament al dossier central.

05 Cartes al director

07 Del poble

10 Actualitat• Un judici d’Estat abans de

les eleccions.

• Crònica del darrer mandat.

16 L’associacióde veïns• Entrevista amb l’Associació

de Veïns de Can Teixidor 2016.

19 Què fa...• Marta Delmont.

26 Cultura• La fauna menys coneguda

del Parc de la Serralada Litoral.

• Em va fer cabosanroque.• El dia que va morir

Christopher Lee, relat guanyador del premi de contes Alella a Guida Alzina.

• Els molins de can Sors i can Jonch.

34 Personatge• Paquita Gràcia

39 Dossier• La Serreta, a l’ull de

l’huracà.

45 Arrels• La llei 11/2017 de reparació

de les víctimes del franquisme.

47 La DO avui• Un projecte 100% natural i

‘Talcomraja’.

50 Vitivinícoles• Jordi Ferran, propietari de la

vinateria Xarel·lo.

53 Magazín

60 Esports• Entrevista amb Marc

Cucurella, jugador de primera divisió

• Entrevista amb Llorenç Maza, que vol reactivar el club d’escacs d’Alella.

• Breus.

La Serreta, aprovació polèmica

A tres mesos i escaig de les eleccions municipals, el passat dia 7 de febrer, el govern municipal d’ERC-Sumem per Alella va aprovar inicialment el pla parcial de la Serreta i el Pla. Aquest pla parcial és una de les principals actuacions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El POUM és el document de planejament urba-nístic vigent a Alella i, després de 10 anys d’estudi, va ser aprovat l’any 2014 amb el vot a favor de tots els regidors del ple municipal, amb una sola abstenció i cap vot en contra.

Un cop aprovat el POUM, algunes de les seves propostes d’ordenació van ser objecte de recurs per part dels propietaris del sòl. És el cas dels plans de millora urbana de la Crison-Can Bragulat-Can Viló (PMU 3), Can Manyé (PMU 6) i la Gaietana-carrer de Lleida (PMU 7), que han estat declarats nuls pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara, l’Ajuntament haurà de promoure’n les modificacions oportunes. En canvi, el pla parcial de la Serreta i el Pla no va ser objecte de cap recurs en el seu moment. En les pàgines d’aquest número publiquem un ampli reportatge que ens pot ajudar a entendre’n la complexitat.

A grans trets, si s’acompleix aquest pla, en el sector de la Serreta es construiran fins a 198 nous habitatges, gairebé la meitat dels quals seran de protecció oficial. Aquest és el gran caramel de l’operació, dotar Alella de prop de 90 nous habitatges socials de lloguer que en bona part poden ser destinats a joves en edat d’emancipació i a la població envellida. I pel que fa al sector del Pla passaria a propietat municipal a punt per esdevenir una gran zona esportiva a l’aire lliure. A l’altre cantó de la balança hi trobem una nova pèrdua irreparable de terrenys agrícoles i vinyes, en una època en què tots ens hem esforçat per recuperar i posar en valor el que ens resta de paisatge agrícola i la vinya com a símbol de identitat col·lectiva.

Alguns veïns, a més, temen la pèrdua de tranquil·litat i que es compliqui el trànsit de la zona.

Sorgeixen, doncs, diferents interrogants. Vegem-ne alguns: És just el preu a pagar per obtenir l’habitatge social que necessitem? Necessita el nostre poble destinar cinc hectàrees a equipaments esportius? Som a temps de modificar aquestes previsions? Quines són les alternatives i quin cost i efectes tindrien?

Per tot plegat no se li pot treure la raó a l’alcalde i responsable de l’àrea d’Urbanisme quan manifesta que s’està complint un acord llargament planificat i consensuat per àmplia majoria. Però vista la inquietud suscitada recentment entre veïns i partits polítics, tal vegada no seria forassenyat, ara que tenim a tocar les eleccions municipals, d’incloure aquesta qüestió en el debat i que cadascuna de les opcions que es presentin faci la seva proposta. I, finalment, que el nou consistori que haurà obtingut la confiança dels electors sigui qui encarrili definitivament aquest tema.

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL

4

La Diputació de Barcelona inverteix en projectes, serveis i equipaments educatius per a garantir el creixement personal i l’èxit educatiu.

Connectem la ciutadania amb l’educació

molt més del que t’imagines

www.diba.cat /connectemDescobreix-ho a:

5

CONSTRUIR O DESTRUIR

Tinc un veí que arrenca tots els llaços grocs que penjo al voltant de casa meva. No entenc aquest odi que tenen les persones que no es-tan a favor de la independència cap a tot allò que sigui de color groc. Els tribunals d’una co-lla de països europeus ja han demostrat que els nostres presos polítics estan tancats a la garjola de manera totalment injusta. Jo no tinc edat ni forces per anar a gaire manifestacions, però poso el meu granet de sorra en suport seu po-sant llaços grocs als fanals o altres llocs. Trobo que no fan mal a ningú; és més, fan bonic i tot. Jo hi he parlat, amb el meu veí. Em diu que tant dret tinc jo a posar els llaços com ell a treure’ls. Però penso que no té raó. Ell, si vol, que en posi un de verd o de vermell o del color que vulgui. Però jo construeixo i ell destrueix. Em sembla que és molt diferent.

Maria Lluïsa

MANCA DE CONSCIÈNCIA

He llegit altres cartes semblants en aquesta re-vista. Però avui no me’n puc estar d’enviar-ne una de meva al director per donar a conèixer el que m’ha passat fa tan sols una estona. He anat a tirar les escombraries; com gairebé sem-pre, duia tres o quatre bosses amb diferents

tipus de residus, cadascun per al seu conteni-dor. Quan he obert el contenidor d’orgànica m’ha sorprès trobar-hi un munt de joguines velles. Coses així em passen sovint i em provo-quen tristor, però quan encara tenia la tapa del contenidor oberta i em mirava el desastre, apa-reix una veïna i em diu “espera, no tanquis”. Li aguanto la tapa oberta perquè pugui llençar la seva bossa i... endevina, senyor director? Una bossa d’escombraries blava amb tota mena de residus barrejats a dins, incloses ampolles de vidre. M’he permès dir-li (educadament, és la meva veïna i hi tinc bona relació) que aquell contenidor és d’orgànica, que si no vol reciclar, al menys, que ho llenci tot al rebuig. I m’ha contestat “ja pago prou d’escombraries perquè algú es forri, encara voldran que els faci jo la feina!”. No he gosat contestar-li...Aquesta noia té dues filles. Quin planeta deixarem a aquesta canalla? Quina concepció té aquesta família de les coses, que es pensa que la responsabilitat de tenir cura del medi ambient és d’algú altre? El mes preocupant és que tant ella com la seva parella són persones cultes, formades. No és una qüestió de diners, és una qüestió de consciència. Els meus fills saben perfectament quin residu va a cada con-tenidor i tenen molt clar per què és important separar la brossa. Per raons òbvies, m’estimo més signar aquesta carta amb un pseudònim.

Una alellenca ecologista

CARTES

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLAEduard Serra i Güell, 2 - 08328 Alellarevista.alella@gmail.comwww.revistaalella.cat

Director: Ramon Ruiz BruySots-director: Eudald SerraRedactor en cap: Òscar Pallarès

Redactors: Albert Alabau, Ramon Anglada, Àlex Asensio, Laia de Bobes, Gisela Ferrer, Queralt Morros, Carla Riverola, Albert Sánchez, Eva Vicens i Pep Vidal

Col·laboradors: Agnès Céspedes, Montse Donada, Jordi Farrús, Quico Lluch, Daniel Montes, Joan Oliveras, Jordi Prat, Laura Ruiz, Keco Santos i Toni Marí

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)Subscripcions: www.revistaalella.cat/subscripcioCorrecció: Martí CrespoDisseny gràfic i maquetació: Josep PuigProducció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Keco Santos

Cartes al director

Departament de la Presidència

6

D’aquí a pocs dies trobareu, als punts de distribució habituals, el número 57 de ‘Papers de vi’

Agermanem els vins del Llenguadoc i els d’Alella i fem l’entrevista comiat a Andreu Francisco, president del Consorci DO Alella.

Entrevista amb Carme Casacuberta, alellenca

que triomfa amb els seus vins a l’Empordà

Tast vertical de blancs amb fusta de Can Roda i Bouquet d’Alella

Tot resseguint La Ruta del Vi DO Alella visitem Alta Alella, la vermuteria Xavi Estrany i el restaurant Can Cabús

ALELLA DENOMINACIÓ D’ORIGEN

CLARETel nou vi de Papers de vi

-

-

www.papersdevi.cat

7

DEL POBLE

Mor Josep Maria Ullod, la veu de Perry MasonJosep Maria Ullod, un personatge molt estimat pels alellencs, va morir l’1 de gener. Va ser fundador del Club de Bàsquet Alella el 1985 i en va ser l’ànima durant molts anys. De fet, el va presidir des del principi fins al 2006. Ullod va ser una persona molt respectada en el món del doblatge. El seu primer paper va ser el de Brian Dennehy interpretant el xèrif Teasle de la mítica pel·lícula de l’any 1982 Acorralado. Va dirigir els doblatges d’un bon nombre de sèries de TV3 (Dancing Days, Veïns, etc.) i va doblar actors com Donald Suther-land, George C. Scott, Paul Sorvino i Gene Hackman. Però la seva veu va especial-ment associada a la de l’actor canadenc Raymond Burr, protagonista de sèries tan populars com Perry Mason i Ironside.

Estudi per reduir l’accidentalitat a la carretera del MasnouLa Diputació de Barcelona ha posat en marxa un estudi per reduir l’accidentalitat i pacificar el trànsit a la carretera BP-5002 a l’altura d’Alella i el Masnou, per on circulen més de 16.000 vehicles el dia. Una de les primeres actuacions ha estat la construcció d’una rotonda amb semàfor al carrer Rosa Sensat del Masnou. Però també es preveuen uns altres aspectes d’actuació, com nous passos de vianants, barreres a les voreres i la prohibició de girar a l’esquerra per accedir al port des de la N-II, obligant a fer el canvi de sentit a la rotonda.

Un 2018 amb un 6,76% menys d’atur al MaresmeEl Maresme va tancar l’any 2018 amb un descens interanual de l’atur del 6,75%. Tot i les bones dades, els últims mesos han estat marcats per un fenomen: la feminització de la desocupació. Així com el desem-bre del 2017 el percentatge de dones demandants de feina represen-tava el 56,09% del total d’inscripcions al Servei d’Ocupació, aquest 2018 s’ha elevat al 57,25%. De les 25.262 persones que, oficialment, consten com a aturades, 14.464 són dones, una xifra que en valors interanuals ha disminuït un 4,81% respecte al descens del 9,22% regis-trat entre el col·lectiu masculí.

L’alellenc Esteve Riambau dirigeix una sèrie sobre la història del cinema catalàL’alellenc Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, dirigeix juntament amb Àlex Gorina una sèrie documental que relata la història del cinema a Catalunya des dels seus inicis el 1896 fins al 1950. La docusèrie, amb el nom de La gran il·lusió, és realitzada per Mai Balaguer i produïda per TV3 i l’ICEC-Filmoteca. Es tracta d’un relat intermitent del cinema català, format per set capitols i que es va estrenar el 7 de gener a TV3.

Ajuts al lloguer de fins a 900 euros per a jovesL’ajuntament ha convocat ajuts al lloguer de fins a 900 euros per a jo-ves. Hi poden accedir les persones menors de 36 anys, empadronades a Alella i que formalitzin un contracte de lloguer durant aquest any de fins a 900 euros. Els ajuts equivalen a una mensualitat del primer mes de lloguer i per beneficiar-se’n s’han de tenir uns ingressos inferiors a 22.365,42 euros, quan el sol·licitant és un sol membre, o afegir-hi 7.455,14 euros per a cada membre addicional.

El parc de Can Sors canvia d’imatgeL’espai públic, un dels pocs del municipi pendents de condicionar, ha estrenat recentment nova jardinera, mobiliari urbà, jocs infantils i mòduls per fer activitats físiques. Situat entre els carrers del Masnou i Mediterrània, és una de les zones verdes més grans del poble i un dels escenaris habituals del Festival d’Estiu, però fins ara només hi havia uns bancs i una font. Ara la reforma, que ha costat més de 60.000 euros, permetrà que sigui un espai compartit per grans i petits, amb zona de jocs i àrea biosaludable per practicar exercicis suaus a l’aire lliure. CE

DIDA

CEDI

DA

CEDI

DA

CEDI

DA

La nova rotonda de la carretera, a l’alçada de l’Insitut del Masnou.

8

DEL POBLE

L’Escola Fabra crea una revista digitalPares i mares ja tenen una nova publicació per llegir amb els fills: el Fabra Magazine. És la revista digital que ha creat l’Escola Fabra i que el clauste de professors proposa que serveixi perquè els nens llegeixin en família. Arribarà al correu electrònic dels pares cada mes i, segons

l’equip directiu, és una publicació per “comunicar d’una forma suggerent i proposa les reflexions i es-deveniments que van tenint lloc a l’escola”. “Volem do-nar l’oportunitat a l’alumnat que siguin actors i creadors de la informació i no només espectadors”, afegeix el centre. La revista vol ser una “eina d’aprenentatge” per fomentar la participació en la vida de l’escola.

Procés participatiu per decidir el Cap de Setmana JoveLa Regidoria d’Adolescència i Joventut ha cridat el jovent del poble a dir-hi la seva en l’elaboració del programa del Cap de Setmana Jove, que enguany està previst per als dies 26, 27 i 28 de juliol. L’objectiu d’aquest procés participatiu, batejat com a “Connecta’t al Capde”, és elaborar una programació adaptada a les demandes dels joves i impli-car-los en l’organització de les activitats.

Alella se suma a l’Any FabraL’ajuntament es va sumar a la commemoració de l’Any Fabra acollint l’exposició Pompeu Fabra. Una llengua completa. Es tracta d’una mostra itinerant, que es va poder veure a Can Lleonart, creada per la Direcció General de Política Lingüística i gestionada pels serveis territo-rials de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Formava part dels actes commemoratius que des de la Generalitat s’han orga-nitzat per homenatjar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. L’exposició es va poder veure a Can Lleonart del 22 de gener a l’1 de febrer.

‘Ets Alella’, de Narcís Perich, finalista dels premis EnderrockLa revista especialitzada en rock que es fa a Catalunya celebra una nova edició dels premis Enderrock i el tema Ets Alella, de Narcís Perich, va figurar entre les deu millors cançons d’autor seleccionades pels lectors de la revista. El tema de l’alellenc ja té un parell d’anys, però no ha estat fins que ha llançat el seu nou disc, Puigdemont, que no l’ha publicat. A la segona fase de votacions, d’entre les deu finalistes, els usuaris van triar les tres cançons que passen a la gran final.

Els Tres Tombs omplen el centre d’Alella de públicDesprés d’una època sense celebrar-se, els Tres Tombs ja tornen a ser tota una tradició a Alella, recuperada pels Trabucaires del Vi. El 27 de gener la festa va tornar a gaudir d’un gran èxit. La jornada va comen-çar a primera hora del matí amb l’esmorzar de traginers, un esmorzar potent i calòric que va congregar molta gent malgrat el fred. Els més menuts van poder gaudir d’una passejada amb poni i, com a novetat d’enguany, les alumnes de la fundació Cavall de Troya van fer una exhi-bició amb cavalls. La jornada va culminar amb la passejada a tres voltes (tres tombs...) de les desenes de cavalls i carruatges congregats.

CEDI

DAQ

UICO

LLU

CH

Un fotograma del videoclip.

Un moment de l’exhibició de la fundació Cavall de Troya.

Foto dels nadons nascuts a Alella l’any 2018Com cada any, convoquem els pares de criatures nascudes durant el 2018 per fer una foto tots plegats que publicarem al proper número de la revista Alella (abril-maig).Data: dissabte 6 d’abrilHora: 12hPunt de trobada: Hotel Arrey

En cas de pluja, la convocatòria tindrà lloc el dissabte 13 d’abril.

9

DEL POBLE

La Policia Local intercepta un vehicle robat al centre del poble i en deté el lladreLa Policia Local d’Alella va aturar i detenir el conductor d’un BMW X3 blau a la carretera BP-5002, just davant d’Alella Vinícola. Va passar el 29 de gener, després que el vehicle fos detectat pel sistema de càmeres de seguretat de Vilanova del Vallès. Segons va explicar el cap de la Policia Local, Josep Antoni Gómez, en declaracions a la revista Alella, el lladre va robar el cotxe a Montornès del Vallès. “Les càme-res lectores de matrícules de Vilanova del Vallès el van detectar. Vam rebre una trucada i ràpidament vam muntar un dispositiu amb els dos vehicles patrulla que hi havia de servei”, va detallar Gómez. Després els agents van aturar l’individu i el van detenir. L’home, que va ser posat a disposició judicial, tenia antecedents per petits delictes, però no per robatori en domicilis.

Diumenges de Vins amb l’Enotast a la renovada Oficina de TurismeCinc anys després de la posada en marxa, l’Enotast canvia de rumb i es posa al dia, reconvertit en Diumenges de Vins, per tal d’atraure més públic. A partir d’ara es farà l’últim diumenge de cada mes per afavorir la fidelització. A més, en cada edició hi haurà un sommelier diferent. El preu s’incrementarà de 7 a 8 euros. Aquesta nova proposta coincideix amb la renovada imatge de l’Oficina de Turisme, que ha estrenat una enoteca. Ara els visitants de l’oficina tindran a l’abast el tast de tres vins (a 2,5 euros la copa) de tres cellers de la DO Alella, que aniran variant periòdicament.

El ple ja es pot veure en vídeoFins ara les sessions plenàries només es podien seguir en àudio, però des del ple de gener també es pot fer en vídeo. Els ciutadans podran seguir l’emissió de l’àudio i la imatge en directe i, si ho volen recuperar més tard, ho podran fer a la carta amb el document acta en format electrònic. Així, a partir d’ara les actes dels plens consta-ran d’una part escrita, que correspondrà als acords, mentre que les intervencions dels regidors i el debat de cada punt de l’ordre del dia apareixerà enregistrat i indexat en vídeo. D’aquest nou sistema, se n’ha encarregat l’empresa Servicios Microinformática SA (SEMIC), per un import de 1.217 euros mensuals durant 48 mesos.

Llum verd als pressupostosAmb l’únic vot favorable del govern, el ple de novembre va donar llum verd definitiva als pressupostos d’aquest 2019. Els comptes ascendeixen a 13.093.207 euros, una reducció del 6,6% respec-te als del 2018. Són els mateixos que es van presentar només un mes abans, perquè l’executiu d’Andreu Francisco va desestimar les al·legacions presentades per la CUP, que demanava la dotació de partides per a la compra d’un banc de terres, habitatge social de lloguer, adquisició d’un fons documental i millores a l’avinguda Doctor Homs. L’aprovació definitiva del pressupost, doncs, només va comptar amb el vot favorable d’ERC, mentre que el PSC es va abstenir i la resta de l’oposició (Gd’A, PDECat i la CUP –el PP no ha designat regidor des de la marxa d’Annerose Bloss–) hi va votar en contra, al·legant que calien més recursos per a la Policia Local.

El ple, contra el “bloqueig” del Tribunal ConstitucionalEl ple va aprovar una moció per denunciar el “bloqueig” del Tri-bunal Constitucional en la tramitació dels recursos del líders inde-pendentistes empresonats. Com que la presentació d’aquest text va coincidir amb la fi de la vaga de fam que van fer alguns presos, la denúncia es va estendre també a uns altres aspectes. Així, els grups van exigir “l’alliberament dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats” i van lamentar la “presó preventiva totalment injustificada que vulnera el dret a la presumpció d’innocència i el dret a la llibertat”. La moció es va aprovar amb els vots favorables d’ERC i el PDECat, que eren els proponents, i la CUP, mentre que Gd’A es va abstenir.

El PDeCat i la CUP retreuen al govern que posi la bandera espanyola a l’ajuntamentEls grups municipals del PDeCAT i Alternativa per Alella-CUP van carregar contra el govern per haver tornat a col·locar la bandera espanyola a l’ajuntament, en compliment d’una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El regidor demòcra-ta, Esteve Garcia-Ossorio, va mostrar el seu “desencís” per aquesta decisió i va lamentar que el govern no ho consultés amb la resta de grups. Per la seva banda, Oriol Font, de la CUP, va assegurar que havia estat una decisió “unilateral” que li causava “profunda tristesa”. “El govern d’ERC ha acatat acríticament la sentència”, va afegir. L’alcalde Andreu Francisco va admetre que ho hauria d’ha-ver comunicat als partits, però es va defensar al·legant que el go-vern “no ha fet res que sigui diferent d’allò que han fet la resta d’ajuntaments catalans en la mateixa situació”. “La llei de banderes, en agradi més o menys, diu el que diu i la bandera espanyola ha d’onejar a l’ajuntament. És evident que a mi tampoc m’agrada”, va concloure l’alcalde, que el 2012 va decidir retirar-la.

DEL PLE

CED

IDA

CED

IDA

Primera edició dels Diumenges de Vins. Nova imatge de l’Oficina de Turisme.

10

Un judici d’Estat abans de les eleccionsEl 12 de febrer va començar al Tribunal Suprem el judici contra el Govern de la Generalitat i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural per l’organització del referèndum d’autodeterminació. Amb la política judicialitzada, la seva incidència sobre les generals del mes d’abril i les municipals de maig és encara una incògnita.

ÀLEX ASENSIO El passat 12 de febrer va començar al Tribu-nal Suprem el judici contra els membres del Govern de la Generalitat deposat per l’aplica-ció de l’article 155 de la Constitució, acusats dels delictes de rebel·lió, sedició, malversació i pertinença a organització criminal per l’or-ganització del referèndum d’autodetermina-ció de l’1 d’octubre de 2017.

Després d’un any i mig de presó preven-tiva, els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el vicepresident Oriol Junqueras i cinc consellers més del PDeCAT (Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull) i d’ERC (Raül Romeva i Dolors Bassa) s’enfronten a peti-cions de la Fiscalia que sumen 177 anys de condemna.

La seva destitució, detenció i processa-ment viola la immunitat parlamentària dels

aforats i vulnera el dret de representació po-lítica dels seus electors, la qual cosa atempta contra els principis i garanties del sistema democràtic. Per fer-los costat i mostrar el seu suport als drets i llibertats fonamentals, més de 400 alcaldes es van aplegar el passat 10 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. A la mateixa hora, milers de mani-festants convocats per Cs, PP i Vox clamaven a Madrid “contra les cessions” a Catalunya i exigien noves eleccions generals.

Visita a LledonersAmb anterioritat, el 28 de desembre, l’al-calde d’Alella, Andreu Francisco, va visitar Junqueras i Romeva al centre penitenciari de Lledoners. “Vam parlar de la seva situa-ció personal, de l’estratègia política i dels deures a fer”. La trobada va durar una hora. “Sorprèn la fortalesa interior que demostren

i com tenen perfectament interioritzat que els esperen 4 o 5 anys de captiveri abans no es pronunciï el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg”. I mentrestant? “Els agradaria que el temps que s’hi estiguin a dins almenys serveixi per sumar més persones a la causa de la república i per projectar al món el cas català”.

Viatges a Suïssa i BèlgicaCoincidint amb l’inici de la fase oral del ju-dici, els partits i diverses organitzacions in-dependentistes van anunciar una campanya internacional per denunciar la politització de la justícia espanyola. En aquest context, Francisco es desplaçarà el 7 de març a Gi-nebra amb altres alcaldes republicans per participar en un acte que estarà presidit per la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira.

El 25 de gener, Francisco va viatjar a Brussel·les com a membre de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independèn-cia (AMI) per entrevistar-se amb el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Co-mín, Lluís Puig i Meritxell Serret. “Nosaltres volíem escoltar el parer de l’exili i ells volien prendre el pols als municipis i saber com res-pira el país davant del judici, i fins on està disposat a arribar”, explica.

També es va parlar d’unitat d’acció. “Sem-bla poc, però feia temps que no es produïa”. Francisco admet que “la celebració del con-sell de ministres a Barcelona del 21 de desem-bre va ser un sever toc d’atenció. Si no hi ha horitzó es produeix el caos, i llavors guanyen ells”, reflexiona.

Esteve Garcia-Ossorio en fa la mateixa lectura. El 24 de gener, Junts per Alella va or-ganitzar una trobada amb Míriam Nogueras al celler d’Alella Vinícola. La vicepresidenta del PDeCAT va fer una crida a “fer xarxa des-prés d’un temps en què cadascú ha anat a la seva”, la qual cosa ha provocat que molta gent estigui “desorientada”.

La bandera pirata va onejar al terrat de l’Ajuntament, el dia 1 de febrer.

RRB

ACTUALITAT

11

ACTUALITAT

Pressupostos i relator A Waterloo no es va abordar la qüestió dels pressupostos, però després de la suspensió oficial de les converses amb l’Estat espanyol i del rebuig a la figura del relator, l’alcalde ad-voca per presentar una esmena a la totalitat. “Vista la involució del PSOE, jo també sóc del parer que no s’han d’avalar”, sosté.

Nogueras va defensar la mateixa tesi. “A Madrid no saben pactar perquè des de la seva mentalitat negociar sempre és perdre. S’han assegut a taula, però no hi ha diàleg sincer”, va afirmar. La diputada al Congrés va fer autocrítica –“fins ara hem estat la puta del PSOE”, va reconèixer– i va apostar per fer “una política agosarada i sense comple-xes”. “Els nostres vots valen molt. Tenim 17 diputats i tenim el mandat de dos milions de persones que no volen seguir formant part d’Espanya. De cada 100 euros pressupostats en infraestructures a Catalunya només se n’executen 23 i dels 1.700 milions d’euros d’inversió previstos només se’n podran lici-tar 221. De debò que tot això que hem lluitat només val 221 milions?”, va inquirir.

Vaga i calçotsDes del carrer i la societat civil, ANC, Òmnium i CDR re-butgen la via auto-nomista i reclamen que es faci efectiu el mandat de l’1 d’octubre de 2017. El 21 de desembre es van mobilitzar contra la reunió del consell de ministres sota la consigna de Tombem el règim. L’1 de febrer, els seus simpatitzants van acomiadar els

presos al llarg del seu recorregut per Cata-lunya en el seu trasllat cap a Soto del Real i Alcalá Meco, i el 21 de febrer van secundar la vaga general per denunciar el “judici farsa” i reivindicar que L’autodeterminació no és

delicte. Els CDR no reconeixen la justícia espanyola –per això el 4 de febrer van tor-nar a empastifar els jutjats de Mataró amb el lema Justícia de merda– i sostenen que “la millor manera d’aturar l’economia és no generar-la”.

A nivell local, el CDR d’Alella va organit-zar el 24 de febrer la segona Calçotada per

la República per recaptar diners per a la cai-xa de resistència. L’acte va comptar amb la presència de la filla del conseller de Cultura a l’exili, Alba Puig, i de l’activista cultural Liz Castro.

La bandera espanyola, per imperatiuEl 8 de gener, l’Ajuntament va reposar el mas-teler i la bandera estelada al pati de can Lle-onart. Però no van durar gaire. La matinada del 19 al 20 de gener, un parell d’individus van sacsejar el pal violentament fins a vin-

clar-lo. En aquests moments s’analitzen les imatges gravades per les càmeres de segu-retat amb l’objectiu d’identificar-ne els au-tors. Mentrestant s’hi ha instal·lat una nova columna més alta i robusta, i s’ha procedit a tancar el recinte cada vespre per dificultar l’acció dels brètols.

L’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, va visitar el president Puigdemont a Waterloo.

Míriam Nogueras, diputada del PDeCAT a Madrid, va fer costat a Esteve Garcia-Ossorio.

L’ANC d’Alella va omplir dos autocars amb 108 persones per assistir a la manifestació del 16 de febrer de suport als presos polítics.

CEDI

DAÀL

EX A

SEN

SIO

CEDI

DA

Els atacs reiterats contra l’estelada de can Lleonart contrasten amb la reposició de l’ensenya d’Espanya, en compliment del mandat judicial.

CEDI

DARR

B

12

Simultàniament, el 28 de gener va tornar a onejar el pavelló espanyol al terrat de l’Ajun-tament. Ho feia “per imperatiu legal”, a partir de la notificació de la sentència dictada pel Tribunal Superior el passat 25 de juliol i de l’amenaça de sanció econòmica. Al ple muni-cipal de l’1 de febrer, el regidor d’Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font, va expressar la seva “tristesa profunda” per aquesta “decisió gens encertada” i va acusar el govern d’ERC-Sumem per Alella d’“acatar sense resistir” i sense consultar-ho prèviament a la resta de grups. Font va advertir que “el conflicte sobrepassa el ple” i va reclamar una “res-posta digna” consensuada “amb les moltes persones i entitats disposades a assumir les conseqüències de dissentir”. També el por-taveu del PDeCAT, Esteve Garcia-Ossorio, es va mostrar “decebut” per la resposta i es va oferir a “buscar solucions” perquè “en aquests temes sempre estarem al costat de l’alcalde”.

Francisco va explicar que la bandera es va retirar l’any 2012 per decisió seva, “i no del ple”, i va aclarir que “l’únic responsable del compliment de la sentència sóc jo”. “M’agradi o no, ho assumeixo”, va apuntar, després de precisar que “no fem res que no hagi cap altre ajuntament en aquestes circumstàncies”.

I mentre a la sala de plens es mantenia aquest debat, algú va pujar al terrat de l’edi-fici i va substituir la bandera espanyola per la bandera pirata amb el crani i les tíbies cre-uades. Ràpidament, l’exregidor del PP Javier Berzosa ho va posar en coneixement de la Policia Local, “que té l’obligació i l’oportunitat d’aclarir els fets immediatament i deixar clar al veïns d’Alella que no és una policia políti-ca”, sota l’amenaça d’una denúncia per preva-ricació. Berzosa atribueix la sostracció a “al-gun funcionari o regidor amb clau de l’edifici i accés al sistema de seguretat” mitjançant la seva empremta digital. En canvi, l’alcalde ho desmenteix: “Es tracta d’una sortida d’emer-gència que està permanentment accessible, sense cap sistema interior de bloqueig ”.

Ràtzies nocturnesCoincidint amb l’inici del judici al Suprem, unes setanta persones es van concentrar el 12 de febrer davant de l’Ajuntament per expres-sar el seu suport als encausats. Aquell dia, el centre del poble es va llevar replet de llaços grocs. Poc després, Berzosa es congratula-va perquè “Alella vuelve a amanecer limpia

de plásticos y propaganda separatista” en referència a l’última operació de neteja duta a terme fins ara pels Segadors del Maresme. Berzosa ironitzava sobre el fet que “el vent ciutadà s’ha endut una altra pancarta procol-pista” en al·lusió a la que hi havia a la façana de l’Ajuntament. L’exregidor il·lustrava el seu comentari amb una imatge del botí de guerra exposat en un garatge en què hi apareix apar-

cada la motocicleta de l’activista ultradretà Santiago Pulido.

Amb la incursió nocturna del 15 de febrer, ja són almenys cinc les accions protagonitza-des pels Segadors del Maresme a Alella des de principis d’any en el marc de les autode-nominades operacions Republiqueta (24 de desembre), Tornem amb força (8 de gener), Ni què república (11 de gener) i Huracà (10 de febrer).

Nous candidatsA menys de tres mesos per a les eleccions, Francisco considera que “als partits espa-nyolistes els interessa la confrontació perquè els seus votants es mostren més passius a les municipals” i pronostica que “veurem com es polaritza la campanya a nivell general a mida que s’acosti la data”. A més de Cs, Francis-co no descarta que el PP presenti “una llista fantasma per rascar vots a la Diputació” i que també ho faci Vox, com ha deixat entreveu-re Berzosa. Per estratègia electoral, el partit d’ultradreta no farà públiques les seves can-didatures fins a finals de març. A l’alcalde li sorprèn la “inactivitat” de la resta de compe-

tidors i reconeix que, a la vista del situació, “hem estirat una mica més l’acte de presen-tació de la llista que teníem previst a mitjan febrer”. Per a Francisco, “les campanyes du-ren quatre anys” i veu el seu successor, Marc Almendro, molt ben situat: “Partim de quasi el 50 per cent del vot emès i continuem sent el referent a la política municipal”.

Fins al moment s’han donat a conèixer cinc candidats a l’alcaldia, tots homes. A més d’Almendro, que s’hi va postular el 20 d’octubre, les agrupacions locals de Junts per Catalunya i del PSC van designar els seus alcaldables en sengles assemblees consecu-tives que van tenir lloc el 10 de gener a can Lleonart.

L’agrupació socialista d’Alella, El Masnou i Teià va avalar l’únic candidat que s’hi va presentar. Es tracta de Cristóbal Zueras, un educador social que desenvolupa la seva feina al Consell Comarcal i que prèviament havia treballat a l’Ajuntament d’Alella entre 1998 i 2014, primer com a responsable del Punt d’Informació Juvenil i més endavant com a càrrec de confiança de la regidora de Promo-ció Econòmica, Glòria Mans.

Zueras va confessar que, tot i que resideix al Masnou, ja fa un any i mig que s’hi va oferir perquè “Alella em té el cor robat”. Davant de la militància, el candidat es va definir com una persona “socialista, federalista, euro-peista, internacionalista i, sobretot, muni-cipalista”, i es va comprometre a fer política “des del diàleg, la negociació i el pacte”. El dia del seu bateig, Zueras va ser apadrinat per l’eurodiputat Javi López i la presidenta del PSOE a Brussel·les, Iratxe García, que setmanes més tard va signar amb el PP i Cs la petició conjunta al president del Parlament Europeu per prohibir la conferència de Carles Puigdemont i Quim Torra sobre Catalunya i

el judici sobre el referèndum: un repte per

a la UE. Un cop finalitzat l’acte del PSC, va

ACTUALITAT

El 12 de febrer, el CDR va omplir el poble de llaços grocs.

El 15 de febrer, un grup espanyolista va arrencar de la façana de l’Ajuntament la pancarta a favor dels presos polítics.

Ja hi ha quatre alcaldables proclamats: Marc Almendro (ERC-Sumem per Alella), Cristóbal Zueras (PSC), Esteve Garcia-Ossorio (Junts per Alella) i Xavier Merlos (Avancem Alella).

CEDI

DA

13

començar la reunió de Junts per Catalunya en què els seus afiliats van ratificar per unanimi-tat Esteve Garcia-Ossorio. A més del vistiplau del partit, el candidat compta també amb el suport d’un grup de persones que li fa costat i que col·labora amb ell en la confecció del programa electoral.

Garcia-Ossorio va explicar que “el pas més important és que hem consolidat un grup de treball, la qual cosa no era senzilla des de la posició política que ocupem actualment”, i es va mostrar convençut que “els resultats arribaran”.

Avancem Alella, un pas per davantXavi Merlos és el cap de cartell d’Avancem Alella, l’única formació que ja ha realitzat tres actes públics: la presentació de la candida-tura a Can Lleonart, el 26 de gener, i dues reunions monogràfiques a les antiga Escola Fabra per parlar de seguretat i gent gran, el 8 de febrer, i d’habitatge, el dia 15.

Merlos es dedica al negoci immobiliari, té 54 anys d’edat i en fa 27 que viu al Rost, “amb un breu parèntesi a les Espanyes”. L’alcalda-ble va remarcar que “no som una agrupació d’electors. Som un nou partit i no tenim servi-tuds ni a Mataró, ni a Barcelona, ni a Madrid. Per això no ens mana ningú”, va subratllar.

La posada de llarg va comptar amb la intervenció de vuit persones que exemplifi-quen la transversalitat del projecte pel que fa a edats, perfils professionals i barris de resi-dència. Hi van intervenir la mestra Gemma Guàrdia –que va parlar d’equitat social i de

gènere–, el “jubilat actiu” Santiago Oterino –que va defensar els valors republicans–, l’am-bientòleg Xavier Viu –que va posar l’accent en la petjada ecològica– i la jove Cristina Fer-nández –que va reclamar una “participació real i efectiva, com fan a Suïssa”. El professi-onal del comerç i expert en relacions laborals Miquel Fernández va denunciar l’augment de robatoris a domicilis i va apostar per “coor-dinar les patrulles veïnals amb la Policial Local”. L’especialista en infermeria Maricar-men Salgado va parlar del caràcter “inclusiu” d’Avancem Alella. “Som un partit bilingüe i

fins i tot plurilingüe”, va afirmar; un esperit que el director d’exportacions i inversions Borja Robleda va il·lustrar amb un refrany xinès pronunciat en mandarí: “Si camines sol potser aniràs més ràpid, però si avancem junts arribarem més lluny”.

Enquesta a Gd’AL’empenta d’Avancem contrasta amb el debat intern que viu Gent d’Alella. Després de 12 anys d’aïllament a l’oposició, aquesta agrupa-ció d’electors ha de triar entre plegar o conti-nuar. Per copsar l’opinió del carrer, Gd’A va llançar el 10 de febrer una enquesta anònima a les xarxes socials amb preguntes sobre les opcions de vot, la predilecció dels candidats o els temes que més amoïnen els ciutadans.

La seva portaveu, Mercè Marzo, n’espe-rava recollir unes 300 abans del 20 de febrer “per tenir un bon indicador” i prendre una decisió a l’entorn de l’1 de març. La regidora aclareix que “l’enquesta no és determinant, però ens ajudarà a centrar el debat”. “Perso-nalment, la intuïció em fa decantar pel sí”, aventura, i precisa que “preferiria no encap-çalar la llista i poder ajudar a una altra per-sona, preferentment una noia”.

Intrigues al voltant de la CUPDes del començament, Alternativa per Alella-CUP tenia dues coses clares: que el projecte local de l’esquerra independentista havia de seguir i que Oriol Font no repetiria. “Han estat quatre anys molt intensos que han suposat un gran desgast personal. M’he

buidat i és necessari que algú agafi el testimo-ni”, se sincera Font. I aquest relleu s’anomena Mark Ullod, té 48 anys i és músic i actor: “M’hi poso perquè s’hi ha fet molt bona feina i perquè aquest espai polític no hauria de desaparèi-xer ni caure en mans de persones que no el representen”. Ullod es refereix a la parella for-mada per Domènec Ruiz i Mercè Pomer.

Ruiz té 57 anys i és graduat social. Ja va anar de número 4 a les llistes de l’any 2015, però poc després de les eleccions va abando-nar el grup per discrepàncies amb l’assem-blea. Després de tres anys sense notícies seves, el setembre de 2018 Ruiz va sondejar la possibilitat de fer córrer la llista i posar-se ell de regidor amb la intenció de liderar “una CUP autèntica”. Davant la negativa d’Alter-nativa, Ruiz ha engrescat l’antiga regidora d’ERC Antònia de Gràcia i algunes persones de l’entorn del CDR amb la intenció de fundar un nucli de la CUP al marge d’Alternativa.

El 26 de novembre, la CUP del Maresme i el Barcelonès Nord va oferir una mediació en el conflicte, però Ruiz la va rebutjar. En comptes d’això, el 12 de desembre va plante-jar, sense èxit, la creació d’una coalició elec-toral integrada al 50% pels dos col·lectius. Dos dies després, l’assemblea territorial de la CUP va avalar Alternativa com a “referència d’unitat popular” a Alella. L’acord, pres per unanimitat, va ser impugnat el 24 de desem-bre per tres assemblees locals amb les quals Ruiz hi té relació: Santa Coloma de Grame-net, que no era present el dia 14; Dosrius, que d’entrada se’n va inhibir, i Sant Cebrià de Vallalta, que en principi hi va votar a favor perquè aleshores el seu delegat desconeixia que Ruiz i Pomer s’acabaven de donar d’alta com a militants en aquella població.

Així les coses, l’11 de gener va tenir lloc una nova assemblea territorial de la CUP que instava les parts a una resolució amistosa del contenciós, si bé deixava en mans d’Al-ternativa fer-ho ara o un cop passades de les eleccions. Alternativa va triar la segona opció i va iniciar contactes individuals “amb algunes persones amb ganes de treballar pel municipalisme” amb l’ànim de “crear dinàmi-ques enriquidores i no fratricides”.

Mentrestant, Ruiz va fer dues coses. D’una banda, va demanar a la CUP d’acce-lerar la mediació “per poder compartir el projecte municipal i nacional i concórrer a les eleccions amb una base més àmplia” i, de l’altra, va explorar una nova via. Efecti-vament, el 14 de febrer es va presentar en societat un nou espai polític a l’entorn dels Comuns i la CUP que és fruit d’una quinzena de confluències locals abanderades per les candidatures de Guanyem Badalona, Gua-nyem Cerdanyola i Decidim Ripollet. Ara, sota el patrocini de Gent de Gramenet, Ruiz aspira a obtenir el vistiplau d’aquest movi-ment per muntar una llista que es podria anomenar Guanyem Alella.

Enmig d’aquest clima, Alternativa per Alella-CUP va anar per feina i el 2 de març va convocar l’acte de presentació de Mark Ullod amb l’objectiu de “seguir plantejant propostes en positiu” i de “combatre el bonisme que sovint amaga el dirigisme d’ERC”.

ACTUALITAT

Avancem Alella és reivindica com un partit independent “que parla amb tothom. També amb Ciutadans”.

ÀLEX

ASE

NSI

O

Mark Ullod (a l’esquerra) serà el candidat d’Alternativa per Alella-CUP, mentre Domènec Ruiz perfila una llista sota el nom de Guanyem Alella.

CEDI

DES

14

ACTUALITAT

CARLA RIVEROLA Han passat gairebé quatre anys des que ERC va aconseguir, per primer cop, la majoria ab-soluta a Alella. A les portes de les properes eleccions municipals, que dibuixaran un plenari encara incert, el govern d’Andreu Francisco deixa enrere un mandat marcat pel “progrés” i la “continuïtat” en el bon sentit de la paraula, pels uns, i per la “manca de diàleg” i “l’absolutisme”, pels altres.

Al 2015, ERC va aconseguir 7 dels 13 re-gidors a l’ajuntament. Aquests resultats, una àmplia majoria absoluta, permetien governar amb comoditat, sense necessitat d’haver de pactar amb ningú. Però la mateixa nit elec-toral, Francisco va deixar la porta oberta a governar amb altres formacions, com havia fet fins llavors amb el PSC, per fer un govern d’esquerres més ampli. El pacte va arribar uns dies abans de la constitució del nou ple-nari: Glòria Mans, l’única regidora socialista, s’incorporava a l’equip de govern.

L’alcalde havia estès la proposta a la Al-ternativa per Alella-CUP, que va aconseguir per primer cop un regidor. Però la formació anticapitalista va rebutjar-ho i, des de lla-vors, les relacions amb ERC han tingut diver-sos altibaixos i el partit d’Oriol Font, de fet, ha estat un dels més crítics amb el govern.

Aquest va ser el panorama a l’inici del man-dat: un govern de 8 regidors, format per ERC i el PSC, que donava continuïtat als quatre anys anteriors.

El procés, al centre del debatEl procés independentista fa temps que viu en la política catalana, des de la Generali-tat fins al Parlament de Catalunya. Tot i que també s’ha traslladat en moltes ocasions als municipis catalans (com demostra l’existèn-cia de l’Associació de Municipis per la Inde-pendència, per exemple), ha estat sobretot en l’últim mandat quan més s’ha notat. I Alella no n’ha quedat al marge. Al ple municipal s’han debatut nombroses mocions sobre te-mes supramunicipals i s’ha acordat el suport al procés.

“El moment nacional i el referèndum han marcat aquest mandat”, deia l’alcalde pre-guntat per la revista Alella. No és casualitat que Glòria Mans hi coincideixi. Després que el PSOE donés suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, que suspe-nia l’autonomia catalana, el pacte de govern a Alella va començar a trontollar. La regidora del PSC se’n va desmarcar i va rebutjar la decisió del seu partit, però ERC va decidir posar punt final a una relació que els dos

partits havien qualificat de reeixida. Aquesta ha estat, segurament, la conseqüència més evident que ha tingut el procés independen-tista a Alella.

Tot i així, el procés que encara avui viu Catalunya ha tingut un efecte contrari en al-tres formacions. Encara que tant el PDeCAT com AA-CUP han sigut molt crítics i han do-nat l’esquena al govern en les qüestions del poble, ERC ha trobat la complicitat de les dues formacions en tots els temes indepen-dentistes que s’han debatut.

Qui més ha patit que el procés ocupés una gran part dels plenaris ha estat Gent d’Ale-lla, ambigua i sovint contradictòria en una qüestió en la qual, sent una formació muni-cipalista, no té una posició definida.

L’oposició, d’esquenesPerò més enllà de les qüestions nacionals, al govern li ha costat molt trobar el suport de la resta de partits del consistori. “Alella ha continuat avançant”, diu Francisco per resumir el darrer mandat. Però pràcticament cap grup de l’oposició li dona la raó. Només Mans opina que, tant quan era al govern com després des de fora, “tot allò que s’havia plan-tejat al Pla d’Actuació Municipal a l’inici del mandat s’ha estat complint”.

Crònica del darrer mandatQuatre anys marcats pel “progrés” i la “continuïtat”, segons uns, i per la “manca de diàleg” i “l’absolutisme”, pels altres

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Glòria Mans. Annerose Bloss.

15

ACTUALITAT

Per part de la resta, només retrets al voltant de la “manca de diàleg” del govern i el “me-nysteniment de l’oposició”. “ERC s’ha radica-lizat en la ignorància de les veus de l’oposició i s’ha acomodat en la inèrcia de setze anys de govern que han convertit l’ajuntament en casa seva”, assegura la portaveu de Gd’A, Mercè Marzo. Pel regidor del PDeCAT Este-ve Garcia-Ossorio, el mandat ha estat “una exageració de l’absolutisme respecte a man-dats anteriors, i no s’ha volgut ni escoltar els altres representants del poble”. Oriol Font, d’AA-CUP, el defineix com un “quadrienni conservador, sense cap aposta, cap risc, cap ganes d’anar més enllà de tapar forats i anar passant”.

La mostra més evident de la mala relació política entre els grups del plenari ha estat la incapacitat del govern d’aconseguir el seu suport per als pressupostos. Cap dels quatre comptes generals presentats per Francisco no ha comptat amb el vot favorable de l’opo-sició. El del 2016 va ser aprovat amb l’abs-tenció d’AA-CUP; el 2017 va ser rebutjat per tota l’oposició; el del 2018, igual; i en aquest darrer del 2019 només s’ha aconseguit l’abs-tenció del PSC.

Però més enllà de les crítiques per l’ac-titud del govern, la resta de grups també carreguen contra la gestió. Segons Gd’A, el resultat són “okupacions, robatoris, bunyols urbanístics com Can Calderó, bombolla im-mobiliària a la Serreta, gestió nefasta al nou Casal i abandonament dels Escolapis”. El PDeCAT ha lamentat “l’any i mig d’endarre-riment al Casal” i que el govern desestimés el projecte de la biblioteca, “inclosa al pro-grama d’ERC”. Tot i que Font elogia la “bona feina en la tasca planificadora a Joventut i Serveis Socials”, qualifica de “nefasta” la gestió urbanística.

Però malgrat les crítiques de l’oposició, amb els resultats electorals a la mà, la majoria absoluta d’ERC aquest darrer mandat evi-dencia que la gestió d’Andreu Francisco ha tingut, ara per ara, l’aprovació de la majoria dels alellencs.

Un ple amb entrades i sortidesEls últims quatre anys també han estat mar-cats pels canvis de representants a l’ajunta-ment. La primera a abandonar el ple va ser Annerose Bloss, l’única regidora del PP al municipi. Va deixar l’acta el 19 d’octubre del 2017, al·legant motius personals. Des de lla-vors cap persona l’ha substituïda i la seva cadira ha quedat buida, tot i que fonts de la formació van assegurar poc després a la re-vista Alella que el seu relleu seria imminent.

Cinc mesos més tard, la republicana Isabel Nonell es va jubilar i va abandonar el govern, deixant pas a Marc Almendro, que ja havia estat regidor en l’anterior mandat. La seva entrada es va interpretar en clau electoral, perquè moltes veus l’assenyalaven com a possible relleu d’Andreu Francisco, que ja havia anunciat que no repetiria com a candidat a l’alcaldia. Els rumors es van con-firmar el 21 d’octubre, quan Almendro va ser presentat per ERC com a proper alcaldable a l’Ajuntament d’Alella.

L’obra del mandat: el nou CasalEl desembre del 2015, pocs mesos després de les eleccions municipals, el ple va aprovar l’adjudicació de les obres del nou Casal. El 17 de gener del 2016 es posava la primera pedra del que havia de ser “el projecte de mandat”, en paraules de l’alcalde. El nou Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella, com finalment s’anomenarà, ha d’obrir ben aviat les por-tes, tot i que inicialment estava previst que

les obres duressin un any i mig. Un espai que és resultat de la voluntat i la feina de molts anys i que vol ser un “equipament cultural de referència al poble”. Cinema, teatre i música ompliran la programació d’aquest espai que també acollirà l’entitat del Casal, que va cedir els terrenys perquè el projecte pogués tirar endavant.

Futur incertQueden menys de tres mesos per a les elecci-ons municipals i encara hi ha molts serrells per tancar. Molts partits han presentat ja els seus candidats. Marc Almendro per ERC; Cristóbal Zueras pel PSC; Esteve Garcia-Ossorio per JxCat… Però d’altres encara analizen com s’hi presentaran. És el cas de Gent d’Alella, Ciutadans i el nou partit Avan-cem, el PP i AA-CUP.

Però més enllà de com quedi configurat el nou consistori, tots els regidors d’aquest mandat tenen els seus desitjos. Per l’alcalde, donar “continuïtat a la feina feta i al projecte de poble” desenvolupat per ERC des del 2003. La cap de l’oposició, Mercè Marzo, vol que els propers quatre anys siguin “els de l’esperan-ça, amb més actors que donin més opcions per posar fi a l’absolutisme”. Garcia-Ossorio vol que el ple “torni a ser un lloc de debat i de presa de decisions reals per al bé del poble”. I Font confia que s’aprofiti “l’oportunitat d’in-novar en gestió forestal i agrícola, l’habitatge social o el teixit econòmic local. D’altres, com Mans, que no repetirà com a cap de llista, està convençuda que el procés tornarà a ser el protagonista de les eleccions, “marcades també per tot el que succeeixi en el procés judicial dels presos polítics catalans”.

Molts desitjos i voluntats, però encara un futur incert per als propers quatre anys d’Alella.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Marc Almendro. Isabel Nonell.

16

“Hi som per ajudar la nostra comunitat i el poble d’Alella”

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

GISELA FERRERM. Carme Lucas i M. Amor Minguella són les impulsores de l’Associació de Veïns de Can Teixidor 2016. Presidenta i secretària, respectivament, van decidir el 2016 muntar una associació que representés les preocupa-cions dels veïns de la urbanització. Malgrat que totes dues coincideixen en el fet que el càrrec és simbòlic, perquè d’alguna manera s’ha de constituir, afirmen que a l’hora de treballar “ho fem una mica entre tots i com-partim les feines”.

Qui són, la presidenta i secretària de l’AV de Can Teixidor, més enllà del càrrec?(M. Carme) Jo soc autònoma i em dedico a l’hostaleria. Visc a Alella des del 2005. Es-

tàvem molt bé al centre de Barcelona, però buscàvem alguna cosa a l’exterior i una mica per casualitat vam acabar aquí. Vaig molt al centre, al gimnàs, a cosir a la Friselina, a reunions... tant com puc, perquè com que tinc dos fills els horaris no són fàcils de com-paginar.(M. Amor) Jo ja estic jubilada, afortunada-ment; és a dir, és quan continuo treballant més que mai. Tenia una empresa d’impor-tació i d’exportació de peix i marisc a Mer-cabarna. Fa quinze o setze anys que soc a Alella. Em vaig casar i hi vaig venir perquè el meu marit feia molts anys que hi vivia. La veritat és que al poble hi vaig puntualment: a fer la compra, a Can Lleonart quan hi ha actes, a fer cursets... És un poble tranquil, on

ningú es fica amb ningú, i tothom podem viu-re tranquil·lament, i això és molt important. També a la urbanització. Hi estic molt a gust.

Com sorgeix la vostra implicació amb l’associació?(M. Carme) Jo abans era presidenta de l’As-sociació de Propietaris de Can Teixidor, des del 2012 fins al 2014. No hi havia ningú inte-ressat a ser president i va ser una mica per imposició. Tinc dos nens petits i vaig molt enfeinada. Em van dir que no em donarien gaire feina, però en vaig tenir moltíssima; massa. Ara som un petit grup i funciona molt bé. Qui hi està interessat, doncs els infor-mem, els donem els nostres telèfons mòbils i els passem la informació. No és tan “seriós”,

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Entrevista amb l’Associació de Veïns de Can Teixidor 2016

M. Carme Lucas i M. Amor Minguella, presidenta i secretària de l’Associació de Veïns de Can Teixidor.

17

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

és una cosa molt més “amable”. És més una associació de bons veïns i bons amics. Fun-cionem per a allò que se’ns requereix.(M. Amor) Sí, el que va passar va ser que des-prés de la primera associació que vam tenir, de la qual vam marxar, hi havia alguns veïns que no estaven disposats a continuar-hi per-què no funcionava bé. I, per tant, se sentien una mica desemparats. Així que vam dir: “Si és una cosa petita, anem-ho fent.” Jo soc i ja era la secretària aleshores. Però això perquè les lleis són com són. Realment, on no arribo hi arriba ella, i on no arriba ella hi arribo jo.

Així doncs, ara hi ha dues associacions?Sí, la de propietaris i la de veïns, de la qual formem part ara. Vam tenir unes discrepànci-es molt grans i vam decidir muntar una asso-ciació que realment representés tothom, fos propietari, llogater, amic, gent que hi passa sovint... qualsevol persona que formi part de Can Teixidor. Gent a qui els preocupa la via, els carrers, si estan senyalitzats... Això va ser el 2016, i el 2017 ja va estar registrada a l’ajuntament.

Quin és l’objectiu de l’associació?Bàsicament el que fem és que, quan algú té algun problema o el que sigui, sap que pot acudir a nosaltres i que som molt expeditives en tot, en tots els àmbits. I a l’alcaldia ja ens coneixen des de fa anys, perquè venim de l’altra associació, i perquè els nostres plecs eren molt grans [riuen]. I som molt lluitado-res per la nostra comunitat. Hi som per aju-dar la nostra comunitat, i el poble d’Alella per descomptat. I el poble del Masnou, perquè la nostra urbanització agafa una part de cada poble i hi ha gent d’allà.

Quanta gent sou a l’associació?És una associació oberta. No fem un registre de mail, telèfon... qui vulgui en pot formar part. Tota aquella persona interessada pot ser al grup. Nosaltres som quatre persones, que estem molt a prop, que distribuïm la in-formació a tothom que ens ho demani. Com que, a més, va sortir la nova llei de protecció de dades, no en guardem cap. Simplement informem de reunions, propostes... i ho fem a través de WhatsApp.

Els veïns s’hi impliquen?Si ho fas tu, millor. Ells ens diuen les coses que veuen, parlem entre nosaltres...

Quines són les principals preocupacions dels veïns de Can Teixidor?Actualment estan arreglant carrers. Algu-nes coses s’han quedat a mitges, però ens han promès que ho farien. Per exemple, jo (M. Carme) des que visc aquí tinc el nom del carrer que posa “Gargal” en comptes de “Gre-gal”, i estic reclamant si us plau que canviïn

la placa, fins i tot posant-hi alguna cosa de part nostra... però bé, sembla que amb la regi-dora de Serveix Urbans, l’Ana Fernández, ho tenim bastant lligat. En principi ara hauria d’entrar a pressupost.

I com reben les propostes o demandes que els feu arribar?S’hi implica a vegades. Des que tenim el grup de barris cada vegada més. En cada pressu-post s’intenta que hi entri un barri. Cadascun té les seves coses. Els que estan més amunt tenen coses per fer, i nosaltres som un barri vell que necessita reformes i manteniment. A nosaltres ara ens han fet alguna rotonda nova, perquè teníem un problema de trànsit. Com que són carrers amples, la gent puja a unes velocitats importants i necessitàvem que hi fessin alguna cosa. Ja vam tenir un accident fa anys i no volem que torni a passar i mira, ho hem aconseguit.

Com es treballa amb l’ajuntament?Més o menys una vegada al mes, l’alcalde es reuneix amb totes les associacions. Per això la vam fer, necessitàvem estar consti-tuïts per tenir representació. Tenim un grup de WhatsApp amb els altres grups d’Alella i, quan hi ha alguna cosa important, quedem per posar-ho en comú. Normalment quedem abans de la reunió amb l’alcalde per fer un planning i decidir què volem tirar endavant i, per tant, comentar-ho a l’alcalde. I depenent del que necessitem a vegades també hi ha el cap de policia, alguna consellera...

Bé, vosaltres teniu relació amb dos ajun-taments, no?Sí, tot i que el del Masnou, que és la part més petita, la tenim una mica abandonada última-ment. Però perquè tampoc no hi ha passat res ni cap veí ens ha vingut a dir que l’ajudem i el representem per alguna cosa. I com que no

tenim una llista, no sabem quanta gent és del Masnou, ni qui ho és.

Com és la relació amb les altres associa-cions de veïns?Molt bona. Ens comuniquem entre nosaltres i posem les preocupacions en comú i entre tots parlem de quines coses són més urgents i quines no tant. També ens interessem pels altres barris.

Com està la situació de robatoris a Can Teixidor?Fatal. Però és a tot arreu. També han entrat a casa nostra. Segons els Mossos, saben mol-tes vegades qui són, o quina banda són. És lògic que són les lleis, les que s’han de can-viar; és una cosa a escala estatal. O canviem les lleis o no farem res. I continuaran venint. Però en general està tot el Maresme afectat.

I l’altre gran tema que us va afectar força fa temps són les ocupacions.Actualment no hi ha cap casa ocupada. Allò va ser una cosa puntual en què van ocupar una casa que fa molts anys que estava buida. Va ser arran d’aquell problema que hi va ha-ver amb els gitanos. També hem de dir que, i ja ho hem vist amb dues finques d’aquí, la gent que desocupa una casa perquè se la ven, els propietaris el que fan és: “Surto avui, la tirem a terra.” Mort el gos, s’acaba la ràbia. Tornem a anar al mateix: o canviem les lleis, o no aconseguirem res.

Com viviu el tema de la propera promo-ció de pisos a la Serreta?Molt malament. I, a més, això ho hem fet no-tar a l’alcalde. Aquí ens afectarà i bastant. Vo-len fer passar tot el trànsit per darrere i bai-xar fins a la nacional. Per tant per aquí, que ara és molt tranquil, hi començarà a passar molta gent. Ara ja està col·lapsada la baixada a hores punta, no hi ha qui surti d’aquí... ja és una mica un punt conflictiu. Es diu que faran una rotonda, que faran moltes coses, però no en sabem res. Pel que fa al barri, també ens preocupa el tema dels pisos de protecció oficial. És una manera d’abaixar el nivell de Can Teixidor. Dos-cents pisos, quanta gent representa? Multiplica per tres de mitjana. I dos vehicles per habitatge. Preocupa molt als veïns, i també a la Serreta i a l’escola. Ja d’entrada preocupen les obres. Intentarem que tiri enrere. Just aquesta setmana s’ha obert un grup per veure si hi podem fer al-guna cosa al respecte. Hi ha molts veïns que hi estan en contra, i això s’ha de tenir en compte. Ells ja viuen aquí i no es pot perju-dicar totes aquestes persones. Es podrien fer altres coses també. Alella mateix, que era tot vinya, és una pena però està tota arrencada. Això fa un mal al cor! Tornem a anar a la bombolla de fa uns anys. És preocupant.

“LA NOSTRA ÉS UNA ASSOCIACIÓ AMABLE, DE BONS VEÏNS I BONS AMICS”

“ELS ROBATORIS ENS PREOCUPEN, PERÒ SOM CONSCIENTS QUE TENEN LLOC A TOTA LA COMARCA”

“INTENTAREM ATURAR EL PROJECTE URBANÍSTIC DE LA SERRETA”

18

19

QUÈ FA...

ALBERT ALABAULa Marta Ruiz, més coneguda amb el so-brenom musical de Marta Delmont, és una d’aquelles perles que amaga Alella. Una perla la brillantor de la qual ja fa alguns anys que il·lumina vides amb la seva pro-posta musical. I, a pesar de la seva joven-tut, aquesta noia de preciosa veu i talent immens va de debò.

Germana petita d’un melòman enganxat als discos de Bob Dylan, Neil Young, Tom Petty i més glòries dels 60 i 70, la Marta es va criar escoltant una música ben diferent de la que escolten els seus companys de classe i assistint a concerts des d’una edat tan primerenca com els nou anys.

Tot i que des de ben petita havia volgut ser veterinària, confessa que als dotze anys ja sentia obsessió per la música. La cosa prometia. “Tocava el piano des de petita, però no veia una connexió entre el que to-cava i el que m’agradava. Aleshores vaig co-mençar a tocar la guitarra, a compondre, i se’m va obrir el món. M’he criat aquí i no podria ser qui soc sense la gent amb qui he crescut. Per exemple, quan vaig començar a tocar la guitarra al Ressò, amb el qual he après a entendre la música, a valorar-la i a estimar-la”, explica joiosa la nostra prota-gonista.

I d’Alella al cel. No tenia ni divuit anys quan el mànager de la Joana Serrat, icona catalana de l’Americana feta a casa, la va contactar per Instagram i li va dir que li agradava el que tenia penjat a YouTube. “Vam gravar unes demos… i després vam gravar un disc produït per la Joana Serrat (Silver Blaze, gravat el 2015 i publicat el 2016), i el vam editar en un nou segell creat per ells, Great Canyon Records. Després vaig començar a tocar la guitarra en direc-te al grup de la Joana durant uns dos anys.” Paraules majors, les de la Marta.

La Mansión del RockA través de la Joana va conèixer el Bernat Sánchez, que era el cantant de Mine i guitar-rista de la Joana en directe. Va ser el tècnic de so del seu primer disc. El Bernat la va ajudar a muntar una banda fixa que l’acom-panyaria en directe i a produir i gravar el seu segon disc amb gent com Oriol Romaní (bateria), Pere Joanola (Baix), Max Moscar-di (guitarra), Pannos Papiotis (teclats) i Ca-

tarina Carbonell (violí sintetitzador). Feia temps que tocaven amb la banda al local d’assaig, que alhora és estudi i on pensaven gravar. Finalment, aprofitant que els seus pares eren fora, van decidir gravar a casa seva, a Alella, a la després coneguda com La Mansión del Rock, per on van acabar pas-

sant unes quantes bandes i on es van gravar deu discos en un mes durant l’estiu del 2017.

I ara què?Aquest segon disc, Landlords, que va ser publicat a l’octubre del 2018, ha rebut molt bona acollida de la crítica especialitzada.

Ara fa gira amb aquest disc i, en paral·lel, inicia el grup Pantocrator, un grup més punky, power pop, i prepara un festival a Casa Orlandai, de Barcelona, de temàtica garage.

Mentrestant, continua estudiant música i treballa de professora de música (teoria, piano i cant) a Santa Maria del Pino, que és on va estudiar de petita.

“En aquests moments m’ho replante-jo tot. Continuo component, però no tinc clar on tenen cabuda les noves cançons, si a Pantocrator o al meu projecte en solita-ri. I, sobretot, penso a donar el màxim als concerts que venen aviat. És un gust poder tocar amb la meva banda, em fa molta il-lusió, però com que estic tan ficada en els concerts que hem de fer ara, no puc pensar en un proper disc o en el que vindrà des-prés. El temps ho dirà. Ara em ve de gust deixar-me portar i gaudir del moment. Ah! I tocar algun dia a Alella, que encara no hi he tocat mai”, remata la Marta.

A què esperem? Última trucada per a la Regidoria de Cultura i Festes ;-)

Què fa... Marta Delmont?Fa uns mesos que ha publicat el seu segon disc

CEDI

DA

ESTÀ DE GIRA AMB EL NOU DISC, ESTÀ POSANT EN MARXA UN NOU GRUP I PREPARA UN FESTIVAL GARAGE

20

21

TONI MARÍ / FOTOS: PARC DE LA SERRALADA LITORAL / ARXIUDes del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral us volem parlar de la fauna menys coneguda del nostre parc. I quan diem desconeguda no és perquè la ciència no la co-negui, sinó perquè la immensa majoria dels usuaris del parc la desconeix. I, si no, fem-ne una petita prova: escriviu en un full deu ani-mals que creieu que viuen a la nostra serrala-da. Segur que a la llista hi sortirà la guineu, el porc senglar, l’esquirol, el mussol, la malleren-ga..., i és molt probable que la immensa majoria dels animals de la llista (per no dir tots) siguin vertebrats. Per això, amb aquest petit article, volem donar-vos a conèixer setze dels animals poc coneguts del nostre parc, vuit dels quals són invertebrats i vuit més, vertebrats.

Els invertebrats1. Caragol bové o moro (Helix aspersa): és el mol·lusc terrestre més present al parc. És un animal totalment herbívor que forma part de l’alimentació de molts animals. Tot-hom el coneix, però de segur que no se’n sap la importància que té en la cadena tròfica.2. Cuca de llum (Lampyris noctiluca): és un insecte de l’ordre dels coleòpters –és a dir, del grup dels escarabats– que té la ca-pacitat d’emetre llum a la part final del seu abdomen gràcies a una reacció química. La funció és atraure les femelles que abandonen els nius quan veuen a la foscor la llum que emeten els mascles. Us heu preguntat quant fa que no veieu cuques de llum? La raó és que la contaminació lumínica comporta que les femelles no surtin i no s’aparellin i, en con-

seqüència, la població de caragols augmenta per la desaparició d’un dels seus principals depredadors.3. Aranya de la creu (Araneus diadema-

tus): es tracta d’una de les aranyes mes fàcils d’observar en hàbitats oberts gràcies a la gran creu que presenta a l’opistosoma o abdomen. És una aranya de la família Araneidae, que es caracteritza per fer grans teranyines i po-sar-se al centre a esperar les seves preses. 4. Escolopendra (Scolopendra cingulado-

ra): és un miriàpode (coneguts popularment com a centpeus). És un animal excavador, que prefereix la foscor i els llocs humits com la part inferior dels troncs caiguts i dels llits de fulles. És un caçador oportunista d’inver-tebrats i de petits vertebrats com els rèptils gràcies al seu verí i les seves mandíbules.

La fauna menys coneguda del Parc de la Serralada LitoralToni Marí, responsable del centre de documentació del parc, ens presenta alguns dels animals més desconeguts que viuen al nostre entorn

CULTURA

1

3

2

4

22

CULTURA

5. Escarabat rinoceront (Oryctes nasicor-

nis): és una de les espècies de coleòpter més grans d’Europa (20-50 mm). Té un aspecte característic perquè els mascles posseeixen una banya corbada (10-15 mm) que els dona un aspecte semblant al del cap d’un rinoceront, del qual adopten el nom. La femella també presenta una banya, però de mida molt més petita, sense arribar a superar els 5 mm.6. Esfinx de la calavera (Acherontia atro-

pos): és una papallona nocturna, que fa uns 6 cm des del cap a la punta de la cua, i amb una envergadura d’ales de fins a 13 cm. És un dels lepidòpters més grossos d’Europa. Al tòrax té una figura que s’assembla a una calavera humana, que és el tret característic que li ha donat el nom popular. 7. Papallona de l’arboç (Charaxes jasius):

és una papallona diürna i el lepidòpter més gran

que trobarem al parc. La seva envergadura d’ales és d’entre 65 i 75 mm en els mascles i d’entre 75 i 90 mm en les femelles. Té un aspecte molt característic que permet reconèixer-la amb fa-cilitat: l’anvers és negre amb franges marginals i submarginals i el revers és força acolorit, amb un estampat de taques negres vorejades de blanc sobre un fons roig fosc, a banda de més colors.8. Libèl·lula emperador (Anax impera-

tor): dels odonats, és el més gros d’Europa occidental. Pot superar els 20 cm de llarg i és una gran caçadora perquè pot volar a 200 km/h, té una visió de 360 graus i pot detectar qualsevol moviment en un perímetre de 5 m.

Els vertebrats9. Gripau d’esperons (Pelobates cultri-

pes): és un gripau que, com indica el nom, té com a tret morfològic més característic la

presència d’esperons de grans proporcions a les extremitats posteriors. Aquests esperons els permeten excavar el sòl i obrir-hi galeries. És un gripau que es trobar preferentment en aquells indrets on el sòl és sorrenc o bé en terres poc consistents o esponjoses. Els seus hàbits són crepusculars i nocturns i, llevat de l’època reproductora, és bàsicament terrestre.10. Vidriol (Anguis fragilis): es tracta d’un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot assolir fins a 50 centíme-tres de llargada, tot i que habitualment és més petit. Com passa amb les sargantanes, la seva cua és sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap, i té la capacitat de mutilar-se i desprendre-se’n per escapar-se d’un predador. En aquest darrer cas, quan la cua es regenera no arriba a recuperar les dimensions inicials i sempre queda més curta.

7

5

9

8

6

10

23

CULTURA

11. Dragó rosat (Hemidactylus turcicus):

és, juntament amb el dragó comú, una de les dues espècies de gecònids presents a Cata-lunya. La diferència entre ambdues, a banda que el dragó rosat és més petit que el comú, és que els dragons rosats tenen ungles a tots els dits, mentre que el comú no en té. Totes dues espècies viuen a les esquerdes de les parets dels edificis, en terrenys rocosos i també als troncs dels arbres i les atzavares.12. Serp llisa meridional (Coronella

girondica): és una de les deu espècies de colobres presents a la península Ibèrica. Es distribueix per tota la conca mediterrània occidental, però desapareix ara mateix per la pèrdua dels seus hàbitats naturals. Els trets diferencials de l’espècie són una U marcada a la part superior del cap, un color gris o gris-vermellós a la seva dorsal i unes barres

o taques transversals de color marró fosc o negre. 13. Pica-soques blau (Sitta europea):

aquest ocell és un dels grans desconeguts del parc perquè és difícil de localitzar perquè pas-sa força inadvertit. És una au de fortes ungles que li permeten grimpar amb gran facilitat pels troncs i pels arbres per buscar-hi els in-vertebrats i els fruits dels quals s’alimenta. El plomatge és blau i groc-taronja amb una franja negra al cap, i és present a quasi tot Europa.14. Pardal xarrec (Passer montanus): és un pardal que a primera vista sembla comú, però que té uns colors més vius i no presenta dimorfisme sexual. La taca negra a la galta és un tret característic d’aquesta espècie. El par-dal xarrec prefereix la perifèria de les ciutats i les zones obertes i de règim agrícola.15. Ratapinyada nana (Pipistrellus pyg-

maeus): és la ratapinyada que actualment es pot considerar com l’espècie de quiròpter més petita d’Europa. Les diferències morfo-lògiques amb Pipistrellus pipistrellus són pràcticament inapreciables i fins fa poc es considerava una subespècie. Té una enver-gadura alar d’uns 20 cm i un pes d’uns 3 a 7 g. És una espècie que trobarem en espais oberts, humanitzats o amb presència d’aigua. 16. Musaranya menuda (Sorex minutus):

és un mamífer de mida molt petita, d’entre només 3,5 i 5 cm de llarg, més uns 2-3 cm de cua. Pesa uns 2 grams. La musaranya nana és el mamífer més petit de Catalunya i d’Euro-pa. Viu en boscos d’alzina i de roure, en llocs oberts i en camps de conreu abandonats amb força herba. La seva alimentació és molt àm-plia perquè menja insectes, cucs de terra, aranyes, caragols i, fins i tot, sargantanes.

13

11

15

14

12

16

24

25

Em va fer cabosanroqueCan Manyé inicia l’Any Brossa amb una proposta de recorregut

QUERALT MORROSEntre la foscor i la boira Joan Brossa relata dues experiències viscudes al front del Segre: de la similitud amb la nit de Sant Joan al misteri d’una veu que el deslliu-ra de la mort. La duali-tat màgia blanca-màgia negra acompanyada per l’obertura de l’òpera Parsifal és el salt d’im-mersió a una instal·lació que necessita ser viscu-da, paisatges objectuals que han de ser transi-tats, al·literacions que col·lapsen el significat pla dels mots esperant ser escoltades. No em

va fer Joan Brossa, de cabosanroque, es va po-der visitar a Can Manyé de l’11 de gener al 17 de febrer, però aquest 2019 serà present en sis centres catalans d’art més, itinerància del Departament de Cultura i aposta de creació contemporània dins la programació de l’Any Brossa. Inicial-ment com a encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya, No em va fer Joan Brossa busca nous plantejaments sobre l’obra del poeta tot allunyant-se dels camps ja treballats per Carles Santos i Mestres Quadreny. Laia Tor-rents i Roger Aixut en són els artífexs, artis-tes sonors que, més coneguts sota el nom del vell transatlàntic, aglutinen en una sola peça múltiples disciplines, transversalitat, joc i profunditat.

No em va fer Joan Brossa són més de dos anys d’estudi, de taller, de composi-ció i programació, d’escenificació... Qui és Brossa des de la mirada de cabosanro-que? Suposa un abans i un després per a la formació?Segurament si Joan Brossa hagués estat jueu i americà seria present en tots els llibres d’història de l’art del món. Brossa represen-ta algú que explorava terrenys desconeguts, anticipant-s’hi. Tant treballar amb Carles Santos com l’estudi transversal de l’obra de Joan Brossa han significat canvis en la nos-

tra manera de fer, de crear i de comprendre el que fem.

Ja ho aviseu, No em va fer Joan Brossa no és Joan Brossa.A El cop desert (1944), Joan Brossa diu: “T’he cercat. T’he cercat entre bruits d’engranatges timbalejant l’oïda.” Podríem dir que és una mica el que nosaltres hem fet a “No em va fer Joan Brossa”, una aproximació sonora als en-granatges de la màgia, el joc, el transformisme i el fet poètic que es troba en tota la seva obra. No em va fer Joan Brossa és una manera sub-til de dir: “Em va fer cabosanroque.”

Interpreteu la poesia escènica i la prosa dels anys 1940-1950, quasi desconeguda. Per què aquesta tria? Quin va ser el pro-cés?Perejaume va dir-nos que, per ell, una gran part de Brossa estava contingut als anys 1940, especialment en la prosa, i que allà hi havia el germen de tots els Brossa que vin-drien després, així que ens vam endinsar en la prosa de la dècada de 1940 i vam voler aprofundir en els paisatges d’aquesta prosa, moltes vegades escrita a partir d’imatges hip-nagògiques. L’obra de poesia escènica Farsa

com si els espectadors observessin l’escena-

ri a vista d’ocell (1951) ens va ajudar a definir l’espai físic de la instal-lació: uns paisatges al centre, ple d’objectes que sonen, i en canvi l’absència d’objectes/subjectes a l’exterior, al perímetre, on pai-satges sonors explo-ren la musicalitat de la llengua catalana. La intenció és deixar l’es-pectador presoner en-tre aquests dos límits d’un mateix espai.

La instal·lació, més enllà de ser un en-granatge d’objec-tes quotidians, es caracteritza per la transdisciplinarietat. Vicenç Altaió, el co-

missari, descriu No em va fer Joan Bros-sa com “una màquina que és un monstre de coneixement”.Una de les coses que valorem de Brossa és aquesta multiplicitat expressiva que té i que practica. La nostra feina des de fa anys na-vega entre diferents aigües. Art sonor en el sentit més ampli, que té, al mateix temps, un component plàstic molt important; la drama-túrgia i posada en escena a l’hora de presen-tar aquestes màquines o escultures i l’ús de la tecnologia ens porta a un llenguatge molt propi que s’alimenta de diverses disciplines. En aquesta instal·lació, “la màquina” ens pro-porciona la màgia, els transformismes que Brossa tant admirava de Fregoli.

Precisament a Can Manyé l’artista ale-llenc Tomàs Bel s’afegia a la mostra amb una obra que també versa sobre la mà-gia. Repetireu la iniciativa en les altres itineràncies?La peça d’en Tomàs al costat de No em va fer

Joan Brossa va ser un regal. Si el centre que acull la instal·lació ho vol, es convida un ar-tista local a dialogar amb el Sonet mig tapat

amb un llençol. Ens agradaria molt poder anar recopilant les diferents interpretacions i després exposar-les totes juntes.

Instal·lació sonora i plàstica de cabosanroque a Alella.

QUE

RALT

MO

RRO

S

CULTURA

26

L’Agència Tributària de Catalunya recupera en tres anys 557 milions d’euros que es pretenien evadir fiscalment, xifra quatre vegades més elevada que el seu cost de funcionament. #Setmilionsimig

Font: Agència Tributària de Catalunya, març 2018.

27

El dia que va morir Christopher Lee

(Tot recordant l’estimat Constantino Romero)Relat guanyador del premi de contes Alella a Guida Alzina

Text: Xavier Vidal / Il·lustracions: Eva Rami

L’ambient és viciat i reescalfat fora del cot-

xe. Els diaris han dit que està sent un dels pitjors estius dels darrers anys. I encara fan curt, els meteoròlegs. Dins de l’habitacle, l’ai-re condicionat treballa a tota màquina. La música agradable de Durutti Column relaxa l’ambient però no pot relaxar del tot la tensió. El brunzit del motor en marxa gairebé afina amb la música sòbria, incerta i densa de Vini Reilly i els seus companys de Manchester. El cotxe està aparcat en un encreuament de car-rers molt transitats. Tot inspira alerta, com esperant alguna cosa que ha de succeir. Els vehicles van passant ràpidament davant del senyal que posa “Atenció, cruïlla perillosa”, situada al final d’una baixada on més d’un camió s’ha quedat sense frens. El transit, gairebé erràtic, contrasta amb la seguretat del vell i ferm Volvo 740 blanc. L’ambientador de pi que posen els del túnel de rentat talla

el nas per dins com la picada d’un mosquit menut i malparit. És l’únic factor estrident que contrasta amb la calma feixuga dins del cotxe.

Hi ha dates que no es poden oblidar mai. Com el dia que va morir Christopher Lee. Va ser el 7 de juny de 2015. Va ser un jorn calorós i eixut. El Barça celebrava un dels moments més gloriosos en dècades. Es respirava fe-licitat i eufòria pels carrers. Just en aquella data va començar una història que encara no s’ha acabat. I tota història ha de tenir un bon final. Els finals són importants. Hi ha dues formes d’acabar un bon relat. O bé el lector està segur de com finalitzarà, perquè ha anat recollint les pistes que l’escriptor li ha anat deixant, o bé és totalment inesperat. El professor de conte curt sempre demana emfàticament “cerqueu la sorpresa, cerqueu la sorpresa!” i, a continuació, pontifica amb

vehemència “però no us hi encaparreu: la història us demanarà el seu final orgànic i no sempre serà un sotrac”. Són paraules sàvies d’un mestre culte i experimentat que sempre ha de tenir present un escriptor novell. Si és natural, el final sovint sorprèn fins i tot l’autor. Aquesta història va començar amb la mort de Christopher Lee i encara no té final. Encara no he decidit com acabarà. Ho faré en el darrer moment, segons el que em demanin els esdeveniments.

Dins del cotxe sona constant i intensa la lletra de The Beggar en boca de Vini Reilly:

“At each new corner, I grow more weary.

At each new corner, I see more people.” La veu dolça m’esgarrapa l’ànima, adolorida ja de molt abans. Dos personatges prenen cafè a la taula del local que dona al carrer, a pocs metres de la platja. Sembla un bar de fireta. Les finestres són primes i les parets, prefabri-

CULTURA

28

cades. Xerren i riuen. Des de lluny, es veuen feliços i relaxats. Semblen celebrar que han aconseguit els objectius que s’han proposat. Ella es diu Arlette. Té poc més de quaranta anys, la cara rodona, els cabells rossos, els ulls clars i els pits orgullosos i operats. El profe de conte sempre ens diu que els detalls són importants, gairebé el més important de tot, i que les persones s’han de dibuixar amb exactitud, de la forma més visual possible. Per això aquest detall dels pits em sembla remarcable. Diria que no només és rellevant sinó totalment decisiu. I, a més a més, molt plàstic. Si l’Arlette no tingués els pits tan exuberants i llaminers, l’home a l’altra ban-da de la taula no s’hauria fixat en ella per nomenar-la directora de recursos humans de l’empresa Sonics Inc. La falta d’empatia amb els treballadors que acomiada i la insensibili-tat de pell van amb el sou. Molts altres candidats podien oferir condicions morals tan misera-bles o més. Però els pits són un extra que EL director ge-neral va considerar com a valor afegit i decisiu per al nome-nament.

En aquest punt, el profe em remar-caria amb vehe-mència la descrip-ció anterior perquè és subjectiva, cruel i una mica mas-clista. Però soc un narrador homodi-egètic, equiscient i força emprenyat. Per tant, aquesta descrip-ció està perfectament justificada, al meu en-tendre. Sempre hi ha un fet extra, un bonus

track com es deia al meu temps, que marca la diferència entre els qui ocupen llocs im-portants i els qui es queden a l’altra banda de la porta. En el cas de l’Eduard Pou, el di-rector general de Sonics Inc., que ara mira amb desig poc dissimulat els pits de l’Arlette, és la crueltat. El Pou és cruel i impassible. Té una cama més curta que l’altra i això és clau per explicar el seu caràcter. Té la mala llet dels esgarrats, com deia aquell polític famós. Pot ordenar l’acomiadament de la meitat de la plantilla sense immutar-se. És per això que el propietari de la companyia el va nomenar per al càrrec. La crueltat és el seu tret distintiu, com el meu és la veu, l’única cosa que em fa diferent i únic. El Pou és cruel per decisió pròpia i voluntat calcu-lada. Jo, per exemple, només ho podria ser sense adonar-me’n. Si li faig mal a algú, com ara allò que va passar amb la meva dona, és

només per una mala decisió de la qual no vaig preveure les conseqüències. En canvi, al Pou li agrada fer mal. Segurament per això ell és al restaurant bevent-se ostensiblement un vi de cent euros i jo escolto Durutti Column dins d’un cotxe mal aparcat en una cruïlla transitada i perillosa.

No puc saber de què parlen mentre di-nen perquè soc dins del meu Volvo, a uns cinquanta metres de l’escena. Tinc l’ordina-dor portàtil a la falda mentre escric aques-ta història. A hores d’ara, això ja ho deveu haver endevinat, veritat? El profe de conte curt insisteix que hem de respectar les ca-racterístiques del narrador que hem triat. I ser coherents. Jo he escollit l’equisciència i, per tant, no puc saber què diuen exactament l’Arlette i el Pou perquè no soc amb ells. Però no és difícil d’endevinar que deuen estar feli-

citant-se pels bons resultats que han obtingut el darrer any després de finiquitar la meitat dels treballadors. I no calia fer-ho, perquè, de feina, n’hi havia. Cada vegada hi ha més sèri-es, més pel·lícules, més anuncis per vendre, per produir, per enregistrar. I més oportuni-tats per posar-hi la veu. És això el que jo sé fer. I sempre ho he fet amb cor i ànima. M’he passat dies i dies dret davant un faristol poc il·luminat amb una làmpada menuda, davant d’una pantalla immensa on van passant his-tòries riques i envejables. M’he passat anys doblant personatges que mai no sabran que la seva imatge pels espectadors va lligada a la meva veu. L’art del doblatge ha estat sempre el meu ofici. L’he estimat i m’hi he entregat. Però al propietari de l’empresa no li devia convenir tenir gent en nòmina. Tot es redueix a una qüestió de números. Per això l’Arlette no va dubtar ni un moment a cridar-me al despatx i enviar-me a l’abisme dels desorien-tats el mateix dia que va morir Christopher Lee. Clar que ella no ho va decidir. Va ser el

Pou. El mateix Pou que ara alça la copa de vi de manera triomfal mentre es concentra en la regatera de la subordinada. El profe ja m’estaria esbroncant perquè el conflicte triga a arribar mentre em perdo en opinions i dibuixos de context. Però és que trec foc pels queixals i com que tampoc seré mai un best-seller... En fi, que l’Arlette va pensar que la mort de Lee era l’excusa perfecta per des-fer-se de mi després de gairebé trenta anys de posar-li la veu a les pel·lícules. A ell i a un munt d’altres actors famosos.

—T’has fet vell, Salvador —va dir-me al seu despatx, mirant-se les ungles amb una actitud com desmenjada—. Ara ja t’hauries de jubilar!

—No em vull jubilar! —li vaig respondre mirant-la als ulls i no als pits, com fa tot-hom— Encara hi ha actors vells, personat-

ges madurs a la tele i al cinema i ningú pot doblar-los millor que jo.

—Ja ens ho pensàvem, ja, que no voldri-es veure la realitat —Quan parla en plural, sempre es refereix a ella i al Pou, gairebé inconscientment—. Els joves poden fer de vells, si volen, però els vells no podeu fer de joves. Això ho hauries de saber!

—Vols dir que als joves els pagueu un pet perquè no poden triar i als vells no ens podeu fotre tan fàcilment, eh? —Les seves ungles semblaven tenir més interès que la meva vida, que feia trontollar mentre em posava un paper al davant.

—No cal discutir, Salvador. La decisió està presa. Em sap greu. El teu temps ha pas-sat. Aquí tens l’oferta de l’empresa. Si t’alces de la cadira sense signar-la, no et donarem ni cinc i acabaràs arruïnat, perquè dels jutjats no trauràs res de res. Això, si és que tens prou paciència i valor per fer-ho, però no crec que et convingui. Nosaltres tenim tot el temps del món. Tu, no. També tenim una

CULTURA

29

colla d’advocats a qui paguem per fer aquesta feina. Tu tampoc no tens res d’això, veritat? Pensa-t’ho bé, Salvador. No et convé treure els ullals ara, vampir! —Va riure de la broma. La molt mala bèstia no era allà només per les mamelles.

—Això no és just! —vaig balbucejar com ho hauria fet Christofer Lee fent de Dràcula amb una estaca clavada al cor— Soc un tre-ballador fidel a l’empresa, que m’he deixat la pell en jornades de dotze hores en estudis foscos fins a inflamar-me les cordes vocals i patir d’una fotofòbia galopant!

—Tinc una reunió en cinc minuts. Tic, tac, tic, tac, tic, tac. Si no has signat aleshores, es-triparé el paper —Es va incorporar a la cadira per dir-ho—. No siguis dramàtic, Salvador, això deixa-ho per a l’estudi de gravació. Has de reconèixer la veritat: Dràcula és mort!

—I jo què faré ara? —La meva veu pode-rosa, modulada i molt greu, contrastava amb aquelles paraules tan pusil·lànimes. Dràcula sonava miserable i llastimós. I Christopher Lee havia mort. Què em quedava? Jo, un home vençut i humiliat, com ja em va passar el dia que em vaig ensorrar i li vaig confessar a la meva dona que havia fet allò.

—I jo què sé! Amb aquests dinerets que l’empresa et regala et pots apuntar a un curs d’escriptura d’un d’aquells ateneus culturals. Tu sempre has tingut inquietuds literàries, veritat? Doncs ara és hora de posar-t’hi! —La seva veu no era precisament ni poderosa, ni modulada, ni molt greu, però sonava terrible, convincent i enormement irònica— Encara et faràs ric i ens hauràs de donar les gràci-es! Au, anem enllestint que es fa tard i vol ploure…

Tota la vida he estat la veu de Dràcula però mai no he sigut valent i decidit com el personatge de Bram Stoker. Vaig signar el finiquito sense gairebé ni mirar la quantitat

que hi posava, tenallat per la por i la sor-presa com estava. Em vaig atabalar, sí. O bé soc covard de mena. O totes dues coses. I el que posava en aquell acord que vaig sig-nar era una misèria. Una autèntica merda. L’Arlette i el Pou tenien ben escrit el guió. I jo el vaig seguir fil per randa sense ni ser-ne conscient. Poc s’imaginava Sir Christopher Lee que tancant els ulls per sempre em fotia la vida enlaire. La minsa indemnització, deu vegades més minsa del que em pertocava i vint vegades més minsa del que mereixia, només va ser el començament del calvari. Arribar a casa va ser pitjor. La meva dona, emprenyada d’antuvi per allò altre que va passar i que ella no mereixia de cap de les maneres, però que ara tampoc no ve al cas, va desfermar la seva ira contra mi. El profe em diria que aquesta frase és massa llarga,

però és que no hi havia manera de tallar la meva ira. La meva dona va començar amb els retrets, que quina estupidesa has comès, que sempre has estat un covard, que no vals ni per a fems, que ets un merda i que has signat una marxa voluntària i ara no tindràs ni atur, que aquesta és l’última que em fas… Va dir tot això i altres perles que val més no reproduir. Aquí he canviat a l’estil indirecte, contra el criteri del professor de conte, però ho trobo justificat perquè no seria capaç de reprodu-ir textualment i entre cometes les paraules carregades de fel que em va dedicar la meva dona. Va disparar amb bala (i no, profe, no diré de plata, tot i que en tinc unes ganes...) perquè la cosa ja venia d’allò altre. I em va fer fora de casa.

Ara, l’Arlette i el Pou riuen alegrement mentre s’acaben el cafè. Destruir la vida labo-ral de les persones és un esport molt divertit, sembla. Per a aquesta generació de l’Excel no suposa cap problema esborrar amb un clic de ratolí columnes de dades i els treballadors

que hi van al darrere. Els qui vam créixer amb la màquina d’escriure no tenim el valor necessari per fer-ho. No és tan fàcil esborrar persones si t’has educat amb el Typex i amb el costum d’escriure només quan estàs molt segur del que hi vols posar. Deu ser més po-derós l’Excel que el Word, perquè ara ells be-uen uns licors ben cars que pagarà l’empresa i jo estic ben fotut dins del vell Volvo 740. Vell, sí, però terriblement ferm. Des del meu cotxe, gairebé puc escoltar el riure estrident de la parella, com de hienes histèriques. Ja sé que és una exageració i que el profe m’ho mar-caria en vermell, però és que hi ha vegades que vols escriure una paraula concreta i no cap altra, perquè estàs convençut que aquella expressió exacta és la que descriu la imatge que tens al cap. Perquè és AIXÍ com ho vols expressar i de cap més manera i cap mes-

tre pureta t’hauria de venir amb retrets estilístics, collons, perquè l’important és la història, veri-tat? I si l’Arlette i el Pou se’n riuen d’un pobre doblador com jo mentre brinden amb licor de poma, a mi em dona la santa gana dir que ho fan com si fossin hienes histèriques. I ja està. Si és una història escrita en primera persona del singu-lar i ben intradiegè-tica, està justificat ser cruel, no? I fins i tot malparit. Així és com ho vull descriu-

re i és com ho escric, profe rondinaire!Va ser així com em vaig trobar al carrer,

sense casa i amb el taló a la butxaca que m’havia signat l’empresa. Entendreu que es-tigués tan trasbalsat després que l’empresa m’hagués acomiadat amb la meva passivitat covarda i que la meva dona m’hagués tirat en un pessic al carrer. M’havien fet fora de tot arreu. També entendreu que estigués perdut i desorientat. Tenia cinquanta-nou anys, unes cordes vocals prodigioses i una habilitat dia-bòlica per cridar els problemes. També tenia un sentiment de culpa considerable perquè no li havia d’haver fet allò altre a la meva dona. No s’ho mereixia i el comiat li havia fet saltar els ploms. Fotut, expulsat i amb remordiments. Així em trobava. I va ser en aquest estat d’alienació moral transitòria que vaig anar directe a aquell Ateneu i em vaig deixar mitja indemnització apuntant-me a un curs de conte. Caríssim, sí, una presa de pèl, sí, però ja us he dit que estava ben trasbalsat. No tinc més família que la meva

CULTURA

30

dona i els meus amics van anar morint jo-ves perquè van viure massa intensament. Tots eren bons dobladors que interpretaven Humprey Bogart, Charlton Heston, Richard Burton… les millors veus vam marxar aviat. No em quedava ni el genial Constantino, el més gran de tots! Des d’aquell dia, l’única cosa que he fet ha estat anar a les classes d’aquell profe literàriament fracassat, però pretensiós i petulant com no n’hi ha dos, que no sap fer res més que guixar-me els textos en vermell.

Des del dia que va morir Christopher Lee, he estat vivint dins del meu Volvo 740 blanc, dormint en aparcaments públics i malmen-

jant amb els diners que em quedaven, que eren ben pocs. Però tot s’acaba. Els diners, la paciència i també les històries que escrius. Les històries han de tenir un bon final. I per saber això no cal cap professor de merda, desgraciat i mal vestit, que t’ho vingui a dir. Ni apuntar-te a una escola-ateneu on et roben els diners perquè no t’acaben ensenyant res més del que hauries pogut aprendre pel teu compte llegint quatre manuals. No cal que et diguin quan acaben les classes que ho has fet molt bé i que ja ets gairebé un escriptor, que has aprofitat molt bé aquell curs i que amb una mica de sort i un altre any a l’Ateneu ben bé podries publicar algun conte. No cal que t’escupin a la intel·ligència perquè t’apuntis a un altre curs igual d’inútil i així poder pren-dre’t els diners que et quedin, si és que te’n queden. I ja no és el meu cas. El meu cas és que he arribat a un cul-de-sac. El meu cas és que l’Arlette i el Pou van pel segon o el tercer o el quart xupito, que ja m’he descomptat, i m’és igual si el profe diria: Salvador, torna endarrere, torna a llegir el que has escrit per-

què segur que trobes una manera millor, més estètica de dir-ho, cosa que no faré perquè ja m’és ben igual l’estil i la mare que el va parir i és així com vull dir-ho i és així com ho he escrit i no canviaré ni una coma, perquè ja n’estic fins als ous de tanta correcció, de tanta covardia, de ser el pelele d’uns i altres (sí, pelele, ja sé que no és normatiu, profe, però això me la sua, perquè hi ha paraules que no es poden traduir, per molt que digui el contrari un escriptor fracassat que ha de fer de professor de conte per guanyar-se la vida, perquè les altres paraules més correctes no tenen la mateixa força: ni titella, ni ninot, ni putxinel·li ni cap dels termes que ara mateix

em posaria en vermell el professor al costat de pelele), i per tot això ja tinc els pebrots plens, perquè ara ha arribat la meva hora, l’hora de posar el meu final a la història, men-tre la mala bèstia de l’Arlette celebra amb el merda del Pou que m’han fet fora a mi i a unes quantes desenes més de bons treballadors i s’emborratxen en aquell local al costat del mar, fet amb parets de plàstic prefabricat com els pits de l’Arlette i per això ara he de decidir si vull deixar el portàtil al seient del costat, accelerar a fons i entrar per la fines-tra on tan alegrement riuen, i passar-los per damunt, triturar-los amb el vell i ferm Volvo 740 fins que no quedi ni un mosset sencer d’ells, o bé esperar que surtin i encastar-los contra la paret on hi ha l’entrada de Sonics Inc., i estic a punt de decidir-ho perquè és la història que m’està demanant el seu propi final, que en això deu ser en l’única cosa que tenia raó aquell profe orgullós i altiu, i ara el curs dels esdeveniments demana que esperi, perquè ja s’alcen de les cadires i van cap a la porta i quan siguin en aquell semàfor tre-

pitjaré l’accelerador amb fúria i mala bava i desembragaré per arribar davant la façana sense tocar el fre i aleshores els encastaré contra el vidre reforçat de la porta, i així po-dré sentir amb satisfacció l’explosió brutal i la barreja de metall retorçant-se i ossos trencant-se i els crits de terror i els vidres esmicolats, tot barrejat amb ulls esbatanats, les seves cares desencaixades en veure’m a mi a l’altra banda del volant, també ensan-gonat i moribund, però content i satisfet per contemplar els pits de plàstic de l’Arlette es-clafats contra el capó del Volvo 740, blanc i vell, però infinitament ferm, i el cos del Pou segat arran de ventre, i aleshores ja moriré

tranquil per haver fet, ni que sigui una vegada a la vida, allò que havia de fer sense tenir por ni ser un covard absolut, i estaré content del final de la història que m’ha quedat i així ho faré saber a la meva dona que sí, amor, que et vaig fer allò que no mereixies, prou que ho sé, i vaig ser un imbècil signant aquell finiquito que els havia d’haver llençat a la cara, però mira ara com ho he acabat, mira com n’he estat, de valent, que tens un home de veritat, i li demostraré que ara ja pot estar orgullosa de mi, just quan… hòstia! ¿Què fa aquell camió carregat de maons que no para, que no para, que no para i va directe cap a l’Arlette i el Pou, que estan xerrant mig bufats al costat del semàfor sense adonar-se que el camió no para, mecagonlaputa!, que se’ls ha emportat per davant i els ha encastat contra la façana de Sonics Inc…

Merda de vida! Sense dona, sense diners, sense feina i, el pitjor de tot, sense venjança. De la meva vida només quedarà aquest pobre relat que ni tan sols aprovaria el meu profe de conte.

CULTURA

31

ÀLEX ASENSIOEls Sors —o Sorts, indistintament— eren una de les famílies més acabalades i influ-ents d’Alella. Joan Sors va exercir de batlle borbònic des d’octubre del 1713 fins a la seva mort, el 1717. El 1729 ho era també el seu fill Jaume, que posteriorment va ser regidor.

La casa pairal i el nucli principal de les seves propietats es trobaven a la zona d’Alella de Mar. Les seves terres es comptaven entre les més fèrtils i les de major rendiment del terme. Estaven majoritàriament situades a banda i banda de la Riera d’Alella, des de la plana fins a la platja, i eren irrigades mitjan-çant un sistema de canalitzacions amb aigua captada i conduïda fins a l’heretat a través de dues galeries subterrànies: la mina de la Rie-ra o de Baix i la mina dita de Rials o de Dalt, que naixia a l’hort del mas Torre i Febrer.1 Aquesta última conducció aportava el cabal necessari per accionar un parell de molins fariners que el 1866 eren «movidos por rue-

das de eje vertical bastante imperfectas con

dos muelas cada una y una altura de caida

de 6 metros próximamente. Movido el pri-

mer artefacto, lo puede ser el segundo, que

le es inferior y que fácilmente puede apro-

vechar las aguas que aquel abandona. Para

su movimiento se necesita una fuerza útil

de 6 caballos que con la altura de 6 metros

que tiene su salto y adoptado el coeficiente

de 0,25 exije un volúmen de 300 litros por

segundo». 2 Avui, tots aquells aparells ja no hi són,

però es conserven parcialment l’edificació que els acollia, reconvertida en habitatge unifamiliar, i la bassa que els alimentava, integrada en el jardí. El «mulí Sors» apareix representat gràficament i identificat amb aquesta llegenda en el plànol d’amillarament de 1858, i el seu record ha quedat gravat en la toponímia de la zona i dona nom al carrer on es troba la casa.3 L’edificació constituïa un element distintiu que determinava el caràcter i la fesomia de la finca, i, així com existien «la

feixa dels roures» o «l’hort de mar», també hi havia una «feixa del molí» i un «hort del molí de dalt». Com a can Teixidor, la subordinació d’un dels ginys respecte de l’altre va motivar que fossin distingits com a «molí de dalt» i «molí de baix».

La construcció s’inicià el 1742 amb la prescriptiva autorització de la Batllia Gene-ral4 i sobre la base de dos establiments ante-

riors: un del 16 de juny de 1364 en què «Pere de Pla, ciutadà de Barcelona, establí a Jaume Sors, pagès, y als seus perpetuament la aygua del Rech que anaba al molí de dit Sr Dn Pere de Pla per a regar aquella pessa de terra que Bernat Cabús establí a dit Jaume Sors baix la imposició de un parell de gallines, de annuo cens pagadores lo die de Nadal». I un segon, del 21 de gener de 1471, en què «la Sra Eleonor de Pla, muller del Sr Dn Fch de Pla, cavaller en Barna populat, [...] establí a [un altre] Jaume Sors [...] lo empriu de regar sempre que lo dit Sr y los seus volguessin aquella pessa de terra de tinguda quatre o sinch quartans de ordi de sembradura poch mes o menos situada en lo lloch dit lo Prat de la aygua emperò del Rech del Molí de Castellar, alou de dit Sr Desplá, que possehia en Torra Moliner, baix la impo-sició de un parell de gallines de annuo cens pagadores lo mateix dia o festa de Nadal».5

Per reunir les 500 lliures de «lo preu fet de una mina y molí me ha de fer y construir»

Els molins de can Sors i can JonchUs oferim el segon lliurament sobre els molins d’Alella. En aquesta ocasió veurem com els hereus de can Sors van acordar l’any 1745 la construcció d’un molí dins la seva finca amb el propietari de can Teixidor, el qual podria servir-se’n de l’escreix d’aigua. El 1726, la Batllia General ja havia autoritzat un altre molí a can Jonch.

CULTURA

El molí de can Sors, a mitjan segle XX.

Identificació del ‘mulí Sors’ al plànol d’amillarament d’Alella de 1858.

FON

S JO

SEP

FON

TAN

ELLA

ÀLEX

ASE

NSI

O

32

CULTURACULTURA

el mestre de cases de Mataró Josep Llorens, Sors va haver de vendre per 115 lliures una peça de terra bosquina situada a la parrò-quia de Teià, «sobre lo Masnou», de manera «que la mina y molino en effecto se hizo

despues del mes de Enero de 1742». Tan bon punt iniciades les obres, el 5 d’abril van ser paralitzades per la denúncia de Bonaventu-ra Planella. Aparentment, el conflicte es va resoldre amb la concessió d’un nou establi-ment de Planella a Sors el maig de 1743, «y per consegüent se entenga alsada la inhibició de treballar feta així a dit Sors com a Miquel, Jaume y Bartomeu Domenechs y demes que treballavan en dita fabrica».6 Fixant com a entrada un parell de capons bons i a canvi del pagament d’un cens anual de sis sous pagadors el 15 de maig, Planella li atorgava llicència per construir «unum moledinum

farinerium una cum domibus et casal iac

cum bassi et canali et cum duabus, tribus

vel pluribus molis molariis et tot quo fa-

bricare volueritis et cum aliis utensilibus

ad molendi oficium destinatis [...] cum

sequia, sive reco et aquaductto». A conti-nuació li donava permís per disposar sense limitació de cap altra persona de les aigües subterrànies i «defluentem» tant del torrent de Rials com de la Riera d’Alella, i «recipe-

re quantam volueritis» per «rigare omnes

et singulas terres, honores et possessiones

supradicta vestra hereditatis» i per acondu-ir-la fins «ad dictum molendinum ad opus

molendi triticum et alii granorum genera

vobis benevisa et inde recipere seu recipi

facere pro molturis emolumenta et jura pro

ut anno personis qui ibi ad molendum ve-

nient et frumenta ac alia grana portaverint

convenire poteritis».Per la seva part, l’estabilient es reservava

el dret a «pendrer les aiguas en lo desguasa-dero del mateix molí sens que dit Sors las puga girar a altra part, ni degan aquells con-tribuir o ajudar a dit Sors en la construcció, manutenció y escura de la mina, conducto, rech, bassa y demés del molí de dit Sors, po-dent dit Sr de Planella y los seus per est efecte fer y construir a propris gastos en lo puesto y conformitat que de comú consentiment las dites parts elegiran una mina, sequia, rech o conducto fins allí ahont apareixerà a dit Sr de Planella [...] en la qual mina podran dits Sors en dita heretat obrir las fiblas que voldran y en los puestos que los apareixerá pera regar sempre y en totas las ocasions que voldran totas las terres de sa heretat [...] Serà emperò de la obligació de dits Sors luego de haber acabat de regar lo tancar dites fiblas a fi de que las aiguas no se desperdicien y pugan aprofitarlas dit Sr de Planella y los seus sens que dit Sors dega pagar cosa alguna, sino tant solament dega prestar paciencia per passar aquella per sas terras».7

Ben aviat, aquell acord va semblar perju-dicial per a Planella i ja el 1744 es va originar una «disputa» amb la vídua i els hereus de Jau-me Sors sobre «la utilidad y beneficios de la

agua de la acequia o cauce del molino» que va acabar en l’esmentada concòrdia de 1745. El document descriu dos pactes. En primer lloc,

els Sors cedien i renunciaven a la preferència de reg i, a canvi, Planella pagaria les quatre referides gallines en lloc seu «y acudiria

puntualmente con el pago de los prenotados

censos a su verdadero acrehedor».Transitòriament, el pacte segon preveia

«que durant lo espay o termini de dos anys del dia present pugan dits Eulalia, Jaume y Fco Sors y los seus regar tres vegades en cada any las sobreditas pessas de terra de las ayguas del dit Rech per medi de les fiblas q per est efecte se troban fetes en lo mateix rech, en esta forma; ço es la terra que se troba situada sota lo safareix de dit Sors, a bassades, y lo demés que es a sobre, en la mateixa conformitat que fins vuy se ha acos-tumat a regar sens contradicció alguna de dits Srs de Planella [...] luego emperò de finits [...] pugan dits Srs tancar, y paredar las dites fiblas pera que dits Sors y los seus no pugan valerse en manera alguna de las ayguas de dit Rech, y ab dits pactes y no altrament fan la pnt renuncia y cessió, y resilint, cassant y annullant en quan a son interès los sobre chalendats dos actes de establiments y totes las forças y obligacions de aquells».8

Malgrat aquesta renúncia explícita, el plet introduït el 1762 per la Casa d’Alella en la Reial Audiència incloïa la defensa dels seus drets sobre aquelles concessions, que alesho-res considerarà «traspassades» a Planella, i instava, en conseqüència, a la liquidació de tots els censos i lluïsmes. El requeriment també englobava les aigües establertes de forma «fraudulenta» als Sors el 1743, ja que «las concedió maliciosamente sin que fue-

se Domino Directo»,9 així com l’augment de cabal per al seu molí que obtingué el 1745 de «quienes antiguamente eran los posesores

útiles de dichas aguas». Per aquesta raó, el 1825 els cessionaris de la casa de Mata ofe-rien dues opcions a Planella: «que pague el

laudemio bien sea graduando el beneficio

o producto que rinda el tal molino con el

aumento de las aguas o bien según el valor

de las plumas adquiridas».

Un molí nonatEn el decurs del procés, diverses persones van ser cridades a declarar. El 1792, Antoni Colomer situava a Anton Sors com a «actual

arrendatario» del molí del mas Torra, «por

orden del cual ha trabajado lo que se ha

ofrecido por aquel correspondiente a su

oficio de herrero». Aquesta relació contractual es remun-

ta pel cap baix a l’any 1780. Al principi, la durada era de tres anys i el cànon anual, de noranta lliures. El 1786 la concessió es va ampliar a quatre anys; i el 1790, a cinc. En contrapartida, l’import de l’arrendament es va rebaixar a setanta-cinc lliures. No sabem si va ser degut a algun desacord amb Plane-lla, però el cas és que a principis del segle

Dues moles amb finalitats ornamentals. A dalt, la roda que hi havia a l’entrada de l’antic magatzem de materials de construcció Homs. A la fotografia apareix el montgatí Kim Sans, que el 1903 va emigrar a Austràlia i el 1964 va tornar de visita a Alella per conèixer els orígens familiars dels Parer. A baix, recreació de la font de can Sors, avui desapareguda, segons un dibuix de Joan Pinós.

El molí de can Sors en un quadre de Rogelio López de finals del segle XIX i una fotografia de mitjan segle XX.

GEN

T DE

L M

ASN

OU

CATA

LAN

FO

OTP

RIN

T IN

AUS

TRAL

IA

CEDI

DA

FON

S JO

SEP

FON

TAN

ELLA

33

CULTURA

XIX Anton Sors va projectar la construcció d’un tercer molí en terres de la seva propietat situades a mig camí dels altres dos. Per fer-ho possible, va anivellar el terreny, va foradar un pou, va interrompre la mina construïda arran de la concòrdia de 1745 i va desviar-ne les

aigües cap al «nuevo conducto qe ha hecho

unos 5 ó 6 años hace, cortando el antiguo

qe conducía las aguas de su molino al de

Planella».10 Al final, el projecte no es va dur a terme i la finca fou adquirida per Romà Fa-bra, marquès del Masnou, que devia apariar

tota aquella infraes-tructura hidràulica per donar forma al l lac romàntic del Bell Resguard.

L’ofici de molinerConeixem almenys dues nissagues de moliners: els Torra i els Sors. El primer dels llinatges es va ocupar del molí de can Teixidor durant diverses generacions des de 1411, pel cap baix, fins a 1634. La identif icació amb l’ofici va provocar que els seus descen-dents acabessin per incorporar-lo al cog-nom. Així, mitjan-çant l’aglutinació o addicció del mester, es va passar de la forma original –Tor-re, Torra o Torras, en la documentació– a la producció d’un nou a nt ropòn im : Torramoner, fruit de la contracció de la fórmula «Torra Mo-liner».11

La ulterior com-pra de la propietat per part de diversos comerciants –Dau-der, Galvany i Tei-xidor, successiva-ment– va donar pas a la contractació de masovers, que en molts casos degue-ren explotar el molí amb l’ajut de mossos i criats. A través de les llibretes de com-pliment pasqual, in-tuïm que entre 1673 i 1721 se’n devien de fer càrrec el masover Benet Pons i el seu futur gendre, el “fa-drí treballador” Sal-vador Mirambell.12

Com s’ha dit, a fi-nals del segle XVIII hi trobem la figura de l’ar-

rendatari en la persona d’Anton Sors, que en gaudia a canvi d’un cànon anual. Sembla que aquesta família de pagesos grassos s’especia-litzà en el negoci de la mòlta d’ençà que el 1742 va construir un molí dins la seva propietat.

Plànol de l’any 1832 del tram baix de la riera d’Alella amb els molins de can Sors i can Teixidor, així com de les mines d’aigua que els abastien.

ARXI

U DE

LA

CORO

NA

D’AR

AGÓ

34

El pagès Josep Santamaria ens parla de l’ini-ci de l’activitat. Als seus 64 anys d’edat, el testimoni recorda l’any 1772 «que trabajó

muchos jornales por cuenta de Josep Llo-

rens, albañil, en la dha mina y molino» i acredita que «sí que es verdad que dha mina

y molino han sido de grande utilidad y re-

dundó en considerable beneficio de los here-

deros de la casa y patrimonio de Francisco

y Jayme Sors». En concret, calcula que «se

ha beneficado tener la dha heredad unas 14

quarteras de regadio poco mas o menos» i estima que «dho molino le produce almenos

unas doscientas y cincuenta libras», la qual cosa sap del cert «por haver habitado por

espacio de unos 20 años por molinero en el

mismo molino».13

Pels volts de 1820 hi entrà Pau Parer, que tenia experiència com a moliner a Santa Perpètua de Mogoda, d’on era oriünd. Fruit dels matrimonis amb Eulàlia Bosch i Ignàsia Xicola, tingué un total de catorze criatures, dues de les quals moriren prematurament i nou més emigraren a Austràlia. La diàspora s’inicià el 1855, un any després de la defun-ció del pare, i acabà arrossegant també el seu primogènit, Antoni Parer Bosch, que de-gué d’exercir l’ofici durant molt poc temps. D’aquesta manera es clou el capítol d’aquests «fills del molí, como aún les llaman sus pai-

sanos» i se n’enceten d’altres.14 Les condicions de feina no devien ser

gaire falagueres, atès que «el dia 14 Junio

de 1861 vino el molinero Jaime Arboix

por la mensualidad y la manutención» i “la mañana del dia 15 se marchó José Tri-

as», que també feia d’ordinari amb el carro i donava un cop de mà a l’hora de preparar les comandes de taronges i de trafegar el vi del celler. Durant tot aquest temps, a la casa vivien a dispesa dues criades, dos mossos, un noi i el moliner, a raó de quatre rals diaris de manutenció i d’un jornal de nou rals per persona. Quan calia, els Sors llogaven braços per «arreglar o limpiar el rech y la mina del

huerto», com en aquella ocasió en què «la si-

guieron toda y quitaron todas las guineus» o arrels que la malmetien.15

A can Teixidor aquesta tasca corresponia al masover. El 1783 s’establia que «haurà lo masover de escurar lo Rech a sas costas, a qui deurà moldrer de franch lo dit Sors». Se-gons el pacte fet el 1792 amb la vídua Teresa Llorens, «sempre que se deguia escurar la basa del mulí suposat lo benefici qe traurá lo masover de aprofitar lo llot per adovar las terras, y del qe trau de moldrer tot lo blat de son gasto de franch ho fará per la meytat del preu qe costaria fent fer per qualsevol altre».16

Tributació i rendiment dels molinsL’any 1849, les entrades mensuals que rebia la casa de Planella pel molí oscil·laven entre les 110 i les 150 pessetes,17 i se situaven neta-ment per sobre de les que consten una dèca-

da més tard en el Libro de cargo y data de

la hacienda de casa Sors.18 Dissortadament, no disposem de la sèrie anual completa. Les anotacions només recullen l’evolució de set mesos —consecutius, això sí, de desembre de 1859 a juny de 1860—, la qual cosa no permet d’establir vincles directes entre el rendiment econòmic i el calendari agrícola.

Mes i any Rendiment econòmic

Desembre de 1859 213 ralsGener de 1860 221 ralsFebrer de 1860 231 rals i 3 cèntimsMarç de 1860 274 rals i 5 cèntimsAbril de 1860 242 ralsMaig de 1860 245 rals i 6 cèntimsJuny de 1860 239 rals i 30 cèntims

Pel que fa a l’activitat cerealística, al desem-bre es comprava la llavor i se sembraven civada i blat a l’Hort de Mar i la Plana, que al mes de maig encara es regaven. Al gener «fangaban el alfalfe»; al març «cavaban tri-

go»; al juny «se ha ido a buscar la cebada

de la pieza de Matobellas». A mitjan mes es pagava als segadors, la tercera setmana es plantava blat de moro i durant tot el juliol i principis d’agost «han trillado trigo 6 hom-

bres y las yeguas, y 2 hombres para abonar

y arar la tierra que hay maíz».Sense menystenir, doncs, la possible in-

fluència de l’estacionalitat i els períodes de collita, cal atribuir més aviat aquestes fluc-tuacions a factors com la demanda i el preu de mercat, la disponibilitat de gra acumulat durant l’any com a excedent, així com les necessitats de la casa per obtenir un ingrés regular a l’hora de posar-lo en circulació.

Des del punt de vista tecnològic no van existir mai limitacions que llastessin la ca-pacitat de treball i producció dels molins, i, quan van aparèixer dificultats d’accés als recursos hídrics, es van suplir amb nous aprofitaments, com és el cas de la susdita concòrdia de 1745 i del perllongament de les mines de Rials projectat el 1867. A l’hora de la

CULTURA

Acords relatius a la renovació del contracte d’arrendament del molí de can Teixidor a favor d’Anton Sors dels anys 1783 i 1786, i detall de les despeses de reparació i millora que s’hi efectuaren el 1788.

Descripció facilitada per l’Ajuntament del Masnou de les principals característiques dels molins de can Teixidor i can Sors, l’any 1847.

ARXI

U BI

BLIO

TECA

CO

MTE

DE

LLAR

ARXI

U M

UNIC

IPAL

DEL

MA

SNO

U

35

veritat, el potencial de rendiment dels molins només es va veure frenat per l’escassedat de matèria primera. A la fitxa de resposta emesa el 23 maig de 1847 a la reial ordre del 3 de març perquè s’informi del «número de fábri-cas de harina y molinos que hay en este pueblo», referint-se al Masnou, s’hi fa constar que el molí de can Teixidor «ha de hechar el agua una quinta parte del año por no tener granos para moler». Tenint en compte la seva força motriu, s’estima que «el molino de D. Cayetano de Planella el salto es de 80 palmos o 60 pies y moleria al año si tubie-se trigo 2.500 qras qe son fanegas 3.330». El càlcul apareix recollit en una nota al marge i sembla fet d’acord amb la realitat del mo-ment: «ca[da] dos dias una basada y mol cada basada 14 qras», a raó de 850 quilos de gra en cada mòlta. Pel que fa al de Josep Sors, «su salto es de 40 palmos o sean 30 pies y molería al año si tubiese granos 1.250 qras qe son 1.665 fanegas».

Com es pot observar, les prestacions i el rendiment productiu d’un i altre eren molt di-ferents, la qual cosa quedava reflectida en la tarifació fiscal. Com ja passava en el cadas-tre de 1738 —en què Planella pagava quatre lliures i deu sous; i Jonch, només una lliura i deu sous—, el molí de can Sors, tot i pertà-nyer a Alella, va tributar sempre la meitat que el de can Teixidor en els censos d’activitats del Masnou: 33 rals i 90 cèntims el primer, i 67 rals i 80 cèntims el segon.

El molí de can JonchCan Jonch és una masia situada en el qua-drant nord-oriental del municipi, a l’entreforc de les rieres de la Coma Clara, a llevant, i del Pont, a ponent, ben bé sobre la petja de l’antic camí a Vallromanes que mena cap al Vallès a través del coll de Font de Cera. Els seus estadants eren pagesos benestants que en ocasions actuaven com a «senyors mit-jans». L’heretat ocupava les terres de tres antics masos rònecs –Calm, Font i Grifà– i a mitjan segle XIX disposava d’una gleva de vuit hectàrees plantades de ceps i tarongers i de dues mines d’aigua.

Aleshores, aquestes conduccions eren conegudes com la mina del Pont d’en Jonch

i la mina d’en Casas o de la Bassa Regadora. La primera era pròpia de l’heretat i es nodria de les aigües que davallaven de Font de Cera, mentre que la segona pertanyia a can Colo-mer i tenia el seu origen en una alzina secular situada sota de can Cabús.

En diversos assentaments notarials del segle XVII referits a Joan Pau Jonch es des-criu el «mas vocato Jonch cum quintana terra in qua ipso mansum est fundatus cum fontana aqua» i es fa esment a una peça

de terra «cum aqua et rigandum do man-so Jonch unita et agregata”. Finalment, el 19 de novembre de 1638 els tutors del pubill Joan Jonch van confessar «aquella aygua que discorra ó ix del torrent de Troch y Font de Cera per regar las terras». Totes aques-tes captacions s’aconduïen fins a un sistema de basses. El plànol d’amillarament de 1858 n’hi representa dues: una de quadrangular emplaçada a l’era de davant del mas, i una de més grossa amb una acusadíssima planta pentagonal, a la part del darrere. Sota seu hi havia una construcció que albergava un molí fariner d’una sola pedra, pel qual Josep Jonch tributava una lliura i deu sous el 1738.

En una Noticia dels Particulars del Po-ble de Alella que regan las suas terras, He-retats y Molins en virtut de establiments concedits per la Batllia General s’assenyala que can Jonch «te molí y rega per concessió» i que el mas Monar «rega de la aygua quant hix del Moli de Jonch».19 Una inscripció del

Registre de la Propietat indica que l’autorit-zació per poder-lo construir li fou atorgada el 25 de novembre de 1726, i que deu de les plomes de la mesura i pes de la ciutat de

Barcelona que servien per al seu ús es tenien en alou i domini directe del Reial Patrimoni al cens d’una pensió anual de deu rals. 20

Per fonts indirectes sabem que el molí ja hauria desaparegut el segle XIX. A diferència del de can Sors, que hi apareix consignat, el plànol d’amillarament de 1858 no l’identifica, i el 1914 ja es parla obertament en passat del «molino harinero que había en término del referido pueblo» quan el marquès de Castell-bell va sol·licitar la legalització de l’aprofita-ment de les sis plomes d’aigua que el 1841 havia adquirit el seu antecessor, Manuel Ga-ietà d’Amat Peguera i de Rocabertí, a Eulàlia Jonch i Torras i el seu fill Francesc Antoni. 21

Per la seva part, el safareig va seguir en ús fins a dates recents, associat al reg d’horta i fruiters. Tenia una longitud de 30 metres i una làmina d’aigua de 205 metres quadrats, i fou enderrocat per la propietat entre 2015 i 2016, segons es desprèn de l’anàlisi de les ortofotos de l’ICGC, després que un episodi de pluges en va provocar l’esllavissament parcial.22

CULTURA

1. L’antic mas Torre i Febrer correspon a l’actual can Torres.2. Agència Catalana de l’Aigua. Expedient de Rita Miralda sobre perllongament de la mina de Rials o de Casa Sors, d’11 de setembre de 1866.3. El plànol d’amillarament de 1858 es troba exposat al des-patx de l’alcaldia de l’Ajuntament d’Alella.4. Arxiu de la Corona d’Aragó (= ACA). Reial Audiència. Plets Civils, 15108. f. 578-586.5. ACA. Reial Audiència. Plets Civils, 15108. f. 328-329, 337 i 421v. Davant del rector d’Alella Francesc Canals i del notari Bartomeu Bosch, respectivament.6. ACA. Reial Audiència. Plets Civils, 2674. Causa de los tutores y curadores de los hijos de Francisco Sorts, labrador de Sant Feliu de Alella, contra Pablo Arenas y Antonio Torras, y otros.7. ACA. Reial Audiència. Plets Civils, 15108. f.578-586. Esta-bliment fet y firmat per Dn Ba de Planella y Texidor vehí de

Barna a favor de Jaume Sors, pagès de Sant Feliu de Alella, de las aiguas de la Riera de Alella y torrent de Rials ab facultat de construhir un molí. Davant del notari Joan Olzina, a 13 de maig de 1743.8. ACA. Reial Audiència. Plets Civils, 15108. f. 328-329 i 337-340. Davant del notari Joan Olzina, a 8 d’abril de 1745.9. ACA. Reial Audiència. Plets Civils, 15108. f. 543.10. ACA. Col·leccions. Mapes i plànols, 555.11. El Diccionari català-valencià-balear recull la forma anti-ga ‘moner’, amb el significat de moliner, que també ha donat origen als cognoms Monner, Munné o Monés.12. Arxiu Parroquial d’Alella (= APA). Llibre de compliment pasqual 1673-1746, A-42.13. ACA. Reial Audiència. Plets civils, 2674.14. ASENSIO FERRER, Àlex. ‘Cap a Austràlia per accident’ a revista Alella, núm. 347. p.26.

15. Arxiu Municipal del Masnou (= AMM). Fons 603. Família Garcia Sors.16. Arxiu Biblioteca Comte de Llar ( = ABCL). Llibre de cen-sals. Núm. 128.17. ABCL. Llibre de comptes. Núm. 169.18. AMM. Fons 603. Família Garcia Sors.19. BC (= Biblioteca de Catalunya). Núm. Registre 7130. Arx. 732.20. Registre de la Propietat Immobiliària de Mataró. T-703. p. 209A. Alella. Finca 35. Inscripció 29. Compra d’aigua.21. Agència Catalana de l’Aigua. Expedient núm. 3280, de juliol de 1914, instat per Joaquim de Càrcer i d’Amat, marquès de Castellbell.22. Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya (= ICGC). www.icc.cat/vissir3 [Consulta en línia realitzada el 20 de maig de 2018].

La bassa del molí de can Jonch l’any 2007, abans de la seva desaparició.

Representació gràfica de la bassa del molí de can Jonch a l’amillarament de 1858, sense esmentar el giny fariner, i delimitació del seu perímetre sobre l’ortofoto actual.

ACTI

UM P

ATRI

MO

NI C

ULTU

RAL

ÀLEX

ASE

NSI

OSI

GPA

C

36

37

PERSONATGE

LAIA DE BOBES / FOTO: JORDI FARRÚSHeus ací una alellenca de cap a peus que ho és pels orígens fami-liars i pel sentiment. «Sóc filla d’aquí, de sempre», diu la Paquita Gràcia per explicar qui és: avis masovers a cal Vegetalí, on va néixer el seu pare, i després a can Sopa i can Cargol; la mare era de can Margarideta, al barri del Rost; de la besàvia, la Paca de l’estanc, n’heretà el nom i, més a la llarga, la casa on viu, al carrer de Baix; i del pare, l’amor per la vinya: «La terra...», exclama, «uns hi tiren més i d’altres menys!». I ella és de les que hi tira molt... tant, que sempre acompanyava el seu pare a fer la verema i, estant embarassada de la filla gran, el va haver d’amenaçar perquè li deixessin collir raïm: «Com no em deixi un cep, ens les tindrem!», li va dir. Això va ser fa una vintena d’anys; després encara va con-tinuar: «L‘ultima verema la vaig fer amb els amics del meu pare, quan ell ja no podia feinejar, a les vinyes de darrere la Crisson, on hi ha la piscina», explica, «encara funcionava la Vinícola com a cooperativa». També les festes de la Verema són especials per a ella: «Jo vaig ser dama d’honor als anys setanta i les meves filles han estat pubilles»; elles també han estat molt properes a aquest món, però la distància augmenta amb el temps: «La gran ho ha viscut més, perquè l’avi encara tenia vinyes; i la petita em diu: “Em sap greu que s’acabi, perquè jo ja no ho podré fer”». En definitiva, la Paquita resumeix així la relació d’ella i els seus amb la vinya: «A casa nostra som empeltats, com els ceps».

La Paquita és d’aquella generació d’alumnes que, quan l’edifici de l’escola Fabra del poble s’havia quedat petit però encara no estava construït el del Bosquet, van utilitzar les instal·lacions dels escola-pis a cal Governador, que aleshores tothom anomenava «els Padres». Allà hi va fer clas-ses un estiu; «Ens robaven les bicis mentre érem a dins», recorda com a anècdota. Però a més, de petita, quan la finca era d’accés lliure i ella era per cal Vegetalí, hi havia anat molt a jugar pels jardins i per les estances, passadissos i escales de l’edifici principal, que sempre era obert. «Llavors la riera encara era de sorra i tot era molt diferent; Alella s’ha fet gran», comenta la Paquita; «abans tothom es coneixia, i ara els que coneixes són els de la teva edat i els amics dels teus pares», que en el seu cas són els avis de la Moncloa, pels quals sent una gran estima: «M’agradaria jubilar-me per anar allà: saber el que s’hi cou, m’agrada sentir el que expliquen...»

Acabada l’escola, amb catorze anys la Paquita va posar-se a treballar cuidant un nen i la casa, i als divuit va entrar a la pastis-seria Matalí, una mica per casualitat: un dia, anant-hi a comprar li van demanar si coneixia algú per anar-hi a treballar... i ella els va contestar: «Si me n’ensenyes, ja vinc jo». Aquella nit la va passar a casa practicant amb una capsa de sabates, paper de seda i una troca de llana, i l’endemà començava. Quan van tancar l’establiment d’Alella va continuar amb ells al Mansou, treballant a l’obrador, despatxant i fent repartiment a domicili, fins que fa uns anys, quan es va jubilar en Lluís Matalí, va plegar. Acostumada

al tracte amb la gent, diu que és de les que sempre veu el got mig ple i li costa marcar distàncies amb els clients: «El tu o el vostè no implica més o menys respecte... El que ve a comprar i que és com tu, o el que ja veus que està més ben aposentat, els tractes a tots igual», diu.

Un altre element significatiu en la vida de la Paquita Gràcia és la Creu Roja, que va ser la primera entitat amb activitat a Alella on ella va col·laborar; el primer servei d’urgències que li va tocar fer va ser precisament per atendre un escolapi dels Padres. Aquesta entitat és també un eix vertebrador de la seva biografia: amb l’antecedent de l’avi Antonio, que durant la guerra havia estat en un lloc de socors i des d’allí va aixoplugar uns quants alellencs de la lleva del biberó, que per aquest gest no van haver d’anar al front i tots van tornar, la Paquita s’hi va apuntar als disset anys, probablement també perquè tenia dos cosins que hi havien estat. Temps després va casar-se amb un xicot que feia el servei militar allà; el matrimoni va durar poc, però és que el seu marit actual també el va conèixer al local de la plaça de la Llibertat del Mas-

nou. Malgrat que era dur —«allà ho veies tot: quan cosien gent... ajudaves en el que fes falta», comenta—, ho recorda com uns anys molt bons i molt intensos: «Era una tasca gratificant; si hagués estudiat, potser hauria tirat cap aquí», diu.

Tenir criatures fa prendre part en acti-vitats infantils, i així és com, fa setze anys, quan la seva filla gran en tenia tres, la Pa-quita va entrar a la colla gegantera d’Alella, on va començar portant la Teresina i ara du la Roser, dos dels capgrossos que home-natgen personalitats del poble. En tots dos casos, més enllà de fer de suport al seu cap, hi entra en joc la relació que hi ha tingut: «Si la coneixes i saps com era i l’has sentit, adoptes una mica aquella persona», expli-ca, i comenta el contrast entre les dues: «La

Teresina era alegre, dur-la era una disbauxa: amb ella he fet totes les bogeries possibles, com pujar a un tractor, o a un autobús de Barcelona, pessigar culs... és com quan vas al carnaval amb una màscara i no et coneix ningú; però aquestes coses amb la Roser no les pots fer, perquè és coneguda», i coneguda arreu de Catalunya com a La Grossa, però també i sobretot a Alella com la Roser: «Vas amb el cap i hi ha gent que no el veu: la veu a ella, veu la Roser. Per exemple, s’acosten i em diuen “Tu em vas casar!”. Fa gràcia perquè la reconeixen, se’n recorden, li tenen estima, i això m’agrada». I és que portant el seu capgròs, la Paquita va establir un vincle molt fort tant amb la Roser com amb el seu home, en Joan Homs. De fet, va ser ella mateixa, la Roser, qui li va demanar que quan morís, el capgròs fos al funeral; des d’aleshores, després de cada sortida de la colla la Paquita-Roser passava a fer una visita al Joan, que en el moment de fer la xerrada per preparar aquest text, fa pocs dies que va morir. La Paquita s’emociona comentant-ho a la vinya de davant del mirador del Bosquet, on ha volgut fer la foto perquè és on des de fa just un any reposen, aferrades a la terra, les cendres del seu pare.

Paquita Gràcia

Arrelada a la vinya i al terra que trepitja, la Paquita Gràcia és tan d’Alella com un cep de la DO. Té la simpatia de qui està acostumat a treballar de cara al públic, que és el que ha fet tota la vida com a dependenta, i aquest any va cantar el bingo de Nadal del Casal d’Ale-lla. És qui posa el cos al capgròs de la Roser des de fa uns anys, després d’haver dut també durant molt de temps el de la Teresina.

38

Av. J. Roca Suárez L lanos, 43 Te ià

Te l. 93 540 37 69

w w w.mater ia lshoms.com

C U I N E S I B A N Y S

DOSSIER

La Serreta, a l’ull de l’huracà

El govern d’ERC-Sumem per Alella aprova el pla parcial de la Serreta i el Pla, que preveu la construcció de 198 habitatges, mentre els grups de

l’oposició demanen diàleg i que s’ajornin els tràmits fins al proper mandat

39

L’àmbit de la Serreta ocupa 4 hectàrees de brolla i vinya en desús al sector d’Alella de Mar.

JORD

I BER

TRAN

4040

DOSSIER

ÀLEX ASENSIOEl passat 7 de febrer, la Junta de Govern Local va aprovar inicial-ment el pla parcial de la Serreta i el Pla. Es tracta d’una figura de planejament que emana del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) convalidat l’any 2014 amb el suport gairebé unànime de tots els partits. Aleshores hi van votar a favor ERC-Sumem per Alella, CiU, PP, PSC i la portaveu de Gd’A, Mercè Marzo, mentre l’altre regidor de la formació, Josep Bardés, s’hi va abstenir.

Aquest pla parcial respon als objectius fixats al POUM pel que fa a l’obtenció d’una zona d’equipaments esportius i d’una reserva de sòl per habitatge social a través de la transformació de dues zones agrícoles: el Pla, de 48.170 m² de superfície, i la Serreta, de 42.575 m². Diem que formen un sol sector ‘discontinu’ perquè els dos àmbits estan separats; en aquest cas, per l’autopista C-32.

A una part significativa del Pla, incloent-hi l’hort de cal Magre, encara queden alguns llogaters a precari que conreen llegums i verdures, mentre que a la Serreta s’escampa la brolla i l’única vinya que hi resta ja fa alguns anys que es va deixar de llaurar.

Amb la seva identificació com a peces amb “vocació de com-pleció urbana” i la seva consegüent delimitació com a “sòl urbanit-zable”, el POUM pretenia resoldre les mancances que a dia d’avui arrossega Alella en matèria d’equipaments esportius i d’habitatge a preu assequible mitjançant l’especialització d’usos de cadascuna de les zones. Per la seva ubicació, accessibilitat i característiques físiques de topografia i vulnerabilitat paisatgística, el Pla acolliria els usos esportius. I la Serreta, els residencials. Aquest destí, però, no va en detriment ni de les zones verdes –atès que es crearà un parc lineal naturalitzat per recuperar el torrent del Sistres que farà de coixí entre la Soleia i el futur eixample– ni dels equipaments, ja que es preveuen 2.670 m2 per albergar una futura escola bressol municipal, així com 1.500 m2 de sostre comercial i d’oficines per donar servei al veïnat i bona part d’Alella de Mar.

Val a dir que tots els equipaments hauran de ser construïts per l’Ajuntament al llarg dels pròxims anys, segons les seves prioritats i capacitat d’inversió. Abans, el promotor haurà d’urbanitzar la nova vialitat (carrers, voreres, arbrat i aparcaments en superfí-cie), procurar els serveis necessaris (clavegueram, enllumenat, subministrament d’electricitat i aigua potable) i executar totes les càrregues fixades al POUM, que van des de l’endegament del torrent de la Serota, al Pla, fins a la connexió de la Soleia amb el pont de l’autopista i l’expropiació de 1.200 m2 per a l’ampliació de la rotonda dels carrers del Canigó i de Teodor Torres, a can Teixidor.

‘Un pulmó de lleure esportiu’Les prop de cinc hectàrees del Pla esdevindran propietat muni-cipal. Amb la seva cessió –la més important que s’ha fet mai a Alella–, el POUM pretenia blindar el caràcter d’espai obert de l’àmbit a través “d’una futura zona esportiva a l’aire lliure dins una posició central al terme d’Alella que formarà part i completarà el recorregut d’equipaments esportius situats a l’entorn de la Creu de Pedra”, començant pel poliesportiu i seguint pel complex de la piscina municipal.

D’acord amb la Memòria social del POUM, la idea original consistia a construir-hi “una nova pista reglamentària d’atletisme” de 400 metres de perímetre, “amb un camp de futbol i de rugbi dins seu”. D’aquesta manera es deixava la porta oberta a un eventual trasllat del Camp Municipal d’Esports; una instal·lació que ales-hores arrossegava greus deficiències i que continua allunyada del centre, sense aparcament suficient i que dificulta la creació d’una connexió per a vianants fins a Alella Parc.

La proposta obeïa també a una lògica territorial més ambici-osa. Tal com recull la Memòria descriptiva i justificativa del POUM, la nova zona esportiva del Pla podria “constituir una do-tació plurimunicipal mancomunada” que s’erigís en un pol de

Projecte del pla parcial de la Serreta i el Pla.

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

41

DOSSIER

41

referència per a la pràctica del rugbi i les diferents disciplines atlètiques al Baix Maresme.

A l’hora de la veritat, el pla parcial ha descartat aquesta possi-bilitat i en comptes d’una explanació a un sol nivell ha donat pas a una successió esglaonada de pistes poliesportives de bàsquet, futbol sala, volei platja i petanca, entre més. L’alcalde, Andreu Francisco, explica que “hem dissenyat un pulmó de lleure esportiu

que eixamplarà el Camí del Mig i donarà continuïtat a la rambla de la Fontcalda mitjançant un passeig arbrat amb un nou skate park i diferents elements de cross i gimnàstica”. El complex ha estat concebut perquè pugui acollir també manifestacions populars i d’oci familiar com la Festa de la Verema.

La futura pista d’atletisme tindrà 200 metres de perímetre i se situarà en un dels extrems i a l’antiga s’instal·larà un rocòdrom i una zona de jocs amb tirolina. L’alcalde ho justifica perquè “ens han fet un estudi de les necessitats esportives” i ho desvincula de les darreres i quantioses inversions fetes en la remodelació del Camp d’Esports –641.000 euros, només el 2018– i dels compromi-sos adquirits amb els clubs que l’utilitzen.

De l’espai primigeni “a l’aire lliure” es passa ara al cobriment d’una de les pistes. “És una demanda que tenim per part d’alguns clubs que no poden utilitzar l’espai exterior del poliesportiu en cas de pluja”, diu Francisco. Pel que fa al sistema viari intern, es modi-fica el traçat previst al POUM i es mantenen, en canvi, les bosses d’estacionament vinculades als equipaments i a la futura estació intermodal d’autobusos, inspirada en la filosofia del park & ride.

En un comunicat emès el 20 de febrer, Alternativa per Alella-CUP “valora positivament l’obtenció d’aquest sòl”, però demana que es faci “una reflexió pública” sobre la concreció de la zona esportiva. Els cupaires asseguren que la proposta que en fa el pla parcial “s’ha formulat a correcuita, la qual cosa palesa la seva subordinació al projecte immobiliari de la Serreta”, i denuncien que “no compta amb cap estudi de suport” i que únicament “es basa en la realitat esportiva actual del poble, sense tenir en compte altres escenaris estratègics de futur”.

Corp, en el punt de miraFins a la data, la major part dels terrenys del Pla i la Serreta per-tanyien a famílies d’Alella de tota la vida i als Hereus de Confiança del Comte de Llar, la fundació que administra el llegat de can Teixidor. Ara, tots aquests propietaris n’han acordat la venda a la societat Corp Edificacions SL, que ja va edificar a can Calderó i que d’aquesta manera esdevé l’únic promotor del sector.

L’operació serà possible gràcies a la injecció de 230 milions d’euros que Corp ha rebut recentment del grup farmacèutic Grifols per construir 2.500 habitatges de lloguer a la conurbació de Barce-lona. De fet, ja fa mesos que l’empresa anuncia la comercialització de la Serreta a través de la divisió Be Corp Rental Homes al seu

Vista actual de la Serreta i el Pla.

La proposta d’ordenació del POUM per a la zona esportiva del Pla preveia una pista d’atletisme de 400 metres de corda amb un camp de rugbi i futbol al seu interior.

JORDI BERTRAN

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

42

DOSSIER

web i a diverses fires immobiliàries, incloent-hi una maqueta de la proposta constructiva. Aquest fet ha encès totes les alarmes i ha indignat els grups de l’oposició, que retreuen al govern que s’assabentin abans els visitants al saló internacional Barcelona Building Construmat que els membres de la corporació.

Els regidors de la resta de grups es queixen que només han estat convocats a dues reunions, en format de comissió informa-tiva: una al juliol i una altra el passat 14 de febrer, just la setmana després de l’aprovació inicial del pla parcial. Als seus escrits a El

Full de febrer, Gd’A i PDeCAT han criticat “el secretisme” i “l’opaci-tat” del govern. També s’hi ha mostrat molt vehement Alternativa per Alella-CUP, que no existia quan es va aprovar el POUM. En un comunicat fet públic el 6 de febrer, els cupaires recomanen “no oblidar que quan et prestes a jugar al Monopoly qui acaba guanyant sempre és la banca”.

Sense comptar ni l’IVA ni el preu d’adquisició del sòl –que en-lloc no apareix consignat–, l’estudi de viabilitat econòmica del pla parcial elaborat per Corp calcula invertir 11,7 milions d’euros en obres d’urbanització i 26,6 milions en obres d’edificació, i espera obtenir-ne un retorn de 50,5 milions al final del procés.

L’edificació tindrà una volumetria específica, definida al pla parcial. El document determina que hi haurà “un sol polígon d’ac-tuació” amb tres “unitats de projecte” diferenciades, que estaran formades per 4, 6 i 5 blocs d’habitatges, respectivament. Per “evitar la repetició clònica d’un únic edifici per a tota l’ordenació”, aquests volums es disposaran en terrasses i seran de mides diverses (des de 28 metres de costat per 15 d’ample fins a d’altres de 21 x 21 o de 26 x 18), amb un espai de separació entre ells de 6 metres.

La portaveu de Gd’A, Mercè Marzo, compara el projecte amb el “bunyol de can Calderó” i critica la seva “uniformitat”. El seu company de bancada, Josep Bardés, s’hi esplaia: “Són edificis tallats pel mateix patró i amb acabats de mala qualitat per la rapidesa del sistema de construcció”. A Esteve Garcia-Ossorio, del PDeCAT, li agradaria “reduir la densitat” i Alternativa per

Alella-CUP lamenta que el govern “assumeixi la proposta plante-jada de manera acrítica” i que s’exhaureixi fins a l’últim pam de sostre “sense que s’hagin estudiat altres escenaris d’implantació, disposició, volum i disseny”.

Habitatge socialA la Serreta, el POUM transforma el sòl “amb la voluntat de fixar especialment el creixement vegetatiu dels joves en edat d’emanci-pació i la millora residencial de la població envellida”. “Es tracta de dotar al municipi del número i la tipologia d’habitatge que re-clama la seva demanda interna”. Segons la Memòria descriptiva

i justificativa, “el sector té l’aprofitament estrictament necessari per a la correcta implantació del sostre i la correcta avaluació econòmica i financera per garantir-ne la viabilitat”.

En aquest sentit, el POUM fixa un màxim de 19.000 m2 de sostre residencial i de 198 habitatges en format plurifamiliar, mitjançant la construcció d’edificacions de planta baixa i dos pisos amb una altura reguladora de fins a 10 metres i mig; si bé la disposició en terrasses donarà lloc a decalatges d’una planta en sentit est-oest. Segons l’alcalde, “estem parlant d’un model que consumeix menys extensió de territori i que té una densitat de 20 habitatges per hectàrea, molt similar a la dels barris limítrofes de la Soleia i Mar i Muntanya”.

El POUM hi estableix “una dotació mínima d’habitatge de pro-tecció oficial en una proporció del 40 per cent”. Són 10 punts més del que fixa la llei; una potestat discrecional que l’Ajuntament va exercir en la tramitació del POUM per tractar d’eixugar el dèficit històric d’habitatge a preu assequible.

“La idea –diu l’alcalde– és que aquest 40% en sostre edificat s’acosti al 50% del total d’habitatges: unes 90 unitats”. Això serà possible perquè els pisos socials seran més petits que els de renda lliure, “tot i que també n’hi haurà de dos i tres dormitoris”.

Com és prescriptiu, se’n faran de promoció pública i d’iniciativa privada en les dues modalitats que preveu la normativa: de règim general –de dimensions i preu inferiors– i de règim concertat –una mica més grans. Cap llei no ho estableix, però tots seran de lloguer. Els de titularitat municipal tindran aquest destí perquè des de 2003 els governs liderats per ERC han apostat per crear un parc social de lloguer que en aquests moments consta de 72 habitatges: 61 a cal Doctor, vuit a les Heures i tres al Canonge. També n’hi ha una dotzena més de previstos al solar de la Fàbrica de Pintures.

Per a la persona adjudicatària, el lloguer suposa un esforç menor que la compra i l’administració s’assegura un retorn social

Les promocions de can Calderó, a Alella, i de l’antiga fàbrica Dogi, al Masnou, es caracteritzen pel seu disseny.

AJU

NTA

MEN

T DE

L M

ASN

OU

CORP

ED

IFIC

ACIO

NS

SL

La constructora ja publicita la promoció de la Serreta al seu web i a diverses fires immobiliàries.

CORP

ED

IFIC

ACIO

NS

SL

42

43

DOSSIER

més elevat a través del valor d’ús que li confereix la rotació, sense necessitat d’haver de transformar més sòl.

Tanmateix, no és fàcil trobar recursos per promoure habitatge públic, per la qual cosa la seva construcció s’acostuma a dilatar en el temps. Per solucionar-ho, el govern aposta per convocar un concurs al qual es podrien presentar cooperatives, fundacions i altres operadors. L’alcalde explica que “serien unes bases sem-blants a les del complex esportiu de la piscina que inclourien la redacció del projecte i la seva construcció, a canvi de la gestió del lloguer i el manteniment dels edificis a través de la cessió d’un dret de superfície de 25 o 30 anys”.

La novetat, aquest cop, és que també la promoció privada serà de lloguer, tant l’habitatge de preu taxat com el de lliure mercat. Per al primer supòsit, l’Ajuntament ha signat un conveni perquè els pisos de protecció oficial de la promotora s’adjudiquin “a través d’un procés públic i transparent organitzat pel Consell Municipal de l’Habitatge en què tindran preferència les persones que residei-xin o hagin estat empadronades a Alella”.

Sobre aquesta qüestió, Alternativa per Alella-CUP demana que es garanteixi per escrit la vigència del lloguer social a llarg termini –i cita com exemple la qualificació a 90 anys dels pisos de la Vinya–, de manera que la promotora no pugui capitalitzar la venda passats 20 anys.

Des d’Avancem Alella, Xavi Merlos alerta del perill que les promeses de la promotora siguin paper mullat si l’acord amb l’Ajun-tament no vincula la propietat del sòl. I es demana: “Què passarà si un dia els solars cauen en mans d’un fons d’inversió especulatiu?”.

100% de lloguerCapítol a part mereixen, pel seu impacte en el mercat immobi-liari local, els 108 pisos de 100 m2 de renda lliure que passaran a engrossir de cop el mercat de lloguer actual; car i atomitzat. És tracta d’una decisió estratègica de caràcter empresarial, ja que el mateix grup constructor té altres promocions en cartera de les mateixes característiques a Abrera, Badalona, Terrassa o Sant Just Desvern. Tot i ser-ne aliè, el govern veu amb bons ulls aquest canvi de paradigma: “Hi hem insistit i els interessa. Així tancaríem el cercle del sector, ja que l’increment de l’oferta de lloguer pot ajudar a estabilitzar el preu de mercat”, defensa l’alcalde.

Alternativa per Alella-CUP s’hi mostra escèptica i recorda que els 32 pisos de lloguer d’alt estànding de can Casals no van contribuir, precisament, a moderar-lo; sinó a atraure demanda exògena d’alt poder adquisitiu i a inflar encara més la bombolla.

Sistema de gestió i calendari d’execucióL’agenda del POUM estableix que el sector de la Serreta i el Pla s’ha de desenvolupar obligatòriament en tres quinquennis: una primera fase de redacció del projecte entre 2014 i 2019, i dues etapes consecutives d’urba-nització i edificació de 2020 a 2025 i de 2025 a 2030. En cas d’incomplir-se el calendari, els drets urbanístics podrien decaure. La fitxa del sector també determina que se seguirà el sistema urbanístic d’actuació per cooperació, en què la iniciativa de la gestió correspon a l’administració pública.

En comptes d’això, el govern ha atès la petició de la promotora i ha optat finalment per la modalitat de compensació bàsica, en què l’execució correspon a la propietat. L’al-calde ho justifica per tres raons: una, perquè l’Ajuntament no té prou recursos humans i materials; dues, perquè la promotora ha es-

devingut la propietària única del sector, la qual cosa n’agilita la interlocució, i tres, perquè les dues parts han treballat “amb bona sintonia” sota la supervisió dels Serveis Tècnics.

En canvi, Alternativa per Alella-CUP considera que “l’Ajunta-ment renuncia a exercir el control sobre la transformació del sòl en perjudici dels interessos públics i del model de barri i de poble resultants” i li reclama “que recuperi el lideratge que li atorga el sistema de cooperació previst al POUM”. Els cupaires recorden que “l’urbanisme va quedar aturat amb la crisi” i que el calendari esllanguia. “I aquí és on entra Corp i la seva capacitat de seduir de les bondats de desenvolupar d’una sola tacada aquelles previsions que eren punt de caducar”. Per això acusen el govern d’actuar amb “amb presses i ganes de lluir medalles, tot convertint la necessitat d’habitatge social en una oportunitat per als grans inversors”.

El pla d’etapes del pla parcial escurça el calendari del POUM en un quinquenni. Així les coses, les obres d’urbanització podri-en començar el primer semestre de 2020 i durarien un any i mig. Els treballs d’edificació s’iniciarien el segon semestre de 2021 i finalitzarien a mitjan 2023, i tot plegat culminaria amb el procés de comercialització el 2024.

Objeccions dels veïnsEl passat 18 de febrer, l’Ajuntament va convocar una audiència pública a les antigues Escoles Fabra per informar la ciutadania de l’aprovació del pla parcial. La sala era plena de gom a gom per sentir les explicacions de l’alcalde i de l’arquitecte de l’empresa promotora, Manuel Ruisánchez.

Els veïns van exposar les seves objeccions pel que fa a la de-saparició de l’espai agrícola, l’impacte paisatgístic, l’alteració del barri i la pèrdua de tranquil·litat que podria suposar l’arribada de 594 persones, segons les pròpies estimacions del pla parcial.

En qüestions de mobilitat, l’alcalde va aclarir que s’hi ha fet un estudi i que el trànsit que en resultarà tindrà la mateixa intensitat que suporta ara l’avinguda de Badalona, de l’ordre de 1.500 vehi-cles al dia. A més, va assegurar que el projecte redueix al màxim la seva incidència sobre el nucli de la Soleia, que ara és un oasi gairebé privatiu dels seus residents.

La nova xarxa viària descansarà sobre un vial de dos sentits de circulació que connectarà l’actual carrer de la Serreta amb el pont de l’autopista sense haver de fer servir el tram del carrer de Lleida comprès entre l’avinguda de Badalona i el carrer de la Vinya. Aquest “vial estructurador” actuarà com a “ronda” del sec-tor. Tindrà una secció de 15 a 18 metres d’amplada i disposarà d’aparcament lateral en línia, àmplies voreres i un carril de servei

La presentació pública del pla parcial va suscitar gran expectació.

ÀLEX

ASE

NSI

O

43

44

DOSSIER

per a parades de bus, contenidors de residus i zones de càrrega i descàrrega. També s’han previst dos itineraris per a bicicletes. A la vorera de ponent d’aquest eix s’obriran botigues i negocis de 50 a 200 m2 de superfície. Els establiments ocuparan la planta baixa dels blocs de protecció oficial, de manera que alguns dels locals seran propietat de l’Ajuntament. A més, existirà un segon carrer o “vial parc” en sentit de ascendent que discorrerà en paral·lel al tor-rent del Sistres. Tindrà prioritat invertida i inclourà dues connexi-ons amb la transversals: una passera per a ciclistes i vianants, i un pont d’ús restringit a vehicles d’emergència i els veïns de la Soleia a través del carrer del Bon Lloc, que actualment és un cul de sac.

Debat electoralDurant la sessió va quedar clar que l’urbanisme és una qüestió sensible que requereix debat públic i que massa sovint es presta a la demagògia i el populisme. En aquest cas, l’enrenou polític que s’ha generat no és aliè a la proximitat de les eleccions municipals i podria polaritzar la campanya. Per acabar-ho d’adobar, el clima encara es pot enterbolir més d’aquí a final de mandat si el govern decideix tramitar un seguit de modificacions del POUM per tal d’implementar algunes sentències judicials que afecten els àmbits de la Gaietana, can Viló, can Bragulat, Crison, can Manyé i els

Plumeros. Sobre la Serreta, l’alcalde és taxatiu: “Donem compliment al

POUM per donar continuïtat a la feina feta. Ho fem per respon-sabilitat, ja que és un sector estratègic i seria de covards no ser conseqüent amb el que hem defensat”. Francisco apel·la al con-sens assolit el 2014 “després de 10 anys de debat”, però la resta de grups li demanen diàleg i que sigui el futur consistori qui prengui una decisió.

Precisament “per respecte degut” a aquell consens, Alternativa per Alella-CUP considera que és “imprescindible i inajornable”

obrir un “debat amb els agents socials per cercar l’entesa en tots aquells instruments de planejament que desenvolupen el POUM”.

Gd’A també sol·licita que “esperem al proper mandat per tre-ballar bé aquest tema” i fer “un debat rigorós”. El seus regidors asseguren que “ara hi votaríem en contra” i es mostren partidaris de “revisar una decisió presa fruit d’una anàlisi que ha quedat obsoleta. Rials també estava al Pla General de 1987 i es va des-classificar”.

Immediatament després d’assistir a l’acte públic del 18 de fe-brer, Avancem Alella va fer una crida a les xarxes socials per “aturar el pla de la Serreta” i fer “un front comú”: “És necessari que ens organitzem per reflexionar amb calma i temps suficient per fer les rectificacions i propostes adients”. Avancem Alella confia que les eleccions portaran “un nou equilibri de forces a l’Ajuntament que permetrà que les decisions del poble s’hagin de prendre per consens”.

Des del PDeCAT, Garcia-Ossorio insisteix que “és necessari un debat profund per fer les coses el millor possible” i recorda “l’episodi del famós hotel als Escolapis: vam renunciar a l’opció de compra de la finca en benefici del projecte, i ara no tenim opció ni tenim projecte”.

Període d’al·legacionsL’aprovació inicial del pla parcial ha donat pas a un període d’in-formació pública durant el qual es demanaran informes sectori-als a les administracions competents i s’incorporaran les seves prescripcions a l’aprovació definitiva que se’n farà al ple de març o abril. Francisco admet que “possiblement es puguin ajustar els detalls que siguin raonables”, però descarta que existeixin raons de pes fonamentades per aturar-ne la tramitació. Únicament “si els informes no es recopilen, llavors s’haurà de valorar què fem”, diu l’alcalde.

A dalt, dues imatges del Pla i la Serreta corresponents a l’any 1956. A sota, els mateixos indrets, sis dècades després.

ICG

C

45

RAMON ANGLADAEl ja llunyà 14 de juliol de 2017 el Parlament de Catalunya aprovava la llei 11/2017 de reparació jurídica de les víctimes del fran-quisme. Una llei que declarava il·legals els tribunals franquistes i anul·lava la totalitat de les causes, sentències i resolucions dic-tades. En el seu preàmbul contextualitzava històricament els fets que acabarien escla-fant la legalitat republicana, amb derogació de l’Estatut de Catalunya de 1932 inclosa, i el trist camí cap a un nou ordenament jurí-dic “il·legítim i il·legal” fruit de la força de les armes. Els guanyadors de la guerra crea-rien els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, més tard anomenada Auditoria de la IV Regió Militar, que es con-vertirien en eines de repressió al servei de la nova dictadura. Els represaliats alellencs la patirien majoritàriament el 1939 amb tot un seguit de judicis sumaríssims, però la seva acció s’allargaria en algunes zones de Cata-lunya fins al desembre de 1978 encara que pugui resultar absolutament increïble. Amb l’objectiu principal de restablir la memòria, l’honor i la dignitat dels processats, aques-ta llei pionera fonamenta la il·legalitat dels tribunals franquistes de manera molt sòlida. Entre molts altres aspectes destaca que no es pot considerar com a òrgan jurisdiccional aquell que no respecta el dret de defensa i en què les mínimes garanties d’imparcialitat no existeixen. És en el seu article únic on es declaren il·legals els tribunals esmentats “per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un ju-dici just” i la nul·litat de ple dret de totes les sentències dictades en les diferents causes i consells de guerra.

Reparació pública de la memòria. Com sol·licitar-la?Els processos i les sentències de la justícia militar van ser públics i perseguien una doble condemna, la que sofria directament la persona jutjada i l’estigmatització de la seva família, infants inclosos. Familiars que, a més de patir pel pare, germà o marit empresonat, o superar el dolor i la ràbia –

sentiments descrits pels mateixos familiars de víctimes– en els casos dels condemnats a mort, van haver d’afrontar una repressió constant portada a terme de manera sis-temàtica i violenta per les seccions locals de la Falange repartides per tot el país. Un exemple paradigmàtic d’aquesta doble con-demna a Alella va ser l’obligatorietat, per a dones i fills de republicans empresonats o assassinats, de netejar l’església de Sant Fe-liu amb els terres i les parets negres després d’haver estat magatzem de carbó durant la guerra. La reparació dels represaliats no-més podia ser, doncs, pública. I per aconse-guir-ho la llei va autoritzar l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista pública i fàcilment consultable amb l’enumeració alfabètica dels condemnats, el número de procediment patit, la condemna imposada i, en cas d’existir, la reducció d’aquesta o la concessió de l’indult. El gener d’aquest mateix 2019 la llista s’ha actualitzat, tal com la llei preveia, recollint ara sí la majo-ria dels alellencs represaliats dels quals es

conserva testimoni documental. Per això us arriba ara aquest article que explica la força d’aquesta llei aprovada el juliol de 2017. Una llei que permet obtenir certificació individu-alitzada, en paper o en format electrònic, on es declara la nul·litat dels judicis sumarís-sims i les sentències franquistes.

El tràmit de sol·licitud és ben senzill, rà-pid i gratuït. Poden sol·licitar el document de reparació jurídica les mateixes víctimes de la repressió, els seus familiars i també qual-sevol persona interessada sense tenir cap mena de vincle de parentiu o coneixença. Cal una consulta prèvia de la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, des de la web del Departament de Justícia de la Ge-neralitat de Catalunya o des de la de l’Arxiu Nacional de Catalunya, perquè és indispen-sable aparèixer en l’esmentada llista per tal de tramitar la reparació. Si una determinada persona no hi és present, cal contactar amb l’arxiu (anc.cultura@gencat.cat) tot facili-tant-ne el nom i els cognoms i totes aquelles dades que permetin localitzar documentació

La llei 11/2017 de reparació de les víctimes del franquisme

ARRELS

Una trentena d’empresonats i quatre condemnes a mort el resultat de la repressió a Alella

Artur Suñé, jutge municipal, passejant per Cal Marquès un cop complerta la seva condemna.

CED

IDA

46

ARRELS

del sistema repressiu franquista que perme-ti identificar-la com a represaliada. Un cop trobada prova documental, la incorporació a la llista permetrà obtenir el document de reparació. Després de trenta dies d’haver fet la sol·licitud –presencialment, per telèfon a través del 012 o omplint un senzill formula-ri web– rebrem aquest document oficial per correu electrònic o el recollirem en paper a qualsevol de les seus del Departament de Justícia que vulguem.

Els represaliats alellencs van haver d’afrontar tant sumaríssims d’urgència, amb terminis més curts i aplicats als delictes considerats més greus, com d’ordinaris. La tipologia de les acusacions van ser sempre les mateixes en milers i milers de causes: rebel·lió militar, adhesió a la rebel·lió, auxili a la rebel·lió i altres variants de més a menys gravetat. Eren procediments judicials sense possibilitat de defensa coneguts com “la jus-tícia al revés”, en què els militars revoltats guanyadors de la guerra acusaven de rebel-lió militar tots aquells qui s’havien man-tingut fidels i havien lluitat per defensar el règim legítim republicà. Pel que fa a les sen-tències, quatre alellencs van ser condemnats a mort i executats, i una trentena van patir anys d’empresonament, des del vint anys i un dia de presó major a penes de reclusió me-nor que oscil·laven dels vint als sis anys i un

dia. El Castell de Montjuïc, la presó Model, la de Mataró i en un significatiu nombre de casos la presó monestir de Sant Miquel dels Reis del País Valencià van acollir els presos d’Alella. Amb l’objectiu de facilitar les petici-

ons de reparació jurídica us presentem una taula que agrupa els represaliats alellencs presents a la llista oficial elaborada per l’Ar-xiu Nacional de Catalunya en compliment de la llei 11/2017 de 4 de juliol.

Cognoms, nom Número de causa Data inici Pena Commutació / indult del procés - data sentència

Abella Oromí, Josep Consell de guerra 1939 Dotze anys i un dia de Sis anys i un dia de presó Sumaríssim 007600 reclusió temporal major

Aymar Villarrosal, Antoni Consell de guerra 1939 Vint anys de reclusió Dotze anys i un dia de presó Sumaríssim 003074 temporal major. Indultat

Aymar Villalta [Vilalta], Simó Consell de guerra 1939 Vint anys de reclusió Indultat Sumaríssim 003955 temporal

Basas [Bassas] Trias, Josep Consell de guerra 1939 Absolt i dos mesos d’arrest - Sumaríssim 007605 major

Bernadas Bosch, Ricardo Consell de guerra 1939 Quinze anys de reclusió Quinze anys de reclusió Sumaríssim 003060 temporal menor

Cajigós Viudas, Manel Consell de guerra 1939 Absolt A disposició d’altres Sumaríssim 003059 autoritats

Campmajó Bernaus, Jaume Consell de guerra 1939 Dotze anys i un dia de - 009778 reclusió temporal / Mort a la presó el novembre de 1939

Campmajor [Campmajó] Consell de guerra 1939 Quinze anys de reclusió -Rabassa, Llorenç Sumaríssim 009777 temporal

Expósito Serradell, Josep Consell de guerra 1939 Dotze anys i un dia de reclusió Sumaríssim 003073 temporal Indultat

Carles Mundó i Blanch Conseller de Justícia

Faig constar: La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada al DOGC núm. 7406, declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, posteriorment anomenada Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya entre l’abril de 1938 i el desembre de 1978. En conseqüència, la Llei 11/2017 declara la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les causes, sentències i resolucions que consten relacionades a l’Anunci publicat al DOGC núm. 7409, entre les quals hi consta el procediment contra

ANTONI VIDAL VENTURA

I perquè en quedi constància, així ho signo, a Barcelona, el dia 20 de juliol de 2017

El conseller de Justícia

Document de reparació jurídica del Rabassaire Antoni Vidal, assassinat pel franquisme.

ALELLENCS A LA LLISTA OFICIAL DE REPARACIÓ JURÍDICA DE VÍCTIMES DEL FRANQUISME

47

ARRELS

Cognoms, nom Número de causa Data inici Pena Commutació / indult del procés - data sentència

Ferran Oliveras, Josep Consell de guerra 1939 Dotze anys i un dia de reclusió Sis anys i un dia de presó Sumaríssim 007598 temporal major

Fibla Sancho, Agustí Consell de guerra 1939 Dotze anys i un dia de reclusió Sis anys i un dia de presó Sumaríssim 07601 temporal major

Fortuny Magriñà [Magrinyà], Joan Consell de guerra 1941 Arxivament - Sumaríssim 025310

Galvany [Galbany] Oliveras, Joan Consell de guerra 1939 Mort / Executat - Sumaríssim 003069

Gascón Massó, Mario Consell de guerra 1939-1940 Sis anys i un dia de presó major - 009776

Igual Miralles, Sebastià Consell de guerra 1940-1943 Vint anys de reclusió menor - Sumaríssim 013251

Martori Cirera, Jaume Consell de guerra 1939 Reclusió perpètua Indultat Sumaríssim 003061

Mayolas Barbany, Antoni Consell de guerra 1939 Vint anys de reclusió Sis anys i un dia de presó Sumaríssim 003065 temporal major

Muntadas Ductuyà, Mariano Consell de guerra 1939 Dotze anys i un dia de reclusió - Sumaríssim 003072 temporal

Perich Guàrdia, Melcior Consell de guerra 1939 Mort / Executat - Sumaríssim 003075

Pijoan Ventejo, Vicenç Consell de guerra 1939 Vint anys de reclusió temporal Dotze anys de presó major Sumaríssim 009780 Indultat

Pujadas Nirell, Antoni Consell de guerra 1939 Mort / Executat - Sumaríssim

Sabaté Ductuyat [Ductuyà], Gaietà Consell de guerra 1939 Vint anys de reclusió temporal Indultat Sumaríssim 007599

Sabaté Ductuyat [Ductuyà], Josep Consell de guerra 1939 Vint anys de reclusió temporal Nou anys de presó major Sumaríssim 003051 Indultat

Suñé Macià. Artur Consell de guerra 1939 Dotze anys i un dia de reclusió Sis anys i un dia de presó Sumaríssim 003066 temporal major

Suñé Pinilla, Artur Consell de Guerra 1939 Vint anys de reclusió temporal Dotze anys de presó major Sumaríssim 009775

Valls Bernadas, Josep Consell de guerra 1939 Vint anys de reclusió temporal Vint anys de reclusió Sumaríssim 003932 menor. Indultat

Vidal Ventura, Antoni Consell de guerra 1939 Mort / Executat - Sumaríssim 003067

Alellencs empresonats, però que no apareixen a la llista de procediments judicials militars de la llei 11/2017 de 4 de juliolBellavista Galbany, ValentíFont Reverter, JoanMedir Casellas, Elies

Altres casos Duran [?], Joan -- No s’ha pogut localitzar per desconeixement del segon cognomGutiérrez López, Juan -- Apareixen dos represaliats amb el mateix nom i cognoms. No s’ha pogut determinar amb certesa qui d’ells és el d’Alella.Marcó Dachs, Lluís -- Detingut al País Valencià, III Regió Militar. Consell de guerra. Sumaríssim 3699-V

La llista oficial recull sense diferenciar tant les peticions de commutació demanades pels empresonats com les finalment concedides. Per conèixer amb exactitud la reducció de penes cal consultar els respectius sumaríssims.

48

TEXT: EVA VICENSFOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

En Joan Munic i l’Emma Paricio expliquen que l’atzar els va convertir en masovers de Can Pau Bernardó, una masia que hi ha al terme municipal d’Arenys de Munt. Ella, ar-quitecta tècnica especialitzada en biocons-trucció; ell, llicenciat en ciències ambientals. I aquí hi compaginen les feines del camp amb unes altres ocupacions. En Joan, per exem-ple, és professor de biologia a l’Institut de Pineda de Mar i confessa que quan acaba les classes, corre a la vinya per donar-li l’acom-panyament que necessita.

Talcomraja es va constituir legalment com a celler l’any 2013, tot i que ja feia al-guns mesos que els propietaris feinejaven al camp. De fet, durant una bona temporada es van centrar en la sembra de mongeta del gan-xet, calçots i horta. “I de les parres que vam

trobar pel terme, n’havíem fet algun vi bullit, com es fa en moltes cases d’aquí Arenys”, ex-plica Munic.

Durant aquells primers anys van posar en marxa l’associació Pensa en Vi amb la idea de promoure el patrimoni vitivinícola, cultu-ral i històric de la zona; i també van activar una campanya de micromecenatge que els va permetre recaptar fons per construir el ce-ller. “Gràcies a aquesta campanya vam poder comprar una premsa, una desrapadora, un dipòsit d’acer inoxidable i una bota. I el millor de tot era que vam començar a vendre vi quan encara no existia!” “El cert –recorda– és que va ser un procés molt participatiu i una gran experiència d’aprenentatge compartit.”

Tornem al 2013. Aquell any la legislació no permetia plantar vinya als cellers de fora la DO –recordem que aquell any ni Arenys ni Llinars del Vallès no estaven encara en trà-mits per entrar al territori de la Denomina-

ció d’Origen Alella– i, per tant, l’opció va ser arrendar alguns terrenys d’altres propietats. Les primeres hectàrees, les van trobar a Ma-taró (Sant Martí de Mata) i Sant Cebrià (Can Vallfogona), i d’allí en van treure els raïms per fer les primeres vinificacions. A partir del 2016, quan la legislació canvia, van in-corporar noves hectàrees als terrenys de la masia i van plantar a la plana de Can Sala, “una finca preciosa on antigament ja hi havia hagut vinya; els propietaris s’hi van avenir i hi vam plantar tres hectàrees de pansa blanca i mataró”.

“Si hagués pensat en tot el que significa posar en marxa un celler, probablement no ho hauria fet”, diu un pensatiu Joan Munic. No parla només dels diners invertits, sinó que també pensa en les hores de dedicació, en la compaginació de les dues feines, en les preocupacions del celler quan, per exemple, una fermentació s’allarga massa o no acaba

Un projecte 100% natural i ‘Talcomraja’

Can Pau Bernardó és la seu del celler Talcomraja. Imatge d’una de les vinyes joves. Ampolles reposant al celler.

LA DO ALELLA AVUI

Joan Munic i Emma Paricio són els propietaris d’aquest celler situat a Arenys de Munt, en territori DO Alella, però fora de la denominació d’origen. És un projecte jove, però amb caràcter, on el treball a les vinyes i l’elaboració de vins segueix una filosofia molt clara: màxim respecte per la natura, poca intervenció i vins naturals. “Quan vaig venir de maso-ver a Can Pau Bernardó no em podia imaginar que arribaríem on som ara”, diu Munic. El futur encara s’ha d’escriure, però segur que d’aquest projecte, se’n sentirà molt a parlar.

49

d’arrencar... El cas és que en algun moment s’havien plantejat vinificar en altres cellers, però tenir les instal·lacions al costat de casa els va semblar una idea més atractiva: “D’aquesta manera, mentre es cou el sopar, podem controlar les densitats o fer el segui-ment de la fermentació”, diu rient.

Tenir ajuda externa també podria allibe-rar-los de certes responsabilitats, però ara per ara Talcomraja només incorpora mans de fora en època de verema o en moments molt puntuals de feina. “No tenim tractor i tres o quatre cops l’any portem algú que ens el dei-xa; la verema, la fem amb una colla d’amics i després els convidem a sopar; però la resta de feines, les faig jo, com la poda d’hivern, la poda en verd, i fins i tot carrego l’atomitzador i faig els tractaments personalitzats, planta a planta.”

Un projecte 100% ecològic “No m’he plantejat mai fer-ho d’una altra ma-nera, ni quan conreàvem les mongetes i els calçots.” El professor recorda que quan va arribar a la masia hi havia tot d’herbicides i productes per aplicar a l’horta i la vinya, però que de seguida va tenir clar que no era així com volia treballar la terra: “Si les cireres estan picades, ens les menjarem picades”, re-corda haver pensat. I així, fins avui calcula que han passat més de deu anys sense que les finques hagin tingut contacte amb cap d’aquests productes.

El pas d’ecològic a natural, diu, va sorgir de manera progressiva. “Al principi ho veia

arriscat i no gosava, però a poc a poc vam anar reduint sulfits als vins i ja el 2014 vam llançar el primer negre amb zero grams.” El van seguir l’ancestral natural el 2015 i el pri-mer blanc natural el 2016. “Ara ja no posem sulfits enlloc i treballem 100% amb llevats autòctons.”

“A mi els vins naturals em fascinen, és una filosofia, una manera de fer; i per als ce-llers amb petites produccions com el nostre és una altra manera de distingir-se”, comenta Munic. Tot i el seu convenciment, sovint topa amb comentaris o reaccions de persones que no entenen els productes que fa: “Aquí encara costa que s’apreciïn els vins naturals; quan he anat a fires, i l’he presentat a públic estranger –francès, nord-americà, anglès...–, sento que agrada, n’aprecien els gustos i les aromes, els diferencien dels vins convencionals; però quan es tracta de gent d’aquí, he vist arronsar el nas més d’una vegada”, es lamenta. “Supo-so que tothom té els seus gustos, no hi tinc res a dir.”

Els vins de Talcomraja es mouen sobretot pel Maresme i unes altres comarques de Bar-celona i de Girona. “Hem vist que han aixecat interès a Dinamarca i al Quebec, però de mo-ment encara no hi exportem.” La veritat és que les xifres d’elaboració també són en part un fre a l’exportació, perquè actualment embote-llen unes sis mil ampolles i problemes tenen amb els distribuïdors catalans per poder sa-tisfer la demanda interna: “Se’ns queixen per-què fem poques ampolles de cada referència.”

Tot i així, de moment no tenen la intenció de créixer en producció: “Ja hem passat de les quatre mil ampolles a les sis mil, que era el nostre objectiu de fa alguns anys.” Si arribés aquest dia, saben que caldrà repensar el do-blet de feines o contractar algú que els ajudi. “Ara per ara no em plantejo deixar l’institut perquè m’agrada molt ensenyar i el sou també hi compta. Ara soc jove –té trenta-vuit anys–, però sé que amb el temps no tindré ni la ma-teixa energia ni vitalitat que ara, i ja es veurà cap on ens porta el destí.”

LA DO ALELLA AVUI

“LA VEREMA, LA FEM AMB UNA COLLA D’AMICS I DESPRÉS ELS CONVIDEM A SOPAR, PERÒ LA RESTA DE FEINES, LES FAIG JO”

Joan Munich, a casa seva, durant la visita de la revista Alella.

50

VITIVINÍCOLES

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

“El secret dels quaranta anys del Xarel·lo és tenir el local a Alella”

Jordi Ferran

51

VITIVINÍCOLES

Diuen que una botiga no pot viure ex-clusivament de la venda de vi. Quin és el secret d’aquests quaranta anys del Xarel·lo?És difícil de dir, però penso que tenir el ne-goci a Alella és la clau. Potser perquè dona nom a la denominació d’origen; o perquè la gent coneix bé la primera cooperativa de la zona, Alella Vinícola. El cas és que la gent associa Alella amb el vi i això ens beneficia a l’hora de posicionar-nos com a botiga de referència.

A més, sou uns grans prescriptors dels vins de la zona. Això també hi deu aju-dar, sobretot entre el públic local, oi? Sí, som un establiment de km 0. La nostra prioritat sempre ha estat el vi que s’elabora a la zona d’Alella. Estem atents a les novetats dels nostres cellers i tenim totes les refe-rències que hi elaboren..., o totes les que coneixem que existeixen! La nostra princi-pal aposta és el vi d’aquí, i en fem la màxima promoció possible; per exemple, les ampo-lles que veuràs a l’aparador sempre són de vins DO Alella, i si algú ens demana consell, ens acostem d’entrada a les prestatgeries on hi ha els vins d’aquí. Tot i així, també tenim referències d’unes altres zones de Catalunya o de l’estat.

En total teniu sis-centes referències en-tre vins i bombolles, i això sense comp-tar-hi els licors i destil·lats. Hi ha tanta rotació que us permeti oferir tanta va-rietat?Els vins es mouen, sempre hi ha el perfil de consumidor fidel que busca el mateix pro-ducte una vegada i una altra, però també hi ha qui vol que el sorprenguis i demana consell i tastar coses noves. Això ens per-met donar sortida a tot tipus de productes, des del doll fins a l’embotellat.

El Xarel·lo funciona des de fa quaranta anys, però el negoci familiar ve de més lluny. Podem dir que va néixer d’una granja?Ve de la granja que tenia en propietat el meu avi. En aquest mateix local s’hi havia venut llet que portaven de Vallromanes, i també hi tenien alguna ampolla de vi. De

fet, ell treballava d’administrador a Alella Vinícola i el producte no li era aliè. Amb el temps, la granja va passar a ser un bar que en aquest cas regentaven els meus pares. M’explicaven que en aquella època –anys 1960– Alella era una espècie de ciudad sin

ley, i el divendres, que era el dia de cobrar la paga dels obrers (miners vinguts del nord d’Espanya) que feien les obres de la canalit-zació de l’aigua, al bar hi havia sempre molt d’ambient. Imagineu com devia anar la cosa, que encara conservo la barra del bar amb un cop de culata que en Pepitu, el sereno, va haver de clavar per posar ordre.

I a la dècada de 1980 neix el Xarel·lo. I d’entrada és un negoci familiar que els germans compaginàvem amb unes altres feines. Al principi era la mare qui despat-xava i nosaltres li donàvem un cop de ma durant el cap de setmana. Però el negoci funcionava bé, i la feina de la botiga i la dis-tribució reclamava més dedicació, així que finalment vam fer el pas de treballar-hi a temps complet.

Quan i com comença la feina de distri-bució? Quan Jaume Serra va treure les instal-lacions d’Alella –i se’n va anar cap a Vila-nova i la Geltrú– ens vam quedar la dis-tribució dels seus productes a la zona del Maresme, i a poc a poc vam anar incloent-hi més marques. Portàvem el grup Codorníu, Bodegas Landa... Més recentment també hi hem incorporat els vins de la Vinyeta. És una feina que faig en paral·lel al dia a dia de la botiga, tot i que personalment prefereixo el contacte amb el client final.

Com és el client que passa per la botiga? Tenim identificats tres tipus de clients. Els d’aquí, que ens coneixen i venen sovint a agafar l’ampolla de sempre o a deixar-se recomanar novetats. Els passants, aquells que venen a Alella en algun moment entre setmana, siguin de la comarca o de fora, i que s’aturen intrigats per veure l’oferta que tenim a la botiga. I els qui venen el cap de setmana i senten que el Xarel·lo és un dels establiments que val la pena visitar. M’agrada molt atendre’ls, escoltar què bus-

quen i ajudar-los a trobar allò que crec que els agradarà més. És una feina molt gratifi-cant i agraïda, sobretot quan algú torna i et diu: “Aquell vi que em vas recomanar m’ha agradat molt!”

En general, el client es deixa aconsellar?I tant! No tothom que ve hi entén, en vins. N’hi ha que repeteixen algun comentari que han sentit per aquí o per allí, qui no sap tro-bar les paraules per definir què busca... En general estan oberts a recomanacions. I mentre els ajudo a identificar el producte, aprofito l’avinentesa per explicar el territori DO Alella, quins vins s’hi fan i quines són les principals varietats. Fins i tot els ense-nyo on són les vinyes, perquè no veuen clar que es parli del vi d’Alella i no veuen gaires finques al voltant del poble...

Quins canvis ha vist la botiga des d’aquells inicis fins ara?Abans es venia més vi a doll i en canvi ara la tendència és el vi embotellat. Perquè us en feu una idea: l’any 2000 veníem 85.000 litres de vi; ara en venem 45.000 i sobretot embotellat. És cert que hem baixat en un 50% el percentatge de litres, però també ha incrementat el preu del litre i el nivell ad-quisitiu del comprador. Això també es nota, ha canviat el perfil del consumidor: cada cop hi ha més gent jove que s’interessa pels vins i deixa els diners en bons productes. D’una altra banda, ha augmentat la varietat d’elaboracions i els cellers llancen produc-tes de qualitat a preus molt assequibles, la qual cosa ha permès que ens fixem més en els vins de proximitat, els nostres. Passa així a totes les zones elaboradores del món, i aquí cada cop ens convenç més la qualitat del que fem.

Quin és el futur del Xarel·lo? Hi veig continuïtat, el negoci funciona i crec que té sentit continuar en la mateixa línia. Sabem que els temps canvien i que ens hi haurem d’adaptar, però som en un lloc estra-tègic, la botiga té història i recorregut i no ens falten les ganes de continuar. Si el meu fill, que ara ja treballa amb nosaltres, vol continuar, segur que podrà escriure molts més capítols de la història d’aquest negoci.

Jordi Ferran (Alella, 1954) és el propietari de l’emblemàtica botiga de vins de la Rambla Àngel Guimerà. Format en l’àmbit del comerç, l’alellenc és i se sent responsable d’un llegat familiar que, si bé originàriament havia tingut forma de granja o bar, ara guarda un tresor de més de sis-centes referències de vins i escumosos, principalment de cellers locals. “Som un establiment km 0”, diu amb orgull.

EVA VICENS

52

53

Jordi Prat Feia dies que et volia escriure. Ha estat una relació llarga, potser massa i tot, i hem passat de l’enamorament a l’amor pur i sincer. I ara, ara tot just que quasi reconduíem els nostres lligams, ens deixes. Tan malament ho hem fet? No puc, per molt que ho provi, entendre la teva decisió, perquè Andreu, hi ho saps, la nostra vida sense tu no serà el mateix. Encara puc veure el primer cop que et vaig sentir parlar en públic: recordo que no vaig entendre res. No sé si era l’enamorament o la incomprensió total, però aquest darrer cop, des del balcó de l’ajuntament amb en Melcior, en Gaspar i en Baltasar cantant, m’ha passat el mateix. Estic convençut que a molts els deu coure, però tu i jo Andreu, lo nostre, sempre serà especial, no ens calen paraules.

Camino pels carrers d’aquest poble que t’ha vist créixer, que t’ha vist créixer com a persona i com a polític, i els veig diferents: ara floretes aquí, ara uns pisets allà, els Padres tancats a ritme de balalaica, els concerts de Cal Mar-quès i les marquesades que desco-neixem. Una voràgine de rotondes aquí i allà i, sobretot, banderes amunt i banderes avall, un poble enfrontat, a vegades tots contra tu, a vegades també tots contra tu! Però això, Andreu, no ha estat cul-pa teva: tu has estimat tothom, i per igual: petons a la plaça del po-ble, discursos encesos però llegits, massa èpica encesa quan potser no calia i massa silencis tenebro-sos, alguns cadàvers als camins. Sé que és difícil estimar-nos a tots (i a totes), però, és clar, les relacions llargues tenen el que tenen, que caduquen, la passió desapareix i es cau en un tedi irrenovable de sexe com a ofici i absència de foc a les brases.

Ara em dius que marxes, així com si tinguéssim una conversa de cafè, com un tango dolent, des-prés d’haver-nos canviat a tots, de fer que tots canviéssim seguint-te i provant d’oblidar-te; ara ens deixes, empanta-negats fins als genolls, ara que ja no som el que érem i no sabem on anem. On comença l’amor i acaba la guerra, Andreu? I, sobretot, t’oblidaràs de mi? Seré un record molest per a tu? On et porten aquests somnis teus que ens allunyen cada dia, a poc a poc? T’hem vist créixer, o fer-te vell, créixer com a persona, mentalment i un xic físicament, i sobretot la gran pregunta és: on vas comprar aquesta americana de pana

marró elàstica que sempre portes, i que creix amb tu? Ho diràs algun dia, Andreu? El nostre binomi està tocat de mort, ho vaig saber aquell dia que ja no vas voler sopar amb nosaltres. Aleshores vaig entendre que no teníem remei, que eres lluny, que lo nostre s’havia refredat completament i que el teu cor bategava a un ritme diferent. Fou potser el principi de la fi, aquella fredor reptiliana i aquella dansa de la

serp a què tants han sucumbit, amb picada po-líticament mortal inclosa, desapassionada. Un amor rere l’altre, un amant després d’un altre, regidors fulminats i pactes contranatura, fins a la majoria absoluta més empesa per un Netflix independentista que per una realitat política. És veritat, amb tot, que quan calia sempre hi has estat i, sobretot, que has marcat un abans i un després en tots nosaltres, el poble ha pogut fruir de tu, tots ho hem fet, de tu i d’alguna de

les teves franciscanades. Un retret, però: tinc la sensació que has posat pocs calés al que no lluïa i era necessari.

Si he de donar la meva opinió, crec que has estat bo per a nosaltres. La vida de ca-dascú es podria mesurar pel que es deixa, pel que en queda quan un decideix dir adeu sense mirar enrere. És complicat acontentar tothom, però d’aquí a un temps, quan ningú recordi

qui ets, nosaltres i els nostres fru-iran d’una tasca de govern que potser essent massa llarga, setze anys (a vegades eterns), ha estat profitosa per al poble. Cadas-cú podrà opinar el que vulgui, i expressar-ho, però en general, i pensant-ho fredament, deixes un poble millor del que et vas trobar encara que molt menys definit, amb menys identitat i molt més plastificat.

Has aconseguit que la Festa de la Verema sigui un drama cu-linari, que les cavalcades de Reis siguin eternes, que una càmera al semàfor sigui trending topic mundial (quasi com el #nowifi-4bernie), que les festes a la plaça del Sorli siguin infumables i que les ofrenes florals de l’Onze de Se-tembre siguin interminables, amb guerrilla trabucaire. Confesso que m’encantava venir a veure’t per la Diada, com suaves allà dret sota un sol de justícia.

Però no tot han estat fiascos. Fruirem un bon grapat d’anys més de la nostra vall de Rials, i durant molt de temps no tindrem pro-blemes de places per escolaritzar els nens alellencs. Has obert nous espais per caminar com el tram de riera per sobre de les Heures que tant m’agrada, i fins i tot has aconseguit amb el gimnàs i la pis-cina crear un nou espai al poble, un espai amb vida pròpia, com el poliesportiu i l’UFEC plegats. Podria glosar una bona estona tot el que has fet bé, i ja saps que em podria tirar hores fent el contrari. Però et vull agrair l’esportivitat amb què molts cops has rebut els

meus escrits. Em feia (i em fa) molta gràcia que em diguessis que no els llegies, i que després me’ls comentessis.

Des d’aquesta selva et vull desitjar el millor, agrair-te tot el que t’he d’agrair i disculpar-me si cal per alguna cosa escrita, per bé que estic segur que ho tornaria a escriure. I, per des-comptat, el dia que jo sigui l’alcalde d’Alella, prometo lluitar perquè posin el teu nom al gim-nàs del poble.

DAN

IEL

MO

NTE

S

MAGAZÍN

LA SELVA D’ALELLA

Feia dies que et volia escriure...

54

MAGAZÍN

Eudald Serra Sempre he pensat que el Maresme és segura-ment una de les comarques “menys comarca” de totes les que hi ha a Catalunya. Potser us semblarà una afirmació massa contundent i tremendista, però miraré d’argumentar per què tinc aquesta impressió, que no s’hauria de confondre pas amb un desig, ben al contrari.

D’entrada vull deixar clar que no soc cap entès en la matèria, simplement vull explicar les meves impressions sobre un territori que és el meu i que me l’estimo.

Crec que els ciutadans que habitem el Ma-resme no tenim una consciència comarcal com podria passar en altres llocs de Catalunya i, per bé que hi ha des de fa anys diversos intents a escala administrativa, comunicativa, cultural i esportiva perquè així sigui, em fa l’efecte que no ens n’acabem de sortir.

Potser no és del tot adequat posar d’altres exemples, però comarques com el Berguedà, Osona, el Solsonès i la Terra Alta, per esmen-tar-ne només unes quantes, fa la sensació que tenen una voluntat i tradició comarcal molt més grans que la nostra.

D’entrada hi veig un factor, no l’únic, que em sembla molt important perquè així sigui. Em refereixo a la situació i a les característi-ques geogràfiques de la nostra comarca.

Per una banda, el Maresme és situat molt a prop de la gran Barcelona i aquest fet en si suposa molts avantatges per als qui hi residim i, a la vegada, també és un inconvenient per tal que la comarca tingui una identitat pròpia.

La capacitat d’absorció que té Barcelona en molts sentits ha de ser i és un atractiu i una oportunitat pel que fa a aspectes econòmics i socials del Maresme, però no és menys cert que aquesta capacitat d’aglutinar que té la ca-pital del país fa perdre altres valors identitaris i de comarcalitat.

La marca Barcelona és d’un potencial enorme que el Maresme no ha de deixar per-dre, però això no treu que la marca pròpia al seu costat perdi un cert pes. I que consti que no es tracta de cap crítica, simplement es tracta d’una observació.

Per una altra banda, el fet que el Maresme sigui una comarca estreta i allargada, limitada per la serralada per un costat i el mar per l’al-tra, fa que tingui unes característiques molt diferents de la majoria.

I és que no hem d’oblidar que entre un ciutadà del sud de la comarca, posem per cas de Montgat, i un altre de l’extrem nord, com podria ser Tordera, hi ha gairebé cinquanta quilòmetres de distància. Una mateixa comar-ca, però dues realitats ben diferents.

Mentre al nord miren més cap a Blanes o fins i tot Girona, al sud les referències són Badalona i, especialment, Barcelona.

I al mig, la capital, Mataró. Una ciutat que segurament si la situació i composició geogrà-fica no fos la que és podria exercir molt més de capital de comarca.

I és que a excepció dels ciutadans que ha-biten a la zona central de la comarca, i que realment tenen Mataró com a capital, no no-més per a qüestions burocràtiques sinó també econòmiques, socials i de lleure, la resta tenen poca tendència a considerar-la la seva ciutat de referència.

No fa la impressió que pugui jugar el mateix paper de capitalitat que per exemple tenen altres ciutats de Catalunya com Grano-llers, Vic i Manresa.

No és una tasca fàcil, però Mataró i la comarca en general necessiten trobar el seu espai propi. I tot això sense renunciar a res. El Maresme necessita i molt Barcelona, i Barce-lona també n’ha de treure profit.

Tot i aquests inconvenients, un servidor continuarà sent un ferm defensor del Mares-me i de no renunciar que mantingui la seva identitat comarcal i territorial. Hauria de ser ben compatible.

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

Consciència de comarca

ESTACIÓ METEOROLÒGICA

MÀXIMES I MÍNIMES 2018 PRECIPITACIONS 2018 (EN L/M2)

55

MAGAZÍN

Joan Oliveras Després d’un darrer sexenni en què més aviat parlàvem de sequera, l’any 2018 que deixem enrere ha estat generós pel que fa a pluviome-tria. La pluja contínua i abundant, repartida al llarg dels dotze mesos, però especialment intensa al principi de la primavera i a la tardor, ha fet que aquest últim any s’assolís la xifra rècord de 965,25 l/m2 de pluja recollida. Comparant-ho amb els anys precedents –435 l/m2 en 61 dies el 2017, 533,5 l/m2 en 64 dies el 2016 i 382,55 l/m2 en 63 dies el 2015– ens podem fer una idea de la importància d’aquest volum, que fa del 2018 un dels anys més plujosos de l’últim segle. I és que van ser un total de 96 dies en què va ploure en algun moment, amb episodis intensos ja al gener i febrer, mesos tradicionalment més secs, que van començar a omplir el pluviòmetre amb 164 l/m2. Després la primavera va arribar amb força, i només durant el mes de març es van sumar 103 l/m2 al còmput, que seguiria amb regades destacables a l’abril i sobretot durant la primera quinzena de maig, en què va ploure pràcticament cada dia. El juny va començar plujós també, però va do-nar pas a la calor i a cels més anticiclònics. Enmig de l’estiu, un episodi destacable, 36 l/m2 amb calamarsa el 16 de juliol, un bon parell de xàfecs a l’agost i un altre al setembre. I aleshores va arribar la tardor: a principis d’octubre els últims embats de l’huracà Leslie van causar estralls al sud d’Europa –11 morts a les inundacions de Mallorca i 12 a Occitània–, amb pluges generalitzades i torrencials. Fins a 43 l/m2 el

7 d’octubre, 93 l/m2 entre el 14 i el 15 d’octubre, 75 l/m2 entre el 27 i el 31, van fer que en aquest mes es recollissin 255,55 l/m2. Finalment, un novembre prou humit també, amb un balanç de 115,25 l/m2, va donar pas a un desembre en què l’anticicló es va instal·lar sobre el país i va tancar finalment l’aixeta, deixant-nos a un petit pas de la fita dels 1.000 l/m2.

Temperatura altaAquest 2018 passat segueix l’estela dels anys precedents pel que fa a temperatura. Amb una mitjana anual de 13,62 ºC de mínima i 21,30 ºC de màxima, el global ha quedat en 17,46 ºC, un any dels més càlids tot i estar un xic per sota del trienni anterior. I és que a excepció dels mesos de febrer i març, els més freds –però en els quals no es va arribar mai per sota dels 0 ºC–, la resta de mesos han mantingut el termòmetre força elevat. Cal destacar l’agost, que va començar amb temperatures tòrrides, poc freqüents a la nostra vila: 37,5 ºC va ser la màxima en una setmana en què cada dia es van superar els 32 ºC, i en què les mínimes no van baixar dels 25 ºC i ens van portar nits xafogoses gairebé tropicals.Pel que fa a fenòmens meteorològics poc corrents a casa nostra, cal apuntar les enfarinades del febrer, els dies 12, 27 i 28, poc usuals per repetides, i la neu tardana del 20 de març, que va emblanquinar de nou la Serralada Litoral.

ESTACIÓ METEOROLÒGICA

TEM

PERA

TURE

S 20

18

78

1111,5

1010,5

98897

8,59,58,5

7108

7,597

7,51011

10,510,5

897

4,567

1416,517,517,5

1716

13,5151615151513

13,51415

14,514,515,514,5

161618

18,516

15,514

13,5131516

75,5

36674313

3,53,50,53,5

7109,57,5

710834364

1,51,5

13,51211

11,51313118,51111151110

13,514,5

1815,514,515,5

1714,5

1212,512,5

14148

7,5

88

9,5119

7,57,5

899

12119

8,511,5

107

5,55,5

34

3,56

5,5777

10,510109

17171818

16,516,5

1617,517,5

1819

18,517,5

1818,517,5

1716171413

15,517121518

16,518

17,518,517,5

79

1011,5

1110,5

13139

7,597

1012121313

14,51413

13,515,5

1615,5

161614

14,51311

16201921

18,519

18,519

18,518

17,517161520202222

21,5222324

24,5242424

22,5232020

107,5

10,512,5

141516

15,51416

14,515109

1013

13,51515

15,515,5

1615,516,5

1617

17,51816

18,516

181923

21,522242424

21,52423

22,517,5

2121

22,524,524,5

23242323242526

23,524,5

23252424

16,5171715

16,515,516,5

161719

19,5191817

17,518

18,519192020

22,5212021

21,521

22,520

19,5

2423,5

2124,524,5

232325262828

27,5282526262528

28,528,530,530,5

2626272729292827

2020,5

2220

21,521

20,521,5

2221,521,521,5

2122221921

21,521

21,52222

19,52221242323222323

2728

31,5302927

28,5313030

29,528

28,531,5

2928302930

30,52929

29,530,5

3231,531,531,530,531,531,5

2425,5

262627

25,52525

20,520

20,522

22,520,521,522,5

1818,5

2122

22,5222222222021222222

20,5

3434,5

3537,535,5

323230302828312929282928283030

31,53030302726

29,529,5

293025

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

21,5202122201919192120202119202120201919

20,521,520,5

2121

17,51915

16,51919

262727282828

27,5272826

27,528,5

2728,5

282927

26,52728

27,52928

27,524,523,5

232625

27,5

18141616161713131516

16,517,5

1818

16,514161618

16,51616131415

13,510,58,57,55,510

2623

23,523

23,525

21,52023232425

25,525

23,52323

21,523,523,5

222120

23,5212217141316

16,5

9109

1113111112

12,510

13,51314

13,515

12,51110

10,59

9,512117987

7,599

1617,516,5

2019,5

161818

16,518,519,5

2021,5

20201717141616

16,5181414

15,513

13,515,5

1615,5

78

1111,5

1010,5

98897

8,59,58,5

7108

7,597

7,51011

10,510,5

897

4,567

1416,517,517,5

1716

13,5151615151513

13,51415

14,514,515,514,5

161618

18,516

15,514

13,5131516

total pluja

mín.

màx.

6,48,55

15,29

83,94,95

12,68

103,68,03

16,89

58,8512,1320,32

71,414,3222,89

37,518,6826,43

39,6521,5229,81

3922,3130,19

74,419,7327,03

255,5514,5321,77

115,2510,6516,97

6,48,55

15,29

mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx.

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

Pluja rècord en un any 2018 força càlid

56

Premsa Comarcal

RedaccióEn Gerard té 16 anys,

viu a Aiguafreda i aquest any acabarà l’ESO, però no vol fer batxillerat. La Mireia i l’Oriol són de Gavà, tenen un fill, en Pol, a punt de fer 2 anys i han de començar a buscar escola bressol. La senyora Fina és de Sabadell, té 65 anys i es jubila aquest any, ha tre-ballat tota la vida com a se-cretària, però a ella el qui li agrada és estudiar història. Cap d’ells es coneix, però tots ells són ciutadans de la demarcació de Barcelona.

La Diputació de Barce-lona vetlla perquè aquests i tots els ciutadans tinguin opcions i puguin aconse-guir l’èxit escolar i gaudir de serveis educatius de qualitat. La corporació treballa amb els ajunta-ments, colze a colze, per aconseguir-ho. I ho fa de la següent manera:

Durant el 2017 i primer semestre del 2018 la Dipu-tació ha dedicat prop de 32 milions d’euros a desenvolu-par programes i projectes per al món local. Un dels principals objectius asso-lits ha estat el desplega-ment del Sistema de Xarxes d’Escoles Municipals: de

Connectats a l’EducacióEntre 2016 i 2018 la Diputació de Barcelona ha aportat més de 24 milions d’euros per

escoles bressol municipals.

finançar les escoles bres-sol municipals, això signi-fica 1.043 euros per plaça. Per al curs 2018-2019 les subvencions a les escoles bressol municipals sumen 13.300.000 euros, més 1,5 milions per a les entitats de titularitat privada d’inici-ativa social.

Sense oblidar que la Diputació de Barcelona és garantia de les Beques menjador en la demarcació de Barcelona amb parti-des que han sumat gaire-bé 4,6 milions d’euros en els darrers 4 anys perquè la Diputació de Barcelona connecta amb tu molt més del que t’imagines!

Música i Art, d’Educació Especial, d’Escoles Bressol Municipals i de Persones Adultes.

La Diputació contri-bueix també a la reducció

com Aliança Educació360 o Escola Nova 21, entre d’altres, i amb programes propis com:

Anem al Teatre on 80.000 alumnes assisteixen a es-pectacles cada any amb 2,2 milions d’espectadors des de 1996.

Cultura emprenedora a l’escola per fer coopera-tives, i on el curs passat van participar més de 7.000 alumnes.

Institut del Teatre és l’equipament educatiu de referència de la Diputació i motor de l’escena catalana.

Entre 2016 i 2018 la Diputació ha aportat més de 24 milions d’euros per

de la taxa d’abandona-ment escolar. El 2015-2019 s’han destinat uns 7,7 mi-lions d’euros a programes d’aquest àmbit. La corpo-ració participa en projectes

57

El viatge de l’Homo sapiens. Qui va ser el primer Sapiens?Andreu SalaBuridan, 2019

Òscar Pallarès El cabrilenc Andreu Sala està fermament convençut que el foment del pensament crític i el coneixement racional i científic són bàsics per construir una societat millor. Amb aquest objectiu acaba de publicar el primer llibre d’una col·lecció de tretze volums. Un viatge enrere en el temps que segueix els passos dels grans divulga-dors per explicar temes com l’herència genètica, el pas de les generacions, la línia evolutiva i el nostre futur com a espècie. Una obra magníficament il·lustrada, de lectura lleugera i amena. Molt recomanable!.

Tocats de l’ala. Història oral del rock catalàOriol RodríguezEditorial Contra, 2019

Òscar PallarèsPotser érem més dels Pets o de Sopa, de Sau o de Lax’n’Busto, però som legió els qui formem part de la generació que va viure amb emoció l’eclosió del rock català. Un moviment que normalitzava una cosa tan simple com que els joves de Catalunya, per fi, podien escoltar música feta per a ells, per a gent com ells i en la seva llengua. Oriol Rodríguez ha entrevistat tots els implicats i n’ha en-dreçat el seu testimoni per construir la història del mo-viment. Un llibre que, si t’estimes la música i formes part d’aquesta generació, no voldràs deixar de llegir!

MAGAZÍN

Marta DelmontLandlordsGreat Canyon Records2018

Albert AlabauEl segon disc de l’alellenca Marta Ruiz, gravat a Alella durant l’estiu del 2017, és un viatge sonor a l’Americana provinent del sud dels Estats Units. Maridada per una instrumentació deliciosa, ara coral, atmosfèrica i complexa, ara simple, brillant i delicada, la veu de la Marta, d’un vellut corprene-dor a estones i ferida i aspra unes altres, fa volar quan es tanquen els ulls amb peces tan variades i interessants com la que dona nom al disc, Another Load, Ostende i Second Parts. Un gran disc made in Alella. No us el podeu perdre!

LLIBRES

DISC

Montse Donada El dissabte 15 de desembre vam fer la tradi-cional pujada a l’ermita de Sant Mateu per deixar-hi un pessebre. Ens vam reunir, mosèn Josep va beneir el naixement, vam cantar nadales acompanyats de guitarra i vam es-morzar. Aquesta trobada que hem fet per tercer any consecutiu compta cada vegada amb més participants: aquest cop més d’una trentena de persones vam poder gaudir del bon ambient que hi va haver.

Malauradament, el mateix dia hi va haver un petit incendi a la Capella del Santíssim de l’església, amb molt de fum i intervenció dels bombers. El rector, el campaner i una tercera persona van resultar intoxicats inten-tant sufocar el foc i respirar el núvol tòxic, de manera que van haver de ser evacuats a Can Ruti amb ambulància, on van romandre fins al vespre. El foc ha cremat una part del pres-biteri i la gran quantitat de fum ha ennegrit tota la capella i el que era a dins. Fins i tot la nau principal ha resultat afectada. S’ha fet una primera neteja i es treballa per reparar els danys com més aviat millor.

Mentrestant, la capella resta tancada i la missa dels dies feiners es fa sobre un altar provisional, davant l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, i el sagrament de la confessió a la sagristia.

Les celebracions de Nadal van tenir el ressò i la participació de cada any, tant en la Missa del Gall com en la Missa del Pollet durant la qual, amb l’esglé-sia plena de gom a gom, es va fer una representació del naixement de Jesús a càrrec

dels infants de catequesi. Així mateix, i com cada any, els nens i nenes de catequesi han preparat un pessebre i han participat en el concurs que organitza l’ajuntament. Tenim el goig d’haver rebut el primer premi en la categoria d’escoles. La temàtica del pesse-bre d’enguany està ben arrelada al nostre poble: gairebé tot està fet amb taps de suro d’ampolles de vi i cava, en referència a les nostres vinyes. S’ha pogut veure fins al dia 1 de febrer al fons de l’església, entrant a mà esquerra.

El diumenge 27 de gener Alella ha ce-lebrat la festa dels Tres Tombs en honor de sant Antoni Abat i des de la parròquia s’ha fet la tradicional benedicció dels animals i mascotes davant la rectoria, amb molta gent i un dia esplèndid.

El 6 de març és Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. És el temps de preparació per a la Pasqua, que enguany serà el diumenge 21 d’abril. Convé tenir pre-sents aquestes dates tan assenyalades en el calendari cristià, temps de conversió i pre-gària durant la Quaresma i alegria del cor en la Pasqua de Resurrecció.

LA PARRÒQUIA AVUI

AVUI TASTEM...

AA Mirgin Exeo (Cava de Paratge Qualificat)Un Cava de Paratge és el cava obtingut d’un vi produït amb raïm d’un paratge determinat amb unes condicions microclimàtiques pròpies que, juntament amb uns criteris de qualitat en la producció i l’elaboració, han propiciat un cava de característiques singulars. La finca on es troba Alta Alella ha estat declarada Paratge Quali-ficat i en surten dos caves amb aquest segell. Un d’aquests és el Mirgin Exeo, un cava de gamma alta elaborat amb pansa blanca i chardonnay. De color groc intens amb reflexos daurats, té un nas intens, floral i complex. Aromes de fruites madures recobertes de torrats característics de la seva fermentació i criança en roure. Sa-bors marcats per la mineralitat i la untuositat, recordant les aromes de fruites madures i els torrats. Cava d’acidesa ben marcada i amb molta complexitat aromàtica.

58

59

Mireia Ripoll Albert Sánchez Ciutats, països i paratges de tot el món poden acabar convergint en un mateix lloc. Concre-tament, a la nevera de la Mireia Ripoll, que a través d’imants ha aconseguit atresorar els records d’una multitud de viatges i d’experièn-cies. Cent cinquanta imants de mides, colors i llocs diferents omplen les portes del frigorífic, i cent més romanen guardats en capses per falta d’espai.

La col·lecció està encapçalada per diversos imants que contenen imatges i noms dels llocs més representatius del Estats Units, com Las Vegas, la costa de Los Angeles, el Gran Canyó al nord d’Arizona i Nova York. Adquirits durant el viatge de noces, van ser el començament

d’una afició que ha perdurat catorze anys i que ha acabat transmetent a tota la família.

La Mireia no dubta a l’hora de destacar alguns dels més especials, com els de Baqueira, el de Viladrau o un imant amb forma de vespa, record d’una escapada en terres italianes. Però fa especial èmfasi en un de concret, una repre-sentació en miniatura del rètol que indicava

el carrer barceloní on vivien abans d’arribar a Alella.

No obstant això, no tota la col·lecció és for-mada per records de viatges propis. Una bona part prové de regals d’amics i de familiars que no s’ho pensen dues vegades a l’hora d’esco-llir un record per a ella i l’ajuden a completar aquest repertori ja de per si extens, que compta fins i tot amb una zona destinada als nens on abunden els imants de l’abecedari i semblants.

Amb el temps, la Mireia no tan sols ha aconseguit reunir un bon nombre d’imants, sinó que la col·lecció també ha anat canviant: “Abans comprava imants més grossos i orna-mentats, però a llarga els més simples surten més a compte per comoditat i resistència, i encara més si tens nens.” I és que, al cap i a la fi, la cosa important no és l’objecte, sinó el record que hi ha al darrere.

COL·LECCIONISTES

FITXA

Col·lecció: imants de nevera

Núm de peces: 250 aproximadamentPrimera peça: imant de Nova YorkPeça més valuosa: imants de Nova York, Los Angeles, Las Vegas, San Francisco i Texas

MAGAZÍN

60

PEP VIDAL

Marc Cucurella és ara mateix un dels espor-tistes més coneguts d’Alella. Format a les ca-tegories inferiors de l’Alella FS a la pista del Poliesportiu Abelardo Vera, el jove futbolista ha arribat a l’elit del futbol professional l’úl-tim any. Després de debutar amb el primer equip del FC Barcelona a la Copa del Rei la temporada 2017-18, l’estiu passat el club blau-grana va decidir cedir-lo a la SD Eibar. Amb el conjunt basc està completant una sensa-cional temporada en l’any del seu debut a Primera Divisió. Amb 21 anys s’ha consolidat com a titular en una de les principals lligues del món i sembla no tenir sostre. La seva ac-tuació en el partit contra el Reial Madrid del 24 de novembre, amb tres assistències en la històrica victòria del seu equip per 3-0, el va donar a conèixer entre el gran públic i algu-nes veus ja demanen que torni al Camp Nou.

Ens trobem a la pista exterior del Poli-esportiu Abelardo Vera. Aquí és on va començar tot, no, Marc?Sí. Era molt petit, no recordo si tenia sis o set anys i el meu pare deia que era massa petit per jugar a futbol set, que el camp era massa gran. Em va portar aquí i crec que la va encertar. A partir d’aquí vaig anar a fer les proves a

l’Espanyol, em van agafar i després ha anat venint tot.

Quins records tens de la teva etapa a l’Alella FS?Molt bons, la veritat. Vaig estar-m’hi tres o gairebé quatre anys i aquí gaudia molt. El par-tit del cap de setmana era el premi a tota la setmana i m’ho passava molt bé. En guardo molt bon record, de tot, i a més venia tota la família a veure’m, els avis sobretot, perquè ens quedava al costat de casa. Va ser una eta-pa molt especial.

Encara tens relació amb els companys, els entrenadors i la gent de l’Alella FS amb qui vas coincidir?Sí, sobretot amb un entrenador, Jordi Ignasi, que va ser el primer que vaig tenir i vaig es-tar-m’hi durant molts anys. Encara continuem parlant, em felicita pels partits, parlem una mica de tot... Crec que ell és la persona més especial que vaig conèixer aquí i espero que sempre mantinguem el contacte.

Com vas arribar a l’Espanyol i com vas passar al futbol “gran”? Va ser teva, la decisió?El meu pare, que era qui sempre em portava a tot arreu, tenia un amic que li va dir que anés a fer les proves a l’Espanyol. Jo encara tenia

edat de jugar a futbol set i vaig anar a fer les proves. Després vaig estar uns quants mesos entrenant-m’hi i al final em van decidir fitxar. Tot em va anar molt bé des del principi, vaig gaudir molt, vaig créixer com a jugador, vaig passar de futbol set a futbol onze i em van ajudar molt.

Estaves bé, doncs, a l’Espanyol. Com et vas assabentar de l’interès del Barça per fitxar-te i com es va produir el fitxatge?A l’Espanyol hi duia molts anys. Hi vaig estar des de benjamí fins a infantil de segon any. Com he dit, estava molt content, però quan vaig tenir la proposta del Barça no podia rebutjar-la. A més, van fitxar tres companys més de l’Espanyol que era amb qui més bé em portava i això ho va fer més fàcil.

Com va ser l’adaptació al Barça?Jo crec que molt bona. El Barça tenia un joc diferent del de l’Espanyol. El que ens ensenya-ven era molt l’ADN Barça: tocar-la, tocar-la i tocar-la... Crec que des del principi m’hi vaig adaptar molt bé i el fet de tenir companys que ja havia tingut a l’Espanyol em va ajudar.

Vas completar tota l’etapa formativa al FC Barcelona fins a arribar al filial, amb el qual vas arribar a jugar 54 partits entre Segona A i Segona B fins a l’estiu passat.

ÒSCAR PALLARÈS

ESPORTS

Entrevista amb Marc Cucurella,

jugador de primera divisió

Cucurella entre els pals d’una porteria de la pista exterior del poliesportiu.

61

Com vas viure les últimes temporades a Can Barça?Al Barça B hi vaig estar molt bé. L’any que vam pujar de Segona B a Segona A crec que tots vam gaudir molt i la majoria vam decidir quedar-nos-hi per gaudir de la categoria com a premi. Vaig jugar molts partits al filial a Se-gona A, però crec que per continuar creixent havia d’anar a una categoria superior i aspirar a altres reptes.

Abans vas debutar amb el primer equip del Barça. Va ser a la Copa del Rei contra el Múrcia el 23 d’octubre de 2017. Com va ser aquell moment?Va ser un dia molt especial. Com qualsevol jugador sortit del planter o que passa pel plan-ter, el somni és jugar amb el primer equip. Afortunadament es van donar les circums-tàncies en un partit de Copa perquè em con-voquessin. La veritat és que va ser un dia molt especial que no oblidaré mai. Aquells pocs mi-nuts que vaig tenir amb el primer equip, els vaig gaudir moltíssim perquè jugava amb els millors jugadors del món i serà un record inoblidable.

Vas tenir un estiu molt convuls l’any passat. Es parlava molt de tu als diaris, a la televisió, a les xarxes... Va costar molt que es definís el teu futur. Com ho vas viure?No va ser fàcil. No és agradable marxar del lloc on fa tants i tants anys que ets, però va sortir l’oportunitat d’anar a l’Ei-bar. Ells em van donar aquesta oportu-nitat i crec que l’estic aprofitant. En gau-deixo molt i creixo molt com a futbolista. Els companys m’ajuden molt perquè ells ja fa molts anys que juguen a Primera i a les millors categories, i n’estic molt content. I, sobretot, molt agraït a tots els qui ho han fet possible.

Com et sents en un vestidor de la Primera Divisió com el de l’Eibar i amb els teus nous companys?Des del primer dia hi estic molt a gust. Te-nia un excompany del Barça que era allà ja feia temps i també un parell de catalans i uns quants de Mallorca. Això em va ajudar a adaptar-me a l’equip. Tots ens portem molt bé i hem fet un molt bon grup, que és molt proper. Sempre estem fent dinars i activitats per fer pinya. De fet, és obligatori dinar dos dies a Ipurua per fer grup.

Quan jugaves a l’Espanyol i al Barça sem-pre vas continuar vivint aquí, a Alella. Com es viu, per primer cop a la teva vida, lluny del que sempre havia estat casa teva?Sí. Quan jugava a l’Espanyol i al Barça vivia aquí amb la meva gent, els meus amics, que

són tots d’aquí... Trigava només mitja hora o tres quarts per arribar a l’entrenament. M’hau-ria agradat continuar vivint aquí, però aquest any m’ha tocat marxar. Sempre es troba a fal-tar, hi ha coses que Sant Sebastià no té, però estic molt a gust allà perquè he marxat amb la meva parella i ens hi hem adaptat molt bé. Vivim al centre de Sant Sebastià i ho tenim tot a l’abast. És una ciutat molt maca i, a més, no hi està fent tan mal temps aquest any.

Et va costar al principi, però clarament vas tenir un punt d’inflexió en el partit contra el Reial Madrid. Com vas viure aquell dia? Sabies que series titular?Amb el Mendilibar (l’entrenador) és difícil saber-ho fins a l’últim moment. Fins que no fem la xerrada i dona l’alineació abans del partit no se sap res. Als entrenaments no diu mai res, però jo tenia moltes ganes de jugar. El partit anterior, crec que va ser contra el Valladolid, havia estat bé i vaig tenir la sort i

es van donar les circumstàncies perquè tor-nés a jugar. Va ser un partit molt especial tant per a mi com per a tot l’equip, i històric perquè era la primera vegada que l’Eibar guanyava el Madrid. Va anar tot perfecte i es va veure amb el resultat.

Vas donar les tres assistències en els tres gols de l’Eibar i vas ser escollit per la Lli-ga com el millor jugador del partit. Creus que ha estat el teu millor partit com a futbolista professional fins ara?Sincerament, crec que sí. Crec que aquell par-tit de moment és el millor que he tingut. Es van donar les circumstàncies ideals, a Ipu-rua, amb la nostra afició, contra el Madrid, que és un dels rivals més difícils de la Lliga i costa molt guanyar-lo. Ho vam fer amb con-tundència i fins i tot vam tenir oportunitats per marcar més gols. Vaig tenir la sort de fer un bon partit i donar tres assistències i ho vaig gaudir molt. Serà un partit que sempre recordaré.

Has notat que molta gent que fins aquell dia potser no et coneixia ara ja sap qui ets? Creus que hi va haver un abans i un després d’aquell partit?Penso que sí. És un partit contra el Madrid, és un partit amb molta repercussió, més que contra qualsevol altre rival. Va ser el partit perfecte en el moment perfecte. Va ser un pre-mi per a mi i per als meus per tota la feina i tot l’esforç que hem fet des de fa molts anys, va ser com la cirereta del pastís.

A partir d’aquella excepcional actuació, jugues gairebé sempre com a titular en una posició més avançada, al centre del camp, i no a la defensa com a lateral com al Barça. Ho prefereixes?Abans del dia del Madrid sempre que anàvem amb el resultat a favor el míster em posava més endavant per intentar ajudar el lateral i els migcampistes a conservar el resultat, però el dia del Valladolid hi va haver una sanció

d’un company al mig del camp i m’hi va posar. Crec que vaig estar molt bé, so-bretot a la segona part em vaig sentir molt còmode i a partir de llavors jugo més avançat. M’hi sento molt a gust, in-tento ajudar al màxim els companys i donar tot el que tinc... Estic molt content i espero que continuï així.

Ets a l’Eibar com a cedit. Penses tornar al Barça?Estic molt a gust allà, tant jo com la meva parella n’estem molt contents. Cada dia estem més a gust amb la gent, la ciutat... I a més sobre el terreny de joc està anant bé, si no la resta seria més difícil. Estic molt bé i no m’importaria gens quedar-m’hi un altre any. Evident-ment, sempre he sigut del Barça i m’agra-

daria tornar-hi, però prefereixo centrar-me en l’Eibar ara.

Quins són els teus referents futbolístics?Home, com et dic, sempre he sigut del Barça. Abans em fixava molt en Puyol. Ara, i més ha-vent estat allà entrenant-me amb ell, en Jordi Alba. Crec que és un gran lateral, s’entén molt bé amb els companys. M’agrada molt veure futbol, intento fixar-me sobretot en jugadors que juguen a les meves posicions per apren-dre’n i veure què puc millorar.

A tots els joves alellencs que juguen o voldrien jugar a futbol o a futbol sala, quin consell els donaries?El més important és que gaudeixin del futbol. Que s’ho prenguin com el que és, una diversió, que no hi vagin per compromís ni per cap altre motiu. Perquè les coses et vagin bé i puguis ser un bon jugador, t’ha d’agradar. S’ha de gaudir sempre del que fas i amb això, i molt d’esforç, tothom pot arribar on es proposi.

ESPORTS

LA L

IGA

SAN

TAN

DER

62

GISELA FERRER

Per què es va acabar l’activitat al Club Laetania?El club potser feia uns quinze o vint anys que estava actiu. El portava José Luis Monente, que en va ser president durant molt de temps, però va marxar a viure a Llavaneres i va deixar el club en mans d’una altra persona. Va haver-hi una mala gestió econòmica, va fer “fallida” i tots els membres van marxar a jugar a uns altres clubs.

D’on sorgeix la idea de fer-lo renéixer?Ja fa temps que tenia en ment intentar reactivar el club, i crec que ara és el moment de tirar-ho endavant. Vaig jugar-hi fins que es va desfer, quan vaig anar a Llavaneres, i em faria il·lusió que tornés. Crec que aniria bé per al poble, sobretot per a la gent jove. Però, primer de tot, per poder tirar el club endavant, calen almenys tres persones que formin la junta: president, tresorer i secretari.

Quin objectiu es persegueix?De mica en mica anar formant el club. Hi ha temps per fer-ho, perquè fins a finals de desembre no s’ha de començar a moure tot per competir a partir del mes de gener, que és quan co-mencen la Copa i la Lliga Catalana. Per a la d’aquest any ja no hi som a temps. A més, cal recuperar els tornejos que ja es feien: el torneig internacional –l’Obert d’Es-cacs–, la Lliga Catalana, les partides ràpi-des de caràcter amistós... A Can Lleonart, durant l’Obert, la sala de dalt estava plena. I a la festa major, quan es feien les ràpides a la Porxada, la gent passava, es posava a jugar i hi havia ambient. Ara tot això s’ha

perdut i és l’únic poble de la costa on no hi ha club. A més, si es recupera el torneig que es feia el mes d’agost, la meva intenció és dedicar-lo a Monente, fer-li un homenat-ge –va traspassar l’abril del 2018.

Tens ganes de tornar a formar part del Club d’Escacs Laetania?He reduït una mica la meva activitat d’es-cacs per falta de temps, sobretot el ritme clàssic o lent, que comporta massa estona

de joc. Però quan estigui tot en marxa el mes de gener estaré amb l’equip, i potser ocasionalment jugaré algun torneig de ritme semiràpid o ràpid, però no tant com abans.

Quina era la franja d’edat que hi havia al club? Crec que des de fora es tendeix a pensar en gent més aviat gran, però en canvi el campió mundial és molt jove.Hi havia diferents franges d’edat. El club és obert a tothom, i animo la gent a unir-s’hi.

D’infants, n’hi havia?De petits, petits, no. L’ideal seria que s’hi apuntessin i poder-los formar. Dins un club és essencial tenir “canalla” que va pujant. Per a les escoles hi ha també un torneig escolar, però han d’estar federats. Per això, perquè aquests nens puguin com-petir amb altres escoles, s’ha de formar un club. A més, va molt bé per als estudis.

I dones? No se’n veuen en fotos anti-gues...No... Els escacs són un esport que és massa d’homes. És una mica masclista. Però això passa a tots els clubs. Si hi venen noies millor! Els clubs el que necessi-ten són jugadors i jugadores. De noies, n’hi ha poques en escacs, però les que hi ha són molt bo-nes.

Què tenen els escacs que els faci atractius?Els escacs són molt bons. Afa-voreixen la concentració, per als nens i els adolescents van molt bé per les matemàtiques, ajuden a estar més tranquil, aporten va-lors humans de respecte i edu-cació per les altres persones...

I els escacs, tot i que no són físics, són un esport...Sí, són un esport, però entre cometes, més de caràcter intel·lectual. Requerei-xen un esforç mental. Tot i que, si passes tres o quatre hores jugant un torneig lent, tens una mica de despesa física, acabes “rebentat”. Però també s’ha d’estudiar. En els escacs hi ha un factor que és molt important: el joc tàctic. L’estratègia és un pla a llarg termini, però el que dona resultats més immediats és el joc tàctic. Considero que és molt important estudi-ar-lo.

ESPORTS

Entrevista amb Llorenç Maza

GIS

ELA

FERR

ER

A la recerca d’alellencs i alellenques per fer renéixer el Club d’Escacs Laetania

Llorenç Maza és un enamorat dels escacs; es nota per la delicadesa amb què en parla. Va començar a jugar amb vuit anys quan va participar en un torneig obert a Sant Martí, a Barcelona, perquè li agradava el joc i el seu pare l’hi va “apuntar”. Allà, des del club Sant Andreu de Palomar el van veure i van fitxar-lo. En venir a viure a Alella va incorporar-se al Club Laetania fins que va desaparèixer el 2010 i va anar al Club d’Escacs Llavaneres. Ha estat subcampió del Maresme dues vegades, el 2006 i el 2008, i el 2016 va publicar el llibre El ajedrez en sus diferentes for-mas. Ara té la il·lusió de fer tornar el club d’escacs al poble perquè tots aquells alellencs que senten la seva mateixa passió puguin unir-s’hi.

63

A finals de gener es van acabar definitivament les obres de re-modelació al Camp Municipal d’Esports d’Alella. La intervenció ha suposat la instal·lació d’una nova seu social per a les entitats i diferents espais complementaris, com el magatzem, les oficines i els serveis per al públic, a més de la nova gespa artificial i el nou enllumenat. Les obres, que van ser adjudicades a l’empresa Gestión, Ingeniería y Construcción de la Costa Dorada SA per un import de 338.751 euros, van començar abans de l’estiu i després de diverses fases es van tancar definitivament fa poques setma-nes amb la instal·lació de la gespa i l’enllumenat. Una part de la gespa antiga que s’ha pogut aprofitar del Camp Municipal d’Es-ports s’ha instal·lat en la part interior de les pistes d’entrenament d’atletisme, on també s’està realitzant una posada al dia de les instal·lacions amb la nova pavimentació de la pista. El dissabte 2 de febrer al migdia l’ajuntament va convidar tota la ciutadania a visitar aquestes actuacions de millora en un acte amb parlaments institucionals i vermut popular obert a tothom.

El diumenge 20 de gener es va celebrar la Copa Catalana de Taekwon-do a Mollet del Vallès. Una vegada més l’equip de taekwondo de l’Es-cola Maresme-Alella va tornar a demostrar el seu alt nivell competitiu sota les ordres de l’entrenador Julio Sánchez i el seu equip de col-laboradors. Els resultats van tornar a ser espectaculars i els ale-llencs van dominar una bona part de les categories. Àlex Pruna, que s’estrenava en la competició, va destacar especialment aconseguint la medalla d’or. Violeta Prat, per quart any consecutiu, Pol Martín, Blai Martín i Joel Cuixart també van aconseguir imposar-se en les seves respectives categories, mentre que Victoria Tihomirova i Rafael Rosillo es van haver de conformar amb la plata.

Els dos darrers diumenges de gener van ser de plena activitat espor-tiva a Alella malgrat les condicions meteorològiques adverses. El 20 de gener es va celebrar al V Canicròs Entrevinyes d’Alella organitzat pel Club Canicross Maresme i que enguany va batre el rècord amb 150 participants i 50 voluntaris que van desafiar la pluja, el mal temps i el fred amb el lema “Al mal temps: canicròs”. Els guanyadors d’aquesta edició, puntuable per a la Copa Canicròs del Maresme, van ser en ca-tegoria masculina Luis Guilera (cursa curta) i Rafa Cañizares (llarga); en la femenina Nausica Cornadó (curta) i Tamara Willems (llarga), i en veterans Marcel Reymundi (curta) i Javier Alonso (llarga). L’XI Cros d’Alella es va disputar una setmana més tard a la zona del Bos-quet amb un temps bastant més favorable. David Campo va ser el vencedor en categoria open i sènior masculina, mentre que Daniela Burguete es va imposar en la femenina.

EQUIPAMENTS / FUTBOL / RUGBY

Inaugurades les millores del Camp Municipal d’Esports

Tot i vèncer els últims quatre partits de la primera fase, el sèni-or masculí del Vòlei Alella es va quedar sense bitllet per jugar la lligueta d’ascens a la categoria estatal. El conjunt alellenc va acabar cinquè, just per darrere dels quatre equips que van passar a la fase d’ascens, i disputarà la fase de permanència fins a final de temporada. En principi, després del que ha demostrat i de guanyar els dos primers partits d’aquesta lliga de permanència, el Vòlei Alella no hauria de tenir problemes per mantenir-se una temporada més a Primera Catalana. El sènior femení, per la seva banda, també ha caigut a la lligueta de permanència després de la primera fase a Tercera Catalana i també lluitarà per evitar el descens fins a final de temporada.

El sènior masculí del Bàsquet Alella no va començar la temporada amb bon peu al grup 1 del Campionat de Barcelona i va perdre tres dels primers quatre partits. Semblava que seria molt complicat que l’equip dirigit per Joan Costa pogués recuperar la categoria aquest curs, però gràcies a una espectacular ratxa en les últimes setmanes arriben a la part decisiva amb les esperances intactes. Des del mes d’octubre, els alellencs només han perdut un partit i n’han guanyat deu dels darrers onze per situar-se segons a la classificació per darrere del Montgat.

VÒLEI

El Vòlei Alella es queda a les portes d’accedir a la fase d’ascens

BÀSQUET

Espectacular ratxa del Bàsquet Alella

TAEKWONDO

Els taekwondistes alellencs tornen a triomfar a la Copa Catalana

ATLETISME

Celebrats l’XI Cros d’Alella i el V Canicròs

ESPORTS

ÀLEX POMPIDO, exfutbolista de l’Alella CF, ha tornat aquesta temporada a la UE Vilassar de Mar, i amb tres gols fins ara ha contribuït que l’equip s’hagi situat líder de Primera Catalana les últimes setmanes.LAIA CONESA, jugadora de bàsquet alellenca de l’Snatt’s Sant Adrià, es va proclamar subcampiona d’Espanya en el campionat de seleccions autonòmiques amb la selecció catalana.POL SUREDA s’està convertint en el millor jugador del primer equip de l’Alella FS. Ha marcat gairebé la meitat dels gols de l’equip aquesta temporada i és clau en la lluita per l’ascens a Primera Catalana.OUSMANE COROMINAS va protagonitzar una de les actuacions més destacades dels atletes alellencs a l’XI Cros d’Alella, aca-bant en quarta posició en categoria sub-14 a menys d’un minut del vencedor.ÀNGEL BONILLA és l’entrenador del Cadet de l’Alella CF que en una temporada que va camí de rècord: ha guanyat tots els partits disputats fins ara al grup 25 de Segona Divisió.

P R O TA G O N I S T E S

64 93 540 14 65 · 656 29 38 24 · www.arrel.com

M É S D E 4 0 A N Y S A L T E U C O S T A T

Assessorament legal · Gestió immobiliària · Compra-venda · Lloguers