*EL PARLAMENT EUROPEU DECIDEIX EL PAPER DEL PARLAMENT EUROPEU A NIVELL AGRARI I PRESSUPOSTARI: PROPOSTES SOBRE EL FUTUR SUPORT A LES EXPLOTACIONS LLEIDA, 30 DE SEPTEMBRE DE 2011

ALBERT MASSOT MARTPARLAMENT EUROPEU DG IPOL Estudis Parlamentaris Agricultura (*)(albert.massot@europarl.europa.eu)

Dejemos el pesimismo para tiempos mejoresAnnimo (Pancarta del 11-M) (*) Les opinions sexpressen a ttol personal i no representen en cap sentit les posicions de la Instituci a on lautor treballa

*1. CARACTERSTIQUES DE LA REFORMA LA PRIORITAT DE LA UE S SORTIR DE LA CRISI ACTUAL: ESTRATGIA 2020 (RECERCA, INFRASTRUCTURES, EDUCACI) UNA REFORMA LLIGADA A UN NOU MARC FINANCER 2014/2020 (ARRAN DEL PES DE LA PAC: 39,3% AL 2013) , MARCAT PER LAUSTERITAT I LA REASIGNACI ENTRE POLTIQUES

REFORMA EN DUES FASES (2013 I 2020) AMB UN OBJECTIU PRINCIPAL: LA CONVERGNCIA, ASIGNACI DOBJECTIUS I REDISTRIBUCI DELS AJUTS DEL PRIMER PILAR (ELIMINANT ELS PAGAMENTS NICS I LES REFERNCIES HISTRIQUES)

AMB UNS MERCATS AFECTATS PER LA GLOBALITZACI FINANCERA, LA VOLATILITAT I LINTERDEPNDNCIA DELS MERCATS DE MATRIES PRIMERES (PETROLI, METALLS )

AMB UNA FORTA CRISI DE RENDES, ESPECIALMENT A LA RAMADERIA, PER LALA DELS COSTOS (ENERGIA, PINSOS)

EN PRINCIPI, REFORMA SENSE CONDICIONANTS DE LOMC (INVARIABILITAT DE LES TARIFES DUANERES)

I, PER PRIMER COP, SAPROVAR EN CODECISI (CONSELL - PARLAMENT EUROPEU) NOUS HBITS INSTITUCIONALS

2. LA PAC DE LA CODECISI EL TRACTAT DE LISBOA HA ESTABLERT UN NOU MARCLA PAC POST 2013 SER DECIDIDA EN CODECISI ENTRE EL CONSELL I EL PARLAMENT EUROPEU: AMB DUES LECTURES I UN COMIT DE CONCILIACI AL FINAL TANMATEIX, IMPOSA UNA EXCEPCI A FAVOR DEL CONSELL: LA FIXACI DE PREUS, AJUTS I LIMITS QUANTITATIUS EL CONFLICTE INTERINSTITUCIONAL: POSICIONS EL PARLAMENT ESTIMA QUE LA CODECISI S LA REGLA I QUE LEXCEPCI HA DE SER LLEGIDA RESTRICTIVAMENTEL CONSELL: QUE HI HA 2 PROCEDIMENTS A ESCOLLIR

LA PROPOSTA DE LA COMISSI (ENCARA A DEBAT) LA COMISSI HA INTENTAT PRESERVAR ELS PODERS DEL PE, PERO HA RECONEGUT LEXCEPCI EN ALGUNS CASOS: REDUCCI DELS AJUTS A CAUSA DE LA DISCIPLINA FINANCERAESTABLIMENT DALGUNS AJUTS LLETERS (A ESCOLES,)ESTABLIMENT DE TOTES LES RESTITUCIONS A L EXPORTACI ELS AJUTS I LES RESTITUCIONS (ENTRE 1,8% - 0,6% DEL FEAGA) DESAPAREIXERN: AQUI ES POT SER FLEXIBLE. PER LA DISCIPLINA FINANCERA ES INNEGOCIABLE.

3. ALTRES TEMES DINTERS DESPRES DEL TRACTAT DE LISBOA LA PAC ESDEV UNA POLTICA DE COMPETENCIA COMPARTIDA, EL QUE SIGNIFICA:QUE ELS SEUS PODERS SN CADUCS SI NO SUTILITZEN QUE S APLICA EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT (AMB DRET DE VIGILNCIA DELS PARLAMENTS NACIONALS)QUE ES POT AVANAR MITJANANT COOPERACIONS REFORADES (A LA CARTA) (P.E. EN ASSEGURANCES) DESAPAREIX LA DISTINCI ENTRE DESPESES OBLIGATORIES (FEAGA DEL CONSELL) I NO OBLIGATORIES (FEADER PARLAMENT EUROPEU) A PARTIR DARA TOT EL PRESSUPOST SER DECIDIT CONJUNTAMENT PER LES DUES BRANQUES DE LAUTORITAT PRESSUPOSTRIA: PARLAMENT I CONSELL

LA PAC ES DESPLEGAR AMB ACTES DELEGATS I ACTES D EXECUCI (AVUI ENCARA A DEBAT) LACTE BASE FIXA LA DELEGACI A FAVOR DE LA COMISSI ACTE DELEGAT (CONDICIONAT I REVOCABLE)NOU RGIM DE COMITOLOGA (REGLAMENT (UE) 182/2011)

*4. ON SM?: CALENDARI PREVIST 18 NOVEMBRE 2010: COMUNICACI DE LA COMISSI, ABASTAMENT REFRENDADA PER PARLAMENT I CONSELL 29 JUNY 2011: PROPOSTA DEL NOU MARC FINANCER PLURIANYAL 2014/2020

PENDENT (PROVISIONAL)

12 OCTUBRE 2011: PRESENTACI DE LES PROPOSTES LEGISLATIVES PER LA COMISSI AL CONSELL I AL PARLAMENT EUROPEU

DESEMBRE 2012 (?): ACORD INTERINSTITUCIONAL SOBRE EL MARC FINANCER PLURIANYAL 2014/2020 PRIMAVERA 2013 (?): ADOPCI EN CODECISI DELS NOUS TEXTES (FINANCERS I AGRARIS)

2013 (?): PUBLICACI DELS NOUS REGLAMENTS

ENTRE 2014 I 2020: APLICACI PROGRESSIVA PER PART DELS ESTATS (AMB MOLTA FLEXIBILITAT INTERNA)

5. UNA NOVA PAC PER UN NOU CONTEXT MERCATSDESENVOLUPAMENT RURALTRANSICI?REDISTRIBUCI?FLEXIBILITAT?ASSEGURANCES DE RENDA? RESERVA DE CRISI PLURIANYAL? FI DE LES QUOTES? TRANSICI DELS MECANISMES?RENDESAJUSTAMENT ESTRUCTURALBENS PUBLICSENFOCAMENT INTEGRAT PER OBJECTIUS: PERINDICADORS? PER PAQUETS?CRISIECONMICACANVI CLIMTIC PRESSUPOST2014/2020VOLATILITAT DE PREUS I COSTOS

6. ELS REPTES 1) UN REPTE HORITZONTAL: EL PRESSUPOSTAMB TRES NIVELLS DE PROBLEMTIQUES:LA DOTACI DEL PRESSUPOST GLOBAL 2014/2020 DINS DE LESTRATEGIA 2020 CONTRA LA CRISI (NOVES PRIORITATS)LA REDISTRIBUCI EN FAVOR DALTRES POLTIQUESLA REASIGNACI ENTRE ESTATS (DE LEST), ENTRE REGIONS O SISTEMES PRODUCTIUS TERRITORIALS I ENTRE EXPLOTACIONS

2) ELS REPTES ECONMICSLA CRISI DE RENDES (EN ESPECIAL RAMADERES)AJUTS: ESTABILITAT RENDA VS BENS PBLICS VS EQUITAT: CM LEGITIMAR MILLOR ELS AJUTS DE LA PAC?PREUS: IMPACTE DE LA CRISI ECONMICA VIA DEMANDA

LA VOLATILITAT EN PREUS I COSTOSQU POT FER LA PAC I QU NO? QU FER A NIVELL GLOBAL (OMC FAO)? EL PAPER DE LA CADENA ALIMENTRIA?

3) ELS REPTES MEDI-AMBIENTALS/TERRITORIALSEL CANVI CLIMTIC (PROTOCOL POS - KYOTO) UN CREIXEMENT VERD I SOSTINGUT (ESPANYA LAIGUA)UN DESENVOLUPAMENT RURAL EQUILIBRAT

EL REPTE PRESSUPOSTARI

LES PERSPECTIVES FINANCERES 2014/2020

7. EL MARC FINANCER 2014/2020 I LA PAC (EN MILIONS DEUROS CONSTANTS) 2013 % 2020 % % VariaciTOTAL PRESSUPOST 140.880 100 125.707 100 -10,8%1. TOTAL PAC 55.705 39,3 50.714 40,3 -9,0%Del qual:Ajuts directes 1er pilar 39.296 27,8 36.360 28,9 - 7,5% Mercats 1er pilar 3.059 2,2 2.258 1,8 - 26,2%Desenvolupament rural 13.351 9,4 12.095 9,6 - 9,4%

2. FRA DE LA PACRecerca i innovaci 288 0,2 643 0,5 Seguretat alimentria --- 650 0,5Reserva per a crisi greus --- 500 (fora pressupost)Reserva per la globalitzaci --- 357 (fora pressupost)

TOTAL 1 + 2 55.993 52.864 -5,6%

COMENTARIS: LA PAC CAU MENYS QUE EL TOTAL DEL PRESSUPOST; HI HA COMPENSACIONS FORA SEU

ELS REPTES ECONMICS

LA VOLATILITAT DELS PREUS I LES CRISIS DE RENDES

8. LA VOLATILITAT AFECTA A TOTES LES MATRIES PRIMERES SENSE EXCEPCI (METALLS, ENERGIA, ADOBS...ENCARA QUE MENYS A LES AGRRIES)

9. LA VOLATILITAT SACCENTUA DES DE 20072007 A MITJANS DE 2008 = PUJADA GENERAL DELS PREUS AGRARISJUNY 2008 A FEBRER 2009 = CAIGUDA DELS PREUS (PER LA CRISI)FEBRER 2009 A GENER 2010 = RECUPERACI PROGRESSIVAGENER 2010 A FEBRER 2011 = RECAIGUDA I FORTA ALA (NDEX 238) FEBRER A AGOST 2011: ESTABILITZACI A NIVELLS RCORD (NDEX 231)

10. ELS ALIMENTS EVOLUCIONEN DIFERENT ENTRE SI (SOBRETOT OLEAGINOSES I CEREALS)

11. HI HA UNA CLARA INTERDEPENDNCIA ENTRE ELS MERCATS AGRARIS I ENERGTICS (BANC MUNDIAL: MAR 2011). ANEM CAP A LA FI DE LENERGIA BARATA?A PETROLI MS CAR DLAR MS FEBLE DEMANDA DE M. PRIMERES A PETROLI MS CAR DEMANDA DE BIOCARBURANTS OFERTA AGRARIA DISPONIBLE PREUS DE MATRIES PRIMERES AGRRIESA PETROLI MS CAR COST DELS INPUTS (ADOBS, GASOIL,)

12. LA VOLATILITAT AFECTA ESPECIALMENT LA RAMADERIA CATALANA (PELS COSTOS DE LALIMENTACI ANIMAL)

13. LA PRESENT CRISI DE RENDES UNA EVOLUCI VOLTIL I DIFERENCIADA, SEGONS ELS PAISOS - DE LA RENDA AGRRIA PER UTA EN TERMES REALS (PERODE 1993/2010 INDEX 2005 = 100)

ESTANCAMENT DINS LA UE-15 : EL NIVELL 2010 S SEMBLANT AL DE 1998 DESPRES DE LA CAIGUDA DE 2009

EU developments in agricultural income (agricultural income/AWU in real terms)

Source: Eurostat

EU-15

EU-12

168.0

192.7

17.9

31.7

Source:European Commission - DG Agriculture and Rural Development (Unit L.2), based on Eurostat Economic Accounts for AgricultureUpdated:7.1.2011

According to the latest figures received from Eurostat, the agricultural income per worker[1] in real terms increased on average by 12.3 % in 2010 in the European Union as a whole. This exceptional increase should be examined in the light of the equally exceptional income drop recorded over the two previous years, notably in 2009 when farm income fell by more than 10%. The increase in agriculture income is estimated to have reached 11.9% in EU-15, still slightly below its level in 2008. The increase in agricultural income recorded in 2010 in the EU-15 does not reverse the long term declining trend in real sector income, which fell by 18% since 2000.The increase in agricultural income in the EU-12 (i.e. in the 12 Eastern and South-eastern new Member States) would be lower at some 9%. Agricultural income in the new Member States increased by 50% since the accession to the EU thanks to the increase in public support granted to the farm sector, higher market prices and access to the Single market. [1] The factor income in agriculture, per annual work unit and in real terms, corresponds to the net value added at factor cost of agriculture, per total annual work unit and deflated by the implicit GDP price index. Net value added at factor cost is calculated by subtracting from the value of agricultural output at basic prices the value of intermediate consumption, the consumption of fixed capital and production taxes, and adding the value of other subsidies on production. In order to take account of part-time and seasonal work, agricultural labour or changes therein are measured in annual work unit (AWU). One AWU is defined as the work-time equivalent of a full-time worker.

- Income situation is particularly difficult, with stagnation since the end of the 1990s.- Due to the significant drop in 2009 linked to the impact of the economic crisis, agricultural income has come back to its 1993 level (erasing all the gains of the reform process started in 1992).- On average, agricultural income as a share of average total income in the economy is 61% for EU-15 and 31% for EU-12

14. LA CRISI DE RENDES A CATALUNYA

PER LA NOSTRA ESPECIALITZACI PRODUCTIVA, MOLT INTENSIVA, PATIM ESPECIALMENT ELS INCREMENTS DELS PREUS ENERGTICS I DE LALIMENTACI ANIMAL

Grfic 1

2131.25296325092131.2529632509

1952.64775130781878.6204262695

1948.4959396111805.1992047712

1782.15224798531581.4339359772

1847.67145335881574.5414885543

2040.146831661.5035199726

1934.483176481524.9008572932

1810.06275996941390.210879535

1858.7511646281419.3307898473

1750.61069138641321.7106860796

Deflactor PIB catal Idescat

A preus corrents

A preus constants

(A) Avan renda agrria'(E) estimaci provisional

Milions d'euros

Evoluci renda agrria. Catalunya 2001-2010A preus corrents i a preus constants (2001=100)

Grfic 2

100100

88.146290405894.1538966895

84.7013111957101.8510029483

74.20207564594.7377742909

73.878676802182.4762708936

77.959001048878.6020697571

71.549500861187.2985559042

65.229745295774.6855568575

66.596073498669.1430845984

62.01566444173.924401092

Catalunya

Espanya

(A) Avan renda agrria

Evoluci renda agrria a preus constantsCatalunya i Espanya 2001-2010 (2001=100)

Grfic 3

100100

91.619708452198.3130637008

91.4249023091110.7189519887

83.6199305627106.9287426855

86.694141203297.0495428313

95.725231362996.1642479551

90.767412871110.0453627243

84.929512881996.8712792531

87.214009630990.2135764478

82.139976885596.4519394529

Catalunya

Espanya

(A) Avan renda agrria

Evoluci renda agrria a preus correntsCatalunya i Espanya 2001-2010 (2001=100)

Texte

Notes:

1. Els avanos de la renda agrria (A) sobtenen destimar, amb la informaci disponible, les variacions de l'any (t) respecte l'any anterior (t-1) de les quantitats produdes, les quantitats consumides, els preus percebuts, els preus pagats pel pags, le

2. La renda agrria a preus corrents es mesura amb els preus de cada any, en canvi, a preus constants es mesura amb els preus dun any de referncia (any base 1995). Daquesta manera, la renda agrria a preus constants no incorpora les variacions del nive

3. En base a la nova metodologia SEC-95, la valoraci de la producci de la branca agrria es realitza a preus bsics. Aquests preus sobtenen per a cada producte com a resultat dafegir al preu que rep el productor, les subvencions al producte netes dim

Font: Pel que fa a les dades de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural (DAAM). Quant a les dades d'Espanya, elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar (MARM)

15. EL PAPER DELS AJUTS DIRECTES DINS DEL SUPORT A LES RENDES AGRRIESELS PAGAMENTS DE LA PAC ESDEVENEN FONAMENTALS PER A LES RENDES (UE-27= 29%; UE-15= 30%; UE-12= 19%), SOBRETOT A ALGUNS PASOS (DK= 70%; IRL= 50%; SE= 48%; DE= 41%; FR= 37%) I SECTORS

16. EL REPTE DE LA LEGITIMITAT: UN SUPORT DE LA PAC MOLT POC EQUITATIU76% BENEFICIARIS TOT JUST EL 10% DELS AJUTS

LA REFORMA DE LA PACDE 2013

APUNTS DE LES PROPOSTES LEGISLATIVES A PRESENTAR EL 12 DOCTUBRE 2011

17. ELS INSTRUMENTS DE LA PAC 2020

MS ORIENTADA A OBJECTIUS I EN BASE A 2 PILARS AJUTS DIRECTES MESURES DE MERCAT SEGON PILAR Redistribuci entre - Ms orientaci al mercat - Marc com amb la restaEstats i actius (intervenci pblica noms dels Fons Estructurals (convergncia x Ha) com xarxa de seguretat) (enfocament zonal integrat)Suport multifuncional - Prioritat a lemmagatzematge - Eixos prioritaris: (per trams / objectius) privat, complementat per la . Medi ambient1. Estabilitat renda gesti mixta del risc (2n Pilar) . Canvi climtic2. Bens pblics . assegurances i fons mutuals . Innovaci / competitivitat3. Zones desafavorides . fons destabilitzaci de rendes - Nous criteris reasignaci4. Ajuts a la producci i, fora de la PAC, reserves entre Estats i regions5. Joves pagesos anticcliques i mercats de futurs - Mesures segons prioritats 6. Rgim simplificat - Re-equilibrament de la cadena - Gesti plurianual perper a petits productors de valor com alternativa al indicadors i paquetsSostres mxims per als control de loferta (quotes) (amb reserva deficincia) ajuts bsics a la renda - Foment de les O.P., de les - Caixa destris per a la dels ms grans interprofessionals i contractes gesti mixta del risc

18. ELS NOUS AJUTS DEL 1er PILAR SISTEMA MULTIFUNCIONAL (PER OBJECTIUS) A LA Ha I APLICAT PER TRAMS DINS DEL SOBRE NACIONAL DE CADA ESTAT DESPRES REASIGNACI AJUT OBLIGATORI BSIC A LA RENDA S/ REGI (MIN. 50%)MOREN LES REFERNCIES HISTRIQUES; NO LA CONDICIONALITAT; AJUT ANUAL A LA HA SEGONS LA ZONA A DEFINIR PER CADA ESTATSOSTRES PER ALS GRANS (> 150.000 EN AJUTS) SEGONS TREBALL AJUT OBLIGATORI VERD (BENS PBLICS) (30% NAC.)REQUISITS (BONES PRCTIQUES) MS ENLL DE LA CONDICIONALITATAGRICULTURA ECOLGICA I NATURA 2000 INCLOSES DE FACTO

AJUT VOLUNTARI A LES ZONES DESAFAVORIDES (MAX. 5%)COMPENSATORI DE COSTOS; SEGONS NOVA CLASSIFICACI ZONAL

AJUT VOLUNTARI A SECTORS I ZONES FRGILS (MAX. 5%)CONNECTAT A LA PRODUCCI (SUBSTITUINT A LARTICLE 68)

AJUT OBLIGATORI PER A JOVES PAGESOS (MAX. 2%)

AJUT PER A MENORS DE 40 ANYS; QUINQUENAL COM A MXIM

RGIM SIMPLIFICAT PER A PETITS PRODUCTORS (MAX. 2%)

ALTRES: RESERVA DAJUTS BSICS (MAX. 3%) I POSSIBLE TRASPS PER A ESPANYA DES DEL 2n PILAR AL 1er (MAX. 5% DES. RURAL)

19. COMENTARIS A LA PROPOSTA ELS OBJECTIUS SN:

LA CONVERGNCIA DELS AJUTS MITJOS A LA Ha DE LA UE A FAVOR DELS PASOS I ZONES AMB IMPORTS MS BAIXOS

LA SUBSTITUCI DELS PAGAMENTS NICS (GENRICS A LA RENDA) PER AJUTS PER OBJECTIUS (O TRAMS)

I, EN CONSEQNCIA, LA REDISTRIBUCI DELS AJUTS ENTRE ESTATS, ENTRE REGIONS ECONMIQUES O SISTEMES PRODUCTIUS, I ENTRE AGRICULTORS ACTIUS

LIMPACTE PER A CADA EXPLOTACI DEPENDR DE DIFERENTS FACTORS:

LA REDISTRIBUCI PRVIA ENTRE ELS ESTATS (Nous Sobres nacionals /enveloppes): ESPANYA NO ES VEUR AFECTADA PER RESTAR PER SOTA DEL LLINDAR

EL PES FINAL DE CADA TRAM (EN %) DINS DE CADA ESTAT (I SOBRETOT, ELS SISTEMES DE PRODUCCI )

LA CAPACITAT PER ASSOLIR LES CONDICIONS DELS TRAMS DIFERENTS DE LAJUT BSIC (UNIVERSAL) PER HA

20. LAJUT NIC A LA HA EST EXCLS AL 2013: CAP A UNA CONVERGNCIA PARCIAL (90%?)PAGAMENT DIRECTE MITJ AL 2016: 1) PER HA DE LA SUPERFICIE ELEGIBLE POTENCIAL; I 2) PER BENEFICIARI(Sobres nacionals desprs del periode transitori phase-in)

21. A ON SM I A ON ANEM? LA REFORMA NO ACABA AL 2013. CONTINUAR AL 2020.EN PRINCIPI S PRETN QUE AL 2028 LAJUT MIG BSIC SIGUI NIC: LA CONVERGENCIA DAJUTS DAQUEST TRAM ENTRE ESTATS CONTINUAR SI LAJUT BSIC ES REDUEIX CALDR:SELECCIONAR MILLOR ELS SEUS BENEFICIARIS (PER TERRITORIS) TRACTAR DAUGMENTAR ELS AJUTS PER ALTRES TRAMS (BENS PBLICS MEDIAMBIENTALS, BENESTAR ANIMAL?, INSTALLACI DE JVES) LALT GRAU DE FLEXIBILITAT QUE ES DEIXA ALS ESTATS PER APLICAR ELS TRAMS PERMET ENDEVINAR QUE AL 2013: TIDREM MOLTS HBRIDS (EN FUNCI DEL JOC DELS %) I, ENTRE ELLS, SORTIR UN MODEL DOMINANT QUE SIMPOSAR AL 2020EN CONSEQNCIA, LAPLICACI NACIONAL CONDICIONAR EL 2020.

HAURIEM DE PRIORITZAR ELS CRITERIS ECONMICS SOBRE ELS POLTICO-ADMINISTRATIUS (ENCARA QUE COSTI A LES CC.AA)EL QUE EQUIVAL A DEFINIR ELS SISTEMES TERRITORIALS DE PRODUCCI O REGIONS ECONMIQUES EL MILLOR POSSIBLE ENCARA QUE EL PUNT DE PARTIDA DE LA CONVERGNCIA SIGUI LA C.A

LA CLAU DEL FUTUR S DONCS UNA BONA DEFINICI DELS SISTEMES PRODUCTIUS TERRITORIALS, ASSUMINT QUE S IMPOSSIBLE QUE TOTHOM MANTINGUI ELS SEUS ACTUALS AJUTS

22. LES PROPOSTES CONTRA LA VOLATILITAT DELS PREUS DINS DE LA POLTICA DE MERCATS:

MANTENIMENT DE LES XARXES PBLIQUES DE SEGURETAT ACTUALS (RES DE NOU SOTA EL SOL)FOMENT DE LEMMAGATZEMATGE PRIVATREEQUILIBRAMENT DE LA CADENA: FOMENT DELS CONTRACTES, DE LORGANITZACI SECTORIAL I DE LES INTERPROFESSIONALS (UN GRAN REPTE I URGENT!!!!) DINS DEL SEGN PILAR (VOLUNTARI!!): ASSEGURANCES PER INCIDNCIES CLIMTIC-SANITRIES (ESPANYA MOLT AVANADA: ASSEGURANA PER MDULS)FONS MUTUALS SANITARIS O AMBIENTALS (QU FER?)FONS (?) DESTABILITZACI DE LA RENDA (-30%)FORA DE LA PAC (SOTA LA VIGILNCIA DE LOMC): RESERVA PLURIANUAL PER CRISIS GREUS (SIMBLICA DE MOMENT PERO AMB FUTUR AJUTS ANTICCLICS?)RESERVA PELS EFECTES DE LA GLOBALITZACI (PER A QUINS ACORDS AMB TERCERS I PER A QUINS SECTORS?)

23. LA DIFICIL LLUITA CONTRA LA VOLATILITATLA PAC NO POT RESOLDRE SOLA UN FENMN GLOBAL(VIA XARXES DE SEGURETAT,EMMAGATZEMATGE O GESTI DEL RISC) ALTRES INICIATIVES DE LA UE (FRA DE LA PAC)

AL NIVELL DE LA POLITICA DE LA COMPETNCIA : EXCEPCIONS A FAVOR DE LA CONTRACTUALITZACI I LORGANITZACI SECTORIAL QUE PERMETI EL RQUILIBRI DINS DE LA CADENA DE VALOR ALIMENTRIA AL NIVELL FINANCER : NOVA REGULACI / RESTRICCI DELS PRODUCTES DERIVATS; RVISIO DE LES DIRECTIVES SOBRE LABS DE MERCAT I SOBRE ELS INSTRUMENTS FINANCERS; PAPER AEMF.

AL NIVELL ENERGTIC : AUGMENT DEL PAPER REGULADOR DE LACRE MS VIGILNCIA DELS PREUS (OBSERVATORIS - EUROSTAT)

INICIATIVES MULTILATERALS (MARC GLOBAL)

POLITICA COMERCIAL (OMC DOHA - I NOUS ACORDS BIL.LATERALS)POLITICA DE RESERVES ALIMENTRIES NACIONALS (FAO - PAM)NOU ACORD CONTRA EL CANVI CLIMTIC (CONF. DURBAN 2012?)AIX VOL DIR: NEGOCIACIONS A SEGUIR DINS DEL FMI, DEL G-20, DE LA CNUCED, DEL BANC MUNDIAL, PEL PROTOCOL POST-KYOTO, ETC

*24. COROLLARI: QU FER ARA? A NIVELL INSTITUCIONAL:

CAL ASSUMIR QUE EL STATU QUO NO S VIABLE EL TEMPS DE DECLARACIONS DE CONSUM INTERN SHA ACABAT

ARA CAL REINTERPRETAR EL NOU MARC, FER PROPOSTES I CERCAR ALIANCES DINS DE LA UE-27 PER TIRAR-LES ENDAVANT

CAL SEGUIR LES (LLARGUES) NEGOCIACIONS DE LA PAC (A PROP DE LA COMISSI, DEL DIPUTATS DEL PE I DEL MINISTERI)

CAL NO PERDRE DE VISTA EL 2020: PROPOSAR UN MODEL DINMIC

EXIGIR POLITIQUES INTERNES COMPLEMENTRIES

A NIVELL EMPRESARIAL I SECTORIAL:

LA NOVA PAC EXIGEIX MS ORGANITZACI, MS COOPERACI, MS PROJECTES COLLECTIUS I MS CAPACITAT CONTRACTUAL

FEM ANLISIS DE SENSIBILITAT: TENDNCIES DE LENTORN VS ESTRUCTURA DE COSTOS VS CANVIS DE LES POLTIQUES PBLIQUES

DEFINIR ESTRATGIES EMPRESARIALS COHERENTS AMB EL NOU MARC DE LA PAC, TOT APROFITANT LES POSSIBILITATS QUE OFEREIX

MERCS PER LA SEVA ATENCI

TEMPS DE PREGUNTES I DEBAT

A LA SEVA DISPOSICI: albert.massot@europarl.europa.euTELF. 0032 2 284 3616

*