a l q u a d r at

PÀ G . 22 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

a l q u a d r at

Í N d E X Descripció de la proposta educativa 3

Càpsules treballades 4

Continguts orientatius 5

Activitat 1 Una ullada a l’actualitat 9

Activitat 2 Coneixent experiències 11

Activitat 3. Coneixent-nos, fotografiem-nos! 12

Activitat 4 Valoració i incidència 14

Annex 15

P r E S E N t a C I Ó Per conèixer les dimensions de la pau i reflexionar-hi incidirem en les relacions del grup, treballant l’aprenentatge emocional i l’ús d’eines com la fotografia i els vídeos. S’introduirà la sessió valorant imatges de pau i conflictes actuals. A partir de les càpsules de pau es coneixeran més experiències i es relacionaran amb les dimensions de la pau. Per aprofundir-hi, s’analitzarà la pròpia realitat, fent fotografies de mo-ments significatius de la relació del grup. Es propiciaran espais de reflexió individual i col·lectiva per crear propostes de treball de la pau en el grup, compartir-les per les xarxes socials i la web del projecte, i fer-ne el seguiment. Els i les educadores poden adaptar els temps (una o dues sessions) i els continguts de les activitats proposades en funció de les característiques dels i les participants.

+10 anys | 15-30 participants | Metodologies participatives i socioafectives Mínim 2 hores

O b j E C t I u S Conèixer la pau negativa i positiva i les seves dimensions i reflexionar-hi, analitzant les situacions de violència i de pau, les seves causes i les seves conseqüències.

Treballar l’autoconeixement emocional, la pau interior, per minimitzar els comporta-ments violents propis i de les estructures i dels discursos.

Fomentar actituds de relació socioafectives i les condicions necessàries per avançar cap a la pau positiva

PÀ G . 32 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

M E t O d O l O G I a Proposem una metodologia educativa participativa que entén l’educand com a subjecte actiu del seu propi procés d’aprenentatge, basat en la vivència, tenint en compte les dimensions social, cognitiva i afectiva de les persones.

Gràcies al visionat de les càpsules de pau i de les pròpies experiències es fomenta la pròpia reflexió i la capacitat d’anàlisi i crítica de plantejaments cognitius i emocio- nals d’experiències de pau d’altres. Posteriorment es treballa la capacitat de diàleg, cooperació i empatia amb la resta del grup i la cerca de consens sobre propostes de pau per millorar la relació de grup, un cop hem entès no només les opinions sinó les posicions i sentiments de la resta de persones del grup.

Incorporarem l’educació emocional en la proposta educativa, assignatura pendent en les societats occidentals que hauria de treballar-se des dels primers anys de vida. Conèixer, reconèixer i autoregular conductes ens ajudarà a superar conflictes quoti- dians d’avui i de demà.

La proposta està basada en l’educació transformadora1. Volem construir una ciutada-nia crítica, participativa, solidària i a favor de la pau i els drets humans i per això es finalitzarà amb una activitat de transformació de l’entorn proper i de divulgació a la comunitat educativa i a la ciutadania.

1 Manifest pel dret a una educació

transformadora, Federació Catalana

d’ONG per la pau, els drets humans i el

desenvolupament.

D E S C R I P C I ó D E L A P R O P O S T A

PÀ G . 42 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C À P S U L E S T R E B A L L A D E S

Pa u I N t E r I O r

Christopher Kayumba (càpsula 20)

Pa u E N l E S r E l a C I O N S I N t E r P E r S O N a l S I I N t E r G r u Pa l S

Mona Hallak (càpsula 5)

Pa u E N l E S r E l a C I O N S d E G è N E r E

Marina Gallego (càpsula 23)

Pa u E N l E S r E l a C I O N S I N t E r C u lt u r a l S

Juan Jerónimo (càpsula 45)

Pa u E N l E S r E l a C I O N S a M b E l M Ó N q u E E N S E N v O lt a

Anna Sallés (càpsula 16)

Pau ECOlòG ICa

Gabriela Serra (càpsula 9)

E d u C a r E N E l C O N f l I C t E I P E r a l C O N f l I C t E d E S d E l ’ a P r E N E N t at G E E M O C I O N a l :

Normalment es té una visió negativa del conflicte perquè s’identifica amb la violèn-cia. Des de l’educació per la pau s’entén el conflicte com una oportunitat de canvi, de transformació i de creixement personal. També incideix en la necessitat d’apren-dre a analitzar els conflictes i a entendre’n la complexitat mirant les seves arrels. La perspectiva positiva del conflicte pretén transformar-lo de manera noviolenta.

Com que els conflictes interpersonals van acompanyats de sentiments, a vegades són les causes dels mateixos insults, agressions, pors, etc. Es considera que l’aprenentatge de resolució de conflictes ha d’anar precedit o acompanyat d’un aprenentatge emocional. Els conflictes formen part de la nostra vida quotidiana, no són quelcom excepcional i conèixer-los i donar-los resposta ens ajudarà a desenvo-lupar la nostra personalitat i a millorar la nostra relació amb els altres. Analitzar un problema vol dir anar més enllà de la manifestació immediata, tenir en compte els sentiments de totes les persones implicades. És important conèixer les nostres experiències, reconèixer-les i comprendre-les per autoregular les conductes. El rol de l’educador o l’educadora no és donar solucions, sinó facilitar que el grup sigui capaç d’analitzar i trobar les pròpies normes i solucions. És a dir, promoure la reflexió i l’autonomia en el procés d’anàlisi i construcció de les solucions.

A continuació s’aporten algunes definicions bàsiques per entendre els conceptes que tracten les activitats proposades. Per ampliar-ne la informació s’aconsella que es revisi la bibliografia i webgrafia que s’aporta a l’últim apartat de la fitxa.

Pa u N E G at I va 2

Aquest concepte està relacionat amb la concepció de la pau occidental on el terme significava exclusivament absència de guerra i violència directa. És una concepció que prové de la cultura grega i romana i com el mateix concepte indica es defineix com a “no-conflicte armat” o bé “no-violència”.

Pa u P O S I t I vaAquest concepte, que apareix els anys 1970, va més enllà i defineix la pau no només com l’absència de guerra o la violència, sinó com la consecució de justícia social, de relacions equitatives i de respecte als drets humans. La pau, llavors, es converteix en la situació en què és possible transformar els conflictes de forma creativa i noviolenta i eliminar-ne la violència directa, però també la violència estructural i la cultural

PÀ G . 52 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

2 Les concepcions de pau negativa i pau

positiva s’atribueixen a Johan Galtung,

fundador de la investigació per la pau

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

t I P u S d Ev I O l è N C I a 3

violència directa: És la més coneguda, evident o visible. Es tracta de violència física i/o verbal. La guerra és la forma més extrema de violència directa.

violència indirecta o estructural: Fa referència al conjunt d’estructures que generen injustícia social, desigualtats i privacions. Les seves conseqüències es fan visibles en forma de pobresa i de fam, per exemple.

violència cultural: Constitueix el marc que legitima les violències directes i les estructurals i s’expressa de diferents formes com, per exemple els mitjans de co-municació, la religió, els simbolismes, les lleis...

Conflicte4: “Aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts»

3 Se segueix la concepció del triangle

de les violències elaborat per Johan

Galtung

4 Extret de Caireta, M i Barbeito, C :

http://www.edualter.org/material/ecp/

conceptes pdf

PÀ G . 62 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

d I M E N S I O N S d E l a Pa u 5

La pau és un concepte multidimensional; educar en la pau positiva vol dir atendre de forma integrada totes les seves dimensions.

Pau interior: aquesta visió posa l’accent en el seu vessant íntim i ha tingut els seus orígens i tradició en les cultures orientals. Se centra en l’àmbit de la intimitat personal i fa referència a aquell estat d’harmonia i equilibri personal que propicia benestar i tranquil·litat. Per al seu assoliment és necessària l’acceptació voluntària i crítica d’un marc de valors que ens permeti una pau interior d’acord amb els valors universals i els drets humans. Són valors que ens han de fer sentir satisfets amb nosaltres mateixos i que al mateix temps demanin relacionar-nos constructivament amb els altres i sentir-nos responsables i implicats amb el món que ens envolta.

Pau en les relacions interpersonals i intergrupals: les persones som éssers socials que creixem i ens fem en funció de les relacions que establim amb el nostre entorn. Per aquest motiu, podem afirmar que el creixement personal està estretament vinculat amb les relacions interpersonals i intergrupals que portem a terme. Establir relacions constructives té efectes en el benestar d’un mateix i en la col·lectivitat i, perquè així sigui, cal que es basin en l’afecte, el respecte, la cooperació, la confiança i l’empatia.

Pau en les relacions de gènere: el nostre món està format per homes i per dones, però històricament uns i altres no han rebut la mateixa consideració social. Actualment encara hi ha fortes desigualtats i multiplicitat de formes de violència dirigides a les dones, des de ben explícites fins a ben subtils. Fem referència a les agressions físiques i psíquiques (violència directa), les altes taxes d’analfabetisme femení, la dependència econòmica, la baixa representació democràtica (violència estructural), l’ús d’un llenguatge discriminatori, la consideració negativa dels valors “femenins”, la invisibilitat històrica (violència cultural). Podem dir que la discriminació de gènere és la principal causa de discriminació en el món perquè afecta la meitat de la població. És per aquest motiu que la pau en les relacions de gènere s’imposa com una necessi-tat per solucionar els desequilibris i les desigualtats entre els homes i les dones, per trencar la dicotomia existent entre una ciutadania de primera classe –la masculina- i una altra de segona –la femenina.

Pau en les relacions interculturals: el procés de globalització ens porta, cada vegada més, a conviure i relacionar-nos amb persones i col·lectius de procedències i cultures diferents de la nostra. Aquest fet obliga a plantejar-nos un model social que faciliti la inclusió de les persones nouvingudes i no faci distincions discriminatòries sota cap criteri diferencial. Per això caldrà partir d’uns valors que ens facilitin la compren-sió d’uns marcs conceptuals i vivencials diferents dels propis i una mirada positiva respecte a la diversitat cultural que permeti entendre els beneficis de la interrelació i la contribució mútua i gaudir-ne.

5 S’utilitzen els conceptes de: Zabala, M.

(2011): PIM, PAM, PAU! Eduquem per la

pau: idees i activitats per a educadores i

educadors crítics. Barcelona. Graó

PÀ G . 72 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

P E r S a b E r -N E M é S

Pau en les relacions amb el món que ens envolta: vivim en un món complex i globalit-zat, i som conscients que les grans estructures socials (econòmica, demogràfica, política...) tenen efectes a nivell individual (el preu del transport públic, les possibili-tats de trobar feina, decidir el nombre de fills que volem tenir...). Les persones formem part d’aquest teixit social complex i, de la mateixa manera que en rebem els efectes, també tenim la capacitat de repercutir-hi i promoure-hi canvis estructurals. Per tant, no tan sols serà important saber construir una cultura de pau en el nostre entorn més immediat, sinó que també ho serà saber-la globalitzar i fer-la extensible a la resta del món per tal de fomentar unes relacions internacionals justes i equitatives on totes les persones tinguin garantides les seves necessitats bàsiques i se sentin realitzades en els diferents àmbits de la seva vida. Per això ens cal saber quins són els meca- nismes de dominació i subordinació i prendre consciència de la nostra condició de ciutadania activa responsable i participativa en la transformació col·lectiva de les estructures socials establertes

Pau ecològica: tota activitat social està immersa en un context natural i el desenvolu-pament humà tan sols tindrà lloc si es fa de forma harmònica amb el medi ambient. No podem passar per alt el concepte de desenvolupament sostenible, definit com “aquell que respon a les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures de respondre a les seves pròpies necessitats”. Si volem un món en pau, caldrà saber-nos relacionar de forma respectuosa amb la natura i promoure una relació equitativa en la distribució dels recursos.

- Caireta, M. i Barbeito, C.: Introducció de conceptes: Pau, violència, conflicte. Quaderns d’edu-cació per a la pau Escola Cultura de Pau http://www.edualter.org/material/ecp/conceptes.pdf

- Caireta, M. i Barbeito, C. (2009): Jocs de Pau. Caixa d’eines per educar per una cultura de pau. Barcelona Catarata

- Galtung, Johan (1990): “Cultural violence”. Journal of Peace Research, núm. 37 (3).- Gascón, P. (2001): Educar en y para el conflicto: http://catedu.es/escuela_de_paz/IMG/pdf/

educ._eny_para_conflicto-_Gascon.pdf- Sastre, G. i Moreno M. (2004): Resolución de conflictos y aprendizaje emocional, una perspecti-

va de género. Barcelona. Gedisa.- Zabala, M. (2011): PIM, PAM, PAU! Eduquem per la pau: idees i activitats per a educadores i

educadors crítics. Barcelona. Graó. P. 24-26.

PÀ G . 82 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

M at E r I a l

d I N À M I C a Començarem la sessió introduint els conceptes de pau positiva i pau negativa que els noies i noies treballaran posteriorment a través de les activitats. Per fer-ho els mostrarem unes fotografies prèviament seleccionades. Per exemple: una persona meditant, una aula de l’escola, una imatge de la guerra de Síria, una foto d’un poble o de Barcelona, un camp de refugiats, un partit de futbol, etc.

Es tractarà que els nois i noies expressin què identifiquen amb aquestes imatges. Per anar més enllà l’educadora o educador preguntarà quines imatges identifiquen amb pau i quines no. A poc a poc anirem introduint les noies i nois en els conceptes de pau negativa i els factors que la generen i el de pau positiva. Podem iniciar un debat amb les preguntes següents:

- Us és difícil trobar imatges identificades amb el concepte de pau? Per què?

- Què creieu que vol dir pau positiva? I pau negativa?

- A la vostra societat creieu que hi ha una pau positiva o negativa? Per què?

- I a la vostra escola? Centre? Esplai, cau?

A C T I V I T A T 1 u N a u l l a d a a l ’ a C t u a l I t at

Imatges de pau positiva i negativa per projectar o revistes i diaris per cercar imatges

C O N T I N U A ->

PÀ G . 92 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

Per acabar l’educador o educadora de l’activitat pot llegir el text escrit pel presi-dent de l’ICIP Rafael Grasa, en ocasió del projecte Càpsules de pau:

Els noms i els significats de la pau

La pau és un concepte que ens remet a un ideal universalment anhelat. Però es percep de manera molt diferent segons el moment històric, el context sociopolític, la cultura, la religió i, també, la pròpia experiència vital. Durant segles s’ha associat la pau com a simple absència de guerra o violència directa, limitant el seu abast i valor. És el que es coneix com a pau negativa. En contraposició, s’ha anat constru-int el concepte de pau positiva. Concepte dinàmic que porta a prendre consciència dels conflictes i a resoldre’ls de forma noviolenta, a construir un món just en què no només no hi hagi violència directa, sinó que es tendeixi a eliminar les violències estructurals i culturals. No hi ha pau plena i positiva mentre hi hagi discriminació, desigualtat, pobresa, marginació i injustícia.

La pau es construeix. La pau és procés. La pau és barreja d’imaginaris i anhels, de situacions i reptes a superar, d’experiències, valors i projectes de vida, de societat i de país. La pau té noms i significats diferents. I és la suma de tots la que ens permet avançar

En el cas que disposéssim de més temps, l’activitat es podria iniciar fent que els mateixos participants, per grups, identifiquessin imatges del concepte pau de diaris i revistes actuals

PÀ G . 1 02 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 1 u N a u l l a d a a l ’ a C t u a l I t at

C O N T I N U A C I ó

En petits grups s’analitzaran les càpsules de pau. Es faran 6 grups (vegeu Annex) i cadascun n’analitzarà una, seguint la mateixa estructura.

1 Visionat d’una càpsula

2. Autoreflexió en silenci, arraulits i amb els ulls tancats, si es troben còmodes en aquesta posició, per respondre cadascú determinades preguntes en relació amb la dimensió que li hagi tocat.

3. Encara en petits grups posaran en comú quines són les paraules clau que apa-reixen al vídeo, per posteriorment fer un collage o grafit on apareguin totes.

4. Posada en comú: cada grup explica la càpsula i el perquè de les paraules clau seleccionades. Es pot fer un grafit conjunt. L’educador o educadora intercanvia impressions a partir de la resposta conjunta de les quatre preguntes:

- Què has sentit durant el visionat?

- T’ha sorprès o t’és familiar el que diuen?

- Quines paraules clau heu identificat? Per què?

- Coneixes aquesta dimensió de la pau?

Quan s’acabi aquesta activitat el grup participant estarà familiaritzat amb els conceptes clau de la pau positiva i negativa A continuació es proposa una activitat centrada en l’experiència vivencial, per promoure i interioritzar l’aprenentatge.

M at E r I a l – Ordinadors (6) i connexió a internet– Paper d’embalar, fulls, bolígrafs i retoladors– Annex

V E G E U A N N E x

PÀ G . 1 12 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 2 C O N E I X E N t E X P E r I è N C I E S

d I N À M I C a

M at E r I a l – Càmera fotogràfica o mòbils per fer fotografies

PÀ G . 1 22 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 3 C O N E I X E N t - N O S , f O t O G r a f I E M - N O S !

1 a fa S E

2 a fa S E

Es proposa que cada persona fotografiï “un moment significatiu de la relació del grup” i ho passi a l’educador o educadora abans de la segona sessió. Es podria començar a la primera sessió i deixar temps al llarg del dia perquè ho passessin a l’educador o educadora abans de la segona sessió

d I N À M I C a

M at E r I a l – Fotografies dels participants sobre moments significatius de la relació del grup– Ordinador i projector– Paper d’embalar, fulls, bolígrafs i retoladors

Exposició de totes les fotografies projectant-les lentament una a una a l’inici de la segona hora o sessió. És important perquè són un reconeixement del treball de cada infant o jove

L’educador o educadora en gran grup pot fer preguntes que potenciïn l’autoconeix-ement individual o col·lectiu. Es pot parlar de l’estat del cos, quins gestos denoten alegria, tristesa, ràbia,... Parlar del comportament. Parlar de quines són les situa-cions que ens fan sentir alegres, tristos, enutjats, etc.

d I N À M I C a

C O N T I N U A ->

PÀ G . 1 32 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 3 C O N E I X E N t - N O S , f O t O G r a f I E M - N O S !

A continuació es faran grups aleatoris que es dividiran per treballar els moments significatius de la pau interior i relacional a l’aula. Es recomana grups màxims de cinc persones i una sisena que faci d’observadora. Cada grup escollirà 3-4 foto-grafies en funció de la dimensió del grup i tindrà una persona que farà d’observado-ra (vegeu rols de les observadores més endavant).

Es fomentarà l’autoreflexió i el treball en petit grup, seguint l’estructura:

1. Selecció de les 3-5 fotografies.

2. Autoreflexió en silenci, arraulits i amb els ulls tancats, si es troben còmodes en aquesta posició, per respondre cadascú:

- Què et transmeten les fotografies?- Com et sents a la classe?- Quan hi ha un conflicte entre companys, com responen les noies? I els nois? - Creus que podrien respondre de manera diferent de com ho fan ara? Quina seria?

3. Posada en comú i resposta conjunta de les tres preguntes, en funció de la dimen-sió que li hagi tocat:

- Vosaltres creieu que a la vostra classe hi ha pau negativa o pau positiva? Per què?- L’aula o grup l’hauria de facilitar? Com? (cal elaborar 1 o 2 propostes)

rols de les observadores:

1) Observar si hi ha un clima que afavoreix l’autoreflexió en silenci.

2) En el moment de la posada en comú i resposta conjunta de les preguntes, cal observar

- Ha parlat tothom? - S’ha escoltat activament tothom? - S’ha fomentat l’empatia i el respecte? - S’ha pogut parlar en un clima de confiança? - Hi ha hagut diferències entre nois i noies?- Se n’han tret conclusions? Quines?

3) Fer la devolució a la classe del procés de treball en petit grup.

C O N T I N U A C I ó

PÀ G . 1 42 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 4 va l O r a C I Ó I I N C I d è N C I a

Les observadores fan una devolució dels treballs en grup, explicant-ne el desen-volupament i les propostes, però també explicant el clima i la dinàmica del debat: Hi ha parlat tothom? S’ha escoltat activament tothom? S’ha fomentat l’empatia i el respecte? S’ha pogut parlar en un clima de confiança? Hi ha hagut diferències entre nois i noies?

Els educadors o educadores haurien de posar atenció sobre si han sortit totes les dimensions relacionals (gènere, interpersonal, intercultural) i la pau interior, i en el procés d’anàlisi i comprensió del grup.

Es consensuen les propostes per donar-hi seguiment a la classe, tutoria, etc.

Es pengen vídeos a Twitter del projecte (#capsulesdepau) responent: “Jo amb els meus companys em sento en pau quan...”; “Per mi la pau és...”; “Jo em sento en pau quan...”.

M at E r I a l – Mòbils per gravar vídeos i connexió a internet– Paper d’embalar, fulls, bolígrafs i retoladors

d I N À M I C a

Pa u P E r S O N a l ( Pa u I N t E r I O r )

Càpsula 20: Christopher Kayumba, investigador en pau i desenvolupament de Rwanda, dirigeix el seu propi diari The Chronicles

Context: El genocidi del 1994 marca encara ara la relació del poder amb els mitjans de comunicació. La ràdio i la premsa van tenir un paper clau durant els cent dies que va durar la massacre. Sota aquest pretext i per salvaguardar la societat d’un altre episodi similar, el govern actual exerceix un estricte control sobre els mitjans. L’autocensura és freqüent en la professió si no es volen tenir problemes amb les autoritats.

Preguntes d’autoreflexió:

- Després de veure la càpsula, quina és la dimensió a què fa referència?- Relaciona la pau amb el concepte de seguretat en el seu cas: per què creieu que

utilitza aquest terme?- És per vosaltres la seguretat i la protecció important per sentir-vos en pau? En

quin sentit?- Com creieu que s’hauria de facilitar l’acceptació de les diferències a l’aula?

G r u P 1

A N N E xTREBALL EN PETITS GRUPSDE L’ACTIVITAT 2

PÀ G . 1 52 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

“la pau? la pau és un estat mental. quan sen-to que estic protegit i segur. quan he superat

qualsevol tipus de por. quan no estic preocupat per si algú em fa mal. I també quan em sento segur en termes econòmics, quan estic segur

dins de la meva comunitat. Així, per mi la pau és realment un estat mental.”

Pa u E N t r E j O I E l S M E u S C O M Pa N y S ( Pa u E N l E S r E l a C I O N S I N t E r P E r S O N a l S I I N t E r -G r u Pa l S )

Càpsula 5: Mona Hallak, arquitecta libanesa.

Context: Hallak va tornar al Líban un cop acabada la guerra civil (1975-1990) i es va trobar Beirut, la seva ciutat, arrasada. Poc temps després, el nou govern libanès sorgit del conflicte va iniciar una salvatge reconstrucció de la capital, i va eliminar qualsevol vestigi de la guerra. L’arquitecta ja havia començat llavors una croada per defensar de la destrucció l’edifici Barakat. El també conegut com a ‘yellow building’ es troba al vell mig de la línia verda que va separar cristians i musulmans durant el conflicte.

Preguntes d’autoreflexió:

- Mona Hallak parla de coexistència: saps a què es refereix? Per què és important la coneixença de l’altre?

- Coneixes el conflicte del Líban?- En el teu context, a l’escola, trobes una situació similar?- Com creus que s’hauria de facilitar l’acceptació de les diferències a l’aula?

G r u P 2

PÀ G . 1 62 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A N N E xTREBALL EN PETITS GRUPSDE L’ACTIVITAT 2

C O N T I N U A C I ó

“La paraula pau per mi significa coexistir. Has d’acceptar l’altre amb totes les seves diferèn-

cies. arriba quan acceptes l’altre amb totes les seves diferències i quan tu t’acceptes i et coneixes. Has de tenir confiança en tu mateix,

conèixer l’altre i respectar-lo.”

A N N E xTREBALL EN PETITS GRUPSDE L’ACTIVITAT 2

Pa u E N l E S r E l a C I O N S E N t r E N O I S - N O I S , N O I E S - N O I E S I N O I E S - N O I S d E l a C l a S S E ( Pa u E N l E S r E l a C I O N S d E G è N E r E )

Càpsula 23: Marina Gallego, advocada membre de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia.

Context: La Ruta Pacífica de las Mujeres és un moviment feminista que treballa per una solució negociada al conflicte colombià i per fer visibles els efectes de la guer-ra sobre la vida de les dones. Amb aquest objectiu, l’entitat ha publicat l’informe ‘La verdad de las mujeres víctimas en Colombia’, una mena de comissió de la veritat que recull les violacions dels drets humans que pateixen les dones al conflicte armat. La investigació, que va durar tres anys, conclou que el 82,6% de les dones va patir tortures, tractaments cruels, inhumans o degradants. Ruta Pacífica forma part de la xarxa internacional de Dones de Negre

Preguntes d’autoreflexió:

- La Marina diu que les dones no han de tenir cap violència en cap espai públic ni privat. Les discriminacions i les subordinacions de les dones són violència? Per què?

- En el teu context proper, a l’escola, has trobat una situació de discriminació de les noies?

- Coneixes el conflicte colombià? Quin rol penses que hi tenen les dones?

G r u P 3

PÀ G . 1 72 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

“Como mujer feminista es precisamente que las mujeres no tengan violencia en ninguno de los espacios ni público ni privado. Pero

también es la erradicación de las discrimi-naciones y las subordinaciones a que están

sometidas las mujeres en el mundo en su ser y estar cotidiano.”

Pa u E N l E S r E l a C I O N S E N t r E j O v E S d ’ O r I -G E N C u lt u r a l d I v E r S O d E G u S t O S d I v E r -S O S d E l a C l a S S E ( Pa u E N l E S r E l a C I O N S I N t E r C u lt u r a l S )

Càpsula 45: Juan Jerónimo, líder comunitari indígena de Guatemala.

Context: Durant el conflicte armat a Guatemala (1960-1996) l’exèrcit va cometre greus violacions de drets humans contra la població indígena, entre les quals hi ha nombroses massacres. Trenta anys després que l’exèrcit assassinés la seva família durant la matança perpetrada a Rabinal, en Juan Jerónimo és el líder espiritual de la seva comunitat. Des de la finalització del conflicte ha lluitat per aconseguir justí-cia per als seus. En certa manera ho ha aconseguit gràcies a una condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans, però en un país on els militars encara tenen bona part del poder, la reparació per al poble maia queda lluny.

Preguntes d’autoreflexió:

- Juan Jerónimo parla de tenir els mateixos drets. Penses que actualment es garan-teixen els drets a tothom per igual? Per què?

- Analitza la frase “nosaltres, els indígenes, no valem res davant dels rics”. Què et suggereix?

- Quines creus que són les principals dificultats per a una entesa amb persones d’orígens culturals diversos?

- En el teu context proper, a l’escola, has trobat algun conflicte intercultural?

G r u P 4

PÀ G . 1 82 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A N N E xTREBALL EN PETITS GRUPSDE L’ACTIVITAT 2

C O N T I N U A C I ó

“La pau significa que tots tinguem els mateixos drets. Però a nosaltres mai ens

donen l’oportunitat, perquè nosaltres, els in-dígenes, no valem res davant dels rics.”

Pa u E N l E S r E l a C I O N S d E l ’ E S C O l a I E l M Ó N ( Pa u E N l E S r E l a C I O N S a M b E l M Ó N q u E E N S E N v O lt a )

Càpsula 16: Anna Sallés, catedràtica i professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Context: Filla de l’exili, va néixer a França un any després d’acabada la guerra civil espanyola. Durant la seva joventut i ja a Barcelona Sallés va militar al PSUC6, militància que la va dur a trepitjar durant alguns mesos les presons franquistes.

Preguntes d’autoreflexió:

- Anna Sallés introdueix el concepte de drets humans. Què en podeu dir, d’aquesta noció?

- Quins drets humans coneixes?- El respecte dels drets humans és indispensable per a una pau positiva. Al vostre

entorn creieu que el respecte dels drets humans està garantit?

G r u P 5

PÀ G . 1 92 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A N N E xTREBALL EN PETITS GRUPSDE L’ACTIVITAT 2

C O N T I N U A C I ó

“la pau no és només l’absència de guerra sinó que és el dret de tots els pobles a l’educació, a la sanitat, a tenir un habi-tatge digne... I em sembla especialment important recalcar que la pau és el reconeixement i la lluita pel reconeixement

dels drets humans en un moment en què sembla que aquests drets humans estan reculant, sobretot si tenim en compte

l’atac sistemàtic contra els drets de les classes populars que s’està produint en aquests moments a Europa i de manera

molt específica a Catalunya i a Espanya. Per tant, insisteixo, la pau no és absència de guerra sinó que s’ha d’entendre en sentit positiu, i en sentit positiu vol dir això: reconèixer els

drets humans amb caràcter universal.”

6 Partit Socialista Unificat de Catalunya

Pa u a l ’ a u l a C O M a M E d I f Í S I C I S O C I a l ( Pa u E C O l ò G I C a )

Càpsula 9: Gabriela Serra, activista i agitadora de la pau

Context: Durant els anys 1980 va tenir una presència destacada en el moviment anti-OTAN. Després va formar part de les Brigades Internacionals de Pau i va viatjar a Guatemala i el Salvador, on va viure de prop els sagnants conflictes que van as-solar Centreamèrica a les darreries del segle XX. Avui Serra treballa, entre d’altres projectes, per a l’ONG Entrepobles

Preguntes d’autoreflexió:

- La Gabriela parla d’harmonia com a condició de viure en pau. Què és per tu viure en harmonia?

- Com afirma la Gabriela, la pau entra també en joc amb altres dimensions, com la natura, l’entorn... Per què creus que és important?

- És el diàleg la fórmula que utilitzeu per comprendre les diferències?

G r u P 6

PÀ G . 2 02 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A N N E x 1TREBALL EN PETITS GRUPSDE L’ACTIVITAT 2

C O N T I N U A C I ó

“Per mi la pau és viure en harmonia. En harmo-nia amb la naturalesa, amb les persones, amb el

medi, amb la diferència, amb la diversitat... Per mi la pau és un món on hi ha justícia, on hi ha

equitat, on respectem la natura, on la natura for-ma part de nosaltres com nosaltres formem part de la natura i on preservem el benestar comú per

sobre de les diferències que hi pugui haver. I on solucionem les diferències discutint i parlant i no

amb violència. La pau és viure feliç.”

E d I t a Institut Català Internacional per la PauGran Via de les Corts Catalanes, 658 baixos08010 BarcelonaTelèfon: 935.544.270www icip cat

E l a b O r a C I ÓM at E r I a l

Núria Gómez Camprubí

En col·laboració amb:Sílvia Ayala Rubió, Maria Fanlo Torrecillas i Jara Henar Pi

M a q u E t a C I Ó THINK. Creativitat On & Offlinewww.think.cat

Dipòsit legal: B 19771-2014

2 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U