ajuntament d'olesa - poum olesam-memòria social-enh ok · 2018. 7. 31. · en tot cas, les...

http://www.daleph.com

ESTUDI DE LES NECESSITATS D’HABITATGE PER A LA MEMÒRIA SOCIAL DEL POUM D’OLESA DE

MONTSERRAT

Document de treball

Barcelona, juny 2010

ÍNDEX

....................................................................................................................................................2 POUM Olesa de Montserrat-Memòria Social-Estudi necessitats habitatge

2

Índex

1 SITUACIÓ I CONTEXT TERRITORIAL DEL MUNICIPI.......................................................... 4

2 ANÀLISI DEL PARC D’HABITATGES EXISTENTS I LES SEVES SITUACIONS D’ÚS ANÒMAL ............ 7

2.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES........................................................................................................................ 7 2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I PROBLEMÀTICA DE CONSERVACIÓ I ADEQUACIÓ A LA NORMATIVA 7

2.2.1 TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA ................................................................................................................ 7 2.2.2 DIMENSIÓ I PROGRAMA .................................................................................................................... 8 2.2.3 ANTIGUITAT, ESTAT DE CONSERVACIÓ I PATOLOGIES CONSTRUCTIVES .................................. 9 2.2.4 ACCESSIBILITAT I ASCENSORS ....................................................................................................... 10 2.2.5 ADEQUACIÓ DE LES INSTALLACIONS ........................................................................................... 10

2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I ÚS.................................................................................................... 11 2.3.1 PROPIETAT ....................................................................................................................................... 11 2.3.2 RÈGIM DE TINENÇA ......................................................................................................................... 11 2.3.3 TIPUS D’ÚS ....................................................................................................................................... 12 2.3.4 OCUPACIÓ ........................................................................................................................................ 12

2.4 PROBLEMÀTICA DE SITUACIONS ANÒMALES ......................................................................................... 13 2.4.1 ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE .................................................................................................... 13 2.4.2 ANÀLISI DE L’HABITATGE BUIT ..................................................................................................... 22 2.4.3 ANÀLISI DE SOBREOCUPACIÓ......................................................................................................... 24

3 POBLACIÓ ..........................................................................................................27

3.1 ANÀLISI DEMOGRÀFICA 1991-2010......................................................................................................... 27 3.2 PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES 2010-2025 (URBAMED) .................................................................... 34

3.2.1 PROJECCIONS DE POBLACIÓ .......................................................................................................... 34 3.2.2 PROJECCIONS DE LA DEMANDA POTENCIAL D’HABITATGE ...................................................... 35

3.3 COLLECTIUS EN SITUACIÓ O RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL ...................................................................... 36 3.3.1 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 36 3.3.2 METODOLOGIA................................................................................................................................. 37 3.3.3 ADAPTACIÓ A LES DADES EXISTENTS ........................................................................................... 38

4 ANÀLISI DE LA DEMANDA D’HABITATGE .....................................................................42

4.1 PRESENTACIÓ I METODOLOGIA .............................................................................................................. 42 4.2 DEMANDA D’HABITATGE LLIURE ............................................................................................................ 42

CARACTERÍSTIQUES DELS SOLLICITANTS D’HABITATGE HABITUAL................................................................ 42 CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES DESITJATS............................................................................................ 47

5 OFERTA D’HABITATGE ..........................................................................................54

5.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES...................................................................................................................... 54 5.2 EVOLUCIÓ DEL SECTOR DE L’HABITATGE AL MUNICIPI ....................................................................... 54 5.3 L’OFERTA DE MERCAT ............................................................................................................................. 56 5.4 L’OFERTA D’HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL O D’INICIATIVA PÚBLICA..................................... 62

6 SÍNTESI I CONCLUSIONS SOBRE NECESSITATS D’HABITATGE............................................64

6.1 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DEMOGRÀFIC ............................................................................................ 64 6.2 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI D’OFERTA ................................................................................................. 64 6.3 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DE DEMANDA............................................................................................. 64 6.4 DESEQUILIBRIS QUALITATIUS (OFERTA LLIURE VERSUS DEMANDA D’HABITATGE LLIURE) ............ 65 6.5 PERSPECTIVA GLOBAL: GRAU D’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL ................................................................... 65

FASE 1: DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS ECONÒMICS D’ACCÉS AL MERCAT D’HABITATGE LLIURE............................................................................................................................................... 66

FASE 2: DETERMINACIÓ DE L’ESTRUCTURA D’INGRESSOS D’OLESA DE MONTSERRAT SEGONS LA METODOLOGIA DE LA GSHUA........................................................................................................ 67

ÍNDEX


3

FASE 3: CÀLCUL DEL GRAU D’EXCLUSIÓ SEGONS LA METODOLOGIA DE LA GSHUA CONVENIENTMENT ADAPTADA ...................................................................................................... 68

FASE 4: TIPIFICACIÓ DE LA DEMANDA EXCLOSA.................................................................................... 69 FASE 5: QUANTIFICACIÓ DE LA DEMANDA EXCLOSA ............................................................................. 72

7 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ I UTILITZACIÓ DEL PARC D’HABITATGES .......................................................................................................73

ANNEX 1: ORTOFOTOMAPA D‘OLESA DE MONTSERRAT.....................................................76

© Equip tècnic de D’Aleph.

1 SITUACIÓ I CONTEXT TERRITORIAL DEL MUNICIPI


4


Amb 16’75 km2, 2’752 km² de sòl urbà i industrial, i situat a una altitud de 124 m, Olesa de Montserrat es troba en el límit nord de la comarca del Baix Llobregat en un entorn de grans possibilitats de comunicació (autovia A-2 i FFCC de la Generalitat) amb l’àrea metropolitana de Barcelona i per tant és objecte del progressiu desplaçament de la població que aquesta expulsa per qüestions relacionades amb el mercat de l’habitatge. El terme municipal està envoltat per quatre municipis: al nord, Vacarisses; a l’est, Viladecavalls; el riu Llobregat divideix Esparreguera a ponent; i al sud, Abrera. Influït també per importants nuclis industrials, propis i foranis (Martorell-Abrera), i amb una creixent capacitat d’absorció de població immigrant, es configura ja com integrant de la darrera corona metropolitana a mig camí entre aquesta i les comarques interiors (Bages i Anoia).

El nucli de població (actualment de 23.821 habitants) es desenvolupa en les terrasses superiors de la llera esquerra del riu Llobregat i remunta lleugerament pels primers turons de El Serrat mentre que la població disseminada es concentra principalment en dues urbanitzacions: Ribes Blaves i Oasi.

L’estructura urbana es desenvolupa a l’entorn del nucli original (casc antic) amb una trama d’eixample perfectament configurada entre aquest i la línia del ferrocarril i diversos nuclis de desenvolupament residencial perifèrics. El sòl urbà engloba principalment els nuclis corresponents al casc urbà, l’eixample, l’àrea residencial nord desenvolupada en habitatges unifamiliars (aïllats i en filera) i petits sectors desenvolupats en habitatge plurifamiliar aïllat.

Tret d’algunes de les unitats d’actuació i diversos estudis de detall pendents dins el sòl urbà, aquest es troba en un grau de consolidació de l’edificació molt elevat, mentre que els sectors de desenvolupament del sòl urbanitzable es presenten com la garantia del futur creixement.

Mapa de municipis de les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat

Els accessos a Olesa de Montserrat són de tres tipus:

� Viari:

Carretera C-55 d’Olesa de Montserrat a Manresa -a ponent d’Olesa-, que enllaça a Abrera amb l’A-II (abans N-II).

Carretera BV-1201 d’Olesa de Montserrat a Abrera-Castellbisbal, que enllaça amb la comarcal C-243 sentit Terrassa.



5

Autovia A-II Lleida-Barcelona, que enllaça amb la C-55.

Carretera B-120 a Terrassa.

� Ferroviari:

Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya, línia Llobregat-Anoia.

Telefèric entre Olesa de Montserrat i Esparreguera, inaugurat l’any 2005.

� Bus, mitjançant una línia que uneix Olesa de Montserrat i Barcelona.

L’economia olesana es caracteritza per la producció artesanal d’oli d’oliva i tèxtil, i per les representacions teatrals de La Pasió d’Olesa de Montserrat, protagonitzades per actors amateurs, veïns del municipi durant la Setmana Santa, que narra els darrers dies de la vida de Jesucrist.

El municipi s’estructura en vuit barris del nucli urbà (tal i com es pot apreciar al plànol adjunt), i diverses urbanitzacions (Ribes Blaves, Oasi, Can Marcetó...), que és la divisió considerada a les anàlisis contingudes al present document:

Collet de Sant Joan Nucli Antic Els closos Poble Sec La Central Sant Bernat La Rambla-Eixample Urbanitzacions Les Planes

Font: POUM d’Olesa de Montserrat, web municipal.



6

L’única excepció vindrà donada per l’anàlisi de les situacions d’infrahabitatge, les quals, en fonamentar-se les dades del Cens de 2001 matisades per les corresponents a les llicències municipals d’edificació del període 2002-2010, presentaran una anàlisi inframunicipal per seccions censals, que és la divisió territorial disponible a les dades del Cens. Val a dir que la correspondència entre barris i seccions censals no és excessivament acusada, tot i què es poden establir algunes equivalències molt aproximatives:

• Nucli Antic: seccions i 3

• Collet de Sant Joan: secció 4

• Els Closos i Sant Bernat: secció 1

• Poble Sec: secció 5

• La Central: secció 6

• Les Planes: secció 9

• La Rambla-Eixample: seccions 7 i 8

En tot cas, les diferències entre els límits d’un tipus d’àmbit (barri) i l’altre (secció censal) fan que no sigui massa útil la traducció entre els dos alhora d’explicar les dades. Per tant, es mantindrà el doble criteri analític mostrat més amunt.

Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

2 ANÀLISI DEL PARC D’HABITATGES EXISTENTS I LES SEVES SITUACIONS D’ÚS ANÒMAL


7

Edifici sol amb un hab. familiar

Edifici sol amb varis habitatges

familiars

Edificis ppalment amb habs. familiars compartit amb

locals

Edificis ppalment amb hab. collectiu

% provincia 65,0% 20,7% 14,1% 0,2%

% municipi 78,7% 18,0% 3,1% 0,2%Total municipi 2.620 601 104 6

% provincia 15,6% 40,7% 43,0% 0,2%

% municipi 33,1% 56,4% 10,4% 0,0%Total municipi 2.039 3.471 643 0

Font: elaboració D'Aleph segons dades del Cens 2001.

Edificis

Llars

2 ANÀLISI DEL PARC D’HABITATGES EXISTENTS I LES SEVES

SITUACIONS D’ÚS ANÒMAL

2.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES

El present document analitza les dades que fins a la data d’elaboració s’han pogut recopilar sobre el parc d’habitatges existent, tant des del punt de vista de les seves característiques físiques (tipologia edificatòria, dimensions, antiguitat, estat de conservació, equipaments, etc) com d’ús i propietat (habitatges principals, secundaris o buits, propietat pública o privada, règim de tinença, grau d’endeutament, etc.), així com també l’adequació de les installacions analitzades i el compliment de la normativa d’edificació.

L’anàlisi es fonamenta, en general, en les dades existents al darrer Cens d’habitatges, i inclou la comparació de les dades del municipi amb les de la província de Barcelona. Així mateix, s’utilitzen les dades disponibles que siguin d’utilitat per part de l’Ajuntament, i les proporcionades per la Direcció General d’Habitatge que possibilitin la corresponent actualització de la dada Censal.

En especial s’avalua el parc existent d’habitatges buits, diferenciant-lo dels ocupats i dels de segona residència, i posant-lo en relació amb les dades sobre característiques físiques i propietat, en ser una eina potencial per a solucionar els dèficits que es detectin en la fase de diagnosi.

Finalment, s’estudien altres usos anòmals com ara l’infrahabitatge i la sobreocupació.

2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I PROBLEMÀTICA DE CONSERVACIÓ I ADEQUACIÓ A LA NORMATIVA

2.2.1 TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA

El parc d’edificis d’Olesa de Montserrat és eminentment unifamiliar: més de tres de cada quatre edificis l’any 2001 tenia aquesta consideració, un percentatge, a més, superior al de la mitjana provincial (78’7% municipal contra 65’0% provincial).

Quant a la distribució de les llars segons tipologia de l’edificació, la situació d’Olesa de Montserrat es diferencia força de la demarcació. En efecte, com és lògic, el parc plurifamiliar de la província aplega un percentatge de llars proporcionalment superior al del municipi: 83’7% versus 66’8% (diverses famílies resideixen en un mateix edifici). Per contra, el parc d’habitatge unifamiliar d’Olesa de Montserrat conté al 33’1% de les llars del municipi.

Taula 1. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: tipologia edificatòria del parc existent destinat principalment a habitatge, en valors absoluts i relatius, segons edificis i llars. Olesa de Montserrat. Any 2001.



8

Les dades corresponents a les llicències municipals d’edificació d’habitatges al període 2002-2009 semblen reflectir un canvi de tendència, atès que assenyalen que, en termes acumulats, més de la meitat dels expedients corresponen a edificis amb més d’un habitatge -plurifamiliar-, i la resta a edificis amb un sol habitatge (assumint que cada expedient correspon a un edifici).

Taula 1b. Tipologia del parc residencial d’Olesa de Montserrat segons les dades de llicències del període 2002-2009

2.2.2 DIMENSIÓ I PROGRAMA

La superfície mitjana dels immobles d’Olesa de Montserrat l’any 2001 era superior a la de la demarcació de Barcelona: poc menys de 92 m2 de mitjana local i més de 86 m2 de mitjana provincial.

Taula 2. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: superfície del parc d’habitatges, en valors absoluts i relatius. Olesa de Montserrat. Any 2001.

Cal incidir en l’aportació major de casos unifamiliars al municipi respecte a la demarcació, circumstància coherent amb les dades de superfície mitjana: si bé els habitatges principals de la província s’acumulen als intervals de superfície inferiors als 91 m2 (71’9%), aquest percentatge es redueix al 64’9% en el cas d’Olesa de Montserrat.

Sorprenentment, la presència d’un parc constituït amb una proporció força important d’habitatge unifamiliar no determina una programació funcional (nombre d’habitacions1) diferent a la mitjana provincial: prop del 90% de les llars tant del municipi com de la província resideixen en habitatges que tenen entre 3 i 6 habitacions.

Taula 3. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: programa (habitacions) del parc d’habitatges, en valors absoluts i relatius. Olesa de Montserrat. Any 2001.

Dissortadament, les dades disponibles sobre les llicències d’obra nova concedides posteriorment a l’any 2001 no proporcionen informació sobre superfície útil i, per consegüent, no permet actualitzar la informació continguda al Cens.

1 Cal dir que per al Cens, com a habitació no s’inclouen banys, vestíbuls, passadissos i terrasses obertes, però sí la cuina i les terrasses tancades. Per tant, “habitació” no és equivalent a “dormitori”.

Menys 30

m231-45

m246-60

m261-75

m276-90

m291-105

m2 106-

120 m2121-

150 m2151-

180 m2Més de

180 m2Total Superf.

mitjana

% provincia 0,3% 3,4% 16,1% 26,1% 26,0% 12,7% 6,1% 4,5% 2,0% 2,8% 100,0% 86,47

% municipi 0,2% 1,7% 8,4% 23,8% 30,8% 15,2% 8,6% 6,7% 2,2% 2,4% 100,0% 91,64

Total municipi 10 107 516 1.467 1.898 936 531 412 134 145 6.156

% població 0,2% 1,4% 7,1% 22,6% 30,1% 15,6% 9,8% 7,6% 2,6% 3,0% 100,0%

Total municipi 37 256 1.268 4.035 5.375 2.784 1.746 1.365 470 529 17.865

% estrangers 1,9% 7,2% 15,3% 30,4% 27,4% 12,5% 3,3% 0,8% 0,4% 0,8% 100,0%

Total municipi 16 61 129 256 231 105 28 7 3 7 843


Hab.

princip.

Població

1 hab. 2 hab. 3 hab. 4 hab. 5 hab. 6 hab. 7 hab. 8 hab. 9 hab. 10+

hab.

Total

% provincia 0,6% 3,4% 16,5% 23,2% 31,1% 18,5% 3,9% 1,6% 0,7% 0,7% 100,0%

% municipi 0,2% 1,4% 12,4% 23,4% 31,3% 22,1% 5,3% 2,3% 0,9% 0,7% 100,0%

Total municipi 14 84 762 1.441 1.924 1.362 326 139 58 46 6.156


Llars

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2002-2010 2002-2010 %

Unifamiliar 13 17 18 7 11 6 1 73 42,7%

Plurifamiliar 22 20 20 15 16 4 1 98 57,3%TOTAL 35 37 38 22 27 10 1 1 171 100,0%

Unifamiliar 35 46 29 14 20 6 1 151 8,3%

Plurifamiliar 169 259 219 583 318 120 2 1.670 91,7%TOTAL 204 305 248 597 338 126 2 1 1.821 100,0%

Nombre d'expedients

Nombre d'habitatges mínim*

* Es tracta del nombre mínim d'habitatge afectats atès que no s'ha disposat de la dada referent al nombre d'habitatges en tots els expedients.



9

2.2.3 ANTIGUITAT, ESTAT DE CONSERVACIÓ I PATOLOGIES CONSTRUCTIVES

Per establir l’antiguitat del parc d’edificis d’Olesa de Montserrat s’ha afegit a la informació del Cens de 2001 les dades d’habitatges acabats (nombre d’expedients i nombre d’habitatges) derivada dels visats d’obra nova del Collegi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona fins l’any 2009. El resultat es descriu al quadre següent:

Taula 4. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: antiguitat del parc d’edificis existent destinat principalment a habitatge, en valors absoluts i relatius, segons nombre d’edificis. Olesa de Montserrat. Any 2001.

En termes generals, el parc d’edificis local és més madur (46’8 anys de mitjana d’antiguitat) que el de la demarcació de Barcelona (42’9 anys). Així mateix, s’observa com Olesa de Montserrat va conèixer un creixement més fort a partir dels anys 50 (el 73’5% del parc d’edificis destinats principalment a habitatge va ser edificat a partir del 1951), corresponent a les posteriors actuacions urbanístiques del “boom” turístic.

Quant a l’estat de conservació, la taula següent mostra com, previsiblement, la major part del parc d’Olesa de Montserrat està en bon estat, amb un percentatge de casos en bon estat més alt que el provincial.

Taula 5. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: estat del parc existent destinat principalment a habitatge, en valors absoluts i relatius, segons nombre d’edificis, llars per règim de tinença i població per origen. Olesa de Montserrat. Any 2001.

D’altra banda, s’aprecien percentatges de població resident en habitatges en estat deficient per a la població en lloguer i la població estrangera notablement superiors als del conjunt del municipi. Això indicaria –si més no, l’any 2001- que en algunes situacions d’arrendament no s’estaria portant a terme un adequat manteniment de la finca. El mateix es pot concloure en el cas dels estrangers, tot i que l’any 2001 encara no s’havia iniciat el fenomen immigratori des de països del tercer món i de l’Est europeu amb la intensitat posterior.

En particular, de 2000 a 2009 la població nascuda a l’estranger2 ha augmentat considerablement (1.111’8%), en haver passat de 221 a 2.678 persones (de l’1’4% a l’11’1% de la població total)3. Per

2 Font: INE. 3 En el mateix període, la població nascuda a Espanya va créixer en 5.567 persones, de 15.576 a 21.143 (35’7%).

Ruinòs Dolent Deficient Bo Total

% provincia 1,0% 1,7% 7,3% 90,1% 100,0%

% municipi 1,4% 1,2% 4,9% 92,6% 100,0%

Total municipi 45 39 162 3.085 3.331

% provincia 0,9% 2,2% 8,1% 88,4% 99,6%

% municipi 0,5% 1,4% 4,3% 93,8% 100,0%

Total municipi 30 87 262 5.774 6.156

% llars lloguer municipi 0,3% 3,0% 8,4% 88,4% 100,0%

% llars propietat municipi 0,5% 1,2% 3,8% 94,4% 99,9%

Total població 96 272 712 16.776 17.865

% total població 0,5% 1,5% 4,0% 93,9% 99,9%

Total estrangers 10 50 105 677 843

% total estrangers 1,2% 5,9% 12,5% 80,3% 99,9%

Llars


Edificis

Població

Abans 1900

1900-1920

1921-1940

1941-1950

1951-1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Antig mitjana

% provincia 8,1% 4,1% 5,2% 4,3% 9,2% 13,6% 18,0% 13,7% 15,5% 1,1% 1,2% 1,2% 1,2% 1,2% 1,2% 1,0% 0,5% 42,9

% municipi 17,4% 3,0% 2,8% 3,2% 8,3% 7,0% 11,6% 24,8% 15,0% 1,2% 1,2% 1,1% 1,0% 0,8% 0,8% 0,5% 0,3% 46,8Total municipi 623 108 101 116 296 249 415 886 537 43 43 41 36 29 28 19 9

% provincia 5,3% 3,7% 4,7% 4,1% 9,6% 20,1% 21,4% 6,8% 10,5% 1,8% 1,8% 1,8% 1,7% 1,9% 2,0% 1,9% 1,1%

% municipi 9,3% 2,9% 2,2% 3,1% 12,9% 6,2% 14,6% 11,8% 18,3% 3,1% 3,3% 3,2% 2,2% 2,3% 2,2% 1,4% 1,0%

Total municipi 931 288 217 311 1.286 620 1.460 1.178 1.832 306 330 322 225 228 221 145 99Font: elaboració D'Aleph segons dades del Cens 2001.

Edificis*

Habitatges**

* Dades del Cens de 2001 actualitzades amb les corresponents als expedients amb Certificat Final d'Obra segons la DGH.

** Dades del Cens de 2001 actualitzades amb les corresponents als habitatges amb Certificat Final d'Obra segons la DGH.


.................................................................................................................................................. 10 POUM Olesa de Montserrat-Memòria Social-Estudi necessitats habitatge

10

tant, sembla raonable pensar que si les seves condicions econòmiques són previsiblement precàries en la major part de casos, la tendència apuntada fins a 2001 es podria haver potenciat.

2.2.4 ACCESSIBILITAT I ASCENSORS

Les llars d’Olesa de Montserrat presenten una situació d’accessibilitat tant a l’edifici com a l’habitatge inferior a les del conjunt provincial4: la manca d’ascensors i la manca de condició d’accessibilitat afecten al voltant de sengles 71%-72% de les llars del municipi, ubicades en tot tipus d’edifici.

No obstant això, s’ha de tenir present que el parc és principalment unifamiliar, i què, per a aquest tipus d’habitatge no hi ha un requeriment específic sobre accessibilitat dintre de la reglamentació corresponent.

Taula 6. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: accessibilitat i ascensor, en valors absoluts i relatius. Olesa de Montserrat. Any 2001.

De la mateixa manera, també es pot observar una proporció més reduïda d’edificis de tres o més plantes amb ascensors a Olesa de Montserrat en comparació amb la demarcació de Barcelona, a priori esperable en un entorn amb una presència més destacada del parc unifamiliar.

Gràfic 1 Ascensor en edificis de 3 i més plantes a Olesa de Montserrat i el seu entorn. 2001.

Font: elaboració D’ALEPH segons dades del Cens 2001.

D’acord amb les dades dels gràfics anteriors, el parc d’Olesa de Montserrat l’any 2001 mostrava una disponibilitat d’ascensors inferior a la mitjana de la demarcació. Però cal observar també que el parc d’edificis d’Olesa de Montserrat és, en proporció, menys alt respecte al de la demarcació, i això pot explicar, la necessitat menys important d’equipar els edificis amb ascensor.

2.2.5 ADEQUACIÓ DE LES INSTALLACIONS

En general, no hi ha diferències importants entre la demarcació i el municipi en matèria d’adequació de les installacions, i la major part de les que hi ha són favorables a la localitat.

4 Es defineix accessibilitat com la capacitat d’accedir a un habitatge des del carrer en cadira de rodes sense ajut extern.

Amb ascensor30,5%

Sense ascensor69,5%

Demarcació de Barcelona

Amb ascensor19,3%

Sense ascensor80,7%

Olesa de Montserrat

Manca

ascensor

Manca

condició

accessibil.

% provincia 54,2% 72,7%

% municipi 71,5% 70,8%

Total municipi 4.400 4.356


Llars



11

Globalment, el parc local està raonablement dotat de serveis i es detecten molt pocs casos de situacions amb mancances greus segons els Cens de 20015.

Destaquen el major percentatge de casos a Olesa de Montserrat sense aigua calenta central i sense calefacció en llars on la persona principal és estrangera, fenomen que podria estar relacionat amb el fet que aquestes llars corresponien a segones residències l’any 2001, amb ocupació de l’habitatge principalment a l’estiu i, per tant, sense necessitat –a priori- d’aquest tipus d’installació, més que no pas amb l’estat de conservació del parc.

Taula 7. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: mancances del parc d’habitatges, en valors absoluts i relatius, en nombre de llars segons procedència de la persona de referència. Olesa de Montserrat. Any 2001.

2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I ÚS

2.3.1 PROPIETAT

Olesa de Montserrat presenta una estructura de propietat on el règim vertical6 s’observava en el 87% dels edificis. Ara bé, si es té en compte que els edificis unifamiliars representen el 78’7% del conjunt de parc es pot inferir que la propietat vertical no està tan estesa entre els edificis plurifamiliars com es podria desprendre del percentatge referit en primer lloc.

2.3.2 RÈGIM DE TINENÇA

El parc d’Olesa de Montserrat presenta una estructura de règim de tinença molt similar a la de la demarcació de Barcelona, encara que amb un percentatge molt inferior de llars en lloguer: 9’9% al municipi versus 17’8% a la província.

Aquesta dada és especialment interessant si es considera el lloc de naixement: l’any 2001 el 67’1% de la població estrangera residia en règim de lloguer, mentre que només el 10’3% de la població total d’Olesa de Montserrat es corresponia amb aquest règim de tinença.

Taula 8. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: règim de tinença del parc d’habitatges, en valors absoluts i relatius, segons llars i població censades. Olesa de Montserrat. Any 2001.

5 Vegeu l’anàlisi de les situacions d’infrahabitatge per a un major detall. 6 Un únic propietari, persona o societat, de l’edifici.

Manca

aigua

corrent

Manca

sistema

evacuació

Manca

aigua

calenta c.

Manca

calefacció

Manca bany

o dutxa

% provincia 2,2% 0,4% 64,2% 44,4% 1,2%

% municipi 0,0% 0,1% 31,4% 33,6% 1,0%

Total municipi 2 8 1.930 2.066 63

% total estrangers 0,0% 0,0% 45,1% 70,3% 5,1%

Total estrangers 0 0 88 137 10

Llars


Total

propietat

Pagada Pendent

pagaments

Herència o

donació

% provincia 78,4% 46,5% 28,2% 3,7% 17,8% 1,4% 2,4%

% municipi 87,0% 41,8% 40,5% 4,8% 9,9% 0,9% 2,2%

Total municipi 5.358 2.572 2.492 294 610 53 135

Total població 15.498 7.148 7.551 799 1.836 145 386

% total població 86,8% 40,0% 42,3% 4,5% 10,3% 0,8% 2,2%

Total estrangers 264 97 164 3 566 7 6

% total estrangers 31,3% 11,5% 19,5% 0,4% 67,1% 0,8% 0,7%

Població

Propietat Lloguer Cedida Altres


Llars



12

2.3.3 TIPUS D’ÚS

La dada més interessant resultant dels usos dels habitatges d’Olesa de Montserrat és l’elevat percentatge d’habitatges buits (21%) en comparació amb la demarcació (13’6%).

No obstant això, s’ha de tenir present que, amb elevada probabilitat, el còmput global d’habitatges buits a Catalunya estava sobrevalorat pel Cens7. En tot cas, l’anàlisi d’habitatge buit basat en consums d’aigua (secció 0) actualitza i estudia la situació relativa a aquesta anomalia en l’ús dels habitatges.

Taula 9. ANÀLISI DEL PARC EXISTENT: parc d’habitatges segons ús, en valors absoluts i relatius, en nombre de llars. Olesa de Montserrat. Any 2001.

2.3.4 OCUPACIÓ

Segons els Cens de 2001, el 96’5% de les llars d’Olesa de Montserrat corresponia a llars formades per cinc o menys persones. Per tant, el municipi presentava un risc molt limitat de sobreocupació mesurada a partir del nombre de persones empadronades a l’habitatge.

Gràfic 2. Habitatges principals segons nombre de persones censades. Olesa de Montserrat. 2001.

Font: elaboració D’ALEPH segons dades Cens 2001.

Ara bé, la constatació de la intensa immigració experimentada des de 2001 recomana incorporar els resultats de l’anàlisi de les dades de Padró per tal d’incloure una perspectiva actual.

7 Alguns estudis centrats en municipis de la província de Barcelona han registrat dades de parc vacant molt inferiors a la censals

0

500

1000

1500

2000

1 persona

2 persones

3 persones

4 persones

5 persones

6 persones

7 persones

8 persones

9 persones

10 ó més persones

956

1.759

1.4281.353

442

12749 23 10 9

Habitatges

principals

Habitatges

secundaris

Habitatges

buits

% provincia 77,2% 8,5% 13,6%

% municipi 75,7% 3,2% 21,0%

Total municipi 6.156 257 1.710


Llars



13

2.4 PROBLEMÀTICA DE SITUACIONS ANÒMALES

Tot i l’avenç indubtable que s’ha produït durant els darrers quaranta anys en la millora de les condicions dels habitatges, així com en la seva utilització adequada, encara avui és possible trobar amb certa facilitat situacions anòmales pel que fa a aquests ítems.

De fet, les creixents dificultats per accedir a un habitatge al mercat lliure, així com l’increment espectacular de la població catalana poden acabar influint en un canvi de tendència en la millora abans esmentada.

A banda d’això, la Llei del dret a l’habitatge especifica, a l’article 22, que s’entén per qualitat d’un habitatge, el conjunt de característiques i prestacions que ha de reunir per complir eficientment la seva funció social, adaptades als estàndards de seguretat i confort adequats a cada moment. I l’article 41 de la mateixa Llei anomena situacions anòmales en l’ús dels habitatges: infrahabitatge, sobreocupació i desocupació (aquestes dues situacions darreres explicitades com a incomplidores de la funció social definida a l’article 5).

No obstant això, la detecció d’aquestes situacions és sempre complicada, degut a la seva irregularitat –que les obliga a mantenir-se al marge de la llum pública- i la manca d’adequats registres públics que permetin evidenciar la seva presència.

Les tres situacions a analitzar –desocupació, infrahabitatge i sobreocupació- són prou diferents entre sí com per a què les metodologies per al seu respectiu estudi no siguin, a priori, del tot compatibles. En aquest sentit, el present document les tracta per separat.

Al llarg de les properes línies, s’analitzen els nivells bàsics d’anàlisi per a cadascuna de les anomalies especificades al paràgraf anterior. El nivell bàsic d’anàlisi és aquell que es queda només amb la informació procedent del processat de bases de dades d’origen estadístic o secundari, en general. Per aquest motiu, és fonamental identificar quines són, i quina cobertura tenen en cada cas, per si calgués combinar informació procedent de diferents fonts.

2.4.1 ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE

METODOLOGIA

L’única informació sistematitzada a nivell local respecte a les situacions d’infrahabitatge és la que aporta el Cens de 2001, en forma de les diverses variables estrictes d’habitabilitat –aquelles que, per sí soles ja suposen causa d’infrahabitatge, és a dir, d’impossibilitat de concessió de la cèdula d’habitabilitat. Tot i que, necessàriament, s’ha d’atorgar certa credibilitat a aquesta font degut al caràcter principal dels habitatges consultats, val a dir què no és una font exempta de grans riscos per la seva antiguitat.

Per aquest motiu és imprescindible complementar aquestes dades amb les derivades de les llicències d’edificació municipals, per tal de matisar les conclusions obtingudes quant a l’anàlisi bàsica d’infrahabitatge.

En qualsevol cas, les properes línies descriuen la informació disponible a partir de l’INE, amb la qual es construeix un interval aproximatiu mínim d’infrahabitatge al municipi. Un cop realitzat aquest exercici, es contextualitza la informació amb les dades procedents de les llicències de rehabilitació facilitades per l’Ajuntament.

ANÀLISI

L’INE facilita tres variables d’habitabilitat:

� Manca de serveis o lavabos dins de l’habitatge.

� Carència d’evacuació d’aigües residuals: casos on no hi ha sistemes d’evacuació, sigui via clavegueram, sigui mitjançant sistemes alternatius com, per exemple, foses sèptiques.



14

� Edificis en estat de conservació ruïnós o dolent:

o Estat dolent: l’edifici té esquerdes acusades o panxes a qualsevol de les façanes, esfondraments o manca d’horitzontalitat en sostres o sòls, així com la possibilitat de pèrdua de sustentació de l’edifici.

o Estat ruïnós: l’edifici on es troba l’habitatge està apuntalat, s’està trametent la declaració oficial de ruïna o existeix una declaració oficial en aquest sentit (la consideració de ruïna comporta l’ocupació de l’immoble).

A més d’aquestes variables, que seran les que s’utilitzaran per a construir l’interval mínim d’infrahabitatge, el Cens aporta un parell d’estadístiques més que poden complementar a aquestes, sense arribar, no obstant això, al mateix grau explicatiu. Aquestes estadístiques addicionals no permetran aportar dades concloents sobre infrahabitatge, però sí que serviran de suport a les tres anteriors. Són:

� Superfície de l’habitatge: el Cens permet saber quins habitatges tenen menys de 30 m2. Aquesta superfície és la mínima legal per obra nova i producte de gran rehabilitació, de manera què, en principi, tots els d’aquest grup censal serien illegals. Ara bé, el Cens és de 2001 i el Decret que ha regit durant la major part del temps posterior, és de 20038. Així, tots els casos inclosos al Cens serien considerats al Decret com de segona mà i, en aquest cas, els mínims legals són de 20 m2 i, fins i tot, de 15 m2. Per tant, el bloc de superfícies inferiors a 30 m2 no donaria informació absoluta sobre infrahabitatge. Només es podria afirmar que inclou aquells habitatges amb superfícies illegals. Per tant, la seva informació ha de ser presa com un reforç a les dades obtingudes per a la resta de variables (evacuació, estat de conservació, etc.).

� L’altra variable de reforç és el que el Cens anomena “indicador d’habitabilitat”. Aquest indicador considera una sèrie de circumstàncies dels immobles, algunes de les quals són clarament causes d’infrahabitatge i d’altres, només circumstàncies que poden fer que un habitatge sigui més o menys confortable o habitable .

L’indicador d’habitabilitat s’utilitza per als habitatges familiars principals, aquells utilitzats durant tot l’any o la major part de l’any com a residència habitual d’una o més persones. Les puntuacions d’habitabilitat prenen els valors de 0 a 100 en funció de les condicions en les que es trobi l’habitatge. Cada habitatge parteix d’un valor de 100 i s’hi resta certa quantitat en funció de si compleixen un conjunt de condicions, fins a un mínim de 0.

RESULTATS

En relació amb la manca de servei o lavabo, els resultats del Cens determinen que l’any 2001 Olesa de Montserrat es trobava per sota de la mitjana del conjunt comarcal: mentre que només el 0’78% dels habitatges principals del municipi mancaven de servei o lavabo al seu interior, el percentatge d’aquest tipus d’habitatges se situava al voltant del 0’82% tant en el cas del Baix Llobregat, i s’elevava a prop de l’1% en el cas de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, La Palma de Cervelló i el Prat de Llobregat, i arribava fins l’1’59% en el cas de Sant Boi de Llobregat. Per tant, l’any 2001 no s’apreciava una problemàtica sobre aquest particular a nivell local i, per consegüent, és improbable que s’hagi generat posteriorment.

8 Molt recentment ha entrat en vigor el nou Decret d’habitabilitat 55/2009. Aquest determina que els habitatges han de disposar d’un mínim de 40 m2 útils interiors, amb excepcions dirigides als habitatges usats, on es manté el llindar dels 15/20 m2.



15

Taula 10. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: manca de servei o lavabo dins l’habitatge principal. Baix Llobregat. Any 2001.

Si s’analitza aquesta variable per a les diferents seccions d’Olesa de Montserrat s’obté que la manca servei o lavabo dins de l’habitatge afecta amb especial intensitat a les seccions 2, 3 i 7 (respectivament, 1’22%, 2’17% i 1’03%)9, en concordança amb la distribució del parc d’habitatges a les zones del municipi segons tipologies de l’habitatge.

Taula 11. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: manca de servei o lavabo dins l’habitatge principal. Olesa de Montserrat. Any 2001.

Quant a la manca de sistemes d’evacuació d’aigües residuals, només el 0’10% del parc d’Olesa de Montserrat presentava aquesta anomalia (8 habitatge d’un parc principal de 6.156 unitats i un parc total de 8.127 habitatges). En constrast, aquest percentatge se situava prop del 0’5% en el cas del conjunt del Baix Llobregat. Destaca, especialment, Castellví de Rosanes perquè, l’any 2001, el 15’34% dels seus habitatges principals no disposaven d’evacuació d’aigües residuals.

9 A diferència de l’estudi del parc, per a la detecció d’infrahabitatge s’ha treballat fins al nivell de secció censal, en el benentès que es tracta d’una problemàtica prou delicada com per a què sigui interessant aprofitar aquesta possibilitat facilitada pel Cens.

Municipi Parc principal

SI NO % SI/parc total

BAIX LLOBREGAT 240.574 2.448 238.126 0,82%

Abrera 3.123 17 3.106 0,41%

Begues 1.541 13 1.528 0,58%

Castelldefels 16.585 143 16.442 0,55%

Castellví de Rosanes 407 3 404 0,39%

Cervelló 2.050 12 2.038 0,45%

Collbató 925 4 921 0,24%

Corbera de Llobregat 3.285 28 3.257 0,54%

Cornellà de Llobregat 28.891 318 28.573 0,97%

Esparreguera 6.470 51 6.419 0,57%

Esplugues de Llobregat 15.575 163 15.412 0,91%

Gavà 13.790 125 13.665 0,68%

Martorell 8.098 58 8.040 0,61%

Molins de Rei 7.370 57 7.313 0,64%

Olesa de Montserrat 6.156 63 6.093 0,78%

Pallejà 2.856 10 2.846 0,24%

Palma de Cervelló (La) 946 13 933 1,00%

Papiol (El) 1.152 6 1.146 0,44%

Prat de Llobregat (El) 21.315 225 21.090 0,94%

Sant Andreu de la Barca 7.718 77 7.641 0,85%

Sant Boi de Llobregat 26.809 501 26.308 1,59%

Sant Climent de Llobregat 1.071 10 1.061 0,77%

Sant Esteve Sesrovires 1.734 10 1.724 0,41%

Sant Feliu de Llobregat 13.979 122 13.857 0,74%

Sant Joan Despí 10.012 68 9.944 0,57%

Sant Just Desvern 4.660 41 4.619 0,71%

Sant Vicenç dels Horts 8.174 55 8.119 0,51%Santa Coloma de Cervelló 1.966 7 1.959 0,27%

Torrelles de Llobregat 1.284 15 1.269 0,87%

Vallirana 3.266 32 3.234 0,61%

Viladecans 19.366 201 19.165 0,89%

Font: elaboració D'ALEPH a partir de dades del Cens d' Habitatges 2001 (INE).

Districte Parc principal

SI NO % SI/parc total

OLESA DE MONTSERRAT 6.156 63 6.093 0,78%

Sección 0814701001 894 5 889 0,41%

Sección 0814701002 661 11 650 1,22%

Sección 0814701003 412 11 401 2,17%

Sección 0814701004 636 7 629 0,91%

Sección 0814701005 853 4 849 0,34%Sección 0814701006 915 6 909 0,48%

Sección 0814701007 633 8 625 1,03%

Sección 0814701008 660 8 652 0,91%

Sección 0814701009 492 3 489 0,47%




16

Taula 12. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: evacuació d’aigües residuals dels habitatges principals. Baix Llobregat. Any 2001.

Una anomalia d’aquest tipus té més facilitats per donar-se en entorns de presència d’urbanitzacions d’habitatge unifamiliar, especialment si aquestes inclouen casos d’autoconstrucció, no sempre respectuoses amb la normativa edificatòria existent o molt antigues i pendents de grans reformes.

També té més probabilitats de trobar-se en barriades antigues construïdes per a acollir de manera massiva a una gran quantitat de població nouvinguda. Tot i que normalment estaven mínimament dotades de serveis, en ocasions aquestes mostraven clars senyals d’insuficiència.

Com es pot observar a la taula 13, únicament les seccions 2, 3, 4 i 9 presentaven un percentatge marcadament superior al del conjunt del municipi, tot i què per sota i a certa distància del referent comarcal.

Taula 13. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: evacuació d’aigües residuals dels habitatges principals. Olesa de Montserrat. Any 2001.

Igual que en la resta de variables, l’estat del parc d’Olesa de Montserrat és ostensiblement millor que l’estat del parc del seu entorn més immediat: només l’1’44% dels habitatges del parc principal d’Olesa de Montserrat presentava un estat ruïnós o dolent l’any 2001, percentatge que se situava en el 2’31% en el cas del conjunt del Baix Llobregat. Destaquen molt especialment Cornellà de


Clavegueram Altres tipus

No disposa

No és aplicable

% No disposa/ Parc total

BAIX LLOBREGAT 240.574 229.834 8.078 1.462 1.200 0,49%

Abrera 3.123 3.079 41 1 2 0,02%

Begues 1.541 1.452 76 13 0 0,58%

Castelldefels 16.585 15.349 912 245 79 0,95%

Castellví de Rosanes 407 286 2 119 0 15,34%

Cervelló 2.050 1.973 74 2 1 0,07%Collbató 925 838 79 8 0 0,48%

Corbera de Llobregat 3.285 2.704 448 132 1 2,53%

Cornellà de Llobregat 28.891 27.711 1.066 42 72 0,13%

Esparreguera 6.470 6.251 171 45 3 0,50%

Esplugues de Llobregat 15.575 14.990 511 20 54 0,11%

Gavà 13.790 12.983 595 183 29 0,99%

Martorell 8.098 7.794 197 90 17 0,94%

Molins de Rei 7.370 7.101 230 32 7 0,36%

Olesa de Montserrat 6.156 6.058 87 8 3 0,10%

Pallejà 2.856 2.809 39 1 7 0,02%

Palma de Cervelló (La) 946 920 17 5 4 0,38%Papiol (El) 1.152 1.125 21 5 1 0,36%

Prat de Llobregat (El) 21.315 20.883 336 32 64 0,13%

Sant Andreu de la Barca 7.718 7.436 181 22 79 0,24%

Sant Boi de Llobregat 26.809 25.701 917 75 116 0,24%

Sant Climent de Llobregat 1.071 1.065 1 1 4 0,08%Sant Esteve Sesrovires 1.734 1.692 31 0 11 0,00%

Sant Feliu de Llobregat 13.979 13.366 390 145 78 0,87%

Sant Joan Despí 10.012 9.346 449 29 188 0,24%

Sant Just Desvern 4.660 4.600 36 9 15 0,16%

Sant Vicenç dels Horts 8.174 7.946 166 26 36 0,24%

Santa Coloma de Cervelló 1.966 1.931 33 0 2 0,00%

Torrelles de Llobregat 1.284 1.228 19 37 0 2,15%Vallirana 3.266 2.993 247 13 13 0,25%

Viladecans 19.366 18.224 706 122 314 0,54%


Entitat de població Parc principal

Clavegueram Altres tipus

No disposa

No és aplicable

% No disposa/parc total

OLESA DE MONTSERRAT 6.156 6.058 87 8 3 0,10%

Sección 0814701001 894 865 29 0 0 0,00%

Sección 0814701002 661 654 4 2 1 0,22%

Sección 0814701003 412 407 4 1 0 0,20%

Sección 0814701004 636 633 0 3 0 0,39%

Sección 0814701005 853 851 0 0 2 0,00%

Sección 0814701006 915 910 5 0 0 0,00%

Sección 0814701007 633 594 39 0 0 0,00%

Sección 0814701008 660 658 2 0 0 0,00%

Sección 0814701009 492 486 4 2 0 0,31%




17

Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Sant Joan Despí per acumular entre un 4% i un 5% del seu parc total en esta ruïnós o dolent (en particular, 4’33%, 5’15% i 4’83%, respectivament).

Taula 14. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: estat de l’edifici (habitatges principals). Baix Llobregat. Any 2001.

Aquest percentatge global local procedeix del fet que només a les seccions 1, 7 i 8 d’Olesa de Montserrat el percentatge d’habitatges principals en estat ruïnós o dolent superen al del conjunt del municipi (2’87%, 4’53%, i 2’05%, respectivament).

Taula 15. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: estat de l’edifici (habitatges principals). Olesa de Montserrat. Any 2001.

Un cop mesurades les tres variables indicatives de possibles infrahabitatges, es procedeix a determinar un valor global d’infrahabitatge, com a indicador resum de totes tres. Atès que es disposa només de tres ítems, aquest valor determina un volum “mínim” d’infrahabitatge.

D’altra banda, també cal tenir present que, per a determinar aquesta dada de percentatge mínim d’infrahabitatge, s’ha de tenir en compte que hi haurà situacions amb només un dels tres problemes, situacions amb dos dels tres, i situacions on es produiran simultàniament tant un estat de conservació dolent, com una mancança de serveis i un problema d’evacuació d’aigües. Per consegüent, no es determina un únic percentatge mínim sinó un interval de percentatges mínims, amb un llindar superior i un llindar inferior.

El llindar superior procedeix de considerar la hipòtesi extrema consistent en què cap dels habitatges del parc presenten tots tres problemes a la vegada (manca d’evacuació d’aigües residuals i de servei i lavabo, i estat de conservació de l’edifici ruïnós o dolent). El llindar inferior


Ruïnós Dolent Deficient Bo No és aplicable

% (ruïnós+dolent)/

parc total

BAIX LLOBREGAT 240.574 2.581 4.339 15.586 216.868 1.200 2,31%

Abrera 3.123 10 18 38 3.055 2 0,67%Begues 1.541 4 2 14 1.521 0 0,27%

Castelldefels 16.585 170 592 2.129 13.615 79 2,94%

Castellví de Rosanes 407 0 1 15 391 0 0,13%Cervelló 2.050 9 7 100 1.933 1 0,59%

Collbató 925 0 15 31 879 0 0,90%Corbera de Llobregat 3.285 5 15 184 3.080 1 0,38%

Cornellà de Llobregat 28.891 604 817 2.535 24.863 72 4,33%

Esparreguera 6.470 7 41 358 6.061 3 0,54%

Esplugues de Llobregat 15.575 118 358 1.252 13.793 54 2,65%

Gavà 13.790 21 57 282 13.401 29 0,42%

Martorell 8.098 92 177 431 7.381 17 2,82%

Molins de Rei 7.370 20 1 271 7.071 7 0,23%

Olesa de Montserrat 6.156 30 87 262 5.774 3 1,44%

Pallejà 2.856 10 13 165 2.661 7 0,56%

Palma de Cervelló (La) 946 8 3 67 864 4 0,85%

Papiol (El) 1.152 2 13 169 967 1 1,09%Prat de Llobregat (El) 21.315 93 186 1.131 19.841 64 1,16%

Sant Andreu de la Barca 7.718 288 180 1.301 5.870 79 5,15%

Sant Boi de Llobregat 26.809 90 687 1.730 24.186 116 2,46%

Sant Climent de Llobregat 1.071 1 1 13 1.052 4 0,15%Sant Esteve Sesrovires 1.734 6 5 89 1.623 11 0,45%

Sant Feliu de Llobregat 13.979 291 198 563 12.849 78 2,95%

Sant Joan Despí 10.012 170 410 563 8.681 188 4,83%

Sant Just Desvern 4.660 34 6 128 4.477 15 0,69%

Sant Vicenç dels Horts 8.174 205 27 593 7.313 36 2,14%

Santa Coloma de Cervelló 1.966 7 8 50 1.899 2 0,59%Torrelles de Llobregat 1.284 6 6 15 1.257 0 0,70%Vallirana 3.266 38 43 193 2.979 13 1,54%

Viladecans 19.366 242 365 914 17.531 314 2,69%


Entitat de població Parc principal

Ruïnós Dolent Deficient Bo No és aplicable

% (ruïnós+dolent) /parc total

OLESA DE MONTSERRAT 6.156 30 87 262 5.774 3 1,44%

Sección 0814701001 894 2 33 57 802 0 2,87%

Sección 0814701002 661 0 0 12 648 1 0,00%

Sección 0814701003 412 2 3 24 383 0 0,99%

Sección 0814701004 636 0 0 6 630 0 0,00%

Sección 0814701005 853 1 8 18 824 2 0,77%Sección 0814701006 915 8 4 69 834 0 0,96%

Sección 0814701007 633 1 34 21 577 0 4,53%

Sección 0814701008 660 13 5 55 587 0 2,05%

Sección 0814701009 492 3 0 0 489 0 0,47%




18

es deriva de considerar, per contra, que tots els habitatges del parc tenen tots tres problemes simultàniament.

Addicionalment, aquests càlculs s’apliquen sobre els habitatges familiars principals, ja que les dades existents per a les variables de mancança de serveis i d’evacuació d’aigües residuals només es determinen per a aquest subconjunt del parc d’un municipi. Per tant, per tal de poder efectuar el càlcul anterior, les dades sobre estat de conservació es refereixen a aquest segment d’habitatges, els principals. Ara bé, es pot disposar també de la informació d’estat de conservació per habitatges secundaris i buits. En aquest sentit, es corregeixen els percentatges anteriors, afegint-hi els possibles casos d’aquest tipus, per tal de determinar un interval de percentatge mínim d’infrahabitatge per al conjunt del parc d’habitatges.

Els resultats del càlcul de l’interval per als habitatges principals i no principals d’Olesa de Montserrat i el seu entorn es troben exposats a la taula 16.

Taula 16. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: interval del percentatge d’infrahabitatge mínim. Baix Llobregat. Any 2001.

D’acord amb els càlculs realitzats, Olesa de Montserrat presentava un interval de percentatges mínims d’infrahabitatge situat al voltant del 3’08%-2’20%, valors que no assenyalen la presència d’una problemàtica manifesta d’infrahabitatge. En contrast, l’entorn comarcal presentava un interval d’infrahabitatge situat entre el 4’41% i el 3’11%. Quatre municipis del Baix Llobregat destaquen per presentar intervals d’infrahabitatge marcadament superiors als del conjunt comarcal: Castellví de Rosanes [15’72%-16’24%] a causa de la presència d’habitatges principals carents d’evacuació d’aigües residuals; Sant Andreu de la Barca [6’14%, 7’23%] i Sant Joan Despí [5’92%, 6’73%], com a conseqüència del pes del parc principal en estat ruïnós o dolent; i Sant Vicenç dels Horts [12’71%, 13’46%] com a resultat dels habitatges no principals en estat ruïnós o dolent.

Parc total 2001

BAIX LLOBREGAT 299.985 3,61% 2,31% 0,80% 4,41% 3,11%

Abrera 4.164 1,10% 0,67% 0,48% 1,59% 1,15%Begues 2.234 1,43% 0,58% 0,18% 1,61% 0,76%

Castelldefels 25.891 4,44% 2,94% 2,41% 6,85% 5,35%

Castellví de Rosanes 776 15,85% 15,34% 0,39% 16,24% 15,72%

Cervelló 2.695 1,11% 0,59% 0,71% 1,82% 1,30%

Collbató 1.671 1,62% 0,90% 1,32% 2,93% 2,21%Corbera de Llobregat 5.216 3,45% 2,53% 0,27% 3,72% 2,80%

Cornellà de Llobregat 32.835 5,42% 4,33% 0,78% 6,21% 5,11%

Esparreguera 8.946 1,61% 0,57% 0,21% 1,82% 0,78%

Esplugues de Llobregat 17.974 3,67% 2,65% 0,63% 4,30% 3,28%

Gavà 18.468 2,09% 0,99% 0,30% 2,39% 1,29%

Martorell 9.538 4,37% 2,82% 1,06% 5,43% 3,88%

Molins de Rei 8.952 1,23% 0,64% 0,06% 1,28% 0,69%

Olesa de Montserrat 8.127 2,31% 1,44% 0,76% 3,08% 2,20%Pallejà 4.119 0,83% 0,56% 0,63% 1,46% 1,19%

Palma de Cervelló (La) 1.299 2,23% 1,00% 0,46% 2,69% 1,46%

Papiol (El) 1.375 1,89% 1,09% 1,02% 2,91% 2,11%Prat de Llobregat (El) 24.015 2,23% 1,16% 0,31% 2,54% 1,47%

Sant Andreu de la Barca 9.086 6,24% 5,15% 0,99% 7,23% 6,14%

Sant Boi de Llobregat 31.548 4,29% 2,46% 0,73% 5,02% 3,19%

Sant Climent de Llobregat 1.302 1,00% 0,77% 0,54% 1,54% 1,31%Sant Esteve Sesrovires 2.461 0,85% 0,45% 0,85% 1,71% 1,30%

Sant Feliu de Llobregat 16.592 4,56% 2,95% 0,82% 5,38% 3,77%

Sant Joan Despí 12.001 5,64% 4,83% 1,09% 6,73% 5,92%

Sant Just Desvern 5.805 1,55% 0,71% 0,24% 1,79% 0,95%

Sant Vicenç dels Horts 10.836 2,89% 2,14% 10,57% 13,46% 12,71%

Santa Coloma de Cervelló 2.553 0,86% 0,59% 0,47% 1,33% 1,06%

Torrelles de Llobregat 1.722 3,72% 2,15% 0,23% 3,95% 2,38%

Vallirana 5.247 2,40% 1,54% 1,92% 4,33% 3,47%

Viladecans 22.537 4,13% 2,69% 0,65% 4,78% 3,35%


Interval % mín infrahabitatge principals

Interval % mín infrahabitatge no

principals

Interval % mín infrahabitatge

total



19

Quant a l’interval del percentatge mínim d’infrahabitatge per seccions del municipi, els principals problemes es troben, especialment, a les seccions 3 i 710, amb percentatges situats entre el 5% i el 7’4%.

Taula 17. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: interval del percentatge d’infrahabitatge mínim. Olesa de Montserrat. Any 2001.

Per a contextualitzar els intervals calculats, a continuació es valoren les dades relatives a la superfície útil. Tot i què, com s’ha explicat més amunt, disposar de superfícies útils inferiors a 30 m2 no suposa entrar en situació d’infrahabitatge, sí que la presència de contingents importants d’habitatges per sota d’aquestes dimensions podria emmascarar la presència de més habitatges impossibilitats d’obtenir la cèdula d’habitabilitat.

Amb un parc principal unifamiliar com el d’Olesa de Montserrat no és d’esperar que la proporció d’habitatges amb superfícies inferiors a 30 m2 sigui excessivament elevada. Les dades determinen que l’any 2001 la proporció d’aquest tipus d’habitatges se situava en la mitjana comarcal (0’16% a Olesa de Montserrat, 0’15% al Baix Llobregat), que en termes absoluts correspon únicament a 10 casos d’un parc principal total de 6.156 habitatges. Destaquen Castellví de Rosanes, La Palma de Cervelló i el Prat de Llobregat per presentar un percentatge d’habitatges amb superfícies inferiors a 30 m2 del 0’46%, 0’53% i 0’31%, respectivament, tot i què es tracta de magnituds absolutes reduïdes: 77 d’un total de 16.585 principals en el cas de Castellví de Rosanes, 5 d’un total de 946 principals en el cas de La Palma de Cervelló, i 67 sobre 21.315 habitatges principals totals del Prat de Llobregat.

Taula 18. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: superfície útil dels habitatges principals. Baix Llobregat. Any 2001.

10 Dissortadament, les eines censals no permeten saber quina part dels casos d’infrahabitatge en habitatges no principals corresponen a secundaris i quins a buits.


Fins a 30

m230-45

m246-60

m261-75

m276-90

m291-105

m2106-120

m2121-150

m2151-180

m2Més de

180 m2% < 30

m2

BAIX LLOBREGAT 240.574 359 5.026 40.017 69.554 64.441 29.262 12.175 9.633 4.282 5.825 0,15%

Abrera 3.123 3 11 79 442 1.150 561 424 248 101 104 0,10%Begues 1.541 0 4 68 107 315 252 173 255 130 237 0,00%

Castelldefels 16.585 77 640 2.666 4.177 4.014 2.205 991 812 385 618 0,46%

Castellví de Rosanes 407 0 1 10 22 72 74 63 75 36 54 0,00%

Cervelló 2.050 1 3 85 263 403 352 276 317 170 180 0,05%

Collbató 925 0 12 56 103 138 188 135 138 52 103 0,00%

Corbera de Llobregat 3.285 2 38 240 479 727 508 326 411 217 337 0,06%

Cornellà de Llobregat 28.891 31 1.281 9.087 9.825 5.750 1.991 518 257 85 66 0,11%

Esparreguera 6.470 9 62 756 1.275 1.524 1.184 601 583 250 226 0,14%

Esplugues de Llobregat 15.575 35 524 3.633 4.615 3.668 1.784 518 313 123 362 0,22%

Gavà 13.790 17 233 1.845 3.986 4.203 1.763 633 526 302 282 0,12%

Martorell 8.098 4 60 453 1.776 3.183 1.507 401 376 137 201 0,05%

Molins de Rei 7.370 6 53 563 2.036 2.484 1.086 426 336 148 232 0,08%

Olesa de Montserrat 6.156 10 107 516 1.467 1.898 936 531 412 134 145 0,16%

Pallejà 2.856 0 23 354 621 715 386 207 227 128 195 0,00%

Palma de Cervelló (La) 946 5 13 76 122 220 177 104 91 69 69 0,53%

Papiol (El) 1.152 1 4 113 261 306 160 108 93 54 52 0,09%

Prat de Llobregat (El) 21.315 67 250 2.466 8.170 6.468 2.410 775 405 161 143 0,31%

Sant Andreu de la Barca 7.718 4 48 666 2.617 2.747 856 331 223 98 128 0,05%

Sant Boi de Llobregat 26.809 37 616 6.258 8.700 7.124 2.474 745 446 185 224 0,14%

Sant Climent de Llobregat 1.071 1 20 108 184 238 203 126 94 52 45 0,09%

Sant Esteve Sesrovires 1.734 1 13 101 184 436 269 218 230 138 144 0,06%

Sant Feliu de Llobregat 13.979 11 144 3.141 4.330 3.276 1.580 647 466 184 200 0,08%

Sant Joan Despí 10.012 11 317 2.177 2.680 2.649 1.193 434 299 118 134 0,11%

Sant Just Desvern 4.660 2 90 630 922 937 595 453 421 162 448 0,04%

Sant Vicenç dels Horts 8.174 8 136 1.060 2.332 2.281 1.153 547 352 148 157 0,10%

Santa Coloma de Cervelló 1.966 0 21 102 384 734 260 127 134 75 129 0,00%

Torrelles de Llobregat 1.284 1 11 109 176 278 246 132 169 65 97 0,08%

Vallirana 3.266 3 40 247 443 832 662 355 327 138 219 0,09%Viladecans 19.366 12 251 2.352 6.855 5.671 2.247 850 597 237 294 0,06%


Entitat de població Interval % mín infrahabitatge no principals

OLESA DE MONTSERRAT 2,31% 1,44% 0,76% 3,08% 2,20%

Sección 0814701001 3,28% 2,87% 0,41% 3,69% 3,28%

Sección 0814701002 1,44% 1,22% 0,66% 2,10% 1,88%

Sección 0814701003 3,35% 2,17% 2,76% 6,11% 4,93%

Sección 0814701004 1,29% 0,91% 0,65% 1,94% 1,55%Sección 0814701005 1,11% 0,77% 0,26% 1,36% 1,02%Sección 0814701006 1,44% 0,96% 0,32% 1,76% 1,28%

Sección 0814701007 5,56% 4,53% 1,81% 7,37% 6,34%

Sección 0814701008 2,95% 2,05% 0,33% 3,28% 2,37%

Sección 0814701009 1,24% 0,47% 1,09% 2,33% 1,55%


Interval % mín infrahabitatge principals

Interval % mín infrahabitatge

total



20

Aquesta conclusió es manté a les diferents seccions del municipi, a excepció de les tres que acumulen el 80% dels casos de superfície útil inferior a 30 m2, les seccions 3, 4 i 5. En el primer cas, el percentatge era 6 vegades superior al del municipi. No obstant això, es tracta només de quatre casos en total que apleguen només l’1% del parc principal de la secció. Per tant, d’acord amb les dades del Cens de 2001, la probabilitat de que existeixin contingents més o menys notables i detectables d’infrahabitatge motivats per disposar de dimensions ultrareduïdes es menyspreable.

Taula 19. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: superfície útil dels habitatges principals. Olesa de Montserrat. Any 2001.

D’altra banda, tot i què la tendència alcista constructiva ha provocat que s’edifiquin habitatges cada vegada més petits en un esforç per rendibilitzar el preu per metre quadrat, des de 2003, està prohibit que l’obra nova i el producte de gran rehabilitació a Catalunya presenti menys de 30 m2 de superfície11 i, per consegüent, l’única manera de què s’hagin generat infrahabitatges derivats de superfícies molt reduïdes passa per l’existència de divisions illegals d’habitatges més grans, normalment destinats al lloguer per part de la immigració irregular.

Finalment, s’ofereix un darrer complement del càlcul d’infrahabitatge amb l’índex d’habitabilitat disponible al Cens de 2001. Com que aquest valor no només estima circumstàncies lligades estrictament a l’habitatge, només serveix per a contextualitzar l’interval d’infrahabitatge determinat als paràgrafs precedents. La interpretació de l’Índex és que, mentre més baix sigui menys atractiu presenta el municipi en termes d’habitabilitat (entesa en un sentit molt ampli).

A nivell comarcal, l’índex d’habitabilitat no presenta una excessiva disparitat. A Olesa de Montserrat se situa per sota del nivell del conjunt de la comarca del Baix Llobregat, tot i que cal explicitar que algunes de les variables que defineixen aquest índex són subjectives, i, per tant, depenen totalment de la valoració de la persona consultada. En definitiva, excepte en el cas en què l’índex sigui marcadament baix, no caldria donar-li més lectura que la que pogués servir per contextualitzar els percentatges calculats per l’interval d’infrahabitatge.

A l’anàlisi per seccions del municipi destaquen, únicament, la 3 i la 8, per presentar en valors notablement inferiors al del conjunt del municipi (57’62 i 60’31, respectivament, envers 64’57), i la secció 9 per presentar la situació oposada (73’94).

11 Des de 2009, 40 m2.

Entitat de població TOTAL Fins a 30

m230-45 m2 46-60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105

m2106-120

m2121-150

m2151-180

m2Més de

180 m2% < 30 m2

OLESA DE MONTSERRAT 6.156 10 107 516 1.467 1.898 936 531 412 134 145 0,16%

Sección 0814701001 894 0 8 159 250 229 75 85 58 17 13 0,00%

Sección 0814701002 661 0 12 44 136 227 118 51 45 15 13 0,00%

Sección 0814701003 412 4 27 39 65 85 73 44 33 15 27 0,97%

Sección 0814701004 636 2 7 35 120 180 102 79 57 25 29 0,31%

Sección 0814701005 853 2 11 42 183 294 149 78 59 21 14 0,23%

Sección 0814701006 915 0 17 58 318 289 126 62 30 5 10 0,00%

Sección 0814701007 633 1 10 54 143 230 106 32 39 12 6 0,16%

Sección 0814701008 660 1 14 59 172 204 101 55 39 10 5 0,15%

Sección 0814701009 492 0 1 26 80 160 86 45 52 14 28 0,00%




21

Taula 20. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE:

indicador d’habitabilitat. Baix Llobregat.

Any 2001.

Taula 21. ANÀLISI DE

L’INFRAHABITATGE: indicador

d’habitabilitat. Olesa de Montserrat.

Any 2001.

DADES POSTERIORS A 2001

Les dades disponibles de llicències de 2002 a 2009 per tipologia de l’obra revela que els propis usuaris del parc han demanat el corresponent permís municipal per a portar a terme tasques de manteniment dels habitatges.

En particular, tal i com mostra la taula 22, els usuaris del parc d’habitatges han sollicitat 149 permisos per a mantenir un mínim de 177 habitatges en els darrers vuit anys, mitjançant la realització de tasques de rehabilitació, reforma interior i ampliació.

Taula 22. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: Llicències d’obres de rehabilitació segons tipologia de la intervenció. Olesa de Montserrat. 2002-2009.

Indicador d'habitabilitat

BAIX LLOBREGAT 66,1

Abrera 73,4Begues 69,3

Castelldefels 61,9

Castellví de Rosanes 57,2

Cervelló 65,5

Collbató 63,7

Corbera de Llobregat 65,2

Cornellà de Llobregat 63,7

Esparreguera 68,8

Esplugues de Llobregat 68,4

Gavà 66,8

Martorell 68,3Molins de Rei 69,7

Olesa de Montserrat 64,6

Pallejà 72,5Palma de Cervelló (La) 67,0

Papiol (El) 69,2Prat de Llobregat (El) 68,1

Sant Andreu de la Barca 63,5

Sant Boi de Llobregat 63,5

Sant Climent de Llobregat 65,4

Sant Esteve Sesrovires 67,3Sant Feliu de Llobregat 69,0

Sant Joan Despí 65,6

Sant Just Desvern 63,7

Sant Vicenç dels Horts 62,5

Santa Coloma de Cervelló 69,6

Torrelles de Llobregat 61,0

Vallirana 62,4

Viladecans 69,4

Font: elaboració D'ALEPH a partir de dades del Censd'Habitatges 2001 (INE).

Entitat de població Indicador d'habitabilitat

OLESA DE MONTSERRAT 64,57

Sección 0814701001 64,36

Sección 0814701002 64,33

Sección 0814701003 57,62

Sección 0814701004 62,55

Sección 0814701005 66,35

Sección 0814701006 66,04

Sección 0814701007 64,30

Sección 0814701008 60,31

Sección 0814701009 73,94

Font: elaboració D'ALEPH a partir de dades del Censd' Habitatges 2001 (INE).

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2002-2009

OBRA NOVA 35 37 38 22 27 10 1 1 171

REFORMA I AMPLIACIÓ 20 20 27 18 17 9 6 1 118REHABILITACIÓ 3 6 6 5 2 3 5 1 31TOTAL 58 63 71 45 46 22 12 3 320

OBRA NOVA 204 305 248 597 338 126 2 1 1.821

REFORMA I AMPLIACIÓ 22 23 28 21 22 12 9 1 138REHABILITACIÓ 3 9 6 5 2 5 8 1 39TOTAL 229 337 282 623 362 143 19 3 1998

Nombre d'expedients

Nombre d'habitatges mínim*

* Es tracta del nombre mínim d'habitatge afectats atès que no s'ha disposat de la dada referent al nombre d'habitatges en tots elsexpedients.



22

Si bé les dades analitzades no es poden sumar directament amb les del Cens de 2001 i, per tant, no permeten realitzar cap asseveració, sí revelen indicis respecte a què no s’hauran generat noves situacions d’infrahabitatge d’ençà 2001, en haver-se identificat la realització de tasques diverses de rehabilitació en un mínim del 0’1% anual del parc total d’habitatges (de mitjana), i actuacions de reforma i ampliació en un 0’2% anual del parc total (de mitjana).

Taula 23. ANÀLISI DE L’INFRAHABITATGE: Obres de rehabilitació segons tipologia de la intervenció en % sobre el parc total. Olesa de Montserrat. 2002-2009.

2.4.2 ANÀLISI DE L’HABITATGE BUIT

ANTECEDENTS: L’ESTUDI BÀSIC

L’estudi de parc vacant d’Olesa de Montserrat té com a objectiu aproximar el volum d’aquesta anomalia en l’ús dels habitatges al municipi. Per a aquesta finalitat, es genera un univers d’estudi creat a partir de diferents bases de dades de consums d’aigua. Aquest univers és el resultat del que es pot anomenar “anàlisi bàsica” del parc vacant de la ciutat, que no és més que una primera aproximació als possibles casos que poden existir a la ciutat. S’anomena “bàsica” per contrast amb l’anàlisi “avançada”, que és la que resultaria d’un posterior i eventual treball de camp.

Per tant, es pot dir que l’anàlisi bàsica aportarà un primer percentatge brut de parc vacant de la localitat que caldrà refinar posteriorment mitjançant un treball de camp si és que es pretén aprofundir aquesta primera anàlisi bàsica i localitzar els casos efectivament buits. A continuació, es presenta el resultat d’aquesta primera etapa analítica.

El Cens de 2001 aporta per a Olesa de Montserrat un percentatge de parc vacant sobre parc total del 21’0%, xifra que, sens dubte, reflecteix distorsions derivades tant d’imperfeccions del procés censal, com de l’antiguitat de la informació. Per tant, el principi de prudència recomana efectuar l’anàlisi bàsica, descrita a continuació.

METODOLOGIA

Atès que l’objectiu és obtenir un univers d’estudi prou precís com per què ens permeti acotar al màxim l’univers d’habitatges buits, les adreces amb les que treballem han d’estar prou treballades com per a què la proporció de parc vacant que incloguin sigui la més elevada possible.

En definitiva, s’han demanat tres ítems a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, referents al darrer any:

a) Altes de servei

b) Baixes de servei

c) Consums iguals o inferiors a 5 m3 existents

Sobre els tres conjunts de dades enumerats s’han realitzat quatre filtrats amb l’objectiu d’assolir un univers d’estudi que determini un “nivell màxim” d’habitatge buit per a Olesa de Montserrat:

PRIMER FILTRAT: ADRECES QUE NO SÓN HABITATGES.

El llistat base utilitzat és el de consums baixos (ítem c). Aquest llistat incorpora, no només adreces d’habitatges, sinó de tota mena de llocs on es puguin registrar consums (boques d’incendi, obres, locals, etc.). Així, el primer filtrat ha consistit en treure totes aquelles adreces que no corresponien amb tota seguretat a habitatges. Tot i així, podien restar casos associats fonamentalment a locals comercials o a garatges. Per això és fonamental realitzar amb la màxima cura aquest filtrat: és quan més casos es descarten sobre els llistats originals, i si no es fa

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mitjana

Parc d'habitatges* 8.433 8.763 9.085 9.310 9.538 9.759 9.904 10.003REFORMA I AMPLIACIÓ 0,3% 0,3% 0,3% 0,2% 0,2% 0,1% 0,1% 0,0% 0,2%REHABILITACIÓ 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,1% 0,1% 0,0% 0,1%

* Estimació a partir de l'actualització de les dades del Cens 2001 amb els Certificats Finals d'Obra del període 2002-2009.



23

Parc

Cens 2001 8.123

Habitatges acabats 2002-2009 1.876

Parc estimat brut 9.999

Factor enderrocament 1% -100

Parc estimat net 1999 (a) 9.899

Xifra estimada de parc vacant (b) 688Percentatge bàsic de parc vacant a Olesa (b/a) 6,95%

Font: Cens 2001, dades de la DGH i consums d'aigua d'Olesa de Montserrat 2009

S'estima que s'ha enderrocat un 1% del parc per motius de substitució i renovació del mateix

correctament, es pot inflar enormement l’univers d’estudi, la qual cosa seria nefasta tant si es fa treball de camp (davant mostres limitades, minimitzaríem la proporció d’habitatge buit trobat) com si no es fa (s’aportarien percentatges d’habitatge buit artificialment elevats).

SEGON FILTRAT: A LES BAIXES DE SERVEI, TREURE LES ADRECES SIMILARS EXISTENTS DINS DE LES ALTES.

Consisteix en eliminar aquelles baixes que hagin consistit en canvis de propietat i que, previsiblement, no correspondran a immobles que hagin quedat buits. La no realització del mateix desdoblaria adreces en l’univers d’estudi, generant òbvies distorsions.

TERCER FILTRAT: TREURE LES ALTES A LES ADRECES SUPERVIVENTS DE CONSUMS BAIXOS.

Aquest filtrat pretén, bàsicament, eliminar adreces d’obra nova al llistat general de consums baixos. S’ha partit, òbviament, de la hipòtesi què aquestes altes es tradueixen -fonamentalment- en habitatges ocupats de forma efectiva. Aquest filtrat només perd, per a l’estudi, aquells casos en els quals les noves adquisicions es fan amb finalitats especulatives. Es considera que aquesta no és una situació tant estesa i, per tant, es pot assumir aquest nivell d’error.

QUART FILTRAT: INCORPORAR LES BAIXES SUPERVIVENTS DEL SEGON FILTRAT AL LLISTAT GENERAL.

D’aquesta manera, s’afegeix al llistat bàsic la bossa d’habitatges ocupats durant bona part de l’any (i per tant, que han registrat consums més elevats) i que han estat donats de baixa, probablement per una venda no associada a una compra posterior. Aquest filtrat és especialment interessant si s’opta per la realització posterior d’un treball de camp.

Així, un cop realitzats els quatres filtrats es considera, com a hipòtesi de treball, que tot el parc vacant està inclòs en aquest univers i que, per tant, és la dada de primera línia que es vol assolir.

Finalment, cal tenir molt present que deixar l’anàlisi en aquest nivell bàsic (no fer el treball de camp) implica perdre dos valors molt importants: la localització de les adreces buides, així com la possibilitat de fer una caracterització del parc vacant d’un territori. Tampoc no permetrà la detecció de casos fora d’univers que, en funció de l’entorn, poden ser interessants.

RESULTATS

De l’aplicació de la metodologia exposada a les dues pàgines anteriors ha derivat un percentatge de parc vacant del 6’95% del parc total d’habitatges.

No s’ha de perdre de vista, però, que aquest percentatge determina l’univers màxim d’habitatges buits.

D’acord amb la taula annexa, es determina que al municipi d’Olesa de Montserrat hi hauria un màxim possible de 688 casos d’habitatge buit, molt per sota dels 1.710 que determina el Cens de 2001.

Tanmateix, cal tenir en consideració que, sens dubte, aquesta dada serà en realitat més baixa, circumstància que haurà de ser confirmada per un posterior i eventual treball de camp.

Taula 24. ANÀLISI DE L’HABITATGE BUIT:

Estimació del percentatge de parc vacant a

Olesa de Montserrat 2009.



24

Quina part del parc de la ciutat suposen aquests 688 possibles habitatges buits? La darrera comptabilització de parc data de 2001 i afirmava que a Olesa de Montserrat hi havia 8.127 habitatges. Des de llavors, el parc s’ha incrementat notablement, de manera que no es poden comparar les dades procedents dels consums d’aigua de 2009 amb un parc de vuit anys enrere.

Per tant, s’han procedit a una actualització de la dada de parc, mitjançant les xifres d’habitatges acabats entre 2002 i 2009 procedents dels visats del Collegi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona i facilitats per la Direcció General d’Habitatge. Així mateix, s’ha efectuat una petita correcció motivada per la presència d’enderrocs derivats dels processos de renovació urbana. A la dada final del càlcul anterior s’hi ha aplicat la xifra bàsica de parc vacant procedent dels consums d’aigua, i s’ha obtingut el percentatge estimatiu del 6’95% que s’especificava anteriorment.

Aquest percentatge, encara que provingui d’un univers que segur que incorpora soroll, és sensiblement inferior al que determina el Cens de 2001 (21’0% de parc vacant sobre parc total). Per tant, es pot afirmar que el nivell d’anàlisi bàsica, com a mínim, ja ha corregit sensiblement l’antiga dada censal. De fet, més útil encara, pot estar mostrant una ràpida evolució a la baixa del parc vacant atenent a les fortes entrades de població registrades al municipi.

LOCALITZACIÓ

Els possibles habitatges buits es troben distribuïts al municipi d’acord amb la gràfica següent:

Gràfic 3. Distribució del parc vacant d’Olesa de Montserrat segons barris 2009

Font: elaboració D’ALEPH a partir de les dades de consums d’aigua del municipi l’any 2009 facilitades per l’Ajuntament i la Comunitat Minera Olesana.

El major contribuïdor de casos és el barri de La Rambla-Eixample, amb més d’un terç del total de possibles habitatges buits. L’hi segueixen les zones del Nucli Antic i La Central, adjacents a La Rambla-Eixample, així com el Poble Sec, Sant Bernat i Els Closos. De forma més residual, els barris de Collet de Sant Joan i Les Planes tanquen la relació de zones detectades a l’anàlisi bàsica per al nucli del municipi.

2.4.3 ANÀLISI DE SOBREOCUPACIÓ

METODOLOGIA

La Llei defineix l’habitatge sobreocupat com aquell en el què s’hi duu a terme una activitat d’allotjament amb ocupació excessiva en consideració a la superfície i als serveis de l’habitatge, tal com la determinin els estàndards de superfície per persona fixats com a requisits mínims d’habitabilitat de Catalunya.

Nucli Antic

13,95%

La Central

11,48%

Poble Sec

8,72%

Les Planes

2,91%

NS

0,44%

Urbanitzacions

5,38%

Els Closos

6,10%

Collet de Sant Joan

3,78%

Sant Bernat

7,70%

La Rambla-Eixample

39,53%



25

Addicionalment, de conformitat amb el previst a la Llei del Dret a l'Habitatge, la sobreocupació constitueix una utilització anòmala dels habitatges i un incompliment de la funció social de la propietat. A fi de determinar l'existència dels supòsits de sobreocupació que es preveuen en els articles 5 i 41 en relació amb l'article 3 e) de l'esmentada Llei, es fixa un estàndard mínim de superfície per persona en els habitatges segons el qual correspongui a cada ocupant la superfície mínima que resulta de l'aplicació dels paràmetres mostrats a la taula adjunta.

L’anterior normativa sobre habitabilitat (259/2003 de 21 d’octubre) no fixava cap requisit mínim legal, sinó que parla d’una “ocupació màxima recomanada”. En aquest sentit, l’actual Decret d’habitabilitat (55/2009 de 7 d’abril), és més taxatiu, i considera que l’anterior estàndard

“…en funció del nombre de persones, determina el seu llindar màxim d'ocupació, i el

seu incompliment té els efectes que es deriven de la Llei 18/2007, de 28 de

desembre, del Dret a l’habitatge. Se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades

per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos de les

condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb

l'entorn. Als efectes d'aquest Decret s'entén que existeix parentiu entre els cònjuges, les

persones lligades per relació de consanguinitat i afinitat fins al quart grau o per adopció, i

les que compleixin les condicions previstes en la regulació de la convivència estable en

parella”

No obstant això, sota la norma actual el mateix criteri per a definir sobreocupació és interpretable. A més, en un habitatge sobreocupat –d’acord amb la taula anterior, i tant pel Decret vigent com per l’avantprojecte- poden concentrar-se persones d’una mateixa unitat familiar, amb la qual cosa és encara més difícil determinar la bondat d’un límit legal: evidentment, no es pot separar a una família perquè l’ocupació d’un habitatge superi de manera raonable aquests estàndards recomanats. Tot i així, aquesta taula es pot prendre com a referència: en tant se superin aquestes recomanacions de nombre màxim de persones, podríem considerar que un habitatge es troba en risc de sobreocupació.

De nou malauradament, encara que s’acceptin aquests criteris com a límits que defineixen el concepte de sobreocupació, actualment no hi ha cap font estadística o mínimament sistemàtica que permeti la seva detecció de manera fiable.

La font més òbvia sobre l’ocupació d’un immoble és el Padró municipal. Ara bé, actualment és força habitual no estar empadronat a l’habitatge on s’està residint, la qual cosa redueix la fiabilitat de la dada: és tan possible que en un habitatge amb –per exemple- deu persones empadronades hi visquin moltes menys com tot el contrari, que on estigui empadronada només una persona el nombre real de residents sigui sensiblement més elevat (els pisos d’estudiants solen ser exemples paradigmàtics, més enllà dels “pisos pastera” associats generalment a immigració). Per tant, és una dada què, per si mateixa, no necessàriament ha de mostrar situacions de sobreocupació.

Addicionalment, no hi ha cap informació que permeti posar en relació la dada d’empadronaments amb la superfície dels corresponents habitatges, la qual cosa fa que sigui realment molt difícil aplicar la taula d’estàndards.

No obstant l’anterior, tot i les limitacions exposades, el Padró serà la font estadística d’informació de referència davant l’absència d’altres dades més fiables, fet que condicionar�

ajuntament d'olesa - poum olesam-memòria social-enh ok · 2018. 7. 31. · en tot cas, les...

Documents