1

AJUNTAMENT DE

BLANES

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 6/2012Caràcter: ORDINÀRIAData: 31 de maig de 2012Horari: De les 20:00 del dia 31 de maig a les 00:17 del 1 de juny de 2012Lloc: Casa de la Vila

Assistents titulars: Josep Marigó i Costa, alcaldeMaria Lourdes Fàbrega i Sánchez, tinenta d'alcaldeNicolás Laguna i Jiménez, tinent d'alcaldeSusana Ramajo i Abalos , regidoraMiquel Lupiáñez i Zapata , regidorLara Torres Lledó , regidoraMaria del Sol Zamora i Ojer, regidoraJosep Manel Verde Tejero , regidorXavier Marcos i Gonzàlez, regidorJoaquim Torrecillas i Carreras, regidorPilar Planella i Salud, regidoraRamona Marco Cuní, regidoraXavier Lozano Monico, regidorJoan Salmeron i Crosas, regidorFrancisco Martínez i Fernández, regidorMaria Amparo Ardanuy i Fullana, regidoraVíctor Catalan i Casas, regidorSalvador Tordera i Pérez, regidorCelestino Lillo i Luna, regidorJosep Llambí i González, regidorJoan Solà Busquets, secretariFrancesc Lucio i Pérez, interventorExcusen l'assistència:Josep Trias i Figueras, regidor

Ordre del dia i desenvolupament de la sessió

IPART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA

Alcalde:

Fa referència al Reglament Orgànic que preveu que a partir de les 12 de la nit el Ple es pot allargar només mitja hora més, i manifesta que s ha acordat que el punt de

2

l ordre del dia núm. 15 que presenta EUiA i PP en referència a la modificació dels preus de les llars d infants, es passi al núm. 10 per tal d evitar que aquest punt s hagi de postposar pel proper ple per manca de temps i que les persones interessades puguin escoltar-lo. Demana als membres del Ple que no allarguin més del necessari les seves argumentacions en els diferents punts, ja que cada punt pot

durar de 2 minuts a 30 minuts i això depèn de tots els que intervenen. També diu que s ha acordat que si a 12:30 queda algun punt o precs i preguntes aquests decauran i es passarà a les intervencions del públic present.

1.- Aprovació de l acta de la sessió corresponent al dia 26 d abril de 2012.

Sotmesa l acta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels assistents.

2.- Donar compte de resolucions judicials i d altres temes d interès municipal

Donar compte de la sentència número 96/12 que desestima el procediment abreujat 382/11 presentat pel Sr. Iván Alamitos Gil contra el decret de l alcalde de Blanes, de 20 de juliol de 2011 que va desestimar la sol·licitud del demandant, agent de la policia local de Blanes, d un dia de permís per asistir a un examen pel fet que aquest tenia lloc fora de la seva jornada laboral.

Donar compte de la sentència número 50/12 que estima el procediment abreujat 482/2010 presentat pel Sr. Jordi Casado Cadena contra la resolució de l Ajuntament de Blanes de data 17 de febrer de 2011 que va desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada pel recurrent pels danys personals soferts pel recurrent i els materials del vehicle matrícula 1913-FRH el dia 19 de juny de 2009 a la carretera de l Estació, davant el núm.2 d aquesta via carrer Mossen Manresa, núm. 3 segons l atestat de la Policia Local-.

Donar compte de l ofici de l Autoritat del Transport Metropolità Àrea de Barcelona- conforme han rebut la notificació de l acord adoptat pel Ple de l Ajuntament de Blanes, en sessió ordinària de data 28 de març de 2012 de rebuig a la pujada tarifària de l ATM per aquest any.

El Ple es dona per assabentat

PROPOSTES D ACORD DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL I D URBANISME

3.- Aprovació provisional del projecte de modificació puntual del POUM en l àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) Paradís Avinguda Europa

Identificació de l expedient

Expedient número 1304/2011 Modificació puntual del POUM en l àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) Paradís Avinguda Europa .

Fets

3

1.- La Comissió Territorial d Urbanisme de Girona en sessió de data 25 de maig de 2011 va acordar emetre informe favorable, als efectes del punt quart de l'article 99.2.a) del Text refós de la Llei d'urbanisme aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, del text refós de la Llei d'urbanisme, sobre les raons d interès públic que motiven l Avenc de modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal en l àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) Paradís Avinguda Europa.

2.- En data 23 de febrer de 2012 el Ple de l Ajuntament va acordar :

Primer.- Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del POUM del projecte de modificació puntual del POUM en l àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) Paradís Avinguda Europa d iniciativa municipal. Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d'un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d'àmbit gironí, web i tauler d'anuncis municipals. Assenyalar que la participació ciutadana es realitza durant el tràmit d informació pública. Tercer.- Notificar l acord als interessats.

3.- L expedient ha romàs exposat al públic per un termini d un mes mitjançant edites publicats al BOPG núm. 52 de 14 de març de 2012, periòdic El Punt de 8 de març de 2012, web i tauler d anuncis municipal, sense que s hagin formulat escrits d al·legacions.

4.- S ha emès informe favorable que consta dins l expedient per part del Coordinador d Obra Pública i Urbanisme i del Cap del Departament.

Fonaments de Dret

Primer.- S apliquen a aquest expedient els articles 85 i 96 i ss del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d agost pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d Urbanisme i 23, 107,117 i 118 del Reglament de la Llei, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.

Segon.- La competència per l adopció d aquest acord correspon al Ple de l Ajuntament de Blanes d acord amb l article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel que s aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya. Es proposa l adopció del següent acord: Primer.- Aprovar provisionalment el projecte de modificació puntual del POUM en l àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) Paradís Avinguda Europa d iniciativa municipal.

Segon.- Trametre copia de l expedient i projecte, per duplicat exemplars, a la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona als efectes de la seva aprovació definitiva.

4

Debat

Alcalde:

Aquest és la segona vegada que passa aquest punt pel Ple, ja que primer es va fer

l aprovació inicial, després l exposició pública, i ara toca l aprovació provisional per anar a la Comissió Provincial d Urbanisme, que és el tràmit que s ha de fer.

Aquest punt és perquè els aprofitaments públics d aquest Pla de Millora Urbana siguin d acord amb els aprofitaments privats, i la part pública no perdi aprofitaments. Especifica que quan parla d aprofitaments vol dir metros quadrats de sostre, es a dir que es tracta de que l Ajuntament no surti perdent, i per tant amb aquest pla de millora urbana es manté un equilibri perquè les propietats municipals no perdin el seu valor o tinguin el mateix valor que la resta.

Sr.

Tordera:

Informa que el Partit Popular ja va aprovar inicialment aquest punt, i per tant ara també l aprovaran, però diu que s hauria d agilitar la petició a la Generalitat, com ha dit en anteriors comissions, d ampliar la zona de la SAFA a zona comercial, que en el POUM es contempla però que en la llei omnibus nova no, la qual cosa està perjudicant a diverses empreses de la zona.

Sr.

Catalan:

Manifesta que aquest és un punt que queda per aprovar, però que encara hi ha més passos a fer. Diu, com ja van explicar al primer Ple, que és un punt amb el qual a priori que l Ajuntament de Blanes surt beneficiat, i per tant votaran a favor de tot el que sigui favorable pel poble i respongui a interessos dels ciutadans. Tal com van fer a l altre Ple, demana que en temes de requalificacions urbanístiques es faci molta pedagogia i s expliqui molt bé què és, per a què serveix, i per a què el volem, perquè li quedi clar a tothom. Per tant diu que votaran a favor.

Alcalde:

Manifesta que qualsevol tema urbanístic està obert permanentment a les consultes, i contesta al Sr. Tordera que el tema que esmenta no és un tema urbanístic sinó de comerç, i que evidentment ja han fet arribar a Comerç el malestar existent.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fábrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiañez Zapata, Sra. Lara Torres i Lledó, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer i Sr. José Manuel Verde i Tejero, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. Francesc Xavier Marcos i González del grup municipal PSC i del Sr.Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr.Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV del Sr. Salvador Tordera i Pérez , Sr. Celestino Lillo i Luna i Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

5

4- Aprovació del Pla Local de Joventut de Blanes 2012-2015

Identificació del document

Expedient número 001122/2012 relatiu a l aprovació del Pla Local de Joventut de Blanes 2012-2015

Fets

1. La Secretaria General de Joventut va impulsar el Pla Nacional de Joventut 2000-2010, que va suposar la creació d un marc de referència per definir, impulsar i coordinar les polítiques de Joventut a Catalunya.

2. Aquest va plantejar un model teòric basat en la concepció integral de la joventut, va facilitar una metodologia i unes eines per coordinar els diferents àmbits d actuació (educació, treball, habitatge...) i els diferents agents que desenvolupen les polítiques de joventut.

3. L any 2010 suposa la fi de la vigència del que ha estat el primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya i s inicia una nova etapa regida pel nou Pla Nacional de Joventut 2010-2020.

4. La llei 33/2010 d 1 d octubre, de polítiques de joventut dóna rang reglamentari al Pla Nacional de Joventut de Catalunya i el confirma com a pla sectorial de coordinació de les polítiques de Joventut de la Generalitat de Catalunya i dels governs locals. Es converteix en un instrument de planificació estratègica de les polítiques de Joventut a Catalunya.

5. En el marc del Pla Nacional de Joventut es contempla que cada municipi realitzi el seu Pla Local de Joventut a fi de definir i planificar el que cal fer en quant a polítiques de Joventut en els anys de vigència.

6. El Pla Local de Joventut és el document que recull la planificació estratègica d accions que permetran respondre a les necessitats dels i les joves en funció dels recursos disponibles.

7. El Pla Local de Joventut és requisit indispensable per presentar-se a les convocatòries de subvencions per als ens locals de la Direcció General de Joventut.

8. És voluntat de l Ajuntament de Blanes elaborar un Pla Local de Joventut 2012-2015 per tal de continuar desenvolupant una política integral que respongui a la realitat juvenil del municipi.

9. Per elaborar el PLJ 2012-2015 que es presenta a aprovació del Ple Municipal, des de l Àrea de Joventut s ha portat a terme un procés participatiu, en el qual es va establir una seguit de trobades amb l objectiu de

6

definir i elaborar aquest.

10. El 24 de maig de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret

1.- El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel qual s aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Articles 58, 60 i següents del Reglament d obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat mitjançant Decret 179/1995, de 13 de juny.

2.- La Llei 33/2010 d 1 d octubre, de polítiques de joventut.

3.- El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

Aprovar el Pla Local de Joventut 2012-2015 ( annex 2012000123).

Debat

Sra.

Fàbrega:

Manifesta que porten a aprovació del plenari el tercer Pla Local de la Joventut de Blanes, i vol explicar que els plans locals de Joventut estableixen els objectius i les accions i les polítiques de joventut per quatriennis que es corresponen aproximadament amb els mandats municipals i que aquests objectius i actuacions han d estar basats en un anàlisi de la realitat juvenil i dels serveis i accions que tenen a l abast els joves del municipi. A més els PLJ han d anar regits per les directrius que marquen els Plans Nacionals de la Joventut de Catalunya, que n hi va haver un del 2000 al 2010 i que posteriorment hi ha en vigència el que va del 2010 al 2020, i que recullen bàsicament un principi d integralitat, d atendre totes les necessitats dels joves per desenvolupar el seu projecte vital, la participació i l avaluació continuada d aquestes polítiques. Manifesta que tenir un PLJ significa, a part de ser un instrument bàsic per l acció política, que qualsevol àmbit d actuació municipal hauria de tenir una planificació d acció basada en l anàlisi de la realitat, i resulta que tenir-lo aprovat és una condició sine qua non per poder optar a subvencions de la Direcció General de Joventut per polítiques locals de joventut.

Manifesta que presenten un pla local de joventut que es fruit de l anàlisi de la realitat juvenil mitjançant l explotació de dades estadístiques, la interdepartamentalitat i l interinstitucionalitat i de processos participatius amb joves. És un pla local continuista amb les línies establertes en el primer Pla i en el segon, i amb les directrius marcades pel Pla Nacional de la Joventut de Catalunya en els termes d integralitat i participació, i en aquesta ocasió a causa de la crisi profunda el pla té dues peculiaritats: d una banda, que cal posar èmfasi en la formació i l accés al mon del treball dels joves assessorant, acompanyant i coordinant-los amb altres àrees, institucions i municipis per garantir aquesta necessitat bàsica que tenen els joves

7

d avui de formar-se adequadament per poder accedir al mon del treball, i d una altra banda l altra peculiaritat és l austeritat, es a dir que el que han fet és intentar preservar al màxim els serveis i les accions existents però amb recursos propis quan es pot, i amb imaginació també quan es pot.

Diu que entre el més significatiu del Pla destacaria la reformulació del Punt d Informació Juvenil, que serà atès per personal propi, i que cal reformular-lo per adaptar-lo a les necessitats i a la realitat juvenil i a les maneres de comunicació dels joves actualment; explotar el magnífic equipament i el model de gestió de Morralla , convertint-lo en un punt d oci juvenil i de socialització dels joves central dins el municipi; la eliminació del festival de barraques, tot i que es presta especial atenció al lleure juvenil i en concret a la música donant un paper dinamitzador protagonista a Morralla i recuperant les sales d assaig; i l atenció a la formació, coordinant-nos fonamentalment amb Promoció de la Ciutat i amb Educació, però també per desenvolupar el projecte integral o projecte de vida dels joves també amb habitatge.

Finalment vol assenyalar que el pla serà avaluat de manera continuada i que per aquesta avaluació comptaran amb els joves associats i no associats mitjançant trobades periòdiques i sessions monogràfiques puntuals que han demanat els propis joves que és un compromís polític per part d aquest equip de govern i que són part

dels mecanismes d interlocució que establiran.

Indica que aquest matí s ha enviat a tots els regidors del plenari una versió amb correccions d errors detectats respecte la versió presentada a la sessió Informativa General i pregunta al Sr. Secretari si cal enumerar-los. El Sr. Secretari contesta que si aquests són de coneixement de tots els regidors no cal.

Sr.

Tordera:

Són conscients que és necessari tenir un Pla Local de Joventut ja que és un requisit sine qua non per a accedir a les subvencions de la Direcció General de la Joventut

i per tant l aprovaran, però volen preguntar si ha intervingut el col·lectiu implicat, es a dir la joventut, si se li ha preguntat o escoltat, o pel contrari s ha fet el Pla una mica a corre-cuita com moltes coses. Diu que el que han rebut aquesta setmana amb correccions a l últim moment és una bona labor social i per tant una bona eina per la Joventut, però insisteix que la Joventut sigui implicada en aquest Pla.

Sr.

Catalan:

Manifesta que el Pla que s ha estant treballant i parlant amb les entitats des de l octubre o novembre, és el primer Pla de participació ciutadana que veuen en aquest Ajuntament, ja que s han portat altres plans en els quals la participació

ciutadana era inexistent, i posa l exemple del Pla Local d Habitatge en el qual no es van deixar fer les aportacions abans de presentar-lo. Aquesta vegada diu que hi han hagut enquestes als instituts, reunions amb les associacions, i es va convocar una jornada directament amb els joves, als quals se ls va preguntar què volien i quins problemes tenien. Per aquest motiu i des del punt de vista de la elaboració del Pla i dels seus objectius manifesta que estan totalment encantats, que comparteixen aquest objectius plenament i que són objectius molt lloables com fomentar la formació, lluitar contra el fracàs escolar, millorar la coordinació entre agents

8

educatius, promoure la cohesió social i promoció social a través de l educació en el lleure, facilitar l accés al mon laboral, afavorir l accés a l habitatge, etc... Felicita des del seu grup municipal als tècnics per la seva implicació i per l elaboració d aquest Pla que des del punt de vista tècnic i objectiu és perfecte. Però, assenyala que per assolir aquests objectius calen unes eines i polítiques públiques ja que són objectius que per si sols no s aconsegueixen, ni tampoc en un dia. Manifesta que discrepen en aquest punt i que consideren aquest pla 2012-2015 un fracàs i explica els motius: segons la diagnosi del Pla de Joventut i les estadístiques, la taxa de graduació de la ESO dels joves de Blanes és inferior a la dels joves catalans. Diu que durant aquests anys l Ajuntament per lluitar contra aquest fracàs escolar disposava d un Pla Educatiu d Entorn, de la Unitat d Escolarització Compartida, que en els últims anys ha fet que per exemple a l Institut S Agulla es passés d un 65 a un 75% d alumnes que aproven la ESO; al Serrallarga d un 77 a un 80% i al Sa Palomera d un 72 a un 81%, es a dir que pràcticament un 10% més de joves han passat la ESO. Continua dient que ara amb el Pla Local de Joventut, s ha suprimit el Pla Educatiu d Entorn de Blanes i s ha tancat la UEC, es a dir els mecanismes que fins ara han permès lluitar contra el fracàs escolar.

Diu que al Pla Local de Joventut hi ha manca d informació, segons expressen els joves, i que l Ajuntament el que fa és carregar-se el Punt d Informació Juvenil amb els seus dos treballadors, en Renco i la Flor. Diu que el Sr. alcalde va expressar a la comissió d Hisenda que no s acomiadaven, sinó que no se ls renovava el contracte. Diu que es parla de reformular el PIJ, però que a la pràctica el que es fa és prescindir de les dues persones que s encarregaven de la informació i dinamització en el tema de beques, ajudes, subvencions, etc...

Pel que fa a l objectiu de millora de l associacionisme i la manca d una oferta cultural i d oci alternatiu als locals privats, manifesta que s han suprimit les barraques que era la gran activitat estrella juvenil i de l associacionisme en aquest poble, on les entitats tenien recursos per fer activitats durant tot l any i on es donaven a conèixer els joves, i que realment era l element de cohesió juvenil més gran que hi havia al poble; sobre millorar el transport públic entre barris, manifesta que a l últim Ple es va aprovar la retallada del transport públic. Sobre l objectiu de millora de la oferta del mon laboral comenta que l Ajuntament de Blanes s està convertint en l entitat pública que més treballadors està acomiadant directa o indirectament. Manifesta que tot i que comparteixen aquests objectius que són mot lloables, les eines que es proposen no només no milloren la situació actual, sinó que clarament l empitjoraran; consideren que aquest Pla és una gran mentida i que sense eines no hi ha resultats, i que creure que la situació millorarà amb aquestes polítiques és somiar, i que per tant no votaran a favor d aquest Pla Local de Joventut.

Sra.

Planella:

Diu que intentarà ser breu en la seva intervenció i afirma que aprovaran el Pla Local de Joventut. Contesta als comentaris del Sr. Catalan que els objectius estan bé, que els consta que hi ha hagut participació dels joves, que s ha comentat que hi haurà un seguiment, i que tot el que no estigui bé han de confiar que amb aquest seguiment es pugui millorar; sobre l objectiu de formació i ocupació, bàsics avui dia, li diu al Sr. Catalan que quan parla de somni s ha de tenir en compte que hi ha

9

austeritat i que s ha de retallar, i que estem en un pla d ajust i que es fa el que es pot amb les partides que hi ha. Li diu al Sr. Catalan que confia que la UEC no es tancarà i sobre el Pla Educatiu d Entorn li diu que la Generalitat no pot subvencionar tot el que subvencionava i que l ajuntament l ha de treure, i que s està treballant tot el que es pot amb els recursos que hi ha. Afirma que per tot el que ha exposat, aprovaran el punt.

Sra.

Fàbrega:

Contesta al Sr. Tordera que s han fet diverses sessions participatives i enquestes als IES, i que la voluntat és seguir establint coordinació i avaluació contínua amb sessions monogràfiques, amb trobades amb el Consell Local de la Joventut, i amb altres mecanismes. Comenta que les directrius del Pla i els objectius s han penjat a internet perquè tothom ho pugui mirar i l esborrany del Pla s ha enviat al Consell Local de la Joventut tant la setmana passada com també la versió corregida.

Contesta al Sr. Catalan que el primer PLJ es va fer amb un estudi participatiu, que és el més important que s ha fet mai a Blanes en general.

Respecte als objectius i les eines, manifesta que el pressupost de Joventut s ha reduït intrínsecament en matèria de lleure, i que en una situació de crisi s ha de prescindir de fer demagògies, i si cal retallar s ha de retallar en allò que es consideri menys necessari en aquests moments, i que ara cal posar èmfasi en la formació i en el mon del treball. Sobre la supressió de Barraques, diu que fins i tot els joves de Barraques estan d acord amb la retallada per la situació de crisis en la qual estem, i que no es poden gastar més de 60000 euros de diners públics en aquest festival. Afegeix que al Pla 2012-2015 hi ha actuacions de l Àrea de Joventut i també temes de formació i educació que corresponen a altres àrees com Promoció de la Ciutat i Educació, que aquestes accions només corresponen al 2012, i que en aquests moments la necessitat d austeritat és màxima. Fa referència a la intervenció de la Sra. Planella i diu que hi havia accions de suport al rendiment escolar vinculades al PEE que s han mantingut mentre s ha pogut, però que ara no es poden mantenir, ja

que les aportacions de la Generalitat aquest any són el 37% del que havia aportat fins ara. Manifesta que cal fer ús de la imaginació i suplir-ho amb personal propi i amb mesures d incentivació escolar, d assessorament, de fomentar la diversificació de l oferta formativa, i que hi ha una comissió de formació que treballa molt bé per fer aquestes tasques, i cal assessorar els joves en els instituts i des de l escola SAFA.

En relació amb el Punt d Informació Juvenil, afirma que el servei es pot assumir perfectament amb personal de la casa format adequadament, ja que no hi ha diners

per pagar el que s estava pagant fa 6 o 8 anys; diu que volen mantenir els serveis però que també han de prioritzar, ja que no es possible mantenir totes les

actuacions ni tots els contractes. Remarca que les consultes del PIJ del darrer any eren inferiors a quan aquest servei estava ubicat al poliesportiu, i que eren fonamentalment l accés a internet, segons li van manifestar els membres del Consell Local de Joventut. Manifesta que ja que no poden permetre mantenir un servei d aquesta manera i a més externalitzat, i que la tècnica de Joventut reformularà el projecte, elaborarà la informació, mirarà com s ha de fer i comptaran amb suport d auxiliars i administratius adequats per fer aquesta tasca en el Punt d Informació

10

Juvenil. Afirma que no volen ni pensen tancar el PIJ.

Sr.

Catalan:

Contesta a la Sra. Planella, que el fet que s hagi d acabar el Ple a les 12:30 de la nit perquè ho diu la llei, no ha de coaccionar als regidors a argumentar les seves exposicions i les seves idees.

Manifesta que li preocupa que la regidora de Joventut cregui que les polítiques de Joventut són única i exclusivament les que estan dintre de la categoria de joventut, perquè fins ara a l acord que hi ha és que les polítiques de joventut són transversals i que són d educació, salut, esports, es a dir que són tot, i per tant afirma que tancant la UEC o el PEE de Blanes, que en el cas de la UEC s ajudava els joves més problemàtics a superar la ESO, no millorarà el tema del fracàs escolar de què parla el PLJ, un fracàs que a Blanes ja està per sobre de la mitjana de Catalunya.

Li diu a la Sra. Fàbrega que l altra demagògia que ha fet és dir que el servei d internet era el servei més utilitzat.

Sra.

Fàbrega:

Contesta al Sr. Catalan que el PLJ és integral, però les accions que s han de descriure i especificar són les que desenvolupa la pròpia àrea de Joventut, que és una directriu de la Direcció General de la Joventut; que no ha dit el contrari, i que el Sr. Catalan no li ha entès o no li ha volgut entendre. Pel que fa a Educació, contesta que no ha buscat fugir de cap qüestió, que en el tema del fracàs escolar hi ha moltes causes, moltes casuístiques, i que s ha de recolzar l educació, però que cada administració ha d assumir la part que li pertoca, i que no es pot suplir amb recursos que no tenen i amb recursos que han deixat d arribar, serveis que pertoquen a altres administracions. Manifesta que ja han dit que intentaran fer el que puguin amb els recursos de què disposen.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fábrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiañez Zapata, Sra. Lara Torres i Lledó, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer i Sr. José Manuel Verde i Tejero, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. Francesc Xavier Marcos i González del grup municipal PSC i del Sr.Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU i Sr. Salvador Tordera i Pérez del Sr. Celestino Lillo i Luna i Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP i amb el vot en contra del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr.Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV

5.- Aprovació del Reglament d ús dels recursos i sistemes informàtics de l Ajuntament de Blanes

Identificació de l expedient

11

Expedient núm. 001584/2012 Aprovació del Reglament d ús dels recursos i sistemes informàtics de l Ajuntament de Blanes

Fets

1. Els recursos informàtics que l'Ajuntament de Blanes posa a disposició del seu personal, han de servir per a la realització de les tasques i funcions pròpies de cada lloc de treball i no es poden utilitzar de forma que interfereixin les tasques i funcions assignades ni el normal funcionament d'aquests recursos.

2. Es fa necessari establir els criteris generals per a l'adequada utilització dels recursos i sistemes informàtics de l'Ajuntament de Blanes i donar normes i recomanacions, per fer conscients a tot el personal de la importància d'un ús responsable a tots els nivells.

3. Els òrgans de representació del personal, Junta de Personal i Comitè d empresa, han estat assabentats de la present proposta.

4.- El 24 de maig de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret

Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,

Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) i del Reial Decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema nacional de Seguretat en l'àmbit de l'administració electrònica.

Llei 10/2001 d'arxius i documents.

Els article 52 i 66 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim Local de Catalunya. Articles 58,60 i següents del Reglament d Obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat mitjançant Decret 179/1995, de 13 de juny.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

1. Aprovar inicialment l avantprojecte de Reglament d ús dels recursos i sistemes informàtics de l Ajuntament de Blanes, que figura en arxiu annex núm. 2012000118.

2. Efectuar les publicacions reglamentàries.

3. En el supòsit que no es presentin al·legacions o reclamació l aprovació del Reglament d ús dels recursos i sistemes informàtics de l Ajuntament de Blanes esdevindrà aprovat definitivament, d acord amb allò que disposa l art. 65.1 del Reglament d Obres, Activitats i Serveis dels ens Locals, aprovat mitjançant Decret

12

179/1995, de 13 de juny.

Debat:

Sra.

Fàbrega:

Comenta que és un punt molt senzill i que espera que compleixi els requisits de rapidesa que avui demana l alcalde.

Manifesta que els recursos i eines que un empresa posa a disposició del seu personal per a la realització de les tasques i funcions pròpies del seu lloc de treball han de servir per aquestes i no es poden utilitzar de forma que interfereixin en la realització d aquestes tasques i funcions assignades. Això que pot semblar evident, quan es tracta d eines específiques, com pot ser un camió o quelcom per pintar, pot no ser tant obvi en el cas d equips informàtics que per les seves peculiaritats poden proporcionar distracció i fer-se servir per multitud d objectius que sobrepassin les funcions pròpies del treballador.

Assenyala que per tot això i des de fa anys, és habitual que les empreses tinguin un reglament que en reguli el bon ús i estipuli els possibles abusos. Diu que presenten un senzill reglament amb aquestes finalitats amb l únic objectiu de deixar escrit el que és raonable i de sentit comú, i que no serà estricte en el sentit d impedir que si un treballador ha de consultar un estat de comptes o mirar el diari 2 minuts ho faci, i que permetrà aplicar un règim disciplinari en el cas que hi hagin abusos constatats i reiteratius.

Sr.

Tordera:

Manifesta que ell mateix seria més restrictiu i assenyala que totes les empreses tenen un sistema de filtratge fa molt de temps, i que els recursos informàtics són molt cars i que no se n pot fer un mal ús per part del personal, ja que suposa temps i

hores de feina, i per tant aproven la proposta.

Sr.

Fàbrega:

Manifesta que han volgut plasmar per escrit el que és raonable, i que no estan dient que hi hagi abusos que s hagin de perseguir, ni es volen posar a capar internet als treballadors, ja que de moment no en veuen la necessitat.

Sr.

Tordera:

Manifesta que podria haver algun departament al qual se li hauria de capar internet. Diu que a moltes empreses ho fan.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fábrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiañez Zapata, Sra. Lara Torres i Lledó, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer i Sr. José Manuel Verde i Tejero, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. Francesc Xavier Marcos i González

13

del grup municipal PSC i del Sr.Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr.Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV del Sr. Salvador Tordera i Pérez Sr.Celestino Lillo i Luna i Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

6.- Extinció del Patronat de Turisme.

Identificació de l'expedient

Expedient número Org.1577/2012 relatiu a l extinció del Patronat de Turisme.

Fets

1.-El Ple de l Ajuntament en sessió de 26 de febrer de 1982 va acordar la creació del Patronat Municipal de Turisme.

2.- La Llei 57/2003 de 16 de setembre, de mesures per la modernització del Govern Local va modificar la Llei de Bases de Règim Local introduint una profunda modificació de la regulació dels organisme autònoms locals.

3.- El secretari de la Corporació en data 20 de setembre de 2011 va informar sobre la necessitat d acordar-ne la seva extinció.

4.- El Pla d Ajust aprovat pel Ple de l Ajuntament en data 22 de març de 2012 establia, entre d altres mesures, la dissolució del Patronat de Turisme.

5.- Es considera convenient gestionar directament amb mitjans propis les polítiques turístiques per una major eficàcia i eficiència en la prestació del servei.

6.- El 24 de maig de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret

Article 85 i següents de la Llei 7/1985, de 2 d abril reguladora de les bases de règim local

Article 208 i següents del ROAS aprovat per Decret 179/1995 de 13 de juny.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

Primer.- Extingir el Patronat municipal de Turisme i gestionar el servei amb el personal de l ens que se subrogarà i que s integrarà a la plantilla de personal de l ajuntament.

Segon.- Els bens drets i obligacions s incorporaran al patrimoni de l Ajuntament el qual el succeeix universalment.

14

Tercer.- Procedir a la publicació del present acord al BOP, DOGC , Web municipal i tauler d edictes.

Debat:

Sra.

Fàbrega:

Manifesta que el Patronat de Turisme té gairebé tants anys com els ajuntaments democràtics, data de 1982, i que això ha causat que els Estatuts estiguin obsolets i no s adaptin a la normativa vigent, en concret a la Llei del 2003. Diu que el secretari va emetre fa uns mesos un informe recomanant la seva dissolució, que queda recollida en el Pla d Ajust aprovat pel Plenari en el mes de març passat. Diu que el que fan amb aquest punt és dur a terme una de les mesures d aquest Pla d Ajust.

Des de Turisme han estat analitzant els models de gestió de la promoció turística d altres municipis turístics i el que han constatat és que molt pocs són patronats, que sembla un model d un altre temps, i que els dos models més habituals són la gestió directa de l Ajuntament o la creació d una societat pública. Consideren que no cal la creació d una empresa o de qualsevol altre organisme autònom i que la gestió directa des de l Ajuntament els atorga tot el potencial que necessiten per dur a terme la gestió turística del municipi. Per tot això, proposen la dissolució del Patronat i la inserció de Turisme dins l Àrea de Promoció de la Ciutat, amb coherència també amb l organigrama polític establert. Afegeix que el Patronat té un altre aspecte que cal valorar i és la participació del sector privat i representants dels partits polítics dins la Junta Rectora de l organisme. Diu que ja han manifestat en la reunió de la Junta Rectora del Patronat de la setmana passada que la voluntat i el compromís polític és mantenir la participació del sector privat i de la resta dels partits polítics del consistori en tots els termes que afecten no només la promoció turística sinó el desenvolupament econòmic de la ciutat. Informa que des de Promoció de la Ciutat s està treballant des de fa mesos en la creació d una estructura participativa que doni cabuda a tots els sectors econòmics per definir una estratègia de ciutat per a un llarg o mig termini, i perquè sigui el més eficient possible i abasti el màxim possible en el temps aquest projecte ha de comptar amb tots els membres del consistori i amb la opinió i participació del sector privat, i que per tant el compromís ja l han reiterat en aquest sentit. Explica que la participació s ha començat des de baix per sectors, fent taules de debat, que convocaran a tothom a les taules sectorials dels diferents àmbits econòmics generals, i que a mesura que aquesta estructura vagi creixent i desemboqui en un altre organisme d estratègia de ciutat també ho aniran treballant tots conjuntament.

Sr.

Llambí:

Manifesta que el PP de Blanes votarà en contra de la dissolució del Patronat de Turisme, i que votant en contra no són incoherents amb el que varen votar en el Pla d Ajust, que en el pressupost ja hi ha una partida per seguir fent la feina i que cap dels treballadors de l actual Patronat perd la seva feina. Diu que si el Patronat de Turisme no reuneix les condicions legals per continuar, que es dissolgui i que es faci de manera que pugui complir amb la legalitat però sense deixar-lo inoperatiu. La prova en contra del que diu l equip de govern és que hi ha molts llocs on hi ha

15

Patronats i això es pot comprovar fàcilment buscant-los al Google. Diu a més que en aquest poble i en aquest temps és una eina imprescindible per continuar la labor de promoció del poble. Recorda que a l actual Patronat hi participaven hotelers, càmpings, restaurants, bars, associacions de comerciants, veïns, sindicats i polítics, i que des de l any 1982 anava fent la seva feina, per uns bona i per altres millorable, però que era una eina conjunta de treball i de discussió per al desenvolupament de Blanes. Considera que en aquest moment el Turisme és l eix bàsic de Blanes i que per tant no el podem deixar coix de cap de les maneres i tampoc es pot extingir una cosa sense tenir-ne preparada una altra. Referent a les opcions de les taules sectorials proposades, tenen por que no siguin del tot representatives i fàcilment políticament influenciables, i diu que de moment no hi ha res escrit i que perden un foro important d expressió de tots els sectors en el qual encara participen amb el Patronat actual.

Sr.

Salmerón:

Considera curiós que s utilitzi la paraula demagògia quan el seu partit polític defensa al Ple una cosa amb la qual l equip de govern no hi està d acord. Comenta que el seu company de partit estava defensant una política diferent sobre joventut, i que el primer atac lineal que reben és que són uns demagogs. Li diu a l equip de govern que el país s enfonsa i que està sumit en la misèria, i que el seu grup polític intenta fer coses diferents per no seguir-nos ensorrant. Reitera que quan el seu grup proposa coses diferents se ls acusa de demagogs, i quan ells fan el mateix, i que ho han fet durant molt anys, llavors són els salvadors de la pàtria.

Sobre la participació ciutadana, diu que el millor exemple n era el Patronat de Turisme. Explica que era un ens que rebia una part del pressupost aprovat pel Ple de l Ajuntament i que decidia què es feia amb aquests diners. Diu que hi participaven i aportaven la seva opinió les associacions de veïns, els sindicats, els restauradors i que això era realment una participació ja que es prenien decisions. Reitera que amb la dissolució es perd quota participativa, quota democràtica, ja que

en comptes de prendre decisions el propi organisme, acabarà decidint el regidor o regidora. Diu que porten un any amb taules i més taules, i que això ja ho coneix, i que s acabarà el mandat i tindran moltes taules però pocs coberts. Diu que aquest és un problema molt seriós que no comparteixen, i diu que el Sr. Llambí que formava part del Patronat com a empresari i després com a regidor, sap perfectament que la única diferència que hi havia al Patronat era que es demanava al sector que aportés una quantitat econòmica perquè el Patronat funcionés. Encara que el secretari digui que aquest Patronat no cobreix la legislació vigent, no hi ha motiu per no crear una altre ens que permeti aquesta participació directa als sectors. Proposa fer el que fan a Lloret o el que tenen a altres poblacions, i diu que han entrat a internet i han vist que hi ha molts sistemes i molts tipus. Reitera que per ells el més important és la manca de democràcia que hi haurà en el sector turístic, que és l únic sector que funciona i que ens està tirant en davant. Considera que hem de mimar el sector i és millor fer-ho no des del despatx d una regidora, sinó des d una taula on estiguin tots representats, es a dir la societat blanenca, i on es pugui opinar sobre quin futur de poble volen econòmicament parlant. Per aquest motius diu que votaran en contra de la proposta, i li diu a la regidora Sra. Fàbrega que si la proposta s hagués plantejat d una altra manera, s ho pensarien. Diu que estan molt cansats de taules i posa l exemple del Consell d Esports que fa un any que s hauria

16

d haver reunit i constituït. Posa també l exemple del responsable d esports del PdB de l anterior equip de govern, que va reunir el consell dues vegades, una per constituir-lo i l altre per explicar una milonga , i que no considera que sigui aquesta la participació que volen. Diu que el Patronat de Turisme es reunia perquè tenia la obligació de fer-ho per decidir com distribuir les coses a fer, però ara pel contrari pensa que es reuniran quan la Sra. Regidora els convoqui.

Sra.

Marcó:

Agraeix que se li hagi fet arribar l estat de comptes detallat de les fires de turisme que va demanar a l anterior Ple i en les quals ha participat aquest any l Ajuntament de Blanes. Manifesta que el seu grup CiU, tal com van dictaminar a la comissió informativa, votaran favorablement la proposta.

Consideren que hi havia moments que la gent no estava gaire interessada en el Patronat, i tenint en compte que els Estatuts havien quedat desfasats, que eren de l any 1982 i s havien d adaptar a la legislació vigent, no tenia massa lògica continuar com fins ara. Han tingut en compte que aquesta proposta va lligada al proper punt sobre els llocs de treball del personal del Patronat i que l equip de govern ha manifestat que vol continuar amb el servei d aquests empleats, que passaran del Patronat de Turisme a Promoció de la Ciutat. Diu que com que no afecta a cap treballador, no tenen cap inconvenient en aprovar-ho. Demanen a l equip de govern que agafi el compromís ferm de mantenir reunions amb els grups municipals i del sector per tal de canviar impressions i aportar propostes i la creació d un consell d estratègia de ciutat. Diu que seguiran aquest tema molt de prop ja que tant la part turística com la Ciutat Esportiva són dos temes prioritaris pel seu grup. Per acabar, demana que administrativament siguin àgils a l hora de fer els tràmits pertinents.

Sra.

Fàbrega:

Manifesta que el Patronat de Turisme no és imprescindible per fer una bona política de promoció turística, i que la Junta Rectora del Patronat es va repartir un document en el qual s ha fet un estudi de 19 municipis turístics que diu que d aquest total 2 municipis, comptant Blanes, tenen Patronat, la meitat són societats municipals i l altra meitat té gestió directa a través de l Ajuntament. Contesta al Sr. Salmerón que els ha explicat un compte de fades, i li diu que el Patronat de Turisme mai ha fet el que volia una associació en comptes del que volia o portava a aprovació el regidor de Turisme i que com a molt s ha escoltat al sector privat respecte quines fires calia anar i a quines no. Diu que el govern proposa taules de turisme obertes a tots els sectors i no només amb un representant, es a dir a sectors que a banda del de l allotjament també viuen del turisme, com és el del comerç. Reitera que les taules estan obertes a tots els sectors, a qualsevol que vulgui participar, i diu que ha explicat això a la Junta de Portaveus, a Informatives i a la Junta Rectora, i s ha compromès a fer reunions periòdiques, amb la mateixa periodicitat més o menys, la qual cosa queda recollida a les actes d aquestes reunions. Diu que no ha calgut el Patronat de Turisme per donar recolzament a una iniciativa privada com és el Blanes 12 i a d altres que venen de diferents sectors econòmics. Informa que El suquet de peix que s ha presentat com un fet consumat en la Junta rectora del Patronat de Turisme sense que ningú hagi objectat, és el resultat de tres o quatre reunions amb restauradors, i amb això demostra que hi ha voluntat ferma i

17

participativa. Reitera que no és condició sine qua non tenir consell o altres organismes creats com a garantia de participació, i prova d això és que hi ha consells que estan creats per Ple i que no s han arribat ni a constituir. Afirma que és evident que la voluntat política i el saber parar l orella del polític dicta la participació més que l existència d un òrgan estable, i ella mateix ha dit que per establir el desenvolupament estratègic econòmic de Blanes cal comptar i volen comptar amb tots els agents, perquè a més és un exercici de responsabilitat que ha fet l equip de govern, i que la resta són pel·lícules .

Sr.

Llambí:

Manifesta que entenen perfectament el que diu l equip de govern, però recorda a la Sra. Fàbrega que El suquet de peix ho va fer el Patronat de Turisme de Convergència al mandat anterior i que per aquest motiu no entenen i lamenten la posició de Convergència, ja que mentre estaven al govern tot anava bé, i pel contrari ara ho troben malament i s ha d extingir el Patronat.

Sr.

Salmerón:

Demana que no es confongui la paraula consens, i comenta que ha estat molts anys més al Patronat de Turisme i efectivament hi han debatut molt, i al final han arribat a un consens.

Diu que és molt perillós omplir-se la boca de democràcia i participació per acabar decidint unilateralment. Diu que tant de bo s equivoqui, però veu que hi ha moltes taules i poques reunions participatives. Demana al menys que ells siguin presents a aquestes taules, ja que també tenen coses a dir i de moment no existeixen en

aquestes taules. Diu que a partir d aquest punt ja dintre d un any o dos faran balanç del que els acaba de dir la Sra. Regidora.

Sra.

Marcó:

Contesta que lamentablement els temps que corren ara no són els mateixos de quan es va crear el Patronat ni els dels últims darrers anys. Remarca que es va demanar col·laboració econòmica dels sectors privats i no hi va haver ningú que hi volgués participar-hi i amb els focs menys.

Sra.

Fàbrega:

En referència a la demanda de participació dels partits polítics en concret, contesta que es va comprometre a convocar representants de tots els partits a les taules generals i a informar puntualment a la Junta de Portaveus o en altres convocatòries a tots els partits polítics del que es vagi fent en desenvolupament econòmic, i diu que els fets parlaran.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fábrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiañez Zapata, Sra. Lara Torres i Lledó, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer i Sr. José Manuel Verde i Tejero, Sra.

18

Susana Ramajo i Abalos, Sr. Francesc Xavier Marcos i González del grup municipal PSC i del Sr.Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU i amb el vot en contra del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr.Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

7.- Modificació de la relació de llocs de treball i plantilla del personal de l Ajuntament.

Fets

En aquesta mateixa sessió plenària de 31 de maig de 2012, es proposa la dissolució del Patronat de Turisme.

La plantilla del Patronat de Turisme es compon actualment de sis places: dues places vacants de direcció tècnica del mateix (grups professionals A1 i A2), i una d Administratiu (grup C1) i tres d Auxiliar Administratiu/Intèrpret (grup C2), totes elles ocupades per un titular amb vincle/relació de caràcter laboral.

La Relació de Llocs de Treball consta de sis llocs de treball, tal i com es relaciona:

DEPARTAMENT E V LLOC DE TREBALL R GP CD

PATRONAT DE TURISME 1 Directora Tècnic Patronat Turisme L A1 28

PATRONAT DE TURISME 1 Directora Patronat Turisme (a extingir) L A2 26

PATRONAT DE TURISME 1 Administratiu

L C1 18

PATRONAT DE TURISME 1 Auxiliar Administratiu

/ Interpret L C2 13

PATRONAT DE TURISME 1 Auxiliar Administratiu

/ Interpret L C2 13

PATRONAT DE TURISME 1 Auxiliar Administratiu

/ Interpret L C2 13

19

L Ajuntament vol continuar comptant amb els serveis d aquests empleats, mantenint les mateixes funcions, amb dependència orgànica de Promoció de la Ciutat, segons la nova estructura organitzativa aprovada fa uns mesos per decret d alcaldia.

L únic canvi a introduir en el transvasament de les places i llocs de treball, és l extinció de la plaça Director/a Tècnic/a, amb grup professional A1 i complement de destinació 28, deixant per tant l altre plaça tècnica sense la inscripció a extingir .

El 24 de maig de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme va dictaminar favorablement la proposta.

Fonament de dret

Segons l article 44 del R.D.L. 1/1995, de 24 de març, que aprova el Text Refós de l Estatut dels Treballadors, sobre la successió d empresa, a on queda palès que, la nova empresa queda subrogada en els drets laborals i de seguretat social de l anterior amb el personal incorporat, i en general, de totes aquelles obligacions en matèria de protecció social complementària adquirides en l empresa antiga.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

Primer.- Modificar la plantilla del personal al servei de l Ajuntament, en el sentit d incorporar a aquesta totes aquelles places que fins ara constaven com a pròpies del Patronat de turisme, i que s han descrit a l apartat de fets, amb les esmentades excepcions.

Segon.- Modificar la relació de llocs de treball de la corporació, en el sentit d incorporar tots els llocs de treball existents al Patronat de Turisme, a Promoció de la Ciutat de l Ajuntament, amb les esmentades excepcions, quedant de la següent manera a tots els efectes:

P DE PARTAM ENT E V LLOC DE TRE BALL R GP CD

F.P.G.

JORNADA ORDINÀRIA

ANUAL

HORES DEDIC

COM PLEMENT DEDICACIÓ

COM PL EMENT VALORACIÓ

SERV . ORD.

FES TIUS CAP SETM ANA

(PREU/HORA)

PREU HORA NO CT URNITAT

1 PROMOCIO DE LA CIUTA T 1 Tècnic de Turism e L A2 26 16.011,38 1.498 0,00 3366,7200 2,151 PROMOCIO DE LA CIUTA T 1 Adm inistrati u L C1 18 7.540,26 1.498 35,0 965,28 1992,9000 2,151 PROMOCIO DE LA CIUTA T 1 Auxili ar Adm inistrati u / I nterpretL C2 13 6.678,98 1.498 0,00 1645,2800 5,7 2,151 PROMOCIO DE LA CIUTA T 1 Auxili ar Adm inistrati u / I nterpretL C2 13 6.678,98 1.498 0,00 1645,2800 5,7 2,151 PROMOCIO DE LA CIUTA T 1 Auxili ar Adm inistrati u / I nterpretL C2 13 6.678,98 0,00 1645,2800 5,7 2,15

5 4 1

COMPLEMENT

ESPECÍFIC

Tercer.- Adscriure a l Ajuntament a tot aquell personal que presta actualment serveis al Patronat de Turisme, amb efectes del dia 01 de juny de 2012, mantenint tots els drets i obligacions adquirits en el citat Patronat.

Quart.- Donar trasllat a les persones interessades, Junta de personal i Comitè

20

d'empresa.

Debat:

Sra.

Fàbrega:

Manifesta que aquest punt és una conseqüència directa del punt anterior, i que en virtut de l extinció del Patronat de Turisme, el que correspon és incorporar el personal del Patronat a l Ajuntament de Blanes i proposar la modificació de la relació de llocs de treball i plantilla de personal de l Ajuntament per incorporar aquestes persones. Informa que el Patronat de Turisme té en aquests moments quatre persones en plantilla i hi havia sis llocs de treball, dos dels quals vacants, corresponents a la direcció tècnica del Patronat. Diu que el personal del Patronat està en el conveni de l Ajuntament amb les mateixes condicions laborals que les del personal de l Ajuntament, i que aquesta adscripció no els hi representa cap canvi d aquestes condicions. En canvi, diu que s elimina un dels dos llocs de direcció tècnica del Patronat, que evidentment sobrava, i que es deixa una vacant que es pugui cobrir en el futur, que l han adaptada, al quedar inclòs tot Turisme dins Promoció de la Ciutat, amb el nom de tècnic de Turisme.

Sr.

Llambí:

Manifesta que per ser coherents amb el punt anterior, hi votaran en contra, ja que no

hi creuen en l extinció del Patronat.

Contesta a la Sra. Marcó que la posició dintre del Patronat és la pròpia de cada grup i clarament criticable, però mai censurable.

Alcalde:

Contesta al Sr. Llambí que el patronat ja està dissolt i que ara tenen unes persones que estan en el limbo i que ràpidament se ls ha fer el seu lloc de treball.

Sr.

Salmerón:

Manifesta que votaran a favor perquè efectivament ja hi ha prou gent aturada i han de vetllar pels treballadors i treballadores de la casa, i la solució d incorporar-los en la plantilla de l Ajuntament és la millor. Diu que votaran a favor perquè l home de confiança queda al marge, se l queda l equip de govern, i que quan canviï aquest govern ja es veurà què passa amb aquest càrrec.

Explica que a Blanes tenien 2 patronats i que ara ja no tenen cap dels dos, ni el Patronat d Esports ni el de Turisme. Diu que quan es va decidir dissoldre el Patronat d Esports ell no era regidor però va participar en les discussions, i que el seu company va fer la mateixa defensa. Ell mateix va dir a la gent d Esports que perdrien la possibilitat de decidir la política esportiva del poble ja que passarien a dependre d un regidor més o menys partidari de la participació. Assenyala que efectivament la gent d Esports fa 5 anys que no participa de la política en quan a un foro de discussió i de decisió en temes de pressupost, ja que ha desaparegut. Diu que el Patronat d Esports va passar a ser Regidoria d Esports, que va desaparèixer la

21

participació ciutadana d aquesta àrea, i que mostra d això és que els últims 4 anys el consell d esports s ha reunit 2 vegades i aquest any amb aquesta legislatura encara no s ha constituït. Fa referència a les paraules de la Sra. Fàbrega demanant confiança perquè ella ho farà millor i pensarà en la democràcia absoluta i participativa, i li contesta que si com a responsable ja hagués constituït el consell d esports la creuria i que pel contrari hi té els seus dubtes.

Diu que la gent d hostaleria, de restauració, de les agències de viatges, dels sindicats, es a dir tota aquesta gent que formava el Patronat de Turisme ha de seguir dient la seva, i li recorda a la Sra. Fàbrega que en la seva intervenció no ha anomenat els sindicats. Li diu que té dubtes sobre la capacitat de la regidora per arribar a consens amb la resta de la gent, i li remarca que per governar de vegades s ha d escoltar la gent, tot i que pugui emprenyar, i que això és el que significa la democràcia participativa.

Sr.

Torrecillas:

Manifesta que aquest punt per coherència amb la extinció del Patronat només es pot aprovar, ja que si no es fa deixarien al carrer a cinc persones. Pregunta si hi ha el compromís de l equip de govern de mantenir vacant la plaça de tècnic mentre que hi hagi el càrrec de confiança.

Sra.

Fàbrega:

Contesta que efectivament el càrrec de confiança, que és una persona qualificada i amb l experiència necessària per fer de tècnic assessor en turisme, està ocupant aquest càrrec perquè en aquests moments no tenen cap manera de cobrir una vacant de tècnic de turisme, i està com a càrrec eventual en aquests moments. Explica que han anul·lat una de les dues places i han deixat l altra perquè hi ha una voluntat de tenir una estructura estable dins de Promoció de la Ciutat; diu que a aquest departament hi ha la cap de secció i diferents tècnics que s ocupen de formació d empresa i de comerç, i el tècnic de turisme que queda vacant per cobrir-lo quan sigui possible amb un o amb l altre dins de Promoció de la Ciutat.

Alcalde:

Manifesta que no es poden fer convocatòries d oposicions pel decret llei de l estat del 30 de desembre, que es pot fer promoció interna anul·lant les places precedents, i que esperen que això canviï algun dia.

Sr.

Llambí:

Diu que rectificar és de savis i que votaran a favor perquè no volen de cap manera perjudicar els treballadors però en el fondo el que han dit dit està.

Sr.

Salmerón:

Felicita al Sr. Llambí per la rectificació, perquè considera que és important que aquest punt s aprovi per unanimitat.

22

Sr.

Torrecillas:

Agraeix al Sr. Llambí per la reconsideració, ja que de vegades costa rectificar i

fer-ho, com ho ha dit abans, és de savis.

Sra.

Fàbrega:

Agraeix el suport de tots els grups a aquest punt.

Alcalde:

Diu que no cal votació i que s aprova per unanimitat, i ho agraeix a tots.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fábrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiañez Zapata, Sra. Lara Torres i Lledó, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer i Sr. José Manuel Verde i Tejero, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. Francesc Xavier Marcos i González del grup municipal PSC i del Sr.Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr.Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV del Sr. Salvador Tordera i Perez, Sr. Celestino Lillo i Luna i Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

8.- Aprovar l'expedient de contractació i els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques per a la licitació del servei de neteja de dependències municipals.

Identificació de l'expedient

Expedient de Contractació núm. 320/2012 relatiu a la licitació per a l'adjudicació del contracte del servei de neteja de dependències municipals.

Fets

1. El dia 30 de juny de 2012 finalitzarà el contracte subscrit amb l'empresa ISS FACILITY SERVICES SA per a la prestació del servei de neteja de diferents dependències municipals, essent possible una pròrroga de dos mesos.

2. El servei de Contractació ha elaborat un nou plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques per a l'adjudicació del contracte esmentat, mitjançant procediment obert.

3.- El 24 de maig de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret

23

1. L'article 53.1.o del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix les atribucions de l'alcalde en matèria de contractació. Així mateix els articles 273 a 281 del mateix text legal regulen la contractació dels ens locals.

2. Els articles 157 a 161 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic regula l'adjudicació dels contractes mitjançant procediment obert.

3. L'article 112 del mateix text legal regula la tramitació urgent de l'expedient.

4. La disposició addicional segona del mencionat text refós estableix les normes específiques de contractació a les entitats locals.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

Primer. Declarar la tramitació urgent de l'expedient, de conformitat amb l'article 112 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.

Segon. Aprovar l'expedient per a la contractació del servei de neteja de dependències municipals, i iniciar el procediment d'adjudicació del contracte.

Tercer. Aprovar els plecs de clàusules administratives i particulars que han de regir la licitació per a l'adjudicació del servei de neteja de les dependències municipals, mitjançant procediment obert (amb núm. de referència 2012000097).

Quart. Convocar concurrència d'ofertes mitjançant anunci inserit al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i al Perfil del contractant de l'Ajuntament de Blanes. El termini de presentació de proposicions serà de 40 dies naturals a partir de la data de tramesa de l'anunci al Diari Oficial de la Unió Europea.

Cinquè.- Facultar l alcalde per a l adjudicació del contracte.

Debat:

Sra.

Torres:

Manifesta que aquest punt es porta a aprovació perquè el plec que hi ha en l actualitat finalitza el proper 30 de juny, i que per donar una mica d estabilitat proposen un plec per 4 anys més dos anys, la qual cosa implica passar-lo pel plenari.

Explica que el plec té dues modificacions substancials respecte a l anterior; la primera és que l anterior plec es basava en hores de treball a diferència de l actual que busca un contracte de resultat i que l objectiu és que les dependències municipals estiguin netes i no tant les hores que s hi dediquen per netejar-ho.

24

Afegeix que aquest plec inclou una disminució de freqüències de diferents espais tenint present les seves necessitats, i que per tant es manté la freqüència de neteja dels lavabos com de les aules dels centres de primària, i es proposa disminuir la freqüència dels despatxos i zones de pas a dos dies o de forma setmanal. Assenyala que el motiu d aquesta modificació és reduir el cost de neteja, que és l altre objectiu del contracte. Explica que en l actualitat el contracte té un cost de 1.129.000 euros a l any per part de l Ajuntament, dels quals pretenen reduir un 25%, que seria l import més òptim per les finances municipals, i que quedaria en 847.000 euros com a punt de partida.

Respecte el plec que han passat hi ha hagut una petita modificació i és que s havien deixat al carrer de la Vela el telecentre i que si li sembla bé a tothom l inclouran en el plec. Pel tema de l acord i a nivell jurídic demana al secretari comentari al que hi ha al respecte.

Sr.

Secretari:

El Sr. Secretari diu que s hi afegiria un 5è punt per facultar a l alcalde per l adjudicació del contracte, atès el temps que transcorrerà entre els plenaris, perquè sigui operatiu amb l entrada en vigor del nou contracte.

Sra.

Torres:

Acaba dient que per l import elevat del contracte, la tramitació serà més lenta que l habitual, ja que s ha de publicar en el DOUE, i només això ja implica 40 dies, i que van una mica justos de temps si volen que el contracte sigui de 4 anys més dos.

Sr.

Lillo:

Segons el sistema que se ls va explicar a la Informativa, creu que hi hauran problemes o al menys tenen aquesta impressió.

Respecte a la finalització del contracte el dia 30 de juny i una possible pròrroga, consideren que s haurà de fer obligatòriament ja que pel contrari no es podrà fer el que proposen en el punt 4, es a dir la convocatòria de concurrència. Diu que igual que a altres punts, han hagut de gestionar-ho a corre-cuita tot i que ja sabien que era un contracte que estava a punt finalitzar.

Manifesta que quan aquesta empresa va començar cap a l any 97 en alguns centres ho va fer amb 4 persones a 4 hores diàries, i que s ha anat rebaixant a 3 senyores a 4 hores. La modificació que es proposa suposarà probablement una reducció de senyores de neteja que hauran d anar a l atur, i per tant demana que es parli amb l empresa de neteja perquè aquestes persones es puguin reubicar. Demana també que se n faci la màxima difusió perquè es presentin més empreses, i que se ls informi al respecte. Diu que tot i que el sistema no els agrada, esperen que el canvi doni resultats i sigui positiu.

Sr.

Ardanuy:

Manifesta que el sector de la neteja és el més feminitzat i que segons la taula de

25

personal contractat directament que treballa a les dependències municipals, el 100% es de dones. Diu que és el sector menys valorat perquè és el que realitzen les dones, que representen el 80% dels contractes a temps parcial i posa l exemple de l Ajuntament de Blanes on hi ha moltes dones que estan treballant a temps parcial. Continua dient que és un sector que està en lluita per aconseguir que la seva professió sigui digna, i que fins i tot no es reconeixen les seves malalties professionals, dolors musculars crònics, deformacions de les mans, etc... per tantes i tantes hores d esforç físic. Afegeix que les persones treballadores del servei de neteja al final de la seva vida laboral tenen un deteriorament físic important i la seva salut es veu ressentida. Diu que és un servei al qual no se li dona importància fins que falta, i que quan es paralitza ens afecta a tothom, i posa l exemple dels hospitals, escoles o fins i tot els espais que utilitza la ciutadania. Afirma que la proposta suposa aproximadament una reducció del 25% del contracte amb rebaixa de les freqüències de pas dels diferents espais, principalment de l ús privatiu pel personal de l Ajuntament i no dels espais que utilitza la ciutadania. Comenta que tenen algunes preocupacions al respecte i es pregunten si s ha fet un càlcul aproximat de les persones que quedaran sense feina, ja que es proposa passar de

les actualment contractades 1757 hores setmanals a unes 1300 hores, que també anirà en detriment de les persones que treballin les 1700 hores cobrant menys. Diu que hi hauran dones que aniran al carrer o que potser es reduirà la jornada laboral a totes per igual, quedant a temps parcial, i que després els acomiadaments evidentment seran més econòmics, i que això està passant. Demanen que es faci un seguiment acurat d aquest procés i que si hi ha d haver algun acomiadament que es procuri la recol·locació de tot el personal que s acomiadi. Demanen també que es mantingui la quantitat d hores establertes fins ara, principalment als centres educatius i espais públics, es a dir els que utilitza la ciutadania. Afirma que les empreses voldran mantenir aquest marge de benefici i això implicarà que les dones hauran de treballar moltes més hores o les mateixes però cobrant menys sou, i que això és el que està proposant l equip de govern, es a dir no hores per espai sinó euros per espai. Manifesta que no volen cap acomiadament i que aquest procés sigui el menys dolorós possible per aquestes persones, tenint en compte que moltes d aquestes dones a data d avui representen l únic ingrés a casa seva.

Sr.

Lozano:

Manifesta que amb motiu de la finalització del contracte que té l Ajuntament amb l empresa privada que fa el servei de neteja, s ha de fer una contracte nou i que quan guanyi el concurs l empresa adjudicatària, es pot intentar entre tots plegats que s acomiadi el menor nombre de treballadors possible, tenint en compte que es tracta d una empresa privada. Remarca que el tant per cent de pressupost que es vol baixar amb aquesta licitació és bastant important i cal que alguna empresa vulgui acceptar aquest import. Diu que la disminució pressupostària és important, però amb matisos, ja que en els centres educatius és important que no hi hagi manca de

neteja i salubritat. Comenta que estan d acord que si les treballadores han de sortir afectades, que sigui el menys possible, i que és un treball que s haurà de fer un cop estigui aprovada la licitació i se sàpiga quina empresa serà adjudicada i si l Ajuntament hi podrà participar.

Considera que la professió és digna com qualsevol, i que les persones que treballen en aquest sector tenen la dignitat professional com qualsevol treballador d altres

26

professions o sectors.

Pregunta perquè ha de ser un contracte de 4 anys més 2, i no de 4 més 1, si és per una qüestió de temps o perquè es baixa molt el pressupost.

Sra.

Torres:

Diu que intentarà contestar seguint un ordre. Li diu al Sr. Lillo que el contracte no s ha fet a corre-cuita, que porten mesos treballant-hi i que s han reunit en diverses ocasions amb tots els caps del departament per parlar sobre el tema; informa que s han inspeccionat els equipaments des del departament de contractació per saber què es podria deixar de netejar a diari i què no, i això implica un cert temps atesa la gran quantitat d equipaments que té l Ajuntament i les característiques del contracte. Pel que fa a la reducció de personal diu que en el contracte no es parla de reducció de personal, però que és evident que pot anar implícit amb la reducció dels costos, i que fins que no es presentin les empreses no poden decidir res ni és una cosa que estigui a les seves mans. Sobre la difusió, li contesta que per les característiques del plec s ha de publicar tant al DOUE, al DOGC i al BOP, que són els canals que permeten que el màxim d empreses es presentin.

Sobre la finalització del contracte el 30 de juny de 2012, diu que el propi contracte preveu la possibilitat de pròrroga de 2 mesos més i que tenint en compte com van de terminis, segurament s haurà de prorrogar fins el 30 d agost, i per tant la nova empresa o la mateixa començaria a treballar a partir de l 1 de setembre.

Contesta a la Sra. Ardanuy que en el contracte es parla més d espais i freqüències, i que no estan quantificant les hores que es dediquen a netejar els espais. Diu que el seguiment acurat es podrà fer un cop s hagin presentat les empreses i sàpiguen quina és l adjudicatària, i pel que fa als espais públics i a les escoles li contesta que han fet aquest èmfasi i que el propi plec ja contempla que les aules, lavabos, es a dir els espais més delicats, es continuïn netejant de la mateixa manera que s estava fent fins ara.

Contesta al Sr. Lozano el mateix sobre els centres educatius que ja han tingut en compte, i que el contracte es fa per quatre anys més dos per donar-li una mica d estabilitat, i que per la seva importància no seria adient canviar-lo cada dos per tres.

Sr.

Lillo:

Reitera el que s ha dit abans i proposa que si només es presentés una empresa, com ja va passar en l anterior contracte, que aquest no sigui vàlid i que sigui una condició que les treballadores siguin absorbides per l empresa adjudicatària, independentment de les retallades que faci.

Sra.

Ardanuy:

Considera que hi haurà un ERE per causes econòmiques, es a dir que hi hauran acomiadaments per causes objectives, i manifesta la seva preocupació per les persones que mantindran la feina, però que hauran de fer els espais per menys

27

euros, ja que el càlcul s ha fet per espai. Diu que cal un temps per fer una bona neteja de l espai, i que espera que facin un seguiment de tota la seva petició i de com serà el procés d acomiadament de l ERE, perquè segur que n hi haurà, i un seguiment de la neteja i del tracte que reben aquestes persones al llarg del temps, ja que no voldria pensar que aquest ajuntament pugui ser col·laboracionista d una

explotació laboral.

Sr.

Lozano:

Consideren que hi han dos factors, per una banda el tema econòmic, i per l altre el tema personal dels treballadors, i diu que han de ser curosos tots plegats, tant a l hora de baixar el pressupost com amb els treballadors perquè siguin afectats el menys possible. Diu que un cop sigui adjudicada l empresa guanyadora, s ha d intentar que sigui el menys problemàtic per la gent que hi treballa, i que els 4 anys més dos és perquè és un pressupost de molts cèntims.

Sra.

Torres:

Contesta al Sr. Lillo que en el cas que es presenti només una empresa no es pot prescindir del procediment, i que la Llei de contractes s ha de complir, i pel que fa a la subrogació del personal a l empresa demana l aclariment del Sr. Secretari.

Sr.

Secretari:

Pel que fa a la publicitat, diu que el plec es penja al perfil del contractant i que qualsevol empresa podrà consultar-lo a partir del dia 1 de juny, i pel que fa a la subrogació confirma que hi haurà una subrogació de tot el personal, i que una altra cosa serà com organitzarà aquest personal la nova empresa.

Sra.

Torres:

Contesta a la Sra. Ardanuy que no cal alarmar abans de tenir la plica sobre la taula i saber com queda, i que faran un seguiment i intentaran que el perjudici sigui el mínim. Diu que l objectiu no és estipular les hores dedicades a la neteja dels espais, sinó reduir-ne les freqüències, es a dir passar de netejar a diari a fer-ho un cop a la setmana, i reitera que no estan estipulant hores.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fábrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiañez Zapata, Sra. Lara Torres i Lledó, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer i Sr. José Manuel Verde i Tejero, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. Francesc Xavier Marcos i González del grup municipal PSC i del Sr.Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní , Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PPi amb el vot en contra del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr.Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV

28

9.- Aprovació definitiva de la Modificació de l Ordenança reguladora del servei de taxi a Blanes.

Fets

1. L Ajuntament en Ple va aprovar inicialment en data de 28 de març de 2012 la modificació de l Ordenança Reguladora del Servei de Taxi.

2. Aquesta Ordenança ha estat sotmesa a les publicacions reglamentàries i a exposició pública a fi de que es puguin formular al·legacions i reclamacions

3. Finalitzat termini d exposició pública s han presentat les següents al·legacions al respecte:

Al·legació presentada per l Associació de Taxis de Blanes, R.E. 4258, de data 6 de març de 2012 per la qual demanen la disminució de les places màximes del vehicles adaptats, atès que aquets vehicles poden realitzar els servei de dos vehicles i poden constituir una competència deslleial .

Al·legació presentada pel Sr. Julio Martín Porras, R.E. 6004, de data 2 d abril de 2012, per la qual demana que les parades d aquets vehicles adaptats siguin a la zona centre, tenint en compte que els serveis de minusvàlids seran els mínims.

4.- El 25 d abril de 2012 el cap d activitats emet informe desfavorable a les al·legacions presentades

5.- El 24 de maig de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret:

El Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d abril, pel qual s aprova el text refós de la Llei municipal i local de Catalunya, estableix que la competència per aprovar ordenances normatives d ocupacions a la via publica i espais públics en general, correspon al Ple de la Corporació.

El Decret 179/1995, de 13 de Juny, Reglament d obres i activitats i serveis dels ens locals.

El Decret 239/1999, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

Primer.- Desestimar les al·legacions presentades

29

Pel que fa a l al·legació presentada per l Associació de Taxis de Blanes, R.E. 4258: Cal assenyalar que des d abans de l any 1982 hi han 31 vehicles que presenten el servei de taxi a la població, com a mínim el poble de Blanes ha duplicat el nombre d habitants atès que durant els caps de setmana i bona part de l any hi ha una població superior als 50.000 habitants, i en el servei de taxi durant aquests anys no s han ampliat el nombre de llicències de Taxi. Aquesta modificació d ordenances no amplia el nombre de parades si no la substitució com a màxim d un 10%,o fracció, dels vehicles que presten actualment el servei en vehicles adaptats

Per evitar la competència deslleial dels vehicles adaptats amb els vehicles de 4 places els adaptats estaran estacionats en parades diferents.

Pel que fa a l al·legació formulada pel Sr. Julio Martín Porras, R.E. 6004, de data 2 d abril de 2012: Els serveis a minusvàlids en proporció són pocs, però aquests transports són la raó de ser dels vehicles adaptats per la qual cosa les seves parades d estacionament hauran d estar a prop de centres assistencials, per tal de complir amb la seva principal funció.

Segon: Aprovar definitivament la modificació de l ordenança reguladors del servei de taxi, segons annex 2012000036.

Tercer: Procedir a la publicació integra reglamentaria de la present Ordenança

Debat:

Alcalde:

Manifesta que ja van fer l aprovació inicial i que aquesta modificació consistia en transformar o iniciar la possibilitat de transformar un màxim d un 10% de les llicències, es a dir 3 llicències de les 31 atorgades, en llicències de taxi per persones amb discapacitat, es a dir taxis que permetin pujar cadires de rodes.

Informa que tots els regidors i regidores ja tenen tota la documentació, i que hi ha hagut 2 al·legacions, una per situar-los en un lloc més cèntric de la població, i l altre en el sentit que aquests taxis no siguin de 9 places sinó més petits. Explica que atès el resultat dels informes tècnics es desestimen les al·legacions, i que per tant l Ordenança s aprova definitivament i s obre la possibilitat de que si algun posseïdor de llicència de taxi vol canviar el seu taxi per ser adaptat ho pugui fer. Diu que s aprova l Ordenança, que es publicarà i que entrarà en vigor amb aquesta modificació.

Sr.

Tordera:

Manifesta que el Partit Popular aprovarà el punt, però diu que la llicència per un vehicle adaptat no hauria de ser acotada a tres places, i que hauria de ser per tothom que vulgui. Manifesta la preocupació del col·lectiu del taxi pel tema de la picaresca que es pugui crear, ja que pot donar-se el cas que un vehicle de més volum i més passatges es faci servir per anar a Barcelona o a l aeroport i no estigui

30

disponible quan el necessiti un minusvàlid. Diu que igualment ho aprovaran, però que agrairia que si els altres taxis poden tenir un volum més gros que aquests es puguin aprovar.

Sr.

Martínez:

Consideren que votar tot el paquet junt no és correcte ja que en el supòsit de que acceptessin alguna de les al·legacions suposaria una modificació de l Ordenança i un canvi de l orientació del vot. Valoren positivament la voluntat de donar servei per part dels taxis a les persones discapacitades i diu que la intenció de la modificació de l Ordenança els sembla correcte, però que s han de tenir en compte les al·legacions i parlar amb els interessats, ja que aquests al·leguen no haver estat

consultats a l hora de fer la modificació de l Ordenança. Diu que han estat parlant molta estona sobre la participació ciutadana, però que en aquest assumpte la participació ciutadana ha estat inexistent. L associació del taxi de Blanes diu que el fet que els taxis adaptats per atendre els minusvàlids o discapacitats siguin de més volum que la resta generarà un avantatge en detriment dels taxis més petits, ja que

els de gran volum podran transportar el doble de passatgers i tindran més possibilitat de negoci. L associació diu que tot i que Blanes ha crescut en els últims anys, el número de llicències no ho ha fet, i que això fa que el negoci vagi minvant, i si a sobre aquests taxis suposen més oferta de places en el mercat, això vol dir que tindran més dificultats per subsistir.

Diu que tota aquesta argumentació encaixa perfectament amb la segona al·legació que fa un taxista individualment, que diu que no vol estar aturat en un punt com pot ser l hospital o l ambulatori, perquè el negoci que hi farà amb els minusvàlids serà mínim, i que prefereix estar en el centre on hi ha més negoci. Considera que la no acceptació de les al·legacions suposarà l aprovació d una Ordenança que generarà un conflicte en el sector del taxi. Manifesta que no es un tema polític ni de ideologia sinó que és un tema de sentit comú, i que en un primer moment la Ordenança li va semblar correcte però que un cop escoltats aquests arguments considera que tenen raó i que hi haurà problemes. Diu que probablement ningú opti per tenir una llicència adaptada per portar quatre persones minusvàlides i no treure n prou profit, però pot haver-hi també algun altre que la tingui i que es desplaci allà on hi hagi el negoci, a on hi ha els turistes, amb el doble de places. Considera que és una Ordenança ben intencionada, però que generarà un conflicte dintre del mon del taxi, i que per tant no hi poden donar el seu suport. Diu que si fos una ordenança que amplia el servei als minusvàlids i que permet que tots els taxis tinguin les mateixes condicions, estarien encantats d aprovar-la. Comenta que a l al·legació dels taxistes diuen que segons la Llei del taxi quan es fa un canvi en les llicències s ha d emetre un informe per l autoritat competent de la Generalitat i l Ajuntament ha de fer un estudi per valorar si la modificació s ha de produir.

Sr.

Lozano:

Diu que ja van comentar anteriorment que hi ha dues associacions de taxi a Blanes, i que si aquest assumpte no es treballava bé podrien haver-hi problemes. Comenta que per una banda una de les associacions els ha explicat el tema, i per l altra una persona a nivell individual, es a dir que l altre associació no els ha demanat res com associació. Diu que hi ha problemes entre aquestes associacions per posar-se

31

d acord i que no hi ha una comunicació entre elles per tirar endavant aquest tema, i que l ajuntament no pot entrar en aquesta disputa. Diu que és important que Blanes tingui un o dos taxis adequats per les persones minusvàlides i que no sap si aquestes associacions han tingut alguna reunió de taxistes, que és prou important així com també el que pugui fer l Ajuntament. Reitera que l Ajuntament no pot entrar en les acusacions i disputes que puguin tenir entre ells. Diu que tal com ha expressat el Sr. Martínez, potser no arreglin tots els problemes, i demanen que se ls informi si hi ha hagut alguna reunió entre les associacions o per part d alguna d elles de manera individual.

Alcalde:

Manifesta que les dues al·legacions són contradictòries, que la voluntat municipal és que millori el servei del taxi i que hi hagi l oportunitat de tenir taxis adaptats per persones amb discapacitat. Remarca que el professional que vol fer aquest pas s ha de comprar un vehicle que costa molts més diners i que és més difícil amortitzar, ja

que el preu que cobrarà per fer el servei serà el mateix que la resta de taxis, pugin 5 o 7 persones. Diu que s han fixat 4 parades, una a cada un dels centres sanitaris, una a cada ambulatori, una a l hospital i una altra que podrien dir d atenció al públic turístic al passeig de la Marina. Manifesta que s ha fet així perquè els dos models de taxi no poden conviure a la mateixa parada, i es podrien trobar que si un minusvàlid demana un taxi adaptat i aquest vehicle està en tercer lloc en l ordre d espera, la persona hauria d esperar a que els taxis no adaptats que hi han davant s ocupessin. Diu que tot això s ha estudiat i que sobre el tema de la picaresca el mateix reglament estableix que els taxis adaptats no podran rebutjar cap tipus de serveis de persones amb discapacitat, i que aquestes persones tindran preferència per davant de les que no ho són. Diu que per una altra banda també es dona al taxista la possibilitat de fer els viatges que corresponguin com a taxi normal o com a taxi adaptat. Li diu al Sr. Martínez que amb el seu discurs volia quedar bé amb tothom i que les dues al·legacions presentades són contradictòries. Explica que en una de les dues es demana que la parada estigui ubicada al mig de la rambla Joaquim Ruyra per tenir més negoci, però que el que han de buscar és l equilibri i l objectiu principal, que és tenir places per a persones amb discapacitat. Diu que això és difícil i que adquirir un taxi d aquestes dimensions té un cost molt més elevat. En relació amb el número de llicències diu que no s amplien perquè si ho fessin seria la ruina, i que si en comptes d haver-n hi 31, com hi ha ara, n hi haguessin 25, probablement seria més negoci, però potser s haurien d acomiadar alguns. Diu que la llicència del taxi en molts casos és la jubilació del taxista quan la traspassa i que hi té tot el seu dret, com qui traspassa un bar, un taller o un negoci que funcioni. Pel que fa a les reunions cedeix la paraula a la regidora Sra. Zamora.

Sra.

Zamora:

Manifesta que han tingut 2 reunions amb les dues associacions del taxi en les quals tothom es va negar a tenir places de pàrquing en les mateixes parades perquè tindrien una competència deslleial. Diu que han tingut reunions amb les dues associacions i amb un candidat particular, que sembla que ara s ha retirat, i que aquest últim volia estar al centre, en un lloc molt proper a la parada de taxis actual. Com que els mateixos del taxi no volien tenir-los al costat, van haver d arbitrar alguna parada en la zona del centre, i el mateix candidat va proposar la ubicació

32

davant de Can Saura a la Rbla. J. Ruyra, que és un zona de càrrega i descàrrega. Diu que finalment es va decidir fixar una parada al passeig de la Marina, que és una zona turística i remarca que també seria convenient en el centres sanitaris. Diu que evidentment l associació del taxi no hi va estar d acord.

Sr.

Martínez:

Manifesta que si no hi ha candidat estan fent una Ordenança per ningú, i que ja que no acaben d estar d acord, el més lògic seria postposar-la i acabar-la d afinar per tenir una ordenança que agradi als taxistes i als grups municipals. Planteja que si els taxis per minusvàlids són de 4 places com els altres evitaran aquest conflicte, i pel que fa als comentaris del Sr. Lozano diu que si ell