Aix í

m a -

teix,

hem pogut constatar la reutilització de di-

CALIDOSCOPI CALDERÍ

Febrer de 2010 nº 6

Full divulgatiu de la història, la cultura i el patrimoni de Calders

RESTAURACIÓ DEL PERGAMÍ QUE DECLARA A EN JOAN CUYÀS FILL HONORÍFIC DE CALDERS

En Joan Cuyàs i Sala va ser un escultor barceloní que va tenir una estreta relació amb Calders ja que el fet d’estar casat amb la calderina Elvira Ponsa li feu passar molts estius al nostre po-ble. Aquest fet, juntament amb el de ser el principal promotor de portar l’aigua potable a les cases de Calders, va fer que tingués una molt estreta i reconeguda relació amb el poble. El seu pro-jecte de portada d’aigües va iniciar-se l’any 1915 i va fer-se rea-litat el setembre de 1917. Aquesta instal·lació bombejava l’aigua des del riu Calders, a l’indret del Molí del Castell, fins al dipòsit d’El Grau, superant un desnivell de més de 200 metres. L’any 1919 l’ajuntament de Calders, presidit per Josep Estrada, va nomenar-lo fill predilecte i per aquest motiu es realitzà un pergamí-diploma d’homenatge i reconeixement. Aquest perga-mí, que fins fa poc es trobava en molt mal estat de conservació, va ser lliurat de nou a l’ajuntament, a finals del 2008, pels ger-mans Maria Rosa i Sergi Almendros i Cuyàs. Per encàrrec de la regidoria de cultura de l’ajuntament, el passat mes de novembre la moianessenca Clara Alibés, restauradora de reconegut prestigi especialitzada en recuperació de paper antic, va procedir a restaurar-lo. Tècnicament el document és una vitel·la en suport pergamí que estava emmarcat amb un marc de fusta i vidre en força mal es-tat. Dins de l’emmarcat van aparèixer fulls de premsa anti-ga, que actuaven com a separació del document i de la fonadura de fusta del marc. El pergamí presentava una brutícia superficial generalit-zada, deformació del suport amb arrugues i humitats, pèr-dua d’adhesió de la capa pintada, petits esquinços i forats del paper, etc. La intervenció que s’hi va fer va consistir en una neteja generalitzada en sec, la consolidació i recuperació de la capa píctòrica original, estabilització higroscòpica, aplanat del suport i, el més interessant, reintegració cromàtica i pictòrica de les àrees més afectades per pèrdua. És a dir, es van tornar a pintar amb els mateixos colors i caracte-rístiques originals de l’època aquelles parts que ja havien perdut el seu traç i color original i que permeten ara tornar a contemplar els paisatges de Calders, el dipòsit del Grau, l’acte d’inauguració del dipòsit l’any 1915, el segell municipal així com tota una acolorida decoració d’inspiració neoclàssica.

Imatge de l’abans i el després del tractament del pergamí.

La millora de les condicions del paper i dels colors es fa evident.

TRANSCRIPCIÓ LITERAL DEL TEXT

Com a penyora de just i etern agraiment per la portada de les aigues i per altres innombrables favors rebuts del noble pro-tector en Joan Cuyàs i Sala, celebrat escultor i daurador de Barcelona premiat amp honorífiques medalles per la Econo-mica d’Amics del País i en les exposicions de Belles Arts de Madrid i Bruselas, etc. el poble de Calders es complau en nomenarlo fill adoptiu i predilecte, com per aclamació i crit unanim així ho declará el dia de la inauguració i benedicció

solemne de les riques aigues. Y en testimoni d’esser així l’ajuntament li ofereix el present titol a Calders el dia (en blanc), de (en blanc) de 1919.

L’alcalde i els regidors,

Detalls del pergamí on s’observa l’escut municipal de l’època (amb la imatge de Sant Vicenç) i el dipòsit d’aigua d’El Grau, inaugurat feia

poc temps.

CALIDOSCOPI CALDERÍ

HOSTALS I HISTÒRIES DEL CAMÍ RAL

El camí ral que de Manresa anava a Vic, en el tram de Calders i Mo-ià, tenia 3 hostals per a allotjar els viatgers i les cavalleries, menjar una mica, descansar, abeurar el bestiar i, si calia, passar-hi la nit. Després de Sant Fruitós, just abans de passar el riu Llobregat i començar la pujada cap a Les Tà-pies i Calders, hi havia l’Hostal del Pont de Cabrianes. Aquest era situat al peu del camí i a tocar de l’antic pont romànic. Com passava en els camins de l’època, aquests eren lloc de sovintejats conflictes i assalts. Així l’any 1609 Esteve Co-romines, de l’hostal del Pont de Cabrianes, fa una denúncia per l’estada que va fer-hi el bandoler Perot Rocaguinarda :

"... denuntie a vostra merce com anit vespre que ere dijous venint jo de assi del mercat de Manresa a ma casa que tinch al cap del pont de Cabrianes ahont tinch hostal, quan fuy arribat en dita ma casa que ere hora de toch de oratio, trobi dins de aquella a Perot Rocha Guinart, ab setze o deset homens que anaven ab ell y di-gueren a ma muller abans que jo vingues que volien sopar y que havien menester una bestia, y axi feren anar a sercar lo bestiar y quant fou vingut prengueren una primada y la mataren, que jo com arribi ja trobi que la cuijan y soparen; y sopat me digueren que comptas lo que havien gastat, y jo li digui que non volia res, y me digui quem dexas de axo, que ell me volia pagar, y axi me dona un doblo que jo li demani per lo que havia gastat, y axi sen devalaren y prengueren pa altra volta y pagaren, y anaren sen..." Ja a Calders hi hagué de sempre L’Hostal de Calders, topònim que es manté encara, i que servia tant per donar allotjament i servei al viatger com als propis habitants del poble. Sortint de Calders, hi hagué l’Hostal de La Grossa. Tal com diu la dita, “De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders,una hora hi és”, aquest estava situat just a mig camí de Calders a Moià. El lloc fou sempre un punt estratègic, tant a l’antiguitat com a l’època moderna en establir-s’hi en el lloc el comandament del baró d’Eroles durant la guerra del francès.

“ Un jorn acudí a l'hostal un fadrí jove i ben plantat que tenia el port d'home ric. La serventa va sentir compassió pel que l'hi havia de passar i va preve-nir-ho del perill que corria. Convingue-ren fugir tots dos sense que els hosta-lers ho advertessin. Van donar compte a la justícia dels crims que es cometi-en a l'hostal. La justícia manà destruir l'hostal, del qual no deixà sinó una pedra: la que forma el megalit, per a senyal. Un cop arribats a Moià, els traginers i viatgers del camí ral s’allotjaven al Po-ble Nou, on fins no fa pas gaires anys hi havia la Fonda Remei, a la cruïlla de les 4 carreteres per anar a Vic, Manresa, L’Estany o Castellterçol.

De l’antiguitat de l’existència d’un hostal en aquest lloc proper a La Grossa i la seva relació amb l’antic megà-lit, el folklorista Joan Amades en va recollir una llegenda: Al lloc on avui s'alça el megàlit hi havia hagut un famós hostal on tenien un llit que per mitjà d'un ressort es plegava i tancava deixant mort i aixafant el pobre que hi dormia. Quan acudia a l'hostal algun viatger que, a judici dels hostalers, portava diners, li donaven po-sada a l'habitació on hi havia el terrible llit. Quan el vianant dormia tocaven el ressort del llit i es plegava. Tira-ven les despulles del viatger dintre el forn de coure el pa i així feien desaparèixer tot rastre del crim.

CALIDOSCOPI CALDERÍ

DELMES, CENSOS I PRIMICIES DEL MONESTIR DE ST. BENET ALS MASOS DE CALDERS

Platja petita i pedregosa situa-da al final d’una llarga badia que es forma entre la Platja d’en Sisí i la Punta d’en Bai-let, a la zona de Portlligat, dins el terme municipal de Cadaqués (Alt Empordà). S’accedeix a aquesta platja a través del carrer de Calders, dins d’una nova zona urbanit-zada amb vistes a la illa de Portlligat.

PLATJA DE CALDERS (Cadaqués)

La petita Platja de Calders, a Portlligat (Cadaqués. Alt Empordà)

El monestir de Sant Benet de Bages va ser durant molts segles, un important centre de poder social i econòmic que abastava fins més enllà de l’actual Catalunya Central. Amb la tesi doctoral del na-varclí Francesc Serra i Sella-rés “Sant Benet de Bages a l’època montserratina (segles XVI-XIX)”, podem conèixer amb precisió quins eren els espais de poder i les zones d’influència d’aquest impor-tant cenobi benedictí al llarg de l’època moderna. Pel que fa al terme actual de Calders, podem saber de masos desapareguts (Salom, Montpedrós, Boxedas, Orti-guer, etc.), propietaris, topò-nims i els productes que es conreaven (civada, forment, ordi, espelta, etc.). Un dels principals impostos que es pagaven a la jurisdicció se-nyorial era el delme, que equi-valia a la desena part de tots els guanys que hom tenia al llarg d’un any, ja siguin perso-nals, comercials, ramaders o agrícoles i tant es podia pagar en moneda com en espècies o meitat i meitat. Un altra im-post era la primícia que repre-sentava la trenta-novena part de les collites (un 2’5 % apro-ximadament). En el cas de Calders, en les primeres relacions de masos

MASOS EN ALOU DE ST. BENET DE BAGES (any 1603) Masos del terme de Viladecavalls Nom del mas Possessor Cens

Montpedrós Antic Rechs Gallart En moneda: 2 lliures Mas Salom Valentí Singla En moneda: 3 sous

En espècies: 1 penca de can-salada, 6 quartans de civada i 6 quartans d’ordi

Mas Solerjover Antoni Soler Jover En moneda: 2 lliures, 16 sous i 6 diners En espècies: 8 quartans de forment i 6 gallines

Mas Boxedas Benet Font Llucià Mas esmentat com a derruït

Mas Estrada Valentí Estrada En moneda: 7 sous Mas Manganell Francesc Manganell En moneda: 12 sous

Es espècies: 4 quarteres de civada, 1 quartera de forment i ½ lliura de cera

Mas Galovart Pere Galovart En moneda: 6 sous En espècies: 6 gallines, 2 quarteres d’ordi, 1 quartera de civada i 1 quartera d’espelta.

Mas Angla Valentí Angla En moneda: 7 sous En espècies: 1 quartera de civada i 2 gallines.

Masos del terme de Calders Mas Guàrdia Francesc Guàrdia En moneda: 5 sous i 8 diners Mas Ortiguer Francesc Guàrdia Mas esmentat com a derruït

Mas Alsina Joan Bosch En moneda: 5 sous i 6 diners En espècies: 1 quartera de civada i 1 gallina

Mas Sala Narcís Pahissa En espècies: 1 quartera de forment i 1 quartera d’espelta

D’ARREU DEL MÓN

adscrits a la jurisdicció de Sant Benet, durant els segles XII i XIII, ja surten esmentats establiments de pagesos als masos Golovart, Estrada, Soler i Angla.

Al segle XVII hi ha una relació de masos vinculats a St. Benet que ens aporta informació sobre els topò-nims, possessors (que no propieta-ris) i productes per a pagar el cens.

CALIDOSCOPI CALDERÍ

Dues imatges de l’antic Mas La Guàrdia. A l’esquerra, als anys 1950, abans de fer-se la urbanització. A continuació el mas ja reconvertit en restaurant, just en iniciar-se la urbanització dels carrers. Es manté l’estructura original de la casa però ja s’ha reformat i ampliat la planta baixa.

AVUIAVUIAVUIAVUI

La fesomia del la casa original es manté darrera de la última ampliació que va consistir en edificar el terrat superior de la planta baixa. D’aquesta mane-ra, dins d’aquest nou menjador es pot observar encara el portal original de l’antic Mas La Guàr-dia i fer-nos una clara idea de l’evolució arquitectònica i el desnivell original entre plantes d’aquest antic mas, documentat des del segle XIII A l’esquerra hi ha l’espectacular alzina pro-tegida de La Guàrdia.

LA COLÒNIA BELLVEÍ Situada a tocar la casa del ma-teix nom, aquesta petita colònia industrial va fundar-se l'any 1890 per iniciativa de Miquel Vila, de Bellveí, casat amb Anna Solervi-cens, de Navarcles. L'any 1919 es traspassava la propietat de la fàbrica a la socie-tat "Centelles, Codó i Cia.", en la qual hi participava l'empresari Joan Jorba, de la Colònia Jorba. Al costat de les petites naus de la fàbrica, una de telers i una de tint, si va intentar bastir una peti-ta colònia obrera composta d'ha-bitatges per a les famílies dels treballadors, botiga i altres ser-veis, que no va reeixir. L'any 1933 es va dissoldre la societat i el 1935 es va traslladar la maquinària a la fàbrica de Cal-ders (inaugurada el 1925).

AHIR…..AHIR…..AHIR…..AHIR…..