Aix í

ma-

teix,

hem pogut constatar la reutilització de di-

CALIDOSCOPI CALDERÍ

Agost de 2009 nº 5

Full divulgatiu de la història, la cultura i el patrimoni de Calders

ALGUNS FETS DE LA GUERRA DEL FRANCÈS

Durant l’anomenada Guerra del Francès (1808-1814), Calders i bona part del Moianès van patir serioses sotragades a l’estar situats en el límit dels territoris controlats més regularment pels francesos i els que no. Aquests, tot i el paper important dels sometents, eren controlats especial-ment pels terços de miquelets voluntaris. Els miquelets que lluitaren en aquesta guerra foren considerats infanteria de línia. Actuaren sempre incorporats a l’exèrcit regular denomi-nat “Ejercito de la Derecha”. De totes les entrades i vingudes a Calders, tant de francesos com de reialistes espanyols, en Josep Soler en fa un bona explicació en el llibre “Calders. Un municipi entre el pla de Bages i el Moianès” (Calders, 1996). Ara, però, a partir d’una documentació guarda-da a Cal Serra i facilitada per en Jaume Serra, podem conèixer nous de-talls d’un d’aquests múltiples incidents d’aquell trasbalsat període Per entendre el document, cal situar-se just en el moment en que passen els fets. Durant l’any 1809, els miquelets estaven desplegats en la línia aproximada que anava d’El Bruc a Moià passant per Vacarisses, , Caldes, Sant Llorenç i Calders. D’entre els molts enfrontaments, cal es-mentar el que va tenir lloc el 10 d’abril de 1809 prop del Coll de Poses, quant més de 300 homes establerts a Moià i Calders, comandats per Pere Plans i Sebastià Pellicer, van barrar el pas dels francesos que pretenien arribar a Vic. Com a conseqüència aquests van canviar la seva direcció envaint per primera vegada Moià el 16 d’abril, tot i que el dia 14 el Baró d’Eroles, des del quarter general de l’Hostal de la Grossa ja informava de la caiguda imminent de Moià i l’esfondrament dels seus efectius. En aquests dies d’abril els francesos van saquejar, robar, violar, assassinar, cremar i destruir tant a persones com a masoveries, edificis i esglésies.

A resultes d’aquests fets, la línia defensiva dels miquelets cata-lans es va esfondrar per complet “...se asiste a una rápida disgregación de las fuerzas de migueletes. En mayo han desertado la mayoria de sus efectivos, con su propio armamento, y se han dispersado casi del todo, no habiendo quedado sino unos pocos que se pasean libremente con sus armas por varios pueblos y

causando muy mal ejemplo en su tránsito" En aquesta situació de desbandada i de deserció massiva dels

miquelets, cal entendre els fets que van passar a Calders per efectius del Terç de Miquelets de la Cerdanya, que havia estat bastit per gent del cor-regiment de Puigcerdà i era comandat per Francesc Gener Pons.

Efectivament, en el document en qüestió, l’alcalde de l’època, Jo-an Serra, escriu i informa a les autoritats d’uns fets que van tenir lloc. Pel que sembla, algun d’aquells miquelets que esmentàvem hauria comès algun acte delictiu, o possiblement hauria desertat, i va fer que els seus superiors demanessin a l’alcalde de Calders que el tanqués provisional-ment a la presó. Aquest així ho va fer, però es va trobar amb una greu reacció protagonitzada pels companys del miquelet empresonat que, per l’actuació feta, fa pensar que molt probablement també formessin part del nombrós gruix de desertors. L’escrit, transcrit literalment, en un intent gens reeixit d’escriure en castellà al desconèixer qui rebria l’escrit a la co-mandància de Manresa, diu així: Parte en que doy yo, Don Juan Serra, Bayle por el Rey, del lugar de Calders a vuestra Excelencia General del Partido. Abiendo soseido unos actos tan fuera de mida y un desorden tan abominable en el dia de oy, al aber puesto en la carsel a un migelete de la 6ª Cia. del Tersio de Ser-danya, por orden de su comandante, por el motivo qe no me es estado posible aberlo podido aberiguar. Solo puedo declarar a Vª Cª qe a sosedio qe al cabo de unas oras qe me abian pedido las llabes de la carsel sucedió qe una grande parti-da de migeletes de la 6ª Cia,. según noticias qe me an dado, son los qe an pasado a romper un gran lingote en la puerta de la carsel asta que an roto la puerta de un modo qe an etxo salir al preso de la carsel.

en an destrosado a tiros un arxiu a donde tenemos los papeles de todos los escritos del pueblo, lo qe no se si a perdido algun papel. Ademas se an llebado dos cargas de aguardiente. De lo cual le doy parte a cuyo fin de que obre segun le aparesca.

Aquests fets passen el dia 14 d’abril de 1809, 4 dies després de la batalla del Coll de Poses i 4 dies abans que el comandament militar de Manresa respongui a Joan Serra, aquesta ve-gada en un acceptable català, en uns termes molt superficials i simples, sense cap compromís ni determina-ció, potser conscient que altres pro-blemes de major importància, segons ell, deuria tenir que haver de preocu-par-se. La resposta diu: “Molt Sr. Meu. En vista de la afavorida de vostè, dire al Sr. Capita de la 6 Cª del Tercio de Serda-nya que ell donga part de lo que ha succa-hit; pues am qui tenen lo agravi es princi-palment a ell, y en lo demes de tornarli la clau de la preso vosté dira (…). Manresa 18 abril de 1809. Ignasi Soler”

Com va acabar tot plegat, no hem pogut pas averiguar-ho, però com la majoria de vegades, segurament el poble de Calders deuria haver de re-fer, pel seu compte, els desperfectes causats.

El document conservat a Cal Serra

CALIDOSCOPI CALDERÍ

ARA FA 100 ANYS….

ES CONSTITUEIX I FORMA UN NOU AJUNTAMENT PER AL PERÍODE 1909-1911

El dia 1 de juliol de 1909, a les 7 del matí, es va procedir a constituir el nou ajuntament de Calders que hauria de governar els destins del poble per al proper bienni 1909-1911. Segons la legislació vigent solament podien optar a tenir un càrrec de regi-dor i/o alcalde als ajuntaments d’aquella època, els que reunissin totes les condicions de ser home, cap de casa, propietari i amb solvència econòmica. D’entre l’ajuntament vigent, format per 9 regidors, havien de plegar-ne 5 i entrar-ne 5 de nous. És a dir, no canviaven els membres de l’ajuntament en la seva totalitat. “El presidente sali-ente declaró a los nuevos concejales posesionados de sus car-gos, abandonando immediatamente la presidencia y haciéndolo de sus puestos en los escaños de la corporación todos aquellos concejales a quines corresponde cesar, después de haber hecho entrega de sus insígnias, despidiéndose de los que entran a re-emplazarles y dándose con ello finiquitada esta primera sesión...” Els 5 consellers que van cessar van ser: Narcís de Pla-nell, Joan Cortina, Josep Tarrés, Joan Bosch i Joan Casarramo-na. Els 5 nous consellers entrants, que els van substituir, van ser: Josep Gamisans, Miquel Bosch, Joan Planas, Andreu Torras i Josep Puigmartí. A continuació, reunits tots els 9 regidors de l’ajuntament, aquests van escollir, per votació secreta, el nou alcalde-president i, un per un, tots els càrrecs del consistori, que va quedar format de la següent manera: Alcalde: Ildefons Grau Vila; 1r tinent d’alcalde: Mansueto Morató; 2n tinent d’alcalde: Josep Gami-sans; Síndic: Miquel Bosch; Síndic suplent: Josep Puigmartí; Consellers: Joan Planas, Andreu Tarrés, Joan Casas i Josep Sallas.

EL MUNICIPI DE CALDERS L’ANY 1890 L’any 1890 es redacta el projecte de carretera de “Sabadell a Prats de Llusanés por San Lorenzo Savall y Calders”. Aquest projecte, que serà el que efectivament veurà la llum anys més tard, va ser redactat per l’enginyer Luis Ferrater i, a la vegada que configurava tota la planimetria i descripció tècnica, feia, també, una descripció social i econòmica dels municipis per on passava, fet que permet fer-se una idea de la realitat de Calders a la última dècada del segle XIX. Literalment, per al nostre municipi diu així : “...El municipio que abarca estos dos pueblos pertenece al partido judicial de Manresa y comprende 130 casas en Calders, 150 en Monistrol y unas 43 en el campo. La población de Calders es de 1050 habitantes i la de Monistrol de 950, a todos los cuales hay que agregar otros 100 habitantes que se albergan en la colonia industrial del Sr. Burés (Es tracta de la Colònia Galobard,que fins el 1927 pertanyia a Calders. L’altra colònia, la Jorba, no es va començar a crear fins el 1892). Esta en la barriada llamada Viladecavalls y disfruta de los beneficios de la Ley Colonial; se dedica a la fabricación de hilados y tejidos ocupando un personal de 400 operarios. Además de esta se cuentan otras dos fábricas de tejidos e hila- dos mecánicos; la de Vellvehí que proporciona trabajo a 100 operarios y la de Serra (és el Molí d’en Serra, a partir del 1927 dins el terme de Navarcles) que emplea a unos 40. En el caso del pueblo de Monistrol se encuentran otras dos fábricas de tejidos a mano que ocu- pan juntas 150 operarios y en el de Calders otra de la misma clase que ocupa otros 25. Además cada uno de los dos pueblos cuenta con una fàbrica de aguardiente y existen en el primero cuatro molinos harineros y tres en el segundo. La exportación de vino en Calders se calcula en unos 8.500 hectolitros al año y en Monistrol en unos 6.000: total 14.500 hecto litros anuales....”

L’AJUNTAMENT ASSISTEIX A L’HOMENATGE A ÀNGEL GUIMERÀ

El 13 de juny de 1909, l’ajuntament de Calders acor-da adherir-se als actes d’homenatge i que el seu al-calde, Ildefons Grau Vila, as-sisteixi als “festejos que se celebrarán el próximo domin-go en la ciudad de Manresa”, en honor de l’eminent Àngel Guimerà. Un d’aquests actes va ser el de donar nom a un dels nous carrers de Manresa que, encara ara, va de la Mu-ralla del Carme al Passeig de Pere III.

PROTESTA PELS FETS DE LA SETMANA TRÀGICA

L’ajuntament, en el Ple del dia 1 d’agost, va fer constar per unanimitat de tots els regi-dors “la mas enérgica protes-ta contra los vandálicos suce-sos llevados a cabo en la ciu-dad de Barcelona y otras po-blaciones de Cataluña por una turba de malhechores, enemigos de la religión, de la paz y de la sociedad durante los dias 26 al 30 de julio últi-mo.”

CALIDOSCOPI CALDERÍ

D’ARREU DEL MÓN

Fons Municipal L'arxiu conserva tot el fons docu-mental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins a l’actualitat, així com la del Jutjat de Pau, la del Sindicat Agrari i una important col·lecció de per-gamins, (ss. XI a XVIII), entre altres. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Calders ocupa més de 75 metres lineals del primer pis de l’edifici municipal. La documentació, a disposició pública prèvia sol·licitud, està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració general 1.1 Terme Municipal (1872/...) 1.2 Òrgans de Govern (1807/...) 1.3 Alcaldia (1820/...) 1.4 Secretaria (1880/...) 1.5 Serveis jurídics (1878/...) 1.6 Personal (1887/...) 1.7 Correspondència (1851/...) 1.8 Mitjans comunicació (1981/...) 2. Hisenda 2.1 Patrimoni (1824/...) 2.2 Intervenció (1822/...) 2.3 Tresoreria (1852/...) 2.4 Fiscalitat (1823/...) 2.5 Pòsit (1957/1985) 2.6 Comissions (1879/1945) 3. Proveïments 3.1 Aigües i fonts (1878/...) 3.2 Escorxador (1924/1927)

L’ARXIU MUNICIPAL DE CALDERS

10.4 Parlament Cat. (1932/...) 10.5 Generals (1872/...)

Municipi del Conflent (1626 m. d’altitud), a la zona de les Garrot-xes de Conflent, en contacte amb el Capcir. És el municipi autò-nom, amb alcalde propi, més petit i amb menys població de tots els Països Catalans, amb una població censada de 6 habi-tants. Limita amb els municipis de Ralleu i Aiguatèbia, al Con-flent, i amb els de Llaguna i Ma-tamala, al Capcir. Tal i com es-menta el filòleg Josep Ruaix: “La documentació catalana fa palès que Calders, amb la variant Cau-ders, era normal a l’Edat Mitjana. La forma moderna Caudiers, sembla tenir ús general en el segle XVII. Observem que Caudi-ers amb diftong ié era solució occitana i la seva aparició en el poble conflentí no sorprèn perquè la localitat en qüestió és molt a la vora del Capcir, zona amb trets fonètics occitanitzants”. De fet, però, a CaudIers semblen haver

coexistit des d’un principi Calders, Cauders i Caudiers amb la imposi-ció d’aquesta darrera a la llarga. El lloc de Cauders (citat com a honor de Calders el 1130) és forti-ficat el 1217 (La força de Calders) i

abandonat i repoblat diferents vegades. Ja al segle XIX va afrancesar la seva grafia per la de Caudiès-du-Conflent. Conserva l’antiga església de Sant Martí i vestigis del castell

CALDERS DE CONFLENT

6.3 Edificis municipals (1930/...) 6.4 Obres particulars (1890/...) 6.5 Llicències activitat (1961/...) 7. Seguretat pública 7.1 Cossos seguretat (1875/...) 7.2 Passaports. (1826/1959) 7.3 Armes. (1820/1860) 7.4 Guardes jurats (1876/1935) 7.5 Protecció civil. (1945/1981) 7.6 Bombers (1958/1995) 7.7 Junta Municipal (1944) 8. Serveis militars 8.1 Allotjaments (1828/1875) 8.2 Quintes i lleves (1821/1994) 8.3 Requisa militar (1925/1986) 9. Població 9.1 Censos (1834/1991) 9.2 Padró habitants. (1825/...) 10. Eleccions 10.1 Municipals (1873/...) 10.2 Jutjat de Pau (1932/...) 10.3 Diputats província (1877/1974)

3.3 Delegació (1940/...) 3.4 Transport (1959/...) 4. Assistència Social 4.1 Orfes (1937/1946) 4.2 Ajuts (1948/...) 4.3 Junta (1911/1940) 5. Sanitat 5.1 Sanitat (1924/...) 5.2 Veterinàri (1899/...) 5.3 Residus (1889/...) 5.4 Junta (1902/...) 6. Obres i urbanisme 6.1 Planejamen (1966/...) 6.2 Infrastruct. (1878/...)

10.6 Europees (1987/...) 10.7 Referèndums (1931/...) 10.8 Altres eleccions (1929/1994) 10.9 Cens electoral (1871/...) 11. Ensenyament 11.1 Enseny. primari (1879/1997) 11.2 Juntes (1881/1948) 12. Cultura 12.1 Festa major (1948/1990) 12.2 Activitats (1987/1995) 12.3 Entitats (1987/...) 12.4 Esports (1954/...) 13. Agricultura i medi ambient 13.1 Censos agríc. (1889/1964) 13.2 Plagues. Caça (1902/1988) 13.3 Foment forestal (1889/1983) 13.4 Medi ambient (1985/...) 13.5 Juntes (1939/1972) 14. Col·leccions factícies 14.1 Pergamins (1016/1701)

CALIDOSCOPI CALDERÍ

AHIR…..AHIR…..AHIR…..AHIR….. En aquesta imatge de la part alta de Carrer Amunt (actual carrer Moià), podem veure encara el carrer de terra amb les cases, entre altres, a l’esquerra, de cal Campà, cal Xisquet, cal Ca-tarí, cal Simon, cal Barrina, cal Melcior i cal Serramelera (Cal Pere Mora). A la dreta hi ha cal Vilaterçana i cal Vilanet.

AVUI…..AVUI…..AVUI…..AVUI…..

La fesomia del traçat del carrer no ha variat gaire. Es pot dife-renciar que el carrer està asfal-tat i amb voreres i s’hi ha cons-truït noves cases a la banda dreta, mantenint-se el retran-queig de Cal Vilanet i s’han va-riat les formes d’alguns portals.. Es bó d’observar entre una i altra imatge l’evolució dels gus-tos i les modes d’època. D’unes cases originalment fetes en pe-dra es va passar a arrebossar-les i enblanquinar-les per, des de fa un cert temps, tornar a recuperar la pedra original.

LA ROTONDA Abans de construir-se l’actual rotonda, l’any 2002, a la cruïlla de les carreteres d’Artés i Mo-nistrol amb la de Manresa a Vic, just davant l’entrada princi-pal de la fàbrica Jorba, l’aspecte d’aquesta conflictiva cruïlla era força diferent al d’ara. En aquest quadre a l’oli d ’Ernest Descals Munt , (Castellbell, 1930) podem veure a l’esquerra l’antiga i ja desapa-reguda “casilla” dels peons ca-miners, els plataners de la car-retera i la imatge de “Cal Pe-pas”, amb els antics cartells indicadors.