aigua
TRANSCRIPT
CURS TEORICOPRÀCTIC D’ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS
DE GEOGRAFIA2003-2004
AIGUA, SOLS I VEGETACIÓ A ESPANYA
L’AIGUA
DRA. FRANCESCA SEGURA BELTRAN DPT. DE GEOGRAFIA
RELACIONS AIGUA-HOME
PO LÍTIQ U ES D IVE R SES C O N F E D E R A C IO N SH ID R O G R À F IQ U E S
C O N Q U E SH ID R O G R À F IQ U E S
R EC U R S
IN U N D AC IO N S SE Q U ER E S
R IS C
H O M E
AIG U A E N LA N ATU R A
RECURSOS HÍDRICS: DEFINICIONS
S ó n e ls q u e se g en eren a l'in te rio r d 'u n te rrito ri
INTERNS
S ó n e ls q u e se g en eren fó ra d 'u n te rrito ri o q u e van a p ara r a u n a ltre te rrito ri
EXTERNS
S ó n aq u e lla p art d e ls recu rsos su p erfic ia ls i su b te rran is q u e se ren oven cad a an y d ep en en t d e la p lu ja
RENOVABLES
S ó n aq u e lls q u e p o t d isp osar u n p a ís en u n m om en t d e te rm in a t
DISPONIBLES
S ó n aq u e lls q u e se trau en d e la fon t d 'ap rovis ion am en t
DETRETS
S ó n e ls recu rsos u tilitza ts p er l'h om e p er a d ife ren ts ac tivita ts
USATS
S ó n e ls recu rsos q u e n o re to rn en a l lloc d 'on s 'h an d e tre t d e fo rm a im m ed ia ta
CONSUMITS
RECURSOS HÍDRICS: Volum total d'aigua de que disposa un territori
LES UNITATS TERRITORIALS DE GESTIÓ HIDROLÓGICA: LES CONFEDERACIONS
HIDROGRÀFIQUES
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
RECURSOS HÍDRICS ESCOLAMENT x SUPERFÍCIE
ESCOLAMENT= PP-ET REAL
• PRECIPITACIÓ
• Mitjana Espanya = 684 mm
1000 mm: Nord I, II i III; Galícia Costa.
500 mm: Segura, Canàries i Xúquer
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
EVAPOTRANSPIRACIÓ REAL
• És la que es produeix a través de la vegetació quan hi ha restriccions hídriques.
• Mitjana= 464 mm
600 mm: Galícia Costa, Nord I, II i III
• <400 mm: Sur, Segura i Canàries
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
PRECIPITACIÓ-ET REAL= ESCOLAMENT TOTAL
• Mitjana 220 mm 700 mm: Galícia
Costa, Nord II i III.
• <100 mm: Segura, Xúquer, Guadiana I, Canàries.
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
RECURSOS CLIMA I ÀREA
• >10000 Hm3/any: Ebre, Nord, II, Duero, Nord I, Galicia Costa i Tajo.
• < 2000 Hm3/any: Guadiana II, Segura, Balears i Canàries.
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
USOS DE L’AIGUA
– AGRÍCOLA: 24.094 Hm3/any (68%).– INDUSTRIAL: 1647 Hm3/any (5%).– URBÀ: 4667 Hm3/any (13%).– REFRIGERACIÓ: 4.915 Hm3/any (14%).
TOTAL: 35.323 Hm3/any.
Espanya
Agrícola
68%
urbà13%
Refrigeració14%
Industrial5%
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Elaboració pròpia
USOS DE L'AIGUA A ESPANYA
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
No
rd I
No
rd II
No
rd II
I
Due
ro
Ta
jo
Gua
dia
na I
Gua
dia
na II
Gua
da
lqui
vir
Sur
Se
gur
a
Xúq
uer
Eb
re
C. I
. Ca
talu
nya
Ga
licia
Co
sta
Ba
lea
rs
Ca
nàri
es
HM
3/A
NY
urbà Industrial Agrícola Refrigeració
GRAN DEMANDA: EBRE, TAJO, DUERO, GUADALQUIVIR I XÚQUER
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Elaboració pròpia
DEMANDA URBANA I POBLACIÓ
0100200300400500600700800900
Nor
d I
Nor
d I
IN
ord
III
Due
roT
ajo
Gua
dia
na I
Gua
dia
na I
IG
uad
alqu
ivir
Sur
Seg
ura
Xúq
uer
Ebr
eC
. I. C
atal
.G
alic
iaB
ale
ars
Can
àrie
s
Hm
3
01000000200000030000004000000500000060000007000000
PO
BL
AC
IÓ
urbà
població
DEMANDA TOTAL: 4667 hm3/any
DEMANDES ELEVADES
•TAJO: 768 hm3/any
•C.I. CATALUNYA: 682 hm3/any
•XÚQUER: 563 hm3/any
•GUADALQUIVIR: 532 hm3/any
ZONES URBANES
•TAJO: Madrid
•C.I. CATALUNYA: Barcelona
•XÚQUER: València
•GUADALQUIVIR: Sevilla
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia
ZONES INDUSTRIALS
-C.I. CATALUÑA: Baix Llobregat
-NORD II: Torrelavega i Avilés
-EBRE: Canal Imperial de Aragón
-NORD III: Ría de Bilbao
DEMANDA TOTAL: 1647 hm3/any
-EBRE: 415 hm3/any
-C.I. CATALUÑA: 296 hm3/any
-NORD II: 280 hm3/any
-NORD III: 215 hm3/any
DEMANDA INDUSTRIAL
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
ORIGEN DE LES AIGÜES DE REG
•SUPERFICIALS: 67%
•SUBTERRÀNIES: 23%
•MIXTES: 10%
DEMANDA TOTAL: 24.094
hm3/any
DEMANDES ELEVADES:•EBRE:6310 hm3/any (26%)
•DUERO:3603 hm3/any (15%)
•GUADALQUIVIR: 3140 hm3/any (13%)
•XUQUER: 2284 hm3/any (9%)
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
RECURSOS DISPONIBLES- DEMANDA= SUPERÀVITS/DÈFICITS
Font: Libro Blanco del Agua, 1998
POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES
RECURSOS• Embassaments
• Transvasaments
• Recursos no convencionals:dessalinització
DEMANDA• Noves tecnologies per a
economitzar aigua (regadiu)
• Reestructuració dels sectors que consumeixen aigua.
POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES: ANTECEDENTS
• Plan General de Canales de Riegos y Pantanos (1902). (Rafael Gasset).
• Resoldre la crisis agrària del país a base de construir embassament per tot el país: regadius interiors poc rendibles..
• I Plan Nacional de Obras Hidràulicas (1933) (Lorenzo Pardo).
• Correcció dels desequilibris: – Hidrogràfic: entre vessant atlàntica i mediterrània.– Econòmic: potenciar regadius en les zones més productives.
• Enuncia el transvasament de l’Ebre.• Resultats:
– Decanta les polítiques hidràuliques cap a la zona mediterrània.– No va entrar en vigor, però ha condicionat la política hidràulica durant
tot el segle XX.• II Plan de Desarrollo Transvasament Tajo-Segura
(1967)
•PLANIFICACIÓ ACTUAL
•Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999).
•Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993.
–Libro Blanco del Agua, 1998.
•Plan Hidrológico Nacional, 2001.
Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999).
• Deroga la Ley de Aguas de 1879.
• Considera el cicle hidrològic com un sistema.
• Propugna la planificació hidrològica en contra de la hidràulica.
• Defineix el domini públic hidràulic, incloent les aigües subterrànies.
• Defineix la planificació hidrològica i obliga a l’elaboració d’un Plan Hidrològic Nacional, basat en els Plans Hidrològics de conca.
Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993.
• Reestructuració hidrogràfica del territori a partir de transvasaments.
• Potenciació del regadiu a la façana mediterrània.• Transvasament de l’Ebre i del Duero.• No arriba a ser llei, encara que passa el dictamen positiu
del Consejo del Agua.• No s’havien aprovat els Plans Hidrològics de Conca
(1998).• Oposició d’Aragó: Pacto del Agua
– 221.000 milions per a embassaments.– 11.200 Hm3 de reserves d’aigua de l’Ebre.
Plan Hidrológico Nacional, 2001.
• Antecedents: – Aprovació dels plans de conca al 1998.– Libro Blanco del Agua, 1998.– Reforma de la Ley de Aguas (1985), al desembre de 1999
Mercat de l’aigua.
• Propostes:– Té un caire més hidrològic que altres anteriors: millora
d'infrastructures, depuració d’aigües, reforestacions, etc.– Transvasament de l’Ebre: 1050 hm3.– Limita el regadiu.– Fa estudis de viabilitat econòmica i ecològica de les transferències.– Assumeix el Pacto del Agua d’Aragó.
PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL, 2001
• Arguments a favor– Equilibra els recursos a les
conques deficitàries
– Limita el regadiu.
– Limita els transvasaments.
– Exigeix estudis d’impacte ambiental per a fer les transferències.
– Incorpora el Pacto del Agua
• Arguments en contra– Se va aprovar abans que el
Plan Nacional de Regadíos.– Els estudis econòmics i
d’impacte ambiental estan elaborats de forma tendenciosa problemes al delta de l’Ebre i transferència de recursos de l’agricultura al turisme.
– No se reordena el sector turístic
– L’increment de l’oferta, augmentarà la demanda.
– El Pacto del Agua és perjudicial
BIBLIOGRAFIA
- Ministerio de Medio ambiente (1998): “Libro Blanco del Agua en España”.
RÈGIMS FLUVIALS• Bibliografia
– Pardé, M. (1955): Fleuves et rivieres. Armand Colin, Paris.– Masachs Alavedra, V. (1945): El régimen de los ríos peninsulares. CSIC.
Instituto Lucas Mallada, Barcelona, 511 pp.– Pérez Puchal, P. (1967): “Los embalses y el régimen de los ríos
valencianos”. Estudios Geográficos, nº 107, p. 149-196.
• Dossier– Capítol “Hidrología” del llibre V.V.A.A.: Prácticas de Geografía Física,
Oikos-Tau. • Recopilatori de les principals fórmules per a calcular cabals mitjans, cabals
relatius, coeficients i dèficits d’escolament., amb exemples resolts. A més hi ha una classificació dels diferents règims fluvials dels rius espanyols i de les seues característiques.
• Adreces d’Internet • http://webworld.unesco.org/water/ihp/db/shiklomanov/part'4/index4_2.
html . Aforaments de rius de tot el món• http://www.mma.es/cuencas/jucar/hidrolo.htm. Aforaments rius CH
Xuquer (n’hi ha d’altres Confederacions)