UNA TERRISSERIA EPIGRApTcA,EL SOLAR DEL MERCAT DE SANTA CATERINA

DE BARCELONA EN EL MOMENT ALTIMPERIAL NOUA

1. rNTRoouccró

L'excavació a l'antic mercat de Santa Cateri-nal de Barcelona es va portar a terme entre elsanys 1999 i 2003, d'acord amb un projecte delServei d'Arqueologia del Museu d'História de laCiutat i amb l'autorització del Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya i el finan-§ament de l'Institut Municipal de Mercats deBarcelona i Foment de Ciurat Vella, SA. L'em-presa encarregadade l'excavació va ser CODEX,Arqueologia i Patrimoni, SCCL, i la direcciótécnica va ser a cárrec de Josefa Huerras i JordiAguelo.

El projecte s'inscrivia dins d'una reforma in-tegral del mercar que afectava el subsól d'aquestamb la consrrucció de dues plantes subterrániesper a aparcaments i serveis.

Els treballs van permetre recuperar una ám-plia seqüéncia cronológica que se situa enrre laprehistória i l'acrualitat i que es por consultar enla bibliografia específic

^, il^ quál rem"ten per a

situar i contextualitzar el jaciment de maneraaprofundida.

Molt resumidament, situen una primera ocu-pació en l'edat del bronze inicial (al voltant del'any 1800 aC), represenrada per algunes sitgesamb materials del grup del nord-esr im errre.rr-ment doble. La següent evidéncia,la documenrenen el moment de fundació de la ciutat i és la base

l. I, imitat per I'avinguda de Francesc Cambó, els car-rers de les Freixures, Colómines i Giralt el pellisser, i la pla-Ea de Santa Caterina.

Jordi Aguelo MasJosefa Huertas Arroyo

Arqweólegs de I'empresa CODEX,Arqueologia i Patrimoni, SCCL

del present article. Després d'un període d'aban-donament, s'ocupá part del solar ámb una necró-polis de gran entitat, caracteritzada per la cons-trucció d'edificis funeraris i d'un possible cenrrede culte, datats entre els segles w i vr dC. Els se-gles posteriors estan marcats per la preséncia depous d'extracció d'aigua i sitges, fét que parlad'un moment relacionat amb l'explotació agríco-la de la zona. Als segles rx-x, les áif"r"rt, estruc-tures s'amortitzaren, i al segle xr es construí unacapella amb un conjunt conventual al seu voltant.

_ A llarg del segle xrr es comenEá una incipient

urbanització de la zona que fou esborra dapeil'ar-ribada dels frares predicadors o dominics el 1223,que construiren el convent (sota l'advocació deSanta Caterina) més gran de la ciutat de Barcelo-na, el qual perdurá fins al segle xrx, quan, fruit dela desamortització de béns eclesiástiis de Mendi-zábal,passá a mans públiques i fou enderrocat. Alseu solar se siruaren el mercar d'Isabel II (més tardanomenat de Santa Caterina) i diversos edificisd'habitatges, i es van traQar nous carrers (GeneralAlvarez de Castro i part de l'avinguda de FrancescCambó) o bé altres d'exisrenrs es van perllongar(Freixures) per a facilitar la viabilitat del barri.

2. CONTEXT HISTÓRICI ARQUEOLÓGIC

La colónia romana de Barcino es fundá du-rant l'¿poca d'August, en una cronologia situadaal voltant de l'any 10 aC. Sense estenáre's gairesobre les dades históriques, recordem qr"t'^-

-89-

JORDI AGUELO MAS I JOSEFA HUERTAS ARROYO

quests primers momenrs és el primer recinte de-fensiu de la ciutat, que resguardava una petita )read'unes deu hectárees on se siruaven tant edificispúblics com zones d'hábitat de major o menorentitat. Al voltant de les muralles es van desenvo-lupar diverses zones de creixement suburbial, onse situaren les estructures i les activitats que no es

portaven a terme a l'interior de la ciutat, així comalgunes ztillae suburbials i zones de necrópolis.

3. EL MOMENT ALTIMPERIALDE SANTA CATERINA

Les restes d'aquest moment ocupen la meitatoriental del solar, amb una extensió d'uns 3.000 m2,

i depassen els límits d'aquest a l'esr i al sud (fi-gura22).

Les estructures són tot un seguit de mursque delimiten ámbits poc definits, conservars enllurs nivells de fonamentació, amb orientació

zona d'escóriesi argila cremada

Dibuix: J. Vico

I:

8,

retall d'extracció d'argiles i abocament d'ámfores

Frcune 21. Vista general de les restes.

Arqueológicamenr, ja des dels anys vuiranta(concretament el 1984 i el tgg0 [Granados i Rovi-ra,7987, p. 126-1321), amb les intervencions por-tades a terme durant la construcció de I'aparca-ment soterrani de l'avinguda de Francesc Cambó,es va comengar a parlar d'una zona d'abocamentde testar d'ámfores de les formes Pascual 1 i Dres-sel2-4, i s'esmenrá la preséncia també d'escóriesde cerámica i rebuigs de forn.

nord-est/sud-oest i nord-oest/sud-est, així comun pou d'extracció d'aigua i diverses estructuresmenors. Totes aquestes estructures presentenuna escassa entitat constructiva i es conserven demanera molt fragmentária. Se situaven directa-ment sobre el terreny natural o s'excavaven dinsd'aquest.2 La técnica constructiva emprada fou la

2.. Respecte a la cota actual, se situen uns dos metres persota dels 6,30 m sobre el nivell del mar actuals.

-90-

UNA TERRISSERIA EPIGRAFICA: EL SOLAR DEL MERCAT DE SANTA CATERINA

del lligat en sec de pedres treballades, elementscerámics (de vegades amb defectes de cocció) iescóries de cer)mica.

Dins de les estructures construides es va recu-perar un pou d'extracció d'aigua de planta quadra-da i de grans dimensions. Aquest pou presentaunes mides d'1,50 m de costat interior. Els pri-mers dos metres estan constnrits amb pedres sen-se treballar de mida mitjana, fragments d'ámfora ipeces constructives cerámiques. La part inferior,excavada en el terreny natural, no presenta capmena de revestiment i baixa recta fins als 1,10 msobre el nivell del mar, on la paret s'eixampla uns40 cm i dibuixa una forma lleugerament globular,per a facilitar la recollida d'aigua.

Com a fet important es pot assenyalar la pre-séncia de grans retalls en el terreny natttral far-cits de materials diversos, básicament fragmentsd'ámfores, cerámica comuna i material construc-tiu. Aquests retalls es localitzen a la meitat méspropera a l'avinguda de Francesc Cambó i os-cil.len entre una poténcia d'1 m i una de 2 m. Elmés gran omple prácticamenrlarercerapart de lazona ocupada, com es pot veure a la planta delmoment. La cota d'inici, al seu costat sud, és lamateixa que la de les estructures construides i vabaixant fins a assolir pricticament els 2 m, com jas'ha esmentat.

Alazonamés meridional del solar, el panora-ma canvia substancialment. S'han individualitzatdiversos estrats amb una gran proporció d'escó-ries cerámiques i rebuigs de forn, així com algu-nes peces deformades durant el procés de cocció.

4. INTERPRETACIÓ DE LES RESTES

Com resta palés a la planta de fase, les estruc-tures localitzades són d'escassa entitat i malaura-dament no es poden definir ámbits clars, encaraque les orientacions, la técnica i les alineacionscorresponen a una mateixa intenció.

L'únic ámbit que es pot resseguir amb clare-dat marca un espai de concentració d'escóries icapes d'argila cremada que es localitza al sectorsud-est del solar, i més que com un ámbit cons-truit s'ha d'entendre com la delimitació d'un es-

pai que podia tenir la funció de zona de treball.La majoria dels murs se situen al nord d'a-

questa zona.Tal com es pot apreciar, no es potaventurar com devien ser els ámbits que delimita-

ven, peró sí que podem veure que ala part centrales documenta un mur i, paralleles a aquest, a uns4 m, dues grans pedres quadrangulars i una terce-ra pedra desplaqada que podrien conformar unespai de forma rectangular. Les bases servien perrecolzar uns pilars de fusta que sostenien un sos-tre també de materials peribles. Per les caracterís-tiques de la construcció, es podria parlar tambéd'una zona de treball, encara que sota cobert, alcontrari que en la primera esmentada.

La resta de les fonamentacions no permetenapuntar gaire cosa més sobre com devien seraquestes estructures que es conserven parcial-ment.

Al nord d'aquesta segona zona es van localit-zar la canalització, els grans retalls a l'argila i elpou d'aigua, que marcava el final de la zona ocu-pada en aquell moment.

Aquestes estructures estan associades amb laimportant preséncia d'elements de rebuig, pecesamb defectes de cocció, escóries i cendres. Nopodem oblidar que, per exemple, la majoria delsmurs estan construíts en part amb fragments ce-rámics i escóries. D'altra banda, la presénciad'escóries de mida gran s'ha documentat al pri-mer sector esmentat, anomenat zona de treball.

lJna lectura de les diferents dades documen-tades ens permet yeure que les restes situades enaquesta época segueixen un esquema molt clar ique podem relacionar amb altres jaciments decaracterístiques similars (Revilla,1995), associatsamb la producció cerámica.

Malauradament, no hem localitzat el forn oels forns

-1'element més significatiu d'aquest ti-

pus d'instal.lacions-, peró hi ha altres fets que síque podem apuntar per a argumentar el nostreraonament i que situen el jaciment com a partd'una área de producció cerámica.

Per comengar, els diferents ámbits relacio-nats amb el procés de la producció cerámicaacostumen a ésser d'escassa entitat constructiva,normalment delimiten grans espais que perme-ten dividir les diferents activitats i se situen a

prop de la zona d'abocador. En el nostre cas,

com ja hem apuntat, es poden intuir tres zonesmolt clares: la primera (amb major concentraciód'escóries) estava relacionada amb la zona méspropera al possible forn, la segona estava ocupa-da pels murs) que delimitaven les zones de tre-ball, i la tercera estava ocupada per una granzona d'extracció d'argila que es tornava a omplir

-91-

JORDI AGUELO MAS I JOSEFA HUERTAS ARROYO

posteriormenr amb marerials de rebuig (tant ce-r)mics com grans aportacions de nóduls de calEresultanrs de la neteja de l'argila local).

Com ja hem dit, 7a zona és molt rica en ar-gila, básica per a poder elaborar la cer)mica,així com en les altres matéries primeres necessá-ries,.com 1'aigua, per la preséniia d,aqüífers na-turals (no hem d'oblidar el pou documentat), i elcom.bustible per a fer funciánar els forns, que espodia obtenir als aiguamolls i boscos propers aBarcino.

Així mareix, el lloc d'emplagamenr ré unabona ubicació en relació amb lis ,,ies de comuni-cació i els cenrres urbans. El jaciment es rroba enl:na zona molt propera a la costa) a tocar de lesdiferents vies i a la zona de fora de les murallesde la colónia de Barcino. Les vies de distribucióeren ben fácils, :,antlavia terrestre com la via ma-rítima. L'immediat ramal barceloní delaVia Aw-gusta proporcionava una "sortida" dels produc_tes per ter.ra. La proximitat a l'activitat portuáriadirecta al litoral de la colónia romana, aLí co- lafacilitat d'accessos al delta del Llobregar, on estrobaven ranr el porr de Montjuic ,oÁ lo ,or^d'ancoratges del litoral de les Sorres,, eren argu-ments forEa interessants per a qui dedicava laseva producció majoritáriamenr Jl,exportació.

. Finalment, la tipologia cerámic, i"pr.r"rrtr-da és la típica d'aqu"rt tlpus de jaciments. Bási-cament, podríem parlar de producció d,ámforesi, de manera residual, de cer)mica comuna i pro-bablement elemenrs consrrucrius, ja que

", lt.r-

Tttzaren els rres tipus productius fets ámb els trestipus d'argila documentats.

Per totes aquestes raons, les restes documen-tades s'han interpretat com una zona de testar lo-calhzadaparcialment i lligada a la producció cerá-mica, peró diferents estudis qr.

"r troben en fase

d'elaboració i que es presenren en aquesr treballacabarartde confirmar o de rebatr" ,qr.rt, teoria.

5. POSSIBLES PRODUCCIONSDEL TALLER

D'aquest moment s'ha documentat un ven-tall de materials cerámics forEa interessanrs, en-

, ,3. Sobre el port de Montjuic i.pel que fa a l,ancoratgede les Sorres, remerem a la lectura déls eitudis realirzats perIzquierdo (Izquier do, 1997).

tre els quals predominen els materials de proce-déncia local, i molt possiblemenr de la zona queens ocupa. Per tal de tenir una visió més aproxi-mada, hem optat per fer una valoració de Ls pe-ces en percentatges, obtinguda dels estrats ambmajor preséncia de material. Ér pe. aixó que avegades s'esmenten diferents p"r..rrtrtg.,

"r,funció de les diferéncies peruo.r.r.Com ja s'ha apuntat anteriorment, el mate_

rial de procedéncia forana represenra al voltantd'lun 2 'A del total de material recuperar i estáformat fonamenralment per terra sigillada itáli_ca i cerá.mica de cuina africana.

Peró, sense cap mena de dubte, és el materiallocal.el que ens aporta més informació, ja que avegades són peces amb defectes de cocció á de-formades, que arriben a represenrar el 9g % d,elmaterial.

Les peces més representades són les )mfores:lunTB oA del total del material recuperar. Les for-mes documentades són básicamént pascual

1

(entre el 59 "A i el gZ %) i Dressel 2-4 (entre el38 % i el4 oA), amb una documentació testimo_nial de formes com la Dressel 7-I1 o la Laietá-nia 1, ambdues amb una representació al voltantde l'1 "A i no produides a li zona (figxa 23).

Quant a les pastes representades, se,n localit_zen dos tipus molt clarament diferenciats a esca_la macroscópica i que es documenren en les duesformes. La pasta més representada (70 %) és d,etonalitat clara, de molt bona factura i amb des-engreixant poc visible, típica de la zonaen un pri-mer moment. La segona pasta més representada(28 %) és de color vermellós i amb uná forta pre-sbncia de quars blanc, també típica de la zona.

. Aquests percentatges ens parlen d'una pro-ducció molt primerenca,amb una predominanEade la pasta clara sobre la vermella i de la for*,Pascual 1 sobre la Dressel2-4.

No parlarem en aquest moment del tema deles marques (figura 24), ja que es tractaráen al-tres treballs d'aquest mateix volum, peró en fun-ció de les dades esmenrades abans podem avan-Ear que molt possiblement la májoria de lesmarques es poden associar amb la forma pas-cual 1, malgrat que el fet que només s,hagin lo-calitzat en pivots dificulta qr" .r pugui asseguraraquesta hipótesi.

Dins de les cerámiques comunes, on es loca-litzen les.mateixes ripologies de pastes que en lesamtores I que representen entre el g oA i el t+ %

-92-

UNA TERRISSERIA EPIGRÁFICA: EL SOLAR DEL MERCAT DE SANTA CATERINA

Frcune 22. Tip:us d'imfores recuperats.

deltotaldematerialrecuperat,espotdistingiruna tructiu, en concret tegula plana (8 %) i ímbrexámplia tipologia d'elements, formada per bols, (4 %).gerres, gibrells, olles, morters, etcétera. També Finalment, altres elements cerámics docu-s'ha recuperat algun fragment de dolium. mentats són diversos pondus troncocónics pas-

Deixant de banda el material cerámic reci- sats de cocció que formaven part d'alguns delspient, també s'ha localitzat material cerámic cons- murs.

lE rtr rE60-02-2504-1 1-01-7219-9 r{1-721S10

Iiit:t:

20 cnr

60{2-256S1

1-01-721*12

1-01-721$13

-93-

JORDI AGUELO MAS I JOSEFA HUERTAS ARROYO

FIcune 23. Marques recuperades en el jaciment.

6. APORTACIÓ DEL JACIMENTA L'ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI

Un fet forEa interessanr i que ha esrat possiblegrácies ala gran extensió que ocupa el jaciment,és l'establiment d'una proposra del possible límirde la propietat. El límir occidental dibuixa una lí-nia que divideix el solar, prácticamenr, en duesmeitats. No oblidem que les resres d'aquesta fasedepassen els murs de l'edifici del mercat conser-vat fins al tggg i que no es documenten els altreslímits del jaciment en el moment altimperial.

Aquest fet per si mateix és poc definidor,peró la línia es mantingué sense canviar malgratel pas dels segles, ja que es rorna a identificar en elmoment de l'ocupació de la necrópolis i és fá-cilment visible fins al momenr en qué existia elconvent del segle xr dC. Les línies d'aquesra par-cellació no es modificaren fins al segle xrr dC,quan es comengá una incipienttrbanització de lazona, que fou estroncada a partir de mitjan se-gle xlrr dC amb la construcció del gran projec-te dominic que esborrá les ffaces anteriors. Aixídoncs, es documenta una divisió que es mantin-

WM

om

@

m

t,-.I rr

i¡irl:,,ll

\-* *j

t-I hllltCr\ U LIS\Iu__

§FNPR

TE§ E

-94 -

UNA TERRISSERIA EPIGRAFICA: EL SOLAR DEL MERCAT DE SANTA CATERINA

gué durant poc més de mil dos-cents anys i quefuncioná paral'lelament als eixos viaris de la ciu-tat romana.

7. CONSIDERACIONS FINALS

La lectura de les diferents dades permet cor-roborar les aportacions fetes a partir de les inter-vencions arqueológiques de l'avinguda de Fran-cesc Cambó dels anys 1984 i 1986, i permet unmillor coneixement de com era la Barcino ques'estenia més enllá de les muralles de la ciutat alvoltant del canvi d'era.

Malauradamenl les restes documentades nopermeten un coneixement exhaustiu de coms'organitzaven aquests tipus de centres produc-tors, malgrat que sí que es pot apreciar una divi-sió per sectors: sector relacionat amb I'extraccióo el tractament de les matéries primeres, sectord'elaboració i sector associat amb el forn.

La producció de Santa Caterina sembla quecobreix un ampli ventall cronológic des dels pri-mers anys de Ia fundació de la colónia i situat, enfunció de les produccions cerámiques, entre elsanys 10 aC i20 dC, com a mínim.

Aquestes evidéncies permeten relacionar es-tretament la producció i la vida de l'assentamentamb l'inici de la vida a la colónia, al voltant delcanvi d'era, i situar el seu moment final, com a

molt tard, a mitjan segle r dC. Aquest ventallcronológic está forqa documentat en jacimentsde característiques similars situats al llarg de tota

la costa de la Laietánia i s'ha de relacionar ambels canvis en la producció i la comercialitzaciódel vi de \a zona (Revilla, 2001).

El jaciment de Santa Caterina s'ha d'enten-dre dins d'una zona més ámplia, el barri de laRibera, relacionada amb el port de la ciutat anti-ga, on nombroses excavacions han documentatun nombre important d'ámfores i de restes d'ám-fores passades de cocció, malgrat que les estruc-tures dels forns no s'han documentat. Així, unade les primeres troballes va fer-se a\ carrer de

Montcada, i s'acaba de confirmar amb les exca-vacions de Sant Cugat del Rec (carrer de la Prin-cesa, número 21) que era la continuitat d'aques-ta terrisseria. També al carrer de l'Argenterias'havia documentat una extraordinária densitatd')mfores tarraconenses.

Així doncs, malgrat que ja fa uns anys es co-neixia l'existéncia d'una terrisseria a l'avinguda deFrancesc Cambó, la qual araha estat confirmadapels recents descobriments a l'excavació del mer-cat de Santa Caterina, ha canviat la panorámica dela producció d'ámfores al pla de la ciutat.

D'altra banda, no es poden ignorar les possi-bilitats que ofereix el jaciment per tal de poder es-

tablir una possible proposta de centuriació al vol-tant de la ciutat, ja que l'espai i el límit de lapropietat estan molt marcats i la distribució de les

restes té lloc en rtnazoÍaconcreta. La manca d'es-tnrctures a la resta del solar permet apuntar unpossible ús agrícola, encaraque no podem descar-tar la possibilitat que la zona de producció cerá-mica s'estengués amb elements peribles no con-servats.

-95 -