agenda desembre 2011 l’informatiudesembre 2011 — número 212 sant joan de la creu i el misteri...

4
Comunitat Cristiana Carmelites Descalços Sant Miquel, 44 Badalona Tel. 933 891 659 Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona [email protected] HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30 Dissabtes: 8’00, 9’00, 19’00 i 20’30 Diumenges i festes: 9’30 (Laudes i Euc.), 11’30, 12’30, 19’00 i 20’30 (castellà) Confessions: abans de les eucaristies AGENDA DESEMBRE 2011 3 Sant Francesc Xavier, prevere 4 Diumenge II d’Advent 7 Sant Ambròs, bisbe i doctor de l’Església 8 La Concepció Immaculada de Santa Maria Eucaristies com els diumenges 11 Diumenge III d’Advent 13 Santa Llúcia, verge i màrtir 14 Sant Joan de la Creu, primer carmelita descalç 15 A les 8 del vespre: Pregària comunitària 18 Diumenge IV d’Advent Col·lecta especial Nadal del Pobre (Càritas) 20 A les 8 del vespre: Celebració Comunitària de la Reconciliació 24 A 1/4 de 12: Vetlla de Nadal A les 12 de la nit: Missa del Gall 25 Nadal de Nostre Senyor Jesucrist 26 Sant Esteve, primer màrtir 27 Sant Joan, apòstol i evangelista 28 Els Sants Innocents 30 La Sagrada Família l’informatiu Comunitat Cristiana Carmelites Descalços de Badalona Desembre 2011 Número 212 Sant Joan de la Creu i el Misteri de l’Encarnació L’Advent ens aproxima gradualment, setmana a setmana, al fet fonamental que va transformar la història de la hu- manitat i que els cristians anomenem misteri de l’Encarnació, un dels pilars de la nostra fe sobre el qual teòlegs, pensadors i literats no han deixat de pronunciar-se i ho han fet a bastament. I, precisament, durant l’Advent, se ce- lebra la festa de sant Joan de la Creu, en qui confià plenament santa Teresa per a la seva empresa de fundació del Carmel descalç. També, el nostre mís- tic va deixar escrits, amb el seu ric llen- guatge castellà, uns sentits versos que descriuen aquests passatges de l’evangeli que parlen de l’Encarnació com a prova de l’immens amor de Déu vers els homes. Ho podem llegir al poema titulat «Romance sobre el evangelio “In prin- cipio erat Verbum”», una narració que canta la història de la salvació. En 310 versos, Joan de la Creu ens apropa al misteri de la Trinitat, amb la ficció d’un exquisit diàleg del Pare i el Fill que conduirà als preciosos versos de l’Anunciació: “Entonces llamó a un arcángel, / que San Ga- briel se decía, / y enviólo a una doncella / que se llamaba María, / de cuyo consentimiento / el misterio se hacía; en la cual la Trinidad / de carne al Verbo vestía”. Una bona oportunitat, aquest Advent, per rellegir el nostre sant Joan de la Creu. A la seva poesia, fluida i espontània, hi trobarem, sobretot, la profunditat del seu pensament i de la seva experiència.

Upload: others

Post on 02-Jan-2021

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: AGENDA DESEMBRE 2011 l’informatiuDesembre 2011 — Número 212 Sant Joan de la Creu i el Misteri de l’Encarnació ... lebra la festa de sant Joan de la Creu, ... s’ha pogut celebrar

Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 — Badalona — Tel. 933 891 659 — Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona — [email protected]

HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30

Dissabtes: 8’00, 9’00, 19’00 i 20’30 Diumenges i festes:

9’30 (Laudes i Euc.), 11’30, 12’30, 19’00 i 20’30 (castellà) Confessions: abans de les eucaristies

AGENDA DESEMBRE 2011

3 Sant Francesc Xavier, prevere

4 Diumenge II d’Advent

7 Sant Ambròs, bisbe i doctor de l’Església

8 La Concepció Immaculada de Santa Maria

Eucaristies com els diumenges

11 Diumenge III d’Advent

13 Santa Llúcia, verge i màrtir

14 Sant Joan de la Creu, primer carmelita descalç

15 A les 8 del vespre: Pregària comunitària

18 Diumenge IV d’Advent

Col·lecta especial Nadal del Pobre (Càritas)

20 A les 8 del vespre: Celebració Comunitària de la Reconciliació

24 A 1/4 de 12: Vetlla de Nadal

A les 12 de la nit: Missa del Gall

25 Nadal de Nostre Senyor Jesucrist

26 Sant Esteve, primer màrtir

27 Sant Joan, apòstol i evangelista

28 Els Sants Innocents

30 La Sagrada Família

l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona Desembre 2011 — Número 212

Sant Joan de la Creu i el Misteri de l’Encarnació

L’Advent ens aproxima gradualment, setmana a setmana, al fet fonamental que va transformar la història de la hu-manitat i que els cristians anomenem misteri de l’Encarnació, un dels pilars de la nostra fe sobre el qual teòlegs, pensadors i literats no han deixat de pronunciar-se i ho han fet a bastament. I, precisament, durant l’Advent, se ce-lebra la festa de sant Joan de la Creu, en qui confià plenament santa Teresa per a la seva empresa de fundació del Carmel descalç. També, el nostre mís-tic va deixar escrits, amb el seu ric llen-guatge castellà, uns sentits versos que descriuen aquests passatges de l’evangeli que parlen de l’Encarnació com a prova de l’immens amor de Déu vers els homes. Ho podem llegir al poema titulat «Romance sobre el evangelio “In prin-cipio erat Verbum”», una narració que canta la història de la salvació. En 310 versos, Joan de la Creu ens apropa al misteri de la Trinitat, amb la ficció d’un exquisit diàleg del Pare i el Fill que conduirà als preciosos versos de l’Anunciació: “Entonces llamó a un arcángel, / que San Ga-briel se decía, / y enviólo a una doncella / que se llamaba María, / de cuyo consentimiento / el misterio se hacía; en la cual la Trinidad / de carne al Verbo vestía”. Una bona oportunitat, aquest Advent, per rellegir el nostre sant Joan de la Creu. A la seva poesia, fluida i espontània, hi trobarem, sobretot, la profunditat del seu pensament i de la seva experiència.

Page 2: AGENDA DESEMBRE 2011 l’informatiuDesembre 2011 — Número 212 Sant Joan de la Creu i el Misteri de l’Encarnació ... lebra la festa de sant Joan de la Creu, ... s’ha pogut celebrar

Nadal Solidari. El grup de Quart Món anuncia un se-guit d’accions per poder incrementar el seu rebost en aquests dies d’Advent i poder atendre millor la creixent deman-da d’aliments:

El dia 16 de desembre, a les 21,30, hi haurà un concert del Cor Aurica, or-ganitzat pel Rotary Club, amb entra-da. La recaptació anirà destinada al grup.

El cap de setmana del 10 i 11 de de-sembre hi haurà una exposició de vitralls de Teresa Català a la porta de l'església. Beneficis per al grup de Quart Món.

El dia 17 de desembre, els voluntaris tindran una parada de recollida d'ali-ments a la Plaça de la Vila, dins de la celebració del Cor Nadal.

També es recolliran aliments a la Campanya de Nadal dels col·legis. Hi col·laboren Maristes, Sant Andreu, Badalonès...

A causa del mal temps, enguany no s’ha pogut celebrar la Castanyada solidària que patrocinen les associa-cions de comerciants del carrer de Mar i Canonge Baranera.

Els dies 25 i 26 de novembre es durà a terme a tot Catalunya la campanya “El gran recapte”, que organitza el Banc d’Aliments. Un grup de volunta-ris de la nostra comunitat hi participa activament.

Com sempre, a l’església hi ha un cabàs solidari per recollir aliments directament a casa nostra. També es faran accions amb les famílies de la catequesi i l’esplai.

Notícies breus...

El proper dia 14, festivitat de sant Joan de la Creu, primer carmelita descalç, l’eucaristia de les 19,30 h. serà concelebrada.

Jornada de pregària comunitària en el temps d’Advent. Serà el dia 15, a les 8 de la tarda. És oberta a tothom.

Concert de Nadal amb la coral “La Badalonense”. Serà el dissabte dia 17, després de la missa de les 7 de la tarda, en la qual també cantarà la coral.

Com en anys anteriors, el Grup de Litúrgia edita cada setmana d’Advent un fulletó amb unes reflexions i una guia de lectures bíbliques. Es poden recollir a l’entrada de l’església.

Els joves de l’esplai estan preparant “Els Pastorets”. Les representacions es-tan anunciades per als dies 23 (20 h.) i 26 de desembre (20 h. i 23 h.) i 1 de gener (20 h.). També, la gent de “En Veu Alta, G.T.” està preparant una nova funció teatral per a primers d’any. En parlarem més endavant.

Ha mort en Josep Esteve. Juntament amb la seva esposa Rosa, van ser durant molts anys responsables de la Pastoral de la Salut de la comunitat. Dimecres passat es va fer la missa funeral a la nostra església.

Trobades de Formació Dilluns, 28 novembre. 21,30 h

Xavier Miró Comentarà el capítol 3 del llibre Fundaciones, de santa Teresa

Fundació de Medina del Campo i primers moviments per a la fundació de frares

Consell Pastoral plenari

Pel dia 30 de novembre, a les 20,30 h., s’ha convo-cat el Consell Pastoral Plenari de la comunitat. Des-

prés de l’exposició breu per part dels representants de cada activitat, es presentarà el nou grup de re-

flexió i solidaritat i es parlarà de la marxa de l’orga-nització del Joc del Carmel, de la situació actual del joves i dels objectius de fons per a aquest curs.

Obres

Finalment han pogut començar les obres del pati. Són encara a l’inici, si bé esperem que de seguida

avancin a bon ritme. Segueix oberta la campanya per recaptar aportacions per pagar les obres del

campanar. A poc a poc continuen arribant alguns donatius. Fins ara s’han recollit 19,748.38 €. Les despeses totals han estat de 67,255.33 €. Recordeu

que podem lliurar rebuts per la qüestió fiscal i que mantenim obert un compte corrent a “La Caixa”

amb el número: 2100.3030.34.2200300081.

Apunteu-vos a

“El Joc del Carmel”

Tota la informació a:

www.carmelcat.cat/joc.html

Omplim un

termòmetre de l’alçada

d’un campanar

Page 3: AGENDA DESEMBRE 2011 l’informatiuDesembre 2011 — Número 212 Sant Joan de la Creu i el Misteri de l’Encarnació ... lebra la festa de sant Joan de la Creu, ... s’ha pogut celebrar

16. Estando aquí yo, todavía tenía cuidado de los monasterios de los frailes, y como no tenía ninguno como he dicho (20) no sabía qué hacer; y así me determiné muy en secreto a tratarlo con el prior de allí, para ver qué me aconsejaba, y así lo hice. El se alegró mucho cuando lo su-po y me prometió que sería el primero. Yo lo tuve por cosa de burla, y así se lo dije; porque, aunque siempre fue buen fraile y recogido y muy estudioso y amigo de su celda, que era letrado, para principio semejante no me pareció sería, ni tendría espíritu ni llevaría adelante el rigor que era menester, por ser delicado y no mostrado a ello. El me aseguraba mucho, y certificó que había muchos días que el Señor le llamaba para vida más estrecha; y así tenía ya determinado de irse a los cartujos y le tenían ya dicho le recibirían. Con todo esto, no estaba muy satisfecha, aunque me alegraba de oírle, y roguéle que nos detuviésemos algún tiempo y él se ejercitase en las cosas que había de prometer. (…)

NOTES CAPÍTOL 3 (5) Romera: pobre peregrina o andariega que hace su viaje de limosna. Con fino humor teresiano, la Santa se lo llama a sí misma. - Poco antes: ni blanca (= moneda de escaso valor), recuérdese que equivale a nuestro "sin un céntimo". (6) Era Isabel Fontecha, en el Carmelo Isabel de Jesús, avilesa. (7) De San José tomó a María Bautista y Ana de los Angeles. De la Encarnación, a Inés de Jesús y Ana de la Encarnación (Tapia), y a Teresa de la Columna (Quesada) e Isabel de la Cruz (Arias). (8) Antonio de Heredia (en la Reforma Teresiana, Antonio de Jesús), 1510-1601, inició enseguida la Reforma con San Juan de la Cruz. Véanse los nn. 16-17. (9) Doña María Suárez, señora de Fuente el Sol. (10) O sea: ni más fuerza que su palabra. (11) Era el convento de Nuestra Señora de Gracia. - El clérigo nuestro amigo se llamaba Alonso Esteban. (12) Estas dos, de las cuatro venidas de la Encarnación, eran Isabel Arias y Teresa de Quesada. Era Supriora la primera. - Defendiéronle la salida: en la acepción de impedir, embarazar. (16) "Al rayar el sol, estando ya todo dispuesto y revestido el P. Prior para la primera misa..., tañeron una campanilla las religiosas llamando a los fieles a misa con grande espanto de la vecindad por la inopinada novedad. Acudió tanta gente que no cabía en el portal, y viendo un monasterio hecho de la noche a la mañana, mirábanse unos a otros, y no sabían qué decir" (FRANCISCO DE S. MARIA, Reforma..., t. I, L. 2, c. 5). (17) Equivocadamente creía entonces la Santa que sin Santísimo no podía existir la fundación (cf. el n. 12). Sólo años más tarde (1570) salió de este error, al fundar el Car-melo de Salamanca (cf. c. 19, n. 3). (18) Llamábase este mercader Blas de Medina. (19) Era sobrina del Cardenal Quiroga y posteriormente tomó el hábito de carmelita des-calza (1581) con el nombre de Elena de Jesús en este Carmelo de Medina, donde por aquellas fechas era ya religiosa su hija Jerónima de la Encarnación. - En el texto las palabras de Quiroga fueron intercaladas entre líneas por la propia Santa. (20) Cf. el c. 2, nn. 5-6.

Las Fundaciones DEL CAPÍTULO III Por qué medios se comenzó a tratar de hacer el monasterio de San José en Medina del Campo. 2.- (…) Pues ya que tenía la licencia, no tenía casa ni blanca para comprarla. Pues crédito para fiarme en nada, si el Señor no le diera, ¿cómo le había de tener una romera como yo? (5) Proveyó el Señor que una doncella muy virtuosa, para quien no había habido lugar en San José que entrase, sabiendo se hacía otra casa, me vino a rogar la tomase en ella (6). Esta tenía unas blanquillas, harto poco, que no era para comprar casa, sino para alquilarla (y así procuramos una de al-quiler) y para ayuda al camino. Sin más arrimo que éste, salimos de Avila dos monjas de San José y yo, y cuatro de la Encarnación (que es el monasterio de la Regla mitigada, adonde yo estaba antes que se fundase San José), con nuestro padre capellán, Julián de Ávila (7). 3. Cuando en la ciudad se supo, hubo mucha murmuración: unos de-cían que yo estaba loca; otros esperaban el fin de aquel desatino. Al Obispo según después me ha dicho le parecía muy grande, aunque entonces no me lo dio a entender ni quiso estorbarme, porque me ten-ía mucho amor y no me dar pena. Mis amigos harto me habían dicho, mas yo hacía poco caso de ello; porque me parecía tan fácil lo que ellos tenían por dudoso, que no podía persuadirme a que había de dejar de suceder bien. Ya cuando salimos de Ávila, había yo escrito a un padre de nuestra Orden, llamado fray Antonio de Heredia (8), que me comprase una casa, que era entonces prior del monasterio de frailes que allí hay de nuestra Orden, llamado Santa Ana, para que me comprase una casa. El lo trató con una señora (9) que le tenía devoción, que tenía una que se le había caído toda, salvo un cuarto, y era muy buen puesto. Fue

A la conferència de les Trobades de Formació d’aquest mes, en Xavier Miró, laic

de la nostra comunitat cristiana, comenta el tercer capítol del llibre "Les Fundaci-

ons", de santa Teresa de Jesús, on la santa parla de les gestions que va haver de fer

per fundar un segon convent de religioses, aquesta vegada a Medina del Campo, i

de com va anar desenvolupant la seva idea de fundar, també, convents per frares.

Presentem un extracte d’aquest interessant capítol.

Page 4: AGENDA DESEMBRE 2011 l’informatiuDesembre 2011 — Número 212 Sant Joan de la Creu i el Misteri de l’Encarnació ... lebra la festa de sant Joan de la Creu, ... s’ha pogut celebrar

tan buena, que prometió de vendérsela, y así la concertaron sin pedirle fianzas, ni más fuerza de su palabra; (10) porque, a pedirlas, no tuvié-ramos remedio. Todo lo iba disponiendo el Señor. Esta casa estaba tan si paredes, que a esta causa alquilamos estotra, mientras que aquélla

se aderezaba, que había harto que hacer.

4. Pues llegando la primera jornada, noche y cansadas por el mal apa-rejo que llevábamos, yendo a entrar por Arévalo, salió un clérigo nues-tro amigo que nos tenía una posada en casa de unas devotas mujeres, y díjome en secreto cómo no teníamos casa; porque estaba cerca de un monasterio de agustinos, y que ellos resistían que no entrásemos ahí, y que forzado había de haber pleito (11). ¡Oh, válgame Dios! Cuan-do Vos, Señor, queréis dar ánimo, ¡qué poco hacen todas las contradic-ciones! Antes parece me animó, pareciéndome, pues ya se comenzaba a alborotar el demonio, que se había de servir el Señor de aquel mo-nasterio. Con todo, le dije que callase, por no alborotar a las compañe-ras, en especial a las dos de La Encarnación (12), que las demás por cualquier trabajo pasaran por mí. La una de estas dos era supriora en-tonces de allí, y defendiéronle mucho la salida; entrambas de buenos deudos, y venían contra su voluntad, porque a todos les parecía dispa-rate, y después vi yo que les sobraba la razón, que, cuando el Señor es servido yo funde una casa de éstas, paréceme que ninguna admite mi pensamiento que me parezca bastante para dejarlo de poner por obra, hasta después de hecho. Entonces se me ponen juntas las dificultades, como después se verá. (…) 7. Llegamos a Medina del Campo, víspera de nuestra Señora de agos-to, a las doce de la noche. Apeámonos en el monasterio de Santa Ana, por no hacer ruido, y a pie nos fuimos a la casa. Fue harta misericordia del Señor, que aquella hora encerraban toros para correr otro día, no nos topar alguno. Con el embebecimiento que llevábamos, no había acuerdo de nada; mas el Señor que siempre le tiene de los que desean su servicio, nos libró, que cierto allí no se pretendía otra cosa. 8. Llegadas a la casa, entramos en un patio. Las paredes harto caídas me parecieron, mas no tanto como cuando fue de día se pareció. Pare-ce que el Señor había querido se cegase aquel bendito padre para ver que no convenía poner allí Santísimo Sacramento. Visto el portal, había bien que quitar tierra de él, a teja vana, las paredes sin embarrar, la no-che era corta, y no traíamos sino unos reposteros, creo eran tres: para toda la largura que tenía el portal era nada. Yo no sabía qué hacer, por-que vi no convenía poner allí altar. (…)

9. Yo, cuando vi tan buen aparejo, alabé al Señor, y así harían las de-más; aunque no sabíamos qué hacer de clavos, ni era hora de com-prarlos. Comenzáronse a buscar de las paredes; en fin, con trabajo, se halló recaudo. Unos a entapizar, no-sotras a limpiar el suelo, nos dimos tan buena prisa, que cuando ama-necía, estaba puesto el altar, y la campanilla en un corredor, y luego se dijo la misa (16). Esto bastaba para tomar la posesión. No se cayó

en ello, sino que pusimos el Santísimo Sacramento (17), y desde unas resquicias de una puerta que estaba frontero, veíamos misa, que no había otra parte. 10. Yo estaba hasta esto muy contenta, porque para mí es grandísimo consuelo ver una iglesia más adonde haya Santísimo Sacramento. Mas poco me duró. Porque, como se acabó misa, llegué por un poquito de una ventana a mirar el patio y vi todas las paredes por algunas partes en el suelo, que para remediarlo era menester muchos días. ¡Oh válgame Dios! Cuando yo vi a Su Majestad puesto en la calle, en tiempo tan peli-groso como ahora estamos por estos luteranos, ¡qué fue la congoja que vino a mi corazón! (…) 14. Ya después de ocho días, viendo un mercader la necesidad (que po-saba en una muy buena casa), díjonos fuésemos a lo alto de ella, que podíamos estar como en casa propia (18). Tenía una sala muy grande y dorada, que nos dio para iglesia. Y una señora que vivía junto a la casa que compramos, llamada doña Elena de Quiroga (19), gran sierva de Dios, dijo que me ayudaría para que luego se comenzase a hacer una capilla para donde estuviese el Santísimo Sacramento y también para acomodarnos cómo estuviésemos encerradas. Otras personas nos da-ban harta limosna para comer, mas esta señora fue la que más me soco-rrió. 15. Ya con esto comencé a tener sosiego, porque adonde nos fuimos estábamos con todo encerramiento, y comenzamos a decir las horas, y en la casa se daba el buen prior mucha prisa, que pasó harto trabajo. Con todo tardaría dos meses; más púsose de manera, que pudimos es-tar algunos años razonablemente. Después lo ha ido nuestro Señor me-jorando.