DOCUMENT DE LA SESSIÓ

Agenda 21 de CatalunyaSessions informatives

15 de Febrer de 2001Primera sessió: Com preservar la qualitat del medi

1. Els sistemes urbans2. Els sistemes agraris3. Els sistemes forestals4. Els sistemes hidrològics5. Els sistemes litorals6. El paisatge7. El vector aire8. El vector aigua9. El vector sòl

Aclariments:

Aquest document no és un esborrany de l’Agenda 21 de Catalunya ni recull cap posició institucional. Estracta d’un document de treball que serveix com a suport al procés de participació i que té per objectiuobrir un debat previ orientador. L’esborrany de l’Agenda 21 es redactarà al final d’aquesta faseinformativa a fi de sotmetre’l a una segona fase de consultes.

D’altra banda, convé recordar que la sessió no exhaureix els continguts possibles: la gestió dels residus,per exemple, serà abordada també i amb major detall en la sessió dedicada a la petjada ecològica de lesciutats; alguns aspectes més específics del litoral es tractaran a la sessió dedicada a la Mediterrània; etc.

1. ELS SISTEMES URBANS

DIAGNOSI

Les ciutats europees concentren ja el 80% de la població. Anem cap a una societatbàsicament urbana que ofereix una sèrie d’avantatges socials, econòmics i, fins i tot,ambientals, però que pateix, també, algunes disfuncions entre les quals destaquen:

• Una disminució local de la qualitat ambiental. Bàsicament contaminació atmosfèrica,acústica i lumínica i problemes de congestió. La major part dels problemes tenen com acausa principal el trànsit rodat.

• Un increment de la petjada ecològica, és a dir, de l’impacte indirecte de la ciutat sobre elmedi circumdant no urbanitzat. Els impactes més tangibles es deuen a un augmentcontinuat de la producció de residus i del consum de recursos hídrics, energètics imaterials.

• El doble fenomen de la pèrdua de pes demogràfic dels centres històrics -que esconverteixen en barris d’oficines i serveis- i del creixement de les poblacions perifèriquesque en molts casos esdevenen ciutats dormitori i que acaben unint-se en un continuurbanitzat.

• Un creixement urbanístic dispers i de baixa densitat: el model de ciutat difusa o ciutat-jardíaltament consumidor de sòl, que augmenta la mobilitat obligada i l’ús del vehicle privat,que és insostenible econòmicament i condueix a un infraequipament, que fragmenta elsespais agrícoles i forestals en unitats massa petites perquè siguin productives omantinguin la biodiversitat. (Exemple: entre 1973 i 1992, la superfície urbanitzada a l’àreametropolitana va augmentar d’un 130%, mentre que la població només va créixer d’un16’7%).

• La degradació social i ambiental de les zones de transició entre l’espai urbà i el nourbanitzat. El gran repte de millorar la qualitat de les àrees periurbanes.

PRINCIPIS RECTORS:

Volem unes ciutats més saludables, amb una major qualitat ambiental.

Amb una millor qualitat de l’aire.Amb menys soroll.Amb menys contaminació lumínica.Amb menys edificis malalts.

Volem unes ciutats més agradables, que comportin benestar.

Més netes.Que permetin una mobilitat ràpida.Amb la major diversitat i accessibilitat de serveis.Amb una relació llocs de treball / habitatges equilibrada en cada barri.Amb un paisatge arquitectònic coherent, si no homogeni.Amb prou percentatge de paisatge verd.

Volem unes ciutats de menor petjada ecològica, més eficients i més autosuficients.

Amb un menor consum d’aigua.Amb un menor consum d’energia.Amb un menor consum de materials no renovables.Amb una menor generació de residus.Amb una compacitat elevada dins el llindar del benestar.Amb el màxim percentatge de primeres residències.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

PER UNES CIUTATS MÉS SALUDABLES, AMB UNA MAJOR QUALITAT AMBIENTAL

1.1 Millorar la qualitat de l’ambient atmosfèric urbà.

1.2 Disminuir la contaminació acústica urbana.

1.3 Disminuir la contaminació lumínica.

1.4 Regular la síndrome de l’edifici malalt.

PER UNES CIUTATS MÉS AGRADABLES, QUE COMPORTIN BENESTAR

2.1 Definir un planejament territorial que concentri un alt percentatge de la població en unesdeterminades àrees urbanes de caràcter supramunicipal ben interconnectades entre si i amb un bonsistema de transport públic intern.

2.2 Promoure un planejament urbanístic més compacte -sense excés, però- que no fragmenti i, per tant,no devaluï l’espai no urbanitzat i que se subjecti al planejament territorial (la necessitat d’una visió deconjunt).

2.3 Promoure un mínim d’espai verd per habitant en zones urbanes i la creació de xarxes de verd urbàamb criteris de permeabilitat ecològica i de connexió amb els espais naturals situats fora de la ciutat.

2.4 Promoure el desenvolupament de criteris arquitectònics exteriors definint zones arquitectòniquescoherents (materials, disseny, color...) i generant un paisatge de qualitat.

2.5 Definir, en el planejament territorial, illes industrials supramunicipals que evitin l’esquitxada arreu delterritori.

2.6 Promoure la revitalització dels centres urbans i la regeneració i millora de la zona perifèrica que fa detransició a l’espai no urbanitzat.

2.7 Mantenir i promoure una elevada diversitat de serveis socials, culturals i de lleure i una àmplia ofertade comerços a cada barri i en les ciutats petites.

PER UNES CIUTATS DE MENOR PETJADA ECOLÒGICA, MÉS EFICIENTS I MÉSAUTOSUFICIENTS

3.1 Minimitzar el consum d’aigua a les ciutats.

3.2 Reduir el consum d’energia.

3.3 Reduir la demanda de recursos per a la construcció mitjançant el reciclatge.

3.4 Reduir la producció de residus i augmentar-ne la valorització.

3.5 Desincentivar la segona i tercera residència, a favor d’un nou model d’allotjament més sostenible(menys consumidor de sòl) i que generi major riquesa per a la gent del territori.

2. ELS SISTEMES AGRARIS

DIAGNOSI

L’agricultura, al nostre país, representa un percentatge petit del PIB però gestiona unpercentatge del territori quantitativament i qualitativa molt important, d’una gran transcendènciaambiental. Hom ha definit sovint els pagesos com els jardiners del paisatge i els mantenidorsde la biodiversitat.

Els importants canvis socials del passat segle i la globalització de l’economia han submergit elsector en una situació de crisi i de reconversió, en el gran debat entre la rendibilitat econòmicai les noves funcions socials i ambientals que es demanen al sector. Els principals reptes delssistemes agraris giren al voltant de:

• Les dificultats de fer rendible econòmicament l’agricultura i la ramaderia en un context deglobalització.

• L'abandonament del medi rural i la conseqüent ocupació de l’espai agrari pel bosc(augmenten les espècies de caire forestal) o per la trama urbana i industrial (desapareixenespècies). Aquesta franja importantíssima de transició entre l’espai urbanitzat i el boscs’aprima per moments. Correm el risc d’acabar amb un país amb una terra baixaurbanitzada en continu i unes muntanyes boscoses en lloc d’un país variat en mosaic.

• La pèrdua dels millors sòls, els més fèrtils, els de les planes al·luvials, que són els mésfàcilment urbanitzables i industrialitzables.

• La degradació dels sistemes agraris periurbans, que són els de major interès social.• El consum excessiu i ineficient de recursos hídrics (el 50% del consum d’aigua del país).• L’extensió del monocultiu i la pèrdua del patrimoni genètic del nostre país (les espècies

autòctones)• La pèrdua de diversitat biològica lligada al medi agrícola per un disseny i una gestió

incorrectes.• La pèrdua del patrimoni cultural i arquitectònic i d’uns paisatges rurals de gran valor.• La contaminació del sòl i dels aqüífers per una aplicació inadequada de purins i altres

fertilitzants, i també de pesticides.

PRINCIPIS RECTORS:

Volem un espai agrari rendible (menys dependent de la subvenció) i dotat de serveis.

Amb finques correctament dimensionades.Proper als centres consumidors per minimitzar els costos de transport.Productor de productes d’alta qualitat i, per tant, d’alt valor afegit (cert preu).Amb possibilitats econòmiques complementàries a la renda agrària (ecoturisme i altres).Amb accés als principals serveis (educació, sanitat...).

Volem un espai agrari multifuncional: mantenidor de la biodiversitat i proveïdor d’espaiper al lleure.

Amb diversitat de cultius.Amb una baixa aplicació de pesticides.Preservador d’espais de biodiversitat (marges, tanques, recs...).Preservador de varietats autòctones (patrimoni genètic propi).Que actuï com a tamponador de l’impacte urbanístic sobre els corredors ecològics fluvials iforestals.Amb unitats de prou entitat (no fragmentades per un mal planejament urbanístic) i protegidesproactivament pel planejament.Preservador del patrimoni rural (masos, carrerades, pedra seca...).Creador de paisatge i espai per al lleure, en especial en zones amb un grau d’urbanitzacióconsiderable (canvi de la funció social?).

Volem un espai agrari eficient.

Que estalviï aigua, sobretot.

Volem un espai agrari net i reciclador.

Que desenvolupi una bona gestió de purins, fangs de depuradora i d’altres residus orgànics.Que no contamini els aqüífers amb nitrats.Que faci un ús restringit dels pesticides i herbicides.Amb una bona planificació de la implantació d’infraestructures periurbanes.

Volem un espai agrari fèrtil.

Que protegeixi, amb caràcter prioritari, els sòls més fèrtils, els de les planes al·luvials, que sónels que reben una major pressió urbanística.Que minimitzi el problema de la salinització i la desertificació.Que eviti la compactació del sòl.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

PER UN ESPAI AGRARI RENDIBLE, MENYS DEPENDENT DE LA SUBVENCIÓ

1.1 Promoure la gestió conjunta, en règim cooperatiu si escau, de zones agrícoles de prou dimensió pera una gestió econòmica i ambiental rendible.

1.2 Impulsar un marc legislatiu que beneficiï fiscalment la conservació del sòl agrícola en explotació.

1.3 Promoure els productes agropecuaris d’elevat valor afegit, en especial races, varietats iprocediments autòctons.

1.4 Fomentar la producció de primeres matèries renovables per ser destinades a usos industrials noalimentaris (biocombustibles, etc.).

1.5 Promoure el turisme rural com a renda complementària a l’agrària.

1.6 Millorar les comunicacions rurals i el transport públic; i fomentar l’ús de les noves tecnologies de lainformació en el medi rural.

1.7 Millorar l’accessibilitat als serveis bàsics, especialment a l’educació, a la sanitat i a l’oferta de lleure.

PER UN ESPAI AGRARI MULTIFUNCIONAL: MANTENIDOR DE LA BIODIVERSITAT I PROVEÏDORD’ESPAI PER AL LLEURE

2.1 Regular l’aplicació de pesticides i biocides i formar els agricultors en la lluita integrada i la lluitabiològica.

2.2 Promoure la preservació dels petits espais de biodiversitat del medi agrari, i la màxima diversitatd’hàbitats: marges, tanques arbrades, sèquies, etc.

2.3 Definir i incorporar al planejament territorial i urbanístic els principals connectors biològics agrícoles iles unitats agrícoles prioritàries per al manteniment de la diversitat biològica.

2.4 Promoure unitats agràries de prou dimensió (abast supramunicipal) o d’importància estratègica, ambsuport públic si escau, en zones metropolitanes o amb tendència al continu urbanitzat.

2.5 Promoure la preservació de varietats autòctones, el patrimoni genètic català.

2.6 Penalitzar les finques inactives i fomentar que cedeixi a tercers la seva explotació si hom no hi té unespecial interès.

2.7 Reorientar els criteris de concessió d’ajudes al sector agrícola i ramader en clau de sostenibilitat.

PER UN ESPAI AGRARI EFICIENT

3.1 Estalviar aigua mitjançant la implantació de sistemes de rec més eficient i el foment de cultius menysnecessitats d’aigua.

PER UN ESPAI AGRARI NET

4.1 Desenvolupar i aplicar el pla director de la matèria orgànica secundària (purins, fangs de depuradora,compost de la brossa orgànica, etc.).

4.2 Aplicar correctament adobs o productes nitrogenats a fi d’evitar la contaminació dels aqüífers pernitrats. Programes de capacitació del sector.

4.3 Planificar adequadament la implantació d’infraestructures periurbanes a fi de no esquitxar tot elterritori ni fragmentar innecessàriament l’espai agrari.

4.4 Promoure la minimització de residus i residus d’envasos en el sector agrícola, així com l’ús deplàstics biodegradables.

4.5 Fomentar i capacitar en les tècniques de lluita integrada contra les plagues, i limitar la utilització deproductes químics a favor de la lluita biològica.

PER UN ESPAI AGRARI FÈRTIL

5.1 Protegir urbanísticament, amb caràcter prioritari, els sòls més fèrtils, els de les planes al·luvials.

5.2 Implantar bones pràctiques que evitin la salinització, l'erosió i la desertificació.

3. ELS SISTEMES FORESTALS

DIAGNOSI

Els sistemes forestals -majoritàriament superfícies arbrades però també garrigues, matollars ipastures- representen el 60% del territori. Malgrat que el 79% d’aquesta superfície és privada,el seu ús i importància socials són molt grans. La superfície forestal augmenta perl’abandonament de l’espai agrícola, però l’explotació del bosc disminueix. Els principals eixosde reflexió pel que fa als sistemes forestals són:

• Les dificultats de fer rendible econòmicament la silvicultura i l’explotació dels recursosforestals, en bona part per la manca de personal i la baixa mecanització del sector.

• La formació de masses forestals contínues de gran extensió a causa de l’embosquinamentdels camps i les feixes agrícoles abandonats (pèrdua d’una estructura de mosaic agro-forestal) amb l’augment del risc de catàstrofe per incendis forestals (avui hi ha menysincendis però de major magnitud).

• La prevenció i extinció dels incendis forestals en l’àrea mediterrània.• L’existència de sistemes forestals fràgils, amenaçats o estratègics que exigeixen una

gestió prioritària com ara els boscos de les capçaleres de les conques hidrogràfiques (lluitacontra l’erosió), els boscos de la terra baixa (connectors ecològics que relliguen els espaisforestals dels sistemes muntanyosos), els boscos de ribera (els que pateixen una majorregressió), els boscos periurbans (els més degradats i de major funció social) o els pratsde muntanya (que a Catalunya estan perdent productivitat i es troben en regressió perbaixa pressió ramadera i embosquinament).

• La distribució no prou òptima de boscos madurs, amb fusta morta generadora debiodiversitat, que ara es concentra en els boscos públics d’unes poques comarques.

• L’encara insuficient implantació de plans de gestió ecoforestals que facin compatiblel’explotació econòmica i el manteniment de la biodiversitat.

• La difícil relació entre un recurs majoritàriament privat però, de facto, d’ús públic. S’ajudaels propietaris forestals mitjançant recursos públics -mesures fiscals, d'ajut i de gestió- aincrementar les rendes de l'aprofitament forestal a canvi dels beneficis que el boscproporciona a la col·lectivitat: ús social, garantia de recursos hídrics, fixació de CO2, etc.

• La dificultat de regular l’ús social i l’accessibilitat al bosc.• L’obligació legal i ètica (patrimoni d’interès públic) d’inventariar i recuperar la xarxa de

camins ramaders, domini públic vertebrador de connectors ecològics i vies verdes d’úspúblic.

PRINCIPIS RECTORS:

Volem uns sistemes forestals rendibles i productius.

Que generin productes d’alt valor afegit (competitius).Que generin rendes complementàries (ecoturisme, caça, bolets i altres).Que mantinguin les pastures en estat productiu i de qualitat (evitar l’embosquinament d’aquestrecurs i ecosistema).

Volem un bosc amb un risc d’incendi menor.

Amb una política de prevenció en matèria d’incendis forestals.Amb zones discontínues (mosaic de bosc, prats i sistema agrari).Amb mitjans d’extinció suficients i capacitats.

Volem un bosc que mantingui la biodiversitat, i que sigui ecogestionat.

Que disposi de plans de gestió ecoforestal que facin compatible l’explotació econòmica i elmanteniment de la biodiversitat.Que sigui prou divers (existència de diferents estadis del bosc: prats, bosquina, boscproductiu, bosc madur).Que estigui format, principalment, per espècies autòctones (la nostra aportació a la protecciódels ecosistemes del món).Que es gestioni amb tècniques de lluita integrada contra les plagues, limitant la utilització deproductes químics, preferint la lluita biològica, sempre que sigui possible.Que tingui una política cinegètica: equilibri entre la regeneració del bosc i les poblacions decaça.Que s’estengui, també, per la terra baixa i actuï de connector.Que embolcalli les lleres fluvials i preservi el caràcter del riu com a connector ecològic deprimer ordre.

Volem un espai forestal multifuncional, que optimitzi les externalitats positives del bosc.

Que fixi CO2 (embornal de gasos amb efecte d’hivernacle).Que protegeixi les capçaleres hidrològiques -vessants de fort pendent- de l’erosió i reguli elcicle hidrològic.Que permeti un ús social ordenat amb prioritat pel que fa als boscos periurbans.Que disposi de vies públiques per al lleure respectuós (camins ramaders).

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

PER UNS SISTEMES FORESTALS RENDIBLES I PRODUCTIUS

1.1 Assessorar els propietaris perquè puguin obtenir productes forestals de major valor afegit (avui tot esdestina a palets) i promoure la indústria transformadora necessària per generar aquests productes.

1.2 Mecanitzar la gestió del bosc per garantir la seva explotació en una situació d’escassetat de màd’obra.

1.3 Elaborar un pla de protecció i millora dels prats de pastura muntanyencs mitjançant el foment d’unaramaderia extensiva transhumant.

PER UN BOSC AMB UN RISC D’INCENDI MENOR

2.1 Assessorar els propietaris forestals sobre sistemes de gestió del bosc preventius d’incendis forestals.

2.2 Promoure, i subvencionar si escau, el manteniment d’espais agrícoles i de prats que creïndiscontinuïtats estratègiques enmig de les grans masses forestals contínues.

2.3 Regular l’accés –especialment el motoritzat- al medi forestal.

2.4 Desenvolupar un pla de capacitació continuada per a la població rural en matèria d’extinciód’incendis.

2.5 Dotar els equips d’extinció de més mitjans i sistemes de coordinació.

PER UN BOSC QUE MANTINGUI LA BIODIVERSITAT, QUE SIGUI ECOGESTIONAT

3.1 Redactar un Pla tècnic de gestió i millora forestals individualitzat per a cada bosc privat i un Plad’ordenació individualitzat per a cada bosc públic amb criteris d’ecogestió ajustats a cada situació iobjectiu preferent.

3.2 Promoure sistemes de custòdia del territori com la compra del dret de tala.

3.3 Elaborar un pla territorial sectorial de protecció dels sistemes forestals fràgils, amenaçats oestratègics: boscos de les capçaleres de les conques hidrogràfiques, de la terra baixa (connectors),de ribera, periurbans i prats de muntanya.

3.4 Aprovar un programa de regeneració del bosc de ribera a Catalunya.

PER UN ESPAI FORESTAL MULTIFUNCIONAL, QUE OPTIMITZI LES EXTERNALITATS POSITIVESDEL BOSC

5.1 Aprovar un pla de reforestació de terrenys degradats.

5.2 Adequar a l’ús públic els boscos periurbans i els públics.

5.3 Inventariar i recuperar la xarxa de domini públic de camins ramaders com a vies verdes per a l’úspúblic (més enllà del seu paper com a vies pecuàries i connectors ecològics).

4. ELS SISTEMES HIDROLÒGICS

DIAGNOSI

El nostre país no té grans rius i el seu cabal és força irregular al llarg de l’any. Tanmateix, lamajoria de la població catalana en depèn per al proveïment d’aigua de boca i en depèn,també, l’agricultura i la indústria. El consum creix i les previsions a curt i mitjà termini són dedèficit d’aigua. Si en els darrers anys s’ha afrontat el repte de millorar la qualitat de l’aigua delsnostres rius, ara caldrà fer-los més vius, millorar-ne encara més la qualitat de l’aigua, garantir-ne els cabals ecològics i recuperar la ribera com a ecosistema i/o espai d’ús públic. Més llarg icomplicat, però essencial, serà protegir i regenerar els aqüífers subterranis.

Els principals punts que cal prendre en consideració en relació amb els sistemes hidrològicssón:• La contaminació de les aigües superficials per abocaments industrials i urbans o per

sistemes de sanejament insuficients.• La contaminació de les aigües subterrànies, sobretot per l’aplicació excessiva o

inadequada de fertilitzants i compostos nitrogenats a l’agricultura.• La sobreexplotació dels recursos hídrics.• La inexistència de mecanismes que garanteixin el manteniment dels cabals mínims

necessaris per al manteniment dels ecosistemes aquàtics.• L’ocupació de la llera i del domini inundable per part de nuclis urbans, polígons industrials i

infraestructures amb el risc per a béns i persones que això comporta en cas de rierades.• L’extracció d’àrids de la llera que alteren fortament el riu i afecten els nivells freàtics de la

plana al·luvial.• L’artificialització de la llera i la canalització dels cursos fluvials que elimina els ecosistemes

existents i impedeix el paper de connector ecològic que té el riu, que redueix l’espaiinundable i fa que la velocitat de l’aigua sigui superior i faci estralls riu avall, i que nopermet la sedimentació ni la recàrrega de l’aqüífer.

• La destrucció o afebliment de la vegetació i el bosc de ribera, una formació de granimportància atès que conforma el corredor biològic del riu, esmorteeix l’impacte delscontaminants provinents dels espais circumdants sobre el riu (adobs, pesticides, etc.) ievita que l’aigua s’escalfi.

• La introducció d’espècies animals al·lòctones.• L’escassetat de zones humides, hàbitat rar, d’elevat valor natural i fràgil.• La degradació paisatgística i social en les ribes de molts trams mitjans i baixos dels rius

que porta els municipis i els seus ciutadans a viure d’esquena al riu.

PRINCIPIS RECTORS:

Volem uns rius i uns aqüífers nets.

Amb una aigua de millor qualitat.

Volem un aprofitament hidrològic eficient i ecològic.

Dins la capacitat de càrrega del recurs (concessions ajustades a la quantitat de recurs).Amb sistemes d’emmagatzematge i d’altres mecanismes que permetin una captació menord’aigua en moments d’insuficient cabal ecològic.Sense pèrdues evitables al llarg del seu cicle de gestió.Amb sistemes de reutilització d’aigües.

Volem uns rius vius i la preservació de les zones humides.

Embolcallats per vegetació i boscos de ribera (corredors verds-blaus prou amples).En què se substitueixi la canalització per la prevenció (no-ocupació del domini inundable) i lessolucions d’enginyeria toves.Sense activitats extractives dins la llera mateixa.Amb cabals ecològics garantits.Amb espècies autòctones.

Volem uns rius segurs i amb espais d’ús públic.

Sense ocupació de les lleres ni del domini fluvial.Amb uns trams periurbans regenerats i condicionats per a l’ús públic que permetin als poblesobrir-se al seu riu.Amb els seus elements antròpics conservats i protegits (molins, rescloses, sèquies, basses deglaç, ponts…).

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

PER UNS RIUS I UNS AQÜÍFERS NETS

1.1 Definir la capacitat de càrrega o vulnerabilitat dels rius catalans als efectes d’autoritzar novesactivitats (prevenció).

1.2 Ampliar l’abast dels sistemes de sanejament (població no servida encara).

1.3 Millorar els sistemes de sanejament (tractaments terciaris). Per a les poblacions més petites, senseactivitat industrial, desenvolupar filtres verds.

PER UN APROFITAMENT HIDROLÒGIC EFICIENT I ECOLÒGIC

(Vegeu els objectius estratègics en el capítol dedicat als sistemes agrícoles d’estalvi d’aigua i al vectoraigua.)

2.1 Condicionar tota concessió a la capacitat de càrrega del medi (quantitat de recurs aigua) i a lesmillors tecnologies disponibles (les més estalviadores d’aigua), amb revisió periòdica.

2.2 Exigir la reutilització d’aigües de segona qualitat per a usos no prioritaris (neteja viària, reg urbà,camps de golf, etc.).

PER UNS RIUS VIUS I LA PRESERVACIÓ DE LES ZONES HUMIDES

3.1 Inventariar i protegir els boscos i les comunitats vegetals de ribera, delimitar el seu domini als efectesdel planejament urbanístic i promoure i fomentar la seva regeneració.

3.2 Definir els cabals ecològics per a cada riu i establir mecanismes per garantir-lo en cas de sequera.

3.3 Crear condicions idònies per a la cria d’espècies animals fluvials.

3.4 Sensibilitzar sobre les conseqüències i penalitzar fortament la introducció d’espècies foranes alsnostres rius (prohibir la pesca quan hi hagi reintroduccions –generalment les fan pescadors que non’avaluen les conseqüències- per fer dels pescadors els millors guardians del riu?).

3.5 Avaluar i promoure alternatives toves a la canalització i solucions més preservadores de labiodiversitat fluvial.

3.6 Desenvolupar els plans de gestió per als espais inclosos en l’inventari de zones humides.

PER UNS RIUS SEGURS I AMB ESPAIS D’ÚS PÚBLIC

4.1 Definir el domini inundable en el planejament urbanístic i evitar-ne l’ocupació.

4.2 Avaluar costos de desocupació del sòl en domini inundable com a alternativa a la canalització.

4.3 Fomentar la regeneració i el condicionament dels trams fluvials periurbans.

4.4 Inventariar, protegir i restaurar els elements antròpics de valor del paisatge fluvial (molins, rescloses,sèquies, basses de glaç, ponts…).

5. ELS SISTEMES LITORALS

DIAGNOSI

El gros de la població mundial viu a les franges costaneres, de clima sempre més benigne. Enel cas de la Mediterrània, la situació s’agreuja per l’impacte d’un turisme massificat de sol iplatja que significa el 40% del turisme mundial i que ha estat la causa d’una urbanització moltpotent de la qual s’han lliurat molts pocs trams de la costa. Catalunya concentra gairebé el50% de la seva població en el 7% del territori que representen els municipis litorals. Es tractad’una població que s’ha quadruplicat durant aquest segle i a la qual s’afegeix una poblacióflotant de 2 milions de persones. Tenim uns 600 km de línia litoral que, en clau desostenibilitat, té els punts següents entre els més significatius:

• La intensa urbanització de la franja litoral, que ha esdevingut pràcticament un continu urbà.• La destrucció o artificialització del patrimoni natural de la major part de la franja costanera i

la pèrdua de connectivitat entre els espais naturals encara existents.• L’alteració de la dinàmica litoral per la construcció de ports, ports esportius, dics i altres

infraestructures i per la manca d’aportació de sediments per part dels rius a causa delsembassaments que els retenen.

• L’alteració dels ecosistemes marins per males pràctiques pesqueres, la hiperfreqüentació,la construcció d’infraestructures o les actuacions periòdiques de regeneració de platges.En el cas dels prats de posidònia, per la introducció antròpica d’una espècie forana.

• La disminució dels recursos pesquers.• La gran petjada ecològica de les zones turístiques (producció de residus, necessitats

d’aigua i energia, etc.) amb caràcter estacional.• L’existència de nuclis urbans eminentment turístics amb una planificació urbana realitzada

sense cap tipus de criteri, un paisatge urbà mancat d’atractiu i un teixit social poc actiu,sense cohesió i determinat per l’estacionalitat del turisme.

• El possible augment del nivell del mar derivat del canvi climàtic, que a la llarga podriainundar bona part de l’actual franja costanera.

• La contaminació de terra a mar (la més important) i de mar a mar (neteges de bodeguesdels vaixells o abocaments).

PRINCIPIS RECTORS:

Volem un litoral natural.

Sense ocupació dels darrers trams de la costa no urbanitzats.Amb els espais naturals litorals prioritaris (aiguamolls, dunes, penyassegats i platges, i fonsmarins diversos: prats de posidònia, fons sorrencs i rocosos, coral·lígens, etc.) protegits.Que permeti l’accés públic a la costa.

Volem un litoral bonic i ric.

Amb unes platges de qualitat.Amb un paisatge arquitectònic més regulat i atractiu.Amb un turisme de qualitat de menor petjada ecològica i menor estacionalitat.Amb una pesca i producció piscícola (piscifactories) de qualitat.Amb una major diversitat de serveis que donin cohesió social durant tot l’any.

Volem un litoral net i viu.

Amb una aigua de qualitat.Amb un fons productiu (pesca).

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

VOLEM UN LITORAL NATURAL

1.1 Aturar l’ocupació urbanística de tot tram de costa encara no construït.

1.2 Augmentar la superfície litoral protegida d’acord amb la llei d’espais naturals i els tractatsinternacionals aplicables.

1.3 Augmentar la superfície d’espais naturals submarins protegits.

1.4 Garantir i ordenar el dret d’accés a la costa.

1.5 Condicionar la construcció de nous ports i altres transformacions del litoral a la no- afectació de capdels escassos ecosistemes litorals: aiguamolls, dunes, etc.

VOLEM UN LITORAL BONIC I RIC

2.1 Desenvolupar un programa d’excel·lència de platges que incorpori, a més d’aspectes turístics,aspectes de foment de la biodiversitat.

2.2 Fomentar la regulació i regeneració del paisatge arquitectònic litoral.

2.3 Impulsar mesures -amb la corresponsabilitat del sector turístic- per disminuir la petjada ecològica delturisme (en especial, la gestió de residus i el consum d’aigua i d’energia).

2.4 Promocionar els productes de pesca local, si escau amb denominació d’origen, per fer rendible, perraons de qualitat, una pesca quantitativament menor.

2.5 Promoure les piscifactories, les reserves de pesca i les vedes necessàries per garantir unaproducció sostenible de recursos piscícoles.

VOLEM UN LITORAL NET I VIU

(vegeu els sistemes hidrològics i vector aigua pel que fa a objectius de sanejament dels rius perquè elsabocaments terra-mar siguin menys contaminants.)

3.1 Implantar estructures submarines que augmentin la biodiversitat piscícola i submarina en general.

3.2 Promoure bones pràctiques ambientals al sector pesquer.

3.3 Exigir un major control dels abocaments des de vaixells i una política de prevenció dels accidentsmarítims (inclòs un pla d’emergència).

6. EL PAISATGE

DIAGNOSI

El valor d’un paisatge és difícil de definir de forma objectiva, però també és obvi que hi ha uncert consens pel que fa a la valoració de certs paratges enfront d’altres. Hi ha força consensque els paisatges suburbials i periurbans (en especial, els sistemes agrícoles de la terra baixade les comarques metropolitanes) i els paisatges litorals han estat els més afectats al nostrepaís. I, també, que les principals causes de degradació deriven de la barreja desordenada(caòtica, sense una pauta perceptible) d’elements artificials i naturals (perquè un paisatgeplenament artificial també pot ser ben valorat) i l’abandonament de l’agricultura que ha estat laconstructora per excel·lència del paisatge d’integració o transició entre l’espai construït il’espai-natura. Finalment, també hi ha un cert consens a valorar més els paisatges grandiosos(escassos en un país fet a la mesura de l’home com el nostre) i els paisatges variats, elmosaic, i les interfícies entre dos elements (combinació harmònica agricultura-natura, costa-mar, espai construït-entorn, roca-bosc).

Una política de sostenibilitat, pel que fa a paisatge, segurament hauria de tenir en compte elspunts següents:

• La inexistència d’un inventari de les unitats paisatgístiques de Catalunya.• La manca de priorització pel que fa a la conservació dels paisatges més propis i exclusius

de les nostres contrades el manteniment dels quals hauria de constituir la nostra aportacióal patrimoni paisatgístic mundial.

• La pèrdua del paisatge agrícola treballat i harmònicament integrat en l’espai-natura.• La pèrdua del paisatge litoral mediterrani.• La desatenció que reben els paisatges propers a les zones més densament habitades

(espais periurbans), els més necessitats de regeneració i conservació.• La intensa fragmentació per elements artificials de l’espai agroforestal, i la distribució

caòtica, dispersa, sense pauta, dels elements artificials.• El poc pes específic dels condicionants paisatgístics i visuals en les avaluacions d’impacte

ambiental i la presa de decisions amb afectació territorial.• La manca d’una política de camins públics (camins històrics) que garanteixi un accés i

gaudi respectuós del paisatge.• La manca de planejament paisatgístic de l’espai construït.

PRINCIPIS RECTORS:

Volem un paisatge menys fragmentat per elements artificials.

Que concentri urbanísticament els elements artificials.Que coordini territorialment en un nombre limitat de passadissos o corredors de serveis lesinfraestructures lineals (carreteres, línies elèctriques, etc.).

Volem un paisatge més protegit

Amb un pes major dels condicionants paisatgístics en l’avaluació de l’impacte ambiental i elplanejament.Que preservi els paisatges més nostres: les feixes mediterrànies treballades amb pedra seca,el mosaic agroforestal de la regió de l’alzinar, el litoral mediterrani, els prats d’alta muntanya,els nostres espais oberts...Que preservi els paisatges més escassos i fràgils: l’agrícola treballat, el litoral mediterrani i elfluvial.Que compti amb la corresponsabilitat dels propietaris, les empreses i les entitats (custòdia delterritori).

Volem un paisatge de qualitat més proper

Amb uns espais urbans i periurbans d’alta qualitat paisatgística.Amb una xarxa de camins públics per al lleure.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

VOLEM UN PAISATGE MENYS FRAGMENTAT PER ELEMENTS ARTIFICIALS

(vegeu els objectius estratègics pel que fa a frenar la ciutat difusa o ciutat-jardí.)

1.1 Promoure un urbanisme que concentri els elements artificials (limitar la dispersió pel territori).

1.2 Definir, mitjançant el planejament territorial, passadissos o corredors de serveis que concentrin lesinfraestructures lineals (carreteres, línies elèctriques, etc.).

VOLEM UN PAISATGE MÉS PROTEGIT

2.1 Elaborar un inventari de les unitats paisatgístiques de Catalunya que inclogui criteris de priorització.

2.2 Donar un pes major dels condicionants paisatgístics en l’ordenació territorial, el planejamenturbanístic i l’avaluació de l’impacte ambiental.

2.3 Promoure un planejament territorial i urbanístic que protegeixi els paisatges més propis de la nostraàrea biogeogràfica (les feixes mediterrànies treballades amb pedra seca, el mosaic agroforestal de laregió de l’alzinar, el litoral mediterrani, els prats d’alta muntanya, els nostres espais oberts).

2.4 Desenvolupar un pla territorial sectorial per a la preservació de cadascun dels paisatges mésescassos i fràgils: l’agrícola treballat, el litoral mediterrani i el fluvial (objectiu molt lligat als objectiusestratègics proposats per a cadascun dels tres sistemes).

2.5 Promoure iniciatives de custòdia del territori, participació activa i corresponsabilitat dels propietaris,les empreses i les entitats.

2.6 Promoure la restauració i protecció dels elements arquitectònics històrics i tradicionals (murs depedra seca, molins, masos...).

VOLEM UN PAISATGE DE QUALITAT MÉS PROPER

3.1 Aprovar una llei de camins de Catalunya que reguli drets i deures, titularitat i gestió.

3.2 Promoure normes urbanístiques i arquitectòniques que contribueixin a la creació de paisatgesurbans.

3.3 Promoure plans de regeneració i conservació del paisatge periurbà.

7. EL VECTOR AIGUA

DIAGNOSI

El consum d’aigua creix any rera any i no és atribuïble a un augment de la població. El recursés finit i tot sembla indicar que algunes regions de Catalunya són a prop de superar lacapacitat de càrrega. Les previsions a curt i mitjà termini són de dèficit d’aigua. D’altra banda,si bé s’està millorant la qualitat de les aigües superficials, les reserves d’aigua subterrània (demés qualitat i més difícil regeneració) s’estan contaminant en moltes àrees del territori.

Els principals reptes que cal afrontar per a un ús sostenible de l’aigua són:

• La contaminació de les aigües subterrànies per nitrats, principalment, però també perintrusió salina, filtració de rius contaminats i abocaments industrials puntuals.

• La necessitat d’incrementar i millorar (tractaments terciaris) els sistemes de sanejamentd’aigües residuals.

• Un consum molt elevat d’aigua a l’agricultura (aproximadament un 50% del consum totald’aigua a Catalunya)

• L’increment sostingut i insostenible del consum d’aigua domèstic (actualment uns 500 m3

per persona i any), a causa de les pautes de consum dels ciutadans i del model enexpansió de ciutat-jardí (poc mediterrani) on són freqüents el jardí, la gespa i les piscinesprivades.

• L’increment en el consum d’aigua per part d’instal·lacions esportives i de lleure.• La utilització d’aigües de primera qualitat per a usos que podrien utilitzar aigües de menor

qualitat.• L’existència de desequilibris en la disponibilitat de recursos hídrics entre les diverses

conques internes de Catalunya.

PRINCIPIS RECTORS:

Volem una aigua de qualitat.

Uns rius més nets.Unes aigües subterrànies totalment netes.

Volem prou aigua per als usos prioritaris.Evitant els usos sumptuaris.Evitant l’ús d’aigua de primera qualitat per a usos que poden utilitzar altres aigües.Essent més eficients (agricultura, indústria, etc.).Essent més estalviadors (ciutadania).Planificant les activitats i el desenvolupament d’acord amb el recurs disponible.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

VOLEM UNA AIGUA DE QUALITAT

1.1 Aprovar un nou pla de sanejament que augmenti l’abast (territorial i sectorial) i l’exigència (nivells dedepuració amb exigència de tractaments terciaris).

1.2 Desenvolupar el pla director de nitrats de la Generalitat de Catalunya per protegir les aigüesfreàtiques.

1.3 Augmentar la importància dels indicadors biològics de qualitat de les aigües en el control i laplanificació.

VOLEM PROU AIGUA PER ALS USOS PRIORITARIS

2.1 Penalitzar fortament la implantació d’activitats que tinguin una despesa sumptuària d’aigua.

2.2 Atorgar concessions de captació d’aigua en funció del recurs disponible en l’actualitat.

2.3 Impulsar un procés de revisió i rescat de les concessions de captació d’aigua.

2.4 Impulsar un programa de control intens de les captacions d’aigua per evitar la sobreexplotació delsaqüífers i aplicar el règim sancionador previst.

2.5 Regular la qualitat de l’aigua en funció dels usos, i prohibir l’ús d’aigua de primera qualitat per a usosque poden utilitzar altres aigües.

2.6 Promoure activament els productes qualificats amb una certificació ambiental d’estalviadors d’aigua.

2.7 Desenvolupar un programa d’educació ambiental i sensibilització sobre l’aigua.

2.8 Sotmetre a avaluació ambiental estratègica tot projecte hidràulic d’abast mitjà o gran.

2.9 Aprovar un programa d’estalvi d’aigua a l’agricultura catalana.

8. EL VECTOR AIRE

DIAGNOSI

La qualitat de l’aire a Catalunya és en general molt bona, si bé hi ha episodis puntuals isituacions locals que cal millorar. Pel que fa a les emissions de CO2, el principal dels gasosamb efecte d’hivernacle, estem per sobre del que hauríem d’emetre per complir elscompromisos adquirits al Protocol de Kyoto. Els principals reptes que cal afrontar per a unaqualitat sostenible de l’atmosfera són:

• L'increment de les emissions de CO2 a l'atmosfera com a conseqüència de l'augment delsector del transport (que neutralitza la reducció de les emissions provinents de fonts fixescom la indústria o els sistemes de calefacció).

• La concentració de contaminants primaris (NO2, PST, CO i SO2, principalment) a les àreesurbanes, les zones industrials i les àrees d'influència de les centrals tèrmiques, i lapresència puntual a l'atmosfera de partícules en suspensió (produïdes principalment peractivitats extractives i la indústria cimentera).

• Els episodis localitzats de males olors d'origen ramader o industrial.• La presència d'altes concentracions d'ozó a la depressió central.• El desconeixement encara existent sobre la contaminació electromagnètica.

La contaminació acústica i lumínica s’aborden el capítol de medi ambient urbà.

PRINCIPIS RECTORS:

Volem reduir la quota de CO2 que emet Catalunya.

Volem millorar la qualitat de l’aire a l’interior de les ciutats i en les zones d’influènciaindustrial.

Volem afrontar nous reptes.

Com el difícil tema de les males olors.Com el poc conegut tema de la contaminació electromagnètica.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

VOLEM REDUIR LA QUOTA DE CO2 QUE EMET CATALUNYA

(Aquest tema es tractarà a la sessió dedicada monogràficament al canvi climàtic.)

VOLEM MILLORAR LA QUALITAT DE L’AIRE A L’INTERIOR DE LES CIUTATS I EN LES ZONESD’INFLUÈNCIA INDUSTRIAL

(Per a mesures sobre el principal problema a les ciutats, que és el trànsit, vegeu els sistemesurbans.)

3.1 Impulsar un sistema de compravenda de drets d’emissió a la indústria en relació amb els mapes decapacitat del territori.

VOLEM AFRONTAR NOUS REPTES

4.1 Elaborar un mapa de zones vulnerables per males olors de Catalunya.

4.2 Definir els criteris d’avaluació i gestió de la contaminació electromagnètica.

9. EL VECTOR SÒL

DIAGNOSI

El sòl és el vector al qual fins ara s’ha dedicat una menor atenció quan, en canvi, es tracta d’unrecurs que es podria qualificar de no renovable atesa l’escala temporal dels seus processos deformació. Els principals problemes de caire econòmic, social i ambiental que afecten lasostenibilitat del sòl són:

• La contaminació, principalment per:o Productes fitosanitaris i els seus productes de degradació.o Purins i fertilitzants aplicats de forma inadequada.o Fangs de depuradora amb aportacions industrials.o Contaminants atmosfèrics aportats al sòl per deposició seca o humida.o Aigües residuals utilitzades per al reg.o Residus urbans i industrials i els seus lixiviats.o Abocaments industrials accidentals.

• La salinització, principalment en zones semiàrides i amb un drenatge insuficient on espractica el cultiu de regadiu.

• Els processos d’erosió i de desertització, que tenen com a resultat:o La reducció de la productivitat agrícola i de la diversitat biològica.o La reducció de la superfície de sòl fèrtil.o La disminució de la capacitat d’infiltració del sòl i, per tant, dels nivells d’aigua dels

aqüífers.o

PRINCIPIS RECTORS:

Volem un sòl net i sense riscos

Volem protegir el sòl més fèrtil i productiu

De l’ocupació urbana i industrial.De l’erosió i la desertificació.De la salinització.De la contaminació.

Volem la corresponsabilitat i l’obligació de restaurar el dany

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

VOLEM UN SÒL NET I SENSE RISCOS

1.1 Millorar i actualitzar de forma periòdica l'Inventari permanent de sòls contaminats de Catalunya.

1.2 Incorporar la qualitat del sòl com a factor crític per autoritzar les operacions de transacció de sòl.

1.3 Avaluar els riscos geològics del territori en el planejament dels usos del sòl i l’autorització d’activitats.

VOLEM PROTEGIR EL SÒL MÉS FÈRTIL I PRODUCTIU

(Vegeu a l'apartat 2 els objectius estratègics relacionats amb la protecció del sòl més fèrtil de l'ocupacióurbana i industrial.)

2.1 Elaborar la Carta de sòls de Catalunya, inventari de les aptituds i les capacitats de cada sòl peracollir uns determinats tipus d'usos, que permeti planificar el territori de forma més eficient isostenible.

2.2 Limitar l'extensió del regadiu a les àrees que presentin un sòl amb un risc menor de salinització.

2.3 Promoure el desenvolupament de tècniques de conservació del sòl (guaret, conreu segons lescorbes de nivell, ordenació en terrasses, etc.).

2.4 Promoure la utilització del compost per a l’estructuració del sòl.

VOLEM LA CORRESPONSABILITAT I L’OBLIGACIÓ DE RESTAURAR EL DANY

3.1 Establir un fons de descontaminació finançat amb les aportacions econòmiques de les indústries ialtres activitats potencialment contaminants.

1. ELS SISTEMES URBANS

DIAGNOSI

Les ciutats europees concentren ja el 80% de la població. Anem cap a una societatbàsicament urbana que ofereix una sèrie d’avantatges socials, econòmics i, fins i tot,ambientals, però que pateix, també, algunes disfuncions entre les quals destaquen:

• Una disminució local de la qualitat ambiental. Bàsicament contaminació atmosfèrica,acústica i lumínica i problemes de congestió. La major part dels problemes tenen com acausa principal el trànsit rodat.

• Un increment de la petjada ecològica, és a dir, de l’impacte indirecte de la ciutat sobre elmedi circumdant no urbanitzat. Els impactes més tangibles es deuen a un augmentcontinuat de la producció de residus i del consum de recursos hídrics, energètics imaterials.

• El doble fenomen de la pèrdua de pes demogràfic dels centres històrics -que esconverteixen en barris d’oficines i serveis- i del creixement de les poblacions perifèriquesque en molts casos esdevenen ciutats dormitori i que acaben unint-se en un continuurbanitzat.

• Un creixement urbanístic dispers i de baixa densitat: el model de ciutat difusa o ciutat-jardíaltament consumidor de sòl, que augmenta la mobilitat obligada i l’ús del vehicle privat,que és insostenible econòmicament i condueix a un infraequipament, que fragmenta elsespais agrícoles i forestals en unitats massa petites perquè siguin productives omantinguin la biodiversitat. (Exemple: entre 1973 i 1992, la superfície urbanitzada a l’àreametropolitana va augmentar d’un 130%, mentre que la població només va créixer d’un16’7%).

• La degradació social i ambiental de les zones de transició entre l’espai urbà i el nourbanitzat. El gran repte de millorar la qualitat de les àrees periurbanes.

PRINCIPIS RECTORS

Volem unes ciutats més saludables, amb una major qualitat ambiental.

Amb una millor qualitat de l’aire.Amb menys soroll.Amb menys contaminació lumínica.Amb menys edificis malalts.

Volem unes ciutats més agradables, que comportin benestar.

Més netes.Que permetin una mobilitat ràpida.Amb la major diversitat i accessibilitat de serveis.Amb una relació llocs de treball / habitatges equilibrada en cada barri.Amb un paisatge arquitectònic coherent, si no homogeni.Amb prou percentatge de paisatge verd.

Volem unes ciutats de menor petjada ecològica, més eficients i més autosuficients.

Amb un menor consum d’aigua.Amb un menor consum d’energia.Amb un menor consum de materials no renovables.Amb una menor generació de residus.Amb una compacitat elevada dins el llindar del benestar.Amb el màxim percentatge de primeres residències.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

PER UNES CIUTATS MÉS SALUDABLES, AMB UNA MAJOR QUALITAT AMBIENTAL

1.1 Millorar la qualitat de l’ambient atmosfèric urbà.

1.2 Disminuir la contaminació acústica urbana.

1.3 Disminuir la contaminació lumínica.

1.4 Regular la síndrome de l’edifici malalt.

PER UNES CIUTATS MÉS AGRADABLES, QUE COMPORTIN BENESTAR

1.5 Definir un planejament territorial que concentri un alt percentatge de la població en unesdeterminades àrees urbanes de caràcter supramunicipal ben interconnectades entre si i amb unbon sistema de transport públic intern.

1.6 Promoure un planejament urbanístic més compacte -sense excés, però- que no fragmenti i,per tant, no devaluï l’espai no urbanitzat i que se subjecti al planejament territorial (la necessitatd’una visió de conjunt).

1.7 Promoure un mínim d’espai verd per habitant en zones urbanes i la creació de xarxes de verdurbà amb criteris de permeabilitat ecològica i de connexió amb els espais naturals situats fora dela ciutat.

1.8 Promoure el desenvolupament de criteris arquitectònics exteriors definint zonesarquitectòniques coherents (materials, disseny, color...) i generant un paisatge de qualitat.

1.9 Definir, en el planejament territorial, illes industrials supramunicipals que evitin l’esquitxadaarreu del territori.

1.10 Promoure la revitalització dels centres urbans i la regeneració i millora de la zona perifèricaque fa de transició a l’espai no urbanitzat.

1.11 Mantenir i promoure una elevada diversitat de serveis socials, culturals i de lleure i unaàmplia oferta de comerços a cada barri i en les ciutats petites.

PER UNES CIUTATS DE MENOR PETJADA ECOLÒGICA, MÉS EFICIENTS I MÉS AUTOSUFICIENTS

1.12 Minimitzar el consum d’aigua a les ciutats.

1.13 Reduir el consum d’energia.

1.14 Reduir la demanda de recursos per a la construcció mitjançant el reciclatge.

1.15 Reduir la producció de residus i augmentar-ne la valorització.

1.16 Desincentivar la segona i tercera residència, a favor d’un nou model d’allotjament méssostenible (menys consumidor de sòl) i que generi major riquesa per a la gent del territori.

2. ELS SISTEMES AGRARIS

DIAGNOSI

L’agricultura, al nostre país, representa un percentatge petit del PIB però gestiona unpercentatge del territori quantitativament i qualitativa molt important, d’una gran transcendènciaambiental. Hom ha definit sovint els pagesos com els jardiners del paisatge i els mantenidorsde la biodiversitat.

Els importants canvis socials del passat segle i la globalització de l’economia han submergit elsector en una situació de crisi i de reconversió, en el gran debat entre la rendibilitat econòmicai les noves funcions socials i ambientals que es demanen al sector. Els principals reptes delssistemes agraris giren al voltant de:

• Les dificultats de fer rendible econòmicament l’agricultura i la ramaderia en un context deglobalització.

• L'abandonament del medi rural i la conseqüent ocupació de l’espai agrari pel bosc(augmenten les espècies de caire forestal) o per la trama urbana i industrial (desapareixenespècies). Aquesta franja importantíssima de transició entre l’espai urbanitzat i el boscs’aprima per moments. Correm el risc d’acabar amb un país amb una terra baixaurbanitzada en continu i unes muntanyes boscoses en lloc d’un país variat en mosaic.

• La pèrdua dels millors sòls, els més fèrtils, els de les planes al·luvials, que són els mésfàcilment urbanitzables i industrialitzables.

• La degradació dels sistemes agraris periurbans, que són els de major interès social.• El consum excessiu i ineficient de recursos hídrics (el 50% del consum d’aigua del país).• L’extensió del monocultiu i la pèrdua del patrimoni genètic del nostre país (les espècies

autòctones)• La pèrdua de diversitat biològica lligada al medi agrícola per un disseny i una gestió

incorrectes.• La pèrdua del patrimoni cultural i arquitectònic i d’uns paisatges rurals de gran valor.• La contaminació del sòl i dels aqüífers per una aplicació inadequada de purins i altres

fertilitzants, i també de pesticides.

PRINCIPIS RECTORS

Volem un espai agrari rendible (menys dependent de la subvenció) i dotat de serveis.

Amb finques correctament dimensionades.Proper als centres consumidors per minimitzar els costos de transport.Productor de productes d’alta qualitat i, per tant, d’alt valor afegit (cert preu).Amb possibilitats econòmiques complementàries a la renda agrària (ecoturisme i altres).Amb accés als principals serveis (educació, sanitat...).

Volem un espai agrari multifuncional: mantenidor de la biodiversitat i proveïdor d’espaiper al lleure.

Amb diversitat de cultius.Amb una baixa aplicació de pesticides.Preservador d’espais de biodiversitat (marges, tanques, recs...).Preservador de varietats autòctones (patrimoni genètic propi).Que actuï com a tamponador de l’impacte urbanístic sobre els corredors ecològics fluvials iforestals.Amb unitats de prou entitat (no fragmentades per un mal planejament urbanístic) i protegidesproactivament pel planejament.Preservador del patrimoni rural (masos, carrerades, pedra seca...).Creador de paisatge i espai per al lleure, en especial en zones amb un grau d’urbanitzacióconsiderable (canvi de la funció social?).

Volem un espai agrari eficient.

Que estalviï aigua, sobretot.

Volem un espai agrari net i reciclador.

Que desenvolupi una bona gestió de purins, fangs de depuradora i d’altres residus orgànics.Que no contamini els aqüífers amb nitrats.Que faci un ús restringit dels pesticides i herbicides.Amb una bona planificació de la implantació d’infraestructures periurbanes.

Volem un espai agrari fèrtil.

Que protegeixi, amb caràcter prioritari, els sòls més fèrtils, els de les planes al·luvials, que sónels que reben una major pressió urbanística.Que minimitzi el problema de la salinització i la desertificació.Que eviti la compactació del sòl.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

PER UN ESPAI AGRARI RENDIBLE, MENYS DEPENDENT DE LA SUBVENCIÓ

2.1 Promoure la gestió conjunta, en règim cooperatiu si escau, de zones agrícoles de proudimensió per a una gestió econòmica i ambiental rendible.

2.2 Impulsar un marc legislatiu que beneficiï fiscalment la conservació del sòl agrícola enexplotació.

2.3 Promoure els productes agropecuaris d’elevat valor afegit, en especial races, varietats iprocediments autòctons.

2.4 Fomentar la producció de primeres matèries renovables per ser destinades a usos industrialsno alimentaris (biocombustibles, etc.).

2.5 Promoure el turisme rural com a renda complementària a l’agrària.

2.6 Millorar les comunicacions rurals i el transport públic; i fomentar l’ús de les noves tecnologiesde la informació en el medi rural.

2.7 Millorar l’accessibilitat als serveis bàsics, especialment a l’educació, a la sanitat i a l’oferta delleure.

PER UN ESPAI AGRARI MULTIFUNCIONAL: MANTENIDOR DE LA BIODIVERSITAT I PROVEÏDORD’ESPAI PER AL LLEURE

2.8 Regular l’aplicació de pesticides i biocides i formar els agricultors en la lluita integrada i lalluita biològica.

2.9 Promoure la preservació dels petits espais de biodiversitat del medi agrari, i la màximadiversitat d’hàbitats: marges, tanques arbrades, sèquies, etc.

2.10 Definir i incorporar al planejament territorial i urbanístic els principals connectors biològicsagrícoles i les unitats agrícoles prioritàries per al manteniment de la diversitat biològica.

2.11 Promoure unitats agràries de prou dimensió (abast supramunicipal) o d’importànciaestratègica, amb suport públic si escau, en zones metropolitanes o amb tendència al continuurbanitzat.

2.12 Promoure la preservació de varietats autòctones, el patrimoni genètic català.

2.13 Penalitzar les finques inactives i fomentar que cedeixi a tercers la seva explotació si hom nohi té un especial interès.

2.14 Reorientar els criteris de concessió d’ajudes al sector agrícola i ramader en clau desostenibilitat.

PER UN ESPAI AGRARI EFICIENT

2.15 Estalviar aigua mitjançant la implantació de sistemes de rec més eficient i el foment decultius menys necessitats d’aigua.

PER UN ESPAI AGRARI NET

2.16 Desenvolupar i aplicar el pla director de la matèria orgànica secundària (purins, fangs dedepuradora, compost de la brossa orgànica, etc.).

2.17 Aplicar correctament adobs o productes nitrogenats a fi d’evitar la contaminació delsaqüífers per nitrats. Programes de capacitació del sector.

2.18 Planificar adequadament la implantació d’infraestructures periurbanes a fi de no esquitxar totel territori ni fragmentar innecessàriament l’espai agrari.

2.19 Promoure la minimització de residus i residus d’envasos en el sector agrícola, així com l’úsde plàstics biodegradables.

2.20 Fomentar i capacitar en les tècniques de lluita integrada contra les plagues, i limitar lautilització de productes químics a favor de la lluita biològica.

PER UN ESPAI AGRARI FÈRTIL

2.21 Protegir urbanísticament, amb caràcter prioritari, els sòls més fèrtils, els de les planesal·luvials.

2.22 Implantar bones pràctiques que evitin la salinització, l'erosió i la desertificació.

3. ELS SISTEMES FORESTALS

DIAGNOSI

Els sistemes forestals -majoritàriament superfícies arbrades però també garrigues, matollars ipastures- representen el 60% del territori. Malgrat que el 79% d’aquesta superfície és privada,el seu ús i importància socials són molt grans. La superfície forestal augmenta perl’abandonament de l’espai agrícola, però l’explotació del bosc disminueix. Els principals eixosde reflexió pel que fa als sistemes forestals són:

• Les dificultats de fer rendible econòmicament la silvicultura i l’explotació dels recursosforestals, en bona part per la manca de personal i la baixa mecanització del sector.

• La formació de masses forestals contínues de gran extensió a causa de l’embosquinamentdels camps i les feixes agrícoles abandonats (pèrdua d’una estructura de mosaic agro-forestal) amb l’augment del risc de catàstrofe per incendis forestals (avui hi ha menysincendis però de major magnitud).

• La prevenció i extinció dels incendis forestals en l’àrea mediterrània.• L’existència de sistemes forestals fràgils, amenaçats o estratègics que exigeixen una

gestió prioritària com ara els boscos de les capçaleres de les conques hidrogràfiques (lluitacontra l’erosió), els boscos de la terra baixa (connectors ecològics que relliguen els espaisforestals dels sistemes muntanyosos), els boscos de ribera (els que pateixen una majorregressió), els boscos periurbans (els més degradats i de major funció social) o els pratsde muntanya (que a Catalunya estan perdent productivitat i es troben en regressió perbaixa pressió ramadera i embosquinament).

• La distribució no prou òptima de boscos madurs, amb fusta morta generadora debiodiversitat, que ara es concentra en els boscos públics d’unes poques comarques.

• L’encara insuficient implantació de plans de gestió ecoforestals que facin compatiblel’explotació econòmica i el manteniment de la biodiversitat.

• La difícil relació entre un recurs majoritàriament privat però, de facto, d’ús públic. S’ajudaels propietaris forestals mitjançant recursos públics -mesures fiscals, d'ajut i de gestió- aincrementar les rendes de l'aprofitament forestal a canvi dels beneficis que el boscproporciona a la col·lectivitat: ús social, garantia de recursos hídrics, fixació de CO2, etc.

• La dificultat de regular l’ús social i l’accessibilitat al bosc.• L’obligació legal i ètica (patrimoni d’interès públic) d’inventariar i recuperar la xarxa de

camins ramaders, domini públic vertebrador de connectors ecològics i vies verdes d’úspúblic.

PRINCIPIS RECTORS

Volem uns sistemes forestals rendibles i productius.

Que generin productes d’alt valor afegit (competitius).Que generin rendes complementàries (ecoturisme, caça, bolets i altres).Que mantinguin les pastures en estat productiu i de qualitat (evitar l’embosquinament d’aquestrecurs i ecosistema).

Volem un bosc amb un risc d’incendi menor.

Amb una política de prevenció en matèria d’incendis forestals.Amb zones discontínues (mosaic de bosc, prats i sistema agrari).Amb mitjans d’extinció suficients i capacitats.

Volem un bosc que mantingui la biodiversitat, i que sigui ecogestionat.

Que disposi de plans de gestió ecoforestal que facin compatible l’explotació econòmica i elmanteniment de la biodiversitat.Que sigui prou divers (existència de diferents estadis del bosc: prats, bosquina, boscproductiu, bosc madur).Que estigui format, principalment, per espècies autòctones (la nostra aportació a la protecciódels ecosistemes del món).Que es gestioni amb tècniques de lluita integrada contra les plagues, limitant la utilització deproductes químics, preferint la lluita biològica, sempre que sigui possible.Que tingui una política cinegètica: equilibri entre la regeneració del bosc i les poblacions decaça.Que s’estengui, també, per la terra baixa i actuï de connector.Que embolcalli les lleres fluvials i preservi el caràcter del riu com a connector ecològic deprimer ordre.

Volem un espai forestal multifuncional, que optimitzi les externalitats positives del bosc.

Que fixi CO2 (embornal de gasos amb efecte d’hivernacle).Que protegeixi les capçaleres hidrològiques -vessants de fort pendent- de l’erosió i reguli elcicle hidrològic.Que permeti un ús social ordenat amb prioritat pel que fa als boscos periurbans.Que disposi de vies públiques per al lleure respectuós (camins ramaders).

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

PER UNS SISTEMES FORESTALS RENDIBLES I PRODUCTIUS

3.1 Assessorar els propietaris perquè puguin obtenir productes forestals de major valor afegit(avui tot es destina a palets) i promoure la indústria transformadora necessària per generaraquests productes.

3.2 Mecanitzar la gestió del bosc per garantir la seva explotació en una situació d’escassetat demà d’obra.

3.3 Elaborar un pla de protecció i millora dels prats de pastura muntanyencs mitjançant el fomentd’una ramaderia extensiva transhumant.

PER UN BOSC AMB UN RISC D’INCENDI MENOR

3.4 Assessorar els propietaris forestals sobre sistemes de gestió del bosc preventius d’incendisforestals.

3.5 Promoure, i subvencionar si escau, el manteniment d’espais agrícoles i de prats que creïndiscontinuïtats estratègiques enmig de les grans masses forestals contínues.

3.6 Regular l’accés -especialment el motoritzat- al medi forestal.

3.7 Desenvolupar un pla de capacitació continuada per a la població rural en matèria d’extinciód’incendis.

3.8 Dotar els equips d’extinció de més mitjans i sistemes de coordinació.

PER UN BOSC QUE MANTINGUI LA BIODIVERSITAT, QUE SIGUI ECOGESTIONAT

3.9. Redactar un Pla tècnic de gestió i millora forestals individualitzat per a cada bosc privat i unPla d'ordenació individualitzat per a cada bosc públic amb criteris d’ecogestió ajustats a cadasituació i objectiu preferent.

3.10 Promoure sistemes de custòdia del territori com la compra del dret de tala.

3.11 Elaborar un pla territorial sectorial de protecció dels sistemes forestals fràgils, amenaçats oestratègics: boscos de les capçaleres de les conques hidrogràfiques, de la terra baixa(connectors), de ribera, periurbans i prats de muntanya.

3.12 Aprovar un programa de regeneració del bosc de ribera a Catalunya.

PER UN ESPAI FORESTAL MULTIFUNCIONAL, QUE OPTIMITZI LES EXTERNALITATS POSITIVESDEL BOSC

3.13 Aprovar un pla de reforestació de terrenys degradats.

3.14 Adequar a l’ús públic els boscos periurbans i els públics.

3.15 Inventariar i recuperar la xarxa de domini públic de camins ramaders com a vies verdes per al’ús públic (més enllà del seu paper com a vies pecuàries i connectors ecològics).

4. ELS SISTEMES HIDROLÒGICS

DIAGNOSI

El nostre país no té grans rius i el seu cabal és força irregular al llarg de l’any. Tanmateix, lamajoria de la població catalana en depèn per al proveïment d’aigua de boca i en depèn,també, l’agricultura i la indústria. El consum creix i les previsions a curt i mitjà termini són dedèficit d’aigua. Si en els darrers anys s’ha afrontat el repte de millorar la qualitat de l’aigua delsnostres rius, ara caldrà fer-los més vius, millorar-ne encara més la qualitat de l’aigua, garantir-ne els cabals ecològics i recuperar la ribera com a ecosistema i/o espai d’ús públic. Més llarg icomplicat, però essencial, serà protegir i regenerar els aqüífers subterranis.

Els principals punts que cal prendre en consideració en relació amb els sistemes hidrològicssón:• La contaminació de les aigües superficials per abocaments industrials i urbans o per

sistemes de sanejament insuficients.• La contaminació de les aigües subterrànies, sobretot per l’aplicació excessiva o

inadequada de fertilitzants i compostos nitrogenats a l’agricultura.• La sobreexplotació dels recursos hídrics.• La inexistència de mecanismes que garanteixin el manteniment dels cabals mínims

necessaris per al manteniment dels ecosistemes aquàtics.• L’ocupació de la llera i del domini inundable per part de nuclis urbans, polígons industrials i

infraestructures amb el risc per a béns i persones que això comporta en cas de rierades.• L’extracció d’àrids de la llera que alteren fortament el riu i afecten els nivells freàtics de la

plana al·luvial.• L’artificialització de la llera i la canalització dels cursos fluvials que elimina els ecosistemes

existents i impedeix el paper de connector ecològic que té el riu, que redueix l’espaiinundable i fa que la velocitat de l’aigua sigui superior i faci estralls riu avall, i que nopermet la sedimentació ni la recàrrega de l’aqüífer.

• La destrucció o afebliment de la vegetació i el bosc de ribera, una formació de granimportància atès que conforma el corredor biològic del riu, esmorteeix l’impacte delscontaminants provinents dels espais circumdants sobre el riu (adobs, pesticides, etc.) ievita que l’aigua s’escalfi.

• La introducció d’espècies animals al·lòctones.• L’escassetat de zones humides, hàbitat rar, d’elevat valor natural i fràgil.• La degradació paisatgística i social en les ribes de molts trams mitjans i baixos dels rius

que porta els municipis i els seus ciutadans a viure d’esquena al riu.

PRINCIPIS RECTORS

Volem uns rius i uns aqüífers nets.

Amb una aigua de millor qualitat.

Volem un aprofitament hidrològic eficient i ecològic.

Dins la capacitat de càrrega del recurs (concessions ajustades a la quantitat de recurs).Amb sistemes d’emmagatzematge i d’altres mecanismes que permetin una captació menord’aigua en moments d’insuficient cabal ecològic.Sense pèrdues evitables al llarg del seu cicle de gestió.Amb sistemes de reutilització d’aigües.

Volem uns rius vius i la preservació de les zones humides.

Embolcallats per vegetació i boscos de ribera (corredors verds-blaus prou amples).En què se substitueixi la canalització per la prevenció (no-ocupació del domini inundable) i lessolucions d’enginyeria toves.Sense activitats extractives dins la llera mateixa.Amb cabals ecològics garantits.Amb espècies autòctones.

Volem uns rius segurs i amb espais d’ús públic.

Sense ocupació de les lleres ni del domini fluvial.Amb uns trams periurbans regenerats i condicionats per a l’ús públic que permetin als poblesobrir-se al seu riu.Amb els seus elements antròpics conservats i protegits (molins, rescloses, sèquies, basses deglaç, ponts...).

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

PER UNS RIUS I UNS AQÜÍFERS NETS

4.1 Definir la capacitat de càrrega o vulnerabilitat dels rius catalans als efectes d’autoritzar novesactivitats (prevenció).

4.2 Ampliar l’abast dels sistemes de sanejament (població no servida encara).

4.3 Millorar els sistemes de sanejament (tractaments terciaris). Per a les poblacions més petites,sense activitat industrial, desenvolupar filtres verds.

PER UN APROFITAMENT HIDROLÒGIC EFICIENT I ECOLÒGIC

(Vegeu els objectius estratègics en el capítol dedicat als sistemes agrícoles d’estalvi d’aigua i alvector aigua.)

4.4 Condicionar tota concessió a la capacitat de càrrega del medi (quantitat de recurs aigua) i ales millors tecnologies disponibles (les més estalviadores d’aigua), amb revisió periòdica.

4.5 Exigir la reutilització d’aigües de segona qualitat per a usos no prioritaris (neteja viària, regurbà, camps de golf, etc.).

PER UNS RIUS VIUS I LA PRESERVACIÓ DE LES ZONES HUMIDES

4.6 Inventariar i protegir els boscos i les comunitats vegetals de ribera, delimitar el seu domini alsefectes del planejament urbanístic i promoure i fomentar la seva regeneració.

4.7 Definir els cabals ecològics per a cada riu i establir mecanismes per garantir-lo en cas desequera.

4.8 Crear condicions idònies per a la cria d’espècies animals fluvials.

4.9 Sensibilitzar sobre les conseqüències i penalitzar fortament la introducció d’espècies foranesals nostres rius (prohibir la pesca quan hi hagi reintroduccions -generalment les fan pescadorsque no n’avaluen les conseqüències- per fer dels pescadors els millors guardians del riu?).

4.10 Avaluar i promoure alternatives toves a la canalització i solucions més preservadores de labiodiversitat fluvial.

4.11 Desenvolupar els plans de gestió per als espais inclosos en l’inventari de zones humides.

PER UNS RIUS SEGURS I AMB ESPAIS D’ÚS PÚBLIC

4.12 Definir el domini inundable en el planejament urbanístic i evitar-ne l’ocupació.

4.13 Avaluar costos de desocupació del sòl en domini inundable com a alternativa a lacanalització.

4.14 Fomentar la regeneració i el condicionament dels trams fluvials periurbans.

4.15. Inventariar, protegir i restaurar els elements antròpics de valor del paisatge fluvial (molins,rescloses, sèquies, basses de glaç, ponts...).

5. ELS SISTEMES LITORALS

DIAGNOSI

El gros de la població mundial viu a les franges costaneres, de clima sempre més benigne. Enel cas de la Mediterrània, la situació s’agreuja per l’impacte d’un turisme massificat de sol iplatja que significa el 40% del turisme mundial i que ha estat la causa d’una urbanització moltpotent de la qual s’han lliurat molts pocs trams de la costa. Catalunya concentra gairebé el50% de la seva població en el 7% del territori que representen els municipis litorals. Es tractad’una població que s’ha quadruplicat durant aquest segle i a la qual s’afegeix una poblacióflotant de 2 milions de persones. Tenim uns 600 km de línia litoral que, en clau desostenibilitat, té els punts següents entre els més significatius:

• La intensa urbanització de la franja litoral, que ha esdevingut pràcticament un continu urbà.• La destrucció o artificialització del patrimoni natural de la major part de la franja costanera i

la pèrdua de connectivitat entre els espais naturals encara existents.• L’alteració de la dinàmica litoral per la construcció de ports, ports esportius, dics i altres

infraestructures i per la manca d’aportació de sediments per part dels rius a causa delsembassaments que els retenen.

• L’alteració dels ecosistemes marins per males pràctiques pesqueres, la hiperfreqüentació,la construcció d’infraestructures o les actuacions periòdiques de regeneració de platges.En el cas dels prats de posidònia, per la introducció antròpica d’una espècie forana.

• La disminució dels recursos pesquers.• La gran petjada ecològica de les zones turístiques (producció de residus, necessitats

d’aigua i energia, etc.) amb caràcter estacional.• L’existència de nuclis urbans eminentment turístics amb una planificació urbana realitzada

sense cap tipus de criteri, un paisatge urbà mancat d’atractiu i un teixit social poc actiu,sense cohesió i determinat per l’estacionalitat del turisme.

• El possible augment del nivell del mar derivat del canvi climàtic, que a la llarga podriainundar bona part de l’actual franja costanera.

• La contaminació de terra a mar (la més important) i de mar a mar (neteges de bodeguesdels vaixells o abocaments).

PRINCIPIS RECTORS

Volem un litoral natural.

Sense ocupació dels darrers trams de la costa no urbanitzats.Amb els espais naturals litorals prioritaris (aiguamolls, dunes, penyassegats i platges, i fonsmarins diversos: prats de posidònia, fons sorrencs i rocosos, coral·lígens, etc.) protegits.Que permeti l’accés públic a la costa.

Volem un litoral bonic i ric.

Amb unes platges de qualitat.Amb un paisatge arquitectònic més regulat i atractiu.Amb un turisme de qualitat de menor petjada ecològica i menor estacionalitat.Amb una pesca i producció piscícola (piscifactories) de qualitat.Amb una major diversitat de serveis que donin cohesió social durant tot l’any.

Volem un litoral net i viu.

Amb una aigua de qualitat.Amb un fons productiu (pesca).

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

VOLEM UN LITORAL NATURAL

5.1 Aturar l’ocupació urbanística de tot tram de costa encara no construït.

5.2 Augmentar la superfície litoral protegida d’acord amb la llei d’espais naturals i els tractatsinternacionals aplicables.

5.3 Augmentar la superfície d’espais naturals submarins protegits.

5.4 Garantir i ordenar el dret d’accés a la costa.

5.5 Condicionar la construcció de nous ports i altres transformacions del litoral a la no- afectacióde cap dels escassos ecosistemes litorals: aiguamolls, dunes, etc.

VOLEM UN LITORAL BONIC I RIC

5.6 Desenvolupar un programa d’excel·lència de platges que incorpori, a més d’aspectes turístics,aspectes de foment de la biodiversitat.

5.7 Fomentar la regulació i regeneració del paisatge arquitectònic litoral.

5.8 Impulsar mesures -amb la corresponsabilitat del sector turístic- per disminuir la petjadaecològica del turisme (en especial, la gestió de residus i el consum d’aigua i d’energia).

5.9 Promocionar els productes de pesca local, si escau amb denominació d’origen, per ferrendible, per raons de qualitat, una pesca quantitativament menor.

5.10 Promoure les piscifactories, les reserves de pesca i les vedes necessàries per garantir unaproducció sostenible de recursos piscícoles.

VOLEM UN LITORAL NET I VIU

(vegeu els sistemes hidrològics i vector aigua pel que fa a objectius de sanejament dels riusperquè els abocaments terra-mar siguin menys contaminants.)

5.11 Implantar estructures submarines que augmentin la biodiversitat piscícola i submarina engeneral.

5.12 Promoure bones pràctiques ambientals al sector pesquer.

5.13 Exigir un major control dels abocaments des de vaixells i una política de prevenció delsaccidents marítims (inclòs un pla d’emergència).

6. EL PAISATGE

DIAGNOSI

El valor d’un paisatge és difícil de definir de forma objectiva, però també és obvi que hi ha uncert consens pel que fa a la valoració de certs paratges enfront d’altres. Hi ha força consensque els paisatges suburbials i periurbans (en especial, els sistemes agrícoles de la terra baixade les comarques metropolitanes) i els paisatges litorals han estat els més afectats al nostrepaís. I, també, que les principals causes de degradació deriven de la barreja desordenada(caòtica, sense una pauta perceptible) d’elements artificials i naturals (perquè un paisatgeplenament artificial també pot ser ben valorat) i l’abandonament de l’agricultura que ha estat laconstructora per excel·lència del paisatge d’integració o transició entre l’espai construït il’espai-natura. Finalment, també hi ha un cert consens a valorar més els paisatges grandiosos(escassos en un país fet a la mesura de l’home com el nostre) i els paisatges variats, elmosaic, i les interfícies entre dos elements (combinació harmònica agricultura-natura, costa-mar, espai construït-entorn, roca-bosc).

Una política de sostenibilitat, pel que fa a paisatge, segurament hauria de tenir en compte elspunts següents:

• La inexistència d’un inventari de les unitats paisatgístiques de Catalunya.• La manca de priorització pel que fa a la conservació dels paisatges més propis i exclusius

de les nostres contrades el manteniment dels quals hauria de constituir la nostra aportacióal patrimoni paisatgístic mundial.

• La pèrdua del paisatge agrícola treballat i harmònicament integrat en l’espai-natura.• La pèrdua del paisatge litoral mediterrani.• La desatenció que reben els paisatges propers a les zones més densament habitades

(espais periurbans), els més necessitats de regeneració i conservació.• La intensa fragmentació per elements artificials de l’espai agroforestal, i la distribució

caòtica, dispersa, sense pauta, dels elements artificials.• El poc pes específic dels condicionants paisatgístics i visuals en les avaluacions d’impacte

ambiental i la presa de decisions amb afectació territorial.• La manca d’una política de camins públics (camins històrics) que garanteixi un accés i

gaudi respectuós del paisatge.• La manca de planejament paisatgístic de l’espai construït.

PRINCIPIS RECTORS

Volem un paisatge menys fragmentat per elements artificials.

Que concentri urbanísticament els elements artificials.Que coordini territorialment en un nombre limitat de passadissos o corredors de serveis lesinfraestructures lineals (carreteres, línies elèctriques, etc.).

Volem un paisatge més protegit

Amb un pes major dels condicionants paisatgístics en l’avaluació de l’impacte ambiental i elplanejament.Que preservi els paisatges més nostres: les feixes mediterrànies treballades amb pedra seca,el mosaic agroforestal de la regió de l’alzinar, el litoral mediterrani, els prats d’alta muntanya,els nostres espais oberts...Que preservi els paisatges més escassos i fràgils: l’agrícola treballat, el litoral mediterrani i elfluvial.Que compti amb la corresponsabilitat dels propietaris, les empreses i les entitats (custòdia delterritori).

Volem un paisatge de qualitat més proper

Amb uns espais urbans i periurbans d’alta qualitat paisatgística.Amb una xarxa de camins públics per al lleure.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

VOLEM UN PAISATGE MENYS FRAGMENTAT PER ELEMENTS ARTIFICIALS

(vegeu els objectius estratègics pel que fa a frenar la ciutat difusa o ciutat-jardí.)

6.1 Promoure un urbanisme que concentri els elements artificials (limitar la dispersió pel territori).

6.2 Definir, mitjançant el planejament territorial, passadissos o corredors de serveis queconcentrin les infraestructures lineals (carreteres, línies elèctriques, etc.).

VOLEM UN PAISATGE MÉS PROTEGIT

6.3 Elaborar un inventari de les unitats paisatgístiques de Catalunya que inclogui criteris depriorització.

6.4 Donar un pes major dels condicionants paisatgístics en l’ordenació territorial, el planejamenturbanístic i l’avaluació de l’impacte ambiental.

6.5 Promoure un planejament territorial i urbanístic que protegeixi els paisatges més propis de lanostra àrea biogeogràfica (les feixes mediterrànies treballades amb pedra seca, el mosaicagroforestal de la regió de l’alzinar, el litoral mediterrani, els prats d’alta muntanya, els nostresespais oberts).

6.6 Desenvolupar un pla territorial sectorial per a la preservació de cadascun dels paisatges mésescassos i fràgils: l’agrícola treballat, el litoral mediterrani i el fluvial (objectiu molt lligat alsobjectius estratègics proposats per a cadascun dels tres sistemes).

6.7 Promoure iniciatives de custòdia del territori, participació activa i corresponsabilitat delspropietaris, les empreses i les entitats.

6.8 Promoure la restauració i protecció dels elements arquitectònics històrics i tradicionals (mursde pedra seca, molins, masos...).

VOLEM UN PAISATGE DE QUALITAT MÉS PROPER

6.9 Aprovar una llei de camins de Catalunya que reguli drets i deures, titularitat i gestió.

6.10 Promoure normes urbanístiques i arquitectòniques que contribueixin a la creació depaisatges urbans.

6.11 Promoure plans de regeneració i conservació del paisatge periurbà.

7. EL VECTOR AIGUA

DIAGNOSI

El consum d’aigua creix any rera any i no és atribuïble a un augment de la població. El recursés finit i tot sembla indicar que algunes regions de Catalunya són a prop de superar lacapacitat de càrrega. Les previsions a curt i mitjà termini són de dèficit d’aigua. D’altra banda,si bé s’està millorant la qualitat de les aigües superficials, les reserves d’aigua subterrània (demés qualitat i més difícil regeneració) s’estan contaminant en moltes àrees del territori.

Els principals reptes que cal afrontar per a un ús sostenible de l’aigua són:

• La contaminació de les aigües subterrànies per nitrats, principalment, però també perintrusió salina, filtració de rius contaminats i abocaments industrials puntuals.

• La necessitat d’incrementar i millorar (tractaments terciaris) els sistemes de sanejamentd’aigües residuals.

• Un consum molt elevat d’aigua a l’agricultura (aproximadament un 50% del consum totald’aigua a Catalunya)

• L’increment sostingut i insostenible del consum d’aigua domèstic (actualment uns 500 m3

per persona i any), a causa de les pautes de consum dels ciutadans i del model enexpansió de ciutat-jardí (poc mediterrani) on són freqüents el jardí, la gespa i les piscinesprivades.

• L’increment en el consum d’aigua per part d’instal·lacions esportives i de lleure.• La utilització d’aigües de primera qualitat per a usos que podrien utilitzar aigües de menor

qualitat.• L’existència de desequilibris en la disponibilitat de recursos hídrics entre les diverses

conques internes de Catalunya.

PRINCIPIS RECTORS

Volem una aigua de qualitat.

Uns rius més nets.Unes aigües subterrànies totalment netes.

Volem prou aigua per als usos prioritaris.Evitant els usos sumptuaris.Evitant l’ús d’aigua de primera qualitat per a usos que poden utilitzar altres aigües.Essent més eficients (agricultura, indústria, etc.).Essent més estalviadors (ciutadania).Planificant les activitats i el desenvolupament d’acord amb el recurs disponible.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

VOLEM UNA AIGUA DE QUALITAT

7.1 Aprovar un nou pla de sanejament que augmenti l’abast (territorial i sectorial) i l’exigència(nivells de depuració amb exigència de tractaments terciaris).

7.2 Desenvolupar el pla director de nitrats de la Generalitat de Catalunya per protegir les aigüesfreàtiques.

7.3 Augmentar la importància dels indicadors biològics de qualitat de les aigües en el control i laplanificació.

VOLEM PROU AIGUA PER ALS USOS PRIORITARIS

7.4 Penalitzar fortament la implantació d’activitats que tinguin una despesa sumptuària d’aigua.

7.5 Atorgar concessions de captació d’aigua en funció del recurs disponible en l’actualitat.

7.6 Impulsar un procés de revisió i rescat de les concessions de captació d’aigua.

7.7 Impulsar un programa de control intens de les captacions d’aigua per evitar la sobreexplotaciódels aqüífers i aplicar el règim sancionador previst.

7.8 Regular la qualitat de l’aigua en funció dels usos, i prohibir l’ús d’aigua de primera qualitat pera usos que poden utilitzar altres aigües.

7.9 Promoure activament els productes qualificats amb una certificació ambiental d’estalviadorsd’aigua.

7.10 Desenvolupar un programa d’educació ambiental i sensibilització sobre l’aigua.

7.11 Sotmetre a avaluació ambiental estratègica tot projecte hidràulic d’abast mitjà o gran.

7.12 Aprovar un programa d’estalvi d’aigua a l’agricultura catalana.

8. EL VECTOR AIRE

DIAGNOSI

La qualitat de l’aire a Catalunya és en general molt bona, si bé hi ha episodis puntuals isituacions locals que cal millorar. Pel que fa a les emissions de CO2, el principal dels gasosamb efecte d’hivernacle, estem per sobre del que hauríem d’emetre per complir elscompromisos adquirits al Protocol de Kyoto. Els principals reptes que cal afrontar per a unaqualitat sostenible de l’atmosfera són:

• L'increment de les emissions de CO2 a l'atmosfera com a conseqüència de l'augment delsector del transport (que neutralitza la reducció de les emissions provinents de fonts fixescom la indústria o els sistemes de calefacció).

• La concentració de contaminants primaris (NO2, PST, CO i SO2, principalment) a les àreesurbanes, les zones industrials i les àrees d'influència de les centrals tèrmiques, i lapresència puntual a l'atmosfera de partícules en suspensió (produïdes principalment peractivitats extractives i la indústria cimentera).

• Els episodis localitzats de males olors d'origen ramader o industrial.• La presència d'altes concentracions d'ozó a la depressió central.• El desconeixement encara existent sobre la contaminació electromagnètica.

La contaminació acústica i lumínica s’aborden el capítol de medi ambient urbà.

PRINCIPIS RECTORS

Volem reduir la quota de CO2 que emet Catalunya.

Volem millorar la qualitat de l’aire a l’interior de les ciutats i en les zones d’influènciaindustrial.

Volem afrontar nous reptes.

Com el difícil tema de les males olors.Com el poc conegut tema de la contaminació electromagnètica.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

VOLEM REDUIR LA QUOTA DE CO2 QUE EMET CATALUNYA

(Aquest tema es tractarà a la sessió dedicada monogràficament al canvi climàtic.)

VOLEM MILLORAR LA QUALITAT DE L’AIRE A L’INTERIOR DE LES CIUTATS I EN LES ZONESD’INFLUÈNCIA INDUSTRIAL

(Per a mesures sobre el principal problema a les ciutats, que és el trànsit, vegeu els sistemesurbans.)

8.1. Impulsar un sistema de compravenda de drets d’emissió a la indústria en relació amb elsmapes de capacitat del territori.

VOLEM AFRONTAR NOUS REPTES

8.2 Elaborar un mapa de zones vulnerables per males olors de Catalunya.

8.3 Definir els criteris d’avaluació i gestió de la contaminació electromagnètica.

9. EL VECTOR SÒL

DIAGNOSI

El sòl és el vector al qual fins ara s’ha dedicat una menor atenció quan, en canvi, es tracta d’unrecurs que es podria qualificar de no renovable atesa l’escala temporal dels seus processos deformació. Els principals problemes de caire econòmic, social i ambiental que afecten lasostenibilitat del sòl són:

• La contaminació, principalment per:o Productes fitosanitaris i els seus productes de degradació.o Purins i fertilitzants aplicats de forma inadequada.o Fangs de depuradora amb aportacions industrials.o Contaminants atmosfèrics aportats al sòl per deposició seca o humida.o Aigües residuals utilitzades per al reg.o Residus urbans i industrials i els seus lixiviats.o Abocaments industrials accidentals.

• La salinització, principalment en zones semiàrides i amb un drenatge insuficient on espractica el cultiu de regadiu.

• Els processos d’erosió i de desertització, que tenen com a resultat:o La reducció de la productivitat agrícola i de la diversitat biològica.o La reducció de la superfície de sòl fèrtil.o La disminució de la capacitat d’infiltració del sòl i, per tant, dels nivells d’aigua dels

aqüífers.

PRINCIPIS RECTORS

Volem un sòl net i sense riscos

Volem protegir el sòl més fèrtil i productiu

De l’ocupació urbana i industrial.De l’erosió i la desertificació.De la salinització.De la contaminació.

Volem la corresponsabilitat i l’obligació de restaurar el dany.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

VOLEM UN SÒL NET I SENSE RISCOS

9.1 Millorar i actualitzar de forma periòdica l'Inventari permanent de sòls contaminats deCatalunya.

9.2 Incorporar la qualitat del sòl com a factor crític per autoritzar les operacions de transacció desòl.

9.3 Avaluar els riscos geològics del territori en el planejament dels usos del sòl i l’autoritzaciód’activitats.

VOLEM PROTEGIR EL SÒL MÉS FÈRTIL I PRODUCTIU

(Vegeu a l'apartat 2 els objectius estratègics relacionats amb la protecció del sòl més fèrtil del'ocupació urbana i industrial.)

9.4 Elaborar la Carta de sòls de Catalunya, inventari de les aptituds i les capacitats de cada sòlper acollir uns determinats tipus d'usos, que permeti planificar el territori de forma més eficient isostenible.

9.5 Limitar l'extensió del regadiu a les àrees que presentin un sòl amb un risc menor desalinització.

9.6 Promoure el desenvolupament de tècniques de conservació del sòl (guaret, conreu segons lescorbes de nivell, ordenació en terrasses, etc.).

9.7 Promoure la utilització del compost per a l’estructuració del sòl.

VOLEM LA CORRESPONSABILITAT I L’OBLIGACIÓ DE RESTAURAR EL DANY

9.8 Establir un fons de descontaminació finançat amb les aportacions econòmiques de lesindústries i altres activitats potencialment contaminants.