diari de sessions - parlament.cat · sumari 27 de maig de 1998 diari de sessions del parlament de...

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT

V legislatura

Sisè període

Sèrie P - Número 81

Dimecres, 27 de maig de 1998

DE CATALUNYA

Í N D E X

Ple del Parlament

PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN REVENTÓS I CARNER

Sessió plenària núm. 56

Sessió plenària 57, primera reunió

Dos fascicles Fascicle primer

Sessió núm. 56

Informedel Síndic de Greuges al Parlament de Catalunya corresponent a l’any 1997

Sessió núm. 57.1

Projecte de lleide modificació de l’article 39 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l’habitatge

Proposició de lleide modificació de la Llei 2/1995, del 6 d’abril, de la iniciativa legislativa popular (presa en consideració)

Proposició de lleide modificació de la Llei 2/1995, de 6 d’abril, de la iniciativa legislativa popular (presa en consideració)

Preguntes

Proposició no de lleisobre la regulació de les urgències psiquiàtriques

Proposició no de lleisobre l’explotació laboral dels infants

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre les mesures a prendre respecte a la situació economicofinancera de la Generalitat

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre el finançament de la sanitat

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre la situació economicofinancera de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre la situació de la vellesa a Catalunya

SUMARI

27 de maig de 1998 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 81

5550

S U M A R I

Sessió núm. 56

La sessió s’obre a les deu del matí i nou minuts.

1. Informe del Síndic de Greuges al Parlament de Catalunya corresponent a l’any1997 (Tram. 360-00003/05) (Punt únic de l’ordre del dia.) (10:10)

Presentació: síndic de Greuges. Tot seguit, s’absenta del Saló de Sessions. 5554Intervenció del G. Mixt: Sr. Bosch i Garcia. 5558El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix enla direcció del debat.Intervenció del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Ridao i Martín. 5560Intervenció del G. P. d’Iniciativa per Catalunya - Els Verds: Sra. Tolosana i Cidón. 5563Intervenció del G. P. Popular: Sra. Montserrat i Culleré. 5565Intervenció del G. Socialista: Sr. Sans i Pairutó. 5567El president es reincorpora al seu lloc.Intervenció del G. P. de Convergència i Unió: Sra. Bruguera i Bellmunt. 5569

La sessió s’aixeca a un quart d’una del migdia.

Sessió núm. 57.1

La sessió s’obre a un quart d’una del migdia i un minut.

1. Dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el Projecte de llei demodificació de l’article 39 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l’habitatge(Tram. 200-00043/05) (Punt primer de l’ordre del dia.) (12:16)

Presentació del Projecte: conseller de Política Territorial i Obres Públiques. 5573— Esmenes núm. 1 i 4 (IC-EV)Torn a favor: Sr. Boada i Masoliver. 5574— Esmena núm. 2 (S)Torn a favor: Sr. Ferran i Serafini. 5575— Esmenes núm. 3, 6 i 7 (ERC)Torn a favor: Sr. Portabella i Calvete. 5576— Esmena núm. 5 (P)Torn a favor: Sr. Aige i Sánchez. 5577Torn en contra conjunt: Sr. Pont i Puntigam (CiU). 5578Posició del G. Mixt: Sr. Tugues i Boliart. 5579Votació de les esmenes núm. 2, 3 i 7 (12:58:16): rebutjades per 43 vots a favor, 52 encontra i 9 abstencions. 5580Votació de les esmenes núm. 4 i 5 (12:58:46): aprovades per unanimitat. 5580Votació de l’esmena núm. 6 (12:59:12): aprovada per 95 vots a favor, cap en contra i9 abstencions. 5580Votació del text del Dictamen (12:59:50): aprovat per unanimitat. 5580

2. Presa en consideració de la Proposició de llei de modificació de la Llei 2/1995,del 6 d’abril, de la iniciativa legislativa popular (Tram. 202-00111/05) (Punt segonde l’ordre del dia.) (13:01)

El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident segon el substitueix enla direcció del debat.Presentació: Sr. Ridao i Martín (ERC). 5580

3. Presa en consideració de la Proposició de llei de modificació de la Llei 2/1995,de 6 d’abril, de la iniciativa legislativa popular (Tram. 202-00112/05) (Punt tercer del’ordre del dia.) (13:15)

Presentació: Sr. Fuentes i Navarro (IC-EV). 5582Posició del G. Mixt: Sr. Tugues i Boliart. 5584Posició del G. P. Popular: Sr. Escartín i Sánchez. 5585El president es reincorpora al seu lloc.Posició del G. Socialista: Sr. Guitart i Domènech. 5586

Sèrie P - Núm. 81 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 27 de maig de 1998

5551

Posició del G. P. de Convergència i Unió: Sr. Camps i Rovira. 5587El Sr. Fuentes i Navarro (IC-EV) intervé per al·lusions i per fer un aclariment. 5587El Sr. Camps i Rovira (CiU) li respon. 5587Votació de les dues preses en consideració (13:51): rebutjades per 16 vots a favor, 88en contra i 2 abstencions. 5588

La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia i cinc minuts i es reprèn a dos quarts de cincde la tarda.

4. Preguntes (Punt vint-i-tresè de l’ordre del dia.) (16:30)

Pregunta al Consell Executiu sobre en quins números del Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya s’ha publicat la informació referida a l’article 79 del Reial decret legislatiu9/1994, de la Llei de finances de Catalunya (Tram. 310-00359/05)

Formulació: Sr. Carnicer i Vidal (S). 5588Resposta: conseller d’Economia i Finances. 5588Repregunta: Sr. Carnicer i Vidal (S). 5588Segona resposta: conseller d’Economia i Finances. 5589

Preguntes al Consell Executiu sobre la política d’integració escolar i social delDepartament d’Ensenyament (Tram. 310-00399/05) i sobre les mesures a prendrerespecte a l’Institut Badalona-9 (Tram. 310-00400/05)

Formulació: Sr. Cadevall i Soler (S). 5589Resposta: conseller d’Ensenyament. 5590Repregunta: Sr. Cadevall i Soler (S). 5590Segona resposta: conseller d’Ensenyament. 5591

Pregunta al Consell Executiu sobre l’inici de les obres del Casal Progrés, a l’Hospitaletde Llobregat (Barcelonès) (Tram. 310-00417/05)

Formulació: Sr. Francàs i Porti (P). 5591Resposta: conseller de Benestar Social. 5591Repregunta: Sr. Francàs i Porti (P). 5592Segona resposta: conseller de Benestar Social. 5592

Pregunta al Consell Executiu sobre els motius de l’absència de representacióinstitucional en el Congrés del Moviment Europeu tingut a l’Haia els dies del 8 al 10 demaig de 1998 (Tram. 310-00432/05)

Formulació: Sr. Escartín i Sánchez (P). 5592Resposta: conseller de la Presidència. 5593Repregunta: Sr. Escartín i Sánchez (P). 5593Segona resposta: conseller de la Presidència. 5593

Pregunta al Consell Executiu sobre quin percentatge dels recursos per a cooperació idesenvolupament ha estat atorgat a la solidaritat amb països africans (Tram. 310-00397/05)

Formulació: Sr. Riera i Gassiot (IC-EV). 5593Resposta: conseller de la Presidència. 5594Repregunta: Sr. Riera i Gassiot (IC-EV). 5594Segona resposta: conseller de la Presidència. 5594

Preguntes al Consell Executiu sobre si en els centres penitenciaris catalans hi hapresos que gaudeixen d’un règim qualificat com a «privilegiat» (Tram. 310-00401/05)i sobre els motius pels quals hi ha presos que poden gaudir d’un tracte de favor, tal comhan denunciat funcionaris de presons (Tram. 310-00402/05)

Formulació: Sr. Riera i Gassiot (IC-EV). 5594Resposta: consellera de Justícia. 5595Repregunta: Sr. Riera i Gassiot (IC-EV). 5595Segona resposta: consellera de Justícia. 5596

Preguntes al Consell Executiu sobre l’estudi relatiu a la viabilitat del pas del Talgo perla línia Barcelona - Puigcerdà (Tram. 310-00421/05) i sobre l’estat actual de l’estudirelatiu a la viabilitat del pas del Talgo per la línia Barcelona - Puigcerdà (Tram. 310-00422/05)

SUMARI

SUMARI


MT

Formulació: Sr. Piella i Vilaregut (S). 5596Resposta: conseller de Política Territorial i Obres Públiques. 5596Repregunta: Sr. Piella i Vilaregut (S). 5597Segona resposta: conseller de Política Territorial i Obres Públiques. 5597

Pregunta al Consell Executiu sobre els criteris previstos per Adigsa per a lesadjudicacions dels habitatges del barri de la Peixateria, de Vilanova i la Geltrú (Garraf)(Tram. 310-00426/05)

Formulació: Sr. Bargalló i Valls (ERC). 5597Resposta: conseller de Benestar Social. 5598Repregunta: Sr. Bargalló i Valls (ERC). 5598Segona resposta: conseller de Benestar Social. 5598

Preguntes al Consell Executiu sobre les mesures del Departament d’Indústria, Comerçi Turisme per a protegir els consumidors dels abusos en la reparació i el mantenimentd’aparells d’ús domèstic (Tram. 310-00434/05) i sobre els motius pels quals elDepartament d’Indústria, Comerç i Turisme ha suspès l’aprovació d’un decret elaboratpel desaparegut Departament de Comerç, Consum i Turisme (Tram. 310-00435/05)

Formulació: Sr. Piella i Vilaregut (S). 5599Resposta: conseller de Comerç, Consum i Turisme. 5599Repregunta: Sr. Piella i Vilaregut (S). 5599Segona resposta: conseller de Comerç, Consum i Turisme. 5599

5. Proposició no de llei sobre la regulació de les urgències psiquiàtriques (Tram.250-01265/05) (Punt quart de l’ordre del dia.) (17:35)

Presentació: Sra. Figueras i Siñol (S). 5600El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident segon el substitueix en ladirecció del debat.Posició del G. P. de Convergència i Unió: Sra. Palau i Gil. 5601Posició del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Benach i Pascual. 5602Posició del G. P. d’Iniciativa per Catalunya - Els Verds: Sra. Mayol i Beltran. 5603Posició del G. P. Popular: Sr. Bonet i Palau. 5605Posició del G. Mixt: Sr. Bosch i Garcia. 5605El president es reincorpora al seu lloc.Votació (18:15): aprovada per unanimitat. 5606

6. Proposició no de llei sobre l’explotació laboral dels infants (Tram. 250-01561/05) (Punt cinquè de l’ordre del dia.) (18:17)

Presentació: Sr. Riera i Gassiot (IC-EV). 5606Posició del G. P. de Convergència i Unió: Sra. Bruguera i Bellmunt. 5607Posició del G. Socialista: Sra. Barenys i Martorell. 5608Posició del G. P. Popular: Sra. Nadal i Aymerich. 5609Posició del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Ridao i Martín. 5611Posició del G. Mixt: Sr. Bosch i Garcia. 5611Votació (19:00): aprovada per unanimitat. 5612

Alteració de l’ordre del dia

El secretari primer llegeix una sol·licitud d’alteració de l’ordre del dia pel que fa alspunts onzè i catorzè. 5612

7. Interpel·lació al Consell Executiu sobre les mesures a prendre respecte a lasituació economicofinancera de la Generalitat (Tram. 310-00075/05) (Punt sisè del’ordre del dia.) (19:01)

Formulació: Sr. Carnicer i Vidal (S). 5612Resposta: conseller d’Economia i Finances. 5614Rèplica: Sr. Carnicer i Vidal (S). 5615Contrarèplica: conseller d’Economia i Finances. 5616

8. Interpel·lació al Consell Executiu sobre el finançament de la sanitat (Tram. 300-00272/05) (Punt onzè de l’ordre del dia.) (19:33)

Formulació: Sr. Benach i Pascual (ERC). 5617El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix enla direcció del debat.


5553

Resposta: conseller de Sanitat i Seguretat Social. 5619Rèplica: Sr. Benach i Pascual (ERC). 5621Contrarèplica: conseller de Sanitat i Seguretat Social. 5622El president es reincorpora al seu lloc.

9. Interpel·lació al Consell Executiu sobre la situació economicofinancera de lahisenda de la Generalitat de Catalunya (Tram. 300-00341/05) (Punt catorzè del’ordre del dia.) (20:02)

Formulació: Sra. Mayol i Beltran (IC-EV). 5622Resposta: conseller d’Economia i Finances. 5624Rèplica: Sra. Mayol i Beltran (IC-EV). 5626Contrarèplica: conseller d’Economia i Finances. 5627

10. Interpel·lació al Consell Executiu sobre la situació de la vellesa a Catalunya(Tram. 300-00201/05) (Punt setè de l’ordre del dia.) (20:35)

Formulació: Sr. Bosch i Garcia (M). 5628Resposta: conseller de Benestar Social. 5629Rèplica: Sr. Bosch i Garcia (M). 5631Contrarèplica: conseller de Benestar Social. 5631

La sessió se suspèn a les nou del vespre i cinc minuts.

SUMARI


oupa

ssis

e ia.

l PaTrae l’

espo

essge

199comde re C

i B

emresari re

ds lmefia

ic dcióstre

19 ponsfin

lesnti

m,la cal m 6 en

pects, fut

s aalt

legal, l’In-e pretenem seus mem-iva com enostra tasca,l·laboració,er tant, de-e a la vista considerins finalitats, en l’expo- considera-les queixesuna estruc-ió d’utilitat

atives esta-’expedientsals van ser

cions d’ofi- rebut unalgueren en

t a l’oficinana orienta-ominem en

ny 1996 va 485, el queamb 3.845cia a l’alçans adrecen96, deman-tuar en unscom ja vaig excessiva-enso que laurar noméseis; entencueixes que

que tothom el mandat

a seva exis- el ciutadà

ssió algunscupació pel dels recur-uacions deambé hem Síndic; es-s de tercersiutadà que socials, lestzacions noadministra-icació que

s desconei-ndic tal ve-

esolució deés enllà de

ic d’una si-

5554SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 56

La sessió s’obre a les deu del matí i nPresideix el president del Parlament, acomtots els membres de la Mesa, la qual és al’oficial major i pel lletrat Sr. Muro i Bas.

Al banc del Govern seuen els consellers ddència i de Treball i la consellera de Justíc

ORDRE DEL DIA

Punt únic: Informe del Síndic de Greuges ade Catalunya corresponent a l’any 1997. 00003/05. Síndic de Greuges. Presentació d

El president

Comença la sessió.

Informe del Síndic de Greuglament de Catalunya corresl’any 1997

L’únic punt de l’ordre del dia d’aquesta spresentació de l’Informe del Síndic de Greulament de Catalunya corresponent a l’any cord amb l’article 144 del Reglament es amb la presentació de l’Informe per part lentíssim senyor Anton Cañellas, síndic de Gla paraula l’excel·lentíssim senyor Anton(Pausa.)

El síndic de Greuges (Sr. Anton Cañellas

Molt honorable senyor president, il·lustres mla Mesa, il·lustres senyores diputades, il·lustdiputats, comparec davant de vostès per donment a allò que disposa l’article 31 de la Llera del Síndic de Greuges.

Aquesta compareixença és per fer un resumació del Síndic durant l’exercici de 1997 i éra d’aquest segon mandat amb què el Parlahonorat. Vull aprofitar per agrair-los la convostès m’han fet en reelegir-me com a síndges. I per donar-los compte d’aquesta actuacomençaré per referir-me als que eren els notius preferents en començar l’any.

Aquests objectius, igual que durant l’any d’intentar donar la resposta més àgil i eficaçles demandes que ens formulen els ciutadamés presents en la nostra societat i, contribuir a evitar les causes generadores deconcretes, és a dir, reforçar una tasca preve

L’Informe, del qual ara els presento un resude les dues reunions que hi vam dedicar en parlamentària corresponent, vaig lliurar-lo norable president del Parlament el passat diai té la finalitat d’exposar el grau de complimels objectius que hem detallat, però molt esde permetre complir el darrer dels esmentaés prevenir, evitar la producció de greuges

L’Informe no és només una memòria de lerealitzades amb més o menys èxit per nos

PLE DEL PARLAMENT

minuts.nyat detida per

la Presi-

rlamentm. 360-Informe.

al Par-nent a

ió és las al Par-7. D’a-ençarà

l’excel·-

uges. Téañellas.

alcells)

bres de senyors compli-gulado-

e l’actu-a prime-nt m’hança quee Greu-

de 1997s objec-

96, erenssible a

, fer-nosalment, queixesva.

desprésomissióolt ho-

de març,t de totsialmentés a dir,urs.

ctivitatsres, tot i

que també és això. Atès que, per imperatiuforme va adreçat al Parlament, amb l’Informcol·laborar amb la tasca del Parlament i delsbres tant en l’exercici de la potestat legislatl’impuls i control de l’acció de govern. La nla tasca del Síndic, però, és una tasca de cono de substitució; l’eficàcia de l’Informe, ppendrà en bona mesura de les iniciatives qude les informacions que els facilitem vostèsoportú prendre. Per fer possibles aquestecom cada any, hem introduït alguns canvissició que oferim, sense alterar, però, que lescions del Síndic tenen una base empírica, dels ciutadans de Catalunya, i sense variar tura que ha merescut fins avui una valoracper part de tots els grups parlamentaris.

Permetin-me aportar algunes dades quantitdístiques de la nostra activitat. El nombre diniciats l’any 1997 fou de 3.845, 53 dels qua iniciativa de la institució, anomenats actuaci, 1.833 han estat conseqüència d’haverqueixa per escrit i, finalment, 1.959 es resoel moment de plantejar-se, bé personalmende la institució, bé per telèfon mitjançant ució o una gestió immediata en el que denl’Informe Servei d’Informació al Ciutadà.

Atès que el nombre d’expedients iniciats l’aser de 3.360, l’increment el 1997 ha estat deequival a un augment del 14%. El 1997, expedients, podem dir que hi ha una tendènen la demanda d’intervenció que els ciutadaal Síndic, tal com ja vam assenyalar l’any 19da que en el quadrienni 1992-1995 es va si2.500 assumptes l’any. D’altra banda, i tal assenyalar en comissió, no em preocupariament que aquest increment no es donés; pconfiança en una institució no es pot mesper l’augment de la demanda dels seus servque allò més important no és el nombre de qrebem; allò fonamental és, en primer lloc, que pugui necessitar el Síndic, d’acord ambque aquest ha rebut, tingui coneixement de ltència i, en segon lloc, que la resposta querebi del Síndic sigui eficaç.

Durant la presentació de l’Informe en comiil·lustres diputats m’expressaven la seva preodesconeixement per part d’alguns ciutadanssos públics disponibles per fer front a sitnecessitat. Aquest desconeixement, que tdetectat, s’estén a la mateixa institució deltem intentant afrontar-lo a través del concurque puguin posar-nos en contacte amb el crequereix els nostres serveis: els treballadorsorganitzacions de consumidors, les organigovernamentals, les oficines d’informació tiva, etcètera, serien els canals de comunpuguin dir-los, a aquests ciutadans que enxen, en aquest cas que els afecta, que el Sígada hi pot intervenir.

Pel que fa a l’eficàcia de la institució en la rles queixes concretes que se li presenten, ml’eficàcia que pugui tenir el fet, el diagnòst

SESSIONS NÚM. 56 I 57.1


SESSIONS N

tuació genesar-hi remeiinstitució dCertament, no ho podemació propi, ecentatge d’ade les considata d’avui,

En l’Informtadà i, sota ebar un comede la nostracomunicacise’ns adrecetin la informnostra interventar-los caefectivamenplica establipúblic on el

A finals de 1ciutadans dede prova pilna durant toles personestaven sense periència lal’any 1997. cies, pensol’efecte, bàscia i finalitaintenció d’eterístiques asentit, el paBages, a Masites, i el prconcretame

Un altre intpublicació qva elaborar amb l’Informaspectes essabreujada. A1997, en relapareixerà també serà senyors dip

L’any 1997 lletó divulgaque, en col·lpeu i amb etentem elabocia social de

El 7 de maigposta a una hemicicle i parlamentàl’encàrrec esAmb la sevael treball qu

b elt entenzar

ny, mm debleae dlteera

noció

cionla s racon

ixòa seom

a v noracdm

estió.

ca t, ndicns,ex lesata

a a ny

ctua de Un, peBa

ex nornoramòadaan ca e.

31 unle d

no a pol asi aqnt, miseuss aud

ral a què vostès, si és el cas, hauran de po-, cal dir que el Síndic de Greuges no és unaecorativa però que tampoc és Superman.potser malauradament, en la nostra oficina

arreglar tot, però tenim un camp d’actu-ncara que modest. En aquest sentit, el per-cceptació per les administracions públiquesderacions efectuades durant l’any 1997, en se situa ja en el 75%.

e hem citat el Servei d’Informació al Ciu-l títol de la consulta diària, hem pogut tro-ntari sobre les actuacions d’aquest Servei

oficina. A través d’una entrevista o d’unaó telefònica intentem que els ciutadans quen, abans de presentar una queixa, ens apor-ació necessària per poder dur a terme laenció allà on aquesta és possible, o bé ori-

p a la instància on la seva pretensió pot sert atesa. Aquesta orientació de vegades im-r un contacte entre el ciutadà i aquell recurs podem atendre.

996, i en un intent d’apropar-nos a tots elsl país, vaig iniciar a Girona, amb caràcter

ot, el meu trasllat i el d’una part de l’ofici-t un dia a una ciutat per entrevistar-nos amb que ho havien demanat o que s’hi presen-haver concertat prèviament la visita. L’ex- vam repetir a Lleida i a Tarragona durantDesprés de valorar aquestes tres experièn- que podem dir que aquesta activitat téicament, de contribuir a divulgar l’existèn-t de la institució. I és per això que tinc lafectuar un desplaçament d’aquestes carac-proximadament cada mes i mig. En aquestssat dia 27 d’abril vaig ser a la capital delnresa, on vam atendre unes vint-i-cinc vi-oper dia 8 de juny seré a la Vall d’Aran,

nt a Viella.

ent de difusió de la institució ha estat laue, amb el títol de Resum de l’Informe, es

per primera vegada ja l’any 1996 en relacióe del 95 i que n’intenta una selecció en els

encials de contingut, i també una exposicióquest resum es va editar novament l’any

ació amb l’Informe del 96, i properamentel corresponent a l’Informe de 1997, quetramès a tots vostès, senyores diputades iutats.

es va editar també, com saben, un nou fu-tiu de la institució, juntament amb el vídeoaboració amb el Defensor del Poble euro-l finançament de la Comissió Europea, in-rar per coadjuvar en aquesta major presèn- la institució que tots desitgem.

de 1997, fa poc més d’un any, donant res-petició que havia estat formulada en aquestamb la prèvia conformitat de la comissiória, vaig nomenar l’adjunt al Síndic ambpecífic de la defensa dels drets dels infants. designació pretenia reforçar i intensificare ja duia a terme la nostra institució en re-

lació amtreballancial la poen finalit

Aquest a1998, couniversall’Assemdesembranys, moestat vulnmoracióproclamables i nasura que formacióca del re

I és per aque ens htes en el cme. Cadvulnerat,administmateixa ai Síndic,Declarac

En la tascertamenrat, al SíninstitucioEn l’annrència a estatal, c

Pel que fdurant l’anostres aregionalsble de lanosaltresbrades a

En l’annquestes jde col·labcions hodels ciutso que vCatalunyeuropees

L’article oralmentfica del Pdiputats,cinquantsi no es vtingut occonsultarque duratar en cotes dels sactuacionde l’Omb

ÚM. 56 I 57.1

5555

s infants. Penso que hem treballat i estem aquesta línia i que els seus fruits, en espe-ciació de les actuacions d’ofici, es veuran enguany, per tant, en l’Informe de 1998.

senyores diputades, senyors diputats, l’anyemorem el cinquantenari de la Declaració drets humans, adoptada i proclamada per General de les Nacions Unides el 10 de

e 1948. En la mesura que durant aquestss vegades, i també en el nostre país, hants els drets que proclama, aquesta comme-

és ni pot ser una celebració. Amb tot, la d’un ideal comú a assolir per tots els po-s no ens pot deixar indiferents, en la me-

eva realització efectiva suposaria una trans-dical del món en què vivim, des de l’òpti-eixement de la dignitat humana.

, i perquè la Declaració és útil i és actual,mblat oportú citar alguns dels seus precep-ençament d’alguns dels capítols de l’Infor-

egada que algun d’aquests drets ha estatrmalment de forma involuntària, per unaió pública, i amb la nostra col·laboració lainistració el restableix, tots, Administració

em fent una commemoració efectiva de la

de difondre i preservar els drets humans,o estem sols, i en aquest sentit hem procu-, incrementar la col·laboració amb les altres i en especial en l’àmbit dels ombudsmen.número 7 de l’Informe trobaran una refe- relacions institucionals dins de les àreeslana i internacional.

les relacions dins de l’àmbit internacional, 1997 s’ha de destacar, per sobre de totes lescions, les primeres jornades d’ombudsmen

la Unió Europea i amb el Defensor del Po-ió Europea, organitzades, com saben, perl Síndic de Greuges de Catalunya, i cele-

rcelona el passat mes d’octubre.

úmero 9 de l’Informe tenen un resum d’a-ades, que, ultra l’anàlisi dels mecanismesció entre aquestes institucions i les institu-logues de la Unió en la garantia dels dretsns i dels residents a la Unió Europea, pen-ontribuir a augmentar el coneixement de

ntre un nombre considerable d’institucions

de la Llei del Síndic em mana que exposi resum de l’Informe en una sessió especí-el Parlament. Senyores diputades, senyors

és fàcil fer un resum de vora de tres-centesàgines del Butlletí del Parlament, sobretotabusar de la seva paciència. Atès que hanó de llegir l’Informe i que poden tornar auells aspectes que més els interessin; atèsaproximadament, set hores el vam comen-sió, faré un repàs apressat d’alguns aspec- capítols, tot posant en relació les nostresmb el que em sembla que ha de ser el rolsman, el rol del Síndic de Greuges.

PLE DEL PARLAMENT


erunes

strain

nu i anate f

admtadlesria

ns n fn lls laqu

r als suubvava cal’ajilité

cióa Gtor

s ptrarolu re deinfva

cojatjur dris

pe deartsiduair la o euè

rídi ha, enrvero see een refe

ipaars

ritzat, nor-una plantazar les ins-orta que elue, previ el mercat enertes dispo-que nomésteja el dub- qual el jocmanda potimportants situació deyalar en lauria d’ana-nt anormalqüència del·lacions detori fa queuell que téerta del queest funcio-ure i no fospossibilitatament delszats o preus

n informes es caracte-ades en les

nòmic delsció formu-d’Extensióris transfe-

est cas tam-e el Síndicnflicte. Enien ja pro-

Parlament.ament hagit de la Llei

butivamenttal com ha-cia, en tantnció públi-

e la nostraats, és la de a allò que

ció social ia opinió hats que contéació social.es de casosfirmació en vostès una

a no és l’al-però és certcions inac-del planeta

5556

Senyores diputades, senyors diputats, el primte pel qual el ciutadà se’ns adreça, des d’vista quantitatiu, el constitueixen les queixsumpte incompliment per part de les adminiles normes que regulen el procediment admPer regla general, aquelles queixes que demanca de resposta expressa a les sol·licitudssos plantejats pels ciutadans s’han soluciode la intervenció del Síndic, qualsevulla quministració afectada. A la secció primera –ció general–, sota el títol de «Drets dels ciuel procediment en tenen diversos exemppoden trobar exemples en la secció tributàpoden veure, en general, en les reclamacioa la gestió tributària, les administracions sóceptives a les nostres consideracions i reviseactuacions irregulars. Aquesta constatació el’any passat. La nostra prioritat ara és que vi de criteri sigui encara més ràpid.

En l’Informe de l’any 1996 ens vam referima plantejat pel retard en el pagament de leons. Aquest any, les queixes en matèria de ss’han referit als retards en la tramitació. Dtard en la tramitació de la subvenció perprincipi, no imputables al beneficiari de hagut de demanar a l’Administració que agmitació d’aquests expedients.

Aquest Parlament, i mitjançant la Resolusobre l’abonament de les subvencions de ltat dins dels tres mesos següents a la data d’ava assenyalar que calia adoptar les mesurepogués complir aquest termini, i, en cas conpaguessin interessos per la demora. La Reslamentari esmentada és un exemple de lacol·laboració entre el Síndic i el Parlament,Síndic és comissionat a subministrar-li una que la cambra legislativa utilitza en la secontrol de l’Executiu.

En el capítol de contractació administrativa,la nostra intervenció en el conflicte planteConsell Comarcal del Vallès Occidental i l’Ade Sabadell, per una part, i l’empresa titulacador de deixalles de Collcardús, de Vacal’altra. L’exposició d’aquest cas ens serveixjar les possibilitats, i les limitacions alhora,venció del Síndic. Se’ns demanava per les ptades, amb la conformitat de la Junta de Resde desbloquejar un conflicte que durava ganys, determinar el preu exacte a pagar perresidu tractat en l’abocador, quantitat que npossible fixar. En canvi, les conclusions a qribar en relació amb la discutida relació jules parts, la seva durada i els seus efectessignificativament, segons les mateixes partsflicte, a canalitzar la seva solució. La inteaquest conflicte, que va culminar amb una pconciliació nostra, que substancialment s’hava permetre també detectar una situació quInforme sotmetem a la seva consideració, del medi ambient, i a la qual tot seguit em

La gestió del tractament dels residus municefectuar directament pels ajuntaments titul

PLE DEL PARLAMENT

concep- punt depel pre-cions deistratiu.ncien lals recur- desprésos l’Ad-inistra-

ans», en. També, i, comrelativesorça re-es sevesa feia jaest can-

proble-bvenci-encionsnt el re-uses, enut, hems la tra-

319/V,enerali-gament,erquè esi, que esció par-lació del qual elormaciótasca de

mentem entre elntamente l’abo-ses, perr plante- la inter- esmen-s, per talebé dostona delns va ser vam ar-ca entren ajudat el con-nció en

posta deguit, ensn aquestl’apartatriré.

ls es pot del ser-

vei, o bé contractant-la a algun gestor automalment el titular d’un abocador o d’incineradora. Aquest darrer sistema –utilittal·lacions d’algun gestor autoritzat– comppreu a pagar per tona tractada ha de ser el qprocediment de contractació, determini elposar en relació la demanda i les diverses ofnibles. La referència a un preu de mercat aquest –el mercat– pot determinar ens plante de si ens trobem davant d’un mercat en elde la lliure competència entre l’oferta i la defixar el millor preu possible, o bé si hi ha condicionants que fan que no s’actuï en unacompetència suficient. Tal com vaig assencompareixença en comissió, entenc que s’halitzar si es dóna una situació de funcionamedel mercat. Així, per exemple, com a consela distribució sobre el territori de les instatractament, aquesta col·locació en el terril’abocador natural d’un municipi sigui aqmés a prop i que no es pugui considerar l’ofestà a l’altra punta del país. Si es donés aqunament anormal d’un mercat teòricament llipossible esmenar-lo, caldria considerar la de sotmetre aquestes prestacions de tractresidus municipals al règim de preus autoritmàxims.

Senyores diputades, senyors diputats, com eanteriors, l’apartat relatiu a funció públicaritza per la diversitat de qüestions plantejdiferents queixes.

En relació amb els drets de contingut ecofuncionaris, comentem el cas de la reclamalada pels funcionaris monitors del Servei Agrària, que presten servei com a funcionarits a l’Administració de la Generalitat. Aqubé ens serveix per exemplificar el paper qude Greuges pot jugar en la solució d’un coaquest cas, un conflicte sobre el qual s’havnunciat el Govern, els tribunals i el mateixEfectivament, ens felicitem que aquest Parldecidit, mitjançant la Llei d’acompanyamende pressupostos de 1998, equiparar retriaquest col·lectiu amb els mestres de taller, víem recomanat al conseller de la Presidènque conseller responsable de l’àmbit de la fuca.

Una temàtica molt important per al futur dsocietat, senyores diputades, senyores diputla immigració. En aquest sentit, em remetoassenyalem en l’Informe, sobre la integrasobre l’actual marc jurídic, que en la nostrdonat de si pràcticament totes les possibilitaen aquests efectes de fer possible la integrNo repetiré ni els raonaments ni els exemplconcrets amb els quals s’il·lustra aquesta al’Informe, però sí que voldria compartir ambmolt breu reflexió.

Malgrat Internet, el nostre món d’avui encardea global de la qual alguns ens han parlat, que cada cop hi som més a prop. Les condiceptables o inhumanes de vida en una part



SESSIONS N

forcen la geques que es cional just oespecial senta anys de las’està defentoris més efper la integfronteres, noés més justaes poden imnostre sistemble segellar

Algú de vostal vegada phe anat dienda no comtualment mola Unió, i qtemps de plaque potencique, si bé nose’ns ha acafenòmens sovingui bé dl’hauríem d

A vegades stundents; quperò percenconjunt de lun sector detica que permciona malamsenyors dipcondicionarperò és cert ció massa msola peça. Evoqui– que nlloances. Alplicar-nos-hda ens preoParlament econcreta i qvidual i cerqfutur.

De tota mand’un any a lEn aquest svalorem posració i coorpolicia, signels ajuntameplegats.

Igualment, anomenats «sició judiciacas, les condhem hagut daltres, hem que poden stolesions, el

esupréú p la

e deel

s co bé des a troçar-uè aest ar

ar a, aqs trst d gre drlgun

ap bitarme, u

rtatèncus

e fontssadlibadea ri

edtejals qgadomvitaor emcios r

cer l’eetee dnt ditavamt. Ra C diséss

dipolup

feme e

nt a emigrar; i això no s’atura per més tan-posin. Quan es defensa un comerç interna- l’ajut al desenvolupament –la qual cosa tétit en l’any que commemorem els cinquan- Declaració universal dels drets humans–,sant la política de control de fluxos migra-icaç. Quan a l’interior defensem l’apostaració social en comptes del tancament de sols ho fem per la convicció que èticament –que ho és–, sinó perquè les fronteres nopermeabilitzar sense alterar les bases dela de convivència. Pretendre que és possi-

les fronteres és negar l’evidència.

tès, senyores diputades i senyors diputats,ensarà que sóc massa rotund. Durant anyst que el percentatge de població immigra-unitària en l’Estat espanyol era percen-lt menys significatiu que en altres estats deue, en conseqüència, encara estàvem antejar una política d’immigració intel·ligentés la integració social. Ara, avui, he de dir se’ns ha acabat el temps de fer-ho –que nobat pas–, no ens podem adormir, ja que elscials no esperen que els poders públics els

’afrontar-los. Tenim una oportunitat, i noe desaprofitar.

e’ns diu que fem afirmacions massa con-e a partir d’alguns casos, certs, verídics,

tualment insignificants, en relació amb eles actuacions administratives que es fan enterminat de l’acció pública, bastim una crí-

etria pensar que el conjunt del sector fun-ent. Puc assegurar-los, senyores diputades,

utats, que intentem matisar, que procurem i contextualitzar les nostres afirmacions,que a vegades se’ns pot escapar una afirma-onolítica, com si diguéssim, massa d’unam disculpa –i em permetran que els ho in-osaltres rebem dels ciutadans queixes, i no

lò que funciona bé, ningú ens truca per ex-o. D’altra banda, una sola queixa justifica-cupa, perquè aquest és l’encàrrec que elns ha donat: que ens preocupi la queixa

ue intentem ajudar a solucionar el cas indi-uem d’evitar la repetició del greuge en el

era, intentem assenyalar els aspectes que’altre experimenten millores significatives.entit, en l’apartat de seguretat ciutadanaitivament els diferents convenis de coope-dinació en matèria de seguretat pública iats entre el Departament de Governació ints on els Mossos d’Esquadra ja estan des-

hem hagut de reiterar que la situació delsdipòsits municipals» de detinguts a dispo-l s’ha de resoldre d’una vegada. En algunicions d’habitabilitat són tan precàries quee recomanar el seu tancament immediat; enposat de manifest la presència d’elementser utilitzats molt fàcilment per produir au-ements que en algun cas s’havien utilitzat

amb un ranys desció, si algqui no és

Sovint hmés bé dtranys elfuncionade posarbanda, éperò, ensse esmerxen perqhan de gquan aixòd’executonamentlució delrant aquepateixendels seusguts en areferit.

No faré ctols d’haen l’Infopermeten

En l’apauna referdels residcions. Dcontundemés matidret a la lambient vança i lmatèria mxes planambientade les vede fer cconflictid’abocadforme hd’instal·ladis tècnicça alt deneïtat deció compposició dtranspareta, tot evexhaustiinadequasucceïts estem enho estigu

Senyorestiva a la sen el camconsum tratge, qu

ÚM. 56 I 57.1

5557

ltat de mort i que, no obstant això, quatres restaven igual. Si es reprodueix la situa-ren mal, llavors tots correrem per veure deculpa.

fensat que les administracions funcionenque sembla, precisament perquè són es-mentaris sobre allò que ja rutlla, allò que

o molt bé. Certament no sóc jo el que ho ha manifest, ja ho dirà legítimament l’altra dir, el govern corresponent. A vegades,bem amb casos que podrien resoldre’s sen-hi gaires diners i que, en canvi, es deferei-lgun dia algun tribunal digui a aquells que

ionar els afers públics com resoldre-ho i,riba, llavors es comença a discutir com s’hallò que el tribunal ja ha decidit. Aquest ra-uesta manera d’actuar, tot esperant la reso-ibunals, seria impecable, si no fos que du-ilatat període de temps hi ha persones queus conseqüències, fins i tot la vulneració

ets fonamentals, en aquest sentit els detin-s d’aquests centres de detenció a què m’he

comentari concret en relació amb els capí-tge i d’urbanisme, em remeto a allò que dic, però, en canvi, sí que em deturaré, si em

n moment en la temàtica mediambiental.

del medi ambient, al qual abans ja he fetia en comentar un aspecte del tractament

municipals, dediquem diverses considera-rma sintètica, i, per tant, fent afirmacions en l’Informe, poden trobar més raonades,es..., m’atreviria a dir que, en definitiva, el

ertat d’empresa i al dret a gaudir d’un mediquat s’han d’harmonitzar. L’estricta obser-gorosa aplicació de la normativa vigent eniambiental podria evitar moltes de les quei-des pels ciutadans i alguns dels desastresue de tant en tant es produeixen. Les méses no es tracta d’inventar res, simplementplir les normes aprovades. Arran de lat social generada amb motiu del projectede residus industrials de Cardona, en l’In- recordat un parell d’obvietats: davantns d’aquest tipus són necessaris uns estu-

igorosos que justifiquin amb un marge for-tesa la necessitat de la instal·lació i la ido-mplaçament, igualment que l’Administra-nt en matèria mediambiental estigui en dis-onar garanties d’un seguiment rigorós ie com s’utilitza la instal·lació un cop ober-

nt aprofitaments no adequats i informantent davant de qualsevol sospita d’un úsecents esdeveniments, afortunadament noatalunya, haurien de moure’ns a revisar siposició d’actuar d’aquesta manera i, si noim, a dotar-nos dels mitjans per fer-ho.

utades, senyors diputats, com una alterna-ció jurisdiccional de litigis, s’està intentant,del consum, l’arbitratge. En l’apartat del, doncs, una referència al sistema d’arbi-ns sembla necessari repetir des d’aquesta

PLE DEL PARLAMENT


matra’adis

rel

s dicaicaanrcirpúb l’acnfoe erec li gu

itamee núbInfeis

; tanciió ’a

e sisitfeconae re dè, q

ns,és dbl

tresns cuincnyeni

tartar997e f

nolít di

tllansris de

97 en l’In-ns que pereptualitza-na millora,tat organit-ecessitat ostàriament

i molt rela-r, per tal deeixirà ambs efectes a

ipin les for-presentaci-nclusió deltadans hanrebre de laa, un debates de fa uns

el contrac-a d’oblidarsos socials,e necessitatar els seus

rit en el lli-criminacióerà a costa ciutadans,icients pert.

n els ciuta-tem podemants com aics i les ad- una acciót l’ideal de

s del 10 de

rs diputats,

ic de Greu-

Sessions.)

s represen-Mixt, el di- màxim de

es, senyorsràtica i ins-a, el senyornt d’aquestonent a les

un extens iiu les quei-actuacionserses insti-

5558

tribuna. De l’arbitratge, se’n parla molt enconsum; doncs, bé, pensem que les administulars dels serveis públics han d’impulsar lde les empreses concessionàries als convenper tal de facilitar la resolució de conflictesamb els contractes de subministrament.

Una qüestió, senyores diputades, senyord’actualitat els darrers mesos ha estat la políttica. En l’apartat de normalització lingüístles queixes que hem rebut d’alguns ciutaddificultats amb què s’han trobat en voler exedrets lingüístics davant les administracions els poders públics amb seu a Catalunya. Ens’explica el seu contingut, les nostres actuvaloració general que fem. Penso que l’I1997, com el dels altres anys, acredita sensque el Síndic defensa els drets lingüístics per l’ordenament de tots els ciutadans que sesense fer distincions sobre quina sigui la llenque utilitzen.

Els capítols que no he comentat fins ara, sani pensions, serveis socials, infants, ensenyatura, i justícia, tracten majorment, encara qusivament, les manifestacions de l’acció pconeixem com a estat del benestar. En l’comenten problemes en la provisió dels servque pretenen cobrir aquestes necessitatscomenten progressos, alguns amb la intervesigui modesta, del Síndic, tant en la tramitacxes concretes com mitjançant la realització dles més de cinquanta actuacions d’ofici quEntre aquestes actuacions hi han algunes vveis públics, de les quals destaquem les ehospitals psiquiàtrics, on hem constatat la bals malalts aguts i subaguts i la urgència dl’atenció als malalts crònics, davant elinfraestructura dels pavellons on resideixende l’assistència sanitària, que és correcta.

Igualment, després de les nostres actuacioque és necessari abordar d’una manera ml’atenció als infants i adolescents amb prosalut mental. També hem visitat alguns cenció a disminuïts psíquics, que en general erescut una valoració positiva. Ens hem preobé dels menors infractors, tot visitant els ceducatius que per a ells existeixen a Catalucontinuat les nostres actuacions en l’àmbit p

Per acabar la meva intervenció, vull comenqüestions en relació amb l’estat de benesmotivat la nostra intervenció durant l’any 1aquestes, la referència a l’exclusió social, qullibre segon de l’Informe.

En alguna ocasió ja he dit que com a síndictoca definir quin ha de ser el futur de les poserveis socials; això, si de cas, ho haurà deParlament. En canvi, sí que em correspon vesiguin respectats els drets d’aquells ciutadales seves circumstàncies personals són usuad’aquests serveis, ja sigui en la tramitacióconcretes o en actuacions més generals.

PLE DEL PARLAMENT

tèria decions ti-scripcióarbitralsacionats

iputats, lingüís- tractems per les els seusliques i

Informeions i larme dequívocsonegutsadrecen,a oficial

t, treballnt i cul-o exclu-lica queorme es públicsmbé es

ó, ni quede quei-lguna de’han fet.es a ser-tuades a atencióordenarficit enue no és

pensemecidida

emes de d’aten-han me-pat tam- centresa, i hemtenciari.

algunes, que ha i, entre

em en el

em per-iques der aquestr perquè que per directes queixes

De tot plegat ha derivat que durant l’any 19forme hàgim intentat plantejar dues qüestionosaltres són cabdals. D’una banda, la concció de serveis socials com un dret o com ucom alguna cosa exigible enfront de la sociezada en determinades circumstàncies de ncom un plus que, en la mesura que pressupoes pugui atendre, s’atorga. En segon terme cionat, que la reforma de l’estat del benestafer possible la seva viabilitat financera, no remesures parcials, malgrat els seus possiblecurt termini; és necessari un debat on particces polítiques des de les seves respectives reons i responsabilitats, un debat com a coqual haurà de sortir què és el que els ciud’aportar a la societat i què tenen dret a mateixa societat organitzada; en definitivque és el que justifica i el que dóna sentit dquants segles a la institució parlamentària.

En aquesta redefinició de relacions socials, dte social –com es comença a dir– no s’hauriaquells ciutadans que etiquetem com a excloque pateixen les situacions més extremes di que manquen de poder polític per defensdrets, i pensem –i per això ens hi hem refebre segon de l’Informe– que caldria una dispositiva al seu favor, que inevitablement sdels drets no fonamentals adquirits d’altresatès que certament no hi han recursos sufatendre totes les necessitats i en tot momen

A través de les demandes que ens formuledans i les situacions de necessitat que detecconcloure que tenim uns reptes apassionsocietat i com a país, i que els poders públministracions públiques poden influir amblúcida i eficaç a fer més real quotidianamenla Declaració universal dels drets humandesembre de 1948.

Senyor president, senyores diputades, senyomoltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, excel·lentíssim senyor síndges, senyor Anton Cañellas.

(El síndic de Greuges s’absenta del Saló de

Per fixar la seva posició, tenen la paraula eltants dels grups. En primer lloc, pel Grup putat senyor Xavier Bosch, per un tempsquinze minuts.

El Sr. Bosch i Garcia

Gràcies, senyor president. Senyores diputaddiputats, com a símbol de normalitat democtitucional, el síndic de Greuges de CatalunyAnton Cañellas, ens acaba de presentar davaplenari del Parlament el seu Informe correspseves actuacions fetes durant l’any 1997; detallat informe on, com cada any, ens descrxes rebudes, les solucions aportades, les d’ofici i les respostes facilitades per les div



SESSIONS N

tucions intederacions glagosarades,problemes qd’aquesta vquietuds socguany a l’exllada.

Any rere ani de tot el saixí com el rde tothom. el síndic permemoracióproclamaciapartat de l’dret internal’apartat. Todrets i ensd’aquella dejectòria persorganitzaciola seva reitea través del quen perfeclització delsals apartats

L’Informe pde Greugesque l’any anconstant deanys i, per txar-se i a deresoldre aquxement de major coneicosa considnuï en la línpanyat d’unmés enllà deen l’Informdiverses ciuque en podrlocals, mitjadania, de fosortides facititució i, perque no funcdels seus drcar aquestesel Síndic tinzades de fohaver un propedir l’estudtes concrete

Vull deixarGrup que retària de la inra que noméel Síndic i edic de Greudivulgació c

tirel lenguue prdeotcèenna insnte

ibunré lho ent

fa aot ecialns

onoaten fenue

tanic valselvi serus ocaega au qu catatssta recside.

del sencva es msistcio

to ft, eta l

nonç uaegu la

vislica aml seys m s

rpel·lades, tot plegat acompanyat de consi-obals i propostes, m’atreviria a dir fins i tot per solucionar o ajudar a solucionar elsue arrossega la nostra societat. Una mostraoluntat de proporcionar respostes a les in-ials es troba en el llibre segon, dedicat en-clusió social de forma monogràfica i deta-

y valorem positivament l’interès del síndiceu equip envers la població més desatesa,econeixement i efectiva aplicació dels dretsI, parlant de drets, vull felicitar des d’aquí haver emmarcat el seu Informe en la comaquest any del cinquantè aniversari de laó universal dels drets humans; així, cadaInforme comença amb la reproducció delcional que està relacionat amb el tema det l’Informe, doncs, va desgranant aquests

posa en evidència l’actualitat avui diaclaració de fa cinquanta anys. La llarga tra-onal del senyor Cañellas en el camp de lesns no governamentals dels drets humans i

rada reclamació de respecte d’aquests dretsseu treball com a síndic de Greuges expli-tament i encertadament l’ús d’aquesta uti- enunciats dels drets universals, associatsde l’Informe.

resentat ens explica que el 1997 el Síndic va iniciar 3.845 expedients, un 14% mésterior. Aquesta dada confirma un augment les reclamacions presentades els darrersant, que els ciutadans perden la por a quei-manar ajuda a la institució encarregada deestes queixes. Estic segur que aquest crei-

les peticions ve com a conseqüència delxement públic de la institució, per la qualerem completament necessari que es conti-ia de fer campanyes de divulgació, acom-a major presència del Síndic en el territori, la seva seu de Barcelona. El mateix síndice valora positivament les seves sortides atats del país, amb l’obertura d’una oficina,íem dir ambulant, contacta amb institucionsns de comunicació i sobretot amb la ciuta-rma directa i sense intermediaris. Aquestesliten, sens dubte, el coneixement de la ins- tant, que la gent s’animi a queixar-se d’allòiona o que l’impedeix l’exercici complet

ets. Som partidaris de continuar i intensifi- sortides, i també de cercar la manera quegui representacions territorials descentralit-rma permanent; entenem que aquí hi potblema pressupostari, però això no ha d’im-i d’aquesta idea i la preparació de propos-s, si es dóna el cas.

clar des d’aquesta tribuna el suport delpresento a la necessària millora pressupos-stitució del Síndic de Greuges, una millo-s dependrà del fet que ens posem d’acord

ls representants d’aquest Parlament. El Sín-ges té molta feina a fer en el camp de laol·lectiva de les seves funcions, com a base

per garanpública dtambé caSíndic tinsembla qendavantció de víescoles, econeixemdiners; umateixa tothom equesta trno repetirecordar-seriosam

Pel que síndic i tclusió sosideraciollibret mespecial què és uno bé és q

Veig quedel Síndcamp qui un estavertir en de tot tipGovern, amb el nprovocares dóna,deixi pelpossibiliça. Aquea la pocatant, coninsisteixi

I, parlantsíndic i ad’experièperspectiles queixcalgut inles instituque la foconeixenrepresenGreuges.

Una altramer balafants, el qpassat. Ddedicat as’han fetfet i expd’infantsreferim aamb menons, este

ÚM. 56 I 57.1

5559

un bon funcionament de l’Administraciónostre país. Cal més presència territorial, més campanyes divulgatives, cal que eli una bona pàgina web a Internet, cosa que ja s’està treballant, o bé que pugui tirarojectes que té entre mans, com la realitza-s divulgatius destinats a televisions locals,tera. Hi ha altres solucions que ajudarien alt públic de la institució i que no costariend’elles podria ser el canvi de nom de latitució, amb l’objectiu que anomenant-longués la seva funció. Fa un any des d’a-a aquest diputat ja ho reclamava; enguany

es argumentacions, sinó que em limitaré aper si algun dia se’n vol començar a parlar.

l’Informe, només alguns comentaris. Ell seu equip insisteixen en el tema de l’ex-. Si bé l’any passat ja hi havien moltes con-al respecte, enguany hi insisteixen en ungràfic. Aquesta insistència és deguda a unació del Síndic en el tema?, o potser és per-omen que no té perspectives de reduir-se?,

el Govern no li fa cas?

t l’any anterior com ara les consideracionsan en la línia de demanar que en aquestvol despesa ara és un benefici en el futur,

fet en aquests moments que impedeixi in-veis socials seran despeses multiplicades ien el futur. L’afany estalviador del nostresionat per l’entrada a la moneda única, junttiu sistema de finançament autonòmic, pottèntiques fractures socials. Es pot donar, ie la relativa bonança econòmica generalmí milers de persones sense cap mena de de gaudir de cap manera d’aquesta bonan-insistència, en conclusió, creiem que es deueptivitat del Govern en aquest camp, i, perrem positiu que sí, que se’n parli i que s’hi

temes reiteratius, m’agradaria suggerir alu equip que, ara que ja porten força anys

ia, facin algun dia un balanç complet i ambhistòrica, un balanç sobre quines han estat

és repetides i en quines recomanacions hair més, com ha evolucionat la resposta dens afectades, etcètera. En resum, que més

ixa de l’Informe anual, com cada any anems faci una gràfica del moviment social que’existència de la institució del Síndic de

vetat de l’Informe d’aquest any és el pri-de l’adjunt al Síndic per als drets dels in-l va prendre’n possessió a mitjans de l’anyt, sens dubte, a la seva actuació, l’apartat infància ha crescut considerablement iites per iniciativa pròpia, com les que s’hant, als centres especialitzats en l’acollidab problemes. Tenint en compte que ens

ctor de la societat normalment més feble ipossibilitats de queixa davant les instituci-egurs que la presència d’aquest adjunt al

PLE DEL PARLAMENT


ne

n aorae lagui

is eraixotics i leen

na

ue avaes ny,ngbro Caseus rees rce

icioot

datquitualite tode rlaols

nos Síe G

nfofenol

a a

laarifianenihavpte

allméns

qu hol s

deldes

ic de Greu-ntinuaria elor dels méssentat com-

diputades,

d’Esquerra diputat se-

rs diputats,e regula laon debatre

relatiu en

ica i la sevaerior. Se’nsia, classifi-r la institu-

racions que’han portats drets i les

mb encert,», a tall decions i sug-, una espè-

als diputatst l’Informe.

onsisteix engrafia, queva portar a en l’exer-

clusió soci- i emplaçoue hi donin

ssions i elirecció del

divulgació,ts els grupslamar de lasió que és,ecció, mésicació, més la que hau-sitivament,l desplaça-rragona, en Manresa.

untàvem alLa voluntatància i, pera.» Però és

5560

Síndic serà fonamental per assegurar el recoefectiu de tothom.

Prenem nota de les recomanacions que es fame i que fan referència a la necessitat d’elabgeneral d’infància, que facilitaria la feina dció. Esperem que el Govern també ho prensideració ben aviat.

Per anar acabant, només alguns comentartema que potser ha estat més polèmic darrrelació amb l’actuació del Síndic; em referede la llengua. La defensa dels drets lingüísha estat present en els informes del Síndic,ses queixes als ciutadans reben el tractamhabitual en totes les queixes, i se’n cerca u

Normalment, les queixes són de ciutadans qimpossibilitats d’utilitzar la llengua pròpia dministracions normalment estatals. També queixes, com passa amb l’Informe d’enguaque no troba a disposició impresos en la lleal de l’Estat. Tot plegat, queixes poc nomdemostren que la llengua no és problema ai que el Síndic de Greuges pot destinar el els seus esforços a treballar en els problemenostra societat. Doncs resulta que des d’altrtives i des de fora de Catalunya aquesta pejectiva no és tinguda en compte.

Vull denunciar des d’aquesta tribuna el posdel Defensor del Pueblo espanyol, per dos mper ficar-se en un debat on no estava conviel de la llengua; el Parlament ja ha discutit ai qui ha d’opinar, si vol, és el poble i les instCatalunya, que són qui coneixen la nostra rei el paper que el tema de la llengua té sobrdos, per menystenir la institució del Síndic i haver pretès actuar sobre una decisió del PaCatalunya de forma unilateral, sense ni tan star-lo.

Si el Defensor del Pueblo pot fer i desfer al aleshores per quins motius necessitem elGreuges? O, a l’inrevés, si tenim un Síndic dque treballa amb eficàcia, com demostra l’Iavui valorem, per a què ens cal un DePueblo? En definitiva, per a res; en qualsevgastar més pressupostos públics i cap altrpositiva.

Vull agrair públicament al senyor Cañellastervenció decidida per impedir una arbitrhauria ocasionat una crisi política de conn’hi ha poques. Per sort, ara només trecomendaciones, que agraïm però que no manat, i que no tenim per què tenir en com

En conclusió de tot plegat, vull agrair el trebdic i de tot el seu equip, felicitar-los un any detallat Informe, amb totes les recomanaciofan i que nosaltres ens apuntem, i confiemvern i la resta d’institucions citades tambépuguem millorar de forma clara i evident eciutadans i les ciutadanes.

Quan, fa poques setmanes, la totalitat d’aquesta cambra vam signar primer i votar

PLE DEL PARLAMENT

ixement

l’Infor-r un pla institu- en con-

sobre elment en al tema sempres diver-

t que éssolució.

es veuennt d’ad-

detecten de gentua ofici-ses quetalunya

temps ials de laperspec-pció ob-

namentius. Un,, com ésest temacions deat socialt això. IGreugesment de consul-

tre país,ndic dereuges,

rme quesor del

cas, perportació

seva in-etat queça com

m unesíem de-.

del sín-s pel seu que ense el Go- facin i

ervei als

s grupsprés per

a la reelecció del senyor Cañellas com a síndges, ho fèiem amb el convenciment que coseu treball rigorós, crític i independent a favdesvalguts. L’Informe que avui se’ns ha prepleix perfectament aquestes perspectives.

Moltes gràcies, senyor president, senyoressenyors diputats.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Republicana de Catalunya, té la paraula elnyor Joan Ridao.

El Sr. Ridao i Martín

Gràcies, senyor president. Senyores i senyoun any més, de conformitat amb la Llei quinstitució del Síndic de Greuges, ens correspl’Informe tramès per aquesta institució,aquest cas a l’any 1997.

Enguany, l’Informe, quant a la seva sistemàtestructura, manté en essència la de l’any antofereix, per una banda, una àmplia tipologcada per matèries, de les queixes rebudes peció, prova una vegada més que les considefa el Síndic tenen una base empírica i que la fer un seguit d’actuacions en defensa delllibertats dels ciutadans.

Enguany es repeteix l’apartat introduït al’any anterior, anomenat «Punts a destacarresum de les queixes rebudes, les recomanageriments formulats pel Síndic; en definitivacie de memòria sistematitzada molt útil per i diputades que hem estudiat i hem examina

I finalment, la darrera alteració d’enguany cla reintroducció del llibre segon, la monovam trobar a faltar l’any passat i que ens alguns grups a demanar la seva introducciócici d’enguany, i aquest any dedicada a l’exal, molt interessant i molt útil, i jo convidoles diputades i diputats que ho vulguin fer quna ullada.

(El president s’absenta del Saló de Sevicepresident primer el substitueix en la ddebat.)

Pel que fa a les mesures organitzatives i de cada any tots els diputats i diputades de toens esforcem –també ho fa el síndic– a recSindicatura, com a magistratura de persuaque adquireixi cada vegada més més projpresència pública en els mitjans de comunnotorietat exterior. Segurament encara no téria de tenir. És per això que valorem molt pono només aquest any sinó l’any anterior, ement del síndic fora de la seu: a Lleida, a Tael primer trimestre d’enguany a la ciutat de

Durant la comissió ens preguntàvem, li pregsíndic: «I a partir d’ara què?» I ens deia: «de la institució és continuar aquesta itinertant, continuar en la línia actualment marcad



SESSIONS N

evident quequè no?– la locals, definaixò que, unment el servaproximar lpugnar –i hosesa de recués necessàrijunt del terr

I per això enSindicatura ribar a convamb aquellsdia, en una m’ho plantelitat molt poa través de única, la poslocals poguedà.

Al mateix tinformativa,que afecten dic avui en me de l’anymitjans de ccessitat d’inmitjans de c

La institució3.900 expedment del 14motiu de satposada en mcosa que eqens preocupcomissió de1,4%– de leabsoluts, a qüestió, perqtot represenles actuaciondetinguts, apassat, als cuna certa reessent habitque la institacions d’ofi

En aquest adestacable econsideracioqual cosa en

L’adjunt perfigura creadl’any 97 –pereforçar el Encara és avincidència ela seva creacde nombrosinfants, valo

brere ds d

ormrim

e noipucióri ds s

tar ui

tanel m in a pmuest.

a a tam

es usios de no emue

a miontrac es s oam sónsts

a ancis reentue st cera enun

o sva de lortntsot vnaa et d’

rtatmé re vob le amls ls dst sInf

es plantejava la necessitat de definir –perpossibilitat d’establir convenis amb els ensir quins costos podria això suposar, i és pera vegada més, tot i valorar molt positiva-ei de consulta telefònica, que ha ajudat a

a institució al ciutadà, és important de pro- fem conscients de les dificultats i l’escas-rsos de què avui disposa la institució– quea una efectiva descentralització en el con-itori.

s permetem de suggerir, de recomanar a lade Greuges que estudiï la possibilitat d’ar-enis no ja tant amb tots els ens locals, sinó que disposen d’ombudsman local –l’altrevisita a l’Ajuntament de Granollers, aixíjaven, i em fa l’efecte que és una possibi-sitiva–, o bé l’alternativa que seria també,convenis de registre únic o de finestretasibilitat també que els ajuntaments dels ensssin vehicular també les queixes del ciuta-

emps cal, entenem, una adequada política que, a més de la lògica profusió de notíciesla institució o la mateixa presència del sín-seu parlamentària per exposar el seu Infor- passat, multipliqui la seva presència en elsomunicació, i, per tant, això implica la ne-augurar escenaris de col·laboració amb elsomunicació.

, l’any passat, va tramitar aproximadamentients, cosa que vol dir –suposo– un incre-% respecte a l’any anterior, i això és unisfacció i ratifica l’encert, com he dit, de laarxa del Servei d’Informació al Ciutadà,

uival al 51% dels expedients. Tanmateix,a, i ho vam fer avinent durant el debat en l’Informe, el percentatge escàs –només uns actuacions d’ofici, que equival, en termes53. Cal replantejar-se, entenem, aquestauè sobretot aquesta dada fins i tot no és del

tativa, si entenem que més de la meitat des d’ofici vénen de les visites als dipòsits de

ls centres penitenciaris i, en el cas de l’anyentres de justícia juvenil, i, per tant, hi hacurrència en aquest tipus de fets que vénenuals, i, per tant, no denoten la importànciaució hauria de donar a aquest tipus d’actu-ci.

partat també, pel que fa a l’estadística, ésl percentatge, el 71% d’acceptació, de lesns del Síndic, i això és fonamental, i de las felicitem i felicitem la institució.

a la defensa dels drets dels infants és unaa, com vostès saben, el mes de maig der tant, fa tot just un any– amb l’objectiu de

treball en defensa dels drets dels infants.iat per avaluar, entenem, la seva tasca i lan el conjunt de la institució, però com queió va anar paral·lela, simultània a l’aparició

os casos d’abusos i de violació de drets delsrem molt positivament l’elaboració de l’In-

forme soaltre ordd’ofici al

Diu l’Infcar per pescrita di en tot tparticipaAniversamans. Encal felicició no sigcauses i només ppresent lael Síndicpugui forcom aqu

Pel que ffa concrealtre anytiques abdels cossl’Informtres vamrepetir– qque, de lministracAdminisl’Estat–,ficièncied’elles, ttar quinsïtat aque

Pel que fneral coique no ecomplimmanera qen aquereconsidnosaltrespart d’algfiscals, nalternatiGovern dmolt impajuntamefet que pdel Tribucondemnpagamen

En l’apaanys –noSíndic debilitat depals; amfamiliar;cultats deons sociai en aquereix en l’

ÚM. 56 I 57.1

5561

la xarxa de pederàstia del Raval o, en une coses també, les visites que va efectuariversos centres de menors.

e que enguany –l’any passat– es va tren-era vegada la norma de la convenció no participar en comissions, en plataformes

s d’organismes, i ho diu en relació amb la en la Comissió Catalana del Cinquantèe la Declaració Universal dels Drets Hu-embla que és un fet molt positiu, pel qualla institució i demanar que aquesta excep-l’única. Crec, creiem que existeixen tantes justes com aquesta que mereixen que no

otiu d’aquesta commemoració hi siguistitució d’una o altra manera, i per tant queartir d’ara no declini la invitació que se lilar a participar en altres fets tan importants

la secció d’administració general, i pel queent a l’apartat de seguretat ciutadana, un

denuncien les actituds prepotents, les pràc-ves, els maltractaments d’alguns membrese seguretat, dels cossos policials, tot i que detalla quins cossos policials són. Nosal-plaçar el Síndic en comissió –ho tornem ade cara a l’any vinent seria molt interessantateixa manera que es concreta quines ad-s –si són ajuntaments, consells comarcals,ió de la Generalitat o Administració de

concreta o es desglossa quines són les de- disfuncions que evidencien cada una

bé seria important de detallar o de concre- els cossos que presenten amb més assidu-

problemes.

ls dipòsits municipals de detinguts, en ge-dim amb la reflexió del Síndic sobre el fetuneixen les condicions per fer possible el de les penes d’arrest de cap de setmana, decal acudir a alguns centres penitenciaris, i,as, el Síndic planteja la necessitat de

r aquesta qüestió, una demana a la quals afegim, sobretot perquè entenem que pers operadors jurídics, especialment jutges i’ha aplicat adequadament aquesta mesurae presó, i també perquè entenem que el

a Generalitat ha actuat amb una gasiveriaant a l’hora de dotar econòmicament els per mantenir aquestes infraestructures. Unenir a ser superat a partir d’una resolució

l Superior de Justícia de Catalunya, quen aquest cas la Generalitat a fer efectiu elaquestes obligacions econòmiques.

d’immigració estem d’acord, com altress faltaria–, amb la necessitat que planteja elformar la Llei d’estrangeria; amb la possi-t dels immigrants a les eleccions munici-s crítiques a la política de reagrupamentb la constatació també feta sobre les difi-

immigrants a accedir als serveis i prestaci-e què es beneficien la resta de ciutadans,

entit hi ha un exponent molt clar, que me-orme més d’una queixa i més d’una actu-

PLE DEL PARLAMENT


mt.

etan ditu

s; cmbunt

ine c

obeefoes psus dó dm qjun

tat,ctintinç

os..ui ies euecon

teun , ctatloudel i sa dsa –ronfombsmstuanthab en

bitaod

ha reque a ls iir tmuncietc

diervmotam

orta un in-t a adoptar,at de racio-nció en elstada». Perdic de l’ab- tant, tambéue el siste-ra, també,e prestaci-la de salut, amb l’anà-itaris de laiciliària i elassistènciaa –sobretotspera són,rables, unal insistir, i,

tzació de la

t en un mo-’oferta a la, també deiguen –i ho polítiquespassades, iralitat. En- la modifi- i, per tant,aranta-cincia social ié un posi-

ent del tre-s extres, al creació deivant i ocu-n al voltant

ir enguanye plantejars. El posi-t molt clar,

essitat d’un tal d’abor-blics en elsc frontal a és els ser-

progressivació en rela-la denúncia

nostre Go-ocial.

rs diputats.

5562

ació del Síndic, com és la integració dels imdels seus fills en els centres d’ensenyamen

Pel que fa a l’Administració general, i concrel terreny del procediment administratiu, uens sumem a l’exigència plantejada pel Sínllorar la informació al ciutadà sobre les acactivitats de les administracions públiquesent una assignatura pendent, com ho és tacessitat que les administracions resolguin pels expedients de peticions d’ajuda a l’Admon es detecten uns retards considerables qudre.

Pel que fa a les prestacions personals, hi trtar una reflexió al voltant de la necessària rmarc legal penal sobre l’incompliment de lons personals, objecció de consciència i la inEn aquest sentit, la subsistència de les penelitació i la possible penalització de l’objecciniència és un fet molt preocupant que sabebé preocupa el Síndic, com preocupa el confensors del Poble i ombudsmen de tot l’Esuna reflexió que no és, en aquest cas, reflemateix Informe. Entenem que en aquest seflexió addicional com és la necessitat d’avalendari de la professionalització dels cossforces de seguretat de l’Estat, i el fet que sigsible el recurs del Dret penal per imposar llles d’un model que fa fallida, entenem qreflexió necessària i que hauria d’haver inicialment l’Informe.

Pel que fa a l’ordenació del territori, en ell’habitatge, que constitueix un dret humà i tènticament, socioeconòmic i, fins i totcionalitzat, d’una o altra manera, les dificulcedir a l’habitatge porten el Síndic a concaixò nosaltres ens afegim– que els esforços de les administracions implicades han estatcada any, gairebé insuficients, atesa la mancpoder promoure habitatge. El Síndic propotres també ens hi adherim, i donem per reparguments i les reflexions contingudes en l’Inecessitat d’incrementar, d’una banda, el nobitatges de protecció oficial i, per tant, de dillistes d’espera, que són un fet habitual i acosegon lloc, el fet de vetllar per un adequat mi, per tant, de conservació del nostre parc d’i aquí creiem que és un element, un extremcal posar l’accent per evitar problemes d’haper tant, també de riscos a l’hora, doncs, de ppel que fa als usuaris i als titulars d’aquestsperò, sobretot, per la necessitat de poderaquests habitatges i treure’n un rendiment, molt escàs. I, finalment, també ens afegimsitat d’explorar –per què no?– fórmules métives; en aquest sentit, ens atrevim a suggernecessitat de traslladar a l’Administració fórl’actualització de la figura dels censos, poteguer, potenciar la renda vitalícia, etcètera,

Pel que fa a la sanitat, és una evidència, comdic en el seu Informe, que la demanda de staris públics s’incrementa per factors ded’avenços tecnològics, la universalització,

PLE DEL PARLAMENT

igrants i

ment enany mésc de mi-acions oontinuaé la ne-ualmentistració,al resol-

m a fal-rma delrestaci-

bmissió.’inhabi-e conve-ue tam-t de de-

però ésda en elt una re-ar el ca-., de lesnadmis-scorria-

era unatemplat

rreny dedret, au-onstitu-s per ac-re –i en conjuntón, come sòl peri nosal-

duïts elsrme– lare d’ha-inuir lesmat. Enenimentitatges; el qualbilitat i,er viure,bitatges,utilitzar avui és

a neces-magina-ambé lales comar el llo-ètera.

u el Sín-eis sani-gràfics,bé, d’a-

quest servei essencial, i, per tant, que compcrement de la despesa sanitària que ha portagairebé com una única mesura, la necessitnalitzar la despesa a través de la intervemedicaments, l’anomenada «medicamenaixò compartim la crítica que formula el Sínsència d’autèntiques mesures globals –i, pereficients– de reforma sanitària, que evitin qma públic pugui fer fallida, però que, alhosimultàniament, puguin garantir el nivell dons. I, pel que fa a l’avaluació del segon Pnosaltres coincidim substancialment tambélisi que fa el Síndic dels aspectes més deficplanificació sanitària, és a dir, l’atenció domdesplegament dels recursos alternatius a l’hospitalària. Per tant, l’atenció domiciliàride cara a la gent gran– com les llistes d’esobretot pel que fa als col·lectius més vulnevegada més, uns aspectes sobre els quals caper tant, en aquest sentit és urgent la finalireforma de l’atenció primària.

Pel que fa al treball, les dificultats, fins i toment de bonança econòmica, d’adequar ldemanda d’ocupació de treball i, per tantreduir conseqüentment la taxa d’atur ens obldiu el Síndic també– a posar èmfasi en lesactives d’ocupació, que ara ja han estat trasde les quals és titular el Govern de la Genetre les recomanacions que destaquem hi hacació sobre les prestacions de desocupaciól’accés de les persones més grans de quanys, l’increment del suport a l’economl’autoocupació, però trobem a faltar tambcionament més clar al voltant del repartimball, al voltant de la disminució de les horevoltant també d’aquelles qüestions, com lanous jaciments de treball, que han estat motpant les forces polítiques i el mateix Goverdels successius plans d’ocupació.

I, pel que fa als serveis socials, volem aplaudel coratge que ha tingut el Síndic a l’hora dla inadequació del Decret de preus públiccionament del Síndic en aquest sentit ha estamolt explícit, i ha servit per constatar la necautèntic debat polític en aquesta cambra perdar el règim de contraprestació dels preus púserveis socials, i també per denunciar l’atauna de les potes de l’estat del benestar comveis socials i, per tant, la subsidiarització que tenen els poders públics i l’Administració amb aquesta qüestió, alhora que també ha estat...

El vicepresident primer

Se li ha acabat el temps, senyor diputat.


Ja acabo, senyor president.

...pel que fa als minsos pressupostos que elvern destina a aquest apartat del benestar s

Gràcies, senyor president, senyores i senyo



SESSIONS N

El vicepres

Gràcies, sendel Grup PaVerds. Per Carme Tolo

La Sra. Tol

Gràcies, sensenyors dipmeva intervdic i del seutem.

Coincidim pforme expreca del Parlaci de la potel’acció del facilita la nodania i ens fsocial que nria.

Uns apunts ball de la insperació del lque de bell nbé ens feliciSíndic de Gfants, i, a men l’Inform

Hi ha un asvam fer en lment del treparadigmàtCatalunya. Etervenció d’l’any 91, leenguany, escés de tot aqmanera de trtant, també

Entenem qumació al Cicilita i la fa increment d14%–, i volconeixemenresposta delció, hi ha unció de les r76%, l’any

També voldresposta qupregunta forpologia delscial, nivell dque no teniemació o moministratiu pensant-hi, tenem que a

prouei

estagui de fí

ue aat aspoambnst

olema de le

el cja e pr

de en for

tadblicablrmeue s qdor

ixe qu

elecnci

es; o ta

a a quèretoot, . E el

men; novorrtaque

temeflel re

ió ests ora sestiges e

a ats;

e, nen

és,ia, la f

ident primer

yor Ridao. Correspon ara el posicionamentrlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Elsfer-ho, té la paraula la diputada senyorasana.

osana i Cidón

yor president. Senyor president, senyores iutats, en primer lloc, voldria començar laenció amb un agraïment a la tasca del Sín- equip, recollida en l’Informe que avui trac-

lenament amb els objectius que aquest In-ssa, que diu que pretén col·laborar en la tas-ment i dels seus membres tant en l’exerci-stat legislativa com en l’impuls i control deGovern. Pensem que l’Informe, realment,stra feina, perquè fa de pont entre la ciuta-a veure aquells temes de major sensibilitato troben la resposta adequada o satisfactò-

generals sobre l’Informe d’enguany i el tre-titució del Síndic. Ens felicitem de la recu-libre segon –nosaltres també vam demanarou s’incorporés aquest llibre segon–; tam-

tem de la incorporació activa de l’adjunt alreuges per a la defensa del drets dels in-

és, veiem el fruit de la seva tasca, recollidae, i la trobem realment molt satisfactòria.

pecte que també volem destacar, com jaa Comissió, que és la continuïtat i el segui-ball, i –dèiem– un exemple per nosaltres

ic és el tema del dipòsit de detinguts al fet que això hagi començat amb una in-

un estudi monogràfic que es va presentars posteriors visites des del 95 i que avui, torni..., es presenti com s’ha seguit el pro-uell treball, pensem que vol dir una bonaeballar i de donar continuïtat a la feina. Pervolem felicitar-los per aquest aspecte.

e es confirma la utilitat del Servei d’Infor-utadà, perquè agilita aquesta relació, la fa-propera, i també el fet que hi hagi hagut unels expedients –ja esmentat adés, d’unem entendre que això significa un majort de la institució, però, malgrat que en la

Síndic semblava matisar la nostra observa- aspecte que no ens satisfà, i és la disminu-ecomanacions ateses, que ha passat d’unpassat, a un 71%, enguany.

ríem assenyalar que, reflexionant sobre lae donà en comissió el Síndic respecte a lamulada per la senyora Marina Geli de la ti- queixosos –respecte a edat, condició so-’estudis–, i que la resposta del Síndic va sern dades perquè es requeria molt poca infor-lt poca..., no hi havia cap procediment ad-per ser atès per la institució, ara nosaltres,ho valorem com una qüestió positiva, i en-ixò segurament va vinculat a la simplifica-

ció dels dóna el q

També dni que sivostè enspresènciacreiem qproximitd’una reque és taquesta i

També vpendèncimoltes d

Atenent sem que una micacom una l’equitat ció i la inpació ciupoder púi inseparseu Infodóna, o qcisos. I éincompli

Hi ha queció, hi hateris de stransparèmés feblvelador,

Pel que fcífic, perfica, sobdret de vmigrantsvostè queabsolutaaquestesra les afas’està pocanviar a

Un altreaquesta rtració i eindefenstots aqueminusvalbretot elsel despredues cos

Pel que flaré de tol’Informi que no ptàvem adlamentàrri ni és

ÚM. 56 I 57.1

5563

cessos, a l’agilitat i a la tranquil·litat quexós de ser atès sense cap especial requisit.

quem com a positiva la descentralització, limitada, i l’entenem..., entenem el queia, que segurament amb mitjans tècnics lasica no està tan justificada. Però nosaltresixò ajuda a donar a conèixer..., i que dónal ciutadà, i que no es tracta exclusivamentsta tècnica, sinó d’una presència activa, ié un dels camins per donar a conèixer

itució.

felicitar-lo, un any més, per la seva inde-e criteri i el compromís que pren vostè ens seves actuacions.

ontingut d’aquest Informe, nosaltres pen-s pot fer, que ens permet fer una reflexióeocupant. Pensem que la democràcia té

les eines fonamentals la garantia dels drets,la seva distribució; que també la participa-mació, com a primer esglaó de la partici-

ana, la transparència en allò que exerceix el i la cohesió social són parts indissolubles

es d’aquesta democràcia. I precisament el el que va assenyalant és que això no es

no es dóna suficientment –siguem més pre-ue l’Administració és gasiva –a cops–, ésa –a cops–, justament en aquests aspectes.

s sobre la dificultat d’accedir a la informa-eixes al voltant del coneixement dels cri-ció de l’Administració; i això és manca dea. Es delaten situacions d’indefensió delsl’apartat d’immigració és absolutament re-mbé en sanitat, no?, referit a la gent gran.

la immigració, vostè hi fa un apartat espe-, realment, mereix aquesta atenció especí-t pel que fa, en el cas de la immigració, al

al control de fluxos o al tràfic il·legal d’im-n qualsevol cas, nosaltres coincidim amb marc legal –la dita «llei d’estrangeria»– ést negatiu, consentidor de situacions com les impedeix, si més no, i en certa mane-eix. Esperem, realment, que el treball quent ara al Parlament espanyol serveixi perst marc legal.

a que nosaltres pensem que incideix enxió és la manca de resposta de l’Adminis-tard en les tramitacions, que també crean els ciutadans. Nosaltres pensem que entemes hi ha dues coses fonamentals: una, lació del dret de les persones, que afecta so-ctors més febles de la societat, i una altra,i o la devaluació de l’acció pública. I amb-ns semblen força preocupants.

ls apartats concrets..., lògicament, no par- no es tracta que jo ara faci un informe deo pas perquè no els consideri interessantssi que compleixin els objectius que esmen- d’ajudar-nos a millorar la nostra tasca par-sinó perquè ens sembla que no és necessa-unció d’aquesta intervenció. Farem uns

PLE DEL PARLAMENT


emntsent

col do pral

de . Pe, dn eitaenti d’mamaen pa

l’A vol mitz

e b, edm

elstat, l’u qu es cioia,ue p

, i tTam aciaelsere

cocióipsnts de quente ds foels

es. el

rtaiares sen s scio

els aiscest

s al tracta-

ció d’oficis afegim alncia de fern altre copt dels pro-

ia i eficièn-s sobre els

ueixes queue el meu

des, que ésllò que en-énen a par-a construït, menjadorsclasses, no-ostès, quana d’FP –ena altra ma-

e encara nohavien cur-ncara és vi-ans proble-rament, és

e s’ha fet, i manera de

n cop més tasca i pelormalmentts, sinó quen inferiori-ístiques, des seus dretsnormativesstració estàls drets noe succeeix,o és l’única

n, nosaltresll nou. Em extens, re- perquè no

metre pàgi-ió o la per-

usceptibless margina-

uen «la bai-iutadà ambració», par-es que araible de sernys, que jaació de serita a consu- és una de-

l’abundàn- llibertat»,

em conegut

5564

apunts sobre aquells aspectes que ens han sinteressants o més suggeridors –interessatots–, i començaré pel que fa al medi ambi

L’anàlisi de les queixes que vostès han reatès fa, ens permet fer una reflexió respecte aun, que la queixa parla d’afectacions moltmolt directes sobre els ciutadans, i un majoritàriament va referida a la tolerància nistració, en molts casos, amb les empresesa la primera, a la proximitat de les queixestació directa, ens fa pensar que segurament emediambientals manca encara una sensibilsigui tan immediatista del ciutadà, que smolèstia a la seva vora i que no es preocupja no veuen els seus ulls. I, per tant, es reclament una necessitat d’informació i de fordesenvolupi una solidaritat respecte a les gfutures, que són les que heretaran el nostremediambiental. I respecte a la tolerància detració amb les empreses, la necessitat, comnyala, que l’activitat empresarial respecte abient..., han d’estar necessàriament harmon

Analitzant l’apartat de sanitat es reforça dentre altres coses, la manca d’informaciódavant de les reclamacions, és a dir que l’Ació, a més a més, de vegades, de no donaramb suficient qualitat o amb suficient agiliuen les llistes d’espera, és poc amatent ambpoc amatent a respondre les reclamacionsformula. Entenem que això no és correcte imassa sovint. Volem felicitar-lo de les actuaci, en aquest cas sobre l’anorèxia i la bulímbem realment molt interessants, ja que aqproblema molt preocupant; ara ja no és unmarginal: afecta una gran quantitat de noiesnois, adolescents, i cada vegada més joves. bem molt interessant el que fa referènciamental i la psiquiatria en els centres penitenel seu toc d’atenció respecte a l’atenció dcrònics, que ens ha semblat també molt int

També volem destacar un cop més la seva rerespecte a l’agilitació de la reforma de l’atenria i la posada en funcionament de nous equció primària. Pel que fa a l’apartat dels infata que vostès han fet als centres educatiusinfraccionistes, nosaltres entenem que fanderivin unes observacions realment pertininteressants. Com diuen vostès, un assumptla compatibilitat entre els drets i les llibertattals i la normativa, sovint imprescindible, dde compliment de mesures de menors i jovcontradicció entre la necessitat del rigor o dgament del tractament i el respecte a la llibefant pel que fa a viure en el seu entorn familllibertat és una de les contradiccions seriosquals cal reflexionar i que només tindri–nosaltres entenem– d’acord també amb leservacions, que és la necessitat de fer actuagrals. No n’hi ha prou a tractar els joves ocents o les criatures. Cal tractar, diguem-hotorn familiar o social; si no, el jove, l’adolefant, quan surt del centre torna trobar aque

PLE DEL PARLAMENT

blat més ho són.

lit i hans punts:òximes,tre, quel’Admi-l que fa

e l’afec-ls temest que no la sevaallò que segura-ció que

eracionstrimonidminis-

stè asse-edi am-ades.

ell nou,l silenciinistra- serveis com di-suari, ése aquestrepeteixns d’ofi- que tro-st és unroblemaambé de

bé tro- la salutris, com malaltsssant.

manació primà- d’aten-, la visi- menorse d’ellas i moltelicat ésnamen- centresAquestaperllon-t de l’in- i la sevaobre lessolució

eves ob-ns inte- adoles-xí, l’en-nt, l’in-ambient

desfavorable que l’ha portat moltes vegadement anterior.

Igualment ens felicitem per la seva actuasobre la xarxa de pederastes del Raval, i enque es va dir a la Comissió sobre la importàun informe sobre la infància a Catalunya. Uels tractaments integrals, la visió en conjunblemes, són els que donen realment eficàccia en la intervenció de les administracionsectors afectats.

D’ensenyament, veiem que al reguitzell de qvostès han recollit es confirma una cosa qGrup ha constatat i ha repetit moltes vegaque el que hi ha pitjor de la reforma és tot acara no s’ha fet, perquè totes les queixes vlar d’això, del que no s’ha fet, del que no s’hdel que no s’ha dotat, dels transports i deque no han rebut l’ajut necessari, de les no-aules de zero a tres, de la mancança que vvan fer l’informe de l’absència en el mapaquest moment segurament hauria de ser untisació–, i els problemes de certificació, qus’havien resolt respecte a les persones que sat mòduls experimentals, i aquest sí que egent. Per tant, la reforma, sobretot, dels grmes que té –que en pot tenir d’altres–, seguallò que no s’ha fet, no precisament allò quaquestes queixes ho certifiquen, a la nostraveure-ho.

El tema de la immigració. Em repeteixo ufelicitant-los pel seu compromís en la sevacoratge d’afirmar que no n’hi ha prou que fen les normatives estiguin garantits els drequan aquests s’han d’exercir per persones etat de condicions, de vegades fins i tot lingüconeixement de la nostra realitat social, del–que per a ells és nova–, de les nostres –també noves o desconegudes–, l’Adminiobligada a intervenir-hi. L’exercici real depot deixar-se en mans del mercat, d’allò qudit «naturalment»: la realitat que ara tenim nrealitat possible.

Com dèiem abans, pel que fa al llibre segoestem satisfets que s’hagi recuperat de besembla especialment..., tot i que no és moltalment, és modest en certa mesura, però notingui qualitat, sinó perquè el tema pot pernes i pàgines, però ens sembla que la definiccepció que vostès tenen de les persones sd’estar incloses en aquest apartat de personedes o excloses de la societat, quan vostès dixa autoestima i manca d’identitat com a cdrets», o bé quan afegeixen «l’enorme frustlant en aquest cas, especialment, dels jovcomencen a ser una població també posspoblació exclosa, al voltant de vint-i-cinc aestan al carrer, i diuen: «L’enorme frustrmarginats d’una societat que alhora els incmir, els nega poder-ho fer perquè la seva nomanda solvent, per més que han nascut encia, en la democràcia, i no poden exercir lanosaltres diem –hi insistim– que allò que h



SESSIONS N

o hem dit coaportació jues manté i ebé l’equitat social.

El temps s’atres assumirsessió en comentàries asió d’aquestsos humanstasca amb igho ha fet finvostè, a la ini als seus co

Moltes gràc

El vicepres

Moltes gràcpot prendreparaula la s

La Sra. Mo

Gràcies, sendiputats, en felicitar i agdics adjuntsassessors d’tasca desen1997, així cobjecte d’apassats diesPopular comtats i diputates i aclariml’honorablevament tot ecommemoramans a casa

El Grup Pal’Informe i per l’agilitatla distribucil’estructurai per la defCatalunya. 5.018 actuas’ha dit pelstives, conseque han arrimoment de fon, i les atCiutadà, i erere any ensevidentmenl’acció desctitució amb Girona, i fasíndic– a M

Volem fer exles múltiple

inenrai, a imp en ellunar

acióssatlt bs mrep lesem

s a a int, anist

ssats, i d

r llplicu dCatvulsoca ajspiradocsde f ma

lloomt 35 a Cès, lgaúbns n denya R

er lanyCats, dciess poms dibu tam.

spr prent

m l’estat del benestar, si no es fa amb unasta, equitativa i generosa dels recursos i nos millora l’atenció actual i es millora tam-de la seva distribució, porta cap a la fractura

caba. Només ens agradaria dir que nosal-em allò que ens oferíem a fer al final de lamissió, que és ajudar amb iniciatives parla- la recerca de millors mecanismes de difu-a institució, amb el major nombre de recur- i materials perquè puguin exercir la sevaual qualitat però amb major intensitat ques ara; i finalment volem dir que agraïm astitució del Síndic, a la persona del síndicl·laboradors la tasca realitzada.

ies, senyor president.

ident primer

ies, senyora Tolosana. Pel Grup Popular, la paraula, per fixar la seva posició, té laenyora Dolors Montserrat.

ntserrat i Culleré

yor president. Il·lustres senyores i senyorsnom del Grup Parlamentari Popular, volemrair a l’honorable síndic, així com els sín-, el senyor Bartlett i el senyor Cots, i tots elsàrea, tècnics i personal de la institució, lavolupada en l’elaboració de l’Informe deom el retrobat llibre segon, que ha sigut

nàlisi, tots dos, i a debat en comissió els 7 i 8 de maig, i que ens han permès al Grup

partir entre tots els meus companys dipu-des, membres de la Comissió, les pregun-ents pertinents a les dues sessions en què

síndic ens ha descrit i justificat exhausti-l treball de l’any, i felicitar-lo també per lació del cinquantè aniversari dels drets hu- nostra.

rlamentari Popular valorem positivamentli donem suport per la innovació constant,, pel grau de compliment dels objectius, peró de les quinze seccions i per la fidelitat de mantinguda, però innovadora a la vegada,ensa clara i lleial envers els ciutadans deÉs fruit d’una bona gestió el nombre decions portades a terme, repartides, com ja diputats que m’han precedit, entre inicia-qüències elles de moltes queixes, doncs,bat de manera escrita, d’altres resoltes en elplantejar-se bé personalment o bé per telè-eses mitjançant el Servei d’Informació alvidentment les actuacions d’ofici, que any semblen, al nostre Grup, poques, però que,t, valorem molt positivament. Compartimentralitzadora per donar a conèixer la ins-l’apropament i gestió a Tarragona, Lleida i ben poc –com molt bé ha dit l’honorableanresa.

tensiu al síndic el nostre reconeixement des reunions de treball per la defensa dels

drets delstres de mvolem agtractadestat molt ticipaciósència enferma vopuc oblidd’acceptl’any pacom moment–, éel síndic vista quementen spúbliquement de li, per tanles admi

Volem reimportaninstitucióvern.

En primebé ha exdivulgatiblics de xarxes dibenestar el tríptic pera d’horia, mosta tants llribessin i tot, a la

En segonjans de chi ha estasols duesxo a vostcia i divumitjans pels mitjatambé sónyors i sCataluny

I en tercgaudir l’fància a tre interèexperiènnàries envament cpecte delper contrel Síndicmai més

Avui, dedebat unaun expon

ÚM. 56 I 57.1

5565

fants, les múltiples reunions i visites a cen-ors, a residències de disminuïts, i tambér-li l’apartat corresponent a les dones mal-les visites docents que creiem que han es-ortants, a les visites institucionals, la par-

conferències, cursos i seminaris, a la pre-s mitjans de comunicació sempre amb latat de donar a conèixer la institució, i no

manifestar a l’honorable síndic que el grau de les consideracions situades a finals de, el 71%, molt important –i percentatge,é ell ens explicava en comissió, en aug-èrit aconseguit, doncs, de la institució queresenta. Però nosaltres no podem perdre de queixes raonades dels ciutadans s’incre-pre envers les diferents administracionsCatalunya, i a mesura del grau de coneixe-stitució creix també el nombre de queixes,

ixò ens indica que persisteix la ineficàcia aracions a Catalunya.

ltar, doncs, tres qüestions que ens semblen i les volem posar a la consideració de lae tots vostès, senyors i senyores del Go-

oc, demanem que el nou fulletó, que moltat l’honorable síndic, editat l’any 1997,e la institució, es faci arribar als llocs pú-alunya, amb la possibilitat d’utilitzar lesgatives ja existents, com a través de sanitat,ial, l’escolar i d’altres, per tal de fer arribaruntaments, consells comarcals, sales d’es-tals comarcals, centres d’assistència primà-ors d’atenció al ciutadà a escoles, també, i que per a atenció o espera del ciutadà ar-orma més fàcil, més àgil, més simple finsteixa gent gran.

c, volem destacar la presència en els mit-unicació de la institució. En aquest any 97 vegades la seva presència, de les quals tanatalunya Ràdio i tres a TV3. Em dirigei-

del Govern, perquè intensifiquin la presèn-ció de la tasca i funció de la institució en elslics de Catalunya. La institució és de tots, ipúblics, per mandat d’aquest Parlament,e tots. O és que només valoren vostès, se-ores del Govern, els signes partidístics aàdio i a TV3?

loc, suggerim al síndic la possibilitat de vinent d’un informe específic sobre la in-alunya. Creiem que no tan sols és del nos-oncs, l’aportació de dades, estadístiques,, i les seves valoracions sempre extraordi-

odran ajudar i aportar..., i incidiran positi- a eina per treballar conjuntament pel res-rets dels infants i adolescents a Catalunya,ir entre tots que casos com el del Raval, que

bé menciona en l’Informe, no succeeixin

és d’aquest Ple, en el proper Ple hi ha aoposició no de llei que se substanciarà, i en de la necessitat de gaudir..., crec que és un

PLE DEL PARLAMENT


rmó e dee fgau

na em de reveononiusspoCa

posstrad’e’atutosanyuci sules en

me

totper elsaig

ciormeo eixara és am hitec

obeeny untats. Cminbanits eix«via uoqurèn es.

pio geam te

atemens

icipals quet els veïns,

ervios. I unts els grups hem vist ies: l’auto-

mb un tràn-; millor dit,s de vint-i-overn de larables per a a Ripollet.

cidim amb en la salute ens revelae es troben no corres-s. Per tant,n, i de totserquè cadaat. Per pri-

la bulímia,nt. Creiemlts i per als

an anat mi-ni a tots elsitats això ésò també elsnificatives,e una cartaa; els reco-rs del Go-or Nonera.o van prouue el reculle al cap de comunica-, el Govern,

inze secci-em i inten-

Però sí quevenció, perns transmet.

lerància, dejo mateixa lluita con-untàvem, i

Catalunya?onal i polí-aments quepregunto: ie prevencióctiu de per-c que no, ila interven-el Síndic, ibresa, i co-e n’adonestès comen-

5566

exponent que puguem gaudir d’aquest Infode qüestions de menors, parla de l’explotacidel treball; per tant, se’ns fa imprescindiblela institució i demanar també al Govern qumàxim possible que tots plegats puguem quest Informe.

De l’Informe i del llibre segon es desprèn uglobal difícil d’expressar dins del temps quepon per al nostre posicionament, reflexionsgut ampli i profund que han de servir permillorar la política que desenvolupa el GoGeneralitat. És evident que les reflexions i cens serviran al nostre Grup per instar i cGovern perquè compleixi programes, objectses, compromisos i acords puntuals corredebat de pressupostos de la Generalitat de

L’oposició hem fet i fem esforços amb procretes, perquè és el nostre compromís, la noció. El Grup Popular, al llarg del 1997 i –mitjançant els debats monogràfics sobre lbat de política general, la Llei de pressuposdel 98, així com el debat monogràfic d’engucultura–, hem presentat propostes de resolons i d’altres iniciatives que han merescut elquest Parlament, i que en la pràctica totes elsempre en la mateixa direcció dels suggerimclusions que el Síndic ens indica en l’Infor

Qui governa? Vostès. Doncs, vostès tenen ponsabilitat tant pel que fa als encerts com viacions i els incompliments polítics enversconciutadans de Catalunya. Sincerament, hnifestar que, tot repassant els diferents posid’anys anteriors, així com l’anàlisi de l’Infoponent al 1997, pensava, i penso, i segueixperò, en què haurem pogut avançar si les qurents són coincidents, si els que no seguien segueixen, si l’accés a una «vivenda» encarasible. El dret a una «vivenda» és un dret fonla persona, i, davant d’altres expectatives queren en pla positiu en el marc econòmic, hipoespecial, que l’ocupació va millorant, ens trra amb una bona part de ciutadans amb madquisitiu, que cerquen, que busquen llogarmercat especulatiu frena les seves possibilipalment a persones joves i a persones gransgun o altre municipi en què la mateixa Adlocal és qui barra el pas a noves gestions urde «vivendes», i que compleixen els requistics. Però una manca de control sobre la matnistració contribueix que el mercat sobre construïdes per a la compravenda se situïn difícils, quasi inaccessibles, mentre que a plòmetres d’aquests municipis a què feia refe«vivenda» amb les mateixes característiquescia entre un vint i un trenta per cent menys

Hem millorat en medi ambient? Sí. Som lleis, a Catalunya, en mesures, en controls,puració, neteja de rius i tantes accions media Catalunya. Però, tot i així, un dels primerspreocupa el ciutadà a casa nostra –i ho consten les queixes rebudes– és la qualitat del nostre entorn més immediat. L’Informe e

PLE DEL PARLAMENT

e. Parlan el mónmanar aaciliti aldir d’a-

reflexió corres- contin-dreçar irn de laclusionstrolar el, prome-nents altalunya.

tes con- obliga-nguanyr, el dedel 97 i, d’agri-ó, moci-port d’a-han anatts i con-.

a la res- les des- nostres de ma-

naments corres-

pensant,es dife- tampocinacces-ental de concor-ari i, enm enca-s poder pis, i el, princi-onec al-istracióístiquesurbanís-a Admi-vendes»ns preusets qui-cia, una

diferen-

ners enstió, de-bientalsmes quem tambédi en elparla de

diferents incompliments, de llicències munafecten els sorolls, i això afecta directameni els predisposa al borde de un ataque de nexemple ben recent: els veïns de Ripollet. Toparlamentaris hem vist, aquesta setmana,hem escoltat com pateixen aquestes personpista A-18 de la Generalitat de Catalunya, asit més que intens, passa per damunt d’ellspel menjador o el dormitori, i mirin, desprécinc anys i de diferents reivindicacions, el GGeneralitat no actua, no resol mesures favoaquests veïns del Pont Vell o de Can Tiana,

I ara parlaré en relació amb la sanitat. Coinl’honorable conseller: s’ha millorat moltmental, però a mi m’esgarrifen les dades qul’honorable síndic referents a les persones quresidint en institucions psiquiàtriques, quepon, el seu estat, per estar en aquests centrecal, doncs, un esforç de vostès, del Governosaltres, per redreçar aquesta situació i ppersona, dignament, estigui en el lloc adequmera vegada se’ns parla de l’anorèxia i deque actualment estan en fase de creixemeque cal una especial atenció per als malafamiliars que pateixen aquesta angoixa.

Les llistes d’espera han anat millorant, sí, hllorant, però no ens podem relaxar, ja que indrets de Catalunya ni en totes les especialaixí. Arriben queixes referents a sanitat, permitjans de comunicació en reben, i ben sigcom aquest dilluns d’aquesta setmana, qusortia publicada a El Periódico de Catalunymano, per a la seva bona orientació, senyovern, que la llegeixin, aquesta carta del senyÉs molt interessant: remarca que les coses nbé a casa nostra. (Remor de veus.) Fóra bo qde premsa de moltes i moltes queixes qul’any van sortint, fins i tot, en els mitjans deció, ens els anéssim guardant, perquè vostèsen moltes ocasions, estarien en alerta roja.

No puc referir-me a tots els temes de les quons, però, creguin-me, per tots ells treballarsificarem les iniciatives, com venim fent. vull aturar-me, i al final de la nostra interreferir-me al que el Síndic, en l’Informe, esobre l’estat del benestar i l’exclusió social

Fa dos anys que parlàvem de l’Any de la tol’Any dedicat a la pobresa, i recordo que analitzava, en el si del Ple, el Pla integral detra la pobresa i l’exclusió social. I ens pregem preguntava: funciona el nostre Pla, a Podem fer més, i com? Tenim voluntat perstica? De llavors fins ara són molts els plantejha fet el Govern de la Generalitat, però jo després de dos anys, han aplicat mesures ddels problemes socials que afecten el col·lesones anomenat «d’exclusió social»? Crecrec que no perquè, llegint detingudament ció del Grup de la majoria a la Comissió damb evident preocupació pel tema de la poincidint amb tots els grups parlamentaris, tde la incertesa a buscar solucions. I com vos



SESSIONS N

taven, no saveure, a les podia trebalaltre tipus dpreocupats quan vostèstrobat algugrans. I vosneixen moltresidència psegons el tipxen perquè

El vicepres

Se li ha aca

La Sra. Mo

Gràcies, sen

..i el desconels ciutadanús.

Per tant, deguin, jo pregde llocs i planostra?

Moltes gràc

El vicepres

Moltes gràcposició el Gdiputat seny

El Sr. Sans

Gràcies, sendiputats, desque m’han pball que fantractament dser d’una alinstitució hatulem perquona, i funciola salut dem

Dit això, i teaniversari dedels suggerides del Grupun debat moquan ens fande contextuaha moltes qlamentablespensar que allen, sinó quadministracdel Parlamefent controlponsabilitat

enyu qu, i e qu elsAdmtalumbonsquab amòm

i. Otracció, co dreixòtat.

la i i éen aqab

olum ede ps an d l’oió nfoemó d nositauí uac

evamen 97nsa espanalmses

ni ue el C llena eritats esma

n pciós»,ls fa lei, d

bien ni com ni de quina manera podien ferpersones, que estaven no excloses, que eslar per elles. O bé quan reflexionaven sobree pobresa, o bé quan vostès s’hi referien,per les recomanacions de l’Informe, o bé pregunten al Síndic si han pensat o si hanna forma d’arribar a aquestes personestès constaten que es troben, perquè ho co- bé, que persones que podrien accedir a unarivada o als establiments de serveis públics,us, evidentment, de pensió, no hi accedei-

no saben, no coneixen els serveis socials...

ident primer

bat el temps, senyora diputada.

ntserrat i Culleré

yor president, ja acabo.

eixement fa que moltes vegades, els drets,s no els puguin acomplir o no en puguin fer

ixo en l’aire, perquè vostès m’ho respon-unto: és manca de coneixement o és mancaces de residències per a la gent gran a casa


ident primer

ies, senyora Montserrat. Pot fixar la sevarup Socialista; per fer-ho, té la paraula elor Martí Sans.

i Pairutó

yor president. Senyores diputades, senyors del Grup Socialista, com han fet els grupsrecedit, valorem molt positivament el tre-

el síndic i el seu equip, l’objectivitat en elels temes, en què es reflecteix –i no podriatra manera– la independència que aquesta de tenir. I també ens felicitem i ens congra-è, quan una institució com el Síndic funci-na bé, vol dir que és un bon termòmetre deocràtica d’aquest país.

nint en compte que celebrem el cinquantè la Declaració dels drets humans, i fent cas

ments que al llarg de l’Informe fa el Síndic, Socialista proposem ja a aquest Parlamentnogràfic sobre l’estat del benestar, perquè, aquestes reflexions –i entenc que les hemlitzar bé; moltes coses funcionen, però n’hi

ue no funcionen, i són situacions realment–, hem de fer una reflexió, tots plegats, noixò ens ho diuen perquè són altres que fa-e cada un, des de la seva responsabilitat, lesions –la local, l’autonòmica, l’estatal–, desnt, els diputats, cada un des del seu lloc,

de l’Executiu o governant bé, tenim la res- d’anar millorant aquestes situacions.

Perquè, sany es divencionsSíndic éssigui quedes de l’tat de Catardar tasubvencitades, d’apagar l’hcomptenvida econperjudicAdminiscatalogaatemptarnes i delsbatre, i aGenerali

Quant a precedit,extensamcions, enPoble, i sben de slegal, covant i ha dificultatque tardegestió deinformacno se’ls ino; problrenovaciordinat iles necesvénen aqd’una sit

Per la ml’Ajuntamarç delmoltes sepersonescara d’esaltres, remoltes coni frívol,cions, i qtit, des duna novaes farà ud’estrangtres dipuBarenys,aquest te

Però, quala integra«vivendei com se’fills, bé, produeix

ÚM. 56 I 57.1

5567

ores diputades i senyors diputats, quan une es retarda massa el pagament de les sub-

l següent any el que ha de dir l’Informe dele les subvencions es presenten més tard, o tràmits es retarden, s’està fent una argúciainistració –en aquest cas, de la Generali-

nya, del Govern de la Generalitat– per re-é, d’una altra manera, el pagament de les. I això va en contra de les persones afec-ells joves que necessitaven la subvenció peritatge, o d’altres persones que, realment,b la subvenció per anar regulant la sevaica. Si això es retarda, se’ls està causant un, quan es passen funcionaris de l’antigaió agrària a Agricultura, i se’ls canvia de en lloc de la B se’ls posa a la C, això ésntra els drets més elementals de les perso-ts reconeguts. I això és el que s’ha de com-

correspon de combatre-ho al Govern de la

mmigració, n’ha parlat tothom que m’has que se n’ha de parlar, i se n’ha de parlart. Valorem molt positivament les coordina-uest tema, del Síndic amb el Defensor delem que hi ha problemes greus que no aca-cionar-se, i que segurament la normatival mateix Síndic diu, ha de fer un pas enda-ossibilitar la millora d’aquestes situacions:

mb els visats per al reagrupament familiar,e vegades set mesos i més; lentitud en laferta dels contingents, i moltes vegades la

des dels consolats és pràcticament nul·la, irma sobre si han pogut accedir al treball oes amb les targetes dels estrangers, amb la’aquestes targetes... Si tot això no està co- funciona, realment no es dóna resposta ats d’aquesta gent, que, no ho oblidem, no

per gust, sinó que fugen desesperadamentió dramàtica, de pobresa i misèria.

condició d’altempordanès i regidor det de Figueres, vaig viure, la nit del 16 de

, l’accident de Capmany. Realment, teniescions i cap de bona, i quan veies aquelles

tirades a terra, a tocar de la carretera, i latats, desesperats i desorientats que feien elsent allò era suficient per comprendre que encara no funcionen bé, i que no es pot serlent, ni ineficaç, ni vago en aquestes situa-s’ha de fer un pas endavant. En aquest sen-

ongrés dels Diputats s’està treballant eni, i també des del Grup Socialista a Madridproposta, en aquest sentit, d’una nova lleia, i des del nostre Grup sabem que els nos-, en Joan Oliart i, des del Senat, la Rosa

taran aportant tota la seva experiència en a la nova llei.

arlem d’immigrats, hem de parlar també de social, i dels problemes que tenen amb les i de si voten o no voten a les municipals,acilita tot això; com se’ls integren els seuss escoles; com ens esforcem perquè no ese mica en mica, una mena, no diré de gue-

PLE DEL PARLAMENT


i to taol

i qusor.

yorn d draqufianelsloc’esn,

iutaia, eny pe m

la gesr d endel

ctesdelomiat despla dsen pro sdiblemb

hi madol

alspoern ref ha

mbnac. Reble

s qa es. S tr

institucionsden ser els

ssiten ja unè realment centres de

. Hi ha ha-companyeset de preus,, des de lesl Econòmicllei i no viana respostaés una cosain ara ambue l’afron-

ivocat i que grups i des

els altres, iadament lacentres, re-dia, com a també enstaments es- comporta.p Socialis- donem alsforme tam-de treballa-uest sentit.

, el bon tre-s, i alabem els centresna visita alposició ha-i, realment,e les coses

es promo-cia i l’ado-a visió glo-sin, com aa, com que els menors

ateix cen-ot cas, pen-

hem repe-lemes d’in-O –menja- drets delsts discipli-

a les famí-s en l’edu-ma que en-dministra-necessitatsants.

uradament,uncionaris,

5568

tos, però de situacions que compliquen finsció escolar d’una manera generalitzada. Pertema que es toca a bastament, que es toca mens ha de fer reflexionar amb profunditat, tir del que diguem tots plegats aquí han de acions concretes i amb el màxim d’eficàcia

Sobre seguretat ciutadana, tots sabem, sentades, senyors diputats, que la seguretat és umés preuats per la nostra societat; la gent tégir seguretat i té dret a sentir-se segura. En tit, s’ha de donar el màxim de suport i conforces de seguretat de l’Estat, a la part que cara, als Mossos d’Esquadra i a les policies entenc que des de l’Administració s’ha datent i s’han d’eradicar, tant punt apareixeque no afavoreixen gens la confiança dels cles forces policials, actituds de prepotèncd’excessiva «parafernàlia»..., creguin-me, sputades, senyors diputats, que no serveixenper descomptat, que no contribueixen a unacàcia.

(El president es reincorpora al seu lloc.)

Ens parla també d’habitatge i, sobretot, de més pateix la manca d’habitatge: joves –jovcursos econòmics limitats– i, en el sectod’aquesta situació, la gent sense sostre, quemés endavant, més endavant quan parlem sos.

En qüestions mediambientals hi ha dos aspeentendre. Un que parla de les molèsties i degraden la qualitat de vida dels ciutadans, csorolls excessius, que tenen un efecte immedtenir una resposta immediata, encara que noperquè després s’ha de continuar donant reefectes. Però després n’hi ha un altre: hi ha ció mediambiental que es fa perquè no es pola gent que té massa ganes de fer diners derecursos suficients com per evitar això. I nd’efectes immediats; solen ser d’efectes memoltes vegades irreversibles o quasi reversiés on s’ha combatre amb totes les forces i amitjans i amb tot el pes de la llei.

Tots sabem la importància de la sanitat, queque són més vulnerables que altres en el tetat –persones d’avançada edat, infants i amalalts mentals crònics–; que, a tot això, ms’hi va donant resposta, no s’hi va donant rela celeritat que se li ha de donar des del Govno pot ser que encara no estigui acabada lal’atenció primària, no pot ser que encara hidèficits en l’atenció sociosanitària.

Hi ha una proposta a l’Informe que ens seencertada, que és la que parla de la discrimitiva per a la gent gran en les llistes d’esperael concepte el veiem clar, el veiem «saludacometes– i pensem que s’hauria d’aplicar.

En treball, també fa referència a dos sectormés a precari, que són els joves –altra vegadi també la gent que té més de quaranta anycen diners en treball –s’esmercen diners en

PLE DEL PARLAMENT

t la fun-nt, és unt bé, quee a par-tir actu-

es dipu-els bénset a exi-est sen-ça a les

toca en-als. Peròtar moltactitudsdans enactitudsores di-

r a res, i,ajor efi-

ent que amb re-ramàtic parlarés exclo-

, al meu fet que són els i podenfinitiva,

ostes alsegrada-, des de

essa, elsolen serats, peròs. I aquí tots els

ha grups de sani-escents,grat questa amb. Perquèorma degi grans

la moltió posi-alment,

» –entre

ue estanls joves–’esmer-eball–, i

des d’aquí no volem deixar de dir que hi ha que ajuden a trobar el lloc de treball, com pocentres de formació ocupacional, que necereajustament ràpid, important i dur, perqualguna cosa no fa bona olor en el tema delsformació ocupacional.

Quant als serveis socials, totalment d’acordgut un treball, des del nostre Grup, de les Rosa Barenys i Marina Geli, quant al Decrque és totalment injust, que és lesiu i querecomanacions del Síndic, també del Conseli Social, han dit que això s’havia de fer via decret, però l’Administració no ha donat uclara ni ràpida a aquest tema. I pensem que que no pot esperar més, que no s’entrebanquun decret i no vagin allargant el problema: qtin de veritat, que assumeixin que s’han equfacin el que des de l’oposició, des d’algunsde, també, l’Informe del Síndic els deien.

La gent gran són ciutadans de ple dret coma vegades entenem que no s’afronta adequdemanda present ni futura d’aquesta gent: sidències, atenció domiciliària, centre de solucions intermèdies. Una proposta quesembla interessant: la d’habitatge o bé aparpecials per a la gent gran, amb tot el que aixòAixò surt a l’Informe. Per tant, des del Gruta volem remarcar aquí la importància queserveis d’atenció domiciliària. I des de l’Inbé es demana que s’incrementi el nombre dors familiars i treballadores familiars en aq

Quant a infància, recordar, una vegada mésball que fa l’adjunt al Síndic, el senyor Cotmolt que faci actuacions d’ofici constants ende menors. I podem posar com a exemple ucentre d’acollida de Girona, que des de l’ovíem denunciat que no funcionava prou bé, quan es fan aquestes visites, faciliten qumillorin.

Estem d’acord amb el que diu l’Informe quegui un pla integral per a l’atenció de la infànlescència. Pensem que realment donaria unbal a la problemàtica i evitaria que sortismínim, notícies que ens preocupen una mices parla que a Girona, per exemple, posarantutelats amb els menors problemàtics en el mtre. No s’ha dit que sí ni que no, però, en tsem que això no seria una bona solució.

Quant a ensenyament, els problemes que jatit moltes vegades en aquest hemicicle: probfraestructures, problemàtica d’alumnes d’ESdor, transport. S’haurien d’aclarir més elsalumnes davant de la tramitació d’expediennaris, de parlar de beneficis econòmics perlies nombroses i, sobretot, dèficits de placecació infantil de zero a tres anys, i –problecara persisteix, malgrat la tossuderia de l’Ació– quant a la integració d’alumnes amb educatives especials, bàsicament d’immigr

Quant a la justícia, el que tothom sap: malabastant obsoleta; excessiva mobilitat dels f



SESSIONS N

manca de msolució de pcoses, o apalitat de vidamolt delicatcessos de seQue són lenadequat o cociades i les des? En aixtia estatal, ecord. Lentitd’espera en agrair les vicentres.

En el llibre sel temps, seneix molt bénivell de recno tenir recuvolupamentades i algunri, l’habitatgles principaque s’han dcessitats esp

El presiden

Senyor dipu

El Sr. Sans

Acabo, seny

...i també ac

Se m’ha acadiputats. Reequip, i espperquè l’anygunes d’aqu

El presiden

Moltes gràccia i Unió, tguera.

La Sra. Bru

Gràcies, senun any més doncs, vull ai a tot el seuforma com ldos llibres i facilita molbra, ja que idiria que coem considermés àmplia

Vull referir-com és lògiles administ

erristadote; qualitistrno e aqer ueel S a fatituici

t llla Sracnys druposi dopro

em

es dacaacoenur

roponfa patituconatanitz a líndforatal

ògiora detamn la De

c reó due ió d am

cal l’ats.s v

om vuuè s de o nctu

agistrats en alguns llocs; lentitud en la re-rocessos, que afecta, ja no parlem de gransratoses, però sí de coses que afecten la quade les persones, i les persones en momentss de la seva vida. Per exemple, en els pro-paració i divorci, què passa amb aquests?ts. Què passa quan no hi ha el pagamentrresponent a les persones que estan divor-

posa en unes situacions límit moltes vega-ò proposa la necessitat d’un fons de garan-n el qual nosaltres estaríem totalment d’a-ud en la revisió de condemnes; les horesels jutjats, i, quant als serveis penitenciaris,sites que es fan periòdicament en aquests

egon, sobre l’exclusió social –m’assenyalanyores diputades, senyores diputats–, defi- el que són pobres, perquè no arriben a unursos, i el que són exclosos, que, a més dersos, no participen socialment en el desen- normal de la societat. Les causes són vari-es de difícil solució, però el treball preca-e i malalties mentals, realment, són unes dels causes que comporten aquesta situació;’adaptar els serveis a les persones amb ne-ecials...

t

tat, ha exhaurit el seu temps.

i Pairutó

or president.

tituds compensatòries.

bat el temps, senyores diputades, senyorspetir la nostra felicitació al síndic i al seuerar que totes aquestes reflexions siguin vinent parlem d’altres coses, però que al-estes ja estiguin solucionades.

t

ies, senyor diputat. Pel Grup de Convergèn-é la paraula la diputada senyora Rosa Bru-

guera i Bellmunt

yor president. Senyores i senyors diputats,veiem l’Informe del Síndic. Primer que res,grair a l’honorable síndic, als seus adjunts equip la presentació d’aquest Informe i la’han estructurat, que, com ja s’ha dit, és enen tres amplis apartats. El primer llibre enst la tasca a tots els diputats d’aquesta cam-ntrodueix en els punts a destacar el que jonfigura una primera valoració i que podrí-ar com una síntesi del que ens exposa moltment en la segona part.

me a l’àmplia base estadística, que abasta,c, des de la naturalesa de les queixes fins aracions afectades, passant, lògicament, per

l’origen tta base e35% de tció localla Generl’Adminper tant, remarcarpositiva pJo diria qa favor ddiu moltfica d’acen benef

En aquesvitats de de coopede Catalupràctiqueteix, el Gés molt pritori pertitució i aels probl

D’entre lvull destSíndic d’ombudsmla Unió EPoble euaquesta cneguda lseves inshem de l’àmbit cvan orgacatalana,sistir el Sja que rePaïsos C

Com és lcommemuniversaltre Grup cipació esari de la

El Síndisatisfacciencara qvulneracmolt més

Crec quemaig, dedels infanactuacionsiderat cbem, sónsinó perqseus dretno podenrem les a

ÚM. 56 I 57.1

5569

torial d’aquesta queixa. És gràcies a aques-ística que coneixem que, per exemple, el

s les queixes corresponen a l’Administra-e el 30% són referides a departaments deat; que l’11% recauen en actuacions deació central. La resta són molt repartides;n faré esment. I també crec que val la penauest 71% que han trobat una acceptaciópart de les corresponents administracions. aquesta és una xifra que diu molt; primer,índic, a favor de la seva tasca, però tambévor de les administracions, pel que signi-

d i de voluntat de donar un servei acurat idel ciutadà.

ibre primer també ens informa de les acti-indicatura. Vull destacar les col·laboracionsió educativa amb les diferents universitatsa, que inclouen, com és lògic, l’estada en’alguns alumnes en la institució. Així ma- de Convergència i Unió considerem que

tiu el desplaçament del síndic arreu del ter-nar a conèixer primer, com és lògic, la ins-par-la al ciutadà, però també per conèixer

es que ells troben en les administracions.

iferents trobades amb altres síndics, el quer i valorar és la iniciativa que va tenir elllir a Barcelona la primera conferència dels i de les comissions de petició regionals deopea i la cooperació amb el Defensor deleu. Com bé diu el Síndic en el seu Informe,erència ajuda que cada cop sigui més reco-rticipació de les regions d’Europa i de lescions legislatives i de govern. Per tant, ensgratular tots per aquesta iniciativa. Dinslà cal fer esment de les dues reunions quear els síndics de les universitats de parlaes quals, com és lògic, també va voler as-ic. Val la pena destacar aquestes trobades

cen els vincles històrics i lingüístics delsans.

c, la Sindicatura no podia restar aliena a lació dels cinquanta anys de la Declaració

ls drets humans, i, en aquest sentit, el nos-bé considerem molt positiva la seva parti- Comissió Catalana del Cinquantè Aniver-claració Universal dels Drets Humans.

coneix en aquest Informe que el grau deels drets civils i polítics és alt al nostre país,a vegades es produeixen casos aïllats de’aquests drets. I és per això que hem de seratents.

fer també esment del nomenament, el 7 dedjunt al Síndic per a la defensa dels drets Agraïm des de Convergència que les sevesagin adreçades a tot infant, i a l’infant con- un tot, donat que els infants, com tots sa-lnerables, no tant per la manca de drets,la satisfacció de les seves necessitats i delspèn d’uns altres que, a vegades, no saben,o volen atendre’ls. En aquest sentit, valo-

acions d’ofici sobre els centres de Justícia

PLE DEL PARLAMENT


fec

e qEs jutr prat

at ets hn ensx stermntetrauepees

i qs andiftatnv

ia. Tadeetèmame prrec

97, i ds ces , i, uesperir or osiolabue foracts qs derq

entresmeuè

l’Anei Une sam

nitenciari, tant en lesis sanitaris,ue la Direc-Reglament,i, per tal de ja es bene-

és destacatessitats que aquest sen-els serveis,ix temps la domicili o i dels seus

erquè és une pateixen.unes de lesacions. Pert el grau deió, a la pro-la rehabili-e continuarrofundir ens saludableó d’hàbits in el respec-a dir, la in-s familiars.n alt nivellque la gent que tambéuan tu saps un apartat

ternatives aliga també grans queva família.a tan posi-

els serveis

ons d’oficiexemple, a el dret a lala bulímia, molt pre-eixement, ila poblacióal destacarn radica ele llarga es-s aspectes,n pas molt

, ens va ferimmigrantsoltes vega-quest és unm que s’hae no és unaió del marc

5570

Juvenil, i el repàs dels canvis que els han apossibles incongruències d’alguns casos.

Jo vull llegir-los una part d’aquest Informque val la pena tenir en consideració. Diu: «la tendència cada vegada més acusada delsimposar mesures d’internament ni dictacautelars en casos greus, mostrant actitudsnistes que poden arribar a distorsionar el mcepte de Justícia Juvenil. Això pot ser adequminats casos, però alguns experts consultamat que, en altres, els menors reincideixen eentrant en una escalada de noves agressiobeneficia gens el mateix menor.» Així mateisa el temor que l’efecte dissuasori de demesures davant d’altres menors en la froconducta delictiva pot estar encoratjant l’enmón antisocial d’altres menors i joves. Aqpunt que jo crec que val la pena ressaltar, mostra una incongruència que moltes vegadla nostra societat.

Si entrem en la tipologia de les queixes, totmassa diferent de les que hi havia en anycrec, des del meu punt de vista, que hi ha importants. Per exemple, una de les novegairebé no es parla del servei militar. En caagafa el relleu la prestació social substitutòrles queixes en aquesta matèria són traslladfensor del Pueblo, per la manca de compaquesta matèria, vull fer esment del període que passa entre la notificació del reconeixecondició d’objector i la incorporació a laAquest és un fet que afecta molts joves, i cdria una molt fàcil solució.

Crec també positiu el fet que durant l’anyincrementat les queixes sobre medi ambienttes es dedueix que les que molesten més elsón les de contaminació acústica. Els veïns lògicament, del soroll de bars i empresesamb l’Informe, massa vegades moltes d’aqvitats estan en una situació d’irregularitat: çar, no tenen permís municipal, que pot tenla lentitud de la tramitació que se segueix pellicència, i per altra banda, per les repercusdre social, econòmic i en especial d’ordre comportaria el tancament d’una empresa qpleix els requisits. Això és el que diu l’Inconclou..., que fa que es duguin a terme tendents a mantenir-ne l’exercici. Són puntpena aprofundir-hi tots plegats, tots els grupcambra, per veure quina solució hi donem, pten totes les administracions.

Pel que fa referència a les queixes als difertaments, constatem que la major part corJustícia, seguit de Benestar Social, Ensenyatica Territorial i Obres Públiques i, en cinqfigura Sanitat.

El motiu principal de les queixes referents atració de justícia continua sent –i tots ho colentitud a resoldre els litigis i executar-los.teratiu és l’incompliment de les sentències di divorci per part del cònjuge obligat al pag

PLE DEL PARLAMENT

tat, i les

ue crecconstatages a nomesuresoteccio-eix con-n deter-an afir-l delicte que no’expres-

inadesra de lada en elst és unrquè de-passa en

ue no ésteriors,

erènciess és quei, sí queot i ques al De-ncies enssa llargnt de laestació. que tin-

s’hagin’aques-

iutadansqueixen,d’acordtes acti- comen-rigen enbtenir lans d’or-oral queno com-me, queuacionsue val la’aquestauè afec-

s depar-ponen ant, Polí- lloc, hi

dminis-xem– la fet rei-

eparacióent de la

prestació econòmica. Respecte al món peconstata una millora en tots els aspectes,condicions d’habitabilitat com en els servei el Síndic valora positivament l’aplicació qció General de Serveis Penitenciaris fa del de l’article 86.4 del Reglament penitenciarfacilitar la reinserció social dels interns queficien de la secció oberta.

Pel que respecta als serveis socials, el fet més el de l’envelliment de la població i les necaixò comporta. Es pot dir que la constant entit és la sol·licitud de millora i d’augment ddels recursos i els equipaments, però al matenecessitat de mantenir la persona en el seuentorn natural, o al costat dels seus familiarsamics.

Val la pena, doncs, també parlar de sanitat, pcamp difícil i que ha d’atendre persones quDeixin-me, però, que llegeixi l’inici d’algobjeccions que fa el Síndic, o de les afirmuna banda, sempre parla de seguir milloransatisfacció del ciutadans quant a la prevencmoció de la salut, a l’educació sanitària, a tació, a l’atenció primària de salut, o bé dvetllant pel control de la qualitat, o bé d’apla intervenció per fomentar un entorn mépotenciant a l’escola l’educació i promociestil de vida saludables, o bé posa èmfasi ete dels drets fonamentals de la persona, és formació, la integració social i el suport alTot això ens indica que realment hi ha ud’acceptació. D’acceptació i a més a més està contenta amb el servei que es dóna, peròhem d’anar més enllà, perquè lògicament, qque uns serveis funcionen, vols més. Hi haque demana de continuar desenvolupant all’hospitalització i a l’internament, i això lamb el que dèiem abans, de les personesvolen estar dintre el seu entorn i amb la seN’hi ha d’altres que no es veuen d’una formtiva, encara que s’hagin millorat, com sónd’urgència o les llistes d’espera.

Jo voldria fer esment també de les actuacique la Sindicatura ha portat a terme. Per nivell sanitari, una sobre el fum del tabac isalut, o el que fa referència a l’anorèxia i d’on destaca uns fets que jo crec que sónocupants, com són, per una banda, el seu crper l’altra, la prevalença d’aquestes entre adolescent menor de divuit anys. També cl’atenció psiquiàtrica, i aquí destaca que ogran dèficit històric és a l’hospitalització dtada i rehabilitació, encara que en els altresobretot en atenció primària, s’hagi donat uimportant.

Si parlem del terrible accident de Capmanyveure amb tota la seva cruesa que el tràfic d’segueix existint i que ho fa en situacions, mdes, la majoria de vegades, infrahumanes. Afet sobre el qual cal treballar, però que sabede tractar a nivell europeu. El Síndic diu qusolució d’un sol país, sinó que és una soluc



SESSIONS N

en què es prés una solucpea, i que novalents per sentit, tambció, la necesreconeixemgrants.

Crec que nolització lingl’Administrposar fi a legüística dell’Administrllengua cataper mi moltcara ara s’halació amb eque deien –senta el síndque l’advocaqualifiquen mandant quterals en la sde Lleida.»

Finalment, llibre segonsocial i la poaquests dosment. Així hes troba entrno pateixen dir, els aturgues familiaten, que vé

ts h, dedir gloagagvuies.

e ase sia dt, et unen

oblecist

socualicioel

nsacipobla raoves

ràc

en

ràc

s leenà

s’

odueix aquest tràfic de persones; per tant,ió que hem de trobar a nivell d’Unió Euro-saltres hem de ser bel·ligerants, hem de ser

aportar-hi el nostre gra de sorra. En aquesté és de valorar l’informe sobre la immigra-sitat de modificar la Llei d’estrangeria i elent de drets per a totes les persones immi-

puc deixar de banda el tema de la norma-üística. Una vegada més ens indica que

ació de l’Estat ha de dotar més mesures pers dificultats per exercir el dret d’opció lin-s ciutadans, sobretot en aquells àmbits deació de l’Estat en què puguin ser atesos enlana, que això encara no passa. I un punt

més greu, que és que cal lamentar que en-gin de suportar actituds despectives en re-

l català, com les sofertes per uns ciutadansi llegeixo textualment el text que ens pre-ic–: «Els reclamants consideraven ofensiut de l’Estat es permetés comentaris que ellsde sarcàstics i menyspreatius envers el de-an reclama el dret a tenir certificacions li-eva llengua i un segell amb el nom correcte

permetin-me que parli una mica sobre el, que ens ofereix un estudi sobre l’exclusióbresa, que, com diu l’Informe, no sempre

conceptes van units, i molt menys última-o veiem quan parla de la nova pobresa quee les persones que sol·liciten ajuda però quecap desestructuració social ni familiar, és aats de llarga durada, les dones amb càrre-rs i aquests nous col·lectius que incremen-

nen a incrementar aquesta nova situació.

Estem, tomacionspodríem formaciómés, hi htòpics s’hció que aseqüènci

L’InformTampoc la majorimportanque fa toa tots a pque ens establir mles adminla nostraha una qtes disfunque des dtem a pemolt printors de ptícia, peres negati

Moltes g

El presid

Moltes g

Acabadesessió pl

La sessió

ÚM. 56 I 57.1

5571

o sabem, en un moment de grans transfor- canvis a nivell mundial, d’un món que

que es fa petit i d’una economia i una in-bals; tot això fa que cada vegada, cada cop

in menys veritats inamovibles, que moltsin de replantejar i que molts cops una solu- pot ser eficaç demà pot portar greus con-I això ens obliga a tots.

punta algunes d’aquestes contradiccions.ostreu a fer valoracions tòpiques, com feme tots nosaltres, però el que realment ésl que crec que val la pena apuntar-s’hi, és seguit de consideracions que ens obliguensar-hi, que ens obliguen a aprofundir-hi iiguen a tractar aquells sectors que sigui ianismes estables de coordinació entre totesracions, o bé estudiar noves formes perquèietat, malgrat els avenços, malgrat que hitat de vida important, encara genera mol-ns i encara genera exclosos. És per tot aixònostre Grup Parlamentari ens comprome-r-hi, ens comprometem a aprofundir-hi, ialment volem intentar prevenir aquells sec-ció amb risc, per raons lògicament de jus-ns humanitàries i per evitar conseqüènci-

per a la nostra societat.

ies.

t

ies, senyora diputada.

s intervencions, s’aixeca la sessió d’aquestaria específica.

aixeca a un quart d’una del migdia.

PLE DEL PARLAMENT


i upa

ssis

olít

9 dtgeeba

leiulaamd’Ede

i 2/1Traerltrelun e

ció5/0arla d’Earla-EVota

aboarla-EV S

ntaana

ram ae l

iceny

sit1/0

brem l39esny

l fupedooc

la Tra

del Grupstanciació.

sobre el72/05. Sr.

entari d’Es-ciació.

la políticaram. 300-, del Grup Verds (IC-

la políticats a Cata-

lors Nadal ilar. Subs-

la situacióneralitat deim Novella ia per Cata-

al Consellsida. Tram., del Grup

al Consell-00175/05.b un altreepublicana

al Consellssos d’Es- Corbachot de Cata-

onsell Exe-302-00177/l Grup So- votació.

al Consellmunicació. Tanyà, del

al Consellradioactiusnya. Tram.rup Socia-

tació.

al Consell302-00180/rup Parla-

ds (IC-EV).

al Consellri, amb es--00181/05.arlamentariV). Debat i

5572SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 57.1

La sessió s’obre a un quart d’una del migdiaPresideix el president del Parlament, acomtots els membres de la Mesa, la qual és al’oficial major i pel lletrat Sr. Muro i Bas.

Al banc del Govern seu el conseller de Pritorial i Obres Públiques.

ORDRE DEL DIA

1. Projecte de llei de modificació de l’article 324/1991, de 29 de novembre, de l’habita200-00043/05. Govern de la Generalitat. Dció del Dictamen de la Comissió.

2. Proposició de llei de modificació de la Ldel 6 d’abril, de la iniciativa legislativa pop202-00111/05. Sr. Joan Ridao i Martín, juntvuit altres diputats del Grup Parlamentari Republicana de Catalunya. Debat i votació en consideració.

3. Proposició de llei de modificació de la Lle6 d’abril, de la iniciativa legislativa popular. 00112/05. Grup Parlamentari d’Iniciativa pnya - Els Verds (IC-EV), juntament amb un adel Grup Parlamentari d’Iniciativa per CataVerds (IC-EV). Debat i votació de la presaderació.

4. Proposició no de llei sobre la regulaurgències psiquiàtriques. Tram. 250-0126Socialista al Parlament de Catalunya, Grup Pde Convergència i Unió, Grup ParlamentariRepublicana de Catalunya, Grup Pd’Iniciativa per Catalunya - Els Verds (ICParlamentari Popular, Grup Mixt. Debat i v

5. Proposició no de llei sobre l’explotació linfants. Tram. 250-01561/05. Grup Pd’Iniciativa per Catalunya - Els Verds (ICParlamentari de Convergència i Unió, Grupal Parlament de Catalunya, Grup Parlamelar, Grup Parlamentari d’Esquerra Republictalunya, Grup Mixt. Debat i votació.

6. Interpel·lació al Consell Executiu, a tprocediment d’urgència, sobre les mesuresrespecte a la situació economicofinancera dralitat. Tram. 301-00075/05. Sr. Martí Carndel Grup Socialista al Parlament de Catalutanciació.

7. Interpel·lació al Consell Executiu sobre lala vellesa a Catalunya. Tram. 300-0020Mixt. Substanciació.

8. Interpel·lació al Consell Executiu sopolítica i de govern en relació amb el règisituació dels ajuntaments. Tram. 300-002Josep Mir i Bagó, juntament amb quatre altrdel Grup Socialista al Parlament de Catalutanciació.

9. Interpel·lació al Consell Executiu sobre efons estructurals de cohesió de la Unió Euro300-00271/05. Sr. Daniel Terradellas i Rement amb quatre altres diputats del Grup SParlament de Catalunya. Substanciació.

10. Interpel·lació al Consell Executiu sobrede l’atenció primària de salut a Catalunya.

PLE DEL PARLAMENT

n minut.nyat detida per

ica Ter-

e la Llei. Tram.t i vota-

2/1995,r. Tram.ent ambsquerrala presa

995, dem. 202-

Catalu- diputatya - Elsn consi-

de les5. Grupmentarisquerramentari), Grup

ció.

ral delsmentari), Grup

ocialistari Popu- de Ca-

itar pel prendrea Gene-r i Vidal,a. Subs-

uació de5. Grup

l’accióocal i la/05. Sr. diputatsa. Subs-

tur delsa. Tram.n, junta-ialista al

reformam. 300-

00280/05. Sra. Carme Figueras i Siñol,Socialista al Parlament de Catalunya. Sub

11. Interpel·lació al Consell Executiu finançament de la sanitat. Tram. 300-002Ernest Benach i Pascual, del Grup Parlamquerra Republicana de Catalunya. Substan

12. Interpel·lació al Consell Executiu sobrerelativa al professorat no universitari. T00231/05. Sra. Carme Tolosana i CidónParlamentari d’Iniciativa per Catalunya - ElsEV). Substanciació.

13. Interpel·lació al Consell Executiu sobregeneral per a combatre els maltractamenlunya. Tram. 300-00309/05. Sra. Maria DoAymerich, del Grup Parlamentari Poputanciació.

14. Interpel·lació al Consell Executiu sobreeconomicofinancera de la hisenda de la GeCatalunya. Tram. 300-00341/05. Sr. JoaquIzquierdo, del Grup Parlamentari d’Iniciativlunya - Els Verds (IC-EV). Substanciació.

15. Moció subsegüent a la interpel·lació Executiu sobre la política de lluita contra la 302-00174/05. Sr. Daniel Sirera i BellésParlamentari Popular. Debat i votació.

16. Moció subsegüent a la interpel·lació Executiu sobre l’escola pública. Tram. 302Sr. Josep Bargalló i Valls, juntament amdiputat del Grup Parlamentari d’Esquerra Rde Catalunya. Debat i votació.

17. Moció subsegüent a la interpel·lació Executiu sobre la política relativa als Moquadra. Tram. 302-00176/05. Sr. CelestinoChaves, del Grup Socialista al Parlamenlunya. Debat i votació.

18. Moció subsegüent a la interpel·lació al Ccutiu sobre les telecomunicacions. Tram. 05. Sr. Josep Maria Carbonell i Abelló, decialista al Parlament de Catalunya. Debat i

19. Moció subsegüent a la interpel·lació Executiu sobre els peatges a les vies de coTram. 302-00178/05. Sr. Salvador Morera iGrup Mixt. Debat i votació.

20. Moció subsegüent a la interpel·lació Executiu sobre el tractament dels residus generats en les centrals nuclears de Catalu302-00179/05. Sr. Mariano Gil i Agné, del Glista al Parlament de Catalunya. Debat i vo

21. Moció subsegüent a la interpel·lació Executiu sobre la política turística. Tram. 05. Sr. Joaquim Novella i Izquierdo, del Gmentari d’Iniciativa per Catalunya - Els VerDebat i votació.

22. Moció subsegüent a la interpel·lació Executiu sobre el transport públic ferroviapecial referència a la línia TGV. Tram. 302Sr. Joan Boada i Masoliver, del Grup Pd’Iniciativa per Catalunya - Els Verds (IC-Evotació.

23. Preguntes amb resposta oral.



SESSIONS N

El presiden

S’obre la se

D’acord amblert la llistoralment enles esmentadel Reglamequarts de ci

Ptn

Passem al pció del Dictal sobre el Pde la Llei 24D’acord amtació de la l’honorablePere Macias

El conselle(Sr. Pere M

Gràcies, senel 29 de novva aprovar ll’habitatge. el marc inteque recull ds’ha de regiaquest cos nfineixen el tructiu, els ateniment i ddel bé en elfins i tot elsregir abans un recorregs’ha de passservin, es pclaredat, s’alitin, s’adjud

En la seva ators, entre eter de bé de ment, que téblics tenen iesforç d’invhi accedir i,la idoneïtat tor a tenir ençament delsuna conseqüdel respecteun capítol, dmesures, onquisits que hbanístic quvetllar perqu

itabe vixiili

tiu, als.

aspge otecc i s coió

m, e laorm imel LLlibles ate

ns d

tàn re

r unanea noratàr

andtabeco

és ial lracrot

ó da b entiu om a

de

limgarm

pros al bé a l

pu dnanva nolir tat,r fal a g

t

ssió.

b l’article 133.5 del Reglament, s’ha esta-a de les preguntes que s’han de respondre el Ple, que serà distribuïda immediatament;des preguntes, d’acord amb l’article 133.3nt, seran substanciades aquesta tarda a dos

nc.

rojecte de llei de modificació de l’ar-icle 39 de la Llei 24/1991, de 29 deovembre, de l’habitatge

rimer punt de l’ordre del dia: debat i vota-amen de la Comissió de Política Territori-rojecte de llei de modificació de l’article 39/1991, de 29 de novembre, de l’habitatge.

b l’article 101 del Reglament, fa la presen-iniciativa, per part del Consell Executiu, conseller de Política Territorial, senyor.

r de Política Territorial i Obres Públiquesacias i Arau)

yor president. Senyores i senyors diputats,embre de 1991 el Parlament de Catalunyaa Llei 24/91, que porta per rúbrica Llei deAquest text normatiu constitueix sens dubtegrador únic, i actualment el més complet,’una forma genèrica les regles per les qualsr l’habitatge al nostre país. En efecte, enormatiu estan recollides les regles que de-

que s’entén per habitatge, el procés cons-gents intervinents, les obligacions de man-e conservació, la rehabilitació, la posada tràfic jurídic, la protecció al consumidor, principis i les determinacions que han dede la seva «projectació». La Llei fa, doncs,ut per tots els actes seqüencials pels qualsar perquè els habitatges existeixin, es con-uguin adquirir en condicions d’equilibri idaptin en cas de minusvalideses, es rehabi-iquin, etcètera, etcètera.

dopció es van tenir en compte diversos fac-ls quals esmentem, primer d’ells, el caràc-primera necessitat, protegit constitucional- l’habitatge, i sobre el qual els poders pú-mportants mandats a complir. L’importantersió que les famílies han de fer per poder- per tant, les garanties que necessiten sobredel bé que adquireixen va ser un altre fac- compte. També la necessitat que l’empla-

habitatges es faci en indrets adequats, comència no només de la qualitat de vida, sinó pel medi ambient. Per això s’ha recollit enestinat a l’entorn de l’habitatge, entre altres no es poden ubicar els habitatges, els re-a de complir el sòl que el planejament ur-

alifiqui com a residencial, l’obligació deè les obres d’infraestructura no disminuei-

xin l’habqualitat dconstitued’habitabconstrucreferentsles obres

Un altre l’habitatd’una prfic jurídigeixin elinformacda.

I, per últirament dde les nAquestacreació dLlei. El conèixer ons, els moperacio

La imporque caliad’establiter permlunya, unons tempreglamend’altra bsitat d’esstàncies

Però, a mbit materadministun gran pexposiciaixí, d’unestablertconstructenir en cjugar coml’adopció

En l’assopoden jutatges, cotinada a nen accétiques, omarquen

Com a imques hannomicofiges i la seporta pervan recolGeneralisàries petituciona

ÚM. 56 I 57.1

5573

ilitat dels habitatges. Aquesta millora de laida també passa perquè els habitatges es

n complint totes les normes constructives itat que són d’aplicació al llarg del procés es facin els controls de qualitat preceptius materials, a l’execució i a la seguretat de

ecte molt important, i que té relació ambcom a bé de primera necessitat, objecteció específica, és la seva posada en el trà-

la necessitat d’adoptar mesures que prote-nsumidors, tant en les fases de publicitat,

i oferta com dels requisits previs a la ven-

s’ha de vetllar també per l’existència i lliu- documentació on constin el complimentes i les característiques de l’habitatge.

portància de la documentació va dur a lalibre de l’edifici, com a gran novetat de lare de l’edifici és un document que permetprincipals dades de l’edifici –les instal·laci-rials de què estan construïts– i facilita lese rehabilitació i conservació.

cia del bé i tots aquests aspectes materialsgular van posar de manifest la necessitata norma amb rang de llei que, amb caràc-nt, regulés aquest àmbit material a Cata-orma no subjecta a les successives variaci-ls i regulacions parcials de les disposicionsies que tant abunden en aquest camp i que,a, també es requereixen, donada la neces-lir plans periòdics en funció de les circum-nòmiques i altres factors canviants.

a més, s’ha remarcat que sobre aquest àm-’Administració de la Generalitat i les altresions públiques tenen un paper primordial iagonisme, com es fa constar en la mateixae motius de la Llei en una doble vessant:anda, s’ha de vetllar pel compliment d’allò les disposicions que regeixen el procésen una accepció àmplia, i d’altra, s’ha depte el paper que les administracions han de impulsores del sector, i per últim, també, mesures per tal de fer efectiu aquest dret.

ent d’aquests objectius, les administracions un paper directe com a proveïdors d’habi-passa en el cas de la promoció pública des-porcionar habitatge a col·lectius que no te- mercat lliure, o derivades de raons urbanís- com alguna de les altres finalitats que esa Llei.

lsores del sector, les administracions públi-’adoptar mesures pressupostàries i eco-ceres per afavorir la producció d’habitat-adquisició. Per això un dels títols de la Lleim «El foment de l’habitatge». En aquest esles mesures de foment que han d’establir la els ens locals i altres ens i que són neces-cilitar als ciutadans l’exercici del dret cons-audir d’un habitatge digne, on s’han reco-

PLE DEL PARLAMENT


t d

ha es po orer

tge co i q

llidar.rim vie l

robadeals s c

od mrlamsicanconsen

brpreteixbliicaen lesute

la un ol·

é o es mació

ncetetanuccl mr l En ap la

lobls pú

qupo

onstruccióhabitatges,plans d’ha-

a partir deent a partirtives, en elues addici-om els queés. Un delsent jove; a, principal-a previst lant del Con-

grin aquestionats amb aportar lal·legis d’aren el Con-

tan sols ésonstrucció,quireix un

la necessi-uturs planscorporacióals relacio-

derem ques troben re-ions públi- més repre-efensa dels

la cambrarticle 39 de

s i senyors

La Comis-Dictamen?t de discus-r davant el

ciativa perutat senyor

es, senyorsr de Políti-9 de la Lleitament delya.

5574

llit tant les mesures d’impuls com l’activital’Administració en aquest camp.

Dins d’aquest títol, com a instrument que un paper important en la consecució de lidònies de foment en els dissenys de lesd’habitatge, la Llei d’habitatge va crear unde caràcter consultiu i assessor de la GenCatalunya, el Consell Assessor de l’Habitaestan encomanades tasques informatives i deció en l’elaboració dels plans de l’habitatgealtra funció que se li pugui encarregar.

La composició d’aquest Consell estava recoticle 39 de la Llei que avui es pretén modificsell Assessor de l’Habitatge en la regulació pla Llei estava integrat per un nombre total debres. En aquest, a més de la representació dralitat i dels ajuntaments de Catalunya, es tpresentats associacions empresarials vincultor de la construcció, els col·legis professiontectes i aparelladors i una representació deldors.

La modificació que avui es presenta és una mde la composició del nombre original deAquesta modificació, fruit d’una moció paen què es va acordar la variació de la compodel Consell Assessor de l’Habitatge amplicomposició amb participació dels agents esocials interessats, respon, naturalment, al Moció.

Per tant, s’han augmentat el nombre de memtotal de sis, però s’han disminuït en un els rede la Generalitat. Aquest augment consispersona en representació dels promotors púen representació de les organitzacions sinden representació dels col·lectius que intervtràfic immobiliari i una en representació deintegrades per propietaris subjectes a la tGeneralitat.

S’ha renunciat que la Generalitat mantinguirepresentativitat que la Llei li va atribuir en poder donar cabuda a un major nombre de calhora, s’ha cuidat que el Consell fos tambno augmentant la representació de qui jarepresentat, ja que ens portaria a un nombrede membres que faria inviable la seva actua

Els objectius d’aquesta modificació són, dogüents: d’una banda, donar entrada a dagents socials i a promotors públics que estasques importants en la promoció i constrbitatges i, en conseqüència, proporcionar anombre important d’habitatges per facilitaaquells col·lectius de què parlàvem abans.grup es troben els promotors públics, queper primera vegada en el concepte actual, ativa d’habitatge de l’any 91, i estan engd’aquests conceptes tant els ens territoriapersones jurídiques que pertanyen al sectortronat de l’habitatge, etcètera.

En segon lloc, les organitzacions sindicals,els darrers anys estan jugant un paper molt im

PLE DEL PARLAMENT

irecta de

de jugarmesureslítiques

ganismealitat de, al quall·labora-ualsevol

a a l’ar- El Con-

itiva dent mem-a Gene-aven re-s al sec-d’arqui-onsumi-

ificacióembres.

entàriaió actualt la sevaòmics itit de la

es en unsentants en unacs, duesls, duesen en el entitatsla de la

mateixainici perlectius i,peratiu,

trobavassa gran.

s, els se-rminats portantió d’ha-ercat un’accés a aquest

areixen, norma-ats dinscom lesblic: pa-

e durantrtant en

la realització de tasques de promoció i cd’habitatges i, per tant, com a proveïdors d’que es puguin acollir als ajuts públics dels bitatge.

D’altra banda, les polítiques de l’habitatgel’any 1992, però accentuant-se principalmdel 1996, han anat fent-se més i més selecsentit que s’han establert mesures específiqonals destinades a determinats col·lectius, ces troben en situació de més dificultat d’acccol·lectius més afectats és, lògicament, la gells es vénen dedicant mesures específiquesment en el primer accés. Per tant, també s’hseva representació mitjançant un representasell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Per últim, s’ha considerat oportú que inteConsell tots els sectors professionals relacl’activitat immobiliària per tal que puguinseva experiència; actualment, tan sols els coquitectes i aparelladors estaven representatssell.

Atès que en els darrers plans d’habitatge nouna figura protegible l’habitatge de nova csinó que l’adquisició de l’habitatge usat adpaper important, així com la importància itat de potenciar l’habitatge de lloguer amb fi la rehabilitació d’habitatges, precisen la ina aquest Consell dels col·lectius professionnats amb aquestes tasques.

Per això, amb aquesta modificació consicomplim el mandat de la Moció, atès que epresentats en el Consell tant les administracques com els agents socials i professionalssentatius, així com les organitzacions de dconsumidors.

Per tot això, sotmetem a l’aprovació deaquest Projecte sobre la modificació de l’ala Llei de l’habitatge.

Moltes gràcies, senyor president, senyorediputats.

El president

Moltes gràcies, honorable senyor conseller.sió ha acordat que un diputat presenti el (Pausa.) Si no és així, començaríem el debasió de les esmenes reservades per defensaPle.

Per defensar les esmenes del Grup d’IniCatalunya - Els Verds, té la paraula el dipJoan Boada.

El Sr. Boada i Masoliver

Gràcies, senyor president. Senyores diputaddiputats, es tracta, com ja ha dit el conselleca Territorial, de la modificació de l’article 3de l’habitatge, amb la modificació concreConsell Assessor de l’Habitatge de Catalun



SESSIONS N

Des del nosficació, perConsell a sei d’aquesta mja hi havia fparticipar eCatalunya, concretada pno tenir un des del nostens hem d’a

Malgrat tot,de les dues ativa per CaAssessor erarelació ambtació municonal a la reppals; aquestdesignar elsMunicipis, més que resció de Munitotal de la pblerta en aqde les assocment, mai pde ciutadanció de Catalta, tot manteun represeni tres de la F

I en relació mena númelorar l’entraAssessor, peplet, i per aidos represecada vegadaferim bàsicao als patronque represeimportantísdels habitat

Per això, doesmenes, quacabarien dcreació o la l’Habitatge.

Gràcies, sen

El presiden

Moltes gràcnes del GruJoan Ferran

El Sr. Ferra

Gràcies, senel senyor coles polítiqucom a polít

atal lestre di

mespe

ensell Ater a qciat de».

tmassemon emeit dhab el

i enó d’meal, s q

sal laab

coort

grasens: ulanun

ia sell

s, l’ici

ent mu fot dir- altue

ls mebaue due els speés ala Gs d

s petal i d quhab

tre punt de vista és positiva, aquesta modi-què a més a més significa ampliar aquestctors sindicals, promotors públics i joves,anera tots aquests sectors, a més dels que

ins aquest moment, tenen la possibilitat den el disseny, en la política d’habitatge deuna política d’habitatge que ve fortamentel Pla d’habitatge a nivell estatal; el fet de

habitatge de nivell nacional és un element,re punt de vista, negatiu, sobretot perquèdequar al que ve de l’Estat.

nosaltres pensàvem –i aquest era el sentitesmenes que ha presentat el Grup d’Inici-talunya - Els Verds– que aquest Consell incomplet des del nostre punt de vista. En

la primera esmena, crèiem que la represen-ipalista no es concreta de manera proporci-resentativitat de les associacions munici-

a és una reivindicació important. El fet de representants de l’Associació Catalana dede la Federació..., no pot ser mai paritària, perquè els municipis associats a la Federa-cipis de Catalunya representen el 89,2% deloblació de Catalunya, i tal com està esta-uesta Llei fa que n’hi hagi dos de cada unaiacions, i la seva representativitat, evident-ot ser paritària en relació amb la quantitats i ciutadanes que representen de la pobla-unya, i per això nosaltres fèiem la propos-nint el nombre total de quatre, que siguin

tant de l’Associació Catalana de Municipisederació Catalana de Municipis.

amb la segona esmena nostra, que és l’es-ro 4, crèiem important ja per si mateix va-da dels promotors públics en aquest Consellrò també nosaltres crèiem que era incom-xò proposàvem que no fos només un, sinóntants d’aquests promotors públics, que són més importants al nostre país; ens re-ment a les societats anònimes municipals

ats, que n’hi ha a ciutats prou importants inten prou ciutadans i que fan una políticasima de foment dels habitatges, i sobretotges públics.

ncs, nosaltres presentàvem aquestes duese d’aquesta manera, si fossin acceptades,

’arrodonir, des del nostre punt de vista, laconsolidació d’aquest Consell Assessor de

yor president, senyores i senyors diputats.

t

ies, senyor diputat. Per defensar les esme-p Socialista, té la paraula el diputat senyor.

n i Serafini

yor president. Senyores i senyors diputats,nseller ens ha plantejat la importància dees d’habitatge com a polítiques centrals,iques molt importants per a una societat

com la cdel món;en el cenestats, elsabsolutaaquests a

I desprésdel Consde caràcCatalunyagents soal voltan«vivenda

I, evidenconsells semblat discutit efuncionaen l’àmbtica de l’cord ambaspecte, ampliaciens ha coter sindicfessional

Per tant, venció ensor de l’Htema quement imp

Però malnyores i deracionque els ppolítica mque podrdels cons

Nosaltremón munla represcionismealtres, dedifuminamenystend’aquestsCreiem qpaper dei en el trcaldria qperò sí qGovern, altra perfunds, mques de polítique

Nosaltrefonamende retrucl’esmenació dels

ÚM. 56 I 57.1

5575

ana, i segurament per a totes les societats polítiques d’habitatge generalment estande les grans polítiques que fan els diferentsferents governs. Nosaltres en això estaríemnt d’acord amb el senyor conseller, enctes.

ha fet una explicació sobre la modificacióssessor de l’Habitatge, com un organisme

consultiu i assessor de la Generalitat deue agrupa diferents sensibilitats, diferentsls, diferents persones que viuen i treballenl món de la política de l’habitatge, de la

ent, aquesta és una línia d’exposició delsssors que el nostre Grup ha plantejat i li ha

lt correcte en moltes de les lleis que heml Parlament de Catalunya. Ens ha agradat elnt dels consells assessors en altres àmbits,e l’associacionisme, en l’àmbit de la polí-itatge, i per tant estem absolutament d’a-

que planteja el senyor conseller en aquests sembla molt interessant que hi hagi unaaquest Consell Assessor en els àmbits quentat del jovent, dels agents socials de caràc-dels promotors públics, dels col·lectius pro-ue intervenen en el tràfic immobiliari.

udem aquesta línia, saludem aquesta inter- qual es parla d’ampliar un Consell Asses-itatge per tractar d’una problemàtica, d’unnsiderem central, que ens sembla absoluta-ant.

t dir això, malgrat això, permetin-me, se-yors diputats, que fem un parell de consi-na que està contemplada en les esmenestegem, que fa referència a l’àmbit de laicipal, i una consideració general sobre eler, el que en podríem dir el funcionaments assessors.

esmena que hem presentat avui parla delpal i parla d’una no-correspondència entreació que tenen diferents àmbits d’associa-nicipal dins el Consell Assessor. Per nos-

rma general, el món municipal queda moltins d’aquests altres molts agents, senselos en absolut, queda molt difuminat dinsres agents, dins d’aquest Consell Assessor.

hi ha un cert menysteniment del que és elunicipis en la planificació, en la discussióll del que és la política d’habitatge i que’una manera o d’una altra, potser no aquí,

caldria que en les polítiques generals delajuntaments fossin contemplats des d’unactiva i fossin uns interlocutors més pro-ctius en el que seria, respecte a les políti-eneralitat, el tema del tractament de les

’habitatge.

nsem que aquest paper dels municipis ésper a una planificació conjunta, i pensem,e passada, que en aquest Consell Assessore presentem és perquè aquesta representa-itants dels ajuntaments de Catalunya ha

PLE DEL PARLAMENT


tano

rò Grincnst deici

r, ss pes urs

xemabiuaneugge qre atgno iscuen, Se

olítret ha la

elemll Aestr co ve

22’un la es ny

màtemi va

ena

pú

ntaen, plls cr inítiq bé l’aors

l, drd ón ts entque

que han de

anera més com estan, comentar.., hi ha unseller –i ell’Adminis- agents quecollits com comenta»,nes depen-ministracióseves veus,a dins d’a-..., a més aió del Con- també unaàctica i enque es fa.

ativament,Grup d’Ini-

r les esme-atalunya, téa.

s i senyorsde l’article únicamente l’Habitat-essor de la general esls diferentsatge per tales d’accés

onstrucció,sell Asses-sant és que

dificació den les esme-ublicana de

s ulls l’am-corporació una banda,n la promo- promotorsnen part ena propietati el Consell

5576

d’estar en proporció amb el nombre d’habipertoquen. És una esmena que s’assembla mla que planteja Iniciativa per Catalunya, peque hauria de tenir, el Grup del Govern, elmajoria, hauria de tenir la sensibilitat d’aquesta demanda que se’ls ha fet, se’ls fa codes del Grup Socialista pel que fa al temament dels diferents col·lectius del món mun

I la segona consideració que els voldríem fei senyors diputats, es refereix en general a lede la Generalitat pel que fa a allò que nosaltrla no-correspondència entre el que és el discés la pràctica política. Miri, nosaltres, per eper no moure’ns massa de la política de l’hpoc vam tenir l’ocasió –fa pocs dies, tres o qde rebre en comissió la nova secretària geJoventut, i li vam suggerir una cosa; li vam shavíem pogut llegir, contemplar un informfet la Secretaria General de la Joventut sobment «okupa» i sobre les polítiques d’habithores el que nosaltres plantejàvem és que una correspondència entre l’elaboració, el dles conclusions, les insinuacions que es feies que es marcaven en aquest informe de laGeneral de la Joventut, amb –després– les pgovern que s’apliquen i les polítiques conchabitatge, per exemple, per a gent jove. Himanca de correspondència entre el discurs ipolítica.

Per què diem això? Diem això perquè enConsell Assessor de l’Habitatge en aquest teix igual. Estem fent aquí un cant al Consede l’Habitatge, l’estem ampliant..., però, aquAssessor, quan i com ha funcionat? Senyoaquest Consell Assessor s’ha reunit una solael que va d’any: l’última sessió va ser el diade l’any passat. Estem cantant les lloances dAssessor, però alhora la pràctica política,quotidiana, fa que aquest Consell Assessorun cop l’any. I com es reuneix, un cop l’aConsell Assessor? Quan hi ha una problesorgeix. Es va reunir a corre-cuita quan el façanes, es va reunir a corre-cuita quan hproblemes d’habitatge i es va voler ràpidamun consens, trobar una sortida per a un temestava cremant a les mans a nivell d’opinió

Per tant, senyores i senyors diputats, cometes dues consideracions: aquest menystenimta difuminació del que és el món municipalbé aquest no fer servir aquells òrgans, aqueaquelles coses que creem per assessorar, peper dir, per fer polítiques, per planificar polpactar-les, per suggerir-les. Perquè, si moltpliem en el paper i només les reunim un copmalament poden fer aquests consells assessmalament poden assessorar.

D’acord a ampliar la representativitat sociaampliar els agents que hi intervenen, d’acoar les persones i els col·lectius que aquí hi sseuen. Volem creure en la bondat d’aquesassessors, però creiem també, paral·lelamhauria d’haver una pràctica política que fes

PLE DEL PARLAMENT

ts que hiltíssim a pensemup de laorporarantmentl tracta-pal.

enyoresolítiquesentenem i el queple, i ja

tatge, fatre dies–ral de laerir que

ue haviael movi-e, i ales-hi haviars final,

les líni-cretariaiques dees sobre aquestapràctica

cas dela succe-ssessor

Consellnseller,gada en

de maig Consellpràcticareuneixi, aquesttica quea de lesn havert trobarque ensblica.

r aques-t, aques-erò tam-onsens,formar,ues, per les am-ny, molt..., molt

’acord aa ampli-i aquí hiconsells, que hi aquests

consells tinguessin la feina i fessin la feinafer.

I, per acabar, simplement, també, com una md’explicar aquest tema de com funcionen itreballant aquests consells assessors, doncsque una simple lectura de les seves actes.tractament diferenciat entre el que és el conque són les persones dependents del que és tració central de la Generalitat– i els altreshi intervenen i que en les actes no són ni rea persones pròpies. És a dir, «es diu», «es«es parla», i en canvi el conseller o les persodents del Govern de la Generalitat o de l’Adde la Generalitat, les seves propostes, les tenen nom i cognom. És aquest fons que hi hquest Consell Assessor el que ens agradariamés d’aprovar, si s’escau, aquesta modificacsell Assessor, ens agradaria que hi haguéscorrespondència entre el discurs, entre la prtre els continguts del que s’està dient i allò

Moltes gràcies, senyor president...

El president

Moltes gràcies, senyor diputat.

El Sr. Ferran i Serafini

I, de passada, anunciar que votarem afirmtambé, les esmenes que ens ha plantejat el ciativa per Catalunya.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Per defensanes del Grup d’Esquerra Republicana de Cla paraula el diputat senyor Jordi Portabell

El Sr. Portabella i Calvete

Moltes gràcies, senyor president. Senyorediputats, el Projecte de llei de modificació 39 de la Llei 24/91, de l’habitatge, incideixsobre la composició del Consell Assessor dge de Catalunya, un òrgan consultiu i assGeneralitat en matèria d’habitatge, que enpot dir que té com a funció la relació entre eactors que participen de la política d’habitd’anar a la recerca de solucions als problema l’habitatge, així com la seva promoció i ci per tant considerem que aquest és un Consor interessant que existeixi, així com interess’ampliï en la mesura que ho fa aquesta mola Llei, però també en la mesura que defensenes del Grup Parlamentari d’Esquerra RepCatalunya.

Nosaltres, com acabo de dir, veiem amb bonpliació d’aquest Consell Assessor amb la inde representants de diferents col·lectius. Peraquells que tenen un paper molt important eció de l’habitatge, com són els sindicats i elspúblics, i per altra aquells col·lectius que preel mercat immobiliari, com els agents de limmobiliària, els administradors de finques



SESSIONS N

de Cambress’inclou un vés de l’entnils de Cata

En aquest publicana ha pque s’amplional de la Jodubte que ules mancanactualment questa, una ves d’entreseva, que enpoguessin aviure en un que és espesentació delmés pes quede setze perAssessor, i ppersona peri assessorarla problemàsobre el quejuvenil que

També hemla incorporallogaters. Cd’habitatge,al que són elloguer, i aidels llogued’aquests hapreu amb elfàcil o que écap a la comlloguer, perqsón uns lloges poden –i dria ser unaaquesta desamb la incode llogatersque poguessdels lloguercorregir aqusòlita dintrebitatge a disrents col·lec

I presentemmena en la presentants porcional a fet que hi hmunicipal einteressant asem que s’hlegitimitat d

En definitivConsell Asssis noves pe

és ies

ogu teat iat dcs

nt q prvac

ràc

en

ràcer

ge

sene l’1, rel dya

fo ésguizacmerep

uantorstinue

s noes , ende em

e aquar’aq

struen r taion represe

senx ats

usunos re

sen

en

ràceny

de la Propietat Urbana. A més d’aquests,representant dels col·lectius de joves, a tra-itat que agrupa totes les associacions juve-lunya.

nt, el Grup Parlamentari d’Esquerra Repu-resentat una esmena, una esmena per tal

ï d’un a dos els membres del Consell Naci-ventut de Catalunya. No hi ha cap mena de

n dels col·lectius que es veu més afectat perces de la promoció d’habitatge que hi hasón els col·lectius de joves. Hi ha una en-enquesta recent, en la qual el 65% dels jo- vint-i-cinc i trenta anys que estan a casacara viuen amb els seus pares, diuen que sinirien a viure per ells mateixos, anirien ahabitatge propi. Per tant, nosaltres pensemcialment important que hi hagi una repre- Consell Nacional de la Joventut que tingui no aquest únic individu dintre del conjuntsones que formaran part d’aquest Conseller tant demanem que s’incorpori una altra

tal que puguin pesar més a l’hora d’opinar la Generalitat sobre el que és estrictamenttica dels joves amb relació a l’habitatge, és estrictament les polítiques d’habitatges’han de confeccionar des del Govern.

entrat una altra esmena que fa referència ació d’un representant de les associacions deom vostès saben, al nostre país, en matèria està fortament descompensat amb relacióls habitatges de compra i els habitatges dexò no és estrany quan es veuen els preusrs, els preus majoritaris en els lloguersbitatges. En general, els lloguers tenen un

qual al cap d’un temps t’adones que és méss més rendible a mitjà i llarg termini tendirpra d’un pis que no mantenir-te en aquestuè els lloguers no tenen un preu social, nouers socials, sinó que són uns lloguers queara més que mai– equiparar amb el que po- hipoteca. Per tant, nosaltres pensem quecompensació hauria de reflectir-se tambérporació d’un membre de les associacions, dintre d’aquest Consell Assessor, per talin explicar quina és la problemàtica estrictas dels habitatges i per tal que es poguésesta deformació, que podria dir que és in- d’Europa, que hi hagi tan poc lloguer d’ha-ponibilitat i que sigui assequible als dife-

tius de la societat.

també una tercera esmena, una tercera es-qual es demana que la designació dels re-del món municipal es faci de manera pro-la seva representativitat. Ens sembla que elagi quatre persones que vinguin del mónstrictament és correcte, és una incorporació aquest Consell Assessor, però també pen-

a de guardar la proporcionalitat que dóna lae les eleccions.

a, ens sembla positiu que s’ampliï aquestessor, ens sembla positiu que s’incorporinrsones a aquest Consell Assessor, però cre-

iem que porar novque es pd’un delsl’actualitde qualitAixí doncionameLlei i quede l’apro

Moltes gdiputats.

El presid

Moltes gparaula, pAige.

El Sr. Ai

Gràcies, la Llei dl’any 199posició da Catalun

La funciórament, igada estii organitsegon terbre dels ganisme.

Ara bé, qma el secdarrer dedústria, qo aquesteficàcia ltualmentciacions que cregutants obració d’ustancials dde la conper tant, lògic, peassociacnivell departs rep

Per tant, consisteipresentanmidors i text que ticle 39 a

Gràcies,

El presid

Moltes gdiputat s

ÚM. 56 I 57.1

5577

nsuficient i creiem que s’haurien d’incor-persones a aquest Consell Assessor per talés enriquir el debat i el discurs al voltantmes més preocupants que té la societat en que forma part de les condicions bàsiquese vida de qualsevol ciutadà o ciutadana.

, el nostre posicionament serà un posi-ue tendeix a veure positivament aquesta

endrà un posicionament definitiu en funcióió de les esmenes presentades.

ies, senyor president, senyores i senyors

t

ies, senyor diputat. Pel Grup Popular, té ladefensar l’esmena, el diputat senyor Antoni

i Sánchez

yor president. Senyores i senyors diputats,habitatge, aprovada en aquest Parlamentecull en els articles 38 i 39 la funció i com-enominat Consell Assessor de l’Habitatge

.

namental d’aquest organisme és l’assesso- de caràcter consultiu. D’aquí que una ve-n representats els organismes, institucionsions del sector de l’habitatge, passa a un, en importància i transcendència, el nom-resentants de cada institució en aquest or-

parlem de l’univers que envolta i confor- de l’habitatge ens oblidem a vegades delatari –i part més implicada– d’aquesta in-és l’usuari o usuaris de l’habitatge. Aquest sempre poden canalitzar amb fluïdesa i

seves queixes o opinions, i sembla que ac- aquest sentit, són molt operatives les asso-defensa de consumidors i usuaris. D’aquí que ampliar a dos el nombre de represen-uest consell consultiu a més d’una associ-

is i permet confrontar millor opinions subs-uest món, i tanca així un cercle industrialcció que acaba en la venda del producte i,

el comprador o el citat usuari. Ens semblant, augmentar d’un representant aquestess, ni que sigui per posar-les en un mateixresentativitat i consulta que les diferentsntades en el procés constructiu.

yores i senyors diputats, la nostra esmena afegir un representant..., és a dir, «dos re-de les associacions de defensa dels consu-aris, designats per aquestes». Aquest és elaltres canviaríem de l’article..., del nou ar-formar.


t

ies. Per al torn en contra, té la paraula elor Ferran Pont.

PLE DEL PARLAMENT


sideutal’hticlge tot qucom

la reptre ununt al es luesell ntaara tam únn e

e res eeia«q la Vo

enald

ipai pem

tam

t rot ó nns tzebla

ar ortes aralloblméiuet ele tentelo

deer

a r

es merd

ts de l’As-ya. Estemrs públicsue en l’anen va pro-os. Els pro- uns repre-ell.

aquest cas,omposiciónt, el Grupt en comis-a represen- la pena de que el sen-aquesta es-

d’Esquerraés la repre-nya. Abansa proposatt favorable

na recordarsell Asses-

d’una mo-moment, els, i que ha-lment vam, en un ter-art del Go-i, i que avuial la pena,presentació futur Con-presentantsalunya.

d’Esquerraaprovar; fa associaci-ns que té elo és tan di-ests altres

nyors dipu- ampliació

atge; recor-ava integrat la Genera-cietat civil. setze, noués el secre-est bloc: delà; ara que-presentantscietat civil.ostre Gruprquè tota la interlocu-

e, i de mica, sobretot, imés neces-

5578El Sr. Pont i Puntigam

Moltes gràcies, molt honorable senyor prerecordar als senyors diputats i senyores dipnomés fem una petita reforma de la Llei de i només tractem, concretament, d’aquest arreferència al Consell Assessor de l’Habitatlunya, que no enfoquem en aquest momentblemàtica de l’habitatge del nostre país,ment –com s’ha dit fa una estona– és molt

De les esmenes presentades, la número 1,que són molt semblants, fan referència a la ció del món municipal. Evidentment, al nosGrup de Convergència i Unió, el món mmereix tot el respecte. Pensem que els ajcom a institucions que són més pròximeshan de tenir sempre un paper rellevant en tottunitats que hi hagi, i per tant també, en aqrepresentació més important en aquest Conscorrespon al món municipal: quatre represeajuntaments. Vull recordar, només per compels arquitectes –em sembla que és un mónportant en tot el tema d’habitatge– tenen unsentant. Per tant, la proporció de quatre a ubla que és bona.

Després hi ha la distribució d’aquests quatrtants, i aquí és on vénen les discrepàncies i lEm sembla que ha dit algú que la Llei ddos»... Perdó: la Llei no ho diu, la Llei diu presentants»; és després, en l’aplicació dereglament, que s’han fixat aquests tres i un.si un dia, en aquest país, o en aquest Parlamgués una altra majoria i això es canviés, no cviar la Llei: els quatre representants municcaigués, podrien ser modificats. Ara, avuaquests quatre representants a nosaltres ens si el reglament que els aplica, en dos i dos,

Perquè, és clar, succeeix una cosa. Aquesaquesta estima pel món municipal, no ens pdar que, si ho féssim atenent la representaciles persones que viuen en els municipis, etrobar, com ja passa, que Barcelona i els dopis importants del seu entorn tenen més potota la resta de Catalunya; aleshores, donentorn just de Barcelona tota aquesta impnosaltres no ens semblaria bé. Mirant-ho dde vista de comarques, també tres comCatalunya –Barcelonès, Baix Llobregat i Vdental– tenen gairebé el 60% de la pCatalunya. Doncs pensem que Catalunya és molt important el nombre de persones que vmunicipi, però que també és molt importande municipis de Catalunya, tota l’extensió dritori, i que no la podem veure només caquesta concentració de població de Barctant, els anticipo ja des d’ara el vot del Grupgència i Unió en contra de les esmenes núm3, que anaven en aquesta línia de modificar ltativitat en els municipis.

Quant a les esmenes 4, 5 i 6, els anuncio dmoment el nostre vot a favor. L’esmena núdel Grup d’Iniciativa per Catalunya - Els V

PLE DEL PARLAMENT

nt. Vulldes que

abitatge,e que fade Cata-a la pro-e certa-

plexa.

2 i la 3,resenta-Grup, elicipal liaments,ciutadà,es opor-t cas, la

és la quents delsció, quebé im-

ic repre-ns sem-

epresen-smenes. «dos i

uatre re-Llei vial dir quet, hi ha-ria can-

ls, si es-er avui,blen bé,bé.

especte,fer obli-omés depodríem munici-ció que

a aquestància, adel puntques deès Occi-ació des, que ésn a cada nombreot el ter-rada enna. Per

Conver-os 1, 2 iepresen-

d’aquestero 4, las, fa re-

ferència a passar d’un a dos els representansociació de Promotors Públics de Catalund’acord amb la importància dels promotod’habitatge a Catalunya, i per tant recordo qterior Consell no n’hi havia cap, el Governposar un, i en aquest moment n’acceptem dmotors públics d’habitatge a Catalunya sónsentants molt importants per a aquest Cons

L’esmena número 5, del Grup Popular. En també acceptarem l’esmena. A l’anterior cdel Consell Assessor hi havia un representaPopular n’ha demanat dos, ja vam fer esmensió que ens semblava que augmentar aquesttació dels usuaris i dels consumidors valiafer-ho, i en aquest moment puc anunciar-lostit del nostre vot serà a favor d’incorporar mena al Projecte de llei.

I, després, l’esmena número 6, del Grup Republicana de Catalunya. En aquest cas, sentació del Consell de la Joventut de Cataluno hi havia cap representant, el Govern n’hun, i en aquest moment anuncio també el voque n’hi hagi dos. Certament que val la peque aquesta proposta de modificació del Consor de l’Habitatge va venir a conseqüènciació que al seu dia havia presentat, en aquell Grup d’Iniciativa per Catalunya - Els Verdvia defensat el diputat Fidel Lora, i que finaarribar a una transacció de comprometre’nsmini relativament breu, de presentar, per pvern, aquesta modificació del Projecte de lles’ha complert. Per tant, em sembla que vtambé –i ell havia fet molt d’èmfasi en la redels joves–, doncs, que vegi que en aquestsell Assessor de l’Habitatge hi haurà dos redel Consell Nacional de la Joventut de Cat

Finalment, l’esmena número 7, del Grup Republicana de Catalunya, no la podrem referència a incloure un representant de lesons dels llogaters, però, donades les funcioConsell, creiem que el món dels llogaters nrectament afectat com ho poden ser aqumembres.

Per tot això, senyor president, senyores i setats, el nostre Grup es congratula d’aquestaque s’ha fet del Consell Assessor de l’Habitdo que abans, originàriament, el Consell estper deu representants de l’Administració delitat i deu representants, diguem-ne, de la soAl Projecte del Govern ja passava de deu adirectament de la Generalitat, però un, que tari, que també podem considerar-lo en aqudeu a setze, però ara encara anem més enldarà, aquest Consell Assessor, amb deu rede la Generalitat i nou representants de la soEm sembla que és un pas important, i el nestà convençut que aquest canvi servirà peproblemàtica de l’habitatge pugui trobar untor en aquest Consell Assessor de l’Habitatgen mica les condicions perquè la gent jovela gent gran també, aquests col·lectius que



SESSIONS N

sitat tenen dateses les se

Des d’aquesno votació benentès qunes, perquèque m’imagte. Però, hoGrup, si us

Moltes gràc

(Remor de v

El presiden

Moltes gràcGrup Mixt, el diputat secinc minuts

(Persisteix l

El Sr. Tugu

Moltes gràcdiputats, dupostes de mtades per dse’ns posa apodríem dir

El presiden

Prego a les que guardin

El Sr. Tugu

...una propoes vol, de cacia real en lnostre país.va ara mateisor.

I, de fet, se’que és l’artisell AssessoAssessor, denisme consuplans d’habd’Arquitectments sobrege; elaborarel conseller finalment, qper la legislcia del ConGovern de l

De tota masocials i prodir-hi la sevaaquest sentisessor, la vaes pot propohagi un repr

posm

terít; eem

mna un

el rels tràtatis Ta, o

ietarati

andnseind

ortaue

que de tical rat det, iadoir, i

itiventrò ai, p

ràc

en

ràc

la pas

ssenquea orro esen

etraa a

undosi, d

és de

ad

r pblo

’habitatge, trobin un camí idoni per veureves necessitats.

t moment, doncs, senyor president, dema-separada de les esmenes 4, 5 i 6, amb ele és votació sobre el text literal de les esme- en les lletres hi ha un petit ball de canvisino que la Mesa segur que tindrà en comp- repeteixo: esmenes 4, 5 i 6, per al nostreplau, una votació separada.

ies, molt honorable senyor president.

eus.)

t

ies, senyor diputat. Per fixar la posició delque no ha presentat esmenes, té la paraulanyor Benet Tugues, per un temps màxim de.

a remor de veus.)

es i Boliart

ies, senyor president. Senyores i senyorsrant la present legislatura hem discutit pro-odificació de la Llei de l’habitatge presen-iferents grups parlamentaris. La que ara consideració, a iniciativa del Govern, és,...

t

senyores diputades i als senyors diputats silenci.

es i Boliart

sta de modificació de caràcter formal o, siràcter simbòlic, més que no pas d’incidèn-a política que es ve fent de l’habitatge al

De fet, el diputat senyor Ferran denuncia-x l’escàs ús que es feia del Consell Asses-

ns proposa la modificació de l’article 39,cle que determina la composició del Con-r de l’Habitatge a Catalunya. El Consellfinit en l’article 38 de la Llei, és un orga-ltiu, al qual correspon informar sobre elsitatge elaborats per la Direcció Generalura i Habitatge; fer propostes i suggeri- qualsevol assumpte en matèria d’habitat- els informes i els dictàmens que li sol·licitide Política Territorial i Obres Públiques, i,ualsevol altra funció que li sigui atribuïdaació. Per tant, podríem dir que la incidèn-sell Assessor en la política d’habitatge dela Generalitat és, com a molt, indirecta.

nera, bo és que els col·lectius econòmics,fessionals més directament afectats puguin i assessorar convenientment el Govern. Ent, la proposta d’ampliació del Consell As-lorem positivament, i naturalment sempresar que de tal o tal associació o col·lectiu hiesentant, o que n’hi hagi un o dos de més

dels proreforma eles caracimportanno enten

De fet, lallei ja dótants, algcom ara Públics, nen en ella propiede Col·legCatalunyper propadminist

D’altra brin al Cozacions ste la impbitatges qsentant, Joventutuna autènra especisous migconflicteParlamendesllorigmolt a dpositiva.

En definseguramreals, pepositiva

Moltes g

El presid

Moltes g

Acabadael debat,

Haig d’adiputats Catalunyun petit etació: lesf; les esmna a la llés esmen

He rebutvotar en 2, 3 i 7, petició mAymerichdirà.

La Sra. N

Sí, senyorien tres

ÚM. 56 I 57.1

5579

ats, però la composició que fixa l’actualfa l’efecte que és força completa, i donadesstiques, exclusivament assessores, ser-hi ésl nombre amb què hom hi està representatque sigui absolutament prioritari.

ateixa exposició de motius del Projecte deles claus justificatives dels nous represen-s provinents de col·lectius professionals,epresentant de l’Associació de Promotorsdos representants dels col·legis que interve-fic immobiliari, els col·lectius d’agents de immobiliària de Catalunya, i el Consellerritorials d’Administradors de Finques de el representant de les entitats integrades

ris de finques urbanes subjectes a la tutelava de la Generalitat de Catalunya.

a, és perfectament raonable que s’incorpo-ll Assessor dos representants de les organit-icals més representatives, tenint en comp-nt tasca de promoció i de construcció d’ha- estan duent a terme. I, finalment, un repre- ara seran dos, del Consell Nacional de laCatalunya. L’adquisició d’un habitatge ésa dificultat per a molta gent, però de mane-ho és per a la joventut, que topa amb unss i amb uns habitatges cars. I aquest és unl qual s’ha parlat a bastament en aquest que, complex com és, costa de trobar-hi unr just. En aquest sentit, els joves hi tenen per tant, la seva presència és francament

a, com he dit al començament, la reforma és més simbòlica que d’efectes pràctics,mplia el ventall participatiu i, per tant, és

er tant, la votarem favorablement.


t

ies, senyor diputat.

fixació de posició del Grup Mixt, i acabatsarem a la votació.

yalar a les senyores diputades i als senyors en el Butlletí Oficial del Parlament de

n es reprodueix aquest Projecte de llei hi har que subratllo per coherència amb la vo-menes a la lletra d són referides a la lletraes a la lletra e ho són a la lletra g; l’esme- i ho és a la lletra k, i l’esmena a la lletra j l’l.

a petició de votació separada, que seria grups; votar, en primer lloc, les esmenes 1,esprés, les esmenes 4, 5 i 6. Hi ha alguna de votació separada? (La Sra. Nadal imana per parlar.) Senyora Nadal, vostè em

al i Aymerich

resident. La 6, de banda, per nosaltres. Se-cs, aleshores.

PLE DEL PARLAMENT


pe

i 7.

r 4

pers

6.

ots

amicioei.

perels

l’o

acla e

desicabrl Gunyuta

tamexaaixqui.) D paguio, ts.

rs dde c ccalernntr

cia directa. que la con-ment, avui a través deítics, sensequest marcn la repre-

però, d’unt, és difícil, moments,lgunes elitssposades aper un altren joc deci-ents clau,

la qual elss les forcesitat d’apro-arc institu-ipació queocràcia.

ssions i elirecció del

modificantativa popu-emocràciaa legislati- projecte ol procés dea condició a llei. En

sta institu-lupada pos- 84, atribu-ells comar- dels ciuta-

diguem-ne,o és alienatentada peruesta cam-2/1995, delom s’esta-teralment–, de catalansa participars el procés

que procu-especte alsar i l’adop- l’exercici

rò, tanma-s que en el’any 84 ens abans quers i temors d’algunes

isme, segu-juntural de a pilar bà-

5580El president

D’acord, perfectament. No hi ha cap mésvotació separada? No? (Pausa.)

Votaríem, en primer lloc, les esmenes 2, 3

Iniciem la votació.

Aquestes esmenes han sigut refusades pefavor, 52 en contra i 9 abstencions.

Votaríem, seguidament, les esmenes 4 i 5.


Aquestes dues esmenes han sigut aprovadesnimitat de les senyores diputades i els senyopresents a l’hemicicle.

A continuació, votaríem l’esmena número


Aquesta esmena ha sigut aprovada per 95 vcap en contra i 9 abstencions.

A continuació, farem la votació del DictComissió, és a dir, l’article únic, les dispossitòries, final, el preàmbul i el títol de la Ll

S’inicia la votació.

Els esmentats conceptes han estat aprovats ció favorable de les senyores diputades i diputats presents a l’hemicicle.

Passem, a continuació, al següent punt dedia.

Proposició de llei de modificLlei 2/1995, del 6 d’abril, de va legislativa popular (presaderació)

El segon punt de l’ordre del dia d’avui és: tació de la presa en consideració de la Propode modificació de la Llei 2/1995, del 6 d’iniciativa legislativa popular, presentada pelamentari d’Esquerra Republicana de Catalparaula, per presentar la proposta, el dipJoan Ridao. (Pausa.)

Hi ha la possibilitat de fer el debat, conjunles dues proposicions, que són literalment ha acord dels senyors portaveus que es faci faci el debat intervenint, en primer lloc, els ten els projectes i, després, el debat? (Pausaho farem així. Per tant, té en primer lloc ladiputat senyor Ridao, i la tindrà després, seel diputat senyor Roc Fuentes. Senyor Ridaraula, per un temps màxim de quinze minu


Gràcies, senyor president. Senyores i senyoentre les propostes que s’han defensat des bre la participació ciutadana, ocupa un llovoluntat de fer compatible la dimensió vertició política –dimensió vertical: relació govvernats– per una altra dimensió horitzontal e

PLE DEL PARLAMENT

tició de

3 vots a

r la una-diputats

a favor,

en de lans tran-

la vota-senyors

rdre del

ió de lainiciati-n consi-

bat i vo-ió de lleiil, de larup Par-a. Té la

t senyor

ent, dectes. Hií, que es presen-’acord,raula eldament,té la pa-

iputats,baix so-entral la de l’ac-ants/go-e iguals,

per tant, a favor de la lluita per la democràAquest combat, aquesta lluita, té en comptecepció dominant de la política, malauradadia marca l’expressió de la voluntat popularla representació exclusiva dels partits polbuscar, malauradament, alternatives fora d’aa la crisi del sistema basat exclusivament esentació dels partits polítics. No es tracta,plantejament idealista, encara que, certamenconscients com som –sobretot en aquestsquan els presentem aquesta iniciativa– que apolítiques es mostren, avui, molt poc dimodificar l’actual sistema de representació on la participació, amb majúscules, tingui usori. Perquè cada vegada més un dels elemdecisoris, de la renovació democràtica –envull recordar que estem compromesos totepolítiques aquí representades– és la necessfundir en com, donant la volta a l’actual mcional, s’estableixen mecanismes de partictrenquin l’estrangulament de la nostra dem

(El president s’absenta del Saló de Sevicepresident segon el substitueix en la ddebat.)

Per això avui els proposem de potenciar, una llei, la Llei que regula la iniciativa legisllar, un dels instruments principals de la dparticipativa. Com vostès saben, la iniciativva, és a dir, la presentació al Parlament d’ununa proposició de llei és l’acte que inicia eproducció normativa i, per tant, esdevé limprescindible per iniciar la tramitació comaquest sentit, l’Estatut, fent-se ressò d’aqueció, constitucionalitzada l’any 78, i desenvoteriorment per una llei orgànica estatal l’anyeix als diputats, al Govern, també als conscals, la titularitat de la iniciativa legislativadans i ciutadanes de Catalunya.

Amb un considerable retard, i després d’un, particular viacrucis parlamentari, del qual nla circumstància d’una majoria absoluta osConvergència i Unió durant molts anys en aqbra, el Parlament, a través d’una llei, la Llei 6 d’abril, va adoptar la norma per la qual, cbleix en la seva exposició de motius –i cito li«es capacita les persones que tenen condiciói que figuren incloses en el cens electoral d’una manera directa en la vida pública dinde vertebració sociopolítica del país, alhorara mantenir l’equilibri harmònic entre el rrepresentants legítims de la voluntat populció també de mecanismes que garanteixinefectiu d’aquesta iniciativa legislativa».

Això és així, i en part hi estem d’acord, peteix, les mateixes pors, les mateixes cauteleseu dia va expressar el legislador estatal lregular aquesta matèria –per tant, onze anyno ho fes aquest Parlament–, sens dubte pofonamentats en el dubtós crèdit democràticexperiències plebiscitàries del tardofranqurament també basades en una necessitat conconsolidar el sistema de partits polítics com



SESSIONS N

sic de la decaracteritzatenem que, justificació I és que aqudeutors de lprensibles vnem, una lerevigoritzarment testimparlamentàmarxa una iració que esel seu tràmi

En aquest setal a la partisentació dirmanifestamtació, el quecipació direra que avui bra, estan diments de pareferèndumestatal. Ja elmentari d’Eeventual refla territorialpel que fa a possibilitarque siguin dtat de Catalural, i entre aconsulta, doparticular trtur d’aquesta l’autodete

Retornant alnormació cdestinada a definitiva, tinstrument dde garantir lla manifestació. A més asempre estapresa en coninnecessàriecions i les ctra Llei.

En aquest sea la Llei d’inbre de ciutaposta d’inicProposició dVerds, a la qfavorablemeperquè entemostra que eun nombre epolítics –pelleis ordinàr

ene psubl no

teiatil pcióres ula

igucióilita tamer g

r lls s

ue scespan neua’ac

ex corovs ssa lta’in’un

s, fanede sb al

lloés p peitullta l m

ellequi det it quutagenrqui rt. Ine

ix aes fn l

tic, deue

icin t

na csem

mocràcia representativa, són les que vanr la regulació específica catalana, però en-en el moment que es va fer, sense l’aparentque al seu dia motivava la regulació estatal.ests extremats rigor i cautela –com deia,es nefastes experiències del passat i com-int anys endarrere– requereixen avui, ente-ctura innovadora que pugui o que permeti aquesta institució, fins al moment pràctica-onial, en la nostra singladura estatutària iria, perquè en aquests moments hi ha enniciativa legislativa popular sobre la incine-perem que pugui prosperar i fructificar ent.

ntit, la formulació dual del dret fonamen-cipació política –dual en el sentit de repre-ecta i representació representativa– estàent descompensada a favor de la represen- demostra la insuficiència real de la parti-

cta, de la mateixa manera que també, enca-no sigui objecte de debat en aquesta cam-sminuïdes també altres eines, altres instru-rticipació, de democràcia directa, com el

, regulat en aquest cas per una llei orgànicas avanço en aquest punt que el Grup Parla-squerra Republicana plantejarà la seva

orma dintre d’un temps per poder permetreització d’aquestes consultes, especialmentles comunitats històriques, i per poder o per també que es puguin plantejar qüestionse la competència exclusiva de la Generali-nya i també –per què no?– d’interès gene-

questes qüestions tant poden ser objecte dencs, els peatges com altres qüestions de

anscendència per a l’esdevenir i per al fu- país com, per exemple, l’exercici del dretrminació.

tema de la iniciativa legislativa popular, laatalana de la institució de la ILP semblalimitar innecessàriament el seu abast i, enambé a convertir-se, per altra part, en une garantia dels partits polítics, en comptes

es condicions favorables per a l’exercici deció d’aquest dret fonamental de participa- més, entenem que l’abast de la iniciativa

rà condicionat pels tràmits d’admissió i desideració, d’aquí que ens sembla que sóns, excessives, massa rigoroses les precau-auteles que en aquest moment fixa la nos-

ntit, proposem nou modificacions puntualsiciativa popular. La primera, quant al nom-

dans i ciutadanes que poden exercir la pro-iativa. I aquest és un punt coincident amb lae llei presentada pel Grup d’Iniciativa - Elsual ja m’avanço posicionant el nostre Grupnt a aquesta iniciativa. Aspecte coincident

nem, un i altre grup, que l’experiència de-l nombre de seixanta-cinc mil signatures ésxcessiu, tota vegada que en altres sistemesr exemple, l’italià–, s’exigeixen, per a lesies, per exemple, cinquanta mil signatures

amb un cmilions drebaixar cessari a

En segonde la inicrament aConstituque ha pseva formtant, ja stant, l’opla possibpermetrede caràct

En tercemals–, enactual, qcriu la netin acomtecedentsbre ella, qlar, hagi dmemòriadici de lació i l’apbanda, enque supoper dificuderació sper part dde motiullei, de mseva raó destí am

En quarti no nomfins i totd’altres tque resugui sobretat entre titueix rea la restaque es posàriamenciativa citiva que sar-se, pema pugud’afinital’homoges’atribuedir molt ldefineixedemocràun factorlament q

Que la inprojecte etitueixi uLlei– no

ÚM. 56 I 57.1

5581

s, en el cas italià, de més de quaranta-setersones; d’aquí que la present Llei preténstancialment el nombre de signatures ne-mbre de trenta-cinc mil.

rme, pel que fa a l’exigència de concrecióva en un text articulat, aquesta respon cla-recedent italià que fixa l’article 71 de la italiana enfront de l’opció, per exemple,l’ordenament suís, helvètic, que permet lació ja sigui genèrica ja sigui concreta –per

i genèrica o bé amb un text articulat. Per que emprèn aquesta Proposició de llei ést, operant una modificació de l’article 6, debé –per què no?– la presentació d’un textenèric.

oc –i en relació també amb aspectes for-embla que no és justificable, com fa la Lleii el Reglament del Parlament només pres-sitat que les proposicions de llei es presen-yades d’una exposició de motius i els an-cessaris per emetre un pronunciament so-n es tracti d’una iniciativa legislativa popu-ompanyar-se necessàriament, a més, d’una

plicativa de les raons que aconsellen, a ju-missió promotora dels signants, la tramita-ació de la proposició del Parlament. D’unaembla reiteratiu i, de l’altra, també entenemun increment innecessari del rigor formalr-ne l’admissió, atès que la presa en consi-icia pel Ple del Parlament amb la lectura, dels secretaris de la Mesa, de l’exposició

ins i tot del text íntegre de la proposició dera que ja queda perfectament justificada laer per no condicionar negativament el seutres exigències addicionals.

c, ens sembla que és especialment negatiu,er la dificultat de la seva ponderació, sinó

r la discriminació que introdueix enfrontars de la iniciativa, el fet que –i, per tant,a inadmissió d’aquesta proposició– recai-atèries que estan mancades d’homogeneï-s. Aquest requisit d’homogeneïtat no cons-sit d’obligat compliment, per exemple, per titulars de la iniciativa legislativa; d’aquínferir perfectament, hem de deduir neces-e hi ha un tracte desfavorable per a la ini-

dana a la qual s’exigeix una unitat substan-eralment no acostuma a exigir-se, a impo-è res no impedeix en principi que una nor-

egular diverses matèries amb cert nivell en qualsevol cas, a més, l’apreciació deïtat o de l’heterogeneïtat de la iniciativa que la cambra, sembla en qualsevol cas exce-uncions legislatives i de control polític quea posició parlamentària en tot parlamentcom el nostre, i introdueix al mateix temps discrecionalitat a favor de la Mesa del Par-no sembla pas acceptable.

ativa popular coincideixi amb algun altreramitació sobre les mateixes matèries cons-ausa d’inadmissibilitat –article 3.2.e, de labla tampoc trobar-se justificada; per tant,

PLE DEL PARLAMENT


posió re

entei ca inequa p cot a a, sebaitatitimapoduiniroryotacntss, eam

idnta ose aa foiatiix, uficsobjectiv

ganells

mia Mdma lava termueiidaue er essisp

els quent a d

pe

ativ lecext des caràm

sembla, uniat del que,slatives au-atès que la

umida o re- màxim de i, bé, tam-

, en relacióm la de lesde presa ene la comis-tiva davant

–, també ess continguirt de la co-ició de lleixemple, en

que algunaició de llei

svirtuar o a

senyores iem– refor-iva populare han que-tar de mésnt, evident-iari de ma-l rigor i les i, per tant,

s i senyors

ació de la iniciativaconsidera-

nya - Verds,entes.

diputades it també unaiva legisla-ril de 1995

at d’inicia-lerta per laticle 87.3, ia que asse-lei; és a dirries ja pre-

dels meca-

5582

és la cinquena modificació que avui ens protenim en compte, sobretot, que la Constitucque les proposicions legislatives han d’atendestableixen els respectius reglaments parlamse que la prioritat deguda als projectes de lleixi un impediment per a l’exercici de dit–article 89.1 de la Constitució–, sembla un rexigència fora mesura. Per un altre costat, lció de la proposta d’iniciativa no hauria deentenem, una vulneració del mandat atorgabres per la ciutadania i la seva independèncial contrari, un factor d’enriquiment del ddiscussió parlamentària. I fins i tot la pluralatives procedents de diversos subjectes legfer-ho, lluny de produir innecessàries juxtque és el que va motivar el legislador a introta cautela, podria fins i tot –per què no?– verar substancialment el resultat final del text nqüestió. Endemés, i això és indiscutible, sensembla que res no obsta, no suposa un obsque, si la iniciativa popular manté alguns putacte amb d’altres iniciatives ja presentadeperfectament –per què no?– discrepar àmplitractament d’alguns aspectes.

Respecte a la causa impeditiva basada en laequivalència amb anteriors iniciatives presesulta igualment discutible, senyories, la sevtat. En un primer moment –podria arribar-nir–, es va considerar que aquesta raó venitada per la necessitat d’evitar l’allau d’inicescasses possibilitats de prosperar. Tanmatepensar que sigui una condició necessària o sa la inadmissió d’una iniciativa popular, aquest requisit no s’exigeix a la resta de subtimats per emprendre una iniciativa legislagrups parlamentaris, ni el Govern, ni els òrmarcacions supramunicipals com els conscals.

En setè lloc, un dels esculls actuals en la trala proposta d’iniciativa, una vegada que lParlament ha resolt favorablement la seva ael termini escàs de només noranta dies per da de signatures, i, per bé que resulti positibilitat, com fa la Llei, de prorrogar aquest altres seixanta dies més, és obvi que constitmini molt ajustat i que, en definitiva, invalsibilitats de moltes possibles iniciatives qseu mateix nom indica– són promogudes pdania des del voluntarisme, exempt de profi, per tant, sense la disponibilitat de què dresta d’agents legislatius com, per exemple, i les diputades o el mateix Govern. D’aquísent Llei opta per ampliar aquest termini a cdies, prorrogables només, en cas de causmajor apreciada per la Mesa del Parlament,més.

En vuitè lloc, el fet que el debat de la inicilativa popular en el Ple s’iniciï mitjançant lapart d’un dels secretaris de la cambra del tposició de motius i del text de la proposiciórats per la comissió promotora, que en el caabsents en seu parlamentària durant tot el t

PLE DEL PARLAMENT

em. I, siprescriu allò quearis sen-onstitu-iciativaisit, unaresenta-nstituir,

les cam-inó, bent i de la d’inici-ats per

sicions,r aques- a millo-matiu enries, ensle el fet de con-s pugui

ent en el

entitat oades, re-portuni- conve-namen-

ves ambres no faient perretot sites legi-a: ni elss de de- comar-

tació deesa del

issió, és recolli-la possi-

ini perx un ter- les pos-–com ella ciuta-ionalitatosen la

diputatse la pre-vuitantae força

r un mes

a legis-tura per

de l’ex- llei lliu-talà sónit o du-

rant tot el procediment, constitueix, ens tractament injust, discriminatori i diferencper exemple, gaudeixen les iniciatives legitonòmiques davant de les Corts Generals, seva defensa, com vostès saben, pot ser assalitzada davant de les Corts per un nombretres membres de les cambres autonòmiquesbé suposa una discriminació, per exempleamb el que contemplen altres normatives coCorts d’Aragó, que possibilita en el tràmit consideració la designació d’un membre dsió promotora per fer la defensa de la iniciadel Ple de la cambra.

Finalment, i en novè lloc –i amb això acabotroba a faltar un precepte en la Llei en què eclarament la possibilitat de sol·licitar per pamissió promotora la retirada de la proposdurant la seva tramitació, com es conté, per ela llei aragonesa, article 12.3, per entendreesmena aprovada o introduïda en la proposde manera sobrevinguda podria venir a derestar eficàcia a l’objectiu de la iniciativa.

Per tant, per tot el que ha quedat exposat,senyors diputats, resulta convenient –entenmar el règim jurídic de la iniciativa legislatper salvar algunes omissions i dificultats qudat assenyalades de manera que calgui dofuncionalitat aquesta institució, bo i acceptament –per què no?–, el seu caràcter subsidnera que contribueixi, però, a alleugerir eextremes cauteles que es contenen en elladotar-la de major eficàcia.


El vicepresident segon

Gràcies, senyor diputat.

Proposició de llei de modificLlei 2/1995, de 6 d’abril, de lalegislativa popular (presa en ció)

Pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Cataluté la paraula l’il·lustre diputat senyor Roc Fu

El Sr. Fuentes i Navarro

Moltes gràcies, senyor president. Senyoressenyors diputats, el nostre Grup ha presentaproposició de llei per modificar la d’iniciattiva popular, que fou promulgada el 6 d’abper aquest Parlament.

Hem de començar assenyalant que la dualittives quant a l’activitat legislativa està estabConstitució espanyola, com és obvi, en l’artambé en l’Estatut d’autonomia de Catalunynyala que s’ha de fer la seva regulació per lque les previsions constitucionals i estatutàveuen aquesta possibilitat d’establir, a part



SESSIONS N

nismes de dParlament, ana directa, dcia, per tantiniciativa le

És cert que aanys abans dar que el noaquell momció perquè eproposició, ment, però qa partir d’aqconjunta qufinalment vaamb el constant, en aqutres no ens dtambé que vnostra, que vpopular. I sició i plantement que siggrups de la cde la Llei d’menys, perqdemostrat aseves manccessiva prudterminats obiniciativa legs’ha de fer pa la seguretaés incompataquesta inico establir mluntat dels spuguin arribgudes garan

Per tant, nosinsisteixo, e–ho deia abtres diem ql’exercici deconeixem qMalalt Psiqva popular, després no vblemes derivment complbla molt im

Per tot aixòtegem, per ctra Proposicinsisteixo, adificultats paugmentar eamb el bene–molts– aspel senyor Rino els hem perquè sigu

mier . Endir-ha al jus legl’eco t

s pcióue em leg

plant

ar-l poing

nosió pn tra e

Unàmpro quentitrs dipuer ts, ina coat ra que

s pet abs prebeisspexc fedteixerartimble plaababst

t, elr eir d legcteseg

aqu, q

emocràcia representativa encarnats en elltres mecanismes de participació ciutada-’iniciativa legislativa directa, de democrà-, més directa, a partir de la regulació de lagislativa popular.

casa nostra, a Catalunya vàrem estar moltsd’arribar a aquesta regulació. He de recor-stre Grup, el d’Iniciativa per Catalunya, enent va presentar, l’any 1992, una proposi-s regulés la iniciativa legislativa popular;la nostra, que fou rebutjada en el seu mo-ue nosaltres pensem que va servir perquè,uella iniciativa, es constituís una ponènciae va treballar en la proposició de llei que ser aprovada amb l’acord, amb el suport,ens del conjunt de grups de la cambra. Perell moment, segurament a molts de nosal-onava plena satisfacció, però és indubtableàrem establir aquest mecanisme, ja, a casaàrem acordar la Llei d’iniciativa legislativa

nosaltres avui plantegem la seva modifica-gem unes propostes que volem essencial-uin elements per completar el conjunt delsambra i arribar a la millora d’aquesta Llei,iniciativa legislativa popular, és, ni més niuè la pràctica d’aquests tres anys ens ha

bastament, des del nostre punt de vista, lesances, les seves insuficiències, la seva ex-ència i, per tant, la necessitat de treure de-stacles que impedeixen l’exercici d’aquestaislativa popular, que nosaltres entenem queerò amb les degudes garanties de respectet jurídica i a l’estat de dret. Pensem que noible donar el màxim de possibilitats perquèiativa pugui ser exercida i, alhora, mantenirecanismes que garanteixin que aquesta vo-ignants d’una iniciativa legislativa popularar en les degudes condicions, amb les de-ties i en el seu moment al Parlament.

altres hem plantejat aquesta modificació, hissencialment com una aportació, perquè

ans, i en posaré un exemple–, quan nosal-ue comporta dificultats importants per a la iniciativa legislativa popular, és que totsue l’Associació per a la Rehabilitació deluiàtric va plantejar una iniciativa legislati-va recollir seixanta-set mil signatures, peròa poder prosperar en el Parlament per pro-ats de la tramitació, segurament excessiva-

icada. I també per una qüestió que em sem-portant, que és la dels terminis.

, què fem nosaltres? Nosaltres el que plan-omençar, a partir dels sis articles de la nos-ió i d’una disposició final, és intentar, himpliar el ventall de possibilitats, reduir leser exercir la iniciativa legislativa popular,ls terminis i reduir el nombre de signatures,ntès que tots aquests aspectes, com altresectes, en alguns dels quals, que ha apuntatdao, nosaltres coincidim, però que fins i totvolgut introduir ara en aquesta Proposicióin fruit del treball, de l’acord, de l’amplia-

ció, de laponent, pcom deiaimprescimodificabit. Hi hdia no esiniciativacació de mitació nNosaltrel’aprovanotòria qfossin coque tots pnosaltresconsideraconsidercas, aixòbat que t

Pensem proposicsi hi ha ecara no hmentari. està en trque s’ha limitaciópoc té sepromotosenyors dHem de spatibilitamateixeslegislativs’ha acablatiu. Altperò pel sentit.

Nosaltreque he dillides pelavui es ddels servpoder proterminis d’anar al–hi insisder prospels conveels possinosaltresJa he dit tenem sudentmenmodificaaconseguiniciativadel resperis i a la

Per tant, altres fem

ÚM. 56 I 57.1

5583

llora feta en el tràmit parlamentari corres-l’aportació de tots els grups de la cambra,l que sí que nosaltres considerem que ésble, i que ha demostrat la realitat que calo immediatament, és, per començar, l’àm-gunes limitacions que jo crec que avui entifiquen, com el fet que no pugui haver-hiislativa popular en relació amb la planifi-onomia. Nosaltres pensem que aquesta li-é sentit, i per això pretenem modificar-la.ensem, ho pensàvem ja en el moment de..., em sembla que és una cosa pública il nostre Grup va plantejar la necessitat que

a màxim cinquanta mil signatures. És certats vàrem acceptar les seixanta-cinc, peròntegem les cinquanta mil signatures, tot i

que segurament aquesta xifra també caldriaa. Caldria, fins i tot, reduir-la, però, en tott ser fruit, hi insisteixo, de l’acord i del de-uem en relació amb aquesta matèria.

altres que no té sentit que no s’admeti unaresentada per iniciativa legislativa popularàmit, per exemple, una proposició que en-stat admesa d’iniciativa d’un grup parla-

a altra cosa que podem discutir és si això jait, està admesa en el Parlament, però finsduït aquesta admissió, no té sentit aquesta fa la Llei. Com pensem nosaltres que tam-

equiparar, quant a les incompatibilitats, els’una iniciativa legislativa popular amb elstats i les senyores diputades del Parlament.

exigents i rigorosos amb les nostres incom-però em sembla excessiu exigir aquestescompatibilitats als que fan una iniciativancreta, determinada, en un moment, i aquí

la seva funció, diguem-ne, d’impuls legis-cosa poden ser les causes d’inelegibilitat, fa a les incompatibilitats pensem que no té

nsem que és molt important l’experiènciaans de les seixanta-set mil signatures reco-omotors d’aquesta iniciativa –que, per cert,atrà a continuació–, quant a la necessitat d’urgència psiquiàtrica, però que no vaerar, precisament, entre altres motius, pelsessivament rigorosos amb les exigènciesatari públic amb les signatures, etcètera, io– havent recollit les signatures no va po-r. Ens sembla que cal que els noranta dies en sis mesos, i fins i tot que incrementem

s terminis de pròrroga en un sentit..., comntegem, que és de noranta dies, o similar.ns, i ho repeteixo, que nosaltres el que pre-ancialment és fer una aportació que, evi- conjunt dels grups de la cambra haurem den allò que s’escaigui i, en qualsevol cas,otar-nos d’aquell instrument que faciliti laislativa popular, en el marc, hi insisteixo,

als mecanismes constitucionals i estatuta-uretat jurídica exigible en tot moment.

estes són, en síntesi, les propostes que nos-ue coincideixen amb molts dels aspectes,

PLE DEL PARLAMENT


at e Ca Tares unplemétium

. Aer oxt allParui c

ens, fs ade ero

id d’Et fats qarl la o eads qrop

es

’un vu de·lus

s i de s, enja icior-l

e l’tat a l

arcidensieba

de reforma,il. Per tant,cent, feta aunanimitat.er tant, ennunciar-se,rlament re-irectament

eneral. Lesd’iniciativaia de regu-a democrà-t, almenys de la sobi-t, doncs, el està repre-inquietuds,, també les

ricament, jaixa, il·lusió,adans, o unflectida en bé la nos- legislativaútil, ja ques mateixos,r per donartives parla-

lunya - Elsificació dent de vista

importants.partat 2 dexclou de laferides a la

ca i, d’altranta mil quea també de

és el nom- que preténntar la pro-es signatu-tegrants deitat de reti-a iniciativactual marc

aquesta ex-x el senyoren conside- en l’actualsta que estàa fet.

es variariaa divergèn-ta-cinc milta mil, coms, que tren-icana; que, deixa com

5584

amb algunes de les qüestions que ha plantejRidao, en nom d’Esquerra Republicana dei amb altres que nosaltres no hem plantejat.haver-hi coincidències. Pot haver-n’hi d’altden ser discutibles –no es tracta ara de fernosaltres pensem que és excessiu, per exemnar un text articulat, una memòria i, a més a articulat que portarà una exposició de moquant a l’exigència de la memòria, estaríeque és sobrera i absolutament innecessàriaticulat o al text genèric, aquí hi poden havdiferents. Per què? Perquè a vegades un teofereix més garanties al mateix signant quesignat és exactament allò que arribarà al Després el Parlament farà el tràmit que cregent.

En qualsevol cas, en aquests aspectes, d’aquests aspectes hi ha opinions diverseentre els sectors de la doctrina jurídica méPerò, si més no, aquestes qüestions hauran seu moment fruit del nostre debat, i jo espnostre acord en el tràmit corresponent.

Per totes aquestes qüestions, nosaltres evdonarem el nostre ple suport a la ProposicióRepublicana de Catalunya. Demanem el voa la presa en consideració d’aquests elemenaltres posem a disposició de tots els grups pris perquè d’aquí pugui sortir efectivamentd’aquesta Llei, que sigui l’instrument que jvençut que nosaltres desitgem per als ciutciutadanes de Catalunya. I per totes aquestejo els demano el vot favorable a la nostra Pa la d’Esquerra Republicana.

Moltes gràcies, senyores diputades; moltsenyors diputats.


Gràcies, senyor diputat. Hi ha possibilitat dcontra. Hi ha algun grup parlamentari queho? (Pausa.) Doncs passarem a la fixaciódels grups. Té la paraula, pel Grup Mixt, l’iltat senyor Benet Tugues.

El Sr. Tugues i Boliart

Moltes gràcies, senyor president. Senyorediputats, sovint les preses en consideració cions de llei són intents de regular qüestionde la vida política, econòmica o social ques’han debatut en aquest Parlament o que anys que es van aprovar. I, per tant, el pos–almenys des del nostre punt de vista– cal fea partir del grau d’acord amb la literalitat dque se’ns proposa com a partir de la necessilar el tema o la qüestió sobre els quals verssició.

I molt sovint, estant en desacord global o pel text concret, hem recolzat preses en consdeterminades proposicions de llei perquè coque era convenient que aquest Parlament dgulés sobre la qüestió proposada.

PLE DEL PARLAMENT

l senyortalunya,mbé pot que po- debat–;, dema-s, el texts, però,d’acordl text ar-pinions

articulatò que halament.onveni-

algunsins i totvançats.ser en el que del

entmentsquerravorableue nos-

amenta-reformastic con-ans i lesüestionsosició i

gràcies,

torn enlgui fer- posiciótre dipu-

senyorsproposi-aspectescara no

fa moltsnament

o no tantarticulatde regu-a propo-

ial ambració dederàvemtés i re-

Avui tenim damunt la taula dues propostes de modificació de la Llei 2/95, de 6 d’abrse’ns proposa la reforma d’una llei molt repartir de ponència conjunta i aprovada per I es fa a partir d’aspectes molt puntuals. Paquest cas, la mateixa proposta obliga a prono tant sobre la conveniència que aquest Paguli sobre una qüestió determinada, sinó ja dsobre l’articulat que se’ns proposa.

En primer lloc, permetin-me una reflexió gdues propostes pretenen modificar la Llei legislativa popular que aquest Parlament havlar per manament estatutari. El nostre sistemtic és un sistema representatiu. Teòricamenteòricament, aquest Parlament és dipositarirania i de la voluntat popular. Teòricamenque pensen el conjunt de ciutadans catalanssentat en aquests escons, així com les seves les seves reivindicacions, les seves il·lusionsseves queixes. I si això és així realment –teòhem quedat que ho era– no hi ha d’haver quereivindicació o inquietud que tinguin els ciutsector dels ciutadans, que no es vegi reaquest Parlament. Per tant, si nosaltres femtra feina, aquesta Llei, la Llei d’iniciativapopular, ha de ser una llei perfectament inmai s’arribarà a aplicar, llevat que nosaltrealgun grup parlamentari, la vulguem utilitzasuport popular a unes determinades iniciamentàries.

La proposta del Grup d’Iniciativa per CataVerds, a banda d’algunes propostes de modtipus tècnic o d’estil, que des del nostre pumilloren l’original, planteja dues novetats D’una banda, la supressió del punt d de l’al’article 2 de la Llei, és a dir, aquell que einiciativa legislativa popular les matèries replanificació general de l’activitat econòmibanda, redueix de seixanta-cinc mil a cinquahan de donar suport a la iniciativa, a bandmodificar la qüestió dels terminis.

La d’Esquerra Republicana redueix encara mbre de persones –a trenta-cinc mil–, alhorasuprimir alguns formulismes per tal de preseposta; dobla el termini, també, de recollir lres, i permet la participació en el Ple dels inla comissió promotora, així com la possibilrar la iniciativa. D’altra banda, exclou de lpopular propostes que intentin superar l’aestatutari i constitucional; contradictòria, clusió, amb l’anunci que ha fet ara mateiRidao sobre una proposta futura per posar ració dels ciutadans qüestions no previstesmarc legal institucional. Per tant, una propoen contradicció amb el discurs que se’ns h

De tota manera, entre una proposta i l’altrasubstancialment l’actual Llei, tot i que hi hcies entre aquestes. No és el mateix seixansignatures, que s’exigeixen ara, que cinquandemana Iniciativa per Catalunya - Els Verdta-cinc mil, com demana Esquerra Republd’altra banda, però, la proposta d’Esquerra



SESSIONS N

està l’apartaprescripciones pretén redpretendre obcle, perquè, ra se n’exigegeixen seixadríem propoquinze mil –jectiva, molla temptacióun discurs dde llibertatsd’haver, i, dquan es va aciutadans; nstàncies i sol’actual Lle

Perquè el qució de la Llebat a aquestque hi ha haferents incoaquelles conl’èxit de la iregulada, ésnatures en suels grups dede tenir la poen són capacessària unaes creguin ccom més fatemps per resibilitats hi atenuaria o sin a aquest

Nosaltres noque estem cconsens de tsobre si caldels seus angon lloc, si ta reforma actuals conperò del deponència cos’hauria de

I per tot aixòde reforma pamb altres nsiderem la manera, aixinadequat, sraó nosaltreputats, ens a

El vicepres

Gràcies, senté la paraula

ca

sencs, due

l’ilir oallha

voltic.infiavaos, va

rt és la repei erraió ceari, paqu

ca el’unuis

s lleca

la llítii ha

ativs d

relab u Ensa tir.

ore tan87 excecoes. s c

ció.l 95ser ns qa l

est

den

m t pe

s po 95org han va

t 3 de l’article 12, aquell que fa diversess a partir de la xifra seixanta-cinc mil, i siuir-la a trenta-cinc mil, lògicament, s’ha deligatòriament la modificació d’aquest arti-si no, en un article de la proposta d’Esquer-ixen trenta-cinc mil i en una altra se n’exi-nta-cinc mil. De fet, posats a rebaixar po-sar que la xifra fos de vint-i-cinc mil o dela qüestió dels límits és sempre molt sub-

t aleatòria–, i, d’altra banda, sempre queda, com més rebaixes la xifra, d’intentar fere renovació democràtica, d’aprofundiment, etcètera, etcètera. Però algun límit hi hae moment, aquell que tothom va recolzarprovar la Llei va ser el de seixanta-cinc milaturalment es pot variar atenent les circum-bretot l’experiència de funcionament de

i, que encara és poca.

e és cert és que, fins ara i des de l’aprova-i, cap iniciativa legislativa popular ha arri- Parlament, si bé és cert –com ja s’ha dit–gut algun intent que ha ensopegat amb di-nvenients. Per tant, donant per reproduïdessideracions que feia abans en el sentit queniciativa legislativa popular, tal com ara ve a dir, la recollida de seixanta-cinc mil sig-port d’alguna iniciativa, és el fracàs de totsl Parlament, és evident que la població hassibilitat de fer allò que els seus polítics no

ços si no en són capaços. I per això és ne- llei, com la del 95, amb les reformes queonvenients. També cal ser conscients quecilitats es doni a nivell de signatures, decollir-les, de formalitats exigides, més pos-ha que posicions molt minoritàries –i aixòeximiria la nostra responsabilitat– arribes- Parlament.

ens neguem a això per principi, però delonvençuts és que ens cal una posició deots els grups de la cambra. En primer lloc, la reforma de la Llei, vista l’experiènciays de vigència –que en són pocs–, i en se-cal, amb quina filosofia plantegem aques-i, per tant, si és necessari flexibilitzar lesdicions. Per tant, estem a favor del debat,bat consensuat. Una llei que va néixer ennjunta des del consens, si s’ha de canviar,canviar des del consens.

, tot i que estem d’acord amb alguns puntsroposats tant per un grup com per un altre,o hi estem d’acord, en altres fins i tot con-reforma proposada insuficient..., de totaò a banda, creiem que el camí utilitzat és’hauria de fer conjuntament, i per aquestas, senyor president, senyores i senyors di-bstindrem en les dues propostes.

ident segon

yor diputat. Pel Grup Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat senyor Eduard Escartín.

El Sr. Es

Gràcies, em, donaquestes

Des que seau va dcia amb «doncs, s’aquesta democràteratura, que penstons suïssi això ho

Bé, el cealitzada ima dit «més remxant, ateConstituchi ha unaassembledespectiudum. I d’ple, marfront de cies caciqTambé éllistes tanpopular partits poestem i h

Les inicien règimencara o miren amlògic, eh?una febleaquí repe

Bé, aleshcle 87 noL’article natures inals, les orgàniqufi, fent unla poblal’abril deque ve a excepcioi tot marcde nivell

(El presi

Així, vaaprovadaaleshoremarç dellleis que l’EstatutI això es

ÚM. 56 I 57.1

5585rtín i Sánchez

yor president; des de l’escó mateix. Voldrí-expressar el nostre posicionament sobres propostes de llei.

·lustre ciutadà ginebrí Jean-Jacques Rous- va definir la clau de volta de la democrà-

ò que és l’expressió de la voluntat general», plantejat el problema de com s’expressauntat general, que és la base del sistema Indubtablement, això ha donat piles de li-nitat de biblioteques, i en Rousseau sembla en les assemblees, les reunions dels can- dels pobles, dels llogarrets, que ell ho veia,traslladar al seu llibre El contracte social.

que la democràcia, en la societat industri-societat actual moderna, ha seguit el siste-resentatiu» o «participatiu». No hi havian aquest sentit. I, indubtablement, ja bai-nt al cas espanyol i, com a resultat de laespanyola, al català, doncs, ens trobem querta desconfiança envers el sistema de tipus..., en el sentit d’«assemblea», no vol direrò sí el sistema plebiscitari o de referèn-í que la Constitució espanyola, per exem-l districte electoral provincial ampli, en-inominal, precisament per certes influèn-tes que podien derivar d’anteriors sistemes.i electoral, pot ser canviat, però marca les

des. Podria ser un bon sistema d’iniciativalista oberta, i potser un dia d’aquests elscs decidiran canviar el sistema, però aquí el que hi ha.

es populars i els moviments plebiscitaris,emocràtics, diguem-ne, de poca duradativament joves, com és el nostre, sempre esn recel –ja ho ha dit el senyor Ridao–, i és certa manera, els partits polítics tenen que

fruit d’esdeveniments històrics que no cal.., i estem en aquesta fase.

s, no obstant, la nostra Constitució, l’arti-ca la porta ni la via a la iniciativa popular.

marca la necessitat de cinc-centes mil sig-lou algunes matèries, com les internacio-

nomicotributàries i les de gràcia, i algunesCinc-centes mil signatures, mig milió, enomptes..., és una mica més d’un 1,25% de La Llei catalana en marca –l’aprovada, o el març, abril del 95– seixanta-cinc mil,el mateix, un 1,25% de la població, i fa lesue més o menys també fa la Llei o que fins

a Constitució, a part de la Llei, diguem-ne,atal.

t es reincorpora al seu lloc.)

enir, doncs, una llei catalana que va serr unanimitat. El diputat del nostre Grupnent, Simó Pujol, en la sessió del 15 de

, deia que les lleis estatutàries, és a dir, lesànicament, orgàniques, que desenvolupen de ser fetes amb el màxim d’unanimitat.

aconseguir; es va aconseguir amb la Llei

PLE DEL PARLAMENT


cs, , ee e

dit estaciosaVot

p Suit

es,t qteja i pps

apr Llió

: hi elsenr RPu qu se

de taruese l’acoa P deome aved, dect

Rs dnts, i ss, evebr

a, nbenia Finodora d’ica

a donar feres. He vist aquest era, i que tam-onsens; no

nes de les Ridao i deler una raó:s a aquestariament en

n fet. Algu-uggerents;què entencopular queasos extra-ió d’això, iarien unese estic d’a-

riència par-del senyora com s’ha’ha plante- prosperat.

una ponèn-ui aquí qued’una posi-la que estàm el va te-

fins que no

questa Llei temps perralitzar pela. Entenem pot fer unauè les cir-

ver equivo- bé deia elnar.

seria ama-t tema comta amb totsolupamentins proble-uines coses per tant, sit aleshores amatents,e la matei-

nència con-ma que és favorable- han de serrquè tenenada –temesa no fer-hojunta.

5586

que es va votar el març del 95. Per tant, donel poeta: «Dejadla así, que así es la rosa»vegada no fem de tela de Penèlope, «el qumatí desfem-ho a la tarda». I, no ho sé, s’ha fer cas de certs rumors– que, darrere d’aqud’aquest intent de modificació de la legislquins objectius es preveuen, la qual cosa a ncorrobora encara més de votar-hi en contra. contra de les dues propostes de llei.

Gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies. Per a la intervenció del Gruta, té la paraula el diputat senyor Xavier Gminuts com a màxim.

El Sr. Guitart i Domènech

Gràcies, senyor president. Senyor FuentRidao, no vegin cap menysteniment pel fedes de l’escó respecte del tema que han plancas, la meva intervenció serà molt concretajo crec que no es tracta de dir amb més temes pot dir amb menys temps.

Efectivament, ara fa tres anys i dos mesos al Parlament per unanimitat, com s’ha dit, laciativa legislativa popular. Aquesta aprovacprecedida d’un treball en ponència conjuntasenyor Simó Pujol –com bé recordavaEscartín– en aquesta Ponència; el mateix Fuentes; el senyor Jaume Camps; el senyoque avui no està al Parlament; el senyor Esquerra Republicana, i jo mateix. És a dir,ponents podem tenir a la memòria com vanballs a la Ponència i com hi vam arribar.

Jo crec que ha fet bé el senyor Roc Fuentes que des de molt abans el seu Grup Parlamenseu mèrit– havia reclamat la legislació d’aqativa, d’aquest punt de desenvolupament dcosa que no va ser possible fins que no vam ponència conjunta. I tots vam anar a aquestconjunta amb un farcell de propostes; farcelltes que va acabar en un acord, i un acord, cvol dir que una part d’aquestes propostes qutornat a sentir aquí, doncs, vam haver de cbenefici del consens i en favor, en aquell casnimitat amb la qual vam aprovar aquell Proj

Jo recordava avui, mentre sentia el senyorvostè mateix també, senyor Roc Fuentes, ella Ponència. Alguns dels temes són recurredo que els principals punts de discrepànciaquals vam acordar una llei que vam votar totcisament el nombre de signatures. Discrepàinici, i vam acordar, vam consensuar el nomxanta-cinc mil, que a alguns no ens satisfeinostra proposta, però que hi vam arribar en consens. Discrepàvem també a la Ponèncperíode hàbil de recollida de signatures. vam convenir noranta dies prorrogables. Psigut d’una altra manera; vam convenir nprorrogables. I discutíem –he vist que arase’n fa qüestió– sobre el caràcter de fe públ

PLE DEL PARLAMENT

com diuh? I a las fa pel–no vull canvi oó, no séltres ensarem en

ocialis-art. Deu

senyorue parlit. En totrecisa, iallò que

ovàvemei d’ini-va venir havia el senyoryor Roceguant,

eyo, peratre delsr els tre-

recordari –i té elta inici-Estatut,rdar unaonència propos- és obvi,ui jo he

ir-les ene la una-e de llei.

idao, i aebats de. Recor-obre elsren pre-m en une de sei-o era laefici delsobre elalment,ia havernta diesaixò no que ha-

vien de tenir les signatures, com s’arribavapública d’aquestes seixanta-cinc mil signatuque ara no se’n fa qüestió, però recordo queun tema enormement recurrent i controvertitbé ens va permetre arribar a uns punts de csolament consens, sinó d’unanimitat.

El nostre Grup no només comparteix algureflexions que s’han fet per part del senyorsenyor Roc Fuentes... –no totes, algunes–, pperquè és que eren les que portàvem nosaltrePonència conjunta i que vam cedir voluntàbenefici del consens.

Altres propostes noves, certament, avui s’hanes, jo les entenc molt interessants, molt saltres, simplement no les compartiria, perque el mecanisme d’iniciativa legislativa ppreveuen la Constitució i l’Estatut és per a cordinaris, no ordinaris, i, per tant, en funcsense entrar en més continguts, ja en derivquantes de les coses en què jo podria dir qucord o en desacord.

Dit això, i vista l’experiència, enorme expelamentària, tant del senyor Fuentes com Ridao, a nosaltres ens ha sorprès la manerplantejat això; per la història. Sempre que sjat aquest tema des d’un grup polític, no haVa prosperar quan vam ser capaços de fer cia conjunta. I treure els mateixos temes avvam treure fa tres anys, i altres, també des ció ben legítima, però partidària, ens sembabocat, d’entrada, a tenir un mal resultat, conir, el mal resultat, tot el treball que vam fervam fer la iniciativa conjunta.

Bé, nosaltres pensem que fa tres anys que aestà aprovada i que hi ha hagut molt pocveure’n l’aplicació. No la voldríem pas sacfet que hi va haver unanimitat; de cap manerque una llei la podem fer, i que després se’naltra que modifica la Llei. Per què? Perqcumstàncies canvien, perquè ens podem hacat, perquè hi han noves aportacions –comsenyor Fuentes– que ens poden fer reflexio

En tot cas, senyor president, el nostre Gruptent –seria amatent, per què no?–, en aquesen qualsevol altre, a fer una reflexió conjunels grups parlamentaris sobre el desenvd’aquesta Llei en el decurs de tres anys: qumes són solucionables; quins no ho són; qd’abans continuen essent iguals que ara –i,aleshores no les vam acceptar, probablemenara tampoc ho podríem fer–..., bé, estaríemestaríem disposats a una reflexió conjunta, dxa manera que vam participar en aquella Pojunta. Però no seríem favorables, en un tedesenvolupament bàsic de l’Estatut, a votarment unes proposicions que entenem quedes del principi fins al final, precisament pevocació o han de tenir vocació de llarga durde desenvolupament bàsic de l’Estatut–..., des del principi, ja, des d’una ponència con



SESSIONS N

I per aquestnostre Grupdues propos

Gràcies.

El presiden

Moltes gràccia i Unió, té

El Sr. Camp

Gràcies, sendeia bé el secobrir les baen Rousseauamb el seul’home era bi el feia torncanvi, sostei la democràtitzo. AqueRousseau ltesquieu, a separació deficacions– tal, poders qu

I, és clar, aqque consistpoder legisltics, però l’acia–, la demla iniciativai el nostre Gtres legislatdues democïda i a la quala democràclamentària, ique era la qno són duesque la iniciaordinari. Regrups políticelegida pel donen l’esqalgun suggema corporatSi algú, alguvia proposicde recollir llegislativa ppeteixo–, en

I, senyores ires una ponènimitat, i novoler-la canproblema dela iniciativapoc seriosa posats a fer una llei al caha hagut ca

s fidibavrs,

trasign m

m’..., bart. – co

ts. o,

vamo aar-l

vo

e v

en

ràc

El man

en

ràcguteròplaten

en

ut.

en

és asitaentue a r coor en

uns

ràc

en

am tam

mp

l·luue lt sent

s motius ben simples, senyor president, el Parlamentari votarà en contra d’aquestesicions.

t

ies, senyor diputat. Pel Grup de Convergèn- la paraula el diputat senyor Jaume Camps.

s i Rovira

yor president. Senyores i senyors diputats,nyor Escartín que en Rousseau ja va des-ses de la democràcia. Recordo també que va tenir una discussió amable, dialèctica,

col·lega Hobbes. Rousseau sostenia queo i que en el decurs la societat el canviava

ar dolent, era «el bon salvatge». Hobbes, ennia el revés: que naixia dolent i la societatcia el feien tornar bo –simplifico, esquema-sta discussió dialèctica entre Hobbes ia va solucionar, d’alguna manera, Mon-L’esperit de les lleis; va fer clarament la poders, i des de llavors –amb unes modi-

enim un legislatiu, un executiu i un judici-e es controlen, s’equilibren, es balancegen.

uí s’ha plantejat un debat fals; un debat falseix a dir: hi ha un poder democràtic, unatiu que funciona a través dels partits polí-utèntica democràcia –l’autèntica democrà-ocràcia amb majúscules és la que neix de

legislativa popular. I jo no hi estic d’acord,rup no hi està d’acord. Vàrem dir durant

ures i vàrem dir l’any 95 que no existienràcies: una d’estar per casa, petitona, redu-l no tenim més remei que sucumbir, que ésia dels partits polítics i la democràcia paruna altra que era l’autèntica, senyor Ridao,ue eixia de l’assemblearisme popular. No, democràcies; al revés. Nosaltres entenemtiva legislativa popular és un recurs extra-curs extraordinari, per què? Per quan elss representats en una cambra sobiranamentpoble donen l’esquena al poble. I com liuena?, com li fan l’esquena? No recollintriment legislatiu, o bé bloquejant-se de for-ivista i consensuada per no tractar un tema.n grup polític, del Govern o de l’oposició,ió de llei o via projecte de llei, no és capaçes iniciatives del poble, hi ha la iniciativaopular; com a recurs extraordinari –ho re- paritat de condicions.

senyors diputats, vam estar tres legislatu-ncia conjunta per aprovar una llei per una-

és seriós –no és seriós–, al cap de dos anys,viar. I hi votarem «no» simplement per un seriositat. Perquè –amb tots els respectes–

que se’ns planteja ens sembla poc seriosa;no pas pel contingut, que també estem dis-una reflexió conjunta... No és seriós canviarp de dos anys de funcionament quan no hi

p experiència... Hi ha hagut una experièn-

cia d’unepoca creLlei, va htiva en cuno val ésquantes D’algunaaquell...,sentavenentra al croissanuna cocacroissansant...» Ndiscutir, canviar-hcal canvi

Per això,

(Remor d

El presid

Moltes g

Acabat...me la de

El Sr. Fu

Moltes ghi ha haCamps, pse m’ha que jo in

El presid

Mig min

El Sr. Fu

No, noma la serionaturalmGuitart qmomentponènciados, senyun argumhi ha alg

Moltes g

El presid

Senyor Cal·lusions

El Sr. Ca

No, per asident. Qsona mocaptenim

ÚM. 56 I 57.1

5587

rmes recollides al camp del Barça que, perilitat, la Mesa del Parlament, aplicant laer de refusar. I hi ha una iniciativa legisla- que ja veurem quina solució tindrà. El quensformar els vots del poble a través d’unesatures i fent entrar el clau per la cabota.

anera –i permetin-me la petita broma– ésha semblat que els dos ponents que ho pre-em recordava aquell acudit del senyor que, demana: «Doni’m un cafè amb llet i unNo tenim croissants. –Bé, doncs, doni’mla i un croissant. –Ho sento, no tenim

–Doncs, doni’m una cervesa i un crois-no tornem a discutir el que fa dos anys vam consensuar per unanimitat i és poc seriósra; esperem que la Llei es desenvolupi i, sia, ja la canviarem.

tarem «no».

eus.)

t

ies, senyor diputat.

senyor Roc em demana la paraula. Per quèa?

tes i Navarro

ies, senyor president. La hi demano perquè una al·lusió personal per part del senyor sobretot perquè per part del senyor Guitartntejat una qüestió, una possible proposta,taria donar-li resposta, si m’ho permet.

t

tes i Navarro

grair molt al senyor Camps aquesta cridat, especialment valorable venint de qui ve,. (Remor de veus.) I, alhora, dir al senyornosaltres estem disposats en aquest mateixetirar la nostra Proposició si es crea unanjunta. El fet que una llei faci tres anys –noCamps– o vint-i-set que s’ha aprovat no ést en si mateix; la realitat ha demostrat que aspectes que cal modificar.


t

ps, em demana la paraula, per què? Perbé?

s i Rovira

sions; només per un moment, senyor pre-jo tinc el senyor Roc Fuentes per una per-eriosa, i m’és absolutament indiferent el que ell tingui respecte a mi.

PLE DEL PARLAMENT


e donhemavet? D

gona ecac le

iguten

stave

delde pa

ssisll.

lersi Fial ieraris

xe

s p de

sl dblic deina

tesmuutiúm la iegier

inuer.

at de la pre-a una moltformació iar que l’ar-

parla que el Parlament,ó d’Econo-en el Diariintre el tri-

del pressu-ions.

uins diarismativa i haostos. Comnto al Con-quest estat

é la paraula

Artur Mas i

rs diputats.ecordava ela –fa, si noa publicar–que puc dirl, com vos-rlament, enmateixa in-ficial de la

t mai.

diputat hor d’Econo-vaig veurede la Inter-ir això, no?erà, doncs, és que pu-l Parlamentficial de lar un resummb la qual necessàriaen i que joesta infor-ent al Par-

utat.

r, és cert, lavisat diver- en el Diari4. Per tant,

5588El president

Moltes gràcies.

Acabat el debat, passarem a la votació. He dals senyors portaveus si podem fer votació cles dues propostes de proposició de llei o votació separada; que em diguin els portvolen fer la votació. (Pausa.) Conjuntamen

Doncs, iniciarem la votació conjunta del secer punts de l’ordre del dia, és a dir, la presderació de la Proposició de llei de modifiLlei 2/1995, de 6 d’abril, sobre la iniciativapopular.


Aquestes dues preses en consideració han sdes per 16 vots a favor, 88 en contra i 2 abs

Suspenem la sessió, que la reprendrem aquedos quarts de cinc, amb les preguntes al Go

La sessió se suspèn a tres quarts de dues cinc minuts i es reprèn a dos quarts de cinc Presideix el president del Parlament, acomtots els membres de la Mesa, la qual és al’oficial major i pel lletrat Sr. Santaló i Burru

Al banc del Govern seuen els conselPresidència, de Governació, d’Economia d’Ensenyament, de Sanitat i Seguretat Soctica Territorial i Obres Públiques, la conselltícia i els consellers d’Indústria, Comerç i TuBenestar Social.

El president

Es reprèn la sessió.

Preguntes

Iniciem el capítol de preguntes al Consell E

La primera i la segona pregunta, formuladetat Salvador Morera, com a conseqüènciamalaltia han sigut posposades.

Pregunta al Consell Executiuquins números del Diari Oficianeralitat de Catalunya s’ha puformació referida a l’article 79legislatiu 9/1994, de la Llei de fCatalunya

Per tant, iniciarem aquest capítol de pregunsell Executiu amb la pregunta número 3, forGrup Socialista: pregunta al Consell Execpondre oralment en el Ple, sobre en quins nDiari Oficial de la Generalitat s’ha publicatció referida a l’article 79 del Reial decret l1994, de la Llei de finances de Catalunya. Pla pregunta, i per un temps màxim de dos mté la paraula el diputat senyor Martí Carnic

PLE DEL PARLAMENT

emanarjunta de

de ferus com’acord.

i el ter-n consi-ió de lagislativa

t refusa-cions.

tarda, arn.

migdia ila tarda.nyat detida per

de lainances, de Polí- de Jus-me, i de

cutiu.

el dipu- la seva

obre ene la Ge-at la in-l Decretnces de

al Con-lada pelu, a res-eros delnforma-slatiu 9/ exposarts i mig,

El Sr. Carnicer i Vidal

Gràcies, senyor president. El mateix enuncigunta que ha fet la Presidència m’estalvibona part d’ella mateixa. En tot cas, per a inperquè consti en el Diari de Sessions, recordticle 79 de la Llei de finances de Catalunya conseller d’Economia i Finances trametrà ala títol informatiu i d’estudi per la Comissimia, Finances i Pressupost, i farà publicar Oficial de la Generalitat, trimestralment i dmestre següent, l’estat mensual d’execuciópost de la Generalitat i les seves modificac

Aquest diputat ha estat intentant veure en qoficials el Govern ha complert aquesta norpublicat els estats d’execució dels pressupque no els he sabut trobar, és pel que pregusell Executiu en quins diaris s’ha publicat ad’execució.

El president

Moltes gràcies. Per contestar la pregunta, tl’honorable senyor conseller de Finances.

El conseller d’Economia i Finances (Sr. Gavarró)

Gràcies, senyor president, senyores i senyoSenyor Carnicer, bé, la veritat és que vostè rprecepte d’aquesta Llei, per altra part antigho recordo malament, quinze anys que es v, i la veritat és que, de la mateixa manera amb rotunditat que la informació trimestratès saben, doncs, s’envia puntualment al Pacanvi, el tràmit de la publicació d’aquesta formació que s’envia al Parlament al Diari OGeneralitat, aquest tràmit no s’ha compler

Val a dir que és la primera vegada que algunrecorda, i jo mateix, doncs, com a consellemia i Finances relativament recent, quan aquesta pregunta em vaig informar davant venció General de la Generalitat i se’m va dL’argument que es dóna –que jo no sé si ssuficient per apel·lar a la seva comprensió–blicar aquesta informació tal com s’envia afaria absolutament immanejable el Diari OGeneralitat, i, per tant, s’hauria de publicamolt breu d’aquesta mateixa informació, acosa entenc que no contribuiria en res a latransparència que suposo que vostès reclamcrec que es compleix, en la mesura que aqumació es tramita –ho torno a dir– puntualmlament de Catalunya cada tres mesos.

El president

Per repreguntar, té la paraula el senyor dip


Gràcies, senyor president. Senyor conselleLlei és antiga, però en tot cas també l’hem reses vegades, i l’última revisió és publicadaOficial de la Generalitat el 27 de juliol del 9



SESSIONS N

tan antiga nque se n’ha

Jo li admetvostès estantan enviant–com vostè i el que no daquest temaseguramental ParlamenGeneralitatmer obligat estan compltre. No perqna manera, ment d’aqueno haguéssisa a vostès d

Per tant, segsentit..., vulresum per pviar la Llei?però, en tot però no seriaés mantenirque vostès hen el Diari bliquen. Algde poca trantat de donarpretació, peaquesta info

El presiden

Senyor dipu

El Sr. Carn

Gràcies, sen

El presiden

Moltes gràcl’honorable

El conselle

Torno a dirprecepte, evhe admès, i,

Vostè em difer qualsevoli ofereixo éels altres grconclusió qa tothom. Smació detalpublicar-ne litat, doncs,seria més paprofitar el l’any que ve

xor aativ

en

ràc

ntaipu

respreg

Pl3(

corta

escrmula p

de

sensi eun

en

. Eml qu

de

sena-9es dent,nt ie phannespo

atgel Dme

senra, xeuinrtans d’u

en

ràcbleez.

o és; si més no, per les darreres revisionsn fet.

o una part dels seus arguments. És a dir, complint una part del que diu l’article, es- la informació al Parlament; de vegadessap–, amb alguna discussió sobre el que diuiu aquesta informació, però deixem a banda: és cert que vostès l’estan enviant i és cert,, que no és publicable el que vostès envient, no és publicable en el Diari Oficial de la. Però, escolti, no és menys cert que el pri-a complir les lleis és el Govern, i vostès noint la Llei; vostè mateix ho acaba d’adme-uè altres diputats –o jo mateix, que, d’algu-doncs, alguna responsabilitat en el segui-st tipus de temes tinc– fins aquest momentm plantejat aquest tema, això no els excu-el compliment de la Llei.

urament, la repregunta hauria d’estar en ell dir, què pensen fer? Pensen plantejar unublicar-lo en el Diari Oficial? Pensen can- No ho sé..., alguna cosa o altra han de fer,cas, el que és... –anava a dir «insuportable», la paraula adient–, el que no seria correcte

aquesta situació, en què la Llei diu i manaan de publicar una determinada informacióOficial de la Generalitat i vostès no la pu-ú podria interpretar això com un símptomasparència, com un símptoma de no-volun- les dades, però no la vull fer, aquesta inter-rquè vostè mateix ha dit –i és cert– quermació sí que arriba al Parlament.

t


icer i Vidal

yor president.

t

ies. Per contestar la repregunta, té la paraula senyor conseller.

r d’Economia i Finances

que la literalitat del que estableix aquestidentment, no es compleix. Jo mateix li ho per tant, doncs és així, no?

u: «Què pensen fer?» Doncs, miri, podeml de les coses que vostè ha dit, no? Jo el ques que en parlem, si vostè vol, i fins i tot ambups de la mateixa cambra, i arribem a unaue sigui, diguem-ne, operativa i eficaç peri vostès creuen que, malgrat aquesta infor-lada que s’envia al Parlament, seria bo deun resum en el Diari Oficial de la Genera- així ho farem, no? I, si vostès entenen querudent, potser, modificar la Llei, podemtràmit de la mateixa Llei pressupostària de per intentar introduir-hi una modificació.

Li ofereinostra pemés oper

El presid

Moltes g

La preguentre el dhavia de ro 5. La p

Per tant, 7: preguntegració ment. Foexposar

El Sr. Ca

Gràcies, Perdoni, dues preg

El presid

D’acordtemps de

El Sr. Ca

Gràcies, BadalonprogramActualmplaçameactuals detcètera, gui alumresulta imels avantbla que epres cap

Per tant, La primeConsell Esegona, qal que poperquè eexemple

El presid

Moltes gl’honoraHernánd

ÚM. 56 I 57.1

5589

en aquest sentit la col·laboració per partrribar a la conclusió que vostè consideria.

t

ies, senyor conseller.

número 4 ha sigut posposada per acordtat que feia la pregunta i el conseller queondre, com així mateix la pregunta núme-unta número 6 també ha sigut posposada.

reguntes acumulades relatives a la po-ítica d’integració escolar i social (tram.10-00399/05) i a l’Institut Badalona-9tram. 310-00400/05)

respon ara substanciar la pregunta númeroal Consell Executiu sobre la política d’in-olar i social del Departament d’Ensenya-lada pel Grup Socialista, té la paraula, per

regunta, el diputat senyor Magí Cadevall.

vall i Soler

yor president. Senyor conseller, l’Institut...m permet, senyor president, acumularia lestes que tinc...

t

permet un moment, que li marcaré elal disposa, que és de cinc minuts? (Pausa.)

vall i Soler

yor president. Senyor conseller, l’Institut ha desenvolupat des de la seva fundació’integració d’alumnes de diverses ètnies. diverses causes, com la demografia, l’em- característiques de l’edifici, les normesreinscripció, la relació pública/privada, provocat que el centre gairebé només tin- en els cursos inferiors d’una sola ètnia, issible practicar el model d’integració ambs pedagògics i socials que implicava. Sem-epartament d’Ensenyament fins ara no hasura per redreçar la situació.

yor conseller, li formulem dues preguntes.quins són els propòsits de capteniment delcutiu respecte a l’Institut Badalona-9. I laa és la política d’integració escolar i soci- a terme el Departament d’Ensenyament,sembla que el cas del Badalona-9 és unna situació més general, per desgràcia.

t

ies. Per contestar la pregunta, té la paraula conseller d’Ensenyament, senyor Xavier

PLE DEL PARLAMENT


ern

, entrat –

qus– ’inut serretrtofuns dlec

unc dectaa q’unm iusers

– qtric quraf

zons a

es, no

d’Eorç pr feitus d

glo co qu

a lestó, nts din, ue

adcatues

la c el ar d raórov pr

a el diputat

r, jo li pre- l’InstitutDe la sevahan fet resllir a aques-.

dir que era que porta-enyor con- la situació

retze alum-òria, el pri- gitana; querístiques des així, que a l’institutesència; les preinscrits, i que està

.

onseller, ha–com deia mostra delitut Eugenició; ha tin-

e dir: «Bé,.» Jo dubtosituació de les normesi les fa, lesartament. Ir una polí-

gades, unes legalment,

del seu De-ipció on esumnes ambeix s’ha in-s d’aquestrtant on el

epartamentara que fos

nts, que no a aquestespartament,amb la Lleiquesta Llei necessitatser, fins i tottor general

tut.

gui fent resés un tema

5590El conseller d’Ensenyament (Sr. Xavier HMoreno)

Gràcies, senyor president. Senyor diputatlloc, discrepo de l’encapçalament de la vosta. Vull dir, l’Institut Badalona-9 mai ha estaen la voluntat del Departament que el crea,de personal i que defineix les seves funciontut pensat per desenvolupar programes dd’alumnes de diverses ètnies. És un institradicat en una població de Catalunya i que de la perspectiva de donar compliment al dcació dels alumnes i les alumnes que li pefunció de la seva situació geogràfica i en alumnes que li arriben, en base a les normeculació, i en base també a la llibertat d’epares dintre d’aquestes normes.

És evident –i això sí que és cert– que, en fseva localització, doncs, hi va una poblaciórístiques determinades, no definibles exarelació amb el concepte d’ètnies, que semblconcepte molt poc operatiu i perillós des dvista educatiu, i és cert que és un institut, coCatalunya, on hi ha especials reptes educatció de les característiques concretes de la divalumnes que els arriben.

És cert també –com ha dit el senyor diputatinstitut que ha tingut una baixada de la maque hi ha hagut determinat tipus d’alumnesfitant-se de la baixada general de la demogtant, de l’existència en la població i en la oferta important de places, han preferit altreves. Això s’ha fet des de la voluntat dels parbé un mecanisme d’integració. La integracióteix, des de la perspectiva del Departament ment, a tenir els alumnes segrestats a la fcol·legi determinat. Sí que és cert que ens hai ens preocupa, el perquè d’aquest tipus dei, per tant, estem en una anàlisi d’aquesta sde cap manera pot ser contemplada nomépunt de vista de la perspectiva de la política també de les circumstàncies concretes queen la zona i de les circumstàncies concretesnen en aquest institut.

En tot cas, tractant de respondre breumentpregunta, la política del Departament en aquuna política de promoció activa d’integraciintegració forçada a base de limitar els drede les persones, siguin de l’ètnia que sigudel col·lectiu que siguin, i, d’altra banda, qtiques d’integració en el centre concret de Bhan de partir de l’existència d’una oferta educreta en aquest barri de Badalona i en aqconcret que hi ha.

Entre altres coses, vull posar de manifest aració del senyor diputat i de la cambra querectiu d’aquest institut i que el consell escolinstitut no han volgut..., han decidit, per lagui, no acollir-se als beneficis que hauria pdeclarat com un centre d’atenció educativa

PLE DEL PARLAMENT

ández i

primer pregun-almenyse el dotaun insti-tegracióque estàveix des a l’edu-quen enció delse matri-ció dels

ió de la caracte-ment enue es un punt dealtres de en fun-itat dels

ue és unulació, ie, apro-ia i, pera d’unalternati-i és tam- consis-nsenya-a en un

eocupat,nòmens,ació quees d’unbal, sinóncorrene es do-

a vostra sentit éso d’una’eleccióo siguinles polí-alona-9iva con-t centre

onside-grup di-’aquest que si-ocat sereferent.

El president

Senyor diputat. Per repreguntar, té la paraulsenyor Magí Cadevall.

El Sr. Cadevall i Soler

Gràcies, senyor president. Senyor conselleguntava dues coses: què pensen fer aBadalona-9 i què pensen fer en general? explicació dedueixo que pràcticament no positiu. Diu que l’institut no s’ha volgut acota oferta, i no sembla que hagin fet res més

El senyor conseller, a més a més, semblavala voluntat dels pares, l’elecció, etcètera, elva a aquesta situació. Quina és la situació, sseller? Vostè sap perfectament, suposo, queés que aquest any només s’han preinscrit tnes per al primer curs de secundària obligatmer de l’institut; que totes tretze són d’ètniadintre de l’ètnia gitana s’afegeixen caractemarginació en aquest grup concret; tant éaquestes tretze famílies no s’han personat–només cinc, de moment, han fet acte de praltres famílies o els altres alumnes han estata través del director de l’escola de primària–anant, per tant, a una segregació molt gran

La situació no només, en no fer res, senyor cempitjorat en aquest institut, sinó que abans– això és la punta de l’iceberg, és laque està passant. A la mateixa ciutat, l’instd’Ors va oferir cent vint places de preinscripgut només quaranta preinscripcions.

Sembla també que l’excusa que dóna és daixò és el resultat de la voluntat dels paresque la voluntat dels pares sigui aquesta marginació. Però, en segon lloc, diu: «i dede preinscripció». Però, senyor conseller, qunormes de preinscripció? Les fa el seu Depno podrà dir el senyor conseller que intentatica més gran d’inserció, que suposa, de vealtres normes de matriculació, no és possibleperquè tres directors successius, generals, partament havien donat normes de preinscrposava un límit del 15% per a determinats alnecessitats educatives especials, i avui matformat de l’Informe del Síndic de Greugeany. Doncs bé, hi havia una part molt imposenyor síndic de Greuges recomanava al Dd’Ensenyament una desconcentració, enclimitada.

Per tant, vostè està usant uns falsos argumesón veritat: la llibertat dels pares per anarsituacions de marginació i les normes del Desenyor conseller, que les fa vostè, i, d’acord del 95, vostè les podria canviar, perquè apermet posar un límit en els alumnes ambeducatives especials. Per tant, senyor consells’ha donat el cas aquest any que algun direcs’ha negat a rebre el director d’aquest insti

No em consta que en aquest moment s’estiper solucionar el tema; el tema no és nom



SESSIONS N

escolar, és uneralitat, deper evitar aqque jo vaig tava molt mriors havienobjectius amtant la particsant tres coscom a normen aquestes

El presiden

Senyor dipu

El Sr. Cade

...d’Ensenya

Gràcies, sen

El presiden


El conselle

Gràcies, senCadevall, leaquest institque ha fracageneral del pares. Per tatic culpant ntut, des d’unció integrad

En segon llzats, i estanzats en centrpúblics, i honi aquest conyament a asenyor dipuestan escolaformitat amels d’aquestant, també

A nosaltres institut vagiun model quculqui el dreen base al cçada a un coho sap, i nosi així, o aqutat del ciutació espanyo

I en relació tot el que vuque en allò

en

ons

lle

ser

en

ràc

Pdl

nt xe

a llamtat

anc

es, apr siletom

let via

com Arl, iés?

sen

en

ràcle

lle)

senipuform paer la

a lasa, al dst

ncieció

ió, ee ti du

és , i

ràc

n tema on tots els departaments de la Ge-l Govern de Catalunya, haurien de treballaruesta marginació. I finalment, en la visita

fer al centre, vaig veure que el claustre es-otivat per treballar; per exemple, dies ante- fet unes jornades en què proposaven tresb molta participació dels alumnes i inten-ipació de la ciutat i de les famílies, propo-es: la integració, la convivència i aprendre,es de l’institut. No va aparèixer, em sembla, jornades cap representant...

t


vall i Soler

ment, que estigués interessat en el tema.

yor president.

t


r d’Ensenyament

yor president. Molt breument. Miri, senyors coses són com són i la primera és queut, si és que té un problema d’integració, ésssat l’institut. Ni el conseller ni el directorDepartament han anat allà a expulsar elsnt, primer, siguem conseqüents: jo no es-ingú, però és evident que l’èxit de l’insti- punt de vista d’una actitud i d’una actua-ora, no ha funcionat.

oc, els pares i els alumnes estan escolarit- escolaritzats a Badalona, i estan escolarit-es públics o en centres sostinguts amb fons estan des de la seva voluntat. No hi ha anatnseller ni ningú del Departament d’Ense-gafar-los de les orelles –si em permet el

tat– i portant-los a la força a altres centres;ritzats de conformitat amb la Llei i de con-b el seu ús, i molts d’aquests alumnes erentes ètnies que deia el senyor diputat. Pertenen la seva capacitat d’elecció i trien.

ens interessa que el Badalona-9 i qualsevoln bé, però un model d’integració no és maie es basa en el fet que el poder polític con-t d’elecció d’un grup de ciutadans definits

oncepte d’ètnia i els assigni de manera for-ncret institut. Això no és, i el senyor diputat és no només perquè aquest conseller pen-est Govern, sinó perquè està clara la igual-

dà davant la llei que estableix la Constitu-la.

amb les normes de matriculació, parlem-nelgui, senyor diputat, però li he de recordar

que és fonamental són bàsiques...

El presid

Senyor c

El conse

...i varen

El presid

Moltes g

La següeConsell EProgrés,Grup Parla el dipu

El Sr. Fr

Sí, gràcitarda. Fapreguntal’Hospitaaquell ml’Hospitament l’haesforçosnegativa.altre casasal Progr

Gràcies,

El presid

Moltes gl’honorabComas.

El conseBaldellou

Gràcies, senyor dmateixa altre grupgada va sdir-li quees fa perla Torrasprocedir rant aqueles llicècol·laborai en functàries qules obres

Aquesta moments

Moltes g

ÚM. 56 I 57.1

5591t

eller, ha exhaurit el seu temps.

r d’Ensenyament

aprovades per un govern socialista.

t


regunta al Consell Executiu sobre l’inicie les obres del Casal Progrés, a

’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

pregunta, que és la número 9: pregunta alcutiu sobre l’inici de les obres del Casal del’Hospitalet de Llobregat, formulada pelentari Popular. Té la paraula per exposar-

senyor Josep Maria Francàs.

às i Porti

senyor president. Senyor conseller, bonaoximadament un mes que jo li vaig fer unamilar, amb un altre centre d’atenció de, que era la residència Laia González, i en

ent jo li deia que la gent gran detenia la sensació que la Conselleria última- abandonat, o almenys no esmerçava tants fa uns anys, cosa que jo entenia com a

a li torno a passar la pregunta, però amb un és: per a quan l’inici de les obres del Ca-

yor conseller.

t

ies. Per contestar la pregunta, té la paraulaconseller de Benestar Social, senyor Antoni

r de Benestar Social (Sr. Antoni Comas i

yor president. Senyores i senyors diputats,tat, li he de contestar, senyor diputat, de la

a que he contestat fa molt pocs dies a unrlamentari d’aquesta cambra –aquesta ve-per escrit, així ho va demanar–, i per tant,previsió en relació amb la construcció que gent gran del carrer Progrés, del barri de

de l’Hospitalet de Llobregat, la previsió ésesenvolupament del projecte executiu du-

exercici de 1998 i una vegada obtingudess corresponents i signat el conveni de, cosa que ja hem parlat amb l’Ajuntament,videntment, de les possibilitats pressupos-

nguem l’any que ve, iniciar l’execució derant l’exercici 1999.

la previsió que nosaltres tenim en aquestsaquesta és la prioritat que ens hem marcat.


PLE DEL PARLAMENT


un

ler,es, r, e a masem clab assineria

initGejec

romque diria

é la

ter u paquita

e ve feosot efarenç

cas sót g

de’e hi

sobre elsresentaciól Moviment del 8 al 10

u, sobre elstucional en l’Haia elsa pel Grupnta el dipu-.)

El maig deifestacionssta creacióació va serercat comú

pea i actual

sortia de la veia venir la veu dees va fer-se en aquellue hi haviaalvador der, deia, dellement unsre dia es vai havia tes-ventós i el

que va ha-sentació...,

del Conselln organis-

lant la seva

ó d’algunstat que fani havia unaautònomes,at, pròpia-a un movi-no hi havia

5592El president

Moltes gràcies, senyor conseller. Per repregparaula el diputat senyor Francàs.

El Sr. Francàs i Porti

Sí, gràcies, senyor president. Senyor conselaltres el que voldríem és urgir-li que ho fmesures pressupostàries, al més aviat milloentenem, com li vam dir l’altra vegada, qugran a l’Hospitalet..., la manca de places ésvam entrar en una batalla de xifres que em no és bo entrar-hi, però el que sí que tenimla demanda és superior a l’oferta i que amla Generalitat com l’Ajuntament, amb la cerenys, hi té responsabilitat, però de totes maque ens va sobtar és que l’Ajuntament, el dner del 98, ja ha de fer el seu moviment defa cessió de terrenys i, per tant, deixava a la ja la porta oberta per poder procedir al pro

Llavors, pel que jo entenc, vostè es compalmenys no es compromet a tenir acabat al’any 99. És exactament el que entenc? És aem parlant del 2000 o el 2001? Aquesta serepregunta.

Gràcies, senyor conseller.

El president

Moltes gràcies. Per contestar la repregunta, tl’honorable senyor conseller.

El conseller de Benestar Social

Bé, com vostè sap, una vegada es cedeix eles poden començar les obres, hi ha d’havediment que és fer el projecte i, amb tot això,l’Ajuntament. Dintre de totes les opcions necessitats que hi ha concretament a l’Hospel mateix Ajuntament i amb el senyor alcalduna revisió no fa gaire, de tot el que s’ha dprés posar-ho en el conveni, cosa que supsignarà en els propers dies, i una vegada fete, demanar llicència d’obres. Tot això es aquest any, i aleshores l’any que ve es com

La previsió de durada de les obres per a unmai superior a un any. Per a una residènciamesos, la previsió, però per a un casal de genés una obra més senzilla, jo espero que enaixò estigui fet. Per tant, les obres haurien dbades al final del 99, segons la previsió que

Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies, senyor conseller.

PLE DEL PARLAMENT

é la paraulaonseller de

tar, té la

bé, nos-amb lesi perquè la gentnifesta;bla quer és queixò, tantó de ter-es l’únic8 de ge-iu quantneralitatte.

et..., ost casal

r, estarí- la meva

paraula

rreny non proce-rlar ambe hi ha ilet, ambàrem ferr, i desque es

l projec-à durantarà.

al no ésn divuitran, queu mesosstar aca- ha.

Pregunta al Consell Executiumotius de l’absència de repinstitucional en el Congrés deEuropeu tingut a l’Haia els diesde maig de 1998

La pregunta número 10 al Consell Executimotius de l’absència de representació instiel Congrés del Moviment Europeu tingut adies del 8 al 10 de maig del 98, formuladPopular. Té la paraula per formular la pregutat senyor Eduard Escartín. (Remor de veus

El Sr. Escartín i Sánchez

Gràcies, senyor president; moltes gràcies. 1948 va tenir lloc una de les primeres maneuropeistes, de les quals s’ha desprès aquedels organismes dels quals l’última realitzl’entrada a la moneda única, la creació del mi la creació, després, de la Comunitat EuroUnió Europea.

Aquell fet, sobre les runes de l’Europa queguerra, amb una divisió política que ja esentre l’Europa de l’Est i la d’Occident,Churchill, d’altres grans il·lustres europeistsentir allà. Amb tot això, l’única veu quemoment, degut a les condicions polítiques qa Espanya, pertanyia al nostre país era SMadariaga. D’aquella qüestió que va sortiMoviment Europeu, es va crear indubtabmoviments a Catalunya i a Espanya, i l’altcelebrar el cinquantè aniversari, del qual htimoni d’aquella època amb el senyor Resenyor Cañellas.

Jo voldria dir que davant de la manifestacióver-hi allà, com és que no hi havia una reprequan dic «institucional» no vol dir potser Executiu, però sí d’algun organisme, algume...? (Pausa.)

El president

Paro el rellotge perquè pugui seguir formupregunta.

El Sr. Escartín i Sánchez

Doncs, que no hi hagués una representacidels múltiples organismes de la Generalieuropeisme, i tenint en compte que allà hveritable representació de pobles, regions nacionalitats històriques que no tenen estment, a part de representació dels estats, erment de base. Jo per això demano per què aquesta representació.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Per contestar la pregunta, tl’honorable conseller senyor Xavier Trias, cla Presidència.



SESSIONS N

El consellede Llobatera

Honorable pnyor diputatcom vostè smental, quetats a travésDe la mateixnització se’ni de les admque organitzcia o se’ls cni se’ns va do sigui que

El presiden

Per repregun

El Sr. Esca

Gràcies, senment aquestviments de cials, però aropeu, els ppresident JaMarcelino Ofer en uns ppresentació via el seu pParlament dentorn cultuta de Castelara li dic uEuropa allà Europeu de

El presiden

Senyor Esca

El Sr. Esca

...o el Centr

El presiden


El conselle

Estic d’acorhaver anat gÉs a dir, a mels llocs on sgovernamencies.

De Catalunyque va ser laallà a l’Haiasions..., no hhi ha molts sentant la s

elsen

nvitacis re

en

ràc

untun

gun

Ppcl

iarxepe

ritava -la

era

es, es

de m

en

ió

era

s gacióAquta i Àfrqult iquepoentvés’el aqe lei a ls pest

sen

en

ràcble

r de la Presidència (Sr. Xavier Trias i Vidal)

resident, senyores i senyors diputats, se-, el Moviment Europeu és una organització,ap, internacional, de caràcter no governa- a Catalunya desenvolupa les seves activi- del Consell Català del Moviment Europeu.a dinàmica i funcionament d’aquesta orga- desprèn que els representants dels governsinistracions van ser presents en els actesa en tant que se’ls demana la seva presèn-onvida a participar. En aquest cas concret,emanar la presència ni se’ns va convidar;

no hi vam assistir.

t

tar, té la paraula el diputat senyor Escartín.

rtín i Sánchez

yor conseller. Bé, la representació, justa-a és la seva personalitat, és que siguin mo-base, o sigui moviments que no siguin ofi-llà hi havia el president del Parlament Eu-residents de les comissions europees, elcques Delors, excomissari, el comissarireja, i en una mostra europeista que es va

avellons molt amplis, allà hi havia una re-de la Generalitat Valenciana, també hi ha-resident, també hi havia el president dele Mallorca... –dic aquí països del nostreral–, també hi havia, per exemple, la Jun-la - Lleó. Però, per exemple, penso que –in nom concret– el Patronat Català Prohauria tingut la seva..., junt amb el Col·legi Bruges...

t

rtín, ha exhaurit el seu temps.

rtín i Sánchez

e Robert Schuman, per exemple.

t


r de la Presidència

d que podíem haver-hi assistit i hi podriaent si se’ns hagués convidat, ja li ho he dit.i em sembla que nosaltres hem d’anar ene’ns convida, i quan és una organització notal el que hem d’intentar és no fer ingerèn-

a, hi van anar més de cent persones; crec representació més nombrosa que hi havia, i jo crec que també és positiu que en oca-i hem d’estar sempre els governs; és a dir,

casos que és positiu que ens estigui repre-ocietat civil i no és necessari que sempre

estiguemsinceramse’ns corepresenque ja en

El presid

Moltes g

Les pregsades, alglat la pre

SubstancConsell Eper a coola solidad’Iniciatiformular

El Sr. Ri

Sí, gràciposposadsituació

El presid

La situacMorera.

El Sr. Ri

Sí, molteinterpel·lpament. lar aquesdel temacoses, petòrica morecordo centre imsencialmque, a trasioners, shores enmes sobrperquè sdaritat deun d’aqucà.

Gràcies,

El presid

Moltes gl’honoraTrias.

ÚM. 56 I 57.1 Segon fascicle

5593

governs a tots els llocs intentant incidir. Jo,t..., si se’ns convida hi anem, però si noda a mi em sembla que el lògic és que laó pròpia de la societat civil, jo consideropresenta suficientment.

t


es número 11, 12, 13 i 14 han sigut pospo-es per malaltia del diputat que havia formu-ta i altres a petició del Govern.

regunta al Consell Executiu sobre quinercentatge dels recursos per a coopera-ió i desenvolupament ha estat atorgat aa solidaritat amb països africans

em ara la pregunta número 15, pregunta alcutiu sobre quin percentatge dels recursosració i desenvolupament ha estat atorgat at amb països africans, formulada pel Grupper Catalunya - Els Verds. Té la paraula perel diputat senyor Ignasi Riera.

i Gassiot

senyor president. Com que algunes de leshan estat meves, aclareixo que no estic en

alaltia, si més no en aquests moments.

t

de malaltia és del diputat senyor Salvador

i Gassiot

ràcies. Fa pocs dies vam substanciar una sobre el tema de cooperació i desenvolu-esta pregunta, formulada abans de formu-

nterpel·lació, parlava en concret d’un tema,rica. Diran: per què? Mirin, entre altresè a Catalunya hi ha hagut una tradició his-mportant de solidaritat amb l’Àfrica. Jo els l’actual Cidob, per exemple, que és un

rtantíssim, neix d’agermanament i neix es- del Txad i de Xile en una mena de moment d’organitzacions cristianes i d’antics mis-abora aquest tipus de solidaritat, i que ales-uests moments hi ha preocupacions enor-s mesures que s’estan prenent específiques,algun lloc sembla que es necessita la soli-aïsos d’aquest entorn més ric, i el nostre és

s països, és justament en el continent afri-

yor president.

t

ies. Per contestar la pregunta, té la paraulaconseller de la Presidència, senyor Xavier

PLE DEL PARLAMENT


rs ddes subivuursamhi

, peoca

un

e 19 Paa p i uteguti so

amt peò amp

, Àhi hlonre

unyhi h, a

s porptaanto tstaxenjar

dàr

é la

nyèncos hal, dets a h

favor de la amb vostèr més gran intentaremnt d’objec- i una de lesés la zonau, que és la

es al règim d’alguns10-00402/

nitenciarisim qualifi-

arlamentari paraula per Riera.

a per subs-, crec, molt

ubstancia-ssa a ser de

r president,profito perr que Santistes, ja quetinció.

identment,gran resso-a concessióels mitjans

os tipus deo, és que hit com a pri-a si és queesos que noe tenen uns a dir, quein alleuge-quest trac-van a pararnsació que

la ciutada-actes de fa-uns presos.

5594El conseller de la Presidència

Molt honorable president, senyores i senyol’any 1997 la Generalitat de Catalunya va països africans 138 milions de pessetes pernar vint projectes a realitzar per part de dcatalanes, el que representa el 31% dels reca la convocatòria de subvencions del DepartPresidència de l’any 97. És veritat que s’posar altres quantitats d’altres departamentstament és el 31% dels recursos de les conv

El president

Moltes gràcies, senyor conseller. Per repregparaula el diputat senyor Ignasi Riera.

El Sr. Riera i Gassiot

Gràcies, senyor president. Quan el febrer dtenir ocasió de participar en un debat delEuropeu sobre polítiques d’eradicació de lEuropa, recordo que un diputat radical italiàtada conservadora francesa, però de la caSimone Veil, van dir: «Fa tres dies que discla pobresa al món i el nom de l’Àfrica ni tanaparegut». «Una mica», deien, «ens sentimbilitats de fer projectes de desenvolupameni per a Amèrica Llatina, per exemple, permoment que l’Àfrica ja ni tan sols no la co

En el cas concret d’Europa i de Catalunyamolt més a prop del que puguem dir o ser; unes relacions anteriors, en algun cas, de coen algun cas, d’extracció de matèries primelacions continuen sent enormes. A Catalmoltes memòries d’Àfrica. I darrerament persones catalanes que han mort a l’Àfricadels Grans Llacs i també al Magreb. I éaquestes raons per les que un creu que, d’acresolució que en aquella conferència va adolament Europeu, que després l’ha anat reblferents resolucions, el número de les quals nperquè no esperava tampoc que arribés aqueta a ser formulada avui encara, ens insisteipaïsos de la Unió Europea han de replantement i un per un les seves relacions solil’Àfrica.


El president

Moltes gràcies. Per contestar la repregunta, tl’honorable senyor conseller.

El conseller de la Presidència

Estic d’acord amb la seva intervenció. L’agastar 72 milions de pessetes; des de Presids’ha passat a 138. Hi ha un conjunt de païsdestinataris de la cooperació catalana queAngola, Moçambic, Togo, Guinea EquatoriCosta d’Ivori... És veritat que hi ha unes ajuals, sobretot en els campaments de refugiasituats a Algèria, i també és veritat que hi h

PLE DEL PARLAMENT

iputats,tinar alsvencio-it ONGos totalsent de lapodrienrò exac-tòries.

tar, té la

92 vaigrlamentobresa ana dipu-oria de

m sobrels no hab possi-r a Àsiarriba untem.

frica ésa hagutització,

s, les re-a hi haa hagut la zonaer totesd amb lar el Par- amb di-inc aquí pregun- que els global-ies amb

paraula

92 vamia, el 97africansan sigutMarroc,s puntu-sahrauísagut un

suport a la campanya d’ajut humanitari a zona dels Grans Llacs, però estic d’acordque probablement el nostre esforç ha de seen aquesta direcció i, evidentment, nosaltresprimar, com ja vaig dir l’altre dia, un conjutius per a la cooperació amb aquests països,coses que es vol primar, precisament, d’Àfrica, perquè ens sembla, com vostè dimés propera a nosaltres.

El president


Preguntes acumulades relativqualificat com a «privilegiat»presos (tram. 310-00401/05 i 305)

Pregunta número 16, sobre si als centres pecatalans hi ha presos que gaudeixen d’un règcat com a privilegiat, formulada pel Grup Pd’Iniciativa per Catalunya - Els Verds. Té laformular la pregunta el diputat senyor Ignasi


Senyor president, si li sembla bé, aprofitaritanciar la pregunta 26, perquè és de temàticasimilar.

El president

Si la senyora consellera hi està d’acord... Srem, per tant... Modifico el seu temps que pacinc minuts.


Sí, l’acord amb la senyora consellera, senyohavia estat sol·licitat abans. De passada, afelicitar la senyora consellera i demanaRamon de Penyafort il·lumini els nostres jurvostè ha estat guardonada amb aquesta dis

A veure, la pregunta es formula a partir, evd’un seguit d’informacions que tenen una nància a la premsa, en què es diu, arran de ldel tercer grau a persones ben conegudes pde comunicació... Comença a haver-hi dcomentaris; un tipus de comentari dient: «Nha uns presos que tenen un règim qualificavilegiat dins de la presó». I un es preguntaixò és veritat; altres diuen: «És que hi ha prés que tinguin un règim privilegiat, sinó qutracte de favor», que no és la mateixa cosa; éa l’hora de gaudir de les mesures que pugurir la seva situació a la presó gaudeixen d’ate. Per tant, les dues preguntes, diguéssim, al mateix fet, és a dir, a esbandir aquesta sehi pugui haver entre una part important denia de Catalunya sobre aquests possibles trvor o de privilegi de què puguin gaudir alg




SESSIONS N

El presiden

Moltes gràcta, té la paranyora Núria

La consellCatalà)

Moltes gràcsenyores dipdesprés conpresons catalegiat. Sí qude comunicaquan aquesti cognoms ctenen nomsde comunicpassa a les iguals, tots d’un tercer gmisos o quade seguretaqualsevol tipcreu que algd’acord ambl’Estat, els mtenir un règresta d’inter

Respecte al més una xifnicació en atercer grau l’any 96 sevuit-cents, tresoltes quatant, un 20%tercer grau.a més, estadque no hi hahi pot havernat a conèixaixí.

El presiden

Moltes gràcla paraula e

El Sr. Riera

Senyor consdit: «jo crecningú del noque s’explicsolament haen aquest caestar d’acorels mitjans dsim, molt inuna de les buna altra elmolt greu esque seria l’o

ue spon. ha qu juns ni anant a coa vria o hú p

ue,ació pr

ra dcones d visn et detat er eu

o «ptcè

ue n notes

ue,lusa?,ine

au?, jusió , sastituunt aerié le per i hat st en quemoambust

ems’hió dxò la om

t

ies, senyor diputat. Per contestar la pregun-ula la consellera de Justícia, honorable se- de Gispert.

era de Justícia (Sra. Núria de Gispert i

ies, molt honorable president. Senyors iutats, en primer lloc, agrair la felicitació, itestar-li que, rotundament, no hi ha a leslanes cap tracte de favor ni cap pres privi-e vull dir-li que probablement els mitjansció només adopten determinades posicionss presos de què vostè em parla tenen nomsoneguts. La majoria dels presos catalans no i cognoms coneguts i, per tant, als mitjansació passen totalment inadvertits. Això nopresons catalanes; per a nosaltres tots sóntenen els mateixos drets, i quan gaudeixenrau o gaudeixen d’un segon grau amb per-

n tenen un tracte diferent és o bé per raonst en aquest darrer cas i, per tant, pot serus d’intern el que se sent amenaçat, el queun intern el pot perseguir o li pot fer mal o, la Llei de forces i cossos de seguretat deembres de les forces armades tenen dret a

im ordinari però diferenciat, separat de lans.

gaudiment del tercer grau, jo li puc dir no-ra perquè s’adoni que els mitjans de comu-ixò, doncs, no han sigut prou objectius: depenitenciari i atorgat d’una manera inicial’n van donar prop de vuit-cents, prop deenint en compte que durant tot l’any van sertre mil cinc-centes situacions de grau. Per en situació inicial va aconseguir aquest

Jo crec que aquesta és una mostra clara i,ísticament provable –que es pot provar– aquest tracte de favor que vostè creu que o que els mitjans de comunicació han do-er a la població i la ciutadania creu que és

t

ies, senyora consellera. Per repreguntar, tél senyor diputat.

i Gassiot

ellera, primer li voldria aclarir que jo no he», no ho he dit en cap moment, ni ho ha ditstre Grup; hem dit, en tot cas, que, si allòa de l’esposa del Cèsar és veritat, que no de ser sinó que s’ha de demostrar que és,s també és així. És a dir, jo tampoc no pucd que la culpa de tot el que passa la tinguine comunicació; si no, em sentiria, digués-segur en aquests moments pensant que enutxaques porto un carnet d’un partit i en

carnet de periodista i, per tant, em sabriatar fent un doble joc a favor i en contra delbjectivitat.

Però és qla seva repreocuperetat; hi vostè sapna presósobre raopreguntava, vam tar parlapresó, enque no erEs tractatalanes nquan alg

Però és qcomunicment quedins i fosenyora només dde lluny;un barri ehan hagula quantid’un tercquè el maixò...», mare» –eseguro qtament enta de con

Però és qsones recnormativses en qutercer grnou codiredempcexempleguir d’incessió d’justamencrec de vrit prou bparlat deaccionatperillositestat ficapersona,un espai ha jugat judicial jfet.»

Per tant, al també la sensaclictes i aicia», tincbase no n

ÚM. 56 I 57.1

5595

aleshores, senyora consellera, fins i tot ensta d’ara ha dit algunes coses que a mi em

Per exemple, s’ha parlat de raons de segu-raons d’inseguretat en aquestes presons;e fa ben pocs dies hem estat visitant algu-stament perquè havien aparegut notíciesd’inseguretat i, com que no volíem fer capfer cap manifestació sobre aquest tema enr a visitar el director de la presó i vam es-mb els representants sindicals d’aquestancret de la presó de Ponent, per garantireritat que hi haguessin raons d’inseguretat.d’explicar clarament que a les presons ca-i ha inseguretat i quines mesures es prenenot creure que hi hagi inseguretat.

a més, voldria dir, el fet que els mitjans de es facin ressò d’això..., hi ha un altre ele-ovoca una situació de greuge comparatiue les presons. En aquest cas, faci’m cas,sellera. No li parlo en aquests moments’aquí com a diputat que es mira les cosesc en una ciutat en la qual sóc regidor i enl qual hi ha moltes persones que justament patir règim penitenciari, i li asseguro que

de persones que, quan hi ha una concessiógrau a determinada persona, diuen: «I per fill, que va ser detingut per això i perer què la meva filla...» o «per què la meva

tera– «no gaudeix d’aquest règim?», li as-o és gens senzill contestar i contestar jus-m de la justícia, que és des del que es trac-

tar.

a més a més, en més d’una ocasió les per-es ens han dit: «Per què no es publica una per què no aclareixen a les persones reclu-s circumstàncies els serà concedit aquest» En aquests moments, i en aplicació deltament serà molt més difícil, diguéssim, la

de penes pel treball, però en canvi, perber que una persona pot arribar a aconse-cions penitenciàries i rehabilitació la con-

tercer grau pot ser un element d’estímul favor de la bona conducta. Doncs, bé, jotat, senyora consellera, que no s’han acla-s coses i que a vegades, fins i tot, quan s’haillositat social, hi ha hagut gent que ha re-a dit: «Perdonin, jo no em sento de mésocial, per haver fet un robatori o per haver un petit tràfic de drogues, que tal o qual ha estat un empresari que ha contaminat

lt important de Catalunya o tal persona que el seu càrrec d’alta confiança en el poder

ament per fer coses que no havia d’haver

penso que les raons de conflictivitat soci-an de poder objectivar, i crec que aleshores’algú que diu: «És que hi ha delictes i de-

no és la millor manera d’administrar justí-sensació, senyora consellera, que tenen unaés mediàtica, sinó real.

PLE DEL PARLAMENT


oltea l’

enyLlex ae spoarsuin sp

que

t. P totes

enrso m o bl sees ed als enificsi

ri iemn ió ten fa

queu hider fequ seg ca

at. iàrom

dre quial la

.

es a la via-ínia Barce-0421/05 i

pregunta aliabilitat delrdà, formu- exposar laque em dirà19.

t, si vostès.

ial, acumu-ant, senyor

é dues líni-ernacional,uem-ne, la

La línia den d’alta ve-t Parlamenta viabilitat.a per..., quepassant perue no acabia que passay al setem-untes sobrement li tor-quest estu- aquest es-assa. Li hee corre des

norable se-

Públiques

bé, aquestalia la penaue es fa perstè ha dit,t, si es vol

lgo, això és en el marcall entre lagionals de, en el qual. Nosaltresntactes perer poder ja

5596El president

Senyor diputat, ha exhaurit el seu temps. Mes. Per contestar la repregunta, té la paraulble senyora consellera.

La consellera de Justícia

Moltes gràcies, molt honorable president. Stat, contestant al primer que vostè ha dit, la ces i cossos de seguretat de l’Estat establei8.2 que els membres de les forces i cossos dde l’Estat, quan hagin de complir la pena imcentres penitenciaris ordinaris, ho faran sepresta de detinguts o presos. Això és una meguretat, no vol dir que les presons no siguvol dir que tenen, en aquest sentit, un tracte eraó del cos a què pertanyen, i nosaltres el complir això.

Una altra cosa és el que després vostè ha diel Reglament penitenciari és públic per aLlei penitenciària també, i l’únic que fem dministració penitenciària és complir estrictami el Reglament i, per tant, totes aquestes pediuen que el seu fill, el seu company, el seuseu germà se’ls ha tractat diferent, que mirintament, si és fàcil per a ells, o bé a través decat, si aquest tracte ha estat diferent o no. Ltenen els seus serveis d’informació, els seusque expliquen a les famílies o directamentles raons per les quals no se l’ha classificaten tercer grau o la revisió d’aquesta classs’ha fet quan ell creia que s’havia de fer. Penes fa d’acord amb el Reglament penitenciaamb el seu articulat que diu clarament que hsar en el tractament individual de cada intertant, s’ha de procedir a la seva classificacicompte totes les característiques que envolttant característiques personals, socials, comtant les de la seva integració a la societat, adepenen directament de la seva..., del sedelictiu, si ha estat primari o ha estat reincaixò s’estudia i tot això és el que serveix peposta a la Junta de Tractament i decidir si asona ha de classificar-se en primer grau, eno en tercer grau, i tot això ajuda perquè almesos, cada sis mesos això pugui ser revismantinc aquí que l’Administració penitenccorrectament sense pensar qui és l’intern, csinó simplement que és una persona que té gacions, que està complint una condemna iintentem és ajudar-lo a la seva reinserció socde cada un d’aquests aspectes que estableixnitenciària.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora consellera.

La pregunta número 17 ha sigut posposada

PLE DEL PARLAMENT

s gràci-honora-

or dipu-i de for- l’articleeguretatsada en

ats de lara de se-segures;ecial per fem és

ensi quehom, lade l’Ad-t la Lleines quearit o elé direc-u advo-

presonsucadors interns

segon oació no

que això d’acord de pen-

que, perenint enl’intern,miliars,lles queistorialnt... Totr la pro-ella per-on graup de sisJo crec iia ho fa es diu,

ts i obli-e el que a través Llei pe-

Preguntes acumulades relativbilitat del pas del Talgo per la llona - Puigcerdà (tram. 310-0310-00422/05)

Substanciarem ara la pregunta número 18: Consell Executiu sobre l’estudi relatiu a la vpas del Talgo per la línia Barcelona - Puigcelada pel Grup Socialista; té la paraula perpregunta el diputat senyor Pere Jordi Piella, també si vol acumular la pregunta número

El Sr. Piella i Vilaregut

Gràcies, senyor president. Sí, evidentmenm’ho permet, acumularia les dues pregunte

El president

D’acord amb el conseller de Política Territorlarem les dues preguntes? D’acord. Endavdiputat.


Senyor conseller, concretament, Catalunya tes de ferrocarrils que donen un servei intuna és la que passa per Portbou i l’altra, digque passa per Puigcerdà - Bourg-Madame.Portbou sembla que hi ha la idea que el trelocitat, que és del que es parla més en aquesen qüestions de línies ferroviàries, ja té unEn el cas de la línia concretament que passde Barcelona, doncs, va a Tolosa i a París, la Tor de Querol, és una línia que sembla qde passar, diguem-ne, l’aprovat; és una línidel juny al febrer, del febrer al juny i del junbre. Concretament, s’han fet diverses pregaquest tema, s’ha anat posposant i concretano a fer el mateix, és a dir, quan estarà fet adi, quins terminis hi han, en quin estat estàtudi, perquè algun dia puguem saber què pde recordar que aquest tema és un tema qude l’any 89.

El president

Per contestar la pregunta, té la paraula l’honyor conseller.

El conseller de Política Territorial i Obres

Gràcies, senyor president. Senyor diputat,estudi que es va efectuar, s’ha cregut que vde posar-lo en comú amb el mateix estudi qpart del tram francès de la línia. Com voaquesta és una línia internacional i, per tanestablir un únic servei amb el material de Talògic que s’ha de compatibilitzar. Per això,de l’euroregió s’ha creat un grup de trebGeneralitat de Catalunya i els consells reMidi-Pyrenées i de Languedoc-Roussillons’analitza específicament aquesta qüestiótenim previstos en les properes setmanes coveure com avança aquest grup de treball, pdonar la resposta definitiva.




SESSIONS N

El presiden

Moltes gràcparaula el d

El Sr. Piella

Gràcies, senperò veig quper fer-li uncretament l’plana, deia Ripoll el ma–això ja ha cretament, fdi; aquest ela tardor de s’ha aconsegque ens ha dtre no costa un cert deseciutadans en

Miri, jo tincde la Genertema que famès tantes d’aquesta líque s’hi pende seriós –jaós–, però sí d’una manedades concrcom a mínil’única cosaquest ferrola Tour, i qu

Només li demés al Ple ael proper setura.

Gràcies, sen

El presiden

Moltes gràcta, té la para

El conselle

Gràcies, seconsta l’intemés que peinternacionservei en tocaptenimentingut en cod’altra bandque enllacenrils francesola vall de Naquest capte

Dir-li tambéComissió Mcompanyia

inararent aqn me, qb eacis das, q a

a emsar

onvel r u

ràc

en

ràc

Pcal(

da l núiterls i ltar

la p.

rga

sen és ats,udieriticta tamstre l

itericapta

e la sorinill

m d

ràc

en

ràciara

t

ies, senyor conseller. Per repreguntar, té laiputat senyor Piella.

i Vilaregut

yor president. Gràcies, senyor conseller,e aquest tren va molt a poc a poc. Bé, miri,a mica de recordatori, li he de dir que con-any 1989, en uns titulars gairebé de primeraque el Talgo a Tolosa passaria per Vic iig del 1990. Més tard vaig demanar, doncspassat per tres o quatre conselleries–, con-a un any, a veure com estaria aquest estu-studi em van dir que estaria fet a la tardor,l’any passat. Després d’un any veig que nouit re. Miri, jo crec que aquí hi ha un tema

e preocupar una mica a tots plegats: prome-re, però prometre i no complir va originantncís i una certa, diguem-ne, malfiança delsvers els governants.

molta fe i vull tenir molta fe en el Governalitat, però jo sí que li demanaria que un tants anys que dóna voltes, que s’ha pro-vegades, i que, quan no se sap què dirnia, igual que la serp del llac Ness, es diusa fer passar el Talgo, que es fos al màxim parteixo de la base que s’intenta ser seri-

que demanaria que aquest tema es rematésra elegant, i que, com a mínim, si no hi hanetes, si no hi ha a l’estudi terminis fixats,m que no es faci servir contínuament quea que s’està fent amb aquest tren, ambcarril de Barcelona a Toulouse passant pere es tiri endavant.

mano això, procurem que no hagi de venirmb aquest tema, i que en un futur, si pot sertembre, tinguem aprovada aquesta assigna-

yor president; gràcies, senyor conseller.

t

ies, senyor diputat. Per contestar la pregun-ula l’honorable senyor conseller.

r de Política Territorial i Obres Públiques

nyor president. Senyor diputat, a vostè lirès del Govern en aquesta qüestió, no no-r aquesta línia hi passi aquest tren Talgoal, sinó perquè aquesta línia doni un bonts els trens. En aquest sentit, vostè sap elt del Govern i que la companyia Renfe hampte millorar els horaris, de coordinar-los,a, amb els diferents mitjans de transport tant autobusos com els mateixos ferrocar-s, com també els enllaços ferroviaris ambúria. Per tant, jo penso que això demostraniment que té el Govern.

que, en aquesta mateixa línia, en el si de laixta entre el Govern de la Generalitat i la

Renfe pel que fa als transports, s’està ana-

litzant quper milloli, finalmnosaltresque siguicer Renfment amuna opertrem uneenquestelana coml’empresment, po

Estigui cniment dd’endegaaquest.

Moltes g

El presid

Moltes g

Posposapreguntabre els crcions deVilanovaParlamenla parauBargalló

El Sr. Ba

Gràcies,preguntaanem errcés d’adjla Peixatcentes pela pregunera estricúnica moque el qutre els crtes adjudno hi compot fer dpersonesdiem el pció que msones co

Moltes g

El presid

Moltes gta, té la p

ÚM. 56 I 57.1

5597

serà la intervenció que l’any que ve es farà la via –això és del tot indispensable. I dir-, pel que fa al tren Talgo, que lògicamentuí fem un paper d’intentar presentar dadesolt convincents. Nosaltres hem de convèn-ue és qui ha de posar el Talgo, conjunta-ls ferrocarrils francesos, que aquesta seràó rendible. És obvi que si no li subminis-des prou fiables, si no li subministrem unesue és el que s’està fent, tant a la part cata-la part francesa, és obvi que difícilmentprendrà un negoci de risc com és, lògica-

un nou servei ferroviari.

ençut, en tot cas, senyor Piella, del capte-Govern, tot i la dificultat, com és lògic,n nou projecte de comunicacions com

ies.

t


regunta al Consell Executiu sobre elsriteris previstos per Adigsa per a lesdjudicacions dels habitatges al barri de

a Peixateria, de Vilanova i la GeltrúGarraf)

a pregunta número 20, substanciarem lamero 21, pregunta al Consell Executiu so-is previstos per Adigsa per a les adjudica-habitatges al barri de la Peixateria, dea Geltrú, al Garraf. Formulada pel Grupi d’Esquerra Republicana de Catalunya, téer exposar la pregunta el diputat senyor

lló i Valls

yor president. Senyor conseller, aquestauna miqueta a pilota passada, perquè, si no fa ben pocs dies que s’ha iniciat ja el pro-cació dels setze habitatges d’aquest barri dea, de Vilanova i la Geltrú, entre les dues-ions que vostès van rebre. Però, en tot cas,–que l’exemplificàvem en aquest cas–, no

ent la nostra voluntat de cenyir-la a unaa com seria aquest barri de Vilanova, sinói volíem preguntar era per quin motiu, en-is que el Departament publica per a aques-cions, no hi compta el parer del municipi, l’anàlisi que des del mateix ajuntament es realitat del barri, de les necessitats de lesl·licitants, i, per tant, d’allò que sempre encipi de subsidiarietat, és a dir, de la institu-or coneix la realitat social, tant de les per-e la zona.

ies.

t

es, senyor diputat. Per contestar la pregun-ula el conseller senyor Antoni Comas.

PLE DEL PARLAMENT


rs d noò qla D, eció. Eom

tzete emtesormserunmbi la elconun es v notav

un

r, rt, ts qt tarr enixontaia i pelitauri

i voestatac, p

petarintre

i qtit, seer lblicnin

r contestaror conseller

yor diputat,en compte

hauríem deot cas, hau- m’és moltas, si hi ha

uè no s’ha-hores, ambnt, jo he deector gene- en compte el Decret,

ives a les’Indústria,

rotegir els reparació

s domèstic35/05)

m a últimaunta núme-r conseller

23 i 24, jau sobre lesústria, Co-es envers elt d’aparellsalista, té lautat senyorr la segona

ia proces-s dues pre-

onformitat

risme (Sr.

de deu mi-

5598El conseller de Benestar Social

Gràcies, senyor president. Senyores i senyosenyor diputat, en primer lloc, els criterismai Adigsa, que és una empresa pública percapacitat per a això, sinó que, en tot cas, és General de Serveis Comunitaris. I dir-li quepi, el que regula el procediment d’adjudicatatges és el Decret 282/95, de l’11 d’octubreper aquest Decret, tant pel capítol primer cpítol segon d’aquest Decret.

I en aquesta promoció –que tampoc eren seges, sinó divuit– sí que es va tenir en compde l’Ajuntament; es té sempre en compte, sevidentment, no conculqui algun dels aspectius que regula el Decret i, en concret, les nticulars –a part de les del Decret– que van des per la Direcció General de Serveis Comdata 1 d’octubre del 97 tenien a veure aposicionament del municipi de Vilanova Concretament, va proposar el municipi quede residència o de lloc de treball de forma al municipi, amb una antiguitat mínima d’una condició per ser adjudicatari. Per tant, en compte aquelles condicions que realmentcaven o podien no conculcar el que esmencret 282/95.


El president

Moltes gràcies, senyor conseller. Per repregparaula el diputat senyor Bargalló.

El Sr. Bargalló i Valls

Gràcies, senyor president. Senyor conselleconeixem el Decret que vostè ha esmentanotícies nostres per part de grups municipala l’Ajuntament apuntaven que l’Ajuntamenmajor voluntat de col·laboració que la que dvostè m’acaba d’esmentar. Jo ara no entrarécussió sobre el cas de Vilanova, hi insistesegurament ni vostè ni jo podem represen’opina l’Ajuntament; el que sí que voldrpreocupació del nostre Grup Parlamentaraquests processos, i el mateix Decret, la reademostra que la participació municipal hamés tinguda en compte. I, concretament, sfixat en l’exemple que li hem buscat, ha exemple d’un ajuntament en què la represenquerra Republicana està a l’equip de Governque no volíem era que s’entengués aquesta tra com una petició partidista, ans al contrconvenciment que, des d’una col·laboració epartament de Benestar Social i els ajuntamenllà del que encara permet aquest Decret, rament caldria modificar en aquest senaquests processos d’adjudicació no diré quetransparents, sinó que serien més entesos pció, i aquestes promocions d’habitatges púràcter social segurament que acabarien teintenció...

PLE DEL PARLAMENT

iputats, els fixaue no téirecció

n princi- d’habi-ns regim pel ca-

habitat-el criteripre que, norma-es par-

aprova-itaris en aquest Geltrú. requisittinuadaany, fosan tenir concul-a el De-

tar, té la

ealmentot i queue estanenia unaerament una dis-, perquèr el quedir és larquè ent sovinta de serstè s’hat no unió d’Es-erquè elició nos-, com ele el De-

nts, mésue segu- sovint,rien mésa pobla-s de ca-t més la

El president

Senyor diputat, ha exhaurit el seu temps. Pela repregunta, té la paraula l’honorable senyAntoni Comas.

El conseller de Benestar Social

Gràcies, senyor president. Jo insisteixo, senque la voluntat del Departament és tenir sempre l’opinió de l’ajuntament. En tot cas,parlar de l’ajuntament de què es tracti; en tríem de parlar de temes en concret. A midifícil ara entrar en temes genèrics. En tot calgun tema, si hi ha algun ajuntament en qgin tractat els seus punts de vista, doncs, alesmolt de gust procedirem a aclarir-ho; entretacontestar amb les instruccions que té el dirral de Serveis Comunitaris, i és de tenir-lossempre que no conculquin el que esmentaque, per tant, té un rang superior.


El president


Preguntes acumulades relatmesures del Departament dComerç i Turisme per a pconsumidors dels abusos en lai el manteniment d’aparells d’ú(tram. 310-00434/05 i 310-004

Posposada la pregunta 22, substanciarem copregunta en el capítol d’aquest Ple la pregro 23 –llevat que el senyor diputat i el senyoestiguin disposats a acumular les númerom’ho diran–, pregunta al Consell Executimesures a prendre pel Departament d’Indmerç i Turisme per evitar actuacions abusivconsumidor en la reparació i el mantenimend’ús domèstic. Formulada pel Grup Sociparaula per substanciar la pregunta el dipPere Jordi Piella. Em dirà si vol acumulapregunta o no?


Gràcies, senyor president. Miri, per economsal, potser sí que valdria la pena acumular leguntes, i crec que ho faríem així, si...

El president

Em permet un moment? Ha de merèixer la cdel senyor conseller. Senyor conseller?

El conseller d’Indústria, Comerç i TuAntoni Subirà i Claus)

Sí, dic que m’agradaria saber si disposem nuts.



SESSIONS N

El presiden

Cinc minuts

El conselle

Només cincdues pregun

El presiden

Són dos i mrem, per tanta 24: pregupels quals eme ha suspèaparegut Detambé formar-la, per unla el diputat

El Sr. Piella

Gràcies, senes va substamoció corrEvidentmenment garantperò aquí, eel mantenimpaís, que éstambé arros

Les preguntselleria d’Inen defensa dsives en la rd’ús domèsseria per quConselleria

Gràcies, sen

El presiden

Moltes gràcparaula l’hSubirà.

El conselle

Senyor pressidera que tconsumidortat. A més amanera fermver suspès c

Senyor pres

El presiden

Moltes gràcparaula el d

El Sr. Piella

Gràcies, senconcretame

ésen

trarm dieés u cens d

onst caervas’hal p en tic

r, dna rect d’ueue quthoue

preen ort comigus dmaral er

de rel f sen qu

itivvansonn m en delosa

sen

en

ràc la eny

lle

resest ent,espe reveisem

t

. Hi està d’acord?

r d’Indústria, Comerç i Turisme

minuts. Sí, sí, estem d’acord a formular lestes...

t

ig i dos mig cada una. D’acord? Acumula-t, les preguntes 23 i 24. Anuncio la pregun-nta al Consell Executiu sobre els motius

l Departament d’Indústria, Comerç i Turis-s l’aprovació d’un decret elaborat pel des-partament de Comerç, Consum i Turisme,ulada pel Grup Socialista. I, per substanci- temps màxim de cinc minuts, té la parau- senyor Pere Jordi Piella.

i Vilaregut

yor president. Senyor conseller, fa uns diesnciar una interpel·lació, i posteriorment la

esponent, sobre defensa del consumidor.t, el Govern va dir que això estava total-it, que no hi havia cap mena de problema,n aquest cas, ens trobem un cas del que ésent del parc d’electrodomèstics d’aquest

bastant elevat, i que és un tema que s’estàsegant pràcticament des de l’any 90.

es que li estic fent són dues: una, si la Con-dústria i Energia pensa fer alguna actuacióels consumidors per evitar actuacions abu-eparació i manteniment d’aquells aparellstic i, en aquest cas, quines. I també l’altraè ha estat suspesa l’aprovació per l’actual d’un decret que anava en aquest sentit.

yor president.

t

ies. Per contestar les dues preguntes, té laonorable conseller d’Indústria, senyor


ident, senyor diputat, el Departament con-é la normativa adequada per protegir elss en el tema que preocupa el senyor dipu- més, estem fent les accions oportunes, i dea i insistent, i jo no tinc coneixement d’ha-ap decret.

ident, moltes gràcies.

t

ies, senyor conseller. Per repreguntar, té laiputat senyor Piella.

i Vilaregut

yor president. Senyor conseller, miri, aquí,nt, tinc una circular feta l’any 94 que diu el

següent –Departamdeia: «Ustal que foni de deuprojecte gistre ded’aparell

Senyor cen aquesunes obsmèstics qualsevovegades,trodomèsdria valeteix en ugada l’elpersonesdes es crtes, i comactuar, tofinal el q

Aquí ensalmenys quan la pferent decràtica, dré un troaquest teció Genecreació pgistrada Miri, en blema deque crecdefensar.

En defintirar endasevol perhi hagi ua mínim,en el cas alguna c

Gràcies,

El presid

Moltes ggunta, tédústria, s

El conse

Senyor pgeix aqués sufici1988 i d1989, quen els sertant, ens

ÚM. 56 I 57.1

5599

un «membret» diguem-ne, oficial del seut, com a mínim del seu antecessor–, quemeto el projecte de decret de referència peruleu els vostres suggeriments en el termi-s a partir de la recepció d’aquest escrit. Eln projecte de decret pel qual es crea el re-s d’empreses de reparació i manteniment

’ús domèstic i industrial de Catalunya.»

eller, en definitiva, la seva pregunta diu ques no pensen fer res. Jo només li voldria fercions. El tema de la reparació d’electrodo- convertit una mica en la selva; és a dir,

ersona està disposada a reparar i molteslloc de reparar, el que fa és espatllar l’elec-, de tal manera que una reparació que po-oncs, molt pocs diners, al final es conver-eparació de tornar a comprar una altra ve-

rodomèstic. I això moltes vegades passa an poder adquisitiu baix, que moltes vega-

n anuncis que donen duros a quatre pesse-e, en definitiva, en aquest tema tothom potm pot intentar arreglar l’electrodomèstic, alens trobem és que el perjudici era gros.

ocupa un tema..., perquè estic veient que,aquest cas, la política del seu Departamentava Unió Democràtica de Catalunya és di-

l’està portant Convergència. Unió Demo-em-ne, era sensible a aquest tema. Li llegi-’una carta també adreçada, doncs, sobre, que deia el següent, diu: «Aquesta Direc-no troba cap inconvenient a la proposta depart del gremi del certificat d’empresa re-eparador-mantenidor d’electrodomèstics.»ons el que estem discutint aquí és un pro-sibilitat envers uns drets dels consumidors

e tots plegats tenim el dret, l’obligació de

a, la pregunta –l’hi torno a fer– és si pensat algun tipus de reglament per tal que qual-a que vulgui arreglar electrodomèstics, queínim de garantia que aquesta persona, comsap una mica. Li recordo, per exemple, ques automòbils, per a reparació d’automòbils, s’ha fet en aquest aspecte.

yor president; gràcies, senyor conseller.

t

ies, senyor diputat. Per contestar la repre-paraula l’honorable senyor conseller d’In-or Subirà.


ident, senyor diputat, la normativa que re-tema, i que nosaltres estem convençuts que són dos decrets, un reial decret de l’anyrés un decret de la Generalitat de l’anygulen la reparació d’electrodomèstics tants d’assistència tècnica com a domicili. Perbla que la normativa és complerta i està bé.

PLE DEL PARLAMENT


osa r feord el deegean

uesaraque, eectecibrelleggunstàes es, ass

d, litreeròe qncrde in

es nsidl i

l’1.

ecta dny, l tesenpintratcióia

l ca ca

reue

artió nriqut. Eicirim

da senyoraxim de deu

iputats, se-que es pre-ls grups de

m trobat eluelles per-

Associaciórep, en quèi hi demos-ències psi-taven reco- què abansiva legisla-olt impor-

reocupaciói el conjunttica.

ra una pro-àtric Catalàt, l’atencióbé la coor- a l’atenciór l’hospita-ssari i, per, tant en la mantingu- comparei-de Políticaut mental aue aquestai que reper-s..., quan hiagressiva oten moltesè no hi ha

erveis d’ur-ic preparatbé es crea

alt no dóna ingrés vo-

, doncs, potn requerirsitar també que podent, i també la referència

uè ells sónntals. A la

’Associaci-omissió de així ens ho de malalts el 80% de són dones

. Això dónaveuen en laada dia; és

5600

Vostè es refereix a un projecte que, tal com vhavia circulat l’any 1994, no de fer una novmillorada respecte a aquests, que no es vaestan bé, sinó creant un registre. Però li reccanvi de titular del Departament va tenir lloc96; per tant, va ser el mateix titular anteriortament el que no va tirar endavant aquell rcrec que ho va encertar, perquè realment crgistre no es fan millor les reparacions.

De fet, nosaltres hem estat insistint en aqprecisament el mes de setembre del 97, mesos, vam fer una de les enquestes periòdil’Oficina de Protecció dels ConsumidorsCatalà del Consum, per polsar l’opinió resprents temes; en diem «polsímetres», prAquesta enquesta està feta precisament sode la reparació d’electrodomèstics; no l’hi és bastant llarga. Però concretament a preintenten esbrinar a veure si el consumidor eformat dels seus drets, per exemple, diu: «Lrecanvi utilitzades sap que han de ser novdoni la conformitat per escrit el centre d’tècnica perquè n’utilitzi d’usades», i el 95%aris hi responen afirmativament. És a diraquesta; n’hi ha tota una sèrie que demosconeixement és alt, dels drets de l’usuari. Pcialment, el que a vostè li interessa és veurgrau de satisfacció. El grau de satisfacció coés una pregunta que diu: «Quin és el grau ció del servei rebut?», i només el considerenel 3,73% dels usuaris; en la resta dels casos ra bo o acceptable. O bé a la pregunta: «Coel personal tècnic va ser prou professionacat?», que el considerin inadequat només ésresta el consideren adequat o molt adequat

Per tant, senyor diputat, ens sembla que efestem fent allò que convé. És més, en el plcions rotatives que es fa cada any, aquest ament, toquen inspeccions específiques en ereparació d’electrodomèstics. Jo no tinc la que amb un registre milloressin les coses –opartida pel meu antecessor, com s’ha demosla normativa que tenim és correcta –afirmafet abans i repeteixo ara–, i que la vigilànctema és la que s’ha de tenir.


El president

Moltes gràcies, senyor conseller. Acabat epreguntes al Consell Executiu, passem alproposicions no de llei.

Proposició no de llei sobre lade les urgències psiquiàtriq

La primera de les proposicions és el punt qudre del dia. És debat i votació de la Proposicsobre la regulació de les urgències psiquiàtsentada per tots els grups d’aquest Parlamenpodran posicionar-se sobre aquesta Propostots ells un temps límit de deu minuts. En p

PLE DEL PARLAMENT

tè ha dit,egulaciór perquèo que el juny dell Depar-istre i jot un re-

t tema i fa pocss que fa

l Centree a dife-sament. el temairé tota,tes que ben in-

peces detret queistènciaels usu-

he citatn que el, essen-

uin és eletamentsatisfac-adequatconside-era que

qualifi-,86%; la

ivament’inspec-precisa-ma de lasació niió com-–...; que que hesobre el

pítol depítol de

gulaciós

de l’or-o de lleies, pre-ls grupsó; tenener lloc,

pel Grup Socialista, té la paraula la diputaCarme Figueras. (Pausa.) Per un temps màminuts.

La Sra. Figueras i Siñol

Moltes gràcies, senyor president. Senyors dnyores diputades, la Proposició no de llei senta a aquest Ple, fruit del consens de tots ela cambra, obeeix al fet que finalment heconsens per poder donar resposta a totes aqsones signants d’un escrit promogut per l’per a la Rehabilitació de Malalts Psíquics, Avan recollir un total de 63.560 signatures, traven la preocupació en relació amb les urgquiàtriques. Si bé aquestes signatures no esllides d’acord amb el que preveu la Llei, des’ha parlat en aquesta cambra, de la iniciattiva popular, és ben cert que és un nombre mtant de signatures i que mostren la gran pque les famílies de malalts de salut mental de la societat té entorn d’aquesta problemà

En concret, la proposta que es presentava eposició no de llei per crear el Servei Psiquid’Urgències a Domicili i reclamava, sobretodomiciliària als malalts mentals severs i tamdinació de les institucions i serveis tant pera domicili de les urgències com per facilitalització en aquells casos en què sigui necetant, fer que aquesta sigui possible. Tambédocumentació presentada com en reunionsdes tant a nivell de grups polítics com en lesxences que hem anat tenint la Comissió Social entorn de la problemàtica de la salCatalunya, s’ha anat posant de manifest qproblemàtica que viuen els malalts mentals cuteix molt intensament en els seus familiarha un agreujament de la malaltia, una crisi un empitjorament del quadre clínic se senvegades molt impotents i desatesos perqurecursos, sobretot recursos a domicili. Els sgència sovint no disposen de personal mèdper afrontar aquestes situacions de crisi i tamuna problemàtica molt especial quan el malo no pot donar el seu consentiment per a unluntari en una institució hospitalària perquèpresentar actituds agressives que puguiaquesta atenció especialitzada. Poden necesla intervenció de forces de seguretat, per alser situacions d’agressivitat o de perillositaintervenció de la justícia per tot el que fariaa l’ordre judicial.

Les famílies demanen, reclamen suport perqmajoritàriament qui cuiden els malalts mecompareixença de la Federació Catalana dons de Familiars de Malalts Mentals a la CPolítica Social va quedar molt de manifest, imanifestava la seva presidenta, que el 84%mentals viuen amb les seves famílies i queles persones que cuiden els malalts mentalsi un 51% són dones majors de seixanta anysidea de la càrrega que aquests familiars es necessitat de suportar i de tirar endavant c



SESSIONS N

una càrregamiliars arribque seria el

La complexgències psiqnecessària ldiversos depJustícia, el drequereix unbra vàrem cdisposició dveniència dritorial: no éciliàries a lapot ser, doncial o d’unagències psigrans ciutatnar a les àreque és l’àmpacient estàque pugui pde la situaciestudiar quiprimària amnals; tambécentres d’ateurgències dobé la proposció entre elsmària i l’hoxarxa de sal

Per tota aqu–com deia aaquesta Prorequereix o termini màxurgències psrials, les urpsiquiàtricaprimària i hadequada.

(El presidevicepresidedebat.)

Val a dir ja, que aquestaque encarregla cambra hafamiliars i aquatre horesdemanen, sseguiment inics –crec qguiment indpsiquiàtric pSíndic de Gcreació i amque són els ària i que ajtal al seu enpèutic a les

iacicomnalèfo i dir entsqueven amrs; dis aues

uete i ia e qut pe

i m

res

ràconvny

ala

sen perda er d’atea. Ino es tns

ó des, s quent

’aq Sa’asteg

mbnts.ontres

rem to

ió dtari’us

cam

stència clade a altes

molt gran i aquestes famílies i aquests fa-en moltes vegades a una situació límit delseu equilibri emocional.

itat de la problemàtica pel que fa a les ur-uiàtriques també es posa de manifest. És

a intervenció de diferents departaments, deartaments: el Departament de Sanitat, el dee Governació, el de Benestar Social. Això treball tècnic que els grups d’aquesta cam-onsiderar que era el Govern qui estava ene fer-ho. També hi ha la necessitat i la con-e diferenciar la solució segons l’àmbit ter-s el mateix l’atenció de les urgències domi- ciutat de Barcelona a través del 061, quecs, a través de la creació d’un equip espe- unitat especial per a les atencions a les ur-quiàtriques, que la que es pot donar a less de l’àrea metropolitana, la que es pot do-es semiurbanes o ja el que seria tan diferent,bit rural. També cal tenir en compte si el sent atès en algun centre de salut mentalarticipar i acudir a la urgència, coneixedorsó i les circumstàncies d’aquell pacient. Calnes urgències es poden atendre dins de lab una formació adequada dels professio- la possibilitat de dotació de recursos alsnció primària de salut mental per poder fermiciliàries segons l’àmbit territorial. Tam-ta d’ordenació ha d’articular la coordina- diferents nivells assistencials, entre la pri-spitalària i també entre les dues xarxes, laut mental i la xarxa general.

esta complexitat és pel que vàrem optarbans– per presentar aquí en aquest plenariposició no de llei que el que demana, esinsta el Consell Executiu a procedir, en unim de vuit mesos, a aquesta regulació de lesiquiàtriques, que contempli criteris territo-

gències als centres psiquiàtrics, l’atenció a domicili, l’assistència a nivell d’atencióospitalària, i la formació dels professionals

nt d’absenta del Saló de Sessions i elnt segon el substitueix en la direcció del

per acabar, que és criteri del Grup Socialista regulació que demanem avui al Govern iuem avui al Govern entre tots els grups de de buscar mecanismes per poder oferir alsls malalts mentals les urgències les vint-i- del dia, aquestes visites a domicili que tantempre que sigui necessari; intensificar elndividual dels malalts mentals severs i crò-ue aquest és un tema important, el del se-ividual–; preveure la creació d’un hospitalenitenciari a Catalunya, com bé reclama el

reuges en els seus informes any rere any; lapliació de centres de dia i hospitals de dia,recursos que realment fan la contenció di-uden a la integració social del malalt men-torn social i laboral; xarxes de suport tera-famílies, i també suport a les iniciatives de

les assocrecursos ocupacioció, el telfamiliarsaprofundals difereoblidant de la preevitablestals sevea les crispart d’aq

Creiem qen compavui el ddemanemimportan

Res més

El vicep

Moltes gtari de Cputada se

La Sra. P

Gràcies, diputats,la diputació primció de lCatalunydar que produir ldiputacioDiputacitransferitconcertsdiverses

D’ençà dtalà de lanitàries dlínia d’inmental aral existemillora cque s’expi en l’inccurant endistribucveis sanimajoria dhi ha un

En l’assil’assistènelementsen si, ja, la persondes, a votat.

ÚM. 56 I 57.1

5601

ons de familiars de salut mental per establirunitaris a nivell de centres de dia o tallers

s; iniciatives com la del telèfon d’informa-n línia 900, també un ens de participació de’usuaris per anar avançant en aquest camí;n la coordinació dels recursos assistencials nivells –com deia abans–, i, finalment, no hi ha un aspecte molt important, que és elció de la urgència: moltes urgències serienb un adequat seguiment dels trastorns men-e ben segur que moltes vegades l’atenciómb antelació suficient podria evitar grantes urgències.

aquestes són consideracions que cal tenirper això, doncs, celebrem que hagi arribatn què aquest consens faci això possible ie el Govern de la Generalitat faci un esforçrquè aquest tema quedi resolt.

oltes gràcies.

ident segon

ies, senyora diputada. Pel Grup Parlamen-ergència i Unió, té la paraula la il·lustre di-ora Eva Palau.

u i Gil

yor president. Senyores diputades, senyors no repetir alguna de les coses que ja ha ditque m’ha precedit, sí que faré una valora-e com tenim en aquests moments la situa-nció de les urgències psiquiàtriques a penso que per començar val la pena recor-va ser fins a l’any 1992 que no es van

ransferències del serveis psiquiàtrics de lescatalanes a la Generalitat, llevat dels de la Barcelona, que encara segueixen sense seri bé l’any 1990 es va delegar la gestió delse en aquell moment tenia establerts ambitats.

uell moment, de l’any 1992, el Servei Ca-lut va establir un conjunt de polítiques sa-sistència psiquiàtrica i salut mental, en larar i homogeneïtzar els serveis de salut

la resta de serveis sanitaris d’àmbit gene- En aquests anys, s’ha produït un procés deínua dels serveis de salut mental transferits,sa en la reordenació del seu funcionamentent de nous serveis arreu del territori, pro-t moment assolir l’equitat possible en laels recursos amb relació a la resta de ser-s generals. Resumint, creiem..., creuen lauaris que el balanç és positiu i notori, peròí encara a recórrer.

cia urgent, que és la que avui ens ocupa, en urgent de les patologies mentals, hi ha dosu a tenir presents: un, les característiques

l’atenció urgent, i dos, les especificitats demb una malaltia mental greu, que a vega-, provoquen una certa distorsió de la reali-

PLE DEL PARLAMENT


esp’hiposs scio

sper m

inteal siqàreo dra

nita

racde pora eixels ió d

entsióhem

esm seuar ls d

xenn uten

sucò, re

nzi co

ofe codreies sitlu

lene

ien qunveme coe pgiape

s mcur

r d’aquestst mental, hies mancan-olucionar, ió no de llei,ra Carme

ibar aquí alió del Ma-l 96, i que,ria i un copven, i reco-ntar aques-

s que ente-ó de les ur-i el Governts eixos bà- definir els del Servei’urgències;ínims per a puguin serplicats; en

a per a totsns mínims;osició delsltia psicòti-uè, definir

a aquesteservenció deudicatura, i d’aquestesció i segui-

als severs i Catalunya.

t la presen-ual, òbvia-

.

cies, senyo-

Parlamen-é la paraula

bre del 96ament unaclamava largències a

s’ha dit, te-i crec quelat per mésen suport ae fet, crec

presentacióoure a totsnera que es

5602

Cal reconèixer que si la demanda és molt necessita atenció especialitzada, i a més sque necessita una atenció a domicili, la restencial és molt més dificultosa, i encara médueix en el medi rural. En aquestes situaaquest moment, la resposta no pot ser mai eda, sempre serà general, és a dir proveïda pel’atenció primària.

En cap moment hem d’oblidar el caràcter sistema sanitari al nostre país, per la qudesajustaments de l’atenció d’urgència p–que reconeixem que existeixen, i per això vtambé conjuntament aquesta Proposició naquests desajustaments, com els deia, s’haullorar sempre des dels serveis del sistema saral.

Potser recordar que l’any passat es van contprogrames d’atenció i seguiment dels casos amb trastorns mentals severs per tal de millatenció sanitària comunitària, tenint com apal el treball de prevenció de les crisis amb i les seves famílies, i està prevista l’aplicacprograma a la totalitat del territori.

Queda palès que en salut mental s’està duuna tasca positiva de remodelació, reconverenciació social i sensibilització familiar, i conscients –i n’estem convençuts– que a mmillori l’atenció extrahospitalària milloraretat de vida dels malalts i de les persones delperquè creiem que és just i necessari remarctant i imprescindible tasca que les famíliemalalts estan duent a terme.

Amb tots els respectes, també, que es mereifessionals sanitaris, cal reconèixer que teneca, alguns d’ells, de formació davant de l’aquiàtrica urgent, i això és un reflex del que molts àmbits de la societat, sense que aixment, sigui cap mena d’excusa per no atendment aquestes situacions. El motiu és, seque les malalties mentals greus no són proui en general fan por.

Passa quelcom de semblant amb els altres prque poden intervenir en aquestes situacions,ser els del transport sanitari, les forces d’orels mateixos jutjats. Aquest tipus d’urgèncfreqüents, però quan es presenten generenmolt tenses que no afavoreixen gens ni l’evomalaltia ni la predisposició a col·laborar dees que han de conviure amb aquestes perso

El Departament de Sanitat, sensible i conscaugmentar la formació dels professionalsaquest tipus de patologia, l’any passat va imilions en la formació específica en salut als metges residents de medicina familiar iria, igual que va augmentar la formació dmetges residents de psiquiatria i psicolod’anar augmentant la qualitat de metges esque surtin a cada promoció.

També cal remarcar, perquè és obvi, que leentitats proveïdores han destinat molts re

PLE DEL PARLAMENT

ecífica i afegeixta assis-i es pro-ns i en

cialitza-etges de

gral delcosa elsuiàtricam signare llei–,

n de mi-ri gene-

tar onzeersones

r la seva princi-

pacients’aquest

a terme, consci-

de serura quela quali- entorn,

a impor-’aquests

els pro-na man-ció psi-ceeix enevident-deguda-llament,negudes

ssionalsm poden públic isón pocuacionsció de las famíli-s.

t que cale tenenrtir 170ntal permunità-laces de per talcialistes

ateixessos a la

formació dels seus professionals. A pesaavenços en el camp de l’assistència a la saluha unes mancances en l’atenció urgent, unces que reconeixem i que volem intentar sque per això hem subscrit aquesta Proposicien resposta, com deia la il·lustre senyoFigueras, a una iniciativa que ens va fer arrParlament l’Associació per a la Rehabilitaclalt Psíquic, concretament el novembre dedonada la complexitat dels tràmits que requevalorades aquestes mancances que denuncianeixent-les com a tal, ens va conduir a preseta iniciativa que avui estem debatent.

Per acabar, voldria remarcar els eixos bàsicnem que ha de contemplar la nova regulacigències psiquiàtriques a la qual instem avudes d’aquesta Proposició no de llei. Aquessics, segons nosaltres, són: en primer lloc,diferents serveis d’assistència psiquiàtricaCatalà de Salut, amb especial esment dels den segon, consensuar uns criteris comuns ml’atenció de les urgències psiquiàtriques qued’aplicació per a tots els professionals imtercer, fer una gran difusió descentralitzadels professionals d’aquests criteris comuquart, millorar la detecció, atenció i dispcasos de brots aguts de persones amb malaca greu que no volen rebre tractament; cinqel tipus de transport sanitari necessari perpatologies; sisè, establir les necessitats d’intles forces d’ordre públic, d’acord amb la jpromoure una correcte difusió i acceptaciómesures, i setè, perfilar els programes d’atenment de les persones amb trastorns mentprosseguir el seu desenvolupament arreu de

En aquest sentit, vàrem valorar positivamentació d’aquesta Proposició no de llei, a la qment, el nostre Grup votarà favorablement

Moltes gràcies, senyor president; moltes gràres i senyors diputats.


Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Gruptari d’Esquerra Republicana de Catalunya, tl’il·lustre diputat senyor Ernest Benach.

El Sr. Benach i Pascual

Gràcies, senyor president. El 20 de novemtenia entrada en el Registre d’aquest Parlproposició de llei d’iniciativa popular que recreació del Servei Psiquiàtric Català d’UDomicili. El projecte presentat, tal com ja nia de fet defectes formals, però cal dir –aquesta és la dada important– que venia avade seixanta-tres mil signatures, que donavl’aprovació d’aquella Proposició de llei. Dque va ser..., sincerament crec que va ser la d’aquesta Proposició de llei el que ens va mplegats a bellugar-nos en aquest tema, de mapogués tractar alguna mena d’iniciativa.



SESSIONS N

Aquella inicpresentava aque regula ade forma i, aconseguia mateix Govgreu que afe

A la Comisdarrers mesotats pel temcom des delquantitat d’tant, han appsiquiàtriqucosa i, a mé

La Proposiccessitat quevuit mesos,psiquiàtriquurgència entrica a domiria i hospitasaris i sobretensament pment, l’encàxanta-tres mvan reclamaques.

L’evolució dlar, tant pel pel que fa alceptes que mèdic com cal pensar qcada quatremental en eció de totes quizofrènia

Algunes de Comissió dmassa anys eren els maque la imatgens ha fet tesalut mentalut mental. Éespecialmenfamílies queque moltes vsió de la soc

L’evolució den els darrenitàries no fta evolució i en les sevd’aquesta sials hospitalurgències cobé col·lapsacapacitat de

ctantalposalgeròè, tda gs pusi

ac estsinóctivts

ge ineres s

, dode uedsen els elstel no av bu

c: e l’à

sen

res

sea - Imm

ay

sen jo n re r

a last enesbr

s qalalília

rime rede m

al aqarlaoltialtucàcile latorn

iativa legislativa popular, la primera que esl Parlament d’ençà l’aprovació de la Lleiquestes iniciatives, no reeixia per defectesper tant, no es podia tramitar, però sí queque tant els grups parlamentaris com el

ern prenguessin consciència d’un problemacta moltes i moltes famílies del nostre país.

sió de Política Social s’han produït en elss diverses compareixences de sectors afec-a, tant des del punt de vista professional punt de vista familiar, que han aportat graninformació i, el que és encara més impor-ortat criteri amb relació a les malaltieses i a tot allò que les envolta, que és moltas, complexa.

ió no de llei que ens afecta planteja la ne- el Govern, en un termini no superior als procedeixi a la regulació de les urgèncieses, tenint en compte criteris territorials, la els centres psiquiàtrics, l’atenció psiquià-cili i l’assistència a nivell d’atenció primà-lària, objectius, doncs, absolutament neces- els quals el Govern haurà de treballar in-er poder complir l’encàrrec d’aquest Parla-rrec –ens atreviríem a dir– dels més de sei-il ciutadans i ciutadanes que en el seu diar la regulació de les urgències psiquiàtri-

e les malalties mentals ha estat espectacu-que fa a les mateixes malalties com també seu tractament. Per tant, són molts els con-avui cal revisar, tant des del punt de vistatambé des del punt de vista social. Nomésue en el nostre món desenvolupat una de

persones presenta o presentarà un trastornl curs de la seva vida i un 1% de la pobla-les edats desenvoluparà alguna forma d’esen algun moment de la seva vida.

les compareixences que es van produir a lae Política Social ens recordaven que no fal’única assistència per als malalts mentalsnicomis, i tots plegats hem de reconèixere que tenim nosaltres i la mateixa societatnir actituds prou estranyes amb relació a lal –millor dit, amb relació a la manca de sa-

s segurament per això que hem de valorart el paper que hi han jugat tantes i tantes tenen algun malalt mental al seu càrrec iegades han estat víctimes de la incompren-ietat.

e les malalties i de l’assistència psiquiàtricars anys ha provocat que les estructures sa-ossin capaces d’assumir els costos d’aques-i això ha repercutit en els mateixos malaltses famílies, essencialment. Fruit, doncs,tuació ens trobem amb la reducció de llitss psiquiàtrics, ens trobem també amb lesl·lapsades i els centres de salut mental tam-

ts: ens trobem, en definitiva, amb la poca reacció dels centres i dels hospitals de dia.

No es trasalut mefins i tot ció amb orment, ptot perqui la de camés temples concl

Voldríemreflexió:mèdica, la perspenecessitad’habitatde les mabal i de lvern.

Votaremsició no que es qcap repreríem queteixi ambles propoaportar ecamí queque ha debit polítibuscar en

Gràcies,

El vicep

Gràcies,Catalunysenyora

La Sra. M

Gràcies, diputats,ció fent ul’esforç dació per que aqueles persoposada sodificultatté una mseva fam

Aquest pd’un altrciacions liars de mment enaquest Pduresa mfeien inicport insticom no fpròpies dha a l’en

ÚM. 56 I 57.1

5603

tampoc ara de fer un debat sobre el Pla de. En podríem fer moltes consideracions, iar al damunt de la taula alguna contradic-

unes intervencions que hi ha hagut anteri- entenem que ara no és el moment, sobre-

ot i que ja es va expressar la nostra opiniórup en el seu moment, segurament caldria

er analitzar, per fer-ne revisió i per treure’nons adequades.

abar aquesta intervenció amb una darreraem davant d’una problemàtica no només també social i, per tant, cal també des dea social donar solucions al problema. Les

socials i de relació dels malalts mentals, de treball protegit són elements que de capes es poden dissociar del plantejament glo-olucions que avui estem reclamant al Go-

ncs, lògicament, a favor d’aquesta Propo-llei, això sí, amb el prec al Govern –precarà en el son dels justos, perquè no hi hatant del Govern; en qualsevol cas, demana- el fessin arribar– que el Govern compar-s grups d’aquesta cambra l’elaboració des que facin al respecte. Ens agradaria poderstre granet de sorra i col·laborar en aquest

ui s’inicia. El Govern, més que consens, elscar són complicitats, i no només en l’àm-ns atreviríem a dir que, sobretot, les ha dembit social.


ident segon

nyor diputat. Pel Grup d’Iniciativa perEls Verds, té la paraula la il·lustre diputadaa Mayol.

ol i Beltran

yor president. Senyores diputades, senyorsvoldria, en primer lloc, iniciar la interven-econeixement a la feina feta, a l’impuls, aecollida de signatures que va fer l’Associ- Rehabilitació de Malalts Psíquics. Pensosforç partia d’una preocupació que vivien integrades en aquesta entitat, que ha estate la taula, i referida molt especialment a lesue viuen les famílies quan una persona quetia mental es descompensa i en el si de la es genera una crisi.

er reconeixement vol anar acompanyatconeixement: el reconeixement a les asso-

alalts mentals, a les associacions de fami-alts mentals que han comparegut recent-uesta Comissió de Política Social, i enment des de fa molts anys, explicitant laes vegades del seguiment en solitari quement –afortunadament, després amb el su-ional– del que era la malaltia mental, quel- de viure, no només per les característiques malaltia, sinó per la vivència social que hi d’aquesta malaltia.

PLE DEL PARLAMENT


a ista ciarla

eceopueorm-ns.enya vol·ecoustat d mesols tè legt ga

a: é hola monus: mi pre rciuat dr.»

scu amelc

riu lanatic ot enlat mua

nta, o pèlesor. enò s deesc fe

nomna dsol

íli

penso quec que hi han expressat,e donar unata situació:

s urgències no és sen-sitats de les de manera

coses dife-utomàtica-sistencials

ò, en canvi,es generalsnin respos-no, no hau-m.

en avui sónosa dificul-o es consi-en, tant les

e forces defer res sen-lència ma- important,nt d’urgèn-en condici-sa d’algunaaixò també

uí? El pro-a de Salutotació dar-lerar i d’as-ades expul-latòria, per- viure sen-

s’haurieno hauria de

l 061 i delsconjunt dellica, si con-rgent en unent clar queho sol·licitae ser capa- clar que noat cap a un convenient

pectatives.rquè es pu-moment hoe algú quanscients elscrementar

ort –i aixòs, i hi esticin capaces

5604

Vull posar de manifest també, a l’inici de lció, el que fa unes hores es debatia en aquea proposta del Grup Parlamentari d’IniCatalunya - Els Verds, i també del Grup Pad’Esquerra Republicana, hem plantejat la nmodificar la Llei d’iniciativa legislativa paquell moment, en el debat, s’ha expressat qera necessari, perquè aquesta Llei tan sols panys de vigència i no hi havia encara, diguetemps transcorregut com per veure limitaciodit el representant del meu Grup, el sFuentes, però jo m’hi vull referir de nou: si sembla que la primera vegada que hi ha un cciutadans i ciutadanes que fan l’esforç de rxanta-set mil signatures per una causa tan jgorosament plantejada, com és la necessitmecanismes per a l’atenció de les malaltiessituació d’urgència, si aquest objectiu tan ablícit no ha pogut trobar la via per dificultata l’hora de plantejar una llei d’iniciativapopular, és normal que no n’haguem tingu

Jo, aquest matí, quan sentia el debat, pensavbat una mica de besugos –perdonin que elsperquè quan es deia, per part del grup de «escolti’m, si només fa tres anys que funcii encara no han vingut prou iniciatives», disi la primera iniciativa que ve no es pot trahaver recollit seixanta-set mil signatures, perde forma, potser que ens plantegem si és quhem fet una llei que impossibilita que els ciutadanes d’aquest país que tenen necessitlar, a partir de la seva acció, ho puguin feperquè a vegades és molt fàcil fer aquests dicambra, però molt més difícil contrastar-losalitat de la gent quan està intentant fer quimpulsar mesures.

Què és el que ens ocupa? Jo voldria descbreument –ha estat fet, però hi vull insistir–de dificultat que significa en una casa, en uquan hi ha una persona que té un brot psicòdueix una situació d’urgència. Per què es paixò? Es pot produir per dues raons, fonamper un abandó de la medicació –quelcom refreqüent en persones que pateixen aquesteso per una descompensació –pròpia de la sitpersona malalta.

Aquesta situació de crisi és una pèrdua de cola realitat. I, això, la gent que coneix el temaviscut a casa, sap què estic dient. Aquestaconsciència de la realitat pot significar autotes vegades, o pot significar l’agressió exteriés una situació de violència difícil de contcontext familiar. I més tenint present que aixd’una por social a la malaltia mental i, comnyora Palau –i jo ho comparteixo–, d’un dment dels professionals generalistes de comaquestes situacions. Per tant, la família no dificultat d’entomar a casa seva el que és upensació greu, sinó que té una sensació de no contribueix per res a capacitar aquella famfront a aquestes situacions.

PLE DEL PARLAMENT

nterven-cambra:tiva permentarissitat deular. En això notava tresne, prou Ja ho haor Roc

ostès elslectiu dellir sei-

a, tan ri-’activarntals enutamentcniquesislativaires.

s un de- digui–,ajoria:

a la Llei«Home,tar, tot ioblemesealmenttadans ie legis- Ho dicrsos a lab la re-om per

re molt situació família,i es pro-produir,talment:ivamentalalties–ció de la

cte amb que l’hardua deió, mol-Per tant,ir, en un’envoltaia la se-oneixe-r front aés té laescom-

edat quea per fer

Dit això, és fàcil una temptació, que tambéhauríem de defugir –i en aquest sentit creacord entre els grups parlamentaris que s’hai tots els grups parlamentaris en general–, dresposta absolutament especialitzada a aquesno hem de crear un recurs només per a lepsiquiàtriques; hem de ser capaços –i aixòzill– d’integrar, dintre del que són les necesurgències generals, la capacitat de respondreespecialitzada a aquesta problemàtica. Sónrents. No pot ser que cada patologia generi ament uns mecanismes i uns dispositius asnomés per a aquest sector de població, persí que hem de ser capaços que els mecanismque existeixen per atendre les urgències dota específica a aquesta necessitat, perquè, si rem cobert l’objectiu que avui ens plantege

Jo voldria dir que les dificultats que apareixdiferents. Per exemple, el 061, a vegades, ptats per atendre aquestes persones, perquè ndera competent. Per altra banda, quan demanfamílies com el mateix 061, la presència dl’ordre, aquestes dedueixen que no poden se una autorització judicial, llevat que la vionifesta sigui molt important –acostuma a sereh? Si la família s’imposa i porten el paciecies, hi ha gent que considera que no està ons d’atendre aquest pacient, amb la qual coforma retornen a la situació inicial, o bé expressa la manca de llit disponible.

Quin és el problema de fons que existeix aqblema de fons que existeix és que la XarxMental, tot i haver-se incrementat la seva drerament, no està en condicions encara de tosumir tota la demanda que existeix, i a vegsa massa aviat, del que seria l’atenció ambusones que no estan en condicions, encara, dese aquest tractament.

Quins són els criteris, al nostre parer, qued’impulsar a partir d’aquesta proposta, que hfer el Govern? Pensem que els metges deserveis d’urgències similars que hi hagin al territori haurien de poder cridar la força púbsideren que una persona necessita atenció uservei d’urgències psiquiàtriques. És legalmla força pública ha de fer un trasllat així, si el metge. Per tant, a aquest tema hauríem dços de donar-hi resposta. Tothom ha de tenirpren decisió d’ingrés, sinó només de trasllcentre oportú, i en el centre decidiran si ésl’ingrés o no és convenient l’ingrés.

Hem de dir que no es poden crear falses exNo hi ha moltes vegades suficients llits peguin ingressar les persones que en aquell necessitarien. I això ho ha de tenir en comptplantegi la proposta i hem de ser molt congrups parlamentaris de la necessitat d’inaquests recursos.

Pensem que també és important donar supem penso que ho deia la senyora Figueramolt d’acord– a les famílies perquè sigu



SESSIONS N

d’actuar perons de precrelles, no es demanar ajuper evitar la

I, per últimrellevant–, cdes de les dsanitària, aclaboral, siguque sorgeixemalalts, perviuen.

Per tots aqul’Arep, peraquesta protida parlamsortida no hllar-se tan msignatures.

Moltes gràc

El vicepres

Gràcies, senpular, té la p

El Sr. Bone

Moltes gràcsenyors dipd’alguna maMalalt Menvoluntat de mes que hanestiguem paquiàtriques.

Però no enss’acaba aqules urgènciemolt més granar traient enquesta soporta quan estic segur qnant no trobPrefereix unbé segur qumalalt psiquestan desitjamica el queun brot psietcètera.

És per això mservei d’urgGovern de lde formar ees perquè esprimer ajut quiàtrics. Nmolt petita molt més alt

I és dets. Itant der d61 narts.

l es haaul to aqa aqciea plítid, ppréat psíques, ui,

stesapr

ràcipu

res

sen dip

sc

sen motisfbr

, dui csapdint terotiu der in

islaiqu

den

staes accue s, m Paam

tamque. Aaci

què no es produeixi la crisi. Hi ha situaci-isi que es poden detectar i, si s’actua sobreprodueix la crisi. En aquest sentit, es pott –als serveis assistencials que existeixen– crisi del moment.

–i d’alguna forma seria la conclusió mésal impulsar una xarxa de salut mental que,iferents vessants d’actuació pròpiament

tuació social, actuació psicològica, actuaciói capaç d’atendre totes aquelles necessitatsn per la pròpia consciència de malaltia delsò també per l’entorn familiar on aquells

ests motius, celebrem que una iniciativa de tant una iniciativa que ha impulsat avuiposta, finalment hagi pogut trobar una sor-entària, encara que lamentem que aquestaagi pogut ser la que aquesta gent va treba-eticulosament, recollint les seixanta-set mil

ies.

ident segon

yora diputada. Pel Grup Parlamentari Po-araula l’il·lustre diputat senyor Isidre Bonet.

t i Palau

ies, senyor president. Senyores diputades,utats, en primer lloc el que vull és felicitarnera l’Associació per a la Rehabilitació deltal, AREP, per la seva empenta, per la sevaportar a terme tota aquesta recollida de fir- fet possible que avui, en aquest Parlament,rlant de la regulació de les urgències psi-

enganyem, el tema de la salut mental noí fent una proposició no de llei per regulars psiquiàtriques. Hi ha una problemàticaan a darrere, que caldrà, de mica en mica,i anar posant sobre la taula. Si féssim unabre els metges que truquen al timbre de laels avisen per una urgència domiciliària,ue un tant per cent molt elevat està dema-ar-se amb un malalt psiquiàtric a dintre. infart abans que una altra cosa. I estic tam-e els mateixos familiars que tenen aquelliàtric, quan senten el timbre de la porta,nt que aquell metge entengui almenys una

és un problema psiquiàtric, com pugui sercòtic, una esquizofrènia, una paranoia,

olt important el fet de la regularització delències psiquiàtriques. I és important que ela Generalitat prengui consciència que s’hals metges que estan fent aquestes urgènci-tiguin capacitats per portar a terme aquesta aquestes famílies i a aquests malalts psi-o oblidem que la psiquiatria és una part

de la llicenciatura en medicina. S’estudienres patologies que no la psiquiatria i la psi-

cologia. als temesde malalca imporpartamenpreocupaamb el 0es, de dode malal

Jo no vulcions quede la parcord ambestiguemta cambrles urgènque ens hsió de Pocap acoravui, desrepresentMalalt Ples gràciportar av96, aquepuguem de llei.

Moltes gsenyors d

El vicep

Gràcies,l’il·lustre

El Sr. Bo

Gràcies, diputats,nostra sade la camentendreactual. Qmentals ben coorescampaaquest mfamiliarstemps, peativa legpsiquiàtr

(El presi

La propos’ha dit dteix– i l’manera qsignatured’aquestMalauradnatures, impedir com a talreivindic

ÚM. 56 I 57.1

5605

important que els metges que es dediquin les urgències sàpiguen tractar aquests tipus això és un treball, és una feina, és una tas-tíssima que haurà de desenvolupar el De- Sanitat: el Departament de Sanitat s’ha de

e formar els metges que aniran..., tant siguiesmentat o amb diferents tipus d’urgènci--los la formació específica en aquest tipus

tendre’m més amb moltíssimes considera-n fet els oradors que m’han precedit en l’úsa, i que he de dir que estic plenament d’a-t el que han dit ells. Avui és important queuí i que aprovem per unanimitat en aques-uest projecte de llei sobre la regulació de

s psiquiàtriques. Tema, per una altra banda,ortat molts dies i moltes hores a la Comis-ca Social i que no hem pogut arribar mai aer motius que no vénen al cas. Però, bé,

s de l’empenta i després de l’esforç que haer a l’Associació per a la Rehabilitació delic... I jo els felicito públicament i els donotambé, per haver tingut aquest coratge de o haver portat el dia 20 de novembre del 63.560 signatures a la cambra, i que avuiovar per unanimitat aquesta Proposició no

ies, senyor president, senyores diputades,tats.

ident segon

yor diputat. Pel Grup Mixt, té la paraulautat senyor Xavier Bosch.

h i Garcia

yor president. Senyores diputades, senyorslt breument, per manifestar d’entrada la

acció per poder discutir avui en aquest plea aquest tema. Un tema pendent, al nostree desenvolupament dins el marc sanitarioneix de prop les persones amb malalties perfectament que un servei d’urgènciesat amb els altres sectors de la sanitat i benritorialment és absolutament necessari. Per, totes les organitzacions que agrupen els

ls malalts psiquiàtrics es van ajuntar, ja fatentar portar a aquest Parlament una inici-tiva popular en relació amb les urgèncieses.

t es reincorpora al seu lloc.)

, s’ha de dir, va tenir un gran èxit –com jad’aquest tribuna diverses vegades, ara ma-eptació popular va ser considerable, de

es va assolir la xifra de més de seixanta milolt a prop del que reclama la mateixa Llei

rlament, d’iniciativa legislativa popular.ent, a causa del nombre insuficient de sig-bé problemes de forma i de terminis, van pogués ser acceptada aquesta proposta

ixò, però, ha permès posar sobre la taula laó, i els mateixos grups parlamentaris, tots

PLE DEL PARLAMENT


de a, euetir

a qut ssic

estsat pe

am.

di

la rescon

lacpers

exp

ebatacs grmiara, e

go ardre l

rs es a pol eò: ebs aa avoots int eruntes

ava la Lleiscents, i de desembre,parats i de

m: «L’inte-a de ser elues i de les, adoptadesuardadors,carregades

itat judicialest interès,anhels i lesbé llur in-

no de lleins. És a dir,en dret, peren situacióegades comdrien, curi-benigna del

a denúncia,es resoluci-resolucionsquesta Pro-ectiva, d’un: el del nen,ca. Parteixarxa arreu

e la proble-

uan diven- aquí en ele personescrec que vat del Parla- un acte has i diputatsartit aques-nt, no sola- missatges poden ser

«lluita con- les condi-

dels nens». d’aquelless fa dema-r realistes,tem dema-

ia sobre uncietat, comel graó delsats.

r president,i ha un puntero 3, que

que l’actu-rlament de

5606

els grups parlamentaris, i el mateix Govern ralitat, el mateix destinatari de la propostposat d’acord per recollir-ho, portar-ho a aqbra amb la signatura de tots els grups i discuen el Ple del Parlament.

Vull acabar, simplement, felicitant l’Arep, jesforç ha donat fruit, i els desitjo que, si pode vuit mesos, que és el que marca la Propollei que ara aprovarem per unanimitat, aqud’urgències psiquiàtriques sigui una realitCatalunya i ens serveixi per fer un pas mésrar les condicions de vida de les persones ties mentals, i també les dels seus familiars


El president


Acabat el debat, procedirem a la votació deció no de llei. (Remor de veus.) Si les senyodes i els senyors diputats ocupen els seus esaríem la votació.


Aquesta Proposició no de llei sobre la reguurgències psiquiàtriques ha estat aprovada nimitat de les senyores diputades i senyopresents en l’hemicicle.

Proposició no de llei sobre l’laboral dels infants

Passem al cinquè punt de l’ordre del dia, dció de la Proposició no de llei sobre l’exploral dels infants, presentada també per tots elgrups podran posicionar-se amb un temps lícun, de deu minuts. Té en primer lloc la pGrup d’Iniciativa per Catalunya - Els Verdssenyor Ignasi Riera. (Remor de veus.) Prenyores diputades i senyors diputats que guci perquè el diputat intervinent pugui prendla.


Senyor president, senyores diputades, senyoen un diari d’aquest matí hi havia una de ldirector que deia exactament això, signadnyora Irene Fernández, de Barcelona; el títplotació de nens» i el text de la carta diu aixdos-cents cinquanta milions de nens estan trcondicions deplorables i s’estan fent addictegues. Hi ha gent molt rica i gent molt pobraixò no és just. El fet de no tenir diners no els pobres no tinguin els mateixos drets de tDiguem “no” a l’explotació laboral de laRepeteixo que em semblava que aquest texpodia introduir millor la proposta conjquants grups aquí en aquest moment, en aqudel Parlament.

PLE DEL PARLAMENT

la Gene-ns hem

sta cam--ho avui

e el seuer abansió no de serveis

arreu der millo-

b malal-

putades,

Proposi- diputa-s, inici-

ió de lesr la una-diputats

lotació

t i vota-ió labo-ups. Elst, cadas-ula, pel

l diputata les se-in silen-a parau-

diputats,cartes aler la se-ra «Ex-

«Més deallant en les dro-l món, il dir que plegats.fància.»a el quea d’unsta sessió

El 1995, aquest Parlament debatia i aprovd’atenció i protecció dels infants i els adolemodificació de la Llei 37/1991, del 30 desobre mesures de protecció de menors deseml’adopció. En l’article 3 d’aquesta Llei llegirès superior de l’infant i de l’adolescent hprincipi inspirador de les actuacions públiqdecisions i actuacions que els concerneixeni dutes a terme pels pares, els tutors o els gper les institucions polítiques o privades ende protegir-los i d’assistir-los o per l’autori administrativa. Per a la determinació d’aquhom ha de tenir en compte en particular els opinions dels infants i els adolescents, i tamdividualitat dins el marc familiar i social.»

Doncs bé, avui es presenta una proposicióque parteix d’una dada objectiva: 250 milio250 milions de persones joves –que no tentant, a l’autodeterminació personal– estan d’explotació crua, terrible, descrita massa vperquè no vulguem repetir adjectius que poosament, fer creure que és una situació més que és.

La Proposició no de llei parteix també d’unla d’un incompliment, i es diu: «Fins i tot lons de les Nacions Unides resulta que són que no compleixen els estats», i, per tant, aposició no de llei parteix d’una situació objincompliment, del reconeixement d’un dretestar protegit contra l’explotació econòmid’un fet conjuntural, que és que hi ha una mdel món que ha servit per sensibilitzar sobrmàtica d’aquest col·lectiu.

El molt honorable president del Parlament, qdres de la setmana passada ens trobàvemParlament amb un grup molt important djoves, al moment d’adreçar-nos la paraula començar dient: «D’ençà que sóc presidenment, la vegada que he sentit més emoció enestat aquest d’avui», i crec que les diputadeque l’acompanyàvem podríem haver compta emoció. L’acte era realment impressionament pel que significava, sinó perquè hi haque són entenedors i clars, missatges quecompartits per moltes i per molts.

Finalment, la Proposició no de llei parla de tra la pobresa, dret a l’educació, millora decions laborals i econòmiques de les famíliesNo és poca cosa –no és poca cosa. És unaproposicions no de llei que, en tot cas, ennar..., com fa trenta anys algú deia: «per sedemanem la utopia»; doncs, per realisme esnant la utopia d’un món en què la injustícdels graons socialment més febles de la sosón les nenes i els nens, no sigui justament més marginats, dels socialment més margin

Entenc, des d’un punt de vista pràctic, senyosenyores diputades i senyors diputats, que hde la Proposició no de llei, que és el númsegurament hauríem de trobar-li un redactatalitzés. És el punt que parla, diu: «El Pa



SESSIONS N

Catalunya aCatalunya laquí queda cinstitucionament de lesde la marxaper Cataluntot cas, el rrealitat de lexactament una propostpodríem aco

Gràcies, sendiputats.

El presiden

Moltes gràccia i Unió, tguera.

La Sra. Bru

Gràcies, senmolts cops nos a reaccitem tractantvegades, en precisamentque han treConferèncial’explotacióque no sols compromesció no de lle

Estic plenamsenyor Ignapodríem ferla resta, que

La Marxa hreu del mónrebut l’adhesortir de Macórrer els cide juny, jusConferènciajustícia agraació i d’org

La infantesnostra vida nar a la segühi ha moltepossibilitat.nens i nenesllar a tempses. Es calcutreballen almparlar d’aquque treballemines o en esubmergidainfantesa i millor que e

’OIll inel tadmtraron pocalstampió..apldel qu

i edieslt ls

rogó qHeles noosiom

eta»

si v 30a etat

estis ama

, s’t trns deniteixdess la

quedemles s.xò Profanla uels loraa fis a, sei quemels , lescac o d paritartiu

corda apropar als ciutadans i ciutadanes dea realitat de la infància explotada» –finslar– «oferint amb aquesta finalitat el suport

l i organitzatiu per a la posada en funciona- activitats programades amb motiu del pas per Catalunya.» Aquesta marxa ha passatya; nosaltres els proposaríem mantenir, enedactat d’aquest punt número 3 fins a «laa infància explotada». Creiem que diríemel que diu, però, en canvi, no estaríem fenta d’una cosa que en aquests moments nonseguir.

yor president, senyores diputades, senyors

t

ies, senyor diputat. Pel Grup de Convergèn-é la paraula la diputada senyora Rosa Bru-

guera i Bellmunt

yor president. Senyores i senyors diputats,ens fa falta una sotragada per tal d’ajudar-onar davant de casos com aquests que es- ara, com dels infants que treballen, moltescondicions deplorables i perilloses. Però és gràcies a moltes persones, a moltes entitatsballat a favor de la infància, gràcies a la d’Oslo, gràcies a la Marxa mundial contra laboral de la infància, que ara podem diren tenim plena consciència, sinó que estemos en la seva eradicació. Aquesta Proposi-i, per mi, n’és una mostra.

ent d’acord amb la proposta que ha fet elsi Riera respecte al tercer punt. Per tant, de dir: votem fins a aquesta part i retirem em sembla que seria el més adient.

a mobilitzat set-centes organitzacions d’ar-, de països del sud i de països del nord, i hasió de més de vuit mil organitzacions. Vanila el passat 17 de gener i, després de re-nc continents, arribarà a Ginebra el primert el moment en què se celebrarà la LXXX Internacional del Treball. Crec que és deir a Intermón la difícil tasca de conscienci-anització de la Marxa al nostre país.

a, per a tots nosaltres, és un període de laque recordem. Cada generació intenta do-ent unes condicions de vida millors, però

s famílies arreu del món que no tenen cap L’OIT estima que més de 120 milions de no poden anar a l’escola pel fet de treba- complet, és a dir, més de vuit hores diàri-la, a més, que són uns 90 milions els queenys cinc dies la setmana. En total, podemests 250 milions que deia el senyor Riera,n a les indústries o a les plantacions, a lesl comerç sexual, al carrer o en l’economia, infants que no poden gaudir de la sevaque massa vegades el seu futur no és pasl seu present.

Segons ldel trebaacceptar olació inlluita contots els ftitució noPer tant, cionals, edicals i emunicacgació i l’plotació això, sinóa la salutAquests parlat mobilitzat; egines i pconclusipot dir: «millorar famílies;accions psón el «C«Roba n

Jo no sé grama deprogramhavien esi havienempresarEl problerebé totsen buscacondiciod’ells enta ells mates vegaaquesta éguim és per mi, lluny de problemeÉs per aiPEC –el treball inprevenir infants drisc; miltransitòrifantil... Étives queintermeddel probllitat que tra mitjaseva eduAquestestaula, caldit, és llucipal moplotador.

ÚM. 56 I 57.1

5607

T, la pobresa constitueix la causa primerafantil, i aquesta no pot servir de pretext perreball infantil, atès que representa una vi-issible dels drets humans fonamentals. La

el treball infantil s’ha de dur a terme des dets. Com diu l’OIT, cap organització o ins-t per si mateixa resoldre aquest problema.

la participació d’institucions i entitats na-tals i internacionals, d’organitzacions sin-resarials, de les ONG, dels mitjans de co-. Tots junts podrem aconseguir la promul-icació d’una legislació que reprimeixi l’ex-s infants. Però no podem fer únicamente hem de garantir la seva educació, el dret

l dret a un mínim de benestar. se n’ha parlat molt, de la infància. Se n’ha

a nivell polític; la nostra societat s’ha mo-mitjans de comunicació hi han dedicat pà-rames. En definitiva, tots hem arribat a laue per solucionar aquesta injustícia no esm d’impedir que els infants treballin.» Calcondicions laborals i econòmiques de lesmés així ho aconseguirem. Tots coneixemtives entre empresaris i consumidors, comerç just», l’«Etiqueta de garantia social»,, els «Codis de conducta», etcètera.

ostès varen veure el programa, l’últim pro- minuts l’últim cap de setmana. En aquells feia el seguiment d’alguns infants que acomiadats de les empreses de confecció,at acomiadats després d’un acord entremericans i organitzacions de consumidors. econòmic, per a molts d’ells, o per a gai-havia agreujat, i la majoria d’infants havi-eball en l’economia submergida en uneseplorables, més perilloses, més dures, i capa que aquest impediment fos beneficiós peros. I això és una forta contradicció. Mol-

, des del nostre país podem creure que millor solució, i aleshores el que aconse- el problema s’agreuja, en lloc de... Això,ostra que no es poden trobar solucionspersones i dels llocs on es produeixen els

que entenc que l’estratègia de l’OIT i delgrama internacional per a l’eradicació deltil– passa per proposar mesures com aratilització de mà d’obra infantil; retirar elstreballs que impliquen major explotació ir les condicions de treball com a mesurans a aconseguir l’eradicació del treball in- dir, buscar, facilitar totes aquelles alterna-nse ser un blanc i negre, permetin un pase solucionin o que possibilitin la solució

a. Una d’aquestes iniciatives és la possibi-infants treballin mitja jornada i que, en l’al- mateixes empreses es comprometen a la

ió.’altres solucions són bones, estan sobre lalar-ne. El tema és obert. El que cal, com he contra la pobresa, perquè aquest és el prin-que porta els nens i les nenes al treball ex-

PLE DEL PARLAMENT


traest i un Arins al

no, ve Alue

nyo co

y, a

Sony

rs dccil qba

ntil

mptariitaadaaltr sitmís

dade a lls dalsc, m

s re nonvex e’exugltr

est me

omica

sevroctad

entestn f

r els païsosritàriamenteixar de re- conjunt demotiu de la mitjans der el senyorquests 250e estan ex-

s de 40.000tats fins auació d’ex- en el Con- d’un dipu-Ocupació li d’explota-el secretari que hi haamiliar, de

ta es troba que on es

ó infantil ésltura i encom a con-la situació.no hi havianveni amb era l’abast

ns d’explo-a més nensi a Cuba. O ha situaci-sta perspec-

ón, no po-e en el nos-a.

otes aques-onsell Exe-de llei, queinar aques-i per avan- la senyoraent el Go-

rlament dedel Govern l’Organit-

fet referèn- de l’eradi-ista fa cinc2 milions ica a països durada peril en païsosigent fins ae el Govern l’OIT tam-actible ques més ade-

5608

En Jordi Coca, en el seu llibre La japonesa,noi que té dificultats de comunicació. Aqusa un estiu en una illa a casa de la seva àvia, surt a explorar amb els seus cosins l’illa.poble, troben l’església oberta, i entren a dtambé que està oberta la porta que porta capnar, i pugen a dalt. Des d’allà dalt aquestpoble als seus peus, més enllà veu la planaterra, veu dos pobles i, al final, veu el mar.el noi mira tot allò i es diu: «Jo no sabia qservissin per mirar tan lluny.» Senyores i setats, m’agradaria que tots plegats poguéssimque molts infants poguessin mirar ben llungria i amb confiança.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Grupté la paraula la diputada senyora Rosa Bare

La Sra. Barenys i Martorell

Gràcies, senyor president. Senyores i senyoen primer lloc, manifestar la nostra satisfaproposta d’aquesta Proposició no de llei, peporta de compromís polític per continuar trel’eradicació de l’explotació i el treball infa

Per nosaltres, aquesta resolució té dos coclars, autoaplicables tant als grups parlamenConsell Executiu del Govern de la Generalcantó, fer visible als ciutadans i ciutCatalunya la situació de la infància que en viu la penalitat de l’explotació i l’abús enlaborals i socials, i en segon lloc, el comprofundir davant del Govern de l’Estat –tal comtament el punt 4– en les mesures proposConferència d’Oslo, mesures que tenen comúltim protegir els menors contra tots aqueque puguin ésser perillosos, que puguinl’educació, que puguin esdevenir perjudiciseva salut, per al seu desenvolupament físiespiritual.

En aquest debat tenim com a rerefons donormatius importants, dels quals creiem qudeixar de fer menció: per un cantó, la CoNacions Unides del 1988, en què es reconeil’infant a ésser protegit contra tota forma deconòmica i contra qualsevol feina que pperillosa o entorpir la seva educació, i per ael Conveni 138 de l’OIT, que estableix elsinternacionals sobre les edats laborals dels

La senyora Bruguera feia referència fa un mhi ha infants que, degut a la situació econòmequilibri social dels seus territoris o de les cions de fet, han de treballar, però s’ha de pel treball no sigui perjudicial, no sigui explogui ajudar a la cohesió familiar i, en aquest sté un conveni en què estableix aquests d’edats en el treball en funció dels països i eles circumstàncies.

PLE DEL PARLAMENT

cta d’unnoi pas- bon diariben al; troben campa-i veu elu moltaeshores, els ullsrs dipu-ntribuirmb ale-

cialista,s.

iputats,ó per laue com-llant per.

romisoss com alt: per unnes dees monsuacions d’apro-iu exac-s per laobjectiu treballsificultar per a la

ental o

eferents podemnció del dret deplotacióui éssera banda,àndardsnors.

ent que, al des-

es situa-urar queor i pu-

it, l’OITàndardsunció de

Nosaltres creiem que sense deixar de miramenys desenvolupats, que són els que majopateixen aquesta greu situació, no podem dvisar la situació al nostre país, és a dir, all’Estat espanyol. En els últims mesos i amb Marxa s’ha obert un importat debat en elscomunicació –la carta que acaba de llegiRiera d’aquesta ciutadana preocupada per amilions d’infants que no tenen treball o quplotats per al treball.

S’ha parlat de xifres diverses, s’ha parlat demenors que en aquest país estan explo400.000 menors que podrien estar en una sitplotació. I dic això perquè no fa gaire tempsgrés de Diputats, una pregunta precisamenttat d’Izquierda Unida al secretari general d’preguntava si ell coneixia quin era el nivellció de treball infantil en el nostre país. I general deia que a Espanya a ell li constaexplotació d’infants dintre de l’economia fl’economia submergida, però que aquesamagada i que és difícil de detectar, peròconstata o s’intueix que hi ha més explotacien les feines temporeres, en l’agricul’hostaleria. Però que no hi ha denúncies i, seqüència, no es coneix quin és l’abast de En tot cas, el secretari general no deia que explotació sinó que deia que havia fet un cola Unicef per intentar veure fins a on o quind’aquesta situació.

En tot cas, jo estic segura que hi ha situaciotació. Un informe de l’OIT ens deia que hi hexplotats, menors, a Itàlia que a Nicaragua sia que segur que també en el nostre país hions d’aquest tipus i que nosaltres, amb aquetiva o amb aquesta visió de cara al Tercer Mdem deixar de contemplar la possibilitat qutre país també hi hagi situacions d’injustíci

Tot oferint el nostre suport parlamentari en ttes qüestions, nosaltres volem demanar al Ccutiu el que diu ja aquesta Proposició no col·labori amb el Govern de l’Estat per esbrtes situacions i actuï en la direcció que calguçar en situacions de més justícia –em miroNadal perquè ella representa aquí directamvern de l’Estat.

Però també nosaltres creiem que des del PaCatalunya, des del Consell Executiu i des de l’Estat, s’ha de continuar col·laborant ambzació Internacional del Treball. També hi hacia la senyora Bruguera en aquest programacació del treball infantil. El Govern Socialanys va signar un conveni amb l’OIT per 1mig de dòlars, xifra important quan es dedidel Tercer Món, programa de cinc anys deajudar a l’eradicació de l’explotació infantd’Amèrica Llatina. Aquest programa és vl’any 1999. Nosaltres estem convençuts qude l’Estat continuarà donant aquest suport abé per treballar en aquesta direcció i fer faquests menors puguin viure en condicionquades i més justes.



SESSIONS N

El programaballs forçatperilloses, aamb una atelarment vuln

Sabem que acorrectes i saltres estratactuació diractuació tramarxa un al

Ahir precisaun article desenyor ManConsell de Mtant la seva en el sentit dd’una perspsos que d’uncontra el trearticle– «d’od’aquells pacials i mediI es tracta tasos consum–i també hosibilització Tercer Mónquals ja s’haball infantil

Jo en aquestativa parlamen el Senat per al desenvsitat que ensi el Consell que hi ha duen aquest mde prioritatsals drets hupació i la ingrups de pocial atenció til, refugiatque tenim uballar en aquque fa referèsensibilitzactipus de poltuació en elfantil.

I també vullva prendre Resolució 1desenvolupavat per unadurant l’actucooperació aquest momtats que partaris podrantant que coin

ció

ar, sull de qués la

r aqlemt er

en

dip

ar

m f i sonsció

sen

en

ràca la

ad

ràc és ent aqi retararri

i sresaa ditar

, amaciómeca,es cenv

nate mnyss, d mépronamundctive l’ delre s a

de l’OIT va orientat a nens sotmesos a tre-s, a nens sotmesos a condicions laborals nens treballadors de menys de dotze anys,nció especial a les nenes, que són particu-erables a situacions d’abús i d’explotació.

mb aquestes actuacions, que són totalmentón necessàries, no n’hi ha prou i cal emprarègies complementàries perquè qualsevoligida a aquesta problemàtica ha de ser unansversal, integral, global, i cal posar entre tipus de mesures.

ment un mitjà de comunicació publicaval vicepresident de la Comissió Europea, eluel Marín, i ens donava a conèixer que elinistres havia aprovat una resolució orien-

actuació cap a un mètode incitatiu, és a dir,e donar suport des de la Unió Europea, desectiva econòmica i comercial, aquells paï-a forma clara s’han compromès en la lluitaball infantil. «Es tracta» –deia en aquestferir un accés privilegiat al mercat europeuïsos que respectin determinats mínims so-

ambientals, considerats com a universals.»mbé, a la vegada, d’impulsar des dels paï-idors, des dels països del nord uns nivells diem en el punt 3 de la Resolució– de sen-tals que a les empreses que treballen en el s’hi estableixin codis de conducta, als fet referència, que prohibeixin l’ús del tre- en els productes que importen.

moment voldria fer referència a una inici-entària que en aquest moment està a debatsobre la Llei de cooperació internacionalolupament. I lligo això amb aquesta neces- hi comprometem, els grups parlamentarisExecutiu. En l’articulat d’aquesta Llei creces qüestions que toquen de ple el tema queoment estem discutint. L’article 7, que parla sectorials, diu: «La protecció i el respectemans, la igualtat d’oportunitats, la partici-tegració social de la dona i la defensa delsblació més vulnerables: menors, amb espe-a l’eradicació de l’explotació laboral infan-s, desplaçats, etcètera, etcètera.» És a dir,n capítol, un article concret orientat a tre-esta direcció i n’hi ha un altre, l’article 13,ncia a l’educació pel desenvolupament i laió social, dirigit precisament a fer aquest

ítiques, de donar a conèixer quina és la si- Tercer Món sobre l’explotació laboral in-

fer referència a una altra resolució que esfa justament quinze dies en aquest Ple, la01/V sobre la política de cooperació i dement. El Parlament de Catalunya ha apro-

nimitat que el Consell Executiu presential legislatura un projecte de llei catalana de

en el qual tots aquests bons desitjos que enent estem comunicant a la cambra els dipu-lem en representació dels grups parlamen- estar recollits. Per tant, crec que és impor-cideixi la votació d’aquesta Resolució amb

la Resoluplenari.

Per acabtemps, vsentides,quan diuformes mmurs comperpetuadel probfinalmen

El presid

Senyora

La Sra. B

Acabo, esenyoresaquests bla Resolució.

Gràcies,

El presid

Moltes gla paraul

La Sra. N

Moltes gdiputats,mentarisendavanobligatorParlamenguéssim

Senyoreste, una pla defenstat de llu

Es tractad’explotl’ensenyalució físiallò que és un des

S’han doment, qucatorze amés a méballant, aAixò ha no goverMarxa mla perspereunió dprincipissió de rebés un del

ÚM. 56 I 57.1

5609

que es va prendre fa quinze dies en aquest

enyor president, perquè se m’ha acabat elfer-ho també amb unes frases, jo crec que l’Organització Internacional del Treballe «un mur de silenci segueix rodejant lesgreus de treball infantil, mentre que altres ignorància, l’interès egoista tendeixen auesta situació». Només una percepció claraa i la decisió ferma de combatre’l podranadicar el treball infantil...

t

utada, ha exhaurit el seu temps.

enys i Martorell

alta una ratlla, senyor president. I suposo,enyors diputats, que tots coincidirem en desitjos i que treballarem per portar a cap que d’aquí a un moment posarem a vota-

yor president.

t

ies, senyora diputada. Pel Grup Popular, té diputada senyora Maria Dolors Nadal.

al i Aymerich

ies, senyor president. Senyores i senyorscert, com s’ha dit, que tots els grups parla-s hem de felicitar per ser capaços de tiraruesta iniciativa, però em sembla que ésconèixer l’impuls que hi ha donat el Grupi d’Iniciativa per Catalunya per tal que po-bar a aquest text que avui es veu en el Ple.

enyors diputats, s’està produint, sens dub- de consciència internacional pel que fa a

els drets dels menors i també a la necessi- contra la seva utilització laboral.

b l’esforç de tots, d’acabar amb una forma que suposa privar els infants del dret ant i que perjudica seriosament la seva evo-

mental, moral i social, impedint, per tant,oneix i que es demana per als menors, queolupament integral.

xifres, els informes ens parlen, efectiva-és de 250 milions d’infants entre quatre i estan en situació d’explotació laboral i, a’aquestes xifres, 120 milions es troben tre-s a més en situacions molt, molt extremes.

vocat que més de set-centes organitzacionsentals d’arreu del món hagin impulsat laial contra l’explotació laboral infantil amba, com tots sabem, de la celebració de la

Organització Internacional del Treball, a proper mes de juny, i que vàrem tenir oca-en aquest Parlament, i, com s’ha dit abans,ctes més emotius –i jo considero que pels

PLE DEL PARLAMENT


pr

em en elt. P qu haíl·li d’

faluac, danya Intro

see etav

ancressm tretre e l de

d’em

unaíssills ó.

tiva e vaordecr pa

pr labenciomérs ar, ialuelbés cls dall,s pr

n llili

fenific popec

s demostracament ab- inspecció.ecció i pre-rescindiblelò que se’nits on hem

econòmica,ia de refor-úncies per importantet detectar,s de treball

, concreta- el Governt estar ben

més, sí querendre pos-ot just tenirt un seguit

la signatu- i el Comitézació d’es-ó, de diver-studi té permes que eses laboralsr proposteser primera

una part de programes prevenciós a més delar no és ung que estic

r president,ritablement ha de partir qual insis-lema de la món, peròcordar quetra és com-pel que fa ael que fa a, ens felici-questa ini-el compro-institucionstra aquesta

s i senyors

d’Esquer- el diputat

5610

quals val la pena estar en política– que s’haaquest Parlament.

En la percepció social d’aquest problema sl’explotació laboral infantil és quelcom quemolt lluny. És quelcom que passa només enque es troben en vies de desenvolupamenm’ha semblat molt encertada la intervencióla il·lustre senyora Rosa Barenys perquè ensdavant que no ens trobem pas en un país idcasa nostra també es produeixen situacionsció.

Aquesta percepció que es té socialment ésque a Espanya hem de reconèixer que la sittan greu com a diversos països d’Àfricad’Amèrica Llatina. Però a casa nostra, a Esp1997, segons informes que he obtingut de lde Treball, les dades per actuacions de conball prohibit a menors de setze anys vangüents: es van produir 140 infraccions qupoder detectar; aquestes infraccions afecmenors i van donar lloc que s’imposessin smés de 73 milions de pessetes. Aquestes xiften amb altres dades, dades que han estat eabans també en el sentit que els menors queEspanya podrien estar al voltant ben bé d’eni el mig milió d’infants. I això malgrat qulegislació empara sobradament la prohibicióinfantil afegint-hi, a més a més, l’obligació zació fins als setze anys. Malgrat això, cofenomen de l’explotació laboral infantil té sió social que dificulta de forma importantbarra la seva detecció i, per tant, tots aqueque es fan per aconseguir la seva eradicaci

En aquest sentit s’han produït diverses iniciaCorts Generals; tant en el Senat, com s’habans, com en el Congrés dels Diputats, esuna intervenció, que ha estat abans recl’excel·lentíssim senyor Manuel Pimentel, sneral d’ocupació, el dia 22 d’abril, i es vanverses coses.

Per una banda, es va palesar que l’articlel’Estatut dels treballadors defineix la relacióelements de voluntarietat, «alienitat», depretribució. Això, lligat amb el fet que les sancord amb l’article 93 del mateix Estatut, noguin imposar a empresaris, fa que els menoenvolupen el que es denomina treball familiestabliments comercials, industrials i especel món agrícola, i especialment en totes aqvitats que tenen un caràcter temporer, taml’economia submergida com es tracta en eltreball a domicili, fa que no siguin ni tan soa pesar de l’acció de la Inspecció de Trebconsta que tenen aquests com un dels eixode la seva actuació.

Com he dit, els treballs de menors apareixefenòmens de l’economia submergida famtambé claríssimament apareix lligat, aquestla pobresa i a la marginació, la qual cosa drepeteixo, extraordinàriament la tasca que esme des de les administracions públiques i es

PLE DEL PARLAMENT

oduït en

bla ques quedas païsoser tant,e ha fet

posat alc i que aexplota-

sa. Tot iió no és’Àsia oa, l’anyspecciól de tre-r les se-s varenen 180ions per contras-entadesballen a400.000a nostral treballscolarit- deia, el dimen-ma, queesforços

es en lessmentat produirada, deetari ge-lesar di-

imer deoral per

dència ins, d’a-s es pu-

que des-en petitsment enles acti- lligat aasos deletectats

que emioritaris

igats alsar, peròomen, aulta, horta a ter-ialment

la determinació de responsabilitats. Això eamb el fet que hi ha una inexistència pràctisoluta de denúncies presentades davant laPer tant, per a una major eficàcia en la detvenció del treball infantil, es considera impreforçar els sistemes d’inspecció laboral, aldiu policia laboral, sobretot en aquells àmbvist que es donen més casos d’explotació d’utilització de menors. Així mateix, s’haurçar l’actuació dels responsables davant denabsentisme escolar, ja que constitueix unàmbit d’acció dels poders públics que permen qualsevol cas, l’existència de situacioninfantil.

Se m’ha adreçat, en anteriors intervencionsment per la senyora Barenys, la petició quecentral actuï en determinats àmbits. En posegura, senyora Barenys, perquè, a més a vull recordar que el Partit Popular, només psessió del Govern, el juliol de l’any 1996, tresponsabilitats de govern, va prendre ja tode mesures. Entre les accions, cal destacarra del conveni entre el Ministeri del Treballespanyol de la Unicef, on es preveu la realittudis referents a la diagnosi sobre l’explotacisa índole, dels menors a Espanya. Aquest eobjecte conèixer la realitat social i els probleplantegen en relació amb les diverses formd’explotació dels menors, així com recollique permetin donar-hi solució. L’any 97, pvegada, el Govern del Partit Popular destinal’assignació tributària de l’IRPF per realitzarde cooperació i voluntariat social, dirigits ai eradicació del treball infantil. Això, a mécampanyes com, per exemple, la de «Trebaljoc», i unes altres que em salto perquè veiesmerçant el temps.

Voldria considerar, abans d’acabar, senyoque la formulació d’un programa d’acció vedecidit a eradicar l’anomenat treball infantild’un estudi rigorós, l’objectiu principal delteixi a separar la dimensió social del probfaceta estrictament laboral. Això, arreu deltambé a Catalunya. I en aquest sentit vull relluitar contra el treball de menors a casa nospetència del Govern de la Generalitat, tant l’execució de la legislació laboral, com pl’ensenyament i els serveis socials. Per tanttem novament que puguem tirar endavant aciativa, i esperem que sigui només l’inici dmís del Govern, del Parlament i de totes les de Catalunya per lluitar veritablement condenigrant forma d’explotació.


El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Grupra Republicana de Catalunya, té la paraulasenyor Joan Ridao.



SESSIONS N

El Sr. Ridao

Gràcies, sencom ja s’ha cinquanta mmundial col’anomenadmés de quaaplega un toservit per coseus represdiputats d’asobre el fenoper tal d’adque, en defisició no de

Com tambétades i diputla, les dadesTreball, de Nllen més deoscil·len entrmilions trebrament d’eximpedeix la

A partir de ltesques dima tot el mónsuposa tant pbé per a la smental morarència d’Osltius, referitstar els recuren segon tercontra la posolidaritat incondicions manera que vingués totatal de ratificonals contrafenomen detreball infanbilitació i lael quart puntre d’uns insinsta que el sures proporeivindicadevan impulsa

Finalment, ctots, i és unaprimer de lament a tots cal reconèixvinent d’un ves entre elpaís; la prespúblics tamrecursos neccional, són,xa i que hem

e reues

tot lammener ot

sen

en

ràcr X

sc

sen pe aqu llea pr Clab

an d’t.

comra eaïsamaïs

e mes ocil lconde entltes ma

ol famnomolu

en en ets «s den vció

en

voade

sc

res orites d refec ds searc

i Martín

yor president. Senyores i senyors diputats,dit fa uns instants, l’arribada a Catalunya dearxadors internacional arran de la Marxantra l’explotació laboral de la infància,a Global March, que ha estat impulsada pertre-centes cinquanta organitzacions, quetal de noranta-un països de tot el món, hanscienciar la nostra societat, però també elentants, les senyores diputades i senyorsquesta cambra, una mica més al voltant omen de l’explotació laboral de la infància,

herir-nos als objectius d’aquesta, que és elnitiva, planteja el punt segon de la Propo-llei.

s’ha dit reiteradament per part de les dipu-ats que m’han precedit en l’ús de la parau- que revela l’Organització Internacional del

acions Unides són que a tot el món treba- 250 milions de nens i nenes d’edats quee els cinc i els catorze anys, dels quals 120allen a temps complet, en condicions cla-plotació, i que això, al mateix temps, els seva escolarització.

a inquietud, per tant, generada per les gro-ensions a què està arribant aquest problema, i amb el conseqüent perjudici que aixòer a l’educació dels nens i nenes, com tam-

eva salut, per al seu desenvolupament físic,l, social i de la seva personalitat, la Confe-o, l’octubre de l’any 97, va fixar uns objec-, en primer lloc, a la necessitat d’incremen-sos destinats a l’ensenyament, a l’educació;me, a la necessitat de combatre o de lluitarbresa i als mecanismes de cooperació i deternacional; en tercer lloc, la millora de les

laborals i econòmiques de les famílies, dela contribució econòmica dels infants esde-lment innecessària, i finalment, també, perar el compliment de les normes internaci- l’explotació laboral, sobretot referides al la prohibició de les formes aberrants detil, que, en definitiva, garanteixin la reha-

integració dels nens i nenes. D’aquí que, ent de la Proposició no de llei de la qual din-tants procedirem a la votació, el ParlamentGovern de l’Estat aprofundeixi en les me-sades per la Conferència d’Oslo i que sóns per les entitats que es van implicar i quer la Marxa, en definitiva.

om que aquest greu problema ens afecta a constatació que és contemplada en el punt Proposició no de llei, i ens afecta directa-com a ciutadans d’un món interrelacional,er que un consum ètic i responsable, pro-comerç just; la promoció d’accions positi-s empresaris i les empresàries del nostresió constant perquè el conjunt dels podersbé contribueixin a mobilitzar al màxim elsessaris per a la cooperació i l’ajut interna-

tots ells, objectius que persegueix la Mar- d’impulsar cadascú dins dels seus llocs i

àmbits ddes d’aq

I és per Grup Parconjuntallei, i és psuport i v

Gràcies,

El presid

Moltes gtat senyo

El Sr. Bo

Gràcies, diputats,amb quèció no demanes. Lel pas peplotació dinàries mmés granParlamenoblidar –que encaa molts pdramàticaquests p

El fet qufills o fillmolt difítar-hi en del punt tenir prestil» té mobanda, lacultura, mmateixesla depèn tada. La splement,pobres i anomenapromisoestaria ed’explota

El presid

Sí. Per fares diput

El Sr. Bo

Dues altmés minalhora, dmés. Emtil a càrrdes de leParís o B

ÚM. 56 I 57.1

5611

sponsabilitats i als quals nosaltres també,t Parlament, ens hem de comprometre.

això, senyores i senyors diputats, que elentari d’Esquerra Republicana ha subscritt amb la resta de grups la Proposició no de

la qual cosa, també, que els demano el seufavorable.


t

ies, senyor diputat. Pel Grup Mixt, el dipu-avier Bosch.

h i Garcia

yor president. Senyores diputades, senyorsr començar, voldria subratllar la rapidesaest Parlament ha tramitat aquesta Proposi-i, presentada al registre fa només dues set-resentació de la proposta va coincidir ambatalunya de la Marxa mundial contra l’ex-oral dels infants, i també amb les multitu-ifestacions de suport que es van produir, laelles, precisament, a les portes d’aquest

L’explotació laboral de la infància, sense ja s’ha dit des d’aquesta tribuna– aquella

xisteix al nostre país, és una realitat presentos de l’anomenat Tercer Món i una realitatent arrelada i consolidada, sobretot enos.

oltes famílies depenguin del treball dels dels ingressos que aquest treball aporta faa seva eradicació, tot i que les vies per llui-tra estan obertes i són vigents, fins i tot desvista dels nostres països occidentals. Cal que aquesta anomenada «explotació infan- cares i, encara, nivells de gravetat. Per unajoria d’infants que treballen ho fan a l’agri-t sovint en les explotacions agràries de lesílies. En aquest cas, la lluita per eradicar-és del nivell econòmic de la societat afec-

ció d’aquesta mena d’explotació està, sim-bona part, en les ajudes dels països rics alsl desenvolupament propi d’aquests païsospobres». Si tothom complís amb els com- l’ONU, en aquests moments la pobresaies de solució i, de retruc, aquesta mena infantil. (Remor de veus. Pausa.)

t

r, guardin silenci, senyors diputats, senyo-s.

h i Garcia

menes d’explotacions laborals d’infants,àries, són, però, molt més dramàtiques, i’aquí, des d’Occident, hi podem fer molt

ereixo, per una banda, a l’explotació infan-e les empreses multinacionals, les quals,ves luxoses seus de Nova York, Londres,elona, fan veure que no saben que a l’altre

PLE DEL PARLAMENT


conm eansligupil

u

méciofan sems juustps rnadudi aproió

onaam

àttre’aqmíuama pauesiac

rict aon m

ue he, itiu

a vopo, i tes

di

denenue ine pub leusyo

per la una-rs diputats votació.

al secreta-etició d’al-ada.

sa del Par-arlamenta- més d’una’acord ambt del Parla-a de la ses-sentit d’or-uest Ple deió d’urgèn- substanci-itació 300-1/05. Palau dels dipu-

acord ambsa.) Hi ha

utiu sobreecte a lara de la

t de l’ordretramitar pels a prendre la Genera-paraula pernyor Martíts.

din silenci.

ts, honora-tre Grup haació econò-ar una micaupostos de

5612

costat del món hi ha nens que cusen, en d’esclavatge, botons d’americanes que duetats d’aquest Parlament, que col·loquen les ncarteres on duem els nostres discursos, o lels seus dits els nusos que consoliden les veurem aquest estiu per televisió en el MFrança.

En tots aquests aspectes, hi podem fer, ja, Com, per exemple, l’exigència a les multinaacabin amb aquesta mena d’explotació incom la fi de qualsevol mena d’esclavatge ovatge, i alhora, també, el pagament de souals seus treballadors. L’anomenat «comerç jri», sobre el qual aquest Parlament ja fa temvar una resolució, pretén crear xarxes alteproducció, tractament i distribució de proTercer Món amb garanties de respecte al mei també garanties de pagament just per als tot evitant, òbviament, cap mena d’explotacunes garanties que les nostres multinacigrans o més petites, no poden assegurar, lment.

Finalment, una altra vessant, molt més dramde l’explotació sexual de la infància. Mendemanda amb dòlars a la butxaca –o, dtemps, amb euros a la butxaca–, hi haurà faposades a vendre els fills i filles per poder gpocs diners i arribar a final de mes. Cal un trol polític, policial i també educatiu en elsguem-ne, emissors, per tal de controlar aqd’explotació i, alhora, una major consciencdana al respecte.

En fi, que des de Catalunya, des del món posar les mesures efectives per anar acabanplotació laboral infantil, com una part fd’una lluita més general per construir unpròsper, lliure i just. Una eradicació, però, qprogressiva per evitar mals majors, però qument, no ha de deixar d’evolucionar en pos

Els diputats del Partit per la Independènciamb tot convenciment, a favor d’aquesta Prde llei, i esperem que tota la nostra societatnostre Govern, se’n faci ressò i prengui ladients.


El president


Acabada la fixació de posicions per part grups, passarem a la votació, amb el beaquesta votació, d’acord amb la proposta qdiputat senyor Ignasi Riera, primer intervdebat, significa una correcció tècnica en elde la Proposició no de llei, que acabaria amles «infància explotada». És correcte? (Pacord. Doncs, si les senyores diputades i sentats es preparen...


PLE DEL PARLAMENT

dicionsls dipu-es de lesen amb

otes quendial de

s coses.nals quetil, aixíiescla-

stos per i solida-va apro-tives dectes delmbient,ductors, infantil;ls, més

entable-

ica, és la hi hagiuí a unlies dis-nyar unsjor con-ïsos, di-ta menaió ciuta-

, podemmb l’ex-amentalón mésa de ser

evident-.

otarem,sició noambé elmesures

putades,

tots elstès queha fet elnt en elnt tercers parau-a.) D’a-rs dipu-

La Proposició no de llei ha sigut aprovadanimitat de les senyores diputades i senyopresents en l’hemicicle en el moment de la

Iniciem el capítol d’interpel·lacions.

Alteració de l’ordre del dia

Abans de començar aquest capítol, demanori primer de la Mesa que doni lectura a la pteració d’ordre del dia que ha sigut formul

El secretari primer

Moltes gràcies, senyor president. «A la Melament. Els diputats sotasignats, del Grup Pri de Convergència i Unió, que representencinquena part dels membres de la cambra, del que disposa l’article 62.4 del Reglamenment, sol·liciten l’alteració de l’ordre del disió plenària iniciada en el dia d’avui, en el denar les interpel·lacions a substanciar en aqla següent manera: després de la interpel·laccia punt número 6 de l’ordre del dia, siguinades les interpel·lacions número 11, tram00272/05, i punt 14, tramitació 300-0034del Parlament...» I segueixen les signaturestats, reglamentàriament...

El president

Pregunto als senyors portaveus si estan d’aquesta alteració de l’ordre del dia. (Pauacord, per tant?

Interpel·lació al Consell Execles mesures a prendre respsituació economicofinanceGeneralitat

Iniciem el capítol d’interpel·lacions, sisè pundel dia: interpel·lació al Consell Executiu, a procediment d’urgència, sobre les mesurerespecte a la situació economicofinacera delitat. Presentada pel Grup Socialista, té la exposar la interpel·lació el senyor diputat seCarnicer, per un temps màxim de deu minu

(Remor de veus.)


Gràcies, senyor president...

El president

Senyores diputades, senyors diputats, guar


Senyor president, senyores i senyors diputable conseller d’Economia i Finances, el nospresentat aquesta interpel·lació sobre la situmica i financera de la Generalitat per analitzels resultats de l’estat d’execució dels press



SESSIONS N

1997, que vAquesta és, tual del nostque suplim vista hauriade comparète de quin hatra banda, fany. Vostès donen la secom del quata és la sevadebat, analide la Generatot, voler fenir amb un csituació ecode Converg

Enguany, amenfocamentanys, perqucreiem que vell de la soquest Govertats obtinguen les sevespodrà aguanla Generalit

No vull paruna altra intja enfocaremreferències,per acabar dbanda, conspostos, van pde pessetes80.000, i, silions de pesdel cens emneralitat, poque havien d100.000 mildeute l’any nien previstelement en una altra ses

Quins són eta caracteritincorporacióantecessor, aen altres mopreocupacióuna maneraconseller hacert compro107.000 milho reflecteixrat 125.000cord, que ésnents que s’que vénen soi el conselle

’anyi vea catects d cauesb

, dens esti

i po

rama sie le v

’apmeatent q méspna el dde p la percemil

hepanganm h7 h

tes ue sesgasuin deapuè h jusòriaes.

t, ueixue cli co d’Eictepesirà

o hnt ene p

arisbé,ure de

aren tenir entrada al Parlament fa uns dies.d’altra banda, una interpel·lació força habi-re Grup, amb la qual, any rere any, entenemel que segurament des del nostre punt de de ser una iniciativa del mateix Govern: laixer davant de la cambra per donar comp- estat el resultat de la seva tasca, com, d’al-a qualsevol gestor en passar balanç d’unno ho han volgut fer mai així, i fins i tot

nsació que tenen quelcom a amagar, quel-l s’avergonyeixen, però, en tot cas, aques- responsabilitat. La nostra és promoure eltzar quina és la situació real de l’economialitat, la situació en què ens trobem i, sobre-r transparent allò que vostès volen mante-ert grau d’opacitat: quina és, en realitat, lanòmica del Govern, quins són els númerosència i Unió.

b tot, volíem plantejar-ho, això, des d’una que no serà exactament el mateix d’altresè en el que sí que voldríem insistir, el quepreocupa el conjunt de la societat és el ni-stenibilitat econòmica de la política d’a-

n; o, dit d’altra manera, a la vista dels resul-ts, fins a on pensen portar la irracionalitat actuacions econòmiques, quant de tempstar el país el descontrol de les finances deat.

lar gaire sobre endeutament, perquè hi haerpel·lació presentada, i en aquest moment el tema de l’endeutament. Tan sols dues

perquè entenem que sí que són importants’aclarir el que ha passat l’any 1997. D’unatatar que, malgrat que vostès, en els pressu-reveure un endeutament de 31.000 milions

, l’endeutament real ha estat de més de a més a més a això afegim els 20.000 mi-setes que han obtingut a través de la figurafitèutic de determinats immobles de la Ge-dem concloure que, dels 30.000 milions’endeutar-se, en realitat s’han endeutat en

ions de pessetes. Per tant, el creixement del1997 ha estat el triple del que realment te-. Però també –com els deia– aquest és unel qual penso que en un altre moment, ensió, podem entrar.

ls elements que des del nostre punt de vis-zen la liquidació del 97? Per una banda, la de romanents d’anys anteriors. Amb el seumb el senyor Macià Alavedra, havíem vistments la preocupació, havíem constatat la sobre la incorporació de romanents, que és de generar dèficit. Bé, fins i tot l’anteriorvia arribat davant d’aquesta cambra a unmís, a dir: «L’any 1997 no passarem de

ions de pessetes» –les actes de sessions aixíen. Bé, la veritat ha estat que han incorpo-

milions de pessetes, que és de nou un rè- de nou la màxima incorporació de roma-ha fet –segueixen així la cadena de rècordsstenint en aquest tema en els darrers anys–,

r, en l’informe que ens fa a final d’any, ens

diu que lque sigutingui unel seu anromanend’un anydats d’aqtadans amcapítol 7ons de foment qüetemps, haixí.

Però seguvell de lconjunt dmesos qusanitari saquell moi tot el mla sal dieno anavahagut d’eces, en ugués quemilions idèntica adiferent, de Finan300.000

I ara quèseus comtaven enfres? Col’any 199de pesseparlant qles despepessetes calaix. Qparlaremde la «chdies? Qu1997 quede la histde pesset

Tot plegaes requernancer qlloc que consellermolt estrlar la desvostè ja dvol dir, nsegurametable queguessin ddels usutant, tamcaldrà veproblema

ÚM. 56 I 57.1

5613

que ve no arribaran als 100.000. Esperemritat, però, en tot cas, també esperem quepacitat d’encert superior a la que va tindre

essor. Perquè vostès utilitzen el tema delse crèdit no solament per passar despeses

p a l’altre, sinó també per incomplir man-ta cambra i per enganyar, fins i tot, els ciu-les seves propostes. Un exemple clar és el despeses, on, a través de les incorporaci-uropeus, vostès estan fent una gestió total-

onable. I, en tot cas, si a la rèplica tenimdríem entrar, si el senyor conseller ho vol

ent un dels exemples més clars del desga-tuació econòmica el podem trobar en ela sanitat. El Grup Socialista fa ja bastantsam anunciar, que vàrem dir que el dèficitropava als 300.000 milions de pessetes. Ennt, el conseller Rius, el conseller Trias, finsix president Pujol, ens varen negar el pa iue érem uns catastrofistes i que el dèficits enllà dels 8.000 milions de pessetes. Hanerar que el conseller d’Economia i Finan-entrevista publicada fa pocs dies, recone-èficit de la sanitat catalana era de 288.000essetes; per tant, una xifra pràcticament

nostra, amb algun component, segurament,ò és igual: la del dèficit global, el consellers ha admès ara que és de pràcticamentions de pessetes.

m de fer, honorable conseller? És que elsys de Govern i el mateix president ens es-yant, o és que estaven manipulant les xi-em de qualificar la tasca d’un govern queaurà deixat pràcticament 120.000 milionsde factures sense comptabilitzar? Estemvostès han amagat pràcticament el 20% de sanitàries de Catalunya; una de cada cinctades el 1997 es van quedar en factures al nom donarem a aquesta pràctica? De nou «comptabilitat creativa», o farem servir laza integral» que algú ha fet servir aquestsa passat a la sanitat catalana durant l’anytifiqui que el dèficit sanitari sigui el més alt sanitària catalana?: més de 60.000 milions

n desgavell; tot plegat, una situació en què prendre mesures i fer un plantejament fi-oncordi, que posi la sanitat catalana en elrrespon. Diuen algunes males veus que elconomia i Finances ha imposat uns límitss al conseller de Sanitat per tal de conge-a sanitària. Com que és una cosa que diuen, si és veritat o no –si ho vol dir; i, si no hoo digui. En tot cas, el que sí que s’ha de feren aquest tema és una reflexió: seria lamen- aquest cas fossin els usuaris els que ha-agar els plats trencats. No és un problema, és un problema de la seva gestió. I, per en el moment d’enfocar el dèficit sanitari, els elements que conformen realment ell dèficit en aquest camp.

PLE DEL PARLAMENT


up30s su erag

de n aes dins drauedde o h senc ql c

os pàriaagdetie

les

ablF; pt dhavlmsta

a d

temmi6.0i suanríesse

ica

ula

s i a cos c Norfeinfos

hi ha cap–,de –suposo, vaig con-jans de co- 97. Pot serer aquestesaltres, aixòim exacta-r tant, difí-nsparènciaconvoca laeu ser man-

nyor Martíat una cosanya ha dis-ssat el 97.

acions quesaltres hemostre dèficitel 97–, pri-imer, a mésnsolidació

n compleixde la Unióper tant, joe l’exercicit dir, és unaerquè, si eluedat com- ens felici-

gosarat percrec que elvern no hat.

tè hi ha fetió de roma-r a un límit –no per laroximada-

rò eren unst cas, vostèmanents de milions denució molte disminu-

’un any per va fer tam-sta.

vostè aquíut en dife-ries que esuan aquestlucionaria,sives; aixòconvenient

ra cosa ques diu això,o seria bo,ta disminu-per a les fi-ensat amb

5614

També hi ha altres elements que ens preocconformen aquesta liquidació de 1997: els lions de pessetes que es van reconèixer a untradors, a uns contractistes d’obres dient queque ja estaven fetes però que no es podran pl’any 2000, o el reconeixement que s’ha fet nades primes d’assegurances agràries, oempresa se li ha comunicat que les prim1996 no es podran pagar o no s’han pagat fde 1998, i que les primes de 1997 no es pofins al juny d’enguany. Què passarà, com qbertura d’aquests agricultors si les primes gurances no estan pagades? Esperem que ncomprovar-ho, però, en tot cas, no deixa deinútil deixar de pagar les primes d’asseguratema amb tants riscos com pot ser l’agrari. Oles entitats de Catalunya quan van a veure ede torn i aquest els diu que no té més recursdemanin un préstec d’alguna entitat bancGovern els avalarà i que, quan no puguin ppagarà el Govern? Per tant, subvencions lades, subvencions sense cap mena de garanblicitat i concurrència, com han de ser totes cions.

I podríem parlar de molts més temes, honorller. Podríem parlar de l’estètica de l’IRPparlar dels 40.000 milions que han ingressaen IRPF, quan en realitat ja sabien, ja els nosaltres que havien fet unes previsions totagerades, però que amb aquelles previsions etificant un acord polític que després no hresultats que vostès esperaven.

En tot cas, honorable conseller, algun altre final, per a la rèplica, em deixaré, però, resurament és que, és clar, que el dèficit dels 2ons que vostès han dit és totalment fals. Stotes aquestes quantitats que li he anat explicintentat anar desgranant, segurament arribaxifra molt propera als 300.000 milions de peés una xifra totalment...

El president

Ha exhaurit el seu temps...


Gràcies, senyor president. Després, a la rèpltinuaré.

El president

Moltes gràcies. Per a la resposta, té la pararable conseller senyor Artur Mas.

El conseller d’Economia i Finances

Molt honorable senyor president, senyorediputats, senyor Martí Carnicer, bé, vostè hla seva intervenció dient que teníem molteamagar; jo li he d’assegurar que no és així.entre altres coses, perquè vostè recordarà peque no només s’envia, com és preceptiu, la al Parlament de Catalunya –cosa que dem

PLE DEL PARLAMENT

en i que.000 mi-bminis-

en obresar fins adetermi- algunae l’any

al genern pagara la co-

les asse-àgim der un risces en unuè diuenonsellererò que, que el

ar, ja elsscontro-s de pu- subven-

e conse-odríem

e menysíem ditent exa-ven jus-onat els

a per alnt, segu-00 mili-méssimt, que hem a unates, que

, ja con-

l’hono-

senyorsmençat

oses per és així,ctamentormaciótra que,

d’ànim de manca de transparència, no n’sinó que jo mateix vaig elegir aquest mètoque sóc lliure per fer-ho–, jo mateix, doncsvocar una roda de premsa, amb tots els mitmunicació, per explicar els comptes de l’anyque a vostè, que té bastant de pràctica a fcoses, doncs, no li agradi que ho fem nospodria ser, però, en tot cas, nosaltres hi tenment la mateixa llibertat que hi té vostè. Pecilment es pot dir que hi ha manca de traquan el conseller d’Economia i Finances premsa per explicar les coses; difícilment dca de transparència.

Què ha passat el 1997? Doncs, miri, seCarnicer, ha passat una cosa, el 1997 ha passimportant, i és que la Generalitat de Cataluminuït el seu dèficit. Això és el que ha paDesprés vostè pot fer totes les considervulgui, però el que ha passat el 97 és que nodisminuït de 20.000 milions de pessetes el n–de 46.000 milions el 96 a 26.000 i escaig mer, i segon, també tan important com el pra més hem complert amb els escenaris de copactats amb el Govern central, que al seu tortambé amb els escenaris pactats a nivell Europea. Això és el que ha passat el 97, i, crec que la situació que vostè descriu sobrdel 97, doncs, com a mínim, si m’ho permemica esbiaixada, o una mica exagerada, pprincipal tema que s’havia de complir ha qplert, doncs, home, jo no demano que vostèti –perquè això segurament seria massa apart meva–, però sí que, en tot cas, doncs, que sí que es pot dir és que la gestió del Goestat tan dolenta com vostè estava descrivin

També ha passat una altra cosa, ja que vosreferència, no?, i és que aquesta incorporacnents de crèdit, que vostè diu que va arribal’any 97, que és cert, i és exactament aixíxifra que vostè deia, una mica inferior, apment; ara no la tinc exactament el cap, pe120.000 milions de pessetes–..., però, en totambé sap que el que s’ha incorporat de rocrèdit l’any 98 –l’any 98– no arriba a 95.000pessetes, i, per tant, hi ha hagut una dismisignificativa –26.000 milions de pessetes dció– del que és la incorporació de crèdits dun altre, i això demostra que durant el 97 esbé una bona gestió des d’aquest punt de vi

En el tema de l’IRPF, bé, doncs, escolti’m,té una part de raó. Jo mateix ho he reconegrents ocasions: les previsions pressupostàvan fer al seu moment, al moment inicial, qsistema encara no es coneixia com evodoncs, van ser previsions inicialment excesestà clar, això jo mateix no he tingut cap ina reconèixer-ho. Però també he dit una altvostè ha oblidat, perquè és que, si només ealeshores queda una mitja veritat dita, i naixò. I l’altra part de la veritat és que aquesció de l’IRPF no ha tingut conseqüències nances de la Generalitat, perquè s’ha comp



SESSIONS N

escreix, ampessetes enhan compennivell de Ca

Per tant, esccompta, nodurant l’anyaquesta mani el que eren

Bé, m’aturopressupostacia molt llarde la sanitamica de rigoparla de dèfmateix he dxement d’una dir, no té pi diputats denologia bastè sap que nment, o quemateix, i vodèficit és uncompte de r

I jo el que lixen i que taconseller denomia hem cCatalunya, sbilitat que ed’intervencisón els que ssón. Altra cper què renute de resultatenim per qrecursos d’aral de finançGovern centaixò; si hi run mal favo

Pot passar qpendents des’acabin proque nosaltrereiterar les nmés sols qusa suport dgaires altressols que la ument; fins ihavien fet dnats serveisguéssim macreu que algtament no. Pmantenir aqla seva confveure que aldel temps, v

dèo c

–hont ntat;s l

eniritatepdesen

mesanen rarn, ; pe bujat és tquea c

n gthon rt ere ql si

l seortcatqueoltientviaesf

aqulte

aixel q exp pe

pun perho pe’aq po

en

ràcipu

rni

senolt

sa qtser-h’opia d

b una diferència de 3 o 4.000 milions de positiu, per transferències de l’Estat quesat unes males previsions que hi havia atalunya i a nivell de tot l’Estat espanyol.

olti, saldo final, balanç final –que és el que?– a efectes dels recursos que hem tingut 97: ròssec positiu, saldo positiu, malgratca d’adequació entre la realitat de l’IRPF les previsions inicials.

aquí en relació amb el que és el sistemari general, perquè vostè ha fet una referèn-ga en la seva pròpia intervenció en el temat. Jo aquí demano que hi hagi també unar per part seva, perquè vostè ve aquí i ens

icit de la sanitat, i fa veure que allò que joit també fa poques setmanes era el reconei- dèficit, i evidentment això, el que ara vaiger què saber-ho tot el conjunt de diputades la cambra, perquè és un tema, una termi-

tant tècnica, però vostè sí que ho sap. Vos-o és el mateix un dèficit que un endeuta-

uns desfasaments de finançament; no és elstè reiteradament ha parlat de dèficit, i el concepte patrimonial, és un concepte deesultats, per entendre’ns.

puc dir és que els dèficits que vostès conei-nt el president de la Generalitat, com el

Sanitat, com els diferents consellers d’Eco-omunicat reiteradament en el Parlament deón els que estan comptabilitzats; compta-stà intervinguda, a més a més, pels òrgansó de la mateixa Generalitat de Catalunya, ión; no són els que vostès diuen, són els que

osa és que, lògicament, nosaltres no tenimnciar de cap manera, dintre d’aquest comp-ts, dintre d’aquest balanç patrimonial, no

uè renunciar a l’expectativa d’obtenir unsquells que han d’assegurar el sistema gene-ament de la sanitat, que no és altre que elral. Nosaltres no tenim per què renunciar aenunciéssim, estaríem fent un mal servei ir al conjunt dels ciutadans de Catalunya.

ue amb el temps aquests deutes que tenim cobrament de l’Administració central noduint? Escolti, no ho sabem. L’experièncias tenim és que a base d’insistir i a base deostres posicions, moltes vegades, per cert,e la una, com a Govern català, sense mas-e gaires altres grups parlamentaris o de partits polítics a Catalunya, més aviat mésna, normalment ens n’hem sortit, normal- tot revisant algunes valoracions que enseterminats governs centrals sobre determi- que després han portat a l’alça. Si no ha-ntingut aquesta actitud reivindicativa, vostèú ens ho hauria revisat, tot això? Absolu-er tant, nosaltres, mentre puguem, hem deuesta reivindicació. I aquí pot venir potserusió; pot venir la confusió en intentar ferlò que nosaltres esperem obtenir amb el pasostè ja hi ha renunciat d’entrada i ho con-

sidera uncara no h

Per tant comentaGeneraliaquesta éper mantuniversaldos concpossible de pagamfuncionaïdors de possible dem espeels deueCarnicerés anar atema penser desprva fer el un sistemsanitat epart de tocolors hala sanitahavíem drar que eoptar petema impha provonancers, que, escpúblicamque s’enaquests dcies que dir en moment pernitat era que esticpogut dird’aquestparent i,vista –li tè és unaparlem djectivitat

El presid

Moltes graula el d

El Sr. Ca

Gràcies,sembla mde premtambé poa explicaativa de lque haur

ÚM. 56 I 57.1

5615

ficit d’entrada. Nosaltres, de moment, en-onsiderem d’aquesta manera.

torno a dir–, les xifres que aquí s’estano obeeixen al dèficit de la sanitat de la obeeixen, en tot cas, a una altra cosa, ia que vull explicar concretament. I és que la qualitat del servei, la seva –lògicament–, però a més a més, a més a més d’aqueststes, per tenir una actitud al més positiva del punt de vista d’atendre les obligacionst de tot tipus: farmàcia, concerts, nòmines,nt dels hospitals de l’ICS, etcètera, prove-itat, per tenir una actuació al més positivaaquest sentit, nosaltres lògicament no poque ens paguin els deutes aquells que ensno podem esperar això, senyor Martír tant, què hem de fer? El que hem de ferscar diners, o no? O hem de deixar el sis-perquè l’Administració central –com pot-indré ocasió de comentar amb més detall– va fer? I va fer... en últim terme va establirlarament insuficient de finançament de la

eneral, com finalment s’ha reconegut perm, governs de tots colors, governs de tots

econegut que el sistema de finançament dea molt negatiu. Què havíem de fer? Ensuedar creuats de braços o havíem d’assegu-stema seguís funcionant? Nosaltres vamgon, precisament amb ànim de servir unant al conjunt del país. I això, lògicament, que hi hagi una sèrie de desfasaments fi- jo mateix he reconegut públicament, però’m, no té cap mèrit haver-los reconegut, vostè també els coneix. En la informació al Parlament de Catalunya, ara i abans,asaments de finançament hi figuren, i grà-ests desfasaments hi figuren vostè ha poguts ocasions que, segons vostè –equivocada-ò, li ho he d’aclarir jo–, el dèficit de la sa-ue era. No era el dèficit, era allò altre, ellicant en aquest moment. Però vostè ho harquè precisament el Govern ha tingut dest de vista una actitud absolutament trans- tant, jo li demano, des d’aquest punt de

demano especialment a vostè, perquè vos-rsona entesa i experimentada–, que quanuests temes en parlem amb la màxima ob-ssible.

t

ies, senyor conseller. Per rèplica, té la pa-tat senyor Martí Carnicer.

cer i Vidal

yor president. Senyor conseller, a mi em bé que l’honorable conseller faci les rodesue consideri convenients. Perfecte; ara,

r estaria bé que algun dia es dignés a veniro al Parlament. (Pausa.) No, això és inici-osició, hauria de ser a iniciativa del Governe venir a explicar els comptes aquí; no hau-

PLE DEL PARLAMENT


maa p

i h vor utammbit.e d

el te vè hos f

ja haixe t

enen cap

diuse

eròble

ens milg fi pebé00

desm sesnuï noero

litaenga e prblesidmiante G

nv8, lInceute e pe.31estaar p

blasa vohan

eracions de donat, de

han deixatlitzar: deute

que l’Estat,e van fer elels deu enes? No, di- això.

e conseller,es dades desa sanitàrian problema afronten el, en tot castres.

uin és l’im-ixos de lesssius de lesreditors en

naments des múltiplesflant el dè-tirà, que laí de la sus-

, que és po-sanejamenteneralitat...

per fer-hoeal, i això,omunicar o

e rèplica, tényor Artur

nyors dipu-eguntes nornicer, peròur que no.

ó vuit anys.rribar a re-

les pregun-m van con-r a l’oposi-

5616

ríem de ser nosaltres que li hauríem de reclavingués a explicar, hauria de ser d’iniciativ

I sobre el tema de la transparència, miri, h–hi ha de tot–, però jo li he de reconèixer aexemple, que un dia va venir i va reconèixemig de deute, cosa que el seu antecessor havia reconegut mai, igual que ara ha fet ade la sanitat, que ara en parlarem tot segumateix temps també li he de dir –i ja li ho hgun altre moment– que, per exemple, en tancament del 97 la primera informació quribar a aquesta casa no era la correcta, i vostsi ho vol, li passaria la llista de pregunteaquest diputat i peticions d’informació queçut i que no han estat contestades. La puc bpuc presentar també. Per tant, bé, hi ha dtransparència, eh? Ara, si es refereix queestats d’execució cada tres mesos i que arribment puntuals, això li ho admeto, no hi ha ma.

Sobre el resultat, sobre el tema del dèficit,disminuït el dèficit 20.000 milions de pesaixò és el que reflecteix la comptabilitat, pcom l’han disminuït aquest dèficit, honoraller? Deixant 120.000 milions de pessetes stabilitzar de sanitat; hipotecant en 20.000pessetes els immobles de la Generalitat, aimmobles de la Generalitat, a través de laCentre Emfitèutic, que un altre dia parlaremcens i no una hipotètica, una operació, tamestètica; o signant amb els constructors 30.0de pessetes d’un conveni d’obres ja efectuales pagarem en un altre moment, les pagareÉs clar, escolti, anem sumant aquestes cohan disminuït el dèficit, però l’han dismid’anar arrambant coses: això no toca, aixòsem, anem fent... D’aquesta manera els númdren a qualsevol, honorable conseller.

Per tant, del que es tracta és de saber la reaber quins són els números, i si el dèficit d’ho haguéssim comptabilitzat tot, hauri300.000, escolti’m, digui-ho. Que això és unHo és. Ja el resoldrem? Parlem-ne. Cap proel nostre Grup de parlar de tot allò que convenient en relació amb la situació econòGeneralitat, que és una de les més preocupha en les diferents àrees de govern. El nostrdisposat –ho ha estat sempre– a parlar-ne.

El tema de la sanitat. Miri, és que jo no m’iUn rotatiu, el diumenge 17 de maig del 9entrevista a vostè, a plana completa, i diu: «todo lo que he dicho antes y también el endno financiero, es decir, que no forma parte dla deuda sanitaria es de 288.802 millones delos que 169.484 son deuda financiera y 119no financiera.» És vostè qui ho diu! Aqudada que, a més a més, el diputat que els pment amb la senyora Carme Figueras li hemi que s’havia negat a donar-nos-la. Ens semla diu pels diaris; ja està bé, perfecte, no pasque ens interessa és saber els números... Peròquè diu? Escolti, que per pagar la sanitat s’

PLE DEL PARLAMENT

r que elsròpia.

a de tot stè, pern bilió ipoc no

el tema Però alit en al-ema dela fer ar- sap. O,

etes peran ven-ar i l’hiot en lavien elsrelativa- proble-

: «Hemtes.» Sí,, és clar, conse-

e comp-lions deuns delsgura delr què el

de nou, milions i que jael 2000.! Sí quet a base ho po-s li qua-

t, de sa-uany, sistat de

oblema?ma amberi con-

ca de las que hirup està

ento res.i fa unaluyendoamientosta cifra,setas, de8 deuda és una

la junta-reguntat bé, ens

res; si elstè aquí endeu-

tat en 170.000 milions de pessetes amb optresoreria, que aquesta sí que ens l’haviendada, i la que no ens havien donat és que120.000 milions de pessetes sense comptabino financer.

Escolti, això vol dir que vostès interpreten després de les diferents regularitzacions qu93, que van deixar el comptador a zero, aquest moment 300.000 milions de pessetgui’m-ho, és que no sé si és que interpreten

Aquí hi ha un problema de gestió, honorabli vostè ho sap, perquè vostès han comparat lla despesa sanitària catalana amb la desped’altres llocs de l’Estat i saben que hi ha ude gestió, i o agafen el toro per les banyes itema seriosament o no se’n sortiran. Però–ho repeteixo–, les dades són seves, no nos

El que aquest Parlament hauria de saber és qport de les despeses que ronden pels caladiferents conselleries, que s’amaguen als paentitats financeres, que estan com a saldos cdiferents empreses, que consten com a ajorpagaments; és a dir, en totes i cada una de leformes que vostès han ideat per anar camuficit, per anar camuflant allò que un dia sorseva gestió està portant el Govern pel campensió de pagaments.

I això solament té una sortida, seguramentsar-nos d’acord en la confecció d’un pla de financer del conjunt de les finances de la G

El president

Senyor diputat, ha exhaurit el seu temps.


Acabo, senyor president, només dient queprimer és necessari conèixer la situació rvostès tenen la paraula de si ens la volen cno.


El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Per al torn dla paraula l’honorable senyor conseller, seMas.


Sí, gràcies, senyor president. Senyores i setats, bé, molt breument, jo no sé si hi ha prcontestades fora de termini, senyor Martí Casegur que no n’hi ha de no contestades, seg

I li diré una altra cosa: jo he estat a l’oposiciUn dia li portaré –si és que encara les puc acollir, per dir-ho així–, un dia li portaré totestes que jo vaig fer i que efectivament no se’testar en un determinat lloc on jo vaig estació. (Remor de veus.)



SESSIONS N

El presiden

Silenci!

El conselle

I aleshores vdrem parlard’uns altres

El presiden

Volen guard

El conselle

Segon, vostdoncs, escodèficit i resulitat diu quemés l’interv

Segon, vostcanvi, tenimrating, una dque ens dónque ens maveus.) Escolaquesta gen

Cada vegadapunta, tenique tenim. Ptegem tenimnosaltres. Voestà en suspque tothomtenir la raó,ser s’ha de rpensar que pi que potser

Amb això nCarnicer, unquedi clar: ndic és que squè quan esd’entrar en sel que s’ha dopina el mamés a més, ovolen posarlen posar ena nosaltres etres limitacid’amagar–, comès algungoverns–, i res haurien tat–, malgraben a unes estan arribaque tenim usió. Per tantvisió absoluquan –ho tonosaltres en

diaciór ior aasióarémpquè nivbleaquunaecte t

a un noen arlaallàes sdecr d

bili

en

ràc

Ie

l’oExet pa. Prne

na

sena frfraixa

ideiden

en un àncit dions trl nonsu de

tat a trhosel ra, o

t


eurà com ens divertirem. I veurà com pode la transparència d’uns i la transparència. (Forta remor de veus.)

t

ar silenci, si us plau?


è diu que no hem disminuït el dèficit. Bé,lti’m, vostè diu que no hem disminuït ellta que l’interventor general de la Genera- sí. Jo no sé qui té més raó, però jo em crecentor general de la Generalitat.

è diu que no hem millorat les coses i, en una qualificació recent d’una agència dee les tres primeres agències internacionals,

a una bona qualificació. En tenim una altranté la qualificació que teníem. (Remor deti’m, si tan malament féssim les coses, totat no ens donaria aquest crèdit.

a que fem una emissió de deute tothom s’him molta més demanda que no pas l’ofertaer a qualsevol operació financera que plan- cua d’entitats financeres per treballar ambstè creu que això és una administració queensió de pagaments? Vostè el que entén és està equivocat i segurament vostès deuen però quan es pensa d’aquesta manera pot-eflexionar de forma diferent i potser s’ha deotser qui no està tan, tan encertat és vostè

els altres tenen també una part de raó.

o li estic intentant dibuixar, senyor Martía posició triomfalista, que quedi clar –queo és una posició triomfalista–; l’únic que

’han de matisar les seves afirmacions, per- diu que aquest és un govern que està a puntuspensió de pagaments, home, jo crec quee fer és observar l’entorn i veure si l’entornteix que vostè o no, i l’entorn s’hi juga, a el compte de resultats o la credibilitat, i ni

en perill el seu compte de resultats ni vo- perill la seva credibilitat. I tota aquesta gentns fa confiança i sap que malgrat les nos-ons financeres, que hi són –no les hem pasi malgrat que, evidentment, puguem havers errors –evidentment que sí, com tots els

malgrat que les nostres posicions finance-de millorar de cara al futur –també és veri-t això, analitzen com estan les coses i arri-conclusions. I les conclusions a què avuint són que estem millor del que estàvem ina tendència positiva. Aquesta és la conclu-, jo no puc compartir de cap manera la sevatament ombrívola del que estava descrivint,rno a dir– l’entorn, en el seu conjunt, as fa confiança.

Un altreinterpel·lmés rigocomptadtindré ocbé explicteòric cozero, persanitat aresponsarecordat oblidem és un aspnomes quxes; hi hnitat, quel’assegurgura el Paixí, i és var quinestat les per acabaresponsa

El presid

Moltes g

Passem aConsell presentaCatalunysenyor E

El Sr. Be

Gràcies, curiosa lnomia i, ta, no deparaules.

(El presvicepresdebat.)

Hem dit respon a circumstbé és frude situacment delsanitat, estricto sea la restaper cent.

La socieparal·lel, dacions, vertir-hi ció pròpi

ÚM. 56 I 57.1

5617

a, o potser després –perquè hi ha una en aquest sentit–, podrem comentar amb

amb més precisió si l’Estat va posar el zero o no, l’any 93; suposo que després de referir-m’hi amb més concreció. Tam-, després, què va passar a partir d’aquesttador a zero, que no va ser comptador a tothom sàpiga que el finançament de laell general té responsables, i que aquestss tenen noms i cognoms, com sempre hemí, i que no es pot oblidar, això. Perquè no altra cosa: el finançament de la sanitat noe que correspongui a les comunitats autò-enen traspassada la sanitat per elles matei- sistema general de finançament de la sa-

l’asseguren els parlaments autonòmics, noels parlaments autonòmics, sinó que l’asse-ment espanyol. (Remor de veus.) I això és on es resolen les coses, i allà s’ha d’obser-ón les actituds de cadascú, i quines hanisions, també, de cadascú en aquest sentit,’afinar, exactament, on estan les principalstats.

t


nterpel·lació al Consell Executiu sobrel finançament de la sanitat

nzè punt de l’ordre del dia, interpel·lació alcutiu sobre el finançament de la sanitat,el Grup d’Esquerra Republicana deer exposar la interpel·lació, té la paraula el

st Benach, per deu minuts.

ch i Pascual

yor president. En tot cas, no deixa de serase amb què ha acabat el conseller d’Eco-ncament, des del punt de vista nacionalis- de ser bastant frustrant, sentir les seves

nt s’absenta del Saló de Sessions i elt primer el substitueix en la direcció del

moltes ocasions que la sanitat a Catalunyamodel propi, diferenciat, que és fruit de lesies que ha hagut de viure el país, però tam-e la pròpia capacitat d’espavilar-se davants adverses i conflictives. Així, en el mo-aspassos de competències en matèria dembre de llits de l’Insalud –és a dir, públics– era a Catalunya d’un seixanta per cent, i l’Estat la xifra s’acostava gairebé al cent

civil havia creat aquí un sistema sanitariavés de mútues, societats benèfiques, fun-pitals municipals, que havia estalviat d’in-ègim anterior. Fruit, doncs, d’aquella tradi- forçada per les circumstàncies –de fet, ara

PLE DEL PARLAMENT


el er psan

xarat – a Xitzaavumatanc o

le la dta de

entt m

ar

l’a

un, elel Dn

ar q amt rríedessis ió, mi,s.

l ja?, o, coaraon

uestamondls senscatanb

elrtaà d

ió m cre

certats, sónque dins de oferint elss de preus ieguramentodel dife-

ure, doncs,t –i de qui-odel propi.ntant, i so-s i ciutada-, se’n va enguit de fac-van comen-nitat, hi ha

disponibless momentsres, que esntin les llis-menjadors;reconversi-pa, que ésetat social,

més delica-

s’ha de diren amagarxplicar quèeller: la sa-st Govern?

amb aquest

s prioritària aquest es- boca i quer mantenint d’acabar la de recupe-propis i elsstar al dia.e fer algun

ors que calrmacèuticaart per cul-n dèficit hi’efecte per-dinari de lasanitat de

a prop dels, el conse-ferència faterpel·lacióls grups de; però, com i Financese 280.000

els més deegurament,–i nosaltres

5618

ja tant se val–, la realitat sanitària de final da Catalunya és prou específica com per podmodel català o, com a mínim, també, en model diferencial. L’existència d’una dobletària a Catalunya, la pròpia de la Generalitl’ICS– i la concertada –que coneixem comfa que avui puguem gaudir d’una descentralpitalària molt important. De manera que nostre país, es pot ben bé dir que la gran ciutadans i ciutadanes, la gran majoria, esmàxim, a trenta minuts d’un hospital públitat.

En això també hi ha una diferència notabmodel Insalud, que ha optat per la fórmuhospital a la capital de província o a les ciui és la població la que ha de fer l’exercici dese. (Remor de veus.) Per tant, en aquest spodem dir que el nostre model pensa molterritori...


Si us plau, escoltin l’orador, i deixin-lo pquil·lament. (Pausa.) Gràcies.

El Sr. Benach i Pascual


...pensa molt més en el territori que no pasdel.

Quin és el problema? El problema –i, d’algra, el motiu de la interpel·lació o, en tot casha motivat a acabar-la de presentar– és que ment de Sanitat de la Generalitat ha fixat el’augment per als centres concertats, i és clel 2,1%, en aquests moments, es cobreixenfeines les recurrències; per tant, l’incremen0%, ni una pesseta de més –de fet, ara ja hau«ni un euro de més». Jo no entraré en daanteriors, que encara reforçarien més les terem defensant al llarg d’aquesta interpel·lacconseqüències immediates, coincidirà amb ble conseller, que són altament preocupant

D’entrada, l’anunci de conflictivitat laboraclar: què han de fer els centres concertatsaugment del 0%? Vostè sap perfectamentque precisament el sector sanitari no es cprecisament, per la seva pau i la seva harmrals; més aviat és un sector complex, en aqA les moltes categories laborals s’hi troben flictes territorials i sectorials. Si ara, a més, ca augment zero, és clar que la patronal i etindran més d’un motiu de queixa, i tinc la sla queixa ja no anirà entre patronal i sindisols entre patronals i patronals, sinó que aviat, cap al seu Departament –tot i que tamfesso que a hores d’ara tinc la sensació quema ultrapassa el que és estrictament el DepaSanitat; més aviat el motiu de queixa s’haurcap al Govern en ple.

Però és que, a més de tot això, en la reflexbal que estem fent, hi ha un altre factor que

PLE DEL PARLAMENT

segle XX

arlar deitat, dexa sani-és a dir,HUP–,

ció hos-i, en eljoria de, com a concer-

amb unel gran

ts grans,splaçar-it tambéés en el

lar tran-

ltre mo-

a mane- que ens

eparta-un 2,1%ue ambb prou

eal és elm de dir d’anysque ani-però, les honora-

és prouferir unnseller,

cteritza,ia labo-t àmbit.bé con-emnemindicatsació ques, ni tanirà, mésé li con- proble-ment de’adreçar

és glo-iem del

tot important: els hospitals, els centres conbastant més barats que els de l’ICS. És a dir la sanitat pública ens trobem centres que,mateixos serveis, gairebé, tenen diferènciede costos importantíssimes. L’explicació sque també l’hauríem de buscar en aquest mrencial.

La primera gran conclusió que podem tred’aquesta situació, és que s’està qüestionanna manera!– aquest model català, aquest mTots aquests avantatges que hem anat esmebretot la gran accessibilitat per als ciutadannes, i centres més barats, que gasten menysorris. I el que encara és més greu: tot un setors apunten que, per primer cop des que es çar a produir els traspassos en matèria de sala possibilitat real que es redueixen els fons per a l’assistència hospitalària. En aquestplana l’amenaça, damunt de no pocs centrebaixi la qualitat assistencial; que s’augmetes d’espera; que es rebaixi la qualitat dels que es plantegin reduccions de plantilles o ons d’aquestes, i també aquella gran tramcomençar a engruixir el deute amb la seguri que a la llarga provoca encara situacions des.

Ha arribat un moment en què, clarament, què es prioritza. El Govern, vostès, no podmés el cap sota l’ala, i han de començar a epassa. La pregunta és clara, honorable consnitat ha deixat de ser una prioritat per a aqueEstaria bé conèixer el seu parer en relació tema, i sobretot, si pot ser, clarament.

Si vostès consideren que la sanitat encara é–és a dir, que és un factor fonamental per atat del benestar de què tots ens omplim latots desitgem–, és evident que cal continuai millorant els nivells assistencials; que s’hareforma de l’assistència primària; que s’harar la política d’inversions en els centres concertats, i que no podem renunciar a eSembla clar, per tant, que vostès haurien dpensament.

Hi ha, en aquest sentit, tot un seguit de facttenir en compte. A Catalunya, la despesa facreix més que a la resta de l’Estat, en gran ppa del dèficit acumulat. El Govern diu quiha, però a la pràctica no el reconeix, amb lniciós que això implica per al pressupost orsanitat catalana. I el dèficit real de la Catalunya, en aquests moments, està mésmig bilió de pessetes que mai. Fa pocs dieller d’Economia i Finances..., se n’ha fet reun moment, i d’alguna manera és una incompartida, aquesta, gairebé, no?, entre el’oposició, el conseller, etcètera. Ja està bédeia fa un moment, el conseller d’Economiade la Generalitat ens parlava d’un deute dmilions de pessetes. Si a aquests afegim 100.000 milions dels centres concertats i, suna part del deute que no està reconeguda



SESSIONS N

creiem, sincmig bilió qu

Per tant, seestructural –poden aplicaestan fent, pons.

Mentrestantla sanitat caimportants, de plantejamquè passa apassa amb lentraré. Encque sí que ssolucions mtès no en vo

Per què no eper totes, enes fa un planel tema de laque represetransport saestalvis querecursos pes’estalviariade fer un aula XHUP. Econscient, sque justificaradical en lque fa a la dpactes inconguen el Govtén.

Calen respolen respostemena de dubuscar fórmreceptes, etcop més llarmària encarreforma; qumateixa autojunt del Gogest. Vostès,suport..., el ra permanenrevés–, ha dsobre el fincomissió l’eelements deticament; taquestes caradiferents sectria conèixedels hospitasionals sanipatronals, ed’aquestes clitzar el flamque vostès h

s’e laria.

le c les

emens al ps p

és p

sen

res

ràcisel

llery)

i st uonc ne

o co

tale l

rodma no hrts pesenaresn lsan, dopar i ntme

prer taivasónmenàms prr l’a I, pimi haximer ns

carortaa, tls gXHCSl’ac

erament, que hi és–, ben aviat som a aquelle estàvem dient.

nyors i senyores diputats, a un problemai creiem que la conclusió és clara– no se lir solucions conjunturals momentànies comerquè, en definitiva, deixen de ser soluci-

, hi ha tot un seguit de factors que passen atalana que tenen repercussions financeresi que el Govern renuncia a fer-ne cap menaent. Seria molt fàcil ara preguntar, doncs,

mb l’Hospital General de Catalunya, quèa concertació amb l’Aliança... Però no hiara ho faré més fàcil: entrar en dos temes’hi podria fer molt més, i que aportarienés globals, i que, per naps o per cols, vos-len sentir ni a parlar.

s fa un plantejament valent, d’una vegada el tema del transport sanitari? Per què notejament valent, d’una vegada per totes, en despesa farmacèutica? Només els estalvis

ntaria una política adequada en matèria denitari, sense compromisos ni lligams, o els representaria fer tota una altra política del que fa a la farmàcia, només amb el que d’això, com a mínim, es podrien plantejargment més real i ajustat a les necessitats destem parlant, honorable conseller –i en souuposo–, de milers de milions de pessetes,rien plenament un canvi de rumb o un gir

a seva política, sobretot, hi insisteixo, pelespesa farmacèutica. O és que aquí hi hafessables o secrets malguardats que obli-ern a fer una altra política? Si no, no s’en-

stes clares en aquest àmbit, conseller, i ca-s que, d’alguna manera, no deixin lloc a capbte. A hores d’ara, quan s’està parlant deules de copagament –menjar als hospitals,cètera–; quan les llistes d’espera són cadagues i més d’espera; quan l’assistència pri-a té pendent una part important de la sevaan es comencen a qüestionar, fins i tot, laritat del Departament de Sanitat en el con-

vern, entenem que arriba l’hora de fer un com a Govern, i aquells grups que li donennostre Grup, els darrers mesos, i de mane-t, en ple i en comissió –vaja, del dret i delemanat la creació d’una comissió d’estudiançament de la sanitat a Catalunya. Unantenem com un marc apropiat per buscar

complicitat que vostès han defugit sistemà-mpoc entenem per què. Una comissió d’a-cterístiques ens permetria debatre amb elstors de la sanitat de Catalunya, ens perme-

r directament i poder compartir els neguitsls de la XHUP, les inquietuds dels profes-taris, el parer dels sindicats, el parer de lestcètera. En fi, a hores d’ara, una comissióaracterístiques permetria, segurament, ana-ant sistema de finançament de la sanitat

an pactat amb el Partit Popular i que, a la

pràctica, tant –i «aca sanità

Honorabés una detrobar elplural: «epermetinadequadement, si

Gràcies,

El vicep

Moltes gta del conRius.

El conseRius i Pe

Senyoresgués estasanitat, dclau de laho és i h

Miri, perçament dque es pnou sisteDel que en concede la desnous escque són suposavedespesa qual cosagran per sanitaris,al nou ri

Cal tenirtats i, peestat mottors que l’envellitant en l’els canvitalitat peetcètera.torn, la lment ensen la maserveis, puns mitja

Cal destamolt impCatalunytambé pement: la tres no-Imentant

ÚM. 56 I 57.1

5619

stà demostrant que ben poca cosa està apor- pràctica» vol dir, evidentment, a la pràcti-

onseller, modestament, creiem que aquesta darreres oportunitats que vostès tenen pernts comuns que ens permetin –i ho dic enpermetin»–, que els permetin a vostès i queaís, en definitiva, intentar trobar solucions

er al bon funcionament i al millor finança-ossible, de la sanitat a Catalunya.


ident primer

es, senyor diputat. Ara correspon la respos-ler; té la paraula l’honorable senyor Eduard

de Sanitat i Seguretat Social (Sr. Eduard

enyors diputats, senyor Benach, si no ha-na prioritat per al Govern de Catalunya las, aquesta no hauria estat una de les pecesgociació amb el Govern central, i, per tant,ntinuarà essent.

de situar-nos en l’actual entorn del finan-a sanitat, cal tenir molt present la inflexióueix –una inflexió a la baixa– a partir delde finançament de la sanitat de l’any 1994.i ha dubte és que l’evolució de la despesa

sanitaris ha entrat, com la resta de partidesa sanitària, en els nous escenaris, en elsris d’evolució que fixa l’esmentat acord itrictius. Aquests escenaris de l’any 1994a reducció dels ritmes de creixement de laitària, entre tres i quatre punts anuals, lancs, implicava i ha implicat un esforç molt

t de les administracions gestores de serveisaturalment per tot el sector, per adaptar-se d’evolució.

sent, però, que l’increment de les necessi-nt, l’increment de la despesa sanitària hants en els últims temps per determinats fac- exògens a la mateixa gestió dels serveis:t de la població; l’evolució tecnològica,

bit del diagnòstic com en el de la teràpia;oduïts en els patrons de morbiditat i mor-parició de noves malalties més complexes,er tant, en aquest escenari, en aquest en-

tació del ritme de creixement del finança- portat a la necessitat d’insistir encara mésització de l’eficiència en la prestació delstal de donar una resposta més àmplia ambamb poc creixement.

en aquest sentit que hi ha hagut un esforçnt, realitzat per tota la xarxa assistencial deant pels centres gestionats per l’ICS comestionats per altres institucions –un aclari-UP la conformen els centres ICS i els cen-–, i que ha permès que es continués aug-tivitat en aquests escenaris.

PLE DEL PARLAMENT


t naj

initrn, ent

fala fia. n l I e poupo de t, i

ts d sa la e, dl’anemveis. Ltiu

ls mdiveq

sisna

la i coense

elscreincrç d

d99

, l’glo

e 199mbem

u –ri q

s, arec ense l

r atal a sarí co

uin lloc se-nt, ens tro- a objectiul màxim elevitar quel-e les llistesstencial.

ri que hemcil, però no dit, o comcació i quee la xarxa,pre ha de-s circums-

es de l’Ins-ue haurem

l’Adminis-li permetin

bé ho sen-anitari mésic, tenim une altres sis- això, sensstes mesu-ans, caldràe l’atenció

cap a altrese estem tre-boració del una comis-ctiu. I, perple, doncs,ents prove- adaptar-searis econò-anda sani-

’entorn, ensector de laó que gau-d’evolució.nya. En te-nt de refor-viants, tantra comuni-d’aquestest, en tenim

esmentavassora per a permetre,

ue és el quee salut, que

a una altrançament. Iament, mi-ns recursos sanitaris ia la nostratat un delslitat. I amb

5620

D’altra banda, cal tenir present que ha estaredistribuir els recursos, també, aplicant els mxements en aquells àmbits d’actuació defprioritaris per la política sanitària del Govema de l’atenció primària –que vostè esmsalut mental i l’atenció sociosanitària.

I, naturalment, també, fer front a la despesatica i als seus creixements, tant pel que fa a hospitalària com a la de l’atenció primàrnosaltres, quan hi ha hagut mesures a fer esa farmacèutica, hem estat sempre al davant.sentit, quan hi ha hagut un plantejament degenèrics, nosaltres hi hem donat el nostre shi ha hagut un plantejament d’una exclusióments, hem donat, matisat, el nostre suportentat que aquesta mesura fos efectiva.

És per això, en definitiva, que els creixementes línies d’activitats –l’atenció primària, latal, l’atenció sociosanitària i, naturalment,farmacèutica, perquè en el cas, per exemplmàcia hospitalària els creixements, només han estat de més del 100%–, aquests creixestat més accelerats en aquesta línia de serla de l’atenció especialitzada de malalts agutprou evident, cal atendre els canvis qualitaprodueixen en la demanda sanitària amb erecursos, per la qual cosa l’evolució de les nies de serveis ha de ser diferent i ha d’adaquestes necessitats de salut que canvien.

I aquest és un dels principals reptes que elplanteja amb una visió de futur, el pas d’usanitària, centrada fins ara en l’hospital, en onalització del pacient, a una atenció cadaprop del malalt, més accessible amb tractamlatoris, atenció domiciliària, cirurgia senetcètera.

Quina ha estat l’evolució de la despesa enanys en el sector concertat? Miri, només el de les tarifes hospitalàries va suposar uns mitjans del voltant del 10% en el primer tecada. Increments que es reduïren fins al 3%vigència de l’acord de finançament de 1Paral·lelament, des de l’any 1990 al 1997concertada, i, per tant, finançada, ha crescut al voltant del 5%.

Malgrat que, com hem dit, el nou model dment de la sanitat per a aquest quadrienni i que ja crec que hem tractat en aquesta caextensament, és un bon acord, nosaltres hconvenient fixar un escenari, que és restrictineixem– per als anys 1998, 1999; un escenatempla un increment del capítol de concertdel 2,1%, i que permet fer front a totes les es; a les recurrències de l’any 1997 i tambétrà fer front a les previsions de creixement dcia hospitalària.

Fa unes setmanes, doncs, vàrem comunicasentants tant de la Unió Catalana d’HospiConsorci d’Hospitals de Catalunya aquestvàrem acordar, conjuntament, que analitzpodia afectar aquesta mesura els hospitals

PLE DEL PARLAMENT

ecessariors crei-s com ala refor-ava–, la

rmacèu-armàciaEscolti,a despe-n aquestlítica dert; quanmedica-hem in-

’aques-lut men-despesae la far-y 1997,

ents hans que ena raó és

s que esateixos

erses lí-uar-se a

tema es atenciónstituci-p més ats ambu- ingrés,

darrersixementrementse la dè-urant la4-1997.activitatbalment

finança-8-2001,ra molt cregut

ho reco-ue con-

l voltanturrènci- perme-a farmà-

ls repre-com delituació iem comncertats,

quins serien els hospitals més afectats, en qria necessari incrementar l’activitat. I, per tabem en una negociació oberta i que té combuscar les fórmules que permetin garantir anormal funcionament dels hospitals i alhora com que vostè ha comentat: l’increment dd’espera o la disminució de la qualitat assi

Som conscients i sóc conscient que l’escenadescrit situa els hospitals en una posició difíal punt del col·lapse, com aquests dies s’has’ha publicat en alguns mitjans de comunivostè també ha esmentat. Miri, el conjunt dde la xarxa assistencial de Catalunya, semmostrat una gran capacitat d’adaptació a letàncies, la concertada i també la dels centrtitut Català de la Salut. I per tant, creiem qd’arbitrar, conjuntament, evidentment, ambtració sanitària un seguit de mesures que superar aquesta conjuntura.

Malgrat tot el que es vulgui dir, perquè tamtim aquests dies, nosaltres tenim un model sflexible, tenim un model sanitari més dinàmsistema sanitari menys rígid, menys rígid qutemes, que altres comunitats autònomes. Idubte, facilitarà que es puguin prendre aqueres. Nosaltres pensem que, com li deia abanar resituant en un futur els recursos des despecialitzada de malalts aguts als hospitalstipus de nivells assistencials. I això és el quballant conjuntament amb el sector, en l’elaPla de serveis sanitaris i sociosanitaris, ambsió assessora que vam fer amb aquest objetant, això ens hauria de permetre, per exemarbitrar aliances estratègiques entre els diferïdors, amb la finalitat que es posicionin pera les constants variacions, no ja en els escenmics, sinó també a les variacions de la demtària, que són, com he dit abans, canviats.

És evident que el procés d’adaptació a lqualsevol organització, és constant i, en el sanitat no només no n’és una excepció, sindeix de factors que el fan en estat constant I d’això en tenim bona prova aquí a Catalunim bona prova perquè s’ha fet tot un conjumes per tal d’adaptar-nos a aquests estats candes del Pla de salut, que vàrem ser la primetat autònoma que va tenir un instrument característiques, que avui, en aquest momenuna segona edició, com també amb el queabans de la creació d’aquesta Comissió assel’elaboració del Pla de salut que ens ha deprecisament, adaptar-nos a aquest entorn, qés, adaptar-nos segons aquestes necessitats dcom els deia, és canviant.

S’ha parlat de finançament, i després hi hinterpel·lació i se’n tornarà a parlar, del finaretornant una mica, com els deia al començllorar el finançament de la sanitat, assolir usuficients per al finançament dels serveissociosanitaris, que configuren en definitivxarxa sanitària d’utilització pública, ha esobjectius prioritaris del Govern de la Genera



SESSIONS N

això vam netambé ho vevidentmennarà a explicblema del fque ve de mmençamentde sanitat eper tant, hi moment hem

Jo crec quesortirem i, pnegociació contestaré avostè.

Moltes gràc

El vicepres

Moltes gràcel senyor Beminuts.

El Sr. Bena

Ho desitjo, es despreneller, sobretomes que hemque planen eI l’última ésdiu que estadarreramentdel punt de d’acord. Engi això ja en

Perquè, fixmedicamenrecordo quehavien donasos sectors qequitatiu, quser publicatperversos dmarç és gairtant, és a dirés que, a mfactors que mai, aquest

Nosaltres eimportant. Ssanitat, seguestem referievidentmentgenèrics perció de genèsaber per a qàmbit–, donple, una llissistema púbnançats delsció real delscia? Això só

troónaisc.

no ex qus u

havsesl pqueo él d

cla

altt. Qi hciardoialés

sí .

ervst, 6l 9me és e axugacaís enta deod

ensb aple heossra m

m ol

n dtoronstro

spit ha la és d15.0

eso njarèfique quee v

I aqme

gociar, tant amb el Govern socialista comàrem fer després amb el Partit Popular. I,t, per tant, podem tornar, i crec que es tor-ar i no ens cansarem d’explicar que el pro-

inançament de la sanitat no és d’ara, sinóolt de temps. I com vostè recordava al co-

, no és fins a l’any 1986 que la Llei generalns fixa uns escenaris, ens fixa un model i,ha una insuficiència crònica que en aquest

d’anar superant gradualment.

en la negociació amb els hospitals ens ener tant, li insisteixo que aquesta no és una

tancada. En tot cas, en el torn de la rèplicalguns dels altres temes que ha plantejat

ies.

ident primer

ies, honorable conseller. Ara, si ho desitja,nach pot fer rèplica. Té la paraula per cinc

ch i Pascual

senyor president. Hi ha alguns dubtes quen de la intervenció que ha tingut el conse-t perquè, a més a més, a part de tots els te-

plantejat, hi ha tot un seguit d’amenacesn relació amb el finançament de la sanitat. la bomba del ministre de Sanitat en què jaria d’acord que un famós medicament que s’ha posat de moda es pugui finançar desvista públic. El conseller diu que no hi està qualsevol cas, només el fet que es plante-s fa tremolar.

i’s, només plantejar el tema de latada famosa, també –i en aquest sentit li vostè fa un moment deia que, doncs, lit un suport crític–, doncs, es deia per diver-ue aquest era un sistema injust, que no erae no servia per estalviar. Doncs, abans de

el Reial decret ja han començat els efectes’això. L’increment de la despesa el mes deebé un terç del que es pretenia estalviar. Per, estem en un sector complicat, difícil, peròés a més, com he dit abans, hi han moltsacaben una mica de fer-lo més pervers quesistema.

ntenem que en el fons hi ha una qüestióegurament que quan parlem de prioritzar larament que hem de matisar. Nosaltres ensnt a prioritzar la despesa sanitària. Llavors,, vostè no em pot parlar d’una promoció de part del Govern; home, una tímida promo-rics. En tot cas, a nosaltres ens agradariauan –per fer una política efectiva en aquestcs, per a quan es plantejarà fer, per exem-ta positiva de medicaments finançats pellic, separant els registres dels fàrmacs fi- no finançats? Per a quan, aquesta promo- genèrics? Quan hi haurà preus de referèn-n mesures, en tot cas, efectives i pràctiques.

I ja no enno ens dment a dd’estalvi

A mi, hopreocupavaloracióel pacte éel que hialtres codiners deimplica doncs, nmolt, és ecussions

Hi ha unimportancambra –molt espe–i jo recoxar especpost, nomanys, queformació

Fixi’s: Spressuposupost dedel tancadel 97 jaxi’s, entrhem d’eipacte no es complem d’inteinteressamolt bé pquè això ballar amper exemsures queés molt pd’una alt

Miri, esteta coses mdies en ues a l’endeclaracibé, les pana d’Hoperò n’himent queel Congrficit de 6mesos i mcapaces nde planteaquests dtiva, tot açament iqualitat dtre país. essencial

ÚM. 56 I 57.1

5621

en el tema del transport, perquè el temps. Però aquest també seria un tema llarga-utir i que segurament s’hi podria fer molt

rable conseller, hi ha un aspecte que emtraordinàriament, i segurament que és lae vostès fan del pacte. Vostès s’aferren quen pacte bo. Suposo que deu ser millor queia abans, però que no soluciona res. Entre

, perquè vostès han aplicat una part delsacte a eixugar dèficit. I, evidentment, això l’increment que havia de ser del PIB,

s el del PIB; perquè, a la pràctica, com ae l’IPC. I això, evidentment, té unes reper-res i directes en relació amb el pressupost.

re factor important –hi ha un altre factoruan discutim els pressupostos en aquesta

o hem fet darrerament, en els últims anys,lment en aquests temes de sanitat–, sempre que en l’últim pressupost me’n vaig quei-ment– no teníem el tancament del pressu- n’hi havia una part, a diferència d’altresque com a mínim n’havíem tingut més in-

ei Català de la Salut; el 1997, previsió, al05.000 milions; tancament, 649.000, pres-

8, 640.000... Clar, és que ja estem per sotant del 97, i, per tant, la previsió que es fade 675.000 milions. En definitiva, clar, fi-ixò, per una banda; per l’altra banda, quear el dèficit. I jo continuo dient que aquestba de funcionar. En tot cas, tant de bo quel pacte i, en aquest sentit, crec que haurí-r treballar plegats; cosa que ja veig que no cap de les maneres. Però, home, estariaer treballar amb l’increment del PIB, per- permetria, com a mínim, si poguéssim tre-ixò, tot un seguit de factors. Si a més a més,, tinguéssim en compte totes aquelles me-m apuntat sobre farmàcia, sobre transports,ible que els plantejaments poguessin anaranera.

en un moment en què la societat es pregun-t importants. Hi havia una reflexió fa pocsiari –aquests dies han sortit moltes notíci-n del tema del finançament; vostè ha fet, el conseller Mas també, el ministre, tam-nals, tant el Consorci com la Unió Catala-als, també–, s’han fet moltes reflexions,via una de molt important, i és que segura-societat no entén que en una hora de debatels Diputats sigui capaç d’eixugar un dè-00 milions de les televisions públiques i enos de debat les institucions no hagin estatomés de cobrir el dèficit de la sanitat, sinó una alternativa real i de futur per tal quecits de la sanitat no representin, en defini-ll llistat de greuges que hem fet al comen-, en definitiva, acaben repercutint sobre laida dels ciutadans i les ciutadanes del nos-uesta és la nostra preocupació. Aquesta ésnt la nostra preocupació.

PLE DEL PARLAMENT


di unetoodeeccociu

es

t ferau

l

Be un fett u an

fas pos, elor elellicreer

la lnteacta pes v

estacal rici cls àctiquuesr i itiv

t es dartat

octa

noseteons0%el n a, l’cas

ncertat en del sectorel 40% del s’ha incre-, que estem pressupostt del sectorsta des delper un mo-r un model

ient, doncs,

CS, perquèueix des derec que calo he dit ent que ha fetnstrumentsé, l’Institutde de 1993ospitals de estades hamitjana, lesrementat els interven-han fet elb un incre-5% davantlem d’hos-’esforç ha

instrumentsèixer-ho. Ioment. Jo

ls elementsuteixi en lano ens em-igui neces-

utiu sobrecera de laCatalunya

l dia: inter-ó economi-at de Cata- Catalunyaa paraula la

es, senyorsal fet de les de Conver-plicat que

al que era problemà-

5622

Acabo, senyor president, dient el que heHonorable conseller, jo crec que aquesta ésúltimes oportunitats que tots plegats, i sobrtenim d’intentar asseure’ns en una taula i pno només entre nosaltres sinó amb tot el squest tema que és prou important, de cara –abans– a la qualitat de vida dels nostres conconciutadanes.

Gràcies, senyor president, senyores i senyor


Gràcies, senyor Benach. Ara, el conseller poa la intervenció del senyor diputat. Té la panorable senyor Rius.

El conseller de Sanitat i Seguretat Socia

Il·lustres senyores i senyors diputats, senyorli deia abans que crec que no estem perdentoportunitat, perquè estem fent coses. I elestiguem negociant, que estiguem elaboranserveis sanitaris és voler fer coses i és volerçant.

Vostè ha parlat de l’increment de la despesatica i s’ha de tenir molt en compte, quan equestes xifres, perquè el sol fet de facturar dmés, per exemple, i en una ciutat com Barcpot ser que després, a l’hora de comparaments entre mes i mes, realment es desgavsí li puc dir és que en aquest moment el interanual de la despesa farmacèutica està p10%.

(El president es reincorpora al seu lloc.)

Quan també es diu que Catalunya no controsa farmacèutica –vostè ho ha dit en la seva ia l’inici–, cal tenir en compte també altres fdir, cal tenir en compte l’envelliment de lAixò ho hem posat damunt de la taula molt

Home, la política de genèrics pot ser modcas, no se n’havia fet mai res. Això sí que present, mai s’havia fet una política de genèGovern del Partit Popular el que realment ha treballar. Aviat tindrem el que han de ser ereferència i, durant aquest any, doncs, prmés de dues-centes especialitats farmacèutriques estaran en el mercat, i creiem que aqun bon instrument per estalviar, per estalviaonalitzar la despesa farmacèutica, en defin

Abans també parlava que el sector concertauna situació difícil. Jo li voldria donar unasentit que Catalunya aposta pel sector conceés, d’alguna manera, l’essència del mateix mtari. Miri, l’any 1990 el pressupost contrahospitals de la XHUP, i en aquest cas delssituava al voltant dels 87.654 milions de pes1997 aquest pressupost és de 167.679 milisetes, és a dir, un increment, 90-97, del 91,3crement dels últims cinc anys al voltant dcomparéssim, per exemple, l’aposta que fatitats gestores, en aquest cas, per exempleque no hi té res a veure, però que, en tot

PLE DEL PARLAMENT

t abans.a de lest vostès,r parlar,tor, d’a-m he dittadans i

diputats.

r rèplicala l’ho-

nach, jaa última que hon pla dear avan-

rmacèu-arla d’a-tres diesna, aixòs incre-. El queixement sota del

a despe-rvenció,ors; és aoblació.egades.

. En tottenir-hos. I és elomençapreus deicamentes genè-t pot serper raci-a.

veia enda en el, perquè

del sani-t en els

-ICS, ess. L’any de pes-, un in-

21%. Siltres en-Insalud,, es pot

veure com es relaciona amb el sector coaquest període 1993-1997, el creixementconcertat –i cal dir que l’Insalud gestiona pressupost de la sanitat a l’Estat espanyol–mentat el 10%. Si ho traslladem a Catalunyagestionant el 15,75% en aquest moment delde la sanitat de l’Estat espanyol, l’incremenconcertat ha estat del 34%. Per tant, l’apoGovern de la Generalitat per aquest sector, del més àgil, per un model més dinàmic, pemés, en definitiva, probablement, més eficha estat clara.

Malgrat això, també li voldria parlar de l’Ivostè ha comentat que probablement es prodl’altre sector a més baix cost. Home, jo creconèixer –i ho dic aquí públicament i haltres indrets– l’esforç molt i molt importanl’Institut Català de la Salut sense tenir els ique tenen altres institucions, perquè no els tCatalà de la Salut. I comparant aquest períoa 1997, l’increment de les altes dintre dels hl’ICS ha estat del 9,2%, l’increment de lesestat del 3,2%, ha disminuït un dia l’estada visites totals a consultes externes s’han inc30%, les intervencions ho han fet el 24% i lecions de cirurgia major ambulatòria ho 406,9%. I com ho ha fet, això? Doncs, amment del seu pressupost 1993-1997 del 9,1de com ha crescut el sector concertat –i parpitals d’aguts– del 21% en aquest sector. Lestat de l’Institut Català de la Salut amb els que té, i, per tant, jo penso que cal reconaquesta és la situació que tenim en aquest mcrec que s’estan posant damunt de la taula eperquè aquest escenari realment no repercqualitat assistencial i –com li deia també– pitjori les llistes d’espera. Actuarem allà on ssari estudiant cas per cas.

Moltes gràcies.

El president


Interpel·lació al Consell Execla situació economicofinanhisenda de la Generalitat de

Passarem ara al catorzè punt de l’ordre depel·lació al Consell Executiu sobre la situacicofinancera de la hisenda de la Generalitlunya, presentada pel Grup d’Iniciativa per- Els Verds. Per exposar la interpel·lació té ldiputada senyora Imma Mayol.

La Sra. Mayol i Beltran

Gràcies, senyor president. Senyores diputaddiputats, jo voldria fer un agraïment formal facilitats que ha donat el Grup Parlamentarigència i Unió i el Govern quan li hem exreconvertiríem la nostra interpel·lació cappròpiament la qüestió sanitària en base a la



SESSIONS N

tica que ha aacaba d’exptant, tot l’agfacilitats. I, ens contesti;problema quxin-me fer uïment formael sector, unmés calat poGeneralitatdefinir la sitria de Sanitator mèdic, Mas– fa de faci políticaGrup seria: stant del sectfa de gerent,qui pensa ed’aquí a vinfem perquè necessitats?podríem anode la Conseprova que a expressió poviu.

Quin és el mun problempolític de fotarifes i la ctats. En definosaltres i aposarem de passat en númenys que lsector que éCatalunya, 160.000 miltarem el conaixò vol dir fer aquests dtran fer les passat en elsara es podrad’especialisen funcionafer front als certat amb eun acord siga la promocque és un aacord signifrant quatre acord s’ha dpot portar a tats no tenensignifica 1.0quatre anysnals. No peque en aqueput, que pla

seclion mier a’incde le snit

veïa.

nta0

secta, almer el ucc, enguna saesp

r unèinalón

andctoeuseraries aq

talàtanter: Seg amats qu.00y? ass

im jo unaçamproospat ea vn aqpre

s srni 8.1 unsanyor

, c solem

paregut recentment, i que el senyor Benachressar, a l’entorn dels concerts sanitaris; perraïment des del punt de vista formal per lesper altra banda, a nosaltres ens és igual qui ens ha de contestar el Govern, per tant, cape ens contesti el conseller Mas. Però dei-na reflexió política que acompanya l’agra-l: aquests dies, quan he tingut contacte amba de les afirmacions que han fet, jo crec, delític de la situació que viu el Govern de la

pel que fa a la política sanitària ha estatuació que es viu com dient: «La Conselle-t – per tant, el conseller Rius–, fa de direc-

la Conselleria d’Economia –el consellergerent, i nosaltres el que volem és que es sanitària.» Per tant, la pregunta del nostrei el conseller Rius fa de director mèdic, per

or professional, la Conselleria d’Economia qui fa política sanitària en aquest Govern?,n la necessitat de salut de la població pert anys i quina proposta política i financeraaquest sector pugui veure resoltes les seves Jo diria –deixin-m’ho afirmar així– quemenar que estem en una situació, per partlleria de Sanitat, de llibertat vigilada i lami em contesti avui el conseller Mas és unalítica d’aquesta situació que penso que es

otiu de la nostra interpel·lació? El motiu ésa conjuntural, expressió d’un problemans: vostès han anunciat la congelació deongelació d’activitat als hospitals concer-nitiva, què els han dit, què ens han dit a tots la població de Catalunya? Aquest any dis-4.000 milions de pessetes menys que l’anymeros absoluts, 4.000 milions de pessetes’any passat, per fer atenció sanitària, en uns, els seixanta hospitals, el 70% del llits dei que genera, que té un concert d’unsions de pessetes. Vostès diuen: «Incremen-cert un 2,1, que és el que diu el pressupost;2.400 milions de pessetes.» Què permetraniners? Aquests diners simplement perme-

noves activitats que es van generar l’any centres concertats durant tres mesos i quen generalitzar; per exemple, la integraciótes de l’ICS, noves altes, nous llits, posadament de nous programes, però no permetràcompromisos que va adquirir el sector con-l seu suport i això és molt important; hi hanat per la carrera professional, que és perió dels professionals dintre els hospitals,

cord signat amb el seu beneplàcit. Aquestica 1.000 milions de pessetes cada any du-anys, 1.000 milions de pessetes, i aqueste complir perquè, si no, és un acord que esMagistratura; per tant, els hospitals concer- marge: si no compleixen aquest acord, que00 milions de pessetes aquest any i durant

, poden anar a Magistratura, els professio-rmetrà fer front a la negociació col·lectivast moment s’estava iniciant i s’ha interrom-ntejarà, com és lògic, l’increment que ha

tingut el 3.000 mide 1.000altre. I, pfront a ll’entorn parlen quma comudels proAndalusi

La pregudels 4.00menys elta pregunDiferentstés: incretraslladalitat: redexempleque, d’albueix a lllistes d’quitat?

Vull posaha de coprofessioque és dautodemque el setals, els stes d’esphospitalàque, si entat hospitat i, per han de fpagar la com handies passpreguntafront a 4aquest anposada a

Miri, vivBenach ion hi ha al comenlocutors lana d’Hcredibilitvostè ni perquè ebilitat im

Les dadeMartí CaRius– dereconeixde deute bé el senEscolti’mnomés deés el prob

ÚM. 56 I 57.1

5623

tor a nivell públic. Això vol dir, conseller,s de pessetes l’any; per tant, estem parlantlions, per un cantó, 3.000 milions, per unltra banda, el sector concertat no podrà ferrement dels proveïdors que es calcula a’IPC. Els vull recordar, vostès que sempreom gent tan avançada, que són la penúlti-at autònoma amb retard en el pagamentdors; només per darrere nostre hi ha

és: com pensen, com s’afronta la reducciómilions de pessetes de què disposarà detor hospitalari concertat? Jo li faig aques-

senyor conseller: com es fa front a això?ternatives que m’agradaria que em contes-nt del dèficit –o sigui una altra vegada mésdèficit al sector concertat–; reduïm la qua-ió de plantilles, no elecció de menús, per el tema hostaler, quan això és un elementa forma, és molt important, perquè contri-tisfacció dels usuaris, o incrementem les

era, senyor conseller, incrementant la ini-

na dada sobre la taula que aquest Parlamentxer i que és molt important: em deien elss que avui sabem que el 20% de l’atencióa en els hospitals és el que s’anomenaa generada. Això vol dir, ni més ni menys,r hospitalari, els professionals dels hospi- familiars o amics poden esquivar les llis- entrant a fer, per exemple, intervencions, en un 20% de les que es fan. Això vol diruest moment nosaltres congelem l’activi-ria, estem incrementant aquesta possibili-, reduint l’equitat del sistema sanitari. Quèreduir les prestacions?, han de deixar deuretat Social?, han de cobrar els serveisenaçat d’una forma provocadora aquests?, què han de fer? Aquesta és la primerae jo li llanço: què ha de fer el sector per fer0 milions de pessetes menys per treballarAlguna cosa s’haurà de fer. Quina està dis-umir, vostè?

un moment especial –ho deia el senyorho comparteixo–, és un moment especial pèrdua de credibilitat del Govern. Jo feiaent una broma, no és una broma: els inter-

pis del sector sanitari, sigui la Unió Cata-itals, sigui el Consorci, tenen pèrdua den vostès i no els volen d’interlocutors ni aostè, volen el senyor Pujol directament,uests moments hi ha una pèrdua de credi-ssionant.

ón aclaparadores –ja ho ha dit el senyorcer–: vostè reconeix un dèficit –el senyor17 milions de pessetes; el conseller Mas

mes després 288.000 milions de pessetesitari. Aquest any, aquest any –ho deia tam- Martí Carnicer– 60.000 milions de dèficit.om hem de gestionar això? No es tractalucionar el problema d’aquest any. Aquesta conjuntural que jo els plantejo ara, però

PLE DEL PARLAMENT


ir«vs c els és torm ée em lan

r hareixnar

, eplal seixítja éscucurina –eionl quls re smpeni

la exeti i amstès, qarlemranne

ha cióàrms pt»e étimerq enls Dpor

ptea dca enysa lel s

sanitaris. Ià automàti-ncial i unatomar. Tan vostès res-

n altre ele-

s; tindrà el

pressió que en aquests

un any unaació i, per

resposta, téconomia i

rs diputats,nim amb lasaltres pot-i expliquendiferents, ic assegurar el hi ha ésbit sanitari

epartamentnt, cadascúera, no? El

executa lamia és qui

financer, eln circums-

no ho hemanera. Vos- el tema deel principaln espanyol ens haguésHi hauríemnvi, hi vame batalla deb el Governt assegurar

librat. Si una general, i

5624

el problema de fons és: com ho fem, això? Mpot fer el discurs polític que fan vostès de: duir els impostos» –i això ho fan amb els seudel Partit Popular a Madrid–, «volem reduirtos», i al mateix temps nosaltres el que femdeduir prestacions, no voler finançar el sectat i, a més a més, a partir d’aquí el que diesector concertat sigui capaç d’emmotllar-sta situació. Escoltin, com es menja això, coja això? O vostès fan un esforç de fer una pfinancera de la sanitat per dir com el sectoen condicions d’afrontar els reptes que apatenen cap mena de credibilitat. O podem axint any rere any el deute?

Hi insisteixo: el problema no és d’aquest anyma és un problema de futur. Nosaltres els senyor conseller, un pla de sostenibilitat deplantegem –com deia el senyor Benach i aproposar en aquest Parlament i va ser rebucomissió parlamentària que discuteixi quinQuè hem de fer?, hem d’incrementar els reGeneralitat ha de fer una aposta per posar repis?, hem de negociar el millor sistema de fperquè l’última negociació ha estat gloriosatats els veiem avui?, hem de reduir prestacde fer el copagament?, què hem de fer? Epossible, segur, és que, sense incrementar enosaltres puguem anar incrementant el quguem-ne, l’activitat sanitària –cosa que és ieh?–, això és impensable, i pretendre mantlitat. Alguna cosa d’aquestes peces falla.

I, per altra banda, els plantegem claramentrència: no pot ser que en aquest moment noCatalunya una central de resultats que permquè fan els centres hospitalaris, com ho fan resultats per tal que l’assignació que fan vocursos, a través de fórmules de subvencionclientelar –no sigui clientelar. Avui sabemhospitals que reben uns diners poc transpsubvencionar situacions concretes de probtenen aquests hospitals. Però això no és ser tno es basa en una anàlisi de resultats; demaparència i el sector reclama transparència.

Miri, senyor conseller, avui, aquests dies, hi debat jo crec que molt il·lustratiu de la situavim, quan s’ha debatut sobre aquest famós fla Viagra, i vostès han sortit dient: «no, no eporar al nou finançament aquest medicamenso que tenen raó, penso que tenen raó, qupoques coses encertades que he sentit dir úlnivell de política sanitària en aquest país, pd’haver un debat polític, un debat polític fetque s’ha de realitzar, aquí i en el Congrés deque digui quines prestacions es poden incorquin finançament.

Però vostès no saben el que fan: en comfront, per exemple, la situació que vivim arde desviament ja de la despesa farmacèuti13%; com que això no ho poden tocar, el sseller d’Economia els colla, i diuen: «reduirem els concerts». Hi ha coses que notocar, la farmàcia no la poden tocar: és igua

PLE DEL PARLAMENT

in, no esolem re-ol·legues impos-

no voler concer-s que el

n aques-es men-ificació d’estaren o no engrui-

l proble-ntegem,ctor, els ho vamda– una el futur.rsos?, lasos pro-nçamentls resul-s?, heme no és

ecursos,eria, di-ossible,

r la qua-

transpa-isteixi aconèixer

b quinss de re-no siguiue hi haents per

es quesparent,m trans-

hagut un que vi-ac nou,

ot incor-. Jo pen-s de lesament auè hi ha el marciputats,

ar i amb

s de fer’un 13%avui, unor con-

p què?,s podeni es des-

via un 13%; en canvi, toquen els concertsaixò –i això–, senyor conseller, comportarcament una pèrdua de la qualitat assisteconflictivitat amb el sector que no es pot ensols li demano en aquesta interpel·lació queponguin a aquesta situació...

Jo a vegades penso –i deixi’m acabar amb ument d’aquest–, a vegades penso...

El president

Senyora diputada, ha exhaurit el seu temptemps de rèplica.


Acabo immediatament, senyor president.

El president

Acabi, acabi...


Només és per dir que a vegades tinc la imaquesta mena de deixadesa que vostès viuenmoments és perquè pensen que d’aquí a altra majoria haurà d’entomar aquesta situtant, ja ens ho farem. (Remor de veus.)

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Per a la la paraula l’honorable senyor conseller d’EFinances, senyor Artur Mas. Deu minuts.


Gràcies, senyor president. Senyores i senyosenyora Mayol, bé, nosaltres també ens reugent del sector, no només ho fa vostè, i a noser ens expliquen coses diferents de les que la vostè, però... Sí, sí, ens expliquen coses entre aquestes coses diferents, doncs, li puque el que ells entenen perfectament és queuna unitat d’acció dintre del Govern en l’àmentre el Departament de Sanitat i el Dd’Economia. El que passa és que, lògicamejuga el seu paper, com no pot ser d’altra manDepartament de Sanitat és qui dissenya ipolítica sanitària i el Departament d’Econoha d’assegurar que, des d’un punt de vista sistema pugui seguir funcionant, tot i que etàncies, doncs, complicades i difícils, aixòpas d’amagar, no? I no podria ser d’altra mtè es pensa que nosaltres hauríem convertitnegociació del finançament de la sanitat en tema de negociació política amb el Goverl’any 97 si realment el tema de la sanitat nopreocupat des d’un punt de vista financer? posat altres temes davant d’aquest i, en caposar aquest; aquest va ser el gran cavall dla negociació pressupostària de l’any 98 amcentral que –ho torno a dir– és l’únic que poun sistema de finançament de la sanitat equidia aquest sistema es trenca, aquest sistem



5625

SESSIONS N

passa a ser uParlament ddoncs ja decno és així. Ixim interès complicada,aquesta, queel tema estreGovern espa

Vostè pot dis’ha obtingumiri, això éscara m’haurquè podia haadament?, pestem acostutot positiu e96 i 97 hi hade la sanitat,també tinguvell de tot l’autònomes qció. I prova negociació lble– i, per tció... i els bebé se’ns podGovern catava apuntar, star. I entre agicament, code Sanitat qtambé estavestava Andaque ho estavtant, si algunla sanitat nocara al futurficients o noen tot cas sóel fet que secinc anys tosistema de sments i en lerebaixar d’utàries. Ens vde finançama conseqüèna reduir el dtots; ens vamvan ser molthavent tots dque rebaixésel conseller una cosa betema concercrement moal; no nomémentat d’un

Per tant, escrès a primar la xarxa conanys –ho he

ircaques sen hauincar, e éllò

les re. del sisno,

osntea prdesa –es cSan crínirix P a u un

enen ns–po

venut pla

m ft?» esticio decil qcciorxada; gael ci dti, mverfer ai

hoa?

hemue l qurlar nstatat siblmvosi–,

n sistema fragmentat a nivell territorial i ele Catalunya pot decidir per ell mateix,idirà per ell mateix, però ara com ara això la prova que nosaltres vàrem tenir el mà-a resoldre tant com es pogués una situació que era el finançament de la sanitat, va ser nosaltres vàrem convertir aquest tema enlla de la nostra negociació política amb elnyol.

r: «l’acord de finançament de sanitat quet no és el millor dels possibles». Doncs, matèria valorativa. Evidentment, a mi en-ia agradat que fos millor. Per exemple, enver sigut millor i no ho ha estat, desgraci-erò no és un tema tancat per sempre –ja himats, a aquesta forma d’actuar–: no és del

n la contemplació del passat. En el 94, 95, hagut forts desequilibris en el finançament no a nivell català –jo els prego que en aixòin una certa objectivitat–, hi han estat a ni-Estat, territori Insalud i totes les comunitatsue tenen transferida la sanitat, sense excep-d’això és que malgrat que la bandera de laa vàrem portar nosaltres –i això és innega-ant, els costos polítics d’aquesta negocia-neficis, si és que n’hi pot haver algun, tam-en atribuir bàsicament a nosaltres com a

là, malgrat que això va ser així, tothom s’hienyor Mayol, al final; tothom s’hi va apun-quest «tothom» s’hi va apuntar també, lò-m no podia ser d’altra manera, el ministre

ue gestiona el territori Insalud, perquè ella en una situació complicada, igual que holusia, igual que ho estava Canàries, iguala València, igual que ho estava Galícia. Per defecte té aquest acord de finançament de és tant que no arbitri mesures correctes de, que jo crec que ho són, veurem si són su-, això ho jutjarem al final del sistema, peròn correctes inicialment; no és tant això commbli que ens oblidem que durant quatre othom –tothom– va haver de gestionar unanitat que estava minat en els seus fona-s seves essències, i ningú va voler decidir

na forma significativa les prestacions sani-àrem trobar amb això: un molt mal modelent de la sanitat, rebaixat segurament comcia que els criteris de Maastricht obligavenèficit a nivell espanyol; ens hi vàrem trobar trobar amb unes decisions que jo crec que negatives per al finançament de la sanitat,e gestionar un sistema que ningú va voler les seves prestacions. I prova d’això és quede Sanitat en la interpel·lació anterior ha ditn clara: que en els darrers deu anys el sis-tat de sanitat a Catalunya ha tingut un in-lt substancial de recursos, molt substanci-s no s’han rebaixat, sinó que s’han incre-a manera realment molt important.

olti, a nosaltres no se’ns pot discutir l’inte-el sistema sanitari global, sigui l’ICS, siguicertada. Ho hem estat fent durant molts

m estat fent durant molts anys. Ara bé, qui-

na és la ctància d’anys no ha hagut moment anterior, pot oblidd’allò quvern, d’aprendre anys enrepensadesdintre deanys. Si

Però les ctar, per emés es vvegades Catalunyd’aquestseller de lutamentjo vaig tedel mated’assistirva venirgovernamallà tot erimitacios’està exaquestesguna virtvolen im

Què esteestan fensenzilla,línia tradprovocarprou difísèrie d’aI en la xaconcertatardaremgada en genèrics Sí, escolvia un goho ha de coses són

Per tant,concertada mínim ceptarà qciar; és eestem papodem fepressupodre qualisos previrar que a–perquè necessar

ÚM. 56 I 57.1

umstància d’aquest moment? La circums-est moment és procurar que en els propersegueixin produint els desequilibris que hiaquests darrers anys i, lògicament, en el seurem de veure com fem front a la situacióloent en aquest fer front –i que ningú se’nd’això– el fet de mantenir la reivindicaciós just; no d’allò que ens convé com a go- que és just, que és que aquells que vandecisions de mal finançar la sanitat cinc.. puguin ser, aquelles decisions, ara com- cara al futur amb un reconeixement globaltema del que va succeir durant aquells cinc

ens seguirem enganyant col·lectivament.

es ja estan fetes i el sistema ja ho va aguan-ndre’ns, i el servei es va prestar, i a més aestar correctament. Escolti, vostès moltescriuen ara la situació del sector sanitari dei no sóc jo, evidentment, qui he de parlaroses, perquè d’això n’ha de parlar el con-itat–, però el descriuen d’una forma abso-

tica, no? Bé, escolti, no fa gaires setmanes ocasió d’assistir, junt amb altres membresarlament de Catalunya, vaig tenir ocasiónes jornades que es van fer a Barcelona, ona bona part de la representació política ital de països llatinoamericans i, escolti’m,alabances, allà tot eren imitacions –tot eren: la tecnologia del model sanitari catalàrtant en aquests països i s’estan cobrantdes de tecnologia; per tant, escolti’m, al-

deu tenir aquest sistema quan els altres elntar! I aquest és el sistema que tenim.

ent en aquests moments? Vostè deia: «què Escolti’m, doncs, estem fent una cosa moltem dient: com que no volem seguir en lanal en la qual ens vàrem veure obligats desfasaments financers en el sistema, queue és, hem de fer una sèrie d’accions, unans que vagin en la línia d’aquest objectiu. concertada, també. No només en la xarxa el conseller de Sanitat deia abans que noires setmanes a veure com per primera ve-onjunt de l’Estat hi haurà una política dee preus de referència, per primera vegada.

odest però més que abans, i abans hi ha-n que es deia «progressista», i resulta queun altre govern, això. (Remor de veus.) Lesxí –les coses són així.

torno a dir: què hem de fer amb la xarxa Doncs, miri, amb la xarxa concertada com de fer una cosa, com a mínim vostè m’ac-hem de fer una cosa: primer parlar, nego-e estem fent. Escolti’m, estem negociant,

nt amb la xarxa concertada! O és que noi això? Segon, dintre d’un escenari de rigorri i d’intentar ajustar al màxim, sense per-en el servei, el que és la despesa als ingres-les, dintre d’aquest escenari hem de procu-enys hospital per hospital, si és necessaritè em reconeixerà que això segurament éshospital per hospital fer una reflexió sobre

PLE DEL PARLAMENT


t eita

l’onim

d’idesmé, tare que mlitat, i h. Pade

ore

nanueue

hi hfut

deyo

na istralsitenia,

acit dignl se vair: pe

a, al cahemsta une ll la cella el i jestrno s btor

m du

es de finan-Govern haho sap i hoerò ho diu

la gent quecana potseragut de do-

, que vostèseritat o no,entenc, deldiscutiblesque no ani- concretés,ió d’activi-a negociar- em diu que important,

tal com has tant vostè llençat la

–, el sectorocat ja unaè diuen els ni la Unióirectamentels nostrespresarial ena rebobina-

l futur, se-s a dir, nos-perdre una de Conver-s extraordi- a la ponèn-rtunitat his-ignificar elítiques per-s polítiquesacional del PP, nego-Comissió...Partit Soci- que hi ana-, de la Co-staven fentriament nin acord dearge de les

scutir en unel Congrés,s coneixeml futur són:liment de la això estemna forma laè vostès nossible i vant befa de la

tindran cap

5626

el sistema de gestió i veure allà on realmententar no tant estalviar molts diners, sinó limment de la despesa.

Jo crec que nosaltres com a Govern tenim de fer això; en tenim l’obligació; igual que tegació de vigilar la despesa farmacèutica, que aquesta política de genèrics no sigui movostè ara insinua–, sinó que sigui una mica tant i, en la mateixa xarxa estricta de l’ICSaquella –com a vostè li consta–, de prendque vagin en la línia de l’estalvi. I no crec d’ara ningú pugui dir a Catalunya, amb laque això està provocant una minva de quaprestacions sanitàries. Això, simplemenMayol, no és veritat, i això, evidentment, qumolt millor que jo és el conseller de SanitatGovern aquesta reflexió es fa moltes vegmolt sovint; no és una reflexió aïllada, es fa mi li puc assegurar que la conclusió que sempllada el conseller de Sanitat és aquesta.

Avui el model sanitari català segueix funcioca cosa que hem de procurar és assegurar aqonament de cara al futur, això sí, procurant qment, aquells desfasaments financers que en el passat no es segueixin produint en el

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor conseller. Per al tornté la paraula la diputada senyora Imma Matemps màxim de cinc minuts.


Senyor conseller, vostè ha utilitzat una boseu temps per explicar-nos que teníem un sestava mal finançat perquè els governs centtius no li donen els diners que vostès necessaixò ho explica, i ho explica, i en fa referènc

Quan vostè s’ha referit a aquest acte internimportant que hi va haver a començamenBarcelona, la seva intervenció va ser molt sen aquell context, molt, i li he de dir que enitari la va llegir molt intel·ligentment. Vostècoses, amb el senyor Trias al seu costat, va dun sistema sanitari fantàstic»... els ho excusomenjaria tot el temps, eh?, va fer una lloançpanegíric; el senyor Trias estava content. I asegons vostè canvia el clic i diu: «Però molts més diners dels que podíem haver gatant, li va fotre allò..., una bronca dient: «Ésfantàstic, però aquí se’ns n’ha anat la mà, dsenyor Trias va canviar la seva expressió deel sector va llegir què hi havia passat, en aquque és la funció que està fent vostè ara enVostè, entre altres coses, ha de pujar punts,tenc, i a més a més és molt legítim, i li toca cinturó; i al senyor Rius, que en aquest cas nyor Trias, perquè no ha tingut les èpoquetoca aguantar la situació. I mentrestant el secestà pensant: què ens passarà quan sigueaquest és el tema de fons. Per tant, digui les

PLE DEL PARLAMENT

s pot in-r l’incre-

bligació l’obli-

mpulsarta –coms impor-mbé en

mesures a horesà al cor,t en lessenyorao coneixerò en els, es fa

lt sovint,em tras-

t i l’úni-st funci-, lògica-a hagut

ur.

rèplica,l, per un

part delema que respec-. I vostèetcètera.

onal tane mes aificativactor sa-

fer dues «Tenimrquè emllò..., unp de dos gastat

t»... Per sistemaarg.» Elara i tot reunió,

Govern.o ho en-ènyer elés el se-ones, li sanitarigrans? Ies parts.

O sigui, vostè ve aquí i ens parla de problemçament, però vostè sap que també el seu generat problemes de gestió. I això vostè diu públicament –no ho diu al Parlament, pen el context professional. És clar, com queescoltava era fonamentalment llatinoamerino se li va donar el ressò que se li hauria hnar.

Entenc, del seu plantejament, i me n’alegroestan rebobinant. M’agradaria saber si és vo si és una falsa percepció meva. O sigui, que vostè ha dit, que són negociables i aquests 4.000 milions que vostès havien dit rien al sector concertat. Jo voldria que m’hoaixò. Hi ha congelació de tarifes i congelactat hospitalària, sí o no? O estan disposats ho, això? Això és important, perquè si vostèestan disposats a rebobinar per nosaltres ésaixò.

«I parlar amb el sector i veure cada hospid’anar»; hi estem d’acord, però en aquest cacom el senyor Rius han fet de Barea, hanbomba –de Barea en el context de l’Estatestà preocupat, els treballadors han convconcentració per al dia 17 dient –fixi’s qutreballadors–: «No volem d’interlocutorsCatalana d’Hospitals ni el Consorci; volem dla Conselleria, que és qui acaba definint sous», amb la qual cosa deixen el sector emuna posició complicada. Hi insisteixo: és unda o no és una rebobinada?

I en relació amb el futur, hem de parlar denyors consellers –hem de parlar del futur. Éaltres hem de definir, i potser ens vàrem oportunitat per aquest conjunturalisme típicgència i Unió, que és d’una curtesa de mirenària... Vostès a Madrid s’han passat un anycia aquesta que hi ha hagut perdent una opotòrica. S’hauria pogut reproduir el que va sPacte de Toledo; hi havia les condicions polquè hi hagués un acord entre totes les forcede com s’havia de consolidar el sistema nsalut, i vostès han preferit, juntament amb eciar per darrere la Comissió, fent befa de la A mi no m’estranya, sincerament, que ni el alista ni en aquell moment Esquerra Unida,va un representant d’Iniciativa, se’n retirésmissió. A mi no m’estranya, perquè vostès euna cosa que no és acceptable parlamentàpolíticament. Vostès preferien negociar u33.000 milions per emportar-nos a casa, al maltres comunitats autònomes, que no pas dicontext polític seriós, com era la ponència dcap on anem en el futur. Perquè els reptes eli són veritat, senyor conseller. Els reptes deincrement de la demanda sanitària per envelpoblació i per alça del nivell cultural –i end’acord–, i una necessitat de contenir d’algudespesa. Perquè, com ho fem, això? Per quvan aprofitar aquella Comissió en què era popreferir negociar un acord de curta mira, fenComissió? La Comissió es va trencar, no



SESSIONS N

eficàcia lesoportunitat

Intentarem asentarà Esquen aquest Pcontribuir acatalà per al

Gràcies.

El presiden

Moltes gràcnorable sen

El conselle

Sí, gràcies, tats, senyorintervenció no s’ha ajusexagerat o hexpressió men tot cas ho

Ara, sí que repetir-la aqevidentmensanitari catacap especiad’Economiai, per tant, dde fer és intents ens comnosaltres mPer tant, eraa més a mésque vostè ta

Ara, a més inconveniencomunitat qnitària, no ehom havia dtari, sinó enservei públis’acaba moinconveniens’ha d’intercara al futuAllò que noment no hopagar d’aquaixí.

Per tant, elss’han de desanitària, quaixò s’ha deuna tendèncpensar que edic a Catalués igual comvindran d’utothom té l’en aquest es

i toe l, sii detre

tanpo

mia penó Go

uros a: «E quixòta m feio sr, d

ens co disaco

col quienl seast

i aix feti el finue vadaa 23ocosar p

rtanaviat ca

peren

le, e nl’àmr é

. I e marc qu

en

ràc

Il

enció

seves conclusions i haurem perdut unahistòrica.

partir de les mocions que suposo que pre-erra Republicana i jo mateixa proposar quearlament es pugui parlar del futur, per

garantir l’estabilitat del que és un sistema futur.

t

ies. Per al torn de rèplica, té la paraula l’ho-yor conseller.


senyor president. Senyores i senyors dipu-a Mayol, bé, vostè ha fet referència a unameva fa poques setmanes, i la veritat és quetat exactament al que jo vaig dir, o ho hao ha... no diré falsificat, perquè seria unaassa dura, que vostè no m’acceptaria, però ha exagerat molt.

vaig dir una cosa, i no tinc inconvenient auí, cap inconvenient, i és que malgrat que,t, vaig fer una venda en positiu del sistemalà, primer perquè ho crec, tot i que jo no sóclista, ho crec, i segon perquè un conseller també ha de tenir una mentalitat comercialavant dels clients doncs, home!, el que heentar que els clients ens comprin, i els cli-

pren com més convençuts ens veuen queateixos estem satisfets del nostre sistema. lògic que jo fes això, per convenciment i per interès en aquell moment, que esperombé m’acceptarà.

a més vaig dir una altra cosa –que no tinct, ho torno a dir, a repetir-la– davant d’unaue jo vaig entendre que era bàsicament sa-conòmica sinó sanitària; vaig dir que tot-’entendre, però no només en el camp sani- qualsevol altre camp d’acció política o dec, que allò que no es pot pagar a la llargarint. Vaig dir això i ho torno a dir; no tinct a repetir-ho. I això no és cap crítica, nopretar com una crítica; és una reflexió der, al qual vostè precisament està apel·lant. es pot pagar perquè un sistema de finança- cobreix correctament, allò que no es potesta manera acaba morint. És exactament

temes econòmics i els temes financers noixar de banda, i això davant la comunitate és una molt bona comunitat a Catalunya, dir –això s’ha de dir– perquè, si no, hi haia natural, i a més a més molt humana, als recursos són il·limitats i a pensar..., i no

nya, dic en general, a tot arreu, a pensar que es gestioni, que els diners ja sortiran, ja

n lloc o d’un altre. I això és fals. I, per tant,obligació –i ara més que mai, perquè estemcenari, no només a nivell català o espanyol,

sinó fins que una dla sanitatcial, sigucions, end’ajustarens són d’Econode fer-la,veritat sidintre el

I li assegaixò no ébuna i dirvulgueu,fàcil dir aamb molfer l’altradir que ncuro és fedóna la sa tots ensrecursosgastin d’

Una altraplegats, eels suficarribat aseguirà gque sigucatalà hafos així, model deaquests qmera vegCatalunyplaçats i dera una cpanys, peera impoment, i hen aques

Acabo –en el momnegociabtendre qumés per s’ha de fepossibledefinir elquest madecisions

El presid

Moltes g

Seguidaminterpel·la

ÚM. 56 I 57.1

5627

t a nivell europeu–..., tothom ha d’entendrees obligacions de qualsevol gestor, sigui degui de l’ensenyament, sigui de l’àmbit so- l’àmbit que sigui, una de les seves obliga- moltes altres, és entendre que ens hemt com puguem als esquemes financers quessibles. I aquesta reflexió, un conseller, senyora Mayol, l’ha de fer, té l’obligaciórquè, si no la fa, està faltant no només a laa la seva funció i a la seva responsabilitatvern.

que això no és per fer punts, perquè dirgradable. És molt més fàcil pujar a una tri-

scolteu, no us preocupeu, gasteu tot el quee ja vindrà algú a pagar-ho.» És molt mes, perquè li asseguro que tothom aplaudeixés convicció; segur que és així. Per tant,

na és molt més complicat; però això no voligui exactament necessari. I jo el que pro-es d’aquest punt de vista, una feina que emació que a tots ens convé, no? I aquest «quenvé» és, precisament, això: intentar que elsponibles siguin aquells que realment esrd amb les necessitats reals.

sa –i vostè aquí té raó– és que, entre totse hem d’intentar és que els recursos siguin

ts per a un sistema que sabem que no hau límit de capacitat de despesa, sinó queant d’una forma incrementada, i és lògicí, i fins i tot és bo i és positiu, i el Govern grans esforços, en el passat, perquè aixòs seguirà fent en el futur. I d’aquí el nouançament de la sanitat. Els 33.000 milionsostè deia eren molt importants. Que per pri- –per primera vegada– s’hagi reconegut a.000 milions de pessetes cada any per des-

ència procedents d’altres part de l’Estat, que que havíem estat finançant durant anys i

rimera vegada se’ns reconeix això, era o not, això? Per això s’havia de batallar, evident- de batallar qui primer ho havia de fer, que

s era el mateix Govern català.

què veig que s’acaba el temps– dient que,t que s’està negociant, tot, evidentment, éstot es negociable. Ara bé, tothom ha d’en-o només per la xarxa concertada, i no no-bit de la sanitat, sinó en general, el que

s negociar dintre d’un marc, que és el marcl que fa el Departament d’Economia ésrc possible, i en funció d’això, dintre d’a-

possible, tothom ha d’intentar prendre lese cregui més oportunes.

t


nterpel·lació al Consell Executiu sobrea situació de la vellesa a Catalunya

t passarem al setè punt de l’ordre del dia, al Consell Executiu sobre la situació de la

PLE DEL PARLAMENT


ixtta

utatarn nel c quen d

erecerr «s i mécin

d’, dnamistacil la es pr

porue

de alsa dide,72 d’ de

t m6. demépe

ca rents –quov

nss herda de sigquific

ls c da

cal

gent moltue hi ha enla gent granes parellese conviuen,ibar a tenirjor incidèn-un món que

mb la cele-o entraré a

otiu de lareferènciesls elements als diaris.

social de lantergenera-eis mèdicsanifestava

ue totes les, de fet –es de seixan-tència soci-

tatge, peròe personesços socialsàvies viuenem d’acorduin viure aamília. Ende la rendana personaamentable-segons tinc

b aquests a una per-

ja que ambalculat que vint-i-qua-Alzheimer,lions l’any.a Hisenda,

centres des tutelades,del contac-assistència especialit-ts a seguir,gin a parar

ideracions.envellimentviat de for-s es tracta-nts jubilatstària–, avuiolt velles,

problemesncia senil,rts esforços

5628

vellesa a Catalunya. Presentada pel Grup Mposar la interpel·lació té la paraula el dipuXavier Bosch.

El Sr. Bosch i Garcia

Sí, gràcies, senyor president. Senyores dipnyors diputats, senyor conseller de Benessurto a aquesta tribuna amb la intenció, ePartit per la Independència, de debatre amb de Benestar Social al voltant del tractamenttra societat en general i el nostre Govern donen a les persones grans, a aquella èpocad’una persona que anomenem de formes difo menys eufemísticament, i diverses: «ter«tercera joventut», fins i tot he sentit a diacumulada», «ancians i ancianes», «velletcètera; una època que s’ha convingut –si tadísticament– que comença als seixanta-acaba amb la defunció de l’individu.

La casualitat ha fet que la substanciacióinterpel·lació coincidís amb la primera reuniópassat, de la Comissió d’Estudi sobre el Fidel Sistema Català de Serveis Socials, una cotinc l’honor de presidir, i, justament, en aquereunió vam poder gaudir de la informació fados demògrafs, el senyor Jordi Oliveras iAnna Cabré, els quals ens van facilitar dadsobre la demografia del nostre país i la sevaevolució. No reproduiré totes les seves aperò sí que repetiré algunes de les dades qfacilitar i que considero significatives.

En primer lloc, recordar que l’esperançanostre país ha passat de 72,82 anys el 75, pera 74,70 –és a dir, dos anys més d’esperançi en les dones aquest augment és més consque en aquests vint anys s’ha passat de 77–gairebé cinc anys de diferència. L’índexment, és a dir, el nombre de persones de mésta-cinc anys respecte als menors, a cada cenquinze, ha passat de 40, l’any 75, a 111, el 9de sobreenvelliment, és a dir, de personesvuitanta-cinc anys per cada cent que en té xanta-cinc, ha passat de 6 a 10 en aquest temps.

L’augment de l’esperança de vida i la dràstide l’índex de natalitat han portat a un evidment de la població catalana, i les previsionfer gaire càlculs– van pel camí d’accentuar adència, la qual cal preveure en la tasca de G

Finalment, també constatar l’existència d’unats «vells-joves», vells segons paràmetrejubilats de la feina, normalment, però joves pserven bona salut i una activitat desconeguenrere. I, per altra banda, també l’aparicióimportants dels anomenats «vells-vells», omolt gran, fins i tot de més de cent anys, arrosseguen patologies cròniques que en dcura.

Tot això ocasiona noves situacions a les quaresposta institucional, i tot aquest plegat defactors socials aporten noves situacions que

PLE DEL PARLAMENT

, per ex-t senyor

des, se- Social,om delonsellere la nos- concrete la vidants, mésa edat»,joventutvelles»,s no, es-c anys i

aquestaivendresnçamentssió que primeraitada persenyorafresquesevisibletacions, ens van

vida al homes,e vida–,rable, ja a 82,04envelli- seixan-enors deI l’índex més des de sei-ríode de

educció envelli-i no cal

esta ten-ern.

anome-istòrics,què con-dècades massesui, gente sovintulten la

al donardes i de tenir en

compte, com per exemple, com he dit, lagran, la quantitat gran de gent molt gran qaquests moments o que hi haurà en el futur; i també gent molt gran que viu sola, o ld’avis en pisos, tots sols; o pares i fills quperò amb el detall que els pares poden arrnoranta o més anys, i els fills, setanta; la macia de malalties degeneratives, etcètera. Tot cal seguir, observar i atendre.

Aquesta interpel·lació també ha coincidit abració del III Congrés de la Gent Gran. Ncomentar aquest Congrés, ja que no és el minterpel·lació, tot i que n’he rebut diverses per part d’assistents. Només vull subratllar ede les conclusions que hem vist publicatsPrimer, reivindicació de més participació gent gran; reivindicació de més relacions icionals, i reivindicació de més i millors servi assistencials. També en les conclusions es mla voluntat de deixar de donar una imatge qpersones grans necessiten assistència, ja quedeia–, només el 4% de les persones de mésta-cinc anys requereixen algun tipus d’assisal o mèdica.

Em referiré ràpidament a aquest petit percenque representa una quantitat considerable di una quantitat també considerable d’esforper tal d’atendre-les. La majoria dels avis i a casa seva i, sovint, amb més família. Estque cal procurar que les persones grans pugcasa seva i, si pot ser, voltats de la seva faquest sentit cal reconèixer la desgravació de les persones que tinguin a càrrec seu ugran amb discapacitació física o psíquica. Lment, aquesta desgravació no pot superar, entès, les 40.000 pessetes anuals, quan amdiners difícilment es pot pagar l’assistènciasona, posem per cas, amb mal d’Alzheimer,prou feines s’arriba a pagar un mes. S’ha cel tractament adequat i correcte, durant lestre hores, com requereix una persona amb segons també se m’ha dit, val uns quatre miAmb les 40.000 pessetes anuals que desgravno n’hi ha ni per començar.

Altres alternatives complementàries són elsdia, mantenint la residència habitual; les llaramb l’objectiu de facilitar el manteniment te amb l’entorn habitual, o simplement l’domiciliària, a càrrec normalment d’entitatszades. Totes tres coses, segur, són interessanperò no eviten que, finalment, molts avis vaa viure, a assistir a una residència.

Sobre aquest tema voldria fer algunes consEl públic que va a les residències, degut a l’i a la creació d’alternatives variables, ha canma considerable: si bé fa vint o quinze anyva de «vells-joves» –com he dit abans, receque no requerien gaire atenció social ni sanidia el públic està format per persones mmajoritàriament dones vídues i amb greusde deteriorament personal, com demèAlzheimer, etcètera, cosa que requereix fo



SESSIONS N

d’atenció soporta unes nivell de qu

S’ha calculanim, 170 o 1en una residta fins a 240espanyol pacies, i a travla comunitaparlem del podem ni cDoncs, a Calliment residxifra congeinsuficient. en una respescrit, però ller, de dir qtitat, ja n’hitipus.

Això provoccitari, o bé tancar bé elso bé obliga auna precarievei.

També passbuides placeAixò passa,na, on hi ha moltes placaquest moti

Tot plegat, ucies, que ofeGovern, un i sanitari capmés nombróles previsio

També m’agper de la socla tercera edtalvi. Els 2.Caixes d’Esanat, segonSocial a una1.000 miliofoment delsi de personeestan transfesocial del mEns pot donpecte?

Finalment –Les residènde l’IVA; s–tinc aquí eun acord peuna esmenaAquesta esm

a pt el

a sèl i centivexpran

en

ipu

sc

sen

en

ràcsel

lle

ràcn –t, ireint,om

on dii pelt c l’arania en

–qumb vo

vel ma treva. des to

. Cos avel

di valiemracams i, ism

oleat, elemr m

cial, i també d’atenció mèdica. Això com-fortes despeses si es vol donar un mínimalitat.

t que una plaça assistida costa, com a mí-80.000 pessetes per avi i mes; sabem que,

ència de caràcter públic, aquesta plaça cos-.000 pessetes al mes per persona. L’Estatga, a través dels concerts amb les residèn-és de l’Inserso, 181.000 pessetes al mes, it de Madrid en paga 191.000; no cal ni queque paguen al País Basc, amb qui no ensomparar des d’un punt de vista financer.talunya, les places acollides al servei d’aco-encial reben només 135.000 pessetes, una

lada des de fa molt de temps, i claramentCongelada, reconegut pel mateix consellerosta que em va donar a una pregunta perno compartim la valoració que fa el conse-ue amb aquests diners, amb aquesta quan- ha prou per mantenir una plaça d’aquest

a que, per una banda, el servei sigui defi-que, si els gerents de les residències volen balanços, els obliga a donar un mal servei, tenir treballadors socials o sanitaris patinttat laboral que no facilita gens un bon ser-

a que moltes residències prefereixen tenirs abans de rebre subvencions deficitàries.

segons tinc entès, per exemple, a Barcelo-un dèficit de 7.000 places, i moltes d’elles,es que es podrien omplir estan buides peru.

n problema per als gestors de les residèn-reixen, d’acord amb les línies teòriques delservei amb voluntat de públic, assistencial a un sector de la població que cada cop éss, i també ho serà de cara al futur, donades

ns demogràfiques.

radaria saber, de part del conseller, el pa-ietat civil en el finançament dels serveis aat i, en concret, el paper de les caixes d’es-000 milions que la Federació Catalana detalvis ha cedit darrerament al Govern hans una resposta del conseller de Benestar recent pregunta meva, en un 50% –és a dir,ns– a les entitats d’iniciativa social per al serveis socials d’atenció a persones granss amb disminució. Aquests diners potser jarits, però ara per ara les entitats d’iniciativaón de la vellesa no n’han vist ni un duro.ar, senyor conseller, una explicació al res-

i se m’acaba el temps–, el tema de l’IVA.cies per a les persones grans paguen el 7%egons la premsa del 30 d’octubre del 97l retall del diari–, CiU i PP havien arribat ar reduir-lo al 4%, i així es va expressar en als pressupostos de l’Estat per a enguany.

ena es va perdre de forma més o menys

misteriosen pagan

En fi, unció sociagrans enpresentamateix eclar: la m

El presid

Senyor drèplica.

El Sr. Bo

Gràcies,

El presid

Moltes grable con

El conse

Moltes ggent graimportannombre clateralmeavui de cferent.

Aquest Cgrés, és amarcals, estat mopodia serla gent gno es podcia a la gmanifestmi em sevar i van

Diu: «Enment, dede seguirgran actipuguem sible queplenitudpolítiquemanera, cials.»

I segueixsitaris desentit creadministsobretot nacionalsociacioncia, la tvoluntariells són pugui se

ÚM. 56 I 57.1

5629

el camí, i avui dia les residències continu- 7%, malgrat les promeses fetes.

rie de greuges que fan molt difícil l’aten-sanitària adequades a les nostres personestres residencials. Per part de persones re-s del sector, es queixen dels greuges araessats, però, sobretot, també, d’un de moltca de diàleg...

t

tat, ha exhaurit el seu temps. Té el torn de

h i Garcia

yor president. Ja continuarem en la rèplica.

t

ies. Per a la resposta, té la paraula l’hono-ler senyor Antoni Comas.

r de Benestar Social

ies, senyor president. Aquest tema de lavostè ja ho ha destacat– és un tema molt ho és especialment no tan sols perquè elx, sinó també perquè, com vostè ha tractat és molt diferent la situació de la gent gran era fa només deu o quinze anys, molt di-

grés que s’ha celebrat, que ha estat un con-r, amb delegats designats pels consells co-ls ajuntaments en el cas del Barcelonès, ha

lar respecte a marcar la diferència del queccepció que hi havia fa només uns anys en. Aquí mateix, al Parlament, semblava queparlar de gent gran sense parlar d’assistèn-t gran. I jo els llegiré només una part dele els recomano que el segueixin, perquè a

la que és un gran manifest, el que van apro-tar els 1.500 delegats del Congrés.

lir és una etapa més de la vida, de creixe-duració i aportació als altres. Per això hemballant per promoure el concepte de gentInsistim que la societat ha de facilitar queenvolupar tota el nostre potencial fent pos-tes les persones grans puguem viure ambnvé, per això, apostar decididament per

ctives per aconseguir superar, d’aquestales concepcions fonamentalment assisten-

ent que «la nostra experiència ens fa dipo-ors fonamentals per a la societat. En aquest que cal continuar potenciant des de les

ions públiques, des de la societat civil, ib el nostre compromís, les relacions inter-en general, la promoció del civisme, l’as-e, la cooperació, l’estimació, la convivèn-

rància, el respecte al medi ambient, ella solidaritat, la democràcia, etcètera. Tots

ents vitals, perquè la nostra participacióés àmplia i efectiva.

PLE DEL PARLAMENT


qua. Ppo

Pal, u

t gr el guie ge le l’ot da fata

a fositu

qe Baquo arec

tes e f

es

essNoat

s mdenits nysutòva. A

astè osan u

untari hanemlacAndem

a, tat?mée BL’a I l prla

essperci

atei

de dia?, ennt.

lt preferentparativa a

els he lle-pte que al-

ats –molteslsevol resi-

e hem asse-al. Per tant,r.

mes de su-s xifres quee hem pas-s la famíliaent a casaptar les re- hi ha refe-cia, i en te-és una situ-

ue veig que m’hi refe- Gran, comctuació deló destacada

ngrés de lategral de la’any 1991.orporar nomulgant alesultat delsa que jo els important

s una qües- allò de lesrla de tants’espera de

llista d’es-podrien es-stes perso-anen és la

Generalitat mínim, de previsió ésons de Tar-a d’espera.rcumscrip-firmacions

s sobre..., as deia: «onarragona».; després esrcumscrip-aquest any.la circums- més enda-laré.

5630

Bé, ha canviat el concepte. Hi ha un 4-5%sita assistència, i en parlarem ara de seguidxi’m dir que aquest és un aspecte molt imcanvi de concepció.

No fa pas tant i tant que va haver-hi aquí, almés aviat en la Comissió de Política Sociaaferrissat sobre «el paper dels casals de genestatuts que preteníem imposar». Doncs bé,ha votat i diuen: «En aquesta línia convé sesant l’aplicació d’uns estatuts als casals dcom a eina que faciliti i projecti el treball dnes grans en el conjunt de la societat, ambnoves activitats, des d’un ple reconeixementra capacitat d’acció i de gestió, tal com s’hcasals de la gent gran de la Generalitat de CÉs per dir que, realment, convé parlar d’untualitzada dels problemes. I aquesta és la què ens trobem.

Jo he de celebrar que avui s’hagi fet públicment hi haurà un debat de política general dSocial. L’he demanat tantes vegades, des d’buna, en comissió... Per tant, ho celebro i hCrec que és molt important que el fem –cmolt important que el fem. Han canviat molels darrers anys. I amb aquests cinc anys qureclamo em sembla que hi podem afegir nov

Ara anem a l’aspecte de la gent gran que necció. On som? Perquè això s’ha d’analitzar. dem només recrear en falses expectatives, immancances, que hi són. Nosaltres, en aquesttenim unes trenta-set mil places resiCatalunya, la qual cosa suposa tenir 4,13 llcent persones més grans de seixanta-cinc aestem en relació amb les altres comunitats aNomés Navarra, que està a 4,16, està per dales altres estan molt per sota, molt per sotaestà a 2,35; Castella - la Manxa està a 3,32; Ma 2,27; Múrcia, a 1,96; el País Basc, que vonyalat i en moltes coses té més llits que nclar, està a 3,02. Per tant, nosaltres estem eació que no és dolenta.

A vegades s’ha volgut assenyalar això comció inadequada i no és cert. Hauríem d’esDoncs potser sí, però de qualsevol manera hmés enllà de les places residencials, que hprioritat. I procuraré referir-m’hi si tinc tl’important és que nosaltres tenim 37.000 ptra 20.000, amb més habitants que té etcètera, etcètera. Si vostè vol després en po

Ara, al costat d’aquesta situació comparativestat l’actuació del Govern de la Generaliremuntar-me a l’any 88, agafaré les dades nol’any 92, amb despesa del Departament dSocial dedicada a la gent gran, a la vellesa. vàrem dedicar 13.900 milions de pessetes.19.268. És a dir, en aquests cinc anys s’haincrement del 40% de despesa, que em sembés marcar, en moments de contenció de pruna atenció molt preferent, que la mereix; això és d’aquesta forma. I en places residenincrement hem tingut? Doncs, en aquest m

PLE DEL PARLAMENT

e neces-erò dei-rtant de

rlament,n debat

an i delsCongrésr impul-ent grans perso-ferta de

e la nos-et en elslunya».rma ac-ació en

ue final-enestaresta tri-graeixo. que és

coses ena que elrealitats.

ita aten- ens po-ges o béoments,cials a

per cada. I, comnomes?

nt. Totesndalusiadrid estàha asse-ltres, ésna situ-

a situa- millor?a coses,

de tenirps. Peròes, con-dalusia, parlar.

quina ha Per nos des deenestar

ny 92 hi’any 97,oduït unque aixòupostos,ò és queals, quinx perío-

de, un 20% de places. I en places de centreplaces de centre de dia, un 16% d’increme

Per tant, una atenció clara, una actuació moho prova que després tenim la situació comaquella. I aquesta situació comparativa quegit encara és més destacada si es té en comtres comunitats, en no tenir habitatges tutelvegades molts d’ells ni centres de dia–, quadència que aquí no compta per a la xifra qunyalat allà la compten com a plaça residencila situació hauria d’anar més al nostre favo

Al costat d’això també hem creat els prograport a les famílies, que no estan dintre de leels he donat, però que és molt important, qusat en aquests anys de 364 a 1.731 personede les quals s’ajuda perquè estiguin realmseva. I a tot això també s’hi haurien de comsidències sociosanitàries, que no n’hi ha, norència a la resta de l’Estat; no hi ha referènnim 4.180 places, que a mi em sembla que ació positiva.

Al costat d’això s’han fet altres qüestions –qno em donarà temps, en tot cas a la rèplicariria– com la creació de l’Oficina de la Gentaltres aspectes que tenen a veure amb l’avoluntariat, que realment tenen una actuacien aquest camp.

I amb tot això, jo ho vaig anunciar en el CoGent Gran, es fa necessari revisar el Pla ingent gran. És un pla aprovat pel Govern lHan passat set anys i, per tant, s’hi ha d’inctan sols la nova normativa que hem anat proParlament de Catalunya, sinó que també el rdos darrers congressos. Això serà una feininvito a seguir i que em sembla que seràconstatar.

Vostè no ho ha assenyalat, però com que étió que surt moltes vegades, jo porto aquíllistes d’espera de què tant es parla, es pamilers... El dia de la data tenim una llista d1.177 persones. S’ha d’entendre que és unapera de persones que estan valorades i que tar en una residència. La major part d’aquenes estan en residència privada i el que demincorporació a la pública o l’actuació de la de cara a poder compensar una part, com ales seves despeses. I quina és la previsió? Laque abans de final l’any, a les circumscripciragona, Lleida i Girona, no hi haurà llistEspero poder-ho anar anunciant en cada cició d’aquí a final d’any. Això treu tantes agratuïtes que s’han fet en els darrers tempmés a més, s’anava a una circumscripció i epitjor està situada la vellesa és aquí a TS’anava a Girona i es deia que era a Gironadeia que era Lleida. Doncs bé, en les tres cicions no hi haurà llista d’espera al final d’Em sembla que és un avenç important. A cripció de Barcelona no ho podrem fer finsvant per les circumstàncies que els assenya



SESSIONS N

Per tant, aqtambé en aqfet a Cataluntant, hem deel nostre ca

Moltes gràc

El presiden

Moltes gràcté la paraula

El Sr. Bosc

Gràcies, sendiputades, smenys sis tetenia tocar..general a lapolítica globtenia tampouna sèrie dees, sobre eltingut temptrarèplica mpresentar lade Convergèaportar elem

El tema de lteressant, pela meva intel’aportació des, que al nria saber si ede les desppersona gra

També –i nositat que es pa més llarg que quin deració CatalaGovern, encta, però en topodrà dir alaquestes res

Després un la manca dsector afectque també hfa a les persgran amb ditema, que taque és, encaeconòmics qI em referl’Imserso –que va ambmilions ambgent gran i aquin és el ppoder teniraquests rec

, éssts

m’h pue’nirài hns ts m jovja que voci la

ió de Grolu

ilaltr

ràcipu

en

ràca l’

lle

senipuxò huncesptesel p aqus p lesoml fu

assa mel qismi qaixòs aun se i

I, pun

IRPentuí hma l repu I t soció re la

uesta és una qüestió que em sembla queuest camp de la vellesa, el progrés que s’haya en aquest anys és molt important, i, per partir d’aquesta realitat de cara a millorar

mp d’actuació en el futur.


t

ies, senyor conseller. Per al torn de rèplica, el diputat senyor Bosch.

h i Garcia

yor president. Senyors diputats, senyoresenyor conseller, bé, jo li he plantejat al-mes diferents, en una interpel·lació que pre-., evidentment no volia fer una repassada política de Benestar Social, ni tan sols a laal de la vellesa, perquè amb el temps que

c no podia pas fer-ho. Però m’he centrat en temes molt relacionats amb les residènci-s quals veig que el senyor conseller no has de respondre’m. Espero que ara a la con-e’n pugui dir alguna cosa, i si no, doncs, en moció subsegüent espero que els diputatsncia i Unió que intervinguin també puguinents en aquesta línia.

listes d’espera, doncs, és un tema molt in-rò tampoc no entrava en el plantejament derpel·lació, en què m’he referit bàsicament ade la Generalitat en les residències assisti-ostre parer és insuficient i que m’agrada-s pensa augmentar d’acord amb el cost realeses que comporta mantenir, atendre unan en una residència.

he tingut temps d’expressar-ho– la neces-uguin signar amb les residències convenis

termini del que es fa en aquests moments;stí es dóna als diners aportats per la Fede-na de Caixes d’Estalvis; què pensa fer elara que no en tingui la competència direc-t cas com a Convergència i Unió potser em

guna cosa, en el tema de l’IVA que paguenidències.

tema ja més, diguem-ne, subjectiu, com ése diàleg que denuncien representants delat. El tema de la desgravació de la renda,e comentat que era molt insuficient pel queones que tenen al seu càrrec una personasminució. I finalment, voldria afegir-hi unmbé està lligat amb el món de la gent gran,ra, totes aquelles competències i recursosue l’Estat encara gestiona preferentment.

eixo bàsicament a tot el que gestional’abans Inserso amb ena; ara, em sembla ema–, que tinc entès que gestiona 13.000 tot el que fa referència a les vacances de qüestions termals, que m’agradaria saberrocés que es preveu en el futur de cara a, administrar i gestionar completamentursos, ja que l’assistència social, segons

l’Estatuttat. Aque

Tampoc des d’unfic que saquesta pamunt i hsones graen aquespersonesgeneral, debat –qserveis sgrups de

La intencre què enen diu elamb la vajudin a msi de nos

Moltes gsenyors d

El presid

Moltes gla paraul

El conse

Gràcies, senyor dcràtic, aili puc anllistes d’en aquescanvi en ha hagutles placeadaptat aaquest mfent en e

Vostè hatenim unordres. Pel termaldament, qual en coses, lecontinueen contrad’agrair. haver alg

També l’més la gment. Aqguna form’hi vulens ha imde rebut.seva seuper funcentitats d

ÚM. 56 I 57.1

5631

una competència exclusiva de la Generali- eren els temes que jo plantejava.

a parlat de les previsions que fa el Govern,nt de vista d’assistència al canvi demogrà-s acosta, o que ja està en procés, quan

mide de població evolucioni uns anys mésagi una quantitat molt més elevada de per-que requereixin assistència de les que hi haoments, amb una proporció més baixa dees, etcètera. I tampoc pretenia fer un debatue això, sortosament, ho podrem fer en elostè també ha comentat– general sobre elsals que avui mateix hem signat tots elscambra.

era plantejar aquests temes, esperar a veu-ia el Govern. També esperarem a veure quèup Parlamentari en la moció subsegüent,ntat d’aportar propostes, idees i diàleg quelorar el servei a les persones grans i qui sapes mateixos en un futur.

ies, senyor president, senyores diputades,tats.

t

ies, senyor diputat. Per al torn de rèplica, téhonorable senyor conseller; té cinc minuts.

r de Benestar Social

yor president. Senyores i senyors diputats,tat interpel·lant, l’adaptació al canvi demo-o hem anat fent. Si jo en aquests momentsiar que abans de final d’any no hi haurà

era ni a Tarragona ni a Lleida ni a Girona, tres circumscripcions hi ha hagut aquestassat, i hi seguirà sent en el futur, però hiest canvi, i no tan sols hem procurat tenir

er poder afirmar això, sinó que ens hem coses necessàries, al que necessitàvem enent. Per tant, això és el que hem de seguirtur.

enyalat això de l’Imserso. A l’Imserso hiolt llarga, molt llarga reclamació, en moltsue respecta a la gent gran, no tan sols sóne i les vacances, que els reclamem reitera-

ue sembla que s’obre una escletxa per la hi hagi alguna expectativa; entre altrestonomies que abans eren governades, i hont ara, pel Partit Socialista abans hi estavenara hi estan a favor. És un canvi que s’haer tant, aquesta és una qüestió en què hi pot aspecte positiu de canvi.

F, també el reclamem. Això no afecta no- gran, però també el reclamem insistent-i ha alguna comunitat autònoma que, d’al-poc adequada –i tan poc adequada que noferir d’una manera molt explícita–, doncs,tat intencions molt..., que no..., que no sónambé una sèrie d’entitats que han creat laial a Madrid i viuen, o bàsicament tenenepresentar o voler representar a totes les resta de l’Estat.

PLE DEL PARLAMENT


orta lesacioc

nsflt assues,re. Aematalar qu

so.

derupxò és Pa

ero

irdes quemrsotes. Si h

prest

puc assegu-uestes resi-ides no sónt, sinó sim-fins allà ona qualitat i,rs que s’ha

ini; de fet, tampoc ho

e desitgen ista és la re-

o em dónastè segueix comparei-

de Políticalicar a bas-ssenyalar aiari de Ses- Si té algu-rtir d’aquí,er tant, no

matí.

inc minuts.

5632

A Catalunya, que té un teixit associatiu impés especialment inadequat, perquè la gent,catalanes no necessiten aquesta representgrans federacions. I, finalment, hi ha la negla part que ens pertoca dels serveis tral’Inserso. Aquí s’ha creat una situació moque consisteix a destinar una part del prel’Inserso al que en diuen servicios nacionalels centres d’àmbit estatal que estan en difede l’Estat i que a Catalunya no en tenim capes dóna la circumstància que nosaltres pagud’aquests centres nacionales i no hi ha cap cbeneficiï dels seus serveis. Això s’ha de revissituar en el seu context. Per tant, estem, en apunts, mantenint la negociació amb l’Inser

Vostè ha assenyalat allò de l’IVA..., allòdoncs, és una qüestió que és a través dels gmentaris al Congrés dels Diputats que aiguanyar i s’ha de plantejar. El que li puc dirindicació del conseller que els parla, el Gruptari Català l’hi portarà; doncs, per tant, espgui el suport necessari.

Hi haurà la qüestió del cost de les places. Mde 140.000, 150.000 pessetes és un cost agent es queixa, es pot queixar, però el fet ésurten a concurs les places que nosaltres voltar o que volem reservar per portar-hi les peestan en llista d’espera, doncs, hi ha molentitats que hi concorren, en aquest concursno els fos convenient, no ho farien. Que hcomunitats autònomes que ofereixen ungran? Abans es parlava de gestió; doncs, aqu

PLE DEL PARLAMENT

nt, això entitatsó de lesiació deerits denòmalapost de

que sónnts partsleshores una partà que esi s’ha deests tres

l’IVA,s parla-

s’ha de que, perrlamen- que tin-

i, el costquat i lae, quan concer-nes que

, moltesi el preua altreseu mésa és una

qüestió que s’ha de procurar... El que jo els rar és que tenen una molt bona qualitat, aqdències i, per tant, les places que estan bupel motiu que vostè ha assenyalat, no és cerplement perquè el nostre pressupost dóna dóna, o bé aquestes residències no tenen lper tant, no poden entrar en aquest concuassenyalat. Poden tenir convenis a mitjà termn’estem parlant, i això de la manca de diàlegpuc acceptar, perquè tenen tot el diàleg qunosaltres el cerquem, també; per tant, aquealitat.

I això dels diners de la caixa d’estalvis ntemps a desenvolupar-ho, però això ja, si vo–potser no va venir–, però si vostè segueix laxença meva que va tenir lloc a la ComissióSocial en el tema de disminuïts, ho vaig exptament. Per tant, em remeto al que ja vaig ala Comissió de Política Social, vostè té el Dsions i, per tant, pot realment constatar-ho.na pregunta a fer-me, doncs, aleshores, a paja me la farà. El temps se m’ha acabat i, pm’hi puc estendre més.


El president


Es suspèn la sessió fins demà a les deu del

La sessió se suspèn a les nou del vespre i c


diari de sessions - parlament.cat · sumari 27 de maig de 1998 diari de sessions del parlament de...

Documents