activitats de tutoria families revisat corregi tgris

Activitats

de TUTORIA per a les famílies

2

CEIP PUIG D’EN VALLS

Coordinadora del projecte: Elena García Morell

© del text: Equip de Mestres del CEIP Puig d’en Valls © de les il·lustracions: Antoni Marí Marí, “Tirurit”

Per a qualsevol dubte, suggeriment, recomanacions, etc. no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres:

• e-mail: [email protected] • pàgina web: http://www.cppuigdenvalls.com/

El CEIP Puig d’en Valls ha estat guardonat amb el segon premi nacional del MEC “Buenas prácticas de convivencia 2008” i també amb el segon premi nacional “Marta Mata 2010” gràcies a la bona feina de tota la comunitat educativa.

3


Sumari Pàg. 1.- PRESENTACIÓ............................................... 4

2.- ACTIVITATS DE TUTORIA PER A LES FAMÍLIES............................................... 6

�� TREBALLAR ELS HÀBITS A CASA (EI)......... 7 �� VA TOT BÉ? ......................................................... 27 �� MILLORAM ALGUNES CONDUCTES............. 47

�� ORGANITZAR LA FEINA A CASA ................ 61

�� IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES .................. 69

�� ELS VALORS ........................................................ 81

�� L’EDUCÒMETRE ................................................. 101

�� BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ................... 124

3.- BIBLIOGRAFIA ............................................. 129

4


1.- PRESENTACIÓ

Amb aquest recull d’activitats volem continuar amb un treball de recerca que es va començar des de l’Equip de Suport de la nostra escola, el CEIP Puig d’en Valls, situat al municipi de Santa Eulària des Riu (Eivissa), amb la publicació del llibre Quadern d’activitats de tutoria per a l’escola. Després de donar suport als nostres infants amb dos llibres adreçats a ells: l’esmentat abans i Activitats de tutoria al pati, i de donar suport als mestres amb el llibre Activitats de tutoria per a mestres, no ens podem oblidar de les famílies amb aquest recull d’activitats que pretén donar possibles solucions als problemes del dia a dia amb els nostres fills i filles a casa.

L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un

document àgil per a donar suport a les famílies del nostre centre amb accions quotidianes com fer els deures, organitzar les hores d’oci, les rutines, els hàbits, etc.

Aquest projecte és el resultat d’un treball d’investigació i

adaptació de diferents referències bibliogràfiques i la seva traducció al català per poder-les utilitzar a les escoles que tenen com a llengua vehicular el català, així com d’activitats d’elaboració pròpia. Es tracta d’un conjunt d’activitats que els docents poden recomanar a les famílies per fer a casa. Esperam que fullejant aquest llibre hi trobeu respostes a algunes qüestions que es puguin plantejar les famílies del nostre alumnat. Sols ens resta dir que des de l’escola necessitam la col·laboració i el treball conjunt amb les famílies.

5


Al llarg del llibre trobarem una sèrie de sigles, les quals explicarem en el quadre - resum següent per facilitar-ne la comprensió.

SIGLA SIGNIFICAT PT Mestre especialista en Pedagogia Terapèutica AL Mestre especialista en Audició i Llenguatge AD Mestre especialista en Atenció a la Diversitat NESE Necessitats educatives de suport educatiu NEE Infants amb necessitats educatives especials DA Infants amb dificultats d’aprenentatge HP Infants amb història personal IT Infants d’incorporació tardana AC Adaptació curricular NCC Nivell de competència curricular

TDAH Trastorn amb dèficit d’atenció amb hiperactivitat

SA Síndrome d’Asperger TEA Trastorn de l’espectre autista CCP Comissió de Coordinació Pedagògica PAD Pla d’Atenció a la Diversitat PAT Pla d’Acció Tutorial EOEP Equip d'Orientació Educativa i Psicopedagògica USMIJ Unitat de Salut Mental Infantojuvenil SPM Servei de Protecció de Menors IM Intel·ligències múltiples

6


2.- ACTIVITATS DE TUTORIA PER A LES FAMÍLIES

TREBALLAR ELS HÀBITS A CASA

Activitats per: TREBALLAR ELS HÀBITS

A CASA La vida diària, tant a l’escola com a casa, genera un continu de rutines que feim cada dia, és a dir, les repetim contínuament. Quan els infants van interioritzant a poc a poc aquestes rutines, això els proporciona estabilitat i seguretat en les seves accions, cosa necessària per a desenvolupar-se positivament.

De vegades, els pares i les mares es queixen perquè el seu fill/a no els fa cas quan li diuen, per exemple, que s’ha de raspallar les dents. Pot ser que l’infant no ho sàpiga fer. Es recomana que acompanyem les nostres paraules amb fets; és a dir, quan li diguem al nostre fill que vagi a raspallar-se les dents l’acompanyarem al bany i ens raspallarem les dents al seu costat perquè ens prengui de model. Així repetirem l’acció unes quantes vegades, fins que el nostre fill hagi après a fer-ho tot sol. Totes aquestes rutines o obligacions s’han de fer com si fossin un joc i mai com un càstig.

És molt important valorar positivament l’esforç dels nostres fills i els seus avanços. En aquest apartat explicarem una sèrie de rutines que es recomana treballar a casa perquè, quan els infants vagin a l’escola, els resulti més fàcil l’adaptació.


8


Treballam l’hàbit de... Edat Annex

1 RENTAR-SE LES MANS 3-12 Sí

2 RENTAR-SE LES DENTS 3-12 Sí

3 POSAR-SE L’ABRIC 3-12 Sí

4 MOCAR-SE 3-12 Sí

5 CORDAR-SE LA JAQUETA 3-12 Sí

6 CORDAR-SE LES SABATES 3-12 Sí

7 ANAR AL BANY 3-12 Sí

8 BANYAR-SE 3-12 Sí

Activitats per a TRE

BALLAR ELS H

ÀBITS A CASA

9 QUÈ FEIM ABANS D’ANAR A DORMIR?

3-12 Sí

(Les activitats estan basades en una idea dels quaderns “Acción tutorial en Educación Infantil paso a paso” de Mª José Marrodán Gironés. Ed. Icce).


9


ACTIVITAT 1 TÍTOL: RENTAR-SE LES MANS

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants a partir de 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “rentar-se les mans” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit d’higiene i s’acostumin a rentar-se les mans, sobretot abans de menjar. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills ens explicaran les passes que s’han de seguir per rentar-se bé les mans.


10


Una vegada explicat, s’ha de posar en pràctica els coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diària. En finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas, rentar-se les mans.

EXEMPLE:

“Has d’explicar als papàs i les mamàs com hem de rentar-nos les mans tots solets. Ara els has de demostrar que tu ho saps fer molt bé”.

1 2 3 4 5

“Podrem pintar una tovallola cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


11


ACTIVITAT 2 TÍTOL: RASPALLAR-SE LES DENTS


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “rentar-se les dents” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit d’higiene i s’acostumin a raspallar-se les dents, sobretot després de les menjades. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills i filles ens explicaran les passes que s’han de seguir per rentar-se bé les dents.

Una vegada explicat, s’han de posar en pràctica els coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diària. En finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació, en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han


12


aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas, raspallar-se les dents. EXEMPLE:

1 2 3 4 5

“Podrem pintar un raspall i una pasta de dents cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


13


ACTIVITAT 3 TÍTOL: POSAR-SE L’ABRIC


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “posar-se l’abric” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit de vestir-se sols i s’acostumin a posar-se l’abric. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills ens explicaran les passes que s’han de seguir per posar-se l’abric.

Una vegada explicat, s’han de posar en pràctica els coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diària. En


14


finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació, en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas posar-se l’abric. EXEMPLE:

1 2 3 4 5

“Podrem pintar un abric cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


15


ACTIVITAT 4 TÍTOL: MOCAR-SE


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “mocar-se” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit d’higiene i aprenguin a mocar-se sols sense l’ajuda de l’adult. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos que estan inclosos a l’annex, els nostres fills ens explicaran les passes que s’han de seguir per mocar-se.

Una vegada explicat, s’han de posar en marxa els coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diària. En


16


finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares anotaran si han aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas, mocar-se. EXEMPLE:

1 2 3 4

“Podrem pintar un mocador cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


17


ACTIVITAT 5 TÍTOL: CORDAR-SE LA JAQUETA


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “cordar-se la jaqueta” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit de vestir-se sols i s’acostumin a cordar-se la jaqueta. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills ens explicaran les passes que s’han de seguir per cordar-se la jaqueta.

Una vegada explicat, s’han de posar en pràctica els coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diària. En finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació


18


en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas cordar-se la jaqueta. EXEMPLE:

1 2 3 4

“Podrem pintar una jaqueta cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


19


ACTIVITAT 6 TÍTOL: CORDAR-SE LES SABATES


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “cordar-se les sabates” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit de vestir-se sols i s’acostumin a cordar-se les sabates. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills ens explicaran les passes que s’han de seguir per cordar-se les sabates.

Una vegada explicat, s’han de posar en pràctica els coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diària. En finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han


20


aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas cordar-se les sabates. EXEMPLE:

1 2 3 4

“Podrem pintar una sabata cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


21


ACTIVITAT 7 TÍTOL: ANAR AL BANY


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “anar al bany” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit d’higiene i s’acostumin a anar sols al bany. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills ens explicaran les passes que s’han de seguir per anar al bany.



22


finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació amb els quals, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas anar al bany. EXEMPLE:

1 2 3 4 5

“Podrem pintar un WC cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS

DIMARTS



23


ACTIVITAT 8 TÍTOL: BANYAR-SE


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “banyar-se” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin un bon hàbit d’higiene i s’acostumin a banyar-se tots sols. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills ens explicaran les passes que s’han de seguir per banyar-se.

Una vegada explicat, s’han de posar en pràctica els coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diària. En finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han


24


aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas banyar-se. EXEMPLE:

1 2 3 4

“Podrem pintar una bandera cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS

DIMARTS



25


ACTIVITAT 9 TÍTOL: QUÈ FEIM ABANS D’ANAR A DORMIR?


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de “què feim abans d’anar a dormir?” que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que els nostres fills i filles tenguin uns bons hàbits i s’acostumin a fer unes rutines abans d’anar a dormir. COM HO FAREM?:

Mitjançant una plantilla de dibuixos inclosos a l’annex, els nostres fills i filles ens explicaran les passes que s’han de seguir abans d’anar a dormir.



26


finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full d’autoavaluació en el qual, amb l’ajuda ¡ la supervisió dels pares, anotaran si han aconseguit fer correctament l’hàbit que estan treballant, en aquest cas el que feim abans d’anar a dormir. EXEMPLE:

1 2 3 4

“Podrem pintar una medalla cada vegada que seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda”. DILLUNS

DIMARTS


VA TOT BÉ?

Activitats per veure si... VA TOT BÉ?

En aquest apartat volem donar resposta a algunes preguntes que tenen tant les famílies com els mestres. Algunes de les activitats proposades s’han d’observar a l’aula i d’altres es poden observar tant a l’escola com a casa. De vegades ens preguntam:

- Va tot bé amb el nostre fill/alumne? - És “normal” que faci...? - Aquest comportament és adequat a la seva edat? - Els seus companys fan el mateix?

Així, hem intentat donar unes pautes per detectar senyals

d’alarma que ens ajudin a saber com ajudar els nostres fills o els nostres alumnes. Hi ha pautes que podem facilitar a les famílies dels nostres alumnes en el cas que ho considerem necessari, després d’una demanda per part seva.

VA TOT BÉ?

28


Activitat Edat

Annex

1

L’ETAPA DELS 0 ALS 3 ANYS

0-3 Sí

2

EL PRIMER ANY D’EI AL CEIP

3-4

Sí

3 PER DETECTAR CONDUCTES PERTORBADORES A EI

3-6 Sí

4

EN EL PROCÉS DE LA LECTOESCRIPTURA

4-7

Sí

5 PER DETECTAR DISLÈXIA 3-12 Sí

6

PER DETECTAR CASOS DE MALTRACTAMENT I/O ABÚS

3-12 Sí

Activitats per veure si... VA

TOT BÉ?

7

PER DETECTAR CASOS D’ASSETJAMENT ESCOLAR

3-12 Sí

VA TOT BÉ?

29


ACTIVITAT 1 TÍTOL: L’ETAPA DELS 0 ALS 3 ANYS A QUI VA DIRIGIT?: Als infants entre 0 i 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és detectar signes d’alerta entre els nens de 0 a 3 anys. COM HO FAREM?: Es tracta d’observar el comportament dels nostres fills durant els primers anys de vida. Si es considera necessari, els pares poden anotar en una taula allò que observin, fent un diari evolutiu de les pautes de comportament dels fills i filles. Aquestes anotacions ens poden servir per saber en quines situacions es posen nerviosos, si els costa adaptar-se a

VA TOT BÉ?

30


situacions noves, si saben controlar les seves emocions, etc. Un exemple de conductes a observar serien les següents:

CONDUCTA DIA QUAN HA PASSAT?

ON HA PASSAT?

PER QUÈ HA PASSAT?

Rebequeries Plors incontrolats

Vòmits Dorm malament

Enuresi (se li escapa el pipí a la nit)

Té pors injustificades

No menja bé (Quadre extret i adaptat del llibre Porta’t bé de Ferrerós, M.L. de Pràctics Columna). ADAPTACIONS:

VA TOT BÉ?

31


ACTIVITAT 2 TÍTOL: EL PRIMER ANY D’EI AL CEIP A QUI VA DIRIGIT?: Als infants del primer any d’EI.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla que incloem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és detectar signes d’alerta entre els infants de 3 anys, a l’inici de l’escolaritat. COM HO FAREM?: Es tracta d’observar el comportament dels nostres alumnes durant el primer any d’escolarització. Si es considera necessari, els mestres poden anotar en una taula allò que observin de l’evolució dels infants. Seguirem la pauta següent amb aquells nens que el tutor o algun mestre consideri que ho necessiten. Després de fer el seguiment, si es considera necessari, es

VA TOT BÉ?

32


parlarà amb l’Equip de Suport del centre per donar possibles pautes. Un exemple de conductes a observar serien les següents: CONDUCTES A OBSERVAR COMENTARIS Mostra interès pels altres nens? S’enfila pels llocs (escales, murs...)? Fa algun joc imitatiu: parlar per telèfon...? Utilitza el dit per assenyalar alguna cosa que l’interessa?

Juga amb joguines petites, més enllà de manipular-les o posar-se-les a la boca?

Té interès per ensenyar objectes o mostrar alguna cosa que veu?

En alguna ocasió s’ha enfadat en el moment de deixar-lo a l’escola?

Parla mentre va jugant (per regular el propi joc)?

Saluda espontàniament els coneguts? Respon al seu nom? Utilitza l’expressió “el nen” per respondre quan se li pregunta alguna cosa referida a ell?

Es posa alguna peça de roba? Es treu alguna peça de roba? Ajuda quan se’l vesteix o se’l despulla? És autònom amb l’esmorzar? Mastega quan menja? Pot separar-se de la mare? Pot participar de jocs amb altres nens? Fa gargots espontàniament en un paper? Passa pàgines d’un conte? Li agrada jugar amb jocs de construcció? Fa la pinça d’oposició per agafar petits objectes?

VA TOT BÉ?

33


CONDUCTES A OBSERVAR COMENTARIS Xuta una pilota endavant? Pot llençar algun objecte amunt? Puja escales alternant els peus? Salta desenganxant els dos peus del terra? Pot caminar endarrere? S’aguanta breument sobre un peu? Combina almenys dos paraules per explicar alguna cosa?

Assenyala alguna part del cos quan se li anomena?

Executa alguna “consigna” de l’adult? Diu el seu nom quan se li demana? Controla esfínters?

(Quadre elaborat per l’EOEP d’Eivissa i Formentera). ADAPTACIONS

VA TOT BÉ?

34


ACTIVITAT 3 TÍTOL: PER DETECTAR CONDUCTES PERTORBADORES A EI

A QUI VA DIRIGIT?: A l’alumnat d’Educació Infantil de 3 a 6 anys.

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és detectar conductes pertorbadores a EI. COM HO FAREM?: Es tracta d’observar el comportament d’aquells infants d’Educació Infantil que presenten una conducta problemàtica durant almenys sis mesos. Es contestaran els ítems del qüestionari que mostram a continuació i que ens indicarà una possible conducta pertorbadora en algun dels nostres infants. Recomanam fer una interpretació més qualitativa que quantitativa, analitzant cadascuna de les conductes registrades al qüestionari amb la finalitat de poder estudiar-ne la causa i les intervencions que podem dur a terme amb la finalitat de reduir-la, anul·lar-la o evitar que vagi a més. Les qüestions són les següents: - És agressiu i violent amb els seus companys i companyes. - Té dificultat per romandre treballant de manera continuada. - Generalment, inicia baralles. - Insulta sovint els seus companys i companyes. - Insulta les persones adultes amb qui té contacte. - Utilitza el material amb agressivitat i violència. - Llença a terra o fa malbé el material dels altres. - Pertorba l’ordre de la classe. - Molesta els infants del sexe oposat. - Mostra desinterès pel que es treballa a classe. - És temut pels companys i companyes.

VA TOT BÉ?

35


- És cruel amb els animals (si n’hi ha a classe). - Fa tot el que pot per cridar l’atenció. - Menteix deliberadament. - Crida sovint. - Fa trampes al joc. - S’amaga en racons de la classe. - Fa pets i/o rots. - S’escapa de la classe. - Escup els altres. - Replica quan se li crida l’atenció. - Rebutja l’autoritat del mestre o la mestra. - Acusa o retreu als altres els seus propis errors. - És malparlat. - Es nega a realitzar les tasques comunitàries de la classe. - És irascible. - Desafia el mestre o la mestra. - Molesta deliberadament els altres companys i companyes. - És tossut o tossuda. - Respon amb rapidesa i de manera precipitada. - Se’l nota inquiet, tens, nerviós. - Es distreu amb facilitat. - No acaba els treballs. - Mou excessivament les mans o els peus quan està assegut/da. - S’aixeca constantment del seu lloc. - Té dificultat per mantenir les normes del joc. - Li costa seguir una activitat grupal. - Parla de manera precipitada. - Perd el material amb facilitat. - Li resulta difícil planificar seqüències de la seva feina. - És incapaç de jugar tranquil o tranquil·la. -S’enfila damunt les cadires o les taules (conductes temeràries). (Extret del Qüestionari de conducta pertorbadora per a infants d’educació infantil CCP-EI de Moreno,F.X. 1997 UAB). ADAPTACIONS

VA TOT BÉ?

36


ACTIVITAT 4 TÍTOL: EN EL PROCÉS DE LA LECTOESCRIPTURA

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants que estan en el procés de la lectoescriptura.

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és detectar signes d’alerta en el procés de la lectoescriptura. COM HO FAREM?: Es tracta d’observar aquells infants que presenten dificultats en el procés de la lectoescriptura. És convenient anotar aquestes observacions en una taula que mostram a continuació:

VA TOT BÉ?

37


CONDUCTES A OBSERVAR SÍ NO OBSERVACIONS Té dificultats per a orientar-se en l’espai.

Té dificultats per a orientar-se en el temps.

Dificultats habituals per diferenciar el que és essencial del que és secundari en les experiències que viu.

Mostra dificultats d’atenció en les tasques que requereixen el pensament verbal abstracte (llegir, escriure, estudiar...).

Els pares comenten que li costa molt fer els deures tot sol.

Té dificultats de comprensió quan llegeix ell/a, però quan li llegim, ho comprèn.

Sembla que aprèn millor les coses quan les veu fer.

Li costa explicar les experiències que viu o com ha fet una cosa.

Funcionament inestable: un dia sap fer les coses i l’endemà sembla que ha oblidat el que ja sabia fer.

Sol “adherir-se” i adaptar-se als altres, seguir el seu amic o el grup i adaptar-se al que els altres proposen o decideixen.

Té dificultats per fer sèries numèriques, aprendre els dies de la setmana, mesos de l’any, taules de multiplicar, etc.

(Quadre elaborat per l’EOEP d’Eivissa i Formentera).

VA TOT BÉ?

38


ADAPTACIONS - Si trobam sospites d’un possible trastorn en el procés de la lectoescriptura, passarem a fer una derivació a l’EOEP o parlarem amb l’Equip de Suport del centre perquè puguin realitzar una avaluació més completa i descartin o confirmin un cas de dislèxia (punt tractat a l’activitat següent d’aquest bloc). Algunes de les proves que podem utilitzar i que ens serviran per obtenir un diagnòstic són:

� Test de consciència fonològica elaborat per l’EOEP. � PROLEC. � Test exploratori de dislèxia específica (TEDE). � Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català

(TALEC).

VA TOT BÉ?

39


ACTIVITAT 5 TÍTOL: PER DETECTAR CASOS DE DISLÈXIA

A QUI VA DIRIGIT?: A l’alumnat entre 3 i 12 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Les plantilles que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és detectar senyals d’alarma davant possibles casos de dislèxia. COM HO FAREM?: Es tracta d’observar aquells infants que presenten dificultats en el procés de la lectoescriptura o en la seva consolidació. De vegades, els mestres observen dificultats en els seus infants que els duu a pensar que poden presentar un cas de dislèxia. En aquestos casos és convenient anotar aquestes observacions en una taula que mostram a continuació per després comunicar-ho a l’Equip de Suport del centre. Alguns ítems s’han d’esbrinar mantenint una entrevista amb la família: CONDUCTES A OBSERVAR SÍ NO OBSERVACIONS

Història familiar de problemes dislèxics i d’aprenentatge (pares, germans, altres familiars).

Retard per aprendre a parlar amb claredat.

Confusions en la pronúncia de paraules que s’assemblen fonèticament.

Manca d’habilitat per recordar el nom de sèries de coses (els colors...).

Confusió en el vocabulari referent a l’orientació espacial (dalt, baix, etc.).

VA TOT BÉ?

40


CONDUCTES A OBSERVAR SÍ NO OBSERVACIONS

Dificultat particular per aprendre a llegir i escriure.

Problemes per distingir l’esquerra de la dreta.

Dificultats per aprendre l’alfabet, les taules de multiplicar, els dies de la setmana, els mesos de l’any, etc.

Errors continuats de lectura. Manera estranya d’escriure, amb omissions de lletres o alteracions de l’ordre que segueixen.

Impediments per copiar acuradament de la pissarra i/o del llibre al quadern.

Dificultats per seguir instruccions orals.

Problemes de comprensió del llenguatge oral i imprès.

Dificultat per aprendre les llengües estrangeres.

Desorganització a casa i a l’escola. Aparició de conductes disruptives o d’inhibició progressiva.

Autoestima baixa. (Extret de l’article “Trastorns d’aprenentatge i fracàs escolar” de Lidia Arroyo, Revista Guix 372. Febrer 2001. Pàg. 48-51). ADAPTACIONS - A l’annex incloem uns protocols de detecció de dislèxia a Educació Infantil, 1r cicle, 2n cicle, 3r cicle i també a l’ESO. Aquestos protocols (apareixen en castellà) han estat elaborats per un grup d’especialistes amb l’ajuda de l’Associació Dislèxia i Família (DISFAM) i de Dolors Forteza, professora del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la UIB.

VA TOT BÉ?

41


ACTIVITAT 6 TÍTOL: PER DETECTAR CASOS DE MALTRACTAMENT I/O ABÚS A QUI VA DIRIGIT?: A l’alumnat entre 3 i 12 anys.

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és detectar possibles casos de maltractament, abusos sexuals, etc. en l’entorn familiar. COM HO FAREM?: Aquest és un tema molt delicat de tractar i que, de vegades, passa desapercebut als ulls de la gent. Hem d’estar molt atents davant possibles infants que puguin patir algun tipus de maltractament, tant físic com psicològic. En aquest apartat inclourem uns protocols per si tenim alguna sospita. Si es confirmen les sospites, haurem de comunicar el cas als Serveis Socials perquè puguin actuar i prendre les mesures oportunes.

VA TOT BÉ?

42


Igualment es denunciarà el cas quan algun familiar ens comuniqui que té sospites. Alguns indicadors per detectar possibles casos de maltractament i/o abús són els següents: - Qualsevol acte, no accidental, que provoqui dany físic o malaltia en l’infant o bé que el posi en situació de risc greu de patir-ne: ferides, hematomes, fractures, mossegades, cremades... - Especialment quan hi ha hagut retard en l’assistència sanitària, presenta diferents lesions i aquestes es localitzen en zones tradicionals de càstig, la història és discordant o inacceptable, hi ha explicacions estranyes respecte de la lesió, etc. - Refereix que és objecte d’agressions. - Atribueix lesions evidents a accidents casuals, no respon directament, exculpa els pares, evita despullar-se en públic. - Desatendre les necessitats de l’infant i els deures de guarda i protecció o atenció inadequada de l’infant. - Vestit/ida inadequadament per al clima o l’estació. Lesions per exposició excessiva al sol o al fred (cremada solar, congelació de les parts exposades). - Retard del creixement sense causa orgànica justificable. - Inclou el retard psíquic, social, del llenguatge, de la motilitat global o de la motilitat fina. - Presenta falta d’atencions bàsiques per negligència que es manifesten en dèficit en l’alimentació (no per problemes econòmics) i va al centre escolar sense esmorzar, explica que no ha fet alguna menjada del dia anterior. - Sol estar cansat/ada. Alguna vegada s’adorm a classe. Li costa molt concentrar-se. - Problemes físics o necessitats mèdiques no ateses (p. ex., ferides sense curar o infectades) o absència de les cures mèdiques rutinàries: no-seguiment del calendari de vacunació, ni altres indicacions terapèutiques, càries dental extensa, alopècia localitzada per postura perllongada en la mateixa posició, crani aplanat.

VA TOT BÉ?

43


- El centre escolar comunica faltes d’assistència no justificades. Els pares/tutors reconeixen absentisme. Falta a l’escola per escàs interès familiar. - Menor de 16 anys que consumeix alcohol. Presenta pudor d’alcohol, intoxicació/coma etílic, símptomes de consum de drogues, inhala coles o dissolvents. - Els pares o tutors responen de forma inadequada a preguntes relacionades amb l’escolaritat del menor: no saben quin curs fa, el nom del professor/a, si té tasques per a casa, etc. Els pares presenten pudor d’alcohol o símptomes de consum de drogues. - Infants que diuen que han de ser acompanyats per adults a causa de la seva edat i/o distància del domicili a l’escola. - L’adult responsable de la tutoria actua, priva o provoca de manera crònica sentiments negatius per a l’autoestima de l’infant. Inclou menyspreu continu, desvalorització, insults, intimidació i discriminació, amenaces, corrupció, interrupció o prohibició de les relacions socials de manera contínua. Temor dels adults. Retard del creixement sense causa orgànica justificable. Sobreprotecció. - Presumeix de conductes antisocials. No sembla sentir-se culpable després de conductes inadequades. Realitza petits furts. - Té dificultats per expressar-se verbalment. Té problemes d’aprenentatge. - Conductes de regressió que afecten el seu desenvolupament. Mostra conductes infantils per a la seva edat. - Sembla tenir por dels seus pares. Ha parlat alguna vegada de suïcidar-se. Diu que ningú no l’estima. Juga o passeja tot/a sol/a. No té amics. Plora sense causa justificada. - Evita parlar de si mateix/a. És reservat/ada, es guarda les coses per a si mateix/a. - Canvis de conducta/d’humor sense motius aparents (fracàs escolar, tristesa, pors, conductes agressives, etc.). - Rebuig verbal vers l’infant. Tendència a culpabilitzar-lo o a menysprear-lo. Li provoquen baixa autoestima. Molt exigents amb el menor.

VA TOT BÉ?

44


- L’infant passa massa temps tot sol quan és fora de l’escola sense que ningú no l’atengui. - És hiperactiu/iva. Crides contínues d’atenció. Conductes disruptives. Menteix freqüentment. - Abús sexual: implicació d’infants en activitats sexuals per satisfer les necessitats d’un adult. - Presenta dolors abdominals inespecífics, es queixa de molèsties/sagnat a l’àrea genitoanal sense causes aparents. - Mostra excessiva preocupació pel sexe. Manifesta coneixements sexuals estranys, sofisticats o inusuals. - Practica jocs de caràcter sexual inusuals per a la seva edat. - Presenta indicis de problemes sexuals amb adults. Manifesta conductes de seducció amb adults del sexe oposat. - Mostra angoixa per canviar-se de roba en presència d’altres persones. - Embarassos en adolescents no justificats. - Presenta conductes sexuals inadequades amb si mateix/a en públic de forma compulsiva. - Es refereixen comportaments violents del menor amb els seus iguals, conductes de provocació, agressions, etc. (Indicadors extrets del “Full de notificació de risc i maltractament infantil. Àmbit educatiu” de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració. Direcció General de Menors i Família del Govern de les Illes Balears amb la col·laboració del “Observatorio Infancia. Grupo de trabajo sobre maltrato infantil”). ADAPTACIONS - Per treballar l’abús sexual a l’aula, hi ha un conte anomenat: “Crida ben fort, Estela!!”, d’Isabel Olid i Martina Vanda de l’Associació Rana (“Red de Ayuda a Niños Abusados”) a Mallorca. A l’annex incloem la guia didàctica d’aquest conte. A continuació us proporcionam l’enllaç per poder veure el conte on-line: http://www.gritamuyfuerte.info/estela-grita-muy-fuerte-libro.html

VA TOT BÉ?

45


ACTIVITAT 7 TÍTOL: PER DETECTAR CASOS D’ASSETJAMENT ESCOLAR A QUI VA DIRIGIT?: A l’alumnat entre 3 i 12 anys.

QUÈ NECESSITAM?: La guia que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és detectar possibles casos d’assetjament a l’escola. COM HO FAREM?: ASSETJAMENT ESCOLAR (BULLYING): maltractament (agressions físiques, verbals o relacionals) que rep repetidament i al llarg del temps un alumne o una alumna d’altres (un o uns quants) i té efectes de victimització en qui el rep. Abús de poder entre iguals. Genera angoixa anticipada abans de sortir de casa pel que li pot passar. (Aquesta definició està extreta de la guia “Assetjament escolar (Bullying)” elaborada per la Direcció General de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM), amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears) . D’aquesta mateixa guia (inclosa a l’annex) analitzarem els indicadors que ens faran sospitar si a l’aula o al centre hi trobam algun cas d’assetjament. En el moment de sospita hem de posar en funcionament tots els protocols d’actuació per posar fi a aquesta situació. Aquestos indicadors s’han de repetir constantment i donar-se junts i són els següents:

• Quan a l’escola són objecte de burles, bromes desagradables, els anomenen amb malnoms, els insulten, els molesten, sovint estan implicats en discussions i baralles en les qual es troben indefensos i sempre acaben perdent, en el joc són els últims a ser triats, al pati solen quedar prop del mestre, no tenen gaires amics…

VA TOT BÉ?

46


• A classe tenen dificultat de parlar, fan una impressió

d’inseguretat i/o d’ansietat, tenen un aspecte contrariat i trist, presenten un deteriorament gradual del rendiment escolar...

• Tornen a casa amb la roba trencada, amb els llibres fets malbé, han «perdut» objectes i/o diners, demanen que els acompanyin a l’escola, o no hi volen anar, eviten determinats llocs, determinats dies o classes, fan camins il·lògics per anar a l’escola, no els conviden a casa dels altres, tenen malsons, trastorns psicosomàtics, senyals de cops i esgarrinxades, canvis d’humor sobtats...

• Aparició freqüent de grafits que insulten infants o grups d’alumnes amb resultats acadèmics baixos i dificultats d’atenció generalitzades, situacions d’exclusió social, distanciament envers els adults, manca de capacitat de gestió i resolució de conflictes, entre d’altres.

• A vegades l’assetjament apunta a grups concrets que presenten trets diferencials ètnics, culturals o d’un altre tipus (bullying racista, homòfob, sexista...).

• Els escolars solen estar sols al pati, a l’aula o en activitats extraescolars.

• Poden aparentar tristesa, inhibició, desmotivació. • Tenen por d’anar a l’escola. • No parlen a casa del que succeeix a l’escola.

ADAPTACIONS - Per detectar possibles casos d’assetjament, comptam també amb el programa CESC (inclòs a l’annex i que vam tractar i explicar al llibre “Activitats de tutoria per a mestres. CEIP Puig d’en Valls”).

MILLORAR ALGUNES CONDUCTES

Activitats per: MILLORAR ALGUNES

CONDUCTES A les tutories amb les famílies moltes vegades ens

demanen informació i recursos per poder reconduir algunes conductes dels seus fills. Algunes preguntes que es fan els pares i les mares són:

- Què podem fer amb el nostre fill? - Pot millorar el seu comportament?

A continuació explicarem unes estratègies per intentar

millorar el comportament d’aquells infants que presenten problemes en aquest aspecte dins l’àmbit familiar.


48


Activitat Edat Annex

1 REFORÇ POSITIU 3-12 No

2 L’EXTINCIÓ 3-12 No

3 EL RACÓ DE PENSAR 3-12 No

4 ESTABLIMENT DE NORMES I LÍMITS

3-12 No

5 FER UN RECORREGUT 3-12 Sí

Activitats per a MILLO

RAR EL COMPO

RTAMEN

T

6 CONTRACTES 3-12 Sí


49


ACTIVITAT 1 TÍTOL: REFORÇ POSITIU


QUÈ NECESSITAM?: Gomets, mural. OBJECTIU: L’objectiu és reforçar aquelles conductes que volem que es donin amb més freqüència. COM HO FAREM?:

Aquesta estratègia és molt bona per als nens ja que genera autoestima i respecte. És molt fàcil de posar en pràctica ja que consisteix a elogiar i reforçar les conductes i comportaments que volem i desitjam que es donin més


50


freqüentment a casa. S’ha de concretar molt bé la causa de l’elogi perquè el nostre fill sàpiga perquè el felicitem. Ex.: Enhorabona, Lluís, has recollit molt bé la teva habitació. També hem de tenir en compte que elogiarem determinades conductes que sabem que els costa de fer. Ex.: si el nostre fill no fa mai els deures, i avui els ha fet, elogiarem aquest fet dient-li “Que bé que has fet avui la feina que tenies”. Es poden utilitzar gomets per alabar alguna conducta. És un recurs ràpid i fàcil d’utilitzar i amb un efecte immediat per als nens. ADAPTACIONS: - Es pot utilitzar l’agenda com a mitjà de comunicació amb els mestres per elogiar una bona conducta dels nostres fills a l’escola. Prèviament haurem parlat amb el tutor perquè ens informi del comportament del nostre fill cada dia. - Es pot fer una taula d’autoregistre per als nostres fills, en la qual siguin ells els qui hagin de valorar, al final del dia, com s’han portat. Es pot fer un mural amb el nom o la seva foto, i posar una estrella al requadre del dia que s’han portat bé.


51


ACTIVITAT 2 TÍTOL: L’EXTINCIÓ


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és reduir conductes inadaptades. COM HO FAREM?:

Aquesta és una bona estratègia per reduir conductes inadaptades. Consisteix a no fer cas a un determinat comportament per tal de reduir-lo o evitar que es torni a repetir. Es tracta de “ignorar” la conducta problemàtica: no mirar el nen quan està fent alguna cosa que no volem que torni a fer, no parlar amb ell, no escoltar-lo, en definitiva, actuar com si no passàs res.

És molt important evitar factors que reforcin aquesta conducta, com poden ser els germans quan, per exemple, riuen davant un comportament disruptiu a casa.


52


De vegades, al principi d’aplicar aquesta tècnica la

conducta augmenta en freqüència, però hem de persistir. Cal recordar que aquesta tècnica no és viable quan la

conducta pugui ser perillosa per al nen o per a les persones que l’envolten.

Hem de reflexionar sobre el fet que el que volem extingir és la conducta problemàtica i no el nen. Amb això volem dir que quan el nostre fill mostri conductes diferents, el felicitarem. ADAPTACIONS:


53


ACTIVITAT 3 TÍTOL: EL RACÓ DE PENSAR


QUÈ NECESSITAM?: Un racó de la casa sense gaires estímuls al voltant amb una cadira. OBJECTIU: L’objectiu és aconseguir que el nen es calmi i reflexioni sobre el comportament que el mestre no ha aprovat. COM HO FAREM?:

Explicarem al nostre fill que hi haurà un “racó de pensar” a casa. Serà un espai sense gaires estímuls on hi haurà una cadira. El nen ha de reconèixer aquest espai com un espai per reflexionar sobre un comportament inadequat i/o per


54


calmar-se. Acudirà a aquest racó quan volem que redueixi una determinada conducta (insultar, pegar, rebequeries, etc.).

Quant al temps que ha de romandre el nen al “racó de pensar”, es pot utilitzar el següent criteri: s’aplicarà aproximadament un minut per any d’edat. Exemple: a un nen de 6 anys li aplicarem com a màxim 6 minuts.

Una vegada hagi passat el temps pactat, convidarem el nostre fill a tornar a actuar amb normalitat.

Hem de presentar aquesta estratègia com una conseqüència posterior a una conducta inadequada i no com un càstig. ADAPTACIONS: - Si es donen queixes, plors, etc. per part del nen, l’adult aturarà el rellotge i no es tornarà a començar fins que el nen no estigui calmat i assegut al lloc acordat.


55


ACTIVITAT 4 TÍTOL: ESTABLIMENT DE NORMES I LÍMITS


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és establir unes normes que els nens hauran de complir, així com posar límits. COM HO FAREM?:

Si volem mantenir un control de la disciplina a casa és convenient establir unes bones normes i límits. La seva finalitat és proporcionar un ambient estructurat per als nens que els ajudaran a tenir un major autocontrol. És convenient consensuar les normes entre els pares i els nens. D’aquesta manera els nens saben, en tot moment, què s’espera d’ells i les conseqüències que tendrà per no complir les normes.


56


És recomanable utilitzar un llenguatge “en positiu”,

evitant dir el “no” cada vegada que es dirigim als nostres fills. D’aquesta manera estarem ensenyant conductes adequades.

Sempre que posem un límit a casa, l’haurem d’argumentar amb una raó. Exemple: jugarem amb la pilota al pati perquè dins de casa podem trencar alguna cosa.

Una vegada estiguin establertes les normes de casa, es pactarà entre tots les conseqüències que hi haurà si no es compleixen. ADAPTACIONS: - Les normes de casa es poden convertir en un joc en família si decidiu escriure-les entre tots en una cartolina i penjar-la a un lloc de la casa comú per a tots. D’aquesta manera, tots els membres de la família participaran en l’elaboració i el consens de les normes de casa.


57


ACTIVITAT 5 TÍTOL: FER UN RECORREGUT

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants a partir de 3 anys. QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un nen a casa. COM HO FAREM?:

Es tracta de fer un seguiment d’un nen que ha de canviar i/o reconduir algunes conductes perquè el seu comportament millori a casa.

En primer lloc, parlarem amb ell per explicar-li quines de les conductes que té a casa són perjudicials per al bon funcionament de la classe. Li proposarem que les canviï a canvi d’una recompensa. Hi ha diverses opcions: pintar un cuc, pintar un caragol, pintar una flor, entre d’altres. El nen es compromet a canviar una sèrie de comportaments inadequats i, al final del dia, si ho ha fet, podrà pintar un tros del dibuix triat. Quan hagi completat el dibuix, tendrà una recompensa que prèviament haurem pactat. És important recordar que les recompenses materials no són recomanables. En canvi li oferirem alguna cosa que li agradi al nostre fill: jugar una estona amb l’ordinador, anar al cinema, etc.

A la plantilla hi posarem el dibuix que els nens han de pintar, seguit de les conductes que es volen millorar i, per finalitzar, la recompensa que aconseguirà el nostre fill en cas de pintar tot el dibuix. A l’annex incloem unes plantilles. ADAPTACIONS: - Depenent de la problemàtica de les conductes que s’han de millorar, la recompensa s’haurà de donar abans, en acabar el dia


58


per exemple. A mesura que el nen vagi millorant, s’augmentarà progressivament el temps per a recompensar. - Amb els més petits, es pot posar amb dibuixos les conductes que volem millorar. Exemple:

EL CARAGOL DE SARA

PER PODER PINTAR HEM DE...

ESCOLTAR I FER CAS ALS PAPÀS

FER ELS DEURES

DUR-SE BÉ AMB EL GERMÀ

PREMI:

JUGAR AMB L’ ORDINADOR

UNA ESTONA


59


ACTIVITAT 6 TÍTOL: FER UN CONTRACTE


QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un nen mitjançant el compromís. COM HO FAREM?:

Es tracta de fer un contracte entre el pares i el seu fill perquè aquest millori alguna conducta. Primer de tot, parlarem amb el nen per comentar amb ell les conductes que té que fan que l’ambient a casa no sigui el correcte: molesta el seu germà, no fa els deures, no escolta els pares, etc. Li explicarem al nostre fill que aquestes conductes s’han de millorar, pel seu bé i


60


pel bé de l’ambient familiar. Per això, li proposarem fer un contracte (explicant-li que els adults quan tenen una feina també en signen un). Al contracte estarà escrit el seu nom i cognoms i el compromís que adquireix amb els pares. Per altra banda, els pares també es comprometen a donar-li una recompensa si els acords del contracte es compleixen. Per acabar, els dos signaran el contracte per mostrar que estan d’acord i es guardarà.

ADAPTACIONS: - A l’annex hi ha models de contractes per poder utilitzar, adaptats a diferents edats.

ORGANITZAR LA FEINA A CASA

Activitats per: ORGANITZAR LA FEINA

A CASA Quantes vegades hem escoltat a les famílies: “Li dic al meu fill que ha de fer els deures i sempre em diu que esperi un moment...i a la quarta vegada que li ho dic, acabo cridant... sembla que no m’escolta si no és cridant...” Hem d’intentar que els nostres fills ens facin cas a la primera i no hauríem de dir la mateixa cosa moltes vegades. Per això pensam que és important organitzar bé les rutines i les feines dels nostres fills a casa.


62



1 ORGANITZAR ELS MATINS: ABANS D’ANAR A ESCOLA

3-12

Sí

2 ORGANITZAR LES TARDES:

DESPRÉS DE L’ESCOLA

3-12 Sí

Activitats per a ORG

ANIT

ZAR LA

FEINA A CASA

3 ORGANITZAR ELS CAPS DE

SETMANA

3-12

Sí


63


ACTIVITAT 1 TÍTOL: ORGANITZAR ELS MATINS: ABANS D’ANAR A ESCOLA

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants a partir de 3 anys. QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és organitzar els matins dels nostres fills abans d’anar a escola, creant unes rutines. COM HO FAREM?:

És necessari crear unes rutines amb els nens. Als matins, de vegades, ens trobam amb aquells nens a qui costa molt aixecar-se del llit, que no volen esmorzar, que prefereixen veure la tele en compte de raspallar-se les dents, que no volen anar a escola...

En aquests casos, us proposam una manera divertida d’organitzar i de crear unes rutines amb els nostres fills mitjançant una plantilla o un horari amb dibuixos que els ajudi a interioritzar les coses que ha de fer abans de partir cap a l’escola.


64


A continuació mostrarem l’exemple d’un horari fictici. A l’annex inclourem una plantilla en blanc d’un horari, així com dibuixos que ens poden servir per fer-lo. Amb els més petits, funciona molt bé incloure dibuixos de les activitats que es van a realitzar.

ADAPTACIONS:

HORES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

08:00

08:15

08:30

08:40


65


ACTIVITAT 2 TÍTOL: ORGANITZAR LES TARDES DESPRÉS DE L’ESCOLA


QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és organitzar les tasques dels nens després de l’horari escolar. COM HO FAREM?:

És molt important organitzar les feines i les activitats dels nostres fills a la tarda després de l’horari escolar. De vegades, trobam dificultats perquè assumeixin un compromís per dur a terme algunes obligacions: fer els deures, estudiar, etc. Aquestes obligacions s’han de combinar amb temps d’oci i és molt aconsellable que facin algun esport. Una manera d’ajudar-los a ells i a nosaltres com a pares és fer un compromís entre les dues parts: fills – pares. Es tracta de fer un horari en el qual quedin estipulades les hores i la durada de cada activitat que fan a la tarda. Els infants es comprometen a complir aquest horari i els pares es comprometen amb ells a donar-los una recompensa. Volem ressaltar que no es recomanen les recompenses materials, és a dir, els premis han de ser coses com:

- fer alguna cosa junts (anar al cinema, anar a berenar a alguna banda que els agradi, etc.),

- deixar-los jugar una estona amb l’ordinador, videojocs, o allò que els agradi,

- anar a casa d’algun amic, etc.


66


Aquest horari es pot penjar a l’habitació del nen/a perquè estigui en tot moment visible. D’aquesta manera el nen no pot dir mai que no és l’hora de fer els deures ja que està marcat.

A continuació mostrarem l’exemple d’un horari fictici. A l’annex inclourem una plantilla en blanc d’un horari, així com dibuixos que ens poden servir per fer-lo. Amb els més petits funciona molt bé incloure dibuixos de les activitats que es van a realitzar.

Es necessari crear uns hàbits de feina en els nens. De vegades és millor fraccionar el temps de dedicació als deures i a l’estudi. Hi ha nens que es cansen amb facilitat i no aconsegueixen estar concentrats molta estona. En aquestos casos és preferible intercalar moment d’oci o esport entre les hores de feina asseguts. Exemple: estar mitja hora estudiant o fent els deures, descansar uns deu minuts aproximadament i després continuar amb la feina. ADAPTACIONS: - Per als més majors es pot escriure o posar fotografies de les accions que s’hagin de realitzar buscant imatges que els agradin. Per exemple: si practiquen futbol, buscarem la foto del seu jugador preferit.

HORES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

14:30

15:00

15:30

17:00

20:00


67


ACTIVITAT 3 TÍTOL: ORGANITZAR ELS CAP DE SETMANA

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants a partir de 3 anys. QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és organitzar les tasques dels nens durant els caps de setmana o els temps de vacances. COM HO FAREM?: El que pretenem és que els nostres fills tenguin unes rutines i unes obligacions a casa que han de complir, encara que sigui cap de setmana. Han de saber que tots tenim responsabilitats i que ells, encara que són petits, també les han de tenir, com per exemple: recollir les joguines, ajudar a posar i llevar la taula, fer-se el llit (si són més grans), banyar-se, etc. Per ajudar els pares a aconseguir que els seus fills no ho vegin com a obligacions sinó com a coses divertides que han de fer, proposam fer un panell de cap de setmana on posar les activitats que es faran o es poden fer. En aquest espai també hi posarem les activitats que realitzin al seu temps d’oci: mirar la tele una estona, jugar a l’ordinador (també un període concret), llegir, fer alguna activitat amb tota la família, etc. També ens pot servir per als períodes de vacances: ponts, vacances de Pasqua, Nadal, estiu.


68


A continuació mostrarem l’exemple d’un panell fictici. A

l’annex inclourem una plantilla en blanc d’un panell, així com dibuixos que ens poden servir per fer-lo. Amb els més petits funciona molt bé incloure dibuixos de les activitats que es van a realitzar.

DISSABTE

ADAPTACIONS:

LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

Activitats per a: LA IMPLICACIÓ DE LES

FAMÍLIES Resulta imprescindible implicar les famílies en l’educació dels seus fill i fomentar la col·laboració amb els mestres. Quan existeix aquesta col·laboració els possibles problemes de conducta dels seus fills se solen resoldre més eficaçment. Aquesta aliança família - escola augmenta la capacitat d’influència de les dues parts per intentar canviar la conducta de l’alumne/a.

Per ajudar a aconseguir una bona i fluida col·laboració

entre família i escola, hi trobam algunes idees com:


70



1

PRIMER CONTACTE AMB LES FAMÍLIES

3-12 No

2

DISPOSAR DE TELÈFONS DE CONTACTE

3-12 Sí

3

FER REUNIONS GRUPALS

3-12 No

4

FER UN SEGUIMENT QUANTITATIU I QUALITATIU

3-12 Sí

Activitats per a IM

PLICAR LES FAMÍLIES

5

SUGGERIR RECOMANACIONS A LES FAMÍLIES

3-12 Sí


71


Des del punt de vista de la implicació educativa, podem trobar tres tipus diferents de famílies:

TIPUS DE FAMÍLIES

CARACTERÍSTIQUES

COL·LABORADORES

Són aquelles que estan constantment en contacte amb l’escola. Solen anar a les reunions que es convoquen ja siguin individuals o del grup - classe. Demanen cita amb el tutor del seu fill per preocupar-se dels resultats acadèmics del seu fill i del seu comportament. Recolzen la feina dels mestres i tenen una actitud constructiva. Sempre estan disposats a ajudar i col·laborar amb l’escola.

ABSENTS

Són aquelles que no solen acudir a les reunions convocades pel tutor del seu fill. Normalment, acudeixen quan se’ls crida o hi ha hagut un problema. De vedades fins i tot excusen la seva assistència, argumentant que estan molt ocupats i no tenen temps. Alguna vegada col·laboren si hi ha problemes greus.

HOSTILS

Són aquelles que van a l’escola per a protestar per algun motiu o per justificar el comportament del seu fill quan fa alguna cosa malament. Solen creure abans els fills que els mestres, llevant l’autoritat a aquests davant del seu fill. Tenen una actitud negativa i critiquen constantment el funcionament del centre.

(Aquest quadre està extret del llibre: “Como dar clase a los que no quieren” de Juan Vaello Orts. Ed. Santillana. Madrid 2007).


72


ACTIVITAT 1 TÍTOL: PRIMER CONTACTE AMB LES FAMÍLIES

A QUI VA DIRIGIT?: A les famílies dels infants des dels 3 anys. QUÈ NECESSITAM?: Un guió per preparar la reunió. OBJECTIU: L’objectiu és assegurar un primer contacte amb totes les famílies. COM HO FAREM?:

És molt important per al centre intentar assegurar-se un primer contacte amb totes les famílies a principi de curs. Aquestes reunions s’organitzaran de manera que no coincideixin dues reunions de dos cursos diferents a la mateixa hora, per si hi ha germans al centre, i així facilitar l’assistència de les famílies a totes les reunions a les quals són convocats.

Per convocar les famílies prepararem una nota informativa en la qual inclourem:

- Convocatòria de la reunió, especificant que es tracta de la reunió general de principi de curs.

- Dia, hora i lloc de la reunió. - Telèfon de contacte del centre per si es volen posar en

contacte amb nosaltres. - Ordre del dia de la reunió: temes que es tractaran (per

fomentar l’interès de les famílies). - Un apartat perquè les famílies ens comuniquin si podran

assistir o si no ho podran fer.

En el cas que hi hagi algunes famílies que ens comuniquin que no poden assistir, els donarem una cita individual, coincidint amb l’horari d’atenció a les famílies. Si hi ha infants que no ens retornen la convocatòria amb la contestació de les famílies,


73


seria convenient que el tutor es posàs en contacte telefònic amb les famílies per assegurar-se que han rebut la convocatòria.

En aquesta primera reunió és convenient que quedi clar que tant família com escola buscam els mateixos objectius i que les intervencions conjuntes i coordinades són més efectives que si es realitzen per separat. En finalitzar la reunió agrairem la seva assistència, deixant patent que la seva presència és molt important per al bon funcionament del centre i, evidentment, per al bon rendiment dels seus fills.

ADAPTACIONS:


74


ACTIVITAT 2 TÍTOL: DISPOSAR DE TELÈFONS DE CONTACTE

A QUI VA DIRIGIT?: A les famílies dels infants des dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és disposar de telèfons de contacte de més d’un membre de cada família. COM HO FAREM?: És recomanable que el tutor, i també el centre, disposi de diferents números de telèfon fiables de la família (del pare, de la mare, de casa, de la feina, etc.), dels quals se’n demanarà un com a telèfon d’urgència.


75


Els telèfons es poden obtenir a través de la matrícula de l’alumne, però és convenient que cada curs s’actualitzin les dades per si hi ha algun canvi. Es pot aprofitar la primera reunió general que es fa amb les famílies per demanar aquesta informació. ADAPTACIONS:


76


ACTIVITAT 3 TÍTOL: FER REUNIONS GRUPALS


QUÈ NECESSITAM?: Un guió per fer la reunió. OBJECTIU: L’objectiu és fer com a mínim una reunió informativa de manera grupal a principi de curs. Seria recomanable fer-ne una per trimestre per tractar temes que afectin tot el grup. COM HO FAREM?:

Es tracta d’establir un primer contacte a principi de curs amb les famílies. En aquesta reunió es presenta el tutor que acompanyarà els seus fills al llarg del curs i s’informarà, entre d’altres, dels aspectes següents:

- Normes bàsiques de funcionament del centre. - Horari d’atenció a les famílies per part dels mestres del

centre. - Criteris d’avaluació. - Normes de convivència: tant al centre com a les

sortides. - Orientacions per millorar el rendiment acadèmic dels

seus fills. - Orientacions per millorar la conducta dels seus fills. - Etc.

ADAPTACIONS:


77


ACTIVITAT 4 TÍTOL: FER UN SEGUIMENT QUANTITATIU I QUALITATIU


QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és fer un seguiment quantitatiu (en les reunions grupals) i qualitatiu dels contactes amb les famílies. COM HO FAREM?:

Es tracta de fer un seguiment quantitatiu i qualitatiu dels contactes amb les famílies. Aquests poden ser molt útils per fer una valoració trimestral i una altra de final per analitzar aspectes com:

- Freqüència dels contactes: sabrem les famílies que han assistit tan sols una vegada a parlar amb el tutor, els que hi han anat més vegades i aquelles famílies que no han tengut cap contacte amb el centre.

- Tipus de contacte: anotarem si els contactes s’han fet mitjançant la via telefònica, a l’hora d’atenció a les famílies o amb escrits a l’agenda.

- Objectius dels contactes: fer un seguiment del rendiment acadèmic del seu fill així com la conducta i actitud envers l’escola. S’intercanviarà informació per poder resoldre possibles problemes.

- Anàlisi de la relació entre contactes i el rendiment i la conducta dels infants: es valorarà la possible incidència de la presència/absència de les famílies en el rendiment acadèmic i conductual de l’alumnat.


78


És molt important mantenir una bona relació amb les famílies i establir vincles de col·laboració per poder seguir amb la mateixa línia metodològica tant a casa com a l’escola.

ADAPTACIONS:


79


ACTIVITAT 5 TÍTOL: SUGGERIR RECOMANACIONS A LES FAMÍLIES


QUÈ NECESSITAM?: Recomanacions per a les famílies que trobarem a l’annex sobre pautes d’estudi, com treballar la lectoescriptura, etc. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

És convenient aprofitar la presència de la família per informar-los sobre algunes recomanacions que els puguin ser


80


útils per a l’educació dels seus fills. Aquestes recomanacions poden ser per exemple sobre:

- Les relacions socials: els aconsellarem que facin un seguiment de les relacions i amistats dels seus fills.

- Responsabilitats: es pot suggerir a les famílies la conveniència d’encomanar als seus fills responsabilitats a casa.

- Atenció als estudis: recomanarem a les famílies que tenguin un control dels estudis i deures dels seus fills. (Revisar l’agenda dels seus fills diàriament).

- Atenció als aspectes personals: és important conèixer l’estat emocional dels seus fills, així com les seves inquietuds. Cal escoltar-los i oferir-los ajuda si la necessiten.

- Saber dir NO: es convenient evitar la permissivitat i educar-los en la cultura de l’esforç.

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

Activitats per treballar:

ELS VALORS

L’educació dels valors comença a casa. La transmissió de valors és convenient que comenci en edats molt primerenques. Per això és tan important el paper de la família. Cada família estableix la seva escala de valors depenent de la seva ideologia política, social i/o religiosa. Una frase que resumeix molt bé el que volem transmetre en aquest apartat és: “Tracta els altres com voldries que els altres el tractassin a tu”. A continuació donarem algunes idees i recomanacions per treballar alguns valors que consideram essencials. A més, recomanam el llibre Valors per a la convivència de Pujol i Pons, E, Luz González, I. Ed. Parramón, en el qual trobarem petites lectures, contes i faules que treballen aquestos valors i del qual hem adaptat algunes de les activitats que exposam tot seguit.

ELS VALORS

82


Activitat Edat

1 EL RESPECTE 3-12

2 LA CONSTÀNCIA 3-12

3 LA PACIÈNCIA 3-12

4 LA RESPONSABILITAT 3-12

5 LA TOLERÀNCIA 3-12

6 LA COOPERACIÓ 3-12

7 EL DIÀLEG 3-12

8 LA PRUDÈNCIA 3-12

9 LA GENEROSITAT 3-12

Activitats per a TRE

BALLAR ELS VALO

RS

10 LA JUSTÍCIA 3-12

ELS VALORS

83


Com bé diu Maria Carme Boqué en la seva conferència:

“Resoldre els conflictes pacíficament a casa, a l’escola i al món”, és clau:

- Dedicar un temps a la família; per exemple, preparar la festa d’aniversari del vostre fill anant junts a comprar les coses necessàries, preparant les invitacions, fent el pastís, etc.

- Escoltar perquè els nostres fills ens parlin: com a pares, hem d’intentar evitar interrogar, criticar, ignorar i amenaçar els nostres fills.

- Parlar perquè els nostres fill ens escoltin: hem de construir missatges assertius; és a dir, dir el que pensam sense ferir ni atacar els altres. Per exemple, per dir que el nostre fill té l’habitació desordenada, en compte de cridar-li li diríem: “jo, quan entro en una habitació i trobo coses per terra, em sent malament i voldria saber el que tu penses”.

- Establir unes normes necessàries: les normes s’han de complir sempre, per part de tots, pare, mare i fill/a.

- Predicar amb l’exemple: cal que hi hagi coherència entre allò que pensam, deim i feim.

ELS VALORS

84


ACTIVITAT 1 TÍTOL: EL RESPECTE


QUÈ NECESSITAM?: Revistes, diaris. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia

catalana, el respecte és un valor ètic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua. Va més enllà de la tolerància

ELS VALORS

85


perquè implica un sentiment positiu cap a l'altre. Per a alguns, el respecte en les relacions interpersonals comença amb el reconeixement de l'individu com a entitat única i que necessita ser comprès per l'altre. Consisteix a saber valorar els interessos i necessitats dels altres. Algunes activitats que es poden fer a casa són: � Observar pel carrer les coses que passen al voltant: si

algú ajuda a creuar el carrer una persona que no ho pot fer tota sola, si algú demana ajuda i la gent es para a ajudar-la, etc. En el mateix moment es pot fer conversa i tractar el tema del respecte.

� Quan miram la televisió podem anar apuntant les coses que veim i pensam que són:

o Fetes amb respecte. o Faltes de respecte.

� Mirar una revista o un diari, fotografies i retallar coses que són fetes amb respecte o faltes de respecte.

� Trucar a la porta abans d’entrar: a l’habitació, al bany. Els hem d’ensenyar “predicant amb l’exemple”. Si no ho feim els adults, no podem demanar que els nostres fills ho facin.

� Està bé – no està bé: mostrar imatges als nostres fills de coses que estan bé i d’altres que es poden millorar. Es tracta de parlar amb ells d’algunes situacions que no són adequades i explicar-los per què.

En definitiva, es tracta de parlar amb els nostres fills sobre el respecte i sobre situacions amb les quals ens podem trobar cada dia. ADAPTACIONS:

ELS VALORS

86


ACTIVITAT 2 TÍTOL: LA CONSTÀNCIA


QUÈ NECESSITAM?: Fulls, revistes, enciclopèdies, internet, etc. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?: Segons la definició que hem trobat al diccionari, la constància és la qualitat de ser constant, és a dir, aquell que no cessa d’ésser el mateix, ferm, perseverant, no subjecte a canvi. Algunes activitats que es poden fer a casa són: � Posar exemples d’esportistes famosos que han arribat a

ser campions gràcies a la seva constància. Els preguntarem quin esportista coneixen i farem una llista amb tots els que ens digui el nostre fill. Els animarem a buscar informació d’ells en una enciclopèdia, en internet, etc. La podem buscar amb ells. A més d’esportistes, hi ha científics, escriptors, matemàtics, etc. Es pot parlar del que han de fer aquestes persones per arribar on són: els horaris de feina o d’entrenament que tenen...

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

87


ACTIVITAT 3 TÍTOL: LA PACIÈNCIA


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia catalana, la paciència és la capacitat mental que permet ajornar i controlar impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats. Es considera una virtut, oposada a la ira. La paciència es posa a prova amb provocacions alienes (reals o suposades), que augmenten les possibilitats de desfermar una reacció immediata i no esperar per obtenir un major guany (impulsivitat).

Algunes activitats que es poden fer a casa són:

� Ensenyar-los a calmar-se. Quan els nostres fills estiguin nerviosos per alguna situació (s’han enfadat amb els germans, no volen menjar, no volen compartir les joguines, etc.), els direm que comptin fins a 10. Els adults també ho hauríem de fer també per donar exemple: abans de cridar els nostres fills, intentarem calmar-nos per poder dialogar amb ells.

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

88


ACTIVITAT 4 TÍTOL: LA RESPONSABILITAT


QUÈ NECESSITAM?: Revistes, diaris, internet, etc. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia catalana, la responsabilitat és un valor que en la consciència de la persona li permet reflexionar, administrar, orientar i valorar

ELS VALORS

89


les conseqüències dels seus actes, sempre en el plànol moral. Una vegada que passa al plànol ètic (posada en pràctica), persisteixen aquestes quatre idees per a establir la magnitud d'aquestes accions i afrontar-les de la manera més propositiva i integral, sempre en pro del millorament laboral, social, cultural i natural.

Algunes activitats que es poden fer a casa són: � Els donarem responsabilitats a casa: seran els

encarregats de treure els fems, d’apagar els llums que quedin encesos, etc.

� Podem parlar amb els nostres fills de les diferents professions i de les responsabilitats que té cadascuna. Depenent de l’edat, podem buscar fotografies o dibuixos per internet o en revistes de diferents professions i escriure al costat les responsabilitats que tenen.

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

90


ACTIVITAT 5 TÍTOL: LA TOLERÀNCIA


QUÈ NECESSITAM?: Fulls, llapis. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia catalana, la tolerància és una capacitat personal que es desenvolupa, com altres capacitats cognitives i emocionals, al llarg del desenvolupament de l’individu. Els aprenentatges, l’experiència, la reflexió i el pensament constructiu i crític afavoreixen una major tolerància. La tolerància és una capacitat que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). L’exposició a dilemes morals, per exemple, és un bon sistema per aprendre a admetre altres punts de vista, i acceptar l’autocrítica i així augmentar la nostra tolerància. La tolerància genera tolerància...

Algunes activitats que es poden fer a casa són: � Podem jugar al joc “A mi m’agrada, a tu t’agrada”. Farem

un llistat de les coses que ens agraden a nosaltres i al costat el llistat de les coses que li agraden al nostre fill. Anirem comparant les respostes. Es poden apuntar preferències en qüestió de menjars, de colors, d’aficions, etc.

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

91


ACTIVITAT 6 TÍTOL: LA COOPERACIÓ


QUÈ NECESSITAM?: Trencaclosques. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia

catalana, la cooperació és la posada en comú de mètodes per

ELS VALORS

92


assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del col·lectiu. En la cooperació l'èxit d'un depèn sempre i en tota manera de l'èxit dels altres, es treballa unint esforços i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup, i es diferencia de la competència en el fet que en aquesta es treballa de forma independent i isolada per tal d'assolir un objectiu abans que no ho faci un altre individu. Tanmateix, la cooperació pot ser forçada o voluntària, i en conseqüència els individus o els grups poden acabar cooperant encara que no tenguin res en comú.

Algunes activitats que es poden fer a casa són: � Un joc molt senzill per treballar els primers anys de

vida la cooperació és fer trencaclosques amb els nostres fills.

� Cooperar en les feines de la casa és molt important. Els nostres fills han de veure que la feina de casa (parar taula, rentar els plats, ordenar l’habitació, fer-se l’esmorzar, etc.) és una feina en la qual tots els membres de la família han de cooperar.

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

93


ACTIVITAT 7 TÍTOL: EL DIÀLEG



Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia catalana, un diàleg és la conversa entre dues persones motivat pel desig d'entendre's.

Algunes activitats que es poden fer a casa són: � Establir la regla d’or: “Quan un parla, l’altre escolta”. Si

no escoltam els nostres fills, ens resultarà difícil exigir-los que ens escoltin a nosaltres.

� Intentar dialogar amb els nostres fills (no s’ha de fer un interrogatori del que han fet durant el dia). Es tracta d’interessar-se pel que han fet i per les coses que els han passat però mantenint una conversa fluida i no amb preguntes i respostes monosil·làbiques. Nosaltres també els contarem com ens hem sentit en algunes situacions que ens han passat a la feina, quan hem anat a comprar, etc.

Per ensenyar a dialogar cal dir... - Parla, parla! - T’escolto, (i...escoltar). - A casa no hi ha temes prohibits, (i...practicar-ho). - Jo crec que... - És el meu punt de vista, què et sembla? - Fa molt de temps que es fa així, però podem canviar. - Ho discutirem amb raons.

ELS VALORS

94


- És possible que em convencis. - Ho pensarem entre tots. - En això tens raó. - I...creure allò que deim. (Aquest apartat està extret del llibre Valors per a la convivència de Pujol i Pons, E, Luz González, I. Ed. Parramón)

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

95


ACTIVITAT 8 TÍTOL: LA PRUDÈNCIA


QUÈ NECESSITAM?: Revistes, diaris, internet, etc. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia catalana, la prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i

ELS VALORS

96


no actuar prenent riscos innecessaris. S'oposa a la temeritat. La persona prudent pot valorar correctament els avantatges i els desavantatges de qualsevol decisió ètica i per tant serà més probable que actuï correctament.

Parts de la prudència

• memòria: ja que la persona ha de recordar passats esdeveniments i no falsejar-los per poder tenir-los en compte a l'hora de decidir en el present,

• intel·ligència: la persona ha de jutjar la situació amb la raó,

• docilitat: cal tenir la ment oberta per considerar extrems no previstos i adaptar-se al canvi ,

• providència: entesa com la capacitat d'anticipar-se al futur i preveure les conseqüències dels actes presents,

• precaució: habilitat per minimitzar el risc.


� Jugar al joc: “Què passaria si...?. Es tracta de fer preguntes als nostres fills, com per exemple: “Què passaria si algú anàs sense casc en la moto?”, o “Què passa si sortíssim de casa amb dues sabates diferents?”, etc. Depenent de l’edat dels infants podem fer les preguntes acompanyant-les amb dibuixos o fotografies que trobem a les revistes, als diaris, etc.

� Aprofitarem quan estiguem mirant les notícies del migdia o de la nit per a parlar sobre imprudències que vegem: accidents de trànsit causat per alguna imprudència, accidents domèstics, accidents a la natura, etc.

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

97


ACTIVITAT 9 TÍTOL: LA GENEROSITAT



En cercar aquest terme en la Viquipèdia catalana ens remet a un altre, l'altruisme, que és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant el bé aliè i que s'oposa a l'egoisme. L'altruisme no cerca el propi benefici i es basa en l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un

ELS VALORS

98


sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. No tothom accepta que existeixi l'altruisme, de fet pot ser un vessant de l'egoisme: la persona actua bé per guanyar l'estimació dels altres, la salvació o millorar l'autoconcepte en obrar d'acord a la seva ètica. Fins i tot pot obeir a una estratègia de càlcul: s'actua pensant en l'altre volent que sigui recíproc o per millorar la societat en la qual es viu.

Algunes activitats que es poden fer a casa són: � Ensenyar-los la paraula màgica “gràcies”. Hem

d’acostumar els nostres fills a donar les gràcies tant dins com fora de casa.

� Ensenyar els nostres fills que els nostres actes s’han de fer sense esperar res a canvi, és a dir, els ensenyarem a ser altruistes.

ADAPTACIONS:

ELS VALORS

99


ACTIVITAT 10 TÍTOL: LA JUSTÍCIA


QUÈ NECESSITAM?: Diaris. OBJECTIU: L’objectiu és suggerir recomanacions a les famílies. COM HO FAREM?:

Segons la definició que hem trobat a la Viquipèdia catalana, la justícia és un concepte moral que implica tractar cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança.


� Jugar al joc: “Just – Injust”. En cartolines petites o en trossos de paper escriurem frases que expliquin una sèrie d’accions; per exemple, castigar els dos germans per una cosa que ha fet un, fer que els dos germans comparteixin les joguines, etc. Posarem els papers en una capsa i anirem traient-los d’un en un. Cada vegada que llegim un paper, els nostres fills ens diran si els sembla just o injust. Depenent de l’edat dels nostres fills, podem fer-ho amb imatges.

� Llegirem el diari entre tots i comentarem algunes

notícies que ens semblin justes i d’altres que ens semblin injustes. Els nostres fills donaran la seva opinió.

ELS VALORS

100


� Mirarem en la televisió les notícies del dia. Igual com

abans, les comentarem amb els nostres fills i ells ens diran aquelles que els semblen justes i aquelles que els semblen injustes.

ADAPTACIONS:

L’EDUCÒMETRE

Activitats per reflexionar:

L’EDUCÒMETRE

L’educòmetre és un instrument d’ajuda a les famílies basat en una idea del municipi de Torelló (Barcelona) i seguida pel Centre d’Estudis Locals (CEL) de Menorca, que en tenen un de propi. En el nostre manual d’orientació a les famílies dels nostres infants hem volgut fer una adaptació d’aquest instrument que consideram que pot ser útil per als papàs i les mamàs preocupats per l’educació dels seus fills i filles.

Com bé diu José Antonio Marina en La mobilització educativa de la sociedad civil, “La preocupación universal por la educación ha generado un sistema de excusas en el que todo el mundo echa las culpas al vecino: los padres a la escuela, la escuela a los padres, todos a la televisión, la televisión a los espectadores, al final acabamos pidiendo soluciones al gobierno, que apela a la responsabilidad de los ciudadanos, y otra vez a empezar. En esta rueda infernal de las excusas podemos estar girando hasta el día del juicio”.

L’EDUCÒMETRE

102


Activitat Edat

1 ESMORZAR O NO ARRIBAR 3-12

2 PREPARAR LA JORNADA 3-12

3 ESTUDIAR I FER ELS DEURES

6-12

4 TEMPS D’OCI 3-12

5 DORMIR PER PODER ESTAR DESPERTS

3-12

6 REFORÇAM TOT EL QUE ÉS POSITIU

3-12

7 NO SOLS EXISTEIX LA TELE

3-12

8 ESTIMAR NO SIGNIFICA CONSENTIR

3-12

9 L’ESCOLA ÉS PART DE LA FAMÍLIA

3-12

Activitats per a RE

FLEX

IONAR: L’EDUCÒ

MET

RE

10 L’ACTIVITAT CORPORAL 3-12

L’EDUCÒMETRE

103


No intentam jutjar ningú amb aquest document. Es

tracta d’una eina més per reflexionar sobre aspectes quotidians de la vida amb els nostres fills/es: l’alimentació, l’estudi, la televisió, l’ordinador, les hores d’oci, etc. La societat ha canviat molt en els darrers anys, i “l’ofici” de pares ens pot resultar, de vegades, una mica difícil. Tots i totes volem fer-ho el millor possible i, per aquesta raó, pensam que ens pot resultar molt útil llegir aquest educòmetre.

Es tracta de llegir un tema i les quatre solucions

possibles que hi ha. Una vegada que les hem llegit totes, les haurem d’ordenar de l’1 al 4, depenent del que feim a casa. D’aquesta manera, l’opció que tengui el número 1 serà aquella que realment feim a ca nostra. A la pàgina de darrere tendrem les solucions puntuades per ordre d’allò que els professionals en educació (psicopedagogs, psicòlegs, mestres) pensen que és la més adequada amb una recomanació. Així trobarem:

� 0 - 3 punts: no es recomanable � 4 – 5 punts: poc recomanable � 6 – 7 punts: es pot millorar � 8 – 10 punts: molt recomanable

Esperem que us sigui molt profitós.

L’EDUCÒMETRE

104


QUÈ S’APROXIMA MÉS A ALLÒ QUE FEIM A CASA?:

ESMORZAR O NO ARRIBAR

Menja abans de partir. S’enduu cada dia, només amb poques excepcions, l’esmorzar de casa, equilibrat i suficient.

Menja abans de partir però no sempre, S’enduu quasi sempre l’esmorzar. Però sempre menja les mateixes coses. No controlam si és prou equilibrat.

Quasi mai no menja abans de partir de casa i s’enduu alguna cosa per menjar pel camí o va a comprar unes pastes de brioixeria industrial.

A

B

C

D

No menja mai abans de partir. De vegades s’enduu menjar, d’altres en compra i de vegades no hi pensam i no s’enduu res.

L’EDUCÒMETRE

105


ESMORZAR O NO ARRIBAR RESPOSTES:

A: 4 – 5 punts

B: 0 – 3 punts

C: 6 – 7 punts

D: 8 – 10 punts

S’ha d’esmorzar com a mínim un poc abans de marxar i endur-se de casa un esmorzar suficient i equilibrat a l’escola. És imprescindible per rendir en el treball fins a l’hora de dinar. El preparat a casa és més barat i saludable. Així, la família controla l’alimentació dels seus fills/es. Es tracta d’educar els nostres fills a tenir una alimentació sana.

L’EDUCÒMETRE

106



PREPARAR LA JORNADA

Cada dia revisam amb els nostres fills la motxilla i miram si hi tenen tot el material que necessiten.

Aquest hàbit no el tenim present i sols revisam la motxilla quan ho recordam. No dedicam temps a aquest fet. No controlam si té tot el material necessari.

Només alguns dies pensam a repassar si hem pensat en tot. Procuram que tenguin en compte els materials. No hem insistit a crear un hàbit al respecte.

A

B

C

D

Més o menys, una vegada a la setmana revisam la motxilla dels nostres fills. No solem repassar si hi ha coses que havíem de recordar.

L’EDUCÒMETRE

107


PREPARAR LA JORNADA RESPOSTES:

A: 6 – 7 punts

B: 4 - 5 punts

C: 0 – 3 punts

D: 8 – 10 punts

És convenient dedicar un moment al dia per revisar la motxilla i l’agenda dels nostres fills/es i mirar si tenen tot el material necessari, si han fet els deures, si tenen algun control, si tenen prevista alguna sortida, etc. Es tracta d’ajudar a tenir aquest hàbit de preparar el que necessitarem per a la pròxima jornada escolar.

L’EDUCÒMETRE

108



ESTUDIAR I FER ELS DEURES

A casa no estudia, però sabem que de vegades ho fa. Generalment no sabem el que fa i no l’ajudam.

A casa té el seu lloc d’estudi amb tot el material necessari. Cada dia estudia i fa els deures, però no l’ajudam gaire ni n’estam pendents.

No el veim estudiar ni fer els deures a casa. Nosaltres no tenim temps de revisar si els ha fet o no.

A

B

C

D

A casa té el seu lloc d’estudi amb tot el material necessari. Nosaltres l’ajudam i ens interessam pel que fa.

L’EDUCÒMETRE

109


ESTUDIAR I FER ELS DEURES RESPOSTES:

A: 0 – 3 punts

B: 8 – 10 punts

C: 6 – 7 punts

D: 4 – 5 punts

Per aconseguir uns bons resultats acadèmics és molt important tenir un lloc adequat on pugui estudiar i fer els deures. El primer que s’ha de fer és repassar el que s’ha fet a classe, a continuació fer els deures i finalment comprovar que ha après.

L’EDUCÒMETRE

110



TEMPS D’OCI

Fan activitats extraescolars. No s’avorreix. Compartim amb ell/a el temps lliure i l’hem ensenyat a divertir-se i a jugar.

A

B

C

D

No té cap activitat extraescolar i passa molt de temps al carrer. De vegades està de mal humor i no té ganes de fer res.

Intentam que faci alguna activitat que li agradi i que practiqui algun esport. S’avorreix bastant, passa molt de temps amb els amics sense control i li costa divertir-se.

Passam bastant temps lliure amb ell i li ensenyam a fer un ús positiu d’aquest temps. Intentam que sigui actiu i que s’engresqui en les activitats que practica.

L’EDUCÒMETRE

111


TEMPS D’OCI RESPOSTES:

A: 6 – 7 punts

B: 0 – 3 punts

C: 4 – 5 punts

D: 8 – 10 punts

És molt important ocupar el temps lliure amb activitats sanes i engrescadores. Cada vegada gaudim de més temps lliure i és imprescindible aprendre a emprar-lo bé; en cas contrari aquest temps es pot convertir en temps en què els infants s’avorreixen, estan passius i el poden dedicar al consumisme i a la seva pròpia autodestrucció.

L’EDUCÒMETRE

112



DORMIR PER PODER ESTAR DESPERTS

No coincidim amb els seus horaris, per tant no sabem les hores que dorm. A la seva habitació té una tele i molts dies s’aixeca i arriba tard. Sovint sembla cansat i dormit.

De vegades se’n va al llit una mica tard. S’aixeca molt just i sempre va corrents. De vegades sembla adormit durant el dia.

A

B

C

D

Sol anar al llit sempre a la mateixa hora. S’aixeca amb temps suficient i durant el dia no sol tenir son.

Tan sols alguns dies no segueix la rutina d’anar a dormir aviat. Generalment s’aixeca sense cap queixa. No sembla cansat ni adormit durant el dia.

L’EDUCÒMETRE

113


DORMIR PER PODER ESTAR DESPERTS

RESPOSTES:

A: 6 – 7 punts

B: 8 – 10 punts

C: 4 – 5 punts

D: 0 – 3 punts

Tenir la rutina d’anar a dormir sempre a la mateixa hora és un hàbit saludable. En període escolar no és bo malacostumar-los als canvis d’horaris i a arribar tard perquè no estaran desperts a l’hora d’aprendre. Cada edat té unes hores de son que s’han de respectar.

L’EDUCÒMETRE

114



REFORÇAM TOT EL QUE ÉS POSITIU

Li donam un reforç general. Sap quines són les seves obligacions. Si les compleix li prestam més atenció que quan no ho fa.

Ens dóna poques satisfaccions, per tant l’aplaudim poc. Li compram premis i no estam sempre pendents dels èxits. No podem estar pendents en moments importants.

Utilitzam el reforç positiu i el càstig. Hem pactat alguns premis, però generalment li deim paraules satisfactòries quan actua correctament.

Estam atents, aprovam i aplaudim allò que ens sembla important. Estam presents i donam el nostre suport a les conductes positives (sense regals).

A

B

C

D

L’EDUCÒMETRE

115


REFORÇAM TOT EL QUE ÉS POSITIU RESPOSTES:

A: 8 – 10 punts

B: 6 – 7 punts

C: 0 – 3 punts

D: 4 – 5 punts

La millor manera de fixar les conductes positives és el reforç positiu, aprovar, aplaudir i alabar allò que fa bé. Que noti l’esforç d’haver aconseguit l’èxit d’una manera senzilla, sincera i sense excessos. Les conductes negatives no s’han de consentir. Els hem d’ensenyar a sentir-se satisfets, no a esperar el regal com a premi.

L’EDUCÒMETRE

116



NO SOLS EXISTEIX LA TELE

Mira la tele a qualsevol hora. L’hem d’obligar a estudiar, fer els deures i altres activitats. No compartim cap programa útil i educatiu amb ell/a.

Dedica el temps lliure a seure davant la tele mirant qualsevol cosa. No mira programes adaptats a la seva edat i no acostumam a mirar junts programes informatius i culturals.

A

B

C

D

Té un horari per veure la tele. Miram junts alguns programes i els comentam. També influïm en els programes que mira.

Miram la tele, però dedicam temps a altres coses com llegir, parlar, caminar, escoltar música, practicar algun esport, jugar… Quan seu davant la tele mira programes de qualitat.

L’EDUCÒMETRE

117


NO SOLS EXISTEIX LA TELE

RESPOSTES:

A: 0 – 3 punts

B: 6 – 7 punts

C: 4 – 5 punts

D: 8 – 10 punts

Fer servir la tele com a instrument de comunicació és positiu. El que hem d’analitzar de manera crítica són els programes que veu, el temps que passa davant la tele i les activitats que deixa de fer per mirar la tele. Hem de saber que no aporta qualitats importants en la formació de la seva personalitat, encara que pot afavorir la seva passivitat i pot condicionar la seva manera de pensar. Si abusa de la tele pot estar deixant de costat altres activitats més enriquidores.

L’EDUCÒMETRE

118



ESTIMAR NO SIGNIFICA CONSENTIR

Volem que els nostres fills es portin bé. No els hem ensenyat quines són les conductes correctes, però la vida els ha ensenyat. Els consentim el mateix que els altres pares.

A

B

C

D

Hem procurat no donar-los mal exemple i ser tolerants. Com que no tenim gaire temps els hem consentit bastant. Els castigam quan algú es queixa d’ells.

A casa distingim el que és bo del que no ho és. Els mostram el respecte per la bona educació i el civisme. Donam exemple, imposam i tractam per què s’han de comportar d’una manera i no d’una altra.

Aprenen de la nostra manera de viure. A casa tractam una mica la conducta que s’ha de tenir. Els exigim que siguin respectuosos i correctes amb tothom.

L’EDUCÒMETRE

119


ESTIMAR NO SIGNIFICA CONSENTIR

RESPOSTES:

A: 4 – 5 punts

B: 0 – 3 punts

C: 8 – 10 punts

D: 6 – 7 punts

Estimar no significa consentir. Significa compartir i ajudar-los a ser responsables i autònoms. No és bo consentir que els fills facin el que no és adequat. Quan els pares tenguin dubtes sobre el que és bo i el que no ho és, és important que ho aprenguin perquè educaran poc els seus fills si no ho saben.

L’EDUCÒMETRE

120



L’ESCOLA ÉS PART DE LA FAMÍLIA

Assistim a les reunions, coneixem els seus mestres i treballam conjuntament amb l’escola. No la desqualificam i intentam ajudar-la.

Solem assistir a les reunions de l’escola i coneixem els seus professors, però no col·laboram gaire amb la seva feina.

No solem anar a les reunions de l’escola. Coneixem pocs professors, però no coneixem el que pretén l’escola en moltes situacions.

A

B

C

D

No anam mai a les reunions ni coneixem personalment els professors. Algunes vegades hem desqualificat alguns aspectes de l’escola.

L’EDUCÒMETRE

121


L’ESCOLA ÉS PART DE LA FAMÍLIA

RESPOSTES:

A: 4 – 5 punts

B: 0 – 3 punts

C: 6 – 7 punts

D: 8 – 10 punts

És important conèixer els professors i l’escola on estudien els nostres fills. L’escola no és la substituta de les responsabilitats de la família ni un adversari, sinó un braç de la família on els nostres fills van a sumar possibilitats.

L’EDUCÒMETRE

122



L’ACTIVITAT CORPORAL

Sols practiquen un esport sense entusiasme i una mica forçats. No els agrada l’activitat física, nedar, sortir d’excursió, anar amb bici…

Es cansen ben aviat i són molt passius. Nosaltres no som d’activitat física. Són més passius que actius en totes les activitats físiques.

No els agraden les excursions ni ajudar en les feines de casa. Els agraden els esports. Se solen engrescar més en la competició que en la activitat física.

A

B

C

D

Gaudeixen amb l’activitat física. S’engresquen en diferents activitats i tenen una actitud corporal activa.

L’EDUCÒMETRE

123


L’ACTIVITAT CORPORAL

RESPOSTES:

A: 6 – 7 punts

B: 8 – 10 punts

C: 0 – 3 punts

D: 4 – 5 punts

L’activitat física, una actitud activa i vitalista més enllà de l’educació física que es practica a l’escola, és útil perquè els ajuda al seu desenvolupament integral, fomenta la salut i els ajuda a formar la seva personalitat. Abusar de l’esport i de les hores dedicades a practicar-lo pot ser negatiu.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA


PER AMPLIAR CONTINGUTS A CASA. � Quaderns de llengua catalana.

TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

Lectoescriptura

Ansa per ansa. Material de lectura i escripura. (1,2,3).

E. Abeyà, M. Fortuny, A. Mascaró, A. Terrades.

Ed. Moll. Palma de Mallorca (1999).

Lectoescriptura

Per anar escrivint... Xino-Xano. (1-10).

J. Gómez, F. Masgrau.

Tándem edicions. València (2001).

Lectura

Per anar llegint... Xino-Xano. (1-10).

J. Gómez, F. Masgrau.

Tándem edicions. València (2001).

Lectura Col·lecció a poc a poc.

La Galera. (1971).

Comprensió lectora

Lector. Entrenament lector, velocitat i comprensió. (1-20).

M. Recasens.

Ed. Nadal.

Comprensió lectora

Per llegir millor. (1-6).

Grup Edebé.

Edebé primària. Barcelona (2008).

Cal·ligrafia Cal·ligrafia. Grup Edebé.

Edebé primària. Barcelona (2008).


125



Ortografia

Ortografia entretinguda 1. L’ortografia a l’EP.

R. Bassa, M. Cabot, R. Díaz, J. Lladonet

Ed. Moll. Govern Balear. Conselleria d’Educació, Cultura i Esports. Mallorca (1999).

Comprensió lectora

Lectojocs. (1-6)

R. Genover, N. Escudero.

Ed. Salvatella. Barcelona (2008).

Vocabulari

Català inicial per a estrangers. NEXE. Sèrie Blava (1-6). Sèrie Groga (1-3). Sèrie Verda (A-E).

M. Dolors López, Josep Sala.

Ed. Casals. Barcelona (2002).

� Quaderns de matemàtiques.

TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL Resolució de problemes.

Penso i faig. (1-3)

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Resolució de problemes.

Ara ja puc. (1-3)

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Càlcul. Set i mig. Cicle inicial.

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Càlcul. Vuit i mig. Cicle mitjà.

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Càlcul. Nou i mig. Cicle superior.

Lluís Segarra

Ed. Teide.


126


TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL Càlcul, problemes, conceptes matemàtics.

Quaderns de matemàtiques (1-47)

Equip didàctic: J.Echegaray

Ed. Bruixola

Càlcul, problemes.

Quaderns de matemàtiques (1-20)

Equip didàctic: J.Echegaray

Ed. Bruño

� Altres.


Convivència.

Conviure. Activitats per al desenvolupament de les competències personals i socials. E. Primària. (1-6)

Maria Carme Boqué.

Ed. Cruïlla. Barcelona (2008).

Quaderns d’entreteniment La rata sàvia. (1-8) Picanyol Ed. La Galera Quaderns d’entreteniment L’aligot savi. (1-6) Picanyol Ed. La Galera

Quaderns d’entreteniment

El gripau saberut. (1-6)

Picanyol Ed. La Galera


127


� LLIBRES DE CONSULTA PER ALS PARES I MARES

TRACTA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

VALORS Valors per a la convivència.

Pujol i Pons, E i González, L

Ed. Parramón.

HÀBITS

Porta’t bé. El mètode a mida per comprendre i educar els teus fills.

Ferrerós M.L.

Pràctics columna. Barcelona: Ed. Planeta 2003.

TDAH

Cómo tratar y enseñar al niño con problemas de atención e hiperactividad. Técnicas, estrategias e intervenciones para el tratamiento del TDA/TDAH

Sandra F. Rief.

Ed. Paidós. Buenos Aires (1999).

TEA

El curioso incidente del perro a medianoche.

Mark Haddon

Ed.Salamandra. (2004).


128


� ADRECES D’INTERNET PER CONSULTAR

TREBALLA... ADREÇA Aspectes de l’educació dels nostres fills.

http://www.metodoferreros.com/biografia.php

Aspectes de l’educació dels nostres fills.

http://www.joseantoniomarina.net/

Aspectes de l’educació dels nostres fills.

http://www.movilizacioneducativa.net/

� ADRECES D’INTERNET PER JUGAR I

APRENDRE A CASA TREBALLA.. ADREÇA Per treballar el cinema i els valors

http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/cinema/?page_id=6

Jocs per treballar els valors

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_amb=4022

Els continguts de l’aula: clic

http://clic.xtec.cat

Els continguts de l’aula: edu365

http://www.edu365.com

Continguts d’E.I i E.P.

http://primaria.ieduca.caib.es

Activitats amb PDI (totes les assignatures)

http://sites.google.com/site/recursospissarra

Continguts en llengua anglesa

http://britishcouncil.org

Per treballar els abusos.

http://www.gritamuyfuerte.info/estela-grita-muy-fuerte-libro.html

BIBLIOGRAFIA • Pla d’Acció Tutorial del CEIP Puig d’en Valls (Eivissa). • Pla d’Atenció a la Diversitat del CEIP Puig d’en Valls

(Eivissa). • Pla de Convivència del CEIP Puig d’en Valls (Eivissa). • BOQUÉ I TORREMORELL, M.C. Guia de mediació

escolar. Programa comprensiu d’activitats. Educació primària i secundària obligatòria. Barcelona:Dossiers Rosa Sensat. 2007.

• BOQUÉ I TORREMORELL, M.C. Conviure. Activitats per al desenvolupament de les competències personals i socials. E. Primària. (1-6). Barcelona 2008.

• CARPENA CASAJUANA, A. Habilitats socials i educació de valors des de l'acció tutorial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999.

• CENTRE D’ESTUDIS LOCALS. L’Educòmetre, una eina per a la tribu educadora: Menorca, 2009.

• COLLELL, J. ESCUDÉ, C.Tractem-nos bé. Guia per als infants de Primària. Barcelona 2004.

• COLLELL, J. ESCUDÉ, C. No t’enredis en la xarxa. Guia per conèixer el ciberbullying i alguns perills d’internet i les noves tecnologies. Barcelona 2008.

• FELDMAN, J.R. Autoestima. ¿Cómo solucionarla? Juegos, actividades, recursos, experiencias creativas… Madrid: Ed. Nancea, 2000.

• FERRER N. Educació en valors: la construcció de la personalitat moral. Educació Infantil i Primària.

• FERRERÓS M.L. Porta’t bé. El mètode a mida per comprendre i educar els teus fills. Pràctics columna. Barcelona: Ed. Planeta 2003.

• GARCÍA MORELL, E. I LÓPEZ VENY L. Il·lustracions d’Antoni Marí Marí, “Tirurit”. Activitats de tutoria per a l’escola. Eivissa 2010.

• MARRODÁN GIRONÉS, M.J. Paso a paso. Acción Tutorial en Educación Infantil. 3 años. Ed. ICCE. 2004.

130




• MORENO, A. Sentir i pensar. Programa d'intel·ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Educació infantil. Barcelona: Editorial Cruïlla, 2005.

• OLID, I i VANDA, M. “Crida ben fort, Estela!!”. Associació Rana (“Red de Ayuda a Niños Abusados”) a Mallorca. Mallorca, 2009.

• PUJOL I PONS, E i GONZÁLEZ, L. Valors per a la convivència.Ed. Parramón.

• RIEF S. Cómo tratar y enseñar al niño con problemas de atención e hiperactividad. Técnicas, estrategias e intervenciones para el tratamiento del TDA/TDAH. Buenos Aires : Paidós 1999.

• SEGURA, M.; ARCAS, M. Relacionarnos bien. Programa de competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años. Madrid: Editorial Narcea, 2008.

• VAELLO ORTS, J. Resolución de conflictos en el aula. Madrid :Ed. Santillana 2003.

• VAELLO ORTS, J. Cómo dar clase a los que no quieren. Madrid: Ed. Santillana 2007.

• VAELLO ORTS, J. Las habilidades sociales en el aula. Madrid :Ed. Santillana 2005.

• Qüestionari de conducta pertorbadora per a infants d’educació infantil CCP-EI de Moreno,F.X. 1997 UAB).

• Protocols per detectar casos de dislèxia elaborats per un grup d’especialistes amb l’ajuda de l’Associació Dislèxia i Família (DISFAM) i de Dolors Forteza, professora del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la UIB.

activitats de tutoria families revisat corregi tgris

Documents