ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A ALTES TEMPERATURES

-L’Entrenament intens a un clima normal (22º) produeix canvis en les glàndules sudorípares, donant com a resultat un llindar de suor més ràpid (dissipen millor el calor que les persones no entrenades)

-Un esportista entrenat requereix mínim 4 dies per aclimatar-se. Curiosament l’esportista sua més, però la concentració de sodi és menor.

-La deshidratació afecta al sistema termoregulador, es redueix l’aportació de sang al múscul i es produeixen desajustaments cardiovasculars que ens poden conduir fins al cop de calor.

-Una deshidratació del 5% pot representar una disminució del rendiment del 50%

L’increment de la temperatura corporal pot ser un dels factors més importants que produeix fatiga.

En un experiment amb ciclistes (González-Alonso 1999), observaren que els ciclistes que realitzaven un test amb la temperatura corporal baixa(36ºC) aguantaven més temps pedalant que els iniciaren el tests a 38,2ºC (63’vs28’)

Per quin motiu quan fa calor incrementa la FC?Quan les pèrdues de suor són gran es perd part del volum de sang

circulant. Això fa que es perdi la pressió a l’omplir de sang el cor, el que incita un increment de la FC per mantenir un flux constant

EL COP DE CALOR

És una situació extrema en què l'organisme arriba a un estat de deshidratació i trastorn circulatori. Requereix una temperatura corporal de més 40,5º

CAUSES

Motivació excessiva

Teoria del doble cop (el dia després d’un dia d’extenuació)

Calor i humitat

Deshidratació

Falta d’aclimatació

Massa corporal (persones obeses estan més exposades)

SIGNES INICIALS DEL COP DE CALOR

Irritabilitat, desorientació, apatia, bel·ligerància, inestabilitat emocional o conducta irracional... Fatiga desmesurada, vòmits, calfred, pell de

gallina, descoordinació...

PREVENCIÓ DEL COP DE CALOR

Cal mantenir el cos el màxim fred possible (ombra, ventiladors amb aigua gelada, reduir la durada i la intensitat de l’entrenament, evitar les

hores de màxima exposició al calor...).

Beure sensatament

Aclimatar-se al calor

ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A BAIXES TEMPERATURES

-Durant la temporada d’hivern un futbolista es pot trobar amb: vasoconstricció de la pell, acompanyada de tiritona per conservar calor corporal, fet que pot provocar una disminució de la coordinació i la destresa. D’altra banda pot haver-hi congelació dels dits i orelles, asma induït...fatiga prematura.

HIPOTÈRMIA

-Quan la pèrdua de calor és més gran que la producció de calor metabòlic. Els símptomes inclouen tremolors, eufòria, confusió...

La primera vegada que els efectes de l’altitud criden l’atenció d’entrenadors i

esportistes fou en els Jocs Panamericans de Mèxic (1955).

Tretze anys més tard, Jocs Olímpics de Mèxic (1968) confirmen els indicis sobre els efectes negatius de l’altitud en

les proves de fons, i de l'avantatge obtinguda en les de velocitat i llançament.

CONSIDERACIONS BÀSIQUES EN LA PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD

L’Exposició a la hipòxia beneficiarà a aquells esports amb una durada de treball de 1-2’ a hores.

S’estableix com a una altura de residència ideal aquella que sigui superior a 2000m., però inferior a 3000m. (danys col·laterals)

La durada de l'estància ha de ser com a màxim de 3-4 setmanes. Es considera que la capacitat d’alliberar de

eritropoyetina de forma endògena es manté elevada durant dues setmanes. La durada d’aquest efecte positiu és d’un

parell de mesos.

L’ideal és entrenar a nivell del mar (permet entrenar a màxima intensitat) i anar a dormir en alçada.

Lectura article Arturo Casado

Hematies

Són els glòbuls vermells, responsables de transportar l’hemoglobina i l'oxigen. Valor normal entre 4.300.000 y 5.900.000/mL. Si ens trobem valors per sobre pot ser degut a factors diversos:

-Tabaquisme: el tabac disminueix l’oxigen de la sang i això provoca un increment de producció de glòbuls vermells.

-Insuficiència respiratòria: per exemple pacients que tinguin bronquitis crònica.

-Viure en alçada: resposta del cos a una menor pressió parcial d’oxigen.

Valors per sota ens indiquen anèmia (pot ser per falta de ferro, vitamina B12, o àcid fòlic)

Hemoglobina

És una proteïna que es troba a l’interior dels hematies i que transporta oxigen. Valor normal entre 12,5 y 17gr/L.

Hematòcrit

És el percentatge ocupat per glòbuls vermells del volum total de la sang. Els valors normals es mouen entre 40 i 50% (lleugerament inferior en les dones)

Eritropoyetina (EPO): és una hormona glicoproteïca que estimula la formació d’eritrocits.

Volum Eritrocitari Mitjà (VCM)

Indica el tamany dels glòbuls vermells. Si són molt grans pot ser provocat per un dèficit de vitamina B12 o d’àcid fòlic, i si són molt petits és possible que l’individu pateixi talasemia (malaltia que sol provocar valors d’hematies molt alts però en canvi tenen els glòbuls vermells petits), o bé dèficit de ferro.

Hemoglobina Corpuscular Mitja

Indica la quantitat d’hemoglobina que hi ha a cada glòbul vermell.

EFECTES DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD

POSITIUS NEGATIUS

Increment de glòbuls vermells i de l’hemoglobina

Increment de la viscositat de la sang (+ despesa cardíaca)

Increment de la mioglobina en les cèl·lules musculars

Increment de la respiració

Capil·larització a nivell de la musculatura esquelètica

Disminució de l’amortidor bicarbonat en sang, degut a la

major eliminació respiratòria del CO2

Multiplicació de les mitocòndries i dels enzims oxidatius

Per evitar els efectes negatius...

Lectura article Raul / Mancebo

Viure a la vall i entrenar a la muntanya.

Viure en una casa enriquida amb nitrogen (baixa concentració d’oxigen)

Tenda de Nitrogen

Càmera d’hipobaria

EPO

- L’entrenament en altitud mostra els millors resultats a les tres setmanes de finalitzar el període d’exposició.

- L’ideal és entrenar a nivell del mar i viure en altitud.

-Es poden millorar les marques en resistència fins a un 3%

-Existeixen individus que no responen a aquest estímul.

Existeixen molts components químics que sols o combinats amb d’altres redueixen o alteren la funció de l’aparell respiratori.

Ozó

Gas generat per descàrrega elèctrica o per reacció fotoquímica degut a la irradiació ultravioleta. (a vegades s’utilitza com a antisèptic en instal·lacions públiques o

piscines). Si sobrepassem un nivells mínims provoca alteracions en la respiració:

-Irritació de la mucosa respiratòria alta-Broncoconstricció

-Disnea-Increment de la freqüència respiratòria

-Mal de cap...

Dióxid de Nitrogen NO2

Provoca una oxidació de les membranes de les cèl·lules de les vies aèries i l’alliberament de

radicals lliures.Es forma durant la combustió de derivats del

pretoli (pics a primera hora del dia i de la tarda), zona de fumadors, estufes de querosè,

cuines de gas

Recomanacions per a esportistes:-Preveure l’arribada al lloc de competició un mínim de tres dies abans

-Tractament amb antioxidants de forma oral-Utilització de medicació preventiva de la tos post-esforç

-Fer profilaxis de la bronconconstricció (encara que no siguin asmàtics)-No competir...

El Monòxid de Carboni (CO) i el tabac

La importància del consum de tabac per part d’un esportista es centra en dos compostos principals: el CO i la Nicotina

Es produeix una variació en l’intercanvi de gasos, alterant la possibilitat de transport sanguini d’oxigen cap al múscul. Això farà que el múscul es

fatigui més ràpid i es recuperi més tard.

La nicotina provoca un increment de la FC i la pressió arterial. També afavoreix l’adhesió de les plaquetes entre si a la

zona interna dels capil·lars arterial, incrementant el risc de trombos.

El tabac incrementa en més d’un 10% la despesa energètica basal.Limita els esforços sostinguts a intensitats altes

En les dones es relaciona amb fractures per estrès

El Cannabis

En el rendiment esportiu provoca més fatigabilitat, empitjorament del

temps de recuperació, dificultat d’adaptació cardíaca, intensa

sensació de deshidratació.A nivell nerviós provoca pèrdua de motivació, canvis d’estat d’ànim,

alteració en la percepció de l’esforç, alteració de la coordinació

Facilita l’aparició de problemes psiquiàtrics, incrementa la possibilitat de patir depressió i ansietat. A nivell social, una 10% del que han provat el Cannabis acaben

tenint problemes de dependència amb aquesta i d’altres drogues.

Obstrucció aguda i reversible de les vies respiratòries. L’exercici físic d’intensitat elevada i llarga durada pot provocar una crisi.

Asma

Per minimitzar-ho:

-Prendre la medicació abans de fer l’exercici

-Bon escalfament (són bons els ambients calents i humits)

-Procurar que l’exercici sigui intervàlic

-Portar la medicació broncodilatadora

Són factors agreujants els ambients freds i secs, mentre que els càlids i humits

poden minimitzar els símptomes. També poden incrementar la seva incidència la contaminació de l’aire, el polen, àcars,

fongs, infeccions virals...

Diabetis

Controlar la dosis apropiada d’insulina, la durada i nivell de l’entrenament, l’estat nutricional...

Amb Diabetis del tipus 2: ingesta de CH 1-2h. abans de l’exercici, durant l’exercici ingesta de CH de ràpida absorció...

Portar sempre sucre o glucosa i ingerir-ne al primer símptoma d’hipoglucèmia.

Cal evitar deshidratar-se

La pràctica regular d’exercici físic beneficia als pacients amb diabetis

Cal però...