activitat de síntesi sn

Activitat síntesiEl Sistema Nerviós

Dilluns 09.03.2009

Omple els buits, una vegada complert, aquest text et servirà d’apunts per estudiar.

1. La funció de relació i coordinació.

La funció de relació està basada en la captació de les variacions del medi: dels

_________ interns i externs.

La funció de coordinació es basa en interpretar aquesta informació, i emetre les

_________ adequades. La coordinació tant pot ser nerviosa (ràpida, duta a terme

per Sistema Nerviós), com hormonal (ràpida i duradora, duta a terme per el Sistema

Endocrí).

Per tant, les funcions de relació i coordinació serveixen per a comunicar l'ésser viu

amb altres éssers vius i amb el seu entorn. A més a més, també serveix per rebre

informació interna, del cos, i controlar les funcions vitals de l’organisme.

FUNCIÓ ÒRGANS Obtenir la informació Receptors sensorials

Interpretar la informació i elaborar respostes Sistema Nerviós

Executar les respostes Sistema Locomotor i Sistema Hormonal

2. Sistemes i aparells implicats en la funció de relació.

Són els següents:

• Els receptors sensorials: Tant del medi ________ de l’organisme com de

l’exterior (els anomenats òrgans dels sentits)

• El sistema nerviós: És el sistema constituït bàsicament pel teixit nerviós, que

és el teixit format per les cèl·lules nervioses o ________.

1

Activitat síntesi SN 1

• El sistema endocrí: És el format per les glàndules endocrines, és a dir

glàndules que segreguen substàncies (hormones) a la sang, les quals

provoquen efectes concrets en la cèl·lules.

• Els efectors: Són els òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes.

Aquestes poden ser de dos tipus: els moviments i les secrecions. Els tipus

de efectors són:

o L'aparell locomotor: És el constituït pel sistema esquelètic i el

sistema ________. Són els responsables de realitzar els moviments.

o Les glàndules exocrines: Són les glàndules que segreguen

substàncies a l'exterior, com per exemple les sudorípares, o a l'interior

de tub digestiu, com les glàndules gàstriques.

3. Funcions del Sistema Nerviós

El Sistema Nerviós és un conjunt de cèl·lules molt especialitzades, encarregades de

mantenir la vida de cada individu mitjançant una sèrie de funcions específiques que

ens permeten viure:

- Transmetre impulsos nerviosos pel nostre organisme:

o Transportar la informació i els estímuls captats pels òrgans________

cap als centres nerviosos

o Traslladar les respostes des dels ______ ________ fins als òrgans

efectors

- Interpretar els estímuls i elaborar respostes

Página 2


- Controlar el funcionament dels òrgans ________ (batec cardíac, ritme

respiratori, digestió, etc.)

- Portar a terme les "funcions superiors", en els animals més complexos ,com

la intel·ligència, la capacitat de raonar i d'aprendre, la memòria o els

sentiments.

4. Les neurones

Les neurones són cèl·lules especialitzades en la transmissió d'informació, gràcies

que la seva membrana és capaç de generar febles corrents elèctriques que avancen

d'un extrem a l'altre: l’anomenat _______ nerviós.

Les neurones són les cèl·lules més especialitzades que existeixen, fins a tal punt

que han perdut la capacitat de realitzar altres funcions i són incapaces de dividir-se

(és a dir, no es recuperen), de nodrir-se per si mateixes o de defensar-se. Per

aquest motiu hi ha una sèrie de cèl·lules acompanyants que nodreixen,

protegeixen i donen suport a les neurones (astrocits, oligodendrocits i cèl·lules de

Schwann).

Hi ha diferents tipus de neurones:

- les neurones sensitives condueixen l'impuls nerviós des dels ________

sensorials cap al Sistema Nerviós Central

- les neurones motores condueixen l'impuls nerviós des del SNC cap els

músculs i les glàndules (òrgans _______)

- les neurones d'associació uneixen entre si neurones de diferents tipus

Les neurones estan formades per

Página 3


o nombroses petites prolongacions anomenades _________, que són les

vies d'entrada dels impulsos nerviosos a les neurones

o un cos cel·lular (cos neuronal o soma) en el que hi ha el nucli i els

orgànuls

o una llarga prolongació anomenada _____, que és la via de sortida de

l’impuls nerviós

Els axons de les neurones (o fibres nervioses), estan recobertes amb la membrana

de les cèl·lules de Schwann, que és molt rica en el fosfolípid mielina i s'enrotlla

diverses vegades al voltant de la fibra nerviosa. D'aquesta manera, diverses cèl·lules

de Schwann arriben a cobrir tot l’axó constituint una espècie de coberta anomenada

_______ de mielina, que és de color blanc. Com la beina està formada per diverses

cèl·lules, en els punts de contacte entre cèl·lules contigües aquesta coberta queda

interrompuda, rebent aquests llocs el nom de nòduls de Ranvier. L'impuls nerviós

avança a salts, de nòdul en nòdul, pel que avança més de pressa.

A part de neurones mielíniques, també hi ha neurones amielíniques o nues, en

les que els axons no estan recoberts per beina de mielina.

Les neurones motores presenten un cos neuronal i un axó mentre que les

neurones sensitives presenten dos axons.

Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada substància _______ del sistema

nerviós. Els cossos neuronals i els axons sense beina de mielina formen

l'anomenada substància _______.

5. La transmissió de l'impuls nerviós

L'impuls nerviós és una ona de naturalesa elèctrica que es genera a les neurones al

rebre un d'estímul, extern o intern (per exemple: una substància química, una

pressió, una ona mecànica, la llum, el fred o la calor, etc.)

Les neurones es connecten entre si, sense arribar a tocar-se, mitjançant la _______.

Els receptors estimulen en la neurona l'impuls nerviós que avança pel axó fins el

botó sinàptic o terminal, allí provoca la generació d'unes petites _________ que

contenen unes substàncies anomenades neurotransmissors, que travessen la

Página 4


fissura sinàptica i són captades per les dendrites de la següent neurona, generant

en ella un nou corrent elèctrica i així successivament, fins arribar als òrgans

efectors.

nº nom

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

6. El Sistema Nerviós Central i Perifèric

El sistema nerviós presenta dues parts, el sistema nerviosos central (SNC) i el

sistema nerviós perifèric (SNP).

6.1. El Sistema Nerviós Central (SNC): El SNC és l'encarregat de rebre i

interpretar els impulsos sensitius i generar els impulsos motors. Està constituït

per l'________ i per la _______ _________. Ambdós òrgans estan protegits

per ossos (crani i columna vertebral respectivament) i recoberts per tres

Página 5


membranes protectores denominades _________: piamàter, aracnoide i

duramàter. El líquid cefaloraquidi es troba entre la més interna i la segona.

nº nom

1

2

3

4

6.2. El Sistema Nerviós Perifèric (SNP): És el conjunt de nervis que connecten

el Sistema Nerviós Central amb les diverses parts del cos. Els nervis són

llargs fils constituïts per feixos d'axons de diferents neurones. Els més

gruixuts presenten una membrana externa protectora.

Els nervis es poden classificar segons dos criteris:

1. Segons el sentit en què transmeten l'impuls nerviós:

Página 6


- Sensitius: condueixen l'impuls nerviós des dels receptors dels

estímuls cap al Sistema Nerviós Central

- Motors: condueixen l'impuls nerviós des del Sistema Nerviós

Central cap els efectors (músculs i glàndules)

- Mixtos: condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits

2. Segons del lloc d'on surten:

- Nervis cranials: surten del crani, són 12 parelles (12 cap a

l'esquerra i 12 cap a la dreta). Uns són sensitius, altres motors i

altres mixtos. Bàsicament controlen els músculs del cap i el coll,

exceptuant el nervi vague, que regeix moltes vísceres.

- Nervis espinals o raquidis: surten de la medul·la espinal. Són 31

parelles i tots són de tipus mixt. Els de la regió sacre, degut a la

seva forma, reben el nom de "cua de cavall". Tots els nervis

raquidis presenten una arrel dorsal i una arrel ventral:

- L'arrel dorsal és _________ i presenta un gangli, denominat

gangli raquidi o espinal, constituït pels cossos de les

neurones que reben informació de la pell i dels òrgans.

- L'arrel ventral és motora, és a dir, porta informació cap als

________.

7. Parts del Sistema nerviós central (SNC).

El SNC està format per l'encèfal i la medul·la espinal:

Página 7


7.1. Encèfal: És una massa de neurones, d’aproximadament 1,5Kg de pes, que està

constituïda per una substància grisa externa (formada bàsicament per ______

neuronals) i una substància blanca interna (formada per ______). Presenta

profunds entrants (cissures) que delimiten zones lobulades

(circumvolucions). De diferents zones surten uns nervis denominats nervis

cranials.

No s’ha de confondre l’encèfal (tot el que es troba dintre del crani), amb

cervell (part de l’encèfal). A l’encèfal hi podem distingir sis parts:

nº nom

1

2

3

4

• Cervell: És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de

pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat

creadora. Presenta una profunda cissura que ho divideix en dos

hemisferis cerebrals.

• Sistema límbic: Està en el centre profund del cervell (cos callós). Rep les

emocions (fam, set, por, agressivitat i desig sexual) i intervé en les

accions de resposta.

• Tàlem: Actua seleccionant les informacions que van cap al cervell.

• Hipotàlem: Regula el sistema nerviós autònom. A més, influeix en la

glàndula hipòfisi a través de dues vies: mitjançant neurones i segregant

hormones.

Página 8


• Cerebel: Intervé controlant els músculs responsables del manteniment de

la postura i de l'equilibri corporal.

• Bulb raquidi: En ell es produeix el control autònom reflex del ritme

respiratori, del cardíac, la deglució, el vòmit i la pressió sanguínia.

7.2. Medul·la espinal: És l'encarregada de dur els impulsos nerviosos des de les

diferents regions del cos cap al encèfal, i de l’encèfal cap a la resta cos (per la

substància blanca externa). També s'encarrega de controlar els actes

_______ (es produeixen a la seva substància gris interna). De la medul·la

espinal surten els nervis espinals que innerven els músculs, glàndules i

òrgans de la zona.

nº nom

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Página 9


7. El Sistema Nerviós Voluntari i Autònom:

7.1. Sistema Nerviós Voluntari: És el que controla (totalment o parcialment) les

accions voluntàries del nostre cos. Aquestes poden ser accions conscients, com

per exemple agafar un objecte que volem, o inconscient, com per exemple avançar

la cama dreta al caminar. Està controlat pel cervell. El nervis que en formen part

estan formats per fibres mielíniques.

La resposta del SN Voluntari pot ser un acte reflex o un acte voluntari:

- Acte voluntari. Es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell. En els actes

voluntaris, la informació que han captat els òrgans dels sentits arriba a

l'escorça cerebral i nosaltres responem d'una forma voluntària i també

conscient. La seva coordinació nerviosa consisteix en una neurona ________

que comunica amb una neurona de la medul·la, la qual comunica amb una

neurona que va fins el cervell, allí intervenen diverses neurones (neurones

d'associació) i s'emet un impuls nerviós de resposta que descendeix per la

medul·la i, a través d'una neurona __________, arriba fins al múscul. En

aquest tipus d’actes hi ha consciència de la resposta decidida, ja que són actes

que produïm des de l’escorça cerebral del cervell.

L’escorça cerebral és la part més superficial del cervell i presenta una

superfície molt arrugada i plegada perquè hagi més àrea d'escorça. Presenta

dues zones clarament distingibles per la seva funció:

- L’escorça sensitiva: És l'encarregada de rebre els estímuls

captats pels nostres òrgans dels sentits. Està formada per una

escorça visual, una zona auditiva, una zona olfactiva, una zona

sensitiva i l'àrea del parla.

- L’escorça motora: Produeix les respostes i les envia als òrgans

efectors.

Segons la seva funció, podem classificar les parts de l’escorça cerebral en

quatre lòbuls:

Página 10


Lòbuls Funció exemple

1. Frontals Control dels moviments voluntaris.Processos intel·lectuals.

càlcul mental

2. Parietals

Percepció del tacte, dolor, pressió i calor a la pell.Comprensió i formulació de la parla.

parlar amb els amics

3. Occipitals

Interpretació del sentit de la vista. mirar un paisatge

4. Temporals

Interpreta l’audició i el gust. escoltar música

Cadascun dels nostres sentits i cadascun dels nostres òrgans motors (mans i

peus, braços i cames, cara, llengua, etc.) són controlats per una quantitat

determinada d'escorça cerebral, de manera que com més gran és la sensibilitat

d'un sentit, o major és la complexitat de moviment que pot produir un òrgan

motor, major és la quantitat d'escorça cerebral que es requereix per al seu

control; així per exemple, el tacte del rovell dels dits, dels llavis i dels genitals

externs està controlat per una gran quantitat d'escorça cerebral, igual que el

moviment dels dits i el de la llengua. Si es representa una figura humana amb

la grandària dels seus òrgans d'acord a la quantitat d'escorça cerebral que els

controla, sorgeixen unes figures molt curioses que es denominen Homúncles.

Página 11

1

4

2

3


nº nom

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

- Acte reflex. És el que es dóna quan la resposta s'elabora en la ________

_________. La seva coordinació nerviosa consisteix en una neurona

_________ que condueix un impuls nerviós fins la substància grisa de la

medul·la i allí ho transmet a una neurona d'associació, la qual ho passa a una

Página 12


neurona motora que estimula l’òrgan efector: el moviment d'una fibra

muscular. També es pot produir sense intervenció de la neurona d'associació,

és a dir amb només dues neurones. Es tracta d'una resposta molt ______ i

inconscient davant de situacions de perill, com per exemple quan sentim una

punxada. La sensació de dolor arriba al cervell després de produir-se el

moviment.

nº nom

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

Página 13


7.2. Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu: És el que controla de forma

involuntària (totalment o parcialment) les funcions de les vísceres (com el cor, els

pulmons, l’estómac, l’intestí o la bufeta de l'orina). Està controlat per l’hipotàlem i la

medul·la espinal. Els nervis estan formats quasi totalment per fibres amielíniques.

La resposta del Sistema Nerviós Autònom es pot diferenciar en dos tipus:

• El Sistema Nerviós Autònom Parasimpàtic. És el que predomina en els

moments _______. Està constituït pel nervi cranial vague i comparteix els

nervis raquidis de la regió sacre. Provoca accions adequades per la relaxació

i la inversió d'energia en la funció digestiva: com la ________ del ritme

cardíac, ________ del ritme respiratori, ________ de la sudoració, ________

del peristaltisme intestinal, ________ de les artèries, ________ de les

pupil·les, etc.

• El Sistema Nerviós Autònom Simpàtic. És el que predomina en els

moments de ________ i situacions de perill. Està constituït per la resta dels

nervis raquidis. Les fibres nervioses d'aquest sistema estan parcialment

separades de la resta dels nervis raquidis i formen dues cadenes de ganglis,

una a cada costat de la columna vertebral. Provoca les accions adequades

per la resposta ________ com són: ________ del ritme cardíac, ________

dels bronquis per afavorir l'entrada i sortida de gasos, ________ de la

sudoració, ________ del peristaltisme intestinal (per disminuir l'energia

invertida en la digestió), ________ de les artèries, ________ de les pupil·les

per a que entri més llum, etc.

La resposta del sistema nerviós autònom està controlada per l’hipotàlem però

també presenta actes reflexes, els anomenats reflexes viscerals, com per

exemple canvis de sudoració i de tensió muscular, en resposta al calor

localitzat, o de motilitat intestina, en resposta a un estímul.

Página 14


Página 15

activitat de síntesi sn

Travel