actgenerals

Els audiovisuals a l’Educació Infantil

15

Activitats generals

Els audiovisuals a l’aula

16

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Algú sap què és la imatge?Edat: De 4 a 7 anys.

Durada aproximada: Una sessió de treball de 45 minuts.

Agrupament(s) de l’alumnat:

Aquesta activitat es pot dur a terme amb el grup-classe obé en petit grup, durant l’estona de tallers interclasse.

Material:

Mirall.Lupa.Càmera de vídeo.Càmera fotogràfica.Contes, revistes, etc.

Espai, etc.: L’aula.

Presentació de l’activitat

Què és imatgeConversa inicial sobre el tema de la imatge per veure des d’on es pot partir per comen-çar a fer un treball de la imatge.

Amb què podem reproduir una imatgeConèixer diferents tipus d’imatges, i comentar quins materials es necessiten per re-produir imatges.

Descripció detallada de l’activitat

AbansS’ha de tenir preparat tot el material, però guardar-lo en un lloc on no estigui visibleper als nens i les nenes.Col·locarem els nens i les nenes en rotllanes, amb les cadires de la classe, arraconant lestaules. L’adult serà un més, per tal de poder participar en la discussió.

Durant

Primera partCol·locar el grup en cercle per tal d’iniciar la conversa.La mestra situa el grup explicant tot el que pot passar durant la sessió de treball.Es crea un clima tranquil per poder iniciar una conversaEs pot iniciar la conversa amb les preguntes següents: Què penseu que treballarem enaquest taller?, Sabeu què vol dir imatge?Es recullen les coses que saben sobre el tema. Poden sortir molts exemples, ja que ésdifícil definir aquest mot.Les converses poden ser diferents, segons el grup de nens i nenes.Els més petits, com que hi ha un desconeixement del vocabulari, se’ls ha d’ajudar ainiciar el tema posant-hi exemples: “una fotografia és una imatge”...Amb els nens i les nenes més grans la discussió o conversa pot ser més rica, ja quetenen més coneixements previs.

Segona partAquesta primera conversa porta automàticament a la segona pregunta: Amb quèpodem fer imatges?Els infants van dient el material que coneixen: càmera fotogràfica, i vídeo.Hi ha grups que descobreixen altres maneres de fer imatges: mirall, ombra, etc.


17

S’ha de provocar que vagin sortint al màxim de possibilitats de reproduir una imatgeper poder entendre millor el concepte que estem treballant.Després de la conversa situarem una taula enmig de la rotllana, amb tots els materialsque han anat sortint al llarg de la conversa, per poder experimentar amb els aparellsque fan imatges.

Tercera partConsisteix a veure imatges i els aparells que les fan.Amb els diferents materials fem una primera presentació per crear expectatives i inte-rès pel tema:— Mirar-se al mirall.— Ensenyar la càmera fotogràfica i fotografies.— Ensenyar la càmera de vídeo i una cinta de vídeo.— Mirar les imatges d’un conte.

DesprésHem creat unes expectatives als infants per poder experimentar amb altres activitatscada un dels materials presentats. Durant la presentació hem pogut escoltar diferentscomentaris sobre com els nens i les nenes veien les imatges, què passava, què canviava,etc., hem parlat de quines imatges es mouen i quines no (és una introducció del concep-te: imatge fixa i imatge en moviment).És important fer una recollida per escrit dels comentaris que hi ha hagut durant lasessió. La informació que ens han donat sobre els seus coneixements de la imatgeajuden a situar el punt de partida per al treball del llenguatge de la imatge. La majoriad’infants han reflexionat poc sobre aquest concepte i creuen que moltes de les imatgesque veuen són reals, com per exemple el que veuen a la televisió, els contes... A partird’aquesta conversa inicial comencen a intuir que ells també poden reproduir imatges,que no són tan reals com s’imaginaven, ni tan màgiques (tot i que la màgia s’ha decontinuar conservant).


18

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem de lluny i de propEdat: De 3 a 6 anys.

Durada aproximada: 45 minuts.


Aquesta activitat es pot fer amb el grup-classe o bé en petitgrup, durant l’estona de tallers interclasse.

Material:

Utilitzem la nostra pròpia vista, per mirar des del pati del’escola la vista del carrer, el barri, el paisatge...

Farem servir una unitat de mesura, que pot ser una brancapetita, un pal, els nostres dits...

Espai:

Dins la classe, per mirar cap a fora, a l’exterior de l’escola.

Des del pati de l’escola, per mirar a l’exterior de l’escola.

En una sortida amb els alumnes, fora de l’escola.

En una excursió.

Presentació de l’activitatObservarem diferents objectes de dins i fora de l’aula per tal de:• Copsar la diferència que hi ha quan mirem les coses de lluny i quan les mirem deprop.• Comprovar que un objecte vist des de distàncies distintes es pot veure de diferentgrandària.• Comprendre que les coses no canvien, som nosaltres que ho veiem diferent. El nostrecamp visual no ens permet mantenir la grandària real de l’objecte si ens trobem en unadistància determinada.• Comparar la mesura que veiem d’un mateix objecte de lluny i de prop i comprovarque no és la mateixa.


AbansSituar els nens i les nenes de l’activitat que farem. Preveure les situacions en què enspodem trobar: sortir en grup per dur a terme una activitat d’experimentació comportaatenció per part dels nens, i saber molt bé la feina que realitzaran per poder participaral màxim en les diverses converses i descobertes que vagin fent els seus companys.

Durant

Primera partEn la sessió de treball observem amb els nostres ulls els objectes de la classe (un pot perguardar els llapis, una cadira, un retolador...).Els intentem mesurar amb els dits o amb el material que hem decidit que serà la nostraeina de mesura.Ens posem d’acord a mesurar un mateix objecte i comprovem si tots obtenim el mateixresultat.No tots els nens i les nenes coincideixen sobre la mesura d’un mateix objecte.Es pot discutir i argumentar el perquè de les diferències. Un infants obtenen una mesu-ra més gran que els altres perquè són més a prop, o bé són més lluny, han pres lamesura amb un ull tancat, o bé amb els dos ulls oberts...Marcarem un senyal o ratlla a terra perquè tots, des de la mateixa distància, mesurin unmateix objecte (recordeu-los que es tapin un ull).


19

Exemple:Col·loquem la paperera sobre un prestatge sense cap altre objecte al voltant.Els demanem que el mesurin amb els dits i l’ajuda d’un llapis per poder mantenir-neles dimensions. Comparem el resultat amb els companys. I el resultat serà gairebé igualper a tothom.

Segona partSortim a l’exterior, posat cas que puguem veure un vista diferent de la del recinteescolar.Mesurem coses que es veuen de molt lluny.En aquest moment els nens i les nenes comproven que el que estan veient no té lamesura real, és molt més petit. La mestra pot anar suggerint-los que mesurin tots elsmateix objecte: un cotxe, una persona, un edifici, un arbre... D’aquesta manera, laconversa pot ser més rica a nivell de comentaris.Donat cas que aquesta segona part no es pugui fer des de l’escola, es pot fer durant unasortida o excursió amb l’alumnat.

DesprésFer la pregunta: Les coses canvien o som nosaltres que les veiem diferents?Generalment tots els nens i les nenes responen que som nosaltres que les veiem dife-rents.Si algun nen encara no ho veu clar se li pot demanar que ens mesuri un camió de prop ide lluny i, després, si el camió que ha mesurat de prop podria entrar a la classe.

Altres possibilitats o suggerimentsMirar diverses imatges de paisatges de revistes, mesurar la grandària de diferentsobjectes: arbres, muntanyes, flors... i comparar-los amb la realitat.


20

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem amb la lupaEdat: De 3 a 6 anys.



Aquesta activitat és recomanable fer-la en petit grup, durantl’estona de treball per racons o bé en tallers interclasse.

Material:

Lupes.

Capses de cartró amb objectes petits, com ara pedres, sorradel pati, cabells dels companys...

Espai:A l’aula, asseguts a terra en cercle, per poder veure com elscompanys miren a través de la lupa.

Presentació de l’activitatMirarem amb una lupa per copsar la diferència que hi ha de mirar un element amb lavista o bé mitjançant una lupa.Amb aquesta activitat comprendrem que les coses no canvien, però que les podemveure diferents, més grosses.Aprenem a observar, examinar i comprovar objectes i les seves mides.


AbansTenir previst el material per poder observar amb la lupa, tot i que convé que siguin elsmateixos nens i nenes que escullin el material.


21

DurantPresentar el material als nens. D’entrada tan sols disposarem d’una lupa.L’adult comença a mirar els cabells del nen o nena que té al seu costat i va comentant elque veu. Primer posa la lupa tocant els cabells i a poc a poc es va allunyant. En aquestmoment comença a dir que els cabells del nen que està mirant es fan grans.Els infants no veuen cap variació en la grandària dels cabells del nen, ja que ells notenen lupa, en canvi l’adult està comentant que s’estan fent grans. Aquí pot començaruna discussió: si els cabells en realitat poden créixer per mirar-los a través de la lupa osi es per l’efecte de la lupa.Tots ho volen comprovar i establim un ordre per tal que tots puguin experimentar elque l’adult ha vist en els cabells del company o companya.Cada vegada que un nen o nena mira amb lupa els cabells del seu company del costatha de comentar en veu alta els canvis que veu i la resta expressarà la seva visió.Quan tots ho han mirat fem la pregunta: És veritat que els cabells es fan grossos o ésque es veuen més grans amb la lupa?A continuació es poden repartir lupes i les capses preparades amb material petit a cadados nens/es a fi que experimentin. Cal deixar-los investigar i mirar altres objectes de laclasse.

DesprésTornar a seure en rotllana i parlar del que han vist i de com ho han vist. Hi ha nens quecreuen que el terra s’enfonsa quan estan experimentant l’observació de la sorra amb lalupa. Altres els costa anar a poc a poc en el moviment de la lupa per observar els canvisi no veuen la diferència de dimensions. Aquests comentaris és important fer-los engrup, ja que això permet que ells mateixos es facin recomanacions per veure i experi-mentar els objectes a través de la lupa.

Altres possibilitats o suggerimentsSegons les respostes del grup es pot conduir la conversa per parlar de l’ús de les lupes,per a què serveixen, quins altres aparells serveixen per ampliar imatges...


22

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem al mirallEdats: de 3 a 6 anys.



Aquesta activitat es pot fer amb el grup-classe o bé en petitgrup, durant l’estona de tallers interclasse.

Material:

Mirall de la classe (una mica més gran que l’alçada delsalumnes).

Miralls de diferents grandàries, però petits (25 per 40, 10per 20...).

Miralls de material flexible.

Espai:

Dins l’aula, però sense les taules i les cadires, a fi de poderdisposar d’un espai ampli.

Presentació de l’activitatEs tracta d’explorar i descobrir diverses maneres d’obtenir imatges utilitzant-hi elsmiralls.Habitualment, el mirall ens permetria obtenir una imatge exacta, però invertida, de totallò que li col·locàvem davant, de manera que si, per exemple, ens movíem, la nostraimatge feia exactament el mateix.Però... sabem què pot passar si deixem de col·locar-nos frontalment davant del mirall ibusquem altres postures? Què passa si utilitzem més d’un mirall o bé en fem servir unde material flexible? De ben segur que tindrem sorpreses.


AbansIniciarem una primera conversa amb els alumnes, sobre els miralls que tenen a casaseva: on són com són, i per a què els fan servir. Parlarem, també, del mirall que tenim ala classe i del que hi veiem al moment de la conversa. Per exemple: si tenim els infantsasseguts a terra, en semicercle mirant el mirall, els infants poden explicar tot el que hiveuen (uns companys, la paret, una taula, un armari...).

Durant

Primera partCol·loquem un infant dret davant el mirall i observem que el mirall fa una imatge moltcompleta de l’infant. També observem que podem tocar l’infant: fer-li una carícia,pessigolles... i que reacciona, però no podem fer el mateix amb la imatge del mirall.Li demanem a l’infant que està davant el mirall que mogui un braç i ens adonem que elmirall ens permet obtenir una imatge exacta, però invertida, de tot el que li col·loquemdavant: si ens movem, la nostra imatge fa exactament el mateix.Col·loquem un segon mirall davant de l’altre, però a una distància de 2 o 3 metres, idemanem a un infant que se situï entre els dos miralls i frontalment davant d’un. Enaquest moment observem que podem veure el davant i el darrera de l’infant al mateixtemps, i que també podem veure moltes imatges del nen que es van repetint.Demanem a un altre infant que es col·loqui entre els dos miralls, però de perfil, i co-mentem les imatges del nen que es veuen reflectides als miralls.

Segona partCol·loquem quatre miralls petits sobre una taula i, a manera de puzle, formem un quadrat.Demanem que els infants s’hi mirin i que expliquin què hi veuen: com es fragmenta i estorna a compondre la seva imatge, segons com es mouen davant dels miralls.


23

Caldrà provocar la reflexió a partir de preguntes concretes:— Quantes cares veus?— Veus la teva cara sencera?— Quants ulls veus?

DesprésConversem amb tots els infants recordant el que hem experimentat amb els miralls i elque hem descobert de nou:— Amb els miralls podem obtenir les nostres imatges i les dels objectes, molt exactes,però sense volum, ja que es reflecteixen en un vidre.— Posant un mirall davant de l’altre podem obtenir una mateixa imatge repetida mol-tes vegades.— Si mirem la nostra cara o un objecte amb el puzle de miralls la imatge es deforma.

Altres possibilitats

Miralls de firaTots hem gaudit alguna vegada de l’efecte que produeix mirar-se en els miralls de fira,que deformen la nostra imatge i la fan gran, petita, excessivament grossa o prima. Espoden buscar materials flexibles capaços de reflectir la nostra imatge, de manera que lapuguin inflar o enfonsar, aconseguint imatges deformades de la realitat. Tot jugant ambaquests miralls improvisats, els infants descobreixen que les imatges són manipulablesi poden desfigurar la realitat.

Volar i volarAquesta activitat es pot dur a terme amb nens i nenes més grans, de 5, 6 i 7 anys.Necessitem un mirall gran, si és possible de la mateixa alçada que els nostres infants, iun suport per mantenir-lo dret.Demanem a un nen o nena que es col·loqui al costat del mirall, de manera que veiem lameitat del seu cos (l’altra meitat ens la tapa el mirall) i el reflex d’aquesta en el mirall(el mirall fa d’eix de simetria). Si el nen o la nena aixeca la cama, tindrem la il·lusióòptica que està suspès a l’aire.A partir d’aquí deixem que els alumnes descobreixin l’efecte, que vagin provant dife-rents postures i moviments, i els animarem a verbalitzar tot el que van experimentant idescobrint.Tot jugant amb aquests miralls improvisats els alumnes descobriran que les imatgessón manipulables i poden desfigurar la realitat.

Mirall


24

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem per un foratEdats: A partir de 3 anys.


Agrupament(s) de l’alumnat: La meitat del grup-classe.

Material:Cartolines de mida DIN A 4 amb un forat al mig de 4 cm dediàmetre, aproximadament.

Rotllos de paper higiènic, de paper d’alumini, de paper decuina...

Espai: Dins de la classe i fora, al pati.

Presentació de l’activitatMirar amb un visor de cartolina per limitar el camp visual i experimentar la diferènciaentre mirar pel visor i sense visor.


AbansExplicarem als nens i les nenes del grup que som fotògrafs i que farem fotografies delsnostres amics. Primer fem la màquina de fotografiar amb les nostres mans, enquadrantl’ull. Anirem allargant i aproximant el marc als nostres ulls per copsar imatges amb méso menys gran angular. Si allarguem els braços obtindrem menys camp visual i si apro-ximem les mans al nostre ull obtindrem un camp visual molt més ampli.

DurantDonarem a cada nen i nena la cartolina amb el forat al mig.Demanarem als infants que mirin pel forat per fer fotografies als seus companys.En un principi tots miren amb la cartolina enganxada a la cara, a poc a poc els hemd’anar dient que estirin els braços per fer les fotografies. D’aquesta manera, el marcserà diferent.


25

Preguntar: de quina manera podem veure més coses, amb la cartolina ben a prop del’ull o quan és més lluny perquè hem estirat els braços?Els nens van mirant diversos objectes de la classe i el mestre o la mestra els va pregun-tant d’un en un el que veuen i com ho veuen.Seure en rotllana a terra, i fer mirar a tots un mateix objecte amb la cartolina enganxadaa la cara i, després, al màxim d’apartada possible, tant com els seus braços els hi per-meti.Tornar a preguntar si ho veuen diferent, quan és que poden veure més coses, o menys...(efecte del zoom).

DesprésRecollir les màquines de fotografiar (les cartolines) i parlar del que ens agradaria foto-grafiar un altre dia.

Altres possibilitatsAquest treball també es pot fer al pati, mirant vistes exteriors, el bosc, el jardí, la ciu-tat...Es pot parlar de les màquines de fotografiar que tenen els seus pares, avis, germans...Mirar amb altres objectes: rotllo de paper higiènic, de paper de cuina, de paper d’alu-mini. El cap de visió és diferent segons la llargària del tub de cartolina. Els tubs espoden tallar per obtenir-ne diverses mides i comparar el que es veu.


26

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Jocs de taula amb imatges fixes peraprendre a mirar

Presentació de l’activitatAprofitem el material didàctic de l’aula per reforçar el treball de la imatge fet en activi-tats anteriors.Juguem amb diferents jocs de taula, comprats i/o elaborats per nosaltres, quemajoritàriament comprenen imatges per treballar conceptes d’associació, parcialització,classificació i seqüenciació.Amb aquesta activitat els infants, a poc a poc, van comprovant i experimentant concep-tes del treball de la imatge que hem realitzat.


AbansTos els jocs s’han d’haver presentat al grup abans de poder-los utilitzar individualmento en petit grup, perquè els alumnes puguin actuar amb autonomia.

Material:

Material que hi ha al mercat per treballar conceptesd’atenció, ordenació, associació, percepció visual..., puzles.

Espai:

Dins l’aula, utilitzant les taules i cadires per tal que els in-fants puguin col·locar el material ben visiblement damuntla taula.

Edats: De 3 a 6 anys.



Tot el grup-classe (25 alumnes), els grups de tallers (de 16a 18 alumnes), grups de 4 o 5 infants durant l’estona detreball per racons o bé individualment durant l’estona detreball individual.


27

DurantEls alumnes escullen un joc i duen a terme l’activitat. Per exemple:— Joc de trobar els errors en una imatge: hi ha quatre cartrons amb un dibuix d’unaimatge que descriu una situació en cada un d’ells (un circ, la platja, paisatge d’hivern,paisatge d’una casa de pagès). A cada imatge hi ha una sèrie d’errors, per exemple: unninot de neu a la platja, una nena amb vestit de bany a la neu... Els infants tenen unscartronets amb tots els errors de les quatre cartolines i han d’anar-los col·locant al llocon els correspon.— Joc de buscar elements d’una imatge: hi ha quatre dibuixos diferents ( primavera,estiu, tardor i hivern) i diversos elements dels dibuixos en fustes petites. Els infants hande localitzar els distints elements a cada dibuix, per exemple: tenim un dibuix d’unabufanda, d’una gorra, d’uns guants... que s’han de localitzar a la imatge de l’hivern.Tenim una pala, un flotador... que s’han de localitzar a la imatge de l’estiu.— Construcció de puzles: el infants estudien la imatge sencera del puzle, que general-ment és a la tapa de la capsa, i tot seguit es posen a construir-lo a partir de les parts dela imatge sencera.— Què ha passat? És un joc en què hi ha distintes seqüències de tres imatges cada una,però hi manca el dibuix de la del mig. Per exemple: hi ha el dibuix d’un capdell dellana, un requadre en blanc i un jersei. Els infants tenen uns cartronets amb els dibuixosque falten per completar les seqüències i han de trobar el de cada una. En aquest casseria el de les agulles de fer mitja.

DesprésSi l’horari ens ho permet, fem una reflexió sobre els jocs que hem utilitzat. Nosaltrespodem començar la conversa explicant al grup les dificultats o descobertes que ha fetun alumne amb un joc determinat. L’infant ratifica el que hem explicat i fa recomanaci-ons per a la propera persona o persones que treballin amb el material que ha emprat.

Altres possibilitats o suggerimentsEl material s’ha d’anar introduint a poc a poc, al llarg del curs, i cal anar renovant elque ja dominen.La reflexió final no sempre es pot fer, ara bé, si el temps horari ho permet, hem deprocurar comentar com a mínim un joc per sessió amb tot el grup-classe.

actgenerals

Documents