acta de la sessiÓ ordinÀria del ple de l’ajuntament de...

Carrer Major, 2 · 43391 Vinyols i els arcs · Tel. 977850461 · Fax 977851220 · [email protected]

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

DE VINYOLS I ELS ARCS

Número: 3/2017.

Data: 13 de juliol de 2017.

Hora d’inici: 13,15 hores.

Hora d’acabament: 14,15 hores.

Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs.

ASSISTENTS:

Alcalde:

En Arnau Guasch i Girona -AM.

Regidors:

Na Emilia Martínez i Moreno -AM.

En Gabriel Pagès i Sabaté -AM.

En Joan Llaveria i Vidiella -AM.

Na Marta Aubaó i Moix -AM.

En Octavi Moix i Martínez -PDeCat.

En Juan Joaquín Reyes i Bravo - PDeCat (s’incorpora al punt 30).

En Ramon Malla i Aymat -PSC.

Excusa la seva assistència:

Na Estefania Vàzquez i Rosell - PDeCat.

Secretària-Interventora:

Na M. Montserrat Boada i Sagarra.

A la sala de sessions de la Casa de la Vila de Vinyols i els Arcs.

Essent el dia i hora assenyalats a l’encapçalament i prèvia convocatòria a l’efecte, es reuneixen els Regidors assenyalats, sota la Presidència del Sr. Alcalde en Arnau Guasch i Girona, a l’objecte de celebrar sessió pública ordinària. Obert l’acte pel Sr. President, i després de comprovar que hi ha el quòrum legalment exigit per a la vàlida constitució del Ple, es va entrar a


estudiar els assumptes inclosos a l’ordre del dia i s’adoptaren els següents acords:

1.- Aprovació, si s’escau, de l’esborrany de l’acta de la darrera

sessió corresponent a l’ordinària del dia 13 d’abril de 2017.

El Sr. President pregunta als membres de la Corporació, si tenen que

formular alguna observació o esmena a l’esborrany de l’acta que si s’escau s’ha

d’aprovar i que és la relativa a la sessió ordinària del dia 13 d’abril de 2017, que

se’ls hi va lliurar atenent el que disposa l’article 80 del Reglament d’organització,

funcionament i règim jurídic de les Entitats Locals, aprovat pel RD 2568/86, de

28 de novembre.

Sotmesa a votació l’aprovació de l’acta especificada, s’assoleix el següent resultat:

El Sr. Ramon Malla i Aymat, manifesta que el grup del PSC vota a

favor de l’aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 13 d’abril de

2017, tal i com ha estat presentada.

El senyor Octavi Moix i Martínez, manifesta que el grup de PDeCAT

vota a favor de l’aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 13

d’abril de 2017, tal i com ha estat presentada.

El senyor Arnau Guasch i Girona, manifesta que el grup d’AM vota a

favor de l’aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 13 d’abril de

2017, tal i com ha estat presentada.

Per la qual cosa, el Sr. Alcalde, atenent el disposat a l’article 98.4 del ROF declara que l’acta de la sessió ordinària del dia 13 d’abril de 2017, queda aprovada per vot favorable dels set Regidors que han assistit al Plenari, és a dir per unanimitat.

2.- Proposta de l’Alcaldia d’aprovar el codi de conducta dels alts càrrecs dels Ens Locals.

Seguidament es llegeix la proposta de l’Alcaldia, que diu literalment:

“D’acord amb l’article 55.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de

transparència, accés a la informació pública i bon govern, els ens locals han

d’aprovar un codi de conducta de llurs alts càrrecs.

En el marc del conveni de la Xarxa de Governs Transparents de

Catalunya (XGTC), integrada per la Generalitat de Catalunya, el Consorci

Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC), les diputacions de

Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,

l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Federació de


Municipis de Catalunya (FMC), es va crear un grup de treball per elaborar un

model de codi de conducta dels alts càrrecs de l’Administració local que pogués

ser adoptat pels ens locals de Catalunya.

El grup de treball esmentat ha elaborat un model de codi de conducta

dels alts càrrecs de l’Administració local. Aquest codi conté els principis ètics i

de bon govern a què s’han de sotmetre els alts càrrecs, així com les normes de

conducta per les quals s’han de regir, que inclouen, a més d’uns compromisos

generals, els compromisos en relació amb els conflictes d’interessos i grups

d’interès i els compromisos en relació amb la ciutadania.

El model de codi de conducta esmentat s’ha tramès a tots els ens locals

del país juntament amb una guia per a la seva aplicació, perquè, si ho

consideren oportú, l’adoptin com a propi introduint-hi, si escau, les

modificacions que creguin necessàries.

Atès que el codi de conducta elaborat per la Xarxa de Governs

Transparents de Catalunya es considera un instrument idoni per regular el

comportament ètic dels alts càrrecs d’aquest ens local, així com per complir

amb el mandat contingut a la Llei 19/2014, de, 29 de desembre, de

transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Atès que es considera la creació d’una comissió de seguiment com la

fórmula més adequada per vetllar pel compliment del Codi de conducta dels

alts càrrecs de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs.

Atès que l’article 60 del Text refós de la Llei municipal i del règim local de

Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, preveu l’existència

de comissions d’estudi, d’informe o de consulta. Aquestes comissions s’han de

crear per acord del ple, que també haurà de fixar el nombre i els membres dels

diferents grups polítics que formen part de la corporació, en el sentit que també

determina l’article 20.1.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les

bases del règim local.

Atès que els articles 123 a 126 i 134 a 138 del Reglament d’organització,

funcionament i règim jurídic de les entitats locals aprovat pel Reial decret

2568/1986, de 28 de novembre, regulen les normes de funcionament de les

comissions i la seva forma d’organització amb caràcter general.

Es proposa al ple de la corporació l’adopció dels següents:

Acords

Primer.-


Aprovar el Codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament de Vinyols

i els Arcs, el text íntegre del qual s’annexa a la present resolució.

Segon.-

Aprovar la constitució d’una comissió informativa de caràcter permanent

denominada Comissió del Codi Conducta dels Càrrecs Electes, l’objecte de la

qual és l’estudi, l’informe i la consulta en relació amb es objectius establerts pel

Codi de conducta que avui es sotmet a l’aprovació plenària.

La Comissió del Codi de Conducta dels Alts Càrrecs de l’Ajuntament de

Vinyols i els Arcs estarà integrada pels membres següents:

* President: L’alcalde o regidor/a en qui delegui.

* Vocals:

Un representant del Grup Municipal del PDeCAT.

Un representant del Grup Municipal del PSC.

* Secretària: la secretària de l’Ajuntament o funcionari en qui delegui.

Tercer.-

La Comissió de Seguiment del Codi de Conducta dels Alts Càrrecs ha

d’ajustar el seu funcionament al que disposen els articles 123 a 126 i 134 a 138

del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals

aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre. La Comissió celebrarà

sessions ordinàries dues vegades a l’any.

La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics integrants de la corporació. Com que el nombre de membres és igual per a cada grup, s’aplicarà el sistema de vot ponderat.

Quart.-

Demanar als grups polítics municipals que designin el seus

representants en l’esmentada Comissió de Seguiment del Codi de Conducta

dels Alts Càrrecs de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs en el termini de deu dies

hàbils des de l’adopció d’aquest Acord.

No obstant això, la Corporació acordarà el que estimi pertinent.

Segueix la data i signatura.

CODI DE CONDUCTA DELS ALTS CÀRRECS DELS ENS LOCALS 1. Introducció


La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix que els ens locals han d’elaborar un codi de conducta de llurs alts càrrecs que concreti i desenvolupi els principis d’actuació establerts en aquesta llei, n’estableixi altres d’addicionals, si escau, i determini les conseqüències d’incomplir-los.

Aquest codi dona compliment al mandat previst en l’article 55.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

2. Objecte

Aquest codi té dos objectius fonamentals:

- Establir els principis ètics que han de guiar l’actuació dels alts càrrecs dels ens locals i les normes de conducta que se’n deriven.

- Determinar els principis de bon govern que han de servir per fomentar una millor actuació dels ens locals.

3. Àmbit subjectiu

El present codi és aplicable als alts càrrecs dels ens locals. Als efectes del codi tenen la condició d’alts càrrecs:

-Els membres de la corporació, en la seva condició de representants electes.

-Els titulars d’òrgans superiors i directius, segons la definició de la normativa en matèria de règim local.

-Els titulars o membres dels òrgans de govern i càrrecs directius dels organismes autònoms, entitats públiques empresarials locals i societats mercantils locals amb capital social íntegrament públic.

4. Principis ètics i de bon govern

Principis ètics Les persones subjectes a l’àmbit d’aplicació d’aquest codi han d’actuar,

en l’exercici de les seves funcions, d’acord amb els principis ètics següents:

- Respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques.

- Integritat i exemplaritat com a criteris essencials en l’exercici del seu càrrec i en benefici exclusiu dels interessos públics.

- Igualtat de tracte de totes les persones i la no-discriminació per raons de naixement, ètnia, gènere, opinió, diversitat funcional o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

- Imparcialitat, independència i neutralitat, garantint les condicions necessàries per a una actuació independent i no condicionada per conflicte d’interessos.

- Responsabilitat i professionalitat en les seves actuacions. Principis de bon govern


- Satisfacció de l’interès públic general: actuar amb l’objectiu d’aconseguir la satisfacció dels interessos generals de la ciutadania, que es fonamenta en la imparcialitat i l’interès comú.

- Transparència i rendició de comptes: treballar per garantir la transparència de les actuacions i decisions dels ens locals i retre comptes a la ciutadania de les decisions i actuacions administratives que s’adoptin per garantir el dret de la ciutadania a una informació accessible i comprensible.

- Participació: facilitar mecanismes de participació amb tots els sectors socials del municipi, i tenir en consideració les seves aportacions en l’adopció i la presa de decisions, així com en la introducció de mecanismes d’avaluació dels serveis i les polítiques públiques.

- Qualitat: assegurar la qualitat dels serveis que són competència de l’ens locals per garantir el compliment dels seus compromisos, tant pel que fa al procés com al resultat.

- Accessibilitat i simplificació: impulsar una administració accessible i receptiva a les peticions de les persones, mitjançant l’ús d’un llenguatge administratiu clar i comprensible i garantir l’equitat en l’accés als serveis, als recursos i a la informació sobre les matèries o els assumptes que els usuaris tinguin dret a conèixer, respectant sempre la protecció de dades i el dret a la privacitat.

- Agilitat, eficàcia i eficiència: actuar amb proporcionalitat, garantint el bon ús dels béns públics, i respondre amb agilitat les necessitats de la ciutadania per mantenir i enfortir la confiança dipositada mitjançant el sufragi universal.

- Col·laboració i coordinació interadministrativa: establir mecanismes de coordinació entre les administracions, i cercar i implantar fórmules d’integració d’informació i serveis.

- Modernització i millora contínua: impulsar la modernització i la millora de la gestió contínua de l’Administració local, de manera que s’orienti a satisfer les necessitats de la ciutadania i s’incrementi la qualitat dels serveis.

- Desenvolupament d’una cultura ètica en l’organització de l’ens local, que incorpori el vessant ètic en el seu desplegament normatiu i competencial, així com en la prestació dels serveis.

5. Normes de conducta dels alts càrrecs

Compromisos generals -Exercir les funcions encomanades amb objectivitat i veracitat. No

difondre falsedats ni utilitzar-ne com a fonament de la pròpia actuació. -Formular, a l’inici del mandat i/o del nomenament, la declaració de béns

i drets patrimonials i de les activitats que es desenvolupen en el moment del nomenament. Aquesta declaració s’ha d’actualitzar en qualsevol moment del mandat sempre que variïn les circumstàncies o els fets, així com a la finalització o cessament del mandat. Aquest compromís s’entén sens perjudici del compliment de les obligacions establertes en matèria d’incompatibilitats.


Compromisos en relació amb els conflictes d’interessos i grups d’interès Existeix conflicte d’interessos quan concorren interessos públics i privats

de tal manera que poden afectar l’actuació independent, objectiva, imparcial i honesta en l’exercici de les funcions i en la presa de decisions públiques. Davant d’aquestes situacions, les persones subjectes a l’àmbit d’aplicació d’aquest codi han de seguir els principis següents:

-Actuar amb independència i sense condicions per conflicte d’interessos públics i/o privats, amb objectivitat i imparcialitat, sense prejudicis ni favoritismes.

-Abstenir-se de participar en els assumptes que tinguin un interès personal, directe o indirecte, i també d’utilitzar el seu càrrec i/o les prerrogatives institucionals per atorgar-se, a si mateixes i/o a terceres persones, qualsevol tipus de benefici, ni dur a terme cap tipus d’activitat privada que, directament o indirectament, entri en col·lisió amb els interessos públics.

-No acceptar regals, donacions de particulars i d’entitats públiques o privades, fora d’aquells regals de cortesia que li siguin lliurats per raó del seu càrrec. En aquests supòsits es faran públics, a través del portal de la transparència, els béns acceptats com a regals, i caldrà especificar el bé o regal acceptat, l’entitat o particular que l’ha lliurat i la seva destinació final. En cap cas podrà ser per a ús personal de l’alt càrrec.

-No acceptar invitacions per a àpats ni per a esdeveniments que no estiguin relacionats amb el seu paper institucional. En tot cas, es publicaran al portal de la transparència les assistències que realitzin en representació de l’entitat, amb especificació del dia i l’objecte de l’acte i l’entitat que lliura la invitació. -Acceptar només el pagament de viatges, desplaçaments i allotjaments per part d’altres administracions públiques o d’entitats públiques dependents d’aquestes, universitats o entitats sense ànim de lucre, quan hagin d’assistir convidades oficialment per raó del càrrec a una activitat relacionada amb les seves responsabilitats. No han d’acceptar el pagament de viatges, desplaçaments ni allotjaments per part d’una empresa privada ni d’un particular. Excepcionalment, per acord del ple o de l’òrgan competent, es podrà autoritzar l’acceptació del pagament de viatges, desplaçaments o allotjaments per part d’una empresa, entitat privada o un particular, en supòsits d’interès públic degudament justificats. Qualsevol invitació s’ha de fer pública, amb esment de l’entitat, persona física o jurídica, el lloc i el motiu de la invitació. -Fer ús de criteris objectius en la presa de decisions, especialment en l’execució pressupostària, la concessió d’ajuts i subvencions, la contractació pública i la selecció de personal, i garantir que els processos es desenvolupen d’acord amb els principis de transparència, legalitat, publicitat, imparcialitat i objectivitat, incorporant-hi criteris de sostenibilitat i igualtat de gènere. -Publicar, en el portal de la transparència, les entrevistes, reunions o similars que mantinguin amb persones físiques o jurídiques que siguin considerades grups d’interès, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2014 de


transparència, accés a la informació i bon govern i la normativa de desplegament.

Compromisos en relació amb la ciutadania -Proporcionar tota la informació derivada de les actuacions en l’exercici de les seves funcions i competències, mantenint únicament el secret o la reserva en els casos en què la Llei exigeixi la confidencialitat o en els que puguin resultar afectats drets o interessos de terceres persones, d’acord amb la normativa d’aplicació. -Mantenir la confidencialitat i reserva respecte de la informació obtinguda per raó del càrrec, sens perjudici de les obligacions derivades de la normativa de transparència, i, en tot cas, sense obtenir cap avantatge propi ni aliè. -Gestionar els recursos públics d’acord amb la legalitat pressupostària i les finalitats per a les quals s’han concebut, facilitant la rendició de comptes, i en compliment de l’obligació de respondre de les actuacions pròpies i de les dels òrgans que dirigeixen. -Dissenyar estratègies i iniciatives que promoguin el diàleg i la convivència entre la ciutadania i facilitar la seva participació en la presa de decisions a través d’instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics.

6. Mecanisme de control intern

La corporació ha d’aprovar un mecanisme de control intern que vetlli pel compliment del codi. Les funcions d’aquest mecanisme de control intern són: -Resoldre dubtes referents a la interpretació i aplicació del codi. -Formular recomanacions i propostes de millora. -Rebre queixes en relació amb la conducta ètica dels alts càrrecs i donar-los el tràmit que correspongui en cas d’incompliment del codi. -Vetllar per l’actualització del codi i efectuar propostes de modificació del seu contingut. -Promoure la difusió i el coneixement del codi. -Emetre un informe anual de l’activitat referent al mecanisme de control intern, que es farà públic a través del portal de la transparència. El funcionament d’aquest mecanisme de control intern s’ha d’aprovar per l’òrgan competent.

7. Règim sancionador

El règim sancionador aplicable als alts càrrecs, en cas d’incompliment de les normes d’aquest codi, és el que s’estableix la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

8. Aprovació, vigència i revisió del codi

Aquest codi s’ha aprovat per l’òrgan competent i es mantindrà vigent mentre no se n’aprovi expressament la seva modificació o derogació”.

Una vegada assabentats els presents, s’aprova la proposta mitjançant la

votació que tot seguit s’assenyala:


El Sr. Ramon Malla i Aymat, en representació del grup municipal de

PSC, diu que vota a favor. Manifesta el Sr. Malla que el representant a la

comissió de seguiment serà ell mateix.

El Sr. Octavi Moix i Martínez, en representació del grup municipal

de PDeCat, diu que voten a favor. Manifesta el Sr. Moix que el

representant a la comissió de seguiment serà el Regidor Juan Joaquín

Reyes Bravo.

El Sr. Arnau Guasch i Girona, en representació del grup municipal

d’A.M, diu que voten a favor. Manifesta el Sr. Guasch que el representant

a la comissió de seguiment serà la Regidora Marta Aubaó i Moix.

El Sr. Alcalde, atenent el disposat a l’article 98.4 del ROF, declara

que la proposta ha quedat aprovada pel vot favorable dels set Regidors

assistents al plenari, és a dir per unanimitat i per tant amb el quòrum

legalment determinat.

3.- Aprovació, si s’escau, del compte general de l’exercici de 2016. Seguint l’ordre del dia establert es llegeix la proposta de l’Alcaldia que és del següent contingut literal:

“La Comissió Especial de Comptes, en sessió del dia 23 de maig de

2017, va emetre el dictamen favorable que s’adjunta, relatiu a l’aprovació del

compte general corresponent a l’exercici de 2016.

El compte general i dictamen corresponent es van sotmetre a informació

pública, mitjançant edictes que es van publicar al Butlletí oficial de la Província

número 106 del dia 2 de juny de 2017 i tauler d’anuncis de la Corporació, per

tal que es podessin presentar les objeccions i observacions que es

consideressin oportunes.

Aprovat el compte general es trametrà una còpia de l'expedient a la

Sindicatura de Comptes, per a la seva fiscalització.

Fonaments de dret:

Cal tenir presents els articles 208 a 212 del Reial decret legislatiu

2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de

les hisendes locals; la Instrucció de comptabilitat per a l’Administració local, i

altres disposicions concordants en relació amb la tramitació i el contingut.

Per tot això, es proposa al plenari l’adopció dels següents ACORDS:

Primer. Aprovar definitivament els estats i comptes anuals corresponents

a l’exercici 2016 d’acord amb la documentació i els estats bàsics i la

documentació complementària integrada pels justificants i els estats i comptes

anuals obrants a l’expedient.


Segon. Retre els esmentats comptes de la corporació, esdevinguts com

a resultat de l’exercici econòmic 2016, a la Sindicatura de Comptes, d’acord

amb el que determinen els articles mencionats en la part expositiva.

“DICTAMEN DEL DIA 23 DE MAIG DE 2017:

“1. El compte general de l’exercici 2016 de l’Ajuntament conté la següent documentació:

- Balanç de situació

- Compte de resultat econòmic patrimonial

- Estat de liquidació del pressupost

- Estat de canvis del patrimoni net

- Estat de fluxos d’efectiu

- Memòria

- Actes d’arqueig de les existències en caixa a fi d’exercici de la pròpia entitat local i de cadascun dels seus organismes autònoms.

- Notes o certificacions de cadascuna de les entitats financeres en relació als seus saldos, a favor de l’entitat local o de l’organisme autònom, a fi d’exercici i agrupats per nom o raó social de l’entitat bancària. en cas de discrepància entre els saldos comptables i els bancaris s’aportarà l’oportú estat de concil·liació, autoritzat per l’interventor o òrgan de l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.

2. Anàlisis patrimonial, financer, econòmic i pressupostari de l’ajuntament

2.1. Anàlisi patrimonial


a/ El balanç de situació mostra la situació dels actius segons el grau de disponibilitat i dels passius segons el grau d’exigibilitat. En tancar l'exercici té actiu de 52.122.354,82€ i un passiu de 52.122.354,82€.

Hi ha equilibri patrimonial: els actius no corrents de 47.037.932,21€ estan totalment finançats amb els capitals permanents de 51.503.713,00€ i,

BALANÇ DE SITUACIÓ

ACTIU: 52.122.354,82 PASSIU: 52.122.354,82

A) ACTIU NO CORRENT 47.037.932,21 90,25% A) PATRIMONI NET 50.764.536,86 97,39%

I. Immobilitzat intangible 0,00 0,00% I. Patrimoni 50.308.326,68 96,52%

II. Immobilitzat material 41.031.677,85 78,72% II. Patrimoni generat 336.928,43 0,65%

III. Inversions immobiliàries 0,00%

III. Ajustos per canvis de

valor 0,00%

IV. Patrimoni Públic del Sòl

6.006.254,36

11,52%

IV. Subvencions rebudes

pendents d'imputació a

resultats

119.281,75

0,23%

V. Inversions Financeres a llarg

termini amb entitats del grup,

multipgrup i associades 0,00% B) PASSIU NO CORRENT

739.176,14

1,42%

VI. Inversions Financeres a llarg

termini 0,00% I. Provisions a llarg termini 0,00%

VII. Deutors i altres comptes a

cobrar a llarg termini 0,00% II. Deutes a llarg termini739.176,14

1,42%

B) ACTIU CORRENT

5.084.422,61

9,75%

III. Deutes amb entitats del

grup, multigrup i

associades a llarg termini 0,00%

I. Actius en estat de venda 0,00%

IV. Creditors i altres

comptes a pagar a llarg

termini 0,00%

II. Existències 0,00%

V. Ajustos per periodificació

a llarg termini 0,00%

III. Deutors i altres comptes a

cobrar a curt termini836.837,45

1,61% C) PASSIU CORRENT618.641,82

1,19%

IV. Inversions Financeres a curt

termini amb entitats del grup,

multipgrup i associades 0,00% I. Provisions a curt termini 0,00%

V. Inversions Financeres a curt

termini 0,00% II. Deutes a curt termini412550,63

0,79%

VI. Ajustos per periodificació

5.832,18

0,01%

III. Deutes amb entitats del

grup, multigrup i

associades a curt termini 0,00%

VII. Efectiu i altres actius líquids

equivalents

4.241.752,98

8,14%

IV. Creditors i altres

comptes a pagar a curt

termini

206091,19

0,40%

100,00%

V. Ajustos per periodificació

a curt termini 0,00%

CAPITALS PERMANENTS51.503.713,00

100,00%

FONS DE MANIOBRA4.465.780,79


d’altra banda, l’actiu corrent de 5.728.830,00€ finança completament el passiu corrent de 618.641,82€.

En conseqüència, el fons de maniobra, entès com el conjunt de recursos financers permanents necessaris per poder desenvolupar normalment les operacions de naturalesa corrent i determinat per la diferència entre l’actiu circulant i el passiu circulant és de 5.110.188,18€.

c/ El patrimoni net és de 50.764.536,86€.

d/ Els capitals permanents integrats pel patrimoni net i el passiu no corrent és de 51.503.713,00€.

2.2 Anàlisi financer

a/ A curt termini:

-El romanent líquid de tresoreria resultant del tancament de l’exercici és de 99.781,42€, i ha estat superior al registrat durant l’exercici anterior, a conseqüència de un augment dels fons líquids i una reducció de l’excés de Romanent afectat

ROMANENT DE TRESORERIA a 31/12/2016COMPONENTS IMPORTS ANY 2016

1. (+) Fons líquids 4.241.752,98

2. (+) Drets pendents de cobrament 1.560.877,13

(+) del pressupost corrent 628.590,94

(+) de pressupostos tancats 852.633,90

(+) d'operacions no pressupostàries 79.652,29

3. (-) Obligacions pendents de pagament 217.013,78

(+) del pressupost corrent 20.085,05

(+) de pressupostos tancats 494,85

(+) d'operacions no pressupostàries 196.433,88

4. (+) Partides pendents d'aplicació -121.668,85

(-) cobraments efectuats pendents d'aplicació definitiva 127.064,55

(+) pagaments efectuats pendents d'aplicació definitiva 5.395,70

I. Romanent de tresoreria total (1 + 2 - 3 + 4) 5.463.947,48

II. Saldos de cobrament dubtós 729.435,38

III. Excés de finançament afectat 4.634.730,68

IV. Romanent de tresoreria per a despeses generals (I - II - III) 99.781,42

Cal afegir que l’entitat local presenta un saldo de creditors pendents d’aplicar a pressupost de18.934,10 euros i no existeixen creditors per devolucions d’ingressos, per la qual cosa el romanent de tresoreria per a despeses generals ajustat seria de 80.847,32 euros.

- La gestió de la tresoreria és la següent:

Pel que fa a la gestió de la Tresoreria feta durant l’any 2016, cal dir que ha estat correcta i ha permès atendre amb normalitat els pagaments de l’Ajuntament amb regularitat, de manera que s’ha produït un superàvit a la tresoreria de 130.736,08€.


b/ A llarg termini:

- Anàlisi de la càrrega financera i la capacitat d’endeutament futur:

La càrrega financera (anualitat teòrica total x 100 / ingressos corrents liquidats) al final de l’exercici 2016 ha estat de 12,18%.

A 1 de gener l’endeutament a llarg termini era de 1.141.629,67€. Durant l’exercici no es va produir augments i es va amortitzar un import de 212.044,92€.

A 31 de desembre el deute total era de 929.584,75€. Dels quals 232.897,97€ eren a curt termini i 705.686,78€ a llarg termini i representa el 45,51% dels ingressos corrents liquidats en termes consolidats

No hi ha endeutament a curt termini en concepte d’operacions de tresoreria ni a 1 de gener ni a 31 de desembre de 2016.

- Estalvi net:

L’estalvi net (cap. 1 a 5 d’ingressos corrents liquidats – cap. 1, 2 i 4 d’obligacions reconegudes – la suma total de les anualitat teòriques) s’ha situat en 355.663,89 €, i representa el 17,41% dels ingressos corrents liquidats.

2.3. Anàlisi econòmic El Resultat econòmic patrimonial de l’exercici és de -377.472,84 €. Aquest import determina un desestalvi (si és negatiu) que s’ha produït al tancament de l’exercici, degut a l’increment en la dotació de la provisió per dubtós cobrament i a la pèrdua per baixa de l’immobilitzat material dels mòduls de la llar d’infants municipal

Existències inicials 4.111.016,90

Pagaments 12.554.718,47

Cobraments 12.685.454,55

Existències finals 4.241.752,98

Superàvit o dèficit de

tresoreria:(existències

finals-existències 130.736,08


AJUNTAMENT DE VINYOLS I ELS ARCS Pàgina:

Data:

Exercici Comptable:

Exercici 2015 %

1. Ingressos tributaris i urbanístics 1.320.414,03 64,99%

a) Impostos 970.302,46 47,75%

b) Taxes 350.111,57 17,23%

c) Contribucions espeicals 0,00 0,00%

d) Ingressos urbanístics 0,00 0,00%

2. Transferències i subvencions rebudes 684.040,45 33,67%

a) De l'exercici 677.620,46 33,35%

b) Imputació de subvencions per l'immobilitzat no f inancer 6.419,99 0,32%

c) Imputació de subvencions per actius corrents i altres 0,00 0,00%

3. Vendes i prestacions de serveis 6.126,34 0,30%

a) Vendes 0,00 0,00%

b) Prestació de serveis 6.126,34 0,30%

0,00 0,00%

5. Treballs realitzats per l'entitat per al seu immobilitzat 0,00 0,00%

6. Altres ingressos de gestió ordinària 21.269,97 1,05%

7. Excés de provisions 0,00%

A) TOTAL INGRESSOS DE GESTIÓ ORDINÀRIA (1+2+3+4+5+6+7) 2.031.850,79 100,00%

8. Despeses de personal -684.079,10 29,57%

a) Sous, salaris i assimilats -545.911,70 23,60%

b) Càrregues socials -138.167,40 5,97%

9.Transferències i subvencions concedides -38.720,69 1,67%

10. Proveïments -154.882,50 6,69%

a) Consum de mercaderies i altres proveïments 0,00%

-154.882,50 6,69%

11. Altres despeses de gestió ordinària -751.691,17 32,49%

a) Subministraments i serveis exteriors -749.719,57 32,40%

b) Tributs 0,00%

c) Altres -1.971,60 0,09%

12. Amortització de l'immobilitzat -684.243,05 29,57%

B) TOTAL DESPESES DE GESTIÓ ORDINÀRIA (8+9+10+11+12) -2.313.616,51 100,00%

I. Resultat (estalvi o desestalvi) de la gestió ordinària (A+B) -281.765,72

-108.326,06

a) Deteriorament de valor

b) Baixes i vendes -108.326,06

c) Imputació de subvencions per l'immobilitzat no f inancer

14. Altres partides no ordinàries 0,00

a) Ingressos

b) Despeses

II. Resultat de les operacions no financeres (I +13+14) -390.091,78

15. Ingressos financers -22.431,31

a) De participacions en instruments del patrimoni

-22.431,31

16. Despeses financeres -10.100,32

a) Per deutes amb entitats del grup, multigrup i associades

b) Altres -10.100,32

17. Despeses financeres imputades a l'actiu

18. Variació del valor raonable en actius i passius financers 0,00

a) Derivats f inancers

b) Altres actius i passius a valor raonable amb imputació en resultats

19. Diferències de canvi

20.Deteriorament de valor, baixes i alienacions d'actius i passius financers 0,00

a) D'entitats del grup, multigrup i associades

4. Variació d'existències de productes acabats i en curs de fabricació

i deteriorament de valor

b) Deteriorament de valor de mercaderies, matèries primeres i altres

proveïments

13. Deteriorament de valor i resultats per venda de l'immobilitzat no

financer i actius en estat de venda

b) De valors representatius de deute, de crèdits i d'altres inversions

f inanceres

c) Imputació al resultat de l'exercici per actius f inancers disponibles per a la


2.4. Anàlisi de la gestió pressupostària

- El resultat pressupostari és el següent:

DRETS

RECONEGUTS

NETS

OBLIGACIONS

RECONEGUDES

NETES

AJUSTOSRESULTAT

PRESSUPOSTARI

Operacions corrents 2.042.657,15 1.438.209,92 604.447,23

Altres operacions no financeres 88.703,67 407.059,43 -318.355,76

Total operacions no financeres 2.131.360,82 1.845.269,35 286.091,47

Actius financers 0,00 0,00 0,00

Passius financers 0,00 212.044,92 -212.044,92

RESULTAT PRESSUPOSTARI DE L'EXERCICI 2.131.360,82 2.057.314,27 74.046,55

AJUSTOS:

Crèdits gastats finançats amb romanent de

tresoreria per a despeses generals 0,00 0,00

Desviacions negatives de finançament 214.760,02 214.760,02

Desviacions positives de finançament 0,00 0,00

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 288.806,57

De l’anàlisi del resultat pressupostari de l’any 2016, se’n desprèn que els recursos pressupostaris han estat suficients per finançar les despeses pressupostàries.

- Ingressos:

L’execució del pressupost d’ingressos en el seu conjunt s’ha situat dins de les previsions fetes en l’aprovació del pressupost, ja que aquest s’ha executat en un 33, 07% per la incorporació de romanent afectat.

Les modificacions de les previsions d’ingressos han estat conseqüència d’un major ingrés per una subvenció de la diputació de Tarragona i de la incorporació de romanent afectat.

Pel que fa al capital pendent de cobrament que figura en els estats comptables de la liquidació, ja ha estat analitzat per la Intervenció a l’informe de la liquidació del pressupost.

Pressupost inicial d’ingressos: 1.901.614,00

Modificacions d’ingressos: 4.969.965,46

Pressupost definitiu d’ingressos: 6.871.579,46

Drets reconeguts nets: 2.272.337,69

Drets anul·lats: 140.976,87

Recaptació neta: 1.502.769,88

Drets pendents de cobrament: 628.590,94


- Despeses:

L’execució del pressupost de despeses durant l’any 2016 ha estat del 30,09%

Aquest baix percentatge d’execució es degut a que la major part de les modificacions pressupostàries son per la incorporació obligatòria de romanents crèdits que no es gasten en el mateix exercici de la seva incorporació si no que es van aplicant exercici rere exercici.

ROMANENT AFECTAT foncoberta 2015 1.512.052,82

PRESTEC RD 4/12 259.345,00

Venda de tarreny LIDL 3.100.000,00

Les modificacions de crèdit de l’exercici 2016 són les següents:

Els romanents de crèdits d’incorporació obligatòria són de 4.881.649,46€.

Pel que fa a la resta de modificacions dels crèdits, han estat conseqüència de majors ingressos per una subvenció del a Diputació i per transferències de crèdits entre aplicacions pressupostàries..

-Distribució del superàvit. Durant l’exercici 2016 no s’ha utilitzat el resultat de la distribució del superàvit de la liquidació de l’exercici 2015, d’acord amb el següent detall:

13.629,06€s en concepte d’inversions financerament sostenibles. 2.4. Anàlisi del compliment dels objectius d’estabilitat, regla de la despesa i sostenibilitat

2.4.1. Estabilitat

Pressupost inicial de despeses: 1.867.338,00

Modificacions de despeses: 4.969.965,46

Pressupost definitiu de despeses: 6.837.303,46

Obligacions reconegudes: 2.057.317,27

Despeses pagades: 2.037.229,22

Obligacions pendents de pagament: 20.088,05

Crèdit extraordinari: 0,00

Suplement de crèdit: 0,00

Ampliació de crèdit: 0,00

Incorporació de romanents de crèdit: 4.881.649,46

Generació de crèdit 88.316,00

Total modificació: 4.969.965,46


L'entitat local presenta una capacitat de finançament per import de 65.810,84€ d'acord amb el següent detall:

Quadre 1. Càlcul de l'estabilitat

Ingressos no financers 2.131.360,82

Despeses no financeres 1.845.269,35

Superàvit no financer 286.091,47

Ajustos d'ingressos

Recaptació -208.044,45

PTE 6.697,92

Interessos 0,00

Ajustos de despeses

Compte 413 18.934,10

Adquis. Pagam. Aplaçat 0,00

Interessos 0,00

Lísings 0,00

Execució d'avals 0,00

Aportacions de capital 0,00

Ingressos ajustats 1.930.014,29

Despeses ajustades 1.864.203,45

Capacitat de finançament 65.810,84

2.4.2. Regla de la despesa

En el quadre següent es detallen els càlculs realitzats a fi d'analitzar si la liquidació del pressupost 2016 compleix amb l'objectiu de la regla de la despesa. En aquest cas, l'entitat local compleix la Regla de la despesa amb un marge de 93.466,37€

Concepte Liquidació exercici 2015

Liquidació exercici 2016

Suma cap.1 a 7 de despeses sense interessos 1.817.293,99 1.836.662,91

AJUSTOS (Càlcul despeses no financeres segons el SEC)

0,00 -80.679,35

-Venda de terrenys i altres inversions reals. -99.613,45

+/-Inversions realitzades per compte d'un ens local.

0,00


+/-Execució d'avals. 0,00

+Aportacions de capital. 0,00

+/-Assumpció i cancel·lació de deutes. 0,00

+/-Despeses realitzades a l'exercici pendents d'aplicar a pressupost.

18.934,10

+/-Pagaments a socis privats realitzats en el marc de les Associacions público privades.

0,00

+/-Adquisicions amb pagament ajornat. 0,00

+/-Arrendament financer. 0,00

+Préstecs 0,00

-Inversions realitzades per la Corporació local per compte d'altres Administracions Públiques

0,00

Altres 0,00

Despeses no financeres en termes SEC excepte interessos del deute

1.817.293,99 1.755.983,56

-Pagaments per transferències (i altres operacions internes) a altres ens que integren la Corporació Local

0,00

- Despesa finançada amb fons finalistes procedents de la Unió Europea o d'altres Administracions públiques

322.015,10 324.756,02

Unió Europea 0,00

Estat 0,00

Comunitat Autònoma 200.715,57 120.436,67

Diputacions 112.912,28 203.131,37

Altres Administracions Públiques 8.387,25 1.187,98

- Transferències per fons dels sistemes de finançament

0,00

- Despesa finançada amb superàvit de la liquidació

0,00

Total despesa computable a l'exercici (1) 1.495.278,89 1.431.227,54

Taxa de referència de creix. del PIB (2) 0,018

Despesa computable incrementada per la taxa de referència

1.522.193,91


+ canvis normatius que suposen increments permanents de la recaptació (3)

2.500,00

- canvis normatius que suposen decrements permanents de la recaptació (3)

0,00

a) LÍMIT DE LA REGLA DE LA DESPESA (EX. n-1) (4)

1.524.693,91

b) TOTAL DESPESA COMPUTABLE (Exercici n) (5)

1.431.227,54

Marge de compliment 93.466,37

% Variació de la despesa computable (5-1/1) -4,28%

2.4.3. Sostenibilitat

2.4.3.1. Endeutament

El volum de deute viu a 31/12/2016, en termes de percentatge sobre els ingressos corrents ajustats minorant els ingressos afectats, és el següent:

Nivell de deute viu Import

1 (+) Ingressos liquidats consolidats: ( Cap. 1 a 5) 2.042.657,15

2 (-) CCEE, QQUU, Altres.. 0,00

3 Total ingressos corrents consolidats ajustats: (1-2-3-4) 2.042.657,15

4 Deute viu a 31 de desembre a llarg termini 929.584,75

5 Deute viu a 31 de desembre a curt termini 0,00

6 Ràtio de deute viu consolidat: (5+6/4) 45,51%

2.4.3.2 Període mig de pagament

El PMP del quart trimestre del 2015 informat al MINHAP ha estat de -10,3

2.5. Anàlisi d’indicadors

A partir dels estats de la liquidació i del compte general s’obtenen una sèrie d’indicadors els quals ens proporcionen informació sobre la situació financera, patrimonial, econòmica i pressupostària de l’entitat local.

Els indicadors financers i patrimonials són els següents;


Indicadors financers i patrimonials

Liquiditat immediata 6,86

Liquiditat a curt termini 8,22

Liquiditat general 8,22

Endeutament per habitant 706,83

Endeutament 0,03

Relació d'endeutament 0,84

Cash-flow 2,12

Període mig de pagament a creditors comercials 0

Període mig de cobrament 173,47

L’indicador de liquiditat immediata proporciona informació de quin grau hi ha tresoreria disponible immediatament per a fer front als pagaments a curt termini. Aquest indicador hauria de presentar valors superiors al 80%. En cas contrari, significa que l’entitat té problemes en la tresoreria. L’entitat local té un rati de 600,86%. la qual cosa significa que disposa d’una liquiditat excel·lent.

La liquidat a curt termini indica la capacitat que té l’entitat per a atendre a curt termini les seves obligacions pendents de pagament. L’entitat local té un rati de 8,22 la qual cosa significa que disposa de la liquiditat necessària.

La liquiditat general proporciona informació en relació en quina mesura tots els elements patrimonials que formen l’actiu corrent cobreixen el passiu corrent. L’entitat local té un rati de 8,22 la qual cosa significa que no te cap problema per fer front al pagament de les obligacions contretes.

L’endeutament per habitant ens proporciona informació en relació al deute que suporta cada habitant del municipi. Tenint en compte els habitants registrats a 31/12/2016, l’entitat local té un rati de 706,83€/habitant

El rati d’endeutament representa la relació entre la totalitat del passiu exigible en relació al patrimoni net i el passiu de l’entitat. L’entitat local té un rati de 0,03 la qual cosa significa que el seu endeutament està dintre d’uns paràmetres acceptables.

La relació d’endeutament proporciona la relació existent entre el passiu corrent i el no corrent. L’entitat local té un rati de 0,84la qual cosa significa que dintre d’uns paràmetres acceptables.

El cash flow indica la mesura en què els fluxes nets de gestió de caixa cobreixen el passiu de l’entitat. L’entitat local té un rati de 2,12.

El període mig de pagament indica els dies mitjos que es tarda a pagar als creditors comercials les obligacions reconegudes dels capítols 2 i 6. L’entitat local té un rati de 0,0. Això es degut a que en realitat en negatiu (-10,3 (l’informat al MIHAP) al la qual cosa significa que està molt per sota el màxim legal permés.


El període mig de cobrament indica els dies que l’entitat tarda a recaptar els drets reconeguts dels capítols 1 a 3 i 5 exclosos aquells ingressos que es derivin d’operacions financeres. L’entitat local té un rati de173,47 la qual cosa significa que és elevat però habitual per la manera en que es liquiden, es posen al cobrament mitjançant padrons a través de BASE Gestió d’ingressos local i aquesta ho liquida a l’ajuntament.

De l’anàlisi del compte de resultats economico patrimonial s’obtenen els següents indicadors relatius a l’estructura dels ingressos i de les despeses:

Ratis del compte del resultat econòmico patrimonial

Estructura d'ingressos

Ingressos tributaris / Ingressos de gestió ordinària 0,65

Transferències / Ingressos de gestió ordinària 0,34

Vendes i proveïments / Ingressos de gestió ordinària 0,00

Resta d'ingressos / Ingressos de gestió ordinària 0,01

Estructura de despeses

Despeses de personal / Despeses de gestió ordinària 0,30

Transferències / Despeses de gestió ordinària 0,02

Proveïments / Despeses de gestió ordinària 0,07

Resta de despeses / Despeses de gestió ordinària 0,62

Cobertura de les despeses corrents 1,14

Els ingressos de gestió ordinària estan representats per ingressos tributaris, transferències, vendes i proveïments i altres ingressos. Els ratis anteriors mostren el pes de cada un d’aquests ingressos en el total d’ingressos de gestió ordinària. El ingressos que tenen més pes en l’estructura d’ingressos són els ingressos tributàries (65%) seguits de les transferències (34%).

Les despeses de gestió ordinària s’estructuren en despeses de personal, transferències, proveïments i la resta de despeses. Els ratis anteriors mostren el pes de cada tipus de despesa. Les despeses amb més pes són les relatives a les despeses de gestió ordinària (62%) seguides de personal (30%).

El rati de cobertura de les despeses corrents posa de manifest la relació existent entre les despeses de gestió ordinària i els ingressos ordinaris. Pel que fa a l’entitat local, aquest indicador té un valor de 1,14 per la qual cosa els ingressos ordinaris cobreixen les despeses de gestió ordinària.

Els principals indicadors pressupostaris tant de l’exercici corrent com de tancats són els següents:


Indicadors pressupostaris d'exercici corrent

Execució del pressupost de despeses 0,30

Realització de pagaments 0,99

Despesa per habitant 1.070,96

Inversió per habitant 211,90

Esforç inversor 0,20

Execució del pressupost d'ingressos 1,07

Realització de cobrament 0,71

Autonomia 0,84

Autonomia fiscal

Superàvit/Dèficit per habitant

Indicadors pressupostaris d'exercicis tancats

Realització de pagaments 0,97

Realització de cobraments 0,38

L’execució del pressupost de despeses mostra la proporció dels crèdits aprovats a l’exercici dels quals s’han reconegut obligacions. L’entitat local té un rati de 0,30. Aquest baix rati ja s’ha explicat anteriroment.

El rati de realització de pagaments indica la proporció d’obligacions reconegudes a l’exercici que han estat pagades. L’entitat local té un rati de 0,97 la qual cosa significa que és molt eficient pagant

La despesa per habitant distribueix la totalitat de la despesa pressupostària de l’exercici entre el nombre d’habitants. L’entitat local té un rati de 1.070,96€/habitant

La inversió per habitant distribueix les obligacions reconegudes netes dels capítols 6 i 7 entre el nombre d’habitants. L’entitat local té un rati de 211,60

L’esforç inversor mostra la proporció que representen les operacions de capital realitzades a l’exercici en relació amb la totalitat de les despeses pressupostàries que s’han realitzat a l’exercici. L’entitat local té un rati de 0.2 que està dintre d’uns paràmetres adients.

L’execució del pressupost d’ingressos mostra la proporció de les previsions de l’exercici dels quals s’han reconegut drets. L’entitat local té un rati de 1,07 la qual cosa significa que s’han superat les previsions.

La realització de cobraments mostra la proporció que suposen els cobraments de l’exercici en relació als drets reconeguts nets. L’entitat local té un rati de 0,71 la qual cosa significa que es podria millorar aquest paràmetre

El rati d’autonomia indica la proporció que representen els ingressos pressupostaris de l’exercici, sense computar els derivats de subvencions i passius financers, en relació a la totalitat dels ingressos pressupostaris. L’entitat local té un rati de 0,84.


El rati d’autonomia fiscal reflecteix la proporció que representen els ingressos pressupostaris de naturalesa tributària realitzats a l’exercici en relació a la totalitat d’ingressos pressupostaris de l’exercici. L’entitat local té un rati de 0,62.

El superàvit o dèficit per habitant distribueix el resultat pressupostaria ajustat entre el nombre d’habitants. L’entitat local té un rati de 150,34.

Pel que fa als ratis d’exercicis tancats, s’analitza la realització de pagaments i cobraments.

La realització de pagaments indica el percentatge d’obligacions d’exercicis tancats pagades durant l’exercici. L’entitat local té un rati de 0,97.

La realització de cobraments mostra informació dels drets reconeguts d’exercicis tancats cobrats durant l’exercici. L’entitat local té un rati de0,38 la qual cosa significa que el període de cobrament dels ingressos s’allarga durant molt exercicis.

CONCLUSIONS

1. L’entitat local presenta un situació d’equilibri patrimonial, en què els actius no corrents estan totalment finançats pels capitals permanents. Així mateix presenta un estalvi de net de 355.663,89 euros.

2. L’entitat local presenta un situació d’equilibri financer amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de 99,781,42€ La gestió de la tresoreria presenta un superàvit anual de 130.736,08 euros.

3. La gestió pressupostària de l’entitat local mostra un resultat pressupostari ajustat de 288.806,57 euros, un grau d’execució del pressupost de despeses del 30% i d’ingressos del 107.%.

4. En relació als compliments de l’objectiu d’estabilitat, regla de la despesa i deute viu de l’ens local, aquest presenta una capacitat de finançament de 65.810,84 euros, un compliment de la regla de la despesa de 93.466,37 euros, un rati de deute viu de 45,51 i un PMP del darrer trimestre de 2015 de -10,3 euros.

5. En relació al compte general la Intervenció posa de manifest que s’han seguit les bases d’execució del pressupost, així com el que disposen els articles 208 a 212 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals; regles 44 i següents del SICAL/normal de comptabilitat i 45 i següents del simplificat.

En conseqüència, la Intervenció informa favorablement de l’elaboració del compte general de l’exercici 2016.

Segueix la data i signatura”.

Vinyols i els Arcs, 30 de juny de 2017.


Segueix la signatura”.

A continuació el Sr. Alcalde anuncià que es sotmetia a votació la proposta d’aprovar els comptes generals corresponents a l’exercici pressupostari de 2016 i retre’ls a la Sindicatura de comptes i el resultat fou el que tot seguit s’assenyala: El Sr. Ramon Malla i Aymat, en representació del grup municipal de PSC, diu que vota a favor de la proposta. El Sr. Octavi Moix i Martínez, en representació del grup municipal de PDeCAT, diu que voten a favor de la proposta.

El senyor Arnau Guasch i Girona, en representació del grup municipal d’AM, diu que voten a favor de la proposta. El Sr. Alcalde atenent el disposat a l’article 98.4 del ROF, declara que l’acord ha quedat aprovat pel vot favorable dels set Regidors assistents al Plenari, és a dir per unanimitat i per tant amb el quòrum legalment determinat. 4.- Aprovació inicial, si s’escau, de la d’ordenança de regulació de fitxers que contenen dades de caràcter personal.

A continuació es dóna compte de la proposta de l’Alcaldia, que és del

següent contingut literal:

“PROPOSTA DE L’ALCALDIA

La Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter

Personal (en endavant LOPD) té corn a objecte principal garantir i protegir els

drets fonamentals de les persones físiques, especialment el seu honor i

intimitat personal i familiar. La disposició addicional primera disposa que els

fitxers i tractaments inscrits o no al Registre de Protecció de Dades hauran

d’adequar-se a aquesta Llei, i les administracions públiques, responsables dels

fitxers de titularitat pública, hauran d’aprovar la corresponent disposició de

regulació del fitxer o adaptar l’existent.

En aquest sentit i amb l’objectiu de posar a l’abast dels ciutadans la

informació necessària per a l’exercici efectiu d’aquests drets, l’art. 20 de la

LOPD preveu que la creació, modificació i supressió dels fitxers de les

administracions públiques que continguin dades de caràcter personal, sols es

podrà dur a terme per virtut de l’aprovació de disposició general publicada al

diari oficial corresponent.

VIST l’avantprojecte de la d’ordenança de regulació de fitxers que

contenen dades de caràcter personal, elaborat per l’empresa Segurdades i

estudiat i valorat per la Comissió d’Estudi constituïda per Resolució d’aquesta

Alcaldia de data 31 de maig de 2017, en compliment de l’article 62 del

Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret

179/1995, de 13 de juny;


ATÈS que l’aprovació de les ordenances municipals és una competència

atribuïda al Ple de la corporació amb caràcter indelegable, a tenor de l’article

22.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i

l’article 52 del Decret Legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el text refós de la Llei

Municipal i de Règim Local de Catalunya;

ATÈS que el procediment d’aprovació de les ordenances locals n’exigeix

l’aprovació inicial, la submissió a informació pública, la concessió d’audiència

als interessats i l’aprovació definitiva amb la publicació posterior del text

íntegre;

ATÈS que, en no tractar-se d’ordenances urbanístiques ni del Reglament

orgànic de la corporació, aquesta Ordenança només requereix l’aprovació per

la majoria simple, sense que calguin quòrums qualificats, per aplicació de

l’article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, 114 del Decret Legislatiu 2/2003 i 65

del Decret 179/1995;

ATÈS que l’article 178.1.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel

qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 49

de la Llei 7/1985 i 65 del Decret 179/1995, disposen que les ordenances

s’entendran aprovades definitivament amb caràcter automàtic si no s’hi

presenta cap reclamació ni al·legació durant la informació pública i l’audiència

als interessats subsegüent a l’aprovació inicial;

L’alcalde sotasignat proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

I.- APROVAR INICIALMENT la creació dels fitxers que a continuació es

detallen, d’acord amb les especificacions descrites a l’annex primer:

1. Padró d’habitants 2. Contactes 3. Recursos Humans 4. Comptabilitat 5. Registre d’entrada i sortida 6. Tributs 7. Urbanisme 8. Expedients 9. Declaració d’interessos de membres electes 10. Registre d’ animals 11. Llar d’infants 12. Actes, activitats i jornades 13. Transparència 14. Imatges 15. Marketing


II. SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA els presents acords i el text

de l’ordenança pel termini mínim de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar

al·legacions i reclamacions, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al

Butlletí Oficial de la província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al

diari el Punt avui i al tauler d’edictes i pàgina web de l’Ajuntament. El termini

d’informació pública començarà a comptar des del dia de la publicació de

l’Anunci al BOP.

III. DISPOSAR que, si no s’hi formula cap al·legació ni reclamació durant

el termini d’informació pública i d’audiència als interessats, l’Ordenança que ara

s’aprova inicialment quedarà aprovada definitivament sense necessitat de cap

tràmit ulterior, i es procedirà directament a la publicació.

IV. DEROGAR i deixar sense efecte la disposició de creació de fitxers

adoptada en data

V. PROCEDIR a la inscripció en el Registre General de Protecció de

Dades depenent de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

VI. Els òrgans responsables de cada fitxer han d’ adoptar les mesures tècniques, de gestió i organització necessàries per tal de garantir la confidencialitat, segureta i integritat de les dades, així com totes aquelles mesures necessàries destinades a fer efectiu els drets de les persones afectades reconeguts a la LOPD i ales normes que la despleguen. ANNEX PRIMER.-

1. NOM DEL FITXER: PADRÓ D’HABITANTS

a)Finalitat: Gestió i tractament del padró d’habitants de l’ Ajuntament.

Usos: Determinació del domicili o residencia habitual dels ciutadans,

l’atribució de la condició de veí, la determinació de la població del municipi i

l’acreditació de la residència i domicili, realització d’ estadístiques.

b) Persones o col·lectius afectats: Persones que resideixin al municipi.

c) Procediment de recollida de dades: Mitjançant instàncies i formularis,

de forma presencial i telemàtica.

d) Procedència de les dades: Del propi interessat o del seu representant

legal, de persona diferent a l’interessat, registres públics i d’altres

administracions públiques.

e) Estructura del fitxer:

- Dades identificatives: nom i cognoms, DNI/NIF/ passaport/ NIE, telèfon,

adreça postal.


- Dades de característiques socials: allotjament o habitatge.

- Dades de característiques personals: Estat civil, edat, sexe, data de

naixement, lloc de naixement, nacionalitat, característiques físiques.

- Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions

- Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

f) Cessions: A l’ Institut Nacional d’Estadística, Oficina de Cens

electorals i altres administracions públiques.

g) Transferències Internacionals: No se’n preveu

h) Responsable del fitxer: Ajuntament de Vinyols i els Arcs

i)Unitats o serveis on exercitar drets: Registre General de l’Ajuntament

j) Nivell de seguretat: Nivell Mitjà.

2. NOM DEL FITXER: CONTACTES

a) Finalitat: gestió de les adreces i de l’ agenda, així com del correu

electrònic de l’ Ajuntament.

Usos: control del correu electrònic, gestió de les agendes del personal,

regidors i alcalde, comunicació via electrònica, atenció ciutadà i proveïdors

b) Persones o col·lectius afectats: personal, regidors i alcalde,

proveïdors, persones que s’ adrecin telemàticament a l’ ajuntament o sol·licitin

una cita.

c) Procediment de recollida de dades: instàncies, formularis i correus

electrònics, de forma presencial o telemàtica.

d) Procedència de les dades: del propi interessat o el seu representat

legal.


- Dades identificatives: nom i cognoms, telèfon, adreça postal o

electrònica, DNI, NIE passaport.


f) Cessions: No es realitzen

g) Transferències Internacionals: No es realitzen


i)Unitats o serveis on exercitar drets:: Registre General de l’ajuntament


j) Nivell de seguretat: Nivell bàsic.

3. NOM DEL FITXER: RECURSOS HUMANS

a) Finalitat: Gestió i control de nòmines i recursos humans.

Usos: Selecció de personal. Gestió de situacions administratives,

elaboració de nòmines, gestió de permisos i llicències, control i organització del

personal, avaluació de les accions que es porten a terme, prevenció de riscos

laborals control de presència dels treballadors.

b) Persones o col·lectius afectats: Treballadors, persones en processos

de selecció i que entreguen el seu currículum a l’Ajuntament.

c) Procediment de recollida de dades: Documents oficials, dels

contractes realitzats amb l’Ajuntament, entrevistes, currículums, mecanisme de

fitxatge, de forma presencial o telemàtica..


legal.


- Dades identificatives: nom i cognoms, DNI/NIF/passaport, telèfon,

adreça postal o electrònica,

- Dades de característiques personals: Estat civil, edat, data de

naixement, lloc de naixement.

- Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions.

- Dades d’ ocupació laboral: cos, escala, categoria.

- Dades d’infraccions: antecedents penals

- Dades economicofinanceres i d’ assegurances: dades de nòmina,

altres dades no econòmiques.

-Dades especialment protegides: afiliació sindical i salut


f) Cessions: A la Seguretat Social, entitats bancàries, entitats

asseguradores, Administració Tributària i aquelles persones que accedeixin a

les dades per aplicació del principi de publicitat activa.

g) Transferències Internacionals: No se’n preveuen.




j) Nivell de seguretat: Nivell alt.

4. NOM DE FITXER: COMPTABILITAT

a) Finalitat: Gestió comptable del pressupost, registre de factures i

patrimoni.

Usos: estudiar i analitzar el patrimoni de l’Ajuntament així com l’estat

comptable i financer que resumeixen la situació econòmica de l’Ajuntament,

controlar les despeses e ingressos de l’ ajuntament, poder analitzar si es viable

realitzar una determinada despesa.

b) Persones o col·lectius afectats: Proveïdors, persones que són

deutores de l’Ajuntament, personal de l’Ajuntament.

c) Procediment de recollida de dades: Instàncies, formularis, entrevistes,

de contractes realitzats amb l’Ajuntament, de factures, padrons municipals,de

forma presencial o telemàtica.


legal.


- Dades identificatives: nom i cognoms, DNI o NIF, telèfon, adreça postal

o electrònica.

- Dades d’ informació comercial: subscripcions a publicacions,

- Dades economicofinancieres i d’ assegurances: dades bancàries,

targetes de crèdits.

-Dades de transaccions: béns subministrats, béns rebuts, transaccions

financeres, compensacions indemnitzacions.


f) Cessions: Autoritats Tributària i Bancs i caixes



i)Unitats o serveis on exercitar drets: Registre General de l’Ajuntament.

j) Nivell de seguretat: Nivell Mitjà

5. NOM DEL FITXER: REGISTRE D’ENTRADA I SORTIDA

a) Finalitat: Registre d’entrades i sortides dels documents que entrin o

surtin de l’Ajuntament


Usos: Gestió de tots els documents per poder contestar, positiva o

negativament, registre administratiu.

b) Persones o col·lectius afectats: Totes aquelles persones que s’adrecin

a l’Ajuntament o a qui s’adreça l’Ajuntament.


de forma presencial i telemàtica.


legal o altres persones diferents a l’interessat.

e) Estructura del fitxer i descripció dels tipus de dades:

- Dades identificatives: Nom i cognoms, DNI/ NIE/ passaport, adreça

postal o electrónica, telèfon.

- altres: dades relacionades amb les peticions o expedients en tràmit o

resolts.


f) Cessions: No se’n preveuen.





6. NOM DEL FITXER: TRIBUTS

a) Finalitat: Gestió i control de tots els tributs, incloent qualsevol tipus de

impostos, taxes, preus i contribucions del consistori.

Usos: Recaptació ordinària i executiva, utilització privativa i l’aprofitament

especial del domini públic.

b) Persones o col·lectius afectats: Persones contribuents i que demanen

els serveis recollits a les ordenances municipals de l’Ajuntament.

c) Procediment de recollida de dades: Documents oficials, de factures,

padrons fiscals, instàncies, de forma presencial i telemàtica


legal.




o electrònica.

- Dades d’ informació comercial: activitats i negocis, llicències

comercials, subscripcions a publicacions, creacions artístiques, científiques.

- Dades economicofinancieres i d’ assegurances: inversions, patrimoni,

crèdits, préstecs, , hipoteques, crèdits.

- Dades de circumstàncies socials: propietats o possessions

- Dades economicofinanceres i d’ assegurances: dades bancàries


f) Cessions: Agencia Tributària i bancs i caixes



i)Unitats o serveis on exercitar drets: Registre General l’Ajuntament

j) Nivell de seguretat: Nivell mitjà.

7. NOM DEL FITXER: URBANISME

a) Finalitat: Control i atorgament de permisos i llicències d’obres i d’altres

activitats.

Usos: Definició del plantejament urbanístic, denegació o atorgament de

llicències de construcció, d’obres i instal·lacions, gestió de sancions , control d’

activitats amb incidència mediambiental.

b) Persones o col·lectius afectats: Persones que sol·licitin llicències

d’obres d’altres activitats.

c) Procediment de recollida de dades: Formularis, instàncies, documents

oficials, de forma presencial o telemàtica.


legal.


- Dades identificatives: nom i cognoms, DNI/NIF/passaport/NIE, telèfon,

adreça postal o electrònica.

- Dades de circumstàncies socials: propietats o possessions

- Dades economicofinanceres i d’ assegurances: dades bancàries


- Dades relatives a la comissió d’ infraccions penals o administratives:

infracció administrativa






j) Nivell de seguretat: Nivell Mitjà.

8. NOM DEL FITXER: EXPEDIENTS

a) Finalitat: Gestió i control del expedients diversos de l’Ajuntament.

Usos: gestionar els expedients, gestió de sancions, donar contestació a

les sol·licituds formulades que van donar lloc a l’obertura dels citats expedients

i presa de decisions en relació amb aquests expedients.

b) Persones o col·lectius afectats: Persones que s’han adreçat a

l’Ajuntament o persones afectades pels expedients oberts o iniciats


de forma presencial i telemàtica


legal., o persona diferent a l’interessat.



o electrònica.

- Dades de característiques personals: Estat civil, edat, sexe, data de

naixement, lloc de naixement, nacionalitat.

- Dades de circumstàncies socials: propietats o possessions.

- Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions, experiència

professional.

- Dades d’ ocupació laboral: cos, escala, categoria, grau, llocs de treball,

dades no econòmiques de nòmina.

- Dades economicofinanceres i d’ assegurances: dades bancàries, dades

de nòmina.






i)Unitats o serveis on exercitar drets: Registre General de l’Ajuntament.


9. NOM DEL FITXER: DECLARACIÓ INTERESSOS DELS MEMBRES

ELECTES

a) Finalitat: Declaració de tots els béns i interessos de l’Alcalde i els

regidors.

Usos: custòdia de la declaració d’interessos dels membres electes;

publicació de part d’aquesta informació en la web municipal.

b) Persones o col·lectius afectats: Alcalde i regidors de l’Ajuntament.

c) Procediment de recollida de dades: la pròpia declaració de l’Alcalde i

els regidors de l’Ajuntament.

d) Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant

legal.


- Dades identificatives: nom i cognoms, DNI o NIF, signatura.

- Dades d’ ocupació laboral: cos, escala, categoria, grau, llocs de treball,

dades no econòmiques de nòmina.

- Dades d’ informació comercial: activitats i negocis, llicències

comercials, subscripcions a publicacions, creacions artístiques, científiques.

- Dades economicofinancieres i d’ assegurances: inversions, patrimoni,

crèdits, préstecs, , hipoteques, crèdits.

- Dades de circumstàncies socials: propietats o possessions.

- Dades especialment protegides: ideologia.

- Sistema de tractament: parcialment automatitzat

f) Cessions: persones que accedeixen a la web on es publiquen.





j) Nivell de seguretat: Nivell Alt.

10. NOM DEL FITXER: REGISTRE D’ANIMALS

a) Finalitat: Control dels animals del municipi.

Usos: Registre animals domèstics i perillosos del municipi, atorgament

de llicències, control i gestió dels animals inscrits.

b) Persones o col·lectius afectats: Persones que registrin el seu animal

al municipi.


de forma presencial o telemàtica.


legal.


- Dades identificatives: nom i cognoms, DNI/NIF/NIE/passaport, telèfon,

adreça postal o electrònica

- Dades economicofinanceres i d’ assegurances: pòlissa assegurança

civil.

- Dades relatives a la comissió d’ infraccions penals o administratives:

certificat d’antecedents penals.

- Dades especialment protegides: salut


f) Cessions: Registre generals d’animals domèstics, dependent de

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural




j) Nivell de seguretat: Nivell Alt

11. NOM DEL FITXER: LLAR D’INFANTS

a) Finalitat: control i gestió dels alumnes i dels pares que assisteixen a

les llars d’ infants, i en relació als serveis que es presten.


Usos: Control dels alumnes inscrits o que sol·liciten plaça; gestió de les

característiques dels alumnes per la prestació dels serveis, comunicació amb

els seus pares o representants, control de les persones que recullen als

alumnes, gestió de les despeses de la mateixa, , organització activitats, control

dels alumnes, tasques docents.

b) Persones o col·lectius afectats: Alumnes de la llar d’infants, els seus

familiars o persones autoritzades a recollir-los.


de forma presencial i telemàtica


legal.



o electrònica, número S.S. o mutualitat, signatura o empremtes, signatura

electrònica, imatge o veu, marques físiques..

- Dades de característiques personals: edat, llengua materna, sexe, data

de naixement, lloc de naixement, nacionalitat, característiques físiques, dades

familiars.

- Dades de circumstàncies socials: situació familiar, estat civil

- Dades economicofinancieres i d’ assegurances: ingressos, rendes,

patrimoni, dades bancàries, dades de nòmina, subsidis, beneficis, impostos.

- Dades especialment protegides: ideologia, religió, creences, origen

racial o ètnic i salut. Altres: grau i tipus de discapacitat de l’alumne o familiars..


f) Cessions: entitats asseguradores i entitats bancàries.


h) Responsable del fitxer: Registre General de l’Ajuntament.

i) Unitats o serveis on exercitar drets: Ajuntament de Vinyols i els Arcs


12. NOM DEL FITXER: ACTES, ACTIVITATS I JORNADES

a) Finalitat: control de les persones inscrites a les diverses activitats,

actes o jornades organitzades per l’ajuntament, promoció d’activitats i control

dels usuaris que utilitzen els espais o serveis a la seva disposició.


Usos: control de les persones interessades en una activitat, organització

de les activitats en relació a les persones interessades i participades, informar

de les seves activitats, , control de les persones que utilitzen els espais i/o

serveis disponibles.

b) Persones o col·lectius afectats: persones inscrites en alguna activitat

o que els hi presta serveis o interessats en rebre informació.

c) Procediment de recollida de dades: formulari i instància, de forma

presencial o telemàtica.


legal



o electrònica,imatge

- Dades de característiques personals: edat, clubs i associacions,

aficions i estils de vida.

- Dades financeres: dades bancàries.

- Dades especialment protegides: origen racial o ètnic, i salut


f) Cessions: a les persones que accedeixin als medis on es publiquen les

imatges, Bancs i caixes.



i)Unitats o serveis on exercitar drets: Registre General de l’ajuntament

j) Nivell de seguretat: Nivell Alt

13. NOM DEL FITXER: TRANSPARENCIA

a) Finalitat: donar compliment a l’ obligació de donar transparència de

l’activitat pública, tant de forma activa com passiva, gestionar els drets d’ accés

a la informació i donar compliment als principis de bon govern.

Usos: difondre la informació exigida per la Llei de transparència

gestionant la seva publicació, ordenació i garantir els respecte dels drets, donar

resposta, gestionar i atendre les peticions d’ accés a l’ informació pública

realitzades, Registre de les sol·licituds presentades,


b) Persones o col·lectius afectats: persones que sol·liciten accedir a l’

informació i persones que formen part de l’ organització, incloent els membres

electes, persones dels grups d’interès i càrrecs de confiança.

c) Procediment de recollida de dades: instàncies i contractes,

declaracions dels propis subjectes.

d) Procedència de les dades: del propi interessat o el seu representant

legal



o electrònica, signatura o empremtes, signatura electrònica, número de registre

personal.

- Dades de característiques personals: Estat civil, edat, llengua materna,

imatge, sexe, data de naixement, lloc de naixement, nacionalitat.

- Dades de circumstàncies socials: allotjament o habitatge, situació

familiar, propietats o possessions, aficions i estils de vida, clubs i associacions,

llicències, permisos

- Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions, experiència

professional, col·legis o associacions professionals.

- Dades d’ ocupació laboral: llocs de treball.

- Dades economicofinancieres i d’ assegurances: ingressos, rendes,

inversions, patrimoni, dades bancàries, assegurances, dades de nòmina,

impostos, deduccions, hipoteques, subsidis, beneficis.

- Dades de transaccions: béns subministrats, béns rebuts, transaccions

financeres, compensacions indemnitzacions.

- Dades especialment protegides: ideologia, afiliació sindical i creences.


f) Cessions: als sol·licitants d’ informació, persones que accedeixen al

portal de la transparència, entitat o òrgan administratiu que disposi informació

sol·licitada i tercers identificats o identificables que pugui la sol·licitud

d’informació afectar als seus drets o interessos.





j) Nivell de seguretat: Nivell alt

14. NOM DEL FITXER: IMATGES

a) Finalitat: Gestió i control de les imatges en diversos formats incloent

fotogràfic com audiovisual.

Usos: captació de la imatge de persones en l’organització dels actes i

activitats, publicació d’aquestes en diversos medis, gestionar i controlar de les

imatges i materials audiovisuals que es disposa

b) Persones o col·lectius afectats: Persones de qui es capta la seva

imatge.

c) Procediment de recollida de dades: per mitjans d’audiovisuals o

telemàtic


legal


- Dades identificatives: imatge o veu, marques físiques.

- Dades especialment protegides: origen racial o ètnic i salut


f) Cessions: persones que accedeixen als medis on es publiquen

g) Transferències Internacionals:no se’n preveuen




15. NOM DEL FITXER: MARKETING

a) Finalitat: control i gestió de les xarxes socials i de les planes web que

disposa l’Ajuntament, i en quant a l’ informació de màrqueting comportamental

que s’ obté d’aquestes.

Usos: publicació d’informació en xarxes socials, planes web i medis

online, promoció d’activitats en xarxes socials i medis online, obtenció

d’informació respecte interessos dels usuaris de les xarxes, valoració de les

diferents activitats dutes a terme, control dels interessos dels usuaris de els

xarxes.


b) Persones o col·lectius afectats: Persones usuàries d’ aquestes xarxes

socials i web.

c) Procediment de recollida de dades: Mitjançant les pròpies xarxes

socials i web


legal, o persona diferent a l’interessat.


- Dades identificatives: nom i cognoms, telèfon, adreça postal o

electrònica, adreça IP.

- Dades de circumstàncies socials: aficions i estils de vida,.

- Dades especialment protegides: ideologia, creences, ideologia, religió i

salut


f) Cessions: persones que accedeixen a aquests medis.






Sotmesa la proposta a votació, s’assoleix el següent resultat:


PSC, diu que vota a favor de la proposta.


de PDeCAT, diu que voten a favor de la proposta.


d’A.M, diu que voten a favor de la proposta.


que l’acord ha quedat aprovat pel vot favorable dels set Regidors

assistents al Plenari, és a dir per unanimitat i per tant amb el quòrum



5.- Ratificació de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local del

dia 30 de maig de 2017, que fa referència a una peatonalització parcial de

vies públiques.

Seguidament es dóna compte de l’acord adoptat per la Junta de

Govern Local del dia 30 de maig de 2017, que fa referència a una

peatonalització parcial de vies públiques, el qual diu literalment:

“Es llegeix la proposta de l’Alcaldia que diu:

“Vista la bona acollida que va tenir el passat any, la peatonalització,

durant el període estival, del tros de via pública que va des de l’Avinguda

Catalunya a l’alçada del carrer Eres i del carrer Església fins al carrer les

Creus a l’alçada del número 1.

PROPOSO

Primer.-

Que es procedeixi a tallar la circulació de vehicles des de

l’Avinguda Catalunya a l’alçada del carrer Eres i del carrer Església fins al

carrer les Creus a l’alçada del número 1, tots els caps de setmana

compresos entre el 16 de juny fins al 12 de setembre, des de les 17 hores

dels divendres, fins a les 08,00 hores dels dilluns.

Segon.-

Que la brigada municipal, sota la supervisió del tècnic de

l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, dugui a terme la instal.lació de les

pilones que faran possible la mesura que ha quedat especificada.

Tercer.-

Que es sotmeti l’acord que pugui adoptar la Junta de Govern Local a la

ratificació plenària en la primera sessió que celebri la Corporació Municipal.

Segueixen la data i signatura”.

Una vegada assabentada la Junta de Govern Local, s’acorda pel vot favorable de tots els seus membres:

Primer.- Aprovar la proposta que ha quedat transcrita. Segon.- Facultar, tan amplament com en dret sigui menester, al Sr.

Alcalde o membre de la Corporació en qui delegui, per a la tramitació i execució del present acord”.

Una vegada assabentat el Plenari, s’acorda ratificar l’acord transcrit mitjançant la votació que tot seguit s’especifica:


PSC, diu que vota a favor.



de PDeCAT, diu que voten a favor.


d’A.M, diu que voten a favor.


que l’acord ha quedat ratificat pel vot favorable dels set Regidors



6.- Aprovació, si s’escau, de l’ordenança que regula el civisme i la

convivència de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs.

Tot seguit es dóna compte de la proposta de l’Alcaldia, que és del


“VIST l’avantprojecte de l’ordenança que reguli el civisme i la

convivència de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, elaborada per la Comissió

d’Estudi constituïda per Resolució d’aquesta Alcaldia de data 5 de juny de

2017, en compliment de l’article 62 del Reglament d’obres, activitats i serveis

dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny;









íntegre;














ACORDS:

I. APROVAR INICIALMENT l’ordenança que reguli el civisme i la

convivència de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs.


de l’ordernança pel termini mínim de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar





l’Anunci al BOP.








PSC, diu que s’absté.


de CiU, diu que s’abstenen. El Sr .Moix diu que malgrat l’abstenció, hi ha

molts aspectes als que fa referència l’ordenança en que hi estan d’acord i

que és útil per la convivència dels ciutadans de Vinyols. Ara bé, els hi ha

estat impossible de fer un estudi detallat, ja que té un total de 83 pàgines i

126 articles, i això a part dels altres punts de l’ordre del dia. Tot i així,

sense fer una lectura detallada, hi ha certs aspectes que els ciutadans

amb la seva lectura, poden interpretar que es dóna un abús de poder o

poden tenir la sensació de repressió. Hi ha molts articles regulats per

Lleis Autonòmiques o Estatals i no està malament recordar-ho, però per

exemple de la lectura de l’article 14 es desperten els dubtes de saber

quan es deixaran tirar petards a la via pública, qui en podrà tirar, si es

necessitarà permís de l’Ajuntament?; o un altre exemple, està prohibit

enfilar-se als arbres i aleshores ens pregunten, si a uns infants se’ls penja

una pilota, no poden despenjar-la? perquè aleshores una altra persona o

pot denunciar oi? i així es poden donar altres casos. Se li explica al Sr.

Moix que en relació als temes dels petards, de quan se’n poden tirar, de

qui ho pot fer i dels permisos que es necessita per fer-ho, és d’aplicació la

normativa general que regula aquesta matèria i en relació a la prohibició


d’enfilar-se als arbres, el què es pretén és evitar els accidents que se’n

poden derivar i això no ha de ser obstacle perquè els infants puguin

recuperar, si és el cas, les pilotes que se’ls hi pengin.




que l’acord ha quedat aprovat pel vot favorable dels cinc Regidors

assenyalats i les abstencions dels Regidors Octavi Moix i Martínez i

Ramón Malla i Aymat i per tant amb el quòrum legalment determinat.

7.- Moció sobre la reinversió del superàvit a l’administració local.

Tot seguit es dóna compte de la moció presentada pel grup municipal

d’A.M, que diu literalment:

“En Arnau Guasch i Girona, en tant que portaveu del Grup Municipal

d’A.M, sotmeto a l’aprovació del Ple de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, la

següent:

MOCIÓ REFERENT A LA REINVERSIÓ DEL SUPERÀVIT A

L’ADMINISTRACIÓ LOCAL PER A LA MILLORA DELS SERVEIS PÚBLICS I

L’EXECUCIÓ D’INVERSIONS PRIORITÀRIES

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’Entrada en vigor l’any 2012 de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i

Sostenibilitat Financera va suposar per als municipis una evident pèrdua

d’autonomia en la gestió dels seus recursos. D’una banda l’estabilitat

pressupostària, entesa com l’equilibri entre ingressos i despeses no financers,

va suposar una forta restricció en els primers anys de consolidació dels

comptes municipals. D’altra banda, la prioritat absoluta del pagament

d’interessos i deute públic, derivada d’una modificació de la Constitució que

posava els interessos dels bancs per davant de l’interès públic. Finalment, una

vegada consolidat l’equilibri pressupostari i la reducció de l’endeutament, els

ajuntament es troben amb la restricció de la regla de la despesa que limita

l’increment dels pressupostos municipals al creixement de l’economia en

termes de PIB, malgrat que la pròpia evolució de l’economia ha provocat un

increment d’ingressos que podrien ser retornats a la ciutadania.

Si bé l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) defineix

aquesta norma com una eina que permet acumular superàvits en etapes de

creixement econòmic per utilitzar-los en etapes de recessió, entenem que la

recuperació macroeconòmica en termes de PIB no s’ha vist reflectida a les

economies domèstiques ni a les pimes, de manera que els ajuntaments hem de


seguir aportant recursos per donar resposta a les nombroses necessitats

socials existents, així com a la implementació de polítiques de foment de

l’ocupació i l’activitat econòmica.

D’altra banda, l’Estat espanyol efectua la distribució del marge de dèficit

públic sense considerar el pes de la despesa pública que assumeixen els

diferents nivells d’administració, resultant aquesta distribució clarament injusta

amb les comunitats autònomes i amb els municipis. En el cas dels ajuntaments

s’autoritza dèficit zero, però a la pràctica l’aplicació de la regla de la despesa

provoca que acumulin superàvits estructurals que després serveixen per

compensar l’incompliment dels objectius de dèficit del propi Estat espanyol.

La conseqüència de tot plegat és que els ajuntaments porten cinc anys

consecutius acumulant superàvits que després només poden destinar a reduir

endeutament o bé tenir-los aturats als bancs. L’any 2016 el superàvit de les

administracions locals va ser 7.083 milions d’euros, un 0,64% del PIB. La suma

dels superàvits dels cinc darrers exercicis és gairebé de 26.000 milions.

El projecte de pressupostos generals de l’Estat per l’any 2017, aprovat

pel Consell de Ministres, no incorpora canvis en la destinació del superàvit de

les entitats locals, conservant només el petit marge per a inversions

financerament sostenibles i amb l’agreujant que no serà d’aplicació fins que no

s’aprovi de manera definitiva el pressupost, previsiblement al mes de juny.

Si bé és necessari adoptar una mínima disciplina en matèria d’estabilitat

pressupostària per evitar els excessos d’altres èpoques, també entenem que

aquestes normes han de ser proporcionades i coherents amb la situació

econòmica de cada ajuntament. En aquest sentit, reivindiquem que els

ajuntaments que compleixen els requeriments en matèria d’endeutament i

tinguin romanent de tresoreria positiu puguin utilitzar lliurement els seus

superàvits i posar-los a disposició de la ciutadania, ja sigui en forma de

polítiques socials, promoció econòmica i ocupació o bé per dur a terme

aquelles inversions necessàries per al municipi.

Atès que l’any 2016 les administracions locals van obtenir un superàvit

de 7.083 milions d’euros, un 0,64% del PIB, i acumulen cinc anys consecutius

de superàvits.

Atès que el conjunt d’administracions locals ha reduït considerablement

el seu volum d’endeutament i gairebé el 50% dels municipis tenen deute zero.

Atès que el projecte de pressupostos generals de l’Estat per l’any 2017

no incorpora canvis en la destinació del superàvit de les administracions locals i

que el marge per a destinar a inversions financerament sostenibles es veurà


molt condicionat per l’endarreriment en l’aprovació definitiva dels pressupostos

de l’Estat.

Per tot l’exposat, el grup d’A.M. a l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs

proposa l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Instar al Govern de l’Estat que autoritzi, de manera urgent, que

els ajuntaments puguin reinvertir, sense cap limitació, els superàvits resultants

de la liquidació del pressupost 2016 i que aquesta reinversió no computi en els

càlculs per al compliment de la regla de la despesa ni l’estabilitat

pressupostària.

Segon. Instar al Govern de l’Estat que autoritzi als ajuntaments amb una

ràtio d’endeutament inferior al 60% sobre els ingressos corrents a fer ús del

romanent de tresoreria per a l’execució d’inversions prioritàries, sense que

aquestes computin en els càlculs per al compliment de la regla de la despesa ni

l’estabilitat pressupostària, computant només la previsió de despesa estructural

que pugui comportar la inversió.

Tercer. Cercar les eines que permetin retornar aquests recursos a la

ciutadania, en forma de millors serveis públics i inversions prioritàries, garantint

la sostenibilitat de les finances municipals.

Quart. Comunicar aquest acord al Govern espanyol, a la Generalitat de

Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de

Catalunya i a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.


Una vegada assabentats els presents, s’aprova la moció de referència

mitjançant la votació que tot seguit s’assenyala:


PSC, diu que vota a favor d’aprovar la moció.


de PDeCat, diu que voten a favor d´aprovar la moció.


d’A.M, diu que voten a favor d’aprovar la moció.


que la moció ha quedat aprovada pel vot favorable dels set Regidors

assistents als plenari, és a dir per unanimitat i per tant amb el quòrum



8.- Aprovació provisional, si s’escau, de la modificació puntual del

Pla Parcial SUPP-1 Fontcoberta de Vinyols i els Arcs, redactada per a

corregir l’errada que es va detectar en la seva versió vigent.

Seguidament es dóna compte de l'expedient tramitat per a l'aprovació de

la modificació puntual del Pla Parcial SUPP-1 Fontcoberta de Vinyols i els Arcs,

redactada per a corregir l’errada que es va detectar en la seva versió vigent, i

resultant:

1.-Que aprovat inicialment per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament

en la seva sessió del passat 28 de març de 2017, va ser sotmès a informació

pública durant el temps i forma legalment establerts, mitjançant anuncis

publicats en el tauler d'edictes de la Corporació, pàgina web municipal, Diari

Ara del dia 3 d’abril de 2017, D.o.g.c. número 7345 del dia 6 d’abril de 2017 i

B.O.P. número 70 del dia 10 d’abril de 2017, i no s’ha presentat cap al.legació.

2.- S’han emès els informes tècnics i jurídics adients.

El Ple de l’Ajuntament acorda:

1er.-Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla Parcial

SUPP-1 Fontcoberta de Vinyols i els Arcs, redactada per a corregir l’errada que

es va detectar en la seva versió vigent.

2on.-Trametre l'expedient a la comissió provincial d'urbanisme per a la

seva aprovació definitiva, si s'escau.

3er.-Facultar al Sr. Alcalde per adoptar quantes resolucions convinguin i

signar quants documents facin falta per a la plena executivitat d'aquest acord.

L’acord anteriorment transcrit ha estat adoptat mitjançant la votació que

tot seguit s’assenyala :




de PDeCAT, diu que voten a favor de la proposta.







9.- Expedient de modificació d’ordenances fiscals.


L’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, té aprovades, entre d’altres, les

següents ordenances fiscals:

(i)

15 – Reguladora de la taxa per serveis de piscina municipal.

A l’ordenança de la piscina, quan es va modificar no es va treure, per

error, un incís que s’havia d’haver derogat.

(ii)

26 – Reguladora de la taxa per la utilització privativa o aprofitament

especial de les instal·lacions del pavelló poliesportiu municipal.

A la tarifa de l’ordenança del pavelló, no es contempla la possibilitat de

que vingui una empresa o persona o entitat a fer cursets o esplais d’interès

general que durin varis dies, ja que tant sols contempla el cobrament d’una

quantitat per hora i no per dia.

Per això és totalment convenient que es modifiquin les ordenances

següents, que contemplaran les modificacions que es deriven de les

circumstàncies que han quedat especificades:




Vista la legislació vigent continguda en: la Constitució, la Llei 7/85 amb la

redacció donada per les Lleis 11/1999 i 57/2003, el Decret Legislatiu 2/2003 pel

qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, la

Llei reguladora de les Hisendes locals aprovada per mitjà del R.D. Legislatiu

2/2004 i altre legislació aplicable.

Vist l'informe de secretaria-intervenció, el text de l’ordenança que es

pretén modificar, amb l’estudi econòmic que pertoca, el Ple de l'Ajuntament

acorda:

1er.- Aprovar inicialment la modificació de les ordenances fiscals

següents:

(i)


S’ha de treure l’incís que diu:

“Article 5. Quota tributària.


... 3.Els abonats al gimnàs municipal durant el període que estigui oberta

la piscina, hi tindran accés sense cost addicional”.

(II)



Ja que a l’ordenança especificada, no es contempla a la tarifa el preu a

cobrar a les empreses, persones o entitats que vulguin fer cursets o esplais

d’interès general que durin varis dies, ja que tant sols contempla el cobrament

d’una quantitat per hora i no per dia, i s’ha d’afegir a la tarfia:

“5. Activitats esportives, culturals i/o d’oci.

Activitats esportives, culturals i /o d’oci que duguin a terme empreses,

persones o entitats i que durin més d’un dia ............................ 40,00€ diaris”.

2on.- Exposar al públic, per un termini de 30 dies hàbils, a l'objecte de presentació de reclamacions, el present acord i la redacció de la modificació de les ordenances esmentades, mitjançant la seva publicació en el tauler d'edictes de la Corporació, pàgina web municipal i un edicte d'exposició en el Butlletí Oficial de la província.

3er.- Entendre definitivament adoptat l'acord de modificació de les

ordenances fiscals assenyalades en aquest acord, pel cas de què al llarg de

l'exposició pública, no es presenti cap reclamació en vers elles.

4art.- Contra el present acord, per tractar-se d’un acte de tràmit, no

qualificat, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs.

5è.- Seguir en vers l'expedient de referència, els tràmits legalment

determinats.

L’acord anteriorment transcrit ha estat adoptat mitjançant la votació que

tot seguit es detalla:


PSC, diu que vota a favor.


de PDeCat, diu que voten a favor, tot i que volen subratllar que la

modificació de les ordenances fiscals de la piscina i del pavelló, no afecta

a les entitats locals, on el cost és 0 per l’ús del pavelló i la piscina, en el

cas de l’esplai.








10.- Aprovació inicial, si s’escau, del Pla de circulació del nucli de

Vinyols.



“VIST l’avantprojecte de Pla de circulació del nucli de Vinyols de

l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, elaborat per la Comissió d’Estudi constituïda

per Resolució d’aquesta Alcaldia de data 22 de maig de 2017, en compliment

de l’article 62 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat

pel Decret 179/1995, de 13 de juny;









íntegre;













ACORDS:


I. APROVAR INICIALMENT el Pla de circulació del nucli de Vinyols de

l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs.


del Pla pel termini mínim de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar





l’Anunci al BOP.


el termini d’informació pública i d’audiència als interessats, el Pla que ara

s’aprova inicialment quedarà aprovat definitivament sense necessitat de cap

tràmit ulterior, i es procedirà directament a la publicació”.




PSC, diu que vota en contra.


de PDeCAT, diu que s’abstenen. Explica el Sr. Moix que tot i la seva

abstenció, hi ha aspectes en què estan d’acord amb el pla de circulació,

com la de treure els vehicles aparcats al casc antic,... però al igual que

amb l’ordenança de civisme, els hi ha estat impossible, amb el temps que

han tingut des que van rebre la documentació, de poder estudiar-ho amb

el deteniment necessari per poder formar-se una opinió i decidir si hi

estaven d’acord o no. Que si hi ha la intenció d’aconseguir un ampli

consens entre els grups que formen l’Ens, en comptes d’aprovar-ho

mitjançant una majoria absoluta, se’ls podria facilitar la documentació

més anticipadament i obrir així una via de diàleg per consensuar la

proposta.





assenyalats, l’abstenció del Regidor Octavi Moix i Martínez i el vot en

contra del Regidor Ramón Malla i Aymat, i per tant amb el quòrum



11.- Aprovació inicial, si s’escau, del Pla local de seguretat viària de

Vinyols i els Arcs.



“VIST l’avantprojecte del Pla local de seguretat viària de Vinyols i els

Arcs, elaborat pel Servei Català de trànsit i estudiat i valorat per la Comissió

d’Estudi constituïda per Resolució d’aquesta Alcaldia de data 29 de maig de

2017, en compliment de l’article 62 del Reglament d’obres, activitats i serveis

dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny;









íntegre;













ACORDS:

I. APROVAR INICIALMENT el Pla local de seguretat viària de Vinyols i

els Arcs.


del pla pel termini mínim de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar






l’Anunci al BOP.










de PDeCAT, diu que s’abstenen. Diu el Sr. Moix que tot i la seva

abstenció, hi ha aspectes en què estan d’acord amb el pla de seguretat

viària. Però al igual que en el punt anterior, ha de dir que no han tingut el

temps material per poder fer una avaluació a favor o en contra. I que

repeteix que si hi ha la intenció d’aconseguir un ampli consens entre els

grups que formen l’Ens, en comptes d’aprovar-ho mitjançant una majoria

absoluta, se’ls podria facilitar la documentació més anticipadament i obrir

així una via de diàleg per consensuar la proposta.





assenyalats, i les abstencions dels Regidors Octavi Moix i Martínez i

Ramón Malla i Aymat, i per tant amb el quòrum legalment determinat.

12.- Proposta d’obertura d’establiments comercials pel 2018 i pel 2019. Seguidament es llegeix la proposta de la Regidoria de Promoció Econòmica que diu literalment:

“L’Ajuntament de Vinyols i els Arcs pot determinar dos festius d’obertura dels establiments comercials per als exercicis de 2018 i 2019, a part dels vuit que poden romandre oberts al públic durant aquells anys, d’acord amb la Llei 3/2014, de 19 de febrer, d’horaris comercials.

Vist que l’Ordre EMC/127/2017 disposa que els Ajuntaments poden determinar dos dies festius addicionals d’obertura comercial aplicables al


seu àmbit territorial i que aquest acord s’ha de comunicar a la Direcció General de Comerç abans dels terminis que fixa l’Ordre de referència.

Vist que l’esmentada Ordre EMC/127/2017 disposa que els ajuntaments que no comuniquin els dos dies addicionals que volen per al seu municipi, aquests siguin els que determina la normativa esmentada.

El Ple de l’Ajuntament de Vinyols i el Arcs acorda: 1r. Que els dos festius addicionals que poden romandre oberts els

establiments comercials de tot l’àmbit territorial de Vinyols i els Arcs per a l’any 2018 siguin els dies que fixa l’esmentada Ordre per als Municipis que no han comunicat els dies addicionals d’obertura.

2n. Que els dos festius addicionals que poden romandre oberts els establiments comercials de tot l’àmbit territorial de Vinyols i els Arcs per a l’any 2018 siguin els dies que fixa l’esmentada Ordre per als Municipis que no han comunicat els dies addicionals d’obertura.

3r.Trametre còpia del present acord a la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, als efectes escaients.

4art. Facultar al Sr. Alcalde perquè pugui signar quants documents facin falta i adoptar quantes resolucions convinguin per a la plena executivitat d’aquest acord. Segueix la data i signatura”.

Una vegada assabentats els presents, s’aprova la proposta formulada mitjançant la votació que tot seguit s’especifica: El Sr. Ramon Malla i Aymat, en representació del grup municipal de PSC, diu que vota a favor de la proposta. El Sr. Octavi Moix i Martínez, en representació del grup municipal de PDeCAT, diu que voten a favor de la proposta. El Sr. Arnau Guasch i Girona, en representació del grup municipal d’A.M, diu que voten a favor de la proposta. El Sr. Alcalde, atenent el disposat a l’article 98.4 del ROF, declara que l’acord ha quedat aprovat pel vot favorable dels set Regidors assistents al Plenari, és a dir per unanimitat i per tant amb el quòrum legalment determinat.

13.- Proposta de les festes locals per a l’any 2018.

Tot seguit es dóna compte de la proposta de la Regidoria de Festes que és del següent contingut: “D’acord amb l’Estatut dels Treballadors hi ha d’haver catorze festes laborals, dues de les quals tenen caràcter local.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va publicar l’Ordre 101/2017, de 25 de maig per mitjà de la qual estableix el calendari oficial de festes laborals per al 2018, determinant que serien: 1 de gener (Any nou). 6 de gener (Reis). 30 de març (Divendres Sant). 2 abril (Dilluns de Pasqua Florida). 1 maig (Festa del treball).


15 agost (l’Assumpció). 11 setembre (Diada Nacional de Catalunya). 12 octubre (Festa Nacional d’Espanya). 1 novembre (Tots els Sants). 6 desembre (Dia de la Constitució). 8 desembre (la Immaculada). 25 desembre (Nadal). 26 desembre (Sant Esteve). I d’aquestes 13 festes, n’hi ha una a triar entre el 2 d’abril i el 26 de desembre que tindrà el caràcter de recuperable. Tanmateix diu l’Ordre assenyalada que els Ens Locals han de proposar dues festes locals més, a les 12 fixades per la Generalitat i que aquesta proposta s’ha de fer arribar al Departament per tal que aquest dicti la corresponent Ordre que les fixi. Per quan queda exposat, PROPOSO: 1. Que les dues festes locals de Vinyols i els Arcs per al proper exercici de 2018, siguin: - el dia 21 de maig per a celebrar Dilluns de Pasqua Granada. - el dia 23 de novembre per a celebrar Santa Caterina. 2. Comunicar aquest acord al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i als llocs de costum. 3. Facultar al Sr. Alcalde perquè pugui signar quants documents facin falta i adoptar quantes resolucions convinguin per a la plena executivitat d’aquest acord. Segueix la data i signatura”.

Una vegada assabentada la Corporació, s’acorda aprovar la proposta per mitjà de la votació que tot seguit es detalla: El Sr. Ramon Malla i Aymat, en representació del grup municipal de PSC, diu que vota a favor de la proposta. El Sr. Octavi Moix i Martínez, en representació del grup municipal de PDeCAT, diu que voten a favor de la proposta. El Sr. Arnau Guasch i Girona, en representació del grup municipal d’A.M, diu que voten a favor de la proposta. El Sr. Alcalde, atenent el disposat a l’article 98.4 del ROF, declara




14.- Aprovació, si s’escau, de l’ordenança reguladora de les

activitats econòmiques sotmeses a comunicació prèvia o declaració

responsable de Vinyols i els Arcs.




“VIST l’avantprojecte d’ordenança reguladora de les activitats

econòmiques sotmeses a comunicació prèvia o declaració responsable de

Vinyols i els Arcs, facilitada per la Diputació de Tarragona i estudiada i valorada

per la Comissió d’Estudi constituïda per Resolució d’aquesta Alcaldia de data 2

de juny de 2017, en compliment de l’article 62 del Reglament d’obres, activitats

i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny;









íntegre;













ACORDS:

I. APROVAR INICIALMENT l’ordenança reguladora de les activitats

econòmiques sotmeses a comunicació prèvia o declaració responsable de

Vinyols i els Arcs.


de l’ordenança pel termini mínim de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar





l’Anunci al BOP.











de CiU, diu que voten a favor de la proposta.







15.- Aprovació, si s’escau, de l’ordenança reguladora de la

circulació de persones i de vehicles pel nucli urbà, els veïnats, les

travessies del terme municipal de Vinyols i els Arcs i els camins de

titularitat municipal.

Tot seguit es dóna compte de la proposta de l’Alcaldia, que és del


“VIST l’avantprojecte d’ordenança reguladora de la circulació de

persones i de vehicles pel nucli urbà, els veïnats, les travessies del terme

municipal de Vinyols i els Arcs i els camins de titularitat municipal, elaborada

per la Comissió d’Estudi constituïda per Resolució d’aquesta Alcaldia de data 2

de juny de 2017, en compliment de l’article 62 del Reglament d’obres, activitats

i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny;










íntegre;













ACORDS:

I. APROVAR INICIALMENT l’ordenança per regular la circulació de

persones i de vehicles pel nucli urbà, els veïnats, les travessies del terme

municipal de Vinyols i els Arcs i els camins de titularitat municipal.


de l’ordernança pel termini mínim de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar





l’Anunci al BOP.










de CiU, diu que voten a favor de la proposta. Exposa el Sr. Moix que tot i

el seu vot favorable, voldria exposar que potser seria bo que l’horari


d’obertura de les illes de vianants fos el de l’obertura del consistori, per

tal de poder solucionar els possibles problemes o inconvenients que

s’esdevinguessin, així com prolongar el seu tancament fins a les 12

hores. Se li exposa al Regidor Moix que aquest horari és aquell que s’ha

posat en altres municipis que tenen una ordenança d’aquest caire, que els

dies festius l’Ajuntament no està obert i que si hi ha un aldarull fora de

l’horari d’obertura de la Casa de la Vila, hi ha la policia per poder actuar.




que l’acord ha quedat aprovat pel vot favorable dels sis Regidors

assenyalats i l’abstenció del Regidor Ramon Malla i Aymat i per tant amb

el quòrum legalment determinat.

16.- Aprovació provisional, si s’escau, de l'expedient tramitat per a

l'aprovació de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries i

Complementàries de Planejament de Vinyols i els Arcs número 12, que es

tramita per dur a terme vàries modificacions i adaptacions

A continuació es dóna compte de l'expedient tramitat per a l'aprovació de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries i Complementàries de Planejament de Vinyols i els Arcs número 12, que es tramita per dur a terme vàries modificacions i adaptacions, del que resulta:

a)

Que la modificació puntual de les normes subsidiàries i complementàries de planejament de Vinyols i els Arcs número 12, que es tramita per dur a terme vàries modificacions i adaptacions i la documentació de l'expedient de referència, s’han fet públiques mitjançant els edictes inserits al tauler d’anuncis de la Corporació i a la pàgina web de la Corporació el dia 14 d’abril de 2017, Diari de Tarragona del dia 3 de maig de 2017, Diari El Punt del dia 4 de maig de 2017, B.O.P. número 93 del dia 16 de maig de 2017 i D.O.G.C número 7365 del dia 9 de maig de 2017. .

b)

Que el dia 11 de maig de 2017, es va assabentar de l’aprovació inicial de la modificació puntual de les normes subsidiàries i complementàries de planejament de Vinyols i els Arcs número 12, que es tramita per dur a terme vàries modificacions i adaptacions als Ajuntaments de Cambrils, Riudoms i Montbrió del Camp.

c)


Que el dia 8 de maig de 2017, es van demanar informes envers la

modificació puntual de les normes subsidiàries i complementàries de

planejament de Vinyols i els Arcs número 12 a:

- Departament de Territori i Sostenibilitat.

- Delegació del Govern a Tarragona (aeroports, aigües, autopistes,

costes, medi ambient, ports, transports terrestres, medi natural, activitats

extractives, energia, desenvolupament rural i bombers).

- Autopistes del Mediterràni.

- Diputació de Tarragona.

- Ministeri de Fomento.

- Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya.

- Renfe-Adif.

- Delegació d’Hisenda.

d)

Que envers la modificació esmentada, s’han presentat les següents

al.legacions:

Cap.

e)

Que envers la modificació esmentada, s’han presentat els següents

informes favorables:

- Desenvolupament rural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

- Agència Catalana de l’aigua.

- Transports terrestres.

- Autopistas Abertis.

- Diputació de Tarragona.

- Demarcació de carreteres de l’Estat.

- Adif.

S’han emès els informes que disposa la normativa aplicable, en relació a

la tramitació de l’expedient de referència.

Una vegada assabentada la Corporació municipal, prèvia deliberació,

acorda:


1.- Aprovar provisionalment la modificació puntual de les Normes

Subsidiàries i Complementàries de Planejament de Vinyols i els Arcs número

12, que es tramita per dur a terme vàries modificacions i adaptacions.

2.-Trametre l'expedient a la comissió territorial d'urbanisme de

Tarragona, per a la seva aprovació definitiva, si s'escau.

3.- Facultar al Sr. Alcalde per adoptar quantes resolucions convinguin i

signar quants documents facin falta per a la plena executivitat d'aquest acord.

L'acord anteriorment transcrit ha sigut adoptat mitjançant la votació que

tot seguit es detalla:


PSC, diu que vota en contra.


de CiU, diu que s’abstenen.





assenyalats, l’abstenció del Regidor Octavi Moix i Martínez i el vot en

contra del Regidor Ramón Malla i Aymat i per tant amb el quòrum


17.- Informe trimestral d’intervenció.

Tot seguit i atenent l’article quart de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de

modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per mitjà de la qual

s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions

comercials, es dóna compte de l’informe de secretaria-intervenció que

literalment diu:

“INFORMO

Primer.-

Que d’acord amb l’article 4.3 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de

modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen

mesures de lluita conta la morositat de les operacions comercials, en data

31/03/17 l’import de les obligacions pagades que havien incomplert els terminis

de l’article 200.4 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre de Contractes del sector

públic, durant el primer trimestre, és de 16.062,41 euros, el qual corresponia a

la quantitat de 32 factures.


Segon.-

Tanmateix s’informa que en data 31/03/17 l’import de les obligacions

pendents de pagament que incomplien els terminis de l’article 200.4 de la Llei

30/2007, de 30 d’octubre de Contractes del sector públic, de tot l’exercici

econòmic, és de 17.217,91 euros, el qual correspon a la quantitat de 25

factures.


Assabentats els presents se’n donen per enterats, no formulant-se en

vers el mateix cap pregunta ni debat.

18.- Informe trimestral d’intervenció sobre el període mig de

pagament.

A continuació es dóna compte de l’informe trimestral d’intervenció

sobre el període mig de pagament que és del següent contingut literal:

“Atenent l’article quart de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per mitjà de la qual s’estableixen mesures

de lluita contra la morositat en les operacions comercials, i el R.D. 635/2014, de 25 de juliol , pel que es desenvolupa la metodologia del càlcul del període mig de pagament a proveïdors de les Administracions Públicas

INFORMO

Primer.- que el període mig de pagament del primer trimestre de 2017

informat al MINHAP és el següent:

Entidad

Ratio

Operaciones

Pagadas

(días)

Importe

Pagos

Realizados

(euros)

Ratio

Operaciones

Pendientes

(días)

Importe

Pagos

Pendientes

(euros)

PMP

(días) Observaciones

Vinyols i

els Arcs -10,933 204.790,74 -4,786 114.719,57 -8,73

PMP

Global 204.790,74

114.719,57 -8,73


Assabentats els presents se’n donen per enterats, no formulant-se en

vers el mateix cap pregunta ni debat.

19.- Aprovació, si s’escau, del Pla i programa de verificació de les

activitats.


Seguint amb l’ordre del dia establert, es dóna compte de la proposta que

formula el Regidor de Medi Ambient, que és del següent contingut literal:

“Arran de la Directiva de Serveis 2006/123/CE del Parlament Europeu i

del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat

interior, s’han produït un seguit de canvis transcendentals en la regulació dels

règims d’intervenció de les activitats.

Com a conseqüència d’això sorgeix la necessitat que l’Ajuntament

disposi de plans i programes de verificació de les activitats sotmeses als règims

de comunicació i declaració responsable per tal de comprovar que compleixen

els requisits que els són aplicables i que es deriven de les normes de

transposició de la Directiva de Serveis 2006/123/CE del Parlament Europeu i

del Consell, de 12 de desembre de 2006.

En el nou marc jurídic, actualment la majoria de les activitats estan

subjectes al règim de comunicació prèvia o de declaració responsable.

Amb aquesta mesura es pretén agilitzar i simplificar la implantació de

noves activitats. Tot i això, correspon a l’Administració dur a terme activitats de

control sobre les activitats.

La intervenció administrativa que fins ara es duia a terme abans que

s’implantés l’activitat, amb l’examen i aprovació del projecte, ara correspon

efectuar-la “ex post”, un cop l’activitat s’ha implementat i ha començat a

funcionar, és a dir, mitjançant inspeccions o actuacions de verificació.

En conseqüència es fa necessària la planificació i implantació de

sistemes de verificació de les activitats, tenint en compte que un dels principis

que instaura la Directiva esmentada, és el d’intervenció mínima.

Atès quan queda esmentat, es planteja l’aprovació d’un pla i programa

de verificació de les activitats compreses en:

-Annex III de la Llei 20/2009.

-Activitats sotmeses a la declaració responsable regulada a la Llei

16/2015.

-Activitats sotmeses a la comunicació prèvia regulada a la Llei 16/2015.

-Activitats sotmeses a la Llei 11/2009 de regulació administrativa dels

espectacles públics i les activitats recreatives i normativa que la desenvolupa.

-Activitats no classificades.

Vist l’informe de la secretària-interventora i el Pla i programa de

verificació d’activitats dut a terme pel tècnic municipal, es proposa:


Primer.-

Aprovar el pla i programa de verificació de les activitats que han quedat

detallades.

Segon.- Exposar al públic, mitjançant edictes en el BOP, tauler d’anuncis

i la web municipal, el present acord amb el Pla i programa assenyalats, perquè

durant el termini de trenta dies a partir de la publicació en el BOP, s’hi puguin

presentar les reclamacions o al.legacions que es considerin oportunes.

Pel cas que no es reclami en vers el Pla assenyalat, s’entendrà

definitivament aprovat, sense necessitat de cap més acord, i es procedirà a la

seva publicació.

Tercer.- Facultar al Sr. Alcalde, perquè en nom i representació de la

Corporació pugui signar quants documents facin falta i adoptar quantes

resolucions convinguin, per a la plena executivitat d’aquest acord”.






de CiU, diu que voten a favor de la proposta.







20.- Proposta de l’Alcaldia d’increment de sous i d’indemnitzacions.

Tot seguit s llegeix la proposta de l’Alcaldia que diu literalment:

“Per tal que el Ple de l’Ajuntament adopti el següent acord: La Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2017, va determinar que les retribucions del personal de les Entitats Locals no podia tenir un increment superior al 1%, en relació als sous que varen tenir durant l’any 2016.

En la mateixa Llei es fixa el màxim a què pot ascendir el sou del membre de la Corporació que té dedicació exclusiva, és a dir l’Alcalde, el qual representa un increment superior al que es preveu per al personal.


El dia 11 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs va aprovar el pressupost per a l’any 2017 i dins les Bases d’execució del mateix s’hi deia que l’increment de sou del personal laboral i funcionari de l’Ajuntament i dels sous i assistències dels membres de la Corporació seria el previst en la Llei de Pressupostos de l’Estat sense necessitat d’acord plenari. Per quan queda exposat, es proposa que el Ple de l’Ajuntament acordi: Primer.- Que als sous i indemnitzacions dels membres de la Corporació, se’ls apliqui, per a l’any 2017, el mateix increment que la Llei 3/2017 preveu per al personal de la Corporació, és a dir l’1%. Segon.- Que aquest increment tingui efectes retroactius a partir del dia 1 de gener de 2017. Segueix la data i signatura”.




PSC, diu que vota a favor d’aprovar la proposta.


de CiU, diu que voten a favor d´aprovar la proposta.


d’A.M, diu que voten a favor d’aprovar la proposta.





21.- Adequació singular de sous a la RLT.

A continuació es llegeix la proposta de l’Alcaldia que diu literalment:

“Per tal que el Ple de l’Ajuntament, si ho estimi oportú, adopti el següent

acord:

“El Ple de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, en la seva sessió del dia 3 de febrer de 2004, va aprovar l’estudi i valoració dels llocs de treball de la Corporació Municipal.

Amb posterioritat el Ple de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, en la seva sessió del dia 11 d’octubre de 2016, va aprovar definitivament la relació de llocs de treball de la Corporació, que és una modificació d’aquella inicialment aprovada el 3 de febrer de l’exercici de 2014 dita, i que entre d’altres deia:.


“A l’exercici econòmic del 2017 es començarà a aplicar la RLT i en

conseqüència es posaran els nous sous i complements de destí resultants de la

mateixa, els específics adients per tal d’assolir les quantitats que la Corporació

Local pot legalment pagar i els transitoris que resulten de l’aplicació de la dita

relació de llocs de treball.

Les restants modificacions dels complements específics es faran, per tal

d’adaptar les retribucions actuals a les que resulten d’aquesta estructura que

ara s’aprova, quan la normativa legal així ho autoritzi i les disponibilitats

econòmiques de l’ajuntament ho permetin i sigui possible fer-ho”.

L’article 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017, disposa que l’augment de retribucions que preveu per al personal de les Entitats Locals, ha d’entendre’s sense perjudici de les adequacions retributives que, amb caire singular i excepcional, resultin imprescindibles per al contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d’efectius assignats a cada programa o per al grau de consecució dels objectius fixats.

Vist que l’acta dels representants dels treballadors laborals i funcionaris

conclou que l’aplicació de la nova RLT hauria de començar pels treballadors

que tenen les retribucions més baixes i que més s’aparten d’aquelles que

contempla la nova relació de llocs de treball.

Vist que la secretària-interventora ha emès un informe jurídic que diu:

“Fonaments Jurídics.-

Primer.-

L’article 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017, disposa que l’augment de retribucions que preveu per al personal de les Entitats Locals, ha d’entendre’s sense perjudici de les adequacions retributives que, amb caire singular i excepcional, resultin imprescindibles per al contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d’efectius assignats a cada programa o per al grau de consecució dels objectius fixats.

Segon.-

La diferència entre increment retributiu i adequació retributiva, és evident i la repercussió jurídica que tenen és diferent.

La relació de llocs de treball aprovada per l’Ajuntament el passat 11 d’octubre de 2016, ens posa davant un escenari d’adequacions retributives (la qual cosa implica que ens trobem davant l’excepció al principi general de no


incrementar més enllà dels límits de la LPE). En recolzament d’aquesta opinió trobem la sentència del Tribunal Suprem de 13 d’octubre de 2005 que diu:

“...no nos encontramos ante un límite infranqueable, y la propia norma transcrita establece excepciones. En primer lugar, cuando dispone que el incremento ha de medirse en términos de homogeneidad para los dos períodos de comparación, tanto por lo que respecta a efectives de personal como antigüedad en el mismo. Si la Leu hubiera querido establecer un aumento del gasto de personal máximo del 2,1% no habría hablado de estos términos de homogeneidad ...

... es posible la elevación de dicho límite del 2,1% como consecuencia de “las adecuaciones retributivas que, con carácter singular y excepcional, resulten imprescindibles por el contenido de los puestos de trabajo, por la variación del número de efectives asignados a cada programa o por el grado de consecución de los objetivos fijados al mismo, siempre con estricto cumplimiento de lo dispuesto en los arts. 23 y 24 de la Ley 30/1984, de 2 de agosto de medidas para la reforma de la función pública”. Pero ese carácter excepcional y singular hará recaer en la Administración la acreditación de dichas necesidades de adecuación retributiva”.

I la sentència del Tribunal Suprem de 2008 estableix en el seu fonament jurídic primer que:

“…Ha de tenerse en cuenta, sin embargo, como las sucesivas Leyes de Presupuestos han venido estableciendo como excepción al régimen general, los supuestos de las adecuaciones retributivas que, con carácter singular i excepcional, resulten imprescindibles por el contenido de los puestos de trabajo, por la variación del número de efectivos asignados a cada programa o por el grado de consecución de los objetivos fijados al mismo…”

I en el fonament jurídic quart sosté que:

“…En el presente caso, tratándose de la impugnación de un acuerdo de valoración de concretos y determinados puestos de trabajo dentro de la plantilla municipal, la adecuación se produce bien por equiparación retributiva de determinados puestos a otros situados en la misma posición del esquema organizativo, que venían dotados de retribuciones mayores, bien por la incorporación de funciones nuevas a los puestos de trabajo. En ambos casos, consecuentemente, nos encontramos ante una adecuación retributiva de carácter singular, que es precisamente la figur4a para la que la ley habilita la excepción …”. Cal fer notar que aquesta sentencia considera que l’equiparació retributiva de determinats llocs a d’altres equivalents en l’organització, també està revestida d’aquest caràcter singular.


De la mateixa sentencia, el seu fonament jurídic tercer ens diu:

“… ha de hacerse una interpretación razonable de las excepciones contenidas en las Leyes Presupuestarias en cuanto limitan el aumento de los gastos de las Administraciones Locales en materia de personal, pues es evidente que habrá que distinguir aquellos aumentos que sean generales y fruto de las negociaciones sindicales correspondientes, y aquellos otros que se derivan de un ajuste necesario a derecho, pues no puede negársele a la Administración que está sujeta al Ordenamiento jurídico, poner fin a la situación de desajuste con el mismo, en que pudiera hallarse, y obligar así a los ciudadanos a recurrir a los jueces y tribunales para que les sea reconocido lo que la propia Administración debería haber hecho de oficio…”.

A sensu contrari, la sentencia del Tribunal Suprem de 16 d’octubre de 2008 posa llum sobre els límits de l’excepcionalitat i aquells elements que obliguen a refusar la seva aplicabilitat:

“… una cosa es que la Administración venga obligada a la aprobación de la relación de puestos de trabajo, y otra bien distinta que al valorar dichos puestos, y al fijar las retribuciones complementarias no deba observar el límite que, para el aumento del gasto anual prevén las Leyes de Presupuestos, y como razona la sentencia, esta no es una circunstancia excepcional y singular, sino que su modificación, puede per periódica y usual, y es general, para todos los funcionarios. En consecuencia no puede incardinarse en la circunstancia prevista en el artículo 20.3, pues como sostiene la sentencia recurrida “no se trata de una adecuación retributiva que, con carácter singular y excepcional, resultaba imprescindible por el contenido de los puestos de trabajo, por la variación del número de efectivos asignados a cada programa o por el grado de consecución de los objetivos asignados al mismo, extremos que, en todo caso, precisarían de la adecuada motivación que el acuerdo combatido no presenta, y por otro lado, la descripción y contenido de cada puesto de trabajo no es sino la función normal del Catálogo, razón por la cuál no cabe aceptar aquí que concurriese la singularidad a que se hace mención en el artículo 20.3 de la Ley 54/99…”.

I en el mateix sentit, la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del dia 25 de juny de 2001.

Tercer.-

De la redacció de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017 i de la interpretació judicial de la qual s’ha recollit un extracte, es pot concloure que perquè existeixi una adequació retributiva als efectes de l’excepció prevista a la norma, ha de donar-se una alteració en el contingut del lloc de treball, que justifiqui un increment retributiu i que per tant


justifiqui l’aplicabilitat dels efectes econòmics de l’adequació a la llum de la citada norma i com a excepció al principi general de limitació, ex lege, dels increments retributius. Altrament estaríem davant un increment salarial simple, lineal o no, però resultant d’una revisió que si bé pot tenir com a intenció corregir una retribució d’infraretribució, no respon a una variació real i en el contingut del lloc i per tant no tindria cabuda en l’excepció.

CONCLUSIONS.-

Les adequacions retributives singulars, associades a modificacions en el contingut del lloc de treball constitueixen una excepció al principi general de la limitació dels increments retributius del personal del sector públic establertes a les lleis de pressupostos.

La modificació de la RLT pot contenir adequacions retributives singulars i en conseqüència generar efectes econòmics més enllà de les disposicions de les lleis de pressupostos de l’Estat, en els supòsits i en les condicions que es descriuen als fonaments jurídics d’aquest informe.

Això és tot quan em pertoca informar segons el meu saber i

entendre i que sotmeto a qualsevol altre opinió, millor fonamentada en

Dret, a Vinyols i els Arcs, deu de juliol de dos mil disset”.

Atès que amb la relació de llocs de treball aprovada definitivament el

passat 11 d’octubre de 2016, es va produir una adequació singular associada a

modificacions en el contingut d’alguns llocs de treball, es dóna l’excepció al

principi general de limitació dels increments retributius.

Atès que, fins i tot amb aquesta adequació singular, no es sobrepassarà

l’import de la massa salarial de l’any 2016 incrementada en el percentatge que

permet la Llei de pressupostos de l’Estat.

PROPOSO

Primer.-

Que es dugui a terme l’adequació singular dels llocs de treball dels

funcionaris auxiliars administratius de gestió 01.05 i 01.06, per tal que la seva

retribució sigui la que preveu la nova RLT i que és la següent:

Grup C2

Relació Funcionarial

Nivell destí 15

Sou base 8.547,18€.


C. Destí 4.676,42€.

C. Específic 12.222,34€”.





PSC, diu que vota a favor d’aprovar la proposta.


de CiU, diu que voten a favor d´aprovar la proposta.


d’A.M, diu que voten a favor d’aprovar la proposta.





22.- Moció presentada pel grup municipal del PDeCAT.

Seguint amb l’ordre del dia establert es dóna compte de la moció

presentada pel grup municipal del PDeCAT, que diu literalment:

“MOCIÓ A FAVOR D’INSTAL·LAR MARQUESINES A LA PARADA DE BUS AL MOLÍ D’AVALL

El passat Setembre del 2016, es va acordar en junta de govern, la

instal·lació de dues marquesines per parada de bus al nucli de Vinyols i els

Arcs, tot i que correspondria a la Direcció General de Transports i Mobilitat. En

aquesta ocasió es va aprovar una despesa de 6.471,10€ IVA inclòs amb càrrec

a la partida 1/4411/629.00 del pressupost 2016, així com la seva adequació

d’obra civil per poder instal·lar les marquesines acordat un preu de 2.347,40 €.

A la zona del Molí D’avall de Vinyols i els Arcs tenen actualment la L-1

Llevant amb una freqüència de parada molt superior a la que disposa la parada

de Bus del Nucli de Vinyols i els Arcs, tal i com ho indiquen els seus horaris:

Molí d'Avall I

HORARIS HIVERN: 07:22 - 07:59 - 08:32 - 09:12 - 11:49 - 12:37 - 13:17 - 13:52

- 14:22 - 15:12 - 16:37 - 17:27 - 18:02 - 20:38

HORARIS ESTIU: 07:47 - 09:49 - 12:13 - 14:11 - 17:38- 19:44

Molí d'Avall II


HORARIS HIVERN: 07:42 - 08:21 - 08:51 - 09:31 - 12:11 - 12:56 - 13:36 - 14:11

- 14:40 - 15:31 - 16:59 - 17:46 - 18:21

HORARIS ESTIU: 08:06 - 10:26 - 12:35 - 14:30 - 17:57- 20:03

Al ser considerat per aquest Ajuntament la instal·lació de Marquesines a

les parades del bus, com una instal·lació prioritària, que se n’ha fet càrrec amb

recursos propis de les despeses, degut a que la Direcció General de Transports

i Mobilitat manifesta que no poden proporcionar aquestes instal·lacions per

manca de recurs, és pel que considerem que hem de treballar des del

Consistori per la equiparació dels serveis, tan els que s’ofereixen als

Vinyolencs/ques del Nucli, com els del Molí D’avall, on es localitza la majoria de

la població. Els horaris ens fan d’indicadors de l’afluència dels usuaris, on

podem considerar que les dues parades del Molí D’avall acull molts més

usuaris que al Nucli de Vinyols, es per tot això que,

ACORDS

Aportar una partida pressupostaria pel pròxim exercici que inclogui la

seva adequació d’obra Civil per poder instal·lar les marquesines així com el

cost de les pròpies marquesines.

Instal·lació a les pròpies marquesines d’un tauló d’anuncis per tal de fer

arribar els usuaris informació o noticies del seu interès, així com els horaris o

incidències dels serveis.

Traslladar a la pàgina web de l’Ajuntament, tota la informació sobre

horaris, incidències o noticies relacionades amb el transport públic que pugui

afectar a la línia de Vinyols i els Arcs, per a que els usuaris tinguin un punt on

poder-se informar.


Una vegada assabentats els presents, no s’aprova la moció de

referència, per la votació que tot seguit s’assenyala:






d’A.M. diu que voten en contra. Diu el Sr. Alcalde que agraeix l’interès que

mostra el Regidor Moix per tal que es presti servei a tots els ciutadans del

poble. Que el seu grup té molt clar que això ha de ser així, i bona mostra

d’això la tenen en el fet que a la zona del moli d’avall i/o Fontcoberta s’han


dut a terme vàries actuacions com són el dipòsit de pluvials, l’arranjament

del carrer Ventura Gassol, la pintura de la pèrgola de la Plaça de la

Concòrdia, la col·locació de papereres, la neteja de la urbanització, etc.

Ara bé, no es pot atendre la petició que conté la moció llegida perquè hi

ha seriosos dubtes de saber a quin terme municipal s’ubiquen les

parades, i fins que no hi hagi una delimitació de terme ben feta i

registrada, no es podrà pensar en instal.lar les marquesines demanades i

quan això estigui ben definit, caldrà tenir en compte que els autobusos

que paren en els indrets que especifica la moció, són busos urbans de la

localitat de Cambrils.


que la moció ha quedat rebutjada perquè hi han votat a favor els dos

Regidors assenyalats i en contra els Regidors Arnau Guasch i Girona,

Emilia Martinez i Moreno, Gabriel Pagés i Sabaté, Joan Llaveria i Vidiella i

Marta Aubaó i Moix.

23.- Donar compte de la contractació de personal.

A continuació es dóna compte de les Resolucions de l’Alcaldia de

contractació de personal següents:

A) Resolució de l’Alcaldia del dia 9 de juny de 2017, que en la part

resolutiva disposava:

“RESOLC: 1r. Contractar al senyor Xxxxx Xxxxxxxxxxxxx, amb NIE XxxxxxxxX, per a cobrir l’increment de feina del personal de la Brigada, durant el període d’estiu, a partir del dia 15 de juny del 2016 fins el dia 15 de setembre de 2017.

2n. Notificar el nomenament a la persona interessada, publicar la contractació en el tauler d’edicte de la Corporació i donar-ne compte al Ple de l’Ajuntament. 3r. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu, en el termini de 2 mesos a comptar des del dia següent de la seva publicació. Alternativament, i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant del mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent de la seva publicació.”

Assabentats els assistents se’n donen per informats.

24.- Moció presentada pel grup municipal del PDeCAT de suport a la Resolució 306/XI.

A continuació es dóna compte de la moció presentada pel grup municipal

del PDeCAT, que diu literalment:


“MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ 306/XI I AL COMPROMÍS DEL GOVERN AMB EL REFERÈNDUM

En data 6 d’octubre de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar en

sessió plenària la Resolució 306/XI sobre l’orientació política general del

Govern, a la qual, entre altres punts, s’instava al Govern de Catalunya a

convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a

molt tard el setembre de 2017.

En data 13 de desembre de 2016 el Tribunal Constitucional va acordar

acceptar la suspensió cautelar de la Resolució 306/XI. Posteriorment, el mes

de febrer de 2017, el TC va anul·lar íntegrament el punt 1 de la Resolució titulat

“Referèndum, empara legal i garanties".

Entre moltes altres declaracions, el punt 1 de la Resolució 306/XI

establia els següents acords respecte al referèndum i la normativa necessària

per portar-lo a terme:

“El Parlament de Catalunya afirma, com ja ha fet en altres ocasions, el

dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l’autodeterminació”

“El Parlament de Catalunya constata que les eleccions celebrades el 27

de setembre de 2015 van conformar una majoria parlamentària favorable

a la independència de Catalunya”

“El Parlament de Catalunya insta el Govern a celebrar un referèndum

vinculant sobre la independència de Catalunya, a tot tardar, al setembre

del 2017, amb una pregunta clara i de resposta binària”

“El Parlament de Catalunya es compromet a activar tots els dispositius

legislatius necessaris per a celebrar el referèndum i per a donar-hi alhora

cobertura legal”

“El Parlament de Catalunya acorda d’impulsar les iniciatives polítiques i

parlamentàries necessàries davant l’Estat espanyol per a fer possible la

celebració d’un referèndum sobre l’opinió de la ciutadania de Catalunya

amb relació al futur polític de Catalunya com a nació”

“El Parlament de Catalunya constata que, en absència d’acord polític

amb el Govern de l’Estat espanyol, es manté el compromís a què fan

referència els punts 3 i 4”, fent referència inequívoca al comprimís de

posar en marxa els dispositius legals necessaris per poder fer el

referèndum sobre la independència de Catalunya de manera unilateral,

independentment de que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol.

“Prioritzar, en el marc dels treballs d’elaboració d’una proposta de

projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al

2017, les polítiques que més incideixin en el benestar de la ciutadania,


l’impuls de l’economia i la creació de llocs de treball. La proposta ha

d’incorporar, en tot cas, les dotacions econòmiques necessàries per a

l’aplicació de les mesures incloses en la Resolució 17/XI, sobre la

situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i

la necessitat d’una resposta institucional. Així mateix, cal observar la

inclusió dels recursos que han de permetre avançar en els objectius

polítics de la legislatura per a dotar Catalunya del marc institucional d’un

nou estat”

“Dur a terme les actuacions necessàries per a internacionalitzar el

procés d’autodeterminació i explicar als representants governamentals, a

parlamentaris i a l’opinió pública d’altres països el full de ruta i el Pla de

govern”

No tenint prou amb la suspensió cautelar i posterior anul·lació del punt 1

de la Resolució 306/XI aprovada de manera majoritària pel Parlament de

Catalunya, el passat 31 de març el govern de l’Estat va portar al Tribunal

Constitucional el pressupost de la Generalitat de Catalunya per la partida del

Referèndum. Al mateix temps, va demanar al TC l’obertura de la via penal

contra el President Puigdemont. Aquesta acció de l’Estat Espanyol, va provocar

automàticament la suspensió de totes les partides del pressupost que eren

susceptibles de ser utilitzades per convocar un referèndum.

Independentment de la suspensió cautelar de la resolució 306/XI i del

pressupost i, per tant, de l’evident negativa de l’Estat espanyol a acceptar una

solució pactada per realitzar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya,

el passat 21 d’abril, el Govern de la Generalitat en ple es va comprometre a

organitzar i convocar el referèndum. El President, vicepresident, consellers,

secretaris generals, secretaris sectorials i directors generals de cada

departament de la Generalitat es van comprometre en aquest acte al Pati dels

Tarongers a celebrar el referèndum, malgrat l’oposició de l’Estat espanyol i a

refermar el compromís del govern amb el full de ruta de Junt pel Sí.

Per tot això el grup municipal del Partit Demòcrata proposa l’adopció

dels següents

ACORDS

PRIMER. Rebutjar políticament la suspensió i posterior anul·lació del

punt 1 de la resolució 306/XI sobre l’orientació política general del Govern

aprovada per majoria pel Parlament de Catalunya.


SEGON. Rebutjar políticament la suspensió per part del TC de les

partides del pressupost de la Generalitat de Catalunya relacionades amb el

pressupost i aprovades per majoria pel Parlament de Catalunya.

TERCER. Donar suport a la resolució 306/XI aprovada per majoria al

Parlament de Catalunya.

QUART. Donar suport al Compromís del Govern de Catalunya amb el

Referèndum aprovat el passat 21 d’abril.














25.- Moció presentada pel grup municipal del PDeCAT per a un desenvolupament rural sostenible, integral i integrador.

Seguidament es llegeix la moció presentada pel grup municipal del

PDeCAT, que diu literalment:

“MOCIÓ PER A UN DESENVOLUPAMENT RURAL SOSTENIBLE, INTEGRAL I INTEGRADOR

Davant la proposta de llei presentada al Parlament de Catalunya sobre

un “Desenvolupament Rural Sostenible en la programació i l’execució del

Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 finançat per la

Unió Europea”, davant el primer redactat incomplert i exclusivament focalitzat

en el sector primari (d’altra banda, imprescindible per al desenvolupament i

manteniment dels nostres territoris):

Els Grups d’Acció Local (GAL) de Catalunya, i per extensió tots els

agents socioeconòmics que s’hi vulguin sumar i que actuen en els nostres

territoris rurals (siguin públics i/o privats), volem tirar endavant una campanya


de sensibilització a les institucions, organismes, grups polítics, empreses i

persones sobre la importància de la concertació territorial, la planificació

conjunta i de l’enfocament integrador que haurien de tenir les polítiques en els

nostres territoris rurals. Posant de relleu els valors intrínsecs del món rural, les

dinàmiques que s’hi donen, les oportunitats i les amenaces, així com aquells

elements imprescindibles davant qualsevol nou marc legal que es vulgui

plantejar -sigui sobre les activitats que s’hi desenvolupen o sigui sobre la

distribució de fons per el reequilibri territorial i sectorial del nostre país i per

l’enfortiment de la pagesia-.

Campanya que ha de servir, alhora, per posar en valor el Programa

Leader com a l’únic que destina fons exclusivament a Territoris Rurals, amb

visió de potenciar dinàmiques de cooperació/concertació entre els agents dels

nostres territoris amb la intenció d’enfortir la diversificació econòmica, la

innovació territorial, la millora dels serveis i la qualitat de vida d’aquests

(condicions indispensables pel reequilibri territorial de país).

Sense un medi rural viu, no hi ha desenvolupament sostenible. Els

territoris rurals de Catalunya necessiten dinàmiques actives de diversificació

que complementin i completin la tasca agrària que els identifica. Sense pagesia

no hi ha espais rurals actius i sense activitat en els espais rurals no hi ha

pagesia. Les societats postindustrials s’identifiquen per donar un suport integral

a la tasca agrària des d’una visió territorial que generi valor afegit i que treballi

per la viabilitat econòmica, social i ambiental de les empreses rurals de tots els

sectors d’activitat. El desenvolupament sostenible, integral i integrador esdevé

una realitat quan tots els actors concerten una estratègia basada en les

persones i el territori. El cor del nostre món rural són les petites i mitjanes

empreses que treballen en xarxa per enfortir el seu capital, tant social com

econòmic. Per tant, el suport al món rural s’ha de fer des d’una òptica

transversal en que tots els agents hi participin.

Per tot això, tenim la intenció de vetllar i reivindicar la integralitat que ha

de tenir l’acció del govern en matèria de Desenvolupament Rural emmarcat en

el PDR 2014-2020 i que va molt més enllà de les úniques mesures

mencionades en la Proposició de llei que ens ocupa, i que és tasca transversal

dels diferents departaments i nivells de la nostra administració pública

(Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, administracions locals...):

PRIMER. Reivindicar el Programa Leader com l’únic existent a

Catalunya que suposa un contracte-programa plurianual que promou la

concertació público-privada i que permet recolzar, de forma directe i des

del mateix territori el seu teixit econòmic. La feina que fa donant suport al

món agrari, en la seva transformació i posada en valor de la producció i


a la millora dels serveis a les persones. Proposem treballar des d’avui

mateix, davant el futur període 2021-2027, per fer realitat l’accés dels

Grups d’Acció Local al multifons i continuar la feina feta fins ara per a la

innovació territorial, l’activitat econòmica i la millora de la qualitat de vida

del medi rural.

SEGON. Manifestar la preocupació dels territoris rurals per la dinàmica

poblacional d’aquests i determinar la importància de projectes, com

Odisseu, que treballin pel retorn dels Joves i l’aposta de les nostres

institucions per revertir les tendències poblacionals negatives.

TERCER. Assumir el compromís de promoure el suport al nostre

entramat socioeconòmic, en especial a l’emprenedoria, les PIMEs rurals

i l’economia cooperativa com elements clau per a l’arrelament de les

persones al territori.

QUART. Demanem que el govern vetlli per l’entesa entre els diferents

nivells d’administració, institucions i actors per a un bon desplegament

de polítiques de protecció ambiental i la custòdia del territori en el medi

rural que permeti el manteniment de les activitats tradicionals i la nova

emprenedoria.

CINQUÈ. Demanem un calendari per a l’establiment de la fibra òptica als

nostres territoris, que arribi a totes les poblacions, com a element de

vertebració dels mateixos i d’oportunitat bàsica per el seu

desenvolupament. Alhora que exigim la resolució d’una vegada per totes

dels problemes de cobertura mòbil que encara tenen algunes zones del

nostre territori.

SISÈ. Reivindiquem un marc regulador i normatiu clar davant el futur

desplegament del pacte de transició energètica que faciliti la generació

d’economia endògena als nostres territoris. Alhora que permeti la

compensació de les externalitats negatives dels impactes ambientals,

que remuneri la solidaritat territorial davant noves infraestructures,

promovent com a prioritària la generació distribuïda i les SmartGrids com

a model menys impactant i intel·ligent.

SETÈ. Sol·licitar l’alineament de fons sectorials, més enllà del PDR i/o el

que estableix el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) per les

comarques de muntanya, per una estratègia única, integral i integradora

al món rural. Destacant el format plurianual i treballant amb la

concertació amb els ens existents (GAL, consorcis de desenvolupament

econòmic i Consells Comarcals).

VUITÈ. Instar al parlament que retiri la proposició de llei

“Desenvolupament Rural Sostenible en la programació i l’execució del


Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 finançat

per la Unió Europea”, i que s’utilitzin els mecanismes existents per

modificar els fons previstos en el PDR vigent. Si s’escau, en la

modificació del PDR per atendre demandes de diferents sectors, tirar-les

endavant sempre i quan no hagi de suposar una nova retallada als fons

del Programa Leader i altres mesures de vital transcendència per al

manteniment i la dinamització dels nostres territoris (mesures 3, 8, 19,

entre d’altres). I que, en cas de voler tirar endavant una nova llei, que

aquesta es faci amb la perspectiva d’un medi rural SOSTENIBLE,

INTEGRAL I INTEGRADOR, que contempli i englobi tots els agents que

vivim i treballem al i pel territori rural de Catalunya.

Per tot el que s’ha exposat, l’entitat/institució

aprova:

1- Donar suport a la moció “PER A UN DESENVOLUPAMENT RURAL

SOSTENIBLE, INTREGAL I INTEGRADOR”.

2- Notificar l’aprovació d’aquesta moció a:

Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

C/ Plaça de Sant Jaume, 4

08002- Barcelona

Honorable Sra. Meritxell Serret i Aleu

Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

C/ Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614

08007- Barcelona

Sr. Carles Luz i Muñoz

President de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya

C/ Pujada del seminari, s/n

25280- Solsona

[email protected]

Segueix la data i signatura.

ANNEX

MOCIÓ PER A UN DESENVOLUPAMENT RURAL SOSTENIBLE,

INTREGAL I INTEGRADOR

APARTAT PRIMER:

La importància del programa Leader per als territoris rurals. Una

metodologia i un enfocament totalment vigents i necessaris

mailto:[email protected]


El programa Leader que s’implementa a Catalunya per sisena edició des

del seus inicis l’any 1991, és una eina bàsica i clau per al desenvolupament

dels nostres territoris i el suport a les activitats socioeconòmiques que s’hi

desenvolupen.

Els Grups d’Acció Local són ens de concertació formats per entitats

públiques i una majoria de privades, representatives de l’entramat

socioeconòmic dels territoris rurals de Catalunya. Per tant, estructures

privilegiades a l’hora de copsar i concertar la visió sobre la realitat i plantejar

Estratègies de Desenvolupament Local participades des dels nostres territoris

rurals. Actualment, a Catalunya actuen 11 Grups d’Acció Local que estan

participats per 141 Agents públics (bàsicament ajuntaments, consells

comarcals i consorcis) i 190 Agents privats (associacions de productors

agroalimentaris, de propietaris forestals, de turisme rural, d’entitats

empresarials...).

Volem posar en valor que en el període passat (2007-2013), el programa

LEADER va suposar la creació de 565 empreses, el suport en la millora o

ampliació de 958 existents, la creació de 1.697 nous llocs de treball i la

consolidació de 8.986 existents. Essent gairebé l’únic programa que, en temps

de crisi, va poder donar suport econòmic i tècnic a l’emprenedoria i a l’activitat

econòmica dels territoris rurals esmentats.

En el plantejament del període vigent, es va demanar als territoris rurals

de fer un esforç per intentar fer arribar a més territori, amb menys recursos, el

programa. D’aquest procés en sortí la fusió entre GALs, passant de 13 a 11 a

Catalunya (veníem d’un exercici semblant de l’anterior període que s’havia

passat de 22 a 13). De tal manera que s’ha passat a cobrir 556 davant els 490

municipis que s’abastava mitjançant els GAL en el període passat.

Aquest esforç, sumat a una menor dotació del Programa, perdent 9MEur

entre els dos períodes, han portat a l’aparició de certes tensions en el bon

desenvolupament de l’activitat dels Grups d’acció Local. Portem dues

convocatòries d’ajuts a empreses del territori, en la primera només es va poder

auxiliar 261 de 710 projectes presentats. Un índex de desestimació d’ajuts mai

aparegut i que és fruit, principalment, de la menor dotació del programa.

Minvar encara més la dotació al programa, tal i com es diu explícitament

en el redactat inicial de la proposició de llei que motiva aquesta moció, és

sinònim de liquidar-lo. Des dels territoris rurals i els agents que compartim

l’estratègia Leader de Desenvolupament Local, volem reivindicar amb aquesta

moció la importància d’aquest programa, la voluntat de referenciar-lo com a

imprescindible pel reequilibriterritorial de Catalunya, així com demandar la


recuperació, en futures revisions del PDR, dels fons necessaris per a un bon

desenvolupament del mateix.

APARTAT SEGON:

Sobre les dinàmiques poblacionals dels territoris rurals a Catalunya

Venim d’uns decennis de canvis profunds i estructurals en les economies

dels pobles del medi rural, amb una pèrdua de pes constant del sector primari,

acompanyat d’una terciarització important en alguns d’ells. Elements que han

fet molt més vulnerable i dificultós l’arrelament de les persones en el nostre

territori rural que cobreix el 73% de Catalunya, on hi viu el 10% de la població

amb una densitat mitjana de 32,7 hab/km2 (territori objectiu del programa

Leader).

Malgrat que el fenomen de despoblació s’ha anat frenant en els últims

anys, seguim tenint una quarta part de Catalunya (23,42%, 162 municipis,

molts micropobles) que segueix amb dinàmiques preocupants de despoblació.

L’envelliment poblacional d’aquests territoris és un fet que demanda d’especial

atenció pel que fa a l’articulació de serveis (per a la gent gran i per a les

persones en risc d’exclusió). Alhora que les dinàmiques de “pèrdua de joves”, i

“migració interna” cap a les capitals de comarca, fan difícil el manteniment

d’alguns d’aquests pobles i, per tant, del territori. Tot plegat, amb la conseqüent

pèrdua de valor de terrenys agrícoles, dinàmiques de reforestació, pèrdua de

paisatge i biodiversitat –que van a favor del canvi climàtic-. El relleu

generacional de la pagesia només serà possible si el jovent troba espais rurals

actius i vius. Més enllà de les necessitats estructurals agràries, els serveis al

món rural i les comunicacions –tant viàries com virtuals-, són elements

imprescindibles perquè una persona jove decideixi incorporar-se al sector

agrari. El futur de les properes generacions de pagesia estan vinculades a la

dinamització dels pobles i espais rurals en els que es desenvolupa la tasca

pagesa.

Les polítiques sectorials i la deixadesa de la visió transversal i rural a

l’hora d’afrontar certs plans, projectes o programes nacionals dissenyats massa

sovint amb perspectiva urbana, no han facilitat la lluita contra aquesta

tendència (caducitat de la llei de muntanya p.e). Amb tot, les noves dinàmiques

de recuperació de certes activitats i sectors, encara que sigui a petita escala, la

progressió de la societat de la informació i una certa millora de les

comunicacions viàries haurien de fer possible revertir aquesta realitat.

Cal plantejar, també, ponts d’enllaç entre el sistema formatiu i l’economia

local, adequant-lo a les oportunitats dels nostres territoris i establint plataformes

de retorn dels nostres joves cap a les empreses i/o oportunitats laborals

existents als nostres pobles.


APARTAT TERCER:

Pel respecte a les activitats tradicionals com a valor i futur (pagesia i

sector agroalimentari, sector forestal, cultura i tradició) i la importància de la

petita i mitjana empresa en els nostres territoris

Volem reivindicar la feina de les emprenedores i emprenedors rurals,

microempreses, PIMEs i teixit associatiu, gent compromesa i que són els

principals actors i factors d’arrelament al nostre territori. Que, lluitant contra

evidents diferencials competitius de serveis bàsics (cobertura mòbil,

telecomunicacions, infraestructures bàsiques...) i certa llunyania a una massa

crítica de clients, han decidit mantenir-se o ubicar-se en els nostres pobles i

masies.

Molts d’ells continuant l’activitat familiar, altres reemprenent l’activitat

agroforestal i activitats tradicionals que revaloritzen els recursos propis i ajuden

al manteniment de les persones i el mateix paisatge, actualitzant sistemes

ancestrals de maneig territorial i de producció: petits obradors agroalimentaris,

gestors forestals i artesans de la fusta, entre molts d’altres. Activitats que

conviuen i es diversifiquen aprofitant els canvis de tendència tecnològiques i

socials, generant noves oportunitats d’activitat, tant en el sector primari i sector

terciari de qualitat, com en la mateixa indústria i serveis tecnològics (turisme

rural, activitats del lleure, nous productes de la fusta, biomassa forestal, serveis

tecnològics...).Sovint aprofitant sinèrgies del binomi urbà-rural, que caldria

treballar perquè acabi essent una oportunitat, més que una amenaça per les

dinàmiques diferencials (evitant qualsevol forma de “moobing rural”, treballant

per la “reculturització rural” dels nous habitant rurals o dels passants turístics).

Malgrat les dificultats, i la ubicació, moltes d’aquestes activitats, actuant

de forma cooperativa, han suportat els embats de la crisi econòmica i han

esdevingut elements de valor i elements tractors-atractors d’economia local.

Caldria desenvolupar accions per enfortir les cooperatives existents,

diversificant-les i actualitzant els seus serveis. Actors que, massa sovint, estan

fora dels paràmetres de “suport financer i/o institucional” i que, sovint, han de

superar un viacrucis de tràmits i gestions per tal de poder establir-se i

desenvolupar amb comoditat i potència la seva activitat.

APARTAT QUART:

La custòdia de l’entorn, paisatges, patrimoni natural i la compatibilitat

amb l’activitat humana

En general, el respecte pels valors ambientals, paisatgístics i els

sistemes naturals és un element intrínsec dels nostres territoris rurals i de la

majoria d’activitats que s’hi desenvolupen.


El cicle de l’aigua, la biodiversitat i el paisatge són fruit, en el nostre país,

del binomi natura-activitat humana. Davant els reptes que ens planteja el canvi

climàtic, obliga a que siguem encara més curosos en la custòdia i bon equilibri

d’aquesta relació. La gestió forestal sostenible, l’activitat econòmica, la

preservació dels espais naturals protegits, la ramaderia extensiva i el

manteniment dels espais oberts són fruit d’aquesta entesa. Caldria vetllar

perquè les normatives i els fons sectorials (DTES, DARP, Empresa i

coneixement, Governació) s’alineessin en una estratègia de país per als

territoris rurals, fugint de la exclusivitat del PDR o de la dependència exclusiva

al DTES per la llei de muntanya, com a exemples. Potser la futura llei de canvi

climàtic seria un bon punt de trobada.

L’abandonament de certes pràctiques tradicionals com la silvopastura

dirigida, fan que certs ecosistemes estiguin en risc. Caldria vetllar per facilitar el

manteniment i potenciació d’aquestes activitats, sempre vetllant per la seva

compatibilitat amb el manteniment del territori. I no hi ha altra manera que fent

una revisió dels fons tot reenfocant aquests al pagament de serveis ambientals

(sigui per captació per CO2, per manteniment real de pastures i prats...).

El plantejament excessivament sectorial de la gestió espais protegits

versus els ens i actors del DEL sovint provoquen conflictes territorials, latents i

no resolts, que caldria desencallar amb una nova manera de concertació i

gestió conjunta dels mateixos (evitant la sobreposició d’ens de tots tipus).

APARTAT CINQUÈ i SISÈ:

Millora d’infraestructures i serveis com a base pel reequilibri territorial.

Necessitats canviants

De la clàssica reivindicació sobre “més infraestructures de comunicació”

hem passat a la necessitat i millora de reconnexió transversal, trencant

l’estructura radial caduca de les comunicacions, que hauria de permetre la

vertebració i redistribució dels centres estratègics. D’altra banda, són bàsics la

recuperació i manteniment dels camins rurals, la millora i organització del servei

ferroviari existent i cal repensar profundament el model de transport públic dels

nostres territoris rurals, plantejats i heretats de decennis enrere on les

necessitats i el model socioeconòmic eren uns altres.

L’estratègia Smart Catalonia (en procés) i el Pacte Nacional per la

transició energètica són dos dels eixos d’oportunitat pels nostres territoris.

Alhora oportunitat i amenaça, perquè pivoten tots dos sobre l’infraestructura

bàsica per on haurà de venir bona part de la recuperació dels nostres territoris,

l’extensió de la fibra òptica i les telecomunicacions. Urgeix i caldria esmerçar

esforços suficients perquè cap poble es quedi sense extensió de fibra òptica i


perquè la cobertura mòbil sigui efectiva a la majoria del territori (som molt lluny

d’aconseguir-ho!).

Catalunya mai serà “smart” si no és autosuficient ni alimentària ni

energèticament, i això només pot facilitar-ho una bona xarxa de

telecomunicacions en els nostres territoris rurals que pugui fer intel·ligent les

infraestructures de generació energètica renovables que estan per venir.

Caldria plantejar un marc legal clar i suficient perquè no es repeteixin errors

històrics de depredació empresarial-urbana. Fagocitant el recurs sòl-aigua-aire,

generant energia en els territoris rurals, però sense deixar-hi ni economia ni

benefici (vegi’s la història passada en l’inici de l’energia hidràulica i, més

recentment, la implantació de l’eòlica).

Per tant, caldria concretar com aterraran o es faran extensius aquests

elements, fent partícips els actor rurals sempre que es pugui, evitant la

capitalització d’aquests processos de transició territorial per part de grans

corporacions de base deslocalitzada que no faran més que agreujar la situació

actual, enlloc de generar veritable economia local, innovadora i durable.

Sempre és clar, preservant els valors naturals i la qualitat dels ecosistemes

naturals.

APARTAT SETÈ:

Les prioritats per a un Desenvolupament rural integral i integrador

En els darrers anys s’ha estès com a praxi del nostre govern autonòmic i

de l’estat, generar estratègies, plans, programes i processos de reflexió amb

una visió excessivament sectorial i urbana, sovint desconnectats entre ells i

faltats de la visió i de la realitat que es viu en els territoris rurals. D’aquests

s’han desplegat instruments financers o fons que aterren als territoris

mitjançant els seus actors locals o econòmics i dels que,bàsicament, se n’han

pogut beneficar municipis grans o entitats socioeconòmiques potents.

De tots els fons que s’han mobilitzat, destaquen els que s’han obligat a

vincular-se estrictament a una estratègia supramunicipal territorial (comarcal o

supracomarcal) elaborada pels propis territoris, i que ajuden a la concertació

real d’actors operant com a “contractes-programa” de dinamització

socioeconòmica local, d’obligada concertació en el plantejament i execució en

els nostres territoris rurals, com han sigut el Programa Treball a les 7

comarques del SOC, les polítiques de joventut o serveis socials alguns

exemples reeixits. Però l’únic realment plurianual de plantejament i d’obligada

concertació público-privada ha sigut el Programa Leader. Programes, els

anteriors, que forcen l’entesa entre ens i actors del territori, que plantegen un

marc estratègic de desenvolupament territorial i doten els ens responsables de

l’aplicació de fons suficients com per poder treballar el Desenvolupament Local


Participatiu. Evitant el desavantatge estratègic dels territoris rurals, més magres

en musculatura organitzativa tècnica enfocada al Desenvolupament econòmic,

davant les convocatòries de pública concurrència generades per diferents

departaments de la Generalitat. I que ha comportat històricament una

competència, sovint insana, entre ens, actors i agents locals i territorials, enlloc

de promoure la cooperació i transferència d’experiències d’èxit.

Caldria doncs, una alineació entre els fons destinats a la promoció del

desenvolupament econòmic local i atenció a les persones, sobretot pel que fa

als nostres territoris rurals, especialment fràgils (FSE-SOC, FEDER-

Governació, FEADER-DARP...). A més, tenint en compte que en el període

Europeu vigent (2014-2020), la Comissió Europea havia proposat i deixat obert

que certs programes com el Leader, poguessin treballar amb una dotació

multifons que permetés implementar des de la base Local les estratègies de

Desenvolupament Territorial. Proposta que no va acabar de cristal·litzar, entre

d’altres raons, per la organització en compartiments gairebé estancs de les

nostres administracions”.








d’A.M, diu que voten a favor d’aprovar la moció, fent constar que al

plenari del dia 13 d’abril de 2017 ja es va aprovar una moció presentada

pel grup municipal d’A.M. en la que es reivindicaven varis dels punts que

en la present s’han plasmat.





26.- Moció presentada pel grup municipal del PDeCAT de rebuig a l’ocupació il.legal d’habitatges.

Es dóna compte tot seguit de la moció presentada pel grup municipal

del PDeCAT, que diu literalment:

“MOCIÓ DE REBUIG A L’OCUPACIÓ IL·LEGAL D’HABITATGES


La crisi econòmica ha provocat que moltes famílies en els darrers anys

es quedessin sense llar, quedant vulnerats els seus drets. Paral·lelament a

aquest fet, han aparegut fenòmens d’ocupació il·legal, de forma premeditada,

que aprofitant-se de la situació de debilitat de moltes famílies, els hi ha exigit el

pagament de quantitats a canvi d’un sostre.

Tot i que cada dia són més les ocupacions il·legals que es fan en

habitatges, no hi ha cap llei prevista per tal de poder expulsar aquelles

persones que han ocupat sense permís en un habitatge, constituint un acte

mafiós que, pertorben tant a la propietat com també dificulten i impossibiliten la

gestió dels habitatges que es troben en mans d’organitzacions socials i de

l’Administració Pública, destinades a fins socials en benefici de famílies en

situació de vulnerabilitat. Ara, quan una propietat és ocupada, per a poder

prosseguir al desallotjament es necessita la denúncia per part del propietari per

tal que el jutge realitzi l’ordenament judicial, i posteriorment desallotgin

l’habitatge. El fet però, és que el desallotjament no es produeix de forma

immediata, a més dels costos judicials per part del propietari per recuperar la

seva propietat.

El Partit Demòcrata va presentar al Congrés dels Diputats el passat mes

de gener una Proposició de Llei de modificació de la Llei 1/2000,

d’Enjudiciament Civil (LECiv), per la que es regula un procediment específic per

garantir la possessió d’habitatges de titularitat de propietaris i assegurar a les

entitats socials i les administracions públiques la disponibilitat d’habitatge

social. A més, la proposta de modificació preveu un mecanisme perquè,

aquelles persones amb necessitats per tenir un habitatge encara que hagin

entrat a pisos a través de màfies, l’administració avaluï si la persona compleix

les condicions per tal que se li assigni un habitatge social.

Atès que l’ocupació il·legal no pot ser una forma establerta i tolerada

d’accés a la possessió d’un habitatge.

Atès que els poders públics han de garantir la protecció del dret a

l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social així com el dret a la

propietat privada.

El grup municipal del Partit Demòcrata proposa l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER. Donar suport a les accions que protegeixen la propietat

privada.


SEGON. Donar suport a la Proposició de Llei de modificació de la Llei

1/2000, del 7 de gener, d’enjudiciament civil, per la que es regula un

procediment específica per garantir la possessió d’habitatges de titularitat de

propietaris, persones físiques i per assegurar a les entitats socials i a les

administracions públiques la disponibilitat d’habitatges destinades a habitatge

social, que va ser presentada a Madrid:

-Article 250.1 de la Llei 1/2000 de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en el

que s’afegeix l’apartat 2º bis regulant la possibilitat d’interposició d’un judici

verbal per recuperar la possessió de l’habitatge ocupat il·legalment, possibilitat

que podrà exercir el propietari , així com les entitats socials i l’Administració

Pública tenidores d’un parc d’habitatge de caràcter social.

-Article 441 de la mateixa Llei, on s’afegeix un segon apartat (2º bis) en

el que s’especifiquen les mesures que adoptarà l’autoritat judicial per fer efectiu

el llançament de les persones que ocupen il·legal els habitatges, recollits a

l’article 250.1 2ºbis i també les garanties legals per garantir la contradicció del

procés.

-Article 447 de la Llei d’enjudiciament per a casos especials , afegint un

tercer apartat (3º bis) sobre l’absència de cosa jutjada en casos especials.

TERCER. Instar a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l’Estat a

buscar mecanismes per eradicar el moviment okupa, revisant els protocols

d’actuació de la policia i l’enduriment de les sancions.

QUART. Instar a la Generalitat de Catalunya continuï aplicant polítiques

encaminades a un habitatge digne per a tothom per tal d’eradicar situacions de

vulnerabilitat com és la pobresa energètica.

CINQUÈ. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la

Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats, a l’Associació de

Comarques i Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.















PART DE CONTROL

27.- Donar compte dels Decrets de l’Alcaldia que van del número 14 al número 28 de 2017.

Es dóna compte dels Decret de l’Alcaldia que van des del número 14 al

número 28 de l’any 2017, l’extracte dels quals és el que tot seguit es detalla:

14/17 Productivitat i hores extres funcionaris/personal laboral març-17 (29-03-2017)

15/17 Autorització prova ciclista “XXX Xxxxxx xx x’xxxxx” (7-04-2017) 16/17 Autorització us llar social xxxx Xxxxxx(7-04-2017) 17/17 Autorització parada de Roses a l’Av. Catalunya (19-04-2017) 18/17 Modificació de crèdit 1 transferències (26-04-2017) 19/17 Compte general 2016 (26-04-2017) 20/17 Productivitat abril (26-04-2017) 21/17 Autorització us llar social Festa primavera (20-05-2017) 22/17 Autorització matrimoni Xxxxxxx Xxxxxxx (16-05-2017 23/17 Autorització matrimoni Xxxxx Xxxxxxx (18-05-2017) 24/17 Autorització matrimoni Xxxxxxxxx Xxxxxxxx. (22-05-2017) 25/17 Productivitat funcionaris maig (30-05-2017) 26/17 Llicència parcel·lació, parcel·la 4A del PE-2. (9 -06-17) 27/17 Representació defensa Contenciós num. 1 de Tarragona, Recurs

Ordinari xxx/2017 interposat per XXXX XXXXXXXXXXXXX, XXX ( 21-6-17)

28/17 Productivitat i hores extres funcionaris i personal laboral (28-06-2017) Dels quals el Plenari se’n dóna per assabentat.

28.- Informes d’Alcaldia.

El Sr. Alcalde informa que els tres pares que portaven els seus infants a

la llar d’infants i que van deixar de satisfer les quotes del mes de juliol de 2016,

ja van satisfer els seus deutes quan l’Ajuntament va passar al servei de Base

els expedients perquè fessin el cobrament en via executiva, si calia, i aquest

Organisme els va fer el requeriment de pagament.

29.- Proposicions Urgents.


No se’n formula cap. 30.- Control dels Òrgans de la Corporació.

Pr ecs i preguntes.- A)

PREGUNTES I PRECS PRESENTATS PEL GRUP SOCIALISTA EN EL

PLE ORDINARI DEL DIA 13 D’ABRIL DE 2017:

1)

El prec fet pel Regidor Malla en el ple ordinari del dia 13 d’abril de 2017,

quan es donava resposta a un prec del grup del PDeCAT, i que consta

degudament reflectit a l’acta corresponent, és contestat pel Sr. Alcalde, per

mitjà del document que per a la seva transcripció literal a l’acta, es lliura a la

secretària:

“Sr. Malla, a l’apartat D) 3) del punt de Precs i preguntes del passat

plenari del dia 13 d’abril de 2017, vostè torna a recalcar que el seu grup i el

PDeCAT ens van donar la confiança quan van estar d’acord en delegar les

tasques del Plenari a favor de la Junta de Govern. En relació a això he de dir-li

tres coses: 1-que el seu grup no va estar d’acord en aquella delegació, ja que

en la sessió en que es va decidir, vostè no hi era, 2-que la delegació de

competències del plenari a favor de la Junta de Govern Local es va fer a

proposta de l’Alcaldia, la qual era segur que prosperaria, independentment dels

vots a favor que tingués, donada la majoria absoluta que té el nostre grup i amb

això no vull dir que tant ens dona que votin a favor o no, doncs sempre agraïm

ben sincerament els seus vots favorables, i 3-que aquesta bona predisposició a

delegar a favor de la Junta, que vol o volen fer veure que tenen o tenien, no

deu ser tan evident, quan en la sessió del dia 12 de gener de 2016, és a dir mig

any després de prendre possessió dels càrrecs de Regidors, quan es va

proposar al plenari delegar a favor de la Junta de Govern Local l’aprovació

dels preus públics, tant vostè com el grup del PDeCAT van votar en contra.

Referent als temes que hem de sotmetre a la decisió plenària, ja li vaig

dir a la sessió plenària del dia 12 d’abril de 2016, que quan algun òrgan delega

les seves competències en un altre, no pot després, sense més ni més,

treure’ls-hi i per tant si el Ple de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs, ha delegat

les competències a favor de la Junta de Govern, és aquest l’Òrgan que ha

d’actuar, independentment de l’envergadura que tingui, o se li vulgui atribuir a

l’assumpte que sigui.

Finalment, pel que fa referència a la manera que tenim de tractar a

l’oposició, em sap molt de greu que vostè no es senti tractat com l’equip de

Govern pretén i vol, ja que no crec que trobi cap actuació nostre que vaig en


contra dels drets que a vostè l’assisteixen com a regidor de l’oposició, és més,

sempre li hem brindat i, no en dubti que li seguirem oferint, molt més que allò

que la normativa ens obliga a dar-li. Com ja li he dit en vàries ocasions, una

cosa és el govern i l’altre l’oposició; al primer li pertoquen unes tasques i a

l’oposició unes altres; i li asseguro que a l’equip que encapçalo res li hagués

agradat més, que poder treballar tots a una per a l’avenç del nostre poble, però

perquè això fos possible s’havien d’haver adoptat altres postures que les que

s’han pres, s’haurien d’haver estalviat comentaris que han desvirtuat la realitat

dels fets i tothom hagués tingut que tenir més cura de les seves accions i més

coneixement de la posició que cadascú ocupa dins l’Ajuntament. De totes

maneres, sàpiga que sempre restarem oberts a fer realitat aquella il·lusió de

treballar units per al poble, ara bé, això serà sempre que els grups es facin

creditors d’ostentar aquestes prerrogatives”.

El Sr. Malla diu que ell, amb el seu prec, volia recordar a l’equip de

govern que tant ell com el grup del PDeCAT havien mostrat la seva confiança

en el grup d’A.M. mitjançant l’acceptació de que es deleguessin les

competències plenàries en la Junta de Govern. Però que ell esperava que quan

es donessin assumptes d’una certa envergadura o importància, com pot ser un

pla de circulació o altres de transcendència, se’ls hi explicarien i se’ls hi donaria

la possibilitat de poder-hi col·laborar.

B)

PREGUNTES I PRECS PRESENTATS PEL GRUP SOCIALISTA PER

AL PLE ORDINARI DEL DIA 13 DE JULIOL DE 2017:

No en va presentar cap.

C) NOUS PRECS I PREGUNTES FORMULATS PEL GRUP SOCIALISTA:

1)

El Regidor Malla diu que nosaltres ens trobem en què hi ha dos

ajuntaments que estan llindant i que estan interrelacionats. Que s’hauria de

tenir una bona relació amb Cambrils, perquè els frecs que s’han donat (com la

zona blava, el lidl, etc) no es donin i per tal de què els altres que es poden

produir, com la manera en què haurà d’actuar la policia local de Cambrils, en

cas de problemes en els indrets que rodegen l’Aldi, el Lidl, o la mateixa piscina

d’aquell municipi (que estiguin dins el terme de Vinyols i els Arcs), es puguin

resoldre d’una manera amical. Que s’hauria de fer una reunió amb aquell

municipi, per tal d’arribar a acords i evitar friccions. Que és una llàstima que

dos municipis del mateix color polític, no puguin arribar a acords; que ell va

estar sopant amb regidors d’aquell municipi, del seu partit polític i li van dir que


estaven d’acord amb què s’haurien d’evitar els mals entesos i les discussions i

per això ell personalment es brinda per fer de mitjancer amb els del PSC de

Cambrils per tal d’assolir aquests acords.

D)

PREGUNTES I PRECS PRESENTATS PEL GRUP DE PDeCAT EN EL

PLE ORDINARI DEL DIA 13 D’ABRIL DE 2017:

Els cinc precs o preguntes fets pel grup de CiU en el ple ordinari del dia

13 d’abril de 2017, i que consten degudament transcrits a l’acta d’aquell dia,

són contestats mitjançant les intervencions que, per a la seva transcripció literal

a l’acta, es lliuren a la secretària:

1)

El Regidor de serveis, seguretat, medi ambient i agricultura li respon:

“Primer de tot he d’indicar-li que la construcció dels pipi-cans era quelcom que nosaltres ja portàvem en el nostre programa electoral, i per tant ja teníem la intenció de fer-los.

Abans de començar la seva execució vam mirar-ne alguns de construïts per veure les deficiències o mancances que tenien i així no caure en els mateixos errors i després de parlar, entre d’altres, amb propietaris d’animals, el tècnic va redactar la memòria i es varen construir.

No posem en dubte aquest estudi al què vostè fa referència, perquè no el coneixem, però una cosa és Barcelona i l’altre és Vinyols i els Arcs, i si be aquí els gossos tenen possibilitats d’anar a les rodalies del poble, etc, també ho és, que si volem que tothom (no un percentatge) tingui el civisme que és d’esperar, i no volem recórrer a la sanció fins en últim terme, hem de possibilitar que els propietaris dels gossos, disposin de tots els elements que nosaltres podem posar al seu abast, perquè respectin les normes de convivència de tota col·lectivitat humana.

Finalment li he d’indicar que la persona que du a terme el servei de “guarda rural”, evidentment no controlarà el tema dels gossos i encara menys sancionarà, perquè la seva comesa és una altra, perquè no volem que una persona dugui a terme una tasca que no li pertoca, i perquè no té poder sancionador, ara bé, això és sense perjudici que, com tot ciutadà, si veu una persona que comet un acte reprovable, li pugui dir que la seva actuació no és la correcta ni la desitjable”.

2)

El Sr. Alcalde li contesta:


“En relació al tema de les consultes, ja se’ls ha dit i repetit, i els assabento que sempre ho farem així, que farem aquelles que al nostre entendre hàgim de dur a terme i no les que vostès voldrien que féssim.

Però a part d’això he de dir-li que d’acord que la Llar d’infants és per a 11 mesos de cada any i les instal·lacions de les piscines només ho són per a 3 o 4 mesos, però la llar d’infants és per donar servei a unes 20 famílies del Municipi i les instal·lacions de les piscines són per donar-ne a totes les famílies de Vinyols i els Arcs, que poden ser de l’ordre de les 500.

Finalment, no només en aquest tema concret, sinó en totes i cadascuna de les actuacions que du a terme l’equip de Govern, abans de fer res estudiem detingudament l’assumpte i desprès actuem, i el què no fem és demorar i allargar innecessàriament les actuacions que programem, perquè si ho féssim així, potser no podríem fer quasi res del què tenim previst dur a terme, amb la qual cosa vull dir-li que no hem de mirar aquest assumpte amb més calma, perquè ja li hem dedicat aquella que feia falta”.

3)

El Regidor de serveis, seguretat, medi ambient i agricultura li respon:

“Miri nosaltres som un equip de persones, altament conscients de les

nostres limitacions i de les nostres mancances i per tant quan una cosa no la

sabem, cerquem aquells que poden donar-nos el consell més objectiu i més

tècnicament fonamentat. És per això que, com que no hi enteníem de

mecànica, ni de màquines d’escombrar, vàrem cercar el fabricant de la que

tenim actualment, li vam explicar el què havia de fer la màquina de referència, i

ens va aconsellar que la reparéssim, ja que tenia vida per durar-nos uns anys

més; i davant d’això, vam fer-la arranjar i se li va fer la posta a punt, i si

realment el fabricant hagués cregut que calia canviar-la, també ens ho hagués

dit i més tenint en compte que tenia grans possibilitats de què li adquiríssim a

ell, si realment feia falta un canvi o una nova adquisició”.

4)

La Regidora d’urbanisme li respon: “La zona on s’han dut a terme les despeses per les que vostè pregunta,

és una unitat d’actuació de les Normes Subsidiàries. En aquesta unitat d’actuació es va dur a terme, en el seu moment, un

projecte de reparcel·lació voluntària que ja està tramitat i un projecte d’urbanització. En aquesta classe de terrenys, els propietaris tenen les obligacions que detallen els articles 31 i 44 del Decret Legislatiu 1/2010 i per tant han de costejar, executar en el seu cas, i cedir les obres d’urbanització.

Dit això, serà en el moment en què es dugui a terme la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, quan es podrà


determinar amb exactitud quines despeses seran a càrrec dels propietaris i si és possible aprofitar quelcom del què s’hi faci abans. Ara bé, el fet que no estigui urbanitzat i recepcionat, no hauria de ser un obstacle insalvable, perquè l’Ajuntament endrecés aquella zona amb l’objectiu que els vilatans que resideixen en aquells indrets, disposin de més comoditats i tinguin una millor qualitat de vida”.

5) El Sr. Alcalde li contesta: “Sr. Moix, com ja li he dit al Sr. Malla, resposta a la que em remeto, el

què vostès vagin votar favorablement a la proposta de delegar competències a

favor de la Junta de Govern Local, és quelcom que, per una banda, se’ls

agraeix, però ha de recordar que no era matemàticament necessari per

aconseguir-ho, i d’altra que no sempre ho han fet així, doncs el dia 12 de gener

de 2016, van votar en contra de delegar a favor de la Junta de Govern Local

l’aprovació dels preus públics.

Que és probable que la falta d’entesa hagués començat quan s’estava duent a terme la llar d’infants, però no em digui ara que vostès estaven en contra de l’amortització de les dues places o el concurs-oposició que es duia a terme, perquè tal i com li va dir la Regidora Martínez en el Plenari del dia 12 de gener de 2016 “... si hi havia algú que veia que hi havia un procediment millor que el que fèiem servir, o que ens havíem descuidat quelcom, o que podíem millorar la nostra actuació, sobretot el grup municipal de CiU, que des del 5 de setembre de 2015 tenien les bases i el detall del concurs que preteníem dur a terme, podien dir-nos-ho, si és que realment estaven interessats en actuar a favor del seu poble” i no van dir res i perquè quan el dia 23 de novembre de 2015 es va acordar l’amortització de les dues places, vostès tampoc van dir res en aquest sentit.

Que si realment volen que les coses canviïn i tenen intenció d’aportar, de la seva part, allò que és realment necessari perquè això sigui així, que l’equip de Govern, continuarà sempre obert a fer realitat aquella il·lusió que tenien de poder treballar tots junts per Vinyols i els Arcs, i que consistia en reunir-nos periòdicament per parlar i estudiar les actuacions a fer, o explicar les que preteníem dur a terme, etc. i que es va veure truncada quan van trobar-se “pals a les rodes” o intervencions injustificades, o comentaris fora de to, que els van obligar a aferrar-se als drets que la normativa atorga a un equip de govern.

Per acabar Sr. Moix he de dir-li que per atendre la seva petició, el passat dia 20 de juny de 2017, es va dur a terme la reunió que vostès havien demanat reiteradament i per tant la voluntat del meu equip de restar obert a tothom i a totes quantes propostes se’ns puguin fer arribar, és ben manifesta”. E)

PREGUNTES I PRECS PRESENTATS PEL GRUP DE PDeCAT PER

AL PLE ORDINARI DEL DIA 13 DE JULIOL DE 2017:


1)

“El passat 09 d’Octubre del 2012, el Parlament de Catalunya va aprovar

la creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, mitjançant la

llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de

creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.

L'impost sobre les estades en establiments turístics grava la singular

capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest amb

l'estada en els establiments subjectes a l'impost. L’impost també pretén

internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones

d’alta concentració turística.

Els ingressos provinents d'aquest impost van destinades al foment del

turisme sostenible, responsable i de qualitat, la protecció de recursos turístics,

la creació de millora de productes turístics, el desenvolupament

d’infraestructures relacionades amb el turisme i la promoció turística de

Catalunya.

Per tant, sol·licitem ens aportin resposta a les següents consultes que

formulem:

1) Quin resultat va obtenir Vinyols i els Arcs durant el 2016 i quina part

va ingressar el Consistori per promocionar el turisme al Municipi.

2) Quines actuacions han portat a terme el Municipi per tal de complir

amb la finalitat de la Taxa Turística.

3) Quines propostes o projectes a curt i llarg termini tenen previstes dur

a terme per tal de desenvolupar un turisme responsable i sostenible a Vinyols i

els Arcs?”.

La Regidora de turisme li contesta:

La Llei 5/2012 que va entrar en vigor l’1 de novembre de 2012, va ser

derogada per la Llei 5/2017, de 28 de març i per tant ara és aquesta la

normativa que regeix la matèria per la que vostè pregunta.

En relació al impost sobre les estades en establiments turístics,

l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs ha percebut les següents quanties:

5.361,80€ l’any 2013.

0,00€ l’any 2014 perquè no es va justificar res, i estava al Govern el grup

de CiU.

4.299,08€ l’any 2015.


I 9.375,90€ l’any 2016.

Dels anys que jo m’he ocupat d’aquesta regidoria, els imports

assenyalats s’han destinat al concurs de samfaina, a la festa major

(concretament al sopar popular i festa infantil) i servei de wifi gratuït a diferents

indrets de la vila els de l’any 2015 i a la jornada gastronòmica de la samfaina,

sopar i ball popular i adquisició d’un PC per l’oficina del Moli d’Avall (sector

turístic del terme municipal) els de l’exercici de 2016.

Tal i com se li va dir en la sessió plenària del dia 12 de juliol de 2016, les

accions que s’estan duent a terme i les que preveiem executar per al

desenvolupament d’un turisme responsable i sostenible són:

- Estem promocionat el municipi de Vinyols i els Arcs a través dels

mitjans de comunicació local i a través de mitjans de comunicació de més abast

(Rac 1, Rac 105, La Vanguàrdia...).

- S’ha formalitzat un conveni de col.laboració amb l’Arquebisbat per fer

visites guiades a l’església de Santa Caterina, que ja es va posar en

funcionament el passat 2 de juliol.

- S’ha creat i promocionat una jornada gastronòmica d’estiu, posant en

valor el concurs de samfaina que estava en clara decadència, i en el seu lloc

s’ha creat una fornada gastronòmica amb difusió pròpia, amb una estructura

autònoma dins del programa de festa major, esmorzar popular, concurs i tast

de samfaina, en el qual hi van assistir els Srs. Diego Campos i el seu fill Ruben,

del Rincón del Diego que té una estrella Michelín.

- S’ha creat el pintxo vinyolenc, les rutes a cavall i un llarg etcètera

d’activitats que de ben segur ajudarà i beneficiarà a Vinyols i els Arcs a nivell

turístic.

- S’està ja treballant per la II Marató per relleus de Vinyols i els Arcs,

amb tot el què envolta aquesta prova esportiva que representarà un gran

reclam perquè gent de municipis veïns vinguin a gaudir de la gran festa que

s’està preparant per aquest dia (animació, inflables, la mateixa prova,

batucada, sopar a la fresca, orquestra, etc). I no cal dir que se’n farà una gran

difusió a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació.

Etc. Etc.

F)

NOUS PRECS I PREGUNTES FORMULATS PEL GRUP DE PDeCAT:

1)


El Regidor Moix manifesta que està completament d’acord, i s’adhereix

al prec formulat pel Regidor Malla i que ell també es brinda a fer de mitjancer

amb els Regidors del PDeCAT de Cambrils, per tal d’assolir els acords a què

referència aquell prec.

Que vol agrair l’actitud que el Regidor Gabriel Pagés va tenir amb ell, ja

que li va ensenyar la cooperativa, i va poder parlar i comentar amb ell,

possibles destinacions futures d’aquella edificació i d’altres temes que van sortir

a la conversa.

Que demana a l’equip de Govern que reconsideri l’horari de celebració

dels plenaris, perquè els membres del seu grup tenen dificultats en poder

assistir-hi.

Que demana que consti en acta que l’equip de Govern ja els va concedir

la reunió que havien demanat reiteradament. Que, al seu entendre, va ser un

primer pas, doncs si bé no va tenir el resultar que ell hagués desitjat, no deixa

de ser un avenç per tal d’aconseguir una relació de més entesa i cordialitat i per

tant continuaran treballant perquè això sigui així.

Que ells des d’un bon començament els van donar la confiança, votant a

favor de la delegació d’assumptes del plenari a favor de la Junta de Govern

Local.

I per acabar vol manifestar que si el seu grup no va fer propostes en el

tema de la llar d’infants, va ser per manca de temps. Que no van tenir-ne per

reunir-se amb els mestres, per trobar la informació que els hagués permès

donar una alternativa a les solucions vers les quals no van estar d’acord,

I no havent-hi més assumptes a tractar, el Sr. Alcalde aixeca la sessió a l’hora assenyalada a l’encapçalament.

I per a constància del què s’ha tractat i dels acords presos, estenc aquesta acta que, una vegada aprovada i passada al plec de fulls de les actes del Ple, signaran el Sr. Alcalde i la Secretària-Interventora en compliment del disposat al rof i la certifico amb la meva signatura.