ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE CELEBRADA EL DIA 22 DE FEBRER DE 2017

A la Vila de Montblanc, el dia 22 DE FEBRER de 2017, a les 20:00 del vespre, es reuneix a la salade Plens de l'Ajuntament de Montblanc sota la presidència del senyor Alcalde, JOSEP ANDREUDOMINGO, els Srs. SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLASCARBÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ, MARTA CIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES,ROGER SOSA VALLVERDÚ, FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS, MARC VINYA MIRALLES,ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSA LA INTERVENTORA MUNICIPALS, LLUISA SANCHEZGARCIA, I EL SECRETARI, ANTONI GARCIA JIMENEZ QUI CERTIFICA.

EXCUSA LA SEVA ASSITÈNCIA: Abans de finalitzar la sessió s'absenta el regidor RogerSosa, el qual no participa en el punt de precs i preguntes. Excusa la seva AssistènciaFrancesc Benet i Ribé

ORDRE DEL DIA

PRIMER PUNT: APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS.

Es dona compte de l'acta de la sessió anterior de 25 de gener de 2017, la qual es aprovada perunanimitat sense cap incidència

SEGON PUNT: DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS D'ALCALDIA

Es dona compte dels decrets d'alcaldia del 16 al 38 del 2017 els quals son aprovats perunanimitat

TERCER PUNT: DONAR COMPTE DE LES ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN.

Es dona compte de les actes de la junta de govern de 9, 19, 23 i 30 de gener i 6 de febrer totesdel 2017.

La Sra. Laura Aluja, diu: La JGL del 6 de febrer ens ha cridat l’atenció el pressupost de 15.000euros + iva a una empresa de treballs audiovisuals. Voldríem saber que és el que s’ha encarregatque tingui aquest elevat cost. També hem vist en la JGL del 6 de febrer que els serveis tècnics il’alcalde visitarien l’esglèsia de sant francesc per avaluar el seu estat, voldríem saber si ja s’ha fet iquina és la seva avaluació. I la JGL del 30 de gener hi ha l’oferta d’un pressupost de 9.200 eurosper una pasarel·la. Necessitem aclariments sobre aquesta pasarel·la, si és la mateixa per la que jaes va pagar uns 36.000 euros o una altra, o que perquè són aquests 9.200 euros.

El Sr. Alcalde, diu: Tenim un enteixinat extraordinari a Sant Miquel i estem intentant visualitzar-ho,a partir de diverses propostes. La empresa Gigaimagen ha fet ja d'altres treballs d'aquest estil i escom si atansessim un dron i llavors aquestes imatges es poden visualitzar absolutament nítidesper projectar-ho, posar-ho a la pàgina web de l'ajuntament. El tema de Sant Francesc, es unaqüestió que dura ja fa molts anys i s'han anat fent reparacions. El problema es que es de propietatde la Generalitat, però quan ho demanem ens diuen que no i quan hem demanat per comprar-ho

ens demanen uns preus desorbitants, i la veritat que per Cultura ens entendríem, però ambPatrimoni Material de la conselleria de finances no ens en sortim. Ens agradaria poder tenir-ho,per que es l'espai que més en gaudim. I respecte la última, és un pressupost d'un projecte delPont Nou al Pont Vell, l'estudi que ens han de fer de com hauria de ser aquesta passarel·la.

QUART PUNT: DONAR COMPTE DE REPARAMENTS DE INTERVENCIÓ ANY 2016

En compliment de l’article 218 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprovà el TextRefós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals en la redacció donada per la Llei 27/2013, de27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, s’eleven a Ple elsinformes de reparament següents:

1. Any 2016: Informe de reparament de data 31 d'agost de 2016.

2. Any 2016: Informe de reparament de data 20 de setembre de 2016

3. Any 2016: Informe de reparament de data 3 d'octubre de 2016

4. Any 2016: Informe de reparament de data 23 de desembre de 2016

La Sra. Laura Aluja, diu: Voldríem saber quin és criteri que s’utilitza per donar ajudes a persones jaque un dels reparaments és l’ajuda a una persona i per JGL de 6 de febrer hem vist com altres copss’ha denegat ajuda a persones.

El Sr. Alcalde, diu: Es una qüestió de salut molt precaria i crec que sobren criteris humanitaris. Totesles qüestions que tenen aquests imports i se'ns ha plantejat la situació, sempre s'han ressolt. Esuna obligació atendre aquests cassos desesperants.

ACCIÓ MUNICIPAL

CINQUE PUNT: ACCEPTACIÓ D'UN TRAM DE LA CARRETERA C-14Z

El senyor Alcalde dóna la paraula al secretari de l'Ajuntament de Montblanc, el senyor AntoniGarcia Jiménez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essentel seu literal el següent:

Es dóna compte de la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat deCatalunya de data 15 de desembre de 2016 de cessió a favor d’aquest Ajuntament del tram de lacarretera C-14z, de Montblanc, comprès entre el PK 36+650 i el PK 37+090, amb les següentscaracterístiques:

a) Identificació de la carretera: C-14z

b) Descripció literal dels orígens i finals:

- PK inicial:36+650 (intersecció amb la carretera N-240a)

-PK final: 37+090 (intersecció amb la rotonda de la carretera C-14, accés autopista AP-2)

c) Longitud real: 522 m

d) Altres circumstàncies

Amplada mitjana del tram: 9,45 m

Superfície total de la plataforma: 4.932,9 m2

Estat del paviment: bo

Senyalització: el tram disposa de senyalització horitzontal i vertical d'acord amb la normativaaplicable.

A fi que aquest Ajuntament procedeixi a l’acceptació de la cessió, atès l’interès de l’Ajuntamentd’incorporar aquest tram de carretera com a vial públic municipal, es proposa al Ple adoptar elsegüent acord:

PRIMER: Acceptar la cessió del tram de la carretera abans descrit.

SEGON: Facultar el Sr. Alcalde per a la signatura de tota la documentació que faci falta per alcompliment d’aquest acord.

TERCER: Comunicar els presents acords a la Generalitat de Catalunya Departament de Territori iSostenibilitat, a fi i efecte d’incorporar-los a l’expedient.

El Sr. Alcalde, diu: Es un tema que ha estat motiu de conversa en diferents plens.

El Sr. Toni Gutiérrez, diu: Nosaltres votarem a favor. Les obres que es van fer va ser amb elsdiners que es van rebre amb el traspàs, però es cert que encara està per acabar i la nostra peticióes que s'acabi el més aviat possible.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Nosaltres també votarem a favor. Falta acabar d'aclarir la zonade contenidors que queda pendent d'arranjar i també si cal fer una reducció de velocitat

El Sr. Roger Sosa, diu: El nostre vot serà favorable. Ens trobem en un tram de via que podríemconsiderar inclosa dins el poble i que ara mateix depèn de la Generalitat, fet que dificulta fer-hi

accions de millora per temes burocràtics. Amb l’acceptació d’aquest tram s’ha d’agilitzar el tempsde resposta vers els veïns, la seguretat vehicles i dels vianants.

El Sr. Alcalde, diu: Ens queda pendent que el tram de la carretera de Rojals, entre la ITV i elsMossos ens sigui traspassat.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es aprovada per unanimitatdels membres presents de la Corporació.

12 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO,JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ, MARTACIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ, ANTONIO GUTIERREZTORREGROSSA, FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

SISÈ PUNT: APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PLA GENERAL. AJUST DE LAVOLUMETRIA DEL SOLAR CANTONADA M. STA. TECLA I FRANCESC MACIÀ

El senyor Alcalde dóna la paraula al secretari de l'Ajuntament de Montblanc, el senyor AntoniGarcia Jiménez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essentel seu literal el següent:

L'objecte de la present modificació pretén l'adequació de la volumetria del solar de la cantonadadels carrers Muralla de Santa Tecla i Francesc Macià, amb la finalitat d'ubicar-hi en planta baixauna botiga de Bonàrea, amb buffet, aparcament en soterrani i dues plantes pis d'habitatges.Actualment en aquest solar ja hi ha en funcionament un buffet i un supermercat de Bonàrea.Aquesta modificació es proposa a iniciativa de Corporació Alimentària Guissona SA. Amb lafinalitat d'ajustar puntualment el planejament vigent en el solar de la cantonada dels carrersMuralla de Santa Tecla i Francesc Macià, modificant la disposició de l'edificació en el pati d'illa, ireduint al mateix temps el sostre edificable del solar.

Vistos els articles 96 en relació amb els arts. 73, 74, 76, 79, 80, 81 i 85 del Text Refós de la Lleid'Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, els arts. 116 a 118 del Decret 305/2006, de18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme, l'art 7 c) de la Llei 6/2009, de28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, els arts. 22.2.c i 47.2 ll) de la llei 7/1985, de2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 57/2003, de 16 dedesembre, de mesures per la modernització del Govern Local, i legislació concordant.

Vist l’informe emès per part de l'Arquitecta i el Secretari de l'Ajuntament, s'acorda:

PRIMER: Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general de Montblanc descrita enantecedents.

SEGON: Exposar al públic aquest acord per un termini d'un mes, mitjançant anuncis inserits en elButlletí oficial de la Província, i en un dels diaris de més circulació de la província.

TERCER: S'acorda la suspensió de l'atorgament de llicències parcel·lació, edificació ienderrocament en els àmbits per als quals les noves determinacions comportin modificacions derègim urbanístic.

QUART: Sol·licitar els informes pertinents als organismes afectats.

El Sr. Alcalde, diu: L'Hotel Ducal ja fa anys va ser adquirit per la Corporació Alimentària deGuissona i ens plantegen tirar-ho a terra i aixecar un nou edifici que tindrà menys alçada per fer-hiel supermercat, el restaurant i també 24 pisos de lloguer. Avui dia Montblanc comença a tenirprecarietat de vivenda de lloguer. Hi haurà dos plantes subterraneas d'aparcament.

El Sr. Toni Gutiérrez, diu: Votarem a favor. Creiem que l'Àrea de Guissona millori les instal·lacionses una bona notícia i el tema d'habitatge serà molt benvingut pel dèficit que tenim.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Nosaltres també votarem a favor. Es una rehabilitacióinteressant i pel que fa al lloguer dels habitatges pot ser una opció molt interessant.

El Sr. Roger Sosa, diu: Nosaltres ens abstindrem. Hi veiem aspectes positius, bàsicament laincorporació de pisos de lloguer en un mercat com el de Montblanc que és casi inexistent, però nodeix de ser un negoci d’una gran empresa privada amb tot el comporta de rebentar preus icompetència vers negocis petits i locals.

El Sr. Joan Casellas, diu: Exactament el que votem ara és el canvi de la volumetria. Ells podrienconstruir planta + 3 i es conformen en planta + 2. La visió d'estètica es molt més bona. A canvi derenunciar a 1500 m2, han demanat que a la planta baixa per tenir més espai de supermercat i derestaurant que computen 400 m2.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es aprovada amb el vot fa-vorable de la de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

10 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO,JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ, MARTACIVIT BULLÓ, FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS, MARC VINYA MIRALLES i ANTONIO GUTIER-REZ TORREGROSSA

2 Abstencions: LAURA ALUJA MASALLES i ROGER SOSA VALLVERDÚ,

HISENDA I RÈGIM INTERIOR

SETÈ PUNT: APROVACIÓ PLA PRESSUPOSTARI A MIG TERMINI 2018-2020

El senyor Alcalde dóna la paraula a la interventora de l'Ajuntament de Montblanc, la senyora LluisaSanchez Garcia, la qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essentel seu literal el següent:

1. ANTECEDENTS

En data 17 de febrer de 2017 s’emet l’informe d’Intervenció relatiu a l’elaboració del plapressupostari a mig termini, coherent amb els objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic iregla de la despesa.

2. FONAMENTS DE DRET

2.1. L’article 29.1 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària isostenibilitat financera (LOEPSF, en endavant), estableix que les Administracions Públiqueselaboraran un pla pressupostari a mig termini en el qual s'emmarcarà l’elaboració dels seuspressupostos anuals i a partir del qual es garantirà una programació pressupostària coherent ambels objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i regla de la despesa.

2.2 L'article 29.2 de la LOEPSF enuncia que els plans pressupostaris a mig termini tindran unperíode mínim de 3 anys i que com a mínim han de contenir:

2.2.1. Els objectius d'estabilitat pressupostària, deute públic i regla de la despesa de lesrespectives Administracions Públiques.

2.2.2. Les projeccions de les principals aplicacions pressupostàries d'ingressos i dedespeses tenint en compte tant la seva evolució tendencial, és a dir, basada en polítiques nosubjectes a modificacions, com l'impacte de les mesures previstes per al període considerat.

2.2.3. Els principals supòsits en els quals es basen les esmentades projeccions d'ingressos idespeses.

2.2.4 Una avaluació de com les mesures previstes poden afectar a la sostenibilitat a llargtermini de les finances públiques.

2.3. L’article 6 de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, per la qual es desenvolupen lesobligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abrild’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, determina l’obligació de remetre anualmentabans del 15 de març de cada any, els plans pressupostaris a mig termini en els qualss’enquadrarà l’elaboració del pressupostos anuals.

Per tant, es proposa al Ple adoptar si s’escau, els següents acords:

PRIMER.- Aprovar el pla pressupostari a mig termini pel període 2018 a 2020, d’acord amb elsegüent detall:

LIQUIDACI

ÓPREVLIQ PREVISIÓ PREVISIÓ PREVISIÓ

INGRESSOS 2016 2017 2018 2019 2020Capítol 1 4.104.070 4.177.600 4.219.376 4.261.570 4.304.185Capítol 2 103.822 150.000 150.000 150.000 150.000Capítol 3 1.712.278 1.905.360 1.815.360 1.815.360 1.815.360Capítol 4 1.734.669 1.790.821 1.732.358 1.732.358 1.732.358Capítol 5 30.718 36.000 36.000 36.000 36.000Ingressos corrents 7.685.556 8.059.781 7.953.094 7.995.287 8.037.903Capítol 6 0 0 0 0 0Capítol 7 848.376 1.026.812 624.621 600.000 600.000Ingressos de capital 848.376 1.026.812 624.621 600.000 600.000Capítol 8 5.713 10.000 10.000 10.000 10.000Capítol 9 0 0 0 0 0Ingressos financers 5.713 10.000 10.000 10.000 10.000INGRESSOS TOTALS 8.539.646 9.096.593 8.587.714 8.605.287 8.647.903 DESPESES 2016 2017 2018 2019 2020Capítol 1 3.015.863 3.370.794 3.438.210 3.506.974 3.577.113Capítol 2 2.849.992 2.875.351 2.932.858 2.991.515 3.051.345Capítol 3 15.585 32.000 32.640 33.293 33.959Capítol 4 482.563 430.243 430.243 430.243 430.243Capítol 5 0 0 0 0 0Despeses corrents 6.364.003 6.708.387 6.833.950 6.962.024 7.092.660Capítol 6 1.164.760 1.728.206 1.000.000 1.000.000 1.000.000Capítol 7 43.000 10.000 10.000 10.000 10.000Despeses de capital 1.207.760 1.738.206 1.010.000 1.010.000 1.010.000Capítol 8 4.551 10.000 10.000 10.000 10.000Capítol 9 606.658 640.000 621.970 657.354 495.884Despeses financeres 611.209 650.000 631.970 667.354 505.884DESPESES TOTALS 8.182.972 9.096.593 8.475.920 8.639.379 8.608.544 2016 2017 2018 2019 2020Resultat pressupostari 356.673,63 0,00 111.794,01 -34.091,55 39.358,98+Crèdits gastatsfinançats ambromanent detresor.desp.grals. 0,00 0,00 0,00 59.045,45 0,00+Desviacions definançament negativesde l'exercici 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00-Desviacions definançament positivesde l'exercici 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Resultatpressupostari ajustat 356.673,63 0,00 111.794,01 24.953,91 39.358,98

SEGON.- Trametre, abans del 15 de març, el pla pressupostari a mig termini al Ministerid'Hisenda i Administracions Públiques.

La Sra. Sílvia Lafebre, diu: L'Estat ens obliga a fer una previsió en tres anys.

El Sr. Toni Gutiérrez, diu: Nosaltres votarem que no, com ja és conegut que votem no alspressupostos que ens presenteu per que no compartim les decisions que fa l'equip de govern.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Ens abstindrem ja que és un requisit legal que obliga a ferl'Estat per tenir controlats als ajuntaments.

El Sr. Roger Sosa, diu: El nostre vot serà contrari. Aquesta és una mesura de control de l’Estat enel sostre de la despesa dels ajuntaments. La llei LRSAL encorseta als ajuntament i per tant elsmunicipis. En aquest cas t’obliga a fer una previsió de quina és la despesa que tindràs fins al2020.

El Sr. Alcalde, diu: Si nosaltres no estéssim a l'equip de govern el nostre vot també seria contrari,per que això es una imposició del Govern d'Espanya i ens obliguen a rebaixar 500.000€ alpressupost de l'Ajuntament de Montblanc. Ho fem per imperatiu legal, per que es d'obligatcompliment però no estem conformes.

El Sr. Toni Gutiérrez, diu: Diu que si no estés al Govern votaria en contra, potser encara ho pot fer.

El Sr. Alcalde, diu: Es d'obligat compliment.

El Sr. Toni Gutiérrez, diu: Jo li dóno una idea, baixi l'IBI mig milió d'euros i li quadrarà.

El Sr. Alcalde, diu: Ara si que no l'entenc. Per que si a més a més de baixar mig milió d'euros queens fa baixar l'Estat, ara em diu que baixi també mig milió d'euros de l'IBI, llavors l'import serà d'1milió d'euros. Nosaltres votarem a favor, però per imperatiu legal.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es aprovada amb el vot fa-vorable de la de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

7 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO,JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ i MARTACIVIT BULLÓ,

3 vots en contra: LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ i ANTONIO GUTIER-REZ TORREGROSSA,

2 Abstencions: FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

VUITÈ PUNT: ACORD SOBRE CONCESSIÓ DE LA BONIFICACIÓ DE L'IMPOST SOBRECONSTRUCCIONS INSTAL·LACIONS I OBRES

El senyor Alcalde dóna la paraula a la interventora de l'Ajuntament de Montblanc, la senyora LluisaSanchez Garcia, la qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essentel seu literal el següent:

ANTECEDENTS

En data 29 de desembre de 2016, el Sr. Josep Maria Sanahuja Grau, va presentar la corresponentpetició de bonificació en el pagament de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres en lasol.licitud de llicència d’obres majors per tal de dur a terme les obres de rehabilitació de l’edificaciósituada al Carrer Fra Magí i Català 22 de Montblanc. Exp. S679-2016

FONAMENTS JURÍDICS

L’article 9.1. del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladorade les Hisendes Locals diu que: No es poden reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs localsque els expressament previstos a les normes amb rang de llei o els derivats de l’aplicació delstractats internacionals. No obstant això, també es poden reconèixer els beneficis fiscals que lesentitats locals estableixin a les seves ordenances fiscals en els casos expressament previstos perla Llei .

L’article 103.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladorade les Hisendes Locals regula l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, i estableix que:Les ordenances fiscals poden regular les bonificacions següents sobre la quota de l’impost: a) Unabonificació de fins al 95 per cent a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguindeclarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals,històric artístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin la declaració. Correspon aquestadeclaració al ple de la corporació i, amb la sol·licitud prèvia del subjecte passiu, s’ha d’acordar pervot favorable de la majoria simple dels seus membres.

Aquest aspecte ha estat recollit a l’ordenança fiscal núm. 4 reguladora de l’impost sobreconstruccions, instal·lacions i obres de l’ajuntament de Montblanc, si bé en la mateixa hi diutextualment:

“la concessió d’aquesta bonificació correspondrà al Ple de l’Ajuntament, i serà acordada permajoria simple”

Vist l’informe de l’arquitecte municipal de data 13 de febrer de 2017 on posa de manifest que lapart subvencionable que es considera rehabilitació representa un 20% del pressupost de l’obra iparal.lelament, els 15.000 euros corresponents a la instal.lació de l’ascensor és subvencionableamb un 90% atès que no és obligatòria la seva instal.lació. En data 17 de febrer de 2017 es va emetre el corresponent informe 20/2017 per part de lainterventora.

Per tot això es PROPOSA:

Primer.- Declarar que les obres que es descriuen a continuació són d’interès o utilitat municipalper concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico artístiques per ser d’especial interèsmunicipal i que la instal.lació de l’ascensor afavoreix les condicions d'accés i habitabilitat delsdiscapacitats:

− Sr . Josep Maria Sanahuja Grau per a la realització de les obres de rehabilitació del’edificació situada al Carrer Fra Magí i Català 22 de Montblanc. Exp. S679-2016.

Segon.- Atorgar a les obres descrites en l’apartat anterior una bonificació del 95% de l’impostsobre construccions, instal·lacions i obres, aplicable al 20% del pressupost total de l’obra, i d’un90% referent als 15.000 euros del cost de la instal.lació de l’ascensor.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Ho celebrem i el degoteig que hi va havent, no es suficientencara però ho celebrem.

El Sr. Roger Sosa, diu: Continuem amb les bonificacions en la rehabilitació del casc antic, enaquest cas d’una casa que es va ensorrar per dins. La va adquirir un veí del poble i tirar endavantla reconstrucció de l’habitatge. Tanmateix l’Ajuntament la podria haver adquirit per tal de crear unespai obert pels veïns, ja sigui com a zona verda o com a zona d’aparcament, aquesta última moltlimitada al barri.

El Sr. Alcalde, diu: Celebrem de que continuem ajudant amb les bonificacions.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es aprovada per unanimitatdels membres presents.

12 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO,JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ, MARTACIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ, ANTONIO GUTIERREZTORREGROSSA, FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

NOVÈ PUNT: MOCIÓ DE REBUIG A LA LLEI GENERAL DE TELECOMUNICACIONS EN DE-FENSA DE LA SALUT PÚBLICA I L'AUTONOMIA MUNICIPAL.

El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor Roger Sosa , el qual dóna lectura a la mociópresentada pels grups de Pdecat i la CUP que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal elsegüent:

MOCIÓ DE REBUIG A LA LLEI GENERAL DE TELECOMUNICACIONS EN DEFENSA DE LASALUT PÚBLICA I L’AUTONOMIA MUNICIPAL

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

1. En els últims 15 anys s'ha donat un augment exponencial d'una nova contaminació ambiental,provinent dels camps electromagnètics artificials d'alta freqüència, fàcilment constatable en l'ex-pansió de les radiofreqüències per la implantació de les xarxes de telefonia mòbil i una intermina-ble llista de dispositius de tecnologia sense fils.

2. Especialment rellevant és l'impacte local provocat per les antenes base de telefonia mòbil, visi-ble en la preocupació ciutadana reflectida en l’"Eurobaròmetre especial sobre camps electromag-nètics" del 2010, en les nombroses denúncies de conglomerats de càncer a l'entorn de les ante-nes i en les innombrables mobilitzacions i peticions veïnals; com el cas de Montblanc on, a bandade les mobilitzacions i recollida de signatures, s’han viscut altres accions per part dels veïns preo-cupats per aquestes qüestions.

3. Aquesta preocupació ciutadana va d'acord amb les nombroses crides des de diferents àmbits(científics, institucions europees i internacionals, jurídics), que insten a les administracions públi-ques a aplicar el principi de precaució (recollit en la Llei 33 /2011, de 4 d'octubre, general de SalutPública), davant d'aquests contaminants ambientals alertant-nos del seu risc potencial per a la sa-lut de les persones, especialment en la infància, la joventut, les dones gestants i altres grups sen-sibles.

4. Entre les recomanacions i alertes des del camp científic, des dels sectors en clara absència deconflicte d' interessos, destaca la revisió bibliogràfica de més 3.800 estudis científics i treballs so-bre l'exposició a Camps Electromagnètics (CEM) del panel internacional de científics del Grup Bio-initiative (2007/2012), que constaten (igual que a la Monografia de la International Commission forElectromagnetic Safety - ICEMS - del 2010 sobre els efectes no tèrmics dels camps electromagnè-tics), que els nivells existents de seguretat pública són inadequats per protegir la salut pública i do-cumenten les evidències científiques actuals sobre la relació causal dels camps electromagnèticsabordant evidències sobre els efectes biològics i efectes adversos a la salut en els gens i en l'ADN(genotoxicitat), en les proteïnes de l'estrès, en la melatonina i el sistema immunològic, en la fertili-tat i la reproducció, els efectes fetals i neonatals, l'alteració de la barrera hematoencefàlica, lesevidències d'autisme, les alteracions neurològiques i del comportament (memòria, aprenentatge,comportament, atenció, trastorns del son), la leucèmia infantil i altres càncers infantils, tumors ce-rebrals i neuromes, càncer de mama, Alzheimer , ...

5. Des de 1998, conferències i declaracions mèdiques i científiques “precaucionistes” de tot el móncriden a aplicar el principi de precaució en la línia del principi ALARA (tan baix com sigui raonable-ment possible), amb límits i criteris més restrictius davant d'una creixent evidència dels efectes notèrmics de l'exposició a la radiació no ionitzant en totes les freqüències .

6. La classificació (maig/2011) de l'Agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer (IARC) del'Organització Mundial de la Salut (OMS) , de les radiofreqüències (com les de la telefonia mòbil)com possiblement cancerigen per als humans tipus 2B, és considerada ja desfasada en l'últimaactualització (2012) de l'informe BioInitiative que, en base a les últimes investigacions, considerenque ja hauria de ser qualificat com a cancerigen conegut tipus 1, la màxima classificació (igual queel tabac i l'amiant).

7. Des de l'àmbit professional, científic i de diferents administracions sanitàries (com la Health Pro-tection Agency del Regne Unit o el Comitè Nacional de la Radiació No Ionitzant de la FederacióRussa) s'alerta també de l'expansió d'una síndrome que cada vegada afecta més persones arreudel món: la electrohipersensibilitat, intolerància a l'exposició als camps electromagnètics no ionit-zants, que el Parlament Europeu (en el punt 28 de la Resolució A60089/2009) sol·licita als estatsmembres reconèixer-la com discapacitat funcional igual que ja es va fer a Suècia el 2000, "per talde garantir una protecció adequada i igualtat d'oportunitats a les persones que la pateixen".

8. A més de la classificació de l'OMS de les radiofreqüències com probablement cancerígenes almaig de 2011, destaquen les declaracions de l'Agència Europea del Medi Ambient (des del 2007fins a l'actualitat) , les del Parlament Europeu (al 2008 i 2009) i la de l'Assemblea Parlamentàriadel Consell d'Europa (al 2011), en la línia d'aplicar ja mesures “precaucionistes” en base als infor-mes científics anteriorment esmentats .

9. L'Informe Mundial del Càncer del 2014 de la IARC (OMS) alerta sobre la necessitat de reforçarla prevenció, actuant sobre els contaminants ambientals per evitar la previsió de la duplicació denous casos (de càncer) en les pròximes dues dècades .

10. Diferents sentències del Tribunal Suprem ja van reconèixer (si no suposen inseguretat jurídicao facultat omnímoda) la competència municipal de protecció sanitària a la població per reduir ni-vells d'exposició als camps electromagnètics, establint mesures addicionals de protecció a les es-tablertes en el Reial Decret 1066 / 2001 (fixant llindars d'exposició menors i espais protegits en elplanejament urbanístic).

11. La Llei General de Telecomunicacions, aprovada al Congrés espanyol, sotmet directament eldesplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques a les disposicions del Ministerid'Indústria, Energia i Turisme, en nom de la competència exclusiva de l' estat, usurpant la compe-tència municipal per atorgar llicències (perdent l'estudi de l'avaluació ambiental ) i les competènci-es municipals i autonòmiques en el camp de les telecomunicacions (medi ambient, ordenació ur-bana i territorial i salut pública), amb les següents conseqüències:

• Desprotecció jurídica en matèria de salut i consum: no s'aplica ni deixa aplicar el principi de pre-caució (reconegut en l'art. 3 de la Llei 33/2011 General de Salut Pública) i deixa en mans privadesi interessos comercials les consideracions relatives a la expropiació forçosa i a les infraccions

greus. No atén les recomanacions “precaucionistes” de la Resolució 1815 de l'Assemblea parla-mentària del Consell d'Europa (2011), ni a les Convencions internacionals com la Convenció Inter-nacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) , ni al Conveni d'Aarhus (1998),sobre accés a la informació, participació pública en la presa de decisions i accés a la justícia en te-mes mediambientals .

• Davant la possibilitat de l'expropiació de béns privats i públics per a la instal·lació d'antenes detelefonia mòbil preveiem una gran conflictivitat davant la qual els governs municipals no tindremcap possibilitat d'intervenció real, en quedar relegats a un paper subsidiari (realització d'informesno vinculants).

• L'autonomia municipal és una garantia institucional, qüestionada per aquesta nova llei, està reco-neguda en la Constitució Espanyola de 1978 (articles 137 i 140) i en la Carta Europea d'Autono-mia Local (article 3.1) ratificada per l'estat espanyol el 1988 . Aquesta autonomia està reconegudaen la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, en la preservació dels inte-ressos municipals en matèria de: a) Planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protec-ció i gestió del patrimoni històric. b) Medi Ambient Urbà ... i protecció contra la contaminació ... j)Protecció de la salubritat pública . ñ) Promoció en el seu terme municipal de la participació delsciutadans en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

Per totes aquestes raons, es proposa al Ple Municipal de l'Ajuntament de Montblanc l’adop-ció dels següents ACORDS:

PRIMER, L'Ajuntament de Montblanc mostra el seu rebuig a la Llei General de Telecomunicacionsper atemptar contra l'autonomia local i per no tenir en compte criteris de protecció de la salut públi-ca

SEGON, Comunicar igualment al Govern espanyol la necessitat que qualsevol reforma de la Lleide Telecomunicacions ha de tenir en compte la salut i la vida per sobre dels beneficis econòmics ino atendre només als interessos de la indústria.

TERCER, Instar al govern espanyol a que promogui un desplegament de les telecomunicacionssegur i saludable escoltant a tots els actors afectats per la LLEI: els governs autonòmics i locals iespecialment a la societat civil (associacions i col·lectius implicats) i als científics experts indepen-dents (les seves investigacions i els seus punts de vista), atenent les recomanacions de la Resolu-ció 1815 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (maig del 2011) sobre "Perills poten-cials dels camps electromagnètics i els seus efectes sobre el medi ambient", així com als convenisinternacionals relacionats (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapa-citat de 2006 , i el Conveni d'Aarhus de 1998 , sobre l'accés a la informació , participació públicaen la presa de decisions i accés a la justícia en temes mediambientals).

QUART, Traslladar aquest acord als Governs espanyol i català, als grups polítics del Congrés deDiputats i del Parlament de Catalunya i a les juntes de govern de l’ACM i la FMC.

El Sr. Toni Gutiérrez, diu: El meu vot serà d'abstenció. La meva intervenció la faré en la següentmoció.

El Sr. Marc Vinya, diu: Aquesta moció es tracta de mostrar el nostre rebuig a una llei estatal que li-mita la participació del món local alhora de decidir sobre qüestions d'instal·lacions d'infraestructu-res que afecten al dia a dia de la ciutadania. Reclamen aquesta autonomia.

La Sra. Laura Aluja, diu: Aquesta és un moció que recull una proposta de la Plataforma contra laContaminació Electromagnètica que s’ha anat aprovant a diversos ajuntaments. És una moció mo-tivada per una llei aprovada el 29 d’abril del 2014 al Congrés espanyol i motivada per la preocupa-ció ciutadana referent a la contaminació electromagnetica, també aquí a Montblanc. Aquesta llei anivell municipal porta unes conseqüències. Per una banda per la vulneració de l’autonomia munici-pal. Per exemple segons la llei els ajuntaments no es poden fer ordenances ni planejaments urba-nístics que vagi en contra d’aquesta llei, tampoc podrà establir ubicacions concretes per instal·laraquestes infraestructures. Els governs municipals es veuran obligats a sotmetre’s a les operado-res ja que s’han catalogat les xarxes com a determinacions estructurants, de manera que sónobres d’interès general i estan al mateix nivell que un hospital o que una carretera, amb tot el queaixò ens pot suposar. Posar al mateix nivell unes obres d’aquestes característiques amb les d’unhospital o una carretera és un disbarat evident. Per exemple no és necessari que els ajuntamentsatorguin llicències municipals per a l’instal·lació d’antenes, ni tampoc caldrà que les companyiesaportin estudis d’impacte ambiental. En comptes d’això les companyies només estan obligades apresentar una declaració de responsabilitat en que certifiquin que compleixen els requisits exigitsper la nova llei. O en el cas que es vulguin instal·lar en una propietat pública com ara de l’Ajunta-ment ho poden fer sense permís. Per tant, entenem que com a ens municipals tenim alguna cosaa dir. Per una altra banda, una de les conseqüències d’aquesta llei és que afavoreix a l’empresaprivada. Sembla una llei redactada fins i tot per les mateixes companyies. Per exemple la substitu-ció de llicències i estudis d’impacte ambiental per declaració responsable o la possibilitat d’expro-piar terrats de privats. Aquesta llei que deix carta blanca a les operadores, desprotegeix i desem-para a les persones i a ens municipals, fins i tot transgredeix drets fonamentals, especialmentquan parlem de problemes sobre la salut, que aquestes instal·lacions generen. Les persones quesegurament hem pres la decisió voluntària de dur el mòbil a la butxaca és evident que som unaimmensa majoria però ho hem fet de manera voluntària. Aquesta llei imposa als usuaris i no usua-ris a rebre aquest tipus de radiacions. Hi ha multitud d’estudis que constaten riscs d’aquestes an-tenes de telefonia mòbil i a partir de l’aprovació d’aquesta llei els ajuntaments no poden dir res so-bre la instal·lació d’aquestes antenes. Entenem que és una llei que no s’hauria d’haver aprovat ique si ens trobem en un context de desconnexió és una altra llei, juntament amb la LRSAL queabans comentaven que hauríem de desobeïr.

El Sr. Joan Casellas, diu: Compartim el rebuig i per aquest motiu votarem a favor de la moció.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es aprovada amb el vot fa-vorable de la de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

11 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO,JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ, MARTA

CIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ, FRANCESC XAVIERVIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

1 abstenció: ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSA,

DESÈ PUNT: MOCIÓ PER LA REGULACIÓ MUNICIPAL DE LES INSTAL·LACIONS DE TELE-COMUNICACIONS

El senyor Alcalde dóna la paraula al senyor Marc Vinya , el qual dóna lectura a la mociópresentada pels grups de Pdecat i la CUP que es sotmet a debat i votació, essent el seu literal elsegüent:

MOCIÓ PER LA REGULACIÓ MUNICIPAL DE LES INSTAL.LACIONS DETELECOMUNICACIONS

Els darrers mesos s’ha revifat la preocupació, per part d’un bon nombre de montblanquins imontblanquines, sobre qüestions relacionades amb la telefonia mòbil i la preservació de la salut.

Aquesta preocupació ha comportat una sèrie d’esdeveniments i accions de protesta. Arran del’autorització d’instal·lació d’una torre de telecomunicacions, al carrer Joan Amades, des d’onopera l’empresa Vodafone, es va fer una recollida de 1.457 signatures demanant que es retirésaquesta estructura.

En conseqüència de la inquietud que s’ha produït per aquestes qüestions, tant l’Ajuntament deMontblanc, com la plataforma veïnal que es va crear, han organitzat sessions informatives sobre elfuncionament d’aquestes tecnologies i els efectes que poden tenir sobre la salut de les persones.

En l’actualitat el Pla Director Participatiu de la Societat del Coneixement i el Pacte local peldesplegament de les infrastructures de telefonia mòbil a Montblanc, que daten del 2009, hanquedat desfasats. A més no tenen en compte molts dels criteris que actualment són font depreocupació, quedant per tant el seu contingut com insuficient per regular el desplegament de lesxarxes de telecomunicacions de la vila.

Atès que ajuntaments com el de Donosti, s’han proveït d’unes ordenances reguladores d’aquestesinstal·lacions.

Atès que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconeix la capacitat local per frenarinstal·lacions de telefonia mòbil.

Atès que són nombrosos els municipis europeus que han aconseguit sentències favorables a lareducció del possible impacte de les antenes sobre la salut.

Per totes aquestes raons, es proposa al Ple Municipal de l'Ajuntament de Montblancl’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER, L’Ajuntament de Montblanc elaborarà un Pla Director sobre telecomunicacions que tinguien compte les diverses instal·lacions. Aquest pla inclourà les mesures de control i seguimentadients. Tindrà en compte els usos dels diferents equips necessaris per dotar la vila dels serveisde qualitat, atenent les recomanacions en matèria de salut. Aquest Pla Director tindrà en compte,a més, criteris mediambientals, de protecció del patrimoni cultural, històric i artístic, així comd’impacte visual i paisatgístic que es derivin de les instal·lacions d’aquests equipaments. Prèviament es crearà un Grup de Treball que integrarà persones designades pels grups políticsamb representació municipal, de la Plataforma de Montblanc i qualsevol altre col·lectiu ciutadàlocal que hagi acreditat la seva activitat en la matèria. També s’haurà de comptar amb tècnics iexperts, la participació dels quals haurà estat consensuada prèviament entre els anteriormentcitats.

La tasca principal d’aquest grup serà planificar, elaborar, i supervisar els treballs i redactar el PlaDirector, comptant, en les tasques que així ho requereixin, amb la participació de la ciutadania.

El Pla Director, un cop redactat i aprovat per l’Ajuntament, es traslladarà a la ciutadania per al seuconeixement, per mitjà de tots els recursos de difusió a l’abast. En la fase d’implementació, elGrup de Treball es constituirà en supervisor de la mateixa per part de l’autoritat municipal i/o elsorganismes implicats, i en el seu assessor principal en la matèria.”

SEGON, L’Ajuntament de Montblanc, fins que no s’aprovi el Pla Director, es compromet a fer tot elque estigui a les seves mans per no ampliar les instal·lacions emissores de radiacionselectromagnètiques en zones habitades.

TERCER, L'Ajuntament de Montblanc prendrà mesures i avaluarà les radiacionselectromagnètiques tenint en compte totes les bandes i trams de l’espectre radioelèctric empratsper les companyies de telecomunicacions. Els resultats de les quals es faran públics i estaran adisposició de la ciutadania per a la seva consulta i seguiment.

QUART, L’Ajuntament de Montblanc iniciarà campanyes de sensibilització i informació a laciutadania sobre els efectes adversos de la radiació electromagnètica, promovent espaisinformatius a Ràdio Montblanc, entre altres.

CINQUÈ, L’Ajuntament de Montblanc redactarà, a partir del Pla Director, unes ordenances queregulin la instal·lació de les torres, antenes i dispositius de telecomunicacions a la vila i lespedanies.

El Sr. Toni Gutiérrez, diu: Vull fer una mica d'història del que he viscut amb el tema de les antenes.Hem remonto a l'any 2008/2009 quan comença el procés de posar en ordre les antenes detelefonia mòbil a Montblanc, quan es va obrir un procés públic participatiu, amb la presència d'unstècnics de la Generalitat que van venir i es va allargar fins al 2010 amb previsió de la instal·lacióde l'antena del camp de futbol. Hi va haver llavors una recollida de firmes contra aquellainstal·lació propera a la zona esportiva. En aquell moment es va aturar, per decisió política del'equip de govern, que va creure adient deixar-ho sobre la taula. Van venir unes noves eleccions, iel tema de la cobertura a Montblanc seguia sobre la taula. Més tard, quan entra el govern d'unitat,format per ERC – CIU – ENTESA – FIC, hi havia unanimitat i tothom estava d'acord que

Montblanc necessitava cobertura i posar ordre. Jo crec que el que ha passat, no se si CIU hacanviat de pensament ara, per que jo recordo que CIU llavors estava d'acord. Si es va dir quequan es fes la instal·lació de les antenes es parlés amb els veïns, informem-los, però endavant perque Montblanc té aquesta necessitat. Jo em faria tres preguntes: la primera, si obrissim un debata nivell de Montblanc per saber si volem cobertura mòbil? Jo crec que si, tots tenim mòbil,facebook, twitter, ... i crec que sense cobertura tenim algun problema; després tenim algunesaplicacions com Ebando que també funciona amb connexió. A la Conca, al Consell s'ha iniciatamb una empresa catalana per dotar de cobertura alguns municipis de la Conca que tenencarència, crec que tu Marc tens coneixement d'això. Hem de ser responsables i centrar-nos en eltema, cobertura mòbil si o no; jo crec que majoritàriament tindríem la resposta de si. La segonapregunta, hem de tenir control sobre la salut dels efectes de les radiacions? Crec que també, esconvenient fer aquest control i els seus efectes. Antenes si, i control de les mediacions també. Pertant, tercera pregunat, podem viure a Montblanc sense cobertura? Jo crec que majoritàriamentrespondríem que no. Ens hem de centrar i veure més enllà de les intencions de les mocions iactuar amb responsabilitat. Si estessim al govern Laura, no desconectaríem les antenes, per queseria molt irresponsable. Intentaríem tenir control sobre la salut, però jo els he escoltat als tècnicsde la Generalitat i m'han donat tranquilitat. Tenim els nivells per sota d'altres països i les radicionsestan dintre del normal. Per tant el nostre vot és d'abstenció, i ho és de compromís del que hempensat sempre fins ara i creiem que és un tema important i no s'ha de fer política.

El sr. Marc Vinya, diu: Fa uns anys hi havia un govern d'unitat, s'ha fet referència al text de queaquest pla és del 2009. Des de llavors fins avui hi ha noves instal·lacions, més aparells enfuncionament. Hi ha noves tecnologies i segurament aquell pla no ho podia recollir llavors, per aixòproposem un nou pla. Evidentment que volem cobertura, com tothom, tenint en compte lesqüestions de salut. La moció en cap cas parla de desmantellar res, si no a partir d'ara fer les cosesd'una altra manera. I si us fixeu hi ha un punt de la moció que diu que l'ajuntament farà el queestigui a les seves mans per implantar d'una manera diferent aquestes telecomunicacions.Nosaltres diem que participem tots de com s'ha de fer això, per que tothom pugui dir la seva.Creiem que és un bon moment per canviar el rumb, vist l'interès que hi ha en aquests moments,per que tinguem uns serveis correctes, tenint en compte les necessitats reals i de salut. Una cosano està renyida amb l'altre. Antenes si, però salut també.

El sr. Toni Gutiérrez, diu: Jo crec Marc que al final si els temes importants són els que estan sobrela taula, potser al ser la moció tant àmplia amb tants aspectes és el que fa dubtar el vot. Jo entencel que dius, no se si entens el meu punt de vista. Si ens posem d'acord i és un tema d'ubicacionsho compartirem. Aquesta moció no parla d'ubicació.

El sr. Marc Vinya, diu: Està parlant de futur la moció, no de passat ni de cap instal·lació que s'hagid'aturar. Si no que a partir d'ara els futurs usos tinguem en compte els criteris. Ara mateix no tenimuna urgència per tenir de tirar pel dret.

El sr. Toni Gutiérrez, diu: L'altre cop vareu retirar la moció per que no hi havia consens. Ambaquestes línies i aspectes si voleu presentar un altre tipus de moció jo votaré a favor, però amb elstermes que la presenteu no per que no es tant sintetitzat com tu dius.

La sra. Laura Aluja, diu: Se m'ha preguntat si podríem viure sense antenes, però en aquestamoció no es proposa retirar totes les antenes. Aquelles que són il·legals, si, per que això és una

gitanada. Si que et diré que si hi ha unes novetats tecnològiques i s'ha obtat per posar un antenot,doncs són aspectes que s'han d'estudiar, per això es proposa aquest pla director. I sobre, si s'hande controlar les radiacions, òbviament que si però des de maig de 2016 que no es publiquen lesmesures. Deies que no s'ha de fer política d'això, deixam dir-te que fer ordenances, proposar unpla director i una regulació per protegir la salut pública és una qüestió política i per això estem elspolítics.

El sr. Joan Casellas, diu: El nostre vot òbviament serà contrari. Respecte el primer punt de lamoció quan parleu d'un pla director, jo crec que el Toni ja ha respost molts temes, i fa molts anysque s'hi treballa i el que tenim entre mans no està desplegat en la seva totalitat i podem seguiramb ell. I de la moratòria, jo crec que la necessitat era de tenir una quantitat suficient d'antenesper emetre amb baixes radiacions permeses i a Montblanc no supera mai l'1, per tant no se quinsentit té aquesta moratòria quan estem molt per sota del que marca la llei. El tercer punt queparleu les mesures, l'Ajuntament ja ho fa de manera constant i continuem estant dins del ques'estableix. I el quart, les campanyes de sensabilització, jo crec que hem de tenir clar que el granperill es el mòbil que portem enganxat, més enllà de les antenes que estan més que controlades inecessàries. El cinquè punt, les ordenances, tinc una pregunta per fer-vos, en algun ajuntamentgovernat per la CUP o el PdCAT s'han fet algunes ordenances que recullin aquets model que teniuvosaltres al cap?

El sr. Marc Vinya, diu: El pla director que està en fase de desplegament és del 2009i segons la do-cumentació és un pacte pel desplegament però la tecnologia ha canviat i hauríem de canviar-lo. Elpla director participatiu també l'hauríem de posar al dia. Simplement, passem pàgina i el que vin-gui en un futur mirem de fer-ho diferent i oblidem el que s'ha fet fins ara. I ens estalviarem recolli-des de signatures i malestar. En quant a les medicions, correcte s'han fet però el punt parla deprendre mesures i fer públics els resultats, però a la web la darrera dada es del maig de 2016 i tot iser correctes les mediacions, no s'està fent del tot. Hem presentat dues mocions avui, per que unahem estat tots d'acord en que la llei general de telecomunicacions no és correcta, però aquestasegona fa incidència a la realitat local. Les campanyes de sensabilització ja està bé que es facin iinformar de tot, com això dels aparells mòbils, els microones, ... és una proposta de futur tenint encompte l'interès.

El sr. Joan Casellas, diu: Evidentment que la recollida de signatures va ser important, insisteixoperò que tenim un model des del 2010, i tot el que s'hagi de fer de més es farà. El més importantper mi és saber quin es el model alternatiu que teniu. Abans amb CIU no ho vam discutir ara ambel PdCAT si, per tant quin és el model? Hi ha algun ajuntament que governeu vosaltres que s'hagiaprobat algun decret que porti alguna cosa que nosaltres desconeguem?

El sr. Marc Vinya, diu: Es veritat no t'he respost i et demano disculpes. Sincerament no ho se, sa-bem que hi ha un ajuntament que independentment de qui el governi que ha volgut regular sobreaquest tema, l'ajuntament de Donosti, i tenim a disposició les ordenances d'aquest ajuntament i elnostre model seria de seure i mirar-nos-el.

El sr. Joan Casellas, diu: Però Marc, vull que entenguis que si tu ens presentessis un model, ladiscussió seria una altra. Ara és una discussió teòrica que arriba un punt en que ja s'ha esgotat.

La sra. Laura Aluja, diu: No és qüestió de quin model té el PdCAT o la CUP, si no que proposemfer un pla director per fer un model que estableixi aquest model a definir. És una qüestió d'una de-bat que s'ha de tenir.

El sr. Marc Vinya, diu: Jo insisteixo que vosaltres teniu la obligació de portar al damunt de la taulaun model alternatiu, si no és un debat que no porta enlloc i és fàcil per que governeu en ajunta-ments.

El sr. Toni Gutiérrez, diu: Jo crec que la plataforma és molt legítima i recollir firmes també, em refe-ria que si nosaltres creiem el 2009, 2010, 2011, el més coherent seria que el 2017 continuessimcreient-hi.

El sr. Alcalde, diu: Des del Ple d'ara fa un any, només hi ha hagut una petició d'antena, de situarun mini repetidor a l'antena que tenim a la Guàrdia per donar cobertura al municipi de Barberà ique no hem dit res encara. Jo si voleu ho discutim entre tots per si ajudem al municipi de Barberà ique és del PdCAT. De moment no hem respost nosaltres. L'altre qüestió de l'antena que tenim ique va portar la recollida de firmes, dir que ens han posat un contenciós administratiu, per tant eltema éstà judicialitzat, posat pels propietaris legítimament. Quan sabrem la sentència, acatarem orecorrerem. L'argument del contenciós no és si antenes mòbils si o no, més aviat és de dir si en unequipament si pot posar o no antenes de telefonia mòbil. La normativa que es va aprovar a Do-nosti, actualment està anul·lada pel govern que hi ha actualment. Aquí el cert és que de momentno s'ha posat cap altre antena i si tu dius que es de cara a un futur, jo et dic que en parlarem abas-tament. En aquest moment no hi ha cap petició, llevat d'això de Barberà.

El sr. Marc Vinya, diu: Amb aquesta explicació que ens ha fet jo crec que va amb la línia de la mo-ció, demanem que es facin mediacions, que en parlarem, dona la sensació que no estem tantlluny. En quant al tema de Barberà, ho desconec, però em sap greu que surti el fet de si l'ajunta-ment sigui del PdCAT, jo crec que no és una qüestió de colors polítics, per que si no caurem ambel secterisme.

El sr. Alcalde, diu: Com jo entenc perfectament a la CUP, tinc de dir que m'extranya molt la postu-ra del PdCAT, per que a l'Espluga vas i hi ha una proliferació d'antenes i ningú diu res i quan par-les amb l'alcalde et diu que aquest problema no és de l'Espluga. Jo amb la CUP total respecte, perque ells a tot arreu tindran aquesta postura, però per part del PdCAT només la conec a la vila deMontblanc.

El sr. Marc Vinya, diu: Potser nosaltres estem sensibilitzats, però en qualsevol cas el tema judicia-litzat l'advocat fa la seva feina. A ERC també trobem diferents sesibilitats en aspectes d'adminis-tracions properes, com el Consell Comarcal del Tarragonès. Nosaltres doncs no tenim la mateixasensibilitat que regidors anteriors del nostre partit potser, però hem vist una necessitat a la ciuta-dania i per això aquesta sensibilitat actual.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es rebutjada amb el vot fa-vorable de la de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

4 vots a favor: LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ, FRANCESC XAVIERVIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

7 vots en contra: JOSEP ANDREU DOMINGO, SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO,JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ i MARTACIVIT BULLÓ

1 abstenció: ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSA

ONZÈ PUNT: PRECS I PREGUNTES

El sr. Toni Gutiérrez, diu: He vist que es vol cobrir la plaça de sargent de la policia local. Si no m'e-quivo des del 2010 estem sense sargent. La pregunta seria a dos anys vista quina seria la fotoque ens faria de previsió de la policia que volem tenir?

El sr. Alcalde, diu: Si, estant a punt de sortir. Ara tenim una sargent en funcions. Hem dit de cobrir-la i també una altra plaça de caporal d'ordre intern que podran participar els 9 agents. També es-perem que aquesta resolució del govern central de no poder ampliar les plantilles es dilueixi i po-der passar més interins a la plaça de funcionari. M'agradaria que el 80% de la plantilla fos gent deMontblanc.

El sr. Toni Gutiérrez, diu: I del tema de Veralia vaig dir que si l'alcalde tenia voluntat podríem for-mar una taula. Creu que és bona idea?

El sr. Alcalde, diu: Si, si ho farem. Han sortit moltes notes a la comissions de govern però no s'hafet res encara, només executar el que es va fer en aquella votació. Quant tinguem de fer un pasmés, convocaré a tots els grups.

El sr. Marc Vinya, diu: Dues preguntes que varen quedar sobre la taula el passat ple. Per una ban-da saber la valoració de la campanya de civisme que es va fer. I si a partir d'aquesta campanya hiha altres activitats previstes.

La sra. Marta Civit, diu: En el cas de Montblanc no som un municipi on hi hagi molta actuacions in-cíviques. Les que s'han produït eren casos molt puntuals i es van passant sansions. Un dels prin-cipals problemes és el tema de les deposicions dels animals domèstics. Anem fent controls en de-terminades zones i et puc dir que hi ha hagut lleugeres millores. Reitero que considerem que al fi-nal la resposabilitat està dipositada en el titular de l'animal. Estem treballant ara amb noves mesu-eres que un cop tinguem lligades us les farem saber.

El sr. Marc Vinya, diu: I l'altre, una serie de veïns van presentar unes peticions sobre el sentit decirculació del carrer Rojals i Mas de Bulló, saber quina solució s'ha pogut prendre.

La sra. Marta Civit, diu: En relació al carrer Rojals, de problemes d'accés no n'hi ha cap i quan fa-rem el carrer Senan s'aprofitarà per enviar una màquina per asfaltar el tros que mancava al carrerMas Bulló.

El sr. Marc Vinya, diu: Dos precs, la finca de darrera la residència sembla ser que hi ha una tapad'un registre que no hi és i s'hauria de poder reposar per evitar accidents. I l'aparcament de l'Avga.General Prim, els vehicles accedeixen per un rebaix.

El sr. Joan Casellas, diu: Ja està previst fer-ho. Ara hem informat a la Diputació que volem obrirjust al final de la finca per fer l'entrada i la sortida. Un cop ens diguin endavant, ho farem.

La sra. Laura Aluja, diu: Excusar al Roger que ha tingut que marxar a mig ple per motius laborals.Aquestes setmanes s’estan fent obres a Sant Maties, i voldríem saber si aquestes obres són l’A-juntament o dels veïns ja que com s’ha informat en aquest ple, els patis i carrers de sant Maties nosón de l’ajuntament sinó dels veïns. I l'altre, a Montblanc com en molts altres pobles tenim voreresestretes, molt justes o insuficients. Fem un prec en aquest sentit de que s’arregli i s’ordeni les vo-reres, l’espai reservat pels vianants, que tenen problemes a Montblanc perquè no passi el que hapassat en el recent desgraciat accident de les Borges Blanques.

El sr. Alcalde, diu: L'Ajuntament de Montblanc tenim un tema no ressolt amb sant Maties que es lapropietat de les zones verdes i els carrers, però des de fa molts anys s'hi han fet obres de millora.L'altre com per dir enxamplem voreres, costa dir poder-te respondre, entenc que hi ha carrers quehaurem de procurar fer-los peatonals, d'altres fer voreres més amples. Jo crec que tots tenim clarque tenim d'evolucionar cap a una gestió que s'expulsin els cotxes i cada dia més peatonals.

No havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a les 21:45 hores i, per constància delque s’hi ha tractat i dels acords adoptats, s’estén la present acta que signa el Sr. Alcalde, junt ambel Secretari, que certifica.

El Secretari L' Alcalde

DILIGÈNCIA: Per fer constar que aquesta acta consta de folis números F a F , ambdósinclosos.