408

21 d

’oct

ubre

de

2011

El pla de biblioteques s’ha tan-cat a Gràcia amb la inaugura-ció de l’espai Maria Antonieta Cot i Miralpeix, a Penitents, però la gerent de biblioteques no ha descartat la biblioteca de proximitat de Camp d’en Grassot prevista per a l’exercici 2015-2019, per a la qual s’ha vist ja alguna finca.

Pàgina 7

Les famílies de Caspolino i Jaén demanen barracons

Biblioteca a Grassot, cap al 2020

sumari

5POLÍTICACiU no promet do-nar valor decisiu als acords del districte

SuplementDE vErDLes cooperatives de consum s’estenen a la Vila

ISSN - 1695-4793

car provisionalment els alumnes que s’han quedat sense plaça tot i haver estat matriculats. Els pares i mares, que han refredat la via ju-dicial, no veuen clar que l’Ajun-tament els pugui recol·locar en centres concertats.

Pàgina 6

Sara CiendoneS

S.L.

Les famílies afectades per l’en-darreiment de les escoles bressol Jaén i Caspolino fins al setembre de 2012, nou mesos més tard del previst, han contraatacat aquesta setmana llançant una proposta a l’Ajuntament perquè aixequi barracons o llogui pisos per ubi-

de Gràcia

2

21 d’octubre de 2011l’independent

adreCeu LeS voStreS CarteS, amb un màxim de 15 LínieS, indiCant eL voStre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixoS - 08012 bCno bé a independent@debarris.com. també LeS podeu fer arribar a travéS deL noStre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Cal protestar fins i tot quan no serveix de res. Això és el que acostumava a dir i a fer Manuel de Pedrolo i el seu llegat ha perviscut potser més del que ens pensem entre nosaltres. Pro-testar, presentar queixes, i fer-ho formalment és el que fan, menys del que caldria, els veïns amb la Síndica de Greuges de Barcelona. Aquest càrrec, que va estrenar el 2004 Pilar Malla i que des del maig de 2010 recau en Maria Assumpció Vilà, possiblement no és encara del tot conegut a la ciutat com a eina de pressió cap a l’Ajuntament de Barcelona, però en-guany ha servit perquè la institució intervingui en tres fronts

que a Gràcia tenen un bon re-corregut: l’incivisme a la plaça del Diamant, el soroll a l’entorn de l’Espai Jove i els problemes de mobilitat que provoca la parada de taxis del carrer Olot, a tocar del Park Güell.S’ha de trobar sempre la justa

mesura entre la queixa permanent i la queixa necessària i atansar-se a l’administració amb esperit de solució i no amb voluntat de policia afeccionat. Però l’eina de la Síndica no pot ser ignorada pels ciutadans que creuen que ja s’ha fet la re-volució remugant en petit comitè o penjant quatre pancartes. No. Hi ha instàncies superiors útils per fer pressió i aconse-guir resultats. És bo que el debat social estigui viu, que creï xarxa, que coordini l’autèntica societat civil que és la gent del

carrer que no porta medalles, però de les paraules s’ha de passar als fets i a jugar amb els diferents poders que atorga l’administració. Les associa-cions de veïns i veïnes, com a vertebradores d’aquestes inquietuds, segueixen complint

el seu paper aglutinador de demandes, però és ben cert que aquestes mateixes no han fet un salt qualitatiu fins que no han aprofitat les eines del poder i s’han envoltat dels professi-onals que també sol tenir la institució.Cal estar amb els ulls ben oberts, a qualsevol carrer i a qualsevol plaça, perquè els veïns acaben sent els ulls de la ciutat i l’administració ha de ser agraïda amb la tasca desin-teressada de qui se li acosta. Una ciutat és viva quan hi ha una bona retroalimentació entre uns ciutadans responsables i unes institucions que volen estar més a prop del carrer que del despatx. Només així se solucionen els problemes, s’acon-segueix una societat millor i finalment la vida esdevé sempre molt més fàcil.

El Consorci Sanitari de Barcelona considera que els “CUAP, dispositius estratè-gics de proximitat d’atenció urgent, que funcionen les 24 h. del dia, tots els dies de l’any, tenen una elevada capacitat resolutiva d’un 94%”. Donen una atenció de qualitat i assumeixen urgències de baixa i mitja intensitat que ajuda a descongestionar els grans hospitals. Però es retalla el CUAP Esperança en una “reordenació dels serveis d’urgències hospitalàries”, fet que perjudica a Gràcia. S’estan vulnerant els drets i el conveni i permetent a la direcció de l’hospital fer allò que vulgui. S’està derivant els malalts a d’altres centres i, llavors, com que hi ha poca demanda, és considera un servei no necessari i es pot tancar. Per contra, en els centres on s’ha derivat la gent hi ha llargues llistes d’espera. Els comptes de 2008-2010 han estat molt bons. Tot i que s’hi van fer millores, el dèficit era només de 300.000 euros. Estan convertint l’Esperança en un hospital virtual on el personal viu amb l’ànima penjant d’un fil. S’ha d’exigir transparència en la nego-ciació i que es treballi en la perspectiva del manteni-ment d’un sistema sanitari públic i de qualitat en lloc de gestionar-lo només amb criteris econòmics.

EsperançaProtestar serveixConxa Garcia

S’ha de trobar la mesura entre l’esperit de solució i la voluntat de policia afeccionat

Els veïns acaben sent els ulls de la ciutat i les institucions han d’estar-hi ben obertes

Els metges estan fotuts, amb tanta retallada, però encara n’hi ha alguns que s’ho passen bé. Parlem del cas d’una especialista del CAP Larrard que treballa a les plantes superiors. L’altre dia un periodista en missió privada va anar a consultar-li els llargs períodes de tos que atravessa i el diagnòstic va ser espectacular: “prengui’s un car-melet i begui aigua”. Sobre els problemes d’esquena, també va haver-hi nivell científic: “tothom té proble-mes d’esquena”. Ni es va aixecar de la cadira.

el dependent

Per

ruq

uer

s

La plaça del Diamant és l’outlet de Gràcia. Els veïns de la plaça del Diamant no només hem de supor-tar el botellot, que ara és diari, sinó que aquest cap de setmana a sobre, ens han engaltat un concert

nocturn de tres hores, que hem

Quina decepció en Gerard Quintana que parla cas-tellà en la intimitat, em recorda a l’Aznar. Algú li podria explicar a aquest senyor que els seus fills serien culturalment més rics si els hi parlés en

català? No passa res si la mare ho fa en un idioma i el pare en un altre. Ell ho sap més bé que ningú.

M. viladoris

Dia

man

t

Aquesta setmana (14/10/11) hi ha un article publicat a L’Independent en el que surt un perru-quer, que per el que diu, sembla que els homes que ens dediquem a la perru-queria o be som gais, o gairebé som extraterres-tres... Home, al barri som

bastants perruquers i, franca-ment, de gais jo no en conec gaires, però això no vol dir que cadascú té el seu rol sexual, com els bombers, els pastissers... Crec que no cal incidir en plan folclòric l’opció sexual de la gent del nostre ofici (i a més, per part d’un company) o de les destros-ses que fan altres perruquers o perruqueres. Tots en fem, no? Sincerament sembla més un anunci que un reportatge.

Jordi Boix i ribas

hagut de suportar sí o sí, més tres hores més que ha costat que la gent marxés a casa seva a dormir plàcidament desprès d’haver-nos fotut a tots els veïns de la plaça. Total, més de sis hores desperts per a que els nostres joves, pobrets, s’expan-sionin a gust. No tenien permís, però és igual. De fet, des de fa anys la plaça del Diamant és el calaix de sastre del que calgui, d’això també. No és casualitat.

J. Maristany

Quin

tana

de Gràcia

3

21 d’octubre de 2011l’independent Opinió

Què et sembla Que es facin barracots per acollir el infants de les escoles caspolino i Jaén? Vota a www.independent.cat/gracia

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarriS, SCCL

direcTor: aLbert baLanzà

amb eL Suport de:

És una iniciaTiva de: avv viLa de GràCia, debarriS i GràCiaWeb. conseLL direcTiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. direcTor Lo-caL: aLbert baLanzà direcTora adjunTa: SíLvia manzanera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: eLena aLbouy, Carina beLLver, adrià CortadeLLaS, CLara darder, meritxeLL díaz, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta nar-berHauS, andrea rodoreda, Ginebra vaLL, unai veLaSCo, marC vidaL, anna buJ. Ma-queTació: SerGi L. bofiLL. coL.LaBoraci-ons: àLex boSCH, LLuíS bou, ferran CaSaS, ànGeL Garreta, pep GorGori, mike ibáñez, SebaStià Jovani, Gerard mariStany, pere martí, SerGi martín, Joan miLLaret, víCtor nubLa, SerGio oLiveroS, eva piquer, roGer rofín, triStram, rafaeL vaLLbona, voCaLia de La dona de L’avv. FoTograFia: Jordi marCH, Joan perramon. disseny weB: ma-ria viLarnau. PuBLiciTaT: Sandra Gamboa (692 601 261). disTriBució: Cet La-bor-90. iMPriMeix: CG CaniGó S.L.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 408

núM. 408

el bloc

Memòria

Recorda, com si fos ahir, l’arri-bada a la frontera amb les seves companyes de la JSU al febrer de 1936. Aquells sene-galesos de capa blanca i mira-da aterradora. Els gendarmes. Els plors dels nens arrapats a les faldilles de les seves mares famolenques. La gent tirada a les cunetes, exhausta. Ella tenia 16 anys. Recorda el vagó d’aquell tren de mercaderies amb destinació desconeguda al qual la van obligar a pujar. Tres dies sense aigua, sense menjar, sense letrines, plens d’incertesa i de por. Després de 75 anys, el record és ben viu. El camp de concentració de dones de Moisdon-la-Rivière, penjat d’un turó de la Bretanya francesa. Un paratge de muntanyes verdes on no hi havia res. Només fred. Mig miler de dones, nens i vells dormint en una església mig derruïda sobre jaços de palla. Sense cap tipus de condició higiènica ni servei sanitari. Amb la llibertat limitada per una alambrada. Recorda com es van fer càrrec de la situa-ció. Com ensenyaven a ballar sardanes. I jotes. Derrotades sí, però mai vençudes. I m’ho explica baixant de Gràcia camí a l’exposició del Subirats so-bre els camps de concentració francesos. Amb 91 anys però amb esma de seguir lluitant.

Carin

a Bellver

què en penseu...Textos i fotos: Xavi Tedó

El barri sembla tercermundista, els solars són un niu de rates. L’únic que està bé és el de la Casita, no sé si és perquè està més aprop de Gràcia. Si ho dei-xessin obert almenys hi podrien aparcar cotxes.

Jesús Gonzálezpatró de vaixell

Pere Mateujubilat

Andreu Sánchezjubilat

Paquita Nebotmestressa de casa

Em sembla perfecte que es dignifiquen perquè els solars s’han de netejar. L’ajuntament no té cap tipus de vergonya, les palntes arriben al carrer. Sempre els hi dic als operaris però tampoc fan res. Tampoc deixaria aparcar cotxes.

El millor seria que edifiquessin perquè hi hauria més gent i penso que seria positiu perquè el barri s’ha quedat despoblat i necessitem que hi hagi més vida.

En aquests solars s’haurien de fer jardins i habitatges perquè ara està molt degradat el barri. Hi ha rates als solars i els gos-sos hi pixen encara que ja hi ha algun pipican.

...de la proposta d’habilitar els solars de Vallcarca?

tribuna

Algunes consideracions sobre el Park Güell

Davant les transformacions i propostes que han circulat sobre la situació i el futur del Parc Güell, les entitats que signem aquest text volen exposar diverses considera-cions. En primer lloc, el Parc Güell és un parc urbà que sempre ha constituït un espai públic obert a tota la pobla-ció. Sempre ha estat un espai de lleure, de pas, de vida social. Un caràcter que s’ha de preservar en el futur.També considerem que el tancament del parc consti-tueix un greu perill per a la continuïtat d’aquesta funció d’espai obert als barris i a la ciutat. Constitueix alhora un perill potencial en cas d’incendi forestal. Pensem que el que cal és diversificar i millorar els accessos des d’altres punts.En tercer lloc, el parc necessi-ta un manteniment continuat, amb una dotació suficient de personal de Parcs i Jardins que conegui el terreny i dugui a terme una activitat permanent de preservació de l’espai. L’abandonament d’aquesta activitat continuada s’ha tractat de pal·liar amb costoses reformes (dutes a terme per empreses exter-nes) que al poc temps d’estar realitzades mostren signes de deteriorament.A més a més, l’accés massiu de turistes al parc genera problemes de mobilitat que es traslladen als barris veïns. Cal una política de gestió de

AVV de Coll-Vallcarca, Carmel, la Salut i Associació de Comerciants Larrard-Park Güell i FAVB

la mobilitat que incentivi l’accés amb transport públic i que elimini els actuals problemes de congestió als barris de l’entorn, especialment els autocars de tu-ristes a la carretera del Carmel, i els taxis al carrer d’Olot.Estem en desacord amb la fixació de tarifes d’entrada al parc. Aquestes acabari-en convertint-lo en un espai exclusiu de visites turístiques expulsant-ne la ciutadania. Si el que es vol és obtenir recursos addicionals, cal cercar-los per altres vies com la fixació d’una taxa d’estada hotelera (a l’igual que l’existent en moltes ciutats europees), així com una contri-bució de la Fundació Gaudi, que explota el museu però que mai ha aportat res al parc.

L’assistència massiva al parc genera problemes diversos de seguretat i atenció a les persones que el visiten. Cal que existeixi un servei de vigilància identificable que tingui fun-

cions preventives i d’atenció. També cal un bon sistema de informació i orientació. Manifes-tem la importància dels serveis d’urgències de l’Hospital de l’Esperança que cobreix aquest servei als visitants del parc.Creiem que cal la regulació

dels usos del parc perquè no afectin la convivència del veïnat, es mantinguin les activitats regulades anterior-ment, d’acord amb la cultura artística, i el concepte de cultura de “l’arcàdia catala-na” que va idear en Gaudí, essent respectuosa amb l’esperit de l’art i la simbiosi home natura. I per últim, ens oposem a l’afectació negativa que la transformació del parc pugui tenir sobre els barris circumdants, com el possible enderrocament de cases i desnonaments de veïns per construir un centre de serveis per al turisme. La defensa i regulació del Parc Güell ha de fer-se considerant també el seu entorn proper.

S. L.

Creiem que cal la regulació dels usos perquè no afectin la convivència del veïnat

l’independentde Gràcia

4

21 d’octubre de 2011Opinió

l’enquesta

l’independent no es fa responsable ni té per Què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aQuest setmanari

Ass. Esportiva de Gràcia UBAE Perill, 6 93 459 24 27

Ass. Racing Güell Sostres, 29 93 285 04 61

Camp municipal de futbol Camp de l’Àliga

Plaça Alfons Comín, 1

Club Ariel Gran de Gràcia, 26 93 217 57 06

Club d’Arquers de Catalunya Plaça Lesseps, 16 web: www.clubarcat.org

Club Ciclista de Gràcia St. Joaquim, 8 93 415 18 42 web: www.gracianet.org/ccgracia

Club d’Escacs Tres Peons Ros d’Olano, 9 93 237 50 31 web: www.trespeons.com

Club de judo Barenys Astúries, 26 93 238 04 09

Club Tennis la Salut Mare de Déu de la Salut, 75 93 223 24 00 web: www.ctlasalut.com

CE Panteres Grogues Gomis, 45 670 22 88 99 web: www.panteresgrogues.org

CE Europa Secretari Coloma, 140 93 210 25 51 web: www.ceeuropa.com

CE Salle Gràcia Pl. del Nord, 14 670 44 07 97

Club Excursionista de Gràcia Ptge. Mulet, 4 93 237 86 59 600 45 27 36 web: www.cegracia.com

Club Futbol Gamba-2 Còrsega, 407 93 457 83 44

Club Natació Catalunya Ramiro de Maetzu, 27 93 213 43 44 web: www.cncatalunya.org

Espeleo Club Gràcia Astúries 83, 1er. 1a 93 415 04 60

FC Crack’s Gràcia Martínez de la Rosa, 65 93 213 56 86

Federació Catalana de Lluita Verdi, 166

Motor Club 80 Carolines, 11 93 217 20 47 606 04 55 55

SAFA Claror Sardenya, 337 93 476 13 90 web: www.claror.org

UE Claret Sicília, 333 93 208 18 32

Unió Excursionista de Catalunya-Gràcia

Encarnació 131-133 93 285 34 54 web: www.uecgracia.org

Entitats esportives

Expliqueu-me mentides, si us plau! Ho dic de debó: començo a necessitar viure una mica més enganyat. Ho necessitem tots, em podeu ben creure. I no, no dic que ens enganyem amb la cosa de la crisi econòmica. Em conformo a viure enganyat pels meus col.legues musicòlegs.M’explico: fa alguns mesos els musicòlegs ja vam donar un ensurt ben gros quan un dels nostres companys es va a dedicar a investigar el Para Elisa de Beethoven. Resultat: ara no està gens clar que sigui del geni de Bonn. Ara què farem amb els petits i petites pianistes que tocaven aquesta obra tot cofois perquè ha-

vien aconseguit tocar Beethoven? Els haurem de dir que la peça és molt mona, però que ja veurem si és de Beethoven o no. Quina mala passada!Però aquesta setmana ja ens hem superat, i l’etnomusicologia aplicada al Cant dels Segadors ha

revelat que el nostre Himne Nacional en realitat era una canço-neta pujada de to. Per resumir, ni Catalunya triomfant ni res de res: els segadors originals porten “la falç torta”, i enamoren les “mestresses” que els veuen “pixar allà en una cantonada” i els demanen que els seguin els “camps de civada” que tenen “sota el davantal”. Cas de defalliment, les mosses s’ofereixen per aixecar-los “el garrot” amb un remei a base “d’ous i cansalada”.Així les coses, ja em direu quina cara haurem de posar el proper

onze de setembre, quan ens toqui cantar l’himne…Tots els musicòlegs sabem que agafar una música i anar-li canvi-ant la lletra és una cosa que s’ha fet molt al llarg de la història de la música. Podríem citar Bach i Vi-valdi com dos dels mestres abso-

luts d’aquest procediment. Per tant, la pregunta és: cal posar-se a investigar segons què? Cal realment? Quin serà el proper pas? Esbrinar que el Cant dels Ocells té més a veure amb la poesia de Catul que amb el nen Jesús? Anunciar que els nens no venen de París? Descobrir que els Reis d’Orient són els pares? La meva àvia tenia una dita per justificar-se quan enredava algú: “Así, todos contentos y engañaos”. I cada dia que passa m’agrada més la idea…

la setmanaPep Gorgori

La veritat

El nostre Himne Nacional en realitat era una cançoneta pujada de to

Cal posar-se a investigar segons què? Cal realment? Quin serà el proper pas?

tribunaEduard Rodríguez, estudiant de Ciències Ambientals

On són els peixos

Ja hem arribat on deiem. To-tes les previsions, que alguns deien catastrofistes, sobre el futur de la pesca que s’ha-vien fet fa anys, ara ja són presents i reals. Podem fer un exercici senzill de fer, però que costarà d’acabar.Busquem una peixateria. Fora d’una gran superfície. Vaja, primer entrebanc. Bé, encara en queda alguna. Mirem el taulell. Observem cada una de les etiquetes que identi-fiquen cada espècie de peix. Segon entrebanc. L’etiqueta ens explica el nom, la data de captura, el tipus d’extra-cció i de quin mar prové? En la majoria de casos el “rotu” indeleble blau ha lliscat amb alegria i trobem: “Mero fresc” quan no ho és; “Calamar fresc” quan fresc es refereix només a que no està calent; “Emperador” quan és mar-raix... i així tota una corrua d’enganyifes.Si pel contrari tenim la sort de tenir etiqueta amb cara i ulls, ja podem fer la volta al món. Xipirons de la Índia, salmó danés, bacallà islandès, seitó francès, gamba argen-tina, pop de l’Índic i així el peix més proper el trobem de Vigo o Vilanova i la Geltrú. Els peixos més propers faran el mateix i viatjaran a fora per no ser consumits aquí. Tenim dos problemes. Un el de l’estat de les poblacions de peixos que estan sobre-explotades i l’altre el de consum de proximitat que ja veiem que no és fàcil de fer. El que semblava una solució, les granges d’aqüicultura, ara

són font de problemes per l’im-pacte ambiental que generen. Hem de pensar que aquests peixos, literalment són trossos

de carn amb escates ja que s’alimenten amb pinso animal i són medicats per evitar malal-ties. Per un quilo de salmó se’n

necessiten tres de pinso i per un de tonyina se’n necessiten vint. Es comencen a veure granges en estat d’abandó perquè als seus empresaris no els sortien els comptes i queden com a escombraria surant sobre el mar. Tro-bem a faltar, sorells, verats, bruixes, castanyoles, orades, corvalls, llobarros frescos acabats de pescar i propers, mediterranis amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge d’algun oliverar fosc amagat per l’Empordà.

Es comencen a veure granges en estat d’abandó perquè ja no surten els comptes

l’independentde Gràcia

5

21 d’octubre de 2011

Política

Polèmica entre nacionalistes i socialistes per les majories al ple, a les comissions i als barris

El debat és profund des de fa anys i sempre està viciat pel joc de majories. Quin valor real té una decisió votada en el ple del districte de Gràcia? Barcelona ha de respec-tar qualsevol decisió local? Aquestes pregun-tes han esclatat en forma de polèmica dimecres en el marc de la comissió de Presidència de l’Ajunta-ment, amb invitacions a la impugnació incloses.

ALBERT BALANzà

El rerefons és doble: l’aprovació al ple de Gràcia de la proposició que insta a incrementar les pla-ces d’escola bressol i esmenar en conseqüència la decisió de Xavi-er Trias de no fer més escoles i l’aprovació al ple de Ciutat Vella de mantenir el pla d’usos també contra la voluntat de CiU.Convergència i Unió, que en el passat mandat va criticar que Jor-di hereu no respectés decisions sobre el Park Güell o sobre els pressupostos a Gràcia, ara només es compromet a respectar les ma-jories que es donin al plenari de Barcelona. “Estem oberts a la ne-gociació i ho tindrem en compte, però pot haver-hi una majoria diferent al ple de Barcelona”, va dir el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn. “Vostès no com-pleixen el sistema democràtic; ara s’obliden del que ens van acusar”, va respondre el regidor socialista Gabriel Colomé. “Si no el com-

x.t.

imatGe de La SeSSió pLenària a prinCipiS de meS

pleixo, impugni les sessions”, va concloure Forn.El que és cert, amb els dos casos de Gràcia i Ciutat Vella, és que si es produís la mateixa votació a Barcelona, la proposta de Gràcia tiraria endavant a les comissions i al ple (PSC, ERC i ICV-EUiA a favor i CiU i PP abstenció), però la de Ciutat Vella no (PSC, ERC i ICV-EUiA a favor i CiU i PP en contra). Fonts municipals han explicat que “el que aproven els districtes són mandats polítics però no legals; per exemple, el pal d’usos de Ciutat Vella no s’ha derogat automàticament per la decisió del districte”. Barcelona, però, ha de prendre nota.

El segon round entre nacio-nalistes i socialistes ha tingut a veure amb la consulta sobre el pla de mobilitat i les pilones que va anunciar Maite Fandos en una entrevista a L’Indepen-dent abans de l’estiu. Seria la tercera proposta concreta de participació de CiU, perquè el seu programa electoral ja parlava de consultes sobre els

equipaments de la Model i del Parc Central del Poblenou. L’exregidor del districte, Gui-llem Espriu, a la comissió de Presidència, va demanar la im-plicació del Consell de Ciutat sobre una mesura que “no és com canviar el nom a una pla-ça”. Espriu va demanar que es concreti el model de consulta a Gràcia i qui podrà votar.

Espriu insta Fandos a detallar la consulta sobre les pilones

CiU no es compromet a donar valor decisiu als acords del ple del Districte

breus

Esquerra Republicana ha tor-nat a triar Gràcia per fer el llançament del primer acte de precampanya, en aquest cas la presentació de la llista que en-capçala l’escriptor Alfred Bosch a les eleccions generals del 20 de novembre. En un acte que es va fer ahir al Centre Artesà Tradi-cionàrius de la Travessia de Sant Antoni, Bosch va estar acompa-nyat del nou president del par-tit, Oriol Junqueras i del princi-pal soci de la coalició electoral, l’exconseller Joan Carretero, que suma Reagrupament al tíquet de Bosch amb la presència de Ra-mona Vergés al número 3. L’acte també va servir per presentar el manifest Catalunya Sí de suport de la societat civil a la llista de Bosch al Congrés i del doctor Moisès Broggi al Senat.

ERC presenta la llista de Bosch en un acte al CAT

El grup municipal d’ICV-EUiA al districte de Gràcia ha criticat aquesta setmana en una nota que, després de l’acord entre CiU i PP a Barcelona per les or-denances fiscals, també a Gràcia s’està consolidant directa i indi-rectament una majoria de dre-tes i ha promès que “accentuarà l’oposició davant dels serveis públics amenaçats”. La coalició posa com a exemple la no inclu-sió de partides en el pressupost de la Generalitat per al CEIP Univers i l’IES Vallcarca com a resultat de l’aprovació al Parla-ment dels comptes amb els vots de nacionalistes i populars.

ICV critica que es consolida una majoria de dreta

SILVIA MANzANERA

Acompanyar el govern de Grà-cia per dur a terme totes aquelles polítiques que s’ha compromès durant la campanya però con-trolant que no caiguin en “la inèrcia ni retallin” serveis soci-als, com és el cas de les escoles bressol. Així defineix el posicio-nament del PP gracienc Andrea Levy, la nova consellera popular que aquest mandat ocupa un

seient al costat d’Anna Maria Casas. Levy qualifica els propers anys d’importants perquè “s’han de donar continuïtat a diversos projectes” i “resoldre problemes com el del soroll i l’incivisme”. En aquest sentit, la consellera popular prioritza com a temes claus a solucionar l’ocupació de l’espai públic i la gestió del Park Güell. Per Levy és “cabdal” tro-bar la pacificació entre l’oci i el descans del veïnat. “No es poden

Levy mostra “mà estesa” al Districte però no “carta blanca”

atorgar més llicències d’obertura de bars o locals que puguin con-tribuir a agreujar els problemes dels veïns”, afegeix Levy. Per la consellera popular, s’han de fer complir els horaris “amb més presència de la Guàrdia Urbana si fos necessari”. El Güell tam-poc podia faltar en l’agenda de Levy –membre de les comissions d’urbanisme, obres i medi ambi-ent, entre d’altres- que proposa una discussió amb els agents im-

El PP “controlarà” CiU contra les retallades en serveis socials

LeS ConSeLLereS deL pp andrea Levy (dreta) i anna maria CaSaS aL darrer pLe

plicats per decidir quin és el mo-del de parc. “No podem obviar que el turisme és un dels incen-tius capitals pel Districte i tam-bé per Barcelona”, apunta Levy. El Partit Popular aclareix que tot i la bona disposició amb el nou

govern gracienc, “la mà estesa a Maite Fandos” no significarà “carta blanca” pels convergents, sobre tot i les decisions del go-vern representa “retallades en serveis a les persones”, assegura la consellera popular.

xavi tedó

de Gràcia

6

21 d’octubre de 2011l’independent

Societat

SILVIA MANzANERA

Les famílies de les escoles bres-sol Caspolino i Jaén exigeixen a l’Ajuntament de Barcelona que compleixi el “compromís” que va adoptar amb elles quan van ad-judicar una plaça en aquests dos centres graciencs pel curs 2011-12. Abans d’arribar a la demanda per danys i perjudicis, d’acord amb l’advocat que els represen-

ta, Matías Grífols, del Col.lectiu Ronda, volen arribar a un acord i per això han fet arribar una sèrie de propostes a l’Ajuntament de Barcelona per tal trobar una solu-ció al problema que els ha supo-sat el retard de les obres dels cen-tres previstos el mes de febrer. Si la construcció d’aquests equipa-ments no es garanteix en tres me-sos, les famílies proposen substi-tuir-los per barracots, llogar pisos

Donaran un temps de marge abans de posar una demanda

o alguns dels locals buits que hi ha al Districte, o omplir el nom-bre de places en d’altres centres. Tot i que encara no s’ha produït cap trobada entre les famílies or-ganitzades –unes 50 de les gaire-bé 200 afectades- i representants de l’Ajuntament, el marge per-què l’administració doni una res-posta és molt curt. “El problema el tenim ara, a partir de febrer, que és quan comptàvem amb

Les famílies de Caspolino i Jaén proposen barracons o pisos buits

Quasi un any i mig des-prés de ser nomenada, la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria As-sumpció vilà, ja ha hagut d’actuar en tres fronts a Gràcia a petició de quei-xes formals de veïns davant de l’administra-ció. Amb resultat desi-gual en la tramitació, les queixes han posat èmfasi a problemes nous i vells al districte com el soroll a l’Espai Jove, l’incivisme al Diamant i la parada de taxis del carrer Olot.

ALBERT BALANzà

Vilà, que precisament aquest di-lluns 24 farà una xerrada a la bi-blioteca Jaume Fuster a les set de la tarda per explicar les seves fun-cions, ha donat feina al Districte en el sentit que ha demanat un informe detallat de les incidènci-es d’incivisme que es produeixen a la plaça del Diamant. Segons els denunciants, que van presentar la queixa al maig, es força habitual que hi hagi gent menjant, be-vent, cridant i orinant al carrer i que hi hagi llauners. Un cop rebi l’informe, la Síndica farà les seves recomanacions.Menys èxit va tenir una altra quei-xa sobre les molèsties per soroll i incivisme que poden tenir el seu origen a l’Espai Jove i que deriven alguns caps de setmana en bote-llot pels carrers dels voltants. En aquest cas la Síndica no ha obert cap expedient i s’ha comunicat a la persona que abans presenti

arxiu

una denúncia per escrit davant de l’Ajuntament perquè no ho havia fet quan es va dirigir a la Sindica-tura. També se li va dir que si la resposta no el satisfà o creu que les actuacions municipals són insufi-cients, llavors serà el moment de posar una queixa a la Síndica.El tercer front és un clàssic: l’ocu-pació dels taxis de part dels apar-caments d’àrea verda i part de la zona de càrrega i descàrrega del carrer Olot. La queixa, analitza-da i tancada a l’abril, feia constar que els taxis dificulten molt l’en-trada i sortida dels cotxes dels ga-ratges, però es va arxivar perquè el Districte ja estava solucionant el problema.

Veïns de la Plaça Revolució també s’uneixen a la protesta contra el soroll i l’incivisme que venen denunciant des de fa mesos veïns d’altres places o carrers de la Vila. Durant l’au-diència pública del passat ple-nari, un testimoni de Revolu-ció va exposar tots els “greuges” que pateix el veïnat a causa dels llauners, les festes que es pro-

longuen fora dels bars i que la llei antitabac ha incrementat, o el soroll que provoca els cami-ons de la neteja a altes hores de la matinada. En els darrers di-es alguns veïns han iniciat una campanya perquè s’ampliï la presència en balcons i finestres dels llençols amb el lema Volem dormir, seguint l’exemple de Diamant o Sant Lluís.

Plaça Revolució s’uneix a la queixa i torna ‘Volem dormir’

El Districte haurà de presentar un informe detallat de les incidències a la plaça

La parada de taxiS d’oLot torna a Ser motiu de poLèmiCa

La Síndica estudia el soroll a l’Espai Jove, l’incivisme a Diamant i els taxis a Olot

obreS aL Carrer neptú on eS ConStrueix L’eSCoLa CaSpoLino

l’escola, i per tant la solució tam-bé la volem ara, no pel curs que ve”, explica Eva Rodríguez, una de les mares afectades del centre del carrer Netpú. En aquest sen-tit, Rodríguez ha assegurat que

aquest retard suposa un “gran perjudici per nombroses famílies, amb situacions desesperades” per “manca de capacitat econòmica”, algunes d’elles, perquè se’n facin càrrec de l’infant.

Sara CiendoneS

breus

El Taller d’Història ha preparat pel proper dimecres 26 d’octu-bre una tertúlia sobre l’evolució i els canvis que ha sofert al llarg dels anys la plaça Lesseps, un in-dret que ha passat de racó solitari en mig de rieres i torrents a esde-venir una de les places més grans de Barcelona i un nus neuràlgic de comunicacions de la ciutat. La seva trasformació també ha anat acumulant retalls d’histò-ria que Josep M. Contel, perio-dista i cronista de la història de Barcelona, s’encarregarà d’expo-sar al debat que se celebrarà a la Fundació Festa Major.

L’evolució de Lesseps, a debat al Taller d’Història

Una quinzena d’edificis graci-encs s’han sumat a la iniciativa impulsada per l’associació Ar-quitectura Reversible, 48h Open House Barcelona, per tal d’obrir al carrer la bona arquitectura. La segona edició d’aquest projecte global oferirà aquest cap de set-mana l’oportunitat de conèixer, explorar i entendre el valor d’es-pais com ara el Teatre Lliure, el Centre Cívic El Coll, la Casa Fuster, el Refugi Antiaeri o la Casa Bonaventura Ferrer. A més d’equipaments d’interés evident com ara l’església Pompeia, els tallers Manyach de l’Escola Josep Maria Jujol, l’Oratori Sant Felip Neri, el Mercat de la Llibertat, la Casa de la Vila o la Casa Mar-sans, a la llista també apareixen el centre de recollida pneumàti-ca de Lesseps, un apartament a la plaça de la Virreina, un loft a Montmany i el restaurant Gut.

15 edificis de la Vila a la ‘48h Open House’

[1]

58octubre2011

Cooperatives de consum, una tendència amb força

editorial

El Coll, més a prop de ser un barri verd

Compromís

L’associació Barnamil va engegar el projecte de barri verd al Coll el passat mes de març amb La Primaverar Verda com a amfitriona de luxe. Els esforços d’aquesta entitat se centren en enfortir la xarxa social i la seva implicació en el treball col.lectiu per aconseguir un barri respectuós amb el medi

ambient. Gairebé set mesos després, els resultats confirmen que, poc a poc i amb bona lletra, aquesta zona nord de Gràcia comença a esdevenir un exemple a seguir en d’altres barris de la ciutat de Barcelona. El centre cívic o l’associació de veïns s’hi han sumat, entre molts d’altres.

Les Trementinaires de Vallcarca defensen l’economia responsable

Sara Ciendones

Les cooperatives de consum agro-ecològic han crescut de forma ex-ponencial els darrers anys a Gràcia i en d’altres barris i poblacions de Barcelona. En un reportatge que recollíem en aquestes mateixes pàgines ara fa uns mesos, la Vila estava canviant algunes tendències de consum i demostrava que hi ha tota una corrent de persones que defensen una altra manera de consumir. Amb més responsabilitat tant amb nosaltres mateixos com amb el medi ambient i els pagesos i petits productors del país. En aquest context, Les Trementinaires de Vallcarca (per cert un nom molt encertat que s’explica en l’entrevis-ta que publiquem a una de les seves responsables) són un grup del barri del Coll que des de fa un temps funciona amb un sentit responsable i compromès per canviar les coses. Cada setmana fan una comanda de fruita i verdura fresca, làctics i pa artesà. Els pagesos els porten aquests productes directament al local que tenen molt a prop del Centre Cívic del Coll, un equipa-ment que els va acollir primer i amb qui mantenen una relació molt estreta. I és que en aquest barri la sostenibilitat no és un tema menor. S’ho prenen molt seriosament, tal i com demostren els resultats del projecte que va engegar al març l’associació Barnamil, per fer del Coll un barri verd amb l’ajut i la implicació dels agents socials. Per-què si es vol canviar les maneres de consumir i convertir-nos en persones crítiques i responsables cal moure’s una mica. Des del sofà no canvia res.

[2] [el tema del mes]

més sostenible

Entitats i veïns fan costat al projecte de barri verd al Coll L’associació Barnamil va en-gegar el projecte de barri verd al Coll el passat mes de març. La Primavera Verda va ser el moment idoni. Mesos després, diverses entitats i nombrosos veïns s’han su-mat a la iniciativa que vol esdevenir tot un exemple.

Silvia Manzanera

Sara Ciendones

L’Evangelina, una veïna del Coll, va agafar una tomaquera a la festa de presentació i es va comprometre a cuidar-la i explicar la seva experiència hortícola als Clips Verds del Projecte [www.clipsverds.org/ca/videos/2011.html]. L’exemple serveis per explicar un dels moments en que Barnamil va engegar el projecte al Coll “Barri verd, treball local per la sostenibilitat”, un projecte de partici-pació i educació ambiental comunitari. Pels seus impulsors, el barri és l’espai més adient per aprendre, intercanviar i proposar cadascun dels habitants reptes col.lectius per avançar cap a un barri més verd. D’iniciatives al barri no en: moviment Transittion Towns, plans comunitaris, l’agenda 21 local, el programa d’aprenentatge col.lectiu Llars Verdes... L’experiència del Coll vol es-devenir una experiència pilot de treball col.lectiu perquè en un futur es pugui reproduir a d’altres barris de la ciutat de Barcelona. El treball de Barnamil se centra en enfortir la xarxa social i la seva implicació en el treball col.lectiu per aconseguir un barri respectuós amb el medi ambient.I com es fa això? Implicar la màxima diversitat d’agents que existeixen en el barri del Coll (veïns, entitats, col.

S’ha engegat la tercera edició d’Els teus objectius, un premi de vídeo, fotografia i micropoesia via Twitter sobre la sostenibilitat quotidiana. Per participar-hi, només cal que els interessats expliquin alguna petita acció que duguin a terme en el seu dia a dia, a la feina o a l’institut per una societat més sostenible. Es poden guanyar molts premis. El termini per participar finalitza el 14 de novembre a les 23.59 hores. [elsteusobjectius.cat]. L’Associació Catalana de Ciències Ambien-tals (ACCA) és qui organitza i desenvolupa aquest concurs, de la mà del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat. El pri-mer premi consisteix en una nit per a dues persones a l’Hotel Els Casals (tres estrelles) i un àpat degustació per a dues persones al restaurant Els Casals, que compta amb una Estrella Michelin, situat a Sagàs (Berguedà).

Iniciativa ‘Els teus objectius’

lectius, equipaments) perquè participin activament i de forma col.lectiva en el camí cap a un barri més verd no és fàcil ni tampoc ràpid. Una de les línees que s’estan seguint és el treball de diagnòstic, dinamització i reforç dels compromisos socioambientals amb cadascun dels grups d’acció al barri. Exemple: el Ca-sal de Joves va realitzar una campanya,

emmarcada en les festes majors, que portava un contundent títol: “Això no és un abocador, és una festa verda”. Un altre: amb el grup d’horticultura dels ve-ïns s’ha realitzat una sèrie de clips verds per difondre bones pràctiques. També hi ha equipaments com el Centre Cívic, una referència al barri, que també s’han sumat al projecte, o l’AVV, la cooperati-

Imatge del Parc de la Creueta del Coll

va de consum ecològic Trementinaires o la botiga Elektron o ZO3. A meés, el grup d’estudis del Coll està elaborant una memòria sobre la transformació del barri i la relació amb l’entorn. Paral.lela-ment s’ha creat un grup d’aprenentatge col.lectiu per tal de reduir la petjada ecològica des de les nostres llars. Fins al moment s’han realitzat tres tallers de caràcter pràctic i amb una participació cada cop més elevada; a l’últim taller de Cistella Sostenible van participar 30 persones. El darrer taller es realitzarà el proper 9 de novembre, de 18.30 a 20.30h, sobre receptes i consells na-turals per fer una neteja ecològica a la llar sense utilitzar productes químics. Els reptes marcats per les Llars Verdes del Coll són reduir el consum d’ener-gia, d’aigua, evitar llençar residus per les aigüeres i wc, incorporar hàbits de consum responsable a la cistella de la compra i utlitzar el mínim de productes químics per netejar.

[3]

L’Any Internacional dels Boscos, a l’escola Lexia

Aques any se celebra l’Any Internacional dels Boscos, una data que l’escola Lexia ha aprofitat per realitzar una activitat relacionada: posar noms d’arbres a les seves aules amb la parti-cipació i implicació de tot l’alumnat. I aquesta és només la primera...

Aquest any 2011 és l’Any In-ternacional dels Boscos! Les mestres que formem part de la comissió Agenda21escolar

Agenda 21 escolar

participació i l’implicació del nostre alumnat i, també de la resta de professorat, dins el projecte Agenda21Escolar.Per aquest motiu, les mestres de la comissió vam pensar que aquest curs podríem posar noms d’arbres a les nostres aules i ho vam transmetre a la resta de companys, els quals els hi va semblar perfecte.Cada mestre va decidir el nom de la seva aula i, pos-teriorment, cada aula va fer

de l’escola Lexia vam pen-sar que seria un bon recurs utilitzar l’Any Internacional del Boscos per potenciar la

un treball grupal de recerca d’in-formació d’in-terès sobre aquell arbre i entre tots vam realitzar un bonic mu-ral dedicat a l ’Any Inter-nacional dels Boscos.Aquesta ha estat una primera activi-tat per introduir al nostre alumnat a l’Any Inter-nacional dels Boscos, però no serà l’úl-tima! Durant aquest curs anirem realitzant altres ac-tivitats per commemorar i

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Al-fons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i fes-tius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recur-sos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

participar d’aquesta celebra-ció tan assenyalada en l’agen-da del medi ambient.

[4] [per darrere]

“Ser responsable vol dir recolzar l’economia local i tenir cura de la terra”

Quins són els objectius d’aquest projecte?Intentar estar al marge de les grans superfícies que són gens explotadors enormes. Jo no concebo comprar uns tomàquets a 0.49 el quilo perquè no assegura un sou digne del pagès. Ser responsable vol dir recolzar l’econo-

Elisenda Pérez membre fun-dadora de la Cooperativa agroecològica Les Tremen-tinaires de Vallcarca, una entitat que defensa el con-sum responsable des de la part nord de Gràcia. Els seus principis són el comerç de proximitat, un preu just dels productes i la funció de teixit social que han de propiciar cooperatives com la seva.

L’Elisenda a la cooperativa, aquest dimecres

mia local i tenir cura de la terra, dels aliments i de les persones.

Quanta hi gent forma?Som sobre 22 i 23, i és el nostre rècord. N’hi ha de 40 o 50, fins i tot n’hi ha petites, de fins a 10 persones. El nostre projecte de futur és estabilitzar-nos en 25 unitats familiars, que era la nostra idea des d’un principi.

Anna Buj També hi ha més consciència.El projecte té més a veure amb aquesta mentalitat occidental que ens ha portat a entrar en una espiral de societat consu-mista desaforada. Els nens van al mercat i no saben d’on ve el pollastre o l’enciam que compren, i això és un problema.

En aquest sentit, és Barcelona una ciutat responsable?

Si que s’intenta tenir cura dins del que cap, però ja se sap que als llocs molt massificats és molt complicat. Les coo-peratives també és una manera de ser-ho perquè elimines envasos que d’altra manera tindries.

Quines activitats feu al de barri?Participem molt amb el Centre Cívic, que és on vam fer les primeres reuni-ons. Tenen un cicle que engloba totes les associacions del barri, la Primavera Verda, on es fa una crida pel reciclatge, tenen un projecte d’hort ecològic... Hi col.laborem com a entitat pròpia. A més fem els dinars d’altres entitats i vam tenir un programa de ràdio. Edu-ard Bonet, el nostre president, que ara treballa a la ONU a Jordània, diu que el plus de la cooperativa és que ha aconseguit fer vida de barri, estar més implicat.

Un nom curiós, el de Trementi-naires.El vam triar per votació. Un noi el va proposar en homenatge a les de Tuxent, que eren unes dones que venien ramells durant la guerra civil per les cases com a suplement per l’economia familiar.

Anna Buj

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,truca’ns i t’informarem:

692 601 261

de Gràcia

7

21 d’octubre de 2011l’independent SOcietat

La biblioteca de Camp d’en Grassot es farà amb el centre de serveis socials L’Ajuntament ha descartat un solar del carrer Sant Salvador i segueix la recerca

Les previsions de futur del pla de biblioteques que va deixar l’anterior equip de govern concre-taven només una altra biblioteca de proximitat a Gràcia, un cop s’ha completat el mapa inicial amb vila de Gràcia, Jau-me Fuster i Cot Miralpeix: es tracta de la biblioteca de proximitat del Camp d’en Grassot, anunciada per al exercici 2015-2019 i per a la qual s’estudia una ubicació comuna amb el pendent centre de serveis socials.

A.B.

La negociació amb els veïns del pla Sedeta va culminar en el pas-sat mandat amb l’extirpació del centre de serveis socials previst a l’illa d’equipaments de l’antiga fàbrica i la seva ubicació en un nou emplaçament al barri. Enca-ra eren temps que els propietaris de locals pretenien trobar un alt

rendiment a les seves propietats i que l’administració local ja anava justa de diners. El Districte, ales-hores en mans del PSC i coman-

Sara CiendoneS

L’aJuntament buSCa ubiCaCió per una bibLioteCa a Camp d’en GraSSot

dat per Guillem Espriu, buscava un local de 1.000 metres quadrats de lloguer o de propietat, però tots els espais que va sondejar van

acabar sent prohibitius per a les finances de l’Ajuntament.Per això, en una segona fase de la recerca, Biblioteques de Barcelona va sumar esforços entre la necessitat del centre de serveis socials i la de la futura bi-blioteca de proximitat de Camp d’en Grassot, que està pensada també per a la zona de Sagrada Família. En una illa d’equipa-ments nova per a aquesta zona de l’Eixample de Gràcia, la idea era combinar en un sol espai la biblioteca de proximitat i el cen-tre de serveis socials.La gerent de Biblioteques de Barcelona, Assumpta Bailac, en la passada inauguració oficiosa de la biblioteca Maria Antonie-ta Cot i Miralpeix, a Penitents, va explicar a L’Independent que abans de l’estiu els responsables municipals van arribar a trobar un espai al carrer Sant Salvador que complia amb la majoria de requisits que buscaven. No obs-tant això, la negociació no es va culminar per la dificultat de traspàs de la propietat.

breus

La cooperativa DeBarris, editora de l’Independent, ja ha enllestit l’Agenda de la Dona 2012, tot un clàssic de les festes de Nadal. L’agenda recull les principals efemérides de dones que s’han significat en la defensa dels seus drets i repassa la història del fe-minisme arreu del món, comp-ta amb il·lustracions de Samira Badram, Gibet Ramon, Iolanda Aduart o Xènia Viñas. Els be-neficis de l’edició d’enguany es destinaran a l’Asociación de De-sarrollo Comunal (ADC).

DeBarris edita la nova Agenda de la Dona

L’associació de veïns Vila de Grà-cia comença a omplir l’agenda d’activitats pels primers mesos, després de l’assemblea realitza-da a principis de setembre per marcar les seves línies d’actuació. Així, la “soci” ha organitzat pel proper dilluns 24 d’octubre un sopar tertúlia amb Roger Bernat, metge i membre de defensa de la Sanitat Pública, a La bodegueta de Gràcia, a les 20 h.

L’AVV Vila de Gràcia s’apunta al sopar-tertúlia

l’independentde Gràcia

8

21 d’octubre de 2011

CulturaL’Heliogàbal se suma per primer cop a l’Euskal Herria Sona amb el CATEl festival de música basca portarà a Gràcia cinc concerts, un d’ells el de Gora Japón

Diversificació d’estils i risc en temps de crisi. L’Euskal Herria Sona trenca amb la línia ence-tada ara fa 14 anys i in-corpora sales comercials al seu circuït de concerts per maridar l’eclèctic aparador que ofereix el panorama musical basc. En aquesta nova filosofia entra l’Heliogàbal, que se suma al circuït gracienc de concerts del festival al costat d’un dels habi-tuals, el Centre Artesà Tradicionàrius. Kepa Junquera no falta a la cita del CAT, aquest cop acompanyat del músic rolando Luna.

CARINA BELLVER

L’Heliogàbal participarà del fes-tival amb una doble aportació. Per una part, mostrarà el folk experimental de Joseba Irazoki, una producció de la sala graci-enca, i tornarà a portar a Gràcia els Gora Japon. “EhSona ens va trucar per oferir-nos participar-hi amb aquest duet bilbaí vinculat a nosaltres i que va tocar en la ce-lebració dels 15 anys de l’Helio, l’any passat a l’Espai Jove”, as-segura Artur Estrada. D’aquesta manera, el festival s’obre a noves sales, juntament amb l’Apol.lo i Razzmatazz. “En aquest edició ens arrisquem més que mai, tren-quem tendència i apostem per sales comercials. Això ens permet ampliar l’oferta, portar grups po-tents i variats i adequar la sala a

eLS múSiCS roLando Luna i kepa Junquera

cada estil”, assegura Aitor Arru-ti, coordinador d’un festival que enguany augmenta el nombre de concerts però els concentra en quatre setmanes. A banda de l’Helio, l’EhSona portarà a Gràcia dos concerts més de la mà d’un dels habituals i pare del festival, el Centre Ar-tesà Tradicionàrius, que va crear l’Euskal Herria Sona fa 14 anys juntament amb la revista Bat a bat. El CAT portarà el folk de Xabi Aburruzaga i un dels clàs-sic de l’EhSona, Kepa Junkera, que aquest cop actuarà acom-panyat del músic cubà Rolando Luna, en el que és una produc-ció del CAT.

Cedida

REDACCIó

Aquest cap de setmana arriba la se-gona edició del Festival de Màgia Jove de Barcelona, Màgicus 2011, una trobada organitzada pels Llu-ïsos de Gràcia i la Companyia Mag Oli. Aquest esdeveniment, que serveix com a plataforma de llançament pels joves talents de la màgia, inclou diferents activitats dirigides a un públic familiar que

tindran lloc a la seu de l’entitat gracienca des d’aquest divendres i fins diumenge 23, on clourà amb una gala a càrrec de Charli Mag, Karlus, Oscar Masdeu i SerMà-gic i amb el lliurament del premi honorífic al Màgic Andreu. Tam-poc no faltaran els tallers de mà-gia, un concurs per a joves mags amateurs o diverses actuacions de màgia als mercats. El projecte neix de la idea d’un grup de joves que,

Aquest cap de setmana se celebra a Lluïsos la segona edició

gràcies al suport dels Lluïsos de Gràcia, guanyen el primer premi del Concurs Jove Proposa 2009, organitzat per la Federació d’Ate-neus de Catalunya. De fet, aques-ta trobada anual serveix perquè la cantera interessada en el món de la màgia pugui pujar-se dalt d’un escenari i mostrar les seves habi-litats davant del públic assistent. Així, la programació s’obre amb el concurs de joves mags ameteurs

El Màgicus es consolida com a plataforma per als joves talents

Cedida

eL maG enriC maGoo durant La GaLa naCionaL de màGia Jove deL màGiCuS 2010

divendres a les 20 h amb tres ca-tegories, infantil, màgia de saló i màgia general. El concurs tindrà continuïtat tot el cap de setmana. S’han programat tallers de màgia per a totes les edats i dissabte a les

11 h la màgia envairà els mercats de l’Abaceria, Llibertat i Lesseps. A la gala de diumenge participa-ran diferents mags i servirà per homenatjar tot un referent per a les joves generacions de mags.

breus

Verdi Nights, el nou espai que els Verdi engegen aquest divendres, pretén recuperar films de diverses cinematografies per tal de donar una oportunitat a l’espectador de gaudir de pel.lícules úniques i inèdites, o que han passat a la categoria de cinema de culte. L’espai, pensat especialment per a un públic jove i cinèfil, arrenca amb el cicle Asian Club, centrat en títols recents d’origen asiàtic que han destacat en festivals pe-rò que no han tingut una distri-bució comercial. Aquesta selec-ció de cine alternatiu s’oferirà en VOSE a les 22 h, per 5.50 euros, de dilluns a diumenge. El títol inaugural, Encontré al diablo (Corea del Sud, 2010), dirigida per Kim Jee-Woon.

Els Verdi inicien un cicle de films inèdits i de culte

La jove companyia Els Pirates Teatre -amb actors acabats de sortir de l’Institut del Teatre- estrenen aquest dissabte Ulisses, una odissea musical, al Regina. L’espectacle, escrit per Francesc Hernández amb música de Pere Cowley i direcció d’Adrià Aubert i Cristina Cordero, és una versió lliure de l’Odissea d’Homer, con-vertida en espectacle musical per a tots els públics. La proposta serveix per apropar-nos a la his-tòria d’un dels personatges més rellevants de la mitologia grega. Amb set actors–cantants i un pianista dalt de l’escenari, l’es-pectacle té un alt nivell musical i coreogràfic. La resta de sessions s’han programat pel 23, 29 i 30 d’octubre i l’1 de novembre.

Un musical sobre Ulisses aterra al Jove Regina

Dissabte 5 de novembre18h. Carrers de Gràcia Trikipo-teoa. · Zpeiz Mukaki (folk rock).

Dimecres 9 de novembre 22h. Heliogàbal.· Joseba Irazoki (experimental-folk-rock).

Dijous 10 de novembre22h. Heliogàbal.· Gora Japon (concert zouk).

Divendres 11 de novembre22h. CAT.

· Xabi Aburruzaga (folk-trikitixa).

Dijous 15 desembre21.30h. CAT.· Kepa Junkera i Rolando Luna.

Altres espais

Dissabte 29 d’octubre20h. Passeig del Born. · Ken Zazpi (pop-rock).

Dilluns 31 d’octubre21h. Razzmatazz3.· Zea Mays (rock).

concerts a Gràcia

l’independentde Gràcia

9

21 d’octubre de 2011

recomanemLa fusió de Dinata-tak. Juga amb ritmes de flamenc, de swing, de jazz o d’afro sense ser res de tot això, si-nó només Dinatatak. Hi ha una guitarra que s’insinua, un baix po-lifacètic que s’afegeix cantant amb la guitar-ra o unint-se a la cai-xa i al berimbau. Pre-senten nous temes del seu segon disc en pro-cés de creació.

Dijous 27 d’octubrea les 21 h

Centre ArtesàTradicinàrius

(Pl. Anna Frank s/n)

Cedida

Masi Tiitta, Saara Töyrylaä: Song of butterflies.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 19 h

Gràcia Jazz Sessions: Arecio Smith + Toni Pagès + A. Zaragoza.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dc 26 d’octubreCRIM. Irgman Escher: Post mortem. Las Carmelas: Te-xere. Les filles Föllen: Unter der schönen Haut: Rhyth-mus. Ta ba Let: Tripletes.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 19 h

Teatre: Thank you Satan, d’Ester Formosa Quartet.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

LEM: C. Zingaro + L. Villa-

Bibioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla. 104), a les 20 h

Espectacle Allegro Vivacce a càrrec de Elisabeth Ulibarri i Paco Peñaranda.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert rock: Lega Caster.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Pop gipsy: Jam Mishto + Maroon Town.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Doble Pletina + Betacam.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Cinema: Encontré al dia-blo, de Jee-woon Kim, dins del cicle Verdi Nights.Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 22 h

Electrònica: Sunny Graves aka Jahbitat.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Ds 22 d’octubreVIII Cicle d’aperitius musi-cals: New Orleans Pussy.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 12.30 h

A la sombra del cuento, amb Charo Pita.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20), a les 18.30 h

Músiques disperses: Maal Ensemble.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Contacontes: Cuentos de

Marruecos, per Abdelalí el Aziz.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 22 h

Dg 23 d’octubreContes a La Miranda.La Miranda, Casal del barri (Av-da. Coll del Portell, 74) a les 11.30 h

Teatre: Dies feliços, de Sa-muel Beckett.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 17 h

Teatre: La violación de Lu-crecia, de William Shakes-peare, amb Núria Espert.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 18 h

Contacontes: Ojos como platos, a càrrec de Palique Cuenteras.Ruquería Querubí (Perla, 11), a les 18 h

Teatre: El biògraf, de Marc Angelet.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 18.30 h

Cuentos y leyendas de África, amb Inongo vi-Ma-kimé.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 19 h

Dl 24 d’octubreCol.lectiu Amoro: Història d’una passió. Mireia de Querol: I tots els altres.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 19 h

Dm 25 d’octubreMarcelo Palma: Petalouda. Arantza López: Conversan-do íntimamente. Anna-Mari Karvonen, Anna Mustonen,

EXPOSICIONS

Fins el 30 d’octubre Mostra doble de l’artista Ju-lia Karp: Bcn out of time, i Ombres sonores. Sala Mezanina (Ramón y Ca-jal, 2)

Fins el 31 d’octubreExposició: 25 anys de Ma-kinavaja, el último choriso, amb originals de Ivà Ramon Tosas. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 2 de novembreExposició: Quin temps te-nim? L’organització de la vida quotidiana. CIRD (Camèlies, 36-38)

Fins el 21 de novembreExposició: Sense títol 1930-2011. Tota una His-tòria, amb majúscula.Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins el 30 de novembre Exposició: L’art de dibui-xar historietes d’aventu-res: Antonio Pérez Gar-cia ‘Carrillo’, un repàs a la seva obra gràfica. Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Mostra amb obres inèdites del creador del Senyor Ruc, Guillem Cifré.Helio (Ramón y Cajal, 80)

ACTES

Dv 21 d’octubreAlmenys 7 raons per ex-plicar un conte, a càrrec de P. Bruno.

vecchia + J. Saura.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Concert: Hoquets.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Xerrada: El peix al plat, a càrrec d’Anna Bozzano.Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 11 h

Dj 27 d’octubreXerrada: Fantasia i novel.

la, a càrrec de Robert Juan-Cantavella i Curtis Garland.Biblioteca Jaume Fuster (Pl Lesseps, 20-22), a les 19 h

Festival CRIM. Angela Lam-prianidou: Alihop. Neus Villa: Entresól. Anna Bus-seyç: Figura 8. La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 19 h

la cartelleraCINEMES

BOSQuE MuLTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Mientras duermes. Dv i ds, 16.05,

18.10, 21.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• Crazy stupid love. De dv a dc, 16.20.

• La piel que habito. Dv i ds, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 19.05 i 22.05.

• Tentación en Manhattan. Dv i ds, 16.15, 18.15, 20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

• Johny English returns. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• La cosa (The Thing). Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• La voz dormida (digital). Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• No habrá paz para los malvados.

Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45.

• One day (siempre el mismo día). Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta. 16.00, 18.10, 20.15 i 22.20.

• Contagio (digital). Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

CINEMES GIrONA. Girona, 175•Enigma Cervantes. Dc, 18.30.•Inmigrantes (La dolce vita). Dv i dj,

21.00. Ds i dg, 22.00. Dc, 17.00.•Up. Ds i dg, 16.00.•Dancing dreams. Dj, 17.00.•Mientras duermes. Dv, 17.00 i 19.00.

Ds i dg, 18.00 i 20.00. Dc, 20.30. Dj, 19.00.

•Doraemon i el petit dinosauri. Ds i dg, 16.00.

•La piel que habito. Ds i dg, 22.00.•Catalunya über-alles! Dv, dc i dj,

17.00, 19.00 i 21.00. Ds i dg, 18.00 i 20.00.

•Quiero ser soldado. Dv, dc i dj, 17.00, 19.00 i 21.00. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

LAurEN GràCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: La cosa (The Thing). 16.10,

18.15, 20.20 i 22.25.• Sala 2: Intruders. Dv, ds i dg, 22.30.

La resta, 20.25 i 22.30. El sueño de Iván. Dv, ds i dg, 16.15, 18.20 i 20.25. La resta, 16.15 i 18.20.

• Sala 3: Johnny English returns (ca-talà). 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.

• Sala 4: Phineas y Ferb. La pelícu-la. Ds i dg, 16.30 i 18.30. Sin salida. Ds i dg, 20.20 i 22.30. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

vErDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Contagio. 16.00, 18.05, 20.20

i 22.35. • Sala 2: Another year. 16.15, 19.15 i

22.00.• Sala 3: Nader y Simin, una separaci-

ón. 15.50, 18.05, 20.20 i 22.35.• Sala 4: El ilusionista. 16.15, 18.20,

20.30 i 22.40.• Sala 5: Somewhere. 16.05, 18.05,

20.15 i 22.30.

vErDI PArK. Torrijos, 49. • Sala A: Nannerl, la hermana de Mozart.

20.10 i 22.30.• Sala B: La voz dormida. 16.15, 19.15 i

22.00.• Sala C: Días del cielo. 20.00 . Encon-

tré al diablo. (títol inaugural del cicle Asian Club). 22.00.

• Sala D: El árbol de la vida. 16.15, 19.15 i 22.00.

verdi Kids• Kerity, la casa dels contes. De dll a

dg, 16.00 i 17.45. Ds i festius, 12.00.• Un gat a París. De dll a dg, 16.05,

17.30 i 18.50. Ds i festius, 12.00. (do-blades al català).

TEATrES

TEATrENEu. Terol, 26. • Sala Cafè Teatre: El Club de la Ma-

gia 2 (dc i ds 22.00). Magia de Cer-ca (dj 22.00). Fresh Comedy (dv 22). Encorseté (dv 23.30). Blancaneus i Campaneta en Acció (ds 17.00). Magic Fabra: Ilusión o Mente (ds 20.30). Carlo Mo & Mr.Di: Monologí-as (ds 23.30). Alvaro Carmona: ABC (dg 19.00). Monólogos (dg 20.30).

• Sala del mig: Optimisme Global (dg 18.30)

•Sala Xavier Fàbregas: ¿Pero Esto que es? Don Juan al desnudo (dc 21.00). Impro-Show (dj 21.00 i dg 19.00). El Club de la Magia Junior (infantil, ds 18.30 i dg 12.00 i 17.15). Monólogos 10 (ds, 22.00). zzapping, el concurso (ds 20.00). Impro Horror Show (ds, 23.30). La Caputxeta i el Llop (dg, 12.30). El Llibre de la Sel-va (dg, 17.00).

de Gràcia

10

21 d’octubre de 2011l’independent

EsportsEls Lluïsos perden pistonada en l’inici de lligaX.T

Els Lluïsos no estan repetint l’excel·lent temporada que van fer l’any passat quan es van colar a la promoció d’ascens en el seu primer any a la Copa Catalunya. Les dues derrotes consecutives que han patit els graciencs, les primeres de la temporada, els han situat a mitja taula, en la setena posició. La primera ensopegada va ser a la pista del Martorell, que es manté intractable amb cinc victòries en cinc partits, i la segona va arribar diumnge en perdre a casa contra el Grup Barna A. Aquesta derrota es pot qualificar de més sorprenent per-què l’equip barceloní tampoc havia iniciat el campionat amb bon peu. Malgrat aquestes dues derrotes, el conjunt gracienc està convençut que escalarà posicions perquè manté el bloc de l’any passat, amb l’única baixa impor-tant del seu capità, Pol Gambón, que s’ha retirat després d’estar vint anys vinculat als Lluïsos. L’equip té una magnífica opor-tunitat per remuntar posicions aquest diumenge en la seva vis-ta al CN Tàrrega, que tampoc passa per un bon moment i ara mateix ocupa l’onzena posició. Una victòria tornaria a situar els Lluïsos a les portes de la promo-ció perquè aquesta jornada hi ha enfrontaments directes entre conjunts situats al capdavant de la classificació. Una nova derrota encendria les alarmes d’un equip poc avesat a les ensopegades des què va pujar a la Copa Catalunya l’any passat.

Des de la victòria per 0 a 1 al camp del vilanova a la setena jornada, l’Euro-pa no guanya cap partit. Els graciencs van iniciar la davallada al Nou Sar-denya perdent contra la Pobla de Mafumet que va prosseguir amb una nova ensopegada al municipal de Santa Coloma de Gra-manet i amb un empat agredolç diumenge a casa contra l’Espanyol B, que lidera la classifica-ció. La moral de l’equip, però, és alta pel bon joc que va oferir.

XAVI TEDó

La ratxa negativa ha provocat que els escapulats surtin per pri-mer cop de la promoció d’ascensi siguin ara setens. L’entitat dels equips amb els quals ha perdut, però, atenua les ensopegades. L’Espanyol B lidera la classificació i l’Europa va plantar cara i només la manca d’encert dels jugadors gaciencs va impedir sumar els tres punts. També la Pobla de Mafumet és un dels ferms candidats a jugar la promoció i perdre no es pot considerar una sorpresa tenint en compte el seu pressupost. Menys justificable és la patacada contra la Grama en el pitjor partit de la temporada de l’Europa. Jugadors i tècnics són conscients, però, que ja no poden deixar escapar més punts per no quedar totalment despenjats dels primers llocs. I és que malgrat aquests resultats ad-versos, els escapulats només són a un punt del Prat, el quart classi-

ànGeL Garreta

La bona imatge que va oferir contra el líder, però, reforça la moral dels graciencs

L’europa podia Haver Sumat treS puntS Contra L’eSpanyoL b

L’Europa encadena tres partits sense guanyar i surt de la promoció d’ascens

La primera polèmica de la tem-porada no ha trigat a arribar i ho ha fet, com era d’esperar, just quan les coses s’han co-mençat a tòrcer. Alguns segui-dors europeistes critiquen que el capità de l’equip, Àlex Del-màs, jugui en una posició més avançada de l’habitual i no es dediqui, com ha fet sempre, a organitzar el joc de l’Europa. Tanmateix, l’entrenador, Pe-dro Dólera, es mostra taxatiu:

“és un jugador versàtil que pot jugar en diferents posicions i penso que no està desaprofitat quan no juga al mig del camp”. El tècnic explica que tria la po-sició dels jugadors en funció del seu rendiments als entre-naments encara que “hi hagi gent que només s’hi fixi el dia del partit”. Unes paraules que denoten que Delmàs podria seguir jugant de mitja punta i extrem els propers partits.

La posició de Delmàs al camp, motiu de polèmica

ficat i a cinc del líder. El tècnic de l’Europa, Pedro Dólera, no està d’acord amb què l’equip hagi entrat en una dinámica negativa: “Ni abans érem tan bons ni ara tan dolents”. L’entrenador consi-dera que “no és un tema de di-nàmiques” i deixa clar que “quan quedin vuit o deu jornades es veurà on som perquè ara està tot molt igualat”. Dólera atribueix els mals resultats de les últimes jorna-des a la manca d’encert de cara a porteria i al fet d’encaixar gols als primers minuts perquè “els equips saben tancar-se molt bé”. Sigui com sigui, el míster afirma que el partit contra l’Espanyol B “ens ha reforçat molt perquè després de dues derrotes i encaixar un gol als primers minuts diumenge vam sabem sobreposar-nos”.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (11a)Manlleu - Europaresultat 10a jornadaEuropa - Espanyol B 1 - 1

classificació punts1. Espanyol B ............................................222. Terrassa .................................................213. Vilafranca ..............................................214. Prat ........................................................185. Pobla de Mafumet ..............................186. Manlleu ..................................................177. Europa ...................................................178. Olot ........................................................169. Cornellà .................................................1410. Rubí .......................................................14...17. Masnou .................................................... 918. Montañesa .............................................. 919. Amposta ................................................. 620. Vilanova ................................................... 5

bàsquet

copa catalunya masculí, grup 2

resultats 5a jornadaLluïsos de Gràcia - Grup Barna A 68 - 71Propera jornadaC.N. Tàrrega - Lluïsos

classificació ............................ p.g. p.p.1. Martorell ........................................5 02. Prat ..................................................4 13. Igualada ........................................4 14. Castellbisbal .................................4 15. Barberà ..........................................3 26. La Salle Reus ................................3 27. Lluïsos de Gràcia ..........................3 28. Andorra B .......................................3 29. Grup Barna A ................................3 2....14. Vila-Seca ........................................1 415. El Vendrell .....................................0 516. Viladecans .....................................0 5

lliga nacional juvenil, grup 7

resultat 7a jornadaGavà - Europa 1 - 0

classificació punts1. Gavà ......................................................182. Barcelona B ..........................................13...4. Europa ...................................................13...18. Calella ...................................................... 3

1a estatal Femenina, grup 3

resultat 4a jornadaBarça B - Europa 2 - 1

classificació punts1. Llevant LP .............................................122. Barça B ..................................................10...12. Europa ..................................................... 3...14. Peña Oscenses ....................................... 1

de Gràcia

11

21 d’octubre de 2011l’independent

reportatgeXavi Tedó

Els reis del menúCal Robert és dels pocs locals que només obren els migdies

en robert, en SeGon terme, atenent eLS CLientS deL reStaurant

Tot i que els dos pri-mers anys sí que obri-en als vespres, ja en fa disset que la Con-xita i en robert viuen dels menús que fan al migdia. La crisi els ha afectat, però poc. Tenen una clientela fixa que omple cada dia el restaurant i que els permet ser dels pocs locals que abaixen la persiana a la tarda.

x.t.

“Només fem menús perquè volem conciliar la vida privada amb la vida laboral” explica la Conxita, la cuinera de l’esta-bliment del carrer Tordera que regenta amb el seu marit des de fa dinou anys i que anterior-ment havia portat la seva tieta. No són poques hores: “Ens hi posem a les vuit del matí i no acabem de recollir fins a les vuit

del vespre”. Reconeix que la crisi l’han notat “una mica” i que viu-re de menús “és complicat”, però remarca que “sempre hem treba-llat i tenim ple cada dia”. Tant és així que algú que hi ha entrat sol n’ha sortit amb parella després de

compartir taula. Més enllà dels amors que hagin sorgit, el tracte familiar, els vuit plats de primer, de segon i postres, però sobretot, l’abundància del menjar són el seu principal reclam. La clau de l’èxit és “no donar al client el que tu no et menjaries”. Tots els plats els cuina la Conxita perquè no-més té una ajudant. “Ho tinc per la mà”. I això que el ritme al mig-

Del restaurant han sortit parelles després de compartir taula per

no haver d’esperar

Activitat econòmica

dia és frenètic perquè serveixen d’una a quatre de la tarda. “Si un client arriba a un quart de cinc i no fa cara de pena no el servim” assenyala rient. La ba-se de la seva cuina és catalana, però sovint sorprèn els comen-sals amb algun plat diferent. L’escudella barrejada i les galtes segueixen sent, però, els plats estrella. Els qui hi aneu per pri-mer cop abstingueu-vos de de-manar dos primers si no voleu que la Conxita remugui: “Em destoroten perquè a les tres ja no em queden macarrons o pisto a la bilbaína”, com el dia que una taula de deu persones li van demanar albergínies far-cides i lassanya. La passió per la cuina li van traspassar les seves àvies: “La meva vida sempre ha girat al voltant de la cuina”. La dels seus fills, no. Ho van deixar després de fer un màster fregant plats i fent cafès.

de Gràcia

12

21 d’octubre de 2011l’independent

la torratxa

El quiosc de l’Artur

Tanca el quiosc de la Traves-sera de Dalt amb Sant Josep de la Muntanya. És una mala notícia. Un quiosc és un apa-rador del món, per on entra i surt informació, entreteniment, alegries, tristors, sorpreses, cara-mels i, malgrat les prohibici-ons, també tabac. Cada matí, quan sortia de casa, feia una repassada a totes les portades dels diaris, per saber com ana-va el món. També els esportius, que darrerament estan plens d’èxits. De petit, un quiosc era un cau de sorpreses: els cromos de la Lliga que el Barça mai guanyava, les pipes i els xiclets que provocaven càries, el Jue-ves i més endavant L’Interviu, els col·leccionables impossibles d’acabar, les primeres pel·lícules que podies comprar i veure sen-se anar al cine, etc. Un quiosc és una font de cultura, que ara s’asseca. L’Artur, el que el porta, es prejubila. Perdem també una peça essencial per a la vertebra-ció cívica del barri, una persona ben informada, amb qui pots comentar l’actualitat. Ja coneix els gustos i la manera de pensar dels seus clients, als quals sem-pre atén de bon humor, amb una amabilitat especial. L’Artur sap el que passa al voltant del seu quiosc i quan hi ha algun problema al barri, és el primer a donar un cop de mà. Una ciu-tat es vertebra a base de perso-nes així, anònimes, que sempre tenen un minut per als altres i la mà estesa per ajudar si fa fal-ta. Els moderns diran que per informar-se també hi ha inter-net, i és cert, però internet no substitueix les persones, perquè no té ànima. I les persones són l’ànima de la ciutat.

Pere Martí

Viure Gràcia

Arc i Trau

Vaig tard. Vinc de jugar a bàs-quet a La Mina, tot i que més de la meitat de l’equip vivim a Gràcia. Els companys s’han quedat disfrutant l’especta-cular quotidianitat de Can Ros, jo vaig a celebrar aquesta època de canvis a La Panxa del Bisbe. El canvi d’estació, la mudança, la paternitat, el millor restaurant modern del barri. En Miquel i en K em miren amb ca-ra d’haver-se llevat a l’hora del Guardiola, cansats d’espe-rar-me, jo sóc de l’Espanyol, em sento molt incòmode a les entitats ban-càries i no puc sofrir els so-pars de duro. Només faltava que el Banc de Sabadell i el Loquillo ens diguessin com hem de fer les coses. I que ens haguem d’entretenir obser-vant l’Albert Om i el Gerard Quintana passejant descalços per la platja. Ja tenim els plats

Època de canvis. Ha canviat el temps, la nit gracienca i les situacions familiars. El primer ‘Arquitrau’ de la temporada recorre les meravelles culinàries de la Panxa del Bisbe i acaba al Suec solitari d’un dimarts a la nit. I això que s’està molt bé aquí.

Vam voler celebrar l’última nit d’estiu menjant bé. Un estiu de sis mesos es mereixia aquesta deferència. I el primer Arqui-trau de la temporada, també. La panxa del bisbe té un nom que despista. Imagines que hi trobaràs reis francs, comtes de Besalú i dignataris sarraïns compartint cuixes de senglar al voltant d’una taula llarga men-tre es reparteixen el comerç del Mediterrani. I no és ben bé ai-xò. Perquè t’hi trobes un spritz d’Aperol me-ravellós, amb encenalls mil.limètrics de taronja i un bon raig de pro-secco. T’hi trobes un amic que s’ha tornat insular. T’hi trobes que l’Artur arriba amb la bossa de bàsquet. I t’hi trobes un re-cital de tapes esplèndides. A mi no m’agrada gaire triar, la ve-ritat. No m’agraden les cartes llargues. De fet, no m’agraden les cartes. Són una font de pro-

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

a taula, ho critiquem tot, fins i tot els amics, però el menjar no, el menjar és perfecte. Volia dir-li al Miquel que volia fer canvis, que hauriem de propo-sar a la gent de l’Independent la possibilitat de canviar d’ho-rari i escriure sobre els migdi-es i els menús de La Pubilla però me n’he oblidat menjant aquests cigrons amb nosequé i bròquil. Veig al cuiner i pro-

pietari desde la taula i aquest sí que em sembla un profeta de la modernitat, gran, grenyut i àgil, consci-ent dels nos-

tres desitjos i necessitats, amb cintura per afrontar els canvis i comprensió per entendre el moment que les butxaques de la gent estan vivint. Anem al Suec i no hi ha ningú. La nit ha canviat molt. La nit, com la tardor, és una espècie en extin-ció. Potser per això seguirem investigant.

blemes. Has de reprimir-te, negociar, cedir, obviar. Has de decidir-te. I has de tenir sort. I això són coses que no tothom sap fer i que no tot-hom té. Però ens en vam sor-tir. I, entre d’altres delícies, vam tenir la sort d’escollir la terrina de fetge d’ànec amb figa i puré de poma. La com-binació, col.locada damunt d’una torradeta de la mida

d’una moneda de cinc-centes pessetes, es-clatava a la boca com una bossa de ca-viar de bosc, de postres i

de tardor. M’hauria fotut un gotet de mistela negra i tot, per arrodonir-ho. Vam fer un camí curt per anar a demanar una beguda llarga al Miquel del Suec. És una llàstima que el dimarts hi hagués tan poca gent que recordés que al Suec s’hi està tan bé. Sigui el dia que sigui.

eL xef deL reStaurant La panxa deL biSbe, xavi Codina

xavi tedó

Ho critiquem tot, fins i tot els amics,

però el menjar no, el menjar és perfecte

T’hi trobes un recital de tapes esplèndides.

A mi no m’agrada triar. Però ens en vam sortir

gràcia indiependent