Accentuació: process per accentuar com cal.

1. Separar en síl·labes 2. Aguda, plana o esdruíxola? 3. Aplicar regles d’accentuació 4. Obert o tancat

– Diftongs: no se separen!

- decreixents: vocal + i/u - creixents: gu + a/e/o qu + a/e/o

! la i o la u poden funcionar a vegades com consonants:

- quan van a principi de mot (ex: iaio) - entre vocals (ex: feia, meues)

- Normes:

se separen

rr ss sc ix tj tg tz l·l tx tl tll tm tn mm nn

- mot compost: ben-estar, mil-homes... - els nexes q porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà...

NO se separen qu gu ll ny ig

- Diacrític: per a distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual. ! que, què: només s’accentua quan - és interrogatiu i equival a “quina cosa” - va darrere de preposició + equival a “qual”

Diacrítics més importants

amb accent sense accent

- bé, béns (possessions, adv. I conj.) - déu, déus (divinitat) - dóna, dónes (verb donar) - és (verb ser) - féu (verb fer en passsat) - fóra (verb ser) - mà (part del cos) - més (quantitatiu) - mòlt, mòlta (verb moldre) - món (planeta) - móra, móres (fruit) - nét, néta, néts, nétes (d’una família) - ós, óssa, óssos, ósses (animal) - pèl, pèls (cabell) - què (relatiu tònic, interrogatiu) - sé (verb saber) - sí (afirmació) - sóc (verb ser) - sòl, sòls (terra) - són (verb ser) - té (verb tenir) - ús (acció d’usar) - véns, vénen (verb venir) - vés (verb anar)

- be, bens (corders) - deu, deus (numeral, verb deure) - dona, dones (sexe femení) - es (pronom reflexiu) - feu (verb fer) - fora (adverbi lloc) - ma (possessiu) - mes (part de l’any) - molt, molta (quantitatiu) - mon (possessiu) - mora, mores (dona àrab) - net, neta, nets, netes (adj. de neteja) - os, ossos (part anatòmica) - pel, pels (per+el, per+els) - que (relatiu sense prep. / exclamatiu) - se (pronom reflexiu) - si (conjunció) - soc (calçat, tros de fusta) - sol, sols (astre, nota, verb soler) - son (acte de dormir) - te (planta, infusió, lletra i pronom) - us (pronom feble) - vens, venen (verb vendre) - ves (reducció de veges)

!! mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: besnét, adéu.... !! monosíl·labs que no son diacrítics NO PORTEN ACCENT

Agudes: la síl·laba tònica és l’última Planes: la síl·laba tònica és la penúltima Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima - Vocalisme tònic i vocalisme àton

- Vocals tòniques: a e [ε] i o [ כ] u - Vocals àtones: a e i o u

! tan la [ε] com la [ כ] es troben exclusivament en posició

tònica. Si fem un derivat i perd la tonicitat aquesta vocal es tancarà. - Divergències de tonicitat. Hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba tònica en castellà que en valencià.

són agudes

alfil avatar cautxú ciclop criquet

elit fluor futbol handbol hoquei

humit interval misantrop oboé oceà

però policrom quilogram radar Raimon

timpà tiquet xandall xassís xiclet

són planes

acne adequa alvèol amoníac atmosfera austríac

cardíac càstig conéixer córrer créixer espàrtac etíop

intèrfon leucòcit magnetòfon medul·la meréixer míssil Marràqueix

omòplat paréixer policíac rèptil témer termòstat

tèxtil tòrcer torticolli véncer vertigen zodíac

són esdrúixoles

aurèola Àtila diòptria

èczema elèctrode

Etiòpia Himàlaia

olimpíada període

pneumònia rubèola

terminacions

que s’accentuen

AGUDES

vocal vocal + s -en , -in

PLANES

vocal

vocal + s -en , -in acaba en diftong

ESDRÚI-XOLES

totes

! Doble accentuació: Hi ha paraules que admeten una doble possibilitat d’accentuació en: - els compostos de –edre

(ex:pentaedre o pentàedre) - algunes paraules com: imbècil

o imbecil, xofer o xòfer, dòmino o dominó, càstig o castic...

Recordar també els adverbis acabats en –ment. - s’accentúen solament si l’adjectiu femení, sobre el qual es forma l’adverbi, s’accentua (ex: ràpida -> ràpidament)

a sempre obert à á i,u sempre tancat í, ú ì, ù e,o segons la pronunciació....

e,o solen ser...

AGUDES

tancades

excepcions: - açò, allò, això,

arròs, què,perquè, rebò, resò

PLANES

majoritàriament

obertes si la síl·laba de

darrere porta i/u

ESDRÚI-XOLES

majoritàriament

obertes

excepcions: - fórmula, pólvora,

tómbola, góndola, tórtora, església, Dénia...

- formes esdrúixoles dels verbs de la 2a conjugació (ocórrega...)

Dièresi: signe gràfic que col·loquem exclusivament sobre la i i la u.

!!! si podem accentuar accentuem. No es pot posar dièresi. Funcions: - Marcar la pronunciació de la U en : güe, güi qüe, qüi - Trencar diftongs decreixents (vocal + i/u) :

o les vocals del “diftong” es pronuncien en emissions de veu diferents: raïm, veïna... o per a indicar que la i/u col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola:

conduïa, produïa

NO PORTEN DIÈRESI PORTEN DIÈRESI

Verbs de la tercera conjugació (-ir): ex. agrair !! INFINITIU agrair !!FUTUR agrairé !! GERUNDI agraint !!CONDICIONAL agrairia feia, queia, duia, veia, creia, deia...(per fonètica) - Mots acabats en el sufixos (precedits de vocal):

-isme egoisme -ista egoista

- Mots compostos amb el prefixos:

anti- antiinflamatori co- contra- contraindicació re- reincidència semi- auto- pre- preindustrial

- Paraules que acaben en les terminacions

llatines (precedides de la vocal i):

-us Màrius -um harmònium, linòleum.....

Verbs de la tercera conjugació (-ir): ex. agrair IMPERFECTE agraïa PARTICIPI agraït PRESENT agraïsc SUBJUNTIU agraïsa - proïsme, lluïsme !! no es consideren compostos: - reüll - formes del verb reixir : reïsc, reïxes, reïx.... - Alguns derivats de cultismes que porten

dièresi encara que el mot primitiu tinga diftong:

o Fluïdesa (fluid), trapezoïdal (trapezoide), arcaïtzant (arcaic), europeïtzant (europeu), heroïcitat (heroi)

Dièresis camuflades: hi ha altres derivats la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten dièresi:

- traïdor - continuïtat - espontaneïtat - heterogeneïtat / homogeneïtat - suïcidi - diürètic - ensaïmada

- arruïnar

- agraïment