ACCENTUACIÓ

IDEES CLAU

L’ACCENT GRÀFIC

Hi ha dos tipus d’accent gràfic:Obert (`)

Tancat (´)

Les vocals poden portar accent gràfic:

ACCENTUACIÓ

Les paraules poden ser:Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.

cla-tell ge-noll a-mics

Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima.

col-ze es-pat-lla pes-ta-nya

Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.

llà-gri-ma pàl-li-da tò-ni-ca

NORMES D’ACCENTUACIÓ

Accentuem les paraules agudes quan acaben en: vocal, vocal+s, –en o –in.

ma-tí pa-ra-dís de-pèn ma-ga-zín

NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:

re-mei a-vui ba-bau

Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal, vocal+s,

–en o –in.plà-tan cèr-col ú-nic

S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:

portàveu servíssiu

Sempre accentuem les paraules esdrúixoles:

fí-si-ca dè-ri-a his-tò-ri-a

L’ACCENT GRÀFIC DE LA EEn general tant siguin agudes, planes oesdrúixoles l’accent és sempre obert: è

Excepcions més usuals:

De paraules esdrúixoles: església, llémena.

De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.

De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).

Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).

L’ACCENT GRÀFIC DE LA OSi la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò

Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: òSi la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó

Excepcions més usuals:

De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...

Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:

Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués...

Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…

Gentilicis: francès, portuguès, aranès…

Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…

Mots derivats acabats en -ència: abstinència, eficiència, dissidència...

Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...

L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.

BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamífer)

BÓTA/BÓTES (recipient) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)

DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)

DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona)

ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)

FÉU (passat verb FER) FEU (present verb FER)

MÀ (extremitat) MA (possessiu)

MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)

MÈU (d’un moix) MEU (possessiu)

MÒLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat)

MÓN (planeta) MON (possessiu)

NÉT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)

ÓS (mamífer) OS (del cos)

PÈL (vellositat) PEL (per+el)

QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) QUE (altres casos)

SÉ (verb SABER) SE (pronom)

SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)

SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)

TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)

ÚS (verb USAR) US (pronom)

VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)

VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)

Recorda!

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

déu: adéu, pregadéu... féu: desféu, reféu... mòlta: remòlta... món: rodamón... nét: besnét, renét... pèl: contrapèl, repèl... sòl: subsòl...