Cineasta infravalorat per, segonssembla, només saber narrar boneshistòries, l’australià Peter Weircompta amb una filmografia en laqual preval la diversitat de genèresi més d’una obra mestra (Masterand commander, la darrera). Setanys després del seu últim treball,Weir s’interessa pel relat que elpersoner Slavomir Rawicz va es-criure per explicar la seva fugida –juntament amb altres companys-d’un gulag i el viatge que van em-prendre.

Quatre estacions, dotze mesos i ga-irebé deu mil quilòmetres per arribara l’Índia, el destí final. Aquesta fou l’o-dissea que adapta el cineasta PeterWeir a Camino a la libertad de set pre-soners que no dubten a arriscar lavida en una fugida i un trajecte farcitd’increïbles entrebancs. A aquest viat-ge se’ls uneix ben aviat Irena, unajove que també pretén fugir del règimde terror al qual va sotmetre Stalin totsaquells que no s’abraçaven a les seves

màximes a principis dels anys quarantadel segle XX.

A l’hora de realitzar el film, PeterWeir ha optat per una narració mesu-rada i que defuig la sensibleria. Malgratque la història està plena de momentsdramàtics i heroics, el cineasta australiàprioritza les veus dels personatges –avoltes com si es tractés d’un diari– i secentra sobretot a captar la veracitat d’u-na travessia en la qual, per exemple, undels protagonistes destacats serà les in-clemències del temps en què es trobenel grup de fugitius al llarg del seu do-lorós i inacabable viatge. Evidentment,i seguint amb els traços verídics, no totsarribaran a bon port, fet que Weirprocura tractar sense cap mena d’e-fectismes.

Camino a la libertad, malgrat trac-tar-se d’una història coral, basa granpart del pes narratiu en el trio prota-gonista: Jim Sturgess (Across the uni-verse), Colin Farrell i Ed Harris. Això sí,sense oblidar la jove Saoirse Ronan, laqual ja ha mostrat el seu talent enpel·lícules com Expiación o The love-ly bones.

CARLES RIBAS

Accents#693CINEMA«Los próximos tres días»Paul Haggis dirigeix Russell Croween el «remake» d’un «thriller»sobre un home que assalta unapresó per salvar la seva dona >PÀG 3

TEATRE«I tu? on sents la il·lusió?»Sota aquest lema tindrà lloc alTeatre de Sant Narcís «BlancInfinit», un autèntic espectaclede dansa contemporània. >PÀG 8

MÚSICA

Martinu Ensemble, fora dels cànonsEl Cine Petit de Torroella de Montgrí acollirà dins del programa de la Xarxa deMúsiques de Catalunya el nonet «Martinu Ensemble», una formació que apostaper interpretar el que ha sortit fora dels cànons musicals. >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011

LA FITXAEstats Units. 2010. Durada: 133 min.Gènere: DramaTítol Original: «TheWay Back».Direcció: Peter Weir.Intèrprets: Ed Harris,Colin Farrell, JimSturgess.� Albèniz Plaça, Ocine(Girona), Cinebox (Salt),Lauren (Blanes),Figueres, Ocine (Platjad’Aro).

� «CAMINO A LA LIBERTAD»�PETER WEIR PORTAA LA PANTALLA LA VERITABLE HISTÒRIA D’UN GRUPDE PRESONERS QUE FUGEN D’UN GULAG SOVIÈTIC I

EMPRENEN UN TRAJECTE DE GAIREBÉ DEU MILQUILÒMETRES

Un camíple d’espines

Ctra. N-II, km 764Tel. 972 505 639

HHOSTALETS DE LLERS (Girona)

www.restaurantsanchopanza.com

DIVENDRES 7 DE GENER

23.30 h. DISCO MÒBIL amb el DJ XERPA, al centre recreatiu.

DISSABTE 8 DE GENER

11.00 h. Partit de futbol alevins C.F. LLERS - C.F. PORTBOU

16.00 h. Partit de futbolC.F. LLERS - C.F. VILAJUÏGA

17.00 h. Animació infantil amb el grup EL POT PETIT,al pavelló municipal.

23.30 h. Ball amb l’Orquestra MONTECARLO, al pavelló municipal.

DIUMENGE 9 DE GENER

09.30 h. CAMPIONAT DE PARTIDES RÀPIDES, al centre recreatiu.

12.00 h. Ofici Solemne amb acompanyament del grup CANTAIRES

DE LLERS.

16.30 h. Audició de sardanes, a càrrec de la cobla ROSSINYOLETS,

al pavelló municipal.

18.30 h. Concert i tot seguit ball a càrrec de l’orquestra NUEVA

ETAPA al pavelló municipal.

LLERS FESTA MAJOR D’HIVERN - GENER 2011

Hi haurà servei de bar. Organitza: Ajuntament de Llers. Col·labora: Diputació de Girona, Associació Juvenil Brullersenca, Club Futbol Llers, Club d’Esczcas Dotze Castells i Associació Amicsde Llers Cultura i Esbarjo. L’organització es reserva el dret de modificr el programa

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

221 2 3

4.15 6.15 - 8.30 - 10.45 5.45 - 7.20 - 9.00 - 10.40 (fins dg. 9)4.00 - 5.40 - 7.20 - 9.00 - 10.40 (dill.10 a dij. 13)

4.15 - 6.25 8.35 - 10.45

54 6 6

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 4.05 VERSIÓ CATALANA

6.35 - 8.35 - 10.40VERSIÓ CATALANA

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

77 8 9

8.15 - 10.45 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.15 (fins diumenge 9)33 DD

4.15 - 6.20

10

4.30 - 6.35 - 8.40 - 10.45

I també

Sala 3MEGAMIND

4.00 (fins diumenge 9)

9

6.00 - 8.00 - 10.00 (fins dg. 9)4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.00 (dill.10 a dijous 13) 22 DD

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011

Sembla que aquest és el Nadal dels re-makes de pel·lícules franceses re-cents. Si la setmana passada s’estre-nava The Tourist, versió força literald’El secreto de Anthony Zimmer, araarriba Los próximos tres días, relec-tura d’un altre film francès, Pour elle,que data del . En aquest cas,però, l’escassa diferència d’anys noserà directament proporcional a lesseves semblances.

La principal singularitat de la versiónord-americana és que ve firmada perPaul Haggis, autor de Crash i guionista

de cintes com Milion Dollar Babyo Ca-sino Royale, que generalment es dis-tingeix per un tractament dramàtic se-riós i rigorós de les històries amb quètreballa. Veient els tràilers de Los pró-ximos tres días és fàcil d’imaginar quea diferència de Pour elle, thriller eficaçperò excessivament embafador, Hag-gis haurà apostat per una dimensiómés fatalista del relat, i per això tampocno és casual que hagi cedit el protago-nisme a un actor tan intens com Rus-sell Crowe. Per altra banda, sembla queel director s’ha volgut desmarcar delfilm policíac a l’ús, com demostra labanda sonora de Danny Elfman (en un

treball que té molt poc a veure amb lesseves col·laboracions amb Tim Burton)i el fet que se serveixi d’unes premissespròpies de la sèrie Prison Breakper ela-borar una gens convencional crítica delsistema judicial dels Estats Units d’A-mèrica. Això últim, per cert, podria serel germen de la seva discreta carreracomercial al seu país, on s’ha limitat arecaptar els milions de dòlars que vacostar.

Els punts de partida de Los próximostres días i Pour elle són, com era de pre-veure, coincidents: un home veu comla seva dona és empresonada per uncrim que assegura no haver comès i de-

cideix elaborar un pla de fugida que té hores per dur a terme. Però no no-més això, perquè el protagonista arri-ba a dubtar de la innocència de la per-sona que més s’estima, com també s’a-dona que, si aconsegueix rescatar-la, espassaran la resta de la seva vida dor-mint amb un ull obert. Els clarobscursmorals dels personatges i de les sevesdecisions són el que de veritat interes-sa Haggis que, al costat de Crowe,compta amb un magnífic planter de se-cundaris que inclou Elizabeth Banks,Liam Neeson, RZA, Olivia Wilde, Mo-ran Atias, Jonathan Tucker i el veteràBrian Dennehy.

PEP PRIETO

LA FITXAEstats Units.

2010.Títol Original: «The

next three days»Direcció: Paul

Haggis.Intèrprets: Russell

Crowe, ElizabethBanks, Liam Neeson,Brian Dennehy, RZA,

Moran Atias, OliviaWilde.

� Albéniz Plaça,Ocine (Girona),Cinebox (Salt),

Lauren (Blanes),Figueres, Olot,

Kyton (Palamós),Ocine (Platja

d’Aro),Roses.

L’ANY D’OLIVIALa «13» de House

fa carrera.Tot i que ja porta anys

en papers més omenys destacats, ha

estat la sèrie House laque ha catapultat

Olivia Wilde a la fama.Encara en cartell ambTron Legacy, aquest

any també la veurema l’esperada Cowboysvs. Aliens, al costat deDaniel Craig i Harrison

Ford.

�

El cinema de la directora Icíar Bo-llaín se sol caracteritzar per unamarcada denúncia social embolca-llada de pressupostos modestos isencillesa argumental. Amb Tam-bién la lluvia no deixa de posar elpunt de mira en els més desafavo-rits, però ho fa a través del que sensdubte esdevé el seu projecte mésambiciós i costós.

Sebastián i Costa són els respectius di-rector i productor d’una pel·lícula quevol plasmar l’arribada de Colom aAmèrica des del punt de vista dels in-dígenes, és a dir, posant el dit a la lla-ga de totes aquelles barbàries que co-

meteren els colonitzadors espanyolsper sotmetre als indígenes. Aquestprojecte els porta fins a Bolívia, on elrodatge del film ràpidament es veuràafectat pel conflicte que va suposar laprivatització de l’aigua l’any ,també anomenat «la guerra de l’ai-gua». Dins d’aquest context, els prota-gonistes –tots ells amb històries per-sonals prou arrelades per a posicio-nar-se davant el conflicte que els hatocat viure– seran testimonis de pri-mera línia dels atzars de la Història ide com aquesta es repeteix indefecti-blement.

Davant d’un projecte d’aquesta en-vergadura pressupostària i narrativa,Bollaín ha pogut rodar También la llu-

via gràcies a la coproducció entre Es-panya, França i Mèxic, així com ha de-cidit cedir el guió de la història al bri-tànic Paul Laverty, col·laborador ha-bitual de les pel·lícules de Ken Loachi, per tant, un mestre a l’hora de re-dactar històries amb alt contingut so-cial. También la lluvia, interpretat perun trio en estat de gràcia com Luis To-

sar, Gael García Bernal i Karra Elejal-de, ha estat triada per representar Es-panya en els Oscar de Hollywood coma millor pel·lícula de parla no angle-sa. Caldrà veure la sensibilitat delsacadèmics, però sembla que el prin-cipal rival del film serà una altra co-producció entre Espanya i Mèxic: elBiutiful d’Iñárritu i Bardem.

CARLES RIBAS

LA FITXAEspanya-Mèxic.

2010.Gènere: Drama.

Durada: 103 min. Direcció: Icíar Bollaín.

Intèrprets: Luís To-sar, Gael García Ber-

nal, Karra Elejalde.� Albéniz Centre,

Ocine (Girona),Lauren (Blanes,Figueres, Arinco(Palamós), Ocine

(Platja d’Aro).

�

«TAMBIÉN LA LLUVIA» �ICÍAR BOLLAÍN DIRIGEIX LAPEL·LÍCULA SELECCIONADA PER L’ACADÈMIA PER AREPRESENTAR ESPANYA ALS OSCAR DE HOLLYWOOD

Un rodatgeexistencial

Mesures desesperades«LOS PRÓXIMOS TRES DÍAS»�PAUL HAGGIS DIRIGEIX RUSSELL CROWE EN EL «REMAKE» D’UN «THRILLER»FRANCÈS SOBRE UN HOME QUE DECIDEIX ASSALTAR UNA PRESÓ PER RESCATAR LA SEVA DONA.

DIARI DE GIRONA

DIARI DE GIRONA

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 47

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

THE TOURIST�����

Estats Units. 2010. Durada: 103 min. Títol original:«The Tourist». Direcció: Florian Henckel von Donners-marck. Guio: Florian Henckel von Donnersmarck, Christo-pher McQuarrie i Julian Fellowes, a partir d’un guió de Jérô-me Salle. Intèrprets: Angelina Jolie, Johnny Depp, Paul Bet-tany, Timothy Dalton, Steven Berkoff, Rufus Sewell. Al-bèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren(Blanes), Figueres, Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Plat-ja d’Aro), Cines Roses. El secreto de Anthony Zimmer noera una mala pel·lícula, però sí una de les que s’obliden alcap d’un temps malgrat la seva voluntariosa explotaciód’uns plantejaments narratius que bevien de la comèdia eu-ropea dels any 60 i del thriller més o menys jeroglífic del’estil de Sospitosos habituals. Potser la fragilitat de la sevapetjada ha estat motiu més que suficient per fer-ne un re-make tan precoç. Ara bé, calia que aquest fos tan emfàtica-ment sofisticat i dirigit per un cineasta tan distingit comFlorian Henckel von Donnersmarck? Vistos els resultats, laresposta és no. L’autor de La vida de los otros es dissol enles seves hitchcockianes imatges; si bé és cert que s’hi de-tecten algunes de les fixacions del seu anterior i prestigióstreball (la construcció d’aparences, la confusió d’identitats,la idea d’un personatge omnipotent que mou els fils de lafunció), el gruix de The Tourist és un artefacte comercialpassablement entretingut però molt superflu a major glòriade la Jolie (impresentable, per cert, l’elogi de la seva figuraque es fa durant tot el metratge) i d’un Depp que acaba es-sent el millor del conjunt gràcies a la seva indiscutible sol-vència còmica. Més enllà d’això, la pel·lícula, que començabé (la seqüència de presentació de la Jolie i la posterior tro-bada al tren), acaba convertint-se en el miratge d’allò quepretén ser, sense pols a les escenes de suspens –la persecu-ció en llanxa és d’una arítmia preocupant– i unes ànsies depostaleta que aconsegueix posar de mala llet per la sevadesinhibició. I el gir final, autèntica raó de ser de tanta mitjaveritat, és al capdavall el mateix d’El secreto de AnthonyZimmer. Per tant, a banda de Depp i algun moment afortu-nat (la reacció de l’actor quan veu la Jolie vestida per a lafesta), The Tourist només mereix ser recordada per la mag-nífica banda sonora de James Newton Howard. PEP PRIETO

�

EXIT THROUGH THE GIFT SHOP�����

Gran Bretanya 2010. Durada: 87 min. Títol original: «Exit through the gift shop». Direcció: Banksy. Intèrprets:Thierry Guetta, Banksy, Rhys Ifans. Cinema truffaut. Pinta policies que escorcollen el cistell de Dorothy camí del regned’Oz, carros de supermercat sota el pont japonès de Monet, hooligans que ataquen la cafeteria de Hopper i fins i tot, esquer-des que trenquen el mur de Cisjordania. És Banksy, l’artista urbà més important del món, i el més anònim, perquè la seva iden-titat és un dels secrets més preuats de l’art actual. Després d’actuar sobre els murs de mig món i exposar a les millors galeriesd’art, ara trasllada la seva mirada subversiva al cinema amb el fals documental Exit through the gift shop. Però Banksy, queapareix amb la cara tapada i la veu distorsionada, cedeix el protagonisme a Thierry Guetta, un personatge que aterra al mónde l’art de guerrilla per casualitat, i que passa d’entrevistar els gurús del moviment –Invader, Obey- a convertir-se en un d’ellsper obra i gràcia de la mercadotècnia. Des de la irreverència, la ironia i fins i tot el suspens, el mockumentary demostra que, avegades, no saber del cert si el que es veu és realitat o ficció (o potser ni una cosa ni l’altra) dóna un plus d’interès al que pas-sa a la pantalla. I és que, des del títol –La sortida per la botiga de regals, en al·lusió a la disposició dels museus-, el grafiter uti-litza Guetta per reflexionar sobre l’acusació que el persegueix, la mercantilització de l’art quan passa del carrer a la galeria.Reflexiona, sí, però que quedi clar, aquesta versió postmoderna del Fraude d’Orson Welles és només una broma amb un ob-jectiu que compleix amb escreix: defensar -amb passió!- l’art més democràtic de tots, el que pinta pels pobres i s’embutxacaels diners dels rics. ALBA CARMONA

�

LA LLAVE DE SARAH�����

frança 2010. Durada: 87 min. Títol origi-nal: «Elle s’appelait Sarah». Direcció: GillesPaquet-Brenner. Guio: Joncour y Gilles Pquet-Brenner, basat en la novel·la de Tatiana deRosnay. Intèrprets: Kristin Scott Thomas,Mélusine Mayance, Niels Arestrup, FrédéricPierrot, Michel Duchaussoy, Dominique Frot,Gisèle Casadesus, Aidan Quinn. AlbénizPlaça i Ocine (Girona), Kyton (Palamós).Comença la pel·lícula en els foscos anys de l'o-cupació nazi de França, per explicar la deten-ció, tortura i deportació de milers de jueus perpart dels propis francesos; i segueix en elsnostres dies, quan el pes d'aquest passat, dela culpa i del dolor, segueixen operant malgratels esforços per ocultar-lo. Alternant les duesèpoques, el passat i el present, a vegades demanera una mica forçada, es construeix un re-lat sobre la necessitat de la veritat, per moltque dolgui o pertorbi. També és una històriasobre la impossibilitat de la innocència, sobrela incapacitat per salvar-nos de la culpa enca-ra que no sigui nostra, encara que sigui here-tada. Però aquest no és un relat amarg, sinóde redempció, perquè conèixer aquesta he-rència i acceptar-la és el que dóna sentit a lahistòria, la individual i la col·lectiva, i la quepermet estendre els llaços que ens uneixenels uns i els altres. La part més interessant delfilm és la del present, la investigació de la pro-tagonista, personatge que es beneficia de laprofunditat que sol donar als seus personat-ges Kristin Scott-Thomas, i la manera que lahistòria també el concerneix personalment, elque li permet unir els punts i construir el di-buix complet a través de diverses generacionsi països. El passat es projecta en el present iafecta de la mateixa manera persones i llocs. Itambé es projecta en el futur, en aquestanena que, al final, mira el món a través del vidre. Interessant i emotiva. ÁUREA ORTIZ VI-LLETA

�

DIARI DE GIRONA

DIARI DE GIRONA

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011

Girona 6.15 8.30 10.45

Girona 4-10 - 5.45 Girona 4.15 7.15 10.00 0.30*Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15

Girona 4.00Platja d’Aro 4.00

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.10 20.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.30 7.30 10.30Platja d’Aro 4.00 7.00 10.00 Girona 4.15

Girona 6.10Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 6.10 8.20 10.30 0.30*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

www.ocine.es

GIRONA • PLATJA D’ARO

33DD

33DDCATALÀ

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

Homenatge a les aventures clàssiquesEl talent de Flàvia Company ens

acompanya fins al final d’una històriacarregada de misteri, que ens reconciliaamb les extravagàncies de la vida i ensrecorda les millors obres de Conrad iStevenson. Un navegant solitari naufragaen una petita illa de l’oceà, sense saberque en aquell tros de terra inhòspital’espera un altre home, Nelson Souza | DdG

�

FLÀVIA COMPANYLa isla de la última verdadLUMEN, 129 PÀGINES

El primer receptari de cuina italianaUna obra que abraça vint segles de l’art

gastronòmic italià i que ha trasmès la millorcuina a quatre generacions. L’obra es vapublicar el 1891 i, maltrat que aleshores seli va vaticinar poc èxit, el llibre va rebre unaextraordinària acollida. L’autor afegeix alvalor gastronòmic, entre recepta i recepta,cites literàries famoses, poemes, anècdotesdivertides i consells. | DdG

�

PELLEGRINO ARTUSILa ciencia en la cocinaALBA, 647 PÀGINES

Antologia de textos periodísticsLa Col·lecció Josep Pla de la Diputació

de Girona ofereix una selecció dels articlesdel professor Josep Vicente, exalcalde deSant Feliu de Guíxols, apareguts a lapremsa comarcal. La qualitat de la prosad’aquests textos es posa al servei detemàtiques de Sant Feliu de Guíxols, Itàlia,la Mediterrània, el territori, el paisatge, lagestió pública o la literatura. | DdG

�

JOSEP VICENTECenyir el ventDIPUTACIÓ DE GIRONA, 212 PÀGINES

Humor i aventura per a nens i jovesGeronimo Stilton és un ratolí més aviat

distret, amb el cap als núvols, que dirigeix undiari, però la seva autèntica passió ésescriure. Aquí ens narra un viatge de malsonen hidroavió, amb amarratge d’emergènciaen una illa deserta, on a la nit se senten unssorolls molt estranys. Potser és el fantasmadel pirata Potadeplata, a bord del seumisteriós galió... | DdG

�

GERONIMO STILTONL’illa del tresor fantasmaDESTINO, 112 PÀGINES

El gos és l’«amic ideal» de l’homeL’excel·lent escriptor britànic J.R.

Ackerley no es considerava precisamentun amant dels gossos quan, ja en plenamaduresa, va acabar essent propietarid’un pastor alemany. Ell va ser el primersorprès quan es va convertir en l’amor dela seva vida, l’«amic ideal» que haviabuscat en va durant molt de temps. Aquís’explica aquesta història.| DdG

�

J.R. ACKERLEYMi perra TulipANAGRAMA, 187 PÀGINES

El que cal saber sobre les droguesLes drogues han acompanyat l’ésser

humà des dels seus orígens com part derituals, tractaments medicinals o ambfinalitats recreatives i, malgrat això, ladiscussió actual sobre aquestessubstàncies es troba simplificada ipolaritzada entre grups que pretenen laseva prohibició i altres que defensen ellliure consum i despreocupat. | DdG

�

C. KUHN, S. SWARTZWELDER. W. WILSONColocadosDEBATE, 446 PÀGINES

EDICIONS 62 RECUPERA UNA NOVEL·LA GÒTICA D’UN AUTOR QUE SE’NS MOSTRA D’UNA MODERNITAT IESQUEMATISME BEN ACTUALS, MALGRAT TRACTAR-SE D’UNA OBRA ESCRITA FA 50 ANYS

JOAN PERUCHO

Les històriesnaturals

EDICIONS 62, 243 PÀGINES

Un llibre de fa cinquanta anys,recuperat ara, a on se’ns mostraels recursos de la narrativafantàstica i vampírica, ambinfluències de Lovecraft, en elmarc del segle XIX i de les guerrescarlines. El text és un exponent dela narrativa de Perucho, i del seudomini d’un llenguatge auster,però ple de referències culturals.

El vampir de Braam Stocker hi éspresent, en el text, en el marc de lesguerres carlines del segle XIX, i de lafigura del general Cabrera, el tigre delMaestrat. Joan Perucho (Barcelona,-) va ser un jutge lletraferitque va viure, entre d’altres destins alPla de l’Estany, a Banyoles i les terresde l’Ebre, a la zona de Gandesa, queaprofita per a la novel·la. La ficció neixd’un fet verídic: el general Cabrera, co-negut pel seu valor i ferotgia, que vasotmetre durant dècades els exèrcitsliberals i va ser emplaçar al generalatpel mateix Pretendent, es creu que vaser emmetzinat amb sortilegis estra-nys. Amaga el suposat sortilegi la màd’un vampir català? És una hipòtesi.Concebut com el repte personal queMary Shelley va endegar amb el seuPrometeu modern, el vampir de Pe-rucho publicat el té el contrapuntdel naturalista escèptic Antoni deMontpalau, que ofereix un esguardcientifista, tan determinista i basat enel progrés de la ciència, com dotat dela pedanteria del segle XIX.

Sorprendrà al lector la més que re-lativa modernitat del text, que sap pas-

sejar-se en un territori oníric, però tanreal com aquestes guerres cruels quevan protagonitzar els nostres avant-passats. Segons explica Julià Guilla-món en la seva introducció, sempre hihagut una mena de consciència difusaque la Guerra Civil del - pot serentesa com la Quarta Guerra Carlina.Allò més curiós és el paral·lelisme quealguns combatents van traçar: la mo-dernitat de la República espanyola ésconcebuda per alguns foralistes, comla imatge d’allò que ells defensaven enel segle XIX, perquè la República, al fi-

nal, seria una tornada als furs i al res-pecte a les velles lleis.

Una imatge curiosa perquè el gru-ix dels carlins ibèrics van recolzarl’aixecament militar dels generals re-voltats. I perquè bona part de la his-toriografia concep als nacional-catò-lics amb la seva tornada a un suposatsvalors del Reis Catòlics i l’Espanyapura del segle XV, un cop expulsats elsjueus, és clar, amb un tipus de valorssimilars a la d’aquells carlins de Déu,pàtria i rei.

Perucho té unes armes concretes

com autor: el naturalista Montpalaues mou en un món a on les plantes iels sòls del país tenen noms llatins, itot s’estudia amb vocació de taxider-mista. Dins d’un país amb els llits deles pensions que torturen les esque-nes, amb un paisatge gairebé de ter-cer món. En uns combats ferotges dinsd’un territori eixorc. Els culteranismesen Perucho, la visió del món del segleXIX, neix de la seva passió pel llibreantic. Per la seva passió bibliòfila, iaquesta dèria li permet engrossir eltext amb referències culturals i devalors de l’època. Així com dels llibresde viatges que francesos i espanyolsvan fer per la pell de brau. Gandesa ésassetjada pels carlins i la població esdefensa amb valentia. Se li recom-pensarà, es diu, amb un monumentcommemoratiu (amb el temps, aGandesa, el seu pont damunt de l’E-bre té un aparatós estandart fran-quista, que no s’ha mogut del lloc, toti la polèmica del seu manteniment).La prosa peruchiana té molt del textasèptic del jutge, del dictamen delleis. Però alhora, està carregada desornegueria i d’uns culturanismesque emplaçats, per exemple, en ple-na seducció del naturalista a un com-tessa, tenen quelcom de grotesc. Els anys de vida d’aquesta ficció, araque el gènere torna com tornen tan-tes coses, se’ns mostra curiosamentjove. En una època en que els joves li-berals tocaven el flautí, i així podieninterpretar l’himne de Riego, recorrela nostra Catalunya interior l’ombrad’un antic cavaller de Jaume I, Ono-fre de Dip.

MOISÈS DE PABLO

L’actor Bela Lugosi, al clàssic «Dràcula», film de 1931.

DIARI DE GIRONA

La modernitat del vampir

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�L’arqueòlegMARTÍ GIRONELLCOLUMNA

2�El cementiri dePragaUMBERTO ECOROSA DELS VENTS

3�La caiguda dels gegantsKEN FOLLETROSA DELS VENTS

4�Sunset ParkPAUL AUSTEREDICIONS 62

5�Sé el que estàspensantJOHN VERDONPROA

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El grandissenySTEPHENHAWKINGCOLUMNA

2�Barça, estemfent històriaMIGUEL RUIZ / RAÜLLLIMÓSANGLE

3�Estimat BarçaLLUÍS CANUTCOLUMNA

4 �Verbalia 2.0MÀRIUS SERRAEMPÚRIES

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011

Història de l’Europa contemporàniaIvan Klíma va patir l’ocupació nazi i els

camps de concentració, així com el règimcomunista de postguerra, va viure laPrimavera de Praga com a editor de larevista literària més important deTxecoslovàquia i la invasio soviètica de1968, el triomf de la revolució de vellutde 1989 i la incertesa que es vaesdevenir després. | DdG

�

IVAN KLÍMAL’esperit de PragaQUADERNS CREMA, 269 PÀGINES

El llibre de la pel·lícula «Entrelobos»L’escriptor Gabriel Janer Manila va

enregistrar el relat oral que va fer Marcossobre la seva vida, poc després de sertrobat en estat gairebé salvatge a SierraMorena. Trenta anys després ha traslladataquell relat en aquesta bella i colpidoranovel·la, que ha inspirat la pel·lículaEntrelobos, que aquests dies està a lescartelleres. | DdG

�

GABRIEL JANER MANILAHe jugat amb els llopsLA GALERA, 164 PÀGINES

Ficció contemporània nord-americanaChase Insteadman, un elegant i

inofensiu producte de l’escena social, deManhattan, porta una vida ociosa gràciesa les rendes que rep de la seva breucarrera com a actor infantil. Ara ha tornata la vida pública per una tragèdiamediàtica: el seu amor d’adolescència peruna noia que ha quedat atrapada en unsestació espacial internacional. | DdG

�

JONATHAN LETHEMChronic CityMONDADORI, 445 PÀGINES

Biografia del poeta catalàAquesta pretén ser la biografia

definitiva del poeta que és el referentimprescindible de la poesia catalana delsegle XX. L’aparició de documents fins arainèdits, i l’aportació de nous testimonis, laconverteixen en eina imprescindible perendinsar-se en la vida i obra del que vaser un jove inquiet, rebel, entudiasta iavantguardista. | DdG

�

FERRAN AISA I MEI VIDALJoan Salvat-PapasseitEDITORIAL BASE, 499 PÀGINES

De la sèrie «Los guardianes ocultos»Kayla és una nord-americana corrent,

una amant de la natura incapaç decomprendre per què se sent atreta perLucas, un noi distant i d’aspecteamenaçador. Lucas és perillós, guapo i, amés... és un home llop. Com a líde delsguardians ocults, viu en perill perquè elshumans els han descobert i ja planifiquenla seva destrucció. | DdG

�

RACHEL HAWTHORNELuz de lunaLA FACTORIA DE LAS IDEAS, 242 PÀGINES

El primer text historiogràfic en catalàEl cronista Bernat Desclot (segle XIII)

narra la seva versió, sens dubte moltpròxima a Pere El Gran, dels fets històricsdurant el complicat regnat d’aquestmonarca, sobretot arran de les vespressicilianes. Desclot recrea amb un notablesentit literari esdeveniments com eldesafiament de Bordeus o la invasió deCatalunya pels francesos. | DdG

�

BERNAT DESCLOTEl llibre del rei En PereEDITORIAL BARCINO, 481 PÀGINES

L’AUTOR JAPONÈS MÉS INTERNACIONAL, AMB MILIONS DE SEGUIDORS A TOTEL MÓN I CANDIDAT AL PREMI NOBEL, SURT AL CARRER AMB UN NOUPROJECTE LITERARI CINC ANYS DESPRÉS D’«AFTER DARK»Els dos primers volums de latrilogia Q, el nou projecteliterari de l’aclamat escriptorjaponès Haruki Murakami, i elllibre més venut al Japó el ,estarà a les llibreries de l’Estatespanyol a partir de febrer.

Q, un gest de complicitat a Orwell,va ser tot un esdeveniment culturalquan es va publicar al Japó, on es vanesgotar més de dos milions d'exemplarsen la primera setmana. I és un curiós iambigu títol per la seva grafia.

En japonès la lletra «q» i el número«» són homòfons, tots dos es pro-nuncien «kyu», de tal manera queQ és, «sense ser-ho», . «La va-riació de la grafia remet a la subtil al-teració del món que habiten els per-sonatges, que és sense ser-ho el Japó de», explica Tusquets, l'editorial quepublica a aquest escriptor.

I és que aquest nou llibre de Mura-ki, l'autor japonès més internacional,amb milions de seguidors a tot el móni candidat al Premi Nobel, surt al car-rer cinc anys després del seu últim tí-tol, After dark.

El mateix Murakami, quan va estara Barcelona el , en una excepcio-nal visita, ja que no és donat a conce-dir entrevistes ni a promocionar els seusllibres, va apuntar que Q era «ungest de complicitat a Orwell».

«Orwell va escriure mirant al fu-tur, i jo, amb la meva novel·la, vull ferel contrari, mirar al passat, però sensedeixar de veure el futur. Es tracta de lameva obra més ambiciosa. És la mésvoluminosa i espero que sigui impor-tant en la meva vida i en la dels lectors»,va dir.

En la novel·la, l'autor de Kafka a lariba o Tòquio Blues, torna a la descrip-ció d'aquest món, d'aparença normal,amb sensacions surrealistes, màgi-ques, silencioses i inexplicables, peraprofundir en la complexa condició del'ésser humà.

I així, a Q es mouen Aomame

CARMEN SIGUENZA/EFE/DdG

(mongeta tendra en japonès), unadona independent, professora de gim-nàs, i Tinc, un professor de matemàti-ques. Els dos solitaris i tots dos ambanades i vingudes cap al record de laseva infància i el seu passat.

I, la cosa més important, amb videsmolt més complicades del que sem-blen, perquè la bella Aomame és unaassassina de maltractadors i Tinc és, amés, un escriptor l'ombra al qual li estàdictant un llibre, per guanyar un pres-tigiós concurs literari, una captivado-ra adolescent.

Cadascun d'aquests dos volums estàdividit, al seu torn, en vint-i-quatrecapítols, seguint l'estructura d’El claveben temperat de Bach.

El tercer llibre, i última part d'a-questa trilogia, va sortir al Japó el i va ser rebut amb la mateixa expecta-ció i el mateix èxit de vendes. En total,la trilogia ocupa . pàgines d'un es-criptor que embruixa milions de lectorsd’arreu.

CARTELLPUBLICITARI DELA TRILOGIA,DE L’EDITORIALTUSQUETS

«1Q84», el nou llibre deMurakami, sortirà al febrer

Haruki Murakami és un aspirant al premi Nobel de literatura.

DIARI DE GIRONA

5�Espai Terra.Les millorsfotografiesVV.AA.VIENA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�Riña de gatosEDUARDO MENDOZAPLANETA

2�El cementeriode PragaUMBERTO ECOLUMEN

3�La caída de los gigantesKEN FOLLETPLAZA&JANÉS

4�El tiempo entrecosturasMARÍA DUEÑASPLANETA

5�Sunset ParkPAUL AUSTERANAGRAMA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El gran diseñoSTEPHEN HAWKINGCRÍTICA

2�El métodoDukan ilustradoPIERRE DUKANINTEGRAL

3�Los días de gloriaMARIO CONDEMARTÍNEZ ROCA

4�España capitalParísGERMÀ BELDESTINO

5�Lo que vendríaa ser la historiade EspañaANDREUBUENAFUENTEPLANETA

Gabriel García Márquez, AugustoPinochet, Fidel Castro o Hugo

Chávez són alguns dels personatgesels perfils dels quals apareixen en l'úl-tim volum de reportatges del periodis-ta nord-americà Jon Lee Anderson, Eldictador, los demonios y otras crónicas.Observador implacable, entrevistadorconsumat i periodista compromès, JonLee Anderson busca les veritats degrans personalitats del nostre temps através de minuciosos perfils que il·lumi-nen «la persona secreta» i capten enunes pàgines l'esperit del lloc i del mo-ment. Per a Anderson, dins d'un mateixpersonatge conviuen «la persona pú-blica, la persona privada i la personasecreta», i és la tercera, la que ens ne-guem a mostrar i la que Lee Andersonbusca en els seus perfils.

�

Els perfils de Pinochet,Castro i Chávez

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

FORMACIÓMARTINU ENSEMBLE (Música clàssica)CINE PETIT DE TORROELLA DE MONTGRÍ

� 9 de gener, 19.00 h.

El cine petit acollirà aquest di-umenge de gener, a les h, un con-cert a càrrec del MartinůEnsembleque interpretarà obres de Martinů,Fauré, Rota i Serafini. Aquest concerta Torroella de Montgrí s’inclou dinsdel desplegament de les activitats delprograma de la Xarxa de Músiques aCatalunya, que impulsa la Federacióde Joventuts Musicals de Catalunyaamb el suport del Departament deCultura i Mitjans de Comunicació dela Generalitat de Catalunya.

MartinůEnsemble és una forma-ció que va néixer el juliol del ambel propòsit de donar a conèixer un re-pertori poc habitual a les sales de con-certs i a la vegada fer un treball pro-fund de música de cambra. Un re-pertori que per unes raons o unes al-tres ha anat quedant fora del cànonmusical sense que sovint quedinmassa clares les raons. Composi-tors com Eberl, Spohr, Karel, Méhul,Martinů, Dukas, Onslow, Moscheles,Borgunyó... són grans oblidats de lahistòria de la música que ara, enaquests temps de gran diversitat,trencarien la monotonia de les pro-gramacions actuals. A més, MartinůEnsemble incideix especialment enla recuperació de l’anomenat altre se-gle XX, amb la intenció de demostrar

que la música del segle passat és moltmés diversa i accessible pel públic delque sovint es mostra.

Partint de la formació de nonet, alsseus concerts ofereixen un petit mo-saic d’èpoques i estils, atribuint d’a-questa manera un dinamisme pochabitual en la majoria de grups decambra. MartinůEnsemble comptaamb un grup de músics professionalsque treballen molt acuradament tanttècnica com musicalment.

Des de la seva fundació, l’ensem-ble ha rebut una molt bona accepta-ció per part del públic i programadors.Ha rebut el n premi i el premi del pú-blic en el Concurs de Música deCambra Montserrat Alavedra de Ter-rassa el . Ha participat en el Ci-cle de Minuts a la Pedrera orga-

nitzat per Mas i Mas, a les Nits Musi-cals de Sant Cugat, a les Nits de mú-sica al jardí Lola Anglada de Tiana, al’auditori de Terrassa, al claustre del’Escola Pia d’Igualada, al museu dela Biblioteca Nacional a Madrid, al ci-cle de concerts d’estiu de Caseres (Ter-ra Alta), al festival de Peralada i a l’au-ditori de Barcelona.

Dins la polièdrica activitat que elgrup desenvolupa, hi té un lloc moltimportant la música contemporània.Destaquen així els encàrrecs a jovescompositors que l’ensemble ha re-alitzat des dels seus inicis com ara:Gerard Pastor, Andrés Serafini o Ma-nel Ribera. L’obra d’aquest últim Destoupies dans l’insinuationva ser, a mésmés, enregistrada al disc El mónd’Ulisses i editat perLa mà de Guido.

DdG

Fora del cànon musicalDINS DEL DESPLEGAMENT DE LES ACTIVITATS DEL PROGRAMA DE LA XARXA DE MÚSIQUES ACATALUNYA, ARRIBA A TORROELLA DE MONTGRÍ «MARTINU ENSEMBLE», UNA FORMACIÓ AMBUN REPERTORI POC HABITUAL EN LES SALES DE CONCERT PERÒ AMB UN TREBALL PROFUND

DANSA CONTEMPORÀNIABlanc infinit TEATRE CENTRE CÍVIC DE SANT NARCÍS

(GIRONA)

� Dissabte 8, 19.30 h. «I tú? On sents l’il·lusió?». Sota

aquest tema, formes de sentir lail·lusió, formes de veure i viure lesemocions, es presenta aquest pro-jecte al Teatre de Sant Narcís el pro-per 8 de gener a les 19.30. Una pre-sentació del treball i recerca per al’espectacle de dansa contemporà-nia de Sandra Carré (Dansa) i QuelicBerga (Visuals).

TRADICIÓ30 anys de PastoretsTEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

� Diumenge 9, 17.30 h. Representació dels tradicionals

Pastorets de Girona, que enguanycelebren el seu 30è aniversari. Comsempre, van a càrrec del grup Pros-cenium. Més d'un centenar d'actorsi cantaires dalt de l'escenari, aju-dats per les llums, la decoració, elvestuari esplèndid i les músiques,però per sobre de tot l’alegria, la jo-ventut i l'espontaneïtat dels qui ac-tuen, acompanyats d'un estol detècnics, maquilladors, tramoistes,muntadors... aconsegueixen que elsPastorets de Girona siguin unaatractiva manera de viure el Nadal acasa nostra. Els preus oscil·len entreels 6 i 11 euros en funció de lazona.

Planning

La formació està dirigida pel director Armando Merino i el conjunt parteix d’un nonet amb una tècnica molt acurada i gran sentit musical.

DIARI DE GIRONA

COLLITA 2010LA MIRONA AMB ELS MÚSICS EMERGENTS

Sala 2 � Dissabte 8, 22.30 h.Després de l’actuació que divendres dia 7, en primera

ronda, els grups Rocksord i Sanjays van oferir a la Mironaen motiu de la COLLITA 2010, dissabte és el torn de FreeTaxis i 5 elements (a la imatge). La cita s’emmarca desprésque La Mirona va creure oportú donar oportunitat a totsels grups de formar part d’una mostra que englobi tots elsguanyadors de concursos musicals repartits en àreesgeogràfiques gironines. Amb Collita 2010, es preten quees doni en una sola setmana una radiografia de les novesbandes emergents al territori. La voluntat de la mostra,segons els organitzadors, no és competitiva, ni es tractade trobar quin és el millor dels grups, sinò que és tractaque sigui un pas més en la seva trajectòria emergent. Enaquesta línia es convocaran programadors, representants,mànagers, tècnics municipals de cultura i de joventut imembres de comissions de festes que vagin a veure lesnoves bandes. Els concerts tenen un preu de 5 euros quevan íntegrament a les bandes. | DdG

OBRA SOCIALMÚSICA DE NADAL A OLOT

Parròquia de Sant Esteve � Dissabte 8, 21 h.L'Obra Social d'Unnim ha organitzat el concert «Glòria

de Rutter i música de Nadal» amb la col·laboració de laparròquia de Sant Esteve. Hi actuaran el cor Ciutat deTarragona, la coral Ginesta i el Grup de Metalls delConservatori de Música de la Diputació de Tarragona, sotala direcció de Josep Prats, Xavier Puig i Jordi Masip. A més,l'entrada és gratuïta. | DdG

CONCERT BENÈFICEL GRUP GARROTXÍ NEMBÉ ACTUA PER«UN NADAL PER ÀFRICA» A VALLFOGONA

Local Polivalent � Dissabte 8, 18 h. Aquests festes a Vallfogona també se celebra concert

de Nadal. Anirà a càrrec del grup garrotxí Nembé formatper: Pau Àvila, Jordi Ferrer, Xevi Montllò, Aleix Oliveres,Joan Ferrer, Roser Rubió, Gemma Rubió i Teti Muela amb lacol·laboració de la coral infantil del grup de percussióDum,dum,dum de Sant Joan les Fonts. 20 músics sobrel’escenari on faran versions de cançons de Nadal d'ara isempre. També és un concert benèfic per col·laborar ambels projectes que la Fundació Umbele porta a terme al'Àfrica. La Fundació Umbele va ser fundada per XavierSala i Martin, catedràtic d'economia a la Universitat deColumbia i professor associat de la Universitat PompeuFabra, premi Rei Juan Carlos de Economia. El seu lema és«Un Euro és Igual a Un Euro». El concert de Nadal deVallfogona de l'any passat va anar a càrrec del grup demúsica olotí Odea i la mateixa coral infantil i va ser enbenefici de l'ONG Sonrisas de Bombay de l'Índia. | DdG

�

�

�

Escenaris

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011

Atom Rhumba. «GRAGANTUAN MELEE» (BRIAN’S) �����«We are coming for you, baby», canta Rober! a The secret tongue dance society, la cançó que obre el re-

torn dels de Bilbao Atom Rhumba després de tres anys d'inquietant silenci. Durant aquest temps, la forma-ció ha tornat a alterar-se, però el concepte es manté tan sòlid com sempre: Rock negroide brut i enganxós,com el dels Rolling Stones quan valien la pena, que pot pervertir-se amb funk (Cynic skin) o country (Riverand death), però que sempre copeja directe a la mandíbula i als malucs. No menteixen: Et volen a tu. Aixíque no oposis resistència. (FUNK-ROCK) | E.G.

�

Ryan Adams &The Cardinals

III/IVPAX-AM RECORDS

�����

Kelley Stoltz «TO DREAMERS» (SUB POP) ����� Va treballar a l'agència de management de Jeff Buckley, però Kelley Stoltz sempre ha estat un

enamorat del pop clàssic. En discos anteriors ho va tenyir de psicodèlia, i ara s'inclina per un vernís mésnovaonada, a base de ritmes trotons, arranjaments de vent i una actitud jovial que s'encomana encançons com I like, I like. El cantautor de Michigan invita a la festa a Bart Davenport (cors) i Chuck Prophet(slide guitar), encantats de secundar a aquest transsumpte de Ray Davies o Gene Clark que no hainventat la pólvora, però s'ho passa d'allò més bé tirant petards. (POP) | E.G.

�

Hendrik Rover «NO TEMÁIS POR MÍ (GUITARTOWN) �����Mentre Los DelTonos segueixen al limbe, Hendrik Röver continua submergint-se en sonoritats ameri-

canes, ja sigui amb Bravo Johnson o en solitari. Després d'Esqueletos, el seu debut en solitari, arriba Notemáis por mí, una nova ració de country i altres gèneres d'arrel americana que intenta personalitzarcantant en castellà, però que no passen de l'exercici d'estil. De fet, ell mateix cita tant a Porter Wagonerque el millor és anar-se'n a buscar seus àlbums i gaudir de l'autèntic. La primera edició inclou un Ep ambsis temes bluegrass gravats amb la West Bluegrass Band.. (CONTRY) | E.G.

�

Parella d’asos

El 2007, durant la gravació d’Easy tiger, Ryan Adams i la seva banda van aprofitar el temps al'estudi i van registrar vint-i-una cançons més, que apareixen ara en el doble àlbum III/IV, signatamb els seus fidels The Cardinals (on milita, entre d'altres, el guitarrista Neal Casal), i editat pel seupropi segell discogràfic. Sorprèn que les tingués guardades durant tant de temps, perquè és fàcilsituar-les entre el millor de la seva producció. A més, és una d'aquestes vegades que Adams deixade banda gèneres com el country per apostar obertament per l'electricitat i el rock en estat pur. Defet, es diria que The Replacements han estat el far que el guiava mentre gravava un grapat detemes enèrgics, sincers, fins i tot incansables (P.S. recorda el riff dels irlandesos Therapy? per aGoing nowhere), de curta durada (molts no arriben als tres minuts), però sempre amb una bonamelodia. Els temes encomanen l'entusiasme que van ser gravats, Norah Jones fa una col·laboracióespecial i Adams ha tancat estupendament 2010 després d'haver editat al juny l'estrany Orion, unLP conceptual de ciència-ficció metàl·lica. (ROCK) | E.G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

S'EDITA PER FI L'ENÈRGIC DOBLE ÀLBUM DE ROCK AND ROLL QUE EL NORD-AMERICÀVA GRAVAR AMB THE CARDINALS, LA SEVA BANDA HABITUAL, EL 2007

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes de gener són:

10ART AccentsDIVENDRES, 7 DE GENER 2011 | Diari de Girona

RUBEN GRILOEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 20 denovembre al 30 de gener. Dedimarts a diumenge de 10 a13h. i de 17 a 20h.

�

«No saber el que no es podiafer, em va permetre fer cosesextraodinàries», li confessavaStuart Hill a Ruben Grilo: potserper això aquest atípic ferrer hapogut reivindicar, des del 2008,la independència de la microna-ció de Forvik , un minúscula illad'una hectàrea d'extensió situa-da al nord d'Escòcia. Les obresproduïdes i seleccionades per al'exposició que Grilo actualmentpresenta a l’Espai ZERO1 d’Olot,no il·lustren o són fidels a la his-tòria que les precedeix (Hill),sinó que tenen a veure —en unsentit més ampli— amb la mane-ra com elaborem la realitat a tra-vés del llenguatge. | E. CAMPS

AÏDETTECan Pop, Girona. Carrer de

les Olles, 1 � Del 17 de des-embre al 3 de febrer. Horaris:www.can-pop.com

�

Si tenim en compte queAïdette és una artista catalana(Barcelona, 1984) que combinala seva feina de dissenyadoraindustrial amb la il·lustració i lapintura —les seves altres «duesgrans passions», segons con-fessa—, aleshores no ha d’estra-nyar-nos que en els seus tre-balls hi conflueixin, de maneraperfectament natural, nombro-sos corrents estètics: i és queAïdette, com afirmen els res-ponsables de l’espai Can Pop deGirona —un atípic local del BarriVell especialitzat en la venda,tan en directe com per internet,d’obra gràfica— basa la seva es-tratègia artística en «passar elfiltre de la seva visió innocentsobre el món». | E. CAMPS

NARCÍS COMADIRAMuseu d’Art de Girona i

Fundació Fita. Pujada de la Ca-tedral, 12 i Carrer Hortes, 22 .� Del 27 d’octubre al 30 degener. Museu: Diari de 10 a18h. Festius de 10 a 14h. Di-lluns tancat.

�

«Sinestèsies, la memòria delssentits —explica Magí Noguer—és el títol d’una exposició perpartida doble, és a dir en formatde Duet: es tracta de dos indivi-duals independents entre ellesperò amb similituds, no apa-rents, en els conceptes de lesrespectives creacions». Enaquest sentit, assegura Noguer,«descobrim dos artistes que va-ren començar a exposar elsanys 90, de la mateixa genera-ció i que s’emmarquen dins lafiguració amb una base acadè-mica indiscutible». | E. CAMPS

L’exposició Comadira: 50anys de pintura. Una antologia,que es pot veure al Museu d’Artde Girona i a la Fundació Fita varecalar aquest passat estiu alMuseu de Montserrat amb unèxit més que notable. RamonBasses escrivia aleshores: «L'o-bra artística de Comadira (Giro-na, 1942) és com els seus poe-mes: és bastida sobre el llengu-atge senzill, quasi artesanal dela pintura com després fa ambles paraules». La selecció detreballs presentats per Fires l’hafet Jordi Falgàs amb la col·labo-ració de l’artista. | E. CAMPS

KIM PEREVALSKY I LÍDIA MASLLORENS

Fundació Valvi, Girona. Av.Jaume I, 42 baixos � Del 2 dedesembre al 15 de gener. Dedilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h. Festiustancat.

�

Si bé és cert, com escriuFrancesc Miralles, que «la ri-quesa de l’obra escultòrica deMedina-Campeny es fona-menta en les contraposi-cions» (contraposicions inter-nes amb relació al propi tre-ball, s’entén), no ho és menysque una bona manera de des-cobrir l’artista de Barcelona éstambé contraposant-lo, comhan decidit fer els responsa-bles de la Fundació Vila Ca-sas, a un escultor com JoanCrous que, malgrat tot el quecomparteixen, se situa en unterritori antagònic o, com amínim, perfectament diferen-ciable.

Mentre que Medina-Campenyrecolza la seva vasta produc-ció escultòrica en una concep-ció sensualista dels volumssense renunciar, en cap cas, aun sòlid corpus conceptualque bascula sense problemesde la fina ironia al dramatismemés descarnat, la permanèn-cia dels volums, en canvi, téper a Joan Crous una gènesimolt més precària, fins al puntque a l’artista li agrada expli-citar un dels seus referentsclàssics: es tracta d’aquellamalaguanyada Pompeia queva quedar vitrificada sota lescendres ardents escopidesper la ira del Vesubi. D’això estracta: mentre que Medina-Campeny enyora la forma i larestitueix, Joan Crous la mos-tra a través de les runes, mit-jançant una «resta arqueolò-gica» que ha perdut tot rastrede solemnitat clàssica. | E.

CAMPS

MEDINA-CAMPENY IJOAN CROUS

Can Mario, Palafrugell.Plaça de Can Mario, 7. � Del2 d’octubre al 29 de maig.Diari de 17 a 21.30h. Dimartstancat.

�

EUDALD CAMPSEUDALD CAMPS

BENET COSTA (SANT ESTEVE DE GUIALBES, 1957) EXPOSA A L’ALTELL D’ART DE BANYOLES, UN INSÒLIT ESPAI ALTERNATIU A LA CIUTAT QUEVOL SER UN POL D’ATRACCIÓ, SENSE ÀNIM DE LUCRE, DIRIGIT A INICIATIVES CULTURALS DE TOTS ELS ÀMBITS, EN ESPECIAL LES ARTS VISUALS.

BENET COSTAL’Altell d’Art, Banyoles. Carrer Canal, 2.

� Fins el 5 de febrer. Feiners de 9 a 13h. ide 17 a 21h.

Situada al xamfrà d’un edifici carregatd’anys, just al començament del cèntric ca-rrer Canal i ben a tocar la plaça Major deBanyoles, L’Altell seria una llibreria con-vencional (malgrat l’esplèndida volta ca-talana que li fa de sostre) dedicada a la ven-da de novetats editorials i dels inevitablesproductes de papereria, si no fos per laseva voluntat d’obertura cultural que esmaterialitza, des de fa encara no un mes,al seu pis superior convertit en insòlit es-pai d’art o, com afirma Johanna Beekers,responsable de l’invent, en receptacle dequalsevol cosa que tingui relació amb lacultura de qualitat. I és que, de fet, l’Altellparteix d’una experiència prèvia que s’a-nomenava (la paradoxa és pura casualitat)Soterrani d’Art: aleshores, com ara, es trac-tava d’oferir una alternativa al rígid (i qua-si sempre abusiu) sistema galerístic i, mésencara, cobrir un buit cultural impensablefa pocs anys en una ciutat dinàmica (sovintmodèlica) com Banyoles (què se n’ha fetde l’esperit del Tint?). El resultat és L’Altell d’Art, un pis de sos-tres alts i terres de rajola decorada amb sa-nefes capritxoses sense cap altra preten-

sió (les parets, tot just emblanquinades; lail·luminació, de circumstàncies) que la defomentar la cultura entesa com a diàlegpermanent entre disciplines. Ni més nimenys. En aquest sentit, la primera ex-posició que acull la sala banyolina pot re-sultar paradigmàtica: Benet Costa (Sant Es-teve de Guialbes, 1957), que ens té acos-tumats a grans camps de colors escampatssobre vastes superfícies de tela o paper(que ell penja a la paret com si es tractésde la pell d’alguna rara espècie pictòricaescorxada per a l’ocasió) no només no elsha convertit en protagonistes de la mos-tra sinó que ha fet que cedissin la veu, comaquell que s’enretira educadament per per-metre el pas a algú molt respectable, a uns

treballs de petit format que, a les antípo-des de la presència heroica dels altres, tro-ben el seu sentit en una forma de reple-gament gràfic d’insospitada eficàcia ex-pressiva. Es tracta de dibuixos immediatsque l’artista confessa haver realitzat de ma-nera automàtica amb materials propers(ceres, llapis de color) i que existeixen ambprecarietat, en una forma d’equilibri fràgilque només sembla possible en els apuntsíntims del seu autor o, per descomptat, enel prolífic quadern de dibuix que semprel’acompanya.No ha d’estranyar-nos, en darrera instàn-cia, que Benet Costa dediqui aquesta ex-posició inaugural a la memòria del seu ad-mirat Josep Maria de Sucre: el de Gràcia

(quan encara el barri era diferent de Bar-celona) va viure el canvi de segle i l’eclo-sió de les avantguardes al costat de Pa-passeit i de Torres García, implicant-se ac-tivament a través de la pràctica de l’es-criptura crítica i poètica, però també mit-jançant les seves pintures de filiació ex-pressionista (que recorden, per exemple,als treballs de Jawlesky), amb la renova-ció d’un art encara constret per l’herèncianoucentista sense aconseguir, malgrattot, accedir a una posteritat capritxosa al’hora de triar els noms destinats a per-durar en la memòria col·lectiva. De Sucresegueix essent un autor poc o gens co-negut que, de ser viu, segur que subs-criuria una de les afirmacions que carac-teritzen a Benet Costa: «Fer d’artista és unaactivitat sempre precària». Espais com l’Al-tell d’Art ajuden a pal·liar aquesta realitatno gaire encoratjadora.

�

EUDALD CAMPS

L’Altell d’Art, un espai alternatiu a BanyolesLa versiómés íntima

Aquest an-tic i cèntric pisde Banyolesofereix un es-pai idoni perpresentar ver-sions més inti-mistes delsautors que hiexposen.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 7 DE GENER 2011

A la Fontana d’Or de Gironaes pot veure l’exposició AgustíCentelles: les vides d’un fotò-graf 1909-1985. Més enllà depolèmiques oportunistes en re-lació al llegat del fotògraf cata-là, és important destacar que lamostra de Girona es completaamb objectes personals de Cen-telles (la seva Leica, diaris, car-nets, i altres documents...), iamb instal·lacions de Maite Ni-nou i Quelic Berga i aportacionsde David Trueba i Quim Manre-sa. | E. CAMPS

AGUSTÍ CENTELLESCentre Cultural Caixa Giro-

na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 22 d’octubreal 30 de gener. De dilluns adivendres d’11 a 14h i de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 21h. Fes-tius d’11 a 14h.

�

L’exposició Oblits efímers,segons el seu autor, està inte-grada per una sèrie que «es unacontinuació d’Oblits, una col·lec-ció dedicada als espais abando-nats, més concretament a lesantigues fàbriques de les nos-tres contrades on tantes histò-ries personals i anònimes s’hi haforjat». Més enllà dels referentsescollits, en tot cas, destaca l’a-curada realització de les instan-tànies així com el seu posteriorpositivat: «presento unes foto-grafies casolanes, emulsiona-des sobre paper d’aquarel·les isobre papers de cotó fabricatsexpressament per aquest fet»,explica «Putxy». | E. CAMPS

JOAN PUIGDEMONT«PUTXY»

Cafè Sport, Olot. Passeigd’en Blay, 2. � Del 3 de des-embre al 28 de febrer. Hora-ris: obertura del local.

�

Mitjançant aquesta mostra deLeonard Beard, el centre de dis-seny Mas Homs —amb la col·la-boració de CoCu, ConsultoriaCultural— continua la línea d’ex-posicions que va iniciar amb laprimera mostra pública dels tre-balls pictòrics d’Andreu Buena-fuente, a inicis d’aquest 2010.L’objectiu d’aquest espai és, se-gons els seus responsables,convertrir-se en un punt de tro-bada pels aficionats del dissenyi permetre, al mateix temps, queel visitant descobreixi l’altracara, aquella més creativa i me-nys mediàtica, de molts dels ar-tistes de casa nostra. | E. CAMPS

LEONARD BEARDMas Homs, Aiguaviva. Ca-

rretera de Santa Coloma, km 4,5� Del 26 de novembre al 15de gener. Horaris: www.mas-homs.com

�

Lluís Vilà, irònic, utilitzava laimatge de Pollock, invertida, perexplicar la seva concepció «ne-gativa» de l’absolut: «Si ell feiadripping, jo faig undripping, des-pinto les meves pròpies obresamb aire a pressió o amb aiguafins que pràcticament han des-aparegut. Si no m’aturo, el resul-tat seria el blanc inicial...».Aquesta era la seva síntesi: des-trucció de l’obra com en elsmandales budistes i, al mateixtemps, diàleg actiu amb la nos-tra memòria visual del segleque acabem de deixar enrere.Els seus absoluts s’exposen alrecentment creat Vilà_espai eatart de Banyoles. | E. CAMPS

LLUÍS VILÀVilà_espai eat art de Ban-

yoles. Plaça Major, 33. � Finsel 31 de gener. De dimarts adivendres de 16,30 a 20,30h.Disssabtes de 10 a 13,30 i de16,30 a 20,30h.

�

El problema —entès com alímit programàtic— de totplantejament formalista ésclar: hauria d’interessar-nostant la descripció de la forma(amb tot el conjunt de rela-cions internes i externes queaquesta habilita) com les dife-rents maneres de negar-la o,com a mínim, d’assenyalar elsseus intersticis més orgànicso, fins i tot, la seva vessantmés impura. En aquest sentit,la proposta d’Ignasi Rosés(Barcelona, 1969) resulta pa-radigmàtica: les seves pintu-res responen a una voluntatnetament constructiva articu-lada a través d’una intel·ligentutilització dels plans i de l’es-

pai però que no renuncia, encap cas, a una posada en es-cena amarada de precarietat.Es tracta de papers pintatsamb un deix de certa indolèn-cia que ens parlen de l’atàvicanecessitat humana d’inventarespais habitables (a nivell fí-sic, però també mental) i, demanera molt especial, ensmostra el caràcter provisionald’aquests mateixos espais o,potser millor, el seu caràcternecessàriament irresolt. I, jus-tament per això, la seva utilit-zació del color és també pri-mària: colors plans i propoersa un ordre visual que vol seressencial, idèntic a la nostraintuició. D’això es tracta: Ro-sés «contamina» el formalis-me i el minimalisme amb laseva concepció orgànica del’art. | E. CAMPS

IGNASI ROSÉSGaleia, Presenta..., Giro-

na. Carrer del Nord, 13. �Del 16 de desembre al 19de febrer. De dimarts a diu-menge de 17 a 20 h.

�

EUDALD CAMPS

Obra gràficaoriginal

Malgrat el subs-trat gràfic (en tantque reproduïble)dels treballs expo-sats, cada peçaestà singularitza-da per l’autor.

�

DARANESGaleria Giart, Girona. Rambla de la

LLibertat, 34 � Del 2 de desembre al31 de gener. De dimarts a dissabte d’11a 13 i de 17 a 20,30h.

Francesc Daranas sol realitzar tre-balls que no dissimulen el seu orígengràfic: dibuix amb tinta i coloracióamb anilines sobre paper, i figuració ex-treta directament de l’imaginari po-pular ens situen, d’entrada, davant untreball genuinament il·lustratiu, davantuna mirada que no només no defuig laimpuresa dels seus referents sinó ques’hi summergeix conscient de la in-

formació que contenen. Assumit quinés el lloc de la il·lustració, aleshoresemergeixen els continguts amb unalleugeresa sorprenent: l’artista de Ba-nyoles ens parla de la incomunicacióhumana —el llenguatge reduit a laseva forma més asèptica de títol o derecepta literaria—, de l’esquizofrèniaque regna en els espais tancats, de l’am-bigüa relació de l’home amb la mà-quina o de com la realitat es constru-eix a partir dels seus fragments, de totsels detalls continguts en els objectesmés insospitats. Actualment exposauna selecció de treballs que parteixend’obra gràfica i que ell singularitza demanera individual.

�

EUDALD CAMPS

Daranes presenta la sevaversió més gràfica a Giart

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

315 €

L’ART DEL DESCANS

DdG

SALTLa Mirona A les 22.30 hores,COLLITA 210, una mostra detots aquells grups que han re-sultat vencedors de concursosde grups novells que s’organit-zen a les comarques gironines.FREE TAXIS (Salt, Metall), guan-yadors del SALT THE MUSICS2010 i 5 ELEMENTS (Banyoles,Metall), guanyadors del CON-CURS DE MÚSICA EN VIU DELGIRONÈS. Preu 5 euros.

GIRONASunset JazzClub A les 23hores, ALBERT MARQUÈSQUARTET. El pianista catalàafincat a París torna a la sevaterra per oferir-nos un jazz mo-dern d'harmonies atrevides res-paldat pel seu grup on trobemla solidesa d'un Jordi Bonell a laguitarra i una base rítmica en-vejable. Llenguatge clàssic alservei de noves idees. Preu: 8€.

SANT JULIÀ I SANTA BASILISSAConcert A les 19 hores, enmotiu de la festa major de SantJulià i Santa Basilissa, concert acàrrec de l’Orquestra NuevaEtapa i a les 23.30 hores ball acàrrec de la mateixa orquestra.

SANT FELIU DE GUÍXOLSCoral A les 18.30 a la parrò-quia-monestir Mare de Déu delsÀngels, Coral Unda Maris i corparroquial sota direcció de Jo-sep M. Garcia. Preu: 10€. Músi-ca i cant a l’entorn de Nadal iEpifania.

GIRONAArts escèniques Presenta-ció de Blanc infinit, una creacióde dansa contemporània, al te-atre del centre cívic de SantNarcís. A les 20 hores, a càrrecde Sandra Carré i Quelic Berga.

GIRONAVa de l’hivern a càrrec de Vade Contes. A les 12 hores, a laBiblioteca Salvador Allende.

GIRONAEscacs per a tothom De les17 hores a les 21 hores al cen-tre cívic pla de Palau.. Espaiobert i gratuït per jugar. Wargames Jocs d’estratègiai simulació. Obert a tothom deles 17 hores a les 21 hores alcentre cívic pla de Palau.

CASSÀ DE LA SELVAPremis A dos quarts de dot-ze del matí, entrega de premisdel concurs de nadales, pesse-bre i aparadors. Lloc: ResidènciaGeriàtrica Sant Josep i organit-zat per l’Ajuntament de Cassà.

GIRONAPastorets A les 17.30 de latarda, al Teatre Municipal, repre-sentació dels tradicionals «Pas-torets», que enguany arriben alseu trentè aniversari. Com sem-pre, van a càrrec del grup Pros-cenium; el preu de les entradesva dels 11 als 6 euros.

GIRONAProjeccións de cinema Dinsdel Cap de setmana animats

tindrà lloc al museu del cinemala projecció de cinema d’anima-ció Les Tres Bessones a les 11del matí. L’entrada és lliure.Cada cap de setmana es té laoportunitat de veure diferentscapítols de Les Tres Bessones.Tots els dissabtes a les 17 h iels diumenges a les 11 h.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Cine Petit A les 19.00 horesconcert a càrrec de MARTINůENSEMBLE que interrpretaràobres de Martinů, Faure, Rota iSerafini. Martinů Ensemblevanéixer el 2005 amb el propòsitde donar a conèixer un reperto-ri poc habitual en les sales deconcerts i per fer un treball pro-fund de música de cambra.

CASSÀ DE LA SELVABall A les 18.00h. al Casal deJubilats, Ball amb David Espau.Preu: socis 2€ i no socis 3€.

OLOTCoral A les 18.00h. al teatrePrincipal, Cor femení Voxalbasota la direcció d’Elisenda Ca-rrasco, arpa: Maria Lluïsa Ibàñezi amb un programa com a reper-tori de Britten, Nadales d’arreu itambé Sacre.

GIRONAClub de lectura A les 20 ho-res, «El árbol de la ciencia», dePío Baroja, a càrrec de GlòriaGranell. A la biblioteca AntòniaAdroher.

GIRONAClub de lectura A les 19.45hores, «T’estimo si he begut»,d’Empar Moliné, a càrrec de Car-les Cassú. A la biblioteca JustM. Casero.

GIRONAClub de lectura en anglèsA les 21 hores, «Our man in ha-vana», de Graham Greene, a cà-rrec de Speak Out. A la biblio-teca Ernest Lluch. Presentació A les 20 hores,presentació del llibre de poe-mes «La ciudad de ámbar», dela poeta gironina Rosa TeixidorCastellà. A la llibreria 22. Pre-sentaran l’acte l’autora, GuillemTerribas i Jorge Morales.

GIRONAClub de lectura A les 17.30hores, a càrrec de Marta Sanz ala biblioteca Just M. Casero.

GIRONAMostrar’t A les 20 hores,festa de presentació, inaugura-ció de la 12a edició de Mos-trar’t. Concert de Pulpo Pop, al’estació Espai Jove. Jazz... dins la Mercè A les22.30 hores el restaurant ElsJardins de la Mercè acull el seuconcert setmanal de petit for-mat que se centra en la forma-

ció de duo, una disciplina en laque els dos instruments s’inter-canvien constanment els pa-pers creant diàlegs rics i crea-tius: jazz en estat pur. Aquestdimecres, Toni Pujol & LluísGonzález (Contrabaix i piano).

GIRONAVideofòrum A les 19 hores,projecció de la pel·lícula «Larosa tatuada» de Daniel Mann,a la Casa de Cultura.

GIRONASala Tourmix Concert de Ca-laveras a les 23.30 hores. En-trada: 5€ (10€ amb el CD).

La Mirona A les 23.00 hores,RAP'SUSKLEI (Saragossa, Hi-pHop/Reggae) on presentaràles cançons del seu últim tre-ball Pandemia (Muffin Records,2010).

GIRONAClub de lectura A les 18.00hores, a càrrec de Cristina Fer-nández. «El forat de les cosesperdudes» de Joan Armangué ala biblioteca Ernest Lluch.

GIRONAScrabble per a tothom Deles 19 hores a les 22 hores es-pai obert al centre cívic Pla dePalau.

�

�

DILLUNS 10

�

Nadal

�

�

�

�

Música�

�

�

Jocs

�

Infantil

�

Música

DIVENDRES 14

Cinema

�

�

Música

DIJOUS 13

�

Infantil

�

�

Lectura

DIMECRES 12

�

Lectura

DIMARTS 11

�

�

Jocs

�

Lectura

�

Teatre

DIUMENGE 9

�

Cinema

�

Infantil

�

Teatre

�

Música

DISSABTE 8

Agenda de la setmana

9/01/11 TORROELLA Música de cambra al Cine PetitConcert El Cine petit acollirà un concert a càrrec delMartinů Ensemble que interpretarà obres de Martinů, Fau-ré, Rota i Serafini. Martinů Ensemble és una formació queva néixer el juliol del 2005 amb el propòsit de donar a co-nèixer un repertori poc habitual en les sales de concerts ia la vegada fer un treball profund de música de cambra.

�

DIARI DE GIRONA

8/01/11 SALTLa collita musical de l’any, a La MironaConcert El Collita és una mostra de tots aquells grupsque han resultat vencedors de concursos de grups novellsque s’organitzen a les comarques gironines. La Mirona volcontribuir a la difusió i consolidació d’aquestes bandesemergents, i el proper divendres programa un concert on escomptarà amb Free Taxis i 5 Elements.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#693A/E accents.diaridegirona@epi.es

DISSENY PORTADA Adrià

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 7 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona

DIUMENGE 9 DE GENER

Teatre líric català i sarsuelaSala Simfònica de l’Auditori (Girona), a les 19 hores.

Just després de començar l’any, l’Orquestra de Cadaqués ens torna a regalar una gala d’Any Nou,amb un programa que inclou alguns dels passatges més destacats del teatre líric català i la sarsue-la. Aquest concert ha estat concebut per donar la benvinguda a l’Any Nou al ritme de les polques,els valsos, els duets i les romances més conegudes d’aquest gènere. L’Orquestra estarà acompan-yada de la soprano Marta Mathéu i el tenor Albert Montserrat, dues grans veus del nostre país,sota la direcció de Miquel Ortega. L’Orquestra de Cadaqués va néixer l’any 1988 en el marc delFestival Internacional de la vila empordanesa de Cadaqués. Formada per una selecció de músicsde tot Europa es reuneix periòdicament per tal d’oferir en els principals cicles i festivals uns pro-grames que es caracteritzen per l’afany d’harmonitzar les obres més conegudes del repertori sim-fònic amb d’altres de renovadores, recuperar obres importants del patrimoni musical històric i es-trenes de creadors contemporanis. En aquest concert, l’Orquestra estarà acompanyada d’AlbertMontserra qui a la vegada estarà al costat de la soprano tarragonina Marta Mathéu i tots dos can-taran sota la batuta de Miquel Ortega, director d’orquestra, pianista i compositor.

�

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�