Any tercer - 2.a Epoca.-N." 1O6 Dissabte 7 Novembre de 1925

Justícia Social Qijan serà comprès qi|e el pa-triotisme consisteix, sobre tot,a fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMANARI SOCIALISTAMm \ IWÉliadó: tiiiiiul, 108 (impremía)

Apartat de Correus, 757 • BARCELONA

DEL NOSTRE ARXIU

y,/*'•&*z¿*SstS4£^*:

Declaracions de Musolini

L'Ordine Fascista publicà elmés passat una interviu amb eldictador italià. Veus-en aquí al-guns fragments traduits :

«La primera fase de la revolu-ció ha demostrat la impotènciadeis vells partits que el feixismeha derrotat en tots els camps, bè-lic i pacífic».

Tots saben el que pot argu-mentar i defensar la premsa ita-liana. Deurà ésser per simpatiaque fa pocs dies el prefecte JeRoma va ordenar la disolució dela Junta Directiva i dels Comitès•de l'Associació de la Premsa deRoma. En llur lloc ha nomenattres comissaris.

El sindicat de periodistes fei-xistes reuniren 157 firmes perprovocar la surtida del generalBencivenga i 580 membres del'Associació de la premsa es po-saren al costat d'aquest generalque no figura entre els feixistes.Ve't-aquí doncs com la major partdels periodistes porta-veus de !aopinió del país surt derrotada incompetizione pacifiche.

I veureu encara com s'entre-guen els adversos al feixisme :quan els comissaris nombráis pelprefecte varen anar a pendre pos-sessió dels locals i arxius, el ge-neral Bencivenga es negà a dar-los-hi, per considerar-ho ¡legal.Varen tornar els comissarisacompanyats de policies i allavorsel general es retirà protestant.

Ara vol demostrar que els vellspartits no tenen cap raó d'existir,

que són buits de tot ideal i supe-rats per la força inexorable de larealitat històrica». Això diguéMussolini.

La realitat històrica es forma-da per les camises negres.

I afegí : «El dogma socialista,ja fracassat en una semi-secu'arpràctica transformística i renun-ciadora, ha conegut la seva fi glo-riosa a Rússia.» Des de quan ésexhaurit el socialisme? Quan i aon ha fracassat? Quan en tots e'spaïssos avençais es llegisla i esvan adoptant normes socialistes.Quan a Alemania baix Hindem-•burg i en la ll iure Suissa guanyende nou els socialistes. Quan a Di-namarca suprimeix l'exècit i con-t inua amb èxit governant aquestparti t en altres paissos, que perres envejen al feixisme. Amb quies creu parlar Mussolini?

Es més sincer encara :<(Es necessari combatre la de-

mocràcia, sobretot en sos princi-pis socials i filosòfics que s'ori-ginaren en la ja massa explota-da revolució francesa».

Tota aquesta revolució feixistavol realitzar-se en nom de l'en-grandiment d'Italià. Els qui nosón feixistes no són tinguts peritalians. No sabem quin engran-diment moral o social assolirà Pa-lia amb la dictadura feixista. Peròaixò de l 'Ètica i del Deure esveu que són coses antiquades peraquesta gent.

Obrers: Sou petits perquè esteu de genolls«Redreceu'vos.

Carnet duo»beterpdoxe^

EL GENERÓS—Qui vol la meva ànima?—Què dius, insensat?—Jo regalo, al qui la vulgui,

aquesta cosa que no em serveixper a res de bo.

—Aquestes són coses de dir enpúblic?

-—Hi creus tu amb l'ànima?—Jo tinc ¡a meva.—]a en tens prou?—Com s'entén?—Si tant et dol que un altre re-

gali la seva, potser et faria béésser propietari de dues. La me-va queda-te-la.

—Això són flestomies.

—No renyirem. Porta'm a 'di-nar a can Pela-esquenes—ja veussi t'ho faig a bon preu !—et que-des amb la meva ànima i en paus.Faré més per mi dinant, que nopas guardant-me escropulosamentl'ànima.

•—N'et puc sentir !—Es clar, i per això se'n va.

Però deu de valdré molt poca co-sa l'ànima d'un pobre quan capric creu prudent comprar-la. Oànima meva, que ni t'ofens I Sitant m'estimes, tu que no tensnecessitats, no podries fer el mi-racle de que jo, pobre home teupropietari, no en patis tampoc?—Voleia, dans.a, inventa, corre iporta'm pa ! Aio? O ànima me-va ! O ets ingrata o no has estatmai res de mi !

BRAND.

J U S T I C I A S O C I A L

Sobre la creació d'una"Associació Obrera

de Concerts"

Un raigen Ics

de Humtenebres

En aquest temps que atraves-sem, en que tôt es enssopit, ;n-color i inharmonic , una idea naestat llençada, b rur izen t com i nasageta, i enf i lada al heli mig delcor dels obrers.

[.'idea és d ' u n a r t i s t a genial,d 'un home que fa obra de cul tu-ra, d 'un obrer, Es una idea que-en mig d'aquesta grisor que t - i sconfon, és com un raig de l l u men les tenebres. Es l 'esper i t delgeni que ens esperona els senti 's,atrofiais de tant temps per unai n a c t i v i t a t que es va fent crònica,i embrut i ls per un ambent cor-romput i pes t i lent .

t i l mestre Pau Casals, d i f o n e n tarreu el seu art meravellós, detriomf en t r iomf , entre el re;;ódels ap laudiments i l ' en tus ia»nu-de l ' a u d i t o r i compots en sa ma-joria d'obrers, ha vist com sentimel veritable art els que treballemcont ínuament en la creació de to-ta riquesa ; ha vist com el nos^eesperit pot ésser receptor de to-tes les vibracions que portenquelcom d 'humanisme i de civi-l i tzació ; i ha vist en el nostre es-guard, el da l i t de cercar la cu ' iu-ra, escoltant la veu de tot el mónc i v i l i t z a t . 1 com que la seva obra,corn la de tot ver i table a r t i s ta , ésd 'a r t i de cu l tu ra , vol correspon-dre a les nostres aspiracions in-tensif icant la seva admirable if r u c t í f e r a l lavor , fent-nos conèi-xer les més formoses producció isdels genis de la música, fent-nos-les gustar i compendre, fins queei nostre esperit resti ben amaratde l lur saba espi r i tua l .

La tasca que el mestre Pau Ca-sals es proposa de real i tzar és al-t ament mer i tor ia per molts con-ceptes, però considerant que eique l 'ha de portar a terme és inhome que ja ha aconsseguit elshonors de la glòria i de la popu-lar i ta t , en aquest cas la seva ideaapareix més generosa, i la ..evatasca esdevé un apostolat, per talcom es tracta d 'una obra emi-nentment social.

La trascendencia de l'obra area l i t /a r és enorme, si tenim encompte la magn i tud de gran nom-bre de produccions gairebé des-conegudes per nosaltres, i quesols ne tenim esment per algunprofessionals de la música. 1 aixòens recorda un fe t . ja fa moitsanys, l 'Orfeó Barcelonès, d i r ig i tpel mestre Pere Serra homed 'una modestia gran però d 'unan ima més gran encara posa enestudi algunes obres de Schubert,Schumann, Wagner, Li t / i Rer-lior, les quals eren aquí comp e-tan ien t desconegudes.

Ren prompte es donà un con-cert al est:itge de l ' - 'AssociacioWagner iana" , en cl programadel qual hi figuraven tres obresde Schubert : «El cant de victoriade M i r i a m " . obra per a gran or-

Fulletons de [USTICIA SOCIAL

H. G. WELLSEsquema de l'His-

tòria UniversalDel Cap. X

H poc a neolítica (1)L'home ne oli lie a liuropa

• Hom par la correntment del 'Eda t de Pedra, de l 'Edat deBronce i de l ' E d a t de Ferro, peròno es pot donar igual importanciahistórica a cada un d'aquests pé-riodes.

Fora ¡"és just dir que hi ha ha-gut p r i m e r una i-poca paleolíticap r i m i t i v a de la pedra ta l lada (sub-homes i l 'home de Neande r t a l ) de-gran duració ; una segona èpocapaleolítica més ade l an tada que nodura ni la décima pari de l 'ante-rior, home de cro-Magnon. i ter-cera una època del ú l t im de laterra que contenga amb l 'aparicióde l 'home blanc a Huropa, quantrobem la pedra pul imentada, fa10 o 12 mil anys i en la que en-cara ens trobem.

L'home blanc—tal vegada t lla-vors més moreno—invadeix l'Eu-

questra i chors mixtes, «HI cantdels esperits damunt de les ai-gües.', choral per homes sols ambacompanyament de violes, vio-loncels i contrabaixos, i H Nocturnen el bosc», choral per homessols amb acompanyament <1etrompes. La traducció del tex*, ila seva adaptació a la música tou

. obra d ' H n Joaquim Pena, a qui¡ es devia bona part de la inicia-

t i va .H I concert va constituir t in

i èxit clamorós. Hi asistiren gaire-I bé tots els mestres de Barcelonai atrets pel que consideraven un

veritable aconteixement artístic,i més tard, la premsa en pesfeu extenses informacions d 'aquel lacte, prodigant grans elogis alsseus iniciadors, i excitant-los a

I cont inuar el carni emprés.| Indubtablement s'hauria conti-! nua t si una malal t ia no hagués

separat el mestre Pere Serra del¡ Orfeó, que amb la seva pèrdua

va perdre tarnbé l ' àn ima que elfeia viure donant-li inteligenciai vigorosità!. Si v in t anys enrera,el veure la possibilitat de delec-tar-se amb les creacions delsgenis de l 'ar t va despertar tantsd'entusiasmes, que no serà •jvuique el gust artístic està molt mésdesenrotllat entre nosaltres?

La realització de la idea deli mestre Pau Casals és una neces-

sitat fa temps sentida per tots elsamants de la música. Sols man-cava un home que fos capaç deportar-la a la pràctica, i ja el ¡2-nim. Sortosament, IVAssociacióObrera de Concerts», sota la di-recció del mestre Casals, la au-tori tat i competència del qual sónprou reconegudes, compta ambl'element més important per fervia avant , salvant tots els perillsi obstacles que s'oposin a! seupas.

Compta amb un artista d'àni-ma, un home conscient de la va-'lor de l'obra que va a realitzar,d 'una confiança absoluta en lesseves forces, i una fe i un amorgrans, vers els obrers d'aquestaterra, que com ell, senten vibrarllur esperit davant de l 'art queamb més intensitat i més puresa

! reflexa tots els sentiments i totes! les sensacions de l 'ànima.

VlLADOM.

£7.s crims més greus són els queatempten a la nutrició de les col-lectii'itats. Sobre això, les lleisque regeixen el món pateixen debenèvoles; els delictes dels cau-sants de la fam són consideratsamb la mes grossa lenitat i no hiIM dubte que haurien d'ésser elsmenys perdonáis. Es deu sensdubte cl lleu de les penes a quèquan es dictaren els codis avuivigents, la fam no semblava unperill ¡ter it la major part delspaïsos civilitzats: no es coneixienamb precisió els estralls de l'ali-mentació deficient i la vida teniaun caràcter patriarcal de la quepoc a poc se n'ha anat despullant.No es comprenia llavors que espogués robar i assassinar ambmajor eficàcia i més segurs resul-i majors i més segurs resultats,amb hi manca de pes, la fortaexigència i la mancança artificialproduïda ¡>er l'acaparament i lasofisticació, que amb la palan-queta i el punyal

El crim de lesa humanitat ésmés amagat i silenciós que el de-licte de sang o contra la propie-tat, sos efectes són més certs imés amples: es mata a munts i Hanònims i no a un conegut, i éstrepitjada la propietat més indis-cutible: la salut i la vida. Tota lapena que s'apliqui .a .Tassassisembla minsa a les multituds enla reacció sentimental que segueixal crim; però al que maia elsseus conciutadans per lenta inani-ció, es troba bé amb les seves ri-queses, és respectat per tots iningú es deté en estadístiques demortalitat ni en tragèdies íntimes—August Pi i Sunyer. "El ham-bre de los pueblos".

"Els efectes de l'alimentació'dels pobres, consisteixen amb unadisminució d'alçada i de pes, enuna anormal composició dels tei-xits i en ¡a consúmelo, de segui-da que s'exigeix a l'organisme uriun cert esforç. Es produeix lù hi-ponutrició en totes aquelles col-lectivitats privades de benestar ien ks quals el cosí de la vida si-gui excessiu. No hi ha un factormés influent sobre la morbilitat rla mortalitat com la insuficiènciadels ingressos, que frueix, sobre-tot, a les capes més modestes dela societat."

RÜBNER

COMPANY: Si no vols que la reacció digui quel'esperit de la nostra classe ha mort, dona fe devida. Ära és l'hora de pensar en els vençuts.

Redreça el teu esperit i el de tots els que treba-llen i sofreixen. Pensa en la lluita de demà.

La solidaritat dels obrers, s: no voleu que siguiuna paraula sense sentit hem de demostrar-la a l'ho-ra de les contrarietats, molt més que a fes horesque ens són favorables.

Company: no oblidis als que lian perdut la. lli-bertat que tu disfrutes.

ropa quan els darrers gels se re-t i ren, i les planes de nostre con- ^t inent son més templades. Es pôs- jsible que amb la fusió de tan !

enormes quan t i t a t s de gel l 'Atlàn-tic pugés de nivell i omplís el Me-diterrà. La gent que visqueren enles valls mediterrànies i puguerenescapar a l ' inundació s'establirenmés al Nord.

Explicàrem ja que en la concamediterrànea hi havia dos gransllacs : l ' una on desembocaven elNil, les aigües de la ribera adrià-tica i tal volta de les muntanyesque són avui l 'arxipièlag grec.L'al t re entre Iberia, I tà l ia i NordAfr icà . Les aigües que es reunienen aquestes valls no eren prou aoinplir-les. Igual passa en el Car-pi. El mar Mediterrà és encaraavui dia un mar d'evaporació ;si no comuniqués amb l ' A t l à n t i cbaixaria de nivell ; existeix unacorrent en l 'estret de Gibra l tarque l 'omple sens parar.

L'època neolítica se caracteritzaperquè els homes ampren destn'sde pedra pulides amb un foratper posar-hi el mànec, martellsd'igual classe, fletxes, etc., ade-mes d' instruments de pedra ta-llada.

Fabriquen pots de fang que de-

Conferènciadel company

Salas CasasEn la vet l la del dia 26 d'octu-

bre el nostre company, el lletratFrancesc Casas Sala donà una in-teressant conferència en l'estatgedel Ram de l 'alimentació.

Començà l'orador fent algunesconsideracions sobre la legislaciósocial, remarcant la rutina que hapresidit la seva promulgació i lanecessitat de que totes les dispo-sicions sobre aquesta matèrias'unifiquin en un sol Cos jurídic.Si això s'aconseguís s'hauriacreat un instrument utilíssim perla defensa dels drets dels treba-lladors.

Referint-se a l'organització delsEstats en la post-guerra,, feu veu-re com l'acció de l'Estat ha ha-gut d'extendre's necessàriamenten el camp social, sortint de lesseves funcions simplement admi-nistratives. Les relacions entre elcapital i el treball s'han complicatd'una manera extraordinària des-prés de la guerra, la qual cosafa indispensable que totes les dis-posicions que regulen aquestes re-lacions, siguin recollides en unsol còdic.

Aquest còdíc hauria de comen-çar per contenir tots els deuresde l'Estat vers la societat ; regu-lant l 'ensenyament, primari delsfills dels treballadors, la seva cul-tura tècnica i professional, obrint-los-hi automàticament les portesdels laboratoris i de les universi-tats quan la capacitat de l'obrerestudiós l'impulsés a anar mésendavant.

Segueix l'orador fent un para-lél entre el Dret civil i el DretMercantil, per treure'n la con-clusió de que les lleis civils i lesmercantils harr de fondre's ab-sorvides pel Dret social, ei qualels ha de presidir, perquè en l'es-cala de valors de la col·lectivitat elDret social ha d'ocupar en justí-cia el primer lloc.

Estudia detingudament els di-ferents caires del Dret social i in-sisteix assenyalant la seva impor-tància capdal.

Acabà l'orador referint-se a lacreació del «carnet» del treball,com a resultat d'un expedientpersonal que es formaria a cadatreballador. Aquest carnet quefora una garantia pel treballador,per altra part facilitaria el fun-cionament de les bases del'treballi • . lamentar ia la seva eficàcia.

Desenrotllat aquest punt, elcompany Casas acabà la sevabrillant disertado de la qual ésllàstima que no en poguem donaruna referència més extensa, puixes tracta d 'un estudi molt notabledigne de la més gran atenció. Elsaplaudiments de l'auditori en finirl'acte demostren les «rostres afir-macions.

Mosaic d'esdevenimentsIE1 cronista ha de demanar

perdó. Perquè malgrat el seu bondesig, no pot escriure amb iaconstància que requereix unavida com la parisenca, i molts es-deveniments s'escapan al seucomentari, o aquest resulta imbregust de ranci. Promet, per aque el perdó H sia otorgat, fer unesforç en pro de l'escursamentdels intervals entre les seves crò-niques.

Ara ens trobem entre els as-sumptes anotats en el nostre rar-net, per fer-ne objecte de comen-tari , una pila de assumptes in*e-ressants que haurem de fer passardevant els llegidors a tall d'aque-Jles explicacions que es projecteneh el cine, que s'han de llegir agran velocitat. Anem a seguir o1"denadament les nostres anota-cions.

Es vol atacar lafornada de 8 hores

Algunes entitats patronals ha-vien anunciat l 'intent d'imposarals obrers un augment en la pro-ducció, com un dels remeis dela crisis industrial, que diuenexisteix. Devia ésser com ballond'essai, ja que no se n'ha parlatmés. Hi haurà contribuii, segura-ment, la millora de situació eeo-nòmica que ha portat a París,l'èxit esclatant de ['«Exposiciód'Arts Decoratives«.

La vaga dels empleatsde Banca

Va acabar més malament delque nosaltres creiem, ja que noes va obtenir cap millora sensib'ei en canvi més de 400 vaguistesvaren ésser llençats dels seusllocs. Seguim creient que ha es-tat conseqüència natural de 'amanca d'unió. Haurà estat una lli-çó, i no tardarem pas molt aveure'n una nova edició, can lanecessitat de que els proletarisde coll planx.at assoleixen el dretde viure, és evidentment. Es tre-balla febrilment i és d'esperar quequan torni a plantejar-se la qües-tió, serà per exigir i no per p i -dolar.

Els empleats dels P. T. T.En una crònica anterior, tot

comentant la màgia escarransidade Cailleaux, dèiem que ben aviatvindria la rebotida, ja que elsimpostos ideats pel que fou con-

1 siderai injustament com tina menai de Mesies de l'Hisenda, francesa,,

anaven a encarir la vida, ja prou¡difícil. I efectivament, com un

\ síntoma, esdevingué una admira-; ble demostració en el ram de co-

municacions telegràfiques i tete-

coren amb dibuixos i «smb els, quepoden coure menjar.

Caragolen,, torsen i teixeixenfibres vegetals. Encara que tard,es dediquen a l'agricultura..

Domestiquen els remats demultons, cabres i porcs. Són ca-çadors que s'han tornat pastorsque primerament perseguien. Nomen jen ja més cavall.

Entre llurs ornaments d'òss'hi troba or, primer metall am-prat ; usen a la vegada l'ambre.

Porteriorment enmotllen l'a-ram, que el trobessin a l'estatpur com avui encara n'hi ha aI ta l i à , Hongria i altres llocs i eltreballessin a cops de martell, oque se'ls fongués quan col·loca-ven alguna pedra d'aquest mine-ral al foc per servir de soport.

Com que l 'aram o coure estroba associat molt sovint ambl 'estany en el mateix filó, s'ex-plica que amb la calefacciód'aquests minerals obtinguessinel bronze, que és una aleació decoure i estany. En las índies onel coure es troba junt amb el zinc,es descobrí el llautó per procedi-ment semblant.

Finalment fins fa tan sols tresmil anys, a Europa i potser més al'Assia Menor l'home conmençà

a fondre el ferro, al principi no-més en petites quantitats ; des-prés portà el ferro una revoluciógradual en la fabricació d'arrresi de l'utillatge.

Tot essent aquesta gent llavors,la més avençada del món, tenienun grau de cultura com els habi-tants de les isles de la Polinèsia al 'ú l t im segle. Els més anticsamuntegaven allí on menjavengrans quanti tats de petxines i al-tres desperdicis. Enterraven al-guns personatges de marca ambtota cura i feien un gran munt deterra en aquell Hoc o hi bastienun dolmen amb unes quantes ro-ques grosses. A Wiltshire (An-glaterra) s'hi varen trobar dosgrans cercles de pedres rodejatsd'una ampla fossa ; cubria el con-junt unes onze hectàries i sortiend'aquell lloc dos grans avingudesde dos quilòmetres i mig de llar-gada. Cal remarcar que per cons-truir aquella obra els homes erenja capaços d'un esforç comú, ique es l ' index d'una vida socialimportant . Es de suposar que enaquell lloc on hi anaven per am-ples passeigs fos punt de reunionsen les que es tractarien afers co-muns.

405 mil anys més tard els po-

fòniques, que consistí en un aturmàxim durant dues hores. Aquestsobrers han donat un bon exempled'unió i disciplina, que podrienben aprofitar altres estaments. ElMinistre del Ram, home ben des-plaçat pel seu conservadurismefins en l'anfibi gran Painlevé, vavoler fer un cop dels seus, i vaimposar algun correctiu ; però elMinisteri, comprenent !o sinto-màtic de la manifestació i corprèsper la unanimitat de la mateixa,ho deixà sense efecte i pensà se-riament en la necessitat de cerca,"la manera de sortir del cercle vi-ciós que li plantejaren les «l iuminoses» idees de Mr. Cailleaux.

Vaga en els T. C. R. P.I anem a un altra manifestació,-

esplèndidament fracasada ; la va-ga dels empleat d'autobusos itramvies, compresos en la deno-minació de «Transpors en Com'nde la Region Pansienne». Aquí jano's limitaren a un atur parciít!,sinó que plantejaren netament lavaga, demanant millora de situa-ció, ben merescuda, per cert. Pe-rò, una mica per manca de cohessióentre'l personal, i força per coin-cidir la vaga amb l'intent de pro-testa contra la guerra preparatper els comunistes, el fracàs fouevident, i la vaga passà desaper-cebuda pel públic, no tenint altreefecte que augmentar la desmora-lització que ja reinava entre'lsempleats dels Transports en Co-min.

El saló de tardorNo tot r% d'ésser política. Hom

va visitar el Saló de Tardor, onhi ha inspirades pintures i escutp-tures d'artistes catalans. Hem defer I'aclarado de que jutgem lesobres, artístiques purament perimpresió personal, ja que no te-nim cap estudi per aquest cantó,i fins tenim la sospita de que sil'haguéssim fet hauríem perdut eltemps.

Direm, doncs, que hi vàremveure : Unes joves portant aigua,degudes al cisell de Pau Ga-ga-llo, ben català encara que no haginascut a Catalunya, que ensagradaren molt i molt. Amb aixòvàrem coincidir amb tothom, jaque tothom ne fa elogis : no sem-pre ens succeeix això.

Unes noies que s'eixuguen,pintades per Mompou, que no ensconvenceren delí tot, per què nos-altres creiem que les coses hande pintar-se tal com són i deixar-se d'e temences.

Un retrat d'home, signat perBiosca, força reixit, amb aixòdels retrats, fonamentem el nos-tre criteri en la semblança ambl'original. I com no coneixem alsubjecte que ha posat En Bios-ca, no podem dir més sinó queel trobem reixit en quant a fac-tura. *

Els retrats de Joan Estelric iun altre senyor a qui no conei-xem, esculpits per Dunyac. E'sentesos, i fins el maíeix autor,diuen que està molt millor el se-nyor a qui no coneixem. Nosal-tres trobem molt bé el del Estel-ric ; doncs l'altre deu estar moltrebé. En Dunyac fa molt bé imolt naturalment el seu art, is'especialitza en el retrat. Tempsenrera: vàrent- veure-li el d'enJosep Pla, que fraparà per la ex-traordinària semblança. Ara aca-ba de fer ef d'una empordanesaamiga nostra, i veiem que ha^on-

bles neolítics bastiren cases sobrepilons de fusta per damunt l"aigua.S'han descobert habitacions deaquesta mena en els llags suissos,a Escòcia, Irlanda i altres indrets.D'aquesta manera vivien mésnets i defensats contra certs ani-mals. En elles s'hi han trobattroços de vestits, restos d'al'i-ments, utensilis, etc. Allotjavenels animals junt amb ells comencara es fa en l 'alta muntanya iemmagatzemaven farratges pelshiverns.

Els homes neolítics consumienblat, ordi i mill ; ignoraven la c¡:

vada i altres cereals ; torraven e'sgrans, els picaven entre pedres iels guardaven en pots ; s'han tro-bat galetes de pa molt dures. Elblat era del que es cultivava a!'Hí?ipte, lo que prova les re'acions que aquella gent tinguerenamb les del Sur del Mediterrà.Menjaven també patates i pèsolsselvatges.

Seien probablement a terra,doncs no es troba rastre de tam-burets. Els teixits que feien erende lli ; no s'han vist troços ni filsde cànem. Es pentinaven i sub-jectaven els cabells amb agullesd'òs i més tard de metall.

L'home neolític que va imagi-

Bar l'arc, per les, sagetes, al sen-tir sa vabració fabricaria' tambéels primers instruments de corda.Disposava també de tambors deterra cuita als que es: fixava unapell. Segurament amb aquestamusica primitiva començarien acantar, al començament sense pa-raules, deixant anar la veu, comencara ho/ fan ete pagesos italiansque darrera de llurs carros ento-nen metodies sens paraules.

Aquesta manera de viure, estàseparada deï esta-di paleolític permilers d'anys durant els quals serealitzaven nombroses invencions.Al començament l'home és unsenzill caçador que segueixd'aprop els remats de multons ialtre bestiar selvatge ; el gos, lla-vors llop, es son rival. Poc a pocaprèn a fer donar mitja volta alsremats quan aquests se volenallunyar massa i els dirigeixencap a nous camps de pastura. Delgos en fa son auxiliar.

Els tantejos per obtenir els :ns-truments de metall, se succeirendurant molt temps, com en 'agerreria i selecció de cereals decultiu.

Al ensems que aquest proguéses realitzava els vincles socialss'anaven refermant.

J U S T I C I A . S O C I A L

seguit un èxit formidable. També lihem vist altres obres admirab ¿sde línies i de natura l i ta t . Segonstenim entès, ben aviat el públicbarceloní podrà jutjar una expo-sició d'obres d'aquest escultorcatalà, que nosaltres consideremmolt. Ens agradarà de veure sitambé coincidirem amb el parerdels intel·ligents.

Política menudaVolia parlar, també, de l'actua-

litat política. Perú tenint en comp-te lo extens d'aquesta crònica, ique en aquets moments encirano està ben resolta la crisis mi-nisterial, ho deixaré per un i'tredia.

RAFAEL NANDU.

tflcrrhcim, fya mortHa mort el conegut sindicalista

francès company Merrheim, secre-

tari de la Federació Metal·lúrgica

francès d des de 19 l'í.

Les exigències de In tirada del

present número ens priven d'ocu-

par-nos avui amb lampUtut que

mereix el traspàs d'aquesta figura

eminent del sindicalisme. Ho fa-

rem en la propera edició.

El treball culturaldels Sindicats

rusosDe u La Correspondance Inter-

nationale» :»Hi ha actualment en l 'LJn'ó

soviètica 3.417 clubs, amb 900mil membres dels quals 601.412homes i 255.118 dones. Les da-des manquen pels altres mem-bres. Hi ha a més a més, en cadaempresa on els clubs no existei-xen el que s'anomena «recons ro-jos». HI seu nombre és de 7.995.Els sindicats han fundat 6.803 bi-blioteques, amb 8.414.040 llibres.La xifra d'abonats és de 1.176.714i de 2.880.011 llibres deixatsmensualment.

Raix la direcció dels sindicats,hi ha 4.500 cercles esportius,agrupant 350.000 membres. Du-rant el mes de desembre de 1914s'han donat en els clubs 20.425conferències, devant d'auditorisque comprenen en total 2.666.069persones. A més s'han organitzatdurant el mateix temps 29.884 re-presentacions teatrals, «periòdicsvivents», concerts, festes, etc., et-cètera, arnb 7.907.455 especta-dors; 58 per 100 de sessions nocosta res l'entrada. HI nombre devisitants dels clubs s'eleva a mésde 100 milions per any.

Les despeses del treball cultu-ral es paguen en part per la co-tització dels socis i en part per lestaxes especials imposades a lesempreses oficials i privades.Aquesta taxa representa pels or-gues polítics i administratius el1 2 per 100 del total dels salarispagats als empleats ; pels orgueseconòmics 1' i per 100 ; per lesempreses privades un percentatgemés crescut.

Tenim la x i f r a de despeses tota!efectuades pels sindicats per tre-ball cultural . 19 comitès centrals(sobre 23 totals) amb 777 comi-tès de departaments que en depe-nen, han gastat, amb aquest ob-jecte, en 1924, prop de 8 i mig mi-lions de rubles, distribuïts de la se-güent forma : 4.719.729 rublesper al sosteniment dels clubs,525.ISO per la liquidació de l'anal-fabetisme, 1.011.469 per l'ins-trucció elemental, 862.303 rub'er,per l'organització de cursos pro-fessionals, etc. El sindicat metal-lurgista despesa ell sol, en 1924,més de 2.000.000 de rubles. Calfer notar que aquestes xifres aug-mentaran d 'una manera sensibleen 1925».

L'obrer que notreballa per la se-va emanc ipac ióa j u d a a fer es-claus alsseus pro-pis fills.

OLYMPIAflssodadó Obrera de Concerts

Fundador: PAU CASALS

Diumenge 8 de Novembre de 1925a Ics I del mali

Unteu evtraonliDan manualper l,i

Orquestra Pau Casaisdlrlgída'pel seu mestre fundador

P R O G R A M A

I •Cinquena sinfonia BEETHOVEN

IIL'Arleslana, suite BIZETSerra amunl, sardana MORERAAria de la suite, en re BACHObertura dels Mestres

Cantaires. . . . WAGNER

PREUS DE LES LOCALITATS(Inclus els i i i ipOMtus)

Llotges(sense entrades). . 20'— píes.Sillons pati 1.a classe. . . 3'— »

Id. id . 2 ." id . . . . 2'— »Seients de pis, 1." classe . l'50 »

Id. id. 2.a id. . 1'25 »Entrada de l lotja i passeig. l '— »Entrada genera! . . . . 0'80 »

Despatx a 1'Administraciód'«Olvmpia». tots els dies, tarda i nit.

NOTA: Aquest concert és l'únic queorganitzat per l '< Associació Obrera deConcerts», té caràcter públic.

La pròxima tanda de tres concertsper l'«Orqueslra Pau Casals», serà ex-clusivament pels companys socis.

Inscriviu-vos-hi desseguida, doncs elnombre és l imi ta t .

Prohibida rigurosament 1 entrada ala sala durant l'execució de les obres.

^^>--. ' ••¿^f^*·--J·faf^*".^fp* . - *r¿-£Í̂ f̂»-U=o^S^K -̂¿

Companys: Lle-

giu i propagueu

du/tíciaJockvl

AvísEls nostres lectors ens

sabran excusar per laforma com surt aquestasetmana el nostre periò-dic. Dificultats insupera-bles ens han 'aconsellat',a darrera hora, retirarl'original que teniem pre-parat.

QUI PARLA DE VIDA CARA?

Aquesta campanya que JUS-TÍCIA SOCIAL ha iniciat con-tra la vida cara no commou pas aa tothom. Està clar.

El senyor Canons, el burgèstip, tots els senyors Butifarra dela Cámara de 'a Propietat i del» Fomento» elt .semblarà la nostracampanya extemporània.

Natura lment . Tots aquets se-nyors carregats de greix, diuenque els temps no són pas tan do-lents com nosaltres diem.

Tots ells convenen que encaraque l ' indústria i el comerç passauna certa crisi, mai com ara s'ha-vien menja t el «foi-gras» i ¡esostres amb una major seguretatpersonal.

ENCARA UN ALTRE MORT

L'altre dia van enterrar unaaltra víctima de la catàstrofe deltren de Sarrià.

Potser hauríem de parlar deresponsabilitats. Es inú t i l . Maicom ara les responsabilitats ha-vien costat tant de trobar-se.

Eruita d'aquets temps de feli-ci tat .

i¥¿exic i la seva ConstitucióConsiderem sumanent interes-

sant-quu els nostres lectors cone-guin tot el que a Mèxic fa referèn-cia i per això ens plau reproduir

tegrarnent els quatre apartats der t ie le 123 de la Constitució dels

stats Units de Mèxic, el qual esfere ix exclussivament a la regla-entaeió de les condicions del tré-

ali i als drets fonamentals delseballadors, en matèria de vagues^ccidents, previsió social, etc., etc.

I"El Congreso de la Unión y lasgislaturas de los Estados Unidoseberán expedir leyes sobre el tra-ajo, fundadas en las necesidadese cada región, sin contravenir ats bases siguientes, las cuales re-irán el trabajo de los obreros, jor-aleros, empleados, domésticos yrtesanos, y de una manera ge-eral todo contrato de trabajo.

La duración de la jornada má-ima será de ocho horas.La jornada máxima del trabajo

nocturno será de siete horas. Que-dan prohibidas las labores insalu-bres o peligrosas para las mujeresen general y para los jóvenes me-nores de dieciseis años. Quedaambién prohibido a unas y otros

el trabajo nocturno industrial, y enos establecimientos comerciales no

podrán trabajar después de lasdiez de la noche.

Los jóvenes mayores de doceaños menores de dieciséis tendráncomo jornada máxima la de sisloras. El trabajo de los niños me-nores de doce años no podrá seribjeto de contrato.

Por cada seis días de trabajodeberá disfrutar el obrero de un

día de descanso, cuando menos.Las mujeres, durante los tres me-

ses anteriores al parto, no desem-peñarán trabajos físicos'"que exi-jan esfuerzo material considerable.En el mes siguiente al parto disfru-tarán forzosamente de descanso,debiendo percibir su salario ínte-gro y conservar su empleo y losderechos que hubiesen adquiridopor su contrato. En el período dela lactancia tendrán dos descansosextraordinarios por día, de mediahora cada uno ; para amamantar asus hijos.

El salario mín imo que deberá dis-frutar el trabajador será el que seconsidere suficiente, atendiendo lascondiciones de cada región, parasatisfacer las necesidades norma-les de la vida del obrero, su edu-cación y sus placeres honestos,considerándolo como jefe de fami-lia. En toda Empresa agrícola, co-mercial , fabril o minera, los traba-jadores tendrán derecho a una par-ticipación en las utilidades.

Para trabajo igual debe corres-ponder salario igual, sin tener encuenta sexo ni nacionalidad.

El salario mínimo quedará ex-ceptuado de embargo, conpensa-ción o descuento. La fijación deltipo del salario mínimo y de laparticipación en las uti l idades sehará por Comisiones especiales, quese formarán en cada Municipio, su-bordinadas a la Junta Central deConciliación, que se establecerá encada Estado. El salario deberá pa-garse precisamente en moneda decurso legal, no siendo permitidohacerlo efectivo con mercancías, nicon vales, f ichas o cualquier otrosigno representativo con que sepretenda sust i tuir la moneda."

11"Cuando por c i rcuns tanc ias ex-

traordinarias deban aumentarse lashoras de jo rnada , se abonará co-mo sa lar io por el t iempo excedenteun 101) por 100 más de lo fijadop,;ra las horas normales. En nin-gún ca.su el trabajo extraordinariopodrá exceder de tros lieras diariasni de ¡res veces corsetnüv¿is. LosHornbys menores di? dieciséis anoty las mujeres de cua lquier edad no

serán admitidos cu t sta clase Je

trabajos.En toda negociación agrícola, in-

dustrial, minera o cualquiera otraclase de trabajo, los patronos es-tarán obligados a proporcionar alos trabajadores habitaciones có-modas e higiénicas) por las que po-drán cobrar rentas que no exde-derán del medio por ciento m^nonaldel valor catastral de las fincas.Igualmente deberán establecer es-cuelas, enfermerías y demás servi-cios necesarios a la comunt'iad hilas negociaciones estuviesen situa-das dentro de las poblaciones yocuparan un número de trabajado-res mayor de cien, tendrán la pri-mera de las obligaciones mencio-

nadas.Además, en estos centros de ira-

bajo, cuando su población excedade doscientos habitantes, deberáreservarse un espacio de terreno,que no será menor de cinco mi!mein s cuadrados, para el estable-cimiento de mercados públicos, ins-talación de edificios destinados alos servicios municipales y Cen-tros recreativos. Queda prohibidoen todo centro de trabajo el esta-blecimiento de expendedurías debebidas embriagantes, así como ta-sas de juego de azar.

Los patronos contratantes seriiíesponsables de los accidentes deltrabajo y de las enfermedades pro-fesionales de los trabajadores su-fridas con motivo o en ejercicio dela profesión o trabajo que ejecu-ten; por lo tanto, los patronos de-berán pagar las indemnizacionescorrespondientes, según que hayatraído como consecuencia la muerteo simplemente la incapacidad tem-

poral o permanente para el traba-jo, de acuerdo con lo que las le-

yes determinan. Esta responsabili»dad subsistirá aún en el caso deque el patrono contrate el trabajopor un intermediario.

El patrono estará obligado a ob-servar en la instalación de sus es-tablecimientos los preceptos lega-les sobre higiene y salubridad yadoptar les medidas adecuadas pa-ra prevenir accidentes en el uso delas máquinas, instrumentos y ma-teriales de trabajo, así como a or-

ganizar de tal manera éste que re-sulte para la salud y la vida de lostrabajadores la mayor garantíacompatible con la naturaleza de lanegociación, bajo las penas que alefecto establezcan las leyes."

111 '

"Tanto los obreros como los pa-tronos contratantes tendrán dere-cho para coligarse en defensa desus respectivos intereses, formandoAsociaciones.

Les leyes reconocerán como underecho de los obreros y de los pa-tronos las huelgas y los paros.

Las huelgas serán lícitas cuandotengan por objeto conseguir el equi-librio entre los diversos factores dela producción, armonizando los de-rechos del trabajo con los del ca-pital. En los servicios públicos seráobligatorio para los trabajadoresdar aviso, con diez días de antici-pación, a la Junta de Conciliacióny de Arbitraje de la fecha señaladapara la suspensión del trabajo.

Las huelgas serán consideradascomo ilícitas únicamente cuando lamayoría de los huelguistas ejercie-ren actos violentos contra las per-sonas o las propiedades, o en casode guerra, cuando aquéllos prete-nezcan a los establecimientos y ser-vicios que dependan del Gobierno.Los obreros de los establecimientosfabriles mil i tares del Gobierno dela República no estarán compren-didos en las disposiciones de estafracción, por ser asimilados al ejér-cito nacional.

Los paros serán lícitos única- ¡mente cuando el exceso de produc-ción haga necesario suspender eltrabajo para mantener los precios

en un limite costeable, previa apro-bación de la j u n t a de Conciliacióny Arbitraje.

Las diferencias o los conflictosentre el capital y el trabajo se su-jetarán a la decisión de una Juntade Conciliación y Arbitraje, forma-da por igual número de represen-tantes de los obreros y de los pa-tronos y uno del Gobierno.

Si el patrono se negase a some-ter sus diferencias al arbitraje o aaceptar el laudo pronunciado porla Junta, se dará por terminado elcontrato de trabajo y quedará obli-gado a indemnizar al obrero con elimporte de tres meses de salario,además de la responsabilidad quele resulte del conflicto. Si la nega-tiva fuese de los trabajadores, sedará por terminado el contrato de

trabajo.El patrono que despida a un

obrero sin causa justificada, o porhaber ingresado en una Asociacióno Sindicato, o por haber tomadoparte en una huelga lícita, estaráobligado, a elección del trabaja-dor, a cumplir el contrato de traba-jo o a indemnizarle con el importede tres meses de salario. Igualmen-te tendrá esta obligación cuando elobrero se retire del servicio por fal-ta de probidad por parte del pa-trono o por recibir de él malos tra-tos, ya sea en su persona o en lade su cónyuge, padre, hijos o her~manos. El patrono no podrá exi-mirse de esta responsabilidad cuan-do los malos tratamientos proven-gan de dependientes o familiaresque obren con el consentimiento otolerancia de él."

IV

"Los créditos en favor de lostrabajadores por salario o sueldosdevengados en el ultimo año, y porindemnizaciones tendrán preferen-cia sobre cualquiera otro en los ca-sos de concurso o quiebra.

De las deudas contraídas por lostrabajadores a favor de sus patro-nos, de sus asociados familiares odependientes, sólo será responsa-ble el mismo trabajador, y en nin-gún caso, y por ningún motivo, sepodrán exigir a los miembros desu famil ia ni serán exigibles di-chas deudas por la cantidad del

sueldo del trabajador en un mes.El servicio para la colocación de

los trabajadores será gratuito paraéstos, ya se efectúe por oficinasmunicipales, bolsas del trabajo o

'por cualquiera otra insti tución ofi-cial o particular.

Todo contrato de trabajo cele-brado entre un mejicano y un pa-trono contratante extranjero deberáser legalizado por la autoridad mu-nicipal competente y visado por elcónsul de la nación a donde el tra-bajador tenga que ir, en el con-cepto de que, además de las cláu-sulas ordinarias, se especificaráclaramente que los gastos de repa-triación quedan a cargo del patro-no contratante.

Serán condiciones nulas y noobligarán a los contrayentes, aun-que se expresen en el contrato:

Las que estipulen una jornadainhumana , por lo notoriamente ex-cesiva, dada la índole del trabajo.

Las que fijen un salario que nosea remunerador, a juicio de lasJuntas de Conciliación y Arbitraje.

Las que estipulen un plazo ma-yor de una semana para la percep-ción del jornal.

Las que señalen un lugar de re-creo, fonda, café, taberna, cant inao tienda para efectuar el pago del

salario, cuando no se trate de enrpicados de esos establecimientos.

Las que entrañen obligación di-recta o indirecta de adquirir los ar-tículos de consumo en tiendas o lu-gares determinados.

Las que permitan retener el sa-lario en concepto de multa.

Las que constituyan renuncia he-cha por el obrero de las indemni-zaciones a que tenga derecho poraccidente del trabajo y enfermeda-des profesionales, perjuicios ocasio-nales por el incumplimiento del con-trato o despedírsele de la obra.

Todas las demás estipulacionesque impliquen renuncia de algúnderecho consagrado a favor delobrero en las leyes de protección yauxilio a los trabajadores.

Las leyes determinarán los bie-nes que constituyan el patrimoniode la familia, bienes que serán in-alienables, no podrán sujetarse agravámenes reales ni embargos yserán transmitibles a título de he-rencia con simplificación de las for-malidades de los juicios sucesorios.

Se consideran de utilidad social:el establecimiento de Cajas de se-guros populares, de invalidez, devida, de cesación voluntaria de tra-bajo de accidente y otros con fi-nes análogos, por lo cual, tanto elGobierno federal como el de cadaEstado, deberán fomentar la orga-nización de instituciones de estaíndole para infundir e inculcar laprevisión popular.

Asimismo serán consideradas deutilidad social las Sociedades co-operativas para la construcción decasas baratas e higiénicas destina-

das a ser adquiridas en propiedadpor los trabajadores en plazos de-

terminados,"

Tota la corres-pondencia de Re-dacció adreceu-laa T Apartat de Co-rreus 757.

IIIIIIIIIIIIIIIIIiiiiiMUHIniMnMHinilllllM

11LLEGIU

f'

MANUEL BRUNET

EL MERAVELLÓSDESEMBARC DELSGRECS A EMPÚRIES

ESB5S

E D I C I O N S D I A N APetritxol, 5

BARCELONA

iiiiiiiitimmimiiiiiiiii

No servirem cap suscrip-ció que no vagi acompanya-da del seu import.

* * *Preguem als nostres sus-

criptors per trimestres seserveixin renovar llurs sus-cripcions.

COMPANY: Si vols ésser digne dels teusideals, has de considerar com a propis els sofri-ments i les privacions dels homes que els defensen.

Recorda't dels empresonats.

J U S T I C I A SOCIAL

lis smelimi»Advertim a tots els nos-

tres suscriptors que si envèncer llur suscripció no jla renoven oportunament |trametenf el seu import al ;

Dr. C. ftofes. - Cianaels serà cobrada tota unaanyada per mitjà de gir,carregant-los, demés, lesdespeses.

Llegiu les

" C O M P A N Y „per Màxim Gorki

PkEU: 10 cèntims

'flquest untre de sonatoti,,per H.-G. Wells

PREU: 30 cèntims

Portaveu de la Federació de Coo-perative» de Catalunya

Article.1' doctrinals sobrecooperació : El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Sascripdó anyal: 4 ptes.i Admmtiït»:

Ivon,ti lili.-CIBUI

S'l)a posat a la vendafinteressant fullet d'enGabriel Alomartitolai

Ca pena de muertetraduit al castellà. Conté 24 pla-nes amb coberta artísticament im-presa a dues Untes i retrat del seuautor. — Es ven a 20 cèntims cadaexemplar. S'ha fet un curt tiratjed'una edició de luxe a 40 cèntims.

Les comandes s'han de fer a:Editorial VERTICE, Viladomat108, Barcelona.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de la premsa socia-

lista i obrerista?

Els oosties letton no naoGìiiai noe aquest ni-meio úe Ull Ullta niat misal m la

99

Obrers del camptLlegiu i propagueu

"LA TERRASETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DE RA-BASAIRES DE CATALUNYA»

Es publica cada dittante. 15 Cit.

íídaítiólWDlsWiWrUü;BARCELONA

Company: Si sentiu les in-quietuds que d igni f iquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català.

II

eö /H ̂ r j ̂ Ä^^ V^ ^x I 1 *O ^^

Aquests dies, arran de l'apa-rició de dues o tres obres d'unverdader interés, tothom constatael creixement considerable delpúblic de llibres catalans.

Les causes. Hi ha qui diu quetot prové d'una major avidesa dellegir llibres en la nostra llengua,d'un desig de manifestar i designificar un entusiasme i unaadhesió a l'idioma i de col·laborari ajudar amb els que l'han adop-tat com expresió del seu in-tel·lecte.

Es possible que una part d'a-questa massa de lectors de darre-ra hora compri els llibres <ambl'aire del que compleix un deurevers la col·lectivitat, però sorto-sament la majoria d'aquets lectorsho són per altres motius més in-teressants i normals. Sinó fosaixís ens exposaríem que ambun canvi de circunstancies tin-guéssim un desengany. Si elsautors deguessin els seus èxitspurament i simplement a l'en-tusiasme nerviós de l'hora quepassa, ens exposaríem a haverde considerar aquets èxits com unaafició sense consistència.

Però no serà aixís. Un certnombre de lectors, petit nombre,podrà cansar-se de comprar ; li-bres; però el nombre mes impor-tant mentre tingui al seu abastllibres com els que ara tenenèxit, creiem que no vacil·larà unmoment en adquirir-los.

Això vol dir, naturalment queno tot surt de l'entusiasme dellector, sinó que una bona part,la part principal d'aquets èxitsd'avui es deuen als autors. Calfer-los justícia.

Avui es publiquen llibres, d 'unaimportància substantiva i d 'uninterès de lectura molt superiorsals que es publicaven l'any pas-sat a aquest mateix temps.

Això vol dir, que deixant aparttota la febre i tota la satisfaccióexterna que provoca aquesta flo-rida de obres catalanes a les lli-breries, la literatura catalana hadonat un pas molt llarg cap en-davant.

I aquesta és la cosa mes im-portant.—V.

V'N í ' (EDITATS POR SEGO-NA VEGADA I SEGUITS D'UNA NOVA SERIE) PER PLÀ-CID VIDAL

Plàcid Vidal és la mateixa bo-na fé personificada. Té ideas so-bre l'ideai, tan anecdòticamentsingulars, tan heroiques, tan ten-dres, que se li poden envejar sen-se temença i sense avergonyir-se,malgrat , a estones, semblar qua-sibé infantívoles.

Les imaginacions que aquestpoeta, excel·lent home i cor pu-ríssini, té sobre la poesia i el voldel poeta, arriben a conmoure. Larealitat prend en la seva imagina-ció una bella sèrie de formes,quasi sublims, que dissortada-ment, sofrint, no coincideixen enla coneguda, famil iar i quotidia-na realitat de cadascun dels ho-mes.

Aquest home bo, a part, sensi-ble, bon aínic, escriptor de voca-ció, després de sengles volums deversos i prosa, prou coneguts, re-edita, afegint-hi una nova sèrie,la seva curiosa obra E/s singularsanecdòtics. Són quasi una, cin-quantena d'intel·lectuals que tin-gueren i tenen una més dilatada,breu, profunda o clara relacióamb ell, el poeta Plàcid Vidal.—No fa molt ha publicat un llibre jde versos: L'anhel cantaire.

Els singulars anecdòctics, om-plen un buit en la l i t e ra tu ra ca-talana. Els nostres intel · lectuals,són la gent menys e fus iva , més ei-xerreïda i niés par t icularment tan-cada del món. Això:---o bé s'a-llisten en el regiment dels han-darrablcs, i no hi ha per on ele-

gantment i sense molèsties agafar-far-los.—La veritable cultura enpateix d'aquest caràcter retret idigne del petit seny, de la majo-ria dels nostres intel·lectuals, queencara, en general, amen de cons-tituir-se en infranquejables barria-des psicològiques—, com petitescledes arbitràries i bon xic in-intransigents.

Posar-los en criculació humat-nament, sense ironies, sense mos-segades, sense omissions, però talcom dels fets apareixen—, ambuna simpatia i un amore impaga-ble, aquesta òpera magnaf ha es-tat la tasca de Plàcid Vidal. Unexercici així, calia: de la mateixamanera que cal, com ha temps in-sinuava Carles Riba, la publica-ció de l'epistolari dels nostres ho-mes de lletres—, l'epistolari i lesmemòries, si en deixen d'escrites.

Els singulars anecdòtics—fanun llibre curiós per diversíssimsconceptes, que qualsevol dia l'es-caient oportunitat posarà en evi-dència.

PRAXIS

Notes marginalsHa sortit el número de Novem-

bre de Lluita, portaveu de la Fe-deració de Dependents de Cata-lunya amb el següent sumari :

Les noves concepcions dels De-pendents, per E. Grau ; La Mag-na abraçada, per Sílex ; Societat,per Alfred Costa ; Sflcrificis es-tèrils, per Joan Revoltos ; LaCooperativa del «Cadci», perF. F. F. ; Llibres, Pere Coromi-nas, A Reces del Tamañas, perA. Eclasang ; Caní a l'Associa-ció, per Salvador Perernau ; Ex-posició d'Art a la Sala Parés, per'X. Riera \ i cròniques i notesd'importància dels viatjants iresenya de les activitats socials icooperatives dels dependents.

Hom remarca d'aquest sumarila critica del llibre de Pere Co-rominas, A Recés dels Tamaríus,per A. Esclasans i la bella poesiade Salvador Perearnau.

—La »Biblioteca Catalònia» hapublicat la novella d'En PrudentiBertram «i/o ! » (memòries d'unmetge filòsof). L'obra ha obtin-guí un èxit immens, i és que estracia d'una de les obres més im-portants de la literatura catalana.

Esperant que un dels nostrescompanys en parli des de la pla-na de JUSTÍCIA SOCIAL, plau-nos avui reproduir un fragmentde la ressenya que En J. Roure iTorrent publica a «La Publici-dad», l'any 1922, a propòsit dela lectura de «/o !» que l'autor vafer a l'Associació Catalana d'Es-tudiants :

<(/» !» és indubtablement l'obracabdal d'En Prudenti Bertrana,i una novella digna d'ésser pre-sentada arreu com a mostra de lavalor intellectual catalana. Té uninterès altíssim que augmenta amesura que van passant els capí-tols de l'obra, malgrat la sevallargària. El tipus de Daniel Pé-rez, el protagonista, doctor psi-quiatra, home anormal i divertit,

però savi, la anormalitat de qualrau precisament en la saviesa,queda perfectament i immillora-blement definit ; i així mateix totsaquells personatges, alguns d'ellsforça exòtics, que el volten. Lesescenes còmiques i d'alegria i lesde passió es barregen bellamentamb les tràgiques ; les magnífi-ques descripcions s'encadenenamb els estats psicològics i ambels pensaments filosòfics del doc-tor Pérez. Tota l'obra, tràgica decap a peus, està escrita amb aquellformós humorisme tan caracterís-tic d'En Bertrana. El sentimen-talisme contrasta amb l'erotisme,la fina ironia amb les descripcionsbàrbres, el realisme amb l'ideal.En una paraula, En Bertrana hareunit en «/o ! » totes les sevesformidables virtuts d'escriptor •.la ironia, la ferma descripció, laprosa bàrbara i l'argument sen-zill, però interessant.»

'—En dos dels seus darrersquaderns, «La Escena Catalana»ha publicat les obres «Seny iamor, amo i senyor» de l'AvelíArtís, i «Les flors de la guilloti-na», d'En Lluís Capdevila, estre-nada aquesta temporada.

—Ha sortit ja el primer volumde les obres de Bernard Shaw,traduïda al català per Carles Cap-devila -, aquesta obra i «El deixe-ble del diable». L'edició està pre-

sentada amb un gust ben poc cor-rent.

—Miquel Llor, l'autor d'«His-tòria gris», abans del seu llibrede contes que està preparant volpublicar tres novelletes aplegadessota el títol «Tres immoralitats».

—El conte «La Marxanda»,d'En Isern-Dalmau — del seu lli-bre «Solada de contes»—ha estattraduït al francès per una distin-gida escriptora suïssa.

—El prosista figuerenc i cotta-borador de JUSTÍCIA SOCIAL,En J. Puig Pujades, té a les caixesuna novella que farà més de 200pàgines. Es titula «L'oncle Vi-cens».

—Àngel Samblancaí, el vigorósescriptor espanyol, està acabantun drama, escrit en català, quedurà per nom «La mala filla».Segurament s'estrenarà aquestatemporada.

iiiiuiimiimriilii iiiiimiiiiiMitiiiim

Per Dludor In ínilia del componylot Guinar!,,

P. C., 2 ptes.; M. E., 2;F. V., 1 ; M. R., 2; J. F., 2;J. C., 1 ; R. B., 1 ; N. C., 2.

Total : 13 pessetes.

r miUIIIIIIIIIIII IHIII »EI

PER MILLORAR .LA VOSTRA CULTURATÈCNICA, ESTUDIEU PER

CORRESPONDENCIA A

Fulminin P O S I UON PODREU CURSAR DE CASA ESTANT, SENSE HAVER DEDEIXAR BL TRFBALL, RÀPIDAMENT I SENSE GAIRES

DESPESES, H LS ESTUDIS PER AElectricista ContramestreConductor de centrals elèctriques Cap de taller mecànicTècnic electricista Càlcul comercialGramàtica catalana Comptabilitat Comercial i In-correspondencia mercantil dustrial.

Si us interessa algun ensenyament, escriviu avui mateix demanantprospectes i condicions a

Polytechnicum PostalAportOt de [om 1025 - BARCELONA(Referiu-v os a aquest anuncia quan escriviu al «Polytechnicum>)

m- immuni itiiiiiiHliiiiitiiiiiilH

nnuï iiiiMMiïMiiimiiMimiiiiMiiiiiiHiiimmiïiimuii IMIHIIIIIIIIII·IIIHIIII

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiitiiii llllllllllimiIlllllltttltllIllllIlIlIllllllllllllllIllllllIMMMIlllll

E D I C I O N S D I A N A

B A R C E L O N APETRITXOL, 5

VOLUMS PUBLICATS

Josep Pla.—COSES VISTES.... 4 ptes.

Manuel Brunet.—EL MARA-VELLÓS DESEMBARC DELS

GRECS A EMPÚRIES 3 ptes.

A PUNT DE SORTIR

Joan Santamaría .—MA VIDAEN DUINA , 4 ptes.

U n l ó C r ù f l c Dlit

Aquesta institució, genuï-nament obrera, és un ex-periment viu d'emancipa-ció social i econòmica. Tédret, doncs, a la solidari-tat de les entitats similarsi a l'ajut de tots els homes

progressius.

Treballs ú'rapremta ile tota menaEnrío Granado», 33, Interior

BARCELONA

Per a ajudar a"justícia Social"J. C., Spies.

Ju/tíCÍAJòcíoJ

SETMANARI SOCIALISTA

2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ:

mitai!, »I (Impremía), -mona

JUSTICIA SOCIAL és

l'únic periòdic socia-

lista que es publica

a Catalunya. Teniu el

deure d'ajudar-lo.

suscmviu-vos-Hi

personalment a la re-

dacció, o bé trametent

l'import de Tabona-

ment a l'administra-

dor, amb segells de

correu, gir postal, etc.

PREUS D'ABONAMENT:

Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'50 pies. - Mig any, 4'50 pies,Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, Í'7Ï ptes.

Un any, ÍO'50 ptes.

IIMIIIIIlIMfHIIMIMItMIltllmtMIlMlmtllIlmlIMIMIlll H

En Modest Palahídemés de cuidar de la venda i suscrip,ció de JUSTÍCIA SOCIAL, admet suscripcions i anuncis a »Bella Terra »-«La Novel·la Estrangera», «Lluita»,«L'Esport Català», «La Terra», «AcciónCooperatista» i «Guia Catalana de Fe-rrocarrils».

Travesía del Carme, 8, 1.GIRONA

Treballador!Sigues digne de la teva condi-

ció humanalCora a home, l'has de sentir

ciutadà i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

societat millor.Com a productor, t'has d'a-

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tent ger-mans.

Sha publicat

llibre de poesies de

EMILI SALETA i LLORENSamb un pròleg de F

IGNACI IGLESIAS... «A l'Ombra del Camí» col·loca al seuautor en un lloc distingit entre l'estolde lírics de les noves promocions que

són glòria de Catalunya.

Edició paper de fil ornada amb boixos

5 ptes.

Es ven a totes les llibreries

Imp. Isidre Duch. - Viladomat, 108