7/25/2019 8448161823

1/22

Evolucihumana10

1. Laparici dels primats

2. Els primers homnids

3. El gnere Homo

Quan Charles Darwin va proposar que lsser hum actual, comtamb la resta dssers vius, era el producte dun procs evolutiu, ique tenia un origen com amb altres simis antropoides, va ser atacati ridiculitzat per gran part de la societat. En els diaris van aparixercaricatures mostrant-lo amb aspecte ms o menys simiesc.

Aquesta situaci no es va viure noms al Regne Unit. Una empresacatalana que va comenar a fabricar ans en aquella poca vaintroduir a la seva etiqueta la imatge dun mico: la cara del mico erauna caricatura de Charles Darwin.

Malgrat tots els atacs, les proves de levoluci dels ssers vius snactualment aclaparadores. El problema al qual senfronten elspaleontlegs actualment no s demostrar que hi ha hagut evoluci,sin intentar esbrinar com ha succet, de quina manera han decollocar-se les peces del trencaclosques per conixer la histria msantiga de la humanitat.

7/25/2019 8448161823

2/22

QESTIONS

Don provenen els ssers hu-

mans?

Amb quins problemes senfron-

ten els paleontlegs perobte-

nir el coneixement?

Quinarelacitenen els ssershumans amb la resta de ma-

mfers?

Sembla levolucihumana un

procs dirigit?

ENAQUESTAUNITAT

Identicaremalgunsdelances-trespossiblesde lsserhumactual.

Coneixeremalgunsdelsorga-nismesquehan acompanyatlsserhumen la sevaevolu-ci.

Descobriremalgunsdelsprin-cipalsjacimentspresents a laPennsulaIbrica.

7/25/2019 8448161823

3/22

7/25/2019 8448161823

4/22

EVOLUCI HUM

causa el cenozoic (61 Ma ns avui) s lera geolgica en qu els mamfers i les an-giospermes han dominat la majoria dels ecosistemes.

Laparici de formes molt diverses de mamfers a inicis del cenozoic, va incloure laproliferaci dels primats, en el que es coneix com a primera radiaci dels pri-mats. Les formes aparegudes en aquest procs van donar lloc als principals grupsde simis que han arribat ns avui: els tarsiformes i els lemuriformes al llarg de leo-c (55 Ma38 Ma), i els antropomorfs durant loligoc (38 Ma28 Ma).

Entre els simis antropomorfs, durant loligoc van aparixer els primers hominoi-des, ancestres comuns dels gibons, els orangutans, els gorilles, els ximpanzs ilsser hum. El gnere ms conegut entre els primers hominoides s el procn-sol.

El procnsolpresentava una dentici petita amb les incisives no gaire cap enda-vant i les canines verticals no gaire punxegudes, i amb dimorsme sexual, s a dir,diferents en mascles que en femelles; la mandbula amb musculatura forta; elcrani grcil amb rbites oculars grans; i una capacitat craniana que no arribava als200 cm3. No tenien cua. Vivia als arbres i, encara que tenia tendncia a desplaar-se sobre les quatre extremitats (quadrupdia), estaven especialitzats en despla-ar-se pels arbres agafant-se amb les mans a les branques tot gronxant el cos.

Fig. 3, 4 i 5:Desquerra a dreta, loris lent, tarser i ximpanz. Els simis es dife-rencien dels primats primitius pel cervell i els ulls, ms grans, i pel fet que lesextremitats posteriors sn de mida diferent que les anteriors.

activitats proposades

1. Quines causes poden associar-se a la primera radiaci dels primats?

2. Esbrina en qu consisteix la braquiaci, i quina relaci t amb els simis.

Fig. 6:Crani dun procnsde 18 Ma dantiguitat.

7/25/2019 8448161823

5/22

206

0 EVOLUCI HUMANA

Els primers homnids

A partir dels hominoides com el procnsol, fa 20 Ma van aparixer organismesque han evolucionat ns als actuals gibons, i fa 15 Ma ho van fer els ancestres delsorangutans. Fa entre 5 i 10 Ma corria sobre la terra lavantpassat com als ximpan-zs, els gorilles i els ssers humans. A partir daquest moment sinicia lhominitza-

ci.Sentn per hominitzaciel procs evolutiu seguit per un conjunt de formes suc-cessives de primats que, partint dun avantpassat com de lsser hum i altresgrans simis (gorilla, ximpanz), arriba ns a lsser hum actual.

Com a conseqncia dels moviments ssmics provocats per la falla del Gran Riftsituat a lest del continent afric es van crear diferents tipus dambients. En elsambients situats a loest, de tipus boscs, es van desenvolupar els avantpassatsde gorilles i ximpanzs. A lest de la falla, on els ambients eren ms rids, es vanafavorir un seguit de caracterstiques que van provocar un augment de lxit re-productiu dels ancestres de lsser hum actual.

Fig. 7:Mapa de lfrica su-doriental en qu sindiquenels jaciments dhomnids dela vall del Gran Rift, consi-derada el bressol de la hu-manitat. En aquesta regishan trobat les restes msantigues dels nostres avant-passats.

2.

Recorda que dues pobla-cions duna mateixa esp-cie poden patir processosdevoluci divergent siapareix entre elles un obs-tacle. Aquesta situaci sla que es creu que es vadonar en lancestre comde lsser hum i els xim-panzs.

Txad

Bahr el Ghazal

Hadar

Etipia

Kenya

Laetoli

Matema Uraha

Botswana

Kobwe

TaungPretria

Sud-fricaCiutat del Cap

Tanznia

Olduvai

Addis Abeba

Orrorin tugenensis

(home del millenni)

Ardipithecus ramidus

Kenyanthropus platyops

Australopithecus anamensis

Australopithecus afarensis

Australopithecus bahrelghazali

Australopithecus africanus

Paranthropus aethiopicus

Paranthropus boisei

Paranthropus robustus

Homo rudolfensis

Homo habilis

Homo erectus/Homo antecessor

Homo sapiens

7/25/2019 8448161823

6/22

EVOLUCI HUM

Les caracterstiques que podien haver tingut els ancestres de lsser hum actualserien una m exible amb el polze oposable, una bona coordinaci m-ull, unaestructura de grup estable, un s ocasional deines, un bipedisme ocasional i unarelaci cervell-cos gran.

Arran dels canvis produts en lambient, els organismes precursors de lsserhum van iniciar un cicle de transformacions. Van comenar a moures en campsoberts, cosa que va provocar una major collaboraci dels individus dun grup per

tal de sobreviure.Aquesta collaboraci implicava el repartiment del menjar i la divisi de la feina.Ls de les eines sincrementa, grcies, en part, a un major control muscular de lam.

Alhora, aquest fet va afavorir laugment del bipedisme, de la complexitat del cer-vell, de la memria i de lhabilitat per aprendre, factors que van desencadenar unaugment en la complexitat de la comunicaci i en la supervivncia. Aquest xit vapermetre que es produssin diverses vegades els cicles de transformacions.

El factor clau en la classicaci de qualsevol primat com a pertanyent al grup dor-ganismes ms propers a lsser hum actual s ladopci de la posici erecta quecomporta el bipedisme. Tamb es t en consideraci lincrement de la capacitatcranial i la forma de larc dentari.

La posici erecta comporta una reorganitzaci de tot lesquelet; com que la basede sustentaci s molt petita, lesquelet sha modicat perqu el centre de grave-tat caigui dins la base per tal de mantenir lequilibri.

Al crani es produeixen modicacions per tal que es trobi en equilibri amb la restade lesquelet: seleva el lbul frontal del cervell, la qual cosa implica modicacionsen la disposici dels altres lbuls, es redueix la mandbula i es modica la disposi-ci de les dents o arc dentari. La regi facial tamb es redueix i augmenta la regicranial (seleva i sarrodoneix). Aquest ltim fet afecta la mida del cervell.

Fig. 8:Els canvis de la morfologia del cap sn un element fonamental de levo-

luci dels homnids, com es pot veure en aquesta srie de cranis que va des delsaustralopitecs (Australopithecus afarensis, 3,9-2,9 Ma; Australopithecus africa-nus, 3,3-2,4 Ma) ns a lhome de Cromany (Homo sapiens sapiens, 40.000-10.000anys).

7/25/2019 8448161823

7/22

208

0 EVOLUCI HUMANA

El forat magne, punt duni entre el crani i la resta de lesquelet, canvia la sevaposici, savana i es situa ms horitzontal.

Per permetre el bipedisme en lsser hum, lesquelet va experimentar una sriede modicacions respecte de lesquelet quadrpede: la columna vertebral va ad-

quirir quatre corbes a diferents nivells, el trax seixampla lateralment en fer-se lesclavcules ms grans, els ossos de la pelvis es modicaren profundament, el peues recolza en tres punts en formar-se la volta plantar i es va perdre loposabilitatdel dit polze dels peus; en canvi, la m va millorar la capacitat prensil.

La histria dels primers homnids i la seva evoluci ns a laparici de lsser humest plena de llacunes i peridicament apareixen nous descobriments que resi-tuen els anteriors. Els paleoantroplegs han de treballar amb restes incompletes ifer el possible per relacionar-les de manera coherent. Actualment sutilitzen re-llotges moleculars per conixer la distncia que separa lsser hum dels altresantropoides. Aix es va determinar la proximitat del ximpanz i que els dos orga-nismes van iniciar camins diferents fa 6 o 7 Ma.

La biologia molecular pot ajudar la paleoantropologia, per no pot donar cap

idea de laspecte dels ssers extingits, ni si presentaven bipedisme, ni si utilitza-ven el foc, etc. Per poder conixer aquestes dades cal recrrer a les restes fssils ia la interpretaci que sen faci. Aix, lany 2000 es van trobar a una regi munta-nyosa de Kenya evidncies de lexistncia dun organisme duna antiguitat de6 Ma que va ser batejat amb el nom dhome del millenni (Orrorin tugenensis).La seva situaci dins de larbre evolutiu de lsser hum no est encara clara. Elsseus descobridors defensen que es tracta dun ancestre directe dels humans ac-tuals, per molts altres investigadors no comparteixen aquesta opini i el situenms proper als ximpanzs.

Fig. 9:Illustraci que mos-tra levoluci de lesqueletdels primats, de lorangu-tan (Pongo pygmaeus) alximpanz (Pan troglodytes),

el gorilla (Gorilla gorilla) ilhome (Homo sapiens). Totsels primats tenen caracte-rstiques comunes, com araels polzes oposables, els ditsdels peus grans i els ullsfrontals amb visi binocu-lar. Lhome s el que t la ca-pacitat cranial ms gran, elsbraos ms curts i les mansi els peus ms petits.

7/25/2019 8448161823

8/22

EVOLUCI HUM

Les restes de lhome del millenni incloen algunsfmurs, un hmer i dents, cosa que ha perms sa-ber que podia posseir una forma erecta i una dietaomnvora, basada sobretot en els vegetals. Lab-sncia dun crani fa que no es pugui conixer lacapacitat craneal.

Menys dun any desprs de trobar lhome del mil-

lenni van aparixer unes restes en una regi delTxad, que es van batejar amb el nom dhome deToumai (Sahelanthropus tchadensis). Aquestesrestes, duna antiguitat de 6 o 7 Ma, podrien ser lesdun dels ltims ancestres comuns amb els xim-panzs, o les dun dels primers organismes de lalnia evolutiva de la qual lsser hum s lnic re-presentant actual.

De lhome de Toumai noms se nhan trobat restesde cranis. Per aquesta ra no es pot estar segur desi ja havia adquirit el bipedisme. Lnic elementque es pot tenir en compte s la posici del foratmagne, i aquesta indica que probablement el seu

cos no era erecte. La capacitat cranial daquest or-ganisme es trobaria entre els 320 i els 380 cm3,semblant a la dels ximpanzs actuals.

Les restes dorganismes que van des de lhome deToumai ns als primers representants del gnereHomo sinclouen dintre dels autralopitecins, ungrup sense categoria taxonmica clara on es po-den trobar, entre daltres, els gneres Ardipithecus(ardipitecs), Paranthropus (parantrops) i Australo-

pithecus (australopitecs); aquest ltim s el msabundant.

Ardipithecuss el nom del gnere on es troben homnids ms antics que els Aus-tralopithecus, dels quals es va creure que formaven part en un principi. El seu

principal representant s lArdipithecus ramidusque va existir fa 4,4 Ma.Les primeres restes dArdipithecus ramiduses van descobrir lany 1992 al conti-nent afric i consistien en diverses peces dentries, fragments de mandbula i dela part inferior del crani, i un bra esquerre.

La forma de les canines s ms propera a la dels humans que a la dels ximpanzs,i la mida tamb s ms petita que la daquests. Les restes trobades no permetensaber amb certesa el grau de bipedisme daquest organisme, per sembla quepodria tenir-ne, al menys en part. La mida es trobaria al voltant de l1,22 metres ila massa, al voltant dels 40 kg.

El gnere Paranthropusengloba uns homnids que van aparixer fa aproximada-ment 2,6 Ma i van existir ns fa 1 Ma. Van viure a lest i al sud dfrica.

Considerats en alguns casos dintre del gnere Australopithecus, es diferenciendaquests per tenir una estructura ms robusta. Per aquesta ra tamb sels ano-mena australopitecins robustosper diferenciar-los delsAustralopithecus, o aus-tralopitecins grcils.

ElsParanthropusactualment estan considerats una lnia evolutiva que prov dunancestre com a lsser hum (seguramentAustralopithecus anamensisoAustralo-

pithecus afarensis), i que es va desenvolupar de manera parallela a la dels organis-mes que van donar lloc al gnere Homo.

Fig. 10:El paleontleg fracs Michel Brunet amb

crani de lhome de Toum(Sahelanthropus tchadensiAquest fssil, descobert pBrunet al desert del Txaha estat considerat lorigdel llinatge hum.

7/25/2019 8448161823

9/22

210

0 EVOLUCI HUMANA

Les espcies trobades sn les segents, de ms a menys antiga:

Paranthropus aethiopicus(2,5 Ma). Descobert lany 1967 a lest dfrica.

Paranthropus boisei(entre 2,5 i 1 Ma). Descobert lany 1959 a lest dfrica.

Paranthropus robustus(entre 2,6 i 1 Ma). Descobert lany 1938 al sud dfrica.

Els australopitecs (Australopithecus)El gnere Australopithecusva aparixer fa uns 4,2 Ma. Entre les moltes espciesque el formen es creu que deu estar lancestre de lsser hum actual.

Les restes trobades mostren que els ossos del crani dels australopitecs eren petitsper reforats en algunes regions on devia haver-hi una forta musculatura. Laforma de la caixa cranial era globular i presentava una capacitat que oscillava se-gons lespcie entre els 440 i els 500 cm3. La cara era cncava, enfonsada peramb els maxillars sobresortint i una mandbula robusta per sense ment. Ladentici incloa unes incisives i unes canines cada vegada ms petites, i unes mo-lars molt quadrades amb corones baixes.

Els australopitecs presenten valors intermedis entre l sser hum i el ximpanz en

la forma de larc dentari, la disposici dels ossos de la pelvis i lalada mitjana.Les restes, trobades exclusivament a lfrica, indi-quen que eren bpedes i que les seves mans erencapaces duna prensi de precisi rudimentria, jaque loposabilitat del polze no era completa. Mal-grat aix sha trobat una indstria ltica (produccideines de pedra) grollera. La seva dieta era fona-mentalment vegetariana, amb algunes aporta-cions de carn que podrien provenir de la caa.Podrien haver presentat un llenguatge molt rudi-mentari, semblant al que actualment mostren elsximpanzs.

Les espcies dAustralopithecusms conegudessn, per ordre dantiguitat: Australopithecus ana-mensis, Australopithecus afarensis, AustralopithecusafricanusiAustralopithecus garhi.

Australopithecus anamensis

Lespcie ms antiga dels australopitecs va viureen un perode que es troba entre els 4,2 i els 4 Ma.

Les restes que van permetre determinar-ne lexis-tncia es van descobrir lany 1994 al nord deKenya, encara que desprs es va saber que altresrestes trobades anys abans tamb formaven part

daquesta espcie. Les restes inclouen mandbulessuperiors i inferiors, fragments de cranis i dalgunsossos llargs (tbia i hmer).

2.1

Fig. 11: Els homnids del gnere Paranthropus,tamb anomenats parantrops o australopitecsrobustos, van evolucionar de manera parallela alllinatge dels humans.

7/25/2019 8448161823

10/22

EVOLUCI HUM

Laspecte general s ms primitiu que el de la resta de membres del seu gnere, jaque s lespcie que presenta un ment desplaat ms endarrera i unes dentsmolt grans, per ho sn menys que en lArdipithecus ramidus.

Australopithecus afarensis

ElsAustralopithecus afarensisvan aparixer a la zona est dfrica fa 4 Ma i van per-durar al voltant d1 Ma ms.

Presenta una cara ampla i prominent de la qual encara sobresurten unes caninesde mida considerable, sobretot si es comparen amb les premolars i les molars.Aquestes ltimes tenen un esmalt molt gruixut, fet que indicaria una adaptaci a

aliments durs de tipus vegetal. El crani amb forma acampanada presenta una ca-pacitat duns 400 cm3. No sels coneix cap mena dindstria.

Va ser reconegut com a espcie lany 1978 i considerat durant molt de temps lan-cestre ms antic dels humans actuals. Avui hi ha fssils de ms de 300 individus ialguns investigadors el situen com a ascendent directe de lsser hum actual,i daltres com una de les primeres espcies duna lnia evolutiva que no t repre-sentants actualment. Sigui com sigui alguns dels fssils que han tingut ms famapertanyen a aquesta espcie. Seria el cas de la Lucyo de les petjades de Laetoli.

Fig. 13: Restes de lesquelde la Lucy, fssil de 3,2 Mtrobat el 1974 a Etipia.

Fig. 12: Entre els australopitecs es troba lancestre directedels ssers humans actuals.

7/25/2019 8448161823

11/22

212

0 EVOLUCI HUMANA

Lucy s el nom amb el qual es coneixen les restes degaireb el 40 % de lesquelet duna femella duns 25anys dedat dAustralopithecus afarensistrobada a Hadar(Etipia) lany 1974. Era de mida petita (107 cm), ns itot per a la seva espcie. Lestructura de la pelvis, del f-mur i de la tbia indiquen que es tractava dun individubpede, que mantenia alguns costums arborcoles.

Les petjades de Laetoli consisteixen en les emprentesfossilitzades de possiblement dos o tres Australopithe-cus afarensis que es desplaaven de forma bpede. Perla mida i la llargria del pas, es calcula que farien 120 cmi 140 cm.

Australopithecus africanus

LAustralopithecus africanusva viure a la zona sud i estdfrica durant un perode de temps que va des dels3 Ma ns als 2 Ma. Era dalada (ns a 140 cm) i pes (alvoltant dels 50 kg) lleugerament superiors a lAustralo-

pithecus afarensis.

El crani presenta un veritable front i una capacitat duns450 cm3. La cara petita mostra uns maxillars molt pro-nunciats amb dents canines que no sobresurten i unespremolars i molars ms grans.

Es creu que tenien una major habilitat per pujar als ar-bres que lAustralopithecus afarensis, i que caaven demanera cooperativa. Encara que tamb eren recol-lectors, la carn era una part important de la seva dieta.

El primer australopitec descobert va ser un exemplarimmadur daquesta espcie, trobat el 1924, que es co-neix amb el nom de nen de Taung.

Fig. 15:Crani de lanomenat nen de Taung, el primer australopitec descobert.Correspon a un Australopithecus africanus de 2,5 milions danys.

Fig. 14: Les petjades de

Laetoli, duns 3,7 Ma, snel testimoni fssil del pasduns australopitecs (pro-bablement Australopithecusafarensis) que caminavensobre dos peus.

El descobriment de lAus-tralopithecus africanus esva tractar amb molta cau-

tela a causa del descobri-ment duns suposats fs-sils que havien rebut elnom dhome de Piltdown,que no eren ms que unamanipulaci fraudulentadossos de diferents orga-nismes actuals.

7/25/2019 8448161823

12/22

EVOLUCI HUM

Australopithecus garhi

LAustralopithecus garhiva viure a lest de lfrica un perode de temps que vades dels 3 Ma ns als 2 Ma. Era dalada (al voltant dels 140 cm) i capacitat cranial(450 cm3) semblant a la dels altres Australopithecus. El crani es diferencia en lespremolars i les molars que eren de mida ms gran. A la resta del cos, les extremi-tats inferiors mostren proporcions gaireb humanes, i les superiors encara mos-tren un avantbra fora llarg.

A la mateixa zona on shan trobat els ossos es van trobar algunes eines i restesdanimals tractats amb elles en la mateixa poca. Aquesta coincidncia pot fer

suposar que tenia una dieta carnvora, i la capacitat de fabricar eines, per encarano sha pogut demostrar que fossin ells els creadors daquests estris.

Les primeres restes es van descobrir al 1996 a una regi dEtipia, i sn considera-des per alguns investigadors com lascendent directe del primer Homo.

Fig. 16: La histria de la humanitat s la histria de levoluci dels primats.

activitats proposades

3. Quina importncia t la posici del forat magne en el procs dhominitza-ci?

4. Quina circumstncia va afavorir els processos despeciaci que van donar elsprimers homnids?

5. s el mateix un australopitec que un australopitec?

6. Intenta explicar linici de lhominitzaci dacord amb les teories evolutivesactuals.

A ms dels gneres i esp-cies descrits, van existir al-tres homnids al mateixtemps. Aix, contempor-niament als Australopithe-cus afarensis, a lest dfricahi havia almenys una altraespcie dhomnid ano-menada Kenyanthropus

platyops, amb la cara msplana i la capacitat craniai les dents ms redudesque la Lucy.

7/25/2019 8448161823

13/22

214

0 EVOLUCI HUMANA

El gnere Homo

Els processos despeciaci ocorreguts en els australopitecins van generar un ho-mnid amb unes caracterstiques prou diferents com per classicar-lo en un altregnere, anomenat Homo.

Tots els homnids agrupats dins del gnere Homopresenten una srie de caracte-rstiques comunes:

Tenen una alada i un pes superiors als dels primats que formen el gnere Aus-tralopithecus.

Lesquelet est perfectament adaptat a la posici erecta i a la marxa bpeda.

La relaci entre les extremitats del cos es modifica, ja que les inferiors sn msllargues i les superiors ms curtes.

Les mans poden realitzar una pressi de precisi perfecta grcies a un polzeoposable ben desenvolupat.

Tenen una capacitat cranial que arribar dels 500 cm3als 1500 cm3. Presentenun augment del volum cerebral, que comporta una volta cranial ms elevada, icanvis en el desenvolupament de les diverses regions cerebrals.

La cara no s mai cncava, tenen mandbules menys robustes amb un contornintern en forma dU i els maxillars poden sobresortir moderadament o no.

Les dents formen un arc amb forma parablica, reduint-se la mida de les incisi-ves i les canines respecte la mida de la resta de dents.

Les espcies dHomoms conegudes sn, per ordre dantiguitat: Homo habilis,Homo erectus,Homo neanderthalensisi Homo sapiens.

Homo habilis

LHomo habilisva existir en el perode de temps que va des de fa 2,5 Ma a 1,5 Ma

dantiguitat. Per aquesta ra va ser contemporani dalgunes espcies daustralo-pitecins anteriors.

Vivia a la zona est i sud dfrica, en sabanesamb matolls espinosos i grans prats, a prop dellacs o cursos lents daigua. Practicava la caadanimals petits, per segurament la seva ali-mentaci es basava en la carronya.

Superior en alada als australopitecins, tenia unaspecte general del cos semblant al dels hu-mans actuals, ja que les extremitats inferiorseren ms llargues respecte de les superiors queen les espcies anteriors.

Era de cara petita, en la qual es pot continuarveient lengruiximent ossi per sobre de les r-bites oculars (tor supraorbitari) que ja tenienels australopitecins, la mandbula s robusta i

3.

Fig. 17: Crani dHomo habilis. LHomo habilis sla primera espcie dhomnids de la qual sabemamb seguretat que fabricava eines de pedra.

3.1

7/25/2019 8448161823

14/22

EVOLUCI HUM

sense ment, amb una dentici molt semblant a la de lsserhum actual. Les dents eren ms petites que en els australopite-cins i amb esmalt ms prim, a ms les canines no sobresortien. Elcrani arrodonit tenia una capacitat mitjana de 640 cm3.

LHomo habilisdevia presentar un cert desenvolupament perquen les rees del cervell relacionades amb el llenguatge hi ha evi-dncies de la seva capacitat per organitzar-se.

Fins al descobriment de lAustralopithecus garhi, sels considera-va els primers en desenvolupar una indstria, mitjanant pedresque colpejaven, inicialment, noms una vegada per donar-li laforma desitjada. Amb el temps, la tcnica de producci deinesva millorar i les pedres rebien diversos cops diferents, per obte-nir un instrument determinat. s possible que fossin els autorsde les eines descobertes amb les restes dAustralopithecus garhi.

Va ser el primer representant del gnere Homo de qui es vantrobar fssils, lany 1960 a Tanznia. El fet que es trobessin einesamb les restes va provocar el nom de lespcie.

Homo erectusLHomo erectusva aparixer fa 1,8 Ma i va perdurar ns fa uns200.000 anys. Al llarg daquest temps diverses poblacionsdaquesta espcie van colonitzar Europa i sia. Aquestes pobla-cions van patir processos despeciaci, dels quals shan trobatdiferents fssils.

La mida i laspecte de lHomo erectuss ms semblant a la delsser hum actual que en el cas de lHomo habilis. Una majorcorpulncia i un esquelet format per ossos molt gruixuts li vanpermetre caar els organismes dels quals salimentava, i va pas-sar de ser carronyer a caador.

La cara era molt massissa i ampla, amb un tor supraorbitari moltgran i projectat cap endavant, igual que el nas. Els narius estavenorientats cap a baix. La mandbula era menys robusta que enlHomo habilis, sense ment, i amb unes dents similars a les delsser hum actual, encara que ms grans. El crani tenia una ca-pacitat de 1.000 cm3, amb una forma en qu encara la part baixainferior era la ms desenvolupada.

LHomo erectusva crear eines ms complexes que les de lHomohabilisi amb una funci ms especialitzada. A ms, va aprendrea dominar el foc, creant-lo si era necessari, la qual cosa va supo-sar un important avantatge.

Molts investigadors consideren que les restes trobades a Europai sia han de considerar-se despcies diferents, fet que implica-

ria que els ms antics, trobats a lfrica, rebrien el nom dHomoergaster, reservant el dHomo erectusper als espcimens asitics,i anomenant als dEuropa Homo heidelbergensis.

Aix mateix altres restes fan pensar que els processos despecia-ci van ser molt ms grans, fet que implicaria laparici daltresespcies dHomo; en aquesta situaci es troben les restes troba-des a la Gran Dolina dAtapuerca (Burgos), que els seus descobri-dors han batejat amb el nom dHomo antecessor.

Fig. 18:LHomo erectus presenta un tor supraobitari molt desenvolupat.

Fig. 19: Les eines desenvolupades per lHomerectussn molt ms complexes que les de lHmo habilis.

3.2

7/25/2019 8448161823

15/22

216

0 EVOLUCI HUMANA

Homo neanderthalensis

LHomo neanderthalensis, tamb anomenat Homo sapiens neanderthalensis i co-negut com a neandertal, va aparixer fa 300.000 anys i es va estendre pel norddfrica, Europa i sia ns fa 28.000 anys.

Laspecte general del neandertal era el dun homnid adaptat a suportar un clima

fred. Era semblant a un sser hum actual rabassut, amb una alada mxima alvoltant del 1,70 m, podia fer 90 kg, i amb unes extremitats curtes per evitar la pr-dua de calor. El canal del part ms gran afavoria un perode de gestaci ms llarg,que permetia que els nadons estiguessin ms desenvolupats i nafavoria la super-vivncia.

Els neandertals tenien uns ossos gruixuts i pesants en els quals sinserien msculsmolt potents. Les seves mans servien per agafar amb molta fora.

La cara alta i prominent tenia un nas ample i sortint. El ment generalment inexis-tent sintueix lleugerament en algunes restes. El front petit presentava, a ms, untor supraorbitari amb una caracterstica protuberncia central. Els maxillars con-tenien unes dents ms grans que les de lsser hum actual, en molts casos forta-ment desgastades perqu feien servir la boca com si fos una m ms.

El crani molt allargat estaria format per ossos msprims que els de lHomo erectus, i tindria una protu-berncia a la part posterior. Els 1.500 cm3de capaci-tat cranial que podien tenir, seria superior a la delsser hum actual.

Fabricaven les eines amb una tcnica ms depura-da que lHomo erectus, i nutilitzaven de diferentstipus per a cada necessitat. Aix ha perms saberque eren grans caadors, i que treballaven les pellsdels animals obtinguts.

Els neandertals sn els primers homnids dels qualsse sap que tinguessin cura dels malalts i enterressinels seus morts.

Els primers descobriments dHomo neanderthalen-sises van fer a mitjan segle XIX, abans de la publica-ci de Lorigen de les espcies de Charles Darwin.Aix va provocar que sinterpretessin de maneraincorrecta com a restes dindividus malalts o defor-mes. Les primeres troballes que es van fer accep-tant que podia tractar-se dun organisme anterior alhome actual van ser les dun crani a Blgica a nalsdel mateix segle, i un esquelet prcticament sencera Chapelle-aux-Bains (Frana). Al principi es va con-siderar un ancestre de lsser hum actual, per ac-tualment les evidncies indiquen que els neander-tals es van desenvolupar a partir de les poblacions

europees dHomo erectus, i que es tracta duna lniaevolutiva parallela als humans actuals.

Fig. 20:Representaci dun neandertal. Els nean-dertals no devien ser gaire diferents dels humansactuals.

3.3

7/25/2019 8448161823

16/22

7/25/2019 8448161823

17/22

218

0 EVOLUCI HUMANA

Fa 5.000 anys va aparixer la primera forma descriptura, que va permetre que elsconeixements es poguessin transmetre de manera ms dedigna. En aquesta l-nia, fa 1.000 anys va aparixer a la Xina la impremta, i 500 anys ms tard sesde-vingu la impremta de tipus mbils a Europa grcies a Johannes Gutenberg(14001468). Aquest invent va permetre la difusi de les idees de manera msrpida i efectiva.

Fig. 22:Composici que mostra una visi late-ral del crani hum i una secci sagital del cervell(de color groc). Els humans actuals no presententor supraorbitari per s ment.

Fig. 24:Laparici de formes culturals diverses, com ara les pintures rupestresde la imatge, s un fenomen relativament recent en la histria evolutiva de lahumanitat.

Fig. 23: Crani dHomo neanderthalensis, amb caractersti-ques que el diferencien de lHomo sapiens.

7/25/2019 8448161823

18/22

EVOLUCI HUM

A la primera meitat del segle XXes van comenar autilitzar els ordinadors electrnics, i uns anys des-prs es van inventar els circuits integrats. Aquestestcniques van permetre desenvolupar sistemes detransmissi de la informaci molt ms rpids i dems llarg abast que qualsevol dels creats abans, ilany 1973 apareixia el primer protocol dInternet,i el 1989 comenava a utilitzar-se la world wide web.

Actualment levoluci cultural de lsser hum stan o ms important que levoluci biolgica; peraquesta ra, igual que es parla de gen en la trans-missi dels carcters hereditaris, ha calgut crear elconcepte de mem per a la unitat mnima de trans-missi de la cultura dunes generacions a unes al-tres.

Fig. 25:El descobriment i la propagaci de la im-premta va fer possible una transmissi molt ms r-pida de la informaci i de la cultura arreu del mn.

Fig. 26:La world wide web (www) va comenar a ser utilitzda el 1989. Actualment les TIC (tecnologies de la informacila comunicaci) permeten la transmissi i lintercanvi dinfomaci en temps real entre regions del mn molt allunyade

7. Quines caracterstiques separen els gneres Aus-tralopithecusi Homo?

8. Lscar est una mica confs perqu ha llegit quela lnia evolutiva de lsser hum actual mostra unprocs dincrement de la capacitat cranial amb elpas del temps, i ell sap que els neandertals tenienuna capacitat cranial superior a la nostra. Creuque en algun lloc hi ha un error, per no sap quin.El podries ajudar?

9. Recorda com es produeix la reproducci en elshumans i esbrina perqu els estudis que perme-

ten conixer lorigen afric de lHomo sapiens esfan amb el DNA mitocondrial i no amb el nuclear.

10. En la transmissi dels gens que han perms quesiguis com ets han intervingut els teus progeni-tors aportant cadascun la meitat de la teva infor-maci gentica. Creus que en el cas dels memspassa el mateix?

activitats proposades

7/25/2019 8448161823

19/22

220

0 EVOLUCI HUMANA

1. Relaciona els termes de les dues columnes:

1. Oligoc a) Aparici dels mamfers

2. Eoc b) Aparici de la majoria

de grups dssers vius 3. Paleozoic c) Aparici dels lemuriformes

4. Mesozoic d) Aparici dels antropomorfs

2. Com creus que va afectar lextinci dels dinosau-res als mamfers?

3. Quin efecte va tenir laparici de les angiosper-mes en el desenvolupament dels mamfers?

4. Quines caracterstiques devien tenir els ancestres

de lsser hum actual abans diniciar els proces-sos dhominitzaci? Hi ha algun organisme queles presenti actualment?

5. Qu s lhominitzaci?

6. On van aparixer els primers homnids? En quinmoment?

7. Completa els espais en blanc:

El gnere ................... ........... inclou els anomenats

.............................. robustos. Sn uns organismesexistents en el perode de temps entre 2,6 Ma i

.............................. Ma dantiguitat. Van viure a l..........

.................... i .............................. dfrica. No es consi-dera .............................. de lsser hum actual, i suna lnia evolutiva .............................. .

8. Dels elements segents indica quins sn els quees tenen en compte per considerar si un primats un homnid: bipedisme, capacitat dimitaci,sistema reproductor, increment de la capacitatcranial, s delements naturals com a eines, formade larc dentari.

9. Quin avantatge va suposar la modicaci de laposici del forat magne?

10. Per quina ra creus que no es pot situar de mane-ra clara en larbre evolutiu a Orrorin tugenensis?Creus que aquesta situaci es pot donar en altrescasos?

11. Quines sn les caracterstiques anatmiques quepermeten el bipedisme?

12. Quina aportaci creus que ha fet la biologia mo-lecular a la paleantropologia?

13. Qu s el tor supraorbitari?

14. Ordena els organismes segents segons la sevacapacitat cranial i segons el temps que fa quevan aparixer: Australopithecus afarensis, Homohabilis, Australopithecus garhi, Homo neandertha-lensis, Homo erectus, Australopithecus anamensis,Homo sapiens sapiens, Australopithecus africanus.

Sn idntiques les dues ordenacions? Per qu?

15. ElsHomo oresiensissn individus molt propersalsHomo erectus, que van evolucionar cap a unadisminuci de mida. Busca ms informaci sobreaquesta espcie i esbrina si es coneix alguna raper a aquesta modicaci.

16. A la imatge es mostren els maxillars inferiorsdun ximpanz, unAustrolopithecus afarensis, i unsser hum actual. Compara-les i descriu quinesdiferncies hi veus.

17. Per quina ra creus que alguns investigadorsdiuen que larbre evolutiu dels homnids semblams aviat un arbust?

18. Comenta si la frase segent s vertadera o falsa:Lhome prov del ximpanz.

19. En quin moment va aparixer la indstria ltica?Hi ha un acord generalitzat en aquesta qesti?

20. Per qu els neandertals tenien les dents gastades?

Activitats f inals

7/25/2019 8448161823

20/22

EVOLUCI HUM

21. El senyor Andreu est preocupat. Laltre dia enuna discussi li van dir que era un neandertal, i nosap si sha de sentir molest o no. Tu qu nopines?

22. Relaciona els termes de les dues columnes:

1. Procnsol a) 640 cm3

de capacitatcranial

2. Paranthropus b) Bifa

3. Australopithecus c) Arcs supraorbitarisafarensis molt poc gruixuts

4. Homo habilis d) Adaptats a clima fred

5. Homo erectus e) Quadrupdia

6. Homo f) Estructures moltneanderthalensis robustes

7. Homo sapiens g) Esmalt molt gruixut

23. Creus que lsser hum actual est sotms alsmateixos mecanismes evolutius que els seus an-cestres? Raona la teva resposta.

24. Quina relaci tenen les pintures rupestres, els lli-bres i Internet?

25. Esbrina qu s el prognatisme, i quina relaci tamb els homnids.

26. Esbrina quina s la histria de lhome de Piltdown.

Quin aprenentatge creus que sen pot extreure?

27. Esbrina quines sn les caracterstiques que faque un mamfer sigui considerat un primat.

28. Busca informaci sobre les coves dAltamira. Esbna on es troben, en qu consisteixen, qu contnen, per quina ra es troben en el llistat del pat

moni mundial de la UNESCO, i tot all que et resuti interessant. Amb la informaci i les imatges poelaborar una presentaci multimdia o un mura

29. Visita la pgina web: http://www.tecnociencia.emonogracos/arbol_hominidos/familia.html.

Hi pots trobar un dels ltims arbres genealgicreats. Shi poden veure les relacions entre membres del gnere Homo, i els llocs on van vire. Amb la informaci que hi trobars escriu uhistria sobre levoluci dels membres del grup

30. Accedeix a larticle del diari El Pas titulat Tenmos sus genes? (http://www.elpais.com/articureportajes/Tenemos/genes/elpepusocdmg/201210elpdmgrep_1/Tes ). Respon les preguntes:

a) Quins experiments recolzen la teoria que lHmo sapiensi lHomo neanderthalensissn espcies diferents?

b) Quins experiments recolzen la teoria que lHmo sapiens sapiens i lHomo sapiens neandethalensissn subespcies duna mateixa espcie?

c) Esbrina en qu consisteix el projecte Genom

neandertal.

N O I H T I Q S S E V I A L U Q E F Q A

Q U H A E L U U I D O N S E E E T A U E

E A F I B I P E D I S M E T S E P T S

E N E G U Q I O E O R R O R I N R J A S

A G N T E P N R M E E N S E A I S O P O

N Y N E S O O H A S L A E V M M E P A D

M A A Q I P T T P A R U S D U A O L L E

O L U H O M I N I T Z A C I O M P E L E

A T E S R E E A T R A D N O T O R U S T

T O L T A C S R I R L O E T O M A Z E R

H T U M B A L A T R E D N A E N R E S V

S U C E H T I P O L A R T S U A A N S A

O M Y O A R N T A D O R S E L T S J E R

31. Troba a la sopa de lletres segent 10 conceptes apareguts al tema.

7/25/2019 8448161823

21/22

0 EVOLUCI HUMANA

LahistriadenPau

Fa 13 Ma, Catalunya era molt diferent de com ho s ara.Els Pirineus i les altres principals unitats del relleu jahavien aparegut, per el terreny estava cobert per unaespessa selva subtropical en la qual habitaven animalsamb laspecte dun rinoceront, elefants, petits crvols itortugues. En aquest entorn, amb un clima en qu latemperatura no variava al llarg de lany i les poquesde pluja marcaven el ritme, vivia un organisme amb unaspecte semblant al dun gran simi.

La morfologia daquest simi, amb un trax ample i elsomplats alineats amb lesquena, no era la ms ade-quada per moures a quatre potes, i les seves manscurtes no lhaurien deixat desplaar-se amb el mto-

de caracterstic daltres simis, consistent en anar dar-bre en arbre penjat pels braos. Per aquesta ra puja-ria i es desplaaria pels arbres de manera semblant acom ho faria un hum. En ells es protegia dels perill isalimentava de fruites, amb alguna aportaci decarn.

13 Ma desprs, els ltims dies de lany 2002, a la pobla-ci dEls Hostalets de Pierola, situada al sud deMontserrat, a mig cam entre Martorell i Igualada, sha-vien de fer moviments de terra per a la construccidun abocador controlat. Grcies a la riquesa de restesfssils de tota la zona, quan es realitzen obres daques-ta categoria, savisa els paleontlegs.

En el moviment de terres dEls Hostalets de Pierola vanser els investigadors de lInstitut Paleontolgic Dr. M.Crusafont de Sabadell els encarregats de fer la tasca desupervisi. En aquesta ocasi la troballa duna dent cani-na els va fer aturar la feina de lescavadora per continuarbuscant. Al cap dun moment tenien entre les sevesmans una cara amb laspecte inconfusible dun simi. Dosanys de feina ms tard, durant els quals van trobar ns a83 ossos o fragments dossos, lequip dirigit pel doctorSalvador Moy Sol tenia sucients dades per poder es-tablir que es tractava duna espcie no descrita ns almoment dun organisme que era lltim ancestre comconegut dorangutans, gorilles, ximpanzs i ssers hu-mans. El van batejar com a Pierolapithecus catalaunicus.

Pierolapithecus catalanicus, que podria fer ns a 120cm dalada i 35 kg de massa, s un dels pocs represen-tants duna poca en qu els gibons ja shavien separatdels grans simis. Segons els seus descobridors, el fet detrobar-ho a Catalunya no vol dir que no visqus tambal continent afric, i es creu que segurament acabaranapareixent restes que ho conrmin.

De la mateixa manera que unaAustralopithecus afaren-sis va rebre el nom de Lucy, les restes del Pierolapithe-cus catalaunicusvan rebre un nom propi. Trasbalsatsper les guerres existents a lOrient mitj, i aprotantque en catal s nom de noi, els investigadors van triar

anomenar-lo Pau.

Fig. 27:En Pau va ser descobert per investigadors de lInstitut Palontolgic Dr. Miquel Crusafont.

[ DIVULGACI]

222

7/25/2019 8448161823

22/22

EVOLUCI HUM

ElsdescobrimentsdAtapuerca

Visita la pgina web segent: www.ucm.es/info/paleo/ata/portada.htm

Aquesta s la pgina del grup de la Universidad Com-plutense de Madrid que treballa als jaciments dAta-puerca (Burgos). Hi trobars informaci abundant so-bre aquest jaciment, en el qual sha trobat un homnidque ha rebut el nom dHomo antecessor, i moltes altresrestes fssils.

Esbrina on es troba la sierra dAtapuerca, quina menade jaciments hi ha, quina s la seva importncia, i al-tres informacions dinters que et permetin realitzaruna presentaci multimdia.

Amb lajut de la presentaci multimdia prepara unacomunicaci (petita conferncia que es realitza en elscongressos de cincies) duns 10 minuts de durada.

Cal que tinguis present que la informaci que hi hagla presentaci ha de ser una ajuda per a la realitzacde la comunicaci, no s convenient que hi posis text que has de dir i desprs el vagis llegint.

Aprota tots els avantatges que tofereixen les tecnolgies de la informaci i la comunicaci: posa imatgeanimacions, vdeos, etc. Tingues en compte que has dparlar, ra per la qual no seria convenient que hi hgus msica ni sons que puguin fer perdre latencdel teu pblic.

[ EXPERIMENTA]

Fig. 28:En aquesta pgina web hi ha molta informacsobre el jaciment paleontolgic de la serra dAtapueri els seus fssils. No et perdis les representacions etres dimensions.