8352 reial decret 509/2007, de 20 d’abril, pel qual ció. i tramits/normativa... · suplement...

Suplement núm. 16 Dilluns 23 d’abril 2007 2305

8352 REIAL DECRET 509/2007, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desplegament i l’execució de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contamina-ció. («BOE» 96, de 21-4-2007.)

La Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, va incorporar a l’ordena-ment jurídic espanyol la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i al control integrat de la contaminació. Aquesta nova regulació ha introduït canvis transcendentals en els mecanismes de control ambiental previ a la posada en marxa de les activitats que tenen un potencial de contaminació elevat. Això s’ha arti-culat fonamentalment a través de la creació d’una nova figura d’intervenció ambiental, l’autorització ambiental integrada, en què es determinen totes les condicions ambientals que ha de complir l’activitat de què es tracti, inclosa la fixació dels valors límit d’emissió dels contami-nants a l’aire, a l’aigua i al sòl de les condicions ambien-tals referides als residus.

Aquest Reial decret té dues finalitats. En primer lloc, aprova el Reglament per al desplegament i l’execució de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, d’acord amb la facultat ator-gada al Govern per la disposició final setena de la Llei. Així mateix, com a conseqüència de l’habilitació de l’arti-cle 7.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modifica el Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desplega la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, amb l’establiment de nous valors d’emissió globals per a determinats sectors d’activitat, que es basen en els valors d’emissió associats a la utilització de Millors Tècniques Disponibles, reflectits en els respectius docu-ments europeus BREF. En segon lloc modifica el Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seva vida útil, per aconseguir una millor adaptació a la Directiva 2000/53/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de setembre de 2000, relativa als vehicles al final de la seva vida útil.

El Reglament per al desplegament i l’execució de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, permet a les administracions públiques adaptar els procediments administratius que aplicaven per autoritzar les activitats compreses en el seu àmbit d’aplicació. Per a això s’estableixen mesures de caràcter tècnic que faciliten tant la tramitació dels expedi-ents administratius d’autorització de noves instal·lacions com d’adaptació de les que ja hi ha.

Pel que fa a les noves instal·lacions, el Reglament estableix disposicions comunes, entre les quals destaca la possibilitat que les comunitats autònomes estableixin mesures per agilitar i simplificar els mecanismes de com-provació del compliment de les obligacions derivades de l’autorització ambiental integrada a les instal·lacions que apliquin sistemes de gestió mediambiental, com els deri-vats del sistema regulat en el Reglament (CE) núm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de març de 2001, pel qual es permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comuni-tari de gestió i auditoria ambientals (EMAS).

Així mateix, en aquest Reglament s’estableixen mesu-res de caràcter procedimental referides a les actuacions que correspon desenvolupar a l’Administració General de l’Estat, com les relacionades amb els abocaments a les aigües continentals de conques gestionades per aquesta, sempre tenint en compte el principi d’unitat de conca hidrogràfica esmentat a l’article 14 del text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, o les corresponents al procediment d’avaluació d’impacte ambiental de les instal·lacions sotmeses a autoritzacions substantives de competència estatal d’acord amb el Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de

juny, d’avaluació d’impacte ambiental, a més de l’autorit-zació ambiental integrada.

La disposició transitòria única descriu el procediment que s’ha de seguir en cas d’adaptació de les instal·lacions existents.

La disposició addicional primera desplega l’article 7.3 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i crea un procediment sim-plificat de sol·licitud d’autorització ambiental integrada que ha d’incloure, almenys, les dades que consten a l’an-nex II. La disposició addicional segona adapta a la norma-tiva sobre prevenció i control integrats de la contaminació les instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació del Reial decret 430/2004, de 12 de març, pel qual s’estableixen noves normes sobre limitació d’emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió i es fixen certes condicions per controlar les emissions a l’atmosfera de les refineries de petroli.

Finalment es pot destacar que a l’annex I s’efectua una enumeració de les diferents instal·lacions i activitats que, amb un caràcter enunciatiu i no limitatiu, es conside-ren incloses dins de les diferents categories de l’annex 1 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i, per tant, en l’àmbit d’aplicació de l’esmentada norma. Aquesta enumeració s’ha portat a terme tenint en compte, entre altres criteris, els Documents de referència de les Millors Tècniques Dis-ponibles (BREF) elaborats per als diferents grups d’activi-tats industrials per l’European IPPC Bureau (EIPPCB), així com les corresponents Guies de Millors Tècniques Dispo-nibles espanyoles elaborades pel Ministeri de Medi Ambi-ent amb la col·laboració de les comunitats autònomes i els sectors industrials corresponents i més pròximes a la nostra realitat industrial.

Aquest Reial decret es dicta de conformitat amb la disposició final setena de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, que habilita el Govern per fer-ne el desplegament reglamen-tari, i té caràcter de norma bàsica en la mesura que cons-titueix, per la naturalesa de la matèria regulada, un com-plement necessari de l’esmentada Llei en els aspectes tècnics i procedimentals. En les qüestions procedimentals que es recullen amb més detall, es regula en la mesura que afecten aspectes relacionats amb la intervenció de l’Administració General de l’Estat.

Així mateix, en l’elaboració d’aquest Reial decret s’han considerat els principis de la nova política europea sobre substàncies químiques, i en particular el Reglament (CE) núm. 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH), pel qual es crea l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, es modifica la Directiva 1999/45/CE i es deroguen el Reglament (CEE) núm. 793/93 del Consell i el Reglament (CE) núm. 1488/94 de la Comis-sió, com també la Directiva 76/769/CEE del Consell i les directives 91/155/CEE, 93/67/CEE, 93/105/CE i 2000/21/CE de la Comissió.

La informació que es generarà com a conseqüència de l’entrada en vigor d’aquest Reglament l’1 de juny de 2007 facilitarà l’adaptació al progrés tècnic dels Documents de referència de les Millors Tècniques Disponibles (BREF), els protocols d’avaluació de risc dels processos contami-nants i l’establiment de les autoritzacions d’emissió i abo-cament.

En la seva elaboració han estat consultades les comu-nitats autònomes i el Consell Assessor de Medi Ambient.

En virtut d’això, a proposta de la ministra de Medi Ambient, amb l’aprovació prèvia del ministre d’Adminis-tracions Públiques, d’acord amb el Consell d’Estat i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 20 d’abril de 2007,

2306 Dilluns 23 d’abril 2007 Suplement núm. 16

D I S P O S O :

Article únic. Aprovació del Reglament.

S’aprova el Reglament per al desplegament i l’execu-ció de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, el text del qual s’inclou a continuació.

Disposició final primera. Modificació del Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desplega la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.

Els valors d’emissió continguts en els apartats 5.1, «Alu-mini», i 25, «Fabricació de viscosa i altres processos que emetin àcid sulfhídric», de l’annex IV del Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desplega la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, que-den substituïts pels següents valors d’emissió globals, basats en els valors d’emissió associats a la utilització de Millors Tècniques Disponibles reflectits en els respectius documents europeus BREF:

Instal·lacions de fabricació d’alumini primari

Contaminants emesos a l’aire Valor límit emissió en mg/Nm3

SO2

. Ins. cremin fueloil 350.Ins. cremin gas 200.

NOx

. Ins. cremin fueloil 450.Ins. cremin gas 300.

Partícules en suspensió. 50.F i comp. expressats com a HF. 27.Perfluorocarboni PFC. 11.

Contaminants abocats a l’aigua Valor límit abocament en k/T Al produïda

PAH (Borneff 6). 0,05.HF. 1,5.

Instal·lacions de fabricació de viscosa fibra tallada

Contaminants emesos a l’aire Valor límit emissió en k/T produïda

S total (H2S+ CS

2). 20.

Contaminants abocats a l’aigua Valor límit abocament en mg/l

Zn. 1.

Disposició final segona. Modificació del Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehi-cles al final de la seva vida útil.

El Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seva vida útil, queda modi-ficat de la manera següent:

U. S’afegeix una nova lletra m) a l’article 2 amb la redacció següent:

«m) «Substància perillosa»: tota substància conside-rada perillosa segons el Reial decret 2216/1985, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament sobre declara-ció de substàncies noves i classificació, envasament i eti-quetatge de substàncies perilloses.»

Dos. La lletra e) de l’article 3 queda redactada de la manera següent:

«e) Informar els consumidors sobre els criteris de protecció del medi ambient presos en consideració tant en la fase de disseny i fabricació del vehicle com els adop-tats per garantir un tractament ambiental correcte al final de la seva vida útil. Entre altres qüestions, els fabricants han d’informar sobre:

1r El disseny dels vehicles i dels seus components amb vista a la seva aptitud per a la valorització i el reci-clatge.

2n El tractament correcte, pel que fa al medi ambi-ent, dels vehicles al final de la seva vida útil, en particular sobre la forma de retirar-ne tots els líquids i de desmun-tatge.

3r El desenvolupament i optimització de les formes de reutilitzar, reciclar i valoritzar els vehicles al final de la seva vida útil i els seus components.

4t Els avenços aconseguits quant a la valorització i el reciclatge per reduir els residus que és necessari eliminar i quant a l’augment dels nivells de valorització i reci-clatge.

Aquesta informació ha de constar en el material publi-citari que s’utilitzi en la comercialització de vehicles.»

Tres. L’apartat 2 de l’article 10 queda redactat de la manera següent:

«2. Les comunitats autònomes han de trametre al Ministeri de Medi Ambient una còpia dels informes a què es refereix l’apartat anterior. Cada tres anys, basant-se en la informació abans esmentada, el Ministeri de Medi Ambient ha de trametre a la Comissió Europea un informe sobre l’aplicació d’aquest Reial decret. L’informe s’ha d’elaborar conforme al qüestionari establert a la Decisió 2001/753/CE de la Comissió, de 17 d’octubre de 2001, sobre un qüestionari per als informes dels estats mem-bres pel que fa a l’aplicació de la Directiva 2000/53/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa als vehicles al final de la seva vida útil.»

Disposició final tercera. Títol competencial.

Aquest Reial decret té caràcter de legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, d’acord amb el que estableix l’article 149.1.23a de la Constitució.

Disposició final quarta. Autorització de desplegament.

S’autoritza el ministre de Medi Ambient per dictar, en l’àmbit de les seves competències, les disposicions neces-sàries per modificar els tipus d’indústries i instal·lacions incloses en cadascuna de les categories de l’annex I, per adaptar-los a les modificacions que, si s’escau, s’introduei-xin a la normativa comunitària o internacional.

Disposició final cinquena. Entrada en vigor.

El present Reial decret entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

Madrid, 20 d’abril de 2007.

JUAN CARLOS R.

La ministra de Medi Ambient,

CRISTINA NARBONA RUIZ


REGLAMENT PER AL DESPLEGAMENT I L’EXECUCIÓDE LA LLEI 16/2002, D’1 DE JULIOL, DE PREVENCIÓ

I CONTROL INTEGRATS DE LA CONTAMINACIÓ

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Objecte.

Aquest Reglament té per objecte dictar les normes necessàries per al desplegament, l’aplicació i l’execució de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control inte-grats de la contaminació.

Article 2. Àmbit d’aplicació.

Amb caràcter enunciatiu es consideren incloses dins de les diferents categories de l’annex 1 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i, per tant, en l’àmbit d’aplicació de l’esmen-tada norma, les diferents instal·lacions i activitats que s’enumeren a l’annex I.

CAPÍTOL II

Procediment de tramitació de l’autorització ambiental integrada

SECCIÓ 1a NORMES COMUNES

Article 3. Abast de l’autorització ambiental integrada.

1. L’autorització ambiental integrada s’ha de referir a tots els elements i línies de producció de l’activitat que estiguin englobats en el concepte d’«instal·lació» definit a l’article 3.c) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, inclosos els relatius a activitats industrials que, fins i tot sense estar enumerades a l’annex 1 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, es desenvolupin en el lloc de l’emplaçament de la instal·lació l’activitat de la qual va motivar la seva inclusió en l’àmbit d’aplicació de l’esmentada Llei, i que tinguin una relació d’índole tècnica amb la dita activitat, sempre que puguin tenir repercussions sobre les emissions i la contaminació que s´hagin de produir.

Si, de conformitat amb el que estableix el paràgraf anterior, a la instal·lació es desenvolupen diverses activi-tats industrials que siguin d’un mateix titular, es poden establir a l’autorització ambiental integrada valors límit d’emissió globals per a cada un dels contaminants gene-rats.

Article 4. Contingut de la sol·licitud d’autorització ambi-ental integrada i comprovacions prèvies a l’inici de l’activitat.

1. Als efectes del que estableix l’article 12 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, a la sol·licitud de l’autorització ambi-ental integrada hi ha de figurar la identitat del titular de la instal·lació, així com la documentació tècnica necessària per poder determinar les mesures que preveu l’article 22.1 f) de la mateixa Llei, relatives a les condicions d’ex-plotació en situacions diferents de les normals que poden afectar el medi ambient.

Sempre que la seva activitat impliqui la realització d’abocaments, els titulars de les instal·lacions han de pre-sentar informació específica sobre els abocaments, emis-sions i pèrdues de substàncies considerades com a priori-tàries en l’àmbit del text refós de la Llei d’aigües, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol. S’han de declarar de forma explícita els processos en què intervin-guin substàncies, preparats o articles enumerats en els

annexos XIV i XVII del Reglament (CE) núm. 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la res-tricció de les substàncies i preparats químics (REACH), pel qual es crea l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, es modifica la Directiva 1999/45/CE i es dero-guen el Reglament (CEE) núm. 793/93 del Consell i el Reglament (CE) núm. 1488/94 de la Comissió, com també la Directiva 76/769/CEE del Consell i les directives 91/155/CEE, 93/67/CEE, 93/105/CE i 2000/21/CE de la Comissió, així com les substàncies per a les quals no hi hagi una resolució ferma però hi hagi evidència científica suficient que podrien complir els criteris de l’annex XIII de l’esmen-tat Reglament.

2. Una vegada atorgada l’autorització ambiental integrada, les instal·lacions noves o amb modificació substancial no poden iniciar l’activitat productiva fins que no es comprovi el compliment de les condicions fixades a l’autorització ambiental integrada. Aquesta comprovació la pot efectuar l’autoritat competent de la comunitat autò-noma, o bé, si s’escau, a través d’entitats certificades col-laboradores d’aquella, en el termini d’un mes des de la sol·licitud d’inici d’activitat realitzada pel titular. Després del termini esmentat sense l’atorgament exprés de la con-formitat, s’entén atorgada.

En els supòsits en què l’activitat, d’acord amb la legis-lació d’aigües, necessiti autorització d’abocament al domini públic hidràulic de conques gestionades per l’Ad-ministració General de l’Estat, la comprovació de les característiques de l’abocament i les mesures correctores que s’hagin d’adoptar la pot efectuar l’organisme de conca o la pot certificar una entitat col·laboradora de l’Ad-ministració hidràulica conforme a l’article 101.3 del text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

3. En el cas d’instal·lacions existents, els titulars de la instal·lació han de notificar a l’autoritat competent els riscos potencials per a la salut i el medi ambient de les substàncies que s’utilitzin o es produeixin a la instal·lació, identificats durant el procés de registre i avaluació que preveu el Reglament CE núm. 1907/2006. Si per a alguna de les substàncies utilitzades o produïdes es conclou que es requereix una autorització expressa, de conformitat amb el títol VII del dit Reglament, els titulars estan obli-gats a declarar a les autoritats competents els processos en què intervé la substància i les mesures específiques de control. Si és necessari, s’ha de fer una nova avaluació adequant l’autorització ambiental integrada.

Article 5. Informe urbanístic.

L’informe urbanístic que es regula a l’article 15 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, és independent de la llicència d’obres o de qualsevol altra llicència o autorització exigi-ble. No obstant això, les qüestions sobre les quals es pro-nunciï l’informe vinculen l’ens local en l’atorgament de les llicències o autoritzacions que siguin exigibles.

Article 6. Garanties del sol·licitant en el tràmit d’informa-ció pública.

El sol·licitant de l’autorització ambiental integrada ha de tenir coneixement en tot cas de les al·legacions rebu-des en el tràmit d’informació pública i hi pot manifestar, en el termini que s’estableixi, tot el que estimi oportú.

Article 7. Renovació de l’autorització ambiental inte-grada.

1. Als efectes del que estableix l’article 25.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, a la sol·licitud de renovació de l’au-torització ambiental integrada cal adjuntar-hi, almenys, la


documentació relativa a fets, situacions i altres circums-tàncies i característiques tècniques de la instal·lació, del procés productiu i del lloc de l’emplaçament, que no s’hagi aportat ja a l’autoritat competent amb motiu de la sol·licitud d’autorització original o durant el període de validesa d’aquesta.

En tot cas, en el procediment de renovació s’han d’in-cloure com a mínim els tràmits d’informació pública, informes de l’ajuntament i de l’organisme de conca i audi-ència, previstos al capítol II del títol III de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

2. La renovació de l’autorització ambiental integrada no afecta les autoritzacions i llicències que no hi estiguin incloses, la vigència, revisió o renovació de les quals s’ha de fer, si s’escau, de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial que hi sigui aplicable.

Article 8. Autorització ambiental integrada i sistemes de gestió mediambiental.

En relació amb les activitats per a les quals s’apliquin sistemes de gestió ambiental certificats externament mit-jançant EMAS o ISO 14001, les comunitats autònomes poden establir les normes que simplifiquin els mecanis-mes de comprovació del compliment de les obligacions derivades de l’autorització ambiental integrada, així com la tramitació de la corresponent sol·licitud d’autorització o d’adaptació i de les seves successives renovacions.

Article 9. Comunicació de l’autorització ambiental inte-grada a l’organisme de conca.

L’òrgan competent ha de trametre a l’organisme de conca una còpia completa de la resolució de l’autorització ambiental integrada, sempre que aquesta impliqui la rea-lització d’abocaments, amb la finalitat de cooperar en el correcte manteniment i actualització del Cens nacional d’abocaments, d’acord amb el que estableix l’article 254.3 del Reglament de domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril.

SECCIÓ 2a PROCEDIMENT PER A L’EMISSIÓ DE L’INFORME VINCULANT DE L’ORGANISME DE CONCA

Article 10. Elaboració de l’informe de l’organisme de conca.

1. De conformitat amb el que estableix el segon paràgraf de l’article 12.1.c) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, quan el funcionament de la instal·lació impliqui la realitza-ció d’abocaments a les aigües continentals en conques gestionades per l’Administració General de l’Estat, l’òrgan competent que hagi rebut la sol·licitud d’autorització ambiental integrada, en el termini de deu dies, ha de tra-metre a l’organisme de conca la documentació referent als abocaments que estableix l’Ordre MAM/1873/2004, de 2 de juny, per la qual s’aproven els models oficials per a la declaració d’abocament i es desenvolupen determinats aspectes relatius a l’autorització d’abocament i liquidació del cànon de control d’abocaments regulats en el Reial decret 606/2003, de 23 de maig, de reforma del Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Regla-ment de domini públic hidràulic, que desplega els títols preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, perquè manifesti si la considera suficient o, en cas contrari, indiqui les faltes que cal esmenar, a fi que l’òrgan competent de la comunitat autònoma ho reque-reixi al sol·licitant. Si l’organisme de conca no manifesta el seu parer en el termini de deu dies, s’entén que consi-dera suficient la documentació presentada pel sol-licitant.

2. Una vegada rebut el parer de l’organisme de conca, o transcorregut el termini assenyalat a l’apartat anterior sense que s’hagi emès, l’autoritat competent per atorgar l’autorització ambiental integrada ha de sotmetre l’expedient complet de la sol·licitud a informació pública.

L’anunci ha d’expressar les característiques fonamen-tals de la sol·licitud, pel que fa a l’abocament i, si s’escau, la petició de declaració d’utilitat pública o d’imposició de servitud.

3. Finalitzat el tràmit d’informació pública, l’autoritat competent ha de trametre una còpia completa de l’expe-dient de sol·licitud a l’organisme de conca, juntament amb les al·legacions i observacions rebudes, perquè emeti l’informe preceptiu i vinculant que regula l’article 19 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

L’elaboració de l’informe s’ha de portar a terme tenint en compte les actuacions que preveu el capítol II del títol III del Reglament de domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril.

4. En cas que la instal·lació al·legui abocament zero, no és necessari l’informe.

5. L’informe de l’organisme de conca regulat en aquest article ha de contenir com a mínim els punts exi-gits per a les autoritzacions d’abocament en els articles 251 i 259 del Reglament de domini públic hidràulic, apro-vat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, sense perjudici de la resta de mesures relatives al contingut de l’autorit-zació integrada, d’acord amb el que estableix l’article 22 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

SECCIÓ 3a INSTAL·LACIONS QUE REQUEREIXEN AUTORITZACIONS SUBSTANTIVES DE COMPETÈNCIA ESTATAL. INTEGRACIÓ DELS TRÀMITS

D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Article 11. Iniciació del procediment.

En el supòsit d’indústries o instal·lacions industrials que requereixin alguna de les autoritzacions substantives enunciades a l’article 3.b) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, quan l’atorgament de les autoritzacions correspongui a l’Administració General de l’Estat, el promotor ha de tra-metre a l’òrgan competent per atorgar l’autorització subs-tantiva i al Ministeri de Medi Ambient, òrgan ambiental competent per a la resolució de declaracions d’impacte ambiental, la memòria resum que regula l’article 13 del Reglament per a l’execució del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambien-tal, aprovat pel Reial decret 1131/1988, de 30 de setem-bre.

Article 12. Sol·licitud de l’autorització ambiental inte-grada.

1. Una vegada elaborat l’estudi d’impacte ambiental, el promotor l’ha d’enviar al Ministeri de Medi Ambient i a l’òrgan competent per atorgar l’autorització substantiva, en aquest últim cas juntament amb la sol·licitud formal de l’autorització, que ha d’anar acompanyada de la docu-mentació i altres requisits exigits a la legislació sectorial que hi sigui aplicable.

De la mateixa manera, simultàniament a les actuacions assenyalades al paràgraf anterior, el promotor ha de sol-licitar a la comunitat autònoma corresponent l’autoritza-ció ambiental integrada.

2. En el termini màxim de deu dies des de la recepció de l’estudi d’impacte ambiental, l’òrgan competent per atorgar l’autorització substantiva ha de trametre una còpia completa de tota la documentació que integra la sol·licitud d’autorització substantiva, juntament amb l’es-tudi d’impacte ambiental, a l’òrgan de la comunitat autò-noma competent per atorgar l’autorització ambiental integrada, a fi que aquest últim realitzi el tràmit conjunt


d’informació pública, previst a l’article 16.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i a l’article 7 d’aquest Reglament, durant un període no inferior a trenta dies.

3. Finalitzat el tràmit d’informació pública, la comu-nitat autònoma ha de remetre les al·legacions rebudes a l’òrgan estatal competent per atorgar l’autorització subs-tantiva i al Ministeri de Medi Ambient, en aquest últim cas, a més, juntament amb el que requereix l’article 5.3 del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny.

Article 13. Formulació de la declaració d’impacte am-biental.

1. Després de la realització de les actuacions regula-des als articles anteriors, cadascuna de les administracions i òrgans esmentats han de continuar els tràmits esta-blerts, per a cada un dels casos, a la legislació que hi sigui aplicable en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, autorització ambiental integrada i autorització substan-tiva.

2. Prèviament a la formulació de la resolució de declaració d’impacte ambiental, el Ministeri de Medi Ambient ha d’enviar la proposta de la resolució a l’autori-tat competent de la comunitat autònoma corresponent per a la concessió de l’autorització ambiental integrada, perquè en tingui coneixement i la consideri.

En el supòsit de discrepàncies greus sobre el contin-gut de la proposta de declaració d’impacte ambiental, en relació amb l’autorització ambiental integrada, l’autoritat competent de la comunitat autònoma ho ha de comunicar per escrit de forma motivada al Ministeri de Medi Ambi-ent en el termini de quinze dies.

En cas que el Ministeri de Medi Ambient no estigui d’acord amb l’escrit motivat, la Direcció General de Quali-tat i Avaluació Ambiental ha de constituir un grup de tre-ball amb representants de la comunitat autònoma afec-tada per resoldre de comú acord i en el termini màxim de trenta dies els aspectes objecte de discrepància.

Si persisteixen les discrepàncies, el Ministeri de Medi Ambient ha de formular la resolució de declaració d’im-pacte ambiental prenent en consideració el parer de la comunitat autònoma.

3. Una vegada formulada la resolució de declaració d’impacte ambiental, en el termini màxim de deu dies el Ministeri de Medi Ambient n’ha d’enviar una còpia als òrgans competents per atorgar l’autorització substantiva i l’autorització ambiental integrada.

Disposició addicional primera. Règim aplicable a les instal·lacions ramaderes incloses a la categoria 9.3 de l’annex 1 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

1. Per a aquest tipus d’instal·lacions s’estableix un procediment simplificat de sol·licitud. Les dades que s’han d’incloure en el projecte bàsic que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud d’autorització ambiental integrada són, com a mínim, les que consten a l’annex II.

2. A causa de les característiques especials d’aques-tes instal·lacions, i conforme al que disposa l’article 7.4 de

la Llei 16/2002, d’1 de juliol, per complir els valors límit d’emissió de contaminants es pot requerir l’aplicació de mesures tècniques, com per exemple que la instal·lació disposi d’una o diverses de les tècniques considerades MTD, que s’han de basar en els documents de MTD ela-borats per l’Administració General de l’Estat, en col-laboració amb les comunitats autònomes, o per altres organismes de referència de la Unió Europea.

Disposició addicional segona. Fixació de valors límit d’emissió de les instal·lacions existents incloses en el Pla nacional de reducció d’emissions.

Els valors límit d’emissió de les instal·lacions exis-tents incloses en el Pla nacional de reducció d’emissions, elaborat segons el que estableix el Reial decret 430/2004, de 12 de març, pel qual s’estableixen normes sobre limi-tació d’emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de com-bustió i es fixen certes condicions per al control de les emissions a l’atmosfera de les refineries de petroli, es poden fixar per a cada contaminant, d’acord amb els com-promisos globals d’emissions establerts en el Pla i sem-pre que això no suposi menyscabament en la salut de les persones o el medi ambient.

Disposició transitòria única. Règim aplicable a les instal-lacions existents.

1. En el procediment d’adaptació d’instal·lacions exis-tents, són exigibles els tràmits d’informació pública i els informes preceptius de l’ajuntament i, si s’escau, de l’orga-nisme de conca que preveu el títol III de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

2. Als efectes de l’elaboració de l’informe urbanístic, quan es tracti d’instal·lacions que ja hi havia abans de l’aprovació de les normes de planejament vigents en el moment de sol·licitar l’informe, la compatibilitat de la ubi-cació de les instal·lacions amb el planejament urbanístic s’ha de determinar de conformitat amb les regles esta-blertes a l’efecte en els instruments de planejament per a aquest tipus d’instal·lacions, en particular pel que fa al règim d’edificis fora d’ordenació.

3. En els procediments d’adaptació de les instal-lacions existents a la Llei 16/2002, d’1 de juliol, es pot substituir la documentació enumerada a l’article 12 de la mateixa Llei per una còpia de les autoritzacions sectorials atorgades a la instal·lació, en la mesura que cobreixin les exigències establertes al dit article.

Així mateix, pel que es refereix a l’avaluació d’impacte ambiental de les instal·lacions existents, només s’ha d’efectuar en els casos que estableixi la normativa en la matèria.

4. El règim d’adaptació a la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de les instal·lacions existents no afecta les autoritzacions i llicències no incloses a l’autorització ambiental inte-grada, la vigència, revisió o renovació de les quals s’ha de fer, si s’escau, de conformitat amb el que estableixi la normativa sectorial que hi sigui aplicable.


AN

NE

X I

Cat

ego

ries

d’a

ctiv

itat

s in

du

stri

als

incl

ose

s a

l’an

nex

1 d

e la

Lle

i 16/

2002

Es

desc

riuen

enaq

uest

apar

tat

les

inst

al·la

cion

so

com

plex

osi

activ

itats

indu

stria

lsen

glob

ades

dins

deca

dasc

una

dele

sca

tego

ries

del’a

nnex

1de

laLl

ei16

/200

2,

d’1

deju

liol.

Cat

egor

iaLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

1.1

Inst

al·la

cion

sde

com

bust

ióam

bun

apo

tènc

iatè

rmic

ade

com

bust

iósu

perio

ra

50M

W.

Inst

al·la

cion

sde

dica

des

ala

prod

ucci

ód’

ener

gia

tèrm

ica

mitj

ança

ntla

com

bust

ióde

qual

sevo

ltip

usde

com

bust

ible

fòss

ilie

lsdi

fere

nts

tipus

debi

omas

sa,

així

com

mitj

ança

ntla

coin

cine

raci

óde

resi

dus.

L’en

ergi

atè

rmic

aob

tingu

dapo

tse

rut

ilitz

ada

dire

ctam

ent

enfo

rma

deca

lor

otr

ansf

orm

ada

enal

tres

form

esút

ilsd’

ener

gia

(mec

ànic

a,el

èctr

ica.

..)m

itjan

çant

cicl

estè

rmic

sde

term

inat

s.

Din

sd’

aque

sta

cate

goria

hiha

,en

tre

d’al

tres

,le

sse

güen

tsin

stal

·laci

ons,

sias

sole

ixen

ellli

ndar

depo

tènc

ia:

-ca

lder

esin

dust

rials

per

apr

oduc

ció

deva

por

usat

com

am

itjà

deca

lefa

cció

enal

tres

proc

esso

so

serv

eis

-ca

lder

esin

dust

rials

per

apr

oduc

ció

com

bina

dad’

ener

gia

tèrm

ica

(vap

or)

iele

ctric

itat(

coge

nera

ció

d’en

ergi

ael

èctr

ica)

-m

otor

sde

com

bust

ióin

tern

ape

rapr

oduc

ció

deva

pori

elec

tric

itatr

ecup

eran

tla

calo

rde

refr

iger

ació

iels

gaso

sd’

esca

pam

ent(

coge

nera

ció)

-ce

ntra

lstè

rmiq

ues

conv

enci

onal

s,de

carb

óo

defu

el,

que

prod

ueix

enl’e

nerg

iael

èctr

ica

excl

usiv

amen

tatr

avés

deci

cles

tèrm

ics

deva

por

d’al

tapr

essi

ó

-ce

ntra

lsde

com

bust

ióde

gas

entu

rbin

es,p

era

lage

nera

ció

d’en

ergi

ael

èctr

ica

-ce

ntra

lsde

com

bust

ióde

gas

amb

cicl

estè

rmic

sco

mbi

nats

(com

bust

ióen

turb

ines

dega

si

recu

pera

ció

enca

lder

esde

vapo

ram

btu

rbin

esde

vapo

r)

-tu

rbin

esde

gas

enin

stal

·laci

ons

indu

stria

ls

1.2

mat

èrie

s.

1.3

Coq

uerie

s.In

stal

·laci

ons

dedi

cade

sa

lapr

epar

ació

deco

cm

etal

·lúrg

ica

part

irde

carb

ó,co

ma

mat

eria

lnec

essa

ripe

ra

lapr

oduc

ció

depr

oduc

tes

bàsi

csde

ferr

ofo

s,ac

er,f

erro

alia

tges

enal

tsfo

rns.

1.4

iliq

üefa

cció

deca

rbó.

Inst

al·la

cion

sde

dica

des

ala

prod

ucci

óde

gaso

sco

mbu

stib

les

per

com

bust

iópa

rcia

lapa

rtir

deca

rbó.

Elg

aspr

oduï

tpot

ser

trac

tatp

oste

riorm

entp

era

lase

vaut

ilitz

ació

com

apr

imer

am

atèr

iaen

proc

esso

squ

ímic

so

dedi

cata

valo

ritza

ció

ener

gètic

ape

rco

mbu

stió

enca

lder

eso

entu

rbin

eso

mot

ors

tèrm

ics.

Din

sd’

aque

stgr

ups’

incl

ouen

inst

al·la

cion

sco

mar

ade

stil·

laci

óde

carb

ó,am

bob

tenc

ióde

prod

ucte

slíq

uids

cond

ensa

ts.

2.1

Inst

al·la

cion

sde

calc

inac

ióo

sint

eritz

ació

dem

iner

als

met

àl·li

csin

clòs

elm

iner

alsu

lfuró

s.In

stal

·laci

ons

per

ala

prim

era

tran

sfor

mac

ióde

min

eral

sm

etàl

·lics

,ai

xíco

mqu

alse

vola

ltra

que

disp

osi

d’eq

uipa

men

tspe

ra

lapr

epar

ació

dem

ater

ial

per

mitj

àde

calc

inac

ió,

sint

eritz

ació

,to

rref

acci

óo

subl

imac

ió.


Cat

egor

iaLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

2.2

Inst

al·la

cion

spe

ra

lapr

oduc

ció

defo

sao

d’ac

ers

brut

s(f

usió

prim

ària

ose

cund

ària

),in

clos

esle

sco

rres

pone

nts

inst

al·la

cion

sde

fosa

cont

ínua

d’un

aca

paci

tatd

em

ésde

2,5

tone

spe

rho

ra.

Indú

stria

side

rúrg

ica

ode

prod

ucci

ód’

alia

tges

defe

rro

mitj

ança

ntfu

sió

prim

ària

ose

cund

ària

,co

mpe

rex

empl

e:

-ob

tenc

ióde

lingo

tsen

alts

forn

s

-ob

tenc

iód’

acer

enco

nver

tidor

s

-tr

ansf

orm

ació

dire

cta

defe

rral

laen

acer

enfo

rns

elèc

tric

s

2.3

Inst

al·la

cion

spe

ra

latr

ansf

orm

ació

dem

etal

lsfe

rros

osse

guin

talg

uns

dels

proc

esso

sse

güen

ts:

a)La

min

aten

cale

ntam

bun

aca

paci

tat

supe

rior

a20

tone

sd’

acer

brut

per

hora

.In

stal

·laci

ons

per

ala

prod

ucci

ó,fa

bric

ació

otr

ansf

orm

ació

dem

etal

lsfe

rros

osia

liatg

espe

rla

min

ació

enca

lent

,per

al’o

bten

ció

depr

oduc

tes

sem

iela

bora

tso

elab

orat

s.

b)F

orja

amb

mar

tells

l’ene

rgia

d’im

pact

ede

lsqu

als

sigu

isu

perio

ra

50qu

ilojo

ules

per

mar

tell

iqu

anla

potè

ncia

tèrm

ica

utili

tzad

asi

guis

uper

ior

a20

MW

.

Inst

al·la

cion

spe

ra

lapr

oduc

ció

depe

ces

forja

des.

Es

cons

ider

ala

potè

ncia

tèrm

ica

utili

tzad

aco

mla

sum

ade

lapo

tènc

iatè

rmic

ain

stal

·lada

ato

tsel

sfo

rns.

c)A

plic

ació

deca

pes

depr

otec

ció

dem

etal

lfo

sam

bun

aca

paci

tatd

etr

acta

men

tde

més

de2

tone

sd’

acer

brut

per

hora

.

Indú

strie

so

inst

al·la

cion

sde

galv

anitz

ació

ile

sal

tres

enqu

èes

prod

ueix

elre

cobr

imen

td’

acer

,am

bca

pes

d’un

altr

em

etal

lfos

,per

mill

orar

les

seve

sca

ract

erís

tique

s,fo

nam

enta

lmen

tdav

antl

aco

rros

ió.

2.4

Fon

erie

sde

met

alls

ferr

osos

amb

una

capa

cita

tde

prod

ucci

óde

més

de20

tone

spe

rdi

a.F

oner

ies

defe

rro,

d’ac

ers

id’

altr

esm

etal

lsfe

rros

os,

per

ala

fabr

icac

ióde

pece

s,ob

ject

eso

acce

ssor

is.

2.5

Inst

al·la

cion

s:

a)P

era

lapr

oduc

ció

dem

etal

lsen

brut

nofe

rros

osa

part

irde

min

eral

s,de

conc

entr

ats

ode

prim

eres

mat

èrie

sse

cund

àrie

sm

itjan

çant

proc

edim

ents

met

al·lú

rgic

s,qu

ímic

so

elec

trol

ítics

.

Inst

al·la

cion

spe

ra

lapr

oduc

ció

ipr

imer

atr

ansf

orm

ació

dem

etal

lsno

ferr

osos

(alu

min

i,co

ure,

plom

,zi

nc,n

íque

l,cr

om,m

anga

nès,

met

alls

prec

ioso

so

d’al

tres

met

alls

)a

part

irde

min

eral

so

conc

entr

ats

dem

iner

als,

com

els

obtin

guts

enel

spr

oces

sos

que

utili

tzen

prim

eres

mat

èrie

sse

cund

àrie

s.

b)P

era

lafu

sió

dem

etal

lsno

ferr

osos

,in

clòs

l’alia

tge,

mod

elat

geen

fosa

)am

bun

aca

paci

tat

defu

sió

dem

ésde

4to

nes

per

alpl

omie

lcad

mio

20to

nes

per

ato

tsel

sal

tres

met

alls

,per

dia.

Inst

al·la

cion

sde

stin

ades

al’o

bten

ció

depr

oduc

tes

acab

ats

ose

mia

caba

tsa

base

dem

etal

lso

alia

tges

2.6

Inst

al·la

cion

spe

ral

trac

tam

ent

desu

perf

ície

dem

etal

lsim

ater

ials

plàs

tics

perp

roce

dim

ente

lect

rolít

ico

quím

ic,q

uan

elvo

lum

dele

scu

bete

so

dele

slín

ies

com

plet

esde

stin

ades

altr

acta

men

tut

ilitz

ades

sigu

isu

perio

ra

30m

3 .

Indú

stria

oin

stal

·laci

ons

prod

ucto

res,

tran

sfor

mad

ores

ofa

bric

ants

dequ

alse

volt

ipus

d’ob

ject

em

etàl

·lic

opl

àstic

que

real

itzin

algu

no

dive

rsos

d’aq

uest

stip

usde

trac

tam

ents

.

Per

calc

ular

laca

paci

tatd

ele

scu

bete

ses

cons

ider

ala

sum

ade

lsvo

lum

sde

tote

sle

sde

lain

stal

·laci

ó,ex

cept

ele

scu

bete

sde

rent

at.


Cat

egor

iaLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

3.1

Inst

al·la

cion

sde

:

Fab

ricac

ióde

cim

ent

i/ocl

ínqu

eren

forn

sro

tato

risam

bun

aca

paci

tatd

epr

oduc

ció

supe

rior

a50

0to

nes

diàr

ies,

ode

calç

enfo

rns

rota

toris

amb

una

capa

cita

tde

prod

ucci

ósu

perio

ra

50to

nes

per

dia,

oen

forn

sd’

unal

tre

tipus

amb

una

capa

cita

tde

prod

ucci

ósu

perio

ra

50to

nes

per

dia.

Inst

al·la

cion

sde

dica

des

ala

prod

ucci

óde

clín

quer

ode

cim

ent,

incl

oent

-hi

les

plan

tes

dem

òlta

decl

ínqu

erpe

ra

prod

ucci

óde

cim

entq

uan

aque

llano

form

ipar

tint

egra

lde

lain

stal

·laci

ó.E

nel

sdo

sca

sos,

laca

paci

tat

llind

arha

dese

rre

ferid

aa

clín

quer

prod

uït

otr

ansf

orm

at,

noa

laca

paci

tat

depr

oduc

ció

deci

men

t.In

stal

·laci

ons

defa

bric

ació

deca

lç.

D’a

cord

amb

elre

glam

entE

-PR

TR

:3.

c.i)

esre

fere

ixa

fabr

icac

ióde

cim

ento

clín

quer

enfo

rns

rota

toris

3.c.

ii)es

refe

reix

afa

bric

ació

deca

lçen

forn

sro

tato

ris3.

c.iii

)es

refe

reix

afa

bric

ació

deci

men

t,cl

ínqu

ero

calç

enfo

rns

d’un

altr

etip

us

3.3

Inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

devi

dre,

incl

osa

la

20to

nes

per

dia.

Inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

devi

dre

buit

(am

polle

s,po

ts,a

mpo

llete

s),v

idre

pla,

vidr

edo

mès

tic,v

idre

aïlla

dors

,vid

res

per

ail·

lum

inac

ióis

enya

litza

ció

iqua

lsev

olal

tre

tipus

devi

dre.

3.4

Inst

al·la

cion

spe

ra

lafo

sade

mat

eria

lsm

iner

als,

capa

cita

tde

fosa

supe

rior

a20

tone

spe

rdi

a.In

stal

·laci

ons

per

ala

fabr

icac

ióde

mat

eria

lsm

iner

als

aïlla

nts

com

les

llane

sde

roca

,d’e

scòr

ies

id’a

ltres

min

eral

s.Ta

mbé

s’hi

han

d’in

clou

rele

sin

stal

·laci

ons

dest

inad

esa

lafa

bric

ació

della

nes

devi

dre.

3.5

Inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

depr

oduc

tes

cerà

mic

sm

itjan

çant

enfo

rnad

a,en

part

icul

arte

ules

,to

txos

refr

acta

ris,

rajo

les,

opr

oduc

tes

cerà

mic

sor

nam

enta

lso

d’ús

dom

èstic

amb

una

capa

cita

tde

prod

ucci

ósu

perio

ra75

tone

spe

rdia

i/oun

aca

paci

tat

d’en

forn

ada

dem

ésde

4m

3id

em

ésde

300

kg/m

3de

dens

itatd

ecà

rreg

ape

rfo

rn.

Tote

sle

sin

stal

·laci

ons

man

ufac

ture

res

depr

oduc

tes

cerà

mic

s,m

itjan

çant

enfo

rnad

aco

mar

am

ater

ials

refr

acta

ris,

rajo

les,

totx

os,

teul

esi

altr

espr

oduc

tes

dete

rres

cuite

s,ap

arel

lssa

nita

risce

ràm

ics,

artic

les

cerà

mic

sd’

úsdo

mès

ticio

rnam

enta

l,po

rcel

lane

s,ar

ticle

sce

ràm

ics

d’ús

tècn

ic,

aïlla

dors

ipec

esaï

llant

sce

ràm

ique

s,ar

gile

sca

lcin

ades

,ai

xíco

mle

squ

efa

briq

uin

qual

sevo

lal

tre

tipus

depe

çace

ràm

ica.

Les

inst

al·la

cion

saf

ecta

des

han

dete

nir:

- un

aca

paci

tats

uper

ior

a75

tone

s/di

a,o

- un

aca

paci

tatd

’enf

orna

dasu

perio

ra

4m

3am

bun

ade

nsita

tde

càrr

ega

per

forn

supe

rior

a30

0kg

/m3 .

4.1

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

per

ala

fabr

icac

ióa

esca

lain

dust

rialm

itjan

çant

tran

sfor

mac

ióqu

ímic

a,de

prod

ucte

squ

ímic

sor

gàni

csde

base

,en

part

icul

ar:

a)H

idro

carb

urs

sim

ples

(line

ars

ocí

clic

s,sa

tura

tso

insa

tura

ts,a

lifàt

ics

oar

omàt

ics)

.

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

ide

qual

sevo

lal

tre

sect

ord’

activ

itat

amb

inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

,m

itjan

çant

tran

sfor

mac

ióqu

ímic

a,de

prod

ucte

sor

gàni

csde

base

sigu

iqui

nasi

guil

apr

imer

am

atèr

iade

part

ida,

elpr

océs

segu

itil

aca

paci

tatd

epr

oduc

ció.

b)H

idro

carb

urs

oxig

enat

s,co

mar

aal

coho

ls,

alde

hids

,ce

tone

s,àc

ids

orgà

nics

,ès

ters

,ac

etat

s,èt

ers,

però

xids

,res

ines

epox

i.

c)H

idro

carb

urs

sulfu

rats

.

d)H

idro

carb

urs

nitr

ogen

ats,

enpa

rtic

ular

amin

es,

amid

es,

com

post

osni

tros

os,

nítr

ics

oni

trat

s,ni

trils

,ci

anat

sii

soci

anat

s.

e)H

idro

carb

urs

fosf

orat

s.

f)H

idro

carb

urs

halo

gena

ts.

g)C

ompo

stos

orgà

nics

met

àl·li

cs.


Cat

egor

iaLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

h)In

stal

·laci

ons

quím

ique

si

dequ

alse

vol

altr

ese

ctor

d’ac

tivita

tde

dica

des

ala

prod

ucci

óde

prod

ucte

s

elpr

océs

segu

it.

i)C

autx

ússi

ntèt

ics.

Indú

strie

so

inst

al·la

cion

squ

efa

briq

uin

opr

odue

ixin

caut

xúsi

ntèt

icen

form

apr

imàr

ia.

j)C

olor

ants

ipig

men

ts.

Inst

al·la

cion

sde

dica

des

ala

prod

ucci

óde

colo

rant

si

pigm

ents

orgà

nics

,si

gui

quin

asi

gui

lapr

imer

a

k)Te

nsio

actiu

sia

gent

sde

supe

rfíc

ie.

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

ide

qual

sevo

lal

tre

sect

ord’

activ

itat

dedi

cade

sa

lapr

oduc

ció

d’aq

uest

spr

oduc

tes,

sigu

iqu

ina

sigu

ila

prim

era

mat

èria

depa

rtid

ai

inde

pend

entm

ent

dela

seva

capa

cita

tde

prod

ucci

ó.

4.2

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

per

ala

fabr

icac

ió,a

esca

lain

dust

rialm

itjan

çant

tran

sfor

mac

ióqu

ímic

a,de

prod

ucte

squ

ímic

sin

orgà

nics

deba

seco

m:

a)G

asos

i,en

part

icul

ar,

l’am

onía

c,el

clor

oel

clor

ur

carb

oni,

els

com

post

osde

sofr

e,el

sòx

ids

deln

itrog

en,

l’hid

roge

n,el

diòx

idde

sofr

e,el

dicl

orur

deca

rbon

il.

Indú

strie

squ

ímiq

ues

ide

qual

sevo

lal

tre

sect

ord’

activ

itat,

amb

inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

dequ

alse

vold

’aqu

ests

prod

ucte

s,qu

eim

pliq

uin

tran

sfor

mac

ióqu

ímic

asi

guiq

uina

sigu

ila

prim

era

mat

èria

depa

rtid

a,el

proc

ésse

guit

ila

capa

cita

tde

prod

ucci

ó.

b)l’à

cid

fosf

òric

,l’à

cid

nítr

ic,

l’àci

dcl

orhí

dric

,l’à

cid

sulfú

ric,l

’àci

dsu

lfúric

fum

ant,

els

àcid

ssu

lfura

ts.

c)B

ases

i,en

part

icul

arl’h

idrò

xid

d’am

oni,

l’hid

ròxi

dpo

tàss

ic,l

’hid

ròxi

dsò

dic.

d)S

als

com

elcl

orur

d’am

oni,

elcl

orat

potà

ssic

,el

carb

onat

potà

ssic

(pot

assa

),el

carb

onat

sòdi

c(in

sípi

da),

els

perb

orat

s,el

nitr

atar

gènt

ic.

e)N

om

etal

ls,

òxid

sm

etàl

·lics

oal

tres

com

post

osin

orgà

nics

com

elca

rbur

deca

lci,

elsi

lici,

elca

rbur

desi

lici.

Indú

strie

squ

ímiq

ues

ide

qual

sevo

lal

tre

sect

ord’

activ

itat,

amb

inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

dequ

alse

vol

d’aq

uest

spr

oduc

tes,

incl

osos

colo

rant

si

pigm

ents

inor

gàni

csqu

eim

pliq

uin

tran

sfor

mac

ióqu

ímic

asi

guiq

uina

sigu

ila

prim

era

mat

èria

depa

rtid

a,el

proc

ésse

guit

ila

capa

cita

tde

prod

ucci

ó.

4.3

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

per

ala

fabr

icac

ióde

fert

ilitz

ants

sim

ples

oco

mpo

stos

,a

base

defò

sfor

,ni

trog

eno

pota

ssi.

Indú

strie

squ

ímiq

ues

ide

qual

sevo

lal

tre

sect

ord’

activ

itat,

amb

inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

dequ

alse

vold

’aqu

ests

prod

ucte

s,qu

eim

pliq

uin

tran

sfor

mac

ióqu

ímic

asi

guiq

uina

sigu

ila

prim

era

mat

èria

depa

rtid

a,el

proc

ésse

guit

ila

capa

cita

tde

prod

ucci

ó.

4.4

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

per

ala

fabr

icac

ióde

Indú

strie

squ

ímiq

ues

que

disp

osin

d’in

stal

·laci

ons

per

ala

fabr

icac

ióde

qual

sevo

ld’a

ques

tspr

oduc

tes,

sigu

io

noaq

uest

ala

seva

activ

itat

prin

cipa

l,i

inde

pend

entm

ent

dequ

ina

sigu

ila

prim

era

mat

èria

depa

rtid

a,el

proc

ésse

guit

ila

capa

cita

tde

prod

ucci

ó,qu

anim

pliq

uin

tran

sfor

mac

ióqu

ímic

a.

4.5

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

que

utili

tzin

unpr

oced

imen

tqu

ímic

obi

ològ

icpe

ra

lafa

bric

ació

dem

edic

amen

tsde

base

.

Inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

,pe

rpr

oced

imen

tsqu

ímic

so

biol

ògic

s,de

prin

cipi

sac

tius

ial

tres

prod

ucte

sde

stin

ats

ala

fabr

icac

ióde

med

icam

ents

,si

gui

quin

asi

gui

lapr

imer

am

atèr

iade

part

ida,

elpr

océs

segu

itil

aca

paci

tatd

epr

oduc

ció.

4.6

Inst

al·la

cion

squ

ímiq

ues

per

ala

fabr

icac

iód’

expl

osiu

s.In

dúst

ries

quím

ique

squ

edi

spos

ind’

inst

al·la

cion

spe

ra

lapr

oduc

ció

dequ

alse

volt

ipus

d’ex

plos

iu,q

uan

impl

iqui

ntr

ansf

orm

ació

quím

ica.


Cat

egor

iaLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

5.1

Inst

al·la

cion

spe

ra

lava

lorit

zaci

óde

resi

dus

peril

loso

s,in

clos

ala

gest

iód’

olis

usat

s,o

per

al’e

limin

ació

dels

resi

dus

esm

enta

tsen

llocs

dife

rent

sde

lsab

ocad

ors,

d’un

aca

paci

tatd

em

ésde

10to

nes

per

dia.

Inst

al·la

cion

sin

clos

esen

l’àm

bitd

’apl

icac

ióde

laLl

ei10

/199

8,de

21d’

abril

,de

resi

dus,

ique

real

itzin

,ent

red’

altr

es,

algu

nade

les

segü

ents

:ac

tivita

tsde

valo

ritza

ció

oel

imin

ació

dere

sidu

spe

rillo

sos,

enum

erad

esa

les

cate

gorie

sB

iAde

l’ann

exde

l’Ord

reM

AM

/304

/200

2,de

8de

febr

er,

per

laqu

ales

publ

ique

nle

sop

erac

ions

deva

lorit

zaci

óie

limin

ació

dere

sidu

sil

alli

sta

euro

pea

dere

sidu

s:-

utili

tzac

iópr

inci

palc

oma

com

bust

ible

oco

mun

altr

em

itjà

dege

nera

ren

ergi

a,-

recu

pera

ció

ore

gene

raci

óde

diss

olve

nts

(R2)

- re

cupe

raci

óo

reci

clat

gede

mat

eria

lsin

orgà

nics

dife

rent

sde

lsm

etàl

·lics

(R5)

- re

gene

raci

ód’

àcid

so

base

s(R

6)-

recu

pera

ció

deco

mpo

nent

sut

ilitz

ats

per

redu

irla

cont

amin

ació

(R7)

- re

cupe

raci

óde

com

pone

nts

proc

eden

tsde

cata

litza

dors

(R8)

- re

gene

raci

óo

unal

tre

nou

úsd’

olis

,com

per

exem

ple

lubr

ican

ts(R

9)-

trac

tam

ents

biol

ògic

spr

evis

aal

tres

proc

esso

sd’

elim

inac

ió(D

8)

- in

cine

raci

óde

resi

dus

peril

loso

sse

nse

recu

pera

ció

ener

gètic

a(D

10)

5.2

Inst

al·la

cion

spe

ra

lain

cine

raci

óde

lsre

sidu

sm

unic

ipal

s,d’

una

capa

cita

tde

més

de3

tone

spe

rho

ra.

Inst

al·la

cion

sd’

inci

nera

ció

dere

sidu

sur

bans

,sig

uiqu

ina

sigu

ila

form

ade

reco

llida

,tin

guin

ono

recu

pera

ció

ener

gètic

a,de

conf

orm

itata

mb

elqu

ees

tabl

eix

elR

eial

decr

et65

3/20

03,d

e30

dem

aig,

sobr

ein

cine

raci

ó

5.3

Inst

al·la

cion

spe

ra

l’elim

inac

ióde

lsre

sidu

sno

peril

loso

s,en

llocs

dife

rent

sde

lsab

ocad

ors,

amb

una

capa

cita

tde

més

de50

tone

spe

rdi

a.

Inst

al·la

cion

sin

clos

esen

l’àm

bit

d’ap

licac

ióde

laLl

ei10

/199

8,de

21d’

abril

,de

resi

dus,

iqu

ere

alitz

inal

guna

dele

sse

güen

tsac

tivita

tsd’

elim

inac

ióde

resi

dus

nope

rillo

sos,

d’ac

ord

amb

laca

tego

riaA

del’a

nnex

1de

l’Ord

reM

AM

/304

/200

2,de

8de

febr

er,p

erla

qual

espu

bliq

uen

les

oper

acio

nsde

valo

ritza

ció

ielim

inac

ióde

resi

dus

ila

llist

aeu

rope

ade

resi

dus:

- tr

acta

men

tsbi

ològ

ics

prev

isa

altr

espr

oces

sos

d’el

imin

ació

(D8)

- in

cine

raci

óde

resi

dus

nope

rillo

sos

sens

ere

cupe

raci

óen

ergè

tica

(D10

),no

incl

osa

ala

cate

goria

5.2

- em

mag

atze

mat

gepr

evi

aqu

alse

vol

dele

sop

erac

ions

d’el

imin

ació

dere

sidu

sno

peril

loso

s,am

bex

clus

ióde

l’em

mag

atze

mat

gete

mpo

ralp

revi

ala

reco

llida

enel

lloc

depr

oduc

ció

(D15

)

5.4

Abo

cado

rsde

tott

ipus

dere

sidu

squ

een

rebi

nm

ésde

10to

nes

per

dia

oqu

etin

guin

una

capa

cita

tto

tal

dem

ésde

25.0

00to

nes,

amb

excl

usió

dels

aboc

ador

sde

resi

dus

iner

ts.

Abo

cado

rsde

resi

dus

peril

loso

sid

ere

sidu

sno

peril

loso

s,in

clos

os,

enaq

uest

últim

cas,

aque

llsen

què

dese

mbr

e,pe

lqua

les

regu

lal’e

limin

ació

dere

sidu

sm

itjan

çant

dipò

site

nab

ocad

or.

6.1 a)

Pas

tade

pape

ra

part

irde

fust

ao

d’al

tres

mat

èrie

sIn

stal

·laci

ons

que

prod

ueix

inpa

sta

depa

per

dequ

alse

volt

ipus

(bla

nque

jada

,se

mib

lanq

ueja

dao

crua

)m

itjan

çant

proc

edim

ents

mec

ànic

so

quím

ics,

apa

rtir

depr

imer

esm

atèr

ies

natu

rals

com

fust

ai

altr

es


Ca

teg

ori

aLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

b)P

aper

ica

rtró

amb

una

capa

cita

tde

prod

ucci

óde

més

de20

tone

sdi

àrie

s.In

stal

·laci

ons

dest

inad

esa

lapr

oduc

ció

de:

-qu

alse

volt

ipus

depa

per

apa

rtir

depa

sta

depa

per

dequ

alse

vold

els

tipus

asse

nyal

ats

enel

punt

ante

rior

amb

lapo

ssib

lepr

esèn

cia

d’al

tres

addi

tius

-qu

alse

volt

ipus

deca

rtró

apa

rtir

depa

sta

depa

per

ialtr

esad

ditiu

s,de

stin

ata

usos

indu

stria

lsco

mar

aen

vaso

sie

mba

latg

es,e

tc.

Les

inst

al·la

cion

sa

què

esre

fere

ixaq

uest

aca

tego

riapo

den

esta

rin

tegr

ades

ono

enfà

briq

ues

depa

sta

depa

per.

6.2

Inst

al·la

cion

sde

prod

ucci

óit

ract

amen

tde

cel·l

ulos

aam

bun

aca

paci

tat

depr

oduc

ció

supe

rior

a20

tone

sdi

àrie

s.

7.1

Inst

al·la

cion

spe

ral

trac

tam

ent

prev

i(o

pera

cion

sde

opr

oduc

tes

tèxt

ilsqu

anla

capa

cita

tde

trac

tam

ent

supe

rile

s10

tone

sdi

àrie

s.

tèxt

ilso

aque

lles

per

altin

titr

acta

men

tsd’

acab

at.

8.1

Inst

al·la

cion

spe

ra

l’ado

beria

decu

irsqu

anla

capa

cita

tde

trac

tam

ent

supe

rile

s12

tone

sde

prod

ucte

sac

abat

spe

rdi

a.

Inst

al·la

cion

sde

dica

des

ala

tran

sfor

mac

ióde

pell

brut

ad’

anim

als

encu

ir.

9.1 a)

Esc

orxa

dors

amb

una

capa

cita

tde

prod

ucci

óde

cana

lssu

perio

ra

50to

nes/

dia.

porc

ina,

ovin

a,ca

prin

a,av

ícol

ai

cuní

cola

,in

clos

esle

sin

dúst

ries

dest

inad

esa

laco

nser

vaci

ói

ala

ante

riors

,sig

uio

noaq

uest

ala

seva

activ

itatp

rinci

pal.

b)T

ract

amen

titr

ansf

orm

ació

dest

inat

sa

lafa

bric

ació

depr

oduc

tes

alim

enta

risa

part

irde

:

b.1)

-P

rimer

am

atèr

iaan

imal

(que

nosi

gui

lalle

t)d’

una

capa

cita

tde

prod

ucci

óde

prod

ucte

sac

abat

ssu

perio

ra

75to

nes/

dia.

Inst

al·la

cion

sde

stin

ades

ala

prod

ucci

ód’

alim

ents

per

ape

rson

eso

anim

als

apa

rtir

dem

atèr

ies.

Ent

red’

altr

es,h

iha

les

activ

itats

dest

inad

esa:

-el

abor

ació

ipre

para

ció

depr

oduc

tes

carn

isid

epe

ixos

cong

elat

so

refr

iger

ats

-fa

bric

ació

deco

nser

ves

depr

oduc

tes

carn

isid

epe

ix

-el

abor

ació

d’al

imen

tspr

eser

vats

icur

ats

-pr

epar

ació

d’al

imen

tspr

ecui

nats

,de

shid

rata

ts,

reco

nstit

uïts

oen

pols

aba

sede

prim

era

mat

èria

anim

al(c

arn,

peix

,ous

)

-pr

epar

ació

d’al

imen

tscu

inat

sil

lest

ospe

rm

enja

r,d’

orig

enan

imal

-fa

bric

ació

degr

eixo

sio

lisco

mes

tible

sd’

orig

enan

imal

dest

inat

sa

alim

enta

ció

hum

ana

-fa

bric

ació

depi

nsos

per

aan

imal

squ

anel

com

pone

ntm

ajor

itari

ésd’

orig

enan

imal

Inst

al·la

cion

sde

stin

ades

ala

prod

ucci

ód’

alim

ents

per

ape

rson

eso

anim

als

apa

rtir

dem

atèr

ies

d’or

igen

mix

tqua

nel

com

pone

ntd’

orig

enan

imal

éssu

perio

ral

25%

.


Cat

egor

iaLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

b.2)

-P

rimer

am

atèr

iave

geta

ld’u

naca

paci

tatd

epr

oduc

ció

depr

oduc

tes

acab

ats

supe

rior

a30

0to

nes/

dia

(val

orm

itjà

trim

estr

al).

Inst

al·la

cion

sde

stin

ades

ala

prod

ucci

ód’

alim

ents

per

ape

rson

esia

nim

als

apa

rtir

dem

ater

ials

d’or

igen

vege

tal,

sigu

infr

esco

s,co

ngel

ats,

cons

erva

ts,

prec

uina

ts,

desh

idra

tats

oco

mpl

etam

ent

elab

orat

s.D

ins

d’aq

uest

esin

stal

·laci

ons

hiha

,ent

red’

altr

es,l

esde

dica

des

ale

sac

tivita

tsde

:

-pr

oduc

ció

desu

cs,m

elm

elad

esic

onse

rves

apa

rtir

defr

uite

siv

erdu

res,

-pr

oduc

ció

d’al

imen

tspr

ecui

nats

,els

com

pone

nts

prin

cipa

lsde

lsqu

als

sigu

ind’

orig

enve

geta

l(ve

rdur

eso

llegu

ms)

,-

dife

rent

stip

usd’

olis

,exc

lusi

vam

entd

estin

ats

aal

imen

taci

óhu

man

ao

anim

al,

-pr

oduc

ció

defa

rines

per

afa

bric

ació

d’al

imen

tso

depi

nsos

per

aan

imal

s,am

bse

para

ció

dels

dife

rent

sco

mpo

nent

sde

lsgr

ans

mòl

ts(p

ello

fa,

farin

a,gl

uten

,et

c.)

ila

prep

arac

iód’

alim

ents

espe

cial

sa

part

irde

les

farin

es,a

ixíc

omla

prod

ucci

óde

dife

rent

stip

usd’

arro

ssos

per

aal

imen

taci

óhu

man

a,-

prod

ucci

óde

paia

ltres

prod

ucte

sde

brio

ixer

iao

sem

iela

bora

tsa

part

irde

farin

esde

dife

rent

sce

real

s-

Pro

ducc

ióde

prim

eres

mat

èrie

spe

ra

ferm

enta

cion

s(m

idon

s),

-P

rodu

cció

dem

alta

icer

vesa

,-

Ela

bora

ció

dem

osto

siv

ins

dera

ïmis

idre

s,-

Fer

men

taci

óid

estil

·lerie

spe

ra

alco

hols

per

apr

oduc

ció

debe

gude

sde

stil·

lade

sd’

alta

grad

uaci

ó,-

dest

il·la

ció,

-P

rodu

cció

debe

gude

sno

alco

hòliq

ues,

(suc

sde

frui

tes

ibeg

udes

refr

esca

nts

basa

des

enai

gua)

-P

rodu

cció

dede

rivat

sde

lcac

au,

-E

labo

raci

óde

deriv

ats

delc

afè

(tor

refa

cció

,pro

ducc

ióde

cafè

solu

ble

ode

cafè

desc

afeï

nat)

,-

Pro

ducc

iód’

alim

ents

per

aan

imal

sba

sats

,fon

amen

talm

ent,

enpr

imer

esm

atèr

ies

vege

tals

S’e

ntén

per

valo

rm

itjà

trim

estr

al,

teni

nten

com

pte

els

dies

depr

oduc

ció

efec

tiva,

elpe

ríod

ede

90di

esco

nsec

utiu

sde

màx

ima

prod

ucci

ó.

c)T

ract

amen

ti

tran

sfor

mac

ióde

lalle

t,am

bun

aqu

antit

atde

llet

rebu

dasu

perio

ra

200

tone

spe

rdi

a(v

alor

mitj

àan

ual).

Inst

al·la

cion

spe

ra

lafa

bric

ació

depr

oduc

tes

lact

isi

els

seus

deriv

ats

(llet

,lle

tev

apor

ada

oen

pols

,fo

rmat

ges,

sèru

ms,

case

ïna,

mat

ó,m

ante

ga,g

elat

s,io

gurt

,qua

llade

s,na

ta,b

egud

esa

part

irde

lleti

altr

espr

oduc

tes,

prod

ucci

óde

deriv

ats

lact

ispe

ra

fabr

icac

iód’

alim

ents

per

aan

imal

s,et

c.).

9.2

cana

lso

deix

alle

sd’

anim

als

amb

una

capa

cita

tde

trac

tam

ents

uper

ior

a10

tone

s/di

a.

Indú

strie

spe

ral’e

limin

ació

dire

cta

ope

rala

tran

sfor

mac

ióde

subp

rodu

ctes

anim

als

node

stin

ats

aco

nsum

hum

àen

mat

eria

lstr

ansf

orm

ats

vàlid

spe

ra

alim

enta

ció

anim

al,

per

adi

fere

nts

usos

tècn

ics

ope

rse

rde

stin

ats

ael

imin

ació

,d’a

cord

amb

elqu

ees

tabl

eix

elR

egla

men

t(C

E)

1774

/200

2de

lPar

lam

entE

urop

euid

elC

onse

ll,pe

lqua

ls’e

stab

leix

enle

sno

rmes

sani

tàrie

sap

licab

les

als

subp

rodu

ctes

anim

als

node

stin

ats

alco

nsum

hum

àia

lare

sta

dela

legi

slac

ióqu

esi

guia

plic

able

enca

daca

s.


Cat

egor

iaLl

ei16

/200

2D

escr

ipci

óac

tivita

tsT

ipus

d’in

dúst

ries

iins

tal·l

acio

nsin

clos

es

9.3

Inst

al·la

cion

sde

stin

ades

ala

cria

inte

nsiv

ad’

ocel

lsde

corr

alo

depo

rcs

que

disp

osin

dem

ésde

:

a)40

.000

plac

essi

estr

acta

dega

lline

spo

nedo

res

ode

lno

mbr

eeq

uiva

lent

pera

altr

esor

ient

acio

nspr

oduc

tives

d’au

s.

Inst

al·la

cion

sra

mad

eres

dedi

cade

sa

lacr

iaie

ngre

ix,

enex

plot

acio

nsin

tens

ives

,de

tot

tipus

d’au

s,ta

ntpe

ra

lapr

oduc

ció

deca

rnco

mpe

ra

lapr

oduc

ció

d’ou

so

per

are

prod

ucci

ó.Le

sun

itats

ram

ader

eseq

uiva

lent

spe

ra

unal

tre

tipus

d’au

sdi

fere

nts

dele

sga

lline

spo

nedo

res

són

les

segü

ents

:-

85.0

00po

llast

res

d’en

grei

x-

40.0

00ga

llsdi

ndis

d’en

grei

x.

b)-

2.00

0pl

aces

per

apo

rcs

d’en

grei

xde

més

de30

kg.

-2.

500

plac

espe

ra

porc

sd’

engr

eix

dem

ésde

20kg

.In

stal

·laci

ons

ram

ader

esde

dica

des

ala

cria

ieng

reix

depo

rcs

enex

plot

acio

nsin

tens

ives

.

c)-7

50pl

aces

per

atr

uges

repr

oduc

tore

s.-5

30pl

aces

per

atr

uges

enci

cle

tanc

at.

-530

trug

esen

cicl

eta

ncat

equi

vale

na

les

750

repr

oduc

tore

s.

d)E

nel

cas

d’ex

plot

acio

nsm

ixte

s,en

què

coex

iste

ixin

anim

als

dels

apar

tats

b)i

c)d’

aque

sta

cate

goria

9.3,

elno

mbr

ed’

anim

als

per

dete

rmin

arla

incl

usió

dela

inst

al·la

ció

enaq

uest

anne

xes

dete

rmin

ad’

acor

dam

ble

seq

uiva

lènc

ies

enun

itats

debe

stia

rgr

os(U

BG

)de

lsdi

fere

nts

tipus

debe

stia

rpo

rcí,

reco

llide

sa

l’ann

exI

del

Rei

alde

cret

324/

2000

,de

3de

mar

ç,pe

lqu

als’

esta

blei

xen

norm

esbà

siqu

esd’

orde

naci

óde

les

expl

otac

ions

porc

ines

.

10.1

Inst

al·la

cion

spe

ratr

acta

men

tde

supe

rfíc

iede

mat

eria

ls,

d’ob

ject

eso

prod

ucte

sam

but

ilitz

ació

dedi

ssol

vent

sor

gàni

cs,

enpa

rtic

ular

per

apre

star

-los,

esta

mpa

r-lo

s,re

vest

ir-lo

si

desg

reix

ar-lo

s,im

perm

eabi

litza

r-lo

s,en

cola

r-lo

s,la

car-

los,

nete

jar-

los

oim

preg

nar-

los,

amb

una

capa

cita

tde

cons

umde

més

de15

0kg

dedi

ssol

vent

per

hora

om

ésde

200

tone

s/an

y.

Inst

al·la

cion

sen

què

espo

rti

ate

rme

trac

tam

ent

desu

perf

ície

sut

ilitz

ant

diss

olve

nts

orgà

nics

enle

sdi

fere

nts

fase

sde

fabr

icac

ió(e

ncol

at,l

acat

,etc

.),o

bépe

ra

nete

jade

supe

rfíc

ies

(des

grei

xatg

e),o

bépe

r

(am

bre

cupe

raci

ópo

ster

ior

ose

nse)

que

ésun

ade

les

caus

esdi

rect

esde

les

emis

sion

sa

l’atm

osfe

rade

com

post

osor

gàni

csvo

làtil

s.

Com

aac

tivita

tsm

ésim

port

ants

hiha

,ent

red’

altr

es:

-In

stal

·laci

ons

per

al’a

plic

ació

sobr

edi

vers

essu

perf

ície

sde

pint

ura,

adhe

sius

ore

cobr

imen

ts,

enin

dúst

ries

com

les

d’au

tom

oció

,veh

icle

sia

ltres

tipus

dem

aqui

nària

iequ

ipm

ecàn

ico

elèc

tric

.

-In

stal

·laci

ons

per

al’a

plic

ació

dedi

ssol

vent

spe

ra

rent

ato

nete

jade

supe

rfíc

ies.

-

Indú

stria

dela

fust

a,in

clos

ala

fabr

icac

ióde

taul

ers.

-

Indú

stria

detr

ansf

orm

ació

deca

utxú

natu

ralo

sint

ètic

.

11.1

Inst

al·la

cion

spe

ra

fabr

icac

ióde

carb

oni

sint

eritz

ato


ANNEX II

Procediment simplificat. Dades que s’han d’incloure en el projecte bàsic d’instal·lacions ramaderes incloses a la categoria 9.3 de l’annex 1 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol,

de prevenció i control integrats de la contaminació

Les dades que s’han d’incloure en el projecte bàsic que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud d’autorització ambien-tal integrada són, com a mínim, les següents:

A. Informació gràfica:

a. Plànol de situació, relativa a la zona d’influència de les instal·lacions respecte a:

i. Nuclis urbans.ii. Altres explotacions ramaderes i indústries càr-

nies.iii. Xarxa viària.iv. Captacions d’aigües de consum humà i aigües

superficials.

b. Plànol de les edificacions i instal·lacions amb identificació dels punts on es generen emissions i, si s’es-cau, dels sistemes previstos per reduir-les o controlar-les.

B. Informació descriptiva, amb el suport, si és proce-dent, d’informació gràfica:

a. De les infraestructures de l’explotació amb detall de:

i. Superfície de les instal·lacions i de la finca on s’ubiquen.

ii. Accessos a les instal·lacions.iii. Sistema de subministrament d’aigua i energia, i

consums anuals previstos.iv. Infraestructura mediambiental.

1. Sistema de recollida/neteja de les dejeccions i aigües residuals si és procedent.

2. Femer i/o basses de purins.3. Sistemes de tractament de fems aplicats a l’explo-

tació.

v. Infraestructura sanitària (tancament, gual sani-tari).

vi. Instal·lacions auxiliars.

b. De l’activitat projectada:

i. Tipus de bestiar i capacitat d’allotjament, expres-sada en nombre de places per a cada tipus de bestiar.

ii. Descripció detallada de tots els cicles productius que es porten a terme a l’explotació.

iii. Capacitat productiva de la instal·lació. S’hi ha d’indicar el nombre d’unitats productives (animals) d’acord amb el sistema d’explotació de la instal·lació pro-posat.

iv. Sistema d’explotació que comprengui, com a mínim, dades sobre:

1. Alimentació.2. Beguda.3. Ventilació.4. Calefacció.5. Si s’escau, equips de gestió: ponedores, incuba-

dores.

C. Informació sobre residus i emissions:

a. Dejeccions (purins, fems, gallinassa):

i. Pla de gestió de les dejeccions ramaderes on se n’especifiqui la descripció, la quantitat generada, l’aplica-ció, el tractament, les característiques i la capacitat dels sistemes d’emmagatzematge.

ii. Destí final. En cas que el destí sigui l’aprofita-ment agrícola com a fertilitzant en terres de conreu prò-pies o concertades, se n’ha d’acreditar la disponibilitat i la suficiència mitjançant un programa d’adobament.

En cas que la totalitat o part dels purins i fems produ-ïts es lliurin a un gestor per a tractament i/o aplicació, s’ha d’indicar el pla de lliurament i la identificació del gestor.

b. Animals morts:

i. Producció estimada anual.ii. Sistema de gestió de l’explotació, d’acord amb el

Reglament CE/1174/2002.iii. Destí final.

c. Residus especials (zoosanitaris, fitosanitaris, medicaments veterinaris, additius per a alimentació ani-mal):

i. Producció: tipus de residus i volum o pes de pro-ducció anual per a cadascun dels residus.

ii. Sistema de gestió i destí final.

d. Emissions a l’atmosfera, exceptuant les difuses:

i. Caracterització.ii. Sistema de tractament, amb descripció de les

instal·lacions.iii. Sistema de control.

e. Dades sobre emissions de soroll:

i. Mesures adoptades per garantir el compliment del que disposa el Reial decret 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs.

D. Adequació a la normativa sectorial:

a. Normativa de benestar animal a les explotacions:

i. Mesures adoptades per donar compliment al que disposa el Reial decret 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs i en especial quant al disseny dels allotjaments

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO