Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans

16 i 17 de Febrer de 2012

Universitat de les Illes Balears

Palma

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

2

ndex Presentaci ........................................................................................................... 3

Comit Organitzador ............................................................................................. 4

Cronograma .......................................................................................................... 5

Conferncies plenries .......................................................................................... 7

Simposi 1: Teoria i modelatge ............................................................................... 8

Simposi 2: Metodologia sinttica de compostos orgnics i inorgnics .................. 9

Simposi 3: Materials i qumica de lestat slid ..................................................... 11

Simposi 4: Biomolcules, metallobiomolcules i biomimetisme ........................ 12

Simposi 5: Catlisi ............................................................................................... 13

Simposi 6: Metodologia Analtica ........................................................................ 14

Simposi 8: Medi ambient i qualitat de vida .......................................................... 15

Simposi 9: Didctica de la qumica ..................................................................... 16

Taula Rodona ...................................................................................................... 17

Resums

Conferncies plenries ........................................................................................ 18

Simposi 1: Teoria i modelatge ............................................................................. 21

Simposi 2: Metodologia sinttica de compostos orgnics i inorgnics ................ 35

Simposi 3: Materials i qumica de lestat slid ..................................................... 56

Simposi 4: Biomolcules, metallobiomolcules i biomimetisme ........................ 69

Simposi 5: Catlisi ............................................................................................... 77

Simposi 6: Metodologia Analtica ........................................................................ 90

Simposi 8: Medi ambient i qualitat de vida .......................................................... 99

Simposi 9: Didctica de la Qumica ................................................................... 109

Llista de participants .......................................................................................... 110

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

3

Presentaci La Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans, organitzada per la Societat Catalana de Qumica, i que enguany compte amb lhospitalitat de la Universitat de les Illes Balears, torna a ser una excellent oportunitat per a qu el nou collectiu destudiants que shi reuniran pugui presentar els seus resultats i treuren els fruits derivats de la discussi, de lexposici de punts de vista diferents i de les experincies que puguin sorgir al llarg de les dues jornades programades en aquesta edici. La satisfacci global de les Trobades anteriors (Sitges 2000, Girona 2002, Tarragona 2004, Lleida 2006, Vic 2008, Valencia 2010) constitueix un motiu de satisfacci, alhora que de repte futur per continuar treballant per a qu la qumica en els territoris de parla catalana tingui la qualitat, el pes i el prestigi que es mereix. De fet, el nostre desig perqu aquesta Setena Trobada tingus el mateix xit dassistncia I participaci de les sis anteriors sha vist complert amb escreix. Cal esmentar que shan presentat gaireb noranta sollicituds per a fer comunicacions orals, una xifra que ens ha forat a fer quatre sessions paralleles. El desenvolupament daquesta Setena Trobada sestructura en tres conferncies plenries impartides per investigadors de prestigi reconegut, les comunicacions orals presentades per investigadors joves i una taula rodona. Els objectius que es persegueixen sn, duna banda, estimular la discussi i comunicaci entre els diferents grups dinvestigaci en qumica, i per aix esperem comptar amb la participaci activa dels corresponents directors de grup. Daltra part, tamb s un objectiu important poder escoltar a experts parlant de la seva tasca investigadora i conixer cap on va la qumica en lactualitat. Els membres del comit organitzador volem agrair la collaboraci de tots els participants, que de ben segur contribuiran amb les seves aportacions a que aquesta Setena Trobada de Joves Investigadors del Pasos Catalans assoleixi un nivell cientfic rellevant. Volem igualment fer extensiu aquest agrament a les institucions, que amb el seu suport econmic, lhan fet possible. Us donem la benvinguda segurs que les installacions de la Universitat de les Illes Balears i la personalitat de la prpia ciutat de Palma sn els adients per a assolir els objectius cientfics que ens hem traat, i per mantenir entre tots el caliu de les Trobades anteriors. El comit organitzador

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

4

COMIT ORGANITZADOR Junta de la Societat Catalana de Qumica Rom Tauler Ferr, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua, IDAEA - CSIC

Xavier Toms Morer, Institut Qumic de Sarri, URL

Pilar Salagre Carnero, Departament de Qumica Fsica i Inorgnica, URV

Carles Bo Jan, Institut Catal dInvestigaci Qumica, ICIQ

Josep Bonjoch Ses, Departament de Farmacologia i Qumica Teraputica, UB

Aureli Caamao Ros, IES Barcelona-Congrs

Joan Cabr Castellv, Sandoz

Ramon Eritja Casadell, Institut de Qumica Avanada de Catalunya, IQAC - CSIC

Jordi Garcia Gmez, Departament de Qumica Orgnica, UB

Josefina Guitart Mas, Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies

Jordi Llorca Piqu, Institut de Tcniques Energtiques, UPC

Joan Carles Rey, INS Escola del Treball de Granollers

Anna Roglans Ribas, Departament de Qumica, UdG

Ramon Says Ortega, Departament de Qumica Fsica, UB

Pau Serra Prat, Aiges de Barcelona, Grup AGBAR

Nora Ventosa Rull, Institut de Cincia de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC

Comit Local

Miquel Barcel Oliver, Departament de Qumica, UIB

Josefa Donoso Pardo, Departament de Qumica, UIB

Enrique Gmez de Benito de Valle, Deg del Collegi Oficial de Qumics de les Illes Balears

Joan Jess Fiol Arbs, Departament de Qumica, UIB

Juan Frau Munar, Departament de Qumica, UIB

David Quionero Santiago, Departament de Qumica, UIB

Amb la collaboraci de:

Institut dEstudis Catalans (IEC)

Universitat de les Illes Balears (UIB)

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

5

Cronograma de la Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans

16 i 17 de febrer de 2012, Universitat de les Illes Balears, Palma

Dijous 16 de Febrer del 2012 8.00 Transport Hotel Campus UIB 8.30 Lliurament de documentaci

(Edifici Gaspar Melchor de Jovellanos) 9.30 Inauguraci (Sala dactes GMJ)

Vctor Cerd Martn (Vicerector de poltica cientfica i innovaci de la UIB) Josefa Donoso (Departament de Qumica, UIB) Rom Tauler i Ferrer (President de la Societat Catalana de Qumica)

10.00 Conferncia Plenria (Sala dactes GMJ) Prof. Concepci Rovira

11.00 Pausa caf (edifici Mateu Orfila) Aula 1 Aula 2 Aula 3 Aula 4 11.30 Simposi 2.1 Simposi 8.1 Simposi 3.1 Simposi 1.1 11.50 Simposi 2.2 Simposi 8.2 Simposi 3.2 Simposi 1.2 12.10 Simposi 2.3 Simposi 8.3 Simposi 3.3 Simposi 1.3 12.30 Simposi 2.4 Simposi 8.4 Simposi 3.4 Simposi 1.4 12.50 Simposi 2.5 Simposi 8.5 Simposi 3.5 Simposi 1.5 13.10 Simposi 2.6 Simposi 8.6 Simposi 3.6 Simposi 1.6 13.30 Dinar (edifici Ramon Llul) 15.15 Taula Rodona (Sala dactes Edifici GMJ)

Investigaci sector pblic vs sector privat Vctor Cerd Martn (Vicerector de poltica cientfica i innovaci de la UIB) Miguel Jos Dey Bauz (Director General d'Universitats, Recerca i Transferncia del coneixement, IB) Nora Ventosa Rull (Nanomol Technologies / ICMAB-CSIC) Rom Tauler i Ferrer (President de la Societat Catalana de Qumica)

Aula 1 Aula 2 Aula 3 Aula 4 16.45 Simposi 2.7 Simposi 8.7 Simposi 3.7 Simposi 5.1 17.05 Simposi 2.8 Simposi 8.8 Simposi 3.8 Simposi 5.2 17.25 Simposi 2.9 Simposi 8.9 Simposi 3.9 Simposi 5.3 17.45 Simposi 2.10 Simposi 8.10 Simposi 3.10 Simposi 5.4 18.05 Pausa caf (edifici Mateu Orfila) 18.35 Simposi 2.11 Simposi 4.1 Simposi 3.11 Simposi 5.5 18.55 Simposi 2.12 Simposi 4.2 Simposi 3.12 Simposi 5.6 19.15 Simposi 2.13 Simposi 4.3 Simposi 3.13 Simposi 5.7 19.35 Simposi 2.14 Simposi 4.4 Simposi 5.8 20.00 Transport Campus UIB - Hotel 21.30 Sopar (Hotel)

Aula 1---> Aula 2 de l'edifici Mateu Orfila Aula 2---> Aula 3 de l'edifici Mateu Orfila Aula 3---> Aula multiusos dels serveis cientifico-tcnics Aula 4---> Sala de juntes de l'edifici Mateu Orfila

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

6

Divendres 17 de Febrer del 2012 8.15 Transport Hotel Campus UIB 9.00 Conferncia Plenria (Sala dactes GMJ)

Prof. Carlos Otero Arean 10.00 Pausa caf (edifici Mateu Orfila) Aula 1 Aula 2 Aula 3 Aula 4 10.30 Simposi 2.15 Simposi 1.7 Simposi 5.9 Simposi 6.1 10.50 Simposi 2.16 Simposi 1.8 Simposi 5.10 Simposi 6.2 11.10 Simposi 2.17 Simposi 1.9 Simposi 5.11 Simposi 6.3 11.30 Simposi 2.18 Simposi 1.10 Simposi 5.12 Simposi 6.4 11.50 Simposi 1.11 Simposi 5.13 Simposi 6.5 12.10 Pausa 12.30 Simposi 2.19 Simposi 1.12 Simposi 4.5 Simposi 6.6 12.50 Simposi 2.20 Simposi 1.13 Simposi 4.6 Simposi 6.7 13.10 Simposi 2.21 Simposi 1.14 Simposi 4.7 Simposi 6.8 13.30 Simposi 9.1 Simposi 4.8 Simposi 6.9 14.00 Dinar (edifici Ramon Llul) 15.45 Conferncia Plenria (Sala dactes GMJ)

Prof. Philippe Garrigues 16.45 Lliurament de Premis i Cloenda (Sala dactes GMJ) 17.30 Final

Aula 1---> Aula 2 de l'edifici Mateu Orfila Aula 2---> Aula 3 de l'edifici Mateu Orfila Aula 3---> Aula multiusos dels serveis cientifico-tcnics Aula 4---> Sala de juntes de l'edifici Mateu Orfila

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

7

Conferncies plenries Conferncia plenria 1 Electrnica Molecular: De la molcula al dispositiu Prof. Concepci Rovira Institut de Cincia de Materials de Barcelona, ICMAB Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC) Dijous, 16 de febrer a les 10.00 hores Sala dactes Gaspar Melchor de Jovellanos Conferncia plenria 2 Energy and carbon dioxide: Do we have a crisis? Prof. Carlos Otero Arean Departament de Qumica Universitat de les Illes Balears Divendres, 17 de febrer a les 9.00 hores Sala dactes Gaspar Melchor de Jovellanos Conferncia plenria 3 Analytical Chemistry in relation to REACH EU regulation Prof. Philippe Garrigues Institute of Molecular Sciences, UMR 5255 CNRS Universitat de Bordeaux Divendres, 17 de febrer a les 15.45 hores Sala dactes Gaspar Melchor de Jovellanos

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

8

Simposi 1. Teoria i modelatge Sessi 1, Dijous 16, 11:30. Moderador: David Quionero 1.1 Estudi ab-initio i dinmica directa de la reacci i-C3H7Cl + Na+ Javier Aguilar, Dept. Qumica Fsica, UB 1.2 Estructura i reactivitat dels fullerens endodrics

Nria Alegret, Dept .de Qumica Fsica i Inorgnica, URV 1.3 Polioxometallats catinics: estudi teric i experimental dun derivat de Keggin amb

lantnids Pablo A. Aparicio, Dept .de Qumica Fsica i Inorgnica, URV

1.4 Estudi teric dels efectes de la substituci aromtica a la formaci de l'enlla d'halgen Antonio Bauz, Departament de Qumica, UIB

1.5 Tautomeria de valncia en complexos amb titani o vanadi Marc Caballero, Dept. de Quimica Fsica, UB

1.6 Control enzimtic de les reaccions de racemitzaci vs transaminaci daminocids Rodrigo Casasnovas, Departament de Qumica, UIB

Sessi 2, Divendres 17, 10:30. Moderador: Joan Frau 1.7 Fixaci de dixid de carboni a epxids catalitzada per complexos de Zn

Fernando Castro-Gmez, Institut Catal dInvestigaci Qumica, ICIQ 1.8 Estudi computacional de colorants orgnics per la millora de leficincia de celles

solars de grtzel: el pont ciclopentaditiof (cpdt) Cludia Climent, Dept. de Quimica Fsica, UB

1.9 Estudi 3D-QSAR de la inhibici de la farnesil pirofosfat sintetasa (fpps) humana per acci dels aminobifosfonats David Fernndez Payeras, Departament de Qumica, UIB

1.10 Nou Model per predir la regioselectivitat de les cicloaddicions Diels-Alder als compostos metallo-endofullernics. Lexemple del X@D3h-C78 (X = Ti2C2, Sc3N, Y3N) Marc Garcia-Borrs, Dept. de Qumica, UdG

1.11 Comparaci entre fuzzy i aim en la descripci dels ponts dhidrogen Laia Guillaumes, Dept. de Qumica, UdG

Sessi 3, Divendres 17, 12:30. Moderador: Carles Bo 1.12 Dinmica de la reacci i-molcula entre i-C3H7Br i Li+

Estefana Lpez, Dept. de Quimica Fsica, UB 1.13 Optimitzacions de Interseccions Cniques basats en la Hessiana del subespai

d'intersecci. Sergi Ruiz-Barragn, Dept. de Qumica, UdG

1.14 Les xarxes neuronals artificials i la projecci sobre el pla hiperblic en lestabliment de mtodes QSAR aplicats a la qumica mdica Roger Tejedor-Estrada, Escola Tcnica Superior IQS, URL

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

9

Simposi 2. Metodologia sinttica de compostos orgnics i inorgnics Sessi 1, Dijous 16, 11:30. Moderador: Josep Bonjoch, UB 2.1 Estudi de nous substrats per a la reacci de Pauson-Khand. Aplicaci a la sntesi de

productes biolgicament actius Nuria Aiguabella, Dept. de Qumica Orgnica, UB

2.2 Nous interruptors moleculars fluorescents basats en tautmers de valncia Laura Amorn, Dept. de Qumica, UAB

2.3 Indoloquinolizidines a partir de lactames derivades de l(s)-triptofanol. Sntesi enantioselectiva dalcaloides indlics Federica Arioli, Lab. de Qumica Orgnica, UB

2.4 Estudi sinttic sobre alcaloides dstemona: Stemospironina i anlegs Nria Bardaj Valls, Dept. de Qumica, UAB

2.5 Reaccions dintercanvi dhalurs i fluoraci nucleoflica mitjanant un cicle cataltic CuI/CuIII Alicia Casitas, Dept. de Qumica, UdG

2.6 Alquilacions allliques organocataltiques: Substituci de carbonats de Morita-Baylis-Hillman amb bis(fenilsulfonil)met, fluoro-bis(fenilsulfonil)met i 2-fluoromalonat Xavier Company, Dept. de Qumica Orgnica, UB

Sessi 2, Dijous 16, 16:45. Moderador: Jordi Garca, UB 2.7 Chemical modulation of cellular signalling routes relevant to the control of apoptosis

Miriam Corredor, Institut Qumica Avanada de Catalunya, ICAC-CSIC 2.8 Inclusi molecular en calix[4]pirrols aril-extesos

Mnica Espelt Ripoll, Institut Catal dInvestigaci Qumica, ICIQ 2.9 Sistemes quaternaris: nquel, oxima, azida i amina. Sntesi i estudi magntic

Jordi Esteban, Dept. de Qumica Inorgnica, UB 2.10 Sntesi enantioselectiva i assignaci de la configuraci relativa de la gabosina J

Miguel ngel Fresneda Quesada, Dept. de Qumica, UAB

Sessi 3, Dijous 16, 18:35. Moderador: Ramon Eritja, IQAC-CSIC 2.11 Nanopartcules dor estabilitzades amb dendrons o amb un lligand bifuncional

tiol/piridina Ferran Gonzlez de Rivera, Dept. de Qumica Inorgnica, UB

2.12 Sntesi i estudi de noves molcules amb propietats magntiques sense toms metllics Carlos Heras, Dept. de Qumica Orgnica, UB

2.13 Accs directe a decahidroquinolines enantiopures mitjanant organocatlisi: sntesi total de licoposerramina-z i cermizina-b Carlos Luque Corredera, Laboratori de Qumica Orgnica, UB

2.14 Implicaci dels enllaos forts dhidrogen en la comunicaci electrnica intramolecular en les difosfines oxidades: el cas de la nido-carboranildifosfina Adrian-Radu Popescu, Institut de Cincia de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC

Sessi 4, Divendres 17, 10:30. Moderador: ngel Messeguer, IQAC-CSIC 2.15 Interruptors moleculars fotocrmics: processos de ciclaci i cicloreversi activats

electroqumicament Gemma Prats, Dept. de Qumica, UAB

2.16 Reacci tndem dhidroboraci dallens-addici a aldehids Aleix Rodrguez, Dept. de Qumica Orgnica, UB

2.17 Sntesi de pptids cclics derivats de fengicina i del pptid antimicrobi bpc194 Cristina Ross, Dept. de Qumica, UdG

2.18 Evidncies d'un nou mecanisme radicalari en la reacci d'alcohols polifluorats amb isocianats Marc Soto, Dept. de Qumica, UAB

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

10

Sessi 5, Divendres 17, 12:30. Moderadora: Anna Roglans, UdG 2.19 Estudi del trencament espontani de simetria en la reacci aldlica

Guillem Valero, Dept. de Qumica Orgnica, UB 2.20 Sntesi de lipopptids naturals i dissenyats de novo

Slvia Vil, Dept. de Qumica, UdG 2.21 Reaccions aldliques estereoselectives amb enolats de titani de -hidroxi cetones

quirals Joana Zambrana Segu, Lab. de Qumica Orgnica, UB

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

11

Simposi 3. Materials i qumica de lestat solid

Sessi 1, Dijous 16, 11:30. Moderador: Jordi Llorca, UPC 3.1 Controlant el creixement de cristalls destructures metallorgniques (mofs) sobre

superfcies mitjanant la tcnica de tip-based nanolithography Carlos Carbonell, Institut Catal de Nanotecnologia, ICN-CSIC

3.2 Sntesi de nous sistemes metallorgnics nanoscpics per aplicacions biomdiques Arnau Carn, Institut Catal de Nanotecnologia, ICN-CSIC

3.3 Nous piezoelctrics lliures de plom: (K,Na)NbO3 dopat amb lantnids Elena Cerdeiras, Dept. de Qumica Inorgnica, UB

3.4 Modulaci de lacidesa de les zeolites h-y i h-zsm-5 mitjanant bescanvi inic amb sodi i potassi Gabriel Fiol Bibiloni, Dept. de Qumica, UIB

3.5 Probing a double-decker phthalocyanine terbium(iii) single-molecule magnet with MCD and XMCD Mathieu Gonidec, Institut de Cincia de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC

3.6 Desenvolupament de capes primes dhidrogels per aplicacions biomdiques Laura Montero, Escola Tcnica Superior IQS, URL

Sessi 2, Dijous 16, 16:45. Moderadora: Nora Ventosa, ICMAB 3.7 Nanoestructures basades en lligands catinics tipus gemini per a l alliberament de

frmacs Mafalda Rodrigues, Dept. de Farmacologia i Qumica Teraputica, UB

3.8 Estudi espectroscpic i termodinmic de ladsorci dhidrogen en xarxes metallorgniques Carlos Palomino Cabello, Dept. de Qumica, UIB

3.9 Nanocompostos polimrics magntics per a aplicacions biomdiques C. Paulme, Institut de Qumica Avanada de Catalunya, IQAC-CSIC

3.10 Disseny i biofuncionalitzaci de micronanosistemes per aplicacions biolgiques Oriol Penon, Dept. de Farmacologia i Qumica Teraputica, UB

Sessi 3, Dijous 16, 18:35. Moderadora: Concepci Rovira, ICMAB-CSIC 3.11 Preparaci i caracteritzaci dun nou material compost de nanopartcules de CDTE

dispersades en hidrocalumites deslaminades Elena Prez, Dept .de Qumica Fsica i Inorgnica, URV

3.12 TALP: un programa per resoldre estructures cristallines de compostos moleculars a partir de difracci de pols Oriol Vallcorba, Institut de Cincia de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC

3.13 Estudi de les propietats fotoluminiscents en sistemes moleculars i dendrimrics amb derivats de carbor Albert Ferrer-Ugalde, Institut de Cincia de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

12

Simposi 4. Biomolcules, metal.lobiomolcules i biomimetisme

Sessi 1, Dijous 16, 18:35. Moderador: Miquel Barcel, UIB

4.1 Metodologia dun sol pas per a la integraci dactius teraputics en nanovescules utilitzant fluids comprimits

Ingrid Cabrera, Institut de Cincia de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC 4.2 Nanoestructures metal-biomoleculars

Marta Rubio-Martnez, Institut Catal de Nanotecnologia, ICN-CSIC 4.3 Inhibici dels processos de glicaci de fosfolpids per la formaci de bases de Schiff

amb 5-fosfat de piridoxal Catalina Calds, Dept. de Qumica, UIB

4.4 Tecnologia "glicosintasa" per a la sntesi enzimtica de polisacrids artificials funcionalitzats com a nous biomaterials Victoria Codera, Escola Tcnica Superior IQS, URL

Sessi 2, Divendres 17, 12:30. Moderadora: Josefa Donoso, UIB 4.5 Estudi teric del mecanisme de reacci de las glicosiltansferases amb retenci de

configuraci per mtodes QM/MM Hansel Gmez, Dept. de Qumica, UAB

4.6 Sntesi de compostos de mangans. Estudi de les propietats magntiques i de lactivitat catalasa Beltzane Garcia, Dept. de Qumica Inorgnica, UB

4.7 Estructures peptido-esquaramdiques com anlegs de girs- Luis Martnez Crespo, Dept. de Qumica, UIB

4.8 Sntesi i modelitzaci molecular de nous anlegs carbocclics de nuclesids Rosa Miralles, Dept. de Qumica, UAB

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

13

Simposi 5. Catlisi Sessi 1, Dijous 16, 16:45. Moderador: Joan Jess Fiol, UIB 5.1 Catalitzadors de ruteni per a loxidaci daigua: fotoproducci dhidrogen

Joan Aguil, Dept. de Qumica, UAB 5.2 Noves tendncies en hidroboraci cataltica dalquins: aproximaci terica i

experimental Jessica Cid, Dept .de Qumica Fsica i Inorgnica, URV

5.3 Organosliques derivades de prolina: catalitzadors quirals, eco-compatibles i reciclables Meritxell Ferr, Dept. de Qumica, UAB

5.4 Nous complexos de Ru (II) amb lligands de tipus pirazolic i DMSO com a catalitzadors per la hidrlisi de nitrils ngrid Ferrer, Dept. de Qumica, UdG

Sessi 2, Dijous 16, 18:35. Moderadora: Anna Roglans, UdG 5.5 Manganese and dicopper complexes for bioinspired oxidation reactions: catalytic and

mechanistic studies on C-H and C=C oxidations Isaac Garcia-Bosch, Dept. de Qumica, UdG

5.6 Sntesi de clusters dor cataltics Anna Homs, Institut Catal dInvestigaci Qumica, ICIQ

5.7 Oxidaci selectiva de CO en microcanals Nria Jimnez Divins, Institut de Tcniques Energtiques, UPC

5.8 Sntesi de lisopulegol promoguda per nanopartcules dxids metllics Ciril Jimeno, Institut de Qumica Avanada de Catalunya, IQAC-CSIC

Sessi 3, Divendres 17, 10:30. Moderadora: Pilar Salagre, URV 5.9 Hidrogenaci darens amb nanoparticules de Rh com catalitzadors

Jessica Llop, Dept .de Qumica Fsica i Inorgnica, URV 5.10 Diferncies mecanstiques dels processos d'activaci dels diversos catalitzadors de

ruteni usats en la mettesi d'olefines Francisco Nez-Zarur, Dept. de Qumica, UAB

5.11 [2+2+2] Cicloaddici dalquins amb cetoalquens catalitzada amb complexes dor (I) Carla Obradors, Institut Catal dInvestigaci Qumica, ICIQ

5.12 Estudis mecanstics de la cicloaddici [2+2+2] dalquins catalitzada per Rh(I) mitjanant espectrometria de masses Magda Parera, Dept. de Qumica, UdG

5.13 Observaci duna espcie de Fe(V)=O utilitzant espectroscpia de masses, capa de catalitzar loxidaci denllaos C-H i C=C Irene Prat, Dept. de Qumica, UdG

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

14

Simposi 6. Metodologia Analtica Sessi 1, Divendres 17, 10:30. Moderadora: Maria Teresa Galceran, UB 6.1 Determinaci dantibitics, els seus metablits i productes de transformaci en llet de

vaca per cromatografia de lquids acoblada a la espectrometria de masses Alexandra Junza, Dept. Qumica Analtica, UB

6.2 Compostos organoclorats i PBDEs en mostres de calostre de dues cohorts INMA Marta Fort, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC

6.3 Microextracci en fase lquida amb fibra buida per a la determinaci de frmacs i productes dhigiene personal Ester Sagrist, Dept. de Qumica, UdG

6.4 Anlisi LC-MS/MS de disruptors endocrins en aiges de riu i depuradora mitjanant un sistema dinjecci automatitzat Marina Gorga, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

6.5 Determinaci dels ndex alfa i beta total en aiges naturals Jordi Fons, Dept. Qumica Analtica, UB

Sessi 2, Divendres 17, 12:30. Moderadora: Elisabet Bosch, UB 6.6 La cromatografia de lquids acoblada a lespectrometria de masses com a eina per a

lanlisi de residus de medicaments veterinaris en aliments lida Alechaga, Dept. Qumica Analtica, UB

6.7 Dechlorane plus i compostos anlegs: metodologia analtica i nivells al medi ambient Enrique Barn, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC. 6.8 Avaluaci de la hidrofobicitat de frmacs Juan M. Pallicer, Dept. Qumica Analtica, UB 6.9 Noves metodologies danlisi de compostos voltils mitjanant trampes dagulles:

aplicaci a lanlisi dal, atmosfrica i daiges. Mnica Alonso, Dept. de Qumica, UdG

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

15

Simposi 8. Medi ambient i qualitat de vida Sessi 1, Dijous 16, 11:30. Moderadors: Silvia Lacorte IDAEA-CSIC 8.1 Distribuci de radionclids naturals en sediments i mostres de biota en els voltants de

lembassament de Flix, riu Ebre (Catalunya, Espanya) Montserrat Mola, Dept. Qumica Analtica i Qumica Orgnica, URV 8.2 Estudi de sorci i difusi d'americi en sls insaturats Josep Oriol Ramrez, Dept. de Qumica Analtica, UB 8.3 Sorci de seleni (IV,VI) en el perxid duranil Studtita. Albert Martnez, Dept. Enginyeria Qumica, UPC 8.4 Fotodegradaci de metilmercuri en medi aqutic de la Sucia boreal

Cristal Fernndez-Gmez, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

8.5 Presncia dest i eliminaci de filtres solars orgnics a lecosistema aqutic Pablo Gago-Ferrero, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

8.6 Presncia de frmacs en un tram de descrrega defluents residuals en un riu mediterrani (Llobregat, NE Espanya) i el seu comportament sota condicions climtiques hidrolgiques diferents Victoria Osorio, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

Sessi 2, Dijous 16, 16:45. Moderadors: Joan Grimalt, IDAEA-CSIC 8.7 Anlisi de fullerens en mostres de particulat atmosfric del mar mediterrani

Josep ngel Sanchs, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

8.8 Presncia de ciclofosfamida i epirubicin en aiges residuals mitjanant anlisi per injecci directa amb cromatografia de lquids acoblada a espectrometria de masses dalta resoluci Cristian Gmez-Canela, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

8.9 Caracteritzaci desdeveniments climtics abruptes durant els dos darrers perodes interglacials: una base de dades del passat pel futur Anuar El Ouahabi, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

8.10 Anlisi quimiomtrica de les mesures associades a marcadors de canvi climtic Mireia Farrs, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lAigua, IDAEA-CSIC.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

16

Simposi 9. Didctica de la qumica Sessi 2, Divendres 17, 13:30. Moderador: Carles Bo, ICIQ 9.1 Qumica recreativa i eines 2.0 per a la didctica i divulgaci de la qumica

Josep Antoni Vieta, Dept. de Qumica, UdG.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

17

Taula Rodona Investigaci sector pblic vs sector privat Dijous, 16 de febrer a les 15:15 hores Sala dactes Gaspar Melchor de Jovellanos Ponents: Vctor Cerd Martn Vicerector de poltica cientfica i innovaci Universitat de les Illes Balears Miguel Jos Dey Bauz Director General d'Universitats, Recerca i Transferncia del Coneixement Govern de les Illes Balears Nora Ventosa Rull Nanomol Technologies Institut de Cincia dels Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC Rom Tauler i Ferrer President de la Societat Catalana de Qumica Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua, IDAEA - CSIC

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

18

2

Conferncia Plenria 1 Electrnica Molecular: De la Molcula al Dispositiu

Concepci Rovira i Angulo

Institut de Cincia de Materials de Barcelona (CSIC)

En un sentit ampli, lelectrnica molecular fa s de molcules orgniques i metallorgniques per la fabricaci dels dispositius electrnics, en altres paraules, lelectrnica molecular descriu el camp en el qual les molcules sn utilitzades en dispositius electrnics com a elements actius (interruptors, sensors, etc) o passius (rectificadors de corrent, passivants de la superfcie,etc). Linters en el camp de lelectrnica molecular sha ampliat significativament durant lltima dcada. En els ltims 40 anys, els dispositius electrnics shan basat en semiconductors inorgnics i, en particular, en el silici. Les limitacions intrnseques de la tecnologia del silici ha potenciat la cerca dalternatives viables i interessants com s ls de molcules que son els elements constitutius dels materials moleculars i que tenen lavantatge de que es poden modular les seves propietats a voluntat mitjanant la sntesi i la qumica supramolecular. Aix diferents materials moleculars fan la funci electrnica i ja sestan comenant a fent servir en aplicacions que sanomenen de forma general electrnica flexible plstica com son els circuits flexibles en paper electrnic, pantalles, diodes emissors de llum, celles solars etc. La possibilitat de fabricar un dispositiu amb una sola molcula o un grup de molcules s tamb una aproximaci molt atractiva i un camp amb molta activitat. A ms de fer una introducci a la electrnica molecular es plantejar el cam a seguir per obtenir aplicacions especfiques. Veurem com comenant amb el disseny i sntesi de les molcules apropiades podem desenvolupar diferents materials amb aplicacions determinades.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

19

Conferncia Plenria 2 Energy and carbon dioxide Do we have a crisis?

C. Otero Arean

Department of Chemistry, University of the Balearic Islands.

Abstract

Along the history of mankind, increasing use of energy has always been a key to attain better living standards and well-being. Early use of wood and peat, as well as wind and animal power as energy sources shifted to coal with the advent, in the 18th century, of the Industrial Revolution; made possible by the invention of the steam engine. By the end of the 19th century, invention of the internal combustion engine resulted in a gradual transition from coal to oil as a main energy source. Taken together, coal, oil and natural gas account for about 80% of the present day primary energy supply worldwide. However, increasing awareness that these fossil fuels can become scarce, along with concern about the increasing level of carbon dioxide in the atmosphere, is leading to the perception that our energy based economy can be heading for a crisis. Replacing fossil fuels with renewable (and cleaner) energy sources could well provide a way out in the long run, but we still need a mid-term solution allowing the humanity to continue using fossil fuels until cost-effective renewable energy can be implemented in the large scale. Carbon dioxide capture and sequestration (CCS) could constitute that mid-term solution, particularly if current research in this area brings about a significant reduction of cost.

The foregoing considerations highlight the content of the lecture, which will start with a perspective of energy usage aimed at setting the scene of the present day situation; followed by an appreciation of CCS and of the main lines of current research in this field.

Key references [1] A. W. C. van der Berg, C. O. Arean, Chem. Commun. 6 (2008) 668. [2] IPCC, 2007: Summary for Policymakers, In: Climate Change: The Physical Science Basis, Cambridge University Press, Cambridge, UK, 2007. [3] S. A. Rackley, Carbon capture and storage, Elsevier, Amsterdam, 2010. [4] M. R. Delgado, C. O. Arean, Energy 36 (2011) 5286. [5] Y. S. Bae, R. Q. Snurr, Angew. Chem. Int. Ed. 50 (2011), in press, DOI: 10.1022/aine.201101891

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

20

Conferncia Plenria 3 Analytical Chemistry in relation to REACH EU regulation

Philippe Garriges

Institute of Molecular Sciences, UMR 5255 CNRS/Universit de Bordeaux 1. France. e-mail: p.garrigues@ism.u-bordeaux1.fr

Abstract

Over the next decades thousands of chemicals manufactured in or imported into the European Union will have to be tested, assessed and registered under the REACh regulation. Informations on health and safety of these chemicals must be provided by commercial companies to the European Chemicals Agency (ECHA) in Helsinki. In order to achieve a successful implementation of REACh, a comprehensive effort of fundamental research is imperative.

This presentation will deal with the various aspects of the assessment of chemicals related to toxicology , ecotoxicogy, QSAR and with the role of advanced analytical chemistry. If analytical chemistry is not per se mentionned in REACH, it may be part of it at every stage of the Chemicals Policy. Advances of analytical chemistry particulary in :

- better analytical specificities of analysed compounds including degraded and biotransformed compounds in various environmental compartments,

- low limits of detection linked to effects at low dose exposure,

- multi-component analyses to reduce human and environmental impacts and costs will be strongly involved into the implementation of REACH.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

21

AB-INITIO I DINMICA DIRECTA DE LA REACCI i-C3H7Cl + Na+

J. Aguilar, E. Lopez, J.M. Lucas, F. Huarte-Larraaga. M. Albert. J. de Andrs

A. Aguilar

Institut de Qumica Terica i Computacional (IQTC). Dept. de Qumica Fsica,

Universitat de Barcelona,

Mart i Franqus, 1, Barcelona 08028, ESPANYA

En aquesta comunicaci es presenten els resultats de la caracteritzaci terica de la

reacci bimolecular i-C3H7Cl + Na+ [1]. L'estudi computacional avarca l'exploraci

dels punts estacionaris sobre la superfcie d'energia potencial a nivell MP2 fent servir

la base TZV implementada en el paquet GAMESS 2006 [2]. El perfil energtic de la

reacci ofereix tres possibles canals de sortida:

[C3H6Na]+ + HCl

i-C3H7Cl + Na+ C3H6 + [HClNa]+

C3H7+ + NaCl

L'estudi es completa des d'un punt de vista de la dinmica qumica simulant

trajectries de collisions on the fly, tamb anomenades dinmica directa,

mitjanant el software Venus/NWCHEM [3-5]. L'objectiu de l'estudi s interpretar la

dinmica de la reacci a nivell elemental tot reproduint i comparant les dades

d'aquestes simulacions amb les mesures experimentals en feixos tamb realitzades en

el nostre grup de recerca. Els detalls dels camins de reacci seran discutits a la

comunicaci conjuntament amb les dades obtingudes de les simulacions en dinmica

directa.

[1] J. Aguilar, J. M. Lucas, J. de Andrs, M. Albert, D. Bassi and A. Aguilar Phys. Chem. Chem. Phys., 2011, 13, 18581-18591 [2] W. Schmidt, K. K. Baldridge, J. A. Boatz, S. T. Elbert, M. S. Gordon, J. H. Jensen, S. Koseki, N. Matsunaga, K. A. Nguyen, S. Su, T. L. Windus, M. Dupuis, and J. A. Montgomery, Jr., J. Comput. Chem. 14, 1347 1993; computer code GAMESS, Version 20, Iowa State University, 2006. [3]W. L. Hase, R. J. Duchovic, S. Hu, et al., Quantum Chemistry Program Exchange (QCPE) Bulletin 1997 16, 671. [4]R. A. Kendall, E. Apra, D. E. Bernholdt, et al., Comput. Phys. Commun. 2000 128, 260. [5]E. Apra et al., NWCHEM, a Computational Chemistry Package for Parallel Computers, version 4.7 (Pacific Northwest Laboratory, Richland, WA 99352, 2005).

Simposi 1.1

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

22

ESTRUCTURA I REACTIVITAT DELS FULLERENS ENDODRICS

Nria Alegret, Antonio Rodrguez-Fortea i Josep M. Poblet

Departament de Qumica Fsica i Inorgnica, Facultat de Qumica, URV.

Els fullerens sn la tercera forma allotrpica coneguda del carboni amb una estructura C2n de gbia esfrica, semblant a la duna pilota de futbol. El primer fuller C60 va sser descobert lany 1985. Des daleshores, els estudis daquests peculiars compostos ha crescut de manera exponencial. Un cas particular de fullerens sn els anomenats endodrics, amb toms o molcules a linterior de la gbia. Shan allat i caracteritzat fullerens endodrics que contenen clsters metllics com M2, M3N, M2C2, Sc4Ox, etc., on els metalls solen ser elements del grup 3 o de terres rares. Lestructura electrnica daquests metallofullerens endodrics es pot explicar de manera senzilla considerant que hi ha una transferncia electrnica formal del clster a la caixa. Un dels majors problemes a lhora destudiar aquests compostos rau en la dificultat de la seva sntesi, separaci i caracteritzaci, degut a qu les quantitats obtingudes sn gaireb negligibles. En aquest punt s on la qumica computacional adquireix protagonisme. Basat en el model inic de transferncia formal delectrons, el nostre grup de recerca ha desenvolupat regles orbitals i topolgiques que permeten predir quines sn les caixes ms afavorides per encapsular els possibles clsters metllics. Daltra banda, els fullerens poden ser funcionalitzats externament, variant aix les seves propietats fsiques i qumiques per tal de potenciar-ne les seves aplicacions. La reacci de Bingel-Hirsch permet addicionar un grup malonat mitjanant una ciclopropanaci. Hem estudiat, per primer cop, el mecanisme daquesta reacci des dun punt de vista teric, fet que ens permet predir els regioismers que sobtenen per a diferents substractes.

Simposi 1.2

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

23

POLIOXOMETALLATS CATINICS: ESTUDI TERIC I

EXPERIMENTAL DUN DERIVAT DE KEGGIN AMB LANTNIDS

Pablo A. Aparicio, Xavier Lpez, Josep M. Poblet

Departament de Qumica Fsica i Inorgnica, Facultat de Qumica, URV

Els polioxometallats (POMs) sn agregats dxids metllics amb una gran varietat

destructures i propietats. Dins daquesta famlia de compostos, els POMs tipus

Keggin sn uns dels ms estudiats. Aquests presenten una estructura general de

{XM12O40}, on X pot ser un element dels blocs p o d i M = Mo, W. Tamb es pot

entendre la seva estructura com quatre trades M3O13 situades al voltant de

lheterotom X tetracoordinat. Existeixen cinc ismers diferents daquests compostos,

anomenats , , , y . Aquestes estructures sn producte de les successives

rotacions de 60 de les unitats M3O13 al voltant de leix C3 de la molcula . Els

POMs acostumen a presentar-se amb els metalls Mo(VI) o W(VI) totalment oxidats,

tot i que poden ser reduts fcilment. A ms, sha demostrat que alguns dels ismers

poden acceptar fins a quatre cations lantnids com a grups capping. Aquest s el cas

de lismer , que sobt redut amb vuit electrons metllics i quatre grups lantnids.

Els complexos [-PMoV8MoVI4O36(OH)4{Ln(H2O)4}4]5+ on Ln = La, Ce, Nd, Sm

(Figura 1) han estat sintetitzats com a sals solubles de clor. A banda, dos daquests

compostos (Ln = La y Gd) shan estudiat mitjanant clculs DFT. Sha pogut

determinar la distribuci electrnica dels vuits electrons metllics, la ubicaci dels

toms de clor y la preferncia pel La com a tom capping mitjanant lenergia de

substituci en aquest complex. Els compostos amb La y Ce sn una nova srie de

catalitzadors eficients, com cids de Lewis. A ms, aquesta s la primera vegada que

sha avaluat lactivitat cataltica daquest tipus de polioxocations.

Figura 1. Representaci del complex [-PMoV8MoVI4O36(OH)4{Ln(H2O)4}4]5+ on les esferes grogues sn Ln, les vermelles sn O, les grises H, les blau clar MoVI y les blau fosc sn MoV.

Simposi 1.3

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

24

ESTUDI TERIC DELS EFECTES DE LA SUBSTITUCI AROMTICA A LA FORMACI DE L'ENLLA D'HALGEN

Antonio Bauz, David Quionero, Antonio Frontera* and Pere M. Dey

Departament de Qumica, Universitat de les Illes Balears, 07122 Palma de Mallorca

Les interaccions no covalents participen de forma determinant en moltes rees de la qumica moderna [1]. En concret, la interacci denlla dhalgen ha rebut una gran atenci per part de la comunitat cientfica als darrers anys [2]. Sha demostrat tan terica com experimentalment que aquest tipus de interacci no covalent juga un paper fonamental en rees tal com la qumica supramolecular [3], lenginyeria de materials [4] i ms recentment en camps de recerca com sn la inhibici enzimtica o les interaccions lligand-centre actiu presents a les protenes [5].

L'objectiu d'aquest treball [6] s l'estudi de la formaci de l'enlla d'halogen entre substractes aromtics (nivell de teoria RI-MP2/aug-cc-pVDZ), el donador d'electrons utilitzat s l'tom de nitrgen, el qual es troba formant part d'un anell aromtic o com a substituent d'aquest. Per altre banda l'acceptor d'electrons utilitzat es l'tom de iode, introdut com a sustituient a un altre anell aromtic. Durant l'estudi s'han utilizat diferents combinacions de grups electroatractors i electrodonadors i s'han duit a terme les representacions de les rectes de Hammet obtenint bones correlacions en tots els casos, tant si l'tom de nitrgen formaba part de l'anell aromtic com si es trobaba com a sustituient d'aquest. Tamb es va expandir l'estudi a altres sistemes igualment representatius, com sn els enllaos d'halgen bifurcats o el dobles enllaos d'halgen. Per finalitzar l'experincia es vren dur a terme clculs amb dissolvent mitjanant el model COSMO, concretament en aigua i cloroform.

[1] E.A. Meyer; R.K. Castellano, F. Diederich. Angew. Chem. Int. Ed. 2003, 42, 1210. [2] A. C. Legon, Phys. Chem. Chem. Phys., 2010, 12, 7736. [3] P. Metrangolo,H.Neukirch, T. Pilati and G. Resnati, Acc. Chem. Res., 2005, 38, 386. [4] H. M. Yamamoto, Y. Kosaka, R. Maeda, J. Yamaura, A. Nakao, T. Nakamura and R. Kato, ACS Nano, 2008, 2, 143. [5] L. A. Hardegger, B. Kuhn, B. Spinnler, L. Anselm, R. Ecabert, M. Stihle, B. Gsell, R. Thoma, J. Diez, J. Benz, J.-M. Plancher, G. Hartmann, D. W. Banner, W. Haap and F. Diederich, Angew. Chem., Int. Ed., 2011, 50, 314. [6] A. Bauz, D. Quionero, A. Frontera and P. M. Dey Phys. Chem. Chem. Phys., 2011, 13, 20371.

Simposi 1.4

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

25

TAUTOMERIA DE VALNCIA EN COMPLEXOS AMB TITANI O

VANADI

Marc Caballero1,3, Josep Maria Bofill2,3, I. de P. R. Moreira1,3

1 Departament de Qumica Fsica, Universitat de Barcelona, 2 Departament de

Qumica Orgnica, Universitat de Barcelona, 3 Institut de Qumica Terica i

Computacional

Els enolats metllics juguen un paper crucial en la sntesi d'estructures moleculars

complexes. En matria d'estereoselectivitat en formaci d'enllaos C-C, sn molt

destacables els avenos aconseguits mitjanant enolats de liti, bor i Ti(IV).

No obstant, l'estudi des del punt de vista teric del titani la seva esfera de

coordinaci i el seu estat electrnic - fins fa poc ha estat poc exhaustiu. Recents

estudis terics, han mostrat la presncia d'un estat electrnic biradical que condueix a

una tautomeria de valncia necessria per tal d'entendre la qumica dels enolats de

Ti(IV) [I. de P. R. Moreira et. al. J. Am. Chem. Soc., 2008, 130 (11), pp 32423243].

Aquests resultats han estat recolzats experimentalment.

A partir d'aqu, es presentaran estudis terics no publicats en el terreny de la

reactivitat organometllica emprant la teoria d'orbitals, tant pel que fa als complexos

de titani com pel que fa a estudis parallels amb vanadi. S'examinaran mecanismes de

reacci i s'analitzar l'estructura electrnica dels intermedis caracteritzats.

Simposi 1.5

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

26

CONTROL ENZIMTIC DE LES REACCIONS DE RACEMITZACI vs TRANSAMINACI DAMINOCIDS

Rodrigo Casasnovas, Miquel Adrover, Joaqun Ortega-Castro, Joan Frau, Josefa Donoso i Francesc Muoz

Departament de Qumica, Universitat de les Illes Balears

El 5-fosfat de piridoxal (PLP) s una forma de la vitamina B6 que actua com a coenzim en el metabolisme daminocids catalitzant reaccions de racemitzaci, transaminaci, descarboxilaci, -eliminacions, - i -substitucions i ruptures aldliques mitjanant la formaci de bases de Schiff. A totes aquestes reaccions hi ha present un intermedi carbaninic com que evoluciona per transferncia de protons en funci de cada reacci en particular (Figura 1). Per aix s de vital importncia el control de lespecificitat de la reacci a causa de la diversitat de productes finals possibles.

En aquest treball hem estimat per primera vegada, amb ls de la Teoria del Funcional de la Densitat (DFT), les constants de dacidesa dels carbonis C i C4 de les bases de Schiff de PLP i glicina tenint en compte els estats de protonaci presents al medi enzimtic i aqus. Els resultats mostren que diferents combinacions destats de protonaci dels heterotoms del cofactor PLP modulen lacidesa absoluta dels carbonis en un ampli rang de valors de pKa (12 23), aix com lacidesa relativa tamb en un ampli rang (pKa 1.5 7.5). De lanlisi daquests resultats hem clarificat la funci de cada heterotom del PLP a la catlisi de les reaccions de racemitzaci y transaminaci i podem plantejar una hiptesi que explica de forma general el control de lespecificitat de les reaccions als enzims PLP-dependents.

Figura 1. Possibles vies devoluci de lintermedi carbaninic per protonaci als carbonis C (racemitzaci) o C4 (transaminaci).

Simposi 1.6

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

27

FIXACI DE DIXID DE CARBONI A EPXIDS CATALITZADA PER COMPLEXOS DE Zn

Fernando Castro-Gmez,1 G. Salasa, 1 A. Kleij, 1 Carles Bo1,2

1 Institut Catal dInvestigaci Qumica, Av. Pasos Catalans 16, Tarragona 2 Departament de Qumica Fsica i Inorgnica, Universitat Rovira i Virgili, c/

Marcell Domingo s/n, Tarragona La preocupaci pel canvi climtic i la necessitat de trobar alternatives als combustibles fssils ha renovat, en els darrers anys, l'inters per l'aprofitament del dixid de carboni (CO2). Tot i que el CO2 s abundant, barat i relativament no txic comparat amb altres fonts alternatives de C1 com el monxid de carboni o el fosgen, aquestes ltimes sn la matria primera ms utilitzada en molts processos qumics per a la producci de carbonats cclics i policarbonats. La fixaci de CO2 a escala industrial pot oferir oportunitats per reduir l'efecte perjudicial que t el CO2 com a contaminant del medi ambient. En aquest projecte avaluem tericament el mecanisme per a la reacci:

Aquesta reacci es duu a terme experimentalment a 45 C en presncia de complexos de Zn-Salen com a catalitzador, NBu4I com co-catalitzador i dicloromet com a dissolvent.[1]

Tots els clculs van ser duts a terme utilitzant els programes Gaussian 09 i ADF 2010. Les geometries van ser optimitzades i caracteritzades a travs de l'anlisi de les seves freqncies vibracionals en fase gasosa. Els funcionals B3LYP i BP86 van ser usats juntament amb el conjunt de bases 6-311G (d, p) en Gaussian i TZP en ADF. L'efecte del dissolvent (dicloromet) va ser avaluat amb el mateix nivell de teoria usant el model continu polaritzat (PCM) en Gaussian i COSMO en ADF. Els resultats obtinguts fins al moment indiquen que el pas determinant de la reacci s l'obertura de l'anell de l'epxid amb una barrera energtica aproximada de 30 kcal mol-1. [1] Decortes, A.; Martnez Belmonte, M.; Kleij, A. W., Angew. Chem. Int. Ed. 2010, 49, 9822 9837

O + CO2 OO

O

RR

Zn-salen

co-catalyst

cyclic carbonate

Simposi 1.7

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

28

ESTUDI COMPUTACIONAL DE COLORANTS ORGNICS PER LA

MILLORA DE LEFICINCIA DE CELLES SOLARS DE GRTZEL: EL PONT CICLOPENTADITIOF (CPDT)

Cludia Climent1,2, David Casanova1,2

1Departament Qumica Fsica, Universitat de Barcelona

2Institut de Qumica Terica i Computacional de la Universitat de Barcelona

(IQTCUB)

En aquest treball shan explorat computacionalment les propietats estructurals i

electrniques de colorants orgnics potencialment interessants per ser emprats com a

sensibilitzadors en celles solars de Grtzel. Lestudi sha centrat en els cromfors del

tipus D--A, on el grup triarilamina actua com a donador (D) i lcid cianoacrlic

actua com a fragment acceptor (A). En aquest cas sha considerat la molcula de

ciclopentaditiof (CPDT) com a pont entre les unitats donadora i acceptora, i sha

comparat amb altres fragments conjugats similars. Les energies i probabilitats

dexcitaci electrnica de lestat fonamental al primer estat singlet excitat shan

calculat a partit de la teoria del funcional de la densitat depenent del temps (TDDFT)

emprant el funcional hbrid amb correcci a llarg abast PBEh [1]. Les propietats de

la transici shan racionalitzat a partir de la geometria molecular de lestat fonamental

i la naturalesa dels orbitals moleculars ms rellevants. Tamb shan incls els efectes

deguts a la presncia del dissolvent amb laproximaci PCM [2].

[1] M. A. Rohrdanz, K. M. Martins, J. M. Herbert, J. Chem. Phys. 130, 54112 (2009)]

[2] V. Barone, M. Cossi, J. Phys. Chem. A. 102, 1995 (1998)]

Simposi 1.8

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

29

ESTUDI 3D-QSAR DE LA INHIBICI DE LA FARNESIL PIROFOSFAT

SINTETASA (FPPS) HUMANA PER ACCI DELS AMINOBIFOSFONATS

David Fernndez Payeras, Joaquin Ortega-Castro i Juan Frau.

Departament de Qumica, Universitat de les Illes Balears, 07122 Palma de Mallorca

Els bifosfonats nitrogenats, o aminobifosfonats (NBPs) sn un grups de frmacs que

varen sorgir fa ms de 40 anys com anlegs del pirofosfat inorgnic (PPi) i resistents a

la hidrlisi, possibilitant daquesta forma la seva administraci per via oral.

Actualment sutilitzen en el tractament de malalties relacionades amb la resorci

ssea, com a la osteoporosi post-menopusica, la malaltia de Paget i la hipercalcemia

de causa tumoral [1, 2, 3]. La utilitzaci daquesta famlia de frmacs es basa en la

afinitat daquestes molcules per la matriu inorgnica dels ssos i per la seva capacitat

dinhibici de lenzim Farnesyl Diphosphate Synthase (FPPS) hum, que es present a

la ruta metablica del mevalonat. La seva inhibici sindueix a lapoptosi cellular,

que degut a la afinitat per la hidroxiapatita (HAP) dels ssos, es centra en la mort del

osteoblasts.

Actualment, es coneixen els valors dinhibici al 50% dun conjunt redut de NBPs,

per suficients com per plantejar un estudi tridimensional de la relaci existent entre

lestructura i lactivitat daquestes molcules (3D-QSAR). Aquest estudi sha realitzat

aplicant el mtode CoMFA [4] amb el qual sha obtingut uns valors de correlaci

molt bons, q2=0.753 y r2= 0.991, i shan pogut deduir quins sn els requisits tant

estrics com electrosttics ms importants per poder predir com han de ser els nous

NBPs perqu siguin biolgicament ms actius.

[1] Fleisch, H. J. Clin. Endorinol. Metab. 1993, 76, 1397-1398.

[2] Martin, M. B.; Arnold W.; Heath III, H. T.; Urbina, J. A.; Oldfield, E. Biochemical and

Biophysical Research Communications 1999, 263, 754-758.

[3] Rodan, G. A. Annu. Rev. Pharmacol. Toxicol. 1998, 38, 375-388.

[4] Cramer, R.D., III; Patterson, D.E.; Bunce J. D. .J. Am. Chem. Soc., 1988. 110(18): p.

5959-67.

Simposi 1.9

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

30

Simposi 1.10 NOU MODEL PER PREDIR LA REGIOSELECTIVITAT DE LES

CICLOADDICIONS DIELS-ALDER ALS COMPOSTOS METALLO-

ENDOFULLERNICS. LEXEMPLE DEL X@D3h-C78 (X = Ti2C2, Sc3N, Y3N)

Marc Garcia-Borrsa, Slvia Osunab, Marcel Swarta,c, Josep M. Luisa i Miquel Sola a Institut de Qumica Computacional i Departament de Qumica, Universitat de Girona, Campus Montilivi, 17071 Girona, Catalunya, Espanya b Department of Chemistry and Biochemistry, University of California, Los Angeles, 607 Charles E. Young Drive, Los Angeles, CA90095, USA c Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats (ICREA), Pg. Llus Companys 23, 08010 Barcelona, Catalunya, Espanya Des del seu descobriment, linters en els fullerens noms ha fet que crixer degut a les seves potencials aplicacions en camps com la medicina o la nanotecnologia. Per encara ara, la reactivitat daquests compostos s bastant desconeguda. Un dels objectius daquest treball s avanar en la comprensi de la reactivitat dels compostos metallo-endofullernics (EMFs) mitjanant lanlisi computacional de la reacci de cicloaddici Diels-Alder entre el 1,3-cis-butadi i el fuller lliure D3h-C78,1 juntament amb els seus derivats X@D3h-C78 (X = Ti2C2,2 Sc3N1 i Y3N3 ). Per fer-ho, shan aplicat diferents eines,4 tals com el Model de Distorsi/Interacci o el Model de la Caixa sense Clster Metllic (Non-Cluster Model, NCM)2 entre altres. A partir daquests resultats, sha proposat un nou mtode per predir, a un cost computacional molt baix, la regioselectivitat dels derivats EMFs basat en les estructures del corresponent fuller lliure, el Model de la Caixa Congelada (Frozen Cage Model, FCM). Aquest nou model ens permet trobar les posicions ms reactives de les espcies dEMFs predient, a priori, quin ser el producte majoritari (ms estable) de la reacci de cicloaddici. Aquests estudis representen un aven en el coneixement sobre la qumica dels compostos metallo-endofullernics. nicament quan entenguem el comportament daquests compostos, podrem convertir les seves aplicacions potencials en aplicacions prctiques.

[1] Osuna, S.; Swart, M.; Campanera, J.M.; Poblet, J.M.; Sol, M., J. Am. Chem. Soc. 130 (2008) 6202 [2] Garcia-Borrs, M.; Osuna, S.; Swart, M.; Luis, J.M.; Sol, M. (2011) submitted for publication. [3] Osuna, S.; Swart, M.; Sol, M., J. Am. Chem. Soc. 131 , 1 (2009) 129 [4] Garcia-Borrs, M.; Osuna, S.; Swart, M.; Luis, J.M.; Sol, M. (2011) in preparation.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

31

Simposi 1.11 COMPARACI ENTRE FUZZY I AIM EN LA DESCRIPCI DELS PONTS DHIDROGEN

L. Guillaumes, S. Simon, P. Salvador

Institut de qumica computacional, Departament de Qumica, Universitat de Girona,

Campus de Montilivi, Girona, 17071, Spain

Els ponts dhidrogen sn essencials a lhora dentendre les interaccions dalguns dels sistemes biolgics ms importants. La formaci de dos ponts dhidrogen entre dos molcules porta a la creaci dun anell extra al complex, amb laparici duna certa cooperativitat entre els enllaos, que dna lloc a un canvi en lestabilitzaci del sistema. Per aquesta ra, aquest estudi es basa en usar diferents compostos model (amb un tom donador i un dacceptor a cada molcula) que seran units per parelles per tal de formar dos ponts dhidrogen i, en conseqncia, formaran un nou cicle.

No hi ha noms un mtode per calcular la fortalesa dun pont dhidrogen quan tenim un complex amb dos o ms interaccions daquest tipus. Podem establir relacions entre la seva fortalesa i diferents parmetres, essent un daquest els ndexs de deslocalitzaci. Com ha estat prviament demostrat, la fortalesa dun pont dhidrogen est relacionada amb lndex de deslocalitzaci existent entre els seus toms. Les crregues atmiques tamb poden ajudar a caracteritzar els complexos formats grcies a ponts dhidrogen.

Per tal de disminuir el cost computacional dels clculs dels ndexs de deslocalitzaci es proposa usar la definici Fuzzy pels toms. El principal objectiu ser estudiar diferents mtodes de partici de lespai 3D per calcular crregues atmiques i ndexs de deslocalitzaci. Aix, usant B3LYP/6-311++G(d,p), sanalitzar el comportament daquests dos conceptes.

Lestabilitzaci extra que apareix quan formem el nou cicle sestudiar usant els ndexs de deslocalitzaci prviament esmentats. La rotaci dun monmer 90 ajudar a calcular lenergia de cooperaci, i la comparaci entre els ndexs de deslocalitzaci abans i desprs de la rotaci ens permetr obtenir informaci sobre la distribuci electrnica quan es forma el nou cicle.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

32

DINMICA DE LA REACCI I-MOLCULA ENTRE i-C3H7Br I Li+

E.Lpez, J.Aguilar, J.de Andrs, J.M.Lucas, M.Albert, A. Aguilar

Departament de Qumica Fsica, Universitat de Barcelona

Aquest treball pesenta els primers resultats experimentals i terics del sistema format per ions Li+ i molcules d'isobromopropa en fase gas. La mesura les seccions eficaces experimentals dels diferents canals de reacci s'ha realitzat amb un aparell RF-GIB que es basa en un feix d'ions guiat per una tcnica [1] de radiofreqncia octupolar i que caractaritza els diferents ions formats per espectrometria de mases [2].

En la reacci en primer lloc es forma l'adducte, i desprs el sistema evoluciona per un

dels tres possibles canals de reacci:

[C3H6Li]+ + H-Br (I)

Li+ +C3H7Br [C3H7BrLi]+ C3H6 + [H-Br-Li]+ (II)

C3H7+ + Li-Br (III)

La secci efica reactiva en funci de l'energa de col.lisi ha estat mesurada a diferents energies de collisi per a cadascun dels tres canals de reacci indicats. Els resultats obtinguts per als canals I i II sn compatibles amb processos sense barrera d'energia, mentre que el llindar d'energia del canal III mostra clarament un valor no nul tot indicant que la reacci noms te lloc a partir de certs valors de l'energia de col.lisi. El perfil energtic teric de la reacci ha estat estat estudiat utilitzant el paquet GAMESS 2006 i s'ha realitzat a un nivell MP2 (full-electron) i emprant la base DZV. Els resultats obtinguts aix com la seva comparaci amb les mesures experimentals, es presentaran i discutiran en la trobada.

Agraments: Els autors agraeixen al MICINN el finanament obtingut a travers del projecte de referncia CTQ2010-16709/BQU i a la Generalitat de Catalunya pel projecte 2009SGR17.

[1] D. Gerlich. Adv. Chem. Phys. 82 (1992) 82 [2] M. Sabid, JM. Lucas, J.de Andrs, J.Sogas, M. Albert. A. Aguilar, D. Bassi, D. Ascenzi, P.Franceschi, P. Tosi, F. Pirani, Chem. Phys. Letters 442 (2007) 28

Simposi 1.12

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

33

Simposi 1.13 OPTIMITZACIONS DE INTERSECCIONS CNIQUES BASATS EN LA HESSIANA DEL SUBESPAI D'INTERSECCI.

Sergi Ruiz-Barragn (sergi@stark.udg.edu), Llus Blancafort

Institut de Qumica Computacional i Departament de Qumica. Universitat de Girona, E-17071 Girona

Les interseccions cniques sn crucials per entendre les reaccions fotoqumiques i la seva localitzaci s un dels passos principals en els estudis computacionals de fotoqumica. Aix, usualment, es porta a terme mitjanant una optimitzaci de geometria en un subespai d'intersecci (N-2) de la corba d'energia potencial, imposant la degeneraci de l'energia.

Un dels algoritmes ms utilitzats per obtenir interseccions cniques s el proposat per Bearpark [1], en que s'utilitza un gradient compost per un gradient projectat en el subespai d'intersecci i un terme de penalitzaci que fa tendir cap a la degeneraci. Recentment, va ser proposat un nou algoritme basat en la Hessiana del espai d'intersecci [2] que millora l'optimitzaci en el subespai.

Nosaltres em portat a terme una comparaci entre ambds algoritmes amb 13 casos, posant especial atenci en les diferents maneres actualitzar la Hessiana del subespai. Tamb presentem un nou algoritme amb el propsit de millorar l'aproximaci a la degeneraci utilitzat en els dos anteriors algoritmes.

[1] Bearpark, M. J. ; Robb, M. A.: Schlegel, H. B. Chem. Phys. Lett., 223, 269 (1994) [2] F. Sicilia, Ll. Blancafort, M. J. Bearpark, M. A. Robb, J. Chem. Theory Comput., 4, 257-266 (2008)

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

34

Simposi 1.14 LES XARXES NEURONALS ARTIFICIALS I LA PROJECCIO SOBRE EL

PLA HIPERBLIC EN LESTABLIMENT DE MTODES QSAR APLICATS

A LA QUMICA MDICA

Roger Tejedor-Estrada, Santi Nonell, Jordi Teixid

IQS School of Engineering/Escola Tcnica Superior IQS, Universitat Ramon Llull

Les xarxes neuronals artificials (ANN) shan consolidat, en els darrers anys, com

excellents mtodes per establir models de relaci estructura-activitat (SAR) i de

relaci quantitativa destructura-activitat (QSAR). Grcies al tractament no lineal que

realitzen de la informaci, les ANN han pogut ser mpliament aplicades a problemes

relacionats amb la qumica mdica. Per aquest motiu, sha avaluat la utilitzaci

daquests mtodes per al disseny de fotosensibilitzadors per ser emprats en la terpia

fotodinmica del cncer.

Donat lelevat nombre de descriptors disponibles en QSAR, hom es troba amb la

necessitat de seleccionar aquell conjunt que descrigui millor el sistema a tractar.

Lespai multidimensional de respostes obtingut s difcilment tractable grficament

des del punt de vista Euclidi. La projecci dels descriptors moleculars sobre un disc

de Poincar, regit per una geometria hiperblica, esdev una bona alternativa a les

tcniques usualment adoptades en qumica per a la reducci dimensional de lespai:

Anlisi de Components Principals (PCA) i Self-Organizing Maps (SOM), entre

daltres.

La projecci hiperblica permet facilitar la interpretaci visual dels resultats obtinguts

i sha aplicat de forma alternativa als SOM per a la validaci de diversos conjunts de

descriptors (seleccionats mitjanant diferents criteris estadstics). Sha emprat en

lestabliment dun model de predicci, basat en ANN, de la localitzaci subcellular

de fotosensibilitzadors tetrapirrlics. Els resultats obtinguts en la predicci de la

localitzaci de dos nous fotosensibilitzadors porficnics, es troben dacord amb les

mesures experimentals per microscpia confocal.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

35

Fitoprost B1

O(CH2)7CO2Me

OH

N

N N

N

OH

HN

H2N

cid 13-epi-12-oxo fitodienic

O

CO2H

(-)-Abacavir PGA1

O CO2H

OH

Simposi 2.1 ESTUDI DE NOUS SUBSTRATS PER A LA REACCI DE PAUSON-KHAND.

APLICACI A LA SNTESI DE PRODUCTES BIOLGICAMENT ACTIUS

Nuria Aiguabella, Antoni Riera

Unitat de Recerca en Sntesi Asimtrica (URSA-PCB), Institute for Research in

Biomedicine (IRB) i Departament de Qumica Orgnica, Universitat de Barcelona.

Els compostos ciclopentnics sn importants elements estructurals en diferents productes naturals, farmacutics i de qumica fina, com per exemple les prostaglandines, els fitoprostans [1] i els carbanuclesids [2]. La reacci de Pauson-Khand (PKR) ha provat ser un mtode molt efica per sintetitzar aquests tipus de compostos, desenvolupant-se en el nostre grup durant els ltims anys versions enantioselectives de la PKR [3].

La nostra aproximaci sinttica parteix de lexploraci de nous substrats per a la PKR: els alquins proparglics amb grups sortints potencials. Presentarem els avenos fets en aquest camp, aix com la validaci de la nostra metodologia mitjanant laplicaci de la mateixa a la sntesi dun prost natural: lcid 13-epi-12-oxo fitodienic.

[1] Vzquez-Romero, A.; Crdenas, L.; Blasi, E.; Verdaguer, X.; Riera, A. Org. Lett., 2009, 11, 3104-7 [2] Vzquez-Romero, A.; Rodrguez, J.; Lled, A.; Verdaguer, X.; Riera, A. Org. Lett., 2008, 10, 4509-12. [3] Sola, J.; Reves, M.; Riera, A.; Verdaguer, X. Angew. Chem., Int. Ed., 2007, 46, 5020-23.; Verdaguer, X.; Moyano, A.; Pericas, M. A.; Riera, A.; Maestro, M. A.; Mahia, J. J. Am. Chem. Soc., 2000, 122, 10242-3.

O

R'

O

R'

XR

OXR

XREliminaciAddiciconjugadaPKR

H

H

H

H

H

H

O

R'

R''RetroDiels-AlderAddiciconjugada

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

36

NOUS INTERRUPTORS MOLECULARS FLUORESCENTS BASATS EN

TAUTMERS DE VALNCIA

Laura Amorn, 1 Jos Luis Bourdelande,1 Fernando Novio,2 Daniel Ruiz-Molina2,

Flix Busqu,1 Jordi Hernando,1

1Departament de Qumica, Universitat Autnoma de Barcelona 2Centro de Investigacin en Nanociencia y Nanotecnologa (CIN2-CSIC)

Els compostos de coordinaci que presenten tautomerisme de valncia (s a dir,

que reorganitzen els seus enllaos sense que es produeixi la migraci dels seus toms)

que interconverteixen entre diferents

estats mitjanant estmuls trmics.1 El pas entre aquests diversos estats es detecta per

mitj de -vis i magntiques, la baixa sensibilitat de les

fluorescncia permetria millorar aquesta situaci i fi

compostos a nivell de molcules individuals. s per aquest motiu que s nyat,

sintetitzat i caracteritzat el lligand catecol fluorescent 1,

preparar polmers de coordinaci susceptibles de presentar tautomerisme de valncia.

tigat el seu

comportament com a interruptors moleculars fluorescents termoinduts.

1 Imaz, I.; Maspoch, D.; Rodrguez-Blanco, C.; Prez-Falcn, J. M.; Campo, J.; Ruiz-Molina, D. Angew.

Chem. Int. Ed. 2008, 47, 1857-1860.

Simposi 2.2

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

37

INDOLOQUINOLIZIDINES A PARTIR DE LACTAMES DERIVADES DE

L(S)-TRIPTOFANOL. SNTESI ENANTIOSELECTIVA DALCALOIDES INDLICS

Maria Prez, Federica Arioli, Joan Bosch, Mercedes Amat

Laboratori de Qumica Orgnica, Facultat de Farmcia, Universitat de Barcelona.

Les lactames derivades del fenilglicinol constitueixen buiding blocks verstils per a la sntesi de productes naturals i compostos bioactius que contenen una subunitat de piperidina polisustituida. Aquestes lactames es prepararen anteriormente en el nostre grup per reacci de ciclocondensaci entre el fenilglicinol i derivats de -oxoacids. Ls de (S)-triptofanol com a inductor de quiralitat incrementa la utilitat sinttica de la metodologia ja que aquest aminoalcohol pot integrarse en estructures policcliques complexes per ciclaci sobre lanell indlic originant precursors per a la sntesi enantioselectiva dalcaloides indlics. En treball anteriors [1], hem descrit la ciclaci diastereodivergent de la lactama derivada del (S)-triptofanol 1, per a donar o b la trans-indolo[2,3-a]quinolizidina 2a o lisomer cis 2b. Per tal de mostrar el potencial sinttic daquestes indoloquinolizidines en la sntesi enantioselectiva dalcaloides indlics, presentem els nostres estudis encaminats a la preparaci danlegs de la iohimbina i la reserpina. La nostra aproximaci inclou, com a etapa clau, la generaci de lanell E mitjanant una doble reacci de Michael sobre una lactama insaturada tetracclica amb un reactiu de Nazarov.

[1] Prez, M.; Arioli, F.; Rigacci, G.; Santos, M. M. M.; Gmez-Esqu, A.; Escolano, C.; Florindo, P.; Ramos, C.; Bosch, J.; Amat, M. Eur. J. Org. Chem. 2011, 3858-3863 Agraments: Ministeri dEducaci i Cincia (CTQ 2009-07021/BQU) i Generalitat de Catalunya (2009-SGR-1111)

1.25M HClEtOH N

HN O

NH

NOHO

OH

H

H

NH

ON

O

1

2a

2b

desprs KOH

BF3Et2Oreflux CH2Cl2

H

H

Simposi 2.3

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

38

ESTUDI SINTTIC SOBRE ALCALOIDES DSTEMONA:

STEMOSPIRONINA I ANLEGS

Nria Bardaj Valls, Flix Busqu Snchez, Marta Figueredo Galimany

Departament de Qumica. Universitat Autnoma de Barcelona, 08193 Bellaterra

Els extractes de diferents plantes de la famlia Stemonaceae sutilitzen als pasos

asitics pel tractament de malalties respiratries, parasitries i tamb com insecticides.

Un dels constituents ms importants daquests extractes sn els anomenats alcaloides

dStemona, relacionats estructuralment entre s, que probablement sn els

responsables de la seva activitat. Fins al moment, tots els alcaloides dStemona allats

sn compostos policclics i la gran majoria presenta un nucli de pirrolo[1,2-a]azepina.

Molts dells tamb presenten, com a mnim, un anell dalfa-metil-gamma-

butirolactona unit al sistema azabicclic, ja sigui de forma espirnica, fusionada o com

a substituent de lanell de pirrolidina. El nostre grup de recerca ha dissenyat una

estratgia sinttica per aquests alcaloides, en la que el nucli de pirroloazepina es

genera en les primeres etapes i els altres fragments sincorporen posteriorment.

Aquesta aproximaci ha de permetre accedir a diferents alcaloides a partir dun

intermedi com. El desenvolupament daquesta metodologia ha culminat recentment

amb la sntesi total dstemonidina [1] i, actualment, sest aplicant a stemospironina i

anlegs.

[1] Snchez-Izquierdo, F. Blanco, P.; Busqu, F.; Alibs, R.; de March, P.; Figueredo, M.; Font, J.; Parella, T. Org. Lett. 2007, 9, 1769-1772.

Simposi 2.4

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

39

REACCIONS DINTERCANVI DHALURS I FLUORACI

NUCLEOFLICA MITJANANT UN CICLE CATALTIC CuI/CuIII

Alicia Casitas,1 Merc Canta,1 Miquel Sol,1,2 Miquel Costas,1 Xavi Ribas1

1 Grup dinvestigaci QBIS, Departament de Qumica, Universitat de Girona,

Campus Montilivi, Girona E-17071, Catalunya, Espanya. 2 Institut de Qumica

Computacional, Universitat de Girona, Campus Montilivi, Girona, E-17071,

Catalunya, Espanya.

La capacitat dintercanviar un halur determinat en un halur daril per un altre halur augmentaria enormement la versatilitat de moltes reaccions dacoblament creuat catalitzades per metalls de transici. Per exemple, moltes reaccions que funcionen noms amb iodurs daril podrien funcionar amb els menys reactius clorurs i bromurs daril, sempre que es pogus catalitzar un intercanvi in situ per a formar els iodurs daril [1]. A partir del treball previ on es descriu lobservaci de leliminaci reductiva aril-X en complexos aril-CuIII-X (X = Cl, Br, I) [2], shan desenvolupat reaccions dintercanvi dhalur en substrats model aril-X catalitzades per coure en condicions de reacci suaus [3]. Shan observat totes les combinacions dintercanvi dhalur (I, Br, Cl, F) emprant quantitats cataltiques de CuI. Sorprenentment, sha aconseguit la fluoraci cataltica de manera quantitativa de substrats aril-X a temperatura ambient, emprant fonts de fluorurs comunes, com AgF o KF, a travs dintermedis aril-CuIII-X. Les dades experimentals i computacionals donen suport a un cicle cataltic CuI/CuIII que involucra les etapes daddici oxidant de lhalur daril amb un centre de CuI, seguit per lintercanvi dhalur i eliminaci reductiva per donar el corresponent haloar aril-Y (Figura 1). Aquest treball proporciona coneixements mecanstics fonamentals per tal de desenvolupar nous catalitzadors de coure per a les reaccions dintercanvi dhalurs que operin a travs d un cicle CuI/CuIII.

[1] A. Klapars and S. L. Buchwald, J. Am. Chem. Soc. 2002, 124, 14844-14845. [2] A. Casitas, A. E. King, T. Parella, M. Costas, S. S. Stahl and X. Ribas, Chem. Sci. 2010, 1, 326-330. [3] A. Casitas, M. Canta, M. Costas, M. Sol and X. Ribas, J. Am. Chem. Soc. 2011, accepted. DOI: 10.1021/ja2058567

Complex aril-CuIII-clorur

Simposi 2.5

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

40

ALQUILACIONS ALLLIQUES ORGANOCATALTIQUES: SUBSTITUCI DE CARBONATS DE MORITA-BAYLIS-

HILLMAN AMB bis(fenilsulfonil)met, fluoro-bis(fenilsulfonil)met i 2-fluoromalonat.

Xavier Company, Guillem Valero, Victor Ceban, Bing Wang, Albert Moyano i Ramon Rios

Departament de Qumica Orgnica, Universitat de Barcelona

Un dels principals objectius de la Qumica Orgnica s el desenvolupament de noves metodologies que permetin la formaci enantioselectiva denllaos carboni-carboni. En els darrers anys, les reaccions de substituci alllica han estat motiu dintensos estudis demostrant ser un mtode efica i potent per a la generaci asimtrica de nous enllaos C-C, des dels primers treballs publicats per Trost i collaboradors lany 1977 emprant Pd com a catalitzador, fins a les versions organocataltiques desenvolupades en els darrers 10 anys.

Per altra banda, una altra fita per a la qumica sinttica, s lobtenci de compostos fluorats de manera enantioselectiva. Degut a les seves propietats estereoelectrniques singulars, aquets compostos son molt preuats i emprats en biomedicina, bioqumica i cincia de materials.

La reacci de carbonats de Morita-Baylis-Hillam amb catalitzadors nucleoflics derivats dalcaloides de la cincona, genera, in situ, un intermedi capa de reaccionar estereoselectivament amb diversos nuclefils carbonats. Aix, la reacci amb bis(fenilsulfonil)met (I) permet lobtenci dels

productes de substituci amb excellents rendiments (70-98%) i enantioselectivitats (86-99% ee). Malgrat que al emprar com a nucleofil el fluoro-bis(fenilsulfonil)met (II) sobtenen els productes amb menor enantioselectivitat (70-80% ee) respecte (I), hem demostrat la possibilitat de fluorar (IV) els adductes un cop feta la substituci, obtenint aix els compostos fluorats amb major selectivitat (86-94% ee). Per ltim, tamb hem estudiat la utilitzaci de 2-fluoromalonat (III) com a nuclefil, obtenint els productes amb bons rendiments (70-88%) i enantioselectivitats (50-92% ee).

Ar

OBocCOOR

(DHQD)2AQN cat.

SO2PhPhO2S

ArCOOR

PhO2S SO2Ph

SO2PhPhO2S

F

ArCOOR

PhO2S SO2PhF

OEt

O

EtO

O

F

-ICPD cat.

(DHQD)2PHAL cat.

ArCOOR

FOEt

O

EtO

O

NaH,Select-F

(I)

(II)

(III)

(IV)

Simposi 2.6

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

41

Simposi 2.7 CHEMICAL MODULATION OF CELLULAR SIGNALLING ROUTES

RELEVANT TO THE CONTROL OF APOPTOSIS

Miriam Corredora, Ignacio Alfonsoa, Jordi Bujonsa, Mar Orzezb, Mnica Sanchob, Enrique Prez-Payb, ngel Messeguera a Institut Qumica Avanada de Catalunya (CSIC) C/Jordi-Girona, 18-26 08034 Barcelona b Centre dInvestigacions Prncipe Felipe, Autopista del Saler, 16 46012 Valencia

(mcsqob@iqac.csic.es)

Lapoptosi s un procs biolgic rellevant en moltes malalties. Aquest procs est regulat a travs de la formaci dun complex multiproteic anomenat apoptosoma i que s de gran inters per al desenvolupament de moduladors apopttics [1]. En el nostre grup sha publicat prviament una piperazina-3-substituida-2,5-diona com a potent modulador apopttic [2]. Estudis estructurals daquest compost han perms veure la presncia dels ismers cis / trans de lenlla de lamida terciria exocclica en un procs dintercanvi lent, fet que pot ser important per la interacci amb la diana biolgica [3]. Aquesta informaci ens va animar a mimetitzar aquests ismers a travs duna substituci isostrica de lenlla amida amb unitats de 1,2,3-triazoles.

La sntesi daquests anlegs restringits es va dur a terme utilitzant una reacci Ugi multicomponent4 seguida duna ciclaci intramolecular. Lanlisi completa per RMN (incloent les correlacions 1H-15N en abundncia natural) daquests compostos han perms la caracteritzaci inequvoca dels patrons de substituci corresponents. Finalment, laugment de lactivitat inhibitria daquests nous compostos en comparaci amb el compost de partida ha proporcionat nova informaci sobre la uni dels compostos a la diana teraputica i ha fet possible la identificaci de nous moduladors. [1] Malet, G. et al. Cell Death Differ. 2006, 13, 1523-1532. [2] Mondragon, L. et al. J. Med. Chem. 2008, 51, 521-529. [3] Moure, A. et al. Chem. Eur. J. 2011, 17, 7927-7939. [4] Burns, C. et al. Tetrahedron Letters. 1998, 39, 1113-1116.

NN

O

ONN N

Cl

2acis analog

NN

O

ONN N

Cl

Cl

Cl 2btrans analog

Cl

Cl

Cl

Cl

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

42

Simposi 2.8 INCLUSI MOLECULAR EN CALIX[4]PIRROLS ARIL-EXTESOS

Mnica Espelt Ripoll, Pau Ballester Balaguer

ICIQ-Institut Catal dInvestigaci Qumica, Avgda. Pasos Catalans, 16, 43007

Tarragona.

La qumica supramolecular est

relacionada amb les interaccions no

covalents entre molcules, entres

elles destaquen els enllaos

dhidrogen. Aquests sn amplament

utilitzats per controlar artificialment

processos dauto-assemblatge molecular. Un dels grups funcionals ms comuns per

crear enllaos dhidrogen s el grup urea. Recentment el nostre grup dinvestigaci va

descriure una nova metodologia per a la preparaci de cpsules moleculars amb grups

funcionals de tipus pirrlic a linterior de les seves cavitats [1]. Lestratgia implica la

disposici de grups urea en la posici para dels substituents meso-fenil del ,,,-

tetrafeniltetrametil-meso-calix[4]pirrol 1. La tetraurea calix[4]pirrol 1 sauto-assembla

quantitativament, en presncia duna o dues molcula/es plantilla adequada/es (per

exemple, 2, 3 o 4), a travs dun anell denllaos dhidrogen. A ms, lassemblatge

cont dos centres endohdrics donadors denllaos dhidrogen, els tetrapirrols situats

als pols oposats de la cavitat, amb els quals interacciona lhoste (guest). La presncia

dun hoste adequat s una condici indispensable per a la formaci de la cpsula. Per

tal destudiar les dimensions interiors de la cavitat, sha preparat una srie de bis-N-

xids aliftics (4) en els quals una cadena aliftica dun determinat nombre dunitats

metil (de 3 a 7) s utilitzada com a separador de dos grups dimetil-N-xids terminals

[2]. Els processos dencapsulaci de bis-N-xids shan estudiat per espectroscpia

RMN mono i bidimensional. Tamb sha estudiat lestabilitat termodinmica relativa

entre les cpsules formades pels difererents bis-N-xids mitjanant experiments

competitius de 1H-RMN.

[1] (a) Ballester, P.; Gil-Ramirez, G. Proc. Natl. Acad. Sci. U. S. A. 2009, 106, 10455-9. [2] (b) Gil-Ramrez, G.; Chas, M.; Ballester, P. J. Am. Chem. Soc. 2010, 132, 2520-2521. Krner, S. K.; Tucci, F. C.; Rudkevich, D. M.; Heinz, T.; Rebek, J. Jr. Chem. Eur. J. 2000, 6, 1.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

43

SISTEMES QUATERNARIS: NQUEL, OXIMA, AZIDA I

AMINA. SNTESI I ESTUDI MAGNTIC

Jordi Esteban1, Albert Escuer1, Merc Font-Bardia2, Teresa Calvet2 1 Departament de Qumica Inorgnica, Universitat de Barcelona, Mart i Franqus 1-

11, 08028 Barcelona 2 Departament de Mineralogia i Cristallografia, Universitat de Barcelona, Mart i

Franqus s/n, 08028 Barcelona

La reactivitat de les amines bi i tridentades en sistemes amb oximes i nquel s un

camp que resta per explorar. Per altra banda, lani azidur (N3-) ha estat mpliament

utilitzat en el camp del Magnetisme Molecular ja que genera acoblaments

ferromagntics quan suneix en el mode de coordinaci 1,1. Aix, en primer lloc es va

estudiar la reactivitat daquest sistema a partir dun compost neutre prviament

sintetitzat que contenia nicament NiII, N3- i una amina tridentada amb diverses

piridiloximes; amb el que es van obtenir diversos compostos mono-, tri- i

tetranuclears. Vist lesperanador inici daquest sistema, sha provat la sntesi directa

de nous compostos polinuclears de Ni(II), obtenint, entre daltres, un clster amb

nuclearitat Ni13 amb lestat fonamental ms elevat que es coneix per sistemes Ni-

oxima, S= 9.

[Ni13(N-Me-en)4(OH)6(N3)8(Mepao)12] [Ni4(dpt)2(N3)4(py2CNO)4]

Simposi 2.9

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

44

Simposi 2.10 SNTESI ENANTIOSELECTIVA I ASSIGNACI DE LA CONFIGURACI RELATIVA DE LA GABOSINA J

Miguel ngel Fresneda Quesada, Joan Pau Bayn Rueda, Marta Figueredo Galimany

Departament de Qumica. Universitat Autnoma de Barcelona, 08193 Bellaterra

Les gabosines [1] (Figura 1) sn una famlia de carba-sucres estructuralment molt relacionats entre si. La seva diversitat estructural i activitat biolgica han portat al nostre grup dinvestigaci a dissenyar una estratgia sinttica estereodivergent i enantioselectiva, amb la fi dobtenir el mxim nombre daquests compostos a partir dun precursor com. Mitjanant aquesta estratgia, hem aconseguit sintetitzar i resoldre la configuraci absoluta de varies gabosines, aix com dalguns anlegs [2].

Figura 1. Famlia de gabosines

Recentment, els nostres esforos shan orientat a lobtenci de la gabosina J, compost pel qual no s'havia descrit cap sntesi prvia. La sntesis total ens ha perms establir que la configuraci relativa assignada inicialment a la gabosina J1 no era la correcta.

[1] (a) Bach, G.; Breiding-Mack, S.; Grabley, S.; Hammann, P.; Huetter, K.; Thiericke, R.; Uhr, H.; Wink, J.; Zeeck, A. Liebigs Ann. Chem. 1993, 241-250. (b) Tang, Y-Q.; Maul, C.; Hfs, R.; Sattler, I.; Grabley, S.; Feng, X-Z.; Zeeck, A.; Thiericke, R. Eur. J. Org. Chem. 2000, 149-153. [2] (a) Alibs, R.; Bayn, P.; de March, P.; Figueredo, M.; Font, J.; Marjanet, G. Org. Lett. 2006, 8, 1617-1620. (b) Toribio, G.; Marjanet, G.; Alibs, R.; de March, P.; Font, J.; Bayon, P.; Figueredo, M. Eur. J. Org. Chem. 2011, 1534-1543.

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

45

Simposi 2.11 NANOPARTCULES DOR ESTABILITZADES AMB DENDRONS O AMB

UN LLIGAND BIFUNCIONAL TIOL/PIRIDINA

Ferran Gonzlez de Rivera,1 Inmaculada Angurell,1 Oriol Rossell,1 Miquel Seco,1

Nria J. Divins,2 Jordi Llorca.2

1 Departament de Qumica Inorgnica. Universitat de Barcelona, Mart i Franqus,

1-11, 08028 Barcelona. e-mail: ferran.gonzalez@qi.ub.es

2 Institut de Tcniques Energtiques. Universitat Politcnica de Catalunya, Diagonal,

647, ed. ETSEIB, 08028 Barcelona.

En aquest treball es descriu la sntesi de dos dendrons carbosilans funcionalitzats amb

un grup tiol en el punt focal i dun lligand L equipat amb un grup tiol en un extrem i

amb una piridina a laltre. Aquestes molcules han estat utilitzades com a agents

estabilitzadors en la formaci de nanopartcules d'or, fent s del conegut mtode

bifsic de Brust [1]. La reacci entre les nanopartcules estabilitzades amb el lligand L

a travs de la piridina terminal i els dmers [RhCl(cod)]2 i [RuCl2(p-cim)]2, ha

perms incorporar fragments metllics a la perifria de la nanopartcula. Aquestes

han estat caracteritzades per HRTEM, XPS, AFM, IR, UV-Vis, ATG i per RMN de 1H i 13C {1H}.

[1] Brust, M.; Walker, M.; Bethell, D.; Schiffrin, D. J.; Whyman, R. J. Chem. Soc., Chem. Commun. 1994, 801.

Si Si SiMe

MeMe

S

Si

Si

Si

Si

Si

Si

Si

Si

Si

Si

Me MeMeMe

MeMeMe

MeMe Me

MeMe

MeMe

MeMe

MeMeMe

MeMeMe

MeMe

NS

N N

N

S

Ru

NS

N N

N

S

Rh

ClCl

Cl

NHS

N N

N

L =

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

46

Simposi 2.12

SNTESI I ESTUDI DE NOVES MOLCULES AMB PROPIETATS MAGNTIQUES SENSE TOMS METLLICS

Carlos Heras, Snia Latorre, Francisco Lpez Calahorra

Departament de Qumica Orgnica, Universitat de Barcelona

Lobjectiu del present treball ha estat el de sintetitzar noves molcules, aparentment

de capa tancada, per que de fet el seu estat fonamental es troben en un estat

birradicalari (triplet/singlet). Figura 1.

Daltra banda, sha procedit a simplificar lestructura de la molcula paulatinament

(introduint-hi altres heterotoms, variant les estructures del cicle, etc.), sense cambiar

el seu possible carcter birradicalari, a fir de facilitar lestudi teric que permeti

entendre lestructura electrnica i molecular daquest estat. Figura 2.

Finalment, shan fet les mesures del carcter magntic del material orgnic. Aquests

resultats han concordat amb els estudis sobre lorigen del magnetisme en aquestes

espcies moleculars i ens ha perms entendre el seu fonament.

N

O2N

N X

S

Y

X = N (Y = H)X=S

Figura 1

Figura 2

N

N

N S

S

Setena Trobada de Joves Investigadors dels Pasos Catalans SCQ Palma, 16-17 Febrer 2012

47

O

OO

HN+

O

" ONE - POT " REACCI EN TNDEM

NH

R

ORRi)

ii) base N

H

H

O

Ts

NH

H

H

N

Licoposerramina - Z

NH

N

Cermizina - B

(I)

(II)

(III)

(IV)

Ts

(V)

NPO

OEtOEt

(V)

O

O

H

H

O

Simposi 2.13 ACCS DIRECTE A DECAHIDROQUINOLINES ENANTIOPURES

MITJANANT ORGANOCATLISI: SNTESI TOTAL DE LICOPOSERRAMINA-Z I CERMIZINA-B

Carlos Luque-Corredera, Ben Bradshaw* i Josep Bonjoch*

Laboratori de Qumica Orgnica, Facultat de Farmcia, IBUB, Universitat de Barcelona, Av. Joan XXIII s/n, 08028 Barcelona.

e-mail: carlosluque24@gmail.com

Les plantes de lespcie Lycopodium produeixen una gran varietat dalcaloides amb important activitat farmacolgica amb propietats anticanceroses i contra lAlzheimer [1]. Fins ara, les aproximacions sinttiques realitzades condueixen a productes racmics, o utilitzen intermedis del chiral pool relativament cars i que requereixen llargues seqncies sinttiques per arribar als alcaloides de tipus Flegmarina.

En aquesta comunicaci es presenta una ruta sinttica rpida que permet laccs a la decahidroquinolina enantiopura IV, generant-se tres estereocentres en una sola etapa operacional, mitjanant un procs organocataltic inicial promogut per un prolinol de tipus III, i emprant els materials de partida aquirals I i II. A partir del building block IV shan sintetitzat de manera eficient els alcaloides licoposerramina-Z [2] i cermizina-B [3], basant-nos en que en funci de les condicions emprades per introduir el fragment de piridilmetil sobre IV es mant lestereoqumica de la fusi anular