6. impactes ambientals i mesures correctores … · els productes resultants –partícules...

Estudi d’Impacte Ambiental “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b”. Tram: Artesa de Segre.

2758-MM-MA-EIA-06-Imp_mm_Ed3 6. Impactes ambientals i mesures correctores associades Pàg. 6 - 1

6. IMPACTES AMBIENTALS I MESURES CORRECTORES ASSOCIADES 6.1. INTRODUCCIÓ L’estudi presenta una anàlisi completa dels impactes, sigui quina sigui la seva natura, extensió i importància. La cartografia de síntesi de l’estat inicial del medi que s’ha elaborat (vegeu Annex 1 de Plànols) mostra els principals elements sensibles o susceptibles de ser afectats en la implantació de la present actuació. El conjunt d’afeccions i de sensibilitats del medi s’han contemplat des de l’òptica de limitar els impactes negatius i potenciar els positius que es poden manifestar. També s’ha tingut en compte que per reduir o eliminar els impactes generats en una actuació, sempre és millor no produir l’impacte que establir una mesura correctora. Així, un cert nombre d’afeccions s’han pogut estalviar i d’altres s’han minimitzat fins a uns límits compatibles amb el medi, en la pròpia fase de disseny. Val a dir, que ja durant la fase de disseny dels diferents eixos es van adoptar una sèrie de mesures i/o criteris de disseny per tal de reduir o eliminar l'impacte ambiental. Per tant, ja algunes de les mesures correctores estan incloses en el propi projecte. L’actuació ocasionarà un nombre de perjudicis o millores d’extensió i de grau variable on els diferents vectors ambientals resultaran afectats bé durant la construcció o durant l’explotació de l’obra. Seran preses les mesures apropiades per suprimir, reduir o localment compensar els impactes ambientals produïts. Cal tenir en compte que el risc d’impacte evoluciona en el transcurs de l’actuació, de manera que s’ha considerat per separat el risc durant la fase d’obra de l’actuació del que representa durant la seva fase d’explotació. A continuació es mostren els diferents impactes ambientals associats a les diferents alternatives, organitzats de la següent manera:

- Medi atmosfèric - Soroll - Hidrologia superficial - Hidrologia subterrània - Geologia i geomorfologia - Edafologia - Fauna

- Vegetació - Paisatge - Patrimoni historicoartístic - Usos del sòl - Planificació urbanística - Infraestructures i elements de l’entorn humà - Medi socioeconòmic - Zones d’interès natural - Gestió de residus

En cada vector s’analitzen els impactes ocasionats per cada alternativa, i al final es presenta una fitxa per a cada impacte, on es detalla: → La fase on es produeix l’impacte (fase obra / fase funcionament) → La caracterització de l’impacte per cada alternativa → La valoració de l’impacte, de forma qualitativa, quantitativa, i si necessita realitzar

mesures correctores. → La descripció de les mesures correctores → La valoració de l’impacte residual (després de les mesures correctores), de forma

qualitativa. Caracterització de l’impacte: La caracterització dels impactes i la seva avaluació qualitativa o magnitud es descriuen seguidament, segons els conceptes tècnics establerts a la Normativa vigent: - Efecte notable: aquell que es manifesta com una modificació del medi ambient, dels

recursos naturals o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeixi o pugui produir en el futur repercussions apreciables en els mateixos.

- Efecte mínim: és aquell que es pot demostrar que no és notable. - Efecte positiu: aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com

per la població en general, en el context d’una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics de l’actuació contemplada.

- Efecte negatiu: aquell que es tradueix en pèrdua de valor natural, estètic-cultural,

paisatgístic, de productivitat ecològica, o en l’augment dels perjudicis derivats de la


Pàg. 6 - 2 6. Impactes ambientals i mesures correctores associades 2758-MM-MA-EIA-06-Imp_mm_Ed3

contaminació, de l’erosió o curullació i demés riscos ambientals en discordança amb l’estructura ecològico-geogràfica, el caràcter i la personalitat d’una localitat determinada.

- Efecte directe: aquell que té una incidència immediata en qualsevol aspecte

ambiental. - Efecte indirecte o secundari: aquell que suposa incidència immediata respecte a la

interdependència, o en general, respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.

- Efecte simple: aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental, o que la

seva forma d’acció és individualitzada, sense conseqüències a la inducció de nous efectes, ni en la de la seva acumulació, ni en la de la seva sinèrgia.

- Efecte acumulatiu: aquell que en perllongar-se en el temps l’acció de l’agent

inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, en mancar de mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l'increment de l’agent causant del dany.

- Efecte sinèrgic: aquell que es produeix quan l’efecte global de la presència

simultània de diferents agents suposa una incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament.

- Efecte a curt, mig i llarg termini: aquell en què la seva incidència pot manifestar-se

respectivament, dins del temps comprés en un cicle anual, abans de cinc anys, o en un període superior.

- Efecte permanent: aquell que suposa una alteració indefinida en el temps de

factors d’acció predominant a l’estructura o a la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals presents en el lloc.

- Efecte temporal: aquell que suposa l’alteració no permanent en el temps, amb un

termini temporal de manifestació que pugui estimar-se o determinar-se. - Efecte reversible: aquell en el que l’alteració que suposa pot ser assimilada per

l’entorn de forma mesurable, a mig termini, degut al funcionament dels processos naturals de la successió ecològica, i dels mecanismes d'autodepuració del medi.

- Efecte irreversible: aquell que suposa la impossibilitat, o la "dificultat extrema" de

retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.

- Efecte recuperable: aquell en què l’alteració que suposa pot eliminar-se, bé per

l’acció natural, bé per l’acció humana, així com aquell en què l’alteració que suposa pot ser reemplaçable.

- Efecte irrecuperable: aquell en què l’alteració o pèrdua que suposa és impossible

de reparar o restaurar, tant per l’acció natural com per la humana. - Efecte periòdic: aquell que es manifesta com a forma d’acció intermitent i

continua en el temps. - Efecte d’aparició irregular: aquell que es manifesta de forma imprevisible en

el temps i en què és precís avaluar les seves alteracions en funció d’una probabilitat d’ocurrència, sobre tot en aquelles circumstàncies no periòdiques ni contínues, però, de gravetat excepcional.

- Efecte continu: aquell que es manifesta com una transformació contant en el

temps, acumulada o no. - Efecte discontinu: aquell que es manifesta a través d’alteracions irregulars o

intermitents en la seva permanència. Valoració qualitativa: La valoració qualitativa es realitzarà utilitzant les categories que estableix la normativa d’avaluació d’impacte ambiental: - Impacte compatible: impacte de poca entitat; en el cas d’impactes compatibles

adversos, hi haurà una recuperació immediata de les condicions originals després d’acabar l’actuació. No es precisen pràctiques correctores.

- Impacte moderat: la recuperació de les condicions ambientals originals no precisa

mesures correctores intensives i requereix un cert temps per a la recuperació del medi inicial.

- Impacte sever: la magnitud de l'impacte exigeix l’adequació de pràctiques

correctores per a la recuperació de les condicions inicials del medi. Encara que amb aquestes mesures, la recuperació exigeix un període de temps considerable.



- Impacte crític: la magnitud de l'impacte és superior al llindar acceptable i suposa una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals inicials, sense recuperació possible, fins i tot amb l’adopció de pràctiques o mesures correctores.

La valoració de l’impacte negatiu és la que descriu la normativa d’avaluació d’impacte ambiental. Respecte la valoració de l’impacte positiu no està especificada per la llei, de manera, que s’ha establert també aquesta categorització. Posteriorment, es realitza una anàlisi de les diferents alternatives en funció dels impactes generats. En aquest sentit, cal considerar que les alternatives avaluades coincideixen en alguns trams, per la qual cosa es compararan aquells trams en els quals s’hagi establert més d’una proposta de traçat.



6.2. MEDI ATMOSFÈRIC Fase d’obra Emissió de pols i partícules: En fase d’obra es produirà un impacte sobre el medi atmosfèric en tots els eixos de tots els trams ja que en tots els casos es produirà un augment dels nivells de pols a l’atmosfera degut al tragí de la maquinària pesant i als moviment de terres (excavació, rebliment, etc) en la realització de les obres. Les partícules emeses per la combustió dels motors de les màquines emprades s’afegeixen a les de la pols emesa en processos d’excavació i terraplè. Emissió de gasos de la combustió: la utilització de maquinària pesant comporta la combustió de combustibles d’origen fòssil. Els productes resultants –partícules sòlides a part- són el diòxid de carboni (innocu per a l’espècie humana però responsable parcial de l’efecte hivernacle), els òxids de sofre, els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni i els hidrocarburs no combustionats que surten en fase gasosa. Fase d’explotació Emissió de gasos de la combustió: el trànsit de vehicles comporta la combustió de combustibles d’origen fòssil. Els productes resultants són el diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitrogen i el monòxid de carboni i els hidrocarburs no combustionats que surten en fase gasosa. L’emissió d’aquests gasos en la fase d’explotació es podria augmentar en paral·lel a l’increment de l’IMD però es veuria compensat, en principi, per uns factors d’emissió més baixos dels motors pel fet d’anar a menys revolucions, donada la millora de la carretera. Malgrat tot, si degut a la millora d’aquesta connexió, es produís un augment significatiu de la IMD es produiria un augment en l’emissió de contaminants que tindria un efecte additiu sobre l’impacte en aquest medi que ja es produeix actualment pel pas de les carreteres existents.

Valoració comparativa dels impactes:

MEDI ATMOSFÈRIC: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E

EIX VALL-LLEBRERA EIX MONTARGULL EIX FOLQUER

1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -,D, Ac, C, T, Rev,

Rec, Ir, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec, Ir, Disc, Lc

Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

Mi, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc


Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec, Ir,

Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES Reg periòdic amb camió cisterna: el reg de tots els camins d’obra serveix per a reduir al màxim les emissions de pols i partícules a l’atmosfera, especialment en les zones més properes a nuclis poblacionals. La periodicitat del reg depèn de les característiques del sòl i de les condicions climàtiques, de manera, però que es garanteixi sempre la generació mínima de pols. Estabilització dels accessos i camins no pavimentats: aquesta mesura es pot utilitzar com a complement o alternativa al reg. Tot i així, també és de durada limitada ja que degut al pas freqüent de maquinària pesada es produeix un desgast. Com a sistemes d’estabilització es pot fer: - Aplicació directa per emprimació: regar la superfície amb el producte estabilitzador

de pols. - Preparar en una formigonera una barreja de materials seleccionats i estabilitzats,

que posteriorment s’aplica com una capa de trànsit. Reducció dels temps entre les operacions dels moviments de terres: reduint aquest temps i les operacions a realitzar es minimitza l’aixecament de pols. Utilització de maquinària en bon estat: fet que es pot comprovar revisant la vigència de la ITV. Localització dels abassegaments es en zones resguardades dels vents: si es concentren en zones arrecerades del vent o quan sigui necessari, protegits amb malles,



sobre tot amb els materials que es puguin dispersar fàcilment es minimitzen les emissions. Limitació de la velocitat de trànsit dels vehicles: aquests, ja siguin pesats (dumpers extravials, retros i mixtes) o lleugers (furgonetes, tot terrenys) han de tenir una velocitat limitada per a reduir l’emissió de pols a l’atmosfera. Previsió de la pluviometria: a l’hora d’establir els moviments de terres, per tal d’evitar problemes en el desenvolupament de les obres i l’erosió de les zones denudades la previsió meteorològica és una eina de gran utilitat. Cobriment dels camions de transport de materials i residus granulars: en els transports de materials, així com en els residus generats que es poden dispersar fàcilment cal que es cobreixin bo i evitant l'abocament sobre accessos o vies de circulació. Definició d’un pla de camins d’obra: aquest pla ha d’incloure tots els camins i accessos necessaris per a l’execució de l’obra abans que aquesta comenci. En aquest pla cal que s’assenyalin els camins i carreteres existents que s’utilitzaran per accedir a l’obra i prohibir el pas de maquinària fora de la traça i dels camins que no s’han establert. Construcció de guals provisionals: per a creuar cursos fluvials que s’han de salvar amb una freqüència elevada

6.3. SOROLL Per a la redacció del present estudi d’impacte ambiental TECNOMA ha elaborat un estudi específic (“Estudi d’Impacte Acústic. Millora General, Condicionament del Pas de Comiols, Carreteres, C-14, L-512, C-1412 B Tram: Artesa de Segre”) d’anàlisi dels nivells d’immissió actuals a la zona d’influència de la carretera, predeterminació dels habitatges que poden resultar més afectats, estimació dels nivells d’immissió i afectació acústica futures, localització dels habitatges potencialment afectats en fase d’explotació i en cas que sigui necessari, establiment d’un pla de mesures per a minimitzar l’afectació que sobrepassa els límits legals. L’estudi acústic esmentat conforma l’Annex 7 del present estudi. Fase d’obra Increment dels nivells sonors durant la jornada laboral: En fase d’obra, es produirà un increment del nivell sonor respecte la fase preoperacional derivada per l’obra en si (moviments de terres, tragí de maquinària pesant, transport de material, excavacions, etc). Aquest increment només tindrà lloc durant la jornada laboral i a tots els trams el nivell sonor afegit al nivell sonor base serà de magnitud similar. Ara bé, la diferència dels nivells acústics d’immissió entre la fase preoperacional i la fase d’obra serà més gran en aquelles variants que discorrin més allunyades del traçat actual (p.ex. Tram A Vall-llebrera1), més allunyades dels nuclis habitats. Tanmateix, en aquest cas, malgrat que l’increment del nivell sonor sigui més gran respecte la fase preoperacional les molèsties derivades d’aquest augment, en canvi, seran més baixes que les de la seva alternativa (Tram A Vall-llebrera 2) ja que Vall-llebrera1 discorre més allunyada dels nuclis habitats que Vall-llebrera 2. Fase d’explotació Soroll generat pel trànsit viari: qualsevol via de comunicació esdevé una font d’emissió de soroll. La intensitat del soroll emès depèn de múltiples factors com són la intensitat del trànsit (a més trànsit més soroll), la velocitat (a més velocitat més soroll emès), la tipologia dels vehicles (a més percentatge de vehicles pesants més soroll), el pendent de la carretera (més pendent comporta una conducció amb més revolucions i més soroll emès), el tipus de paviment (més rugós més soroll emès) o els obstacles (a més obstacles més protecció acústica més enllà d’ells). En l’estudi d’impacte acústic elaborat, dels 32 punts valorats en 9 d’ells la construcció de la nova carretera comportaria excedir els límits dels nivells d’immissió previstos en la normativa vigent. Per tant, s’identifiquen 9 receptors susceptibles a l’aplicació de mesures correctores. Tot seguit a la Taula 6 - 1 es detallen els nivells sonors calculats



per aquests 9 punts en fase d’explotació.

Taula 6 - 1. Receptors de soroll que en fase d’explotació patiran un impacte acústic. Valor Límit

Decreto 176/2009 Valors calculats en immissió

Dia Tarda Nit Dia Tarda Nit Ident. Tram/Eix Ús

(dBA) (dBA) (dBA) (dBA) (dBA) (dBA)

Punt 1 Tramo A: Eix Vall-llebrera 2

Habitatge situat en

medi rural 62,00 62,00 52,00 61,30 61,50 58,70


Habitatges en medi

rural 62,00 62,00 52,00 64,30 64,30 61,40


Habitatge situat en

medi rural 62,00 62,00 52,00 61,20 61,40 58,50


Habitatge situat en

medi rural 62,00 62,00 52,00 58,10 58,20 55,30


Cal Bellerà 62,00 62,00 52,00 61,70 61,80 59,00

Punt 12,Hab12

Tramo A: Eix Vall-llebrera 2

Habitatge situat en

medi rural 62,00 62,00 52,00 54,90 52,60 52,60

Hab 19 Tramo C:

Eix Montargull2

Habitatges en medi

rural 62,00 62,00 52,00 60,1 60,1 57,1

Hab 23 Tramo E

Eix Folquer2

Hostal de Baix: ús

residencial 65,00 65,00 55,00 61,70 61,90 59,00

Punt 16, Hab 24

Tramo E Eix

Folquer2

Hostal de Dalt: ús

residencial 65,00 65,00 55,00 63,30 63,50 60,60

Font: Estudi d’impacte acústic. TECNOMA. Dels 9 punts de localització de receptors susceptibles a l’aplicació de mesures correctores, 6 es situen en el tram A, propers a l’eix Vall-llebrera 2. Els 3 restants s’ubiquen en el tram C propers a Montargull 2 i dos punts restants al tram E propers a l’eix Folquer 2.

Quant a la creació del model acústic necessari per poder elaborar la Taula 6-1 de descripció dels nivells sonors en l’escenari futur (fase d’explotació), s’han tingut presents les següents consideracions:

• La carreta projectada pertany a la xarxa secundària, serà una carretera convencional constituïda per 2 carrils de 3,5 metres i vorals exteriors d'1metre. Així, la secció tipus és 7/9.

• La velocitat és de 70 km/h per a tot tipus de vehicles. • En el càlcul del MDT del model acústic de la situació futura, s'han inclòs les

línies de desmunt i terraplè resultants del projecte de millora de les infraestructures tractades, per tal de modelitzar el terreny tal com es trobarà l'any 2032 (any horitzó).

• La superfície de la carretera és d'asfalt bituminós i el trànsit és fluid a tota la infraestructura.

• El percentatge de vehicles pesats és del 11,2%. • Per tal de repartir la intensitat de trànsit al llarg dels diferents períodes s’han

tingut en compte altres estudis realitzats en infraestructures de característiques similars, i s’ha conclòs que prop d'un 80% del trànsit es dóna en període diürn i vespertí, i un 20% ho fa en període nocturn.

• Quant al traçat, es proposen i estudien dues alternatives, cadascuna amb les seves característiques de trànsit. A continuació es mostra, per a les dues, la intensitat de trànsit (IMD) distribuïda en diversos trams.

o Per a l’alternativa 1, la següent taula mostra les IMD considerades per a l'any horitzó (2032).

Alternativa 1 IMD

TRAM A1:Eix Vall-Lllebrera 1 1.928 TRAM A2: Eix Vall-Lllebrera 1 1.928 TRAM B. 1.928 TRAM C: Eix Montargull 1 2.464 TRAM D 2.464 TRAM E:Eix Folquer 1 2.464

o Per a l’alternativa 2, la següent taula mostra les IMD considerades per

l’any 2032.

Alternativa 2 IMD TRAM A1:Eix Vall-llebrera 2 11.652 TRAM A2: Eix Vall-llebrera 2 2.758 TRAM A3: Eix Vall-llebrera 2 2.333 TRAM B. 2.333 TRAM C: Eix Montargull 2 2.333 TRAM D 2.333 TRAM E:Eix Folquer 2 2.333



Valoració dels impactes:

SOROLL: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec, Ir, Disc, Lc

Mi -, D, S, C, P, Irev, Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc


Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec, Ir,

Disc, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES Manteniment adequat de les peces mòbils de la maquinària: una manca de manteniment de la maquinària té com efecte l’increment del nivell sonor emès durant el seu funcionament Aprofitament de les possibles barreres sòniques naturals: vessants, boscos, penya-segats poden actuar com a atenuadors del so emès. La maximització del seu ús redueix la necessitat d’altres mesures correctores que poden tenir un cost més elevat. Evitar els horaris nocturns de treball: evitant de treballar en torns de nit (de 22 a 7 h) es redueixen les molèsties sobre la població i la fauna de la zona. Assegurar el correcte funcionament de la maquinària: mitjançant la revisió de la vigència de la Inspecció Tècnica de Vehicles i, alhora, revisar els sistemes silenciadors de les màquines. Control dels nivells acústics: durant les obres cal realitzar mesures periòdiques de control de soroll per tal que no es sobrepassin els límits establerts per la normativa vigent. Quant a la possible instal·lació de pantalles acústiques o altra tipologia de mesures correctores, bé al projecte constructiu o bé el projecte complementari de mesures correctores d’impacte ambiental a elaborar, caldrà incloure un estudi acústic de detall que incorpori allò que especifica la normativa vigent. Mitjançant aquests estudis de detall es definiran les mesures correctores apropiades per a cada receptor que sobrepassi els nivells en immissió, tot especificant les seves dimensions i característiques.

Atesa la identificació de receptors susceptibles a l’aplicació de mesures correctores, s’ha considerat la necessitat d’executar les citades mesures. Tot seguit a la Taula 6-2 es mostren els nivells en immissió estimats en cadascun dels receptors, un cop aplicades les mesures correctores.

Taula 6 - 2. Mitigació del soroll mitjançant pantalles acústiques. Valor límit segons

Decret 176/2009. Valors finals

Amb pantalles dB Reduïts

Ident Tram/eix Ús Dia Tarda Nit Dia Tarda Nit Dia Tarda Nit (dBA) (dBA) (dBA) (dBA) (dBA) (dBA) (dBA) (dBA) (dBA)

Punt 1 Tramo A: Eje Vall-llebrera 2

Habitatge situat en medi rural 62,00 62,00 52,00 54,90 55,1 52,00 6,40 6,40 6,70


Habitatges en medi rural 62,00 62,00 52,00 54,40 54,6 51,90 9,90 9,70 9,50





Punt 11 Tramo A: Eje Vall-llebrera 2 Cal Bellerà 62,00 62,00 52,00 52,90 53,4 51,00 8,80 8,40 8,00

Punt 12,Hab

12 Tramo A:

Eje Vall-llebrera 2 Habitatge situat

en medi rural 62,00 62,00 52,00 52,00 52,4 49,80 2,90 0,20 2,80

Hab 19 Tramo C: Eje Montargull2

Habitatges en medi rural 62,00 62,00 52,00 55,10 55,1 52,00 5,00 5,00 5,1

Hab 23 Tramo E Eje Folquer2

Hostal de Baix: ús residencial 65,00 65,00 55,00 54,60 55 52,40 7,10 6,90 6,60

Punt 16, Hab 24

Tramo E Eje Folquer2

Hostal de Dalt: ús residencial 65,00 65,00 55,00 55,40 55,60 52,80 7,90 7,90 7,80

Font: Estudi d’impacte acústic. TECNOMA.

A l’Annex 7 del present estudi es troba l’estudi d’impacte acústic complet .



6.4. HIDROLOGIA SUPERFICIAL Fase d’obra Tots els cursos d’aigua superficial que creua la carretera són tributaris del Segre o el Segre mateix o el canal d’Urgell. La major afectació de cursos fluvials es produeix en el tram inicial per tal com creua transversalment més rius i barrancs. Al tram A de l’eix Vall-llebrera 1 creua 5 cursos o canals d’aigua mentre que Vall-llebrera 2 en creua 11 ultra comportar la invasió permanent de la plana d’inundació del Segre en forma de dos terraplens. En els trams mitjans i superiors, en canvi, la carretera ressegueix més els careners o parts superiors dels vessants i, per tant, o no seccionen cap curs fluvial o bé ho fan prop de la seva capçalera o naixement i, per tant, la carretera té una afectació mínima directa sobre els cursos d’aigües. Més concretament, des del sud de Montargull fins a Folquer la traça discorre paral·lel al Riu de Montargull i al Barranc de les Pletes. Les afeccions sobre les aigües superficials depenen de la càrrega contaminant o sedimentària, dels volums de nova aportació d’aigua i de les modificacions estructurals del riu i del seu àmbit. Nogensmenys, l’estat físico-químic i biològic dels diversos cursos d’aigua superficial en fase preoperacional afecta la percepció de l’impacte de l’obra sobre aquestes aigües. Un bon estat de conservació dels cursos d’aigües en fase preoperacional explicita i potencia la visualització d’un impacte. O sia que l'estat inicial de les aigües és important en relació amb els problemes de contaminació, ja que és molt més conspícua l'afecció a aigües netes que a aigües més o menys contaminades. Quant als impactes generats en fase d’obra aquests es desglossen en els següents: Intercepció física del flux i la dinàmica fluvials: la construcció de la carretera comporta que aquesta creui diversos cursos i valls fluvials. Un mal dimensionament de viaductes, tubs i caixons de formigó (segons l’amplària del curs fluvial) disminueix la capacitat de desguàs i incrementa el risc d’inundacions i efectes negatius derivats d’aquestes. A més, la presència temporal de maquinària, material i fonaments pot interceptar la dinàmica fluvial si es produeix algun episodi tempestuós. Disminució puntual de la secció de la plana al·luvial del Segre: en el tram A Vall-llebrera 2 el riu es supera amb un viaducte que té dos terraplens a banda i banda de la plana al·luvial. Els terraplens permanents són construïts sobre aquesta plana al·luvial i comporta una disminució de la secció d’aquesta plana amb la consegüent afectació en episodis d’inundació.

Contaminació d’aigües superficials per vessaments incontrolats o escorrentia posterior a períodes de pluja: durant la fase d’obres s’utilitzen una sèrie de materials i es generen un determinat tipus de residus potencialment contaminants dels cursos fluvials. La contaminació es pot produir tant per abocaments accidentals com per l’escorrentia descontrolada en àrees d’emmagatzematge de substàncies tòxiques posterior als períodes de pluja Increment dels sediments i de la terbolesa als cursos receptors: durant les obres, quan el terreny és denudat si es produeix un període de pluges l’escorrentia superficial esdevé molt tèrbola i incrementa la terbolesa dels cursos receptors. A més, pot comportar l’abocament de grans quantitats de sediment en els cursos receptors o zones limítrofs (boscos de ribera, etc). Consum d’aigua durant la fase d’obra: Durant la fase de construcció s’utilitza aigua (rec de vials, neteja, mescla de productes d’obra, etc.) que pot provenir de la xarxa d’abastament municipal -el consum de la qual queda registrada en un comptador, dels pous existents a la zona o bé mitjançant cuba. Fase d’explotació Els impactes ambientals potencials d’aquesta fase són: Increment del balanç aigua d’escorrentia/aigua infiltrada: la impermeabilització de l’àrea per on discorre la carretera fa que el balanç d’aigua d’escorrentia/aigua infiltrada s’incrementi i per tant, en idèntica mesura l’aportació d’aigua als cursos fluvials respecte als aqüífers de la zona. Minva puntual de la capacitat de desguàs de la plana al·luvial del Segre: la construcció d’un desmunt a la plana al·luvial del Segre pot representar un obstacle per al desguàs en cas d’inundacions d’aquesta plana. Contaminació dels cursos d’aigua superficial: la pluja i l’escorrentia derivada arrossega contaminants (greixos, olis, hidrocarburs, restes de pneumàtic, partícules dels fums negres, etc) vers els cursos d’aigua dels encontorns. Increment de la capacitat d’erosió de les aigües d’escorrentia: aquestes aigües generades en període de pluja tenen més capacitat d’erosió que en fase preoperacional tant perquè se n’incrementa el volum (el balanç aigua d’escorrentia respecte l’aigua infiltrada és superior) com llur velocitat (l’aigua d’escorrentia té menys obstacles en el seu recorregut). No es preveuen problemes en el drenatge, ja que en fase de disseny



s’han considerat aquests aspectes, seguint els criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Un bon dimensionament de les obres de drenatge transversal i de les cunetes longitudinals, tant de coronació com de peu de desmunt i terraplè, pot evitar petites afeccions. Valoració comparativa dels impactes:

HIDROLOGIA SUPERFICIAL: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, Sin, C, P, Irev, Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, Sin, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

Mi, -, D, Sin, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, Sin, C, P, Irev,

Irec, Ir, Disc, Lc

Min, -, D, Sin, C, P, Irev, Irec, Ir, Disc, Lc

N, -, D, Sin, C, P, Irev, Irec, Ir, Disc, Lc

Mi, -, D, Sin, C, P, Irev, Irec, Ir,

Disc, Lc

Mi, -, D, Sin, C, P, Irev, Irec,

Ir, Disc, Lc CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Dimensionament adequat de viaductes, caixons de formigó i tubs: El pas de la infraestructura travessant la plana d’inundació podria afectar el flux i la circulació de les aigües, sobretot en cas de crescudes o inundacions, produint danys a la zona si no es garanteix el correcte drenatge de les aigües. Per aquest motiu caldrà dimensionar correctament les obres de drenatge de la futura infraestructura. En el disseny de la infraestructura en el seu creuament amb cursos fluvials i en el disseny de les obres de drenatge s'han delimitat les conques interceptades per la carretera, fixant els cabals de càlcul per diferents períodes de retorn; i pel càlcul i disseny de les obres de drenatge s’han seguit les recomanacions i prescripcions establertes per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En el disseny del drenatge transversal del tronc principal s’han projectat ponts, tubs de formigó armat d’1,8 m de diàmetre i calaixos tancats unicel·lulars de formigó armat de diferents seccions, que en el cas de les obres de drenatge transversal, en alguns casos, s’han adaptat com a pas de fauna, tot deixant a una banda del calaix de formigó una zona seca constituïda per un graó que permet el pas de fauna. Cal tenir en compte, però, que la majoria dels cursos fluvials d’aquesta zona es caracteritzen per tenir un cabal molt estacional, fortament lligat al període de pluges. Els cursos fluvials de més importància es creuaran mitjançant viaductes, de manera que

així s’evitarà l’ocupació de la llera i es permetrà un correcte drenatge. En aquest sentit cal destacar que el creuament del riu Segre es farà per ambdós eixos mitjançant un viaducte de nova construcció. Tot seguit s’indiquen les obres de drenatge i viaductes previstos per tram i eix.

Taula 6 - 3. Característiques de les obres de drenatge i els viaductes previstos.

Tram / eix Total Obres Drenatge Marc Tub Viaducte

A / Vallebrera 1 22 9 12 1 A / Vall-llebrera 2 11 10 0 1

B 2 2 0 0 C / Montargull 1 8 6 2 0 C / Montargull 2 5 4 0 1

D 7 7 0 0 E / Folquer 1 3 3 0 0 E / Folquer 2 3 3 0 0

Font: Elaboració pròpia. Evitar la col·locació de pilars al mig de les lleres: en el creuament de cursos d’aigua importants, com ara el Segre, o en zones on el barranc sigui accentuat la traça els creuarà en viaducte. En la construcció d’aquests s’evitarà la ubicació de pilars al mig de les lleres, com també, s’intentarà minimitzar el nombre de pilars i l’ocupació de les vessants. Evitar de fer coincidents el període de pluges amb el de moviments de terres: durant la fase d’obra cal evitar que les obres d’excavació o decapatge del terreny coincideixin amb el període de màxima intensitat de pluges. Aquest període és més freqüent amb els equinoccis anuals però caldria una previsió setmanal més acurada per tal d’adequar aquesta mesura preventiva al temps atmosfèric real. Barreres de retenció de sediments: quan la traça passi prop de cursos d’aigua i els sediments provinents dels terraplens o estreps de viaductes puguin afectar la vegetació de ribera es construiran aquestes estructures. Per tal de minimitzar aquesta afectació s’habilitaran barreres de retenció de sediments a la proximitat del cursos que portin aigua. Aquestes barreres es col·locaran a banda i banda de les lleres afectades tenint en compte no afectar la vegetació de ribera existent, les quals estaran realitzades mitjançant gabions, que impedeixin l’arrossegament accidental dels sòlids a la llera d’aquests cursos fluvials.



Cubetes impermeables sobre les quals disposar-hi el material potencialment contaminant i els residus especials: En la fase d’obra, caldrà extremar les mesures de precaució en el magatzem i en els abocaments accidentals d'hidrocarburs, ciments i altres tipus de substàncies totalment contaminants. Recollida i correcte gestió de les aigües residuals: la zona d’obres comptarà amb la presència permanent de treballadors durant l’horari laboral als quals se’ls haurà d’afegir altres visitants periòdics (conductors de camions de transport, tècnics temporals, etc.). Les aigües residuals de les casetes d’obra es recolliran i tractaran convenientment. Establiment d’un protocol d’actuació en les operacions que puguin comportar un risc de vessament de substàncies potencialment contaminants: durant l’obra existeixen diverses activitats que poden comportar l’abocament accidental de matèries contaminants (combustibles, tensoactius, desengreixants, etc.). L’equip director de l’obra establirà un modus operandi per a minimitzar-ne la probabilitat i actuar de forma oportuna si, malgrat tot, té lloc el vessament accidental. Aquest protocol d’actuació haurà de ser difós entre tots els treballadors de l’obra. Situar la maquinària i les instal·lacions auxiliars en zones de vulnerabilitat baixa: s’haurà de tenir especial cura en la ubicació de les instal·lacions de l'obra, aparcament i manteniment de la maquinària. En aquest sentit, s’ha de fer coincidir el parc de maquinària, els abassegaments de materials, les instal·lacions provisionals d’obra i les plantes d’aglomerat asfàltic en zones classificades com de baixa vulnerabilitat, on el risc de contaminació sigui mínim, apartats de tots els cursos d’aigua. Pla de Gestió de Residus: s’haurà d’establir un sistema de gestió de residus en fase d’obra, segons el que estableix el Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refòs de la Llei reguladora dels residus, per controlar els abocaments d'olis i greixos, en netejar els motors, i altres substàncies en el parc, establint-se sistemes de canalització i posterior recollida i retirada d'aquests abocaments per tal d'evitar alterar les aigües superficials i les filtracions que afectarien als aqüífers. A més, de la gestió dels residus generats com a conseqüència dels processos d’execució de les obres, i d’enderrocament de passos, ferms i obres de fàbrica existents, que s’haurà de dur a terme d’acord amb les determinacions del text legal Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Construcció de guals: sempre que s’hagin de creuar repetidament els cursos d’aigua Aquesta actuació serveix per evitar enterbolir les aigües i evitar interrompre el flux natural. Per la seva construcció cal desviar prèviament les aigües del curs fluvial i treballar completament en sec, i cal també la prèvia autorització de l’Agència Catalana

de l’Aigua. Aquests guals, un cop acabada l’obra s’hauran de demolir i retirar. Encintat preventiu de protecció de la vegetació de ribera de més vàlua: encintar la vegetació de ribera de més vàlua biològica (classe diamètrica elevada, bona estructuració vertical, presència d’espècies d’interès, etc) és una mesura preventiva de cara a evitar la destrucció accidental d’aquestes comunitats. Restauració de les superfícies afectades en acabat l’obra: Un cop finalitzades les obres es procedirà a la restauració de les superfícies afectades, tot reposant la seva morfologia i la vegetació. Construir basses de decantació de contaminants: aquesta obra ha d’evitar l’aportació d’hidrocarburs, olis i greixos i altres contaminants del ferm o de les obres en sí al Segre. Les basses de decantació de contaminants minimitzen l’aportació bo i decantant les aigües dels primers minuts de pluja. Asfalts més permeables o porosos.



6.5. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA Fase d’obra Es troba dins de la Unitat Hidrogeològica núm. 205 (Serres Marginals Catalanes) entre l’aqüífer 45 de les Serres Marginals Catalanes (aqüífer carbonatat) i l’Aquífer 46 Al·luvial del Segre Mig (aqüífer al·luvial). L’aqüífer Serres marginals catalanes, es recarrega en part a la zona permeable de la serra del Montsec i a les sorrenques de l’Areny, a partir de la infiltració de l’aigua de la pluja. El 45 està lligat al curs fluvial del riu més important de la zona, el Segre. Els impactes principals i potencials en la fase d’obra sobre els sistemes d’aigua subterrània són: Contaminació d’aigües subterrànies per vessaments incontrolats o escorrentia posterior a períodes de pluja: durant la fase d’obres s’utilitzen una sèrie de materials i es generen un determinat tipus de residus potencialment contaminants. Si es produeixen vessaments accidentals en terrenys no impermeabilitzats la infiltració d’aquests compostos pot afectar negativament els aqüífers subterranis. Aquesta contaminació es pot produir tant per abocaments accidentals com per l’escorrentia descontrolada en àrees d’emmagatzematge de substàncies tòxiques posterior als períodes de pluja Els impactes més importants en fase d’explotació són: Increment del balanç aigua d’escorrentia/aigua infiltrada: la impermeabilització de l’àrea per on discorre la carretera fa que el balanç d’aigua d’escorrentia/aigua infiltrada s’incrementi i per tant, es redueixi parcialment la recàrrega natural dels aqüífers. Risc de contaminació d’aigües freàtiques: si es produeixen vessaments accidentals de substàncies tòxiques (hidrocarburs, àcids, etc) arran dels sinistres a la carretera . En menor grau les diferents substàncies que són a l’asfalt (olis, greixos, etc) poden afectar lleugerament els aqüífers subterranis si percolen cap a ells amb l’aigua.

Valoració comparativa d’impactes:

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

Mi, -, I, S, M, P, Rv, Rec, Ir,

Disc, Loc

N, -, I, S, M, P, Rv, Rec, Ir, Disc, Loc

Mi, -, I, S, M, P, Rv, Rec, Ir, Disc, Loc


Disc, Loc


Disc, Loc


Disc, Loc

Mi, -, I, S, M, P, Rv, Rec, Ir, Disc, Loc


Disc, Loc CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Construcció de plataformes totalment impermeabilitzades: aquestes s’han de construir a les zones de manteniment dels parcs de maquinària i han de comptar amb sistemes i espai suficient de recollida dels diferents tipus de residus que es puguin generar, per al seu posterior tractament mitjançant transportista i gestor autoritzat. Cubetes impermeables de les zones de magatzem de matèries primeres i de residus potencialment contaminants: En la fase d’obra, caldrà extremar les mesures de precaució en el magatzem i en els abocaments accidentals d'hidrocarburs, ciments i altres substàncies potencialment contaminants. Connexió de les aigües residuals de la zona d’obres a fossa sèptica: la zona d’obres comptarà amb la presència permanent de treballadors durant l’horari laboral als quals se’ls haurà d’afegir altres visitants periòdics (conductors de camions de transport, tècnics temporals, etc.). Les aigües residuals de les casetes d’obra estaran connectades bé a una fossa sèptica, bé a algun altre sistema de recollida i transferència, sempre amb una EDAR com a destí final . Establiment d’un protocol en les operacions que puguin comportar un risc de vessament de substàncies potencialment contaminants: durant l’obra existeixen diverses activitats que poden comportar l’abocament accidental de matèries contaminants (combustibles, tensoactius, desengreixants, etc.). L’equip director de l’obra establirà un protocol d’actuació per a minimitzar-ne la probabilitat i actuar de



forma oportuna si, malgrat tot, té lloc el vessament accidental. Aquest protocol d’actuació haurà de ser difós entre tots els treballadors de l’obra. Segellat dels pous situats a la zona d’obres: cal procedir al segellat de pous de l’àrea d’influència per tal d’evitar possibles episodis de contaminació. Aquest segellat es realitzarà amb un material que impossibiliti el contacte de l’aigua de l’aqüífer amb qualsevol mena d’abocament. Situar la maquinària i les instal·lacions auxiliars en zones de vulnerabilitat baixa: s’haurà de tenir especial cura en la ubicació de les instal·lacions de l'obra, aparcament i manteniment de la maquinària. En aquest sentit, s’ha de fer coincidir el parc de maquinària, els abassegaments de materials, les instal·lacions provisionals d’obra i les plantes d’aglomerat asfàltic en zones classificades com de baixa vulnerabilitat, on el risc de contaminació sigui mínim, apartats de tots els cursos d’aigua. Pla de Gestió de Residus: s’haurà d’establir un sistema de gestió de residus en fase d’obra, segons el que estableix el Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refòs de la Llei reguladora dels residus, per controlar els abocaments d'olis i greixos, en netejar els motors, i altres substàncies en el parc, establint-se sistemes de canalització i posterior recollida i retirada d'aquests abocaments per tal d'evitar alterar les aigües superficials i les filtracions que afectarien als aqüífers. A més, de la gestió dels residus generats com a conseqüència dels processos d’execució de les obres, i d’enderrocament de passos, ferms i obres de fàbrica existents, que s’haurà de dur a terme d’acord amb les determinacions del text legal Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Instal·lar barreres de retenció de sediments en les proximitats de cursos d’aigua en previsió d’arrossegaments de sòlids per escolament. Construir zones de rentat de les canals de formigó les quals s’hauran d’impermeabilitzar per evitar la seva infiltració.

6.6. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA Fase d’obra L’impacte sobre la geologia i la geomorfologia és més rellevant com més volum de terres s’hagin de mobilitzar, el qual vindrà determinat en gran part pel relleu de la zona i pel tipus de secció en què discorri la traça. D’aquesta manera, l’impacte en els trams a condicionar és, en línies generals, menor que en els trams de nova construcció, ja que el traçat dels diferents eixos aprofita part de la via existent, havent de mobilitzar així un volum de terres menor, bé de desmunt bé de terraplè. Per un altre costat, l’impacte ve determinat també pel balanç de terres, és a dir, segons la compensació entre els volums de terres extrets (desmunt) i l’aportació de terres necessària per formar els terraplens. Les dades resumides del balanç de terres per les diverses alternatives són:

Taula 6 - 4. Característiques de les obres de drenatge i els viaductes previstos.

Tram / Eix T.vegetal (m3)

Desmunt aprofitable

(m3) Terraplè total (m3)

Sobrant de Terraplè

Dipòsit

Controlat Préstec

A / Vall-llebrera 1 25.904,40 459.839,59 294.834,54 165.005,05 219.736,44 0,00

A/Vall-llebrera 2 26.414,90 236.782,46 152.025,50 89.756,96 96.315,67 0,00

B 2.459,90 8.932,00 80,19 8.851,81 8851,81 0,00

C /Montargull 1 21.532,00 195.822,22 603.974,91 0,00 0,00 408.152,69

C /Montargull 2 10.956,20 65.403,58 44.467,83 20.935,75 20.935,75 0,00

D 13.734,40 136.190,01 144.107,59 0,00 0,00 7.917,58

E / Folquer 1 11.018,70 145.252,91 112.793,89 32.459,02 32.459,02 0,00

E / Folquer 2 8.933,80 28.160,22 116.633,66 0,00 0,00 88.473,44 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’INECO.

La major part de les terres resultants de l’excavació s’aprofita per constituir els terraplens, no obstant això a vegades hi ha una diferència de volums en el balanç global, que fa necessari de portar terres de zones de préstec per formar terraplens i a la vegada que s’hagin de gestionar les terres sobrants (no aprofitables) portant-les a DIPÒSIT controlat, restaurant activitats extractives o utilitzant-los en obres properes.



Com a resultat del balanç de terres, s’observa que no sempre l’aprofitament de les terres d’excavació és suficient per formar tots els terraplens, per la qual cosa es necessita de l’aportació de materials de préstec en el tram C Montargull 1, en el tram D i en tram E Folquer 2. Donat els moviments de terres de la zona, caldrà dissenyar un pla de terres d’excavació de l’obra que en determini la gestió i destinació final. Aquest pla prioritzarà la reutilització dels excedents de terres en front de l’abocament. Abans del començament de les obres s’haurà d’aportar aquest pla al Departament de Medi Ambient i Habitatge. Quan el balanç de terres és negatiu, és a dir, quan les demandes de terraplè superen les generades en l’excavació cal localitzar parcel·les i activitats extractives legalitzades properes a la traça, d’on extreure materials per realitzar els terraplens. D’aquesta manera, i dins de l’àrea objecte d’estudi, apareixen una sèrie de materials granulars d’edat quaternària, corresponents a dipòsits col·luvials, al·luvials i terrasses principalment, que es poden utilitzar com materials de préstec. Com a zones d’on extraure materials de préstec per la construcció de la infraestructura, en l’Estudi Informatiu es proposen explotacions d’àrids localitzades en les proximitats de la traça i que es consideren interessants per al seu aprofitament:

Taula 6 - 5. Explotacions properes a la traça.. EMPRESA ADREÇA

ARHOGRA, S.L. (àrids, formigons i gravilles, S.L.)

Ctra. Agramunt, 34 Tel.: 973 402 132

Ctra. De Tremp, km 4, 25730 Artesa de Segre Tel.: 973 291 043

Áridos Daniel, S.A.

C/ Afores, s/n, 25680 Vallfogona de Balaguer Tel.: 973 432 199

MONSÓ-BONETA, S.L.

Carrer Aragó, 29, 25620 Tremp Tel.: 973 650 392

Benito Arnó e Hijos, S.A.

Bnc. Roncar, s/n, 25620 Tremp Tel.: 973 652 928

Arids del Solsonés, S.A.

C/ Carrió, 1B, 08240 Manresa (Barcelona) Tel.: 938 775 105

----- Tel. Planta: 973 460 778

Gualter Segons l’estudi de geologia i geotècnica realitzat en l’Estudi Informatiu, el material estimat com aprofitable en l’extracció de les excavacions de la pròpia és molt elevat, motiu pel que es considera que l’aportació externa serà necessària en 3 trams dels 8

possibles (tram C Montargull 1, tram D i tram E Folquer 2) i amb les pedreres i explotacions esmentades, serà suficient per proveir sense problemes els treballs. Per altra banda, i com a zones de préstecs de materials per reblerts, es proposen a continuació zones de l’àrea d’estudi, corresponents a materials de dipòsits col·luvials, al·luvials i terrasses principalment, que es poden utilitzar i de fet, ja s’han utilitzat o s’estan utilitzant, com a materials en altres obres.

Taula 6 - 6. Préstecs i graveres.

COORDENADES PRÉST UD MATERIAL FULL

(1:50.000)

RESERVES ESTIMADES

(m3) X Y

ESTAT EXPLOT.

P-1 Col·luvió Cants i blocs

poligènics amb matriu areno-llimosa

Isona (290)

100.000 342.600 4.658.900 Abandonada

P-2 Col·luvió Cants y blocs

poligènics amb matriu areno-llimosa

Isona (290)

25.000 336.500 4.652.000 Abandonada

YG-3 Terrassa alta

Graves, bolos i sorres

Isona (290)

25.000 331.000 4.666.500

Activa Empresa: Monsó-Boneta

YG-4 Terrassa baixa i al·luvial


Ponts (329) 1.500.000 350.000 4.643.500

Activa Empresa: Árids del Solsonés,

S.A.

YG-5 Terrassa baixa y al·luvial


Artesa de Segre (328)

2..250.000 340.200 4.642.500 Activa

Empresa: Arhogra, S.L

YG-6 Terrassa alta

Graves poligèniques i sorres

Ponts (329) 240.000 350.200 4.644.200 Abandonada

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.2007. La ubicació d’aquestes àrees de préstec s’ha de fer en zones on no hi hagi elements protegits, que siguin d’escàs o nul interès per la flora i la fauna, i de poc interès socioeconòmic, que estiguin en zones geològicament estables, i on un cop acabades les obres es pugui restablir l’activitat inicial. A més, és important que estiguin el menys allunyades possible de l’obra. D’altra banda el volum de terres sobrants, les quals s’hauran de gestionar; fet que quedarà reflectit en el pla de terres. D’aquesta manera, es buscaran obres properes amb dèficit de materials que pugui absorbir-les; o en cas de que no n’hi hagi o no puguin absorbir-les totes, caldrà dipositar-les en zones com ara activitats extractives



que estiguin desenvolupant fases de restauració, o es trobin abandonades, jaciments i pedreres que per a la seva restauració mediambiental necessiten materials de replè, i com a últim recurs, es portaran a dipòsit controlat. A continuació s’enumera un llistat d’activitats extractives properes a la zona del projecte que encara no han iniciat la seva restauració o la tenen integrada, de manera, que poden rebre terres per tal de restaurar les superfícies afectades per l’activitat extractiva. Taula 6 - 7. Llista d’activitats extractives properes a l’àmbit del projecte amb activitat de restauració no iniciada o

integrada. Any 2007.

Municipi Nom de l’explotació

Codi extern (Dept.

Indústria o J. d’Aigües)

Empresa explotadora

Recurs explotat Situació actual

Talarn MARIA DOLORES 090127 ÀRID, S.A. Graves

Activitat en actiu i restauració no

iniciada

Talarn SEIXOS 90748 FRANCISCO VELA, S.L -


iniciada

Talarn ELS SEIXOS 5010 CLIMENT PORTA, MARTÍ Graves


iniciada

Tremp LES ARENES LL20020570 90780 CERVÓS, SA Sorres


iniciada

Gavet de la Conca CAPBLONCS 90685 ÀRIDS, S.A. Graves

Activitat en actiu amb restauració

integrada

Gavet de la Conca CAPBLONCS 90685 MONSÓ-

BONETA, SL Graves Activitat en actiu amb restauració

integrada

Isona i Conca Dellà PUIG PEDRÓS 90711 MONSÓ-

BONETA, SL Gresos (roques silícies)


iniciada

Isona i Conca Dellà

LA PIRENAICA II 003918

MELER CASTARLENAS,

JOSEP M

Carbons minerals (lignit)


integrada

Isona i Conca Dellà ELS ROCALS 90678 M. Y J. GRUAS,

SA Graves Activitat en actiu i

restauració no iniciada

Foradada ELS PLANELLS 5049 JOSEP Mª CEBRIÀ I CEBRIÀ

- Activitat en actiu i


Artesa de Segre

AMPLIACIÓ ANGELA 090142

ARENAS Y GRAVAS ROCA,

S.L. Graves


iniciada

Municipi Nom de l’explotació

Codi extern (Dept.

Indústria o J. d’Aigües)

Empresa explotadora

Recurs explotat Situació actual

Artesa de Segre

TORRETA D'ALENTORN 90271 CAMATS, S.A. Graves


iniciada

Artesa de Segre CASANOSA 90572 BONS ÀRIDS, SL Graves


integrada

Ponts TORREBLANCA LA 20040010 5111 ARHOGRA, SL Graves


iniciada

Baronia de Rialb

EL BOSQUERÓ LA20030039 5063 ÀRIDS DEL

SOLSONÈS, S.A. - Activitat en actiu i


Baronia de Rialb NUALA 090375 CORSAN, SA Graves


integrada

Baronia de Rialb RIALB 5069 UTE RIALB -


iniciada

Baronia de Rialb

MAS DE L'ESTANY 90765 ÀRIDS DEL

SOLSONÈS, S.A Graves Activitat en actiu amb restauració integrada

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del SIG del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

També es detallen diferents activitats extractives abandonades, properes a la zona d’estudi, on es poden portar part de les terres sobrants de l’obra, per la restauració d’aquestes àrees:



Taula 6 - 8. Activitats extractives abandonades properes a l’àmbit del projecte. Any 2007.

Municipi Codi Recurs explotat

Grau d’autorecuperació

Nom de l’explotació

Us anterior prioritari

Talarn 290-311 Argiles Baix Casa Alta-riba màquia, brolla, garriga, matoll

Tremp 290-315 Graves Mitjà lo Solà màquia, brolla, garriga, matoll

Tremp 290-309 Argiles Baix Solana de les Alzineres

màquia, brolla, garriga, matoll

Tremp 290-310 Argiles Alt Solana de les Alzineres

màquia, brolla, garriga, matoll

Isona i Conca Dellà 290-314 Argiles Mitjà Cal Carlí erm

Isona i Conca Dellà 290-313 Graves Baix Grau de les

Cabres bosc natural

planifoli Vilanova de Meià 290-316 Calcàries Mitjà Camí de la

Cabroa bosc natural mixt

Vilanova de Meià 290-304 Graves Baix Sant Miquel bosc natural

planifoli Artesa de Segre 290-301 Argiles Baix Planpaí bosc natural

planifoli Artesa de Segre 290-302 Argiles Mitjà Planpaí bosc natural

planifoli Artesa de Segre 328-301 Guix Mitjà La Gessera bosc natural

coníferes Artesa de Segre 328-302 Argiles Mitjà Cabana del

Pintor conreu arbori de

secà

Foradada 328-309 Calcàries Baix Cap Blanc bosc natural planifoli

Foradada 328-310 Guix Baix Sant Urbà bosc natural mixt Baronia de Rialb 329-306 Argiles Baix Gombaus bosc natural

coníferes Baronia de Rialb 329-307 Argiles Baix Trossos del Cap

de la Costa màquia, brolla, garriga, matoll

Baronia de Rialb 329-303 Graves Mitja Gravera bosc natural

planifoli Baronia de Rialb 329-304 Graves Baix Trossos de la

Solana conreu arbori de

secà Baronia de Rialb 329-305 Graves Baix Trossos de la

Solana bosc natural

planifoli

Oliola 329-308 Argiles Baix Les Portelles bosc natural planifoli

Ponts 329-314 Margues Baix Can Boix màquia, brolla, garriga, matoll

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del SIG del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la presència en punts propers del territori de dipòsits controlats de residus, tot seguit a la Taula 6 – 9 es mostren alguns de propers a l’àmbit d’estudi.

Taula 6 - 9. Dipòsits controlats de residus de la construcció.

Nom de la instal·lació

Codi gestor

Tipus de residu

gestionat Adreça Municipi Nom del titular

DIPÒSIT CONTROLAT DE

RUNES DE TALARN

E-787.02 Runes POL. IND. 6. - PARC. 10-64 TALARN

GESTORA DE RUNES DE LES COMARQUES

DE LLEIDA, S.L.

DIPÒSIT CONTROLAT DE

PONTS E-760.01 Runes POL. IND. 5.

PARCEL.LA 43 PONTS ARIDS ROMA, SA

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del SIG del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

S’ha inventariat un dipòsit controlat a les rodalies del nucli de Gualter, anomenat Trossos de la Solana, que és una antiga explotació que actualment s’està reomplint amb materials inerts. A més, existeixen a la zona altres pedreres actualment en explotació que són susceptibles de ser reomplertes amb els materials extrets durant el transcurs dels treballs relatius a aquest estudi. Les possibilitats d’actuació en el sentit de regular l’acció d’abocament de materials procedents de l’excavació, tant la seva utilització com material de préstec en obres o construccions amb dèficit o necessitat de reblerts, per restauració de pedreres , etc., hauran de ser analitzats més detalladament prèviament a l’obra, donat que en aquesta fase no es coneix la data de realització de l’obra i per tant les seves possibilitats d’aprofitament. De tota manera, la ubicació d’aquests abassegaments de materials d’excavació s’haurà de fer en zones on no hi hagi elements protegits, que siguin d’escàs o nul interès per la flora i la fauna, i de poc interès socioeconòmic, que estiguin en zones geològicament estables, i on un cop acabades les obres es pugui restablir l’activitat inicial. A més, és important que estiguin el menys allunyades possible de l’obra. No obstant això, s’inclouen una sèrie de recomanacions generals a tenir en compte a l’hora d’executar els abocaments, amb la finalitat de que s’origini la menor incidència ambiental en el medi on s’ubiqui.



Els objectius prioritaris a aconseguir amb les mesures correctores sobre els abocadors seran: - L’estabilitat dels talussos - La disminució de l’erosió hídrica, accentuada per l’absència de coberta vegetal i

per les pendents pronunciades que en els seus talussos es donen. - La integració dels talussos en l’entorn del voltant per reduir l’impacte visual

originat. Amb tot, la relació d’impactes previstos en la fase d’obra és tal com es detalla tot seguit: Modificació del perfil topogràfic: bé per sostracció (creació de talussos de desmunt) o per rebliment o addició (talussos de terraplè) la topografia de la zona és modificada, bé de forma temporal (només en fase d’obra) bé de forma permanent (en fase d’explotació). Pot comportar petites variacions de fluxos hidrogràfics (desviament d’aigües de les capçaleres, canvis en el sentit i direccionalitat dels fluxos d’aigües superficials, etc). Gènesi de terres d’excavació: els residus de l’obra resultants dels grans moviments de terres han de tenir una gestió adequada, bé en pedreres bé en dipòsits controlats per a residus de la construcció Compactació, erosió, eliminació i/o desestructuració del sòl: el tragí de la maquinària durant l’obra, l’obertura de vials, la creació de talussos i desmunts modifica el sòl, bé sostraient-lo, bé compactant-lo, bé erosionant-lo o, simplement, desestructurant-lo Increment dels riscos geològics: els moviments de terres i, sobretot, la creació de talussos i desmunts incrementen la inestabilitat del terreny i s’augmenta el risc de despreniment de terres. Els impactes previstos en la fase d’explotació són: Reducció puntual de la secció de la plana al·luvial del Segre: en el tram A Vall-llebrera 2 es preveu superar el riu Segre amb un viaducte que no abasta tota la longitud de la plana al·luvial del riu. Una part es salva amb un terraplè, fet que comportarà la reducció permanent de la secció de la plana al·luvial en aquest punt del riu amb l’efecte consegüent del risc associat a les inundacions. Increment del risc de despreniments de talussos: els talussos creats tenen una

inestabilitat més elevada en fase preoperacional. Es produeix, en definitiva, un increment del risc geològic a la zona. Valoració comparativa d’impactes:

GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -

, Cont, Ext Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Pla de Terres: necessari de realitzar per a fer estimacions de la quantitat i tipologia dels materials excavats, del percentatge que pot ser reutilitzat a l’obra i del destí final de l’excedent o dels materials no reutilitzables in situ. Gestió de les terres sobrants: es buscaran obres properes amb dèficit de materials que pugui absorbir-les; o en cas de que no n’hi hagi o no puguin absorbir-les totes, caldrà dipositar-les en zones com ara activitats extractives que estiguin desenvolupant fases de restauració, o es trobin abandonades, jaciments i pedreres que per a la seva restauració mediambiental necessiten materials de replè, i com a últim recurs, es portaran a abocador controlat. Gestió de residus de la construcció i demolició: procedent de la demolició d’estructures existent es gestionarà correctament a través d’un gestor de residus de la construcció i demolició homologat per l’Agència de Residus de Catalunya (Generalitat de Catalunya). Retirada i abassegament del terra vegetal: aquesta terra s’aprofitarà pel procés de restauració de la zona. Obertura de la zona de préstec pel punt més alt, i aprofitar part del jaciment com a pantalla visual: la localització de les zones de préstec s’ha de fer en zones on no hi



hagi elements protegits, que siguin d’escàs o nul interès per la flora i la fauna, i de poc interès socioeconòmic, que estiguin en zones geològicament estables, i on un cop acabades les obres es pugui restablir l’activitat inicial. A més, és important que estiguin el menys allunyades possible de l’obra. Orientar els fronts d’avenç per a reduir l’impacte visual: el front d’excavació s’ha de situar arrecerat de l’exposició visual predominant de manera que la part activa no sigui massa visible. Creació de talussos geotècnicament estables, integrats en l’entorn, i que facilitin la seva restauració, a nivell de la morfologia i amb la implantació de vegetació. Redacció de projecte específica de voladures (profunditat no superior a 10 metres). Pantalles visuals per a reduir l’impacte visual i ocultar l’explotació. Coberta vegetal: mitjançant l’estesa de terra vegetal i la revegetació es recupera part de la coberta vegetal sostreta. Pendents dels talussos de 3H:2V: aquesta és la proporció que permet una bona restauració Delimitació de la zona d’afectació estricta de la traça: bo i marcant els peus dels terraplens i els caps dels desmunts s’afecten només els terrenys estrictament necessaris Programació de totes les operacions d’obra: d’aquesta forma es el temps en què el sòl estarà denudat i evitar processos erosius. Localització de les zones d'abassegament temporals en zones de mínima afectació paisatgística: s’eviten les zones altament o moderadament vulnerables, com les masses boscoses, relleus singulars com els marges de camp i els diferents rius, rieres i torrents de la zona. Restauració de camins fora d’ús: en cas de quedar trams de camins existents fora d’ús, en ser creuats i desviats per la infraestructura, es procedirà a restaurar-los, de manera que s’eliminaran els paviments i altres estructures, que es duran a dipòsit controlat i es restauraran les superfícies amb aportació de terra vegetal, hidrosembra i/o plantació d’espècies arbustives i arbòries autòctones.

Utilització maximitzada de la traça com a zona de pas: Minimització de l’amplada dels nous camins d’obra: aquests vials es realitzaran de manera que l’amplada sigui la mínima possible; i considerant no afectar els cursos d’aigua. Posteriorment, en acabar les s’hauran de revegetar i restaurar els accessos provisionals per aconseguir les condicions inicials



6.7. EDAFOLOGIA Fase d’obra El sòl fèrtil de la zona és un recurs que cal preservar, ja que part dels terrenys d’estudi corresponen a un sòl agrícola amb aportacions regulars i, per tant, la quantitat de matèria orgànica és alta. La matèria orgànica és molt necessària pel creixement i manteniment òptim de les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que es preveuen implantar en la fase de restauració i revegetació de talussos i àrees denudades en fase d’obra. Els terrenys de la zona amb sòls més rics corresponen als situats prop dels diferents rius que transcorren per l’àmbit d’estudi i que fan que els terrenys adjacents gaudeixin d’una elevada disponibilitat d’aigua. D’aquesta manera, els terrenys més fèrtils són els que envolten el riu Segre i els seus afluents, així com les diferents planes que existeixen al llarg de tot l’àmbit d’estudi. En fase d’obra els impactes generats són: Compactació, erosió, eliminació i/o desestructuració del sòl: el tragí de la maquinària durant l’obra, l’obertura de vials, la creació de talussos i desmunts modifica el sòl, bé sostraient-lo, bé compactant-lo, bé erosionant-lo o, simplement, desestructurant-lo. L’impacte al sòl es pot mesurar qualitativament en funció del volum extret dels horitzons A (on es concentra la matèria orgànica i els complexos húmics) o quantitativament en funció del sòl total remogut en processos d’excavació. Val a dir, però que cal tenir en compte que bona part d’aquest impacte es veu compensat i reduït per la posterior reutilització del sòl orgànic en processos de revegetació i restauració de sòl i de la reutilització del sòl excavat en processos de rebliment de terraplens.

Taula 6 - 10. Balanç de terres

Tram T. vegetal (m3) Desmunt mecanitzat (m3)

A Vallebrera 1 25.904,40 467.791,80 A Vall-llebrera 2 26.414,90 225.764,70 B 2.459,90 8.120,00 C Montargull 1 21.532,00 178.020,20 C Montargull 2 10.956,20 59.457,80 D 13.734,40 123.809,10 E Folquer 1 11.018,70 132.048,10 E Folquer 2 8.933,80 25.600,20

Increment del risc de contaminació del sòl: les “casetes” d’obra, la maquinària pesada amb les pèrdues accidentals d’olis, greixos i hidrocarburs, la manipulació de substàncies potencialment contaminants i el magatzem de residus i matèries primeres tòxiques són els factors principals que incrementen substancialment el risc de contaminació del sòl. Fase d’explotació Els principals impactes potencials a la fase d’explotació són: Increment del risc de contaminació del sòl: els vessaments accidentals de matèries perilloses transportades (àcids, hidrocarburs, etc) i l’escorrentia del paviment amb presència de matèries contaminants són la font principal de l’increment d’aquest risc, de magnitud més rellevant en els sectors en què la carretera discorre lluny de la traça actual. Increment del risc d’erosió dels terrenys: La impermeabilització en la traça (increment del balanç aigua d’escorrentia vs aigua infiltrada), la nova creació de desmunts i terraplens i la modificació del perfil topogràfic fan que es puguin produir processos erosius de magnitud superior a l’estadi preoperacional o bé de magnitud similar o superior però en àrees no afectades en l’estadi preoperacional. Valoració dels impactes:

EDAFOLOGIA: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec,-,

Cont, Ext


Irec,-, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext

Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec,-, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec,-, Cont,

Ext


Irec,-, Cont, Ext

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu).



MESURES CORRECTORES: Encintat del perímetre d’obra: com a mesura preventiva s’encintarà el perímetre exterior de la zona d’obra per minimitzar les afectacions al sòl de fora de les zones d’actuació. Minimitzar els grans moviments de terres en època de probabilitat alta de pluja: l’erosió s’intensifica si coincideixen els grans moviments de terres que deixen el sòl nu o abassegat amb pluges de certa intensitat. El període més alt de risc de pluja anual coincideix amb la primavera i la tardor però la previsió meteorològica a curt termini s’imposa com una eina de previsió més idònia. Decapatge dels horitzons orgànics o més superficials del sòl: durant la fase d’obra i després de desbrossar la vegetació es realitza l’extracció de la “terra vegetal” o primeres capes del sòl (aproximadament uns 20 cm de fondària). Cal evitar que siguin abocades com a terres d’excavació en un dipòsit controlat de residus de construcció. Aquesta terra, més rica en substàncies orgàniques, s’abassegarà a l’espera de ser utilitzada en els treballs de restauració. Per mantenir aquest sòl en bon estat es recomana de mesclar-hi restes vegetals de desbrossades i tales i evitar qualsevol mena de compactació. Es recomana també de voltejar els abassegaments per evitar condicions d’anaerobiosi (manca d’oxigen) a l’inici de processos de fermentacions que, ultra les males olors generades, comporten una pèrdua de la qualitat d’aquest sòl de cara a la seva utilització posterior en les tasques de revegetació o restauració. Utilització de les capes de terres vegetals: la “terra vegetal” decapada i conservada i mantinguda en les condicions que s’especifiquen en el paràgraf superior s’utilitzarà per a les feines de revegetació, enjardinament i restauració paisatgística de la zona d’estudi. Segons la qualitat de la terra procedent del decapat pot ser necessari millorar-ne el contingut de matèria orgànica, nutrients o la textura. De manera, que per tal de millorar-ne la textura i/o el contingut de matèria orgànica es pot aportar entre 10 i 60 kg/m3 de matèria orgànica (compost madur, fems, etc.). Mentre que si falten nutrients es poden afegir adobs complexos N:P:K (de 0,06 a 0,15 kg/m2 en les proporcions 1:1:1 o 2:1:1) o barreges d’adobs simples en la proporció adequada. Aquesta millora de la terra vegetal en realitzarà en l’abassegament, abans de la seva estesa. Optimització de l’ús de vials existents: durant la fase d’obra es pretén reduir la construcció de vials d’accés emprant sempre que sigui possible els existents abans de l’inici de les obres o, en el seu defecte, traçant i obrint els nous vials en les zones més degradades o amb una coberta de vegetació de menor interès. Restauració dels vials d’accés que deixen de ser funcionals: abans de l’inici de la

fase d’explotació cal que es restaurin els vials que deixen de ser funcionals a partir de la finalització de les obres. Per això cal restituir la morfologia inicial, estendre “terra vegetal” i, si cal, realitzar les sembres o les plantacions convenients. primer es llauraran aquests camins i les àrees d’ocupació temporal per a disminuir l’impacte del trepig de les màquines. Posteriorment, i una vegada restituïda la topografia inicial amb un material que faci de subsòl, es realitzarà l’estesa d’una capa de terra vegetal de 20 a 30 cm de gruix, com a mínim, i una sembra manual o hidrosembra, i si fa falta, una plantació. Actuacions de restauració de sòl: aquestes actuacions s’han de concentrar a les zones més erosionades o de major risc d’erosió. En aquestes zones s’hi pot estendre “terra vegetal”, restes silvícoles triturades i també s’hi poden realitzar sembres per a revegetar o crear feixes en les zones on la manifestació dels processos erosius sigui més aguda. Estesa de terra vegetal sobre totes les superfícies de nova creació que cal restaurar: en el cas de talussos aquesta mesura només és factible per pendents iguals o inferiors a la relació 3H:2V. El gruix de terra a estendre varia entre els 20 i 30 cm. En superfícies planes que s’han de destinar al conreu el gruix ha de ser, però de 50 cm com a mínim. Per evitar l’erosió en els talussos amb estesa de terra vegetal (de més de 8 m de longitud) es poden fer regalls antierosió, consisteix en excavar rases de drenatge de 0,2 x 0,2 m de secció cada 4 metres; aquests regalls cal que es facin amb un cert pendent longitudinal de desguàs. Aparcament de maquinària pesant: es farà coincidir amb zones de baixa vulnerabilitat, ja que en aquesta zona es produiran fortes compactacions. Avaluació dels efectes de l’erosió i possible redacció d’un pla d’acció: finalitzada la carretera i després de deixar un temps prudencial per a completar el cicle anual de pluges es recomana de realitzar una inspecció visual als voltants de la zona urbanitzada per avaluar les zones que han patit una major erosió. Si es creu convenient es pot redactar un informe que detalli i localitzi les zones més erosionades o de major risc i que estableixi un pla d’acció per a minimitzar aquesta problemàtica. Recollida i correcte tractament de les aigües residuals de les “casetes” d’obra: les aigües residuals de les “casetes” (vestuaris, lavabos, oficines) es connectaran bé a la xarxa de clavegueram per tal de tenir un tractament adequat a l’EDAR corresponent, bé seran recollides a tal efecte per part d’una empresa autoritzada.



Prohibició estricta dels abocaments fora de les àrees autoritzades: al llarg de la fase de construcció no es poden produir abocaments de cap mena fora dels espais reservats per aquesta funció. Seguiment, control i neteja dels punts d’abocament incontrolats: durant la fase d’obra es poden produir abocaments incontrolats i no desitjats que han de ser localitzats i netejats. Classificació, emmagatzematge i gestió òptima dels residus assimilables a residus municipals: a l’obra es produeixen residus equiparables als residus municipals domèstics (cartró, fracció orgànica, etc) que han de ser tractats de forma equivalent a la que es realitza al municipi. Per això caldrà disposar de contenidors per a paper-cartró, vidre, matèria orgànica i envasos i ser transportats i gestionats correctament. Els residus especials (fluorescents, tonners, vernissos, etc.) han de ser emmagatzemats amb cura i ser tractats per un gestor autoritzat de residus especials. Sistema estanc de magatzem de materials potencialment contaminant i residus especials: les matèries primeres i els residus potencialment perillosos i/o contaminants han de ser emmagatzemats minimitzant la probabilitat de fugues. Per als residus especials de naturalesa líquida la mesura es detalla al paràgraf del dessota. Construcció de cubetes perimetrals per als sistemes de magatzem de matèries primeres i residus especials de naturalesa líquida: aquestes cubetes eviten en cas d’abocament accidental la dispersió de la substància al medi i en permeten la succió per a ser tractats convenientment per un gestor autoritzat. Classificació, emmagatzematge, transport i gestió òptima dels residus d’obra: Aquesta s’ha de regir segons la codificació del Catàleg Europeu de Residus. A saber:

• Inerts (antic Classe I) • No especials (antic Classe II) • Especials (antic Classe III)

El destí final per als residus inerts és un monodipòsit de terres i runes o una planta de reciclatge de residus de construcció i demolició. Un residu no especial pot anar a dipòsit controlat. Un residu especial té una gestió específica en funció de la seva naturalesa química. En tots els casos els residus d’obra han de ser transportats i gestionats per un gestor autoritzat.

6.8. FAUNA En fase d’obra els principals impactes sobre la fauna són els següents: Mortalitat d’exemplars de diverses espècies amb mobilitat reduïda durant el desbrossament i moviment de terres: espècies de mobilitat reduïda (aràcnids, anèl·lids, amfibis, etc) són morts en aquestes fases inicials car no són a temps de fugir de la pertorbació antròpica introduïda en el medi. Reducció superficial d’hàbitat: La pèrdua de superfície vegetal resultat de la pavimentació d’una part del territori representa un impacte sobre la fauna, derivat de la pèrdua de l’hàbitat d’aquelles espècies que empren la vegetació com a punt d’alimentació, reproducció o repòs. La transformació de zones vegetades en zones pavimentades suposa una destrucció de punts d’alimentació, cria i repòs de moltes espècies animals lligades als ecosistemes suara esmentats. Els amfibis constitueixen un grup particularment sensible als impactes antròpics, atesa la seva mobilitat reduïda i els requeriments estrictes que presenten en relació a l’hàbitat, motiu pel qual les seves poblacions han experimentat arreu un declivi significatiu. D’altra banda, la xarxa viària prevista pot interceptar rutes habituals de desplaçament d’amfibis i tenir un impacte rellevant en el període de màxima activitat (abril-agost) Els rèptils tenen una capacitat limitada de desplaçament, per la qual cosa qualsevol alteració del seu hàbitat té una repercussió important. A diferència dels amfibis, la gran majoria d’espècies no requereixen de la presència de punts d’aigua però, per contra, requereixen d’espais oberts amb elevada insolació. El paviment de les carreteres i la seva retenció de calor atrau espècies que es termoregulen al bell mig de la carretera amb l’increment del risc de mortalitat que això comporta. Els ocells presenten un grau de mobilitat elevat per la qual cosa, tenen la possibilitat de buscar un altre medi que els resulti adient. Els canvis en superfície del traçat de la nova carretera tenen un efecte mínim sobre la qualitat de l’hàbitat. Sí que pot representar però, un factor alhora positiu i negatiu per a determinades espècies. Positiu perquè la carretera subministra aliment a espècies carronyaires (voltors, milans, garses, etc) en forma d’animals atropellats. Negatiu perquè alguns individus poden col·lidir al vol amb els vehicles. És especialment rellevant en aquest cas l’afectació del Pla de Conservació del Trencalòs, espècie en perill d’extinció del país. La carretera afecta la seva àrea d’alimentació. Resta, però, més lluny de 1 km de la zona de nidificació més pròxima i, per tant, no afecta quant a soroll i voladures.



Els mamífers presenten un grau de mobilitat moderat o alt segons es tracti d’espècies de mida petita i mitjana en el primer cas i gran en el segon. En general, els mamífers, sobretot els de mida mitjana i gran es veuen directament poc afectats per la construcció de la carretera car el seu domini vital és de magnitud molt superior a l’àrea transformada. Això no obstant, indirectament sí que es poden veure afectats negativament pels atropellaments i col·lisions que es detallen en el capítol següent. Disminució de la qualitat de l’hàbitat La contaminació dels cursos d’aigua permanent, l’alteració de la vegetació de ribera, la destrucció de coberta vegetal i/o de peus arboris de port rellevant, la transformació de talussos i altres alteracions d’hàbitat poden repercutir negativament en algunes determinades espècies animals (macroinvertebrats aquàtics, peixos, etc). Atropellaments i col·lisions: increment de l’efecte barrera Durant la fase d’obra la circulació de maquinària pesada pot comportar un cert efecte barrera sobre les poblacions animals i incrementar l’atropellament de rèptils (més freqüent en dies assolellats i en el període març-setembre), d’amfibis (més freqüent en dies de pluja i a les nits) i de micromamífers (sobretot de nit). També pot augmentar el nombre de col·lisions amb meso i macromamífers (sobretot de nit) i amb aus (sobretot de dia llevat de les rapinyaires nocturnes i caprimulgiformes). Destorbs i molèsties a la fauna d’espais circumdants Les obres poden produir molèsties a la fauna dels ecosistemes naturals circumdants de la zona. En casos extrems es poden arribar a perdre niuades i/o cadellades per destorbs humans directes o indirectes (sorolls, etc.). Algunes espècies d’ocells (rapinyaires diürns) són especialment sensibles als destorbs i molèsties derivades del soroll, sobretot si aquest no és continuat en el temps ans aleatòriament discontinu. En la construcció d’aquesta carretera, però no en aquest tram, aquest impacte és molt significatiu per l’existència i proximitat de cingleres amb colònies i punts de cria d’aus rupícoles (voltors, gralles de bec vermell, etc). Durant la fase d’explotació els principals impactes són: Modificació de la zona d’alimentació del trencalòs: aqueta espècie és en perill d’extinció. La nova carretera en el seu nou traçat elimina superfície de la zona d’alimentació d’aquesta espècie. Tanmateix, l’efecte d’aquest impacte s’estima de magnitud molt baixa. Atropellaments i col·lisions: increment de l’efecte barrera Durant la fase d’explotació hom preveu, com a mínim, un increment de la velocitat mitjana dels vehicles com a conseqüència de la millora del ferm i del traçat.

Consegüentment, les probabilitats d’atropellament i col·lisió augmentaran en la mateixa proporció. L’existència de grans ungulats a la zona (senglar, cabirol, cérvol, etc) incrementa el risc no només de col·lisió sinó també de la gravetat de l’efecte. A més, el paviment de la carretera atrau algunes espècies de rèptils (escurçons, etc) que es poden veure més afectades. Si la carretera separa zones tròfiques i reproductores per amfibis l’impacte sobre aquestes poblacions pot ser de gran intensitat. Les aus, en canvi, es poden veure afectades positivament per l’increment de recursos tròfics mercès als atropellaments d’altres animals i també negativament per mor de la col·lisió en vol d’algunes espècies (òlibes, sibocs, etc). Disminució de la qualitat de l’hàbitat La contaminació dels cursos d’aigua permanent, l’alteració de la vegetació de ribera, la destrucció de coberta vegetal i/o de peus arboris de port rellevant, la transformació de talussos i altres alteracions d’hàbitat poden repercutir negativament en algunes determinades espècies animals (macroinvertebrats aquàtics, peixos, etc). Valoració comparativa d’impactes

FAUNA: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D/I, Sin, C, P,

Rev, Recu, Ir, Dis, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec,-,

Cont, Ext Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec,-,

Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext


Ext


Irec,-, Cont, Ext

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Inici de les obres fora del període de cria/nidificació: la majoria d’espècies d’amfibis, rèptils, aus i mamífers concentren llurs períodes de cria a la primavera i als inicis de l’estiu (març-juliol). Iniciar les obres fora d’aquest període és una mesura preventiva que disminueix l’impacte sobre les parelles reproductores de quatre grups de vertebrats (amfibis, rèptils, aus i mamífers), com també sobre molts invertebrats (papallones, escarabats, llagostes, etc.). Els rapinyaires són una excepció i el seu període de nidificació comença abans. Tanmateix, en aquest cas no és rellevant perquè les principals colònies de cria queden fora de l’àmbit directe d’afectació.



Preservar i millorar les comunitats vegetals afectades per les obres: Totes les actuacions de recuperació i millora de les comunitats vegetals incidiran, de retruc, en el foment de les espècies d’animals associades a aquests ambients. Minimitzar l’impacte sobre els ecosistemes fluvials: delimitació amb una cinta d’abalisament el bosc de ribera i altra vegetació ripària, realitzar els mínims moviments de terres als entorns fluvials, reduir la presència de maquinària i material d’obra prop dels cursos d’aigua i construcció de barreres de sediments. Utilització d’espècies autòctones: per tal de compensar la pèrdua de biomassa vegetal i afavorir l’establiment de comunitats biòtiques autòctones es recomana que els arbres i arbustos viaris plantats a l’entorn de la siguin espècies característiques de la zona -autòctones- . La fauna autòctona està més ben adaptada a la utilització d’aquestes espècies arbòries i arbustives com a punts de cria i, sobretot, com a punts òptims d’alimentació, directa o indirecta. Instal·lació de caixes-niu per a ocells: La regeneració i restauració de la comunitat vegetal, d’acord amb el pla i estructura proposat permetrà un increment de la comunitat d’aus en totes les èpoques de l’any. No obstant això, moltes espècies (fonamentalment una gran part dels ocells insectívors i alguns rapinyaires nocturns) necessiten arbres vells, amb multitud de forats i escletxes per fer-hi el niu. Haurien de passar molts anys perquè els arbres fruit de la reforestació o millora forestal esdevinguin aptes per acollir una població significativament important d’espècies nidificants. Per aquest motiu, la col·locació de caixes-niu pal·lia aquest dèficit i els facilita punts de nidificació. Aquesta actuació només s’ha d’endegar allà on la nova traça afecti comunitats forestals i ha de ser assessorada per un tècnic. Per a cada espècie es disposarien d’un determinat nombre de caixes-niu repartides en funció de la densitat dels ambients adequats per cadascuna de les espècies a les quals van destinades. Pel conjunt de la superfície arbrada considerada es recomana una densitat de 2-3 caixes-niu per hectàrea. Instal·lació de caixes-niu i/o refugis per a rates pinyades: Les mesures correctores es podrien millorar amb la col·locació d’algunes caixes-niu o refugi per a rates pinyades en els trams més forestals per compensar la pèrdua d’hàbitat derivada. Aquests mamífers insectívors controlen les poblacions d’insectes nocturns i crepusculars. Actualment, aquests mamífers voladors tenen en la cerca del punt de jóc o refugi i el de nidificació el principal factor limitant per a l’expansió i/o establiment de les espècies en una zona determinada. Hom suggereix la instal·lació de diverses caixes-niu en indrets apropiats de l’àmbit, especialment a les zones més forestals. Instal·lació de perxes i estaques: les perxes i estaques en terrenys oberts i amb una

estructura vertical escassa forneix de punts de guaita i repòs a moltes espècies, especialment rapinyaires (xoriguers, falcons, etc) i insectívores (bitxacs, capsigranys, botxins, etc) Abalisament de tota la zona d’obres i prohibició de la circulació de maquinària i persones al defora: la zona d’obres s’abalisarà per evitar la circulació de la maquinària fora d’ella i així reduir la probabilitat de l’atropellament o del trepig de la fauna que habita als espais circumdants. Minimitzar la circulació de maquinària pesada i camions fora d’hores de llum: d’aquesta manera s’evita coincidir amb els períodes de màxima activitat de mamífers i amfibis i es minimitza el risc de trepig o col·lisió. Limitar la velocitat de circulació dels camions a un màxim de 20 km/h: d’aquesta forma es redueix la probabilitat de col·lisions brusques amb aus i mamífers, el trepig de rèptils en hores de sol i l’esclafament d’amfibis o micromamífers en hores crepusculars. Creació de passos de fauna: Es tracta d’estructures integrades al medi, amb vegetació a les entrades i situades al mateix nivell o a un d’inferior que l’entorn. Les característiques dels diversos grups faunístics determinen un tractament diferenciat per a cadascun, en funció del seu grau de mobilitat, etologia i requeriments. En el cas dels amfibis cal situar els passos allà on les infraestructures viàries siguin pròximes a les basses de reproducció i o zones de concentració tròfica. Els passos poden consistir en tubs de drenatge o passeres inferiors a la calçada. Aquests tubs poden anar acompanyats de tanques opaques (d’uns 40 cm. d’alçada) que guiïn els animals cap l’interior del pas. Unes dimensions àmplies i la presència d’aigua a l’interior i a les entrades del pas són aspectes que afavoreixen la seva utilització per part dels amfibis. Per contra, els desnivells en dificulten l’ús. Els passos per a rèptils s’han de trobar al mateix nivell que l’entorn, han de disposar d’un substrat natural i d’un bon condicionament de la vegetació a l’entrada, de manera que el rèptil se senti protegit. Els mamífers representen el grup més complex i heterogeni en quant a requeriments. Els micromamífers i mamífers de dimensions mitjanes no presenten requeriments massa estrictes quant a la natura del pas. No obstant això, la presència d’aigua i un substrat de xapa metàl·lica representen dos elements dissuasoris per algunes espècies. Per contra, seleccionen passos amb un bon condicionament de la vegetació a l’entrada i que ofereixin una bona visibilitat de la boca oposada. Les principals diferències rauen en les dimensions del pas, que no sempre es corresponen amb les de l’espècie en qüestió. Així els conills requereixen passos amb més de 150 cm de diàmetre, els toixons en tenen prou amb 50 cm de diàmetre, mentre que els senglars precisen d’amplades superiors als 7 metres i alçades mínimes de 3,5 metres.



Cal, doncs, naturalitzar els passos un cop finalitzada la fase d’obra. Aquesta naturalització del pas, consistent en la creació d’una franja de vegetació als marges de l’entrada del pas té com a objectiu restar artificialitat a l’estructura i donar refugi als organismes de mida reduïda. Característiques dels passos per amfibis:

• Màxima amplada possible. • Existència d’un substrat natural a la base del pas. • Presència d’aigua a les entrades i a l’interior del pas. • Presència de vegetació als marges de l’entrada del pas, i si pot ser a l’interior,

de cara a servir de refugi en cas de sentir-se amenaçats. • Igualar l’entrada del pas a la mateixa alçada que els entorns. • Evitar la presència d’esglaons que puguin dificultar l’ús del pas per aquelles

espècies de mida reduïda. • Evitar els substrats de xapa metàl·lica corrugada. • Els drenatges que siguin de xapa corrugada es condicionaran posant una base

de formigó. Característiques dels passos per a rèptils: l’única diferència és que en lloc de necessitar presència d’aigua a les entrades i a l’interior del pas, necessiten la presència d’una banda seca a l’interior del pas quan aquests siguin drenatges. Característiques dels passos per a ungulats:

• L’entrada al pas ha de tenir una coberta vegetal que per una banda dirigeixi a l’animal cap al pas, i per altra banda que resti artificialitat a l’estructura.

• Substrat natural a la base del pas. • Presència d’una banda seca quan siguin drenatges. • Evitar la presència d’esglaons • Evitar els drenatges de xapa corrugada o condicionats amb una base de

formigó. Un dels factors claus de cara a garantir l’ús dels passos són les dimensions d’aquests. L’alçada mínima del pas ha de ser de 3,5 metres, alçada que en general superen la majoria de passos inferiors, però no molts drenatges circulars. L’amplada mínima necessària és de 7 metres, amplada que no tenen molts passos inferiors i que limita molt el nombre de passos inferiors que poden utilitzar aquestes espècies. S’ha de tenir en compte que com més llarg és el pas, més ample ha de ser l’obertura perquè sigui utilitzat per aquestes espècies. En estudis per avaluar l’ús dels passos de fauna,

s’utilitza un paràmetre que rep el nom d’índex d’obertura, que es defineix com: Índex d’obertura = (amplada x alçada) / longitud En el cas del senglar, aquest valor ha de ser superior a 0,5. Pel cabirol ha de ser superior a 0,75 i pel cérvol ha de ser de 1,5. En aquesta obra es construeixen tres passos específics per a macrofauna en el tram C. Dos d’ells a Montargull 1 i 1 a Montargull 2. Les dimensions són de 7 m d’amplada i 4 m d’alçada que els fan òptims per a ungulats de tota mida (senglars, cabirols i cérvols). També es construeixen dos viaductes (un sobre el Segre i un altre al nord de Montargull) que, òbviament, permeten el pas de tota mena de fauna. A més, l’obra comporta l’execució d’obres de drenatge (tubs i marcs). Algunes instal·lacions d’aquestes pot ser utilitzada com a pas de fauna per a meso i microfauna. Les obres de drenatge projectades per als diversos trams i sengles eixos es detallen a la Taula 6 - 11:

Taula 6 - 11. Obres de drenatge per trams i eixos.

Tram / eix Total Obres Drenatge Marc Tub Viaducte

A / Vall-llebrera 1 22 9 12 1 A / Vall-llebrera 2 11 10 0 1

B 2 2 0 0 C/ Montargull 1 8 6 2 0 C / Montargull 2 5 4 0 1

D 7 7 0 0 E / Folquer 1 3 3 0 0 E / Folquer 2 3 3 0 0

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’INECO. Totes aquestes obres tenen una certa potencialitat -major o menor en funció de l’índex d’obertura, la presència o absència d’obstacles a l’entrada i al seu interior i el grau de naturalització- d’esdevenir pas de fauna per a rèptils, amfibis i micro i mesomamífers però cap d’elles assoleix els índexs d’obertura mínims teòrics (>0’5) per a senglars (macromamífers) sinó que són sempre inferiors a 0’3. Tot i així, hi ha tres obres de drenatge que s’aproximen a aquestes dimensions òptimes per a senglars. Una d’elles és al tram B i dues als respectius eixos del tram A.



A la Taula 6-12 s’identifiquen les obres de drenatge que poden fer les funcions de pas de fauna per a senglars, donades les seves característiques.

Taula 6 - 12. Obres de drenatge per trams i eixos.

Tram / eix P.K. Amplada (m)

Alçada (m)

Longitud (m)

Índex d’Obertura

A / Vall-llebrera 1 7+100 3 2 14 0,42 A / Vall-llebrera 2 4+ 458 3 3 20 0,45

B 0+763 3 2 13 0,46 Font: elaboració pròpia a partir de dades d’INECO.

Així, tan sols unes poques obres de drenatge permeten el pas d’ungulats com els senglars (índex d’obertura superior a 0’5). Naturalització del les obres de drenatge-passos de fauna: es crearà una franja de vegetació als accessos al pas o el drenatge amb espècies vegetals pròpies de la zona. També el pas comptarà amb aigua a l’entrada i sortida però també una llenca de sòl per a les espècies que no són aquàtiques. Col·locació de senyals preventius d’alerta: per tal de minimitzar el risc d’atropellament de cérvol, cabirol i senglar és recomana la instal·lació de senyals que informin els conductors de la presència de grans mamífers, com ara el cérvol i el senglar. És prioritzarà la senyalització en aquells trams en que existeixin llargues rectes i la traça creui una zona forestal o una zona d’atracció tròfica. També es prioritzarà la senyalització en aquells punts en què la traça travessi cursos fluvials. Monitoratge de la mortalitat faunística: durant el primer any d’explotació es preveu fer un seguiment periòdic de les espècies atropellades pels vehicles. El seguiment n’ha d’identificar específicament cada individu, percentualitzar la mortalitat per espècies, període de l’any i trams de carretera i, finalment, ha de proposar propostes de minimització d’impacte si, es creu, que és rellevant en alguna espècie i/o tram de carretera. Reduir obres en zones sensibles: convé evitar en la mesura que sigui possible, realitzar obres importants en la proximitat d’espais amb elevada riquesa ornitològica durant el període reproductor de les espècies nidificants (primavera i estiu). Trasllat d’amfibis i rèptils: els amfibis i rèptils localitzats durant l’execució de les obres a una nova localització.

Utilització de productes fitosanitaris biodegradables i en dosis adequades: ja siguin herbicides, insecticides o fungicides cal que siguin biodegradables i innocus per a la fauna, especialment pels peixos i els amfibis. Així mateix caldrà que les persones responsables del manteniment de la via només usin els productes fitosanitaris quan sigui realment necessari i en les dosis correctes. Protecció preventiva d’hàbitats importants per amfibis: es prestarà especial atenció a les zones susceptibles de tenir importants poblacions d’amfibis, principalment els cursos fluvials, les basses permanents i temporals i els seus marges que es delimitaran amb cinta d’abalisament. Caldrà evitar la destrucció o assecament de basses i tolls temporals que no afectin el desenvolupament normal de les obres. Reducció de la circulació motoritzada en ecosistemes aquàtics: només es circularà pels cursos fluvials i les zones pròximes quan sigui estrictament necessari i s’intentarà afectar la mínima superfície Minimització de l’eliminació de la vegetació: aquesta només serà eliminada de les zones en què sigui estrictament necessari, prestant especial atenció a no alterar la vegetació de petites masses forestals situades en entorns agrícoles i els boscos de ribera. Recerca d’indicis de nidificació d’espècies clau d’ocells: a les zones potencials de nidificació de trencalòs, d’àguila cuabarrada i d’esparver cendrós es realitzarà amb antelació a l’inici de les obres una cerca precisa dels punts de nidificació d’aquestes espècies per tal de comprovar que cap parella d’aquestes aus rapinyaires nidifiquen a la zona afectada pel projecte. En el supòsit que es trobessin evidències de nidificació d’aquestes espècies, es notificarà a la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal que els tècnics d’aquest departament estableixin les mesures a aplicar. Instal·lació d’una pantalla als marges de la carretera al seu pas pel curs fluvial: per tal de provocar l’enlairament de les aus i rates pinyades que creuin la via per cursos fluvials és recomanable la instal·lació de pantalles opaques. Aquesta mesura té l’inconvenient que impedeix a les persones que van als vehicles poder gaudir del paisatge, motiu pel qual es pot optar per col·locar pantalles de plàstic transparents, a les quals s’hi col·locaran adhesius per tal de que siguin detectades per les aus. És important de remarcar que si s’opta per posar pantalles transparents cal col·locar adhesius o un altre sistema que faciliti a les aus la detecció de la pantalla, ja que existeixen punts en els quals s’han col·locat aquestes pantalles sense sistemes per fer-les evidents i han provocat una alta mortalitat d’aus, molts d’ells rapinyaires, que hi han



xocat. La col·locació de pantalles opaques té l’avantatge que també serveix per evitar que els vehicles de nit il·luminin els cursos fluvials, i així no espantin els mamífers que puguin viure en aquest medi tan sensible. Es col·locarà una pantalla al viaducte sobre el Segre. Establiment de bandes de seguretat a tocar els conreus: a les zones amb presència de camps de blat de moro prop de la via, es recomana deixar una banda de segureta entre els marges de la via i la zona cultivada, ja que aquests cultius poden ser un reclam en determinats moments de l’any pel porc senglar i cérvols que poden aparèixer sobtadament a la via. Restauració de la vegetació de ribera: la vegetació de ribera aquàtica o higròfila afectada durant les obres es restaurarà per tal de fornir de recer, rebost i/o refugi a les espècies d’aquests ecosistemes

6.9. VEGETACIÓ Fase d’obra La zona d’estudi està formada principalment per conreus herbacis de secà (cereals i farratges), algunes plantacions d’arbres (pollancres, ametllers, oliveres, etc.) i per vegetació forestal formada per boscos mixtos de pins blancs (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), boscos mixtos d’alzines i carrasques (Quercus rotundifolia), boscos de pinassa (Pinus nigra) rouredes de roure de fulla petita (Quercus faginea), algunes taques de roureda de roure martinenc (Quercus humilis) i a les proximitats dels cursos fluvials, salzedes, alberedes i plantacions d’arbres de ribera. Tots els eixos produeixen cert impacte sobre la vegetació, ja que discorren creuant i fragmentant masses forestals, vegetació associada a cursos fluvials, camps de conreu, etc... Així doncs, algunes de les masses forestals que limiten amb els trams existents es poden veure afectades en la zona més propera per part de desmunts o terraplens, encara que la zona afectada no és massa gran atès que els boscos hi són força escassos especialment als trams basals. A més també de la vegetació de ribera, en els punts on la traça creua cursos fluvials. El traçat discorre bàsicament per terres agrícoles però, això no obstant, es creuen algunes petites masses forestals, formades bàsicament per roures de fulla petita i pinassa o pinedes de pi blanc i alzinars mixtos. Les masses forestals no estan homogèniament distribuïdes sinó que es concentren en els trams C i D i en els respectius cursos fluvials, especialment resseguint el Segre. Quant a la Vegetació i Hàbitats d’Interès Comunitari, prioritaris o no es pot detallar per trams:

Tram A: Vall-llebrera 1 en la seva meitat meridional creua un sector hegemònic de conreus amb petits trams de bosquines diverses (rouredes de roure valencià, garrigues, etc). En la meitat septentrional els camps també són hegemònics però creua la plana al·luvial del Segre amb les plantacions d’arbres de ribera i alberedes i pollancredes característiques. També creua pinedes mediterrànies. Vall-llebrera 2 en la seva meitat meridional creua en gairebé tota la seva longitud vegetació arvense. Com a excepció hi ha una afectació petita a una roureda de roure valencià i a la vegetació de ribera que també salva amb viaducte. En la meitat septentrional creua també bona part de camps i conreus herbacis. Això no obstant, prop de Vall-llebrera creua també una freixeneda de terra baixa



associada al torrent. Al revolt on efectua el canvi d’orientació afecta brolles de romaní i farigola.

Tram B: no afecta cap hàbitat d’interès prioritari però sí un d’interès no-prioritari en un terç del tram (pineda mediterrània). La resta és zona agrícola. Tram C: Montargull 1 i 2 afecten vegetació agrícola en el tram meridional. La diferència és en el tram septentrional on Montargull 1 afecta primer pinedes de pi blanc i més al nord pinedes mixtes de pi blanc i pinassa mentre que Montargull 2 afecta, de sud a nord, bosc mixt de pinassa i roure de fulla petita i pinedes de pi blanc i pinassa. Tram D: l’afectació és total a ecosistemes forestals que són boscos mixtos de pinassa i roure de fulla petita. Afecta en tot el tram a un hàbitat d’interès prioritari com és la pineda de pinassa. Tram E: Folquer 1 i Folquer 2 afecten tots dos de forma idèntica i a la part meridional una pineda de pinassa que és d’interès prioritari. La meitat d’afectació és forestal i l’altra meitat agrícola. Folquer 1 afecta més les brolles de romaní i farigola que Folquer 2 que ressegueix més la carretera actual i afecta tangencialment alguns erms al defora del nucli.

A la fase d’obra els principals impactes potencials són: Destrucció de la coberta vegetal: la vegetació desapareix de tota la traça del nou ferm projectat. El desbrossat necessari i l’eliminació física de la vegetació és permanent. Modificació de l’estructura i composició vegetal: prop de la via de comunicació, a tocar dels cursos d’aigua l’estructura i composició florística de la vegetació es pot veure afectada per les obres. A més, als nous talussos s’hi establirà una vegetació més o menys naturalitzada en funció del grau d’intervenció humana (sembres, plantacions, etc) que diferirà probablement tant en composició florística com en estructura amb l’existent en fase preoperacional. Impacte sobre Hàbitats d’Interès Comunitari: la traça comporta l’eliminació parcial d’hàbitats d’interès comunitari (prioritaris o no). Aquest impacte és rellevant en el sector D on tota la traça discorre per un hàbitat prioritari (pineda de pinassa) però ara també hi discorre. En el tram A Vall-llebrera1 afecta un petit sector de vegetació gipsícola. L’afectació a hàbitats d’interès comunitari no prioritaris ja està descrita a la introducció al capítol.

Afectació a la vegetació per les partícules emeses en l’obra: les partícules emeses durant les obres, sobretot durant el moviment de terres es dipositen a la superfície foliar de la vegetació afectant negativament la fisiologia de les plantes. Increment del risc d’incendis: la presència de maquinària i els respectius motors, els processos d’obra i el context en sí mateix (municipis considerats d’alt risc d’incendi) fan que aquest impacte sigui rellevant i que les mesures correctores siguin de gran importància. A la fase d’explotació els principals impactes són: Destrucció de la coberta vegetal: durant la fase d’explotació poden quedar zones denudades, sense vegetació perquè la revegetació no ha tingut l’èxit esperat. A més, la destrucció de la coberta vegetal arreu de la traça és permanent i es perpetua en el temps. Més enllà de la destrucció de la coberta vegetal hi ha la disminució de la fixació de carboni per unitat de superfície, reducció que haurà de ser compensada amb la revegetació dels terrenys denudats i amb la millora estructural de les comunitats romanents. Modificació de l’estructura i composició vegetal: a les zones denudades que són revegetades es produeix un canvi en l’estructura vegetal i en la composició florística respecte la situació pre-operacional. La utilització d’espècies autòctones minimitza aquest impacte però no l’anul·la pas. Degradació de les comunitats vegetals limítrofs: les comunitats vegetals que ressegueixen la carretera es poden veure afectades negativament en una petita franja. La presència periòdica de persones com a resultat de la millora de l’accés fa que l’impacte antròpic s’aguditzi en aquesta petita llenca de terreny. Increment del risc d’incendis: la presència de trànsit (guspires, burilles, etc) unit al transport potencial de matèries inflamables fan que s’incrementi el risc d’incendi en relació a la fase preoperacional, sobretot allà on el traçat és diferent de l’existent actualment




VEGETACIÓ: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext

Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec,-,

Cont, Ext Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec,-,

Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec,-, Cont, Ext


Ext


Irec,-, Cont, Ext

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Delimitació i abalisament de la vegetació de ribera i d’altres comunitats d’interès: Els trams on la traça creua cursos d’aigua, per tal de minimitzar l’afectació sobre la vegetació de ribera associada, serà necessari delimitar-ne l’ocupació i els exemplars afectats. Semblantment es farà amb boscos i bosquines mediterrànies com també en altres zones de vegetació d’interès legal i/o biogeogràfic. Minimització de la zona d’afectació: es recomana minimitzar la zona d’afectació, actuant dins els límits estrictament necessaris per l'execució de les obres. Per aquests motius, abans de l’inici de les obres es realitzarà un marcatge acurat de la zona afectada, per tal de no afectar a més vegetació de la necessària. Donat que en molts trams hi ha vegetació forestal que limita amb aquest àmbit s’haurà de tenir molt en compte de no afectar-la ni destruir-la amb els treballs mecànics, pas de màquines i persones. Concretament, els arbres es poden protegir amb pneumàtics o fustes encordades per a evitar els possibles cops de les màquines. Pla de camins d’obra: aquest pla ha de reflectir tots els camins i accessos necessaris per l’execució de l’obra abans que aquesta comenci. Es senyalitzen els camins i carreteres existents que s’utilitzaran per accedir a l’obra i es prohibeix el pas de maquinària fora de la traça i dels camins que no s’han establert. En creuar cursos fluvials es faran guals provisionals que un cop acabades les obres seran retirats. Reg periòdic dels vials d’obra: com a mesura correctora per evitar que s’empolsi la vegetació o conreus propers a la infraestructura i als camins d’obra, es realitzarà el reg periòdic amb camió cisterna. La periodicitat del reg depèn de les característiques del sòl

i de les condicions climàtiques. Minimització del risc d’incendis: cal destacar el terreny és considerat com a zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre. (Decret 64/1995 pel qual s’estableixen les mesures de prevenció d’incendis forestals.). Per tal de minimitzar el risc d’incendi les zones d’instal·lacions auxiliars, així com els parcs de maquinària s’ubicaran allunyats convenientment de les zones forestals. A més, disposaran d’equipament contra incendis, i no es podrà encendre foc ni utilitzar bufadors o similars en el període comprés entre el 15 de març i el 15 de setembre, ambdós inclosos. Les obres projectades han de garantir l’existència futura d’una zona de seguretat suficient en els marges de la carretera per prevenir l’aparició d’incendis forestals. D’aquesta manera es determina que hi hagi una zona de seguretat (on només hi hagin plantades espècies cespitoses) s’estableix en 1 metre des de l’aresta del paviment, i a continuació, la zona de protecció (lliure de vegetació baixa i arbustiva, i on la densitat d’arbres adults ha de ser inferior a 150 peus/ha) de com a mínim 2 metres. Revegetació de les superfícies denudades: aquesta actuació també inclou la restauració dels accessos provisionals, de les ocupacions temporals, i dels trams que queden fora d’ús, sobre les quals desprès d’aplicar una capa de terra vegetal es realitzarà una hidrosembra i/o plantació d’espècies vegetals. Un dels impactes que es pot produir en el procés de revegetació és la substitució de les comunitats vegetals preexistents (conreus, boscos, plantacions,...) per una flora artificialitzada (en els talussos i desmunts que permetin la restauració vegetal) i amb un consum hídric superior. En relació a aquest impacte, per tal de minimitzar-lo i integrar la infraestructura a la vegetació circumdant en la mesura del possible, s’utilitzaran espècies autòctones amb requeriments hídrics i representatives de cada zona. Entre les espècies presents a la zona, s’aconsella plantar les espècies les espècies següents:

• Arbres:

→ Quercus ilex ilex (Alzina) → Quercus ilex rotundifolia (Carrasca) → Quercus humilis (Roure martinenc) → Quercus faginea (Roure de fulla petita) → Pinus halepensis (Pi blanc) → Pinus nigra (Pinassa) → Pinus sylvestris (Pi roig)



• Arbustos:

→ Rhamnus alaternus (Aladern) → Arbutus unedo (Arboç) → Buxus sempervirens (Boix) → Cytisus sessifolius (Ginesta sessifòlia) → Dorycnium pentaphyllum (Botja d’escombres) → Lavandula latifolia (Espígol) → Ligustrum vulgare (Olivereta) → Crataegus monogyna (Arç blanc) → Juniperus oxicedrus (Càdec) → Juniperus phoenicea (Savina) → Juniperus comunis (Ginebre) → Erica multiflora (Bruc d’hivern) → Pistacia lentiscus (Llentiscle) → Quercus coccifera (Garric) → Lonicera implexa (Lligabosc) → Rosmarinus officinalis (Romaní) → Thymus vulgaris (Farigola) → Genista scopius (Argelaga) → Corylus avellana (Avellaner) → Rubus ulmmifolius (Esbarzer)

• Herbàcies i enfiladisses:

→ Lleguminoses → Farratges: alfals → Brachypodium retusum → Brachypodium phoenicoides → Hiparrenia hirta → Festuca arundinacea → Medicago sp. → Rubia peregrina (Rogeta) → Hedera helix (Heura)

Mentre que en les zones de ribera, s’aconsella plantar les següents espècies:

→ Populus nigra (Pollancre) → Salix alba (Salze) → Platanus hispanica (Plàtan) → Fraxinus angustifolia (Freixe de fulla estreta)

→ Populus alba (Àlber) → Corylus avellana (Avellaner) → Salix fragilis (Vimetera)

En l’elecció de les espècies vegetals a plantar cal considerar els següents aspectes: - La funció que ha de fer la plantació (pantalla d’ocultació o antienlluernament,

condicionar passos de fauna, enjardinament de rotondes o illes, plantacions sota ponts, o en esculleres, etc.).

- La vegetació actual i potencial de la zona - Si és planta en talús, l’exposició que té: solell/obac - Disponibilitat de la planta al mercat - Risc d’incendis forestals a l’entorn - La prevenció del foc bacterià - Dades climatològiques de la zona. I segons aquestes característiques determinar la mida de les plantes, la presentació, les proporcions de cada espècie dintre de la plantació i les densitats de plantació. D’aquesta manera, segons els criteris que es determinen en el llibre “Recull d’accions per minimitzar l’impacte de les infraestructures viàries sobre el territori” del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’estableixen diferents tipus de plantacions: Plantacions en zones forestals

La densitat de plantació total d’arbres i arbusts d’1 o 2 sabes ha de ser: - Mínima (en zones d’alt risc d’incendis): 600 peus/ha - Màxima (en climes humits, de baix risc d’incendis): 3.000 peus/ha Plantacions en zones agrícoles

On s’aconsella una densitat arbòria baixa (150 peus/ha) i una distribució dels arbres seguint un model que imiti el patró del paisatge agrícola dels voltants. En aquestes plantacions es poden incloure si s’escau arbres fruiters o arbres típics dels espais agraris, que poden tenir una distribució irregular o geomètrica. I cal plantar els arbusts en un marc dens (1,3 x 1,3 m), imitant la vegetació natural de les tanques vegetals dels marges dels conreus.



A continuació es detallen els diferents tractaments de revegetació que es realitzaran en els talussos i per la restauració de les zones afectades per la nova infraestructura. Els diferents tractaments s’han escollit considerant la vegetació existent en les zones afectades i en els seus voltants, així com, la classificació dins de l’alt risc d’incendi segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. D’aquesta manera es realitzaran els següents tractaments:

Taula 6 - 13. Tipus de tractaments i nomenclatura.

ZONA Tractament 1a

1b, Agrícola - forestal 1c

Brolla 2 Zona amb vegetació de ribera 3 Petits talussos 4

Així, als talussos resultants de les obres de condicionament i millora objecte d’aquest estudi d’impacte ambiental es realitzaran els següents tractaments:

Taula 6 - 14. Descripció del Tractament 1a.

Tractament 1a Esmena orgànica de la terra vegetal Estesa de terra vegetal Hidrosembra de gramínies i herbàcies Zona de protecció Plantació (de 1 a 3 metres)

alzina (Q. ilex) carrasca (Q. rotundifolia) densitat de 150 peus/ha

Plantació (a més de 3 metres) alzina (Q. ilex) carrasca (Q. rotundifolia) càdec (J. oxycedrus) farigola (Thymus vulgaris)

densitat de 800 peus/ha

Taula 6 - 15. Descripció del Tractament 1b.

Tractament 1b Esmena orgànica de la terra vegetal Estesa de terra vegetal Hidrosembra de gramínies i herbàcies Zona de protecció Plantació (de 1 a 3 metres)

roure de fulla petita (Quercus faginea) pi blanc (Pinus halepensis) densitat de 150 peus/ha

Plantació (a més de 3 metres) roure de fulla petita (Quercus faginea) pi blanc (Pinus halepensis) càdec (J. oxycedrus) farigola (Thymus vulgaris)


Taula 6 - 16. Descripció del Tractament 1c.

Tractament 1c Estesa de terra vegetal Hidrosembra de gramínies i herbàcies Zona de protecció Plantació (de 1 a 3 metres)

Pinassa (P. nigra) roure cerrioide (Q. cerrioide) densitat de 150 peus/ha

Plantació (a més de 3 metres)

pinassa (P. nigra) roure cerrioide (Q. cerrioide) Romaní (R. Officinalis) Llentiscle (P.lentiscus)


Taula 6 - 17. Descripció del Tractament 2. Tractament 2

Esmena orgànica de la terra vegetal Estesa de terra vegetal Hidrosembra de gramínies i herbàcies

Plantació (a partir del 1er metre)

garric (Quercus coccifera) romaní (Rosmarinus officinalis) farigola (Thymus vulgaris)


Plantació (a la part baixa del terraplè, a partir de 6 metres)

ametllers (Prunus dulcis) lledoner (Celtis australis)


I en les zones properes a cursos fluvials:



àlber (Populus alba) salze (Salix alba) freixe (Fraxinus angustifolia)

1 peu cada 5 m2 Plantació en tota la superfície a revegetar vimetera (Salix fragilis)

heura (Hedera helix) 1 cada 2 m2



En petits talussos:



Manteniment de la vegetació: cal establir el programa de rec, especialment en els primers anys en què el risc de mortalitat dels arbres plantats és més elevat. També cal programar l’adobament i la renovació continua dels arbres i arbusts que van desapareixent, etc. Seguiment i manteniment de la vegetació herbàcia sembrada: durant el període de garantia de l’obra caldrà fer també un seguiment de l’evolució del recobriment herbaci de les superfícies sembrades o hidrosembrades. Les superfícies amb recobriment deficitari hauran de ser sembrades de nou un cop analitzades les causes de la fallida, per modificar si cal, la composició de la barreja d’espècies utilitzada inicialment. A més, caldrà fer un manteniment d’aquestes superfícies que consisteix en la sega d’una franja d’un metre a partir del límit exterior de la calçada, i també la sega al voltant de les plantacions per minimitzar la competència amb l’herba. Minimització de l’impacte dels herbicides: a la fase d’explotació, i pel manteniment dels marges de la via també es poden utilitzar herbicides que també poden tenir efectes contaminats sobre el sòl, les aigües i la fauna. Per tal de minimitzar aquest impacte, és important que si s’opta per usar herbicides per controlar la vegetació dels marges de la via, s’utilitzi un producte fitosanitari que sigui biodegradable i en les dosis correctes.

6.10. PAISATGE El paisatge actual de la zona d’estudi es caracteritza per zones de conreu a les àrees més planeres (paisatge agrícola de regadiu a la plana al·luvial i de secà als vessants), massa forestal als nord (vessants més elevats) i al sud (a la zona fluvial) i àrees urbanitzades en sengles llogarrets. Es poden considerar doncs 4 unitats paisatgístiques: Unitat de paisatge agrícola La unitat de paisatge agrícola es caracteritza majoritàriament per conreus de secà amb petites taques boscoses intercalades, i ubicat a les zones més planeres. En aquest paisatge hi apareixen masies esparses o petites agrupacions de cases, dedicades bàsicament a l’agricultura i a la ramaderia. Unitat de paisatge fluvial Aquesta unitat de paisatge està formada pels cursos fluvials de l’àmbit. Per una banda el curs principal del Segre, i per l’altra, i ocupant la major part de la superfície els petits cursos fluvials i barrancs tant del Segre. Unitat de paisatge forestal Aquesta unitat de paisatge està formada principalment per grans àrees boscoses. Aquesta zona però presenta variabilitat segons la pendent i l’altitud. Unitat de paisatge urbà: La majoria d’aquest paisatge correspon a petits nuclis de població formats per cases o masies baixes fetes de pedra i integrades a l’entorn, donant un caire rural a tota la zona d’estudi. Cal destacar però la presència d’Artesa de Segre situada a migdia, a la cota topogràfica més baixa, prop de les principals vies de comunicació i amb una població més gran que la resta de nuclis urbans. Fase d’obra En fase d’obra es produirà un impacte sobre el paisatge per part dels diversos eixos de cada tram tot i que en diferents graus d’intensitat. Així, l’impacte serà diferent si es tracta de trams de nova construcció o de condicionament i de la tipologia de paisatge que afecti. L’impacte sobre el paisatge és especialment significatiu a la plana al·luvial



del Segre on es construeix un nou viaducte allà on hi ha més persones que poden visualitzar aquest nou impacte. En el tram que és objecte d’estudi hi destaca l’impacte visual de les obres i moviments de terres importants com a resultat dels nous traçats realitzats a prop dels nuclis de Montargull i Folquer, així com l’afecció sobre els pocs masos propers a la traça existent.. En la fase d’obra es produeix un impacte remarcable per la presència de maquinària a la zona i la implantació d’instal·lacions auxiliars i parcs de maquinària per una banda, i per l’altra, per les alteracions topogràfiques i paisatgístiques degudes al moviment de terres, la denudacions de grans superfícies i també la destrucció de conreus, masses forestals i marges de camins d’accés a l’obra. Els principals impactes paisatgístics per aquesta fase d’obra són: Modificació del perfil topogràfic: l’obertura de nous talussos, la creació de viaductes, el rebliment amb terraplens, l’excavació dels terrenys modifica el perfil topogràfic d’una zona pràcticament inalterada topogràficament en el decurs dels darrers anys. Variacions cromàtiques: un dels impactes més conspicus deriva de la variació cromàtica de l’entorn. El decapatge i desbrossament de la vegetació, l’obertura de la traça nova i la creació de nous talussos fa aflorar els colors del substrat geològic (vermells, grisos o terrossos segons la zona) que substitueixen els colors de la vegetació (verds, grocs i ocres segons l’època i la zona) Modificació de l’estructura de la coberta vegetal: la vegetació de la zona és parcialment suplantada pel ferm viari. A més, la vegetació que ressegueix la carretera veu modificada la seva estructura bé perquè als nous talussos (desmunts i terraplens) no s’hi permet una estructura vegetal preoperacional, bé perquè les mesures profilàctiques d’incendis ho recomanen Artificialització del paisatge: la presència de maquinària, abassegaments i talussos inexistents en fase preoperacional potencia molt l’artificialització del paisatge. Fase d’explotació L’impacte serà diferent segons si es tracta de trams de nova construcció o de condicionament, segons la seva visibilitat i segons les unitats i subunitats de paisatge que travessi cadascun d’aquests trams. En general, els trams més impactants seran els trams inicials, el creuament del Segre i les zones pròximes als nuclis habitats (Montargull i Vall-llebrera) que són també les zones on els impactes seran més conspicus per a la població resident.

El tram de condicionament des de Montargull fins a Folquer travessa el paisatge forestal en gran mesura, però també, en grau menor, part del paisatge agrícola. El condicionament d’aquest tram no suposa un impacte visual important al llarg del seu traçat, exceptuant el nucli de Montargull, que percebrà una fragmentació important del paisatge agrícola-forestal del seu voltant, degut a la seva posició elevada respecte la traça. En el nucli de Folquer on també es percebrà un canvi important en el paisatge adjacent. Els principals impactes generats durant la fase d’explotació són: Modificació del perfil topogràfic: de caràcter permanent i més conspicu en els nuclis habitats o més transitats. Variacions cromàtiques: el gris del ferm i dels viaductes i els tons terrosos dels talussos més o menys revegetats suplanten el verd, groc o ocres (en funció de l’època de l’any i de la comunitat vegetal) de la vegetació anterior. Modificació de l’estructura de la coberta vegetal: les zones pròximes a la traça tenen una estructura forestal horitzontal més laxa –per profilaxi d’incendis- o una estructura vertical més baixa –per motius de profilaxi d’incendis i dificultats d’establiment d’espècies amb sistemes radiculars potents-. Artificialització del paisatge:els viaductes, els terraplens, els desmunts, el ferm i els vehicles que hi transiten potencien l’artificialització del paisatge. Val a dir, però, que aquesta artificialització és molt menor quan el traçat nou coincideix amb el traçat actual. Quan el traçat nou, en canvi, s’allunya del traçat actual aquest impacte té una intensitat molt superior (p.ex: Tram A de Vall-llebrera 1) . Valoració comparativa d’impactes:

PAISATGE: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE

TRAM A TRAM C TRAM E EIX VALL-LLEBRERA EIX MONTARGULL EIX FOLQUER

1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -

, Cont, Ext Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -

, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext



Irec, -, Cont, Ext




MESURES CORRECTORES: Minimització de la zona d’ocupació: aquesta àrea es limitarà a la mínima necessària per endegar l’obra. Reducció de les visuals exposades: es minimitzaran en la mesura del possible en préstecs, desmunts i talussos. En abocadors no es superarà la cota màxima de la orografia dels voltant: semblantment en els peus de terraplens i superfícies planes limítrofs a la traça que deixaran de ser ocupats acabada la fase d’obra i es plantaran espècies pròpies (dels conreus, les plantacions i les masses forestals properes). Desmantellament de carreteres antigues: aquesta actuació es farà per fases que s’ordenaran per la retirada de l’asfalt, l’esponjament del sòl, l’estesa de terra vegetal, la hidrosembra i la revegetació adequada, per tal que aquestes zones s’integrin en el paisatge adjacent. Es tindrà especial cura en aquells espais de protecció especial establerts pels plans territorials parcials, en els que s’hi inclouen els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els connectors ecològics i el sòl agrícola d’alt valor. Realitzar un estudi paisatgístic integrat: quan la carretera sigui ja en funcionament. Es considera convenient realitzar una revegetació addicional amb la utilització d’espècies autòctones forestals i agrícoles, per tal d’incorporar un apantallament visual adequat en les zones on no s’havia considerat. Dimensionar terraplens i desmunts: aquests han de tenir pendents (2V:3H) que permetin una bona restauració vegetal i en conseqüència la minimització de l’impacte visual. Conservació i manteniment dels talussos i de la vegetació de ribera. Conservació i manteniment dels marges de camps: els marges agrícoles existents exerceixen una funció biològica de gran rellevància, tant pel seu paper tròfic com de recer de la fauna. Cal vetllar per la conservació de la vegetació associada, així com la de masses forestals properes. Condicionar i restaurar els accessos provisionals: aquests accessos seran restaurants tal com es farà amb zones d’ocupació temporal i trams que quedin fora d’ús. Instal·lació de pantalles vegetals: aquestes pantalles d’estructura vertical i

permanents en el temps tenen la funció d’ocultació d’estreps i d’altres estructures d’impacte visual com també ajudar a apaivagar l’impacte acústic. Pintat d’estructures impactants visualment: es recomana el pintat dels elements més artificialitzants per tal d’integrar-los en el paisatge bo i harmonitzant-los cromàticament amb els encontorns.



6.11. PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC L’afectació al patrimoni d’una obra d’aquesta tipologia pot ser directa (eliminació física dels elements patrimonials) o indirecta (enlletgiment de l’entorn on s’ubica, increment del vandalisme potencial per proximitat i facilitat d’accés, etc). Els efectes sobre el patrimoni poden ser temporals o permanents Els impactes més rellevants durant la fase d’obra són: Afectació directa de l’element patrimonial: això té lloc quan la traça coincideix parcialment o total amb la ubicació de l’element patrimonial. En aquest cas i sempre que no sigui possible la modificació de traçat cal procedir al canvi d’emplaçament de l’element o a l’exploració arqueològica pertinent. Enlletgiment de l’entorn: la presència de maquinària d’obra, abassegaments, nous vials i talussos prop dels elements patrimonials té un impacte visual que afecta negativament la percepció de la bellesa de l’element en si mateix. En funció del grau de protecció de cada element patrimonial, aquest presenta un diferent nivell de sensibilitat i, per tant, s’hauran d’aplicar unes o altres mesures correctores. L’afecció produïda per les obres serà diferent en funció també del grau de sensibilitat que tingui l’element en qüestió, generant per tant, una valoració qualitativa de l’impacte diferent. D’aquesta manera, l’afecció –directa o indirecta- sobre els diferents elements és la següent: - Bé Cultural d’Interès Nacional: BCIN Castell de Vilves: en el llogarret de Vilves BCIN Castell d’Artesa o “Castellot”

Cap dels dos elements es veu afectat pel projecte. La principal mesura correctora consisteix en preservar-los de tota afectació de l’obra (abassegaments, abocadors, etc)

- Patrimoni Arqueològic De sud a nord el patrimoni arqueològic que podria ser més o menys afectat en funció de la seva distància i accessibilitat a la nova via de comunicació és: .

J.A. Llosa del Pla: al migdia de la variant d’Artesa de Segre

J.A. Colldelrat : a l’est del PK 3+000 del tram A Vall-llebrera1 J.A. Tossal de les Viudes: a l’oest del PK 3+500 del tram A Val-llebrera 2 J.A. Ermita-Mezquita: a l’est del PK 5+ 200 del tram A Vall-llebrera1 J.A. Serrat del Sabater – I: annex al PK 5+000 del tram A Vall-llebrera 2 J.A. Serrat del Sabater - II: a l’oest del PK 5+ 500 del tram A Vall-llebrera 2 J.A. Balma del Clotar : a l’oest del PK 6+000 del tram A Vall-llebrera 2 J.A. Llinars: a l’est del PK 1 + 000 del tram B J.A. Menhirs del Pla de Montargull: a l’est del tram C Montargull -1 J.A. Comardent: a migdia de la unió al nord dels dos eixos del tram C J.A. Tombes Medievals (Finca les Pletes)

Serrat del Sabater I és el jaciment arqueològic que potencialment seria més afectat. Tanmateix cal subratllar que es tracta d’un jaciment arrasat, situat en un lloc on s’hi practicava extracció de graves. Actualment hi ha un camp de cereals i el talussos on s’observen els rebaixos per a l’extracció de graves. No s’ha trobat cap resta arqueològica a la zona on es preveu de realitzar el nou traçat. Això no obstant cal preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que seran:

- Control arqueològic intensiu a les zones afectades pel projecte dins l’àrea del jaciment durant l’execució de les obres. Detecció o no d’estructures arqueològiques en el sòl

- Si s’obtenen resultats positius caldrà la realització d’una nova excavació

segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Cap dels altres 10 Jaciments Arqueològics es veu directament afectat pel projecte, motiu pel qual caldria instaurar com a mesures correctores preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments, etc) i evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements - Patrimoni Arquitectònic Els elements del patrimoni arquitectònic són de sud a nord:



• P.A. Pont d’Alentorn-restes del Pont Medieval: afectat indirectament pel tram A Vall-llebrera 2 en el PK 2 + 600

• P.A. La Fàbrica P.A i sengles elements associats (B.C.) :afectat indirectament pel tram A Vall-llebrera 2 en el PK 2 + 600, a l’est de la via de comunicació

• P.A. Ermita de Sant Salvador d’Alentorn (B.C.) • P.A. Església Parroquial de Sant Climent de Vilves (BCIL) : en el nucli de Vilves • P.A. Casa i Portal al carrer d’Amunt (B.C.): a Vall-llebrera: a l’oest del PK 6+500

del tram A Vall-llebrera 2 • P.A. Església Parroquial de Sant Ponç de Vall-llebrera (B.C.): a l’oest del PK

6+500 del tram A Vall-llebrera 2 • P.A. Església Parroquial de Sant Serni o Sant Sadurní de Vall-llebrerola (B.C.) : a

l’oest del PK 7+ 200 del tram A Vall-llebrera 2. • P. A. Casa Pedrol: a l’est del PK 7+ 500 del tram A Vall-llebrera A • P.A. Antiga Església de Santa Maria de Montargull (B.C.) • P.A. Nova Església Parroquial de Santa Maria de Montargull (B.C.) • P.A. Carrer Major de Montargull • P.A. Església de Sant Gil de Folquer (B.C.): a l’est del PK 0+500 del tram E

Folquer • P.A. Folquer (Hostal de Dalt i corral de l’Hostal de Dalt i Hostal de Baix i corral de

l’Hostal de Baix) • P.A. L’Estudi • P.A. La Central • P.A. La Teuleria • P.A. Masia Plens • P.A. Masia Taquel • P.A. Cal Benjamin • P.A. Cal Sardanet • P.A. Can Terrers • P.A. Cal Miquel • P.A. Cal Xollat • P.A. Cal Bareu • P.A. Escola • P.A. Cal Fité • P.A. Cal Fité Vell • P.A. Cal Gomis • P.A. Cal Gutiérrez • P.A. Cal Pau • P.A. Cal Mariano • P.A. Cal Quelo • P.A. Cal Sala • P.A. Cal Sodori

• P.A. Restaurant Sant Jordi Cap d’aquests elements es veu directament afectat pel projecte motiu pel qual caldria instaurar com a mesures correctores preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments, etc) i evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements - Edificis rellevants no catalogats (E.D.)

• ED. 2, pleta abandonada, construïda sobre una balma obrada, refugi de pastors • ED. 4, Maset • ED. 5, cobert • ED 6: restes d’un mas o d’un gran tancat • ED 8, coberts i pletes enderrocades • ED 9, cobert enderrocat • ED 10, restes d’una petita cabana de pedra seca • ED 13, aixopluc sota marge de pedra seca • ED 14, mas amb torre • ED 16, cobert enderrocar • ED 17, cobert i pleta enderrocat • ED 18, pou amb una estructura externa de planta quadrangular • ED 19, petites balmetes obrades • ED 21, mas de planta rectangular

Cap d’aquests elements es veu directament afectat pel projecte motiu pel qual caldria instaurar com a mesures correctores preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments, etc) i evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements - Edificis rellevants no catalogats (E.D.) afectats pels diferents traçats

Tram A Vall-llebrera 2: • ED 1, cobert de planta rectangular amb coberta de teula a un vessant, amb

obertures a la paret del cobert i una pica de pedra a la part posterior. • ED 3, cobert i pleta



Tram A Vall-llebrera 1: • ED 12, cabana de volta sota marge. • ED 15, gran tancat rectangular amb una cabana situada en l’angle intern del

tancat • ED 20, cobert de pedra seca enderrocat • Tram C Montargull 2: • ED 7, cobert i pleta • Tram C Montargull 1: • ED 22, gran cobert de pedra seca

Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives per a tots els edificis rellevants de caràcter general que consistiran en:

• Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements i preservar-los de tota afectació derivada de l’obra

• En cas que l’afectació no pugui ser evitada:

- Realització d’un estudi històric-documental, gràfic i planimètric que

permeti determinar les característiques d’aquestes estructures i saber amb exactitud l’afectació que tindrà el nou projecte sobre els diferents elements.

Aquest estudi consistirà en el desenvolupament de les següents fases:

• Neteja de l’element i documentació gràfica

• Si fos necessari, realització d’un estudi arqueològic per tal de determinar exhaustivament l’element en qüestió i poder establir les seves fases constructives i la seva cronologia segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tram E Folquer 1:

• ED 11, camí de ferradura: mereix una consideració especial per les seves característiques. Es tracta d’una estructura viària que pot ser definida com a “camí de ferradura”, i pot quedar plenament afectada en el tram Folquer E 1.

Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran en:

• Evitar qualsevol afectació directa sobre aquest element.

• En cas que l’afectació no pugui ser evitada:

- Realització d’una actuació arqueològica intensiva, consistent en:

• Neteja de l’estructura viària i documentació gràfica (topogràfica, planimètrica i fotogràfica).

• Si fos necessari, realització d’una excavació en extensió de la part de

l’estructura viària afectada pel projecte, segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• Amb tota aquesta documentació i informació acumulada s’haurà de

realitzar una sol·licitud al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal que dictamini si es pot eliminar aquest element en el cas que el projecte contemplés la seva eliminació total o parcial.

Tanmateix, cal tenir present que l’estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció arqueològica a nivell superficial. Per altra banda, el descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i per tant no es pot descartar l’aparició de noves restes durant la realització de les obres. D’aquesta manera doncs, serà necessari aplicar les següents mesures preventives generals, es proposen: - Abalisament dels elements del patrimoni historicoartístic: a través de la

delimitació de l’espai amb cinta d’abalisament, malla taronja o estaques per tal d’evitar la seva afecció.



- Supervisió in situ de l’arqueòleg durant el moviment de terres: tot i que no es preveu afectar cap jaciment arqueològic, cal comptar com a mesura preventiva amb la presència d’un arqueòleg in-situ que supervisi els processos de moviments de terres (desbrossament, excavacions, obertures de camins, etc). Si es troben elements de valor es prendran les mesures adients de protecció, i es comunicarà a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

- Programa d’actuació d’iniciatives a adoptar en cas de noves troballes: cal

incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions. Aquest programa també ha d’incloure les iniciatives a adoptar si es localitzen elements de la Guerra Civil Espanyola no localitzats durant les prospeccions inicials.

Durant la fase d’explotació els principals impactes sobre els elements del patrimoni historico artístic són: Enlletgiment de l’entorn: la presència d’infrastructures viàries prop dels elements patrimonials tenen un impacte visual que afecta negativament la percepció de la bellesa de l’element en si mateix. Increment del risc de vandalisme: la proximitat a les vies de comunicació, la millora dels accessos i la visualització global d’allò que abans restava ocult per a bona part de la població té una derivada negativa en afavorir la presència de persones no només poc respectuoses amb el patrimoni sinó deleroses de la destrucció d’aquest. Visualització del patrimoni ocult i/o desconegut: la proximitat a les vies de comunicació, la millora dels accessos i la visualització global d’allò que abans restava ocult per a bona part de la població posa de relleu la vàlua patrimonial de la zona a la població resident o temporal (de pas, turistes, etc). Val a dir, però, que en aquesta fase d’explotació es facilitarà l’accés i la coneixença d’aquests elements d’interès cultural de les comarques de La Noguera. Aquesta millora del grau de coneixement, proximitat i accessibilitat pot tenir una vessant negativa en forma de facilitació del vandalisme.


PATRIMONI HISTORICOARTÍSITC: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

Mi, -, D, S, C, P, Rev,

Rec, -, Cont, Lc

N, -, D, S, C, P, Rev, Rec, -, Cont, Lc

Mi, -, D, S, C, P, Rev,

Rec, -, Cont, Lc

Mi, -, D, S, C, P, Rev,

Rec, -, Cont, Lc

N, -, D, S, C, P, Rev,

Rec, -, Cont, Lc

Mi, -, D, S, C, P,

Rev, Rec, -, Cont, Lc

N, -, D, S, C, P, Rev, Rec, -,

Cont, Lc

Mi, -, D, S, C, P, Rev,

Rec, -, Cont, Lc

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Evitar l’afectació directa a l’element patrimonial: sempre que es pugui en funció de la fase de planificació es maximitzen les opcions que comporten un menor nombre d’afectacions directes als elements patrimonials Preservar els elements d’afectacions indirectes d’obra: durant les obres es generen uns elements (abassegaments, abocadors, parc de la maquinària, etc) que comporten un impacte visual negatiu amb el consegüent enlletgiment de l’entorn. Cal evitar que aquests impactes siguin generats prop dels elements patrimonials d’interès. Control arqueològic del Jaciment Serrat del Sabater I : aquest jaciment està arrasat, fou emprat com a gravera i actualment compta amb un camp de cereals que el recobreix. Si durant el control, però, s’obtenen resultats positius caldrà iniciar una nova excavació del Jaciment Serrat del Sabater I en base al procediment estipulat al Decret 78/2002 Realització d’un estudi històric, documental, gràfic i planimètric: en el cas que no es pugui evitar l’afectació directa a qualsevol edifici no catalogat es procedirà a fer un estudi de la naturalesa suara esmentada. Realització d’una nova actuació arqueològica: un dels eixos alternatius (Folquer 1) té una afectació a un camí de ferradura al nord de Folquer. Caldria realitzar una actuació arqueològica si aquesta alternativa fos l’escollida per tal com comporta una afectació directa a l’element patrimonial.



Abalisament dels elements del patrimoni artístic: abans de les obres cal abalisar els elements patrimonials que han de ser afectats o que són subjectes a una possible afectació no delieberada per mor del procés constructiu. Supervisió in situ de l’arqueòleg durant els moviments de terres: tot i que no es preveu afectar cap jaciment arqueològic, cal comptar com a mesura preventiva amb la presència d’un arqueòleg in-situ que supervisi els processos de moviments de terres desbrossament, excavacions, obertures de camins, etc). Si es troben elements de valor es prendran les mesures adients de protecció, i es comunicarà a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Programa d’actuació d’iniciatives a adoptar en cas de noves troballes: cal incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions. Aquest programa també ha d’incloure les iniciatives a adoptar si es localitzen elements de la Guerra Civil Espanyola no localitzats durant les prospeccions inicials.

6.12. USOS DEL SÒL L’afecció de la futura carretera sobre els usos del sòl serà molt diferent si l’actuació sobre aquest tram és de condicionament o si és una obra de nova construcció. Allà on sigui de nova construcció l’ús del sòl canviarà mentre que, òbviament, no ho farà allà on ressegueixi el traçat actual. Així doncs es produirà un canvi d’ús (d’agrícola o forestal a viari) en els trams en què el traçat és nou i un potenciament de l’ús (en superfície) en aquells trams en què la nova carretera ressegueixi el traçat actual. En el tram A, Vall-llebrera 1 i 2 discorren bàsicament per terrenys agrícoles, de domini de secà a Vall-llebrera1 i regadiu a Vall-llebrera 2. Ambdós eixos creuen una zona d’ús fluvial, de magnitud superior per a Vall-llebrera 2. Vall-llebrera 1 creua tres trams forestals, un al sector meridional i dos als sectors centrals (a migdia i al nord del Segre). Vall-llebrera 2, en canvi, afecta molt poc a l’ús forestal, només un petit tram del l’inici i en el tram mitjà-superior. En el tram B la carretera creua espai agrícola i forestal, el primer a migdia i el segon al nord. En el tram C, els eixos Montargull 1 i Montargull 2 discorren per terreny d’ús agrícola i llurs trams meridionals. Els trams septentrionals, en canvi, discorren per terreny forestal. En el tram D és l’únic tram en què la carretera discorre pel bell mig de zones forestals. En el tram E, Folquer 1 discorre sobre ús agrícola en el tram meridional i sobre ús forestal en el tram septentrional. Folquer 2 té un patró similar tot i passar pel bell mig del nucli urbà de Folquer. Fase d’obra Els impactes d’aquesta fase són: Canvi d’usos del sòl: en aquells trams on la carretera no discorre pel traçat de l’actual es produeix un canvi d’ús del sòl que deixa de ser forestal o agrícola i passa a ser d’ús viari Ocupació temporal d’infraestructures i superfícies perimetrals: durant el període d’execució del projecte, camins i superfícies agrícoles poden quedar tallats. Fragmentació dels espais agrícoles: durant el període d’obra els espais agrícoles queden separats pels nous vials i talussos. Això afecta tant l’activitat agrícola en si



(dificultats o impossibilitat pe accedir a altres parts de la parcel·la) com la continuïtat de l’espai agrícola. Fragmentació de les forests: durant el període d’obra els boscos són afectats per la traça i els terraplens i excavacions efectuades. Aquesta afectació és més intensa en el tram D. Fase d’explotació: En aquesta fase es perpetuen els impactes creats durant la fase d’obra (canvi d’usos del sòl i fragmentació dels espais agrícoles i dels forestals) però a aquests cal afegir-ne un de nou. A saber: Increment de la pressió a favor de canvi d’ús del sòl: la creació d’una nova via de comunicació o la millora d’aquesta comporta l’increment de la pressió urbanística en determinats traçats o indrets del recorregut. La pressió urbanística s’adreça a un canvi de qualificació urbanística bo i passant d’un terreny no urbanitzable a un altre d’urbanitzable, bé per a construir-hi zones residencials (poc probable en aquesta zona per baixa demanda ) bé per a construir-hi nous serveis i equipaments (més probable) com restaurants, benzineres o magatzems. La modificació de la planificació urbanística comporta, és clar, la modificació ulterior dels usos del sòl actuals. Valoració comparativa d’impactes:

USOS DEL SÒL: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext

Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -

, Cont, Ext Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -

, Cont, Ext

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext



Irec, -, Cont, Ext


MESURES CORRECTORES: Minimització de les superfícies i vies afectades: tot establint un pla de camins i de zones d’ocupació temporal, i delimitant la superfície a ocupar amb malla taronja i/o estaques. Restauració de les afectacions temporals als usos agraris i forestals: cal que les ocupacions temporals de terrenys agrícoles i forestals durant la fase d’obra es restaurin bo i permetent els usos existents en fase pre-operacional. Restabliment de les connexions existents en fase preoperacional: amb la voluntat de facilitar la integració ambiental en el territori i minimitzar l’afecció a comunicacions i per tant, evitar la fragmentació es restabliran les vies existents establint connexions amb la nova carretera, o bé, mitjançant passos inferiors o superiors, o restablint els camins paral·lelament a la via, així també es garantirà el pas dels cursos d’aigua a través d’obres de drenatge o viaductes. Aprofitament de les obres de drenatge per afavorir la permeabilitat: les obres de drenatge (viaductes, tubs i caixons de formigó) han de permetre i potenciar la permeabilitat entre i dins els ecosistemes forestals i agrícoles separats per la carretera. Planificació urbanística: l’obra i explotació de la carretera no ha de permetre que es construeixin àrees residencials deslligades dels nuclis actuals. Sí que pot permetre la creació de zones de serveis que o bé s’han de ser concentrats en determinats trams o bé es poden crear de forma disgregada però amb una separació física suficient..



6.13. PLANEJAMENT URBANÍSTIC Fase d’obra i d’explotació Artesa de Segre ja té el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat en data 9 de juliol de 2009 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida El traçat discorre per Sòl No Urbanitzable (N1 Rústic o N2 de protecció). Respecte al planejament territorial comentar que tant el Pla Territorial Parcial de Ponent com el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran contemplen el condicionament de l’itinerari entre Artesa de Segre i Tremp pel coll de Comiols, establint trams de nou traçat i trams de condicionament. En l’àmbit del Pla Territorial Parcial de Ponent els traçats de les alternatives discorre bàsicament per:

- Sòl de protecció preventiva - Sòl de protecció especial:

o Sòl de valor natural i de connexió No obstant això, el riu Segre, que és creuat mitjançant un viaducte per ambdós eixos és classificat com a Sòl de protecció especial (clau N2) – PEIN i/o Xarxa Natura 2000, que correspon a l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa. Els impactes descrits són: Afectació de Sòl No Urbanitzable: la traça discorre bàsicament per Sòl No Urbanitzable bé Zona de Sòl Rústic (clau N1) que són zones agrícoles i de Zona de Muntanya i Bosc (clau N2) que són zones forestals concentrades en els trams superiors. En el tram que creua e Segre afecta Sòl de protecció Especial (clau N2) –EIN i/o Xarxa Natura 2000 corresponent a l’Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa Execució de la planificació territorial supramunicipal prevista: els dos Plans territorials (P.T.P. de Ponent i P.T.P de l’Alt Pirineu i Aran) preveuen la millora i condicionament del traçat entre Artesa de Segre i Tremp pel Coll de Comiols, l’impacte sobre aquests planejaments és positiu, ja que suposa la realització d’actuacions ja previstes. Realització d’una obra d’interès general: en tractar-se d’una obra d’interès general, es considera compatible la construcció de la infraestructura amb el planejament del municipi sempre que es respectin els diversos elements del patrimoni biològic, històric,

artístic i geològic bo i realitzant les obres de drenatge adequades en els trams fluvials afectats, així es minimitzi l’efecte de la fragmentació de masses forestals i zones agrícoles. Valoració comparativa d’impactes:

PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, +, I, Sin, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext

N, +, I, Sin, C, P,

Irev, Irec, -, Cont, Ext

N, +, I, Sin, C, P, Irev, Irec, -, Cont, Ext


Irec, -, Cont, Ext

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Respectar el patrimoni historicoartístic, geològic i biològic: minimitzar l’afectació del sòl no urbanitzable afectat directament o indirecta per la nova infrastructura. Minimitzar l’afectació a la connectivitat ecosistèmica: les obres de drenatge i els passos i vials de comunicació han d’ajudar a reduir els efectes de la fragmentació d’hàbitats a les persones i comunitats biològiques de la zona.



6.14. INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN URBÀ En el tram A ambdós eixos creuen el Canal d’Urgell que discorre per la riba esquerra del Segre i a llevant o a migdia de la L-512 (per sota i per sobre del Pont d’Alentorn respectivament).En el tram A, Vall-llebrera 1 fa una traça nova respecte la carretera actual i creua 3 vies pecuàries i 2 carreteres d’àmbit local i no afecta directament cap habitatge. Vall-llebrera 2, en canvi, ressegueix bona part de la carretera actual i creua 4 vies pecuàries, 1 carretera d’àmbit local i passa prop de 10 habitatges tot i que allò que creua, en bona part, és similar o exacte a la situació actual preoperacional. Comporta la creació d’un nou viaducte sobre el Segre, aigües avall de l’existent actualment a Pont d’Alentorn. Aquesta part del traçat creua una infraestructura elèctrica de 220kV que passa entre Vall-llebrera i Vall-llebrerola, i passa també propera al ramal secundari del sector 2 del Canal Segarra Garrigues. Del tram B surt un camí rural asfaltat cap a llevant i no afecta cap habitatge. En el tram C Montargull 1 no afecta directament cap habitatge però sí que s’entrellaça amb la carretera L-512. Montargull 2, en canvi, ressegueix la L-512. Aquest eix comporta l’eliminació d’un habitatge. De Montargull 2 surt un camí rural asfaltat cap al nord per anar cap a l’oest (terme municipal de Vilanova de Meià). Aquest eix passa a prop d’una forest d’utilitat pública, ubicada a ponent del nou tram. El tram D és l’únic tram en què la carretera discorre pel bell mig de zones forestals tot entrellaçant-se amb la carretera actual L-512. Cap habitatge s’ubica prop d’aquest tram. Sí que hi ha, però, una forest d’utilitat pública al sector sud-oest d’aquest tram. En el tram E, Folquer 1 supera el veïnat de Folquer pel cantó de ponent i afecta a una via ferrada identificada durant la prospecció arqueològica superficial i anomenada Ed. 11 (veure annex 8 de patrimoni cultural). Folquer 2, en canvi, ressegueix la carretera actual L-512 que deixa a llevant una via pecuària –que mena cap a l’Església de St. Gil de Folquer- i una carretera comarcal –la C-1412b- i no afecta cap element del patrimoni cultural. En el tram E passa de forma aèrea una línia elèctrica de 110 kV que hi passa a l’altura de la Casa Gran de Folquer.

Fase d’obra Els principals impactes en fase d’obra són: Afectació directa als habitatges: només ocorre en un tram i per un dels dos eixos (tram C Montargull 2). Ocupació temporal de la carretera L-512: aquesta carretera vertebra el trànsit entre Artesa de Segre i els nuclis disseminats del mateix municipi i els altres pobles dels environs (Vilanova de Meià, per exemple) i, a més, és la principal via de comunicació intercomarcal entre la Noguera i el Pallars Jussà o el que és el mateix entre la l’àrea metropolitana barcelonina i lleidatana i el Pirineu i Pre-pirineu occidentals. Ocupació temporal d’altres infrastructures i camins: durant aquesta fase es produeixen talls de camins i vials de que caldrà minimitzar en número i temps per tal com afecta l’activitat de pagesos i ramaders de la zona. També es poden afectar ponts i línies elèctriques. Es preveu respectar les servituds establertes per les infrastructures pròximes, com el Canal Segarra-Garrigues. Fase d’explotació Els principals impactes descrits en aquesta fase són: Millora de les comunicacions existents: la construcció d’aquesta nova carretera serveix per a descongestionar el trànsit dins d’Artesa de Segre, per a fer més ràpid l’accés als veïnats d’aquest municipi, a d’altres municipis veïns, als masos disseminats i, sobretot, per a millorar les comunicacions entre la Noguera i el Pallars Jussà. Canvi dels fluxos de mobilitat intramunicipal: les obres garanteixen que les principals vies de comunicació no quedin tallades en fase d’explotació gràcies als ponts o túnels per sobre o sota la nova via de comunicació. Ara bé, part de les pistes rurals no asfaltades poden quedar escapçades i tot i garantir l’accés a finques aquest pot incrementar la longitud de l’accés. Això implica un canvi en la direccionalitat i mobilitat a petita escala.




INFREAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN URBÀ: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

Mi, -, D, S, C, T, Rev,

Rec, -, Disc, Ext

N, -, D, S, C, T, Rev, Rec, -

, Disc, Ext Mi, -, D, S, C, T, Rev, Rec, -

, Disc, Ext

Mi, -, D, S, C, T, Rev,

Rec, -, Disc, Ext

N, -, D, S, C, T, Rev,

Rec, -, Disc, Ext

Mi, -, D, S, C, T, Rev,

Rec, -, Disc, Ext

N, -, D, S, C, T, Rev, Rec, -,

Disc, Ext

N, -, D, S, C, T, Rev,

Rec, -, Disc, Ext

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Minimització de les superfícies i vies a ocupar: aquesta actuació s’ha de fer en la de planificació bo i establint un pla de camins i de zones d’ocupació temporal. Abalisament i delimitació de la superfície a ocupar: amb malla taronja i/o estaques es pot abalisar o encerclar els elements o les àrees d’actuació amb la intenció de facilitar la integració ambiental en el territori i minimitzar l’afecció a comunicacions i per tant, evitar la fragmentació, tots aquells camins, carreteres o vies pecuàries que es vegin afectats per les obres seran restituïts, de manera que es garanteixi la permeabilitat territorial i les comunicacions a la zona. Establiment de rutes alternatives: durant la fase d’obra es tallen camins i s’ocupen vials diversos. Qualsevol afectació a la vialitat ha de comptar amb una alternativa i la difusió d’aquesta. Senyalització accessos provisionals: cal senyalitzar adequadament els accessos provisionals durant la fase d’obra i informar-ne a la població amb materials visuals i entenedors. Garantir i recuperar tots els accessos existents en fase preoperacional bé en passos a nivell, per sota de la cota (viaductes o canons de formigó) o per sobre (ponts).

6.15. MEDI SOCIOECONÒMIC Fase d’obra Tots els trams i eixos tenen un impacte a nivell social, especialment els trams de nou traçat. Amb la implantació de la nova traça es produeix una afecció sobre terrenys agrícoles o forestals d’alguns propietaris de la zona. A la zona afectada no s’hi localitzen masies ni explotacions de caràcter ramader, només s’hi localitzen algunes petites cabanes de pedra seca associades al camps de conreu, que es troben en desús. Els principals impactes potencials de la fase d’obra són: Molèsties a la població: els talls viaris, l’increment significatiu de la maquinària pesada a les vies de comunicació de la zona (carretera comarcal, carreteres locals i pistes a l’espai agroforestal), el soroll i la pols són les principals molèsties a la població resident i en trànsit. Fragmentació de les explotacions agroforestals: la nova traça pot fragmentar explotacions forestals i tallar temporalment vials de comunicació amb l’afectació directa que té sobre els pagesos i altres usuaris de l’espai agroforestal. Ocupació temporal d’explotacions agroforestals: aquesta ocupació pot generar un impacte econòmic positiu en els titulars dels terrenys ja que són compensats econòmicament Increment de l’activitat econòmica de la zona: les obres afecten positivament l’activitat econòmica de la zona tant per les persones presents a l’obra (compres al poble o zones pròximes, àpats als restaurants, etc) com pels serveis associats a l’obra (proveïdors de materials d’oficina, gestors de residus, dipòsits controlats, etc) Expropiacions de propietats: les expropiacions forçoses de camps i edificis (tram C Montargull 2) es considera un factor negatiu tot i la retribució econòmica amb què són recompensats els propietaris. L’impacte de les expropiacions serà de més intensitat en els trams de nova construcció. Fase d’explotació Els principals impactes potencials en aquesta fase són: Millora de la mobilitat intra i intercomarcal: les obres de condicionament i millora de la carretera actual redueixen el temps de viatge entre la Depressió de l’Ebre (valls del



Segre, del Sió, etc) i la depressió del Pallars Jussà i en tots els pobles i llogarrets que es troben ubicats a prop de la carretera o en la seva àrea d’influència. No només redueix el temps de viatge sinó que n’augmenta la comoditat en millorar les condicions de la via (amplada, reducció de revolts, etc) Fluïdificació del trànsit en alguns nuclis urbans: la nova carretera permet evitar el trànsit per dins dels nuclis d’Artesa de Segre, Vall-llebrera, Montargull per ambdós eixos i Folquer per l’eix Folquer 1 (Folquer 2 transcorre pel bell mig d’aquet nucli) Empitjorament de la mobilitat dins de les explotacions agroforestals afectades per nous trams: la nova carretera en els trams en què discorre per una traça diferent de la actual empitjora la mobilitat dels usuaris dins de la zona fragmentada per la nova via de comunicació. Malgrat la conservació dels antics vials s’empitjora la connectivitat a peu i obliga a un vehicle a motor (tractor, etc) a creuar la carretera pel pas i no pas per qualsevol zona de la propietat. Fragmentació de les parcel·les agroforestals: el pas de la infraestructura tindrà un impacte rellevant ja que suposarà la divisió d’algunes parcel·les, originant petites zones de conreu o petites àrees forestals a una banda o altra de la infraestructura, que en el cas del camps podria tenir com efecte que s’abandonin per la poca rendibilitat d’aquestes superfícies i per l’empitjorament de la seva accessibilitat. Aquest fet es donarà en els trams de nova construcció i podria comportar una disminució dels ingressos d’aquests agricultors Reducció de la superfície agroforestal: la superfície ocupada per la carretera afecta directament a la superfície agroforestal (bàsicament) i fluvial (en un grau molt menor). Aquesta superfície canvia d’ús (d’agroforestal passa a ús de via de comunicació) i, per tant, la superfície agroforestal es redueix de forma permanent. Reducció de les molèsties per soroll: aquest impacte només es produeix en aquells trams en que la nova carretera s’allunya dels nuclis habitats. És el cas del Tram A Vall-llebrera 1 i el tram E Folquer 1.


MEDI SOCIOECONÒMIC: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

Mi, -, I, C, T, Rv, Rec,

Pr, Disc, Loc

Mi, -, I, C, T, Rv, Rec, Pr,

Disc, Loc Mi, -, I, C, T, Rv, Rec, Pr,

Disc, Loc

N, -, I, C, T, Rv, Rec,

Pr, Disc, Loc


Pr, Disc, Loc

Mi, -, I, C, T, Rv,

Rec, Pr, Disc, Loc

Mi, -, I, C, T, Rv, Rec, Pr, Disc,

Loc


Pr, Disc, Loc

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Compensacions econòmiques: les expropiacions i els usos temporals de terrenys han de comportar la retribució econòmica dels titulars de la finca en funció de la rendibilitat actual d’aquests. Minimització de les divisions de finques d’ús homogeni: d’aquesta forma s’evita la reducció de la rendibilitat de les finques i el possible abandonament d’algunes d’elles (les menys rendibles, les més petites i/o les més inaccessibles). Evitar els treballs d’obra en hores d’oci i descans: les persones són més sensibles al soroll en horaris d’oci i descans. Els talls viaris afecten en si mateix per igual. Reducció dels camins utilitzats com d’accés a obra: d’aquesta forma es redueix l’impacte negatiu de la maquinària pesada sobre les vies de comunicació existents. Limitació de la velocitat de vehicles d’obra: d’aquesta forma es redueix la sinistralitat dins i fora d’obra. Creació de passos alternatius: d’aquesta forma s’evita interferir en la mobilitat dels vehicles de la població local. Reforç de la senyalització viària: el nou traçat i l’obra en sí provoca molts canvis del traçat provisional i cal comptar amb una excel·lent senyalització per a facilitar la comprensió i mobilitat als usuaris de la carretera.



Reposició de tots els camins existents: els camins existents en fase preoperacional s’han de recuperar ja sigui a través de passos superiors o inferiors. Manteniment de la carretera: inclou una bona senyalització, la reposició dels elements (senyals, tanques, etc), la sega i estassada de la vegetació lateral per tal de facilitar la conducció i evitar els accidents al llarg de la vida útil de la nova carretera. Mesures descrites en l’apartat de soroll: entre aquestes mesures ja descrites cal esmentar la limitació de la velocitats del vehicles, la utilització d’una capa de trànsit d’aglomerat porós i la instal·lació puntual de pantalles acústiques. A més, es farà un seguiment ambiental durant la fase d’explotació de la carretera, per veure l’eficiència de les mesures correctores adoptades. Mesures descrites en l’apartat de medi atmosfèric: les principals mesures són les destinades a minimitzar l’emissió de pols durant la fase d’obra (reg periòdic dels vials, minimització de la zona decapada, etc)

6.16. ZONES D’INTERÈS NATURAL Fase d’obra L’únic espai protegit a la zona és el riu Segre que com a tal forma part de la Xarxa Natura 2.000 i també forma part dels Espais d’Interès Natural en tant que Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. Aquest espai és creuat en el tram A per ambdós eixos. A part dels espais naturals protegits hom ha de tenir en compte en la valoració de l’impacte a les zones naturals els Hàbitats d’Interès Comunitari, prioritaris i no prioritaris. A l’àmbit d’estudi n’hi ha 10, 2 dels quals (“vegetació gipsícola” i “pinedes submediterrànies”) són prioritaris. Quant a l’afectació als hàbitats d’interès comunitari prioritaris val a dir que:

Tram A: l’eix Vall-llebrera 1 afecta a l’inici a un petit sector de vegetació gipsícola ibèrica i l’eix Vall-llebrera 2 no afecta cap hàbitat prioritari però n’afecta més de no prioritaris Tram B: no afecta cap hàbitat d’interès prioritari però sí un d’interès no-prioritari en un terç del tram (pineda mediterrània) Tram C: l’eix Montargull 1 afecta un hàbitat prioritari (pineda de pinassa mixta amb alzinarsi carrascars i altres pinedes mediterrànies) en un petit tram del sector central, a l’est de Montargull. L’eix Montargull 2 afecta també un hàbitat prioritari (pineda de pinassa) en un petit tram tot i que bona part el salva amb un viaducte. L’afectació a hàbitats no-prioritaris (pinedes mediterrànies) és similar en ambdós eixos. Tram D: l’afectació és total i durant tot el tram a un hàbitat d’interès prioritari com és la pineda de pinassa. Aquesta pineda és mixta (pinassa i roure valencià) en la meitat meridional i monoespecífica en la meitat septentrional. Tram E: Els eixos Folquer 1 i Folquer 2 afecten tots dos de forma idèntica i en un petit tram a la part meridional una pineda de pinassa que és d’interès prioritari. Folquer 1 afecta més sector de màquies i garrigues amb Juniperus ssp però aquest hàbitat no és prioritari.



A la fase d’obra els impactes són: Afectació directa als espais protegits: Ambdós eixos creuen el riu Segre, que està catalogat com a Zona Humida i inclòs dins la Xarxa Natura 2000 i també catalogat com a espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). El riu Segre es creua en el tram A. Vall-llebrera1 implica la construcció d’un viaducte sobre aquest espai. Vall-llebrera 2 també però amb un viaducte completat amb un terraplè ubicat al bell mig de la plana d’inundació. Afectació directa als Hàbitats d’Interès Comunitari: a l’àmbit d’estudi hi ha 10 Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC’s). D’aquests n’hi ha dos de prioritaris (“Vegetació gipsícola ibèrica” i “Pinedes Submediterrànies de Pinassa”). La vegetació dels guixos o gipsícola es concentra a l’entorn del tram A i, com s’ha dit, es veu més afectada per Vall-llebrera1. En canvi les pinedes de pinassa es concentren en els trams mitjans i superiors, bàsicament al Tram C de Montargull 1 (mixta) i 2 (monoespecífica) i, sobretot, al tram D, a banda i banda del traçat, mixta a la meitat meridional i monoespecífica a la part septentrional. En el tram E, l’afectació a la pineda de pinassa es concentra tan sols en un diminut tram meridional. L’afectació als HIC’s, prioritaris o no sempre és superior quan el traçat és nou i implica la destrucció física de part d’aquests hàbitats protegits. Afectació al Pla de Recuperació del Trencalòs: els diversos eixos de cada tram afecten l’àrea del Pla de recuperació del trencalòs. S’ha sol·licitat informe al respecte malgrat que no se n’ha obtingut resposta a data de tancament d’aquest estudi. Fase d’explotació Els impactes potencials en aquesta fase són: Increment de la freqüentació humana: allà on la carretera discorre per una nova traça es facilita l’accés de les persones al medi natural i, és de preveure, que s’incrementarà la presència humana als espais naturals dels encontorns o a aquells que estiguin ben connectats amb els nous traçats. D’això se’n deriva una potencial degradació del medi (més residus, menys tranquil·litat, etc) de caire antropogènic. Aquest increment de la freqüentació humana, però, no es produirà en aquells trams en què la traça discorri de forma coincident amb l’actual. Pèrdua de qualitat ambiental de la zona: de forma similar a l’impacte anterior descrit la pèrdua de qualitat ambiental de l’espai es localitzarà en aquelles zones on el traçat actual no coincideixi amb el planejat. La presència d’una nova carretera en una zona lliure de grans infrastructures, comportarà una pèrdua de qualitat ambiental derivada de l’increment dels nivells sonors, de l’emissió de gasos i partícules contaminants, dels

abocaments incontrolats i/o accidentals, dels atropellaments i col·lisions amb la fauna salvatge, de la sinistralitat viària i, com s’ha dit, de la freqüèntació humana. D’altra banda la carretera presenta un IMD molt baix i, per tant, la magnitud de l’impacte es presenta en una mesura similar Afectació indirecta als espais protegits i Hàbitats d’Interès Comunitari: l’afectació indirecta als espais i hàbitats suara esmentats és equivalent a la descrita com a “pèrdua de qualitat ambiental de la zona” i causada per l’increment de trànsit i de freqüentació humana en zones on la nova carretera discorrerà per un traçat diferent de l’actual. Afectació al Pla de Recuperació del Trencalòs: els diversos eixos de cada tram afecten l’àrea del Pla de recuperació del trencalòs en fase d’explotació. S’ha sol·licitat informe al respecte malgrat que no se n’ha obtingut resposta. Valoració comparativa d’impactes:

ZONES D’INTERÈS NATURAL: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Lc

Mi -, D, S, C, P, Irev, Irec, -

, Cont, Lc Mi -, D, S, C, P, Irev, Irec, -

,Cont, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Lc

N, -, D, S, C, P, Irev,

Irec, -, Cont, Lc

Mi, -, D, S, C, P, Irev, Irec, -,

Cont, Lc


Irec, -, Cont, Lc

CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Continu), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES: Minimitzar els accessos als espais protegits: l’únic espai protegit és el Segre (EIN i Xarxa Natura 2000) al qual no s’hi pot accedir directament i de forma fàcil ni des del viaducte actual al Pont d’Alentorn ni des del potencial a tocar de Vilves Mesures per a la vegetació i fauna: aquestes mesures són descrites en els apartats corresponents. El zel i cura en l’aplicació han de ser màxims en l’espai protegit del Segre i en els hàbitats d’interès comunitaris prioritaris (pinedes de pinassa i comunitats dels guixos). Són mesures preventives d’impacte i correctores i han de permetre garantir la connectivitat ecològica en el temps i recuperar part de la coberta vegetal sostreta.



6.17. GESTIÓ DE RESIDUS La construcció d’una carretera genera una quantitat de residu ingent fruit, bàsicament, dels processos d’excavació del terreny. Això no obstant, aquest tipus de residus són innocus i amb una toxicitat o bé nul·la o bé molt més baixa que els altres residus associats als processos de construcció de carreteres (restes asfàltiques, olis i greixos de maquinària industrial, etc). Fase d’obra La gestió de residus consisteix en el seu emmagatzematge, recollida, transport i tractament (reciclatge, incineració, deposició controlada, etc). Durant la fase d’obra s’originen la major part de residus que caldrà gestionar. Es generaran els residus típics de la fase d’obra, com són terres d’excavació, olis, greixos, formigó, llots de perforació o residus assimilables a urbans. Tots ells són generadors potencials d’impactes. Els impactes generats en la fase d’obra són: Producció de residus del desbrossament i de les tallades: La zona és dominada pels conreus herbacis (de secà però també regadiu). El desbrossament de cultius herbacis genera una fracció vegetal de residus però que tant en volumetria com en nivell de lignificació és molt menor que la generada en la tallada i desbrossament de conreus arboris i, sobretot, boscos. Els boscos es concentren, sobretot, en els trams mitjans i superiors de la carretera projectada. Gènesi de residus de processos d’excavació, demolició i construcció: Hi ha una edificació en el tram C Montargull 2 que haurà de ser parcialment demolida per endegar la carretera. Qualsevol procés de construcció genera una quantitat significativa de residus (terres d’excavació, formigó) procedents tant dels processos d’excavació com dels de demolició i construcció. Són residus de gran volumetria i pes. Del balanç de terres d’excavació i la reutilització d’aquestes com a material de terraplè se n’obté l’estimació del volum de residus amb destinació a dipòsit controlat tal com es detalla a la Taula 6 - 20.

Taula 6 - 20. Residus a dipòsit controlat Tram Dipòsit controlat (m3)

A Vall-llebrera 1 219.736,44 A Vall-llebrera 2 96.315,67

B 8851,81 C Montargull 1 0,00 C Montargull 2 20.935,75

D 0,00 E Folquer 1 32.459,02 E Folquer 2 0,00

El Pla de Gestió de Residus de la Construcció determinarà el model de gestió aplicat a cada residu en funció d’una anàlisi de cost-eficiència i del grau de puresa amb què arribin els diversos residus de la construcció susceptibles de ser tractats. La gestió d’aquests residus haurà de complir el que s’estableix Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refòs de la Llei reguladora dels residus (DOGC n.5430, de 28 de juliol de 2009). En aquest sentit aquests residus hauran d’ésser gestionats per un gestor autoritzat per la Generalitat de Catalunya. Els gestors de residus de la construcció més propers a la zona d’estudi són els que s’indiquen a la Taula 6 – 21.

Taula 6 - 21. Gestors de residus propers a l’àmbit d’estudi. Municipi Nom titular Tipus

d’instal·lació Adreça Àmbit

Talarn Gestora de runes de les comarques de lleida, s.l. Dipòsit controlat Pol. Ind. 6. - Parc. 10-64

25630 Supracomarcal

Ponts Arids Roma, SA Dipòsit controlat Pol. Ind. 5. Parcel·la 43 25740 Comarcal

Balaguer Dipòsit controlat de Balaguer Dipòsit controlat

Pol. Ind. 3. Partida Garriga Parc. 90 25600

Supracomarcal

Producció de residus assimilables a urbans: L’àrea d’obra funciona, al capdavall, com un petit nucli urbà on els treballadors hi són presents prop de 10 hores al dia, desenvolupant-hi la seva activitat laboral. Per això hi ha casetes d’oficines, vestidors i sanitaris. L’activitat dels treballadors de l’obra i d’oficina genera, doncs, una quantitat de residus assimilables a urbans (paper-cartró, restes de menjar, etc) que han de ser recollits segregadament. Es recomana, com a mínim, que es recullin selectivament les mateixes fraccions que a la resta del municipi.



Per evitar l’afecció del medi, s’haurà de realitzar una gestió adequada d’aquests residus seguint les directrius de la Llei 9/2008, de 10 de juliol i la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, de la Generalitat de Catalunya. Gènesi de residus especials: Durant la construcció es generen residus especials en l’obra (líquids asfàltics, olis, greixos, vernissos, dissolvents, etc) i en les casetes dels treballadors (tónners, fluorescents, desinfectants, desincrustants, etc). Atès el caràcter tòxic dels residus suara esmentats és del tot preceptiu donar-los-hi una manipulació, magatzem, transport i tractament adequats a la seva naturalesa especial i a la legislació vigent. La gestió d’aquests residus i els procediments que s’han d’emprar, estan emmarcats pels preceptes de la legislació vigent a Catalunya en matèria de residus que ja s’ha citat, i el Real Decreto 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el Reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, de 14 de mayo, Bàsica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1988, de 20 de julio. D’acord amb els principis i objectius d’aquestes lleis, el 12 d’abril de 1999 es va publicar el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus i el 7 d’agost de 2001 es va publicar el Decret 219/2001, d'1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril. El Decret 93/1999, regula, bàsicament, el control de les activitats de producció i gestió dels residus industrials d’acord amb el risc ambiental que poden suposar, segons el tipus de residu i d’activitat productora. Aquest decret distingeix tres agents directament implicats en la gestió de residus industrials: els productors, els transportistes i els gestors; i el sistema de gestió que es proposa es basa en la utilització de 4 documents principals, per part dels tres agents implicats:

- Fitxa d’acceptació: és l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el productor i el posseïdor del mateix i l’empresa gestora escollida.

- Full de seguiment: és el document que ha d’acompanyar cada transport individual al llarg del seu recorregut

- Full de seguiment itinerant: és el document de transport de residus que permet la recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de 20 productors o posseïdors de residus. És el document que acompanya els transports itinerants de residus.

- Justificant de recepció de residus: és l’albarà que lliura el gestor de residus a la

recepció d’aquests. D’aquesta manera s’assegura que productors, transportistes i gestors tinguin la mateixa documentació en tot moment. Més concretament, per als Olis Usats també s’haurà de tenir en compte l’Ordre de 6 de setembre de 1988 sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats i a nivell estatal, el Real Decreto 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los aceites industriales usados. Fase d’explotació Els impactes potencials generats en aquesta fase són: Producció de residus del manteniment viari: durant el manteniment de la carretera es generen uns residus (fracció vegetal, envasos de pintura, formigó, etc) que ha de rebre un tractament ajustat a la legislació vigent. Possible aparició de nous punts d’abocament incontrolat: Els espais lliures arrecerats (torrenteres, solars abandonats, etc) relativament pròxims a la carretera i amb un accés motoritzat ràpid i fàcil tenen certa tendència a ser emprats com a punts d’abocaments incontrolats, tant de residus domèstics (voluminosos, runa procedent d’obra domèstica, etc), d’industrials (bidons, ferralla, etc) com de residus la construcció (runa, sanitaris, etc). L’obertura de nous trams i nous traçats facilita l’accés motoritzat als espais agroforestals i fluvials i podria comportar la nova aparició de punts d’abocament incontrolats en espais amb absència d’aquests punts en fase preoperacional. Producció de residus pels usuaris i vehicles: el pas de vehicles, la sinistralitat inherent a qualsevol via de comunicació i la incúria humana generen residus a qualsevol via de comunicació i a la seva zona d’influència. La producció d’aquests és proporcional a la intensitat del trànsit. La tipologia és variada i va des de materials derivats del cautxú a vidres bo i passant per papers, plàstics i burilles de cigarreta.




GESTIÓ DE RESIDUS: CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE TRAM A TRAM C TRAM E


1 2 TRAM B

1 2 TRAM D

1 2

N, -, i, Ac, C, P, Rev, Rec, Per, Disc, Ext


Mi, -, i, Ac, C, P, Rev, Rec, Per, Disc, Ext




Ni, -, i, Ac, C, P, Rev, Rec, Per, Disc, Ext


CARACTERITZACIÓ: N (Notable), Mi (Mínim), + (Positiu), - (Negatiu), D (Directe), I (Indirecte), S (Simple), Ac (Acumulatiu), Sin (Sinèrgic), C (A curt termini), M (A mig termini), L (A llarg termini), P (Permanent), T (Temporal), Rv (Reversible), Irev (Irreversible), Rec (Recuperable), Irec (Irrecuperable), Pr (Periòdic), Ir (D’aparició irregular), Cont (Contínuo), Disc (Discontinu), Lc (Localitzat), Ext (Extensiu). MESURES CORRECTORES Redacció d’un Pla de Gestió de Residus de la Construcció: aquest pla determina el model de gestió aplicat a cada residu en funció d’una anàlisi de cost-eficiència i del grau de puresa amb què arribin els diversos residus de la construcció susceptibles de ser tractats. Aquests plans tenen en compte tant els residus provinents de la desconstrucció (si n’hi ha) com els generats durant la construcció de la carretera. Cal vetllar per garantir el compliment de la legislació vigent en aquesta matèria (Decret 201/1994 regulador dels enderrocs i Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició (BOE n.38, de 13 de febrer de 2008)). Això inclou que qualsevol residu generat en la desconstrucció o en la construcció tingui el certificat del gestor autoritzat, tant pel que fa a la quantitat del residu com a la categoria d’aquest. Classificació, emmagatzematge, transport i gestió òptima dels residus d’obra: Aquesta s’ha de regir segons la codificació del Catàleg Europeu de Residus. A saber:

• Inerts (antic Classe I) • No especials (antic Classe II) • Especials (antic Classe III)

El destí final per als residus inerts és un dipòsit controlat de runa o una planta de reciclatge de runa. Un residu no especial pot anar a dipòsit controlat. Un residu especial té una gestió específica en funció de la seva naturalesa química. En tots els casos els residus d’obra han de transportats i gestionats per un gestor autoritzat. Punts de recollida controlada de residus: l’obra ha de disposar de contenidors

adequats per a la diversa tipologia de residus generats a l’obra: assimilables a urbans (paper-cartró, vidre, envasos, fracció orgànica), especials (olis, greixos, fluorescents, tonners, etc) i al llarg de tota l’obra. Aquests punts estaran convenientment senyalitzats, s’informarà al personal de l’obra de com utilitzar-los. Periòdicament, cal fer la recollida d’aquests residus, que es pot adjudicar a una empresa autoritzada. Cal assegurar-se que es transporten fins al lloc adequat. Altres accions desglossen i concreten més aquesta actuació. Classificació, emmagatzematge i gestió òptima dels residus assimilables a residus municipals: a l’obra es produeixen residus equiparables als residus municipals domèstics (cartró, fracció orgànica, etc) que han de ser tractats de forma equivalent a la que es realitza al municipi. Per això caldrà disposar de contenidors per a paper-cartró, vidre, matèria orgànica i envasos i ser transportats i gestionats correctament. Aprofitament de la fracció vegetal desbrossada i tallada: els residus d’origen vegetal poden tenir un ús i destí final divers en funció de llur naturalesa. La fracció més lignificada ha d’anar a planta de compostatge i la fracció vegetal menys lignificada es pot mesclar i reutilitzar amb la terra vegetal. Sistema estanc de magatzem de residus potencialment contaminants: les matèries primeres i els residus (pintures, vernissos, fluorescents, etc) potencialment perillosos i/o contaminants han de ser emmagatzemats minimitzant la probabilitat de fugues i ser tractats per un gestor autoritzat de residus especials. Per als residus especials de naturalesa líquida la mesura es detalla al paràgraf del dessota. Construcció de cubetes perimetrals per als sistemes de magatzem de residus especials de naturalesa líquida: aquestes cubetes eviten en cas d’abocament accidental la dispersió de la substància al medi i en permeten la succió per a ser tractats convenientment per un gestor autoritzat. Creació de zones i protocols per a canvis d’oli de maquinària i neteja de cubes de formigó: es tindrà especial cura també, en l’establiment de zones i protocols tant per als canvis d’oli de la maquinària i el seu manteniment, com per a la neteja de les cubes de formigó, per tal d’evitar que es produeixen vessaments accidentals sobre el sòl. Aquestes zones s’hauran d’establir fora de les zones classificades com a altament i moderadament vulnerables. Els parcs de maquinària hauran d’incorporar plataformes completament impermeables, amb sistemes de recollida per les operacions de manteniment. Establiment de punts per a l’abocament de restes asfàltiques i per al rentat de formigoneres: aquestes zones han de ser equipades de basses de decantació i



assecatge del formigó. Aquests indrets s’han de situar al costat del parc de maquinària o al costat de la planta d’elaboració de formigó o de preparació de les mescles bituminoses, en cas que n’hi hagi. Les restes d’aquests residus s’han de transportar fins a un dipòsit controlat. . Creació d’un protocol d’actuació per a incidències: en cas que s’identifiqui algun espai contaminat o en cas que aquest espai sigui identificat durant l’execució de l’obra s’ha de preveure l’actuació que s’ha de dur a terme. Manteniment viari: durant la fase d’explotació cal fer un manteniment viari durant el qual es repinta el traçat, es reparen els elements malmesos (tanques, senyals, etc), es sega l’herba, es poden les branques, s’estassen els arbustos i es neteja el ferm i entorn dels residus sòlids (vidres, cartrons, etc).


2758-MM-MA-EIA-06-resum_imp_mc-Ed3 6.Avaluació d’impactes i mesures correctores Pàg. 6 - 1

AVALUACIÓ D’IMPACTES I MESURES CORRECTORES ASSOCIADES AL PROJECTE AVALUACIÓ DE L’IMPACTE: Crític, Sever, Moderat, Compatible, Positiu

MEDI AFECTAT IMPACTE MESURES CORRECTORES

AVALUACIÓ ABANS

MESURES

AVALUACIÓ DESPRÉS MESURES

OBRA

• Emissió de pols i partícules • Emissió de gasos de la combustió Sever Moderat

MEDI

ATM

OSFÈ

RIC

EXPL

OTAC

IÓ

• Emissió de gasos i partícules de la combustió

• Reg periòdic amb camió cisterna. • Estabilització dels accessos i camins no pavimentats. • Reducció dels temps entre les operacions dels moviments de terres. • Utilització de maquinària en bon estat. • Localització dels abassegaments en zones resguardades dels vents. • Limitació de la velocitat de trànsit dels vehicles. • Previsió de la pluviometria. • Cobriment dels camions de transport de materials i residus granulars. • Definició d’un pla de camins d’obra. • Construcció de guals provisionals.

Compatible Compatible

OBRA

• Increment dels nivells sonors durant la jornada laboral Moderat (Sever

en nuclis urbans)

Moderat (sever en

nuclis urbans)

SORO

LL

EXPL

OTAC

IÓ

• Soroll generat pel trànsit viari

• Manteniment adequat de les peces mòbils de la maquinària. • Aprofitament de les possibles barreres sòniques naturals. • Evitar els horaris nocturns de treball. • Assegurar el correcte funcionament de la maquinària. • Control dels nivells acústics. • Instal·lació de pantalles acústiques o altre tipologia de mesures correctores, segons s’estableixi a l’estudi de

detall d’impacte acústic, a elaborar bé en el marc del projecte constructiu o bé al projecte complementari de mesures correctores d’impacte ambiental.

Compatible (Moderat en

nuclis urbans)

Compatible (Moderat en

nuclis urbans)

OBRA

• Intercepció física del flux i la dinàmica fluvials • Disminució puntual de la secció de la plana al·luvial del Segre • Contaminació d’aigües superficials per vessaments incontrolats o

escorrentia posterior a períodes de pluja • Increment dels sediments i de la terbolesa als cursos receptors • Consum d’aigua durant la fase d’obra

Moderat

Moderat

HIDR

OLOG

IA S

UPER

FICI

AL

EXPL

OTAC

IÓ • Increment del balanç aigua d’escorrentia/aigua infiltrada

• Minva puntual de la capacitat de desguàs de la plana al·luvial del Segre

• Contaminació dels cursos d’aigua superficial • Increment de la capacitat d’erosió de les aigües d’escorrentia

• Dimensionament adequat de viaductes, caixons de formigó i tubs • Evitar la col·locació de pilars al mig de les lleres. • Evitar de fer coincidents el període de pluges amb el de decapatge i excavació del terreny. • Barreres de retenció de sediments. • Cubetes impermeables de les zones de magatzem de matèries primeres i de residus potencialment

contaminants. • Recollida i tractament d’aigües residuals generades durant les d’obres • Establiment d’un protocol d’actuació en les operacions que puguin comportar un risc de vessament de

substàncies potencialment contaminants. • Situar la maquinària i les instal·lacions en zones de vulnerabilitat baixa. • Pla de Gestió de Residus. • Construcció de guals. • Encintat preventiu de protecció de la vegetació de ribera de més vàlua. • Restauració de les superfícies afectades en acabat l’obra. • Construir basses de decantació de contaminants • Asfalts més permeables o porosos.

Compatible (Sever al Segre

per a Vall-llebrera 2)

Compatible (Severt al

Segre per a Vall-llebrera

2)

HIDR

OLOG

IA

SUBT

ERRÀ

NIA

OBRA

• Contaminació d’aigües subterrànies per vessaments incontrolats o escorrentia posterior a períodes de pluja

• Construcció de plataformes totalment impermeabilitzades. • Cubetes impermeables de les zones de magatzem de matèries primeres i de residus potencialment

contaminants. • Recollida i tractament d’aigües residuals generades durant les d’obres • Establiment d’un protocol d’actuació en les operacions que puguin comportar un risc de vessament de

Compatible (Moderat al Segre per a

Vall-llebrera 2) Compatible


Pàg. 6 - 2 6. Avaluació d’impactes i mesures correctores 2758-MM-MA-EIA-06-resum_imp_mc-Ed3


AVALUACIÓ ABANS

MESURES


EXPL

OTAC

IÓ

• Increment del balanç aigua d’escorrentia/aigua infiltrada • Risc de contaminació d’aigües freàtiques

substàncies potencialment contaminants. • Segellat dels pous situats a la zona d’obres. • Situar la maquinària i les instal·lacions en zones de vulnerabilitat baixa. • Pla de Gestió de Residus. • Instal·lar barreres de retenció de sediments. • Construir zones de rentat de les canals de formigó.

Compatible Compatible OB

RA • Modificació del perfil topogràfic

• Gènesi de terres d’excavació • Compactació, erosió, eliminació i/o desestructuració del sòl • Increment dels riscos geològics

Moderat

Moderat

GEOL

OGIA

I GEO

MORF

OLOG

IA

EXPL

OTAC

IÓ

• Reducció puntual de la secció de la plana al·luvial del Segre • Modificació del perfil topogràfic • Increment del risc de despreniments de talussos

• Pla de Terres. • Gestió de les terres sobrants. • Gestió del runam. • Retirada i abassegament del terra vegetal. • Obertura de la zona de préstec pel punt més alt, i aprofitar part del jaciment com a pantalla visual. • Orientar els fronts d’avenç per a reduir l’impacte visual. • Creació de talussos geotècnicament estables. • Explotar les zones a una profunditat no superior a 10 metres. • Pantalles visuals. • Col·locació de barreres de retenció de sediments. • Coberta vegetal. • Pendents dels talussos de 3H:2V. • Delimitació de la zona d’afectació estricta de la traça. • Programació de totes les operacions d’obra. • Localització de les zones d’abassegament temporals en zones de mínima afectació paisatgística. • Restauració de camins fora d’ús. • Utilització maximitzada de la traça com a zona de pas. • Minimització de l’amplada dels nous camins d’obra. • Construcció de cunetes. • Ubicació d’àrees de préstec en zones de poc valor

Moderat Moderat

OBRA

• Compactació, erosió, eliminació i/o desestructuració del sòl. • Increment del risc de contaminació del sòl. Moderat Moderat

EDAF

OLOG

IA

EXPL

OTAC

IÓ

• Increment del risc de contaminació del sòl. • Increment del risc d’erosió dels terrenys.

• Encintat del perímetre d’obra. • Minimitzar els grans moviments de terres en època de probabilitat alta de pluja. • Decapatge dels horitzons orgànics o més superficials del sòl. • Utilització de les capes de terres vegetals. • Optimització de l’ús de vials existents. • Restauració dels vials d’accés que deixen de ser funcionals. • Actuacions de restauració de sòl. • Estesa de terra vegetal sobre totes les superfícies de nova creació que cal restaurar • Aparcament de maquinària pesant. • Avaluació dels efectes de l’erosió i possible redacció d’un pla d’acció. • Recollida i tractament d’aigües residuals generades durant les d’obres • Prohibició estricta dels abocaments fora de les àrees autoritzades. • Seguiment, control i neteja dels punts d’abocament incontrolats. • Classificació, emmagatzematge i gestió òptima dels residus assimilables a residus municipals. • Sistema estanc de magatzem de matèries primeres i de residus potencialment contaminants. • Construcció de cubetes perimetrals per als sistemes de magatzem de matèries primeres i residus especials de

naturalesa líquida. • Classificació, emmagatzematge, transport i gestió òptima dels residus d’obra.





AVALUACIÓ ABANS

MESURES


OBRA

• Mortalitat d’exemplars de diverses espècies amb mobilitat reduïda durant el desbrossament i moviment de terres.

• Reducció superficial d’hàbitat. • Disminució de la qualitat de l’hàbitat • Atropellaments i col·lisions: increment de l’efecte barrera. • Destorbs i molèsties a la fauna d’espais circumdants.

Sever Moderat

FAUN

A

EXPL

OTAC

IÓ

• Modificació de la zona d’alimentació del trencalòs. • Atropellaments i col·lisions: increment de l’efecte barrera. • Disminució de la qualitat de l’hàbitat.

• Inici de les obres fora del període de cria/nidificació. • Preservar i millorar les comunitats vegetals afectades per les obres. • Minimitzar l’impacte sobre els ecosistemes fluvials. • Utilització d’espècies autòctones. • Instal·lació de caixes-niu per a ocells • Instal·lació de caixes-niu i/o refugis per a rates pinyades. • Instal·lació de perxes i estaques. • Abalisament de tota la zona d’obres i prohibició de la circulació de maquinària i persones al defora. • Minimitzar la circulació de maquinària pesada i camions fora d’hores de llum. • Limitar la velocitat de circulació dels camions a un màxim de 20 km/h. • Creació de passos de fauna. • Naturalització del les obres de drenatge-passos de fauna • Col·locació de senyals preventius d’alerta. • Monitoratge de la mortalitat faunística. • Reduir obres en zones sensibles. • Trasllat d’amfibis i rèptils • Utilització de productes fitosanitaris biodegradables i en dosis correctes. • Protecció preventiva d’hàbitats importants per amfibis. • Reducció de la circulació motoritzada en ecosistemes aquàtics. • Minimització de l’eliminació de la vegetació. • Recerca d’indicis de nidificació d’espècies clau d’ocells. • Instal·lació d’una pantalla als marges de la carretera al seu pas pel curs fluvial. • Establiment de bandes de seguretat a tocar els conreus. • Restauració de la vegetació de ribera.

Compatible

Compatible

OBRA

• Destrucció de la coberta vegetal. • Modificació de l’estructura i composició vegetal. • Impacte sobre Hàbitats d’Interès Comunitari. • Afectació a la vegetació per les partícules emeses en l’obra. • Increment del risc d’incendis.

Moderat Moderat

VEGE

TACI

Ó

EXPL

OTAC

IÓ

• Destrucció de la coberta vegetal. • Modificació de l’estructura i composició vegetal. • Degradació de les comunitats vegetals limítrofs. • Increment del risc d’incendis.

• Delimitació i abalisament de la vegetació de ribera i d’altres comunitats d’interès. • Minimització de la zona d’afectació. • Pla de camins d’obra. • Reg periòdic dels vials d’obra. • Minimització del risc d’incendis. • Revegetació de les superfícies denudades. • Manteniment de la vegetació. • Seguiment i manteniment de la vegetació herbàcia sembrada. • Minimització de l’impacte dels herbicides.

Moderat Moderat

PAIS

ATGE

OBRA

• Modificació del perfil topogràfic. • Variacions cromàtiques. • Modificació de l’estructura de la coberta vegetal. • Artificialització del paisatge.

• Minimització de la zona d’ocupació. • Reducció de les visuals exposades. • En abocadors no es superarà la cota màxima de la orografia dels voltants. • Desmantellament de carreteres antigues. • Realitzar un estudi paisatgístic integrat. • Dimensionar terraplens i desmunt.. • Conservació i manteniment dels talussos i de la vegetació de ribera.

Sever

Moderat


Pàg. 6 - 4 6. Avaluació d’impactes i mesures correctores 2758-MM-MA-EIA-06-resum_imp_mc-Ed3


AVALUACIÓ ABANS

MESURES


EXPL

OTAC

IÓ

• Modificació del perfil topogràfic. • Variacions cromàtiques. • Modificació de l’estructura de la coberta vegetal. • Artificialització del paisatge.

• Conservació i manteniment dels marges de camps • Condicionar i restaurar els accessos provisionals.. • Instal·lació de pantalles vegetals. • Pintat d’estructures impactants visualment.

Moderat

Compatible

OBRA

• Afectació directa de l’element patrimonial • Enlletgiment de l’entorn

Moderat Compatible

PATR

IMON

I HIS

TÒRI

C AR

TÍST

IC

EXPL

OTAC

IÓ • Enlletgiment de l’entorn

• Increment del risc de vandalisme • Visualització del patrimoni ocult/desconegut.

• Evitar l’afectació directa a l’element patrimonial • Preservar els elements d’afectacions indirectes d’obra (abassegaments, abocadors, etc) • Control arqueològic del Jaciment Serrat del Sabater I i si s’obtenen resultats positius caldrà una nova

excavació del Jaciment Serrat del Sabater I (segons Decret 78/2002) • Realització d’un estudi històric, documental, gràfic i planimètric (si no es pot evitar l’afectació directa a edificis

no catalogats) • Realització d’una actuació arqueològica (si no es pot evitar l’afectació directa al camí de Ferradura de Folquer • Abalisament dels elements del patrimoni artístic • Supervisió in situ de l’arqueòleg durant els moviments de terres • Programa d’actuació d’iniciatives a adoptar en cas de noves troballes


OBRA

• Canvi d’usos del sòl • Ocupació temporal d’infraestructures i superfícies • Fragmentació dels espais agrícoles • Fragmentació de les forests

Moderat Compatible

USOS

DEL

SÒL

EXPL

OTAC

IÓ

• Increment de la pressió a favor de canvi d’ús del sòl

• Minimització de les superfícies i vies afectades. • Restauració de les afectacions temporals als usos agraris i forestals. • Restabliment de les connexions existents en fase preoperacional. • Aprofitament de les obres de drenatge per afavorir la permeabilitat. • Planificació urbanística.


OBRA

• Afectació de Sòl No Urbanitzable • Execució de la planificació territorial supramunicipal prevista • Realització d’una obra d’interès general

Positiu Positiu

PLAN

EJAM

ENT

URBA

NÍST

IC

EXPL

OTAC

IÓ

• Afectació de Sòl No Urbanitzable • Execució de la planificació territorial supramunicipal prevista • Realització d’una obra d’interès general

• Respectar el patrimoni historicoartístic, geològic i biològic • Minimitzar l’afectació a la connectivitat ecosistèmica

Positiu Positiu

INFR

AEST

RUCT

URE

S I E

LEME

NTS

DE

L’EN

TORN

URB

À OB

RA • Afectació directa als habitatges

• Ocupació temporal de la carretera L-512 • Ocupació temporal d’infraestructures i camins

• Minimització de les superfícies i vies a ocupar. • Abalisament i delimitació de la superfície a ocupar. • Establiment de rutes alternatives • Senyalització accessos provisionals • Garantir i recuperar tots els accessos existents en fase preoperacional.

Sever Moderat




AVALUACIÓ ABANS

MESURES


EXPL

OTAC

IÓ

• Millora de les comunicacions existents • Canvi dels fluxos de mobilitat intramunicipal Positiu Positiu

OBRA

• Molèsties a la població. • Fragmentació de les explotacions agroforestals. • Ocupació temporal d’explotacions agroforestals. • Increment de l’activitat econòmica de la zona. • Expropiacions de propietats

Moderat Compatible

MEDI

SOC

IOEC

ONÒM

IC

EXPL

OTAC

IÓ

• Millora de la mobilitat intra i intercomarcal. • Fluïdificació del trànsit en alguns nuclis urbans. • Empitjorament de la mobilitat dins de les explotacions

agroforestals afectades per nous trams. • Fragmentació de les parcel·les agroforestals. • Reducció de la superfície agroforestal. • Reducció de les molèsties per soroll.

• Compensacions econòmiques (les expropiacions i els usos temporals de terrenys). • Minimització de les divisions de finques d’ús homogeni. • Evitar els treballs d’obra en hores d’oci i descans. • Reducció dels camins utilitzats com d’accés a obra. • Limitació de la velocitat de vehicles d’obra. • Creació de passos alternatius. • Reforç de la senyalització viària. • Reposició de tots els camins existents. • Manteniment de la carretera. • Mesures descrites en l’apartat de soroll. • Mesures descrites en l’apartat de medi atmosfèric.

Positiu Positiu

OBRA

• Afectació directa als espais protegits. • Afectació directa als Hàbitats d’Interès Comunitari. • Afectació al Pla de Recuperació del Trencalòs.

Moderat Moderat

ZONE

S D’

INTE

RÈS

NATU

RAL

EXPL

OTAC

IÓ • Increment de la freqüentació humana

• Pèrdua de qualitat ambiental de la zona • Afectació indirecta als espais protegits i Hàbitats d’Interès

Comunitari • Afectació al Pla de Recuperació del Trencalòs

• Minimitzar els accessos als espais protegits. • Mesures per a la vegetació i fauna.

Moderat Compatible

OBRA

• Producció de residus del desbrossament i de tallades. • Gènesi de residus de processos d’excavació, demolició i

construcció . • Producció de residus assimilables a urbans. • Gènesi de residus especials.

Moderat Moderat

GEST

IÓ D

E RE

SIDU

S

EXPL

OTAC

IÓ • Producció de residus del manteniment viari.

• Possible aparició de nous punts d’abocament incontrolat. • Producció de residus pels usuaris i vehicles.

• Redacció d’un Pla de Gestió de Residus de la Construcció. • Classificació, emmagatzematge, transport i gestió òptima dels residus d’obra. • Punts de recollida controlada de residus. • Classificació, emmagatzematge i gestió òptima dels residus assimilables a residus municipals. • Aprofitament de la fracció vegetal desbrossada i tallada. • Sistema estanc de magatzem de residus potencialment contaminants. • Construcció de cubetes perimetrals per als sistemes de magatzem de residus especials de naturalesa líquida. • Creació de zones i protocols per a canvis d’oli de maquinària i neteja de cubes de formigó. • Establiment de punts per a l’abocament de restes asfàltiques i per al rentat de formigoneres • Creació d’un protocol d’actuació per a incidències • Manteniment viari


6. impactes ambientals i mesures correctores … · els productes resultants –partícules...

Documents