el sistema litoral - diba. · pdf filedistingir el temps que fa cada dia, és a dir, la...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Medi Ambient 4Sèrie_Medi Ambient 4

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

La revista SAM (Suport a les Activitats ambientals en el Municipi) ha donat informació tècnica i actual als responsables municipals des de la seva primera publicació l’any 1998. La publicació ha anat creixent, i allò que va començar com a butlletí s’ha convertit en un llibre que s’insereix en aquesta col·lecció. Amb els canvis, enfrontarà el repte de mantenir el nivell de qualitat i oferir coneixements i eines sobre els temes que afecten el món de les activitats ambientals i que, per la seva complexitat, requereixen una anàlisi completa.

Aquesta obra aborda els efectes del canvi climàtic al litoral de les nostres costes, amb la intenció de sensibilitzar el món local envers la problemàtica que comporten.

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge, 2n. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/mediambient

Àrea de Medi Ambient

4

El s

iste

ma

lito

ral

El sistema litoral

Un equilibri feble amenaçatpel canvi climàtic

ISBN 978-84-9803-387-8

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 8 7 8

El sistema litoral


El sistema litoral


Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Medi Ambient, 44

CoordinacióSalvador Fuentes Bayó

Secretaria de redaccióLidia Ruano Bernabé

DireccióDomènec Cucurull Descarrega

Consell assessor de redaccióDomènec Cucurull DescarregaFerran Vallespinos RieraInma Pruna GonzálezIsidre Gonzalvo CarnéJosep Manel Esteban CampoManel Pich i PouRamon Rabella PujolSalvador Fuentes Bayó

Assessorament tècnicFerran Vallespinos Riera

© del text: els autorsde l’edició: Diputació de Barcelona

Juny, 2010

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: AddendaTraducció al castellà: Edicions RaimaTraducció a l’anglès: Districte DigitalImpressió: Imprenta RGM, SAISBN: 978-84-9803-387-8Dipòsit legal: Bi-1174-2010

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Marc introductori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Està canviant el clima de la Mediterrània? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Josep Enric Llebot

La urbanització del litoral de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Joan Alemany Llover

Marc jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

La Llei de costes i el litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Francisco J. Montoya Font

El sistema d’espais naturals protegits i la conservació del litoral . . . . . . . . . . . . . . . . 53Jordi Parpal

Món municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

El Pla estratègic litoral: sistema de seguiment i indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Lucía Cuesta Fernández

El model turístic del litoral mediterrani. Un estudi de cas, Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . 77Elisenda Belda, Joan Ribas Tur

La gestió del litoral metropolità . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Mariano de Gracia Anton

L’experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

L’equilibri dels sistemes deltaics i els efectes del canvi climàtic. Noves oportunitats de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .103Jordi Serra Raventós, Elisabet Roca Bosch

El medi físic: estratègia d’adaptació al canvi climàtic i gestió sostenible de la costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .117Jordi Galofré

Sumari

7

8 El sistema litoral

Els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .135Rafael Sardà

Canvi climàtic i pesqueres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153Ana Gordoa Ezquerra

Possibles efectes del canvi climàtic sobre la planificació i l’urbanisme del litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .161Patrícia Giménez Font, Patrícia Lacera Martínez

Món empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .179

El Pla de ports de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .181Rosa Busquets i Vall

Món social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .189

El CEM. 25 anys d’educació ambiental. L’evolució de la platja . . . . . . . . . . . . . . . . .191Flora Portas

Propostes per a l’adaptació i la mitigació dels efectes del canvi climàtic sobre el litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .199Ferran Vallespinos

Versión castellana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .211

El sistema litoralUn débil equilibrio amenazado por el cambio climático

English version . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .303

The coastal systemA weak balance threatened by the climatic change

Presentació

9

El Pla de mandat 2008-2011 de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelonainclou, com un dels eixos fonamentals de treball, els aspectes relacionats amb els siste-mes litorals i fluvials. Sovint, aquests espais contenen valors naturals importants, alhoraque reben també demandes ciutadanes relacionades amb el seu ús. De manera cohe-rent amb aquests objectius, s’han fet, a petició dels ajuntaments, diversos treballs permillorar el coneixement d’aquests sistemes i, a la vegada, elaborar propostes per con-servar-los i millorar-los.

El medi litoral és un sistema complex i de gran diversitat i, com a conseqüència, és tam-bé molt fràgil. A les causes prou conegudes d’impacte relacionades amb l’ocupació delterritori i l’erosió de la costa, cal considerar les previstes en els diferents escenaris de can-vi climàtic que es desprenen dels informes de l’IPCC. L’espai costaner estarà especialmentexposat a l’increment de la temperatura de l’aigua de mar, a la modificació de la freqüèn-cia dels fenòmens meteorològics extrems o a l’alteració dels models de propagaciód’onatge. Els governs locals s’enfronten a la necessitat de gestionar tota aquesta problemà-tica en un context de competències compartides.

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses és una iniciativa de la Unió Europea per assolir uns objec-tius mínims de reducció dels gasos d’efecte hivernacle amb la implicació dels governslocals. En la recent Cimera de Copenhaguen (desembre de 2009) vam tenir l’ocasió, enuna sessió organitzada pel Comitè de les Regions Europeu, d’explicar l’estat actual d’im -plan ta ció del Pacte als municipis de la província de Barcelona. Actualment, 1.220 enslocals europeus s’han adherit al Pacte, dels quals 122 (el 10%) corresponen a municipisde la província de Barcelona. En aquests moments, la major part d’ells es troben elabo-rant o ja implantant el seu Pla d’acció d’energia sostenible, primer compromís d’acordamb el Pacte.

Dels municipis adherits fins ara, 19 són municipis litorals, amb una problemàtica especí-fica i per als quals caldrà, a més, dissenyar polítiques d’adaptació. Per ajudar en aquesttasca, l’Àrea de Medi Ambient ha considerat oportú editar un llibre on es recull la contri-bució de diferents experts reconeguts que permet compondre un escenari actualitzat delconeixement del sistema litoral des dels diferents àmbits implicats, no només analitzantles causes, sinó també proposant solucions. El valor del llibre, més enllà de la novetat dela informació, rau en l’esforç per reunir en un únic document tot un seguit d’informaciódispersa de fonts molt diverses. Agraïm a aquests autors el treball fet per dur a bon ter-


me una iniciativa que escau plenament als objectius del Pla de mandat en relació amb elmedi litoral.

Esperem que l’obra que teniu a les mans us sigui d’utilitat, tant per als electes responsa-bles del disseny de les polítiques locals de lluita contra el canvi climàtic com per als tèc-nics responsables d’implementar-les.

Joan Antoni Baron EspinarPresident delegat de l’Àrea de Medi Ambient

Marc introductori

Està canviant el clima de la Mediterrània?

Josep Enric LlebotDepartament de Física. Universitat Autònoma de BarcelonaMembre de l’Institut d’Estudis Catalans

Marc introductori 13

Entenem bé què és el clima?

El debat sobre la capacitat humana de produir canvis ambientals de dimensió planetària,encara incomprensiblement no tancat en alguns entorns, ha acabat. Des de l’any 1985es tenen evidències mesurades de la davallada de la concentració d’ozó a l’estratosferaa causa de les emissions d’uns compostos sintetitzats durant la meitat del segle xx aixícom, des de 1958, es mesura de manera contínua la concentració de diòxid de carbonia l’atmosfera i es veu que augmenta cada vegada més ràpidament, també com a causade les activitats humanes. Poc després d’aquest descobriment es va saber que la dava-llada de l’ozó a l’estratosfera era a causa de la presència d’halocarburs, i la regulació dela seva substitució per altres amb característiques que no interferien amb l’ozó del’estratosfera s’assolí ràpidament. Pel que fa a l’augment de la concentració de gasos ambefecte d’hivernacle, la solució és molt més difícil, ja que es produeixen i emeten, sobretot,per l’ús del petroli, el carbó i el gas, els anomenats combustibles fòssils, que són la cau-sa del gran desenvolupament assolit a les societats avançades, ja que proporcionen ener-gia concentrada i barata i, per tant, ara per ara són a la base de l’estructura de desenvo-lupament del nostre món.

La creixent concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera fa que aquestaabsorbeixi una proporció superior de l’energia emesa per la superfície terrestre i, per tant,que s’escal�. L’escalfament no és regular arreu i, per tant, d’aquest fenomen es preveu quehi hagi canvis en els patrons de comportament de l’atmosfera, allò que habitualments’anomena canvi climàtic. Tanmateix, parlem habitualment de clima i, a vegades, no in -cloem en aquest mot el signi�cat complet. Una de�nició senzilla i ràpida que ens ve al capintuïtivament sobre què és el clima es refereix al temps mitjà, és a dir, a una mitjana de lesvariables meteorològiques més importants (temperatura, precipitació, humitat, etc.) Noobstant això, en de�nir una mitjana temporal cal precisar els períodes de temps en els qualses calcula: dies, setmanes, mesos, anys. Tanmateix, seguint amb de�nicions intuïtives perdistingir el temps que fa cada dia, és a dir, la meteorologia de la climatologia, es pot dir quela meteorologia correspon al coneixement del temps instantani, és a dir, el comportamentde l’atmosfera propera a la superfície terrestre inferior a deu dies, mentre que la climatolo-gia estudia el comportament mitjà del sistema climàtic en escales de temps, en tot cas supe-riors als deu dies. De fet, és justament aquesta característica sobre el coneixement del tempsmitjà, que la climatologia no ha estat, fins molt recentment, una disciplina d’interès entre


la comunitat científica,1 tot i que des de temps ancestrals el coneixement climatològicha interessat com a pràctica regular: un bon exemple en són els calendaris del pagès queabunden per les nostres conrades. Hi ha una altra característica que també determina elclima i que és especialment rellevant per a l’àrea mediterrània: es tracta de la variabilitat delclima. La variabilitat és una mesura en un indret determinat de com n’és de regular una varia-ble meteorològica. Així, per exemple, atès l’efecte amortidor del mar, la variabilitat de la tem-peratura a les localitats litorals és inferior a la de les localitats interiors. A la Mediterrània, ial litoral de casa nostra en particular, la variabilitat de la precipitació és una de les caracte-rístiques de�nitòries del nostre registre pluviomètric.

Si simplement fem una ullada a la història, el primer que parla en el sentit modern del queavui coneixem com a canvi climàtic va ser Svante Arrhenius,2 un químic i físic suec que l’any1896 presentà a la Societat de Física d’Estocolm una comunicació en la qual suggeria queuna reducció o un augment del quaranta per cent en la concentració d’un component moltminoritari de l’atmosfera, el diòxid de carboni, podia provocar processos que explicarienl’avançament o el retrocés de les geleres. En el seu treball, Arrhenius desenvolupà el queavui anomenem un model de balanç d’energia, que considerava els efectes radiatius deldiòxid de carboni i de l’aigua a temperatura ambient i estudiava les respostes del modela canvis en les concentracions de CO2. Naturalment, aquest treball heretava resultats dela física del segle xIx de Josef Stefan pel que fa a la Llei de l’emissió de la radiació, de KnutAnsgström, sobre els valors dels coe�cients d’absorció del CO2 i del vapor d’aigua, id’Alexander Buchan, sobre les mesures de la temperatura a diferents llocs del planeta. Elmodel formulat per Arrhenius era bastant simple i feia estimacions sobre la re�exió de laradiació per la superfície terrestre i pels núvols o les retroaccions produïdes per la capade gel i de neu que, tenint en compte el coneixement actual, consideraríem ingènues opotser �ns i tot errònies. Arrhenius3 va concloure que la variació del contingut de CO2 i devapor d’aigua de l’atmosfera tenia una gran in�uència en l’equilibri energètic del sistemaclimàtic. Arribà a aquesta conclusió després de realitzar càlculs sense cap ajut mecànicque comportaven entre deu mil i cent mil operacions que va fer a mà en diferents esce-naris d’emissions de CO2. Considerant que les emissions de l’època eren 1, calculà el quepreveia que podria passar quan fossin 0,67; 1,5; 2,0; 2,5; i 3,0. Féu els càlculs per a lesquatre estacions de l’any discriminant la latitud i va concloure que: «...si la quantitat decarbònic augmenta en progressió geomètrica, la temperatura augmentarà en progressióaritmètica». També Arrhenius va obtenir que la variació de la temperatura seria més grana mesura que augmentés la quantitat de diòxid de carboni i la latitud, i que l’increment dela temperatura augmentaria més a l’hivern que a l’estiu. En general, Arrhenius va preveu-re un ascens de la temperatura d’entre cinc i sis graus Celsius quan es dupliqués elcontingut atmosfèric de CO2.

Sorprèn el fet que les prediccions d’Arrhenius siguin tan semblants, des del punt de vistaquantitatiu, als resultats obtinguts mitjançant els so�sticats models numèrics actuals. Pro-

1. Llebot, J. E. (1998): El canvi climàtic. Rubes.2. Llebot, J. E. (2001): «Svante Arrhenius: els albors del canvi climàtic». Medi ambient. Tecnologia i cultura:Onze referències del pensament ambiental. Barcelona.3. Arrhenius, S. (1896): On the influence of carbonic acid in the air upon de temperature of the ground Philo-sophical Magazine. Núm. 41, p. 237-276.


bablement, en aquesta semblança recau també la consideració del físic suec com l’iniciadorde l’advertiment del possible origen antropogènic del canvi climàtic actual. Arrhenius parlàtambé dels impactes. La seva visió, la d’una persona que vivia en un país sotmès als rigorsd’un llarg i dur hivern, i la seva visió positivista del progrés li feren pensar en l’impacte posi-tiu d’un clima menys rigorós, que probablement podria facilitar el desplaçament cap a lati-tuds altes de determinades pràctiques agrícoles i que pal·liaria, en certa manera, el dè�citalimentari de l’època.

La modelització del clima

Des dels treballs d’Arrhenius s’ha avançat molt i actualment es disposa d’un coneixementmolt superior del funcionament del sistema climàtic del que es tenia al començament delsegle xx. D’altra banda, també es disposa d’unes eines, els ordinadors, que permetenobtenir projeccions sobre el futur del clima. No obstant això, per emmarcar adequada-ment els resultats sobre el possible clima del futur cal tenir en compte dues qüestionsfonamentals:

• El clima futur estarà determinat per la composició de l’atmosfera, pel que fa als gasosamb efecte d’hivernacle, que depèn de com hagin evolucionat característiques de lasocietat a tot el món, com són l’economia, la demogra�a i la tecnologia. La predic-ció de com canviaran en el futur aquests elements és molt difícil i els climatòlegs tre-ballen amb el que s’anomena escenaris, que corresponen a hipòtesis de com can-viaran aquestes magnituds a tot el món segons diferents condicions.

• Els models operacionals actuals divideixen el món en unes caixes la grandària de lesquals serveix per determinar la resolució espacial dels resultats del model. Els modelsactuals més utilitzats usen unes caixes que cobreixen una superfície aproximada dedeu mil quilòmetres quadrats, que si bé serveixen per poder entendre’n els efectesen grans regions, no poden donar prou con�ança i precisió per a visions prospecti-ves detallades sobre el què passarà en una zona petita i variada topogrà�cament, comara Catalunya, per exemple.

Què està passant?

A continuació, esmentarem resultats que mostren què està passant amb el clima tant aescala global com, quan sigui possible a dades especí�ques per a Catalunya, que d’algunamanera es pot considerar representativa d’allò que passarà a la Mediterrània, especial-ment a les zones litorals. La major part d’aquests resultats provenen dels treballs del GrupIntergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en les sigles angleses), querecentment ha publicat un quart informe4 en el qual s’estableix la visió consensuada a esca-la global més recent del fenomen del canvi climàtic i del treball promogut per l’Agència Cata-lana de l’Aigua, adreçat especí�cament a l’aigua i el canvi climàtic a Catalunya.5

4. IPCC (2007): Climate Change 2007: The Phisical Science Basis. Cambridge University Press. 5. Prat, N.; Manzano, A. (ed.) (2009): Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, ACA.

S’està produint el canvi climàtic?

All llarg de tota la terra hi ha una xarxa d’estacions que mesuren la temperatura terrestre.El registre instrumental de la temperatura en estacions terrestres i en vaixells porta a con-cloure que la temperatura super�cial global de l’aire s’ha escalfat 0.76 ± 0,18 °C durantel segle xx. La tendència de l’escalfament és general a tot el planeta i consisteix en elretrocés de les geleres, la reducció de la superfície de neu i el ritme més acceleratd’ascens del nivell del mar durant el segle XX, si es compara amb els darrers mil anys,per exemple. S’ha observat i s’ha documentat l’allargament del període de creixement il’avançament de la �oració i de l’arribada d’espècies migratòries. Algunes espècies de plan-tes, insectes, ocells i peixos s’han desplaçat cap a latituds més altes o cap a zones demés altitud. També sembla que es pot a�rmar que la capa super�cial de l’oceà s’ha escal-fat uns 0,10 °C durant els darrers quaranta anys.

Tanmateix, els canvis més pronunciats s’han produït a les regions polars, especialment del’hemisferi nord. L’anàlisi de dades proporcionades per la informació desclassi�cada pro-cedent de submarins russos i nord-americans indiquen que el gel de l’Àrtic s’ha anat fentmés prim des de mitjan la dècada de 1970. De fet, des que es disposa de mesures de lacobertura de gel fetes des de satèl·lit es constata que la concentració de gel sobre l’Àrtica l’estiu ha disminuït de l’ordre d’un deu per cent; va ser l’estiu de l’any 2007 quan es vaconstatar una superfície de gel menys extensa. Ara bé, la variació de la temperatura noha estat uniforme a tot el planeta al llarg dels anys. L’escalfament més elevat es va pro-duir abans de 1940 i des de 1980 �ns a l’actualitat. No obstant això, l’hemisferi nord haexperimentat un lleuger refredament durant el període 1946-75 i hi ha zones on aquestrefredament s’ha fet molt patent, especialment a l’est del continent americà.

Les causes d’aquesta interrupció en l’escalfament no són clares. Una possible explicacióés l’augment dels compostos de sofre presents a l’atmosfera com a conseqüència de l’úsde carbó com a combustible amb un alt contingut de sofre. A aquestes causes, tambés’hi poden afegir causes naturals, com ara la variació de la lluminositat del sol o les erup-cions volcàniques que han tingut lloc durant aquest període.

L’escalfament mitjà produït durant el segle xx es pot comparar amb altres pertorbacions delclima de temps passats. Per fer aquesta comparació s’usen dades instrumentals, que abas-ten els darrers dos-cents anys, juntament amb dades (conegudes com proxy-data o dadesassimilades) que provenen de l’anàlisi dels anells dels arbres, de l’estudi dels sediments i deles bombolles d’aire dels gels a Groenlàndia o l’Antàrtida. Els resultats d’aquesta anàlisi sónque l’escalfament que hem viscut durant el segle xx és probablement un dels més gransque s’han donat durant els darrers dos mil·lennis,6 tot i que s’han de prendre precaucionsa l’hora d’interpretar aquestes dades, ja que són irregulars en la distribució temporal i espa-cial i, per tant, el grau de con�ança que aporten a l’a�rmació anterior és moderadament petit.

Una altra qüestió és saber si aquest canvi de la temperatura és a causa de factors humans.L’informe de l’IPCC abans esmentat atribueix, amb un alt grau de con�ança, la causa del’escalfament al creixement del contingut atmosfèric de gasos amb efecte d’hi vernacle i,


6. Mann, M. et al. (2008): Proc. Nat. Acad. SciUSA. Núm. 105, p. 13252-13257.


a més, mostra unes simulacions de models numèrics en què s’aconsegueix separar,durant els darrers deu anys, la variabilitat natural i la variabilitat relacionada amb les acti-vitats humanes que, naturalment, és molt superior.

Pel que fa a casa nostra, l’augment de la temperatura de l’aire a la superfície durant elsegle xx ha estat de l’ordre de 0,15 °C per dècada, superior a la mitjana global. Pel quefa al litoral, hi ha un complet registre a l’Estartit des de 1973 a diferents fondàries a l’aigua.En totes es mesura un augment de la temperatura que a la superfície se situa en un 0,34°C per dècada. El fet que l’augment de la temperatura de l’aigua sigui més gran quel’augment de la temperatura de l’aire és a causa del fet que la sèrie de l’Estartit és méscurta. Si s’agafen per a la temperatura els mateixos anys, les dades terrestres i marítimesmantenen la relació prevista.

En canvi, la precipitació no té un comportament tan homogeni arreu. En principi, a mesu-ra que la temperatura atmosfèrica augmenta, es preveu que l’atmosfera contingui més vapord’aigua, i això certament s’ha mesurat. No obstant això, aquest fet no comporta necessà-riament que la precipitació augmenti arreu. Efectivament, a escala regional s’ha mesuratun augment de la precipitació al nord d’Europa, al nord i centre d’Àsia, i en alguns indretsdel continent americà; en canvi, s’ha constatat una disminució al sud d’Àfrica i de l’Àsia,a les regions subsaharianes i globalment a la Mediterrània. A Catalunya l’anàlisi de les sèriesde precipitació anual de què es disposa, que es remunten en un indret �ns al 1786,7 nopresenten una tendència signi�cativa. Només si es tenen en compte els darrers anys espot observar una tendència negativa, és a dir, una disminució de la precipitació anual, peròaquest resultat encara no té signi�cació estadística.8

Pel que fa a l’augment del nivell del mar en el conjunt del planeta, s’ha observat un aug-ment de 3,1 mm/any, d’1,2 mm/any a Marsella i Gènova i, els darrers trenta anys, de4,0 mm/any a l’Estartit.

Hi ha altres canvis mesurats arreu, com ara el retrocés de les glaceres i, sobretot, els can-vis fenològics.9 Al nostre país, com en altres llocs del nostre planeta, s’han observat canvisimportants en els cicles que segueixen les plantes i els animals. En concret a Catalu nya,les fulles dels arbres surten ara de mitjana uns vint dies abans que no pas fa cinquantaanys; floreixen i fructifiquen uns deu dies abans que fa cinquanta anys, i els cauen les fullesmés tard, també al voltant de vint dies respecte del mateix període de temps. També s’hantrobat evidències que alguns insectes, com per exemple les papallones, passen per dife-rents estadis larvaris més ràpidament en resposta a l’escalfament. En definitiva, se sap queen molts llocs del planeta amb la variabilitat regional i específica de cada fenomen biolò-gic s’ha produït l’avançament de fenofases de plantes i animals entre tres i quatre dies perdècada a la primavera.10

7. Sèrie de Barcelona.8. Llasat, M. C. et al. (2009): «Constatacions de caràcter meteorològic a Catalunya» dins Prat, N.; Manzano,A. (ed.): Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, ACA. 9. Peñuelas, J. et al. (2002): «Changed plant and animal life cycles from 1952-2000». Global Change Biology.Núm. 9, p. 131-140.10. Peñuelas, J. et al. (2009): «Impactes, vulnerabilitat i retroalimentacions climàtiques als ecosistemes terres-tres catalans» dins Llebot, J.E. (ed.): 2n Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. [En premsa].


Quan i com canviarà el clima durant el segle XXI

Per projectar cap a un futur pròxim la magnitud que tindrà el canvi climàtic, d’una ban-da, cal conèixer amb un cert grau d’exactitud el funcionament del medi físic, és a dir,cal disposar d’un model fiable, i, d’una altra, cal poder projectar amb precisió quinesseran les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i quina serà l’evolució dels embor-nals. En definitiva, es tracta d’assumir com evolucionarà la societat i la biosfera durantel segle xxI.

Mentre que actualment es disposa de models bastant �ables, pel que fa al coneixementque incorporen del funcionament del medi físic, el segon aspecte, les emissions i l’evoluciódels embornals, és una �ta que gaudeix de moltes més imprecisions. No hi ha models niprevisions �ables que permetin albirar quina serà l’evolució de l’economia mundial en elspropers deu, vint o cinquanta anys ni, per descomptat, se sap quina serà l’estructura deproducció energètica de les societats del futur, ni l’evolució tecnològica. Totes aquestesincerteses són, per tant, tan grans que els resultats que s’obtenen dels models s’hand’acceptar com el que són, uns marcs de referència sobre el que pot passar, i cal enten-dre que els models climàtics, a diferència dels models meteorològics, no fan prediccionssinó que fan projeccions.

Per tal de poder comparar els resultats d’un model amb els dels altres, l’IPCC ha confec-cionat escenaris d’emissions futures que incorporen previsions del Banc Mundial o previ-sions de l’ONU sobre el creixement demogrà�c i econòmic. Aquests escenaris inclouenun ampli espectre d’assumpcions sobre el futur econòmic i el desenvolupament tecnolò-gic. No cal dir el gran nombre d’incerteses existents sobre el creixement econòmic, elsestils de vida, el creixement de la població o els canvis tecnològics. És sobre la based’aquests escenaris i, de manera especial, sobre un escenari de previsions mitjanes ques’han d’entendre les xifres que comentarem a continuació.

Un escenari útil d’utilitzar és el que assumeix el creixement d’emissions durant els darrersvint anys de l’u per cent anual i estipula que �ns a l’any 2050 les emissions dels gasosamb efecte d’hivernacle quedaran estabilitzades als nivells actuals. En el context actualés com si estiguéssim conside rant una situació de mínim o notablement optimista, ja queactualment tots els indicis ens porten a escenaris més intensos pel que fa al forçamentcausat pels gasos amb efecte d’hivernacle. En aquest escenari la temperatura augmen-taria, globalment, a prop de 1,8 °C l’any 2050 respecte de la mitjana dels anys 1980-1999.

L’IPCC11 preveu que l’any 2100 la temperatura haurà augmentat, segons els escenaris,entre 1,1 °C i 6,4 °C, escalfament que en cas que tingués lloc seria el més gran delsdarrers deu mil anys. També es preveu que disminuirà la diferència entre les tempera-tures mínimes i les temperatures màximes a escala global i que les temperatures míni-mes seran més altes, de manera que disminuiran els episodis de fred extrem. En gene-ral, es creu també que augmentaran les precipitacions, tot i que la seva distribucióespacial i temporal serà diferent arreu. Al nostre país, es preveu que augmentin les pre-

11. IPCC, Canvi climàtic 2007: informe de síntesi: resum per a responsables de polítiques. Col·lecció docu-ments, 18, CADS (2009).


cipitacions a l’hivern però que, en canvi, a l’estiu els períodes de secada seran més inten-sos i freqüents. En consonància amb aquest fet, els models preveuen també una dis-minució de la zona coberta per la neu i el gel, així com un ascens del nivell del mar d’entre0,18 i 0,59 metres.

Pel que fa a l’àrea mediterrània, l’augment de la temperatura prevista pels models se situaper sobre de la mitjana mundial i la precipitació, en canvi, per sota, i �ns i tot es preveuuna disminució global que s’albira, en l’escenari més pessimista, que pugui arribar a serd’un vint per cent respecte de les condicions de �nal segle xx. Catalunya no és una excep-ció a aquestes previsions. Justament les previsions dels models regionals, que tenen una�abilitat limitada, albiren un augment de la temperatura mitjana en la franja alta de les pre-visions globals, una tendència que l’augment de la temperatura màxima creixi més que latemperatura mínima i que la precipitació, especialment a les zones litorals i a l’estiu, dis-minueixi considerablement.

Quines seran les conseqüències del canvi climàtic sobre el medi físic?

Com ja s’ha dit a bastament, en general les conseqüències bàsiques a escala global sónl’augment de la temperatura i de la precipitació. En un termini de temps curt probable-ment l’agricultura i el forest es bene�ciaran de la fertilització de diòxid de carboni. Les con-dicions òptimes per als conreus canviaran, per la qual cosa caldran adaptacions signi�-catives a escala regional. En aquest context, aquesta adaptació serà més costosa i difícil

Any

390

380

370

360

350

340

330

320

310

1950 1950 1970 1980 1990 2000 2010

Con

cent

raci

ó de

CO

2 (p

pm)

Concentració de CO2 a Mauna Loa (Hawaiï)


d’assolir en les explotacions petites que en aquelles controlades per grans grups. A més,els canvis en les plagues i en les malalties de les plantes a un escalfament encara estàentès de manera incompleta i, per tant, a escala regional i a llarg termini hi ha encara mol-ta incertesa.

Alguns models projecten la tendència, en zones com les regions mediterrànies, a un crei-xement dels períodes de sequera. Sembla probable que la quantitat de neu a les munta -nyes disminueixi i que la neu es fongui abans com a resultat de l’escalfament atmosfèric,la qual cosa pot afectar el balanç hídric i pot comportar importants impactes associats enla disponibilitat d’aigua dolça. A la vegada, el creixement de la intensitat d’algunes plugesa la tardor i l’hivern i l’hipotètic augment dels episodis de tempestes fortes, els temporalsde llevant, com el que hi ha hagut al �nal de l’any 2008 a casa nostra, poden comportarproblemes en el control de riuades en l’estabilitat de les platges del litoral i canvis en elshàbitats de plantes i animals.

Un altre aspecte important que cal considerar és l’impacte sobre la salut. Sens dubte,l’augment de la temperatura in�uirà sobre la freqüència i la transmissió de malalties infec-cioses, sobre l’efecte a la població d’episodis d’onades de calor i de fred i, naturalment,sobre la qualitat de l’aire i de l’aigua. Tanmateix, es desconeixen les pautes �ns on podenevolucionar aquests canvis. Les variacions de la temperatura i de la precipitació indueixencanvis en els hàbitats dels organismes que actuen com a vectors transmissors de malal-ties (mosquits, rosegadors, etc.). Sembla probable que en haver-hi una freqüència menorde determinats episodis de fred, puguin sobreviure determinats tipus de mosquits que, enles condicions actuals, no sobreviurien. Alguns estudis preveuen una possible incidèn-cia del mosquit de la malària al sud de la península Ibèrica d’aquí a deu anys justamentper aquesta causa. El mateix es pot dir per l’impacte de les onades de fred i de calor. Ésprevisible menys mortaldat a causa de les onades de fred, ja que seran menys freqüents,mentre que probablement hi haurà més episodis de calors extremes, la qual cosa produiràproblemes de salut en persones especialment sensibles.

L’augment d’episodis meteorològics extrems sembla que sigui una altra conseqüènciadel canvi climàtic, atesa la major quantitat d’energia de l’atmosfera. Tanmateix és un delsaspectes més controvertits, ja que �ns ara no s’ha pogut constatar una tendència deter-minada, des d’un punt de vista experimental. No obstant això, una bona part de lapoblació es concentra a les zones costaneres, la qual cosa fa preveure importants impac-tes econòmics d’un nivell del mar més alt i d’una major freqüència d’episodis meteorolò-gics extrems.

Hi ha una concentració segura de gasos efecte d’hivernacle?

Probablement aquesta sigui la pregunta més important quan ens enfrontem a una situa-ció de canvi del clima. Fins on pot aguantar el clima el forçament actual? Hi ha un nivellsegur d’emissions? Certament els mots aguantar o segur que hem utilitzat en les línies ante-riors són equívocs, atès que són relatius i hi ha una bona dosi de subjectivitat en la sevaformulació. La subjectivitat prové de veure el problema del canvi climàtic des de la pers-pectiva d’un europeu12 o d’un nord-americà amb bona capacitat tecnològica per adap-


tar-se, però a costa d’importants costos econòmics, o des de la perspectiva d’un esqui-mal que depèn per a la seva alimentació de l’extensió del gel o d’un habitant de les illesMaldives, conjunt d’unes mil sis-centes illes de corall, per als quals l’extensió del seu paísdepèn de la magnitud de l’ascens del nivell del mar.

Considerant aspectes realistes i pragmàtics, l’actuació davant el canvi climàtic compor-ta dos tipus d’accions fonamentals: la mitigació de les causes del canvi climàtic il’adaptació a les noves condicions climàtiques. La mitigació consisteix en la disminucióde les causes, és a dir, de les emissions. És evident que, ateses les circumstànciesactuals, hi ha la tecnologia disponible per estabilitzar el contingut atmosfèric de diòxid decarboni atmosfèric a 450 ppm o a 600 ppm o a 1.000 ppm. De�nir el nivell és una qües-tió de cost econòmic i de voluntat política i social, i l’any 2009 és molt important per lade�nició del nivell d’estabilització que la comunitat internacional és capaç de plantejar-se.13

Pel que fa a l’adaptació, signi�ca conèixer i, eventualment, canviar aquelles activitats in�uen-ciades pel canvi climàtic. Per exemple, en determinats indrets deixaran de ser rendibles deter-minats conreus i començaran a ser-ho uns altres, o bé s’hauran de construir i/o modi�cardeterminades infraestructures (ports, dics, etc.). Ambdues estratègies, l’adaptació i la miti-gació, depenen de la perspectiva econòmica del país que les considera.

Ara bé, intentant objectivar l’enunciat d’aquest paràgraf, es tractaria de poder contestarsi hi ha una concentració llindar de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera per sobrede la qual es produeixen canvis catastrò�cs en el funcionament de la Terra, o bé si es conei-xen prou bé les conseqüències de l’escalfament causat per l’augment de la concentraciód’aquests gasos, de tal manera que la comunitat cientí�ca sigui capaç de de�nir una con-centració acceptable basant-se en anàlisis de riscos potencials i de danys. Podem inten-tar contestar aquestes qüestions observant què ha succeït en el passat. Hi ha forçaevidències respecte de la variació del CO2 atmosfèric durant èpoques passades en la histò-ria geològica de la Terra. Així, sabem que fa uns cinquanta milions d’anys hi havia entretres i nou vegades més diòxid de carboni a l’atmosfera i, a més, disposem d’indicadorsque mostren que feia molta més calor que ara, ja que, per exemple, hi havia vida abun-dant al cercle polar i la temperatura de les aigües profundes del mar era alta. També s’hantrobat períodes amb variacions sobtades (milers d’anys) del diòxid de carboni atmosfèricrelacionades també amb canvis en la temperatura. D’aquestes oscil·lacions n’hi ha algu-nes en les quals els períodes càlids excedeixen en magnitud les projeccions més pessi-mistes dels models climàtics actuals. Aquests canvis estan associats, a vegades, ambextincions o amb redistribucions d’espècies, però no pas amb una desaparició total de labiosfera.

L’evolució del clima del futur dependrà de la naturalesa del forçament climàtic, és adir, del contingut en gasos amb efecte d’hivernacle de l’atmosfera i de la sensitivitatdel sistema climàtic. Per tant, determinar una concentració acceptable dels gasos amb

12. L’any 2005 la Unió Europea va proposar adoptar mesures per tal de no arribar a un augment de la tem-peratura de dos grau centígrads respecte dels valors de la temperatura mitjana en períodes preindustrials.13. A Copenhaguen el mes de desembre de 2009 és previst que s’adopti alguna decisió sobre aquest aspec-te, ja que s’hauran d’acordar els compromisos dels països per al període 2012-2020 i, per fer-ho, s’ha de sabercap a quin objectiu de concentració de gasos amb efecte d’hivernacle es pretén arribar.


efecte d’hivernacle depèn de la capacitat de determinar la sensitivitat del sistema climà-tic, així com del coneixement exacte dels factors de forçament i dels riscos i les vulnera-bilitats. A més, les conseqüències del canvi climàtic tindran un marcat caràcter regional,i mentre que tots els models projecten un augment global de la temperatura i de les pre-cipitacions, les distribucions temporals i espacials d’aquestes varien de regió a regió i demodel en model. Per tant, és difícil, per no dir impossible, establir una concentracióatmosfèrica de gasos amb efecte d’hivernacle assumible globalment en la qual els ris-cos i els impactes estiguin moderadament relacionats amb l’esforç tecnològic i econò-mic per assolir-la, per la qual cosa actualment es treballa sense tenir aquest nivell dereferència.

Consideracions finals

L’escalfament de l’atmosfera com a conseqüència de l’augment de gasos amb efected’hivernacle no és un fenomen passatger. El futur que s’albira per a aquest segle, �ns i toten el més optimista dels escenaris, amb tota seguretat comportarà un augment de la tem-peratura, una probable disminució de la precipitació a la Mediterrània i un augment del nivelldel mar. En aquest cas el litoral mediterrani i, en particular, el de casa nostra, és un entornde risc davant del canvi climàtic. El risc està caracteritzat també per la important densitat depoblació i d’activitat econòmica que acull. Així doncs, s’ha d’estar atent als recursoshídrics, als ecosistemes marins, a les platges, a les infraestructures, i, sobretot, els efec-tes del canvi climàtic han d’estar presents en els plani�cadors, ja que les accionsd’adaptació són cares i necessiten molt temps. Fa poc més de dos anys es va publicarl’informe Stern,14 una extensa i detallada anàlisi dels aspectes econòmics associats al can-vi climàtic, que va concloure de manera genèrica que econòmicament és més avantatjósadaptar-se que actuar reactivament als impactes del canvi climàtic. La regió mediterràniai especialment el seu litoral, atesa la vulnerabilitat que té davant del fenomen, no en sónuna excepció i hem de ser insistents i ferms davant el problema, simplement per no hipo-tecar-nos el futur.

14. Stern, N.: Stern Review on the Economics of Climate Change. Disponible ahttp://www.hm-treasury.gov.uk/stern_review_report.htm

La urbanització del litoral de Catalunya

Joan Alemany LloveraConsultor especialista en planificació urbana i economia portuària


Introducció

Si s’entén la costa com una línia (o millor com l’estreta franja banyada pel mar) i el litoral comuns espais de terra i de mar, ambdues bandes de la costa on es registra una ample interac-ció entre els dos medis, aquest últim té una amplada diferent segons els fenòmens i les acti-vitats que es considerin. Una visió global i pragmàtica del litoral inclou la divisió administra-tiva, i consisteix a considerar la franja terrestre amb l’amplada dels termes municipalscostaners, i la franja marítima, com el mar territorial (franja de dotze milles des de les líniesde base). És, doncs, una concepció molt estricta i reduccionista de l’espai litoral, ja que depèn,a més de la con�guració natural, de les activitats humanes que s’hi duen a terme. Per a l’estudid’algunes activitats caldria considerar una divisió molt més àmplia que inclogui les comar-ques (i, per tant, una franja d’entre deu i trenta quilòmetres, que supera a bastament els ter-mes municipals que tenen només de tres a cinc quilòmetres) i, per part de mar, la platafor-ma continental (espai marítim des de la costa �ns a una batimetria de dos-cents metres).

Si consideréssim el litoral en sentit més estricte (municipis costaners i mar territorial), hau-ríem de convenir que l’ocupació comprèn diferents processos i activitats molt diverses.La part terrestre es troba ocupada pels elements següents: ciutats i pobles costaners; urba-nitzacions disperses, siguin de primera o segona residència; infraestructures (autopistes,carreteres, ferrocarril); activitats econòmiques (indústries, agricultura, serveis turístics,etc.). La franja marítima s’ha ocupat fonamentalment pels ports i en menor mesura peraltres infraestructures marítimes com ara esculleres de protecció de platges, tubs de cap-tació d’aigües o emissaris per a l’abocament d’aigües i residus.

L’objectiu d’aquest article és descriure breument els processos d’ocupació urbanísti-ca del litoral català i veure’n les incidències sobre aquest espai.

L’ocupació fins a mitjan segle XX

Des dels primers pobladors �ns a mitjan segle xx, l’ocupació del litoral terrestre es va pro-duir fonamentalment per la creació i el creixement dels nuclis urbans sobre la costa. Esva tractar d’un procés molt lent �ns al �nal del segle xVIII i es va accelerar des d’aquestadata �ns a mitjan segle xIx. Al mar, l’ocupació es va produir principalment per la cons-trucció dels ports.

Els primers assentaments humans estables a la costa es deuen a les primeres grans civi-litzacions marítimes. Els grecs foceus provinents de la seva colònia Massàlia (Marsella)s’establiren a Empòrion el segle VI abans de la nostra era. Per aquest port iniciaren elsromans la conquesta de la península Ibèrica l’any 218 aC. En les dècades i segles poste-riors els romans estengueren l’ocupació del litoral fundant diverses ciutats, municipis i vilesper tota la costa. Tàrraco (colònia des del 45 aC), fou la capital d’una àmplia província i vatenir un port de construcció arti�cial, com també tingué port arti�cial Emporiae, l’antigaEmpòrion grega. Durant molts segles foren les úniques construccions al mar �ns que ladinàmica litoral de sediments va reblir completament aquestes dues primeres infraestruc-tures marítimes.

La pax romana al mar va fer possible la creació dels següents nuclis urbans sobre lacosta: Blanda (Blanes), Iluro (Mataró), Bètulo (Badalona), Bàrcino (Barcelona), Tàrraco (Tarra-gona) i Dertosa (Tortosa), aquesta darrera a l’Ebre, a prop de la desembocadura. A més,entre aquests pobles i ciutats es construïren algunes viles romanes, la qual cosa suposàuna primera ocupació de la costa per nuclis urbans bastant distanciats entre els uns delsaltres.

La crisi de l’Imperi romà, les invasions dels pobles del nord, la invasió musulmana, les con-frontacions i la pirateria incidiren negativament en el trà�c marítim i en el procés d’assentamentde la població sobre la costa en la Mediterrània occidental i, particularment, en la costa delque ara és Catalunya. No va ser �ns al segle xI quan s’inicià un nou procés de creixementde les activitats marítimes i, a partir d’aquí, una nova expansió urbana al litoral. A més delcreixement de la ciutat de Barcelona, amb el seu paper de capital catalana, es crearen nouspobles i ciutats a la costa, d’entre els quals destacaren: Cadaqués, Palamós, Sant Feliu deGuíxols, Tossa, Vilanova, Cambrils, Amposta i Alcanar. Altres, com ara Sant Miquel de Cole-ra, Llançà, la Selva, Begur, Palafrugell, etc., es construïren molt a prop de la costa, ja quedesenvolupaven algunes activitats marítimes, però a la vegada estaven millor a l’interior, res-guardades dels perills i problemes que venien del mar. També daten d’aquesta època nom-broses torres de defensa i de guaita amb l’objectiu de protegir els nuclis urbans i les casespairals dels pirates. La població en nuclis urbans a la costa —inclosa la capital Barcelona—devia ser entre quaranta mil i cinquanta mil habitants a la baixa edat mitjana.

El fort creixement dels nuclis urbans costaners a la baixa edat mitjana va ser simultani i esta-va estretament relacionat, sens dubte, amb el progrés de totes les activitats marítimes (cons-trucció i reparació naval, navegació, accions dels corsaris, pesca, càrrega i descàrrega alsports...). En aquesta època, el litoral català era un seguit de ports i poblacions marítimesseparades per espais naturals. Segons les cròniques de l’època, destacaven els portssegüents: Portvendres, Cotlliure, Cadaqués, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tos-sa, Blanes, Barcelona, Tarragona i Ebre (Port Fangós, Amposta, Tortosa). D’aquests, tenienobres arti�cials —sempre precàries i insu�cients— al �nal del segle xv els ports de Pala-mós, Barcelona i Tarragona. La resta eren platges més o menys resguardades dels tem-porals on es duien a terme les operacions de càrrega i descàrrega dels vaixells.

En els segles xVI i xVII no hi va haver notícies de noves ocupacions destacables ni de crei-xement urbà important sobre la costa catalana, i només el port de Barcelona va registraralgunes obres de millora i ampliació, però sense resoldre els greus problemes de resguardi de rebliment per l’entrada de sorres a l’interior que patia. A la � del segle xVII es van regis-


trar tímids creixements de població sobre la costa i es van crear nous nuclis com ara l’Escalai el Port de la Selva. Al final d’aquest mateix segle la població sobre la costa catalanadevia ser de setanta-cinc mil habitants aproximadament.

En el segle xVIII va començar un altre període d’esplendor per a la marina catalana, lògi-cament acompanyat d’un nou creixement urbà i portuari al litoral. Entre els anys 1718 iel 1787, la població de Catalunya va passar de cinc-cents mil habitants a nou-cents milhabitants, mentre que la població dels municipis costaners augmentava a un ritme moltsuperior quan passaven entre les mateixes dates de noranta mil habitants a dos-cents qua-ranta mil habitants.

Amb les informacions estadístiques que ja en aquesta època ens aporten els censos escomprova com entre els anys 1787 i 1830 la població litoral es mantingué pràcticamentestancada, mentre que en els trenta anys següents (de 1831 a 1860) es tornà a produirun gran creixement que va suposar passar de dos-cents quaranta mil a quatre-cents sismil habitants. Les quatre darreres dècades del segle xIx van conèixer, segons els censosde població, un gran creixement a la costa catalana, que passà dels quatre-cents sis milhabitants als set-cents vuitanta mil habitants (mentre que la població total catalana pas-sava d’un milió sis-cents setanta-quatre mil a un milió nou-cents seixanta-sis mil habitants).Però quasi la totalitat del creixement de la població costanera es va deure a l’expansió dela ciutat de Barcelona, que en aquest període va viure la construcció de l’eixample plani-�cat per Ildefons Cerdà i l’absorció al �nal de segle dels municipis veïns.

Un fenomen interessant que va tenir una incidència especial en el creixement de la pobla-ció costanera va ser el desdoblament de municipis. En molts indrets de la costa hi haviabarraques i construccions precàries que pertanyien a pescadors i mariners de les pobla-cions que, per motius de seguretat, salubritat o d’explotació econòmica del camp, s’havienaixecat terra endins. El creixement de les activitats marítimes, especialment als segles xVIII

i xIx, va fer que aquestes petites construccions es convertissin primer en petits nuclis i des-prés en pobles mariners amb la seva pròpia parròquia que acabaren demanant, i enalguns casos aconseguint, la independència municipal. Reberen els nous noms seguitsde les paraules de Baix, de Mar, Marina o Botigues. Els principals municipis que es crea-


Vista aèria de la platja de Lloretde Mar.Font: Ministerio de M. A. Rural yMarino.


ren seguint aquest procés en el segle xVI foren els següents: Arenys de Mar, que se separàd’Arenys de Munt el 1599; Sant Pol de Mar, que obtingué la independència de SantCebrià de Vallalta el 1574, i Calella de la Costa, que se separà de Pineda el 1527.

En els segles xVIII i xIx es formaren els següents nous nuclis costaners que no s’in de -penditzaren dels municipis originals: Port de Llançà, Calella de Palafrugell, Sant Antoni deCalonge, Botigues del Mar d’Altafulla, Marina de Torredembarra, Botigues de Creixell, barride pescadors de Cambrils. Sí que van obtenir la independència en aquest període elssegüents nous municipis: Portbou (1885), Port de la Selva (1779, 1787), Santa Susanna(1860), Malgrat (1852), Vilassar de Mar (1785), Premià de Mar (1836) i el Masnou (1825).També en aquest període es crearen de nou dos municipis sense tenir relació amb nuclisurbans anteriorment establerts. Aquests foren Sant Carles de la Ràpita, que es va crearcom a fundació reial de Carles III (1780) perquè tenia un port al delta de l’Ebre, i l’Ametllade Mar, poble mariner creat per pescadors valencians (1891). En el segle xx aquest pro-cés ja no es va produir a tants indrets, ja que només es registra la creació de Malgrat (1936)i la divisió de Tortosa amb Deltebre (1977) i Sant Jaume d’Enveja (1978).

A la primera meitat del segle xx es va produir un important creixement de la població sobrela costa catalana, però concentrat en els nuclis urbans existents. La població dels muni-cipis costaners va passar dels set-cents vuitanta mil habitants al milió quatre-cents vint-i-set mil habitants, la qual cosa implicà doblar gairebé la població. El creixement urbà mésimportant en aquest període es va produir a la capital catalana, Barcelona, que va passarde cinc-cents trenta-tres mil habitants a un milió dos-cents vuitanta mil habitants, cosa quesigni�ca que bona part de tot el creixement demogrà�c de la costa es concentrà a Bar-celona. Aquí cal considerar l’absorció dels darrers nuclis urbans independents del pla –Sarriài Horta–, que quan es van unir a la capital comportaren un creixement addicional, però rela-tivament petit, si es compara amb el creixement demogrà�c total.

El 1950 la població dels municipis costaners va representar el 51,3% de la població cata-lana. Aquests valors relatius indiquen que durant la dècada dels anys cinquanta del seglepassat i �ns al començament dels anys seixanta la concentració de població a la costa vaser la més elevada des de l’existència dels censos.

L’ocupació urbanística del litoral entre el 1950 i l’actualitat

En la dècada del 1950 va començar un nou procés d’ocupació del litoral que va consis-tir en la construcció d’urbanitzacions turístiques i de segona residència, paral·lelament alcreixement dels nuclis urbans. Aquest fenomen, que tenia un precedent interessant en laurbanització s’Agaró a Sant Feliu de Guíxols, es va estendre, amb menor qualitat urbanís-tica, per gairebé tota la costa, �ns al punt que va ocupar nombrosos espais que nos’havien urbanitzat entre els nuclis urbans. Aquest fenomen va adquirir molta importànciaa partir de la dècada de 1960 i �ns a l’actualitat i, juntament amb el continu creixementdels pobles i les ciutats, va provocar la quasi total urbanització del litoral de tal manera queentre els límits amb França i amb el País Valencià la primera línia de costa és gairebé uncontinu urbà amb les excepcions de les grans àrees, més o menys protegides segons lesèpoques, del cap de Creus, el massís de Montgrí, el Garraf i el delta de l’Ebre.


Algunes xifres aportades pels censos de població dels municipis costaners i els estudisprevis que va utilitzar el Pla director urbanístic del sistema costaner de la Generalitat(PDUSC) corroboren aquesta tendència.

El creixement de la urbanització costanera i el fenomen de la segona residència es posenclarament de manifest amb les següents dades aportades pels documents de diagnosidel PDUSC: a la Costa Brava, entre 1957 i 1980, s’urbanitzaren quatre mil cent hectàre-es i, entre 1980 i 2003, tres mil cinc-centes hectàrees més; a la Regió Metropolitana deBarcelona la superfície urbanitzada va augmentar des de vint-i-dues mil hectàrees el 1972a les cinquanta mil hectàrees el 2002; al Camp de Tarragona la urbanització de la costava créixer mil cinc-centes hectàrees entre 1988 i 2001. Aquest creixement espectacularde la urbanització costanera ha comportat que actualment el nombre d’habitatges de resi-dents sigui el cinquanta-quatre per cent del total i el de segones residències arribi a serdel quaranta-sis per cent del total. Tenint present que sobre la costa s’hi troben les àreesmetropolitanes de Barcelona i Tarragona, en molts trams del litoral (concretament a tren-ta-nou dels setanta-cinc municipis) els habitatges de segona residència superen els prin-cipals. Els municipis en què els habitatges principals superen els de segona residència sónnomés trenta-sis dels setanta-cinc costaners i es concentren especialment a la Regió Metro-politana de Barcelona, on en són vint-i-set, mentre que a la Costa Brava només hi ha qua-tre municipis i a la Costa de Tarragona, cinc. A la major part de la costa catalana domi-na la segona residència, amb el que això comporta d’urbanització dispersa i extensiva,amb un gran consum de recursos i d’espai per a relativament poques persones.

Si examinem les dades dels censos i padrons, podem comprovar que a la segona meitatdel segle xx i als primers anys del segle xxI el creixement de la població sobre el litoral s’haaccelerat. El 1950 els residents dels municipis costaners eren un milió sis-centes seixan-ta-una mil set-centes trenta-set persones, més de la meitat (el 51,2%) de la població cata-lana, que en aquella data arribava als tres milions dos-cents quaranta mil tres-cents tret-ze habitants (taula 1). Al principi de la dècada de 1960 la població del municipis costanersva arribar a la proporció més alta de la població catalana, �ns a assolir la xifra de dos milionsseixanta-un mil set-cents cinquanta habitants, la qual cosa representava el 52,5% del total.A partir d’aquests anys la població va continuar creixent a la costa, però el conjunt de lapoblació catalana va augmentar a un ritme superior, la qual cosa va comportar que la pro-porció de població dels municipis costaners anés disminuint progressivament �ns al’actualitat: el 1981 la població dels municipis de la costa va representar el 48,2% del totalcatalà; el 2001, el 44,6%, i el 2007, el 44,0%. Els setanta-cinc municipis costaners ocu-pen una superfície que representa el 6,9% de la superfície total de Catalunya, cosa quesi es compara amb les dades de població, indica una fortíssima concentració al llarg dellitoral més pròxim al mar.

Si analitzem l’evolució de la població comarcal (taula 1), la concentració de població enaquesta franja terrestre d’in�uència litoral representada per les comarques de la costa vacontinuar augmentant �ns a l’any 1981, la qual cosa vol dir que a mesura que la poblaciós’anava densi�cant als municipis costaners, el creixement s’anava traslladant més cap al’interior. Si es considera la franja de vint a vint-i-cinc quilòmetres des de la costa, és a dir,totes les comarques litorals més les del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’Alt Penedès(comarques del prelitoral, però que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que

van créixer molt a partir de 1960, quan el Barcelonès estava pràcticament saturat), la con-centració de població és extraordinària: en aquesta franja que representa menys del tren-ta per cent del territori català, s’hi concentrava l’any 2007 el vuitanta-dos per cent de lapoblació catalana.

Les construccions al mar: els ports de la costa catalana

Les principals construccions que ocupen la ribera marítima són els ports arti�cials. Tam-bé hi ha alguns trencaones de defensa de platges, tubs de captació d’aigües del mar, espi-gons de defensa per a l’evacuació d’aigües pluvials i emissaris submarins per a l’abocamentde residus. Tanmateix, aquestes infraestructures marítimes són molt menys importants queels ports quant a ocupació de la costa.

Fins al principi del segle xx, pràcticament els únics ports amb infraestructures marítimesimportants eren els de Barcelona, Tarragona i Palamós. En la primera meitat del seglexx s’ampliaren considerablement aquest tres ports i es construïren la major part de portspesquers i esportius que hi ha actualment. Roses, l’Escala, Palamós, Sant Feliu de Guí-xols, Blanes, Arenys de Mar, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Cambrils,l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita eren els principals ports de Catalunya en ladècada dels anys seixanta del segle passat, quan es va començar a desenvolupar ambforça la nàutica esportiva. Aquesta activitat va tenir els seus orígens al final del segle xIx,quan el 1873 es va fundar la Societat de Regates de Barcelona al port de la capital cata-lana. Poc després, el 1878, es va crear el Club Nàutic de Tarragona. Les instal·lacionsd’aquests clubs i dels que després s’anaren fundant al llarg de la costa als ports pes-quers i petits ports comercials fins a la dècada de 1960 eren uns locals socials reduïtsi un o dos pantalans on podien amarrar les poques embarcacions de lleure que hi havia.Però en la dècada de 1960 la nàutica de lleure es va començar a estendre i a créi-xer de manera que es van anar ocupant més i més espais als ports comercials i pes-quers en àrees que van passar a anomenar-se dàrsenes esportives. En molts casos,els ports existents no eren suficients per assumir el fort creixement de la demandad’embarcacions esportives i de lleure. Per aquest motiu, es va aprovar la Llei de ports


1950 1960 1981 2001 2007

Municipis costaners 1.661.737 2.061.750 2.873.080 2.826.194 3.179.275

Comarques costaneres 2.092.017 2.596.089 4.008.796 4.082.805 4.596.537

Total a Catalunya 1.661.737 3.925.871 5.958.283 6.343.110 7.210.508

Percentatge als municipisde Catalunya 51,2 52,5 48,2 44,6 44,0

Percentatge a les comarquesde Catalunya 64,5 66,1 67,2 64,3 64,7

Font: Censos i padrons de població.

Taula 1. Evolució de la població a la costa catalana (1950-2007)

esportius (1969), la qual permetia construir nous ports exclusivament dedicats a aqueststipus d’embarcacions.

Des de l’aprovació de la Llei de ports esportius s’han construït nombroses instal·lacionsd’aquests tipus i s’han ampliat moltes dàrsenes esportives dins dels ports comercials i pes-quers. L’any 1970 a la costa catalana hi havia mil cinc-cents cinquanta amarradors per aembarcacions de lleure. Pocs anys després, el 1982, quan la competència sobre ports queno són d’interès general va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, el nombred’amarradors (taula 2) va augmentar �ns a deu mil vuit-cents trenta-un. Des d’aquesta darre-ra data, el 1982, en què es va elaborar el Pla de ports esportius de Catalunya, �ns al’actualitat el nombre de ports i d’amarradors no ha parat de créixer. Avui dia hi ha vint-i-


Continua a la pàgina següent

1982 1987 1992 2000 2007

PE Portbou 44 44 44 – 297

PE Colera 133 133 133 150 150

DE Llançà 174 174 497 497 497

DE Port de la Selva 220 231 316 328 328

PE Roses-DE Roses 51 51 51 – 559 (const.)

M Sta. Margarida 500 500 500 1.598 1.100

M Empuriabrava 2.500 2.500 2.500 2.800 2.800

DE l’Escala 435 435 600 600 600

DE l’Estartit 416 416 465 706 738

PE Aiguablava 62 62 62 60 62

PE Llafranc 140 140 140 140 140

P Marina Palamós – – 867 861 867

DE Palamós 359 349 349 209 359

M Port d’Aro 354 354 842 839 862

DE Sant Feliu de Guíxols 260 260 325 325 260

PE Cala Canyelles 132 132 132 132 134

DE Blanes 401 371 391 320 320

DE Arenys de Mar¹ 350 350 413 590 450

P el Balís 400 400 400 775 775

P Mataró – – 1.080 1.080 1.086

P Premià de Mar 274 274 274 274 750 (remod.)

P el Masnou 483 483 483 1.078 1.081

P Marina Badalona – – – – 620

P Port Fòrum – – – – sense dades

P Port Olímpic – – 742 740 743

DE Barcelona² 278 278 688 710 726

P Port Ginesta – 1.004 1.011 1.064 1.063

DE Garraf 60 60 576 589 618

P Aiguadolç 671 671 671 742 742

Taula 2. Evolució de les instal·lacions nàutiques de Catalunya (1982-2007)

cinc mil amarradors en quaranta-sis instal·lacions nàutiques al llarg de la costa catalana,cosa que constitueix la dotació més elevada de totes les comunitats autònomes i una deles més denses de tot el món.

La classi�cació més habitual dels ports catalans que té present les seves funcions i la sevadependència administrativa és la següent:

• Grans ports comercials internacionals. Són els ports de Barcelona i Tarragona. Estanadministrats per autoritats portuàries, integrades a l’organisme Puertos del Estado ads-crit al Ministeri de Foment. Es regeixen per les lleis de ports de 1992 i 1997. Com agrans ports que són, fan tota mena de trà�cs comercials i posseeixen infraestructu-res àmplies i diversi�cades.

• Ports comercials de la Generalitat. Es tracta de ports que han fet recentment o fanactualment algunes operacions comercials concretes a més d’assumir funcions pes-queres i esportives. Són els ports de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Vilanova i la Gel-trú, i Sant Carles de la Ràpita. Estan gestionats, juntament amb els ports pesquers iesportius, per l’empresa pública Ports de la Generalitat.


1982 1987 1992 2000 2007

DE Vilanova i la Geltrú 349 349 1.004 812 840

P Segur de Calafell 223 223 223 265 223

P Coma-ruga 265 265 265 265 265

P Roda de Barà (en const.) – – – – 500

P Torredembarra – – – 816 820

P Tarragona³ 140 140 140 441 442

P Salou 230 230 230 230 230

DE Cambrils 272 272 480 425 533

P l’Hospitalet-Vandellòs – 575 575 575 575

P Calafat – 387 404 404 404

P Sant Jordi d’Alfama (en remodelació) – – – – 149

DE l’Ametlla de Mar4 225 225 246 257 200

DE l’Ampolla 115 115 405 432 433

DE Sant Carles de la Ràpita 185 377 466 438 489

DE Cases d’Alcanar 130 130 130 118 155

Total 10.831 12.960 19.120 22.685 24.985

1. A partir de 1992 inclou les instal·lacions del Club de Pesca Mar Esport.2. El 1982 i 1987 són les instal·lacions del Club Nàutic i del Club Marítim. A partir de 1992 inclou també la MarinaPort Vell.3. Fins al 1992 és la dàrsena esportiva del port. A partir de 1996 és el nou port esportiu exterior.4. Inclouen altres instal·lacions menors i embarcadors del municipi.

PE: Port esportiu; DE: Dàrsena esportiva; M: Marina; P: Port.

Font: 1982-2000: Pla de ports de Catalunya de 2001; 2007: Informació del Saló Nàutic de Barcelona de 2008.

• Ports pesquers i esportius de la Generalitat. Són ports més petits que els anteriors,tenen exclusivament les funcions pesqueres i esportives, i no poden rebre vaixells gransde comerç o passatge. Estan gestionats també per l’empresa Ports de la Generali-tat. En total hi ha vint-i-sis instal·lacions gestionades per la Generalitat, inclosos elsquatre ports anteriors, encara que moltes d’aquestes infraestructures tenen funcionsquasi exclusivament esportives i algunes d’industrials.

• Ports esportius. Són els dedicats íntegrament a la nàutica esportiva i de lleure. Estracta de concessions administratives que es construeixen i gestionen privadament.Aquests ports, més les dàrsenes esportives dels ports de la Generalitat i dels de Bar-celona i Tarragona, sumen un total de quaranta-sis instal·lacions nàutiques amb apro-ximadament vint-i-cinc mil amarradors, que constitueixen la dotació més gran de totEspanya i una de les més importants de tota la Mediterrània.

Aquest ampli conjunt d’infraestructures marítimes té i continuarà tenint en el futur unsimpactes importants en el litoral. D’una banda, la majoria tenen una important incidèn-cia positiva en l’economia i en l’estructura urbana de les poblacions on estan localitza-des. D’altra banda, han ocupat amplis espais marins i incideixen negativament sobre elmedi allà on es troben i al llarg de tota la costa a través de la interrupció de la dinàmi-ca litoral de sediments. Als ports de les quatre tipologies anteriors, hi ha projectes i pro-postes d’ampliació i, en el cas dels ports esportius, de creixement del nombred’instal·lacions, la qual cosa continuarà sens dubte amb els impactes negatius sobre elmedi en el futur.

Unes primeres conclusions

L’ocupació dels espais litorals, tant en el vessant terrestre com en el marítim, s’ha acce-lerat molt en els darrers quatre decennis, tal com s’ha descrit al llarg d’aquest article. Elsimpactes sobre el medi ambient i el paisatge són molt importants i, en alguns casos,greus, de manera que a mitjà i llarg termini poden fins i tot incidir negativament en elturisme (principal sector econòmic de molts municipis costaners) i la qualitat de vidade la població. Amb l’objectiu principal d’aturar aquests intensos processos de deman-da de l’espai costaner (que potser disminueixin transitòriament en intensitat durant un curtperíode de temps a causa de la crisi immobiliària), la Generalitat de Catalunya ha posaten marxa recentment dos plans (un sobre l’espai terrestre i l’altre sobre l’espai marítim)que poden incidir positivament sobre el nostre litoral. Són el Pla director del sistema urba-nístic costaner (PDUSC) i el Pla de ports.

El PDUSC aprovat l’any 2005 té com a objectiu principal sostreure del procésd’urbanització a la franja de cinc-cents metres tot el sòl qualificat no urbanitzable i bonapart de l’urbanitzable i millorar les propostes sobre el sòl urbanitzable delimitat. Aquestpla crea un fons per a la gestió del sòl no urbanitzable per tal que els ajuntaments queho sol·licitin puguin destinar recursos a millorar aquests espais. El Pla de ports de 2006pretén regular el creixement de l’oferta d’unes instal·lacions nàutiques i dels ports engeneral. El Pla director del sistema urbanístic costaner i el Pla de ports són dos instru-ments molt importants i necessaris per regular el creixement de les construccions al lito-



ral. Tanmateix, cal tenir present que van adreçats especialment a les propostes denoves construccions que en els propers sis o vuit anys constituiran només una petitapart (potser entre un cinc i un deu per cent) de la urbanització del litoral i de l’ofertad’infrae structures marítimes. Per incidir realment sobre el litoral és necessari posar enmarxa estratègies i polítiques concretes de reconversió i de millora dels espais ja cons-truïts i de les instal·lacions nàutiques existents, qüestió que hauria de constituir elsegüent pas clarament estudiat i definit de la política general de totes les administra-cions (la Generalitat en primer lloc, però també les administracions central i locals) permillorar decisivament el litoral de Catalunya.

Marc jurídic

Intentar desenvolupar un treball sobre el tema que enuncia el títol, que, per la seva ampli-tud, no condiciona cap enfocament possible, té el risc que resulti una mica fora de lloc.

Per això, ja ho avanço, l’enfocament que aquí es vol donar és l’estudi de la possible millo-ra de la gestió de la zona costanera a Espanya a partir del marc normatiu i competencialen què es produeix aquesta gestió, i exposar algunes alternatives el desenvolupament deles quals pugui portar a millorar-la.

Com qualsevol tema que afecta la vida dels ciutadans, el que succeeix a la costa no dei-xa indiferent gairebé ningú. La importància de la qüestió rau en el fet que una majoria deciutadans ha escollit la zona costanera com a lloc de residència, conseqüència i causa alho-ra de la fertilitat de l’àrea, de la riquesa de recursos que hi ha, de la seva idoneïtat per esta-blir-hi indústries i de les consegüents dotacions de serveis i infraestructures que tot aixòcomporta. Al nostre país, aquesta situació té una rellevància especial, almenys per dosmotius, a banda de la concentració d’usos que s’ha exposat anteriorment: el seu caràc-ter eminentment litoral, ja que està format per una península d’illes, amb una longitud totalde costa de deu mil quilòmetres aproximadament, i el fet que la zona més propera al marsigui de titularitat pública, la qual cosa implica limitacions al territori contigu al demanial.

Totes dues circumstàncies, juntament amb una legislació específica obsoleta i amb unamanca d’actuacions públiques que tinguessin en compte les característiques especials delterritori costaner, van portar, a partir de la dècada de 1960, al seu deteriorament, descritamb una precisió detallada en l’exposició de motius de la vigent Llei de costes.

Promulgada fa més de vint anys, ja es pot constatar la influència que ha tingut l’entradaen vigor de la Llei sobre la situació actual de la costa espanyola.

No és objecte d’aquest treball aportar dades, estadístiques, etc., sobre com es trobavala costa abans de 1988 i com es troba ara. Aquestes dades no poden tenir una interpre-tació única, i fer-ne una dissecció, per àmbits territorials o per centres d’interès, desbor-da els límits d’aquest treball. D’altra banda, l’experiència pròpia, l’aliena o el recurs a lesil·lustracions gràfiques recollides en mitjans de difusió general o literatura especialitzadaeximeixen d’haver-n’hi de donar les dades.

El que pretenem amb aquest treball és preguntar sobre la mateixa virtualitat de la Llei decostes per gestionar adequadament el litoral, ja que només quan tinguem resposta a aquestinterrogant podrem criticar la seva bondat (en contingut o en aplicació), i si l’aplicació d’altres

Marc jurídic 35

La Llei de costes i el litoral

Francisco J. Montoya Font Enginyer de Camins. Advocat. EconomistaExcap del Servei de Costes de Castelló i Tarragona


normes o actuacions, conjuntament o alternativament a la Llei de costes, pot ajudar a millo-rar la situació.

Encara que no es torni a explicitar, la millora de la costa s’entén no només com una ade-quació millor a la finalitat que té aquesta zona al mateix temps que resulti un lloc on elséssers que l’habiten se sentin còmodes i s’aprofitin dels avantatges que hi concorren, sinóque això s’aconsegueixi de manera eficaç i eficient, ja que l’assignació de recursos a lestasques de gestió, com a públics, ha de ser extremadament acurada.

Per assolir aquest objectiu, tant la definició precisa dels termes que descriuen l’objectedel treball com la seva finalitat són dues condicions prèvies que s’estableixen tant per ala seva elaboració com per a les eventuals lectures i discussions posteriors.

Objectius

El primer objectiu és aclarir quins poden ser els significats de cada terme, per acabar esco-llint el que sigui prou ampli perquè la resta de conclusions tinguin sentit.

Un cop establert aquest primer objectiu amb caràcter previ, la resta d’objectius s’enunciena continuació:

a) Delimitar l’abast dels preceptes de la Llei de costes en tot allò que afecti l’ordenació terri-torial del litoral. Per això, es descriuran tant els preceptes esmentats com les actuacionsque en el seu desenvolupament duen a terme les administracions públiques.

b) Constatar la insuficiència de la legislació específica de costes per dur a terme una orde-nació territorial del litoral, tot això referit tant a l’abast dels preceptes com a la seva apli-cació efectiva.

c) Afavorir el plantejament d’una gestió integrada com a mitjà adequat per a l’ordenaciódel litoral esmentada. A aquest efecte, s’exposaran alguns exemples de legislació d’altrespaïsos que puguin sustentar aquest plantejament.

d) A partir de la descripció anterior de normes i fets, proposar un camí d’actuació per alnostre país que pugui aproximar-nos a la gestió integrada en el marc de la Constitució idels estatuts d’autonomia, tenint en compte les directrius que respecte a això emanen dela Unió Europea.

Els objectius exposats anteriorment, amb les limitacions que l’extensió i l’oportunitat del’estudi requereixen, no intenten assentar cap afirmació inqüestionable ni trobar fórmulesque de manera inequívoca resolguin els problemes d’una gestió adequada del territori cos-taner, sinó reflexionar sobre aquest assumpte. Aquests objectius intenten aclarir els rolsque tenen els diversos actors i apuntar alguna línia d’actuació que permeti obrir un camíper millorar els resultats dels recursos humans i materials que s’utilitzen actualment.

Terminologia

Els conceptes litoral, costa i domini públic maritimoterrestre estan sent utilitzats amb dife-rents significats tant per les normes legals com per la literatura especialitzada, la qual cosa

Marc jurídic 37

comporta tractaments diferents de la problemàtica que susciten en funció de l’abast quese’n doni a cadascun.

Dels dos termes que conformen el títol d’aquest treball, el concepte de litoral pot merèi-xer alguna precisió, ja que, amb Llei de costes, de manera inequívoca, es fa referència ala Llei 22/1988, de 28 de juliol, i al reglament per al seu desenvolupament, aprovat pel Reialdecret 1471/1989, amb les modificacions posteriors, de les quals, pel que fa a aquest estu-di, només té incidència la produïda pel Reial decret 112/1992, que introdueix les correc-cions deduïdes de les sentències del Tribunal Constitucional 149/1991 i 198/1991, queresolen, respectivament, els recursos interposats contra la Llei i contra el Reglament dela Llei.

Sobre el terme litoral s’han donat moltes definicions, i s’ha considerat divers territori enles legislacions dels països en què s’han promulgat normes dirigides a regular la zona cos-tanera.

Sense necessitat d’entrar ara a considerar les diferents definicions o l’espai concret sobreel qual incideixen normes legals, val a dir que totes, d’alguna manera, consideren el lito-ral (que al llarg de l’exposició anomenarem indistintament amb el terme costa, per tal d’evitarrepeticions excessives i poc desitjables) com el territori format per part de mar i part deterra entre els quals es produeix algun tipus d’interacció. Les classes d’interacció, junta-ment amb els llindars que es consideren en cada cas, concreten la definició o aplicacióde cada terme.

Àmbits de la Llei de costes i del litoral

De la Llei de costes

Aquesta breu precisió terminològica ens introdueix en el problema que volem abordar. Enefecte, la Llei de costes no és una llei que, ni pel territori sobre el qual incideix ni pel seuobjecte, es pugui entendre com una llei del litoral. Per això, quan es parla de Llei de cos-tes i litoral, i es pensa que s’aprofundirà sobre la bondat efectiva pel que fa al territori queregula, ens trobem que no es pot assolir aquesta pretensió en el cas espanyol. No obs-tant això, no és superflu que es realitzi aquest estudi si es parteix del fet que la Llei de cos-tes incideix sobre el litoral i, per tant, pot estudiar-se quina hi ha estat la seva influènciaefectiva, i, al mateix temps que s’estableix l’objecte de la Llei i el concepte de litoral, potintroduir-se alguna proposta que modifiqui l’actual situació normativa o d’actuació del’Administració en el litoral.

Igual que la Llei, l’àmbit territorial en el qual se centra aquest treball és, principalment, lapart terrestre del litoral, atès que s’hi dóna la major conflictivitat entre usos i recursos i, d’altrabanda, és on cal una major coordinació entre els diferents actors.

Destaquem, com a element imprescindible per entendre millor la gestió costanera, que elstermes costa o litoral en cap cas no s’identifiquen amb el de domini públic maritimoterres-tre. En efecte, ni pel territori que abasta cadascun, ni per la seva mateixa essència, podenidentificar-se. El domini públic maritimoterrestre és un concepte jurídic la característica prin-

cipal del qual consisteix en el fet que es tracta d’un bé que està fora del comerç, és a dir,que no admet l’existència de cap dret real sobre ell mateix, entre els quals, per descomp-tat, el de propietat. Són característiques pròpies d’aquests béns la inalienabilitat, la impres-criptibilitat i inembargabilitat.

Aquest concepte, provinent del dret romà i recollit en la nostra tradició jurídica, indica queés de «tots els homes», i així és com apareix en el famós text del segle xIII Las siete par-tidas del rey Don Alfonso el Sabio, que, al seu torn, recull textos anteriors, i roman en lalegislació posterior, que pel que fa al nostre tema, es troba en la Llei d’aigües de 1866,la Llei de ports de 1880 i 1928, i, recentment, en la Llei de costes de 1969 i en la vigentde 1988.

El territori que té característiques demanials queda definit en les lleis recents per les carac-terístiques físiques. Són aquestes les que confereixen caràcter demanial a un determinatterritori, i són, al seu torn, les que ho fan adequat per a determinats fins.

Per això, la Llei de costes, en sintonia amb la legislació que la va precedir, estableixen el seu article primer que el seu objecte és: «la determinació, protecció, utilització ipolicia del domini públic maritimoterrestre i especialment de la ribera del mar».

I hi continua en l’article segon dient que l’actuació administrativa sobre aquest demani per-seguirà els fins de:

«a) Determinar el domini públic maritimoterrestre...

b) Garantir l’ús públic del mar i la seva ribera...

c) Regular la utilització racional d’aquests béns en termes que estiguin d’acord amb la sevanaturalesa, els seus fins i amb respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni artístic.

d) Aconseguir i mantenir un nivell adequat de qualitat de les aigües i de la ribera de la mar.»

En definir els béns que integren aquest domini públic maritimoterrestre, la Llei inclou la ribe-ra del mar, el mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataformacontinental. Per definir aquests dos darrers conceptes, i també per a la seva regulació, laLlei remet a la legislació específica, i, per tant, queden exclosos de la normativa que con-té la Llei i, igualment, tal com ja s’ha expressat, de l’àmbit d’aquest estudi.

L’article tercer de la Llei defineix la ribera del mar com a part integrada per la zona mariti-moterrestre i les platges. Sense que calgui major precisió per a l’objectiu que ara es pre-tén, només cal indicar que tots dos conceptes es basen en característiques físiques (finson arriben els temporals més grans coneguts o la major marea viva equinoccial i les zonesde dipòsits materials solts dipositats pel mar, el vent marí o per altres causes naturals oartificials, respectivament. Cal precisar que la zona maritimoterrestre inclou també elsterrenys baixos que s’inunden a conseqüència del flux i reflux de les marees, de les ona-des o de la filtració de l’aigua del mar).

Els béns esmentats en els apartats anteriors tenen el caràcter demanial en virtut del quedisposa l’article 132.2 de la Constitució espanyola.

En virtut de la facultat que aquest punt del mateix article de la Constitució atorga a les lleisper establir-lo, en el domini públic maritimoterrestre també s’inclouen altres béns enume-rats en els articles 4 i 5 de la Llei (entre d’altres: els penya-segats sensiblement verticals


en contacte amb el mar o la seva ribera, els illots en aigües interiors i mar territorial, lesobres i instal·lacions construïdes per l’Estat, el domini públic maritimoterrestre, etc.) (fig.1 i 2).

Del territori anomenat litoral o costa

La definició genèrica que s’ha formulat sobre el litoral recull les seves característiques essen-cials. Una definició exacta i precisa, i alhora unànimement acceptada, no ha estat adop-tada fins al moment.

Les discussions entre especialistes per establir aquesta definició només han tingut la vir-tualitat d’aprofundir en el seu contingut. És lògic que sigui així, ja que en l’afany per defi-nir-lo hi ha dues opcions, més distanciades com més s’intenta aconseguir en cada opcióuna adequació millor a la realitat física o a la seguretat jurídica. En efecte, quan es tractade definir l’amplada de zona costanera (en la perpendicular a la línia que separa el mar dela terra), depenent dels factors que es considerin com a essencials per al litoral, com tam-bé de la finalitat que es pretén en definir-lo, l’ordenació territorial, la protecció de recursosnaturals, la zona econòmicament diferenciada i els elements físics que s’hi triïn ens por-ten a establir amplades molt diferents en els diversos trams de costa. Així mateix, com més

Marc jurídic 39

Figures 1 i 2. Delimitació delDPMT que no inclou el litoralsituat a l’interior. Fotos: Servei de Costes de Tarragona.


es vulgui concretar l’adequació de la zona costanera a la realitat física, els trams longitu-dinals que reuneixin les mateixes condicions disminuiran en longitud en la mesura que esvulgui augmentar la precisió.

D’acord amb el que s’ha exposat, la flexibilitat en la definició genèrica de trams concretsés una de les opcions possibles. L’altra opció extrema és la de fixar uns límits precisos pera tota la costa objecte de regulació, amb la variant de dividir-la en trams longitudinals, igual-ment definits amb precisió. Aquesta opció atorga seguretat jurídica, però no assegura queel tram al qual s’aplica el concepte sigui tot costa o que part de la costa no es trobi com-presa en la definició proposada.

Tots dos fins –definició adequada del territori per regular i seguretat jurídica pel que fa a lainclusió d’un territori concret en la regulació costanera– són igualment desitjables, però nos’ha aconseguit plasmar-los simultàniament en una definició de la costa. I això perquè laseguretat jurídica, en la tasca de discernir si un territori es troba en l’àmbit de la costa i,en conseqüència, si els usos que s’hi han de desenvolupar o els drets de propietat sóndiferents dels de la resta del territori, exigeix que la seva delimitació quedi fora d’una inter-pretació arbitrària o tan sols discrecional pels poders públics.

Però una definició rígida que defineixi els límits de manera indubtable corre el risc, mésque probable, que s’incloguin com a costaners terrenys que no tenen aquesta caracte-rística, o, al contrari, que s’excloguin d’aquesta categoria costanera terrenys que sí quela tenen. En ambdós casos, la regulació, tot i ser segura en termes jurídics, dificultaria unagestió adequada i produiria tractaments diferenciats entre territoris que, tenint les matei-xes característiques, resultarien afectats o no per la normativa específica costanera. La solu-ció teòrica de dividir la costa en trams longitudinals en què es pogués establir en cadas-cun l’amplada apropiada resultaria també inviable, ja que el nombre de trams creixeria ambla precisió amb què s’intentés fixar l’amplada en cadascun.

En la pràctica, les solucions adoptades s’han inclinat per acceptar un extrem o l’altre, ouna combinació parcial de tots dos.

Així, a Espanya, el principal propòsit en definir la zona costanera en la Llei de costesés el de diferenciar els béns demanials dels que no ho són, i els criteris fixats són rígids.

En altres casos, com el dels Estats Units, s’utilitzen definicions més genèriques que es con-creten per a les diferents actuacions a la costa. Altres països, com la xina o l’Índia, fixenlímits precisos per a la zona costanera. Finalment, països com Nova Zelanda utilitzen unacombinació relativa de les dues postures (flexibilitat i seguretat jurídica) mitjançant la defi-nició d’una zona costanera bàsica (coastal marine area), en què s’hi apliquen les normesreguladores més importants –d’aquesta manera, s’aconsegueix un grau important de segu-retat jurídica–, i una altra, més àmplia, que inclou l’anterior (coastal environment) i amb límitsmés flexibles, en què s’hi apliquen la resta de mecanismes de gestió costanera.

Continguts i aplicació de la Llei de costes i de la gestió del litoral

Un cop esbossats els conceptes de litoral i Llei de costes, anem a aprofundir, metodolò-gicament, en el contingut de l’un i de l’altre.

Marc jurídic 41

Comencem per indicar les principals diferències que hi ha tant entre el territori al qual vadirigida la Llei i el que constitueix el litoral com entre l’objecte de la Llei i la finalitat que per-segueix l’actuació pública sobre el litoral.

El litoral està format per dos mitjans, amb un límit variable (estacionalment i tendencial-ment) entre l’un i l’altre, entre els quals es produeix un cert grau d’interacció. D’altra ban-da, al litoral conflueixen multitud d’usos i de recursos que donen lloc a una enorme con-flictivitat entre ells.

Així doncs, veiem que, a diferència de la Llei de costes, l’àmbit territorial d’aplicació de laqual està específicament determinat, el del litoral admet diverses determinacions en fun-ció de les interaccions que es considerin per determinar-lo i del grau mínim d’aquestesinteraccions que es consideri rellevant. Per això, per a cada tram de litoral tindrà una ampla-da o una altra en funció de les seves característiques físiques, econòmiques, socials i polí-tiques.

D’altra banda, els objectius que es persegueixen en un cas i en l’altre són diferents. Men-tre que els de la Llei de costes són els esmentats anteriorment, els objectius que es volenaconseguir en el litoral se centren a optimitzar el sistema que un mitjà i l’altre –marítim iterrestre– constitueixen.

Per tal de centrar els uns i els altres, tot seguit ens aturem en els dos conceptes que donentítol a aquest treball.

De la Llei de costes

En conseqüència, interessa estudiar la Llei de costes fonamentalment des dels objectiusque persegueix, per intentar diferenciar-los dels que tracta d’assolir la gestió del litoral.D’aquesta manera, a la part final del treball, procurarem embastar un possible camí quepretengui sintonitzar més els objectius de la Llei amb els de la gestió del litoral. El territo-ri objecte de la Llei és el domini públic maritimoterrestre, amb la incidència que, pel seucaràcter, i a través de les servituds, estableix sobre els seus terrenys veïns.

Els objectius que la Llei tracta d’assolir s’estableixen amb precisió en els articles 1 i 2. Acontinuació, es descriuen succintament els objectius respecte al domini públic maritimo-terrestre:

a) Delimitació

És la tasca primera que regula la Llei i constitueix un pas previ per a la seva aplicació, jaque delimita el territori sobre el qual regeix.

Mitjançant aquesta tasca, de caràcter administratiu i que, en conseqüència, es pot recór -rer davant jurisdicció contenciosa administrativa, es reconeix el límit del costat terra (inte-rior, en nomenclatura de la Llei) del domini públic maritimoterrestre, per mitjà de lesoperacions tècniques o d’investigació que permetin conèixer fins on concorren les carac -terístiques físiques i, si escau, administratives o civils a les quals la Llei, en els articles 2,3 i 4, vincula el caràcter demanial predeterminat pel límit més exterior del mar territorial


o plataforma continental. La seva regulació queda recollida principalment en la Conven-ció per a la Llei del Mar (UNCLOS, en les seves sigles en anglès) de Montego Bay (Jamai-ca) de 1961.

En principi, aquesta operació no hauria de revestir problemes. L’autoritat competent noes discuteix, i és l’Estat. Les característiques físiques, teòricament, no haurien de susci-tar controvèrsia. No obstant això, sovint es qüestiona el resultat de l’activitat administra-tiva de la delimitació davant les instàncies jurisdiccionals. Els motius de controvèrsia pro-venen tant de l’apreciació diferent a què els tècnics arriben sobre la concurrència o no enun determinat territori de les característiques físiques a les quals la Llei vincula el caràcterdemanial com de la interpretació diferent que fa la Llei de la descripció d’aquestes carac-terístiques.

b) Protecció i garantia de l’ús adequat del domini públic maritimoterrestre

La Llei de costes assegura el compliment d’aquests fins enunciant una sèrie de normesa què queden subjectes les activitats i instal·lacions que s’ubiquin a la costa, l’incomplimentde les quals se sanciona en la via administrativa, i establint uns mecanismes de coordina-ció (principalment amb l’ordenació territorial) que assegurin la sinergia entre totes les acti-vitats.

Un repàs breu de cadascun d’aquests mitjans servirà per identificar millor la relació de laLlei amb la gestió del litoral.

S’estableix que el domini públic maritimoterrestre és d’ús públic, lliure i gratuït per a totesaquelles activitats que li són pròpies, com ara estar-s’hi, passejar, banyar-se, pescar,navegar, etc., (tot això sense perjudici que estiguin subjectes a la resta de normativageneral o específica que els sigui d’aplicació, com, per exemple, la regulació de la nave-gació o la pesca, o els codis civil o penal, etc.).

Aquelles activitats no incloses en el paràgraf anterior, així com qualsevol tipus d’instal·lació,només podran fer-se o assentar-se en el domini públic maritimoterrestre si, per la seva natu-ralesa, no poden tenir una altra ubicació i, en qualsevol cas, hauran de disposar d’un títold’ocupació del domini públic maritimoterrestre atorgat per l’Estat (reserva, adscripció, con-cessió o autorització, en funció de la persona física o jurídica que ho demani, i de les carac-terístiques i la finalitat de l’objecte de la sol·licitud), el qual ha de ser previ i independentde qualsevol altre que la normativa estableixi (llicència municipal d’obres o d’activitat, auto-ritzacions d’indústria, comerç, turisme...). La Llei de costes estableix específicament queaquests títols administratius tindran suspesa la seva eficàcia fins a l’obtenció del títold’ocupació del domini públic maritimoterrestre corresponent.

Però la protecció del domini públic maritimoterrestre i la garantia d’un ús adequat no espoden aconseguir exclusivament des del mateix demani. Cal, i així ho corrobora la tradi-ció jurídica, la imposició de determinades limitacions en el contingut de la propietat delsterrenys privats contigus al demani. Aquestes limitacions, a les quals la Llei anomena ser-vituds (no totes són servituds en el sentit estrictament civilista del terme), impedeixen obs-truir el pas de vianants i de vehicles en una franja d’almenys sis metres cap a l’interior res-pecte al límit del domini públic maritimoterrestre, o limiten els usos i la construcció en una

Marc jurídic 43

franja de cent metres (reduïda a vint metres en aquells terrenys que en el moment del’entrada en vigor de la Llei fossin urbans o tinguessin un pla parcial aprovat) o imposencàrregues d’accés perpendicular al domini públic maritimoterrestre.

Un precepte d’indubtables connotacions territorials és l’article 30 de la Llei, que fa referèn-cia a l’anomenada zona d’influència (d’una amplada variable que determinen els instru-ments urbanístics), en la qual es limita la densitat d’edificació i la formació de pantalles arqui-tectòniques, i s’insta la reserva de sòl suficient perquè fora de la zona afectada per la servitudes doti d’aparcaments els llocs costaners als quals hi hagi accés rodat.

Aquests preceptes substantius de la Llei de costes, juntament amb els procedimentals ide competències que abordarem a continuació, són els que tenen més connexió ambl’ordenació del litoral i, per tant, els que més problemes presenten pel que fa a la seva posa-da en pràctica i els que més poden induir a confusió a l’hora de diagnosticar els proble-mes costaners i la seva eventual solució, encara que, al mateix temps, la seva meraexistència destaca la connexió dels àmbits que estem estudiant i, per tant, constitueix, alseu torn, un principi de solució.

Tal com s’ha expressat en el paràgraf anterior, la implementació efectiva de la Llei de cos-tes exigeix determinar-ne els òrgans responsables i la coordinació de l’activitat entre ells.Aquesta és la finalitat del títol VI de la Llei de costes.

Les principals competències se li atribueixen a l’Estat a través del Ministeri de MediAmbient i Medi Rural i Marí. Pel que fa a allò que ens interessa ara, entre aquestes com-petències hi ha la d’atorgament de títols d’ocupació del domini públic maritimoterrestre ila d’emissió d’informes en els processos d’ordenació del territori litoral.

En efecte, l’article 205 del Reglament de costes estableix que l’Administració de l’Estatha d’informar sobre els processos d’ordenació territorial i urbanística que incideixin sobreel domini públic maritimoterrestre o les seves zones de servitud, igual que en els projec-tes de ports esportius i vies de transport de competència autonòmica. El mateix article esta-bleix els supòsits en els quals aquest informe té caràcter vinculant.

Del litoral

Els mitjans que s’utilitzen per a la gestió van més enllà dels normatius (encara que elsinclouen) i es converteixen en un problema de gestió o ordenació territorial en el sentit mésampli.

Aquí no haurien de servir els mateixos instruments d’ordenació que per a la resta del terri-tori, ja que les seves característiques de duplicitat de mitjans i variabilitat dels seus límits,com també l’extrema conflictivitat entre ús i recursos, obliguen a aplicar tècniques noves.Aquestes tècniques s’han anomenat Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC) i tenendiferent abast, però passen per l’establiment d’uns objectius que es duen a terme de mane-ra coordinada (horitzontalment i verticalment) pels diferents responsables. Amb aquest nom,s’ha anomenat un tipus de gestió que vol abastar tots els aspectes que conflueixen en elterritori costaner i que podríem simplificar com una ordenació territorial especial per la com-plexitat del territori que abasta, per les actuacions que ha de coordinar, pels valors en joc


que estan en risc i per les tècniques que utilitza. En el cas de la Unió Europea, és el mèto-de de gestió que el Parlament i el Consell recomanen als estats costaners membres.

Pel que fa a la realitat actual, les formes que revesteix la gestió costanera difereixen en elsdiferents països, però la seva característica principal és la d’integrar les actuacions sec-torials i els diferents nivells d’Administració, comptant en tot cas amb la participació ciu-tadana, a la qual se li subministra un grau de formació en els temes costaners, tot i queno sempre s’aconsegueix.

Si bé una gestió basada en un programa com el del cas dels Estats Units, en principi, potser atractiva, el cert és que la coordinació efectiva de les actuacions sectorials no està total-ment assegurada.

La integració de la normativa costanera en el cas francès també representa, en principi,un punt de partida que està en línia amb la gestió integrada. No obstant això, el seu graud’assoliment no depèn només d’una determinada ubicació de la legislació, sinó de la sevaaplicació efectiva.

El cas de Mèxic, que tractarem tot seguit, presenta trets similars a l’espanyol.

Tal com s’ha indicat, un element fonamental de la GIZC és l’ordenació territorial de l’àmbitcostaner. En aquest punt és on procedeix aclarir, principalment, la relació que hi ha entrela Llei de costes i el litoral.

En efecte, la Llei de costes conté preceptes que afecten aquesta ordenació, però el seuobjecte no és l’ordenació mateixa, sinó materialitzar els objectius de la Llei.

Per entendre millor l’apartat següent, pot ser interessant comparar de manera succinta laregulació legal de la zona costanera en algun cas diferent de l’espanyol.

Un cas pròxim al nostre és el francès. En la Llei del litoral, els seus preceptes es recullenen els articles 146-1 a 146-9 del Codi d’urbanisme, en el capítol VI, denominat «Disposi-cions particulars relatives a certes parts del territori».

L’enquadrament en la legalitat vigent proporciona una aproximació als objectius d’or de -nació que pretén. En efecte, atenent a normes urbanístiques que es refereixen a una partdel territori com a normes particulars, posa en evidència el que prediquem pel que fa auna incardinació del litoral en el territori del qual forma part, encara que amb les particu-laritats ja ressenyades que exigeixen normes addicionals i específiques respecte a la restadel litoral.

Aquestes normes contenen mesures pràctiques relatives a la protecció dels recursosnaturals del litoral: es prohibeixen construccions, principalment fora de les zones queja són urbanes, en una franja de cent metres cap a l’interior de la ribera del mar,s’imposa servitud de trànsit o es restringeix la construcció de vies de transport paral·lelesa la costa.

En la línia de protecció esmentada s’ha creat l’Observatori del Litoral, de naturalesa mix-ta, pública i privada, que, mitjançant la seva adquisició, vol preservar terrenys costanersd’especial valor i vulnerabilitat i mantenir-ne el caràcter costaner.

En aigües interiors s’estableixen plans d’ordenació i gestió.

Marc jurídic 45

Per entendre la connexió entre el territori costaner i la resta del territori, és particularmentrellevant la possibilitat que contempla la Llei de fer excepcions –amb restriccions i caute-les significatives– en alguna de les mesures en nom d’una gestió global millor. La cautelas’imposa mitjançant la intervenció en fixar les excepcions de la prefectura corresponent idel Consell d’Estat.

Així com el concepte de domini públic maritimoterrestre existeix en el dret francès, igualque en l’espanyol, derivat del dret romà, i en bona part les normes recullen aquest fet, unaltre cas diferent, per la distinta evolució que el dret anglosaxó ha tingut des del dret romà,és el dels Estats Units. El seu caràcter federal pot servir, per contraposició al francès, comun altre element de referència per situar la nostra gestió costanera.

Als Estats Units, l’activitat pública de gestió del litoral està encomanada als estats que for-men la Unió. Aquesta activitat la duu a terme cada un dels departaments i institucions ambresponsabilitat en la costa sota un programa específic d’objectius i mitjans propis decada Estat. També és rellevant el fet que els programes adeqüen l’obtenció dels objec-tius a cada tram de costa, tenint-ne en compte les particularitats. Com a exemple, noméscal dir que en alguns estats la línia de set-back, o de retirada de les edificacions respectea la línia que podríem assimilar a l’interior de la nostra zona maritimoterrestre, depèn delgrau d’erosió que es determina en cada cas.

L’acció administrativa sobre la zona costanera correspon principalment als estats. La lleimarc federal és la Coastal Zone Management Act (CZMA) de 1972, modificada el 1990 i1996. Juntament amb aquesta llei, l’Energy Policy Act de 2005 i la Coastal Barrier Act de1982 conformen el nucli legislatiu federal sobre la costa. Altres lleis relatives a aspectesparcials de l’acció federal a la costa completen el panorama legislatiu –com la Lands Sub-merged Act, que defineix el límit exterior de les aigües de cada Estat i, per tant, el de laseva zona costanera, o el National Flood Insurance Program, sobre els ajuts federals perinundacions a la costa.

Pel que fa als nostres interessos, la CZMA té dos elements fonamentals:

a) Estableix uns objectius a la costa. Els estats que voluntàriament s’adhereixin a la con-secució d’aquests fins (el 2001 ho havien fet tots excepte Illinois) han d’elaborar un pro-grama de gestió que intenti assolir-los. Aquest programa s’aprova i es revisa periòdica-ment, com també es posa en pràctica per l’agència estatal National Oceanic andAtmospheric Administration (NOAA), que depèn del Departament de Comerç.

b) Els estats amb el programa aprovat reben ajut econòmic federal per a la seva posa-da en pràctica i el Govern federal es compromet a desenvolupar-ne les activitats i ator-gar les autoritzacions que siguin de la seva competència, ajustades al programa d’aquestEstat.

Cada Estat posa en pràctica el programa a través dels departaments o les agències enl’àmbit de les seves competències, coordinades en el marc del programa.

La zona costanera queda definida en el seu límit exterior, costat mar, per la frontera ambel Canadà en els estats riberencs dels Grans Llacs i pel límit exterior de les aigües de titu-laritat estatal (tres milles nàutiques, en general), tal com es concreta en la Lands Submer-ged Act ja esmentada.


La zona terrestre de la costa s’estén fins on és necessari el seu control, ja que té un impac-te significatiu sobre les aigües contigües.

Un tercer cas de legislació costanera és Mèxic, on es nota la influència de la nostra cul-tura comuna. En aquest país, la zona costanera està integrada, segons el que està esta-blert legalment, per la Zona Federal Maritimoterrestre (ZOFEMAT), en la part terrestre, i pelmar territorial i la Zona Econòmica Exclusiva, en la part marina. Totes elles tenen el caràc-ter de domini públic maritimoterrestre.

Els dos integrants de la part marina es corresponen amb la definició que en fa la Conven-ció de les Nacions Unides sobre la Llei del Mar, feta a Montego Bay (Jamaica) el 1982.

La ZOFEMAT està integrada per les platges, la franja contigua de vint metres d’ample enterra ferma transitable, els terrenys guanyats al mar i les zones humides de caràcter marí.En el cas de marines, també s’inclou una franja a la vora de fins a tres metres d’amplada.

Una delimitació tan estricta presenta el problema ja apuntat de no incloure sempre la zonarealment costanera que mereix una gestió específica. Amb aquesta finalitat, s’apliquen,directament o indirectament, determinats instruments en la gestió costanera. Es tracta deles normes de caràcter ambiental, els plans estatals i municipals de desenvolupament, elsprogrames sectorials de desenvolupament, etc.

La gestió del litoral a Espanya: la incidència de la Llei de costes

La gestió del litoral a Espanya, històricament, no ha constituït una preocupació del’Administració pública.

En general, fins a la segona meitat del segle passat no s’havia posat en valor la zonacostanera. El ràpid desenvolupament del turisme i el desplaçament de la població cap ala costa que es va iniciar en la dècada de 1960 van provocar un creixement de tot tipusd’assentaments a la zona costanera. La legislació de costes existent aleshores datava del’any 1920 i la seva insuficiència era total per preservar el domini públic maritimoterrestreen les seves característiques pròpies. Els plans d’ordenació, amb la regulació recent mit-jançant la Llei del sòl i el desbordament de la capacitat el 1969, tampoc no van alleugerirla situació.

En la part substantiva, el seu contingut es limitava a definir el domini públic maritimoter -restre i a establir les servituds de vigilància i de salvament. La major part de la Llei estavadirigida a fixar les competències dels diferents organismes sobre el domini públic mariti-moterrestre i les seves servituds.

La manca d’eficàcia de la normativa esmentada es va posar de manifest en l’exposició demotius de l’actual Llei de costes de 1988.

La tradició espanyola, recollida en la Llei actual, centra la seva actuació sobre el domi-ni públic maritimoterrestre. Com hem vist, la seva delimitació i regulació d’usos ha com-portat, en bona mesura, l’eliminació efectiva d’usos no apropiats en el domini i l’establimentde servituds, i la retirada cap a l’interior de moltes de les construccions que anteriormentse situaven massa a prop del domini, si no és que l’envaïen.

Marc jurídic 47

En aquest sentit, podem afirmar que la promulgació de la Llei i la seva posada en pràcti-ca han assolit raonablement els seus objectius.

Sense apartar-nos de la incidència de la Llei sobre el domini públic maritimoterrestre, podemdir que hi ha hagut dos aspectes que n’han disminuït el potencial efectiu.

Un d’aquests aspectes ha estat l’existència de situacions consolidades, unes en el mateixdomini públic maritimoterrestre i unes altres en les seves zones contigües afectades perles noves servituds legals, la situació de les quals queda regulada en les disposicions tran-sitòries de la Llei. Com en qualsevol norma, l’adaptació de situacions existents en la sevaentrada en vigor es regula per mitjà d’aquest tipus de disposicions. El fet que molts delstítols tinguin una vigència transitòria fins a 2018, fins i tot alguns superen aquesta data, faque s’hagi de demorar un judici definitiu sobre l’aplicació de la Llei fins que acabi la tran-sitorietat. Quant a les construccions afectades per la servitud i incompatibles amb el seucontingut, el panorama s’estén més en el temps, atès que, en el cas de les afectades perla servitud de trànsit, la situació de les quals pot assemblar-se a la urbanística de forad’ordenació, serà la seva vida efectiva la que en determini la data de desaparició. Les afec-tades exclusivament per la servitud de protecció, en principi, tenen una vida més llarga iimpredictible, ja que s’hi permeten les obres de conservació i millora, sempre que non’augmentin el volum i sense que les millores puguin ser tingudes en compte a l’hora d’unaexpropiació, si s’escau.

Tot i que, a l’efecte d’expropiació, la Llei declara d’utilitat pública totes aquestes construc-cions per raó de defensa i ús del domini públic maritimoterrestre, el cert és que la sevaaplicació amb caràcter general sembla quimèrica, encara que només sigui per raonspressupostàries.

El segon aspecte és que una aplicació teòrica de la Llei en tota la seva potencialitat, reflec-tida, de fet, en moltes situacions, aconsegueix endarrerir les edificacions respecte a la líniade costa, però per ella mateixa tota sola no assegura que les intrusions paisatgístiques,acústiques o contaminants es produeixin fora del litoral, ja que, com s’ha insistit, aquestno coincideix normalment amb el domini públic maritimoterrestre i les zones contigües afec-tades per les seves servituds.

Les accions dutes a terme pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, sota aques-ta i qualsevol altra denominació anterior, per incorporar, mitjançant la seva compra, terrenysadjacents al domini públic maritimoterrestre per tal de preservar-ne les característiques natu-rals, no es poden entendre, a causa de la seva necessària limitació, com un instrumentdefinitiu per aconseguir la posada en valor de tot el litoral.

En definitiva, a Espanya tenim un instrument global de planejament (els plans urbanístics),una Llei de costes, centrada en el domini públic maritimoterrestre, i diverses lleis secto-rials que incideixen sobre la costa. Les virtualitats d’aquests instruments ja han estatexposades.

Les mancances més rellevants per arribar a una GIZC poden sintetitzar-se de la manerasegüent:

a) No existeix cap norma que limiti el litoral en la seva part terrestre. La part marina sí quees protegeix, tal com ho defineix l’article 3 (punts 2 i 3) de la Llei de costes.

b) La competència sobre el litoral només té la coordinació per la via de l’informe que esta-bleix la Llei de costes en el procés de planejament urbanístic en els termes ja exposats del’article 205 del Reglament de costes, la participació per la mateixa via de les comunitatsautònomes i els municipis en els procediments d’atorgament de títols per a l’ocupació iús especial del domini públic maritimoterrestre per part de l’Estat, i la participació no regu-lada uniformement de l’Estat en les comissions d’urbanisme que presideix l’autoritat urba-nística (fig. 3 i 4).

El que s’ha descrit es refereix a la part més aparent de la situació del litoral. Es poden ferconsideracions similars sobre la resta d’usos i recursos existents al litoral. Des dels quepoden resultar més conflictius mediàticament –ubicació de ports nous, regeneració de plat-ges amb sorra, protecció de zones humides– fins als abocaments al mar, són, entred’altres, qüestions en què els usos presenten conflictes, la solució dels quals mai no potsatisfer els interessos contraposats, i, per tant, les decisions s’han de prendre de mane-ra responsable i participativa, tractant d’optimitzar els avantatges i de disminuir els des -avantatges de la solució que finalment es dugui a terme.

c) No hi ha programes d’actuació a la costa regulats normativament ni fòrums estruc-turats legalment on es trobin els diferents òrgans amb competència sobre la costa.

Encara que amb menys problemes que la terrestre, la part marina no està globalment regu-lada. En l’article 3, la Llei de costes remet a la legislació específica de cada matèria.

d) No s’ha promogut cap campanya que amb caràcter general introdueixi a la ciutadaniaen les característiques de la costa ni s’ha estructurat la participació ciutadana en la dis-cussió i eventual solució dels problemes que es presenten a la costa.

Davant aquests fets, que, d’altra banda, no ens allunyen massa de la situació fora de lesnostres fronteres, en el futur cal reflexionar sobre l’inici d’un possible camí gradual cap auna implantació d’una GIZC.

Un avantatge de partida cap a aquesta evolució la constitueix l’existència i avançada regu-lació del domini públic maritimoterrestre.

En efecte, encara que el domini públic maritimoterrestre no abasta tota la costa, sí que hi éspresent, longitudinalment, a tota i en representa, pràcticament en tota la seva longitud, la fran-ja més ampla (la part marina del domini públic maritimoterrestre i la més problemàtica, varia-ble i abundant en recursos; els poders de l’Estat sobre el domini són molt importants i elsusos permesos concorden amb la seva naturalesa). Així mateix, l’experiència i els coneixe-ments adquirits en la gestió del domini públic maritimoterrestre poden ser un element ver-tebrador a l’hora d’establir normes i dur a terme la gestió conjunta de la totalitat del litoral.

La part final d’aquest treball està orientada a reflexionar sobre aquesta possible evolució,i deixa oberta la discussió en els fòrums que es puguin estimar oportuns.

De tot això, deduïm, almenys, dues conseqüències que poden servir per millorar la ges-tió de la costa.

1. Hem vist que l’ordenació territorial urbanística no és instrument suficient per a la ges-tió del territori costaner, ja que amb els seus instruments tradicionals no pot tenir encompte les seves característiques especials.


D’altra banda, els preceptes de la legislació específica de costes, encara que tenen encompte les característiques de la costa, no tenen finalitat omnicomprensiva de regular-lai ordenar-la, ni l’àmbit d’aplicació abasta tota la seva part terrestre.

Així doncs, estem davant d’un dilema que no és nou ni singular. Ja hem apuntat abansun de semblant respecte a la delimitació de la zona costanera.

2. Les mateixes circumstàncies exposades anteriorment permeten afirmar que s’hanassentat les bases per poder instrumentar una autèntica gestió integral. En efecte, si, demanera coordinada, les actuacions derivades de l’ordenació urbanística i de l’aplicacióde la Llei de costes poguessin adequar mínimament el contingut normatiu i desenvoluparen tota la seva potencialitat els recursos humans i materials que ara fomenten aquest afany,s’aconseguiria un nivell raonable d’aplicació pràctica d’una GIZC.

Per recórrer aquest camí cap a una integració en la gestió costanera i aproximar l’àmbitd’actuació a tota la costa mitjançant mètodes que de manera omnicomprensiva trac-tin d’optimitzar el conjunt del sistema costaner, també s’obren dues possibilitats alterna-tives i qualsevol combinació entre elles.

1. D’una banda, incorporar a la nostra normativa costanera les recomanacions que el Con-sell i el Parlament europeus fan als estats membres en el Document 2012/413/CE sobrel’aplicació de la gestió integrada de les zones costaneres a Europa.

Marc jurídic 49

Figures 3 i 4. Efecte produït perla Llei de costes al litoral. Fotos:Servei de Costes Tarragona.


Aquest document conté un plantejament estratègic basat en la protecció del medi ambienti hi propicia unes mesures adequades, econòmicament viables i que impliquen una majorcoordinació de les autoritats que participen en el que denomina interacció mar-terra.

També, en aquesta mateixa línia, es poden prendre aspectes més o menys importants,qualitativament o quantitativament, de la gestió costanera d’altres països en la mesura quela seva incorporació a la situació actual espanyola sigui viable tant en els seus aspectessocials econòmics i culturals, com en els biològics, mediambientals i geogràfics.

2. Difondre a tots els nivells els conceptes que suposen la consideració d’un sistema ricen recursos però vulnerable, i la sostenibilitat del qual depèn, en gran mesura, del man-teniment o millora del nivell econòmic i social del país.

Per això, a banda d’impartir-se amb més profusió els coneixements científics en el marcuniversitari, es podrien difondre entre la població afectada conceptes simples, però moltrepresentatius de les peculiaritats costaneres, com ara la variabilitat de la línia de separa-ció dels dos elements que la componen i la repercussió sobre la planificació d’activitats iconstruccions que s’hi assentin. També, un estudi sobre l’autèntic valor econòmic de lacosta que tingui en compte no només els valors que poden mesurar-se en el mercat, sinótambé les importants externalitats que s’hi donen.

Si com a conseqüència de la difusió dels conceptes anteriors s’incorporés suficientmentuna certa cultura entre la població –en primer lloc, entre la més directament afectada i, pos-teriorment, de manera generalitzada–, s’exigiria, econòmicament i socialment, la neces-sitat de la integració en la gestió costanera.

En aquest àmbit podria tenir lloc la presa de decisions respecte a temes com ara la ubi-cació de ports esportius, els mètodes de regeneració de platges o la defensa de la cos-ta, etc., esmentats anteriorment, de manera que les decisions fossin conseqüència de laponderació adequada de la totalitat d’avantatges i inconvenients que presenten les diver-ses alternatives.

3. En l’aspecte merament administratiu, introduir en tots els documents en què apareguila delimitació del domini públic maritimoterrestre administrativament vigent la inequívocaadvertència de la seva variabilitat per causa de la seva naturalesa.

D’altra banda, l’ordenació costanera, en els termes que actualment es porta a terme,podria anar evolucionant sense canvis traumàtics i incorporar cada vegada més aspec-tes vinculats a les característiques costaneres, com, per exemple, poden ser: facilitar elsaccessos al mar mitjançant vies de transport i/o accessos de vianants, i llocsd’aparcament, i considerar la vulnerabilitat de les edificacions situades a la costa (en elsentit emprat aquí de ser objecte d’interacció amb el mar) sabent que el mar pot arribar-hi en un termini determinat, i establir-ne la vida econòmica d’acord amb aquest termini,amb les conseqüències quant a la seva valoració i possible reubicació o adaptació aaquesta vulnerabilitat que això pugui significar.

El conflicte d’interessos, característic de tota gestió, i, especialment, com s’ha remarcat,de la costanera, tindria així un fòrum institucional de trobada perquè la solució presa tin-gués, objectivament, més garantia de bondat.

Marc jurídic 51

4. Assegurar la qualitat de l’aigua del mar mitjançant el control d’abocaments des de terra(més lligat al problema que ens ocupa) i des del mar. Per això, cal intensificar el controldes del planejament per tenir en compte que les construccions a la costa incloguin unaxarxa adequada de sanejament, depuració i abocament al mar, directament a travésd’emissaris ben projectats i executats, o a través dels canals que acaben al mar.

5. Informar de manera generalitzada de la quantitat i la qualitat de recursos naturals que hiha a la costa i dels específics de cada tram, perquè el comportament de la població es corres-pongui amb el seu valor, i prendre les mesures necessàries perquè això es produeixi real-ment. També, en aquest punt, la intervenció simultània adequada i concurrent dels diferentspúblics tindria una sinergia especial sobre l’aplicació aïllada de cadascun dels recursos.

6. Promoure l’ús de les platges per adequar-lo a la seva naturalesa i que transcendeixi almerament estacional de lloc de bany i per prendre el sol.

Aquest conjunt de mesures apuntades, esbossades simplement com a exemple, podrienresultar útils juntament amb les que es poguessin suggerir des de cada sector, per tald’aconseguir l’objecte perseguit de millorar la gestió costanera i assolir els fins que tant laLlei de costes com l’ordenació del territori cerquen.

Conclusions

A manera de resum, i deixant oberta qualsevol discussió que sobre això es pugui susci-tar, presentem les conclusions següents com a reflexió sobre el que s’ha exposat.

I. El litoral o la costa és un territori que inclou els mitjans marí i terrestre en una ampladavariable fins on ambdós interaccionen. L’amplada d’aquesta banda és diferent segons eltipus de costa i/o els aspectes i/o el nivell que es consideri rellevant en cada cas.

II. L’ordenació del territori costaner requereix instruments específics, ja que està compostper dos elements amb un límit de separació variable en el temps i per un gran nombre derecursos valuosos que competeixen entre ells, la qual cosa genera un grau de conflictivi-tat significativament superior al que es genera a la resta del territori.

III. La Llei de costes no respon a les exigències d’ordenació exposades, ja que ni la sevafinalitat (delimitació, regulació i protecció del domini públic maritimoterrestre) ni el territorisobre el qual s’aplica coincideixen amb els de l’ordenació costanera.

IV. La Llei de costes no només ha estat i és un instrument útil per a aquesta ordenació, jaque està aconseguint, a poc a poc, acomodar l’ús de la franja que inclou el domini públicmaritimoterrestre i els terrenys contigus afectada per la servitud de protecció a usos queconcorden amb el seu caràcter costaner, i igualment pot constituir un nucli sobre el quals’iniciï un procés que condueixi a la gestió integrada de la costa.

V. Una gestió autèntica de la costa passa per integrar i coordinar les polítiques que elsdiferents agents públics i privats hi duen a terme. Aquest ideal de gestió s’anomena Ges-tió Integrada de la Costa i és cap on hi tendeixen a evolucionar els països costaners, inclo-ent-hi el conjunt de la Unió Europea, a través de la recomanació que hi han fet el Parla-ment i el Consell als països amb costa que en formen part.


VI. Perquè sigui eficaç, la gestió integral requereix difondre els aspectes costaners relle-vants entre la població mitjançant programes educatius i, al seu torn, la participació orga-nitzada dels ciutadans en el diagnòstic dels problemes i preses de decisió.

Si alguna de les reflexions, propostes o conclusions exposades poden ajudar a millorar lagestió de la costa i el seu consegüent efecte, haurà satisfet amb escreix la pretensió deles línies precedents.

La costa ha estat des d’antic un dels espais cobejats per la humanitat. Així ho indiquen elgran nombre de restes arqueològiques que s’hi poden trobar, començant per les magní-�ques restes d’Empúries. Ara bé, l’espai litoral és molt més que un espai idoni per als assen-taments humans. Es tracta d’un dels grans espais naturals del nostre país. Gran part dela diversitat natural de Catalunya es localitza en aquesta petita franja que s’esténparal·lela als límits amb el mar. Penya-segats rocallosos on es poden albirar algunes deles meravelles botàniques del país; platges amb les majestuoses dunes a la seva esque-na, on metre a metre les comunitats vegetals canvien substancialment; llacunes costane-res, amb alguna interessant raresa piscícola. O també aiguamolls i zones inundables i sali-nes, d’importància vital per a l’alimentació i la cria d’un bon nombre d’espècies d’ocells,alguns dels quals provenen dels con�ns del continent europeu o africà. No trobarem capaltre ambient que, amb una superfície tant petita (el set per cent del territori català, si aga-fem la franja de cinc-cents metres que determina el Pla director urbanístic del sistema cos-taner (PDUSC, 2004) albergui tanta diversitat natural.

Com a�rma Oriol Nel·lo (Nel·lo, 2006), el clima, l’orogra�a i la persistent humanització delterritori s’han conjugat per crear un dels paisatges més atractius i prestigiosos del Medi-terrani. La riquesa natural, cultural, històrica i humana del litoral català és, doncs, excep-cional. Tanmateix, també és ben cert que, sobretot els darrers dos segles, la pressió a quèha estat sotmesa aquesta petita part de Catalunya ha estat molt elevada. La creixent urba-nització i freqüentació humana del litoral —tot i constituir un evident motor de l’economiacatalana— ha posat en perill la conservació dels seus indubtables valors. Entre els anys1987 i 1997 la velocitat d’ocupació d’espais no urbanitzats per incrementar el parcd’habitatge va ser de mil hectàrees per any (ENPLAN, 2004). Ara bé, també és cert queel ritme d’ocupació ha anat decreixent de manera important els darrers anys (de prop desis mil hectàrees en el període 1987-1992 a poc més de dues mil dues-centes entre el1997 i el 2002, segons la mateixa font). Actualment, segons dades del PDUSC, els setan-ta-cinc municipis que con�guren el litoral català tenen el quaranta-cinc per cent de la pobla-ció catalana, a la qual cosa cal afegir un percentatge elevat en període estival. A més, propdel trenta-cinc per cent del primer quilòmetre costaner està urbanitzat (MIMA 2005).Aquesta forta pressió, juntament amb un cert desordre en el creixement urbanístic ala costa, ha posat de manifest la necessitat de definir figures de protecció dels espaisnaturals costaners de Catalunya.

Marc jurídic 53

El sistema d’espais naturals protegits i la conservació del litoral

Jordi ParpalBiòleg. Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn NaturalDirecció General del Medi Natural. Departament de Medi Ambient i Habitatge

La protecció d’espais naturals a la costa catalana

L’Estatut de Catalunya de l’any 1979 que atorgava a Catalunya competència exclusiva enordenació del territori incloïa en aquest apartat el litoral. Així, l’any 1981 va ser traspassa-da la competència per a la formulació de plans d’ordenació del litoral. Aleshores, les úni-ques excepcions foren la dels parcs nacionals, per als quals s’establia un règim de tute-la estatal, i del domini marítim i terrestre, de competència exclusiva de l’Estat, excepcionsque, amb el temps, s’han anat solucionant

El primer pas de desplegament de l’Estatut en aquest àmbit fou l’aprovació de la Llei12/1985, d’espais naturals, aprovada quatre anys abans que la corresponent llei estatal,la qual cosa va representar uns quants entrebancs jurídics abans que es desplegués de�-nitivament. Aquesta llei, a més de les cinc figures d’especial protecció definides en elquadre inferior —ordenades de major a menor protecció—, també va crear el Pla d’espaisd’in terès natural (PEIN). El PEIN és un pla territorial sectorial aprovat amb l’objectiu d’establiruna xarxa d’espais naturals protegits que sigui congruent, prou àmplia i representativa dela riquesa paisatgística i de la diversitat dels sistemes naturals de Catalunya. A més, el PEINtambé de�neix un seguit de mesures i normes necessàries per a la protecció bàsicad’aquests espais naturals. Per tant, es pot considerar com el paraigua normatiu neces-sari per tal de garantir la protecció i la conservació dels espais que l’integren. El decret queel regula (Decret 328, de l’any 1992) englobava, en el moment de la seva creació, centquaranta-cinc espais que integren un vint-i-un per cent del territori català.

En totes aquestes �gures de protecció descrites, cal afegir-n’hi una darrera, d’àmbit euro-peu que, si bé no implica un grau de protecció elevat, darrerament ha adquirit una granrellevància. Es tracta de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d’espais naturals orien-tada a la conservació del patrimoni natural de la Unió Europea. Aquesta xarxa va sercreada per la Directiva 92/43, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la faunai �ora silvestre —anomenada d’hàbitats—, amb l’objectiu de constituir la peça més impor-tant de la política europea de protecció de la biodiversitat. En la seva creació va absorbirun conjunt d’espais que ja havien estat designats amb anterioritat per a la conservació deles aus en compliment d’una directiva de l’any 1979 (Directiva 79/409, relativa a la con-servació de les aus silvestres). Es tracta dels espais coneguts amb el nom de ZEPA (Zonesd’Especial Protecció per a les Aus).

Així doncs, la Xarxa Natura 2000 està constituïda per dos tipus d’espais: les ZEPA pro-


Figures de protecció especial previstes a la Llei 12/1985

Reserves Naturals Integrals

Parc Nacional

Paratge Natural d’Interès Nacional

Reserves Naturals Parcials

Parcs Naturals

vinents de la Directiva Aus i els LIC (Llocs d’Importància Comunitària), que es desig-nen segons la Directiva d’Hàbitats per a la conservació dels hàbitats i de la restad’espècies no protegides a les ZEPA. Pel que fa als espais LIC, cal que cada Estat els desig-ni com a Zones d’Especial Conservació (ZEC) un cop s’hagin de�nit els mecanismes ade-quats per a la seva protecció i gestió. Com a punt més interessant per a la preservaciódels espais naturals, cal dir que aquesta directiva europea determina que cal assegurarun bon estat de conservació dels hàbitats i de les espècies anomenats d’interès comuni-tari dins els espais de Natura 2000 i que cal analitzar les repercussions que hi pot tenirqualsevol projecte que els pugui afectar. A més, una de les tuteles que exerceix la Comis-sió Europea en el procés de creació de la xarxa Natura 2000 és la de garantir que siguiuna xarxa prou representativa del patrimoni natural europeu. D’aquí el retard en la cons-titució de�nitiva (per alguna cosa es diu Natura 2000!).

A Catalunya la xarxa Natura 2000 anterior a l’any 2006 estava formada de manera exclu-siva per espais del PEIN, que gairebé arribaven a la seva totalitat. Aquesta propostano va ser considerada suficient per la Comissió Europea a l’entendre que no garantia laconservació d’un gran nombre d’hàbitats i d’espècies, incloses les aus. Per aquest motiu,l’any 2004 el Govern català es va proposar ampliar-la.

En el moment en què es van iniciar els treballs d’ampliació de la xarxa Natura 2000, lasituació pel que fa al sistema d’espais protegits del litoral era la següent: dinou espaisinclosos al PEIN amb una superfície total de poc més de sis mil hectàrees i poc menysdel quaranta per cent de costa protegits. Tres d’aquests espais estaven declarats comparcs naturals (cap de Creus, aiguamolls de l’Empordà i delta de l’Ebre) i, a més, tenenal seu interior cinc, tres i dues reserves naturals, ja siguin integrals o parcials, respectiva-ment. A més, cal afegir-hi les dues reserves naturals parcials del delta del Llobregat. Fi -nalment, cal destacar tres espais naturals protegits més que tenen altres �gures de pro-tecció no provinents de la Llei d’espais naturals: el massís del Garraf —amb un pla especialde protecció urbanística aprovat—, les illes Medes —amb una llei especí�ca de proteccióaprovada pel Parlament de Catalunya— i Ses Negres —incloses a l’EIN de Muntanyes deBegur—, designades com a vedat de pesca pel Departament d’Agricultura, Alimentaciói Acció Rural. El sector de Masia Blanca, davant la costa del Vendrell, també va ser desig-nat com a reserva marina pel MAPA, tot i que no estava inclòs al PEIN en aquell moment.Una darrera �gura de protecció, en aquest cas derivada de la Llei de protecció dels ani-

Marc jurídic 55

Parc Natural dels Aiguamolls del’Empordà: exemple d’espainatural protegit des de la dècadade 1980 gràcies a les campanyesactives de protecció del litoral.

mals, és la de reserva natural de fauna salvatge. Al front litoral català hi ha set d’aquestesreserves declarades, quatre de les quals al delta de l’Ebre.

A aquesta xarxa d’espais protegits se’n superposa una altra, provinent de la proteccióurbanística, amb objectius sinèrgics. Es tracta dels plans directors urbanístics del siste-ma costaner, impulsats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i apro-vats l’any 2005. Així doncs, aquests plans s’orienten a ordenar el desenvolupamenturbanístic i evitar l’ocupació dels espais encara no urbanitzats. El PDUSC ha estat unaeina cabdal per treure del procés urbanitzador els sectors no urbanitzables i alguns delsurbanitzables de manera que se n’assegurés la característica d’espai obert. En moltscasos, aquest fet ha permès enllaçar espais ja protegits pel PEIN, per la qual cosa se’npotencia la funcionalitat ecològica. En molts d’altres, els espais inclosos al PDUSC ja havienestat inclosos al PEIN.

Quina és la situació actual?

Arran de diversos requeriments de la Comissió Europea per la insu�cient representació dedeterminats hàbitats i espècies, el mes de setembre de 2006 el Govern de la Generalitatde Catalunya va acordar la inclusió de més d’un milió d’hectàrees dins la xarxa Natura 2000.La voluntat del Govern de la Generalitat va ser que la totalitat de la xarxa s’integrés des


Reserva Natural Parcial delRemolar-Filipines: exempled’espai litoral protegit per a lapreservació de les ausaquàtiques en un entornintensament transformat.

Muntanyes de Begur: exemplede penya-segats litorals d’elevatinterès natural.

del primer moment en el sistema d’espais protegits català, és a dir, que quedés sota elparaigua normatiu del PEIN. Així, amb aquest acord de Govern —publicat al DOGC del 6d’octubre de 2006— el Pla d’espais d’interès natural va passar a tenir poc més d’unmilió d’hectàrees terrestres a més de vuitanta-tres mil hectàrees marines, fet que com-portava una ampliació de gairebé el cinquanta per cent de la superfície anterior.

Aquesta incorporació de nous espais protegits al PEIN, la més important des que es vaaprovar l’any 1992, va ser el resultat de diversos anys de treballs tècnics i d’un importantesforç de consens amb un gran nombre d’actors implicats. Aquests treballs partien de diver-ses prioritats del Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’una banda, es tenia la cer-tesa que la superfície en aquell moment inclosa al PEIN no era su�cient per garantir la con-servació del ric patrimoni natural català. De l’altra, la legislació europea obligava a fer unesforç superior quant a territori protegit per tal de poder assegurar els objectius comunsde frenar la pèrdua de biodiversitat i de protecció del patrimoni natural. Fins aleshores, erendiversos els àmbits que tenien una representació massa reduïda dins el PEIN. Un d’aquestsàmbits era el marí i un altre, encara que en menor mesura, la franja litoral, a més d’altressectors com ara els sistemes �uvials o els ambients agraris.

Marc jurídic 57

Figura 1. Mapa del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya


Taula 1. Espais protegits de la franja costanera catalana i de l’àmbit marí

SuperfícieNom de l’espai del PEIN PEIN LIC ZEPA ENPE (ha) total

Aiguamolls de l’Alt Empordà Sí S S PNat, RNat 10.831(les Llaunes i els

Estanys)

Aiguamolls del Baix Empordà Sí S S 471

Barranc de Santes Creus No S N 49

Cap de Creus Sí S S PNat, PNIN (Serra 13.844de Rodes, Cap Gros,i Cap Norfeu) i RNat(Cap Gros, Cap de Creus i Cap Norfeu

Cap de Santes Creus Sí S N 443

Castell-Cap Roig Sí S S 1.229

Costes del Garraf Sí S S 26.474

Costes del Maresme No S N 2.906

Delta de l’Ebre Sí S S PNat, RNat 48.385(Punta de la Banya)

Delta del Llobregat Sí S S RNat 923(la Ricarda-Ca l’Arana,

Remolar-Filipines)

Desembocadura del Gaià Sí (parcial) S N 4

El Foix Sí S S 2.290

El Montgrí Sí S S 5.423

Els Colls-Miralpeix Sí S S 219

Grapissar de la Masia Blanca No S N 441

Illes Medes Sí S S 469

La Plana de Sant Jordi Sí S S 257

La Rojala-Platja del Torn Sí S N 211

L’Albera Sí S S PNIN, RNat 16.309(Vall de Sant Quirze)

Litoral meridional tarragoní Sí S N 4.461

Massís de les Cadiretes Sí S S 9.868

Massís del Garraf Sí S S 14.591

Mines de Can Palomeres No S N 46

Muntanyes de Begur Sí S S 2.311

Muntanyes de Tivissa-Vandellòs Sí S S 13.925

Pinya de Rosa Sí PNIN 99

Platja de Torredembarra i Creixell Sí (parcial) S N 38

Prats de la Pineda No S N 37

Riberes del Baix Ter No S N 1.217


Llei 12/1985PEIN Natura 2000 d’espais naturals

Així doncs, pel que fa a la xarxa d’espais protegits del litoral català, inclosos els espaismarins, la situació actual és de més de cent vuitanta-mil hectàrees protegides. Aquestesinclouen tres-cents quaranta quilòmetres de costa d’un total de vuit-cents quinze quilò-metres (el quaranta-dos per cent del litoral) concentrades sobretot a les zones amb menyspresència històrica humana (especialment el cap de Creus i el delta de l’Ebre). Segonsdades del PDUSC, també es manté un 8,16 per cent de la costa (cinquanta-cinc quilò-metres) de sòl quali�cat com a no urbanitzable.

Actualment, la diversitat de representació dels diversos ambients i usos del sòl al siste-ma d’espais protegits de Catalunya és molt elevada, tal com es mostra en les �gures 2i 3 d’usos del sòl als espais protegits d’aiguamolls litorals i de muntanya litoral respecti-vament:

Si s’observa la xarxa d’espais protegits en conjunt, es pot considerar que és prourepresentativa de l’elevada biodiversitat de Catalunya. Respecte al sistema costaner, tam-bé es podria fer la mateixa consideració, com ho demostra una simple observació dela distribució dels espais protegits del litoral català. Tots els ambients costaners cata-lans estan ben representats en alguna figura de protecció ambiental, des dels mas-sissos rocosos de la costa gironina fins a les grans platges de les comarques tarrago-nines, els afloraments calcaris i de conglomerats quaternaris litorals del sud de Tarragona.També s’hi inclouen alguns trams finals de rius o de rambles clarament mediterrànies,així com gran part de la superfície dels deltes o de zones d’aiguamolls litorals. Gairebétota la serralada litoral catalana, des del cap de Creus fins a la serra de Montsià estàinclosa en algun espai protegit, així com la major part de les llacunes litorals del país.Tanmateix, és igualment cert que la distribució dels espais protegits al llarg de tota lacosta és desigual i esbiaixada. Un simple cop d’ull al mapa ens fa adonar que la majorpart d’espais protegits es concentren a les comarques gironines, on, a més, es localit-zen dos dels tres parcs naturals litorals de Catalunya: el parc natural dels Aiguamolls del’Empordà i el del Cap de Creus.

Marc jurídic 59

SuperfícieNom de l’espai del PEIN PEIN LIC ZEPA ENPE (ha) total

Riu Gaià-albereda de Santes Creus Sí S S 2.998

Riu i estanys de la Tordera No S N 338,5

Sèquia Major Sí S N 17

Tamarit-punta de la Móra i costes del Tarragonès Sí (parcial) S N 1.069

Superfície total 182.192

PEIN: Pla d’espais d’interès naturalENPE: espais naturals de protecció especialPNat: Parc NaturalRNat: Reserva NaturalPNIN: Paratge natural d’interès nacional

Font: Elaboració pròpia.

Llei 12/1985PEIN Natura 2000 d’espais naturals


Administrativament parlant, deu de les dotze comarques litorals tenen alguna part de laseva franja litoral protegida. Només el Maresme i el Barcelonès no en tenen cap, tot i queen ambdós casos els massissos corresponents a les serralades litorals d’ambdues comar-ques sí que ho estan (Collserola, Serralada de Marina, la Conreria i el Montnegre-Corre-dor). A més, al front marítim del Maresme també hi ha un espai protegit (xarxa Natura 2000)per a la conservació dels alguers de posidònia de Mataró.

Si analitzem amb més detall la distribució dels espais protegits costaners, podem obser-var una pauta de distribució clara: gairebé el noranta per cent de la superfície terrestre totalprotegida del litoral correspon a dues tipologies ambientals prou clares: zones deltaiqueso d’aiguamolls d’una certa envergadura o massissos muntanyosos costaners, majorità-riament de la serralada litoral catalana. Quan aquests darrers arriben a la mateixa línia de

Corrents i superf�cies dÕaigua

Zones agr�colesZones urbanesForestal

Erms i conreus abandonats

Pastures arbustives


Corrents i superf�cies dÕaigua Zones agr�coles

Zones urbanes

Forestal

Pastures arbustives

Figura 2. Espais d’aiguamolls litorals

Corrents i superf�cies dÕaigua

Zones agr�colesZones urbanesForestal


Pastures arbustives


Corrents i superf�cies dÕaigua Zones agr�coles

Zones urbanes

Forestal

Pastures arbustives

Figura 3. Espais de muntanya litoral

Marc jurídic 61

costa, és quan s’assoleix un grau més elevat de protecció litoral (per exemple, el cap deCreus, el massís de les Cadiretes o les muntanyes de Vandellòs). També és en aquestsdos casos que els espais protegits adquireixen més envergadura. La resta d’espais lito-rals són de dimensions força més reduïdes i, normalment, con�nats a un petit sector d’elevatvalor natural. Aquests petits espais protegits en la primera versió del PEIN de l’any 1992(Tamarit-punta de la Mora, desembocadura del Gaià o cap de Santes Creus) han adqui-rit més rellevància amb la nova delimitació aprovada l’any 2006 perquè es van enllaçar entreells o perquè en van augmentar considerablement la superfície. En molts casos, a més,aquests espais incorporen una franja de protecció marina que els confereix encara mésvalor natural (costes del Tarragonès, litoral meridional tarragoní o costes del Garraf). Aquestfet, molt destacat a la costa tarragonina, no ho ha estat tant a la costa gironina, on els espaisinclosos al PEIN l’any 1992 ja tenien prou envergadura.

Ara bé, en baixar d’escala i aproximar-nos a la xarxa d’espais protegits des d’una visiólocal és quan podem detectar algunes de les seves mancances. La premsa publica regu-larment notícies sobre la manca de protecció de determinats sectors del litoral català, tam-bé majoritàriament de la costa de Tarragona o Barcelona. La platja dels Muntanyans a Vila-nova i la Geltrú, la platja Llarga a Tarragona, la zona del gorg de Creixell —gran part de laqual fou protegida l’any 2005 amb la modi�cació del PEIN Platja de Torredembarra i Crei-xell. La llista podria ser llarga i és tan sols el re�ex �del de la contraposició d’interessospregonament palesa a la costa. Tanmateix, aquestes reclamacions ens porten a una re�e-xió de fons: L’única opció per a la protecció dels sistemes naturals ha de ser una xar-xa d’espais protegits a nivell nacional? Crec que la resposta a aquesta pregunta és cla-rament que no. La conservació del patrimoni natural efectivament és un dret col·lectiu, peròtambé és un deure de cadascun dels ciutadans i de les administracions que els represen-ten. Cal que tothom, des del seu àmbit d’intervenció, hi col·labori. El sistema d’espais natu-rals protegits de Catalunya és el que és i pretén englobar els espais naturals de més valornatural per al conjunt del país. Ara bé, aquest fet no impedeix que hi hagi molts altresespais naturals amb valor en l’àmbit local que també en requereixen el grau de protecció.En la major part dels casos, sobretot quan parlem del litoral, aquest grau de protecció pas-sa per una protecció urbanística, una protecció que, principalment, és a les mans dels ajun-taments. Amb la col·laboració de la Generalitat i els ajuntaments —i, per tant, superpo-sant una xarxa d’espais protegits nacional i una altra de local—, podem assolir amb mése�càcia l’objectiu comú de conservació del patrimoni natural, de manera anàloga com jaes fa amb el patrimoni cultural.

Els objectius de protecció i els reptes de futur

La nova dimensió del sistema d’espais naturals protegits a Catalunya, després de la sevaampliació l’any 2006, ha representat un canvi molt substancial de la manera de veure elsespais protegits al nostre país. Tradicionalment, la visió d’aquests espais corresponia aàrees poc explotades situades en zones muntanyoses o de grans àrees forestals. La granaposta de la proposta aprovada el 2006 va ser la de superar aquesta barrera psicològi-ca incloent a la xarxa espais íntegrament agrícoles, importants àrees marines, eixos flu-vials i, també, espais litorals. Tal com s’ha dit, el nou sistema d’espais naturals protegits


inclou vuitanta-tres mil hectàrees marines i més de cent mil hectàrees d’espais costaners.L’acord de Govern que aprova la xarxa Natura 2000 agrupa els espais que les inclou envuit tipologies ambientals, d’entre les quals tres corresponen a espais marins, espaisd’aiguamolls litorals i espais de muntanya litoral. Per a aquests, en el document de direc-trius de gestió annex a l’acord de Govern, es destaquen quins són els elements de con-servació preferent, per als quals cal una gestió determinada, i es defineixen les principalslínies de gestió.

Ara bé, el més prioritari és definir quins són els objectius de la xarxa d’espais protegits i,en el cas que ens ocupa, dels espais protegits del litoral. En la figura 4 se’n destaquen elsprincipals. A aquests, s’hi podrien afegir molts altres objectius més concrets —i, sovint,secundaris a aquests—, com ara frenar processos d’urbanització massiva del litoral, limi-tar la creació de continus urbans a la franja de costa, mantenir l’estructura territorial del’àmbit costaner, protegir els espais agrícoles adjacents, assegurar i regular l’accés a lesplatges... Tots aquests objectius passen per la definició d’un model de litoral, seguint larecomanació del Parlament Europeu de l’any 2002 (Recomanació 2002/413/CE), que defi-neix un model de gestió integrada de les zones costaneres (GIZC) i destaca els objectiusque hauria de perseguir aquest model:

• Protegir els ecosistemes costaners.

• Reconèixer l’amenaça del canvi climàtic.

• Aplicar mesures de protecció ecològica que vinculin els nuclis de població.

• Potenciar el desenvolupament econòmic i social sostenible.

• Mantenir zones adequades per a l’ús públic.

• Potenciar la coordinació de totes les actuacions.

Aquests objectius no fan altra cosa que posar de manifest l’elevada relació existent entreels objectius de conservació del patrimoni natural i la forta intensitat de desenvolupamentsocioeconòmic en aquest àmbit, aspectes que han d’anar forçosament units. No obstantaixò, cal un canvi en la jerarquia d’aquests objectius. Hem de deixar de primar l’objectiude desenvolupament econòmic a qualsevol preu i hem de ser capaços d’inclinar labalança cap a la protecció del patrimoni natural, que no és altra cosa que la protecciódel paisatge característic de la costa, el manteniment dels seus valors intrínsecs, en defi-nitiva, en no eliminar «la mare dels ous». La premsa també publica sovint notícies referents

Objectius de la xarxa d’espais protegits litoral

• Conservació dels hàbitats més significatius.

• Conservació de les espècies de flora i fauna pròpies del litoral.

• Conservació dels elements més significatius del patrimoni geològic.

• Potenciar i assegurar la funcionalitat ecològica dels sistemes naturals litorals.

• Millorar la qualitat paisatgística de la franja costanera.

• Minimitzar els riscos ambientals.

Marc jurídic 63

a informes i sentències en contra del model de desenvolupament al litoral, especialmentdel mediterrani. En aquest sentit, no valdrà lamentar-se si aviat hem de començar a regu-lar el temps d’estada a les platges perquè no s’hi cap, o quan els habitants de qualsevolpoble costaner no tinguin un lloc on anar a passejar i veure més enllà de la primera líniade cases, o quan haguem de comprar les verdures de ben lluny perquè no hi ha espai pera les hortes als deltes del nostre país.

A la franja costanera catalana encara queden alguns reptes per assolir. Hem iniciat el camídefinint una xarxa d’espais protegits coherent a nivell de país, i ara cal fer la reflexió a unaescala més detallada per tal de mantenir aquelles peces que encara corren el risc de desa-parèixer. Independentment de l’instrument legal o normatiu que calgui usar, cal evitar-nela urbanització i assegurar-ne el manteniment com a espai natural. Són molts els actorsque intervenen en la gestió de la franja costanera; els espais protegits són només una peçamés del trencaclosques del nostre litoral. L’Administració de l’Estat, la Generalitat, elsgoverns locals; departaments de Medi Ambient, de Política Territoral i Urbanisme,d’Agricultura i Pesca Marítima de totes les administracions; els gestors dels espais prote-gits. Tots aquests actors intervenen en la gestió d’aquesta petita franja de territori, i totsells, amb interessos independents, quan no contradictoris. Cal definir una política con-junta d’acció al litoral i una coordinació completa de les accions que cal dur a terme.De fet, a l’interior dels espais naturals protegits ja hi ha una eina que ha de definir aques-ta acció conjunta. És el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, figura cre-ada per la Llei 127/1985, d’espais naturals, i desenvolupada pel Decret de desplegamentdel PEIN. Cal impulsar la redacció i l’aprovació de tots factors i, sobretot, vetllar perquèes compleixi. El Pla especial, a més, és la figura que ha de determinar la gestió d’aquestsespais. Cal que es creïn les estructures necessàries per a una gestió correcta de cadas-cun d’aquests espais del litoral, incloent-hi òbviament els espais marins. A aquest efecte,un dels principals reptes que es plantegen és el de regular convenientment l’ús públicd’aquests espais. Amb tota seguretat es tracta dels espais amb més pressió perquè s’hiconcentra molta gent en un petit periode de temps estival. La compatibilització d’aquestús social amb la conservació dels seus valors naturals és un dels reptes més impor-tants que es planteja per als espais protegits litorals. Cal que totes les part facin un esforçde responsabilitat per tal que això sigui possible. Perquè així sigui, cal incrementar el graude coneixement de la població sobre els valors naturals d’aquests espais. Cal que la gentsàpiga que on fa volar un estel, també hi cria una espècie d’ocell tan emblemàtica com elcorriol camanegre o hi pot trobar una planta tan bonica com el lliri de mar. Fins i tot, si somcapaços entre tots de fer les coses ben fetes, potser d’aquí uns anys hi podrà tornar acriar una tortuga marina, tal com ho feia no fa pocs anys. El camí que cal fer és llarg, peròla ruta ja està iniciada i està prou claramant marcada.

Bibliografia

CIIRC (2007): Estat de la zona costanera a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Bar-celona.

Depana (2000): Fórmules jurídiques de protecció activa del litoral. DEPANA, Barcelona.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya (2004): Pla estratè-gic per a la gestió integrada de les zones costaneres de Catalunya. Projecte ENPLAN.DMAH, Barcelona.

Generalitat de Catalunya (2006): «Acord de Govern 112/2006, pel qual es designen zonesd’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la llista de Llocs d’Importància Comu-nitària (LIC)», DOGC. Núm. 4.753 (6 d’octubre), p. 41915.

MALLARACH, J. M. (2008): Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espaisnaturals protegits de Catalunya. ICHN, Barcelona.

Ministeri de Medi Ambient (2005): Hacia una gestión sostenible del litoral español. MIMAM.

NEL·LO, O. (2006): «Els plans directors urbanístics de Catalunya», Espais. Núm. 52, p.30-35.

Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2002, sobre l’aplicacióde la gestió integrada de zones costaneres. 2002/413/CE.

Web del DMAH (espais naturals): http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/inici.jsp


Món municipal

Introducció

El litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) s’estén al llarg de 118,6 quilò-metres, des de la desembocadura del Foix fins a la desembocadura de la Tordera, en elsquals es diferencien diferents trams de costa. Conformant aquest front trobem platges desorra (amb defenses costaneres i sense), sectors de costa rocosa, penya-segats, tramsprotegits per esculleres i zones amb obres portuàries. Es tracta d’una franja on es con-centren 2,5 milions d’habitants (un trenta-sis per cent de la població de Catalunya) i quepresenta una densitat mitjana de tres mil sis-cents habitants per quilòmetre quadrat. Enaquest territori es localitzen una gran quantitat de serveis, entre els quals hi ha un aero-port i un port autònom, així com nombroses infraestructures de comunicació viàries i ferro-viàries. Parlem d’un àmbit caracteritzat per una elevada ocupació del sòl i una forta escas-setat de sòl urbanitzable, amb un important continu urbà al front costaner. Tanmateix, hipodem alguns espais oberts, alguns d’ells protegits, arran de mar que afavoreixen la per-meabilitat d’algunes àrees costaneres amb els espais d’interior.

La complexitat en la gestió del medi litoral, en tant que interfase terra-aigua, s’aguditzano solament per la concentració d’activitats i per la forta pressió demogràfica, sinó tam-bé per la diversificació administrativa, competencial i legal existent que molt sovint ten-deix a dificultar actuacions sota una òptica integrada de territori costaner.

En aquest article es presenta l’experiència conjunta dels municipis del litoral de la RMBarran de l’evidència de la manca d’un espai comú per tractar els aspectes específics dellitoral metropolità, de la complexitat de la gestió d’aquest territori i la gran quantitatd’impactes que incideixen sobre un espai extremadament fràgil i altament intervingut.Aquesta experiència es va concretar en el Pla estratègic litoral metropolità propiciat perles característiques i oportunitats de desenvolupament comunes dels municipis costaners.De la mateixa manera també es fa una breu aproximació al seguiment de les propostesdel pla i sobretot als indicadors del litoral desenvolupats més endavant, sota una perspec-tiva més àmplia, i que tenen entre els seus objectius contribuir a fer un seguiment de l’estatdel litoral català i de la seva evolució.

El Pla estratègic litoral: sistema de seguiment i indicadors

Lucía Cuesta FernándezTècnica de l’Observatori del Litoral del Consorci EL FAR

Món municipal 67


El Pla estratègic litoral

Entre els anys 2004 i 2006 es va dur a terme el Pla estratègic litoral de la RMB impulsatpels vint-i-set municipis costaners de la RMB amb el suport de la Generalitat de Catalun-ya, de la Diputació de Barcelona, de la Mancomunitat de Municipis i de l’Autoritat Portuà-ria de Barcelona. L’objectiu del pla era identificar els principals problemes i potenciali-tats de desenvolupament del litoral metropolità i definir una sèrie de propostesestratègiques en el marc d’una visió de conjunt fonamentada en els principis i els criterisde la gestió integrada del litoral. Tal com mostra la figura 1, l’abast del pla comprèn el terri-tori constituït pels municipis costaners de la RMB des de Cubelles fins a Malgrat de Mar,que pertanyen a quatre comarques i ocupen una superfície de quatre-cents setanta-vuitquilòmetres quadrats.

Els orígens del pla es troben en la creació del Fòrum de Municipis del Litoral com un espaide trobada i debat posat en marxa l’any 2002 i impulsat pel Consorci EL FAR mitjançant dife-rents comissions de treball. Derivat d’aquest treball, l’any 2003 van començar els treballs d’unacomissió gestora per tal d’anar més enllà i elaborar un pla estratègic específic d’aquest terri-tori, que es va iniciar un cop constituïda l’Associació Pla Estratègic Litoral l’any 2004.

Respecte al procés d’elaboració, el projecte ha estat coordinat pel Consorci EL FAR, i elstreballs tècnics han estat desenvolupats per l’empresa Mcrit i l’Agència Metropolitana Bar-celona Regional. Al llarg del procés s’ha treballat sobre la base d’una estructura organit-zativa formada per un consell general, una comissió delegada, una secretaria tècnica i grups

Figura 1. Àmbit territorial del Pla estratègic litoral de la RMB

de treball (comissions d’eix, grup de sistemes d’informació geogràfica, comissió asses-sora i de prospectiva i estratègies).

Els treballs tècnics s’han desenvolupat partint de la recerca d’informació, el treball de camp,les reunions amb les comissions i grups de treball, i les jornades tècniques. Aquests tre-balls han permès determinar els trets característics que defineixen el litoral metropolità, ava-luar la situació i establir línies d’actuació futures mitjançant l’anàlisi dels aspectes socio-culturals, dels sectors econòmics que hi actuen, de l’evolució del paisatge i, finalment, d’unaaproximació a la gestió d’aquest medi. D’altra banda, en tractar-se d’un espai litoral el terri-tori d’estudi presenta unes especificitats concretes, raó per la qual s’han dut a terme unasèrie d’estudis específics que també porten associades unes propostes i que han tractatsobre els fons marins, les aigües marines, la dinàmica litoral, els espais no urbanitzats quecal preservar (anomenats espais blau-verds) i la mobilitat.

Un cop identificats els principals problemes i potencialitats, es van definir una sèrie de pro-postes estratègiques. Les grans línies d’acció estratègiques definides al pla giren al vol-tant de la protecció i la millora del paisatge, la restauració ecològica, la transformacióurbana, la reconversió de la xarxa viària, la millora del transport públic, les noves opor-tunitats de desenvolupament econòmic, la cohesió social, la cultura i la gestió integra-da del litoral. Totes aquestes línies d’acció es concreten en un total de trenta-cinc pro-postes estratègiques consensuades, que són el resultat dels treballs tècnics realitzats ique tenen com a objectiu que les administracions amb competències directes sobre ellitoral les incorporin en els seus plans i programes d’actuació, i que els agents del lito-ral tinguin un marc de referència per treballar. El contingut del pla, així com les propos-tes estratègiques, es poden consultar a través del lloc web: <www.consorcielfar.org/ca/documentacio_gestio_del_litoral_arees_de_treball/>.

Una primera valoració, dos anys després de l’aprovació de les propostes estratègiques,permet fer algunes consideracions generals. Entre els punts forts, s’ha de destacar el fetque es disposa d’una sèrie de propostes consensuades pels vint-i-set municipis del lito-ral de la RMB; a més, es tracta de propostes que abasten tots els aspectes relacionatsamb el litoral i és viable fer-ne un seguiment específic. El pla pot esdevenir un punt de par-tida per al treball dels ens locals i una oportunitat per desenvolupar projectes supralocals.Tanmateix i pel que fa als punts febles, s’ha de tenir en compte que el pla no te caràcter

Món municipal 69

Fotografia 1. Vista aèria del frontcostaner de Sant Pol de Mar.Font: Observatori del litoral, Pere de Prada.

vinculant. Una altra consideració que hagués estat positiva hagués estat la priorització decertes propostes i que aquestes estiguessin acompanyades d’una valoració pressupostà-ria, de manera que facilitarien la presa de decisions alhora d’incorporar alguna propostaen els plans d’acció o en la planificació.

Sistema de seguiment i indicadors del litoral de Catalunya

Davant la necessitat de fer el seguiment del Pla estratègic litoral, en particular, i l’evoluciódel litoral, en general, el Consorci EL FAR i l’Agència Metropolitana Barcelona Regional hanimpulsat l’Observatori del Litoral amb el suport de l’Associació Pla Estratègic Litoral i laGeneralitat de Catalunya.

L’Observatori del Litoral es defineix com un instrument al servei dels municipis, entitatsi administracions amb competències al litoral, amb l’objectiu prioritari d’avaluar la situa-ció i evolució del litoral de Catalunya. En la mateixa línia, ha d’oferir eines que ajudin a lapresa de decisions per part dels agents i gestors del litoral, treballant des de la perspectivade la sostenibilitat, així com sensibilitzar i difondre els principals valors d’aquest territori.

Seguiment específic

En un primer nivell, l’Observatori del Litoral fa un seguiment específic de la incorporacióde les propostes estratègiques plantejades al Pla estratègic litoral als plans i programesde les administracions actuants. Tot i que es poden presentar unes primeres tendències,cal considerar que en aquest període s’han produït canvis en l’àmbit polític local i s’ha plan-tejat un nou Pla de mandat 2007-2011 que també cal tenir en compte. A més, ens tro-bem en un moment d’impàs del procés de transferència d’algunes competències enmatèria de costes pel que fa a l’aplicació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

De l’anàlisi duta a terme es pot concloure que la gran majoria de propostes s’incloueníntegrament o parcialment en diferents instruments de planificació, sobretot supramu-nicipal, i aquelles propostes que per la seva especificitat són viables com a iniciativa locals’han considerat només en alguns municipis. A grans trets, es detecta que vint-i-set deles trenta-cinc propostes s’han considerat totalment o parcialment, i fins i tot hi trobemaccions ja desenvolupades.

Les estratègies que més s’han reflectit en plans i programes són aquelles vinculades ales línies d’acció sobre protecció i millora del paisatge, restauració ecològica, transfor-mació urbana i millora del transport públic. Els espais costaners lliures dels municipisdel litoral afectats pel Pla director urbanístic del sistema costaner, l’elaboració del catà-leg del paisatge de la RMB, el programa de manteniment i la restauració de rieres del’Agència Catalana de l’Aigua, diferents plans urbanístics dels municipis del litoral o algu-nes de les propostes del Pla d’infraestructures de transport de Catalunya, en son algunsexemples.

D’altra banda, la majoria d’estratègies de les altres línies també s’han incorporat a dife-rents escales i àmbits d’aplicació, des de la reconversió de la xarxa viària —com ara el


cas de la proposta de reconversió de la N-II—, fins a les noves oportunitats de desenvo-lupament econòmic, la cohesió social i la cultura. La concreció d’aquestes darreres línieses pot trobar en iniciatives com ara el desenvolupament d’activitats vinculades a l’ampliaciódel port i l’aeroport, l’existència de campanyes educatives sobre temàtiques costaneresa diferents municipis o l’ampliació de l’oferta formativa específica de litoral.

Finalment, cal destacar una de les iniciatives impulsades amb relació a la gestió integradadel litoral. Es tracta de la creació del Consorci dels Colls i Miralpeix - Costa del Garraf ambla finalitat de gestionar d’una manera sostenible els àmbits costaner, marí i terrestre de lacomarca del Garraf, tot seguint la Recomanació europea, de 30 de maig de 2002, sobrel’aplicació de la gestió integrada de zones costaneres, que afavoreix la connectivitat biolò-gica d’aquests espais amb el Parc del Garraf i el Parc del Foix. Aquest consorci està format,de moment, pels ajuntaments de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i el ConsellComarcal del Garraf, i, per tres departaments de la Generalitat: el de Medi Ambient i Habi-tatge, el d’Alimentació, Agricultura i Acció Rural, i el de Política Territorial i Obres Públiques.

Els indicadors del litoral

En una escala més àmplia, l’Observatori ha desenvolupat una bateria d’indicadors del lito-ral de Catalunya, eina que permet oferir dades i informació del litoral d’una manera sintè-tica i clara a l’abast de tothom. Un dels objectius d’aquesta bateria es poder fer el segui-ment de l’estat del litoral català i la seva evolució. Aquesta eina contribueix perquè els agentsimplicats en la gestió i totes aquelles persones que puguin intervenir en aquest territori dis-posin d’informació actualitzada de l’estat del litoral i, a més, en la mesura que puguin aju-din a desenvolupar les seves activitats i contribuir a la presa de decisions.

Com a concepte teòric es de�neix com a indicador aquell paràmetre que ens permet conèi-xer de manera ràpida i precisa l’estat en què es troba una determinada situació en un lloci en un temps concrets. Així doncs, un conjunt d’indicadors permet saber la condiciód’aquests dos factors, els quals, per extensió, poden apuntar l’estat global de l’entorn enaquell context que s’analitzi. De manera especí�ca, per a l’Observatori del Litoral interes-sa que els indicadors re�ecteixin l’ajust dels programes implementats als objectius �nalsque es persegueixen, és a dir, que contrastin l’efectivitat de les polítiques i actuacions ende-

Món municipal 71

Fotografia 2. Vista aèria de Collsi Miralpeix, costes del Garraf.Font: Observatori del litoral, Pere de Prada.

gades. Un indicador com a tal ha de ser fàcilment mesurable, pràctic, comprensible i des-criptiu i ha d’integrar el màxim nombre d’entrades. D’altra banda, els indicadors també hande permetre fer comparacions temporals i espacials. Per aquest motiu, calen sistemescomuns d’indicadors (bateries d’indicadors).

Tanmateix, la importància que té actualment la recerca d’indicadors e�caços en la gestiódel litoral es fonamenta en la di�cultat de de�nir-los i concretar la seva aplicació, ja queencara hi ha una manca de dades i de coneixement dels ecosistemes litorals i marins quepermeti mesurar les respostes socioeconòmiques i ambientals de la gestió.

L’àmbit de referència considerat en els indicadors és el terme dels municipis del litoralde Catalunya, entenent-los com a límits funcionals a l’hora de parlar d’actuacions que


Figura 2. Indicadors del litoral de Catalunya (2008)

A. Ocupació de l’espai i mobilitat A.1 Percentatge d’ocupació del sòl al litoral

A.2 Repartiment modal de la mobilitat quotidiana

B. Integració social B.1 Cobertura de serveis bàsics

B.2 Grau d’associacionisme

C. Patrimoni natural C.1 Protecció litoral del sòl no transformat

C.2 Diversitat d’aus litorals d’interès comunitari

D. Masses d’aigua D.1 Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua

D.2 Incidències (episodis de contaminació, escumes...)

D.3 Grau de compliment de la Directiva d’Aigües de bany

E. Economia E.1 Places d’allotjament turístic per 1.000 habitants

E.2 Nombre d’amarradors i places en marines seques

E.3 Intensitat constructiva

E.4 Població ocupada resident/Llocs de treball localitzats

F. Sostenibilitat F.1 Residus generats per habitant i dia als municipis dellitoral

F.2 Consum mitjà d’aigua diari (litres d’aigua/persona/dia)als municipis del litoral

F.3 Consum d’energia

F.4 Estimacions de CO2 eq derivades del consum elèctric

G. Integritat Litoral G.1 Mosaic territorial

G.2 Usos costaners

incideixen al litoral. En alguns casos, el pes de Barcelona resulta excessivament distor-sionador, o en algun altre cas, no es disposa de dades dels municipis més petits. D’altrabanda, en els casos en què aquesta funcionalitat va més enllà dels límits municipals (perexemple, la qualitat de l’aigua) s’ha augmentat l’abast a les necessitats de l’anàlisi. End’altres, s’ha optat per treballar en l’àmbit comarcal o en els àmbits que determina el Platerritorial de Catalunya per manca de dades municipals. Pel que fa a l’àmbit marí, s’ha presla referència de mil metres mar endins.

A la �gura 2, es mostra la relació dels dinou indicadors del litoral, amb una prèvia recopi-lació/plantejament, avaluació (de la informació i dades disponibles) i selecció, i agrupatsper àmbits temàtics.

La sortida grà�ca dels indicadors s’ha elaborat en forma de �txa amb la informació relati-va a l’indicador considerat i s’ha acompanyat de la representació grà�ca i cartogrà�ca deles dades. Els camps incorporats en la �txa aporten la informació su�cient per tal queaquests siguin reproduïbles, i a més inclouen una breu anàlisi de les dades i les contex-tualitzen en el seu marc legal i polític.

A grans trets, segons les dades mitjanes de l’any 2008 sobre ocupació de l’espai i la mobi-litat, un cinquanta-u per cent de la costa està ocupada en els seus primers mil metres ambuna mitjana de seixanta-cinc mil nou-cents setanta desplaçaments intermunicipals. Pel quefa a la protecció del patrimoni natural, un 42,3 per cent d’àrea terrestre i un 28,3 per centd’àrea marina es troben protegits al litoral.

La pressió exercida sobre aquest territori és heterogènia i estacional; tanmateix, les dadesglobals proporcionen una magnitud del nivell d’activitat i desenvolupament econòmic del’àmbit. Hi ha una oferta mitjana de 616,76 places d’allotjament turístic per cada mil habi-tants en un àmbit litoral en el qual el nombre d’amarradors en marines seques és de qua-tre-cents quinze. Pel que fa a habitatges, hi ha 29,3 habitatges construïts per cada mil habi-tants de mitjana i l’índex de persones ocupades residents a un municipi respecte als llocsde treball localitzats és de 1,34. Pel que fa a l’àmbit de la integració social, un dels indi-cadors mostra com el teixit associatiu proporciona una mitjana de 6,65 associacions percada mil habitants.

Món municipal 73

Fotografia 3. Tram de costaescollerat i infraestructuraferroviària al litoral de Vilanova i la Geltrú. Font: Observatori del litoral, Pere de Prada.


Respecte al consum de recursos hídrics al front costaner català es consumeixen una mit-jana de 309 litres d’aigua per persona i dia, i en l’àmbit d’energia elèctrica el consum totaldel litoral és de 1,39 MWh/any, de manera que s’emeten un total de 24.059 Tn CO2 eqderivades del consum elèctric a l’any. Pel que fa a la generació de residus, hi ha una pro-ducció de 2,48 quilograms de residus per persona i dia.

El sistema d’indicadors del litoral de Catalunya plantejat ha estat validat per diversosexperts en la matèria i és pot consultar a través de la pàgina web: <www.consorcielfar.org/ca/documentacio_gestio_del_litoral_arees_de_treball/>.

Consideracions finals i propostes de futur

El valor afegit dels indicadors, en tant que sintètics, els fa, d’altra banda, relatius a l’horad’interpretar-los. Els indicadors aporten un valor afegit, en la mesura que són eines sintè-tiques d’informació però, a nivell de detall, caldria aprofundir en cadascuna de les temà-tiques que tracten.

En aquest sentit es creu rellevant incorporar un indicador de governabilitat —per tal desuplir-ne la manca s’ha inclòs en cada indicador un apartat de context polític— i un indi-cador de l’ocupació de la línia de costa (tant per cent de costa rigiditzada i natural) queacabés de complementar els indicadors d’integritat litoral directament relacionats amb elriscos associats al canvi climàtic.

Per tal de donar un valor afegit als indicadors i fer-los més útils per als agents que hi tre-ballen, es planteja una altra proposta de futur que consisteix a elaborar �txes a escala muni-cipal en què es tinguin en compte els seus indicadors i la seva evolució especí�ca per aaquell àmbit territorial de�nit.

Bibliografia

Associació Pla Estratègic Litoral (2006): Pla estratègic litoral. Edició limitada. Barcelona.

BEFIORE, S. (2003): The Growth of Integrated Coastal Zone Management and the Role ofIndicators in Integrated Coastal Zone Management: Introduction to the special Issue.Ocean and Coastal management, Núm. 46, p. 234-25.

Departament de Medi Ambient i Habitatge (2006): Projecte Europeu DEDUCE. Generali-tat de Catalunya, Barcelona.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2007-2008): Projecte Europeu Beach-med. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

IOC (2003): A reference guide on the Use of Indicators for Integrated Coastal Management.ICAM Dossier 1, IOC Manuals and Guides 45. UNESCO, París.

IOC (2006): A handbook for measuring the progress and outcomes of integrated Coastaland Ocean Management. Manuals and Guides, 46; ICAM Dossier, 2. UNESCO, París.

Món municipal 75

Ministeri de Medi Ambient (2007): Libro verde del medio ambiente urbano. Governd’Espanya.

OLSEN, S. B. (2003): Frameworks and Indicators for Assessing Progress in IntegratedCoastal Management Initiatives. Ocean and Coastal Management. Núm. 46, p. 347-361.

SARDÀ, R. C., et al. (2005): A methodological Approach to be used in Integrated CoastalZone Management Processes: The Case of the Catalan Coast (Catalonia, Spain). Estua-rine and Coastal Shelf Science. Núm. 62, p. 427-439.

SUREDA, V. (2000): Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat. Diputació de Barcelo-na, Barcelona.

Introducció

Aquest article s’emmarca en una iniciativa realitzada des de l’Ajuntament d’Eivissa, enel marc del seu Pla d’excel·lència turística, que es va realitzar entre octubre de 2005 isetembre de 2009. S’ha constatat que els plans d’excel·lència constitueixen un instru-ment idoni per replantejar i debatre sobre els models turístics dels municipis que els acu-llen. És en aquest sentit i des d’aquest marc que l’Ajuntament d’Eivissa es va plantejariniciar una sèrie de debats per discutir el model turístic i de manera específica algunsaspectes de manera més àmplia en successius congressos, conferències i taules ro -dones.

El que aquí presentem constitueixen les conclusions d’una primera jornada, que va tenirlloc durant el mes de maig de 2006 a la ciutat d’Eivissa i del posterior congrés, celebratal principi del mes de desembre del mateix any. Val a dir que són conclusions locals d’unmunicipi específic amb unes particularitats molt especials, però com a destinació madu-ra de sol i platja creiem que tindrà molts punts en comú amb altres municipis del nostrelitoral, i algunes de les seves experiències seran possiblement extrapolables a altres indretsamb característiques semblants.

Les conclusions s’agrupen i organitzen d’acord amb els tres grans temes en què es vaorganitzar el congrés: qualitat, diversi�cació i nous mercats, i comercialització. La línia argu-mental dels debats es va situar en el marc de la gestió i replantejament del model madurde sol i platja: qualitat i obertura de nous mercats.

Abans d’entrar en matèria, volem constatar que la mateixa celebració de les jornades isobretot del congrés, així com l’assistència que hi va haver, fou un primer èxit. Generarles preguntes i el debat era tan important com les possibles respostes. En de�nitiva, sig-ni�ca que a Eivissa ens hem començat a fer preguntes sobre el present i el futur delsector turístic de manera més o menys ordenada. La generació de debat —participa-tiu, informat, públic, obert— sobre el principal tema de l’economia i la societat eivissen-ca, que és el turisme, amb la participació d’empresaris, associacions de veïns, professio-nals, moviments socials, responsables públics i autoritats, etc., és un fet molt important.A altres destinacions fa molts anys que s’han endegat processos d’aquest estil, com ésel cas del Debat Costa Brava o del Debat Costa Daurada. Tanmateix, a Eivissa aquest pro-cés és relativament nou i si bé obre alguna reticència, enceta perspectives molt interes-

Món municipal 77

El model turístic del litoral mediterrani. Un estudi de cas, Eivissa

Elisenda BeldaGerent del Pla d’excel·lència turística. Ajuntament d’Eivissa

Joan Ribas TurESCI - Universitat Pompeu Fabra


sants. Tothom està d’acord que s’han de concertar moltes coses en matèria de turisme iés obvi que no es pot fer sense debat ni diàleg previs.

Els debats com aquest tenen un paper molt important de posada en comú d’informació.Sense que tothom conegui les conseqüències de cada model o cada mesura no es potdecidir cap on es vol anar. La millora del sector turístic d’Eivissa demana del sector públiclideratge institucional, coordinació entre les diferents administracions, concertació i cercade consensos, sempre que sigui possible, amb el sector privat i la ciutadania.

El sector turístic està sotmès a canvis molt importants a escala global: estades més cur-tes, noves maneres de viatjar, noves demandes per part dels consumidors, etc. Com qual-sevol destinació, Eivissa ha d’estar atenta a aquests canvis i nous corrents per apro�tar-ne les oportunitats i fer front a les possibles amenaces.

Al mercat turístic mundial hi ha noves zones, cada vegada més accessibles, que com-porten i comportaran una competència forta els propers anys per a destinacions madu-res com Eivissa. Per exemple, la riba sud de la Mediterrània o zones del Carib irrompenamb moltes places hoteleres i preus baixos als mercats de sol i platja. En la mesura quela competència en preus amb aquestes noves destinacions no té sentit, des de les des-tinacions madures com ara Eivissa cal treballar sobretot en dues direccions complementà-ries: l’augment de la qualitat i la diferenciació del producte, que passa per emfatitzarl’espe ci�citat, l’autenticitat i les particularitats del model turístic eivissenc. Eivissa ha detrobar les maneres de reinventar-se i continuar gaudint d’una imatge i una identitat prò-pia i forta.

Vista aèria de la ciutatemmurallada d’Eivissa, Dalt Vila.

Món municipal 79

La jornada de maig i el congrés de desembre de 2006 van marcar un punt d’in�exió en elprocés de re�exió i diàleg sobre turisme i desenvolupament sostenible a Eivissa. Algunstemes oberts s’han continuat tractant des d’aleshores en conferències i xerrades més espe-cí�ques.

Set factors clau a considerar

Si partim de la base que el model turístic dut a terme al nostre litoral els darrers cinquantaanys és un model madur i que presenta problemes importants de sostenibilitat econòmi-ca i ambiental, els municipis costaners que han viscut d’aquest tipus de turisme hau-ran de replantejar diverses qüestions si volen seguir essent competitius. De les inter ven -cions dels participants en la jornada es poden resumir set factors clau en aquestadirecció:

1. Pensar estratègicament per planificar a llarg termini.

Hi ha un consens en què la planificació a curt termini no funciona. Els temes turístics s’hande pensar de manera estratègica i planificar-los a mig i llarg termini.

Planta marina «posidònia»,inclosa en els béns declaratsPatrimoni de la Humanitat.

La ciutat d’Eivissa, litoralcostaner de ses Figueretes.

2. Pensar en termes de qualitat.

Sembla una obvietat que tenint en compte que el turisme és un dels sectors amb méspotencial econòmic del nostre país hàgim de parlar de qualitat, però la realitat ens demos-tra que aquest factor constitueix una peça clau que cal considerar en els nostres modelsturístics. Es tracta d’una qualitat entesa des de tots els punts de vista possibles, en la qualcal que treballi tot el sector: les institucions públiques, el sector privat (hotels, bars i res-taurants, comerços, activitats complementàries, etc.) i també la ciutadania en general, per-què a un lloc com Eivissa pràcticament tota la població viu de manera directa o indirec-ta del turisme.

3. Gestió mixta pública i privada amb consens social.

Avui dia és impensable que el sector pot seguir funcionant de manera descoordinada i sen-se una estratègia conjunta. Els grans èxits d’algunes destinacions del nostre país han pas-sat per la constitució d’òrgans mixtos de gestió pública i privada, i buscant un fort con-sens social.

Les administracions i el sector privat han de treballar conjuntament i ordenar les prioritatsper tal d’aconseguir objectius comuns. Això ha estat una pràctica inexistent a Eivissa enel passat, on s’ha deixat gairebé el sector a les mans del mercat i on les institucions, apart de promoció, poca cosa més han aportat.

4. Diàleg amb altres sectors.

El model de sol i platja pur té mercat, però presenta problemes de competència impor-tants. Mentrestant, els darrers anys s’ha constatat l’interès dels turistes i visitants d’enriquirles seves vacances amb altres activitats alhora que s’han tornat més exigents en tots sen-tits. Una de les exigències és justament les ganes de conèixer i de fer altres coses que nonomés siguin el lleure a les platges. És en aquest sentit que el sector turístic ha de dialo-gar més intensament amb altres agents i sectors. En el nostre cas en concret, i com a ciu-tat Patrimoni de la Humanitat, el diàleg amb la cultura constitueix un dels elements clauque cal considerar. Així, les institucions responsables del patrimoni han de posar elsesforços en la seva preservació, conservació i difusió, i el sector ha de saber aprofitaraquesta important plusvàlua en la seva oferta com a destinació.

5. Poc finançament municipal.

Els pressupostos de turisme constitueixen un tant per cent molt petit dins els pressupos-tos municipals. Un estudi elaborat per l’Observatori del Grup de Ciutats Patrimoni de laHumanitat d’Espanya1 va constatar que el pressupost en turisme dels ajuntaments no supe-ra en la majoria dels casos l’u per cent dels pressupostos municipals.


1. Boletín del Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España. Novembre de 2008.

6. Inversió en destinació més que en promoció.

Els estudis mostren que les destinacions inverteixen més en promoció externa que no pasen promoció i informació en la pròpia destinació. Això comporta en molts casos la man-ca de qualitat dels serveis turístics dependents de les administracions i repercuteix nega-tivament tant en els turistes com en la vida dels residents. D’altra banda, es produeix unfenomen d’estacionalitat extrema: congestió en temporada alta i manca de serveis i acti-vitat en temporada baixa.

Aquesta inversió en la destinació pot tenir en compte aspectes com ara l’obertura de lesoficines de turisme a l’hivern; la senyalització turística direccional tant de vianants com devehicles; la promoció d’activitats culturals, esportives i d’oci; l’obertura dels equipamentsculturals públics; la millora urbana dels espais més freqüentats, etc.

7. Inversió en investigació.

Malgrat l’impacte econòmic que té el turisme a molts municipis costaners, hi ha unaimportant manca en investigació que ajudi a construir un futur més sostenible. És sorpre-nent constatar que hi ha una manca quasi total d’indicadors i de dades que aportin conei-xement per tal de poder planificar d’una manera més ordenada i coherent, o simplementconèixer millor, la realitat. Els pocs estudis que es fan tenen més a veure amb la quantitatde turistes que no a saber quin és el seu perfil (d’on vénen, quants anys tenen, quines sónles seves prioritats quan s’estan al nostre territori, quin poder adquisitiu tenen, etc.). Sen-se totes aquestes dades és molt complicat dissenyar les actuacions que s’han de desen-volupar.

D’altra banda, hi ha molt poques dades sobre la capacitat de càrrega dels municipis, itot el que això comporta i genera de residus, transport, aigua, etc., que en el cas d’Eivissa,com és una illa, esdevé un factor clau.

Per tant, és molt important que les destinacions inverteixin en investigació i recollida dedades que els permetin conèixer més de prop com evoluciona el seu mercat i quina direc-ció cal prendre en determinats moments.

Factors estratègics per a Eivissa

Qualitat. Aspectes públics i privats. Medi ambient, urbanisme, construcció i societat

El turisme, com a activitat econòmica que és, es basa en l’ús dels valors del territori i delpaisatge. És molt important considerar el turisme en clau d’equilibri territorial. El desenvo-lupament del sector turístic al litoral mediterrani en general, i a Eivissa en particular, ha anatmassa lluny en l’ocupació del territori. Aquest problema ambiental representa una ame-naça, no solament per al medi ambient, sinó també per a la sostenibilitat del mateix nego-ci turístic. S’ha dit sovint que sostenibilitat i competitivitat són sinònims en turisme. S’had’abandonar de�nitivament la idea de creixement quantitatiu continu i treballar per rebai-xar-ne la congestió.

Món municipal 81

S’han de trobar maneres de gestionar la capacitat de càrrega en tots els àmbits, tant enl’àmbit general com dels espais que pel seu interès natural o patrimonial demanen una curaespecial. S’ha d’adequar el turisme al territori existent, i no a la inversa.

S’han de preservar els espais encara no urbanitzats que queden a Eivissa. Continuar cons-truint a tot arreu va en contra de la sostenibilitat del negoci turístic i de la competitivitat deles destinacions. A més, també s’oposa a les noves demandes i als nous valors dels con-sumidors.

Els negoci de la construcció i del turisme interaccionen de manera complicada. En parti-cular, l’onada d’expansió immobiliària que s’ha viscut els últims anys ha afegit pressió ala costa i ha actuat en contra de les necessitats de redisseny del sector turístic a molteslocalitats del litoral, alhora que ha fomentat un canvi en el turisme, amb l’augment del turis-me residencial, amb totes les conseqüències que se’n deriven.

Tindran futur els espais capaços de reinventar-se, els espais creatius i els que des del puntde vista territorial implementin estratègies per fer del turisme un factor de competitivitatlocal en un entorn global.

En l’àmbit europeu hi ha iniciatives en el sentit d’una agenda 21 per al turisme, en lalínia de trobar un marc d’actuació i un catàleg de bones pràctiques per als municipisturístics. Aquest pot ser un element interessant per avançar en una gestió turística sos-tenible.

Com que el turisme és el motor de l’economia eivissenca, amb un pes importantíssim, lamajor part d’aspectes socials estan determinats en gran mesura per l’activitat turística. Ésimportant pensar el model turístic també des d’aquesta perspectiva, de manera que esreforci la cohesió social.

• Eivissa presenta unes estadístiques educatives dolentes: taxes baixes de matricula-ció en nivells educatius superiors, taxes elevades de fracàs escolar, etc. La situacióés en bona part fruit de la facilitat per guanyar-se la vida en el sector turístic sensegaire formació. Aquests dè�cits educatius constitueixen un problema social de pri-mer ordre en l’actualitat, però a més comporten una amenaça per al futur perquè nohi haurà professionals preparats per afrontar els reptes que vagin sorgint.


Escultura gegant «L’Ona»,instal·lada en el marc delprojecte culturalMostra deCreativitat, 2008.

• En el mercat de treball, el model turístic eivissenc comporta els problemes típicsdels sectors molt estacionals i que han perdut l’especialització: un model d’ocu -pació poc especialitzat i sovint precari. Millorar el sector passa per recuperar laqualificació, en la qual s’inclou la formació, i la importància de la professionalitza-ció.

Hi ha un problema d’externalitats relacionades amb l’activitat turística —sorolls, neteja, segu-retat, etc.— que es repeteixen temporada rere temporada i que afecten el benestar delsresidents. Cal vetllar perquè aquests problemes es resolguin i millori la convivència entre resi-dents i visitants.

Molts agents del sector manifesten una preocupació pel «tot inclòs», tant per les conse-qüències pel model turístic d’Eivissa en general com sobretot pels efectes sobre l’ofertacomplementària.

La mobilitat és un factor molt important de competitivitat turística i de qualitat. La mobili-tat és un element que presenta greus mancances a l’illa, tant pel que fa a la mobilitat exter-na com interna:

• Mobilitat externa. Eivissa necessita millorar la connexió amb la resta del món fora dela temporada d’estiu. Aquesta millora passa per augmentar les connexions aèries ambla península Ibèrica i Europa. En aquests sentit, poden ser importants les compa nyiesde baix cost. No té sentit intentar parlar de desestacionalització sense començar perplantejar les possibilitats (vols) de connectar Eivissa amb la resta del món de mane-ra regular tot l’any.

• Mobilitat interna. Un altre repte és millorar la mobilitat interna d’Eivissa. Pensar en lamobilitat és molt més que construir infraestructures dimensionades pel volum de tràn-sit dels mesos d’estiu. El transport públic de l’illa d’Eivissa s’ha de desenvolupar afons. S’ha de discutir, en termes de capacitat de càrrega, el volum de cotxes que potabsorbir l’illa i les mesures que es poden prendre per gestionar aquest volum de tràn-sit privat. A nivell organitzatiu, s’hauria de crear una autoritat única del transport queabordés la problemàtica de manera integrada.

Nous mercats, en especial el «turisme cultural»

La paraula clau a l’hora de parlar de l’obertura de nous mercats és creativitat, entesaen general com la capacitat de reinventar constantment el model turístic d’una destina-ció.

En turisme cultural i patrimonial pràcticament està gairebé tot per fer a Eivissa, encara queen els darrers anys s’han fet grans avenços en aquest sentit. Les perspectives són bones:primer, perquè és un segment de demanda amb una gran potencialitat de creixement i,segon, perquè la nominació d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCOexigeix desenvolupar estratègies de protecció, difusió i promoció dels valors en el qualsel turisme pot jugar un bon paper. El patrimoni no es pot difondre sense un procés previde conservació, recuperació i posada en valor. Per aquest motiu, són necessaris mésesforços de sensibilització, formació i informació.

Món municipal 83

Per obrir nous mercats, especialment en turisme cultural, s’ha de treballar amb una visióa mitjà termini, amb un pla estratègic especí�c (complementari, però diferent dels plansd’excel·lència i de la gestió ordinària del turisme d’una destinació). Eivissa ja està treba-llant en aquesta línia amb la xarxa del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanyai ho ha de continuar fent.2

Per desenvolupar el mercat (o els segments de mercat) de turisme cultural i patrimonials’ha de treballar en el disseny i la comercialització de productes i rutes, recursos informa-tius, etc., d’interès cultural. El procés exigeix partir dels recursos patrimonials existents percrear primer productes i �nalment ofertes comercialitzables. Els recursos per ells matei-xos no són su�cients, i �ns i tot recursos patrimonials importants sense la informació il’estructura necessària per gaudir-ne des del punt de vista turístic, desconcerten i desa-nimen els turistes i donen una mala imatge d’una destinació.

El desenvolupament del turisme cultural obre les portes a la col·laboració entre dos monsque s’han donat l’esquena habitualment: el món dels professionals del turisme i el mónde la cultura i les arts (creadors, artistes, etc.). Hi ha espais per treballar i desenvoluparaccions conjuntes, des de l’organització de festivals o exposicions �ns al desenvolupamentde recursos multimèdia, rutes culturals, etc. Les arts es poden convertir d’aquesta mane-ra en un factor molt important d’atracció turística.

L’emergència de la cultura de l’oci porta els turistes a demanar cada vegada més activi-tats lúdiques, esportives o culturals durant la seva estada, la qual cosa augmenta el pesde la de�nició del turisme com a indústria de l’experiència, dedicada a subministrar ele-ments que constitueixin experiències per als turistes.

Un altre segment de mercat amb molt bones perspectives de creixement és el del turis-me professional lligat a convencions, congressos, etc. Desenvolupar aquest segmentdemana també estratègies especí�ques, que han de començar per desenvolupar les ins-tal·lacions i els recursos necessaris per atendre els visitants i, sobretot, solucionar la sevaarribada a l’illa tot l’any des de la península o Europa.

Un nou segment de mercat que es mou i cal considerar és el del turisme accessible.Hi ha propostes molt interessants per convertir l’accessibilitat de les destinacionsen un factor addicional de qualitat i atracció turística.

Noves formes de promoció i comercialització

La promoció turística s’ha de fer de manera especí�ca, tan propera com sigui possible ales destinacions. En particular, en el cas de les illes Balears no serveix el mateix per a totesles illes, perquè cada realitat necessita la seva política concreta, i sovint les illes són com-petència directa entre elles.

Un dels factors de canvi que han irromput amb més força als mercats turístics els últimsanys són les companyies de baix cost, que han abaratit de manera notable el transport


2. Per a més informació: www.ciudadespatrimonio.org

aeri. Així, per exemple, aquestes companyies estan jugant un paper de primer ordre en ladesestacionalització de la Costa Brava. La implicació de les administracions locals —mésproperes al territori— en la gestió aeroportuària és un repte pendent.

Internet és el nou canal de comercialització de productes turístics. Els serveis turístics (pas-satges, reserves d’hotel, etc.) són dels productes més comprats a la xarxa. La potencia-litat de creixement d’aquests nous canals encara és molt gran. Els experts assenyalen queno totes les estratègies són vàlides, i no tots els models de negoci es consoliden, peròque el potencial d’aquesta nova forma de comercialització és enorme.

D’Internet, com a mitjà de promoció de les institucions públiques i privades en matèria turís-tica, es pot dir el mateix que en l’apartat anterior: és un canal bàsic, imprescindible. Tan-mateix cada vegada és més important tenir una bona presència dins la xarxa i aportar-hirecursos, continguts i possibilitats ben desenvolupades.

Els reptes del canvi climàtic

Un estudi recent elaborat des de l’Observatori de Turisme i Cultura de l’Ajuntamentd’Eivissa sobre els reptes que planteja el canvi climàtic per a un lloc com Eivissa, conjun-tament amb les conclusions que es van treure del congrés celebrat el mes de maig de 2008a la ciutat sobre aquest tema, planteja la necessitat de prendre una sèrie de mesures ambcaràcter urgent.

El canvi climàtic comporta que cada vegada sigui més incerta la climatologia que es pottrobar en zones costaneres. Aquest canvi tindrà repercussions en el turisme i l’economia,que es pot veure afectada seriosament en els propers anys. L’augment de les tempera-tures, l’aparició de més bancs de meduses causats per l’escalfament de l’aigua, les for-tes tempestes en plena temporada abans pràcticament inexistents, la pujada del nivell del’aigua amb la conseqüent pèrdua d’algunes platges emblemàtiques i els negocis que lesocupen, les sequeres, les onades de calor, etc., són només alguns dels exemples dels rep-tes que tenen els indrets costaners i la seva vulnerabilitat davant el canvi climàtic. Totsaquests factors provoquen efectes en cadena que poden afectar en pocs anys l’economiad’un lloc com Eivissa, que viu pràcticament del turisme.

Pel contrari, l’estudi també va demostrar que alguns sectors hi veuen una oportunitat, enel sentit de generar noves activitats adreçades a nous públics. Per exemple, el coneixe-ment de l’interior de l’illa, del camp i de les activitats agropecuàries; l’aposta per la con-servació i consum dels productes locals; l’augment de la conscienciació ecològica en totsels processos; el foment de la descoberta turística de les excursions a peu, en bicicleta oen kayak, per exemple; la conservació d’espais verds que fan el rol de segrestadors deCO2, etc. Si la reorientació del model turístic es decanta cap a aquesta direcció, podriaser una font d’arribada de turistes que compensés la pèrdua dels visitants que arribennomés pel sol i la platja.

Perquè això pugui produir-se, però, cal una bona plani�cació i una gestió coordinada entreel sector turístic i la resta de sectors. Cal la conscienciació principalment dels residents,però també dels turistes i operadors turístics que visiten l’illa, que deixen part dels seus

Món municipal 85


bene�cis en projectes de recuperació, conservació i divulgació mediambiental en el terri-tori de destinació.

Conclusions

S’ha començat a generar un procés de debat sobre el model turístic d’Eivissa, un procésen el qual les preguntes són tan importants com les respostes, i en el qual la generacióde coneixement i el diàleg entre les parts són bàsics. Les bones pràctiques d’altres des-tinacions, les experiències d’altres mercats i les investigacions sobre el tema han de gene-rar una base sobre la qual cal experimentar i millorar el sector a Eivissa. El canvi exigeixlideratge i coordinació.

Les qüestions principals són: com cal gestionar el model madur de sol, platja i festa, i coms’han de de�nir i obrir nous mercats, en especial els relacionats amb el patrimoni, la cul-tura i el medi ambient. Dues paraules resumeixen el repte: sostenibilitat i qualitat.

El servei de conservació de platges de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

El territori que forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona inclou una extensa franjalitoral, d’una llargada de quaranta-dos quilòmetres aproximadament, trenta-un dels qualssón de platja, i d’una superfície de sorra d’uns dos milions de metres quadrats. Aquestafranja litoral pertany als municipis de Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelo-na, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. La Mancomunitat de Municipisde l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual són membres els ajuntaments esmen-tats, disposa d’un servei de conservació de platges, creat el 1987, que s’ocupa de dur aterme les tasques de gestió i manteniment que li han estat encomandes i que tenen elssegüents objectius principals:

• Equipar les platges amb aquells elements considerats necessaris per augmentar-nela qualitat, procurar-ne un ús assenyat i garantir la seguretat dels usuaris.

• Oferir un servei més racional i econòmic pel fet que la major dimensió del conjunt delsajuntaments mancomunats forneix unes possibilitats clarament avantatjoses en rela-ció amb les que tindria cada municipi per separat.

Món municipal 87

La gestió del litoral metropolità

Mariano de Gracia AntonCap de la Secció de Manteniment de Platges. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

• Optimitzar la relació qualitat/cost i fer-ho de manera coordinada amb els municipis iamb altres organismes i administracions que concorren a les platges.

El servei té dos àmbits diferenciats pel que fa a la prestació de serveis: d’una banda, lesplatges de Barcelona i, de l’altra, la resta de les platges metropolitanes.

Platges de Barcelona

Atesa la singularitat de la ciutat, la gestió de les platges de Barcelona es duu a terme demanera conjunta amb altres departaments de l’Ajuntament de Barcelona. Els serveismetropolitans s’encarreguen de les tasques següents:

• Instal·lació i manteniment de dutxes, passeres, papereres, megafonia, torres i cadi-res de vigilància, àrees de jocs, cabines sanitàries, armaris SOS i abalisament de lazona de bany i espigons.

• Llaurat i aireig de la sorra a l’inici de campanya.

Resta de platges metropolitanes

A més de les esmentades per al cas de Barcelona, les tasques desenvolupades a la res-ta de platges metropolitanes són les següents:

• Buidat de papereres i neteja manual diària de l’àmbit de la platja.

• Neteja mecànica de la sorra amb màquines garbelladores.

• Anàlisi i control de la qualitat de la sorra durant la campanya de bany.

Les instal·lacions de les platges metropolitanes

Els equipaments instal·lats a les platges metropolitanes són els que es consideren idonisper a l’obtenció de les millors quali�cacions europees que valoren l’estat de moblament icondícia de les platges i que consisteixen bàsicament en la retolació, l’accessibilitat, lesdutxes, les torres de vigilància, les papereres i l’abalisament d’esculleres.

Retolació

La retolació amb criteris homogenis de les platges metropolitanes neix amb l’objectiud’uni�car, racionalitzar i economitzar els recursos de plani�cació i disseny dels diferentselements que la integren.

La retolació indicativa orienta els visitants sobre els diferents elements que pot trobar a laplatja, com ara dutxes, atenció sanitària, servei de guàrdia urbana, etc. Així mateix, ofe-reix els números de telèfons d’interès i informa de l’estat del mar i de les possibilitats debany mitjançant l’exhibició de la bandera corresponent: verda, bany lliure; groga, màximaprecaució, i vermella, prohibit banyar-se.


Aquests elements han estat fabricats amb Trespa i amb unes prescripcions, fruit del’experiència, que n’asseguren la funcionalitat i durabilitat. Les retolacions han estat seri-gra�ades i estan formades per pictogrames que indiquen aquells usos i pràctiques prohi-bits a les platges.

La informació es completa amb un sistema de megafonia al municipi de Barcelona.

Accessibilitat

Des dels passeigs marítims i les voreres, l’accessibilitat a la sorra i a les zones de dutxesi de bany està assegurada mitjançant passeres de fusta construïdes amb mòduls prefa-bricats i que són de tres tipus: passeres �xes amb base de formigó, passeres �xes detemporada en mòduls rígids i passeres enrotllables per a accés de minusvàlids a la zonade bany.

Món municipal 89

Senyal al passeig

Senyal a la sorra

Mòduls de dutxa

El mòdul de dutxa ha estat un dels elements més estudiats dels que componen els equi-paments de les platges. Els serveis tècnics de la MMAMB han arribat a un model fet d’acerinoxidable, resistent a la corrosió i fàcil de reparar i mantenir. La base és de fusta d’irocoi el mecanisme d’accionament de l’aigua és de tipus presto. Les dutxes estan distribuï-


Passeres d’accés

Accés per a discapacitats

Mòdul dutxa

Torres i cadires de vigilància

Les torres de vigilància també són disseny de la MMAMB i van ser premiades pel FAD l’any1988. Estan construïdes en fusta de bolondo i acer inoxidable, la qual cosa les fa resis-tents a la corrosió. Les torres es complementen amb un sistema de cadires desmunta-bles d’acer inoxidable fondejades a la sorra.

des en mòduls, en els quals hi ha ubicats, també, cadires per garantir-ne l’ús a les perso-nes amb disminucions, i bancs per facilitar-lo als usuaris.

Papereres

En temporada alta s’instal·len papereres disposades a la zona de sorra en bateries i sepa-rades entre elles quaranta metres. La MMAMB n’ha promogut el disseny, que està pen-sat per tal que la bossa hi quedi ben subjecta i sigui fàcil de buidar i de muntar. Aquestdisseny ha guanyat el Premi Delta de Plata-ADI FAD 2005.

Món municipal 91

Papereres de recollida selectiva

Paperera a la sorra

Abalisament

L’abalisament consisteix a col·locar un seguit de boies �otants que senyalitzen les escu-lleres, la zona de dos-cents metres i els canals d’entrada i sortida d’embarcacions.


Abalisament d’espigons

Cadira i torre de vigilància

Armari SOS

Es tracta d’un armari que a l’interior allotja un cèrcol salvavides i el pot utilitzar qualsevolpersona. Està fabricat en polièster i fibra de vidre.

Món municipal 93

Abalisament de la zona de 200 metres

Armari SOS 1

Armari SOS 2

Manteniment de les instal·lacions

Per tal d’assegurar el manteniment de les instal·lacions hi ha vuit persones organitzades enquatre equips. Cada equip té un vehicle taller dotat amb totes les eines necessàries per dura terme qualsevol reparació, i encara es disposa de dos vehicles més per a les tasquesd’inspecció. Tots els vehicles tenen tracció 4x4 per circular damunt la sorra.

Les tasques d’aquest servei de manteniment es poden diferenciar en tres etapes: prèviaa la temporada d’estiu, durant l’estiu i temporada d’hivern.

Manteniment previ a la temporada d’estiu

Aquest manteniment es duu a terme entre els mesos de març i maig, a partir de Setma-

Jocs infantils

Els jocs infantils consisteixen en piràmides tridimensionals realitzades amb cordes reforça-des, gronxadors, elements de trepa i de manteniment físic.


Jocs infantils 1

Jocs infantils 2

Manteniment en temporada d’estiu

Entre els mesos de juny i setembre es controla el bon estat de les instal·lacions mitjançantinspeccions diàries. S’acudeix a fer qualsevol reparació que calgui en el mobiliari de plat-ges i se’n vigila també la bona execució.

Manteniment d’hivern

Aquest manteniment es duu a terme entre els mesos d’octubre i febrer. Després de retirarel mobiliari de les platges es fan les reparacions de taller, així com el manteniment —pintu-ra, neteja, etc.— per tal de deixar-lo en condicions òptimes per a la propera temporada.

El servei de neteja de platges

Prèviament a l’inici de la temporada i coincidint amb les festes de Setmana Santa esprocedeix a llaurar totes les platges metropolitanes. Aquesta operació s’efectua ambtractors equipats amb arades i consisteix a voltejar la sorra �ns a una fondària de cinquan-

na Santa. Consisteix en la instal·lació del mobiliari de temporada de les platges, amb elmuntatge dels elements següents (taula 1):

Món municipal 95

Llaurat

Dutxes 280

Papereres 933

Passeres de fusta 7,5 km

Cadires de vigilància 30

Àrees de joc 19

Senyals de localització 151

Cabines sanitàries 45

Torres de vigilància 16

Megafonia 23 pals d’altaveus

Abalisament de la zona de bany 20.650 m

Abalisament d’espigons 1.300 m

Canals d’embarcacions 9

Taula 1. Instal·lació de mobiliari en temporada de platges

La neteja mecànica s’efectua amb diferent intensitat segons l’època de l’any. Així, des deSetmana Santa fins al mes d’octubre les màquines passen diàriament, i a l’hivern la sorraes neteja dos cops al mes.

ta centímetres aproximadament. L’objectiu del volteig és remoure la sorra en profunditatper tal que les radiacions solars sanegin la sorra. L’acció de les arades es complementaamb la de les garbelladores.

Els treballs de neteja pròpiament dits es duen a terme tant amb procediments mecànicscom manuals, d’acord amb el que s’explica a continuació

Neteja mecànica

La neteja mecànica s’efectua amb màquines garbelladores. La seva funció es remourela sorra en una fondària de deu centímetres aproximadament i abocar-la a un sedàs quedeixa passar la sorra neta i reté els elements gruixuts, els quals són carregats a un bol-quet que la màquina porta incorporat. Aquestes màquines tenen una amplada de treballde 2,40 metres i 4,5 metres cúbics de càrrega. Per a zones menys accessibles i raconss’utilitzen unes màquines garbelladores autopropulsades de mida petita, que tenen unaamplada de vuitanta centímetres.


Garbelladora

Garbelladora

Neteja manual

La neteja manual consisteix en el buidat de les papereres i en les tasques de recollidad’escombraries en aquelles zones on les màquines no poden accedir.

La intensitat d’aquesta neteja varia al llarg de l’any. A l’estiu, quan s’han instal·lat totes lespapereres i es registra una màxima a�uència, la neteja és diària, i els equips ques’encarreguen d’aquesta tasca estan formats per quaranta persones. Per contra, a l’hivern,quan l’a�uència és mínima i només resten instal·lades les papereres dels accessos i llocssingulars, l’equip es redueix a sis persones amb vehicles tot terreny. En temporadesintermèdies, l’equip està format per vint-i-cinc persones.

El buidat de les papereres es fa directament a l’abocador amb camions compactadors.En els cas de la neteja mecànica, els residus s’acumulen en contenidors situats en llocsestratègics, que es porten a l’abocador.

La quantitat de residus recollits a les platges, excloent-ne el municipi de Barcelona, es veuenre�ectits en la següent taula 2, en la qual es distingeix entre temporada alta i baixa, i entrela neteja manual i mecànica.

De les dades anteriors s’extreu que el total de residus retirats de les platges l’any 2008ha estat de 1.007.750 quilograms, dels quals un 20,8 per cent s’han recollit a la tempo-rada baixa i un 79,2 per cent, a la temporada alta. Així mateix, un 42,7 per cent prové dela neteja manual (papereres i àrees inaccessibles) i un 57,3 per cent, de la neteja mecàni-ca. La ràtio de quilo de residu per metre quadrat és d’aproximadament 0,50 kg/m2 any.

Anàlisi de sorra de les platges metropolitanes

Des de l’any 1997, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,a través del Laboratori de l’Entitat del Medi Ambient, duu a terme un programa de vigilàn-

Món municipal 97

Taula 2. Resum residus 2008

Temporada baixa (any 2008)

Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Total

Neteja manual 8.080 12.300 8.220 4.400 2.720 8.740 44.460

Neteja mecànica 33.000 79.400 10.280 9.440 9.800 23.760 165.680

Total mes 41.080 91.700 18.500 13.840 12.520 32.500 210.140

Temporada alta (any 2008)

Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Total

Neteja manual 23.260 26.510 77.620 110.000 104.040 44.730 386.160

Neteja mecànica 42.880 121.440 61.160 77.900 58.560 49.510 411.450

Total mes 66.140 147.950 138.780 187.900 162.600 94.240 797.610

cia i control de la qualitat sanitària de les platges metropolitanes. L’objectiu bàsic consis-teix a determinar l’efecte de les tasques de neteja de la sorra, no des d’un punt nomésestètic o visual, sinó a partir de l’anàlisi d’indicadors microbiològics. La campanya se cen-tra en el període de més a�uència i abasta diferents punts de les platges metropolitanes,amb excepció del municipi de Barcelona, que realitza uns controls paral·lels. Aquestamemòria presenta els valors obtinguts per als diferents paràmetres microbiològics analit-zats durant l’estiu de 2008.

Punts de mostreig

El Servei d’Espai Públics selecciona anualment els punts de mostreig a cada municipi. Lataula 3 mostra els punts de mostreig de la campanya Estiu-2008:

De cada punt s’analitzen dues mostres: una denominada zona A, que correspon a unamostra obtinguda a deu metres de la línia del mar, on es fa el tractament de neteja i aireigde la sorra amb màquines grans, i una altra denominada zona B, que correspon a una mos-tra obtinguda a la zona d’entrada i sortida dels usuaris de la platja, on també es fa unaneteja, però amb garbelladores.


Taula 3. Campanya Estiu 2008

Punt Municipi Localització

1 Montgat Estació de Montsolís

2 Montgat Banys Montgat

3 Badalona Riera Canyadó

4 Badalona Carrer del Mar

5 Badalona Pantalà de Campsa

6 Sant Adrià Parc Litoral

7 Sant Adrià Platja de la Pau

7.1 Montgat Front del càmping Don Quijote

8 Prat Ll. Platja Club Marítim

9 Prat Ll. Platja del Golf

10 Viladecans Cala de la Murtra

10’ Viladecans Platja Balena Alegre

11 Gavà Carrer de Premià

12 Gavà Carrer Roses

13 Gavà Carrer Sitges

14 Castelldefels Carrer 17

15 Castelldefels Carrer 11

16 Castelldefels Carrer dels banys

17 Castelldefels Carrer Perú-baixador

18 Castelldefels Carrer Uruguai

Freqüència del mostreig

En principi, el mostreig és quinzenal. La presa de mostres s’ha efectuat tots els dillunscompresos entre el 26 de maig i el 22 de setembre. El primer dilluns es van portar a ana-litzar les mostres del punt 1 al punt 9 i el dilluns següent es van portar a analitzar lesmostres del punt 10 al 18. I així successivament, de manera que totes les platges s’hanmostrejat nou vegades al llarg de l’estiu i s’han analitzat un total de tres-centes seixan-ta mostres.

Mètode de mostreig

Les mostres de sorra són recollides per inspectors del Servei de l’Espai Públic de la Man-comunitat de Municipis.

En el punt seleccionat, cal de�nir una superfície d’aproximadament un metre quadrat i calportar cap al centre del quadrat imaginari tota la sorra d’una fondària de quinze a vint cen-tímetres. Allà s’homogeneïtza la sorra i es recull aproximadament un quilogram de sorraen pots prèviament esterilitzats.

La recollida es duu a terme entre les vuit i les deu del matí i, a continuació, es traslladenles mostres directament al laboratori.

Paràmetres analitzats

Coliformes totals. Els coliformes inclouen sota aquesta denominació diferents grups de bac-teris que es caracteritzen per viure com a sapròfits independents o com a microorganis-mes entèrics. Són bacils aerobis, o anaerobis facultatius, gramnegatius. Els coliformes totalspoden ser d’origen molt divers i són indicadors d’activitat microbiològica, tot i que moltsd’ells no afecten directament la salut.

Escherichia Coli

L’Escherichia Coli. És un tipus de bacteri coliforme que habita a les vies intestinals d’humansi animals de sang calenta. Tot i que poques vegades són patògenes i en general això suc-ceeix quan la resistència de l’hoste és baixa, algunes soques poden causar infeccionsdisentèriques, infeccions en les vies urinàries, febres generalitzades... La presènciad’E. Coli a la sorra és un bon indicador de contaminació d’origen fecal, en general pro-duïda per aigües residuals o arrossegada per les aigües pluvials. El fet que hi hagi conta-minació fecal pot suggerir la presència d’altres microorganismes patògens que poden cau-sar malalties com ara gastroenteritis, hepatitis, etc.

Staphylococcus aureus. De manera usual s’utilitza aquesta espècie com a indicador dela presència de bacteris patògens d’origen no fecal. Són bacteris aerobis responsables,entre altres, d’infeccions cutànies. Es caracteritzen per la seva ubiqüitat i per ser molt resis-tents a les condicions ambientals.

Món municipal 99

Processament de la mostra

El mateix dia que les mostres són portades al laboratori, es pesa una quantitat determi-nada de sorra, s’hi afegeix una solució salina i es sacseja durant uns minuts per efectuarun rentat, de manera que els microorganismes presents en els grans de sorra quedin sus-pesos en aquesta solució. És a partir d’aquest sobrenedant on es realitzen les anàlisis, totposant diferents dilucions d’aquest sobrenedant en contacte amb els cultius adequats.

Criteris d’avaluació

En no haver-hi cap reglamentació espanyola per avaluar la qualitat microbiològica de lessorres, s’agafa com a referència el criteri establert per l’Institut Pasteur de Lille respecte ala qualitat de les sorres. En la taula 4 es defineix aquest criteri:

De manera convencional, hem definit un criteri segons les concentracions de coliformesfecals. Tot i el canvi d’unitats (NMP/100g en lloc d’ufc/g), és més restrictiu que l’establertper l’Institut Pasteur:

• Òptima: <100 NMP/100 g

• Bona: 100-10.000 NMP/100 g

• De�cient: >10.000 NMP/100 g

Resultats

Del global dels resultats de l’any 2008, s’observa que un 80% de les mostres han obtin-gut la consideració d’«òptimes»; un 19%, de «bona», i un 1%, de «deficients».

De la valoració global es desprèn un bon estat sanitari de les platges de l’àrea metropoli-tana i l’eficàcia del sistema de neteja emprat per mantenir la salubritat de les sorres.


Paràmetres Satisfactori Acceptable No satisfactori

C. fecals <100 ufc/g 100-10.000 ufc/g >10.000 ufc/g

Bacteris patògens Absència Presència

Taula 4. Criteri d’avaluació

L’experiència

L’equilibri dels sistemes deltaics i els efectesdel canvi climàtic. Noves oportunitats de gestió

Jordi Serra RaventósFacultat de Geologia. Universitat de Barcelona

Elisabet Roca BoschLaboratori d’Estudis Socials de l’Enginyeria Civil (LESEC). Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports. UPC

L’experiència 103

Els deltes i el seu equilibri dinàmic

Els elevats costos ambientals i econòmics per fer front a l’erosió costanera i la creixent ocu-pació humana any rere any augmenten la pressió antròpica sobre el sistema litoral i el fancada cop més vulnerable. La Comissió Europea (EC, 2004) xifra l’afectació en un vint percent del litoral europeu i calcula que l’any 2001 es van gastar 3.200 milions d’euros per pro-tegir-lo. A més a més, les incerteses al voltant del canvi climàtic i l’ascens relatiu del nivelldel mar no s’insinuen gaire optimistes pel que fa als seus efectes sobre les costes. Entrela diversitat de costes, els deltes i les costes baixes sorrenques esdevenen les més vul-nerables a partir d’aquest tipus de riscos (IPPC, 2007). En aquest article es fa una sín-tesi que té en compte des dels processos físics que caracteritzen la diversitat de les zonesdeltaiques fins a les possibles actuacions d’acord amb les noves tendències i recomana-cions de la UE, sense oblidar un apartat cada cop més present en la presa de decisionscom és ara la percepció social.

Els deltes són coneguts perquè depenen dels tres factors que controlen la seva ràpida for-mació, geològicament parlant, i el seu equilibri o evolució. Aquests factors són encapça-lats per la dinàmica fluvial i el sediment transportat, la dinàmica marina i les marees. El domi-ni dels processos fluvials en la formació dels deltes presents a les nostres costes pot veure’sminvat per la regulació hidràulica i la retenció de la seva càrrega sòlida, fins al punt quepot arribar a assolir un darrer ordre d’importància en el moment en què la regulació del riués total o gairebé total. Hem pogut apreciar aquest procés en la majoria dels grans del-tes mediterranis amb conques fluvials regulades, sigui de manera progressiva (ex. l’Ebre)o dràsticament (ex. el Nil). Aquest fet queda palès en els diagrames ternaris de classifica-ció dels deltes quan els representem en funció dels factors o condicions actuals, o de lescondicions prèvies a les accions de regulació fluvial (fig. 1).

El canvi o major dependència dels factors de control no fluvials comporta una ràpida i pro-gressiva desestabilització dels elements prominents de la plana deltaica (motes o levées)i del front i costa deltaics. La manca dels sediments que un dia arribaven a la gola del riui eren dipositats en aquell front, o eren reconduïts per la dinàmica marina al llarg de la sevacosta externa, fa que l’acció marina reprengui el sediment que s’havia dipositat i el redis-tribueixi seguint les mateixes pautes dinàmiques, ja que l’energia (clima marí) del medi con-tinuaria essent la mateixa o superior.

Si a més de la reducció del transport sòlid fluvial a la mínima expressió tenim els efectesanunciats del canvi climàtic per a la nostra regió (IPCC, 2007) com ara el descens de lesprecipitacions amb conseqüències sobre el règim fluvial, l’augment generalitzat del nivellmarí i una tendència a incrementar la freqüència i la intensitat dels temporals a mar, totsels factors van en contra de l’estabilitat de l’edifici deltaic. En funció de la intervenció orellevància dels factors climàtics canviants i de la persistència en el temps, s’arribarà a unmodel de formació o evolució deltaica, sempre d’acord amb els condicionants imposatspels trets morfològics i estructurals de la costa (fig. 2).

Quan ens referim al terme equilibri deltaic, hem d’esmentar els factors comentats i la reper-cussió possible de les variacions que ens pot aportar el canvi climàtic quant a la intensi-tat i la freqüència dels temporals, així com la seva intensitat. Això implica canvis per alsdos primers factors, la dinàmica marina i la fluvial, mentre que el darrer factor, la marea,continua essent el menys significatiu i poc susceptible de ser afectat pel canvi climàtic,tan en el cas de la Mediterrània com arreu.

Per la seva morfologia plana i la riquesa dels seus sòls, històricament els deltes han atretles activitats agrícoles, tot i les seves condicions palustres i les malalties endèmiques quehi estan associades. Amb el desenvolupament econòmic han sofert la pressió del’urbanisme de la zona metropolitana i de les grans infraestructures, com és el cas del Llo-bregat, fet que ha generat forts impactes sobre els ecosistemes litorals (aiguamolls, dunes,etc.), els aqüífers i la dinàmica sedimentaria litoral. La pressió recent sobre els sistemes


Fluvial

Onatge Marea

Mississipí

EBRE 1

EBRE 2

Po

Nil

Roine

SenegalGanges-Brahm

Figura 1

Classificació ternària dels factors que controlen el desenvolupament d’un delta, amb alguns exemplesdels deltes més característics (abans de les intervencions humanes). L’Ebre es representa en dos estadis, 1 i 2, ambdós separats per un període de temps de menys de mig segle al llarg del qual, i demanera progressivament accelerada, s’ha arribat a la situació actual d’influència quasi total de l’onatge.

deltaics, preservats fins ara, afecten la seva capacitat per proveir de serveis ecosistèmicscom ara recursos per a l’agricultura i la pesca, el suport físic i el paisatge per a les activi-tats socioeconòmiques que afecten el desenvolupament de les activitats humanes.

Les formacions deltaiques de la costa catalana

La costa catalana es caracteritza per la presència de petits sistemes deltaics, formats apartir de la xarxa de rius i rieres que drenen el continent (conques internes i de l’Ebre), majo-ritàriament encaixats a causa de la variada morfologia litoral i la seva feble o esporàdicacompetència del transport fluvial que en condiciona el desenvolupament, com en el com-plex Fluvià-Muga, Ter o els petits rius i rieres del conjunt del litoral. El factor dominant entots aquests sistemes és l’onatge i el transport litoral que se’n deriva. Els deltes de la Tor-dera, el Llobregat i l’Ebre són els únics que presenten una morfologia típicament deltaica,amb un canal únic i amb forma externa cuspidada en els dos primers i lobulada en el darrer.La seva magnitud, estructura i característiques sedimentàries són força diferents, fet quecondicionarà tant la seva possible vulnerabilitat com la futura evolució davant un clima can-viant i l’ascens del nivell marí.

Una anàlisi conjunta de l’estructura, la litologia i els aqüífers dels deltes de la Tordera,el Llobregat i l’Ebre (fig. 3), com la presentada per Bayó (1997), ens permet distingir enprimer lloc la dimensió i el gradient de les respectives planes deltaiques, així coml’estructura i disposició dels aqüífers. En conjunt, els tres casos són força diferents, la


Processos fluvials

Processos marin

s

Marea

Deriva litoral

Deltes estuari

(Ex. Ganges)Deltes cuspidats

(Ex. Po, Tordera)

Deltes lobulats

(Ex. Ebre)Deltes digitats

(Ex. Mississippí)

Figura 2

Esquema il·lustratiu dels diferents tipus deltaics en funció de la dependència dels tres tipus deprocessos o factors, amb exemples característics (sense escala).

qual cosa ens donarà també la resposta a les característiques de la seva fragilitat, dela diversitat de comportaments previsibles davant de l’afectació pel canvi climàtic o deles actuacions recomanables per pal·liar-ne els efectes.

La situació present, comuna en els tres conjunts deltaics, es caracteritza per una dis-minució substancial del cabal sòlid i de transport de fons dels rius, que arriba a serquasi nul en el cas de l’Ebre (Guillén i Palanques, 1992) o molt baix si es compara ambsituacions anteriors, com el de la Tordera, únic riu no regulat dels tres citats (Rovira 2001,Serra, 2003). Aquesta disminució ha conduït a una situació progressivament desequili-bradora del balanç sedimentari, amb una resposta visible immediata i progressiva en elretrocés de la línia de costa. La mesura d’aquest desequilibri, en funció dels canvis enla línia de costa, s’ha de veure complementada amb els altres processos que modifi-quen el seu valor, com són la subsidència, la compactació de l’edifici deltaic i la varia-ció del nivell marí. Les variacions de la línia de costa observades als tres deltes podenassolir xifres que van fins a alguna desena de metres per any en la seva part frontal, toti que en el cas més sobresortint, com és el de l’Ebre, aquest retrocés de la part frontalés compensat per l’acreció del material erosionat en les parts extremals (Rodríguez, 1999;Valdemoro, 2001; Sánchez, 2008; Galofré, aquest número). Si únicament es fa l’anàlisievolutiva amb el paràmetre de la superfície total emergida, el resultat actual és que al’Ebre hi ha creixement, a causa de la redistribució del material erosionat del front del-taic (sorres) i conduït per l’acció de l’onatge cap a les puntes, fet que no implica guanyen volum del conjunt. En el moment que desapareix el front sorrenc i l’acció del mar es


EbreVall baixa Delta

Xerta Tortosa Roquetas Pol. Ind. Amposta

Mar

Aigües salades congènites

Graves i sorres. AqüíferSuperfície d’erosióRiss-WürmWurmianaHolocè (<10.000 anys)Aigües dolces per rentat ascendentAigües dolces de renovació

Llots i argiles. AqüitardLlots i argiles de plana d’inundació

Mar

Sòcol Pliocènic

Sòcol granític

TorderaVall baixa Delta

Fibracolor

Mar

Sòcol Pliocènic

Sòcol

Pliocènic

LlobregatVall baixa Delta

Molins Cornellà El Prat

Figura 3

Esquema en secció de les unitats sedimentàries i de la hidrogeologia dels deltes de l’Ebre, el Llobregati la Tordera (modificat de Bayó et al, 1997).

fa directament en materials lutítics de la plana o dels marjals, el material erosionat és trans-portat fora del domini costaner, cap al prodelta o la plataforma. Les actuacions previs-tes per afrontar aquesta situació són exposades per Galofré en aquest mateix volum.

Els processos morfodinàmics i la seva evolució recent també són àmpliament conegutsal delta del Llobregat, des dels treballs d’Espinet (1973) i INYPSA (1986) fins als mésrecents motivats per l’ampliació del port de Barcelona i el desviament del riu (CEDEx,1996; CEDEx-GGM, 1998, i APB,1999, entre d’altres) o de la Gestió Integrada (Pla estra -tègic litoral de la RMB, 2006). El conjunt de treballs mostra que tant les infraestructu-res i els canvis de llera del riu com la situació actual del balanç sedimentari condueixena una situació de desequilibri important a l’actual gola del Llobregat i cap a ponentd’aquesta, que es va reduint en aquest sentit, per canviar de signe a les proximitats dePort Ginesta, on hi ha una progradació o balanç sedimentari net. Les actuacions percompensar la regressió important de la zona del Prat preveuen unes aportacions desorres mínimes per mantenir la línia de costa en funció de la seva evolució, en part jarealitzades.

El delta de la Tordera és radicalment diferent dels anteriors, a causa de les característi-ques del sediment aportat pel riu, sorres arcòsiques grolleres, que donen lloc a una cos-ta i un delta altament reflexius si tenim en compte el seu perfil d’alt gradient. Al mateixtemps, el delta està format per una successió en vertical de diferents cossos detríticssuperposats, actualment ben conegut a partir dels treballs fets al delta submergit (Serra,2003; ACA, 2007). La dinàmica fluvial i la litoral també s’han estudiat recentment aixícom la modelització del comportament morfodinàmic (Rovira, 2001; ACA, 2007). Lesdiferències de comportament i evolució entre l’hemidelta nord, al sector de Blanes ide la platja de Sabanell, i les platges de Malgrat és degut a la morfologia d’alt gra-dient del prodelta i a la presència de la barra o spit que es desenvolupa a partir dela gola i condueix el sediment cap a ponent fins a la plataforma interna, fora del domi-ni costaner, a l’alçada de Calella. Les possibles solucions als problemes regressius deldelta haurien d’incloure una gestió racional del sediment transportat per la Tordera, amés o complementàriament, amb possibles intervencions rígides menors per tal de millo-rar l’estabilitat de la costa nord.

Un cop coneguts els processos dominants i la morfodinàmica resultant en cada conjuntdeltaic, l’indicador o element que permetrà conèixer millor com podrà ser l’adaptació delconjunt deltaic als canvis de nivell és la dimensió de l’anomenat prisma litoral, o conjuntde la unitat sorrenca perimetral. En funció del gruix i l’extensió superficial dels materialssorrencs emergits i submergits que voregen l’edifici deltaic, es produirà l’adaptació a lescondicions d’ascens del nivell marí més o menys ràpida tot seguint el model transgressiude les seqüències deltaiques (fig. 4) i de l’energia incident proporcionada per l’onatge(fig. 5). En fondària, la unitat sorrenca passa de forma gradual als fangs prodeltaics. Laresta de formacions sorrenques presents a la superfície deltaica corresponen als sedimentseòlics, dunes actuals o relictes, i als dipòsits de canal, materials que a mesura que siguinrepresos en el procés regressiu, s’incorporaran a les formacions costaneres retrogra-dants. La resta de la plana deltaica és formada per llims de sobreeiximent fluvial o per mate-rials d’origen palustre, materials que no contribuiran de manera acrecional, com els esmen-tats, en els mecanismes d’adaptació a noves situacions eustàtiques.


108 El sistema litorala aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa3

2

1

a aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaNM∆

aAluvialPlana deltaica i platjaProdeltaProdelta profundBasamentaAluvialPlana deltaica i platjaProdeltaProdelta profundBasamentaAluvialPlana deltaica i platjaProdeltaProdelta profundBasament

Figura 4

Esquema en secció de l’evolució (de 1 a 3) d’una formació deltaica afectada per l’ascens del nivell marí(1 < ∆NM < 10 m ), en què es mostra el procés regressiu de la plana emergida i la seva acreció vertical,paral·lela a la de l’ascens marí, a costa dels materials erosionats del front deltaic i de l’acció de l’onatge(Modificat d’USC Stratigraphy web, 2008).

0 100 200 300 400

7,5

7,0

6,5

6,0

5,5

5,0

4,5

Altu

ra d

’ona

(m)

Roses

Blanes

Llobregat

Tortosa

Període de retorn (anys)

Figura 5

Estimació de l’altura d’ona de les quatre boies de la xarxa xIOM (modificat de F. Grau, 2009).

Passat i futur de les estratègies de gestió

Des de fa unes dècades el principal problema físic dels deltes catalans és, com hem vist,la seva regressió, l’origen de la qual ha estat la política de grans embassaments que hanretingut sediments que havien de passar a formar part d’aquests sistemes. Les obrestransversals costaneres (ports i espigons) també representen una barrera per a la transferèn-cia d’aquest material sedimentari. Així mateix, la degradació dels hàbitats costaners comara els aiguamolls, les dunes i les platges han eliminat la protecció natural contra els epi-sodis extrems de tempesta. A més, el quart informe de l’IPCC (2007) con�rma que les cos-tes deltaiques són especialment vulnerables a patir les conseqüències del canvi climàtic il’augment del nivell del mar (Zhang, Douglas, & Leatherman, 2004), la qual cosa afegeixcomplexitat, incertesa, intensitat i durabilitat als processos de degradació i pressió queactualment ja estan afectant els deltes.

La lluita contra els fenòmens de la natura es remunta a temps històrics, quan els fenicis,els grecs i els romans construïen ports i defenses costaneres per protegir-se dels tempo-rals o dels canvis del nivell del mar. Tanmateix, l’increment en l’ús de tècniques d’enginyeriadurant la darrera meitat del segle xx ha augmentat la vulnerabilitat d’alguns sistemes lito-rals. Els resultats de l’estudi EUROSION (EC, 2004) demostren que, encara que la pro-tecció és possible, actualment les defenses costaneres poden ser superades per esde-veniments extrems i es desconeix com pot evolucionar la situació en el futur a causa del’elevació del nivell del mar i de la virulència meteorològica, associats al canvi climàtic. Enl’àmbit europeu, set mil sis-cents quilòmetres de costa s’han bene�ciat d’aquests siste-mes de protecció costanera (EC, 2004), però en nombrosos casos l’erosió s’ha resolt local-ment o només temporalment i ha accentuat el problema erosiu aigües avall. A la �, les con-seqüències poden ser catastrò�ques per la resiliència de la costa, és a dir, la seva capacitatnatural de respondre a estressos i canvis ambientals i per portar a terme les seves fun-cions socioecològiques (Woodroffe, 2007; Turner, 2000).

Recuperar la funció protectora que de forma natural ens oferien els sistemes costa-ners pot esdevenir molt costós tant des del punt de vista econòmic, social comambiental. Tant si es fa amb les formes de gestió tradicionals basades en tècniquesd’enginyeria marítima (dura o tova) o bé si es comencen a introduir noves estratègies con-siderades adaptatives, com la de retrocés controlat de la línia de costa o la recreaciód’aiguamolls, aquestes solucions poden comportar grans con�ictes socials. En qualsevolcas, la gestió és una tasca molt complexa.

Per parlar d’estratègies de gestió, ens basarem en una classificació utilitzada en elsinformes del PICC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) sobre l’afectaciódel canvi climàtic a les zones costaneres establerta per Bijlsma et al. (1996). Bàsica-ment, aquesta classificació estableix un gradient d’alternatives (fig. 6) que vand’aquelles més tecnocràtiques que volen controlar els sistemes naturals fins a les mésadaptatives, que pretenen ajustar-se a les dinàmiques naturals. Aquestes alternativessón les següents:

• Protegir, que comporta mantenir la línia de costa utilitzant tècniques d’enginyeria marí-tima. Inclou aquelles situacions en què es duen a terme obres de defensa per millo-rar o mantenir l’estàndard de protecció proporcionat per la línia de defensa existent.


La regeneració de platges i la construcció i manteniment d’estructures de defensacom ara els trencaones i els espigons en són alguns exemples.

• Acomodar, que implica treballar conjuntament amb els processos naturals per reduirels riscos, mentre que es permet el canvi natural de la costa. Es tracta de mantenirl’estàndard natural de defensa, incorporant-hi tot un ventall de mesures per pal·liarl’erosió, com ara construir una platja davant d’un penya-segat desprotegit o bé res-taurar dunes i regenerar aiguamolls.

• Retrocedir, que suposa treballar amb les dinàmiques naturals i deixar més espai al’aigua i els sediments. Consisteix a identificar una nova línia de costa terra endins ifixar-hi les noves defenses, la qual cosa comporta en certs casos eliminar les infra-estructures existents o bé fer canvis en els usos del sòl.

Les incerteses que es presenten a llarg termini sobre la seguretat de les poblacions, el man-teniment d’un gran nombre d’activitats i la biodiversitat costanera fan necessari replante-jar-se algunes estratègies, com ara mantenir de manera artificial la línia de costa, amb obresdures de rigidificació o amb regeneracions massives, que ha estat l’estratègia predomi-nant. Algunes noves estratègies de gestió, com ara el retrocés o el treball conjunt amb elsprocessos naturals, han estat poc implementades a les nostres costes. Des del PICC esconsidera que en alguns casos poden ser estratègies més adaptatives, ja que milloren lacapacitat natural de fer front als esdeveniments extrems. Des de principi dels anys noran-ta del segle passat aquesta nova visió de gestió de l’erosió està essent aplicada en algu-


Mur de protecció

Aiguamolls

Protegir

Acomodar

Retrocedir

a aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaa aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaa aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaFigura 6Estratègies generals de gestió de l’erosió i l’ascens del nivell del mar. Font: Elaboració pròpia.

nes zones del Regne Unit i França, on l’erosió és molt greu, com són els casos dels estua-ris d’Essex, els penya-segats de l’illa de Wight i de Criel-sur-Mer. Normalment coincideixamb zones amb un elevat valor ecològic on preval una actuació més en sintonia amb ladinàmica natural, o bé en aquelles situacions en què l’erosió és molt difícil de controlar iels seus costos econòmics són molt alts.

Les incerteses, els temors de l’elevació del nivell del mar i les seves conseqüències, aixícom el cost, l’efectivitat i els impactes ambientals de les obres de defensa costanera ofe-reixen bons arguments per replantejar-se les polítiques de protecció «costi el que costi»per passar a polítiques més suaus que acceptin la naturalesa dinàmica del sistema i inte-grin alternatives com ara la cessió al mar de terres emergides. Això no vol dir que aquesttipus de polítiques s’hagin d’adoptar a totes les zones que cal protegir; hi ha grans ciu-tats o pobles on una protecció més rígida combinada amb tècniques d’enginyeria tova comés ara la regeneració pot ser aconsellable atès l’alt valor dels bens econòmics, socials iculturals existents. En el cas dels nostres deltes, tenim d’una banda el Llobregat, que acausa de la densitat de població i la urbanització, juntament amb una quantitat d’infra -estructures de gran valor estratègic, requereix actuacions dures si es volen conservaraquests usos; de l’altra, tenim l’Ebre i la Tordera, on per la seva relativa naturalitat es podenobrir noves oportunitats per implementar estratègies de gestió d’acomodar o retrocedir.De fet, ja hi ha alguna proposta tant des dels sectors més acadèmics (Picó, 2005) comdes de les institucions competents (Galofré, aquest número) de recuperar una franja deterritori per regenerar antics hàbitats naturals (com ara dunes i aiguamolls) i dotar el sis-tema de la capacitat natural d’afrontar els perills que l’amenacen.

Posicions de la societat davant els riscos d’erosió i les estratègies de gestió

Darrere d’aquestes estratègies de gestió hi ha una forma d’entendre els sistemes costa-ners i de relacionar-nos-hi (Roca, 2008). La cultura en què estem immersos, la nostra expe-riència personal, els mitjans de comunicació i els nostres propis interessos, condicionssocials i escala de valors ens fan tenir una perspectiva diferent sobre el nostre entorn, laqual condiciona la relació que hi establim i, per tant, la nostra conducta ambiental. A ban-da d’aquests factors personals, la percepció també depèn del fenomen observat, la fre-qüència, l’escala i les incerteses que el caracteritzen. Processos com l’augment del nivelldel mar o l’escalfament global, en els quals els canvis es produeixen de manera gradual iels impactes es donen a llarg termini, s’infravaloren.

Ara bé, amb el temps la percepció sobre els efectes del canvi climàtic han anat canviant.Diversos estudis (Tàbara, 2005) mostren que la percepció de la societat catalana sobre lagravetat d’aquest fenomen s’ha anat intensi�cant. Hi ha un ampli reconeixement de la sevaperillositat i dels impactes potencials sobre la costa catalana. Tanmateix, precisament enla capacitat de resposta i les estratègies a implementar per mitigar o adaptar-se al feno-men, s’evidencien un cop més les divergències. Com expressava un entrevistat: «Amb elcanvi climàtic, les previsions no ens afavoreixen però ens haurem d’adaptar a les novescondicions: o bé ens mullem els peus, o bé construïm més obres d’enginyeria que ens pro -tegeixin, o bé tirem enrere i tornem al mar el seu espai».


Les preferències en les actuacions provenen en part de la nostra percepció sobre els sis-temes litorals. Fins ara ha predominant una visió de control, la percepció que els humanssom capaços d’estabilitzar la franja costanera i de mantenir l’equilibri litoral amb tecno-logia ha prevalgut (Roca et al. 2008). Les polítiques de rigidi�cació i arti�cialització imple-mentades les últimes dècades han portar a l’extrem la visió d’estabilitat del sistema i hanfomentat una percepció de l’equilibri costaner com a quelcom estàtic. En concret,l’estabilització dels fronts litorals amb tècniques d’enginyeria per a l’ús massiu d’activitatsturístiques ha contribuït a crear en l’imaginari col·lectiu de la societat uns espais amb fortcaràcter lúdic. Això di�culta poder comprendre la naturalesa dinàmica i canviant del lito-ral resultant de l’estacionalitat i variabilitat climàtica a què està sotmès.

S’ha estès la percepció que els humans podem controlar la natura, en part provocada perles polítiques de protecció costanera de les dècades de 1980 i 1990 basades en gransregeneracions de sorra, que xoca amb una naturalesa altament dinàmica especialment ensistemes sedimentaris com ara els deltes. Amb les previsions del canvi climàtic s’ha intro-duït una nova variable d’incertesa, i la creença que cal treballar amb processos físics i sercapaços d’adaptar-nos-hi i conviure-hi ha començat a tenir més pes, com a mínim desdel discurs. Així, com apuntàvem en l’apartat anterior, les estratègies de recuperar meca-nismes naturals de protecció costanera s’emergeixen com a noves alternatives de ges-tió. Ara bé, aquestes propostes interfereixen directament amb els interessos privats ipoden generar greus con�ictes socials. A més a més, l’e�càcia d’aquestes estratègies gene-ra una gran descon�ança (Villares et al., 2009). La percepció que un sistema dunar rege-nerat i la restauració d’uns aiguamolls poden ser tant o més e�cients que una obra dura,és encara molt feble. Domina la visió —i és lògic, atesa la gran tradició en obra dura quetenim— que la recuperació dels sistemes de defensa naturals tenen justi�cació des delpunt de vista purament conservacionista i no esdevé una veritable defensa contra l’augmentdel nivell del mar i les tempestes.

Per tant, aquest tipus d’intervencions innovadores requereixen molta pedagogia per partdels seus promotors. La integració dels afectats i la participació social des de l’inici enel disseny d’aquests projectes serà fonamental, no solament amb finalitats legitima-dores, sinó per explicar i comunicar les incerteses que hi són associades i, en darrerterme, generar confiança en aquesta nova manera d’afrontar la regressió. Per això, latransparència i l’accés a la informació esdevindran aspectes clau.

Consideracions finals

Els deltes i els riscos que els afecten, com ara l’erosió costanera, es caracteritzen per seraltament complexos, molt dinàmics, en constant canvi i afecten una part important de la socie-tat. La seva gestió és una tasca complexa que passa per, en primer lloc, pel seu coneixe-ment exhaustiu i, a continuació, per reduir les incerteses i optimitzar les solucions (cientí�-ques o tecnològiques) així com per tenir en compte els diferents interessos i percepcionssocials. La vulnerabilitat i la resposta dels deltes davant del canvi climàtic en part depèn dela seva capacitat d’adaptació, que ve determinada per diferents factors, com són les tendèn-cies de la regressió actual, l’ocupació, les infraestructures en risc, la població afectada i lesestratègies de gestió passades. L’apro�tament dels processos dinàmics costaners que han


contribuït a la formació i al desenvolupament dels edi�cis deltaics, alhora que han compen-sat els dè�cits de sediment actuals, així com la resiliència del sistema, podran ajudar a com-pensar en part la tendència regressiva i d’inundació motivades per l’ascens del nivell marí.

La revisió dels principals processos que intervenen en el desenvolupament i l’evolució delssistemes deltaics ha ressaltat problemàtiques com ara la pèrdua de certs hàbitats (plat-ges, dunes, aiguamolls, praderies submarines) i la degradació de funcions ambientals quecontribueixen al desenvolupament de l’activitat humana, com és la pèrdua de la protec-ció de les terres emergides. Hem vist que els deltes catalans tenen un alt valor socioe-cològic, d’una banda perquè són zones humides i acullen una biodiversitat molt valuosa,i també, en el cas del Llobregat, perquè és el suport d’infraestructures estratègiques peral desenvolupament econòmic del país. Per tant, l’alt cost social i ambiental que repre-sentaria la seva pèrdua requereix una re�exió profunda sobre les estratègies que cal imple-mentar per protegir aquests valors i al mateix temps adaptar-nos a una canviant dinàmi-ca global: la del canvi climàtic.

Fins ara la gestió del nostre litoral, com el de moltes de les zones costaneres de la Medi-terrània, s’ha caracteritzat per una forta visió sectorial i fragmentada. Les polítiques de ges-tió s’han basat en la rigidi�cació de la línia de costa. El canvi climàtic, la conservació delsvalors naturals presents en aquests entorns deltaics i la recuperació de la capacitat natu-ral de fer front als riscos erosius requereixen noves estratègies de gestió que ens perme-tin adaptar-nos a les condicions canviants, és a dir, cal fer que el sistema tingui més resi-liència davant de futures sorpreses en alguns casos poc previsibles. I davant de novesformes d’actuació més en consonància amb la natura cal promoure amb valentia la con-�ança de la societat.

Bibliografia

ACA (2007): Estudi de l’evolució de la costa del delta de la Tordera. Informe tècnic FBG-Ecoproges.

APB (1999): Estudi de les necessitats d’aportació i transport de materials per a les obresdel Pla director del port de Barcelona. Informe.

BAYó, A.; CUSTODIO, E.; LOASO, C. (1997): «Las aguas subterráneas en el delta del Ebro».Revista de Obras Públicas. Núm. 3.368, p. 47-65.

BIJLSMA, L. et al. (1996): «Coastal zone and small islands», dins Watson, R.T.; Zinyowera,M.C.; Moss, R.H. (ed.): Climate Change 1995: Impacts, Adaptations, and Mitigation of Cli-mate Change: Scientific-Technical Analyses, p. 289-324. Contribution of Working GroupII to the Second Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.Cambridge University Press.

CEDEx (1996): Influencia de la regeneración de las playas del delta del Llobregat sobre lahidráulica de las zonas húmedas litorales. Informe.

CEDEx-GGM (1998): Estudio sobre el medio litoral y la incidencia de las actuaciones delPlan Delta. Informe.


ESPINET, B. (1973): Estudio de la estabilización de las playas del delta del Llobregat y pla-nificación de la zona costera. MOPT.

European Comission (EC) (2004): Living with coastal erosion in Europe. Sediment andSpace for Sustainability. Major findings and Policy Recommendations of the EUROSIONproject. The Netherlans.

GRAU, F. (2009): Anàlisi extremal Bayessià de tempestes d’onatge a la costa catalana. Tesi-na. UPC.

GUILLÉN, J.; PALANQUES, A. (1992): «Sediment dynamics and hydrodynamics in the lowercourse of a river regulated by dams: the Ebro river». Sedimentology. Núm. 39, p. 567-579.

Intergovernmental Panel for Climate Change (IPCC) (2007): Climate Change 2007: ThePhys ical Science Basis. WGI Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panelon Climate Change.

INYPSA (1986): Estudio de la regresión del delta del Llobregat. DGPC, G.C.

PICó, M. J. (2005): «Un delta amb futur: les cinc mesures urgents per salvar l’ecosistemaric en biodiversitat». NAT (abril). València.

Pla Estratègic RMB (2006): El litoral, un territori en comú. Ed. Ass. Pla Estratègic del Lito-ral de la RMB, Consorci EL FAR.

ROCA, E. (2008): Bringing public perceptions in the Integrated Assessment of CoastalSystems. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a:www.tesisenxarxa.net

ROCA, E.; GAMBOA, G.; TÀBARA, J. D. (2008): «Assessing the multidimensionality of coastalerosion risks. Public participation and Multicriteria Analysis (MCA) in a MediterraneanCoastal system». Risk Analysis. Núm. 28(2), p. 399-412.

RODRÍGUEZ, I. (1999): Evolución geomorfológica del delta del Ebro y prognosis de su evo-lución. Tesis doctoral. Universitat d’Alcalá de Henares.

ROVIRA, A. (2001): Balanç de sediment i dinàmica fluvial en un riu de règim hidrològic tran-sitori. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

SáNCHEZ, M. J. (2008): Evolución y análisis morfodinámico del campo dunar de la Flechadel Fangar (delta del Ebro). Tesis doctoral. Universitat Rey Juan Carlos.

SERRA, J. (1997): «El sistema sedimentario del delta del Ebro». Revista de Obras Públicas.Núm. 3368.

SERRA, J.; MONTORI, C. (2003): «Morphology and Sedimentary processes of the subaequousTordera River Delta». Coastal Sediments Proceedings. Florida.

TÀBARA, J. D. (2005): «Percepció i comunicació sobre el canvi climàtic» dins Llebot, J.E.:El canvi climàtic a Catalunya. IEC, CADS i Meteocat, Barcelona, p. 773-815.

TURNER, R. K. (2000): «Integrating natural and socio-economic science in coastal manage -ment». Journal of Marine Systems. Núm. 25, p. 447-460.


VALDEMORO, H. (2005): La influencia de la morfodinámica en los usos y recursos costeros.Tesis doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya.

VILLARES, M.; ROCA, E.; JUNYENT, R. (2009): Valoración social de estrategias de gestión dela erosión en el ámbito del Fangar-la Marquesa, Delta del Ebro. x Jornadas Españolas deCostas y Puertos. Santander, 27 i 28 de maig de 2009.

WOODROFFE, C. D. (2007): «The Natural Resilience of Coastal Systems: Primary Concepts»dins McFadden, L.; Penning-Rowsell, E.; Nicholls, R.J. (ed.): Managing Coastal Vulner -ability. Elsevier, Amsterdam, p. 45-60.

ZHANG, K. Q.; DOUGLAS, B. C.; LEATHERMAN, S. P. (2004): «Global warming and coastal ero-sion». Clim. Change. Núm. 64, p. 41-58.


El medi físic: estratègia d’adaptació al canviclimàtic i gestió sostenible de la costa

Jordi GalofréEnginyer de Camins, Canals i PortsCap de Costes a Tarragona. Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar. Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí


Introducció

El sistema litoral afecta tots els territoris que tenen zona costanera. Es tracta d’un siste-ma complex que no solament afecta la línia de costa sinó un territori, de mar i terra, moltmés ampli. Tot aquest conjunt se suporta en un medi físic que és el marc de referènciadel present article. De�nir l’àmbit de la zona costanera no sempre és un objectiu fàcil. Perla banda mar tenim diferents límits: el mar territorial que comprèn les dotze milles nàuti-ques, la zona contigua �ns a vint-i-quatre milles nàutiques, la zona econòmica exclusiva�ns a les dues-centes milles nàutiques i la plataforma continental �ns a la batimètrica –dos-cents metres com a criteris més acceptats (Cicin-Sain i Knecht, 1998). Per la bandaterrestre s’estableixen criteris com ara les línies de domini públic marítim terrestre, les líniesde servituds o les d’in�uència. Existeixen, també, criteris administratius com l’àmbit delmunicipi o de la comarca. En aquest sentit, hi ha opinions que consideren que la zona cos-tanera inclou tot l’espai terrestre excepte els deserts; si més no, la nova Directiva Marc del’Aigua de la Comunitat Europea considera que s’han d’incloure les conques hidrogrà�-ques des del naixement del riu �ns a la seva desembocadura i que s’han de diferenciarles aigües super�cials, les de transició i les costaneres. Dins el context espanyol, la zonacostanera pot de�nir-se per costat mar com la comprèn el mar territorial i pel costat terra,cinc-cents metres terra endins des del domini públic marítim-terrestre, zona d’in�uència.Les característiques bàsiques del medi físic que constitueix la zona costanera són: escas-setat, demanda, interfase i fragilitat.

L’objecte d’aquest article és l’anàlisi del medi físic com a suport de la zona costanera, pertal de veure la seva vulnerabilitat i proposar estratègies per a l’adaptació al canvi climàtici la gestió sostenible de la costa.

La zona costanera és de gran importància a causa de diferents activitats que s’hi portena terme. A títol d’exemple, podem citar l’agricultura, els ports, la indústria, les ciutats, l’oci,el turisme i l’ecologia. D’altra banda, la zona costanera és una zona única, valuosa iamenaçada on conflueixen diferents usos i activitats, la qual cosa origina nombrososconflictes. Com a dades més significatives, cal esmentar que segons el Grup Intergo-vernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), en anglès IntergovernmentalPanel on Climate Change (IPCC), depenent de Nacions Unides, el cinquanta per cent dela població viu en zones costaneres, i, segons el projecte EUROSION de la Comunitat Euro-pea, setanta milions de ciutadans europeus viuen en municipis costaners i més d’un bilió

d’euros en béns i serveis estan localitzats en una franja de cinc-cents metres al voltant dela costa. Les amenaces que més afecten el medi físic que suporta la zona costanera sónl’erosió i la inundació. La protecció contra els efectes de l’erosió i la inundació a Europaascendeix a tres mil dos-cents milions d’euros el 2001 i el cost induït en les activitats huma-nes a causa dels efectes abans esmentats arriben als cinc mil quatre-cents d’euros a l’any.La manera d’enfocar la resolució d’aquesta problemàtica és mitjançant la Gestió Integra-da de les Zones Costaneres (GIZC), que es pot de�nir «com un procés continu i dinàmicles decisions del qual són preses per a un ús, desenvolupament i protecció sostenible dela costa i àrees marines, i recursos» (Cicin-Sain i Knecht, 1998). Per tal de poder aplicarcorrectament una GIZC, cal conèixer bé el medi físic i proposar estratègies d’adaptació igestió sostenible de la costa.

El marc legal que permet enfocar les solucions a la problemàtica descrita es pot resumiren els camps següents:

– Llei 22/88, de 28 de juliol, de costes.

– Reglament que desenvolupa la Llei de costes.

– Llei de ports de l’Estat.

– Lleis de ports de les comunitats autònomes.

– Lleis sectorials, Estat i comunitats autònomes.

– Directiva Marc de l’Aigua, C. E.

– Parcs naturals.

– xarxa Natura 2000.

– Zones RAMSAR.

– Zones d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA).

– Altres.

Un cop fetes les consideracions inicials, a continuació exposarem la problemàtica exis-tent, proposarem solucions per a l’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de lacosta, explicarem una aplicació al cas del delta de l’Ebre, i, �nalment presentarem unesconclusions.

Problemàtica existent

El comportament del medi físic com a suport de la zona costanera està controlat per unescauses que produeixen uns efectes. La relació causa-efecte, que és la mateixa que ori-gen-conseqüència, és la base de tots els fenòmens relacionats amb la natura (mètode cien-tí�c). Les primeres afecten directament el medi físic (causes) modi�cant-lo (efectes). Lesamenaces a la zona costanera es poden sintetitzar en l’erosió i la inundació. Ambdues sónefectes negatius sobre la majoria de les activitats que es desenvolupen en el medi físic cos-taner.

Aquestes amenaces i efectes es veuen agreujades per una sèrie de factors i fenòmens,com són la pressió urbanística, l’acció antròpica a la costa, la falta d’aportació de sedi-ments a les platges i canvis en les accions que actuen a la costa per causes naturals i/o


induïdes per l’ésser humà. La pressió urbanística es manifesta bàsicament per l’existènciad’edi�cacions molt properes a la costa que n’impedeixen el desenvolupament morfodinà-mic natural: canvis estacionals, retrocés per temporals, amplada per amortir l’energia del’onatge, etc. A més a més, hi ha l’efecte de barrera arquitectònica que l’aglomeració d’edi -�cacions altes suposa per al moviment de la sorra. L’acció antròpica a la costa es mani-festa per les diferents construccions que alteren la dinàmica marina i el transport de sedi-ments com són espigons, dics, ports, emissaris, etc. La falta d’aportació de sedimentsés conseqüència de l’endegament i la protecció de rius i rieres, de l’extracció massivad’àrids per a la construcció en les dècades passades i per la regulació mitjançant embas-saments dels rius. Els canvis en les accions que actuen a la costa poden tenir el seu ori-gen en variacions temporals per causes naturals del vent, les ones, la pressió atmosfèri-ca, la temperatura, etc. Aquestes variacions poden ser provocades pels humans perl’augment de les emissions de CO2, l’efecte d’hivernacle produït per cert gasos, etc.Ambdues variacions, per causes naturals i/o provocades pels humans, es coneix amb elnom de canvi climàtic i, segons l’últim informe de l’IPCC, (IPCC, 1990), està fortament con-dicionat per l’acció de l’home. Qualsevol estratègia d’adaptació al canvi climàtic i gestiósostenible de la costa haurà de basar-se a actuar, quan es pugui i de diferents maneres iintensitats, sobre aquests factors i fenòmens. A continuació, analitzarem les causes i elsefectes que tenen relació directa amb les amenaces a la costa —erosió i inundació—, aixícom la relació que tenen aquestes amb el canvi climàtic i les estratègies d’adaptació aaquest canvi i, també, la gestió sostenible de la costa d’acord amb la problemàtica des-crita i els factors que condicionen el comportament de la zona costanera.

Els fenòmens d’inundació són provocats bàsicament per la variació i la �uctuació del’onatge, el vent, la pressió atmosfèrica i el nivell mitjà del mar. D’una o altra manera, totesaquestes causes incideixen en la variable cota d’inundació com a conseqüència de la mareaastronòmica, la marea meteorològica i el run-up, així com la pujada del nivell del mar peraltres efectes com, per exemple, els efectes del canvi climàtic. La marea astronòmica pro-voca directament la pujada del nivell del mar; la marea meteorològica té relació amb el vent,i la pressió atmosfèrica i el run-up és la pujada del nivell del mar provocada exclusivamentper l’onatge. La suma de les tres variables —marea astronòmica (MA), marea meteorolò-gica (MM) i run up (RU)— és la cota d’inundació, així com la pujada del nivell del mar peraltres fenòmens (�g. 1). Aquests fenòmens tenen efectes acumulatius, és a dir, que quanes presenten simultàniament els efectes són més importants que la suma de cadascund’ells independentment. Trobem nombrosos exemples dels processos d’inundació quanen moments de marees altes i/o temporals energètics els dics dels ports són sobrepas-sats per les ones o bé les platges desapareixen sota les ones.

Els fenòmens d’erosió estan directament relacionats amb la variació i la �uctuació del nivellmitjà del mar, l’alçada d’ona i la direcció de l’onatge. Tots aquests fenòmens incideixendirectament en l’energia que arriba a la costa i traslladen terra endins la zona d’atac del’onatge i provoquen els fenòmens erosius, ja sigui pel desgast dels penya-segats o cos-tes baixes, o bé pel transport de sediments, transversal i longitudinal, a les platges. Coms’ha comentat anteriorment, el nivell mitjà del mar està regit per la marea astronòmica, lameteorològica i el run-up, com també per altres variacions per causes naturals i/o huma-nes. Cal tenir en compte que des del punt de vista causa-efecte, de la mateixa maneraque amb el fenòmens d’inundació, aquests últims són acumulatius. Existeixen nombro-



sos exemples dels processos d’erosió a la costa quan les platges desapareixen desprésdels temporals o bé els processos erosius aigües avall dels ports. Ambdós fenòmens i lesamenaces analitzades es veuen agreujades per la pressió urbanística, l’acció antròpica ala costa, la falta d’aportació de sediments a les platges i els canvis en les accions que actuena la costa per causes naturals i/o induïdes pels humans.

Els efectes del canvi climàtic a la zona costanera tenen conseqüències en el nivell del mar,el vent, la pressió atmosfèrica, l’alçada d’ona i la direcció de l’onatge. Tots aquests fenò-mens són els responsable de la inundació i l’erosió a la zona costanera. Per tot això espot concloure que les conseqüències del canvi climàtic en aquesta zona tenen relació direc-ta sobre les accions que l’amenacen, tant en les causes com en els efectes. Per tald’analitzar i comprendre el comportament de les variacions dels aspectes que incideixena la costa amb relació al canvi climàtic s’ha fet un estudi encarregat per l’O�cina Espa -nyola de Canvi Climàtic (OECC), al Grupo de Ingeniería Oceanográ�ca y de Costas de laUniversitat de Cantàbria (GIOC, 2004). En l’estudi s’han analitzat totes les dades dispo-nibles, tant de mesures com de previsions, durant el període 1958-2001, a la costa espan-yola, en les variables següents: nivell del mar, vent, pressió atmosfèrica, alçada d’onada i direc-ció de l’onatge.

A continuació, presentem, d’acord amb l’estudi abans esmentat, els resultats de l’anàlisidel comportament de les diferents variables a tota la costa espanyola durant el període1958-2001. De tot això es pot concloure la informació següent:

a) Nivell mitjà del mar: la primera conclusió és que es produeix un increment mitjà de 2,5mm/any. Si ho extrapolem a situacions futures, es preveu que l’any 2050 l’increment res-pecte al moment actual serà de 0,15 m (�g. 2).

a aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaCI MM

RU

MA

Nivell de referència

MA Marea astronòmicaMM Marea meteorològicaRU Run-upCI Marea astronòmica

Nivell de marea

Figura 1. Efectes que incideixen en els fenòmens d’inundació a la zona costanera (GIOC, 2004)


b) Marea meteorològica: té pocs efectes a la costa espanyola.

c) Alçada d’onada mitjana anual: s’observa un increment de l’alçada d’onada a la costacantàbrica; no hi ha canvis a la costa mediterrània, i hi ha un decreixement a les illes Canà-ries i Balears (�g. 3).

2000 2020 2050 2080 2100Any

Escenaris

A1B

A1T

A1FI

A2

B1

B2

La franja gris mostrala banda de confiançaa partir de diversosmodels.

TotIS921,0

0,8

0,6

0,4

0,2

0,0

Niv

ell d

el m

ar (m

)Figura 2. Diferents escenaris de l’ascens del nivell mitjà del mar (GIOC, 2004)

Figura 3. Variació de l’alçada d’ona significativa, Hs, al llarg de la costa espanyola (GIOC, 2004)

44ºN4

3

2

1

0

-1

-2

-3

-4

x 10-3

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN

15ºW 10ºW 5ºW 0º 5ºE

d) Alçada d’onada extrema: de les dades es dedueix un increment a la costa gallega i ales illes Canàries; no hi ha canvis a la costa mediterrània, i hi ha un decreixement a la cos-ta de l’Atlàntic sud.

e) Direcció de l’onatge: s’observa una variació signi�cativa al nord-est i a les illes Balearsi Canàries.

f) Velocitat del vent: de les dades es dedueix un increment a les costes cantàbrica i la medi-terrània, i un decreixement a les costes de Galícia i les illes Canàries.

g) Direcció del vent: s’observa un gir cap a l’oest a les costes cantàbrica i gallega i un gircap l’est al sud-est.

Tornant a l’anàlisi causa-efecte, la revisió de les dades històriques s’ha fet des del puntde vista de les causes, ja que es disposa de més dades. En realitat, es tenen molt poquesdades dels efectes, bàsicament fotogra�es aèries i plànols que poden induir a errors perl’escala amb la qual estan fetes i per la falta d’homogeneïtzació de les dades. Evidentment,des d’un punt de vista del medi físic i sobretot per de�nir una estratègia d’adaptació al can-vi climàtic i gestió sostenible de la costa, és més interessant i útil analitzar-ne els efectes.Per aquest motiu, en les previsions i les plani�cacions futures s’intentaran fer des del’òptica dels efectes.

Com a continuació de les dades analitzades durant el període 1958-2001, en el mateixestudi s’han fet extrapolacions per tal de preveure escenaris futurs. En el cas de la costaespanyola s’ha fet una extrapolació �ns a l’any 2050 (GIOC, 2004). Les anàlisis efectua-des es refereixen als efectes del canvi climàtic a la costa espanyola i s’han fet des del puntde vista dels efectes. Els aspectes analitzats són els següents:

• El nivell d’inundació: inclou els efectes de l’onatge, les marees astronòmiques i mete-orològiques i la pujada del nivell del mar. Aquest fenomen és important a les platgesi costes baixes, ja que hi ha un alt i greu risc de inundació.

• El retrocés de la línia de costa: a més a més de considerar el retrocés per la pujadadel nivell del mar, regla de Brunn, en l’estudi també s’han inclòs l’alçada d’ona i lavariació del �ux mitjà d’energia.

• El sobrepassament en les obres marítimes: és rellevant en l’avaluació de la pèrduade funcionalitat de les obres marítimes, ja que incrementa el risc de les vides huma-nes i les infraestructures. Té una gran incidència en els costos de restauració delsdanys.

• Increment del pes dels blocs en les obres marítimes: suposa una pèrdua d’estabilitati té una gran incidència en els costos de manteniment i restauració.

A continuació s’expressen de forma resumida i compacta alguns dels resultats, que s’hanobtingut com a mitjana, partint de les dades de 1958-2001, a l’escenari 2050:

a) Efectes del nivell d’inundació (�g. 4.):

– Costa gallega i illes Canàries: increment de 35 centímetres.

– Zona mediterrània: increment de 20 centímetres.

– Golf de Cadis: increment de 10 centímetres.

b) Retrocés de la línia de costa a les platges a causa de la variació del nivell mitjà del mar:


– Costa gallega, costa cantàbrica i illes Balears: retrocés de 15 metres.

– Golf de Cadis i mar d’Alborà: retrocés de 10 metres.

– Costa nord de la Mediterrània: retrocés de 8 metres.

c) Retrocés de la línia de costa a les platges a causa del gir de l’onatge:

– Costa nord-est, illes Balears i illes Canàries: retrocés màxim de 50 metres.

– Nord de les costes de Galícia i sud de la costa mediterrània: retrocés màxim de 10metres.

– Resta de la costa: retrocés màxim de 20 metres.

d) Sobrepassament en les obres marítimes:

– Costa mediterrània: increment d’un 150-250%.

– Costes de Galícia i el Cantàbric: increment d’un 100%.

– Illes: increment d’un 35%.

e) Increment del pes dels blocs en les obres marítimes:

– Nord de la costa de Galícia i nord de les illes Canàries: increment d’un 40%.

– Costa mediterrània: -10/+10%.

– Golf de Cadis: disminució d’un 40%.

En aquest punt ens trobem al �nal de l’anàlisi de la problemàtica existent. Partint de lesdades històriques (1958-2001), s’han trobat unes tendències de les causes o accions sobrela zona costanera a partir de les quals s’han fet projeccions cap al futur (any horitzó 2050)


Figura 4. Variació del nivell d’inundació al llarg de la costa espanyola (GIOC, 2004)

44ºN0,3

0,25

0,2

0,15

0,1

0,05

0

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN


i se n’han analitzat els efectes, que és el que realment interessa al tècnic i gestor. A par-tir d’aquest punt, es podran de�nir les diferents estratègies d’adaptació al canvi climàtic ila gestió sostenible de la costa.

Solucions per a la problemàtica costanera

Un cop analitzats els problemes mitjançant l’estudi de les causes i els efectes tant ambles dades històriques com amb les projeccions futures (2050), cal anar més enllà i fer lespropostes necessàries per trobar solucions i estratègies sostenibles. Les estratègies quecomunament s’accepten (IPCC, 1990) per poder tenir en compte tots aquests fenòmensen les futures actuacions són les següents:

– Estratègia de retrocés.

– Estratègia d’adaptació.

– Estratègia de protecció.

En els paràgrafs següents s’exposaran de manera esquemàtica les característiques genè-riques de cadascuna d’aquestes estratègies:

a) Retrocés:

– Aplicar polítiques de mitigació pel costat terra, als aiguamolls i àrees de marjals, etc.,i introduir el concepte retrocés en les actuacions costaneres.

– Implantar mecanismes i estratègies per a l’adquisició, cessió, donació o transferèn-cia de terreny al domini públic.

– Dotar d’incentius �scals en l’adquisició de terrenys per poder-hi dur a terme actua-cions de retrocés.

– En les àrees vulnerables, evitar la implementació d’àrees desenvolupades (urbaneso industrials) per tal de dur-hi a terme actuacions de retrocés.

– Adaptar el medi físic als previsibles efectes de l’erosió i la inundació.

b) Adaptació:

– Promoure mesures per implantar la Gestió Integrada de Zones Costaneres, tenint encompte els efectes potencials de l’erosió i la inundació com una dada que s’ha detenir en compte.

– Promoure processos de planificació territorial tenint en compte els efectes del’erosió i la inundació i preveure’n les conseqüències (canvi d’usos, adaptació deles normes de construcció a les zones vulnerables, protecció dels ecosistemes enperill, etc.).

– Reavaluar les infraestructures a les zones altament vulnerables.

– Promoure que els efectes d’erosió i inundació siguin inclosos en les normativesd’aplicació a les infraestructures en zones altament vulnerables.

c) Protecció:

– Fixar els límits de les zones que cal protegir com a conseqüència de les estratègiesde l’erosió i la inundació.


– Fixar les línies de servitud de protecció d’acord amb els efectes de l’erosió i la inundació.

– Promoure mesures per al seguiment de les línies de retrocés i fenòmens associats.

– Dissenyar tipologies toves en les alternatives de protecció costanera.

– Promoure la implementació dels efectes potencials de l’erosió i la inundació en el dis-seny dels treballs de protecció costanera i en l’avaluació del seu impacte a les àreesque l’envolten.

Després d’aquesta breu descripció, és fàcil comprendre que els fenòmens d’erosió i inun-dació, que tant condicionen les estratègies, estan relacionats en la majoria dels casospels efectes del canvi climàtic. És per tot això que qualsevol de les estratègies abans de�-nides ha de tenir en compte els efectes del canvi climàtic, adaptant-hi el medi físic, imple-mentant la Gestió Integrada de Zones Costaneres, i tenir-ho present en la plani�cació terri-torial, urbanística, mediambiental i sectorial. És evident que per poder aplicar qualsevold’aquestes estratègies s’han de pensar en els condicionants que incideixen en els fenò-mens com són ara la pressió urbanística, l’acció antròpica a la costa, la falta d’aportacióde sediments a les platges i canvis en les accions que actuen a la costa per causes natu-rals i/o induïdes pels humans.

Cada circumstància requereix l’estratègia més escaient segons la classi�cació del sòl i delsvalors mediambientals de la zona costanera. Per dur a terme una gestió sostenible de lacosta les estratègies que cal aplicar han de ser en primer lloc la de retrocés; segonament,la d’adaptació i, �nalment, la de protecció.

Amb l’objectiu d’aplicar el que s’ha comentat anteriorment a la costa espanyola cal con-siderar les eines legals de què es disposa. Des d’un punt de vista estrictament costanerl’eina més important és la Llei de costes amb tot els seus títols: béns de domini públic marí-tim-terrestre (DPMT), limitacions de la propietat sobre els terrenys contigus a la ribera demar per raons de protecció del DPMT, utilització del DPMT, infraccions i sancions, i com-petències administratives. Si bé la Llei de costes no és una llei de GIZC ni mediambiental,sí que es tracta d’una eina fonamental per poder desenvolupar els objectius d’adaptacióal canvi climàtic i gestió sostenible de la costa, dins les seves possibilitats i competències.

Sota els auspicis de les Nacions Unides —dins el Pla d’acció de la Mediterrània de la con-venció per a la protecció del medi ambient marí i les regions costaneres del Mediterrani, Con-veni de Barcelona, del qual Espanya és membre i dipositària—, el passat mes de gener del2008 es va signar el Protocol de la Gestió Integrada de les Zones Costaneres del Medite-rrani, encara pendent de rati�cació pel mínim de països necessaris per tal que sigui efec-tiu. De totes maneres, en un futur aquest protocol s’haurà d’aplicar a les zones costane-res del Mediterrani. Aquest fet representarà un nou impuls a la gestió costanera tenint encompte que s’introdueix, via protocol, el concepte de la GIZC i els efectes del canvi climà-tic en la gestió de la costa, tot això sota el concepte d’ecosytem approach. Aquest proto-col es desenvolupa en sis parts: «Disposicions generals», «Elements de la GIZC», «Instru-ments per a la GIZC», «Riscos que afecten la zona costanera», «Co operació internacional»i «Disposicions �nals». Sens dubte, serà la primera referència a escala mundial sobre comcal endegar l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de la costa.

A continuació, veurem com es pot aplicar el que acabem d’exposar a un cas concret coma exemple pilot a les amenaces a la costa en un lloc altament vulnerable.


Aplicació al cas del delta de l’Ebre

Una de les zones costaneres més vulnerables de la costa espanyola, catalana i mediterrà-nia és el delta de l’Ebre. Per aquest motiu, gran part de la zona costanera, terra i mar, ésparc natural, ZEPA, RAMSAR i xarxa Natura 2000. A més, el delta està inclòs especí�ca-ment dins el Pla director d’usos del sistema costaner, el Pla territorial de les Terres de l’Ebrei altres estudis i plani�cacions de les diferents administracions.

El delta de l’Ebre és una àrea formada per sediments d’aportació al·luvials amb una super-fície de 325 quilòmetres quadrats (�g. 5). Es pot dividir en l’àrea central, on el riu Ebre trans-corre pel mig del delta �ns a arribar a la desembocadura, i la zona costanera. Aquesta últi-

ma inclou una franja sorrenca de cinquanta quilòmetres al voltant de la línia de costa a marobert i trenta-cinc quilòmetres de línia de costa al voltant de les badies. Si s’analitza la fran-ja sorrenca a mar obert, objecte del projecte pilot, s’hi poden distingir tres parts: la platjasubmergida, la platja seca —amb el seu strand i la berma— i, al darrere, la platja amb elscamps dunars. Aquest sistema existeix on és possible desenvolupar un sistema morfolò-gic complet de platja sorrenca (�g. 6).


Figura 5. Plànol de situació de delta de l’Ebre (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, 2008)

Els diferents sistemes morfològics que es poden trobar al delta de l’Ebre són els següents:

– Una franja deltaica on el sistema platja-duna està completament desenvolupat.

– Una franja deltaica on el sistema platja-duna no s’ha pogut desenvolupar per man-ca d’espai a causa de fenòmens erosius i de pressió antròpica.

– Istmes, puntals i penínsules sorrenques.

De tot el que acabem d’exposar es pot concloure que el comportament natural de la zonacostanera davant el mar obert al delta és el sistema platja-duna. Els camps de dunes reque-reixen l’ocupació d’una franja ampla de terra que permeti que es desenvolupin. Els siste-mes dunars són conseqüència d’accions diferents: la deposició de sorra per dinàmica mari-na i el transport eòlic. Les dunes al delta de l’Ebre tenen tres funcions bàsiques:

– Protegir la costa contra la dinàmica marina generada per l’onatge.

– Protegir la costa contra els fenòmens de pujada del nivell del mar i la subsidència,evitant i impedint, d’aquesta manera, el sobrepassament.

– Desenvolupar un ecosistema de �ora i fauna.

Els sistemes dunars al delta de l’Ebre han estat estudiats a la península del Fangar —bàsi-cament l’única zona on es poden trobar— per diferents autors (M.J. Sánchez García, 2005;I. Rodríguez, 1999; Universitat de Barcelona, 1997; J.A. Jiménez, 1996). De la seva anà-lisi es pot concloure que el sistema dunar és efectiu per la problemàtica que s’està expo-sant. Els problemes d’erosió i inundació es poden tractar si es troben solucions ques’apropin al comportament natural del front deltaic.

El disseny de dunes sorrenques ha de basar-se en l’anàlisi de les accions, forcings, i res-postes que són les responsables del seu comportament. Les marees, l’atac per l’onatge,la pujada del nivell del mar, els corrents longitudinals, la dinàmica eòlica i la subsidènciaestan involucrats en la morfologia i la geometria de les dunes. Molts d’aquests factors estanin�uenciats pel canvi climàtic.

En la �gura 6 poden observar alguns dels paràmetres que de�neixen l’esquema platja-duna:1:M és el talús de la platja submergida, A és l’alçada de la berma, B és la longitud del frontde la platja, C és l’amplada de la platja, D és l’alçada de la duna, E és l’amplada de la partsuperior de la duna i F és l’amplada del peu de la duna. Aquests paràmetres estan relacio-


Figura 6. Esquema d’un sistema morfològic complet de platja sorrenca (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, 2008)

AN.M.M.

A C

D

F

E

M1

nats amb la geologia, la dinàmica marina, els factors atmosfèrics i la dinàmica eòlica. En lataula 1 hi ha representats els paràmetres i els factors que determinen aquesta morfologia.

Alguns paràmetres poden ser avaluats per dades de camp i altres per fórmules analítiques.La geometria de les dunes es pot de�nir per analogia amb la natura basat en les dadesexistents. Les direccions de les dunes al llarg de la costa es poden analitzar com a resul-tat de les dades de camp o també com a conseqüència de l’anàlisi de la rosa dels vents.Per tal de garantir l’adaptació correcta al canvi climàtic i una gestió sostenible de la cos-ta cal permetre la construcció d’aiguamolls darrere el primer cordó dunar i al darrere detot un altre cordó dunar. Les seqüències entre dunes i aiguamolls, que es desenvolupenentre les dunes a la zona interdunar, són conseqüència del comportament natural dels sis-temes costaners i és el resultat de la interacció entre la font de sediments, la dinàmica mari-na i la dinàmica eòlica. En la �gura 7 es mostra un esquema de camp dunar.

Tot això s’ha de desenvolupar tenint en compte que les solucions necessiten reduirl’impacte de la pressió urbanística i l’acció antròpica, per la qual cosa caldrà crear unazona d’amortiment su�cientment ampla al front marítim dins la zona terrestre costanera.Aquestes consideracions estan garantides pels diferents elements de protecció urbanís-tica i mediambiental a la zona. Tanmateix, caldrà de�nir els paràmetres i l’amplada necessà-ria per poder desenvolupar correctament aquestes actuacions. La manca d’aportacionspel riu és, a priori, difícil de solucionar malgrat que s’estan fent estudis per poder transva-sar els sediments retinguts als embassaments a la zona deltaica. A � de considerar els can-vis en les accions que actuen a la costa per causes naturals i/o induïdes pels humans, darre-


Paràmetre Factors afectats

1:M Mida de gra i dinàmica marina

A Mida de gra, run-up i batimetria

B Mida de gra, batimetria i dinàmica marina

C Factors relacionats amb l’erosió, variació de la línia de costa i dinàmica marina

D Dinàmica marina, dinàmica eòlica, mida de gra i pujada del nivell del mar

E Mida de gra, dinàmica marina i dinàmica eòlica

F Mida de gra, dinàmica marina i dinàmica eòlica

Figura 7. Esquema d’un camp dunar (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, 2008)

AN.M.M. D

E

GM

1

Taula 1. Paràmetres que defineixen el sistema platja-duna

re de la zona d’amortiment és possible de�nir algun sistema de dunes rígides al �nal delsistema platja-duna-aiguamoll-duna. Amb aquesta estratègia es tenen en compte elsfenòmens de pujada del nivell del mar. Aquest procés té un importància especial en l’àreadeltaica com a conseqüència de la pujada del nivell del mar, causat pel canvi climàtic induïtper la natura o activitats humanes, agreujat per la consolidació del terreny, la subsidènciai el dè�cit sedimentari.

La plani�cació futura al delta de l’Ebre ha d’incloure el manteniment de les dunes existentsi la creació de nous sistemes de platja-duna-aiguamolls-duna al llarg de tot el front cos-taner del delta. Els objectius principals d’aquestes noves propostes han de ser els següents:

• Aconseguir una platja més ampla.

• Assegurar un sistema d’amortiment davant els atacs dels temporals.

• Crear un ecosistema de �ora i fauna.

• Aconseguir una protecció contra la pujada del nivell del mar.

Alguns projectes pilots s’estan desenvolupant tenint en compte aquesta nova estratègia perprotegir el delta de l’Ebre basats en la incorporació de terrenys, al domini públic marítim-terres-tre al darrere de la línia de costa, i en el disseny d’un sistema platja-duna-aiguamoll-duna.Recentment s’ha desenvolupat un projecte pilot d’acord amb aquests principis (Ministeri deMedi Ambient, Taller d’Enginyeria Ambiental, 2007). El projecte es desenvolupa en una fran-ja de quatre quilòmetres al marge esquerre del delta al front costaner (�g. 8 i 9).


Figura 8. Planta general del sistema platja-duna-aiguamoll del projecte pilot (Taller d’EnginyeriaAmbiental, 2007)

En aquesta proposta es pot observar que el projecte es desenvolupa en una àrea on abanshi havia camps d’arròs. El disseny d’aquesta solució està basat en l’ocupació, mitjançantla incorporació al domini públic marítim-terrestre, d’una franja costanera de cinc-centsmetres. En aquest espai s’inclou una platja de cent metres d’amplada i un sistema duna-aiguamoll de quatre-cents metres d’amplada (�g. 10). Al �nal de tot, pel costat terra esproposa construir-hi una duna rígida amb material granular, que ha de tenir una doble fun-ció: protegir contra la pujada del nivell del mar i fenòmens d’inundació i servir de base pera una sendera per a vianants i bicicletes al llarg de la costa (�g. 11).

Aquest sistema general platja-duna-aiguamoll-duna és una eina essencial en l’estratègiade gestió sostenible del front costaner del delta de l’Ebre. Els problemes d’erosió, pujadadel nivell del mar i riscos d’inundació i mediambientals han estat considerats en aquestaproposta de solució. La implementació d’aquesta estratègia és un dels objectius fonamen-tals de la gestió integral de la zona costanera al delta de l’Ebre. El primer pas del procésconsisteix a obtenir els terrenys —una franja d’amplada mínima de cinc-cents metres—per incorporar-los al domini públic marítim-terrestre per tal de dur a terme aquest projec-te. L’àrea d’amortiment que aquesta proposta crea és la millor opció per garantir la pro-tecció del delta de l’Ebre contra els riscos naturals, ja que preveu els riscos i els efectesdels temporals, la pujada del nivell del mar, les inundacions i la subsidència al llarg de laLínea de costa i de les àrees que l’envolten. En de�nitiva, aquest projecte pilot és un exem-ple d’una estratègia d’adaptació al canvi climàtic i de gestió sostenible de la costa aplicatal delta de l’Ebre.


Figura 9. Planta de detall del sistema platja-duna-aiguamoll del projecte pilot (Taller d’EnginyeriaAmbiental, 2007)


Figura 10. Secció transversal del sistema platja-duna-aiguamoll-duna abans i després de la proposta (Taller d’Enginyeria Ambiental, 2007)

Figura 11. Duna rígida per prevenir els efectes de pujada del nivell del mar i d’inundació a la partposterior del sistema platja-duna-aiguamoll-duna (Taller d’Enginyeria Ambiental, 2007)

Secció F F’: Platja de pals (estat actual)

Secció F F’: Platja del nen perdut (estat actual)

Secció F F’: Platja de pals

Secció F F’: Platja del nen perdut

Secció A A’

Mota Rec Talús 1:3

Talús 1:3

Talús 1:5 Talús 1:3 Talús 1:5Carril bici

Carril bici

Carril biciCamí per a vianants

Camí per a vianants

Pla

tja

Camí per a vianants

Secció C C’

Secció B B’

20 cm base granular

20 cm terra vegetal

Arrossar

Pedraplè

Platja

Muret de guia

Mota de terreny natural

Maresmes

Terreny natural existent

Espècies arbustives autòctones

Abeurada

5 cm sauló

Formigó HM-20

2

5

13

1

12

11

9

8

7

6

4

3

10

Conclusions

• El medi físic és el suport de la zona costanera que es caracteritza per l’escassetat, lademanda, la interfase i la fragilitat.

• L’estratègia d’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de la costa ha de basar-se en la Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC). La incidència de nombroses acti-vitats en una zona d’alta vulnerabilitat és l’origen molts con�ictes que només es poden resol-dre mitjançant la GIZC.

• El medi físic està condicionat per diferents lleis i normatives d’àmbit europeu, espanyoli català, a més dels convenis internacionals signats.

• L’anàlisi causa-efecte és la més adient en el cas del medi físic si es tenen en compte lesamenaces a la zona costanera com són ara: l’erosió i la inundació. Aquestes amenaceses veuen agreujades per una sèrie de factors i fenòmens, com ara la pressió urbanística,l’acció antròpica a la costa, la falta d’aportació de sediments a les platges i els canvis enles accions que actuen a la costa per causes naturals i/o induïdes per l’ésser humà.

• L’estudi encarregat per l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic al Grupo de IngenieríaOceanográfica y de Costas (GIOC) de la Universitat de Cantàbria (GIOC, 2004) ha ana-litzat les dades disponibles durant el període 1958-2001 a la costa espanyola en les varia-bles següents: nivell del mar, vent, pressió atmosfèrica, alçada d’onada i direcció del’onatge. A partir de l’anàlisi s’han trobat unes tendències que indiquen que en aquestperíode s’hi han produït canvis significatius. Aquest fet ha suposat una anàlisi històricade les causes.

• A part de les tendències sobre les causes, l’interessant és conèixer-ne els efectes; peraquest motiu es va fer en el mateix estudi una projecció dels efectes a l’any horitzó 2050,els quals es var centrar en el nivell d’inundació, el retrocés de la línia de costa, el sobre-passament en les obres marítimes i l’increment del pes dels blocs en les obres marítimes.Els resultats dels efectes serveixen per poder prendre decisions en el futur.

• Les estratègies per a l’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de la costa sónles següents: retrocés, adaptació i protecció. Per tal de tenir en compte una gestió sos-tenible de la costa, les estratègies que cal aplicar han de ser: en primer lloc, la de retro-cés; en segon lloc, la d’adaptació i, �nalment, la de protecció.

• Per poder aplicar les estratègies a la costa espanyola es disposa de dues einespotents: la Llei 22/88, de 28 de juliol, de costes, vigent, i el Protocol de la gestió Inte-grada de zones costaneres del Mediterrani dins la Convenció per a la protecció del mediambient marí i de les regions costaneres del Mediterrani, pendent de ratificació pels estatsmembres.

• S’ha aplicat l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic i a la gestió sostenible de la zonaal delta de l’Ebre. Es tracta d’una de les zones més sensibles i vulnerables de la costaespanyola, catalana i mediterrània. Per aquest motiu, bona part del delta és parc natural,ZEPA, RAMSAR i xarxa Natura 2000, i està compresa especí�cament dins del Pla direc-tor d’usos del sistema costaner, el Pla territorial de les Terres de l’Ebre i altres tipusd’estudis i plani�cacions de les diferents administracions.


• D’acord amb els diferents sistemes morfològics que es poden trobar al delta de l’Ebrees pot concloure que el comportament natural de la zona costanera al davant del mar ésel sistema platja-duna. Els camps de dunes requereixen l’ocupació d’una franja ampla deterra que permeti que es desenvolupin. Els sistemes dunars són conseqüència de duesaccions diferents: la deposició de sorra per dinàmica marina i el transport eòlic. Les fun-cions de les dunes al delta de l’Ebre són les següents:

– Protegir la costa contra la dinàmica marina generada per l’onatge.

– Protegir la costa contra els fenòmens de pujada del nivell del mar i la subsidència,evitant i impedint, d’aquesta manera, el sobrepassament.

– Crear un ecosistema de �ora i fauna.

• Alguns projectes pilots s’estan desenvolupant tenint en compte aquesta nova estratè-gia per a la protecció del delta de l’Ebre: els projectes es basen en la incorporació al domi-ni públic marítim-terrestre dels terrenys al darrere de la línia de costa per dissenyar-hi unsistema platja-duna-aiguamoll-duna. Recentment s’ha desenvolupat un projecte pilotd’acord amb aquests principis (Ministeri de Medi Ambient, Taller d’Enginyeria Ambiental,2007). El projecte es desenvolupa en una franja de quatre quilòmetres de llargada i un mínimde cinc-cents metres d’amplada, al marge esquerre del delta al front costaner.

• El sistema general platja-duna-aiguamoll-duna és una eina essencial en l’estratègia de ges-tió sostenible del front costaner del delta de l’Ebre i és un dels objectius fonamentals per ala gestió integral de la zona costanera del delta de l’Ebre. L’àrea d’amortiment és la millorgarantia per protegir el delta contra els riscos naturals, ja que preveu els efectes dels tem-porals, la pujada del nivell del mar, les inundacions i la subsidència al llarg de la línia de cos-ta i les àrees que l’envolten. En de�nitiva, aquest projecte pilot és un exemple d’una estratè-gia d’adaptació al canvi climàtic i de gestió sostenible de la costa aplicat al delta de l’Ebre.

Bibliografia

CICIN-SAIN, B.; KNECHT, R. (1998): «Integrated Coastal Zone Management, Concepts andPractices». Island Press. Washington DC i Covelo, Califòrnia.

Grupo de Ingeniería de Costas y Oceanografía (GIOC, 2004). «Impactos en la costa espa-ñola por efecto del cambio climático». Ministeri de Medi Ambient, Madrid.

http://www.mma.es/secciones/cambio_climatico/areas_tematicas/impactos_cc/imp_cost_esp_efec_cc.htm

IPCC (1990): «Strategies for Adaptation to Sea Level Rise». Report of the Coastal ZoneManagement Subgroup of the IPCC Response Working Group. http://www.ipcc.ch

JIMÉNEZ, J. A. (1996): «Evolución costera en el delta del Ebro. Un proceso a diferentes esca-las de espacio y tiempo». Tesis doctoral. Departamento de Ingeniería Hidráulica, Marítimay Ambiental. Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona.

Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (2008): http://www.mma.es/portal/secciones/cambio_climatico


RODRÍGUEZ, I. (1999): «Evolución morfológica del delta del Ebro y prognosis de su evolu-ción». Universidad de Alcalá de Henares. Madrid Fluid Mech. Vol. 80, p. 721-741.

SáNCHEZ, M. J. (2005): Análisis morfodinámico de la flecha dunar de El Fangal (Delta delEbro). Universitat Rey Juan Carlos I, Madrid.

Taller Ingeniería Ambiental (2007): Desarrollo del Plan de actuaciones en el delta del Ebro:mejora medioambiental en la playa de Pals, Bassa de l’Arena y Nen Perdut. Servicio deCostas en Tarragona. Dirección General de Costas, Ministerio de Medio Ambiente.

Universitat de Barcelona (1997): «Estudio de la situación actual y evolutiva de las forma-ciones eólicas litorales del delta del Ebro». Informe técnico. Facultat de Geología. Univer-sitat de Barcelona.


Els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat marina

Rafael SardàInvestigador científic del Consell Superior d’Investigacions CientífiquesProfessor titular d’ESADE Business SchoolCentre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)


Introducció

La diversitat biològica (biodiversitat) és un concepte que fa referència a l’àmplia varietatd’éssers vius sobre la terra i els patrons naturals que conforma. La biodiversitat és el resul-tat de milers de milions d’anys d’evolució a través de processos naturals i també recent-ment com a conseqüència de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà. Elterme biodiversitat engloba des de la varietat d’ecosistemes del planeta fins a les diferèn-cies genètiques de cada espècie que permeten la combinació de múltiples formes de vida;les interaccions mútues entre elles i amb la resta de l’entorn fonamenten el suport de lavida. Per això, quan parlem de biodiversitat podem fer-ho des d’un pla genètic, o bédes del pla de les espècies i poblacions o d’ecosistemes. Conscients del valor intrín-sec de la diversitat biològica i dels valors ecològics, genètics, socials, econòmics, cientí-fics, educatius, culturals, recreatius i estètics dels seus components, i conscients de laimportància que té per a l’evolució i el manteniment dels sistemes necessaris per a la vidaa la biosfera, durant la realització de la Conferència de Rio, el 1992, es va crear la UnitedNations Framework Convention on Biological Diversity (UNFCBD). El seu document fun-dacional és el punt de partida d’una sèrie d’accions proposades per a la conservaciód’aquest tresor preuat.

La Conferència de Rio també va adoptar la creació de la United Nations Framework Con-vention on Climate Change (UNFCCC), amb l’objectiu de prevenir canvis del clima peri-llosos per a l’espècie humana. La UNFCCC sol utilitzar la informació científica desen-volupada a partir dels treballs fets pel grup d’experts de l’Intergovernmental Panel onClimate Change (IPCC). L’últim informe de l’IPCC (2007) afirma amb certesa que el can-vi climàtic s’està produint i que modificarà els patrons actuals del clima durant tot el segleiniciat, i que els efectes observats són conseqüència directa dels impactes produïts perl’activitat humana. Un informe posterior que relaciona macroeconomia i canvi climàtic(Stern Review) conclou que hauríem de ser capaços de no superar concentracionsatmosfèriques de CO2 superiors a 500 ppm (aquelles concentracions que segons elsmodels actuals podrien incrementar la temperatura mitjana global del planeta en uns2-3 ºC) si no volem entrar en processos de gran incertesa i gran risc. L’increment del’efecte hivernacle de la Terra i, com a conseqüència, el canvi climàtic que això està pro-vocant, constitueix el repte mediambiental més important que apareix en les albors delsegle xxI, juntament amb l’increment de la població mundial. Fets que solien passar en

temps geològics poden arribar a ser observats en el transcurs d’una vida humana, i lapercepció biològica d’un canvi en el clima és també generalitzada. Tota la vida del pla-neta es ressentirà d’aquest canvi pel fet d’haver de readaptar-se de manera ràpida ales noves situacions; òbviament, si és que aquests processos d’adaptació són possi-bles.

A l’entrada d’aquest segle, l’anterior secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, vaposar en marxa la realització d’un ampli estudi per avaluar les conseqüències que els can-vis en els ecosistemes planetaris estan tenint sobre les poblacions humanes. Aquestinforme, conegut com a Millenium Ecosystem Assessment, analitza les relacions entre lasalut dels ecosistemes i el benestar humà (MEA, 2003). L’informe conclou que el canvi climà-tic ha afectat tots els ecosistemes del planeta durant el segle passat, encara que de mane-ra desigual (taula 1), i aquest canvi apareix com la força més important de pèrdua de biodi -versitat en l’actualitat. Els canvis introduïts, combinats amb un ús més gran del sòl i ladispersió d’espècies exòtiques i/o invasores, estan limitant la capacitat de moltes espè-cies d’adaptar-se a les noves realitats. Igualment, aquest problema ha estat valorat recent-ment per la UNFCBD com a molt greu; no obstant això, reconeix que encara som a tempsde mitigar-ne els impactes i adaptar-nos als efectes del canvi climàtic mentre es protegeixla biodiversitat mitjançant una gestió correcta del que també s’anomena capital natural.La biodiversitat es pot ressentir del canvi climàtic, però també pot esdevenir una bonaeina per mitigar-lo.

Encara que és relativament difícil fer grans prediccions sobre la relació entre biodiversitati canvi climàtic a causa de les nombroses incerteses encara subjacents i la dificultat expe-rimental per comprovar hipòtesis de treball més enllà d’observacions efectuades, algunsefectes generals sí que semblen clars:


Tipus d’ecosistema Impacte

Bosc boreal Baix

Bosc temperat Baix

Bosc tropical Baix

Prada temperada Baix

Bioma mediterrani Baix

Pradera tropical i sabana Moderat

Desert Moderat

Aigües interiors Baix

Ecosistemes costaners Moderat

Ecosistemes marins Baix

Ecosistemes insulars Baix

Ecosistemes de muntanya Moderat

Ecosistemes polars Alt

Taula 1. Impacte del canvi climàtic durant l’últim segle en labiodiversitat del planeta (extret de MAE, 2005)

a) Canvis observats en les àrees de distribució de les espècies. Per cada grau centígradde canvi en la temperatura, els grans biomes terrestres del planeta es mouen uns cent sei-xanta quilòmetres (si el clima variés uns quatre graus centígrads durant aquest segle, lesespècies de l’hemisferi nord haurien de moure la seva àrea de distribució uns cinc-centsquilòmetres cap al nord, o el canvi que suposés en altitud, per trobar un nou clima benig-ne) (Thuiller, 2007). No obstant això, l’habilitat de les espècies de poder buscar nous hàbi-tats per a la seva adaptació posterior quedarà restringida pels usos actuals del sòl, quepoden constituir barreres naturals per al seu desplaçament.

b) Canvis fenològics i de relació entre les espècies. Els canvis climàtics poden variar elsperíodes migratoris o els períodes de reproducció de les espècies, i poden provocardesa coblament entre cicles biològics que són necessaris per a un correcte funcionamentdels sistemes naturals. Les relacions coevolutives poden quedar alterades davant elsmecanismes forçats d’adaptació per a algunes poblacions, la qual cosa pot comportar efec-tes ecosistèmics importants.

c) Desubicacions. Alguns ecosistemes poden quedar fora del rang de variació de climanecessari per al seu funcionament; per exemple, en el cas dels ecosistemes polars o elsesculls de corall. Boscos sencers, o els mateixos esculls de corall, podrien desaparèixercom a conseqüència de l’expansió de plagues afavorides per l’increment de la tempera-tura; n’és un exemple el cas de la infestació de pins per part dels escarabats del gènereDendroctonus, que podrien fer desaparèixer boscos que, al seu torn, podrien afavorir, percombustió de la seva fusta, l’efecte hivernacle.

d) Variacions climàtiques i incerteses. Un augment de les temperatures probablement por-tarà associades grans humitats, la qual cosa provocarà canvis en el règim de precipita-cions. No obstant això, els models climatològics també alerten de reduccions regionalsen la humitat –per exemple, a la zona mediterrània–, la qual cosa comportaria un gran estrèshídric. Igualment, i amb moltes incerteses, el canvi climàtic podria propiciar amb més fre-qüència l’aparició de fenomenologies extremes (temporals, sequeres, pluges torrencials...),i això repercutiria en un increment de les pertorbacions acusades sobre els ecosistemes.

e) Espècies clau i/o carismàtiques. Com a conseqüència del canvi climàtic, es coneixencada vegada més efectes indesitjables sobre espècies clau i/o carismàtiques, espèciesnormalment de grans dimensions que presentaran més problemes per desplaçar-se i adap-tar-se si les condicions que necessiten per funcionar es veuen compromeses en les sevesàrees de distribució actuals. A més, aquestes espècies solen tenir un paper destacat enels ecosistemes en els quals es troben, per la qual cosa la seva afectació desencadenaràtota una sèrie d’efectes secundaris.

En qualsevol cas, atès que l’ésser humà ha alterat de manera molt ràpida (la més ràpidade tota la història) els ecosistemes del planeta, el canvi climàtic suposa una pressió afe-gida sobre uns ecosistemes que ja estan sotmesos a un procés de canvi constant, unapressió que pot conduir-nos a un risc molt elevat d’extinció, la qual pot arribar, segons deter-minats escenaris, a un terç de tota la seva biodiversitat (Thomas et al., 2004a).

En el planeta, els mars i oceans tenen un paper essencial en la regulació climàtica pel fetde transportar la calor i transferir energia des de l’atmosfera fins a les seves zones mésprofundes. Mars i oceans estaran molt condicionats pels fenòmens derivats del’escalfament global, i els canvis que resultin en les seves propietats físiques i quími-


ques afectaran, sens dubte, la biodiversitat que suporten. Al començament del segle xIx,Jean-Baptiste Lamarck va escriure: «Els animals que viuen al mar estan protegits de la des-trucció humana de les seves espècies. La seva multiplicació és tan ràpida i són tan gransels seus mitjans per eludir la persecució i les trampes, que no hi ha la menor probabilitatque l’home pugui acabar amb tota una espècie de cap d’aquests animals». Han passatdos-cents anys i és obvi que les prediccions de Lamarck no eren correctes. La biodiver-sitat marina ha sofert una gran quantitat de pressions (sobrepesca, alteració d’hàbitats,contaminació, sobrefreqüentació, desenvolupament costaner, eutrofització, aqüicultura,introducció d’espècies...) que han significat un procés molt ràpid en la degradació de laseva estructura i de les seves funcions ecològiques, la qual cosa ha repercutit molt nega-tivament sobre els béns i serveis ambientals que ens presta.

El canvi climàtic empitjorarà aquesta situació. En el cas dels ecosistemes marins, el nos-tre coneixement no és tan gran com el que tenim dels ecosistemes terrestres i, per tant,les possibilitats de discernir els efectes del canvi climàtic sobre les espècies o sobre elssistemes naturals que s’hi donen és menor. No obstant això, i malgrat aquest gran des-coneixement, algunes tendències semblen clares: s’incrementarà l’estratificació tèrmicade les aigües (zones que separen masses d’aigües amb temperatures diferents); es reduiràla pujada de nutrients a les zones d’afloraments (upwelling); s’acidificarà el mar (reducciódel pH marí) en augmentar l’àcid carbònic marí per una major captura del CO2 atmosfè-ric; es perdran gels polars que podrien afectar els corrents, i, fins i tot, el desglaç de gla-ceres i continents gelats podria pujar de forma dràstica el nivell del mar. Totes suposaranalteracions importants dels ecosistemes marins.

El continent europeu, la seva biodiversitat marina i el canvi climàtic

Un informe recent de l’European Environmental Agency (EEA), elaborat en col·laboracióamb el Joint Research Centre of the European Commission (JRC) i la World Health Orga-nization (WHO), es va presentar l’any passat amb l’objectiu de difondre informació novasobre els possibles impactes del canvi climàtic a través d’indicadors que permetin, d’unabanda, identificar els sectors i les regions més vulnerables respecte al canvi climàtic perestudiar-ne l’adaptació, i, de l’altra, apuntar la necessitat de millorar la monitorització delssistemes per reduir les incerteses sobre el clima futur i els seus impactes (EEA, 2008).L’informe assenyala que a tots els mars europeus s’observen impactes derivats del can-vi climàtic (Halpern et al., 2008). Per regla general, resulta més senzill observar els canvisrelacionats amb les variables físiques, ja que les sèries i observacions de què es disposasón més àmplies (taula 2). En el cas de variables biològiques, les sèries més àmplies quees tenen a Europa són les derivades del Continuous Plankton Recorder (CPR) fetes desde la dècada de 1950. Per regla general, aquestes sèries són molt més curtes i irregulars.El principal impacte global detectat és l’augment de la temperatura superficial de l’aiguamarina; de tota manera, a causa de les diferències entre les regions europees, aquestimpacte es trasllada a la component biològica de manera diferent segons les àrees geogrà-fiques. A l’Atlàntic nord, les observacions realitzades assenyalen moviments cap al nordde les àrees de distribució d’espècies de zooplàncton i peixos, com també una major ampli-


En el cas del litoral espanyol (Anadón et al., 2005), les sèries de l’Institut Espanyold’Oceanografia han detectat un augment de temperatura en totes les costes de la penín-sula, com també canvis en l’estacionalitat i intensitat d’alguns processos oceànics comara els afloraments. Les dades aportades pel nostre país assenyalen que al litoral medi-terrani l’augment mitjà de la temperatura superficial del mar per al període 1948-2005 vavariar entre 0,12 i 0,5 ºC (en alguns casos, sèrie de l’Estartit, a Girona, prop d’1 ºC en elsdarrers trenta anys –comunicació personal–). A profunditats intermèdies, la temperaturava augmentar entre 0,05 i 0,2 ºC i en les capes profundes l’augment de temperatura vaoscil∙lar entre 0,03 i 0,1 ºC. L’increment de temperatura en les capes intermèdies i profun-des, encara que pugui semblar petit, implica que el mar ja ha absorbit quantitats gegan-tines de calor. La salinitat ha augmentat entre 0,03 i 0,09 unitats de salinitat, per la dismi-nució de precipitacions a la Mediterrània i també per la disminució de l’aportació dels riusa causa de les construccions hidràuliques fetes en les seves lleres per a l’aprofitament del’aigua per part dels éssers humans. Per la seva banda, el nivell del mar ha tingut un aug-ment d’entre 2,5 i 10 mm per any, les dades apunten que a més de l’escalfament de lesaigües, altres factors, com ara l’augment de la quantitat de massa d’aigua, podrien ser-ne els responsables directes (Vargas et al., 2007). A banda d’aquests aspectes que par-len de mitjanes, s’ha observat l’increment de situacions climàtiques puntuals desfavora-bles, les anomenades anomalies climàtiques (Cerrano et al., 2000). Tot plegat presenta unainfluència notable sobre la biodiversitat.

Encara que hi ha nombroses observacions sobre canvis en els ecosistemes marins pro-duïts en les últimes dècades, resulta extremadament difícil poder separar els canvis en den-

tud a l’estació de creixement de les espècies. Al Bàltic s’esperen reduccions de la salini-tat de les aigües i de la coberta de gel, i una major estratificació de les aigües, la qual cosapodria provocar grans processos d’hipòxia amb conseqüències molt negatives per a lavida marina, incloent-hi les espècies comercials. A la Mediterrània, s’espera que la tem-peratura de l’aigua marina augmenti i que l’aportació d’aigua dolça al mar es redueixi; totaixò unit no afectarà tant l’estratificació de les aigües, no obstant això, els efectes de lesespècies invasores, afavorides pel canvi tèrmic, podrien donar lloc a alteracions ecosistè-miques importants (ESF, 2007).


Augment de la Augment de la Augment del temperatura superficial temperatura superficial nivell del mar de l’aigua marina de l’aigua marina

(mm/any) ºC/any ºC/anyMars europeus 1992-2007 1871-2006 1982-2006

Atlàntic nord 3,4 0,002 0,03

Mar Bàltic 0,006 0,06

Mar del Nord 0,004 0,05

Mar Negre 7,5 0,003 0,03

Mar Mediterrani 1,5 0,004 0,03

Taula 2. Canvi en algunes variables físiques dels mars europeus (extret de EEA, 2008)

sitats, composició, reclutament, fenologies..., a causa de les variables climàtiques dels can-vis l’origen dels quals s’ha de cercar en variables i activitats d’origen antròpic. La conse-qüència és que el canvi climàtic en el domini marí introdueix un factor afegit a unes comu-nitats de si mateixes molt alterades per altres activitats humanes. Molt probablement esproduiran efectes sinèrgics com a conseqüència d’això. A continuació, presentem algunsexemples d’alteracions en què la variable climàtica podria incidir de manera representati-va i, així, contribuir a produir impactes d’alteració sobre la biodiversitat significatius.

Pèrdua d’espècies

Molt pocs estudis relacionen directament la pèrdua d’espècies marines (o l’extinció, en casd’espècies endèmiques) tenint en compte la variable climàtica com a causa única. No obs-tant això, en general, espècies que han estat condicionades per la sobrepesca, l’alteracióde l’hàbitat, la contaminació, etc., es poden veure encara més impactades com a conse-qüència del canvi climàtic. En un estudi recent sobre la desaparició d’espècies a les illesBalears (Mayol et al., 2000), tan sols en una de les espècies desaparegudes, l’amploia(Sprattus sprattus L. 1758), se n’assenyalava la relació directa i exclusiva amb el canvi climà-tic. En línies generals, es pot considerar que el canvi climàtic té un paper menor com acausa directa de la pèrdua d’espècies a escala regional, tot i que sí que pot ajudar a eli-minar espècies durament castigades per altres impactes.

Límits en la distribució de les espècies

Un dels efectes que més s’atribueix al canvi climàtic, especialment en els hàbitats terrestres,és el canvi en la distribució de les espècies a mesura que s’observen canvis en la tempera-tura mitjana dels hàbitats (fig. 1). L’efecte sempre és doble: d’una banda, el d’espècies quepoden desplaçar-se a zones que abans apareixien com a inhòspites i, de l’altra, el d’aquellesespècies que es veuen amenaçades perquè un escalfament global els redueix l’hàbitat, ambl’exemple paradigmàtic de l’ós polar i la coberta de gel de l’Àrtic. Hi ha canvis en la distribu-


Figura 1. Mesochaetopterusroger. Martín, Gil, Bhaud iCarreras-Carbonell (2008).Espècie d’anèl·lid poliquet, degrandària apreciable, de la qualno se’n tenia notícia a la costacatalana fins tot just fa uns anys.Actualment, s’observa des deBlanes (lloc de descripció) fins aSalou. Podria tractar-se d’unaespècie introduïda en l’actualitat.

ció de les poblacions de peixos a la plataforma continental europea ben documentats. Lescaptures de peixos que tenien rangs de distribució més meridionals s’han incrementat enles últimes dècades (Stebbing et al., 2002) a l’Atlàntic nord, la qual cosa es relaciona ambun increment de la temperatura mitjana de l’aigua i, en conseqüència, amb el canvi climà-tic. D’aquesta manera, s’han observat moviments de sardines i seitons més cap al nord, ide molls i salmó cap a les parts més occidentals de Noruega (Beare et al., 2004; Brandonet al., 2003). A la Mediterrània, un cas ben estudiat que il·lustra aquest efecte és el de l’alatxa(Sardinella aurita Valenciennes, 1847), els límits de distribució de la qual a la Mediterrànianord-occidental es coneixen prou bé (Sabatés et al., 2006). En l’estudi anterior es demos-trava que l’abundància i distribució de l’alatxa es relaciona amb la temperatura de l’aiguaregistrada durant el període de maduració de les gònades. En l’actualitat, s’observa unamajor abundància de larves de l’espècie en zones més fredes de la Mediterrània nord-occi-dental, on abans gairebé no se’n veien, la qual cosa indica l’expansió de l’àrea de distribu-ció de l’espècie a mesura que l’aigua de mar incrementa la seva temperatura.

Invasió d’espècies

En l’actualitat, la invasió d’espècies al·lòctones és un dels fenòmens biològics més asso-ciats amb els patrons de canvi global. En principi, la causa directa de la introducció de espè-cies noves en hàbitats no sol ser la variable climàtica, però està clar que, en segons qui-nes circumstàncies, les variables climàtiques poden afavorir l’aparició posterior de canvisimportants. Aquest és el cas de la Mediterrània, on s’ha observat un increment notablede la temperatura de les aigües (Francour et al., 1994), cosa que ha provocat que es parlid’una certa tropicalització de la seva fauna (Bianchi i Morri, 2003). El cert és que a la Medi-terrània, les espècies invasores solen ser majoritàriament espècies amb afinitat peraigües més calentes, i un augment de la temperatura mitjana de les aigües que li ser-veixen d’acollida les afavoreix (Occhipinti-Ambrogi, 2007; Galil, 2008).

Espècies formadores d’hàbitats

Es pot observar una combinació dràstica si determinades espècies formadores d’hàbitat(ecosystem engineers –Crooks, 2002; Cuddington i Hastings, 2004–) apareixen en algu-na comunitat estable. Normalment sol tractar-se d’espècies invasores que, afavorides coma conseqüència de canvis en les variables climàtiques, acaben desplaçant les espèciesautòctones. Un cas paradigmàtic és el de l’alga Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh, àmplia-ment representada en mars tropicals i abundant avui a la Mediterrània nord-occidental, onva arribar com a conseqüència de l’abocament al mar des d’un aquari públic (Bouderes-que et al., 1995; Meinesz et al., 2001, 2002). La C. taxifolia és capaç de recobrir els hàbi-tats del bentos marí de poca profunditat, aniquilant i reemplaçant les comunitats anteriors,i formant una nova comunitat altament monoespecífica. En aquest cas, resulta especial-ment greu la seva competició per l’espai amb la bentos marina Posidonia oceanica (L.)Delile, espècie clímax a la Mediterrània. Tant la C. taxifolia com la seva espècie propera C.racemosa (Forsskål) J. Agardh, també present a la Mediterrània, mostren una correlaciómolt forta del seu creixement amb la temperatura i, per tant, es veuen afavorides pels


patrons de canvi climàtic. El cas de la relació entre C. taxifolia i P. oceanica il·lustra tambéun altre dels patrons generals que el canvi climàtic està introduint en els ecosistemes delplaneta. Els canvis són menors quan els ecosistemes originals estan menys alterats i gau-deixen d’una salut millor. Quan les praderes de P. oceanica són denses i tenen un bon fun-cionament, la seva resistència és més gran i la colonització de C. taxifolia, més feble.

Alteracions en les cadenes tròfiques marines

Algunes de les evidències més convincents en les quals s’adverteix una resposta a la varia-bilitat climàtica regional s’observen en la base de les cadenes tròfiques marines. Lesespècies que es troben en la base d’aquestes cadenes tròfiques (espècies de fitoplànc-ton i zooplàncton) solen respondre de manera més ràpida a les variables tèrmiques i, pos-teriorment, traslladen aquestes respostes a baules superiors de les seves cadenes tròfi-ques. Les espècies de fitoplàncton i zooplàncton sempre han estat molt relacionades ambles variacions de temperatura i amb l’índex NAO (North Atlantic Oscillation Index), fins i toten situacions mediterrànies (Molinero et al., 2005). Les variacions d’aquestes espècies entermes de producció, diversitat, interaccions entre espècies i distribució té efectes ràpidsi acusats sobre les pesqueries i sobre les poblacions d’altres espècies marines com arales aus o les balenes (vegeu revisions a Reid i Edwards, 2001; Drinkwater et al., 2003). Unestudi ben documentat d’aquest canvi és el relatiu al copèpode d’aigües fredes Calanusfinmarchicus (Gunnerus), que, des de la dècada de 1960, ha perdut un seixanta per centde la seva biomassa total (Edwards et al., 2006); aquesta petita espècie ha estat reem-plaçada per d’altres, però amb una productivitat menor. La pèrdua d’aquesta productivi-tat afecta espècies com el bacallà, que de sobte es troba davant situacions de dèficit demenjar, especialment negatiu en els períodes de reclutament. Si hi afegim el problema dela sobrepesca, podem dur aquestes espècies a situacions límit pel fet de canviar l’estructurad’edat de les seves poblacions naturals (Beaugrand et al., 2003). Posteriorment, podemobservar problemes en cascada: a mesura que espècies com el bacallà es redueixen ennombre, altres espècies com la sardina, el seitó o el moll es poden veure afavorides, demanera que els canvis s’amplifiquen. La relació de tots aquests fenòmens amb el can-vi climàtic encara necessita estudis millors, atès que pot tenir repercussions importantsen el cas de les polítiques de pesca.

Les anomalies tèrmiques

Una altra de les conseqüències dels efectes del canvi climàtic és un augment de les ano-menades anomalies tèrmiques, situacions climàtiques en què alguna de les seves varia-bles (bàsicament, la temperatura) no responen als patrons normals estacionals i compor-ten períodes de temps en què es produeixen situacions no esperades. En aquest cas, laconseqüència és el fet que determinades espècies hagin d’adaptar-se i respondre aaquests canvis abruptes. Els efectes són més grans en aquelles espècies que viuen fixa-des al substrat i que, per tant, no poden desplaçar-se a altres àrees on aquestes anoma-lies siguin menys importants. En situacions d’anomalies tèrmiques, s’ha observat una rela-ció directa amb l’arribada d’espècies patògenes que, en alguns moments, poden causar


una mortalitat alta d’espècies. A la Mediterrània nord-occidental s’han observat fenòmensd’aquest tipus com a conseqüència d’augments de la temperatura de l’aigua de mar pro-longats en el temps. Una de les relacions millor estudiades és la infecció majoritària de lagorgònia roja Paramuricea clavata (Risso, 1826), que va produir una mortalitat alta al golfde Lleó com a conseqüència de la seva infestació per l’espècie Vibrio coralliilyticus (pato-gen termodependent de coralls tropicals) durant períodes d’anomalies tèrmiques provo-cades per un augment de temperatura, observada especialment entre els anys 1999 i 2003(Bally i Garrabou, 2007). S’han estudiat altres situacions similars, com ara la infecció deOculina patagonica per Vibrio shiloi a Israel (Rosenberg i Ben-Haim, 2002). Determinadesprediccions apunten que, en el futur, les infeccions per patògens podrien ser una de lescauses més importants de pèrdues de biodiversitat en l’oceà i en els canvis de distribu-ció de les espècies com a conseqüència de la variable climàtica (Schär et al., 2004).

A banda de les consideracions anteriors, les anomalies tèrmiques també poden tenirimportància en el desenvolupament de floracions d’algues tòxiques (Harmful algal bloomso HAB), proliferacions d’algues microscòpiques capaces de generar, acumular i transferircompostos orgànics amb capacitat tòxica per a l’estructura tròfica marina i costanera. Elsdanys generats per les HAB són devastadors per als ecosistemes, ja que redueixen la sevacapacitat per mantenir la biodiversitat d’espècies, degraden el seu hàbitat, incrementenpossibles malalties i produeixen canvis en l’estructura de les seves comunitats. De mane-ra semblant, temperatures elevades i nutrients en el medi, igualment, poden afavorirl’increment d’espècies d’algues oportunistes, com són les acumulacions de bacteris i alguesunicel·lulars filamentoses (fig. 2), que, en alguns moments arriben a desenvolupar matesmolt denses que asfixien les comunitats marines sobre les quals creixen, o com és la presèn-cia de grans extensions de ulvals i altres espècies en el medi marí de l’alt Adriàtic com aconseqüència dels processos d’eutrofització de les seves aigües (Justic, 1982).

Efectes per temporals i altres anomalies climàtiques

De la mateixa manera que en l’increment d’anomalies tèrmiques, les prediccions de can-vi climàtic apunten a un increment de la força dels temporals. Els temporals poden arri-


Figura 2. Mucílags d’alguesunicel·lulars creixent sobreCymodocea nodosa a la platja de la Pineda (Vila-seca,Tarragona). Aquests creixementsd’algues es veuran afavorits coma conseqüència dels incrementsde temperatura.

bar a tenir un efecte negatiu sobre les poblacions que s’assenten en les zones més somesdel litoral i que, en aquestes circumstàncies, es troben exposades a successos catastrò-fics que, fins i tot, poden arribar a rasurar determinats hàbitats marins. Si aquest efectees va fent cada vegada més important, determinats hàbitats estaran més exposats a situa-cions d’estrès mecànic. Un efecte similar, també lligat a la variable climàtica, és l’efecteque produeix en el bentos marí la fricció dels icebergs despresos de les plataformes degel. Aquesta fricció provoca també la rasura dels fons, la pèrdua de la seva colonitzacióbiològica i, per tant, l’inici de nou de períodes de la successió biològica, que en ambientsfreds és un procés molt lent.

L’acidificació de l’oceà

Un dels efectes més preocupants del canvi climàtic a l’oceà i els seus possibles efectes ésla seva acidificació creixent. En el planeta, una tercera part del CO2 atmosfèric el capten elsoceans (Thomas et al., 2004b). L’increment de la concentració de CO2 a l’atmosfera pro-voca la hidròlisi d’aquest gas en l’aigua marina i incrementa la concentració d’ions d’hidrogeni abaixa el pH de l’aigua de mar (l’aigua marina es torna més àcida). Els valors mesuratsactuals presenten reduccions de 0,1 unitats de pH en comparació dels valors preindus-trials, amb escenaris previstos d’assolir reduccions de 0,3 i 0,4 unitats a la darreriad’aquest segle (Orr et al., 2005). Aquest fenomen químic causa l’increment de la concen-tració de CO2 dissolt en l’aigua i el decrement a l’uníson dels ions de carbonat, la qual cosapot tenir conseqüències molt negatives per a tots aquells organismes que necessitenaquests ions per poder formar carbonat càlcic biogènic, ja sigui en forma d’aragonita(coralls, musclos...) o calcita (fitoplàncton amb closques...). En determinades zones mari-nes, al voltant de fonts hidrotermals submarines on es produeixen emissions naturals deCO2, s’han observat deficiències en els processos de calcificació. En són un bon exem-ple les observacions fetes a l’illa d’Ischia, on l’activitat volcànica permet tenir les condi-cions anteriorment exposades en el llit marí; en aquest cas, és fàcil observar l’absènciade molts organismes calcificats, com també deficiències en les closques dels mol·luscspresents. L’acidificació de l’oceà encara imposa pressions més grans a determinats eco-sistemes oceànics com ara els esculls de corall, alterats ja per si mateixos per altresimpactes, i podria tenir efectes impensats (riscos més grans) si alterés significativamentel fitoplàncton i el zooplàncton dels mars i els oceans.

Els ambients costaners

Quan es parla de biodiversitat marina convé no oblidar tampoc totes aquelles comunitatsi ecosistemes que solen coexistir a la zona d’interfase entre els dominis marins i terres-tres: platges, dunes, llacunes costaneres, aiguamolls, manglars, maresmes... Tots aquestshàbitats seran especialment castigats pel canvi climàtic. Sense aprofundir-hi, ja que s’hidedica un capítol especial en aquest monogràfic, sí que convé considerar que les espè-cies adaptades a aquests ambients hauran de respondre a l’augment previsible del nivelldel mar, l’increment d’anomalies climàtiques, l’efecte més gran dels temporals, etc.; i totaixò en una zona de gran assentament humà, és a dir, amb múltiples activitats al seu vol-


tant. En molts casos, especialment en els nostres hàbitats mediterranis, aquests ambientshan estat molt mal tractats i conservats en el passat, i això fa difícil la seva possible adap-tació als nous fenòmens climàtics, amb èmfasi especial en les comunitats de platges idunes, com també en l’espai físic mateix.

Conservar la biodiversitat marina com a efecte mitigador i adaptador davant el canvi climàtic

Els organismes presenten un nombre limitat de respostes per poder sobreviure a canvisen l’ambient, canvis com els que podria introduir el canvi climàtic. Bàsicament, els orga-nismes poden solucionar el problema mitjançant adaptacions lligades a una certa flexibi-litat fisiològica: adaptar-se definitivament al canvi i migrar a llocs on els requeriments siguinmillors per a la seva supervivència (Peck, 2005). Els efectes del canvi climàtic en les varia-bles fisicoquímiques de les zones costaneres i els ecosistemes marins inclouen incrementsdel nivell del mar, reduccions en la coberta de gels, acidificació, i canvis en la salinitat,l’alcalinitat, el règim d’onades, la circulació oceànica i els temporals. No tenim estudis persaber amb detall quina serà la resposta dels organismes marins a aquests canvis, ja queabans mai no hem viscut situacions com aquesta, però sí que és cert que, atès que la varia-ble climàtica és una variable global que actua per sobre d’altres moltes variables regionalsque impacten també en aquests organismes, i atès que s’ha demostrat que els ecosiste-mes sans són molt més resistents als canvis que aquells que han estat prèviament impac-tats, un dels millors consells, a banda de minimitzar les emissions de gasos d’efectehivernacle en terra per no agreujar el problema, és buscar una gestió més adequadadels ambients costaners i marins.

La gestió de costes i del medi marí en general mai no ha tingut cap prioritat en el pas-sat i s’ha fet, per regla general, de manera deficient. En conseqüència, s’han perdutmolts serveis ecològics, cosa que ha provocat més debilitat en el funcionament de laseva biodiversitat. No obstant això, la biodiversitat genera múltiples beneficis a les socie-tats humanes pel fet de ser dipositàries de grans valors ecològics, socioculturals i econò-mics (Constanza et al., 1997; De Groot, 2006). Tots aquests beneficis, juntament ambla seva estructura, constitueixen l’anomenat capital natural, i, com que aquest capitalno ha estat suficientment protegit en el passat, ara és molt més vulnerable als efectesnegatius del canvi climàtic. Els canvis en l’estructura i en les funcions de la biodiversi-tat marina ja estan afectant en gran manera els béns i els serveis ambientals quen’obtenim. Si no som capaços de revertir el procés de degradació de mars i costes enquè hem incorregut com a conseqüència d’una pobra planificació i gestió d’aquestsambients, incrementarem els efectes negatius del canvi climàtic, ja que la degradaciód’aquests ambients els accelerarà. A més, els canvis observats com a efecte dels fenò-mens climàtics són només un avançament d’allò que vindrà, atès que hi ha un incrementde temperatura sobre l’actual en el qual ja no tenim cap possibilitat d’actuar ni de rever-tir (Lovejoy, 2009).

«We will deal with that tomorrow» («ja actuarem demà»). Aquesta frase, extreta de lapel·lícula d’Al Gore Una veritat incòmoda, hauria de quedar desterrada de la memòria deles persones amb responsabilitat en la gestió del medi natural (amb èmfasi especial en el


medi costaner i marí), sobretot quan els escenaris de canvi climàtic ens podrien portar agestionar situacions de molt difícil solució. Durant les darreres dècades hem observat laràpida aparició de nous marcs legals que busquen assegurar un desenvolupament sos-tenible de mars i costes (Olsen, 2001). Són la resposta a una necessitat urgent, ja que,fins i tot contemplant oportunitats per a una explotació continuada dels serveis oferts peraquests ambients naturals, resulta ben certa l’evidència de la seva continuada degrada-ció (MEA, 2003; Worm et al., 2006; The Economist, 2009); degradació que es produeixmalgrat els esforços fets per solucionar problemes puntuals de contaminació, sobre -freqüentació i falta de protecció del capital natural.

A diferència dels models de gestió de costes i oceans actualment en ús, un nou modelbasat en l’enfocament ecosistèmic (ecosystem approach) s’ha desenvolupat i recoma-nat d’acord a les noves eines legals. Aquest nou enfocament («Ecosystem approach: inte-grated management of human activities based on knowledge of ecosystem dynamics toachieve sustainable use of ecosystem goods and services, and maintenance of ecosys-tem integrity» –ICES, 2004–) se centra a analitzar i gestionar adequadament les relacionsque hi ha entre les societats humanes i els ecosistemes que els donen suport. Aquest noumodel ofereix millors oportunitats per aconseguir la sostenibilitat, però al mateix tempsrequereix d’un millor coneixement de com funcionen els ecosistemes, com són capaçosde generar béns i serveis a les poblacions humanes, com aquests beneficis s’obtenen imantenen en el temps, com la degradació provocada afecta el benestar humà i generacostos importants, i com tot això ha de ser usat en els processos de gestió. No obstantaixò, aquest nou enfocament dista molt d’estar, ni tan sols, començant a ser introduït enla gestió de costes i de mars. Per tot això, cal fer innovacions importants en la gestió decostes, mars i oceans, invocar la necessitat de definir drets de propietat en els mars i recla-mar una acció política decidida a favor de la conservació de l’estructura i els processosoceànics (fig. 3).

En relació amb aquest canvi d’enfocament, els mètodes per a la conservació de la bio-diversitat han variat molt durant les últimes dècades. Els enfocaments conservacionis-tes basats en sistemes ecològics estàtics i predictibles, on la biodiversitat s’entenia entermes de riquesa i raresa d’espècies, i la protecció s’enfocava cap a espècies emblemà-


Figura 3. Bocana dels canals de Santa Margarida (Roses,Girona). Un bon exemple de laproblemàtica de la zonacostanera mediterrània. Tot allòque no està protegit (partesquerra de la fotografia) estàtransformat. La transformaciódels espais naturals com aconseqüència d’una gestióinadequada del medi naturalcompromet encara més enl’actualitat l’estructura i elfuncionament d’aquests sistemesdavant els efectes afegits pelcanvi climàtic.

tiques, rares o en perill, o cap a hàbitats monumentals, han estat substituïts per altresmolt més dinàmics i funcionals, intentant conservar la biodiversitat en escales múltiplesdins d’un ecosistema o context paisatgístic juntament amb els processos ecològics queel sustenten. Aquests nous enfocaments no són més apropiats només pel fet de con-servar les funcions i serveis ambientals que la biodiversitat proporciona, sinó també perdesenvolupar estratègies que pal·liïn els efectes negatius de les problemàtiques globals,com ara el canvi climàtic, i que permetin avançar cap a desenvolupaments regionals sos-tenibles. En el medi marí, aquestes polítiques són encara més difícils de dur a terme, jaque no tenim una visualització del seu estat de conservació i és més difícil captar l’opiniópública. No obstant això, algunes qüestions, com les següents, sí que haurien de seròbvies: fer complir la legislació que està en vigor (barques pesqueres amb la potènciade motors adequada, llei de costes, compliment dels convenis internacionals...); recla-mar un esforç per adaptar la nostra regulació a les recomanacions internacionals (ges-tió integrada de zones costaneres, directiva d’estratègia marina, aplicació d’anàlisi decostos/beneficis socials en la presa de decisions, incorporació del ecosystem aproach...);i augmentar les àrees marines protegides d’acord amb les demandes dels organismesinternacionals. És per això que per a la protecció d’aquest mitjà, des de la variableambiental, haurien de ser considerades algunes recomanacions inicials, com ara: la pro-tecció i gestió activa dels hàbitats existents; la protecció i gestió adequada de les espè-cies carismàtiques i claus; l’increment de la mida dels hàbitats protegits existents (mésàrees marines protegides, especialment offshore); l’increment de la connectivitat delshàbitats mitjançant la creació de xarxes ecològiques (l’estructura ecològica principal mari-na); la protecció de nous hàbitats quan sigui possible; la reintroducció d’espècies claudels ecosistemes quan els sigui impossible accedir a hàbitats favorables; i, finalment,controlar l’aparició d’espècies invasores. Lògicament, tot això al mateix temps que vigi-lem que les activitats que es desenvolupen en el medi costaner i marí es facin dinsla legislació vigent i minimitzant-ne al màxim els impactes negatius; és a dir, vigilant laseva ecoefectivitat.

Si, com està demostrat, els ecosistemes que tenen un bon estat de salut estan menysafectats pels efectes derivats del canvi climàtic, resulta obvi que hauríem de centrar elsnostres esforços a no degradar-los més i a restaurar-los sempre que sigui possible. El modelactual de gestió del medi natural, bàsicament un model competencial i molt rígid territo-rialment, no és el model adequat per dur a terme el nostre objectiu. Necessitem un can-vi radical (un canvi de model i no una evolució del model actual) en la forma de planificari gestionar el medi costaner i marí. Necessitem apostar decididament per la Gestió Inte-grada de Zones Costaneres (Sardà, en premsa) i la gestió de mars i oceans des d’un enfo-cament ecosistèmic, que ens faciliti l’adopció d’un model basat en la gestió per proces-sos. Necessitem introduir instruments de planificació integrats i supeditar-los a laplanificació sectorial. Tot això hauria de fer-se de seguida, ja que al mateix temps que lesnoves activitats humanes s’acceleren com a conseqüència dels augments poblacionals ide riquesa, també s’acceleren els impactes que rep el medi natural. Aquests impactes estandebilitant l’estructura i el funcionament de la biodiversitat marina, ens priven d’obtenir elsbéns i serveis ecològics que aquesta biovidersitat ens ofereix i amplifiquen els efectes nega-tius del canvi climàtic en costes, mars i oceans.


Bibliografia

ANADóN. R.; DUARTE, C. M.; FARIñA. C. (2005): «Impactos sobre los ecosistemas marinos y elsector pesquero», dins J. M. Moreno (ed.): Evaluación preliminar general de los impactos enEspaña por efecto del cambio climático. Ministeri de Medi Ambient, Madrid, p. 147-182.

BALLY, M.; GARRABOU, J. (2007): «Thermodependent bacterial pathogens and mass mor-talities in temperate benthic communities: a new case of emerging disease linked to cli-mate change». Global Change Biology. Núm. 13, p. 2078-2088.

BEAUGRAND, G.; REID, P. C. (2003): «Long-term changes in phytoplankton, zooplancton andsalmon related to climate». Global Change Biology. Núm. 9, p. 801-817.

BEARE, D.; BURNS, F.; JONES, E.; PEACH, K.; PORTILLA, E.; GREIG, T. et al. (2004): «An in -crease in the abundance of anchovies and sardines in the north-western North Sea since1995». Global Change Biology. Núm. 10, p. 1209-1213.

BIANCHI, C. N.; MORRI, C. (2003): Global sea warming and «tropicalization» of the Medi-terranean Sea: biogeographic and ecological aspects. Marine Biogeography of theMediterranean Sea: Patterns and Dynamics of Biodiversity. Part 1, p. 319-328.

BRANDER, K.; BLOM G.; BORGES, F.; ERZINI, K.; HENDERSON, G.; MACKENZIE, B. R. et al. (2003):«Changes In Fish Distribution In The Eastern North Atlantic: Are We Seeing A Coherent Re -sponse To Changing Temperature?». ICES Marine Science Symposia. Núm. 219, p. 261-270.

BOUDOURESQUE, CH. F.; MEINESZ, A.; RIBERA, M. A.; BALLESTEROS, E. (1995): «Spread of thegreen alga Caulera taxifolia (Caulerpales, Chlorophyta) in the Mediterranean: possible con-sequences of a major ecological event». Scientia Marina. Núm. 59 (suplement 1), p. 21-29.

CERRANO, C.; BAVESTRELL, G.; BIANCHI, C. N.; CATTANEO-VIETTI, R.; BAVA, S.; MORGANTOI, C.et al.: «A catastrophic mass-mortality episode of gorgonians and other organisms in theLigurian Sea (North-western Mediterranean)». Ecology Letters. Núm. 3, p. 284-293.

COSTANZA, R.; D’ARGE, R.; DE GROOT, R.; FABER, S.; GRASSO, M.; HANNON, B. et al. (1997):«The value of the world’s ecosystem services and natural capital». Nature. Núm. 387, p.253-260.

CROOKS, J. A. (2002): «Characterizing ecosystem level consequences of biological inva-sions: the role of ecosystem engineers». Oikos. Núm. 97, p. 153-166.

CUDDINGTON, K. E.; HASTINGS, A. (2004): «Invasive engineers». Ecological Modelling. Núm.178, p. 335-347.

DE GROOT, R. (2006): «Function-analysis and valuation as a tool to assess land use con-flicts in planning for sustainable, multi-functional landscapes». Landscape and Urban Plan-ning. Núm. 75, p. 175-186.

DRINKWATER, K. F.; BELGRANO, A.; BORJA, A.; CONVERSI, A.; EDWARDS, M.; GREENE, C. H. et al.(2003): «The response of marine ecosystems to North Atlantic climate variability associat -ed with the North Atlantic Oscillation», dins J. Hurrell (ed.): The North Atlantic Oscillation.Geophysical Monograph. Núm. 134, capítol 10.


EDWARDS, M.; LICANDRO, P.; JOHNS, D. G.; JOHN, A. W. G.; STEVENS, D. P. (2006): Ecological Sta-tus Report: results from the CPR survey 2004/2005. SAHFOS Technical Report 3, p. 1-8.

European Environmental Agency (EEA) (2008): Impacts of Europe’s changing climate - 2008indicator-based assessment. EEA Report. Copenhaguen. Núm. 4, p. 213.

European Science Foundation (ESF) (2007): «Impacts of Climate Change on the Europe-an Marine and Coastal Environment - Ecosystems Approach». Marine Board-ESF Posi-tion, Paper 9. Strasburg, p. 82.

FRANCOUR, P.; BOUDOURESQUE, C. F.; HARMELIN J. G.; HARMELIN-VIVIEN, M. L.; QUIGNARD, J. P.(1994): «Are the Mediterranean waters becoming warmer? Information from biologicalindicators». Marine Pollution Bulletin. Núm. 28, p. 523-526.

GALIL, B. S. (2008): «Alien species in the Mediterranean Sea-which, when, where, why?».Hydrobiologia. Núm. 6.006, p. 105-116.

HALPERN, B. S.; WALBRIDGE, S.; SELKOE, K. A.; KAPPEL, C. V.; MICHELI, F.; D’AGROSA, C. et al.:«A Global Map of Human Impact on Marine Ecosystems». Science. Núm. 319, p. 948-952.

ICES (2004): «Report of the ICES Advisory Committee on Fishery Management and Advi-sory Committee on Ecosystems». ICES Advice. Volum I (2), p. 1544.

Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) (2007): The AR4 Synthesis Report, p. 77.

JUSTIC, D. (1987): «Long-term eutrophication of the Northern Adriatic Sea». Ma rine Pollu-tion Bulletin. Núm. 18, p. 281-285.

LOVEJOY, T. (2009): «Climate Change’s Pressures on Biodiversity». State of the World 2009.Worldwatch Institute, p. 67-70.

MAYOL, J.; GRAU, A.; RIERA, F.; OLIVER J. (2000): «Llista vermella del peixos de les Balears».Quaderns de Pesca. Núm. 4, p. 1-126.

MEINESZ, A.; BELSHER, T.; THIBAUT, T.; ANTOLIC, B.; BEN MUSTAPHA, K.; BOUDOURESQUE, C. F.et al. (2001): «The introduced green alga Caulerpa taxifolia continues to spread in the Medi-terranean». Biological Invasions. Núm. 3, p. 201-210.

MEINESZ, A.; SIMBERLOFF, D.; QUAMMEN, D. (2002): Killer Algae. Universitat de Chicago, p. 360.

Milennium Ecosystem Assessment (MEA) (2003): Ecosystems and Human Well-being: Aframework for assessment. Island Press.

MOLINERO, J. C.; IBáñEZ, F.; NIVAL, P.; BUECHER, E.; SOUISSI, S. (2005): «North Atlantic cli mateand northwestern Mediterranean plankton variability». Limnology and Oceanography. Núm.50, p. 1213-1220.

OCCHIPINTI-AMBROGI, A. (2007): «Global change and marine communities: alien species andclimate change». Marine Pollution Bulletin. Núm. 55, p. 342-352.

OLSEN, S. B. (2001): «Inventing governance systems that respond to coastal ecosystemchange» dins von Bodungen, B.; Turner, R. K. (ed.): Science and Integrated CoastalManage ment. Dahlem University Press, Berlín, p. 327-339.


ORR, J. C.; FABRYM, V. J.; AUMENOT, O.; BOPP, L.; DONEY, S. C.; FEELY, R. A. et al. (2005):«Anthropogenic ocean acidi�cation over the twenty-�rst century and its impact on calci -fying organisms». Nature. Núm. 437, p. 681-686.

PECK, L. S. (2005): «Prospects for survival in the Southern Ocean: vulnerability of benth-cio species to temperature change». Antartic Science. Núm. 17, p. 497-507.

REID, P. C.; EDWARDS, M. (2001): «Long-term changes in the pelagos, benthos and �sh eriesof the North Sea». Senckenbergiana Maritima. Núm. 31, p. 107-115.

ROSENBERG, E.; BEN-HAIM, Y. (2002): «Microbial diseases of corals and global warming». Envi-ronmental Microbiology. Núm. 4, p. 318-326.

SABATÉS, A.; MARTÍN, P.; LLORET, J.; RAYA, V.: «Sea warming and fish distribuition: the caseof the small pelagic fish, sardinell aurita, in the western Mediterranean». Global Change Biol -ogy. Núm. 12, p. 2209-2219.

SARDÀ, R. (en premsa): «La estrategia catalana de Gestión Integrada de Zonas Costeras».Armonización de las estrategias de gestión integrada de zonas costeras. Publicaciones deAENOR, Madrid.

SCHäR, C.; VIDALE, P. L.; LUTHI, D.; FREI, C.; HABERLI, C.; LINIGER, M. A. et al. (2004): «Therole of increasing temperature variability in European summer heatwaves». Nature. Núm.427, p. 332-336.

STEBBING, A. R. D.; TURK, S. M. T.; WHEELER, A.; CLARKE, K. R. (2002): «Immigration of south -ern �sh species to south-west England linked to warming of the North Atlantic (1960-2001)». Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom. Núm. 82, p.177-180.

VARGAS, M.; GARCÍA, M. C.; MOYA, F.; TEL, E.; PARRILLA, G.; PLAZA, F. et al. (2007): Cambioclimático en el Mediterráneo español. Institut Espanyol d’Oceanografia, p. 159.

THOMAS, C.; CAMERON, A.; GREEN, R. E.; BAKKENES, M.; BEAUMONT, L. J.; COLLINGHAM, Y. C.;et al. (2004a): «Extinction risk from climate change». Nature. Núm. 427, p. 145-148.

THOMAS H.; BOZEC, Y.; ELKALAY, K.; DE BAAR, H. J. W. (2004b): «Enhanced open ocean stor -age of CO2 from shelf sea pumping». Science. Núm. 304, p. 1005-1008.

The Economist (2009): Troubled waters: a special report on the Sea. (Del 3 al 9 de gener).

THUILLER, W. (2007): «Climate change and the ecologist». Nature. Núm. 448, p. 550-552.

WORM, B.; BARBIER,E. B.; BEAUMONT,N.; EMMETT DUFFY, J.; FOLKE,C. et al. (2006): «Impactsof Biodiversity Loss on Ocean Ecosystem Services». Science. Núm. 314, p. 787-790.

Dossier de recursos

Comissió Europea (Direcció General de Medi Ambient)

• Climate Change: http://ec.europa.eu/environment/climat/home_en.htm


Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya

• Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya: http://www.cat.sostenible.org

Agència Europea de Medi Ambient

• Climate Change: indicators, reports, data:http://themes.eea.europa.eu/Environmental_issues/climate

Fundació Europea de la Ciència

• Marine Board Position Papers:http://www.esf.org/publications/marine-board.html

Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic

• Climate change: http://www.ipcc.ch

Oficina Espanyola de Canvi Climàtic. Ministeri de Medi Ambient

• El cambio climático en España: Estado de situación:http://www.mma.es/secciones/cambio_climatico

Oficina de Canvi Climàtic al Regne Unit

• Informe Stern: http://www.occ.gov.uk/activities/stern.htm


Canvi climàtic i pesqueres

Ana Gordoa EzquerraCentre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)


El canvi climàtic a causa de l’activitat humana és una realitat reconeguda per la comuni-tat científica i finalment acceptada per la majoria de les autoritats polítiques. Certament,el canvi climàtic que vivim no és el primer que ha conegut el planeta. La successió de escal-faments i glaciacions ha acompanyat la història de la Terra i ha tingut un paper clau enl’evolució dels organismes. No obstant això, la situació actual és de naturalesa diferent ino es coneixen precedents comparables quant a la rapidesa en els canvis.

La concentració de CO2 a l’atmosfera ha augmentat en un trenta-cinc per cent des de mit-jan segle xIx. S’estima que els nivells actuals de concentració no s’han donat des de favint milions d’anys. L’augment en la concentració de CO2 i altres gasos d’efecte hiverna-cle ha provocat un augment de la temperatura global de prop de 0,76 ºC des de l’èpocapreindustrial. Encara que aquest augment es pugui percebre com a petit, els seus efec-tes ja s’estan evidenciant, i es considera que un augment superior a 2 ºC seria catastrò-fic i irreversible. L’augment de la temperatura també afecta, i amb més intensitat, a les mas-ses d’aigua, en què s’ha observat un increment d’1,5 ºC en els últims seixanta anys. Aquestaugment és més evident en les capes superficials, però també s’està produint en aigüesprofundes.

L’escalfament dels oceans, al seu torn, té conseqüències climàtiques, pel fet que elsmars i oceans tenen un paper fonamental en el clima. El sistema de corrents superficialsdistribueix la calor que es rep a les zones tropicals cap a latituds més altes i fredes. Així,el règim de corrents condiciona el clima de les regions, i de manera rellevant el de les situa-des al nord-est europeu. El corrent d’aigua càlida procedent del golf de Mèxic arriba a Euro-pa fins a la regió àrtica. Aquest corrent temperat augmenta la temperatura mitjana del nord-est europeu en uns deu graus. Els corrents superficials no actuen només com a cintestransportadores de calor, sinó que també les utilitzen els organismes i són fonamentals enels desplaçaments de moltes espècies migratòries.

El canvi de les condicions físiques dels oceans podria produir alteracions en el siste-ma actual de corrents que afectarien de manera directa els ecosistemes marins i el règimclimàtic que coneixem actualment.

Es considera la possibilitat d’un debilitament en els corrents oceànics, i, en particular, enel corrent del Golf, amb conseqüències climàtiques locals que podrien induir a un refre-dament de les regions europees, actualment temperades pel corrent. Per tant, a escalaregional, l’efecte de l’escalfament global no implicaria un augment de la temperatura. Les


conseqüències climàtiques globals per una reducció en la intensitat de corrents és méscomplexa de preveure, però podria tenir efectes sobre el sistema de bombament generaldels oceans amb efectes sobre les zones de formació d’aigua profunda i el seu sistemade corrents que connecta els grans oceans.

Si bé mars i oceans influeixen en el clima, també es veuen afectats pel canvi climàtic. Elpaper dels oceans en el canvi climàtic alenteix el canvi en l’atmosfera i en la superfície terres-tre, i minimitza perillosament la percepció general, bàsicament terrestre, que la societat tédel canvi climàtic.

D’una banda, els oceans absorbeixen part de l’increment de calor reduint l’escalfamentatmosfèric i distorsionen la nostra percepció de l’escalfament global.

D’altra banda, els oceans capten per difusió com a mínim el vint per cent de les emissionsanuals de CO2, i aquest fet alenteix l’acumulació de gasos hivernacle a l’atmosfera i el pro-cés de l’escalfament global.

Però, en definitiva, els oceans s’estan escalfant a més velocitat que l’atmosfera i tam-bé s’estan acidificant a causa de l’augment en la concentració de CO2, que afecta elprocés de calcificació dels esquelets i impacta principalment en els organismes ambestructures externes calcàries com els esculls de corall.

L’escalfament global també està modificant la salinitat de les diferents regions oceàniques.En certes zones de latituds altes, la salinitat està disminuint pel desglaç i també per un aug-ment en les precipitacions. En altres àrees es produirà una salinització, ja observada a la

Font: Hamweather.com

Figura 1. Temperatura superficial de l’Atlàntic el febrer de 2009

Mediterrània, a causa d’una major evaporació i d’una disminució de l’aportació d’aiguadolça. La fusió dels gels també produeix una pujada del nivell del mar, i investigacionsrecents consideren que l’augment en els propers cent anys serà d’entre 0,5 i 1,4 metres,el doble del que s’havia previst fins ara. El desglaç de l’Àrtic s’està produint a més velo-citat del que s’esperava. El desglaç complet a l’estiu àrtic es preveia per a l’any 2040, peròactualment es contempla la possibilitat que es produeixi al final de la propera dècada.L’elevació del nivell del mar modificarà els sistemes costaners actuals i alterarà el perfil iels hàbitats litorals, i afectarà els ecosistemes, els recursos i les seves pesqueres.

Els organismes marins adaptats a unes condicions determinades, entre les quals hi ha latemperatura i la salinitat, són factors condicionants clau, extremadament vulnerables alscanvis ambientals. Aquests canvis perjudicaran unes espècies, però podrien afavorird’altres amb uns resultats difícils de predir, amb un efecte en cadena, des dels organis-mes planctònics i les espècies que s’hi alimenten, fins als grans predadors i, finalment, elsector pesquer com a màxim predador del sistema.

Els peixos, majoritàriament, no tenen mecanismes de regulació de la temperatura corpo-ral i estan adaptats a un determinat rang de temperatures, i per això mostren vulnerabi-litat davant les seves alteracions. La temperatura influeix en el metabolisme dels peixos,en el consum d’oxigen, en el seu creixement i també en el desencadenament dels pro-cessos biològics. Un augment de temperatura incrementa el metabolisme, el consumd’oxigen, el creixement, i, per tant, pot avançar l’edat de reproducció i també reduir la lon-gevitat dels individus. Al Pacífic sud-est ja s’ha detectat una velocitat de creixement mésgran en espècies pelàgiques o de superfície. A més, l’eficiència en el transport d’oxigenvaria amb la temperatura: a temperatures altes la concentració d’oxigen en l’aigua es redueixi els peixos ajusten el sistema circulatori i respiratori per extreure suficient oxigen de l’aigua.


Figura 2. Esquema de relació entre clima i activitat pesquera

Ecosistema marí

Activitat pesquera

Clima

Recursosmarins

D’altra banda, el cicle biològic dels organismes s’ajusta a l’estacionalitat ambiental, sincrò-nicament o asincrònicament, com passa amb la pauta reproductora de moltes espèciesi els seus cicles migratoris. L’èxit o el fracàs de la reproducció depenen de la variació deles condicions ambientals i de l’ajustament. Per tant, un increment de temperatura, un des-fasament estacional o una reducció en l’estacionalitat per augment de les temperaturesmínimes poden tenir efectes directes sobre les espècies i, en conseqüència, sobre les sevespreses, predadors i espècies competidores. Una alteració del rellotge biològic de les espè-cies pot produir un desacord entre les primeres etapes de la vida dels peixos i les sevespreses, amb la consegüent disminució de les poblacions. Les poblacions es poden veu-re alterades per efectes menys coneguts dels canvis tèrmics com ara la diferenciació sexual.Encara que la diferenciació sexual termodependent és més comuna en rèptils, també esprodueix en algunes espècies de peixos on un escalfament del medi podria originar unamasculinització en algunes poblacions que perjudicaria el seu potencial reproductor.

La manifestació més visible del canvi climàtic és el desplaçament de les espècies cap a lati-tuds més altes a la recerca d’aigües més fredes. El desplaçament pot ser provocat bé per-què els organismes necessiten temperatures específiques, que ja no es donen a les regionson habitaven, o bé perquè segueixen el desplaçament dels organismes dels quals s’alimenten.A l’Atlàntic ja hi ha nombroses observacions de desplaçament de les espècies. A Europas’ha observat en el moll de roca, el seitó i la sardina. El mateix fenomen s’ha detectat en espè-cies que habitualment no sobrepassaven les costes africanes i que en l’actualitat arriben ales costes gallegues. Al mar del Nord, on l’escalfament des de 1977 fins a 2001 ha estatd’1,05 ºC, dues terceres parts de les espècies, comercials i no comercials, han migrat capal nord o bé a major profunditat a la recerca d’aigües més fredes.

Els desplaçaments d’espècies marines s’han produït en un període de temps molt curt ies reconeix l’impacte que poden tenir sobre l’equilibri dels ecosistemes marins. Les espè-cies que s’han desplaçat es caracteritzen i diferencien de la resta per la seva mida méspetita i cicles de vida ràpids, la qual cosa pot indicar que aquestes característiques es tra-dueixen en una resposta més ràpida i, potser, una major resistència als canvis ambien-tals. Per contra, les espècies amb cicles de vida més lents, que ja són més vulnerables ala sobreexplotació, sembla que també són menys capaces de respondre demogràficamentamb rapidesa al procés d’escalfament. Els diferencials de resposta observats entre espè-


Pesca recreativa al delta del’Ebre, una de les àreespreferents del sector recreatiu a la Mediterrània.

cies de cicle ràpid i de cicle lent poden generar una disrupció en la cadena tròfica dels dife-rents ecosistemes. La gestió i ordenació de les pesqueres de les espècies més sensiblesal canvi climàtic hi ha d’afegir un nivell més gran de protecció.

Les variacions de temperatura i salinitat afecten la densitat de l’aigua, que també influeixsobre els organismes encara que els seus efectes siguin menys evidents. Al mar Bàltic s’estàproduint un augment de la temperatura i una disminució de la salinitat, que, d’una banda,ajustaran la distribució de les poblacions segons la seva tolerància a aquestes variables i,de l’altra, suposaran una pèrdua de pes o densitat de la massa d’aigua superficial. Aquestfet pot afectar l’èxit o supervivència dels ous d’algunes espècies, ja que els ous tenen unaflotabilitat per desenvolupar-se a una determinada profunditat que assegura o optimitzael desenvolupament larvari posterior. Si la densitat de l’aigua varia, els ous trobaran el puntde flotabilitat a diferent profunditat: en aigües menys denses l’ou baixarà en profunditat, iquan l’aigua augmenti la densitat es produirà el procés contrari. Al Bàltic, el declivi de lapoblació de bacallà també s’atribueix al descens de la densitat de l’aigua, que provocal’enfonsament dels ous d’aquesta espècie a profunditats on la concentració d’oxigen ésinferior. Fets com aquest i altres múltiples causes de inviabilitat de les espècies en els seushàbitats naturals han d’estar succeint i passant inadvertits, però no per això amb menysimpacte sobre els ecosistemes i els recursos naturals marins.

La situació de la Mediterrània pot ser encara més crítica que la d’altres regions. A mésde l’augment de la temperatura i la salinitat de les seves aigües, la pèrdua d’hàbitatslitorals a causa de la transformació del litoral per l’activitat humana, l’estat de sobre-explotació dels recursos i la limitada capacitat de producció de la Mediterrània, s’hiafegeix l’amenaça de l’aparició d’espècies exòtiques. Segons l’ONU, el quaranta-qua-tre per cent d’aquestes espècies s’introdueix pel canal de Suez; el vint per cent, per l’aiguade llast dels vaixells; i un set per cent, per l’estret de Gibraltar. La major part de les espè-cies que s’han introduït des de l’obertura del canal de Suez (1869) tendien a romandre ala conca oriental, més càlida que l’occidental, però l’escalfament generalitzat de la concaestà permetent l’arribada de moltes espècies a les nostres costes.

Es creu que hi ha unes cinc-centes espècies exòtiques, i potser les de major impacte sónaquelles que poden destruir els hàbitats naturals, per l’efecte en cadena sobre les espè-cies que alberguen i sustenten, i que afecten també moltes pesqueres litorals. Les prade-


Pescadors de Blanes capturenuna tonyina de gransdimensions. Foto: Àrea de MediAmbient.

ries de Posidonia oceanica –un dels hàbitats més amenaçats per les pràctiquesd’arrossegament en fons il·legals, per l’efecte d’ancoratge dels vaixells i la qualitat de lesaigües– també es veuen ara amenaçades per dues espècies d’algues exòtiques, una intro-duïda accidentalment des de l’aquari de Mònaco (Caulerpa taxifolia) i una altra introduïdapel canal de Suez (Caulerpa racemosa).

Els organismes exòtics comptabilitzats a la Mediterrània són molts i variats, entre els quals:cent cinc espècies de peixos, seixanta-tres de crustacis i cent trenta-set de mol·luscs. Coma aproximació general es considera que el nombre d’espècies exòtiques que s’adapten iinstal·len en un nou hàbitat no supera el deu per cent del total. Encara que aquesta xifraja és elevada per ella mateixa, no s’hauria de descartar que a la Mediterrània se superi.Els avantatges que poden tenir les espècies autòctones pel fet de trobar-se en el seu hàbi-tat natural podrien disminuir, ja que l’hàbitat també s’està modificant.

L’avantatge dels peixos respecte a altres organismes, amb menys mobilitat, o sense, ésque poden desplaçar-se a la recerca d’hàbitats adequats, com ja s’ha observat a l’Atlàntici a altres regions oceàniques. No obstant això, la Mediterrània és com una ratera on la uti-lització de l’estret com a via de sortida és altament improbable.

La vulnerabilitat dels recursos pesquers mediterranis davant l’escalfament global i lapresència d’espècies invasores s’accentua a causa de l’estat de sobreexplotació en quèes troben. Per tant, la gestió de les pesqueres mediterrànies ha de contemplar les novesamenaces existents sobre els recursos, i aplicar polítiques de precaució immediates perassegurar a mitjà i llarg termini aquesta font alimentària.

La FAO ve advertint sobre el fort impacte que l’escalfament global tindrà en la pescai l’aqüicultura, amb importants conseqüències per a la seguretat alimentària d’algunespoblacions. La fràgil situació actual es veurà agreujada pel ràpid increment de la pobla-ció mundial, amb un augment en la demanda d’aliments, que exigeix mesures i actuacionsurgents.

Actualment, el peix representa prop del vint per cent de la proteïna animal en l’alimentacióde més de dos mil vuit-cents milions de persones, i en les zones més pobres pot repre-sentar fins al cinquanta per cent. Aquesta xifra es dispara quan es tracta d’estats insularsen desenvolupament, on el peix pot contribuir amb el noranta per cent de la proteïna ani-mal de la seva dieta. Moltes d’aquestes poblacions es troben en regions tropicals o sub-tropicals, que són precisament les zones on es preveu una disminució en la productivitatdels oceans i on l’augment del nivell del mar representa una amenaça directa per a lespoblacions costaneres.

La pesca de subsistència –activitat en desús als països desenvolupats– es podria tornara implantar a Europa a causa de l’actual situació econòmica. A la conca Mediterrània con-vergeixen una sèrie de factors, com la bondat del clima, el fort component migratori i elnivell d’atur actual, que la situen en condicions òptimes per al desenvolupament d’aquestaactivitat.

Al litoral tarragoní ja s’ha observat la pràctica d’aquesta activitat, sense llicències de pes-ca d’esbarjo i sense coneixement de la legislació existent per part dels practicants. Mal-grat que l’activitat encara està en el seu inici, hi afegeix als ja existents un altre factor de


pressió sobre els recursos litorals, i davant d’això cal adoptar mesures legals i d’integració.Aquestes darreres són fonamentals, ja que els practicants tenen diferent bagatge culturali alguns provenen de països, incloent-hi molts d’europeus, on la pesca per a consum esconsidera un dret i la seva pràctica gairebé no està regulada.

L’impacte dels canvis físics i biològics relacionats amb el clima sobre la pesca i sobre lescomunitats que en depenen –apunta la FAO– serà tan variat com els canvis mateixos. Ésprobable que els efectes siguin tant positius com negatius, i dependran de les circumstàn-cies i vulnerabilitat locals, i de la capacitat d’adaptació de les comunitats afectades.

La magnitud i gravetat de l’impacte econòmic i social en el sector pesquer i en l’aqüiculturadependrà en bona mesura de les polítiques d’adaptació i innovació que es desenvolupinbasades en les oportunitats que ofereixin els nous escenaris ambientals. S’apunta quel’aqüicultura pot representar una d’aquestes oportunitats en algunes regions; en canvi, end’altres, l’efecte pot ser negatiu. L’augment de fenòmens meteorològics com ciclons o inun-dacions, i quan l’augment de temperatura produeixi proliferacions algals i de patògens afec-tarà negativament la cria de determinades espècies.

L’activitat pesquera, a més d’adaptar-se als nous escenaris produïts pel canvi climà-tic, ha de minimitzar la seva contribució actual a aquest procés i atenuar el nivellactual d’emissions de CO2 dels vaixells de pesca. La mitjana de consum a Europa ésde sis-cents quaranta litres de combustible per tona extreta de peix, amb variacions gransentre les diferents modalitats de pesca, tot i que l’arrossegament de fons és el que méscombustible requereix. El sector pesquer podria convergir amb el compromís d’Europa enla reducció del vint per cent de les emissions amb la millora del disseny i l’equipament delsvaixells, i també del seu ús. El sector pesquer, pel fet de ser un dels més afectats perl’escalfament global, hauria de ser el més interessat en prendre les mesures necessàriesper a la reducció de les seves pròpies emissions.

L’èxit de les estratègies d’adaptació pesquera al canvi climàtic exigeix un enfocament inte-gral, conegut com a enfocament ecosistèmic, per entendre i anticipar els canvis ecolò-


Imatge aèria de marea roja,fenomen de proliferació dedeterminades algues unicel·lularsque poden ocasionar danysambientals i econòmics.

gics en cada regió. Sens dubte, un dels reptes que caldrà afrontar en el futur és l’adaptacióde l’actual enteniment dels factors ambientals en les poblacions de peixos per incorpo-rar-los als efectes complexos que produirà el canvi climàtic.

Bibliografía

BRANDER, K. M. (2007): «Global Fish Production and Climate Change». PNAS. Núm. 104,p. 19709-14.

CLARCK, B. M. (2006): «Climate Change: A Looming challange for Fisheries Managamentin South Africa». Marine Policy. Núm. 30, p. 84-95.

EDWARDS, M.; RICHARDSON, A. J. (2004): «Impact of Climate Change on Marine Pelagic Phe-nology and Trophic Mismatch». Nature. Núm. 430, p. 881-884.

MACKENZIE, B. R.; GISLASON, H.; MöLLMANN; KöSTER, F. W. (2007): «Impact of 21st centuryclimate change on the Baltic Sea �sh community and �sheries». Global Change Biology.Núm. 13, p. 1348-1367.

MEEHL, G. A et al. (2005): «How Much Global Warming and Sea level Rise?». Science. Núm.5.716, p. 1769-1772.

OSPINA-áLVAREZ, N.; PIFERRER, F. (2008): «Temperature-Dependent Sex Determination in FishRevisited: Prevalence, a Single Sex Ratio Response Pattern, and Possible Effects of Cli-mate Change». PLoS ONE 3(7): e2837. doi:10.1371/journal.pone.0002837

PERRY, A. L. (2005): «Climate Changes and Distribution Shifts in Marine Fishes». Science.Núm. 308, p. 1912-1915.

RAHMSTORF, S. (2007): «A Semi-Empirical Approach to Projecting Future Sea-Level Rise».Science. Núm. 315, p. 368-370.

ROESSIG, J. M.; WOODLEY, C.M.; CECH, J. J; HANSEN, L. J. (2004): «Effects of Global Clima-te Change on Marine and Estuarine Fishes and Fisheries». Reviews in Fish Biology and Fisheries. Núm. 14, p. 251-275.

SIGLER, M. F.; FOY, R. J.; SHORT, J. W.; DALTON, M.; EISNER, L. B.; HURST, T. P.; MORADO, J. F.;STONE, R. P. (2008): «Forecast fish, shellfish and coral population responses to oceanacidi�cation in the north Paci�c Ocean and Bering Sea: An ocean acidi�cation researchplan for the Alaska Fisheries Science Center». AFSC Processed Rep. 2008-07, p. 35.


Possibles efectes del canvi climàtic sobre la planificació i l’urbanisme del litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona

Patrícia Giménez FontCoordinadora de l’Observatori del Litoral del Consorci El FAR

Patrícia Lacera MartínezTècnica de l’Observatori del Litoral del Consorci EL FAR


Una de les preocupacions de la societat que tradicionalment ha viscut al litoral ha estat lade controlar o reduir els efectes de les �uctuacions del mar sobre el territori costaner. Alllarg dels anys, a partir del coneixement i l’experiència dels efectes de la dinàmica mari-na, s’han realitzat diverses intervencions, algunes més exitoses que d’altres, que hanpermès disposar d’un litoral més o menys controlat.

Ara mateix però, ens trobem davant d’una nova perspectiva de futur. Les previsions delsefectes del canvi climàtic, auguren que el litoral serà un dels principals afectats, en el sen-tit, que les �uctuacions del mar, que �ns ara eren, si més no, conegudes, canvien. Ensafrontem a un període en el que caldrà definir noves actuacions d’adaptació davantdels efectes de la dinàmica marina i perquè no, definir una nova estratègia de preven-ció. La pregunta que se’ns planteja davant d’aquest nou paradigma és si serà possibleaconseguir aquesta adaptació a temps, tenint en compte els diversos graus d’ocupaciódel litoral de Catalunya, com per exemple el del litoral de la Regió Metropolitana de Bar-celona (RMB).

El canvi climàtic a la costa catalana

La zona costanera es caracteritza per tenir unes condicions naturals que li permeten adap-tar-se a la variabilitat de la climatologia i mantenir la seva integritat davant dels canvis gene-rats. Així, es pot considerar que el veritable impacte del canvi climàtic sobre la costa ésl’acceleració de la variabilitat climàtica o el possible llindar que es pugui ultrapassar. Concre-tament els efectes del canvi climàtic sobre l’evolució de la costa es verifiquen a través delcanvi en els agents que controlen l’evolució d’aquesta zona. Així doncs, els principals fac-tors impulsors són el primer element que ha de ser analitzat a l’hora de valorar el possibleimpacte del canvi climàtic, i són els següents: les descàrregues fluvials, l’onatge (direcció,intensitat, duració i persistència) i el nivell mitjà del mar (Sánchez-Arcilla, Jiménez i Sierra, 2005).

En aquest sentit, es pot a�rmar que els principals factors modeladors de la costa asso-ciats al possible canvi climàtic són els següents:

• L’ascens relatiu del nivell mitjà del mar.

• L’augment en la persistència de les tempestes i el lleuger increment en la seva inten-sitat.

• L’augment de la freqüència d’inundacions, amb la consegüent disminució de la capa-citat de recuperació natural dels trams afectats.

• La disminució del volum sedimentari disponible a les costes sorrenques de Catalun-ya, que es deu a l’erosió augmentada per l’ascens relatiu del nivell mitjà del mar i ala disminució de l’aportació sedimentària dels rius.

En qualsevol cas, l’estudi teòric sobre els possibles efectes del canvi climàtic en els dife-rents elements del litoral posa en evidència que petits canvis en els paràmetres que de�-neixen l’onatge incident en la costa així com el constatat augment del nivell mitjà podentenir importants conseqüències en la zona costanera. Tanmateix, cal assenyalar que la vul-nerabilitat de la costa està determinada per la climatologia, la geomorfologia i les estruc-tures existents a cada tram, i que posseeix multiplicitat d’escales. La resposta costaneraobservada depèn en cada cas de l’escala de temps seleccionada per a l’estudi. Aixídoncs, els possibles efectes del canvi climàtic a les platges són altament dependents deles característiques de la platja que es consideri i de la propagació de l’onatge �ns a aques-ta platja, i no és possible aplicar els valors globals a platges concretes sense una anàlisiparticular.

En aquest sentit, les costes penya-segades seran menys vulnerables i menys dinàmi-ques, mentre que les costes sedimentàries amb un volum granular limitat seran les mésvulnerables. Les costes sedimentàries amb un volum «indefinit» de material, encara quesusceptibles a grans canvis per l’impacte de la climatologia, tindran una vulnerabilitatmés limitada. Els dos tipus de costa que estan en un equilibri més fràgil i són mésvulnerables al possible canvi climàtic local són els deltes i els estuaris. En ambdósambients és previsible una acceleració dels actuals processos d’erosió i inundació asso-ciats al canvi climàtic previst. En aquests casos hi ha un augment de la probabilitat dedesaparició dels ecosistemes costaners, a causa de la manca d’espai per a la seva migra-ció i dinamisme natural. En particular, els principals deltes de la costa metropolitana, Llo-bregat i Tordera, juntament amb la resta de les ja escasses zones d’aigua molls costa-ners, apareixen com a directament amenaçats per aquest canvi local en la climatologia.Cal considerar que les zones amb cadenes de dunes a la rereplatja resistiran de mane-ra molt més eficient qualsevol augment en la intensitat de les tempestes o ascens delnivell mitjà del mar.

Per altra banda, les costes altament rigiditzades i ocupades urbanísticament presen-ten un elevat grau de vulnerabilitat davant del canvi climàtic atesa l’escassa capacitatde resposta del sistema.

Efectes del canvi climàtic detectats

Tot i que són necessaris estudis de detall per tal d’avaluar l’impacte especí�c del canvi climà-tic en cada tram de costa, està constatat que un augment relatiu del nivell mitjà del mar,la disminució progressiva d’aportacions sedimentàries i la major persistència de les borras-ques implicaran una pèrdua de territori i dels ecosistemes costaners. Concretament, i pertal de caracteritzar la situació actual i avaluar els possibles efectes del canvi climàtic a lacosta espanyola, la Universitat de Cantàbria ha dut a terme un estudi per al Ministeri de


Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) titulat Efectos del cambio climático en las zonascosteras. A continuació, es presenten els principals resultats analitzats per a l’any objec-tiu 2050.

L’estudi determina que els efectes més importants que el canvi climàtic pot suposar enles platges són la variació de la cota d’inundació i un retrocés, o en el seu cas, avança-ment de la línia de costa. Segons les dades que mostra la �gura 1 es pot concloure quea l’any 2050 es produirà un augment total de la cota d’inundació a tot el litoral espanyoli, per tant, també a la RMB, que és induït principalment per l’augment del nivell mitjà delmar. Com a dada representativa, cal destacar que al Mediterrani s’obté un augmentd’aproximadament vint centímetres.

Pel que fa al retrocés o avançament de la línia de costa, l’estudi assenyala que les plat-ges constituïdes per sorres més �nes i majors profunditats de tall, és a dir, les que rebenles onades més grans, seran aquelles que experimentin el retrocés més important. Coma ordre de magnitud es pot estimar un retrocés d’un metre en la línia de costa per cadacentímetre d’ascens del nivell mitjà del mar. Al Mediterrani s’ha estimat un retrocés devuit metres produït per un augment del nivell mitjà del mar, que és considerat mínim.Un altre paràmetre que pot contribuir a un retrocés addicional de les platges és la varia-ció en la direcció del �ux mitjà d’energia. Aquest retrocés és altament dependent del tipusde platja que es consideri, així com de la propagació que l’onatge pateixi des de profun-ditats inde�nides �ns a la platja en concret. En el cas de la RMB no s’estima a nivell gene-


Font: MARM i Universitat de Cantàbria.

Figura 1. Variació de la cota d’inundació

44ºN 0,3

0,25

0,2

0,15

0,1

0,05

0

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN


ral un retrocés gaire destacat per efecte de l’augment del nivell del mar si es compara ambaltres zones de l’Estat espanyol, tal com es pot observar en les �gures 2 i 3, però sí queés més important el retrocés previst com a conseqüència de la variació en la direcció del’onatge, especialment a la zona nord (està previst que aquesta variació afecti principal-ment la Costa Brava situada al nord de la RMB).

De la mateixa manera, aquests canvis en la climatologia provocaran efectes sobre les infra-estructures costaneres. El fet és que les obres marítimes han estan projectades per a unclima d’onatge determinat i qualsevol augment en el nivell mitjà del mar també suposaràun increment en l’energia de les ones que arribin �ns a aquesta estructura i, per tant, unadisminució de la seva seguretat envers la seva destrucció. Des del punt de vista funcio-nal, qualsevol augment del nivell mitjà del mar o de la intensitat de les tempestes supo-sarà un augment de l’ascens de l’aigua sobre aquestes estructures i, per tant, del volumde sobrepassament i paràmetres similars.

Així doncs, el canvi climàtic pot suposar importants canvis en el sobrepassament i la inun-dació, tant en estructures en talús com en estructures verticals que conformen moltsdels passejos marítims de les nostres ciutats. Si tenim en compte les variacions de lesvariables de clima marítim calculades en l’estudi realitzat, es posa de manifest queaquesta variable, el sobrepassament, patirà importants modificacions respecte als valorsactuals i que aquestes variacions adimensionals seran més notables a la zona del Medi-terrani, fins al punt que s’estima un augment relatiu del sobrepassament entre el centcinquanta i els dos-cents per cents, tal com mostra la figura 4.



Figura 2. Retrocés de les platges per l’augment del nivell del mar

44ºN

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN




Figura 3. Retrocés de les platges per variació en el flux mitjà d’energia

44ºN

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN



Figura 4. Variació adimensional del sobrepassament

44ºN

250

200

150

100

50

0

-50

-100

-150

-200

-250

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN


L’estudi també ha posat de manifest que el canvi climàtic pot comportar importants con-seqüències quant a l’estabilitat dels dics.

Reptes que cal superar amb relació al canvi climàtic

Segons els experts és cabdal poder detectar canvis en la dinàmica marina i modelar can-vis futurs per poder establir els impactes potencials, i analitzant la vulnerabilitat de la cos-ta, determinar el risc d’impacte pel canvi climàtic. A partir d’aquest fet es poden de�nirles estratègies que cal desenvolupar, que poden ser de retrocés, adaptació o protecció(�g. 5).

L’impacte del canvi climàtic a la costa és una evidència, i les polítiques o estratègies enca-minades a l’adaptació dels efectes del canvi climàtic a la costa han de ser aplicades a totel litoral i, per tant, plantejades globalment.

D’altra banda, el risc associat a l’impacte ha d’avaluar-se localment atesa l’alta varia-bilitat en la vulnerabilitat de les zones costaneres. I les actuacions i inversions per al’adaptació davant els possibles efectes del canvi climàtic s’han de prioritzar mitjançant larealització d’estudis de detall que considerin la vulnerabilitat de les zones estudiades.

És clar que en zones com la RMB, altament intervingudes o en situació d’inestabilitat,l’adaptació és molt més complexa. Molts dels impactes identi�cats poden generar uns cos-


Font: Institut d’Hidràulica Ambiental (Universitat de Cantàbria).

1990

Retrocés

Adaptació

Protecció

Estratègies d’adaptació:

Figura 5. Tipus d’actuacions i mesures

tos socioeconòmics (turisme, infraestructures, desplaçament d’indústries i zones urbanes,etc.) que han de ser avaluats amb la �nalitat de quanti�car adequadament els riscos deri-vats del canvi climàtic.

La costa metropolitana de Barcelona

El litoral de l’àmbit metropolità, per la proximitat a Barcelona i l’atractiu del paisatge marí-tim, ha estat probablement el territori de Catalunya que més s’ha transformat al llarg dela història, d’una manera espontània, o projectada, d’una forma singular en cada ciutat iàmbit territorial, però gairebé sempre acceleradament i amb gran intensitat.

Aquest litoral es caracteritza per concentrar un elevat nombre d’habitants en una estretafranja. Cal assenyalar que tot i l’existent dispersió i redistribució de la població per tot aquestlitoral, el pes de la ciutat de Barcelona continua essent notori: concentra el 63,5% dels habi-tants litorals sobre el vint-i-un per cent de l’espai costaner metropolità. La resta de munici-pis acullen el 36,5% de la població sobre el setanta-nou per cent del territori dels mu -nicipis costaners (ICC, 2007).

Els models d’ocupació del litoral de la RMB

La façana del litoral metropolità és un territori morfològicament i geomorfològicament moltdivers, tant que fa impossible un tractament homogeneïtzador. De nord a sud trobem dife-rents realitats tant físiques com socials que han configurat i han donat lloc a diferentsmodels d’ocupació del sòl.

Des de la plana i el delta de la Tordera, la serralada es disposa en paral·lel a la costa, laqual cosa permet l’assentament de la població en aquest corredor litoral drenat per un sis-tema propi de rieres que han articulat aquests espais. L’estreta franja planera entre la Medi-terrània i la serralada del Montnegre va permetre en altre temps la localitzaciód’assentaments i vies de comunicació. La característica del poblament d’aquesta costasón els assentaments desdoblats, amb un nucli, sovint l’original, a distància del mar i enlai-rat, i un altre de costaner, amb el curs d’una riera que els uneix. Tanmateix, actualment laurbanització ha tendit a fondre’ls tant en la direcció mar-muntanya com els marítims entreells, de manera que s’ha reduït la superfície de camp agrícola i horta, ara ocupada per hiver-nacles (fig. 6).

Aquest paisatge no s’interromp fins al Besòs que, juntament amb el Llobregat, fan retirarla serralada Litoral uns quilòmetres amb relació al mar i conformen les planes de Barce-lona i del delta del Llobregat. Ambdues planes donen lloc a la centralitat històrica de Bar-celona, com a confluència del passadís entre la península Ibèrica i la resta de continent iles sortides naturals de l’interior de Catalunya cap al mar (fig. 7).

Els municipis litorals del Baix Llobregat es caracteritzen per presentar espais agrícoles quepertanyen a petits propietaris que els exploten i que han estat sotmesos a una elevadapressió immobiliària, malgrat que són quali�cats de no urbanitzables, i també a la implan-tació de noves infraestructures. Això no obstant, els nuclis urbans del Prat de Llobregat,



Viladecans i Gavà s’han mantingut més o menys compactes. En canvi, a Castelldefels elcreixement residencial de baixa densitat s’ha estès per tot el terme.

El massís del Garraf representa la darrera presència de la serralada Litoral. Fins al 1882, ambl’obertura dels túnels del ferrocarril, el massís havia imposat severes dificultats al trànsit lito-ral entre les planes i el sud del país i la figura de parc natural i la seva abrupta orografia vanser cabdals per retardar-hi relativament l’ocupació de sòl. Val a dir que des de les dècadesde 1950 i 1960 els termes de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes van veurecréixer urbanitzacions disperses, sovint d’autoconstrucció, als sectors de muntanya, i queen l’actualitat estan essent sotmeses a processos de legalització i millora. Ara bé, a partir de1990 la millora de les infraestructures viàries —obertura d’autopistes, túnels, ampliacions onoves variants— va intensificar un model d’urbanització dispers, que combinava aquest noupaisatge residencial amb les trames urbanes més antigues i de major densitat (fig. 8).

Figura 6. Vista aèriadel front costanerde Premià de Mar.Font: Observatoridel Litoral, Pere dePrada.

Figura 7. Vista aèria de ladesembocadura del Besòs.Font: Observatori del Litoral, Pere de Prada.

En general es pot a�rmar que el litoral metropolità s’ha especialitzat en l’ocupació residen-cial i ha deixat que les activitats econòmiques amb més oferta de volum d’ocupaciós’hagin instal·lat resseguint els eixos industrials del Llobregat i el Besòs, tant per la dispo-nibilitat de sòl en millors condicions com per l’accés a corredors de ràpida distribució.Aquest doble procés de relocalització de la població i les activitats implica una certa espe-cialització funcional dels àmbits territorials metropolitans a més d’increments notables quanta la mobilitat. En el cas de municipis especialitzats en el sector turístic, sobretot a l’Alt Mares-me i el Garraf, cal afegir la població �otant existent.

En l’àmbit local, les pautes de planejament urbanístic establertes determinen l’ordre i lescaracterístiques urbanes de cada terme, així com la disponibilitat i capacitat dels promo-tors en el consum de sòl urbà o urbanitzable. D’aquesta manera, ens trobem amb muni-cipis com Sant Adrià de Besòs, Badalona, Viladecans i Mataró, ciutats consolidades debase industrial, que presenten percentatges de construcció d’habitatges aïllats per sotadel cinc per cent en el quinquenni 1999-2003. També tenim el cas de Malgrat de Mar,que té només un dos per cent de d’habitatges aïllats construïts, el segon índex més baixde tot el litoral metropolità, després de Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’un municipi ambvocació turística, on l’agricultura d’horta continua tenint un pes especí�c important, alho-ra que la plani�cació urbanística ha marcat les pautes d’un creixement contingut i de majordensitat.

La vulnerabilitat de la costa metropolitana

Des del punt de vista urbanístic, la costa metropolitana és molt vulnerable davant el can-vi climàtic, ja que en el conjunt de la RMB la mitjana d’ocupació del sòl (sòl urbà i indus-trial) en el primer quilòmetre de la costa és del 62,58%, en què destaquen els munici-pis de Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Badalona, Premià i Castelldefels amb unpercentatge superior al vuitanta-nou per cent. Els municipis menys ocupats són el Pratde Llobregat i Cabrera de Mar, amb uns percentatges inferiors al trenta-cinc per cent(fig. 9).


Figura 8. Vista aèriaentre Cubelles iVilanova i la Geltrú.Font: Observatoridel Litoral, Pere dePrada.

Un altre dels elements que també poden ajudar a de�nir la capacitat d’un municipi per ferfront als efectes del canvi climàtic des del punt de vista de l’urbanisme i la plani�cació ésel valor del seu mosaic territorial. El mosaic territorial fa una anàlisi del territori, conside-rant el paisatge com una entitat funcional on es desenvolupen un conjunt de processosecològics. Així doncs, caracteritzar el paisatge i conèixer la distribució i les interrelacionsentre els seus diferents tipus esdevenen elements d’interès des d’una òptica d’integritatterritorial. Si s’observa la �gura 10, es con�rma la poca coherència en la integritat territo-rial, ja que de mitjana el valor de mosaic territorial és de 61,62 (zero indica molta i cent,poca coherència). Cal destacar els municipis de Barcelona, Premià de Mar, Sitges, Cal-des d’Estrac i Sant Adrià de Besòs amb uns valors més alts (per sobre de setanta), i elsmunicipis de Viladecans, el Prat de Llobregat i Cabrera de Mar, amb valors per sobre dequaranta-nou.

Tot i aquesta situació d’alta ocupació del litoral, fins a l’any 2006 el nombre d’habitatges cons-truïts per mil habitants (també anomenat intensitat constructiva) no s’havia vist afectat. Si esconsideren i es comparen les intensitats constructives mitjanes en els tres períodes 1981-1990,1991-2000 i 2001-2006, s’observa que del primer al segon període es produeix una dava-llada de la intensitat constructiva, que per altra banda, es veu contrarestada en l’últim perío-de, en el qual assoleix els mateixos valors que en el primer. Amb les dades de 2007, s’observaque de mitjana en el litoral metropolità es manté l’activitat, tot i que es pot afirmar l’inici d’uncanvi de tendència després de deu anys de creixement continuat (DMAH, 2007) (fig. 11).


Font: Observatori del Litoral.

Figura 9. Percentatge d’ocupació del sòl al litoral de la RMB

A més de l’estat del medi terrestre, la vulnerabilitat de la costa també vindrà definida perl’ocupació de l’espai marí, sobretot pels efectes que pot tenir sobre la dinàmica marina.

En aquest sentit, hi ha els ports, dics i infraestructures civils que provoquen alteracionssobre el medi marí, els dragatges de manteniment dels ports i el transvasament de sorresper regenerar les platges, l’activitat pesquera, el transport marítim, les instal·lacionsd’aqüicultura, així com les activitats associades al turisme i el lleure, com ara la pràcticade submarinisme o la pesca recreativa. Es tracta d’un conjunt d’activitats que conviuenen l’espai i que sovint con�ueixen en interessos, però que en moltes ocasions donen lloca con�ictes, per la qual cosa necessiten una gestió administrativa que en qualsevol casés complexa, i que els atorga, en els casos que així està regulat, la llicència d’activitat i laconcessió administrativa d’ocupació.

Concretament a la franja del litoral metropolità hi ha disset instal·lacions portuàries que supo-sen una ocupació terrestre d’aproximadament mil tres-centes cinquanta hectàrees i ocu-pen unes nou-centes trenta hectàrees de superfície marina, que de mitjana suposa un portcada set quilòmetres. Excepte una de les instal·lacions portuàries que està dedicadaexclusivament a activitats industrials i altres tres que també es dediquen a activitats comer-cials, gairebé tota la resta combinen activitats esportives i pesqueres.

Pel que fa a altres instal·lacions pesqueres, en aquesta zona hi ha set instal·lacionsd’aqüicultura, d’un total de vint-i-tres a tot el territori català.



Figura 10. Mosaic territorial al litoral de la RMB

També cal tenir present que l’activitat humana directa no solament ocupa allò que es veu,sinó que també arriba a altres indrets no tan presents com són els fons marins. Així, ésimportant esmentar que els fons marins del litoral metropolità també tenen una part de laseva superfície ocupada per altres infraestructures: cablejats submarins, gasoductes,captacions d’aigua, esculls arti�cials i emissaris submarins. A tall d’exemple, hi ha cator-ze emissaris submarins principals, vint-i-un d’emergència, sis en desús i dos d’industrials.Aquestes estructures arti�cialitzen de forma signi�cativa el paisatge submarí, principalmentpel canvi de con�guració de la textura i per l’alienació del biòtop que comporta en la majorpart dels casos la introducció de substrat rocós arti�cial.

Actuacions desenvolupades i en desenvolupament a nivell de planificació i urbanisme

La gestió i l’ordenació de la zona costanera, a qualsevol escala de temps, requereixen unaplanificació que intenti harmonitzar els diferents usos i recursos que aquesta zona supor-ta amb la seva dinàmica natural intrínseca (Sánchez-Arcilla, Jiménez i Sierra, 2005). Elsriscos i les conseqüències sobre la costa derivats del canvi climàtic tenen implicacions moltsimilars als impactes produïts per l’acció humana sobre l’ecosistema costaner quantifica-bles mitjançant els problemes d’erosió, pèrdua d’hàbitats costaners, alteració dels eco-sistemes, etc. En aquest sentit, els possibles efectes del canvi climàtic han d’introduir-se



Figura 11. Intensitat constructiva als municipis de la RMB


com un element més de la gestió integrada de zones costaneres i, per tant, dins de qual-sevol projecte d’aquesta naturalesa. Així mateix, cal implementar mesures que permetinprotegir el litoral mitjançant la introducció d’una planificació i normativa que condueixi alseu manteniment i recuperació.

Agents clau en la gestió del litoral metropolità

Per aconseguir una planificació eficaç, cal la participació de tots els agents que interve-nen al litoral i que aquesta s’adeqüi a la legislació local, autonòmica, estatal i europea queafecti la zona costanera.

En l’àmbit del litoral metropolità, igual que la resta del litoral català, hi ha una gran quan-titat d’agents amb competències i responsabilitats que actuen sobre aquesta estreta fran-ja, tot i que en darrer terme és el nivell municipal el que en la majoria dels casos integra,adapta i executa les polítiques, plans i programes existents. La compartimentació del marccompetencial, tant verticalment (administració central, autonòmica, local) com sectorial-ment (turisme, agricultura, medi ambient, urbanisme, energia, etc.) no solament es reflec-teix sobre la planificació urbanística del litoral, sinó que incideix directament sobre lamanera de dur a terme la gestió i protecció d’aquest espai (taula 1).

Àmbits Agentsd’intervenció Estat Generalitat de Catalunya Àmbit local

Ecologia Ministeri de Medi Departament de Medi Diputació de Barcelona.Ambient, Medi Ambient i Habitatge Àrea MetropolitanaRural i Marí de Barcelona.

Municipi

Agricultura Ministeri de Medi Departament d’Agricultura, Ambient, Medi Alimentació i Acció RuralRural i Marí

Indústria Ministeri d’Indústria, Departament d’Innovació, Turisme i Comerç Universitats i Empresa

Platges Ministeri de Medi Departament de Política Àrea Metropolitana Ambient, Medi Territorial i Obres de Barcelona. Rural i Marí Públiques (Servei de Municipi

Costes)

Turisme Ministeri d’Indústria, Departament d’Innovació, Diputació de Barcelona.Turisme i Comerç Universitats i Empresa Municipi

Ports Ministeri de Foment Departament de Política (Ports de l’Estat) Territorial i Obres Públiques

(Servei de Ports i Ports de la Generalitat)


Taula 1. Relació dels principals agents que intervenen en la gestió del litoral


Context normatiu

Context normatiu en matèria de protecció del litoral

A grans trets, el marc legal en matèria de protecció del litoral és la Llei 22/1988, decostes. Aquesta norma encara vigent i pensada per regular el territori costaner estatald’aproxi madament set mil vuit-cents quilòmetres, malgrat que va ser revolucionària,s’ha demostrat insuficient per fer front a la situació que afecta el nostre litoral (Agui-rre i Font, 2007). Posteriorment s’han creat nous instruments jurídics que en una esca-la molt més local regulen i protegeixen de manera específica els diferents trams decosta. En aquesta escala local, l’urbanisme té un paper clau en l’ordenació del lito-ral. L’actual Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós dela Llei d’urbanisme, modificat pel Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesuresurgents en matèria urbanística i desplegat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pelqual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme, proporciona les eines de planeja-ment supramunicipals necessàries per fer front a aquest repte. Cal remarcar quetambé planteja aquest repte la Recomanació 2002/413/CE del Parlament Europeu idel Consell, de 20 de maig de 2002, sobre l’aplicació de la gestió integrada de zonescostaneres a Europa.

Així, sota aquest context l’any 2005 es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema cos-taner (PDUSC). El PDUSC té com a objectius generals identi�car els espais costaners queno han sofert un procés de transformació urbanística i preservar-los de la seva transfor-mació i desenvolupament urbà. El pla, estructurat en dues parts, regula principalment elsòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i sectors de sòl urbanitzable delimitatsense pla parcial aprovat dins d’un àmbit d’actuació que comprèn una franja de cinc-centsmetres d’amplada mesurada a partir de la línia d’atermenament del domini públic marítimi terrestre, i alguns àmbits puntuals en sòls d’in�uència de la costa, abastant prop de tren-ta-vuit mil setanta-set hectàrees.

També existeix una normativa de base aplicable a la costa, com la Llei del paisatge, el Platerritorial general de Catalunya i el Pla territorial metropolità o altra plani�cació sectorial quepot afectar la protecció del sòl. En aquest sentit, mitjançant el desenvolupament de la Llei8/2005 del paisatge, s’estan elaborant els catàlegs del paisatge de Catalunya, un instru-ment creat per integrar objectius paisatgístics en la plani�cació i l’ordenació del territori.Recentment s’ha elaborat el Catàleg del paisatge de la RMB, que permet conèixer l’estat

Àmbits Agentsd’intervenció Estat Generalitat de Catalunya Àmbit local

Sanejament Departament de Medi MunicipiAmbient i Habitatge

Urbanisme Departament de Política MunicipiTerritorial i Obres Públiques(Direcció General d’Urbanisme)


del paisatge de l’àmbit, els seus valors i les mesures per millorar-lo amb la �nalitat d’inte -grar-se en el Pla territorial metropolità de Barcelona.

Respecte a planificació de referència, considerant en tot moment el marc establert pelPla territorial general de Catalunya (PTGC), a l’àmbit metropolità actualment està en fased’apro vació el Pla territorial d’àmbit metropolità de Barcelona, el qual estableix les sevesdeterminacions sobre la base de tres estratègies: la d’espais oberts, la d’assentamentsurbans i la d’infraestructures de mobilitat.

A un altre nivell de concreció es troben els plans sectorials, sovint els que estructuren elterritori d’una manera més decisiva. La seva importància estratègica es fa palesa demanera més punyent als territoris més tensionats i amb un major grau d’ocupació, comés el cas del litoral. Entre els plans sectorials que cal remarcar es troba el Pla de ports deCatalunya, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (2006-2026), el Pla direc-tor d’infraestructures ATM (2001-2010), el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Cata-lunya (2007-2012), el Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012), el Plad’espais d’interès natural (1992) i els programes de sòl (2005-2008).

Context normatiu en matèria d’estratègies per fer front al canvi climàtic

Des de l’any 2004, l’Estat espanyol disposa d’un conjunt de polítiques públiques per ferfront al canvi climàtic, entre les quals destaca el Plan nacional de adaptación al cambioclimático (PNACC), aprovat el 2006. El PNACC és el marc de referència per a la coordi-nació entre les administracions públiques en tot allò que fa referència a l’avaluaciód’impactes, vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic a Espanya en els diversos sectorspotencialment afectats. Les primeres línies de treball identificades en les zones costane-res plantejades en el marc del PNACC són les següents:

• Desenvolupament de models de resposta morfodinàmica i ecològica de les principalsunitats de la costa, sota diferents escenaris climàtics.

• Posada en marxa de sistemes de seguiment i presa de dades sistemàtica.

• Cartografia de la vulnerabilitat de la costa davant l’ascens del NMM sota diferents esce-naris de canvi climàtic.

• Avaluació de les estratègies d’abandonament i retrocés, o de protecció.

• Avaluació de l’afectació de l’ascens del NMM sobre els centres urbans costa-ners.

• Avaluació de les opcions d’adaptació mitjançant actuacions relacionades ambl’estabilitat del litoral.

A Catalunya, l’adaptació al canvi climàtic se situa en la intersecció de dues estratègies: ladel desenvolupament sostenible i la de gestió integrada de zones costaneres. L’estratègiade desenvolupament sostenible s’ha configurat mitjançant un procés llarg i complex denegociació i consens entre els diferents agents de la societat catalana, en la qual es defi-neix la importància d’integrar en els processos de decisió públics i privats consideracionsde prevenció ambiental, entre les quals es troba la presa de consciència del canvi climà-tic. Per altra banda, l’estratègia de gestió integrada de zones costaneres es concentra en


les decisions que afecten el sistema litoral, que és un dels sistemes ambientals amb mésrisc davant el canvi climàtic (FEMP, 2006).

Així doncs, en aquest sentit la Generalitat de Catalunya ha configurat la seva políticad’adaptació en dos fronts essencials:

• Crear un sistema d’informació fiable i útil per a la presa de decisions: ordenar, inte-grar i organitzar les dades vàlides obtingudes fins al moment, els sistemes de mesu-ra que s’utilitzen, els indicadors que integren aquestes dades, així com els modelsde simulació i prospectiva.

• Establir un sistema de decisió integrat: posant les bases de la coordinació adminis-trativa i la participació de la societat que facilitin les decisions cada vegada més fona-mentades en el coneixement complet de les conseqüències.

Per dur a terme aquestes tasques, al final de l’any 2006 (Decret 573/2006, de 19 de desem-bre), el Govern de Catalunya es va dotar de dos instruments formals per abordar el can-vi climàtic a Catalunya: l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la Comissió Interdepartamen-tal del Canvi Climàtic.

Una de les fites aconseguides ha estat el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Cata-lunya 2008-2012, aprovat definitivament el setembre de 2008, l’objectiu del qual és con-tribuir en la part proporcional al compliment del compromís a l’Estat espanyol amb el Pro-tocol de Kyoto, però a la vegada estar preparat per incorporar els acords que s’estannegociant a Europa per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al període 2013-2020. El Pla marc català de mitigació del canvi climàtic quantifica els esforços que cal ferper a cada sector i identifica les accions que cal dur a terme per mitigar-ne les emissions.En aquests moments s’està treballant amb el Pla d’adaptació al canvi climàtic.

Accions de futur

Les dades obtingudes sobre els efectes del canvi climàtic a les costes mostren la neces-sitat de prendre mesures, tant en l’àmbit local com regional i nacional, amb l’objectiu demitigar, per una banda, i adaptar-se, per altra, a aquestes variacions. A continuació es deta-llen algunes de les polítiques i estratègies que, tot i ser de caràcter genèric en molts casos,es consideren cabdals per fer front al canvi climàtic.

A nivell general convé destacar que és necessari implementar mesures encaminades a pro-tegir el litoral mitjançant la introducció d’una plani�cació i una normativa dirigides a man-tenir-lo i recuperar-lo. Segons els experts és important actuar amb prou antelació per poderanticipar-se al possible canvi climàtic, ja que no serà factible defensar totes les costes bai-xes simultàniament i en un període de temps tan curt. En aquest sentit, els plans i la nor-mativa de protecció del litoral desenvolupats no solament a nivell de la RMB, si no la cos-ta catalana en general, són sens dubte un pas necessari per avançar en aquest objectiu,tot i que encara queda molta feina per fer.

En el mateix sentit, per a zones parcialment ocupades però potencialment recuperables a mitjàtermini, des del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino (MARM) es proposa anti-cipar la plani�cació territorial necessària per evitar la instal·lació de noves infraestructures o


l’augment de la superfície urbanitzada. Per això és necessari revisar els plans urbanístics id’ordenació del territori o proposar que en les revisions d’aquests plans es tinguin en comp-te els estudis de vulnerabilitat o les recomanacions de l’Administració en aquest sentit.

Existeixen polítiques d’aplicació del retrocés que estan dirigides a l’abandonament deles àrees altament vulnerables i a la reubicació de les infraestructures, cultius, activi-tat industrial i població directament afectada. A la RMB s’estan fent algunes actuacionsen aquest sentit. En trobem un exemple recent en el projecte d’adequació de l’entorn �naldel passeig marítim de Montgat, que ha tingut com a objecte condicionar l’espai de plat-ja alliberat després de la demolició de l’edi�ci dels banys de Sant Gerard.

En el cas de noves ocupacions es proposa concedir permisos condicionats; concessionsadministratives que condicionin la seva durada a horitzons limitats pel possible efecte delcanvi climàtic i que incloguin acords de reubicació i/o demolició.

És important destacar també que la delimitació del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT)no es troba encara �nalitzada (al litoral metropolità n’hi ha un 87,7%) i el MARM s’enfrontaal repte d’haver-la de revisar per incorporar les previsions dels experts que recomanenaquesta revisió de la franja de costa pública com a mesura de seguretat.

Tanmateix, un dels problemes que sorgeix en aquest tipus d’estratègia és la transforma-ció de terrenys privats en públics. Com a conseqüència d’aquest fet, caldria establir lespolítiques necessàries d’expropiació i les seves indemnitzacions corresponents.

Per altra banda, cal destacar que alguns ajuntaments metropolitans, amb l’objectiud’esmorteir les conseqüències del canvi climàtic, ja estan fent actuacions per adquirir sòla primera línia (per exemple, mitjançant la negociació de permutes de sòl amb propieta-ris privats), com és el cas de la platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, on l’Ajuntament ha fetuna aposta per recuperar aquest entorn.

Com succeeix en altres països, una altra possibilitat és incentivar �scalment des delgovern la compra per part d’ens privats o fundacions conservacionistes de terrenys poten-cialment afectats o promoure acords de custòdia entre agents privats i entitats que garan-teixin la protecció d’aquests espais. En aquest sentit el Pla estratègic litoral de la RMB (2005)ja va identi�car per aquest àmbit d’estudi aquells espais lliures existents a la costa metro-politana que per les seves característiques haurien de ser preservats i recuperats. Desta-quen de sud a nord: el riu Foix, els Colls i Miralpeix al Garraf, el delta del Llobregat, l’espaiagrícola de Cinc Sènies, el torrent de la Murtra-riera de Sant Pol, les Torretes de Calella,el pla de Llobet de Santa Susanna i Pineda de Mar i el pla de Grau de la Tordera.

Les polítiques encaminades a l’aplicació d’estratègies d’adaptació es fonamenten en la con-servació de l’ecosistema costaner en consonància amb una ocupació i un ús racionald’àrees vulnerables a l’efecte del canvi climàtic.Probablement, d’entre les tres polítiques pos-sibles, aquesta és la que està més en consonància amb la �loso�a general que regeix el queconeixem com a Gestió Integrada de les Zones Costaneres, atès que es persegueix la recer-ca d’un equilibri principalment entre l’ecosistema natural i els d’usos i infraestructures.

Per altra banda, les polítiques d’aplicació d’estratègies de protecció estan dirigides ala defensa d’àrees vulnerables: poblacions, activitats econòmiques, infraestructures irecursos naturals. Es basen essencialment en l’aplicació individual o mixta d’una


d’aquestes dues tipologies de defensa: tipologies rígides i tipologies toves. Entre les tipo-logies rígides hi ha dics, murs, barreres, espigons, revestiments, etc., així com barreresdavant la intrusió salina. És el cas, per exemple, de les platges de Barcelona, que per trac-tar-se d’un front totalment rigiditzat que pateix la pèrdua de sorra pels temporals, ha estatsotmès a un projecte d’estabilització mitjançant la construcció d’un dic excent, i està pre-vist es desenvolupi la prolongació d’un espigó i la construcció de dics submergits. Les tipo-logies toves inclouen la regeneració de platges, la restauració de dunes, la generaciód’aiguamolls i maresmes, la rehabilitació del transport litoral, la reforestació, etc. , amb nom-brosos exemples al llarg del litoral català.

En qualsevol cas, és important que aquestes actuacions estiguin acompanyadesd’estratègies decidides per frenar l’ocupació urbanística del litoral i d’un canvi del modeleconòmic del territori que respongui a un model d’ús i gestió de la costa més sostenible.Cal que totes les administracions i els sectors implicats hi intervinguin i col·laborin per desen-volupar els canvis necessaris per fer front al canvi climàtic.

Bibliografia

AGUIRRE I FONT, J. M. (2007): L’ordenació del litoral català: els plans directors urbanísticsdel sistema costaner. Atelier.

Associació Pla Estratègic Litoral (2006): Pla estratègic litoral. Ed. limitada, Barcelona.

DEL RÍO, J.; GARCÍA-LAFUENTE, J.; CRIADO, F.; GARCÍA, D.; SáNCHEZ, A.; FONG, B.; VIGO, I. Medi-terranean Sea Level Analysis from 1992 to 2005.

Departament de Medi Ambient i Habitatge (2007): Informe del sector de l’habitatge 2007.Barcelona.

FEMP (2006): Cambio climático en las ciudades costeras. Madrid.

Grupo de Ingeniería Oceanográ�ca y de Costas. Atlas de inundación del litoral peninsularespañol. Documento temático. Universitat de Cantàbria. Ministeri de Medi Ambient. Direc-ció General de Costes.

LOSADA, J. I.: Incertidumbres en la evaluación de impactos y necesidades de adaptaciónen las zonas costeras. Institut d’Hidràulica Ambiental. Universitat de Cantabria. II Jorna-da de Canvi Global. APROMA.

MEDINA, R.; MÉNDEZ, F. J. (2006): «Inundación costera originada por la dinámica marina»dins Unep: Marine and Coastal Ecosystems and Human Well-Being: A Synthesis ReportBased on the Findings of the Millennium Ecosystem Assessment. UNEP: Nairobi.

Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (2006): Plan nacional de adaptación al cam-bio climático. Madrid.

Observatori del Litoral, Consorci EL FAR (2008): Indicadors del litoral de Catalunya. Bar-celona.

SáNCHEZ ARCILLA, A.; JIMÉNEZ, J. A.; SIERRA, J. P. (2005): Zones costaneres: dinàmica sedi-mentària. Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. CADS.

Món empresarial

El Pla de ports de Catalunya

Rosa Busquets i VallSubdirectora general de Ports i Costes. Direcció General de Ports, Aeroports i Costes

Món empresarial 181

El Pla de ports de Catalunya es configura com l’instrument d’ordenació del litoral catalàpel que fa a l’àmbit nàutic i portuari. Amb caràcter de pla territorial sectorial, estableix elscriteris que han de garantir una utilització portuària adequada i racional de la costa cata-lana. El pla té un caràcter ambientalista marcat, que compatibilitza en tots els casos el crei-xement sectorial amb l’objectiu prioritari de salvaguardar un medi especialment sensible.

El Pla de ports es va aprovar mitjançant Decret del Govern de la Generalitat el dia 20 defebrer de 2007 i, per tant, té caràcter normatiu. I si bé la seva vigència és, segons la Lleide ports de Catalunya, indefinida, el pla preveu les actuacions que es realitzaran en el con-junt del sistema portuari català d’aquí a 2015.

Una bona manera d’entrar a conèixer el document i les previsions que inclou és fer un breuapunt sobre com s’estructura formalment i metodològica: el Pla de ports estudia les carac-terístiques del nostre litoral des d’un punt de vista integral, prenent com a referència elsaspectes geològics, meteorològics, de biodiversitat, de clima marítim i de dinàmica lito-ral. Descriu el planejament urbanístic vigent i estudia les condicions socioeconòmiquesactuals i com repercuteix en el sector nàutic. D’aquest estudi previ en surt una zonifica-ció dels 780 km que configuren la costa catalana, on es distingeixen fins a un total de 200trams, agrupats segons el grau de vulnerabilitat ambiental, la morfologia del tram de cos-ta, la informació urbanística existent, i la informació sobre serveis i infraestructures.

Marc socioeconòmic

No es pot obviar la incidència que la situació socioeconòmica i l’evolució de la renda tenenen el sector nàutic i portuari. I, si bé es constata que, assumit un determinat nivell de ren-da, aquest factor deixa de ser determinant en el creixement portuari, i prenen més rellevàn-cia altres elements, com la tradició i cultura marineres, o el foment del sector per part deles administracions públiques, el cert és que el sector es mostra especialment sensible ales variacions que experimenta el marc econòmic.

L’estudi socioeconòmic permet fer una prognosis de l’evolució previsible de l’oferta ila demanda: el pla estudia la progressió de la població resident i flotant, l’ocupació sec-torial, la incidència del sector nàutic en l’economia, el pes de la tradició i cultura marine-res, l’evolució de la renda per capita comparant aquestes dades amb les ràtios d’altres


Comunitats Autònomes i dels països del nostre entorn. L’anàlisi conjunta permet diagnos-ticar les previsions de creixement nàutic i portuari a Catalunya.

Xarxa portuària

En la data actual, Catalunya disposa d’una bona xarxa portuària. Algunes dades curiosespermeten il·lustrar la importància del sector:

Catalunya disposa de 47 ports marítims, a banda dels dos d’interès general: Barcelona iTarragona. Si alineéssim tots els ports, ocuparien al voltant del 6% de la costa catalana.Si es trobessin equidistants, trobaríem un port cada 16,6 km. Si els agrupéssim, la super-fície total ocupada seria de 5 milions de m2. La mitjana d’amarradors esportius per km éslleugerament superior als 37. Els ports marítims ofereixen estada a 29.059 embarcacions,de les prop de 50.500 comptabilitzades a Catalunya l’any 2008.*

Aquesta oferta portuària ve complementada amb la derivada d’altres instal·lacions marí-times, que contindran al voltant de 20.000 embarcacions, entre les instal·lacions de tem-porada i les permanents de baix impacte.

Inventari

Element essencial és inventariar els recursos nàutics que hi ha a Catalunya. Prèvia expo-sició de la situació administrativa —administracions tutelars, règim de gestió—, s’analitza,una a una, les diferents instal·lacions portuàries i marítimes, entenent com a tals els ports,les dàrsenes incloses en les zones de servei portuari, les marines interiors i les instal·lacions

* No hi ha un registre unificat d’embarcacions matriculades, ni de les baixes que es produeixen. Així mateix,el còmput del parc d’embarcacions pateix oscil·lacions, fruit tant de les mancances de registres fiables, comde la mateixa mobilitat i versatilitat del sector. En aquest article, hem aportat dades disponibles, amb els han-dicaps exposats, de l’any 2008.

Marina seca al port del Fòrum.


marítimes, categoria aquesta última que abasta des dels clubs nàutics que hi ha a les plat-ges sense infraestructura marítima als pantalans de temporada, camps de boies, marinesseques, àrees d’hivernada, i d’altres de característiques similars. Cal destacar, per des-conegut, el pes d’aquestes instal·lacions de baix impacte en el conjunt del sistema por-tuari català, i no perdre de vista que donen servei al voltant del 40% de la flota catalana.

Diagnosi i actuacions previstes

Per a cada instal·lació, el Pla de ports defineix l’ús —esportiu, pesquer i/o comercial—, elnombre d’amarradors, els serveis prestats —benzinera, grua, varador, màquines de reco-llida d’aigües de sentina i negres, locals comercials, etc.—, les característiques i l’estat deles infraestructures alhora que defineix les principals debilitats que afecten cada ins-tal·lació: problemes operacionals, funcionals, ambientals, i de connectivitat amb les xar-xes viàries i logístiques, entre d’altres.

Partint d’aquesta anàlisi, que es complementa amb la valoració de les debilitats, amena-ces, fortaleses i oportunitats dels sectors esportiu, pesquer i comercial, es fixen els objec-tius per assolir pel conjunt del sistema portuari català, i les actuacions necessàries per opti-mitzar cadascuna de les instal·lacions.

Com s’ha avançat, el Pla de ports defineix quines són les actuacions concretes que,d’aquí a 2015, s’han de dur a terme en cada instal·lació, ja sigui per conservar o millo-rar les infraestructures, per millorar-ne la gestió ambiental, per corregir impactes gene-rats en el medi o per resoldre dèficits d’ordenació, ocupació o funcionalitat.

Prognosi de futur

Per fer la prognosi de futur, el Pla de ports avalua la demanda que hi ha en els sectorsnàutic esportiu, pesquer i comercial, prenent com a referència les tendències d’evolucióhistòrica, els models econòmics i els motors generadors de la demanda.

Aquests darrers poden agrupar-se, d’una banda, en qualitatius, com són la tradició i cul-tura marineres, l’afició als esports nàutics per part de la població o el foment públic, i, del’altra, en quantitatius, que fan referència a la població resident, el turisme, el nivell econò-mic de la població, i les mateixes condicions climàtiques i geogràfiques de la zona.

La hipòtesi adoptada pel Pla de ports pren com a referència les tendències històriques expe-rimentades els darrers sis anys, i planteja, seguint criteris de sostenibilitat ambiental, unincrement del nombre d’amarradors a Catalunya, d’aquí a 2015, d’un 1,1% de mitjana.Això equivaldria a crear al voltant de 2.832 nous amarradors en ports marítims.

No pot obviar-se, però, la incidència de l’actual situació econòmica en aquestes previsions,traduïda ja en un descens en matriculació d’embarcacions, especialment en les esloressuperiors als 18 metres, i que indubtablement repercutirà en una contenció de la deman-da i una estabilització de l’oferta.


Reequilibri territorial

El Pla de ports s’atribueix per primera vegada la funció de reequilibrar territorialmentl’oferta portuària a Catalunya. Segons dades actuals, les comarques gironines sumenel 48% de l’oferta d’amarradors en ports catalans. Seguits per les comarques barcelo-nines, amb el 34%, i, finalment, les tarragonines, amb el 18% de l’oferta. Contràriament,és a Barcelona i el seu àmbit d’influència on el percentatge de temporalitat és més reduït,i a les poblacions gironines, on la demanda d’amarradors queda més vinculada a lessegones residències. Les actuacions previstes en el Pla de ports han de permetre ree-quilibrar aquests percentatges, estabilitzant-los en un 44% de participació a Girona, un32% a Barcelona, i un 24% a Tarragona, amb el repte d’aconseguir desestacionar lademanda vinculant-la al foment de les activitats nàutiques com a pràctica esportiva id’esbarjo habitual.

Instal·lacions marítimes

Catalunya destaca per l’existència d’una important xarxa associativa, molt aficionadaa la pràctica habitual d’esports nàutics, que gaudeix del mar amb petites embarcacions,d’eslores en molts casos inferiors als 6 m, sovint amb propulsió a vela, i que no reque-reixen un amarrador en un port marítim, sinó, exclusivament, la proximitat al mar i lafacilitat d’accedir-hi. El 4% de la flota catalana, prop de 2.000 embarcacions, es trobendurant tot l’any ocupant zones d’avarada permanents, o espais en marines seques, ins-tal·lacions de baix impacte que es proposen com alternativa als ports convencionals, i quefan possible l’ús habitual de l’embarcació durant tot l’any. El 34% de les embarcacions cata-lanes, de l’ordre de 16.700 embarcacions, s’ubiquen durant els mesos d’estiu en ins-tal·lacions de temporada (pantalans, boies, zones d’avarada) i es desplacen la resta demesos a zones d’hivernada, o altres àrees d’emmagatzematge.

El Pla de ports contempla mantenir aquestes instal·lacions i millorar-ne la gestió, tot faci-litant l’accessibilitat de les embarcacions de petita eslora al mar, per exemple, mitjançantles rampes d’avarada.

Demanda sostenible

Hem parlat de quina seria la demanda sostenible per als propers 11 anys a Catalunya. Femtot seguit un breu esment de les premisses utilitzades per dimensionar una demanda queno exhaureixi la capacitat d’acolliment del litoral:

– La racionalitat en el creixement portuari aconsella preveure l’ocupació dels nousamarradors amb embarcacions que, per les seves característiques, no poden aco-llir-se a altres alternatives (preferentment eslores a partir de 12 metres).

– Es planteja com a situació bona i, per tant, que cal mantenir, l’existència d’un puntd’amarratge en un port marítim per cada 1,7 embarcacions de mitjana. O, el que és elmateix, proporcionar amarradors aproximadament al 60% de les noves embarcacions.


– Una conseqüència directa és la necessitat de mantenir i fomentar les ofertes en ins-tal·lacions marítimes de baix impacte, permanents i de temporada, per cobrir lesnecessitats de la resta de la flota, garantint paràmetres de qualitat en la prestació delsserveis.

– Es preveu la reordenació de les zones portuàries per adaptar-se a aquestes direc-trius, i proporcionar alternatives —com és el cas de les marines seques— a embar-cacions de petita eslora. Es tracta d’aconseguir que de manera progressiva un nom-bre important d’embarcacions s’emmagatzemin fora de l’aigua, i generar així unmenor impacte ambiental, però gaudint dels mateixos serveis i qualitat en la presta-ció. Es fixa com actuació necessària l’optimització dels espais portuaris.

– Es dóna especial importància a fomentar mesures que ajudin a desestacionar lademanda: xàrters, embarcacions compartides, foment de la cultura nàutica, o de lesescoles de vela, en són alguns exemples.

Actuacions per cobrir la demanda

El Pla de ports detalla quines són les actuacions que s’han de dur a terme en els portscatalans fins l’horitzó 2015, i diferencia entre actuacions relacionades amb la infraes-tructura portuària, l’explotació del port, la integració necessària d’aquest en la ciutat,l’adopció de mesures ambientals, la necessitat d’elaborar determinats estudis i laseguretat.

Per definir cada actuació, a la que s’assigna un horitzó temporal determinat, es parteix dela descripció dels problemes detectats que la fan necessària.

És important tenir present que l’execució de les actuacions que es proposen requerirà laredacció dels estudis tècnics i de detall que en garanteixin la viabilitat.

D’altra banda, cal considerar que les actuacions directament lligades a satisfer l’incrementde la demanda, com és el cas d’ampliació de ports existents o de noves construccions —elPla de ports només preveu un nou port, a Cap Salou—, a banda dels estudis i les tramita-cions legalment previstos, dependran en la gran majoria dels casos de la iniciativa privada.D’aquí que el pla les plantegi com factibles, però no obligatòries, i que, de fet, prevegi unapotencialitat de creixement força superior a la que es determina com a sostenible.

Port Ginesta.


Indicadors de seguiment

Com a garantia que tant les administracions com els gestors portuaris avancen en la direc-ció indicada en el Pla de ports, el document estableix un seguit d’indicadors que perme-ten avaluar el grau d’implantació del pla i l’evolució permetrà introduir les modificacionsnecessàries al pla, convertint-lo en un instrument viu.

Entre els indicadors, se n’estableixen de caràcter general per al sector esportiu:

– Evolució de l’oferta d’amarradors en ports marítims segons eslores, i es fixa com atendència desitjable el seu creixement.

– Percentatge d’ocupació anual dels amarradors segons eslores.

– Evolució de les mànegues de les embarcacions en relació amb les eslores.

– Evolució del tipus d’embarcació: motor, vela, catamarans.

– Mitjana de sortides anuals a mar per embarcació.

– Percentatge d’embarcacions amb amarrador en un port marítim, i es fixa com a ten -dència desitjable mantenir l’actual proporció d’1,7.

– Evolució del nombre de places en instal·lacions marítimes de baix impacte.

– Evolució del grau d’ocupació d’aquestes instal·lacions marítimes.

– Evolució de la distribució territorial dels nous amarradors.

Pel que fa al sector pesquer, s’estableixen com a indicadors el seguiment del cens ope-ratiu de la flota amb base a Catalunya, amb l’objectiu d’assolir-ne una reestructuració ambmillores tecnològiques i una evolució de les captures de peix, que es compatibilitzi ambla preservació de les espècies.

Escola de vela. Port de Llafranc.


Els indicadors previstos pel sector comercial es fixen en el nombre de tones embarcadesi desembarcades en els ports comercials, en l’evolució de la mercaderia contenitzada, enel nombre de viatgers que han transitat pels ports catalans i en l’evolució de les línies detransport marítim de curta distància.

S’estableix, també, un seguit d’indicadors amb un caràcter marcadament ambientalista:

– Evolució dels transvasaments de sorres en l’àmbit portuari, amb l’objectiu de resti-tuir la dinàmica litoral alterada i minimitzar la intercepció de la sorra que els ports pro-voquen.

– Avaluació de la implantació de sistemes de gestió ambiental en els ports, ambl’objectiu que l’any 2015 el tinguin implantat tots els ports catalans.

– Avaluació dels sistemes de gestió de residus generats als ports: residus sòlids, aigüesde sentines, aigües residuals, hidrocarburs i olis en general.

– Implantació de mesures energètiques, com làmpades exteriors de VSAP, rellotgesastronòmics o instal·lacions fotovoltaiques.

– Evolució dels consums energètics, amb l’objectiu que es redueixin progressivament

– Evolució de la qualitat de les aigües de les dàrsenes, amb l’objectiu que disminuei-xin les concentracions d’hidrocarburs, coure i la relació de nitrogen i fòsfor.

– Evolució dels paràmetres de formació i conscienciació ambiental del personal delsports.

Finalment, s’estableixen uns indicadors de caràcter general per al conjunt del sistema por-tuari català, que estan relacionats amb la progressiva adaptació dels ports a les personesamb mobilitat reduïda, fins a la total adaptació; amb el compliment de les actuacions pro-posades per cada instal·lació en el pla; amb la redacció dels plans especials que desen-volupen el sistema portuari, i dels plans d’autoprotecció de les instal·lacions; i amb la pro-fessionalització en la gestió portuària, acompanyada d’un increment en la formació delpersonal per millorar la qualitat en la prestació dels serveis.

Instal·lació marítima a Sant Pol de Mar.


Avaluació ambiental del Pla de ports

El Pla de ports ha estat subjecte a un procediment d’avaluació ambiental, en complimentde la Directiva 2001/42 CE, transposada mitjançant Llei 9/2006, de 28 d’abril.

L’informe de sostenibilitat ambiental garanteix la valoració acurada dels efectes signi-ficatius probables que l’aplicació del pla pugui generar sobre el medi ambient, amb espe-cial atenció a la biodiversitat, la població i la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua,els factors climàtics, els bens materials, el patrimoni cultural i el paisatge.

Aquesta valoració permet adoptar les alternatives tècnicament més raonables i més via-bles ambientalment. Permet establir, així mateix, les mesures més idònies per prevenir ireduir qualsevol efecte significatiu negatiu. I garanteix la coherència externa del pla res-pecte la normativa existent, i la coherència interna, que incideix en la relació entre els objec-tius ambientals, les propostes formulades i els indicadors ambientals del Pla de ports.

Totes les actuacions que es proposen en el Pla de ports porten internalitzats criterisambientals, que incorporen així gran quantitat d’actuacions i consideracions ambientalsdestinades a pal·liar possibles impactes dels ports en el medi.

Cal indicar, finalment, que, des del punt de vista ambiental, el Pla de ports compleix ambles línies definides en el VI Programa Marc d’Acció Ambiental de la Unió Europea: millorade l’eficiència energètica a les instal·lacions portuàries i potenciació del transport de mer-caderies per via marítima per contrarestar els efectes del canvi climàtic; zonificació de lacosta catalana per valorar l’impacte de les actuacions proposades; millora de la qualitatde les aigües i reducció de la contaminació marina, acústica i atmosfèrica, com a mesu-res per millorar el medi ambient i la salut de les persones; implantació de sistemes de ges-tió ambiental, gestió de residus i reducció de consums, per garantir un ús sostenible delsrecursos naturals.

Món social

EL CEM. 25 anys d’educació ambiental.L’evolució de la platja

Flora PortasTècnica responsable del CEM

Món social 191

El Centre d’Estudis del Mar (CEM) va obrir les seves portes l’any 1983. Per aquest motiu,durant l’any 2008 s’han celebrat els vint-i-cinc anys de funcionament dedicats a divulgartemes de medi ambient i, més concretament, sobre el litoral i els ecosistemes marins.

El CEM està ubicat al passeig marítim de Sitges, just davant del mar, a la zona de Terra-mar. Ocupa una torre propietat de la Diputació de Barcelona construïda l’any 1929 perl’arquitecte noucentista Josep M. Martino i Arroyo i en la qual destaquen les tendènciesnoucentistes amb elements propis de l’eclecticisme, que consisteix en la barreja d’elementsartístics diversos. (Foto 1)

Des de l’inici el CEM ha estat gestionat per la Gerència de Serveis de Medi Ambient, con-cretament per l’O�cina Tècnica de Sensibilització, Participació i Divulgació.

Un cop reformats, els espais interiors i exteriors de la planta baixa s’han pogut dedicara diferents funcions, de manera que es disposa d’un àmbit per a exposicions i audiovi-suals i un altre per a la docència, l’Aula de natura. A més, el primer pis és un marc ide-al per a trobades i debats. Per aquest motiu, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys s’hi handesenvolupat un bon nombre de jornades, xerrades, seminaris, cursos i reunions de petitformat.

Fotografia 1. Centre d’Estudis de Mar. F. Portas.


Les activitats

Per a la divulgació dels temes mediambientals s’utilitzen diversos mitjans. D’una banda,les exposicions i, de l’altra, els programes d’educació, sensibilització i participació. Els des-tinataris són els ciutadans que participen com a públic general, col·lectius diversos (socials,tècnics, cientí�cs...) i el món escolar i de l’ensenyament, que són el sector més nombrós.

Des de bon començament, les exposicions han estat un aspecte rellevant dins les activi-tats del CEM. Al llarg dels anys s’hi han organitzat exposicions creades i realitzades espe-cí�cament pels espais del centre, les quals s’han anat renovant i adaptant a les exigèn-cies de cada moment, ja que en qüestions de medi ambient s’acumulen cada vegada mésexperiències, tecnologies i coneixements. Per tot això, es procura organitzar tres o qua-tre mostres a l’any.

A banda del que s’ha dit en les línies anteriors, també es difonen exposicions d’altres enti-tats o particulars sobre temàtiques de caire més ambiental o marí. És el cas de l’exposicióque s’exhibirà �ns al mes de setembre de 2009, la qual pertany a l’Institut de Ciències delMar (CSIC) de Barcelona. Aquesta mostra tracta de l’oceà austral, un mar que encara esmanté verge, i del mar Mediterrani, com a mar amenaçat per les activitats que hi duen aterme els humans.

També s’han dissenyat exposicions itinerants. Actualment n’hi ha dues a disposiciód’ajuntaments o altres entitats que ho demanin. Una d’aquestes tracta de les comunitatsmarines del nostre litoral amb especial rellevància a les praderies de Posidonia, i l’altra, decom les actituds individuals dels ciutadans contribueixen a la contaminació del fons marí.

Per dur a terme els programes d’educació s’han dissenyat un ventall d’activitats que s’hanagrupat en dos apartats: els itineraris de divulgació i els circuits pedagògics. Al llargd’aquests anys han anat canviant les formes comunicar i les tecnologies de suport. Encanvi, la manera d’assolir els objectius en els programes d’educació s’han seguit utilit-zant, ja que es basen en el fet d’observar i qüestionar per tal de descobrir el medi que ensenvolta.

Fotografia 2. Exposició «La marde deixalles». F. Portas.

Món social 193

Els itineraris de divulgació són recorreguts per llocs concrets en els quals es convida a lare�exió i es pretén sensibilitzar sobre diferents aspectes ambientals de l’entorn. Els itine-raris es duen a terme per la comarca del Garraf i part del Penedès. S’organitzen sis rutes,en cadascuna de les quals es tracten temes diversos. Una d’aquestes rutes es desenvo-lupa al port pesquer de Vilanova i la Geltrú, on es destaca l’activitat pesquera, la sobre-explotació dels recursos i l’impacte del port sobre la costa.

A Sitges i pels seus voltants s’hi desenvolupen dues activitats: un itinerari sobre la trans-formació que han patit petites viles costaneres a causa de l’activitat turística i una ruta quetranscorre per la zona de la franja litoral i on es poden observar els diferents impactes rebutscom a conseqüència de les activitats humanes. Resseguint el curs mitjà i baix del riu Foixes fa un itinerari sobre diferents aspectes dels rius mediterranis. Un altre dels itineraris pas-sa pels municipi de Sant Pere de Ribes, Canyelles �ns a Olèrdola, on es posa en relleu latransformació del paisatge al llarg dels segles. Per últim, disposem d’un itinerari que reco-rre punts concrets del litoral de Cubelles, Sant Pere de Ribes i Sitges, on s’han posat enmarxa projectes de millora i recuperació dels espais litorals.

Els usuaris dels itineraris són grups molt diversos que inclouen grups de jubilats, familiars,escolars, de formació ambiental, centres cívics i turisme tant nacional com estranger.

Els circuits pedagògics es basen en la descoberta de la platja, on es posa en pràctica eltreball d’observació directa i la participació activa. Els circuits, els usuaris principals dels qualssón els escolars des de primària �ns a batxillerat, inclouen una sortida a la platja i un taller.

Durant tot el curs se surt a la platja, on es tracten temes diversos, com ara els ecosiste-mes de la platja, les restes de la platja, els peixos, els invertebrats marins i les algues, lespraderies de fanerògames, les espècies invasores, l’observació d’ocells, l’estudi del’aquari, els per�ls de la platja, l’estudi de la sorra, els moviments de la sorra, els impac-tes de l’activitat humana (pesca, turisme, contaminació). Durant la primavera, s’organitzauna activitat d’immersió amb tub i ulleres per tal d’observar el fons marí i introduir-se enel món del busseig.

Evolució de la platja

El marc principal on s’han anat desenvolupant les activitats del CEM han estat les platgesde Sitges. Tot i que es tracta d’un període curt, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys les plat-ges han experimentat modi�cacions i canvis.

Sitges està situada als contraforts del massís del Garraf, que cap a la part nord-est es carac-teritza per ser una costa rocosa, més o menys abrupta i retallada que forma penya-segatsque s’alcen alguns metres per sobre el nivell del mar. Enmig s’hi troben cales amb petitesplatges.

La vila ha anat creixent sobre una petita plana formada per materials al·luvials (grava, sorrai argiles) aportats en el passat per l’actual riera de Ribes, situada al sud-oest, i que s’hananat dipositant sobre formacions del mesozoic i el neogen. Les darreres aportacions desediments sobre aquesta depressió tenen un origen silícic, el qual proporciona un colorlleugerament daurat a la sorra. A més, tota aquesta plana es troba travessada per multi-


tud de petits rierols que �ns fa uns quants anys aportaven sediments al litoral, però queen l’actualitat han quedat absorbits dins les xarxes dels carrers.

El municipi de Sitges compta actualment amb divuit platges, de les quals deu es trobendins l’àmbit del nucli urbà. Fins a la dècada de 1960 les platges naturals de la vila eren laplatja de la Fragata i de la Ribera a la part sud de l’església, i la platja de Sant Sebastià, ala part nord. Allí recalaven les petites barques de pesca i a la vegada, a partir de primerterç del segle xx, ja eren freqüentades per banyistes que gaudien de la platja.

Les comunitats biològiques

Cap al nord de la platja de Sant Sebastià, la costa s’endinsa en el litoral del massís delGarraf. Cap al sud de la platja de la Ribera s’estén la plana deltaica, que es caracteritzaper platges on, a part de la sorra, trobem gran acumulacions de còdols que provenen dela riera de Ribes i a�oraments de roca del fons marí. Aquesta varietat d’ambients es tra-dueix en una diversitat d’organismes que li confereix un alt valor naturalístic. A més,aquesta diversitat no només és a la línia de platja, sinó que també es troba a la zona infra-litoral on es donen les condicions per a la formació de comunitats de roca, comunitats detrí-tiques, comunitats de sorres i graves, comunitats fangoses i praderies de fanerògamesmarines (principalment Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa).

Quan es va iniciar l’activitat del CEM, el tram costaner que hi ha al davant es caracterit-zava per presentar aquesta varietat d’ambients. Una zona amb platja de sorra on encarahi havia vegetació psammò�la i unes plataformes rocoses cobertes d’una gran varietatd’algues i invertebrats. Tanmateix l’any 1984 es van dur a terme una sèrie d’actuacionssobre la platja que van con�gurar el per�l actual i van provocar la desaparició de les pla-taformes rocoses i la vegetació psammò�la.

A més, al llarg d’aquests anys hem anat constatant a través del testimoni de pescadorsartesanals i submarinistes l’empobriment de les comunitats litorals. Tant és així que hi hahagut caladors que s’han convertit en llocs molt degradats en els quals prolifera principal-ment una sola espècie, com és el cas del cargol de punxes (Bolinus brandaris). Fins i tots’ha desenvolupat des de fa quinze anys un nou art de pesca anomenat rastell de cade-

Fotografia 3. Platja de Terramar. F. Portas.

nes o art del cargol, que té com a objectiu principal la pesca d’aquest cargol. Un altre exem-ple és el que ha succeït a les comunitats de fanerògames marines. Avui dia estan en regres-sió, ja que actualment és una praderia seccionada en forma de petits illots, però en el pas-sat hi havia hagut una praderia de Posidonia molt extensa entre Vilanova i la Geltrú i Sitges,coneguda localment com el Brut gran.

Els principals factors que han donat lloc a aquesta situació han estat, per una banda, lacontaminació de l’aigua de mar a causa de l’abocador del Garraf i el riu Llobregat, i, perl’altra, la forta pressió pesquera que han rebut les zones litorals, principalment per causade la pesca d’arrossegament i l’art clar.

Les perspectives de futur són esperançadores i apunten cap a una possible recuperaciód’algunes comunitats marines. D’altra banda, la qualitat de l’aigua millorarà, ja quel’abocador del Garraf ha estat clausurat (2007) i s’ha posat en marxa la depuradora delBaix Llobregat (2002). Un altre factor positiu és que en aquests últims anys i de forma pro-gressiva s’ha exercit un control més rigorós sobre la pesca. De fet, ja fa uns anys que s’hanprotegit unes àrees del fons marí davant el port de Vilanova i la Geltrú amb estructures deciment i ferro.

Un altre aspecte rellevant és que l’any 2006 part de l’àmbit marí litoral de la costa de Sit-ges i Vilanova i la Geltrú han estat incloses com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC)dins la Xarxa Natura 2000. A més, s’han començat a fer els passos necessaris (2005) pera dur a terme un projecte d’esculls arti�cials a Vilanova i la Geltrú i d’una àrea marina pro-tegida, davant les costes de Sitges.

Les platges

Durant la dècada de 1960, quan va començar la intensa activitat turística concentrada enels mesos d’estiu, es va crear la necessitat d’ampliar les àrees de platja de sorra. Això vacomportar la construcció d’espigons perpendiculars a la platja, a continuació de la platjade la Ribera per tal de retenir la sorra.

L’any 1975 ja s’havien construït sis espigons en un tram de costa de dos quilòmetres, elsquals havien format platges d’entre dos-cents cinquanta i tres-cents noranta metres dellargada (distància entre espigons).

En l’últim tram de platja no es va aconseguir retenir la sorra, per la qual cosa, com s’haesmentat anteriorment, entre els anys 1984 i 1985 es van construir quatre espigons cir-culars i dos espigons paral·lels a la platja. Per una banda, l’efecte d’aquests espigons hacomportat la creació d’unes platges en forma de mitja lluna; per altra, hi ha hagut una pèr-dua de diversitat que ha provocat l’empobriment de tota aquesta àrea, tant a la línia deplatja com a la zona submergida �ns a dos o tres metres. Ara bé, l’impacte més gran esva produir al �nal dels anys noranta del segle passat en un episodi de regeneració de plat-ges amb sorres fangoses; �ns fa tres anys no s’han pogut anar recuperant les poquescomunitats que encara hi queden.

Aquestes platges tenen moltes di�cultats per mantenir la sorra acumulada, ja que estansotmeses a una forta erosió, i la tendència al llarg del temps ha estat la pèrdua de sedi-

Món social 195


ment. En aquest procés de regressió, hi entren en joc la con�guració del litoral, les ona-des, els corrents i els vents.

A la costa del Garraf el vent de llevant i l’onatge de l’est són els factors que més incidei-xen sobre el litoral, ja que van associats a fortes tempestes que impliquen pèrdues de sorradurant l’hivern i la tardor. En un per�l equilibrat, durant l’estiu els sediments retornarien desdels dipòsits a pocs metres de fondària cap a les platges, però aquest no és el cas, demanera que les platges van minvant.

Un altre factor que incideix sobre la regressió de les platges és la falta d’aportacions natu-rals de sediments. Les aportacions de sediments provenen principalment del riu Llobre-gat i es mouen gràcies al corrent general de direcció sud-oest paral·lel a la costa, que enels últims decennis han anat disminuint, tal com passa en altres conques.

A aquest fet, s’hi afegeix la construcció de ports que bloquegen el transport de sediments.A part, també ha desaparegut el sistema dunar, amb la qual cosa no es pot comptar ambla capacitat autoregeneradora de les platges.

Actualment el municipi de Sitges està pendent que el Ministeri de Medi Ambient apro-vi un projecte de remodelació de les platges. Es tractaria de buscar una fórmula quepermetés reorientar els espigons per tal d’estabilitzar la sorra de les platges. El projec-te es portaria de forma consensuada amb els diferents sectors socials i econòmics dela vila.

El projecte consistiria a aplicar una primera fase experimental en un tram per després ferles modi�cacions a tota la resta de costa afectada pel projecte. Així doncs, hi ha perspec-tives de nous canvis en el litoral de Sitges per als propers anys, en els quals s’haurand’afrontar nous reptes.

Bibliografia

ASENSI, J. M. (1984): Invertebrats del mar de Sitges. Diputació de Barcelona, Barcelona.

Fotografia 4. Plànol de Sitges. F. Portas.

Món social 197

CERRO DEL, Ll.; Portas, F. (2006): La pesca a Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona,Barcelona.

PORTAS, F.; LLORENS, M. (1986): La vida en un espigó. Diputació de Barcelona, Barcelona.

ROMERO, J. (2004): Posidònia: els prats del fons del mar. Col·lecció norai. Núm. 9. Ajun-tament de Badalona, Badalona.

Altres

EUROSION project (2002). Case study in Sitges. Centre d’Estudis Ambientals, Bellaterra.

Propostes per a l’adaptació i la mitigaciódels efectes del canvi climàtic sobre el litoral

Ferran VallespinosCoordinador de l’Àrea de Medi Ambient

Món social 199

Introducció

Al llarg d’aquest llibre es presenta un conjunt de treballs dels diferents especialistes quehan participat en la seva redacció, on es demostra: 1) l’existència certa d’un canvi climà-tic no passatger; 2) l’escalfament és conseqüència de l’augment de gasos amb efected’hivernacle; 3) el litoral mediterrani presenta un nivell alt de risc davant del canvi climàtic;4) els efectes esperats potencien alguns dels impactes indesitjables associats a l’ocupaciórecent del litoral; 5) es veurà afectada la biodiversitat marina i els recursos pesquers, peròtambé moltes infraestructures situades al litoral que es faran ràpidament obsolescents; 6)els efectes sobre el sistema econòmic poden comportar un fort retrocés del grau de desen-volupament humà i moviments migratoris forçats (els anomenats «refugiats climàtics»); 7)la inèrcia del sistema climàtic determina que quan es comencin a experimentar els seusimpactes, ja no hi haurà marge d’actuació.

El llistat d’efectes negatius associats al canvi climàtic es prou conegut, i a mida queavança el coneixement científic es descobreixen nous espais d’interacció. A més, el lito-ral és un medi molt complex a conseqüència dels forts gradients que s’hi produeixen i quepotencien la riquesa de sistemes. Per tant, el litoral és especialment fràgil i ha de ser objec-te d’una atenció prioritària, més enllà de la funció important dels oceans com a principalembornal de CO2.

Malgrat tot aquest conjunt de problemes, s’obren també noves oportunitats de gestiósostenible per a la conservació dels recursos naturals, que inclouen tant mesures demitigació com d’adaptació.

Aquest és un problema global que ha merescut l’atenció de les Nacions Unides, que haorganitzat ben recentment (desembre de 2009) la cimera de Copenhaguen, amb uns resul-tats ben segur insuficients, amb manca d’objectius concrets de reducció a curt termini omitjà (2020, 2050) que evitin els impactes negatius del canvi climàtic, i sense compromi-sos concrets. Tot plegat una mica decebedor, encara que a la vegada pot ser un puntd’inflexió i de llançament de una nova manera d’entendre el desenvolupament econòmic

Anticipant-se a la previsible manca d’acord dels estats, la Unió Europea (en concret, la Direc-ció General de Transports i Energia) va impulsar al mes d’abril de 2008 l’anomenat «Cove-nant of Mayors», amb el qual cercava la implicació dels governs locals en la lluita contrael canvi climàtic. El compromís dels municipis que s’adhereixin al Pacte és el «20/20/20»


(una reducció d’un 20% de l’emissió de GEH, acompanyada d’una millora d’un 20% del’eficiència energètica i la implantació d’un 20% d’energies renovables). En el moment deredactar aquest article, hi ha més de 1.000 municipis d’Europa adherits, 122 de la pro-víncia de Barcelona.

A la pàgina <www.eumayors.eu> hi ha la informació sobre aquesta iniciativa, que té la nove-tat que davant d’un problema global es confia en els governs locals per lluitar eficaçmentcontra el canvi climàtic. Aquest comportament no és freqüent i, per tant, considerem queval la pena valorar en aquest article el nou model que enceta el Pacte d’Alcaldes i Alcal-desses, amb una especial consideració del medi litoral.

El perquè de tot

Aquest article pretén analitzar el paper dels governs locals en relació amb la lluita contrael canvi climàtic. Hi ha dos elements importants que considerar: en primer lloc (figura1),la part majoritària de les emissions de GEH correspon a les emissions anomenades «difu-ses», que es relacionen amb la nostra vida quotidiana (mobilitat, calefacció, edificació, etc),àmbits d’àmplia competència municipal. En segon lloc, són àmbits en els quals els governslocals tenen capacitat normativa (via elaboració ordenances) i també fiscal. Aquesta darre-ra s’expressa, ara per ara, en qüestions com bonificacions a l’impost de vehicles de trac-ció mecànica en funció del tipus de combustible, però hi ha un ampli ventall de possibili-tats relacionades amb els temes d’urbanisme, per exemple. Per tant, els municipis sónpart important del problema però també de la solució.

El compromís dels ajuntaments s’ha concretat en l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldes-ses, un instrument de caràcter voluntari. Els 122 municipis de la província adherits en aquest

Font: Projecte europeu Euronet 50/50. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient

Ind�stria 27%

Altres 3%Primaris 7%

Dom�stic 18%Transport 36%

Serveis 9%

Figura 1. Desagregació del consum final d’energia per sectors a la província de Barcelona

Món social 201

moment (i que sumen més de 4,5 milions d’habitants) estan distribuïts per totes les comar-ques i inclouen tota mena de volum de població i de característiques (figura 2), fet que impli-ca que la iniciativa ha estat àmpliament acceptada. La ciutat de Barcelona també hi estàadherida però per raons de construcció de la figura no hi surt. Hi ha 19 municipis costa-ners (un 70% de tots els municipis costaners) que s’identifiquen en la figura 3.

Com a conseqüència de l’adhesió al Pacte, cal elaborar un Pla d’acció d’energia soste-nible (PAES) que defineixi les actuacions que desenvolupar a curt i mitjà termini per acom-plir el objectius de reducció dels GEH.

Els municipis costaners presenten una problemàtica específica que a vegades costa dereconèixer. Un exemple clar d’aquesta situació és el Pla estratègic litoral de la RegióMetropolitana de Barcelona (2004-2006), que a partir d’una diagnosi encertada i actua-litzada de la situació planteja un conjunt de propostes que van ser aprovades per plenarien el mes de novembre de 2005, i en les quals el concepte «canvi climàtic» ni tan sols éscitat. Vol dir això que es pretén una gestió integrada del litoral de la regió sense relació ambla lluita contra el canvi climàtic? Rotundament no, ja que moltes de les propostes que esfan (en relació amb la transformació urbana, el transport, la restauració ecològica, etc.) sóna la vegada contribucions significatives per a la reducció dels GEH. Només manca la con-vicció que cal una nova manera transversal de considerar antics problemes.

Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

Poblaci�

Cas

tella

r del

Riu

Alp

ens

Mon

istro

l de

Cal

ders

San

t Cug

at d

e S

esga

rrig

ues

Cas

tellv

� de

Ros

anes

San

t Qui

rze

de B

esor

a

Bag

�

Les

Mas

ies

de V

oltre

g�

Mar

tore

lles

San

ta E

ul�l

ia d

e R

on�a

na

Tian

a

San

ta M

aria

de

Pal

auto

rder

a

Mon

tgat

Cor

bera

de

Llob

rega

t

Pal

au S

olit�

i P

lega

man

s

Car

dede

u

San

ta C

olom

a de

Gra

men

et

Mas

nou

San

t And

reu

de la

Bar

ca

Mon

tcad

a i R

eixa

c

Vic

Cer

dany

ola

del V

all�

s

Vila

nova

i la

Gel

tr�

Cor

nell�

del

Llo

breg

at

LÕH

ospi

tale

t

La franja gris mostrala banda de confian�aa partir de diversosmodels.

Figura 2. Pobles i ciutats de la província de Barcelona adherides al Pacte d’alcaldes i alcaldesses(excepte Barcelona)

En conseqüència, les polítiques locals han de ser bàsiques en la lluita contra el canvi climà-tic, si més no, perquè la majoria de les emissions difuses es produeixen al territori muni-cipal. I en el cas dels municipis costaners, és probable que el seu esforç en mesures miti-gadores (les més complexes, poc conegudes i costoses) haurà de ser superior.

Principals alteracions del sistema litoral associades al canviclimàtic

Els oceans tenen un paper fonamental a mitigar els efectes associats a un excésd’emissió de GEH, ja que actuen com a reguladors de la concentració de CO2 del’atmosfera. No en va, els oceans immobilitzen aproximadament un 90% del carboni totalde la Terra. De les 5 Gt que aproximadament cada any s’injecten a l’atmosfera provi-nents dels combustibles fòssils, es considera que la meitat queda retinguda en els oce-ans per diferents mecanismes, tant químics com biològics. No obstant, no és un pro-cés indiferent ja que té com a conseqüència una acidificació progressiva de les aigüesmarines.


Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Medi ambient. 74

Figura 3. Municipis adherits al pacte d’alcaldes i alcaldesses de la provínica de Barcelona. (Generde 2010)

El coneixement científic sobre els efectes del canvi climàtic en el medi marí és prouampli i la bibliografia, abundant. En aquest mateix llibre la majoria d’aquests casos sónconsiderats (Llebot, Serra i Roca, Galofré, Sardà i Gordoa), a la vegada que s’analitzenalguns àmbits especialment sensibles, com el Delta de l’Ebre). A continuació, fem un petitresum com a pas previ per considerar algunes de les polítiques locals.

Alteracions de tipus físic i químic

• Augment de la temperatura de l’aigua. L’escalfament de la Terra tindrà també efectessobre els sistemes marins. L’increment de la temperatura de l’aigua ajudarà la fusió delsgels polars, modificarà la concentració dels gasos en equilibri (especialment CO2 i O2),la qual cosa provocarà una acidificació del mar (que s’ha incrementat un 30% des del’època preindustrial), alterarà les activitats metabòliques dels organismes i originarà can-vis en els models actuals de corrents i altres fenòmens oceànics (com, per exemple, leszones d’aflorament, determinants de la producció biològica).

• Pujada del nivell mitjà del mar (inundació). L’augment del nivell del mar provocarà la inva-sió de la zona costenera, amb un grau diferent de risc en funció de la tipologia de la cos-ta (molt més elevat en costes sorrenques i baixes que en costes escarpades). Aquestasituació serà una amenaça directa als béns econòmics situats a primera línia però tam-bé alterarà el balanç sedimentari.

• Alteració de la trajectòria de les borrasques tropicals. La generació i el desplaçament deles borrasques tropicals queden determinades per petites diferències tèrmiques del’aigua i en el balanç d’energia amb l’atmosfera. Una distribució diferent de temperatu-res pot ocasionar fenòmens de major intensitat, produïts en llocs atípics i amb un reco-rregut diferent, com semblen indicar les dades de la darrera dècada. Es preveuen modi-ficacions en la direcció i intensitat del vent.

• Canvi del règim de precipitacions. El canvi en el model de precipitacions, amb més pesdels fenòmens extrems, tindrà una clara influència sobretot en el medi litoral, ja que unmodel diferent d’aportació d’aigües i materials continentals pot estar en l’origen tant dela modificació de la dinàmica sedimentària com de la distribució de determinades espè-cies.

• Modificació dels models de dinàmica marina. L’alteració del clima marítim provocarà can-vis en els règims de corrents i l’onatge (com la modificació de l’alçada d’ona i la direc-ció de l’onatge). La principal conseqüència es relaciona amb modificacions en el trans-port litoral de sediments i, amb elles, processos de regressió a les platges fins arribar aun nou equilibri, necessàriament diferent de l’actual. Sectors extensos de costes sorren-ques poden experimentar importants dèficits sedimentaris. D’altra banda, els granscorrents marins (com el del Golf) tenen molta influència sobre la climatologia de la sevazona d’influència i també en la producció biològica de les aigües. Qualsevol canvi signi-ficatiu en les trajectòries actuals tindria efectes devastadors en àmplies àrees de laTerra.

• Retrocés de la línia de costa. L’efecte combinat i sinèrgic d’algunes de les alteracionsanteriors tindran com efecte l’erosió de les platges.

Món social 203

Alteracions de tipus biològic

• Reducció de la biodiversitat. L’alteració de les condicions ambientals implicarà la desa-parició de determinades espècies (algunes d’especial significació) i l’aparició d’altresal·lòctones i invasores, adaptades a les noves condicions («tropicalització» del Medite-rrani, per exemple) i que poden tenir una dinàmica explosiva a causa de l’absència dedepredadors. El resultat de tot això és una clara tendència a la reducció dels valors debiodiversitat.

• Modificació de les àrees de distribució d’algunes espècies. L’alteració de les propietatsfísiques de l’aigua de mar (increment tèrmic, alteració de la concentració de gasos, incre-ment del nivell, etc.) crearà noves condicions ambientals que necessàriament implica-ran canvis en l’àrea de distribució de les espècies. Per exemple, les llacunes litorals sóninteressants ecosistemes amb unes peculiars condicions de salinitat. És evident que laseva inundació permanent a causa d’una major altura de la línia d’aigua comportarà unamodificació transcendent.

• Alteració de les xarxes tròfiques. La modificació de les condicions ambientals incidirà,en primer lloc, en les espècies que se situen a la base de les xarxes tròfiques, amb con-seqüències que es trametran al conjunt del sistema.

Alteracions de tipus econòmic i social

• Afectació dels béns econòmics de primera línia de costa. Amb l’ascens del nivell delmar es produiran afectacions en els béns litorals: restriccions de capacitat de funcio-nament d’infraestructures portuàries (sobrepassament en les obres marítimes actuals),inundacions a plantes baixes dels edificis situats a primera línia, destrucció de passeigsmarítims, inutilització de vies de comunicació, pèrdua d’instal·lacions industrials i espor-tives, no funcionalitat dels sistemes de defensa (dics, esculls, etc.), destrucció de sali-nes, etc. En aquest cas, la debilitat del sistema rau en el fet d’haver situat a primera líniatots aquests béns.

• Dificultat en el desguàs de rius i sistemes de clavegueram. Tot el sistema de desguàsdel clavegueram està calculat en relació amb un determinat nivell del mar. El seuincrement crearà dificultats, comparables a les que es produeixen quan una riuada coin-cideix amb una fase de marea alta. Els costos econòmics associats a una modifica-ció de la xarxa de clavegueram en espais urbans consolidats seran realment impor-tants.

• Increment en el nombre de víctimes associades a desastres climàtics. Quasi 300.000morts per culpa del tsunami de desembre de 2004 al sud d’Àsia, o, més recentment, lamort de 100.000 persones pel cicló Nargis a Birmània són dos exemples esfereïdors. Ino només els morts, sinó que també cal comptabilitzar les persones que han perdut lallar o les collites. Resulta difícil avaluar, ara per ara, fins a quin punt aquestes víctimessón una conseqüència directa del canvi climàtic o de l’entestament de situar la residèn-cia en zones d’alt risc. Però aquestes xifres demostren la vulnerabilitat de la zona cos-tanera i que qualsevol dels fenòmens associats al canvi de clima no faran res més queintensificar-la.


• Migracions induïdes pels canvis climàtics. Aquest és el cas d’algunes illes-Estat del Pací-fic, com es va fer palès a la recent cimera de Copenhaguen. Es parla ja de «refugiatsclimàtics» i es calcula que el seu nombre en les properes dècades serà superior aldels refugiats per conflictes bèl·lics.

• Alteració dels recursos pesquers. Els canvis físics i biològics del medi marí afectaran elsrecursos pesquers en un sentit molt difícil de preveure, ja que els experts reconeixen tantefectes positius com negatius.

• Efectes econòmics (negatius i positius). Quan es parla dels efectes del canvi climàtic, nocal oblidar els costos de tipus econòmic en els quals es va centrar l’informe STERN (2006),que valora (de manera que després s’ha considerat prudent) els costos derivats del can-vi climàtic. Conclou que és molt més cara la inacció que l’adopció de les mesuresnecessàries i que, tot plegat, pot suposar un veritable retrocés en el grau de desenvo-lupament humà. En el cas dels municipis costaners, amb un pes important del PIB deri-vat d’una activitat turística (que en Catalunya representa un 12%, concentrada en un 80%a la costa) que es pot veure compromesa pels impactes negatius previstos. Alhora, unanova economia baixa en carboni obre noves possibilitats de negoci i de creaciód’ocupació.

Plans d’acció dels municipis costaners

L’adhesió al pacte d’Alcaldes i Alcaldesses implica l’adopció d’un conjunt de compromi-sos per aconseguir la reducció de les emissions de GEH en un mínim d’un 20% fins l’any2020. Aquest compromís es concreta en un pla d’acció, veritable full de ruta que defineixles actuacions que cal endegar per assolir-ho. La majoria de les propostes són de mitiga-ció i comunes a gran part dels municipis (major eficiència energètica, implantació de dife-rents tipus d’energia renovables, canvis en l’enllumenat públic, millora del transport públic,canvis en la tipologia de les flotes de vehicles municipals, foment de la compra verda, ins-tal·lació de reguladors de climatització i automatització, realització d’auditories, substitu-ció de calderes, creació d’ens de gestió energètica, etc.).

No obstant això, els municipis costaners presenten una problemàtica específica atès queels seus territoris tenen més fragilitat davant dels diferents escenaris de canvi climàtic. D’altrabanda, la normativa aplicable i, sobretot, la distribució de competències són complexes;fins i tot, la Llei de costes no és un instrument suficient (com posa de manifest l’article deMontoya en aquest mateix llibre) per afrontar els nous reptes. Per això, la reflexió que femen relació amb el tipus de mesures que cal adoptar no identifica quina és l’Administraciócompetent. En qualsevol cas, els governs municipals dels municipis costaners han d’estarconvençuts de la necessitat d’aplicar-les.

• Les polítiques de planificació territorial a llarg termini han d’incorporar les variables lligadesal canvi climàtic. Posarem un exemple força aclaridor: els plans d’urbanisme incorporendes de fa uns anys les limitacions derivades de la inundabilitat associada a rius i rieres, ambperíodes de retorn fins a 500 anys. En el cas de la costa, les previsions relatives a la puja-da del nivell mitjà de l’aigua, l’erosió provocada per modificacions en el clima marítim o lafreqüència elevada de fenòmens extrems s’haurà d’incorporar als models que permetin defi-nir aquells espais de territori que han de quedar lliures de nous desenvolupaments urba-

Món social 205

nístics. Les limitacions de propietat que estableix la Llei de costes estan dirigides a laprotecció del domini públic marítim-terrestre i cal analitzar si són suficients en relacióamb l’adaptació al canvi climàtic. I en zones consolidades, el planejament urbanístic hauràde definir polítiques de retrocés que allunyin els béns públics i privats de les zones de riscper inundació o erosió. En aquest sentit, el manteniment d’una amplada suficient de plat-ja, una àrea de «respir» en la interacció terra-mar, serà un element fonamental de les polí-tiques d’adaptació.

• El disseny de les infraestructures litorals incorporarà també les variables lligades al can-vi climàtic. Ports, esculleres de protecció, passeigs marítims, sistemes de desguàsd’aigües residuals o pluvials, vies de comunicació, platges, etc. són alguns exemplesd’infraestructures que hauran de ser projectades atenent els nous valors esperats en lesvariables emprades en el càlcul.

• Mesures per evitar i corregir la regressió de les platges. Les platges són un sistema detransició entre el medi continental i el marí, amb una dinàmica complexa i canviant en eltemps (diferències notables en els perfils d’estiu i d’hivern, per exemple). Les platges con-tenen importants valors naturals i són també un recurs lúdic i turístic. Finalment, cal con-siderar que la disponibilitat d’una amplada suficient de platja és la millor defensa contrala inundació produïda pel augment previsible del nivell de mar, provocat pel canvi climà-tic. Las platges, malgrat la seva important funció, sovint estan sotmeses a processoserosius intensos a causa de l’impacte de determinades obres marítimes, de la reduccióde l’aportació de sòlids per part de rius i rieres, de l’ocupació urbanística de les reser-ves que suposen les zones de dunes i l’alteració de condicions microclimàtiques locals(especialment rellevant en el cas de l’onatge i dels vents). La conservació de les platgesrequereix polítiques d’eliminació de les causes de la regressió i de protecció (esculls i dics,preferiblement submergits) que minimitzin les necessitats d’aportacions extraordinàriesde sorres que, en el cas de ser imprescindibles, hauran de ser dissenyades amb les màxi-mes condicions de sostenibilitat, i incorporar les millors tecnologies disponibles.

• Conservació de la biodiversitat dels sistemes costaners, fonamentada en l’establimentdels instruments de planificació urbanística i d’usos necessaris per al manteniment dela biodiversitat del sistema litoral. El planejament ha de definir un tipus d’ordenació delterritori que minimitzi les ocupacions del litoral (ports esportius, passeigs marítims, zonesd’aparcament, etc.); el pla d’usos de la platja ha de ser compatible amb la conservacióde les comunitats naturals, especialment pel que fa referència a la ubicació de bassesnàutiques, i cal instar a l’Administració competent per a la instal·lació d’esculls artificialsque serveixin de defensa de les comunitats de fanerògames marines davant l’acciód’alguns arts de pesca no selectius. També cal garantir un grau suficient de depuracióde les aigües residuals que són abocades al mar per evitar que l’alteració de les condi-cions físiques i químiques de l’aigua afectin negativament l’estructura de les comunitatslitorals. S’ha d’intentar que les obres de defensa siguin de caràcter biogènic. Totes lesmesures esmentades han de formar part d’un pla d’acció per millorar la biodiversitat delconjunt dels sistemes costaners, necessària no només per la seva contribució al meca-nisme d’embornal del CO2, sinó també pels efectes positius d’algunes comunitats (comles praderies de fanerògames marines) a la conservació del conjunt del sistema.

• Retirar del mercat els espais amb valor ecològic. La millor forma de protecció (la qual haestat aplicada amb molt d’èxit a les costes de Gran Bretanya, en unes condicions cer-


tament diferents) és l’adquisició pública de terrenys litorals; la seva retirada del mercatsuposa una protecció definitiva. A Catalunya hi ha dos exemples recents, com són elClub Mediterranée al cap de Creus i les instal·lacions militars de Pals. És evident quel’elevat cost d’aquestes operacions fa impossible l’aplicació generalitzada i que, ara perara, només es tracta de casos singulars. No obstant això, aquesta mesura s’ha d’analitzaramb perspectiva temporal: els efectes del canvi climàtic sobre la nostra costa són a llargtermini (malgrat que alguns dades ens demostren que ja s’estan produint els primer símp-tomes) i, per tant, l’adaptació és compatible també amb operacions a llarg termini, comara canvis en el planejament urbanístic o la intervenció en el mercat, que en una sego-na fase es pot enfocar a tota mena de terrenys, independentment del valor ecològic. Calpensar, també, en la introducció de mecanismes fiscals que ajudin a materialitzar aqueststipus d’operacions, tenint en compte, a més, que els governs locals tenen elements impor-tants de contribució relacionats amb el mercat immobiliari.

• Elaboració de programes per a la correcció de les pressions significatives sobre les mas-ses d’aigua costaneres. L’anàlisi del document IMPRESS (Generalitat de Catalunya,2005) conclou que hi ha un total de vint-i-tres masses d’aigua costaneres que presen-ten pressions significatives per un dels factor considerats o més d’un (alteracions mor-fològiques, contaminació i d’altres relacionades amb activitats econòmiques). Aquestasituació comporta un risc d’incompliment d’objectius DMA, però a la vegada aquestespressions poden crear relacions de sinergia amb les causes de canvi climàtic a leszones costaneres. Caldrà, doncs, elaborar programes de mesures per compatibilitzarl’activitat humana amb el bon estat de les masses d’aigua.

• Creació d’observatoris del litoral. Les polítiques de mitigació i adaptació han d’estar basa-des en un coneixement científic del medi litoral. L’existència de canvis o l’eficàcia de lesmesures només és demostrable per llargues sèries d’observació, molt pobres al nostre lito-ral. Per exemple, en un tema tan important com és la temperatura de l’aigua de mar, noméses disposa de dades significatives a les Illes Medes, des de fa uns 40 anys i obtingudesper l’esforç personal d’un aficionat. Per això, són importants iniciatives com les del pontdel Petroli de Badalona: una col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat ha permès laubicació d’una sèrie de sensors d’observació marítima. I també els equips instal·lats a l’àmbitde l’espai Colls-Miralpeix o els treballs de SPAS per al seguiment de la salut de les prade-ries situades al front de Mataró. Evidentment, hi ha barreres tecnològiques i econòmiquesper al desenvolupament d’aquest tipus d’observacions, que requereixen, a més, la pacièn-cia de la «presa de la dada», ja que el valor és directament proporcional a la durada tem-poral de la sèrie; però les polítiques municipals d’adaptació al canvi climàtic haurien decol·laborar, en la mesura que puguin, en el desenvolupament d’observatoris implicant-hial voluntariat ambiental.

• Gestió integrada. La complexitat dels impactes associats al canvi climàtic, l’existènciade competències compartides a diferents nivells administratius i la interacció de tot elsistema litoral (és evident que el «terreny municipal» no és una unitat suficient per con-siderar la majoria de problemàtiques relacionades amb el canvi climàtic) fa imprescin-dible una gestió integrada de la zona costanera, d’acord amb les recomanacions dela Unió Europea i segons metodologies prou conegudes. Només amb aquest enfoca-ment serà possible implementar les accions d’adaptació que es reconeixen en aquestarticle.

Món social 207

• Comunicació. El percentatge d’emissions atribuïble directament a la gestió municipal ésmodest, ja que en els resultats dels primers PAES, elaborats per la Diputació de Barce-lona, sovint se situa per sota del 5%; el pes més important de les emissions correspona l’activitat bàsica dels ciutadans. Per tant, les accions contra el canvi climàtic requerei-xen la seva complicitat, i així ho ha entès el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, que ha inclòscom a obligació fer plans de comunicació que posin a l’abast de la població els resul-tats dels estudis, defineixin clarament el objectius de mitigació i adaptació, i, alhora, endemanin la col·laboració.

Instruments bàsics de política municipal per implementar els plans d’acció

Els governs locals disposen de diferents instruments per aplicar polítiques de lluita contrael canvi climàtic, els quals es poden resumir en quatre àmbits principals:

• Accions directes. Ja hem vist que les «emissions municipals» són un petit percentatgedel total d’emissions difoses del conjunt del territori. No obstant això, les actuacions enaquest sentit tenen un caràcter exemplificant. La reducció en el consum de recursos ales instal·lacions de la platja, petits aprofitaments d’energies renovables, substituciódels carburants més contaminants als vehicles de neteja i de les làmpades de vapor demercuri als entorns de la platja, actuacions eficaces per evitar la regressió, etc. són exem-ples d’iniciatives que poden endegar els governs locals i que han de tenir un efecte posi-tiu en la implicació dels ciutadans en la lluita contra el canvi climàtic.

• Elaboració de normes reguladores basades en la capacitat de l’Administració local peradaptar i promoure noves ordenances municipals, orientades a mitigar i adaptar el can-vi climàtic a les zones litorals.

• Nou sistema de fiscalitat amb incentius i bonificacions per aquelles actuacions positivesde lluita contra el canvi climàtic. Per exemple, per adquirir terrenys que facilitin l’allunya -ment de béns i serveis de la primera línia de l’aigua.

• Accions d’educació i sensibilització per aconseguir la complicitat dels ciutadans peravançar en els canvis de comportament necessaris per a les noves polítiques de lluitacontra el canvi climàtic.

Conclusions

Aquest article ben segur que no aporta cap novetat en relació amb els coneixements delcanvi climàtic en el sistema costaner. No obstant això, partint del reconeixement que lamajor part de les emissions de GEH es produeixen en àmbits on els governs locals tenenàmplies competències, es fa un resum dels impactes que el canvi climàtic introduirà alssistemes costaners a partir de la informació que els diferents autors han inclòs en aquestvolum. Malgrat que són efectes prou coneguts, no sempre és fàcil resumir-los en un únicdocument, ja que la informació científica és prou dispersa, com es comprova a partir delsdocuments de l’IPCC. En el cas del sistema costaner s’hi afegeix la dificultat que el sis-tema de competències és complex i repartit entre diferents nivells de l’Administració; per


això, en parlar de les accions d’adaptació, no s’identifica a qui corresponen malgrat queels governs locals han de ser els primers interessats en implementar-les, alhora que hand’avançar en els objectius de mitigació que proposen els PAES. El Pacte d’Alcaldes iAlcaldesses reconeix, de forma poc freqüent, el paper dels governs locals en la con-tribució a solucionar una problemàtica tan complexa; disposen de diferents instrumentsper assolir-ho, però sempre la implicació dels ciutadans ha de ser fonamental.

Bibliografia

Consorci EL FAR (2007). «Pla Estratègic litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona»

Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (2008). «Mitigació i adaptació local al can-vi climàtic. Catàleg de propostes».

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. (2005). «Caracterit-zació de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marcde l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries)».

STERN, N. (2006). Review on the economics of climate change.

Món social 209

Versión castellana

El sistema litoralUn débil equilibrioamenazado por el cambio climático

¿Está cambiando elclima del Mediterráneo?Josep Enric LlebotDepartamento de Física,Universidad Autónoma deBarcelona.Miembro del Institut de EstudisCatalans

¿Entendemos bien qué es el clima?El debate sobre la capacidad hu-mana de producir cambios am-bientales de dimensión planetaria,aún incomprensiblemente no ce-rrado en algunos entornos, ha aca-bado. Desde el año 1985 se tienenevidencias medidas del descensode la concentración de ozono en laestratosfera a causa de las emisio-nes de unos compuestos sintetiza-dos durante la mitad del siglo xx,así como, desde 1958, se mide demanera continua la concentraciónde dióxido de carbono en la at-mósfera y se ve que aumenta cadavez más rápidamente, tambiéncomo causa de las actividades hu-manas. Poco después de este des-cubrimiento se supo que el des-censo del ozono en la estratosferaera a causa de la presencia de ha-locarburos, y la regulación de susustitución por otros con caracte-rísticas que no interferían con elozono de la estratosfera se alcanzórápidamente. En cuanto al aumentode la concentración de gases conefecto invernadero, la solución esmucho más difícil, ya que se produ-cen y emiten, sobre todo, por eluso del petróleo, el carbón y el gas,los llamados combustibles fósiles,que son la causa del gran desarro-llo alcanzado por las sociedadesavanzadas, ya que proporcionanenergía concentrada y barata y, portanto, en estos momentos estánen la base de la estructura de de-sarrollo de nuestro mundo.

La creciente concentración degases con efecto invernadero en laatmósfera hace que ésta absorba

una proporción superior de laenergía emitida por la superficieterrestre y, por tanto, que se ca-liente. El calentamiento no es regu-lar en todos los sitios y, por tanto,de este fenómeno se prevé quehaya cambios en los patrones decomportamiento de la atmósfera,lo que habitualmente se llamacambio climático. Sin embargo,hablamos habitualmente de climay, a veces, no incluimos en estenombre el significado completo.Una definición sencilla y rápida quenos viene a la mente intuitivamentesobre qué es el clima se refiere altiempo medio, es decir, a una me-dia de las variables meteorológicasmás importantes (temperatura,precipitación, humedad, etc.). Noobstante, al definir una media tem-poral hay que precisar los períodosde tiempo en los cuales se cal-cula: días, semanas, meses, años.Sin embargo, siguiendo con defi-niciones intuitivas para distinguirel tiempo que hace cada día, esdecir, la meteorología de la clima-tología, puede decirse que la me-teorología corresponde al conoci-miento del tiempo instantáneo, esdecir, el comportamiento de la at-mósfera cercana a la superficie te-rrestre en un período inferior a diezdías, mientras que la climatologíaestudia el comportamiento mediodel sistema climático en escalasde tiempo, en todo caso superio-res a los diez días. De hecho, esjusto esta característica sobre elconocimiento del tiempo medio,que la climatología no ha sido,hasta muy recientemente, unadisciplina de interés entre la co-munidad científica,1 aunque desdetiempos ancestrales el conoci-miento climatológico ha interesadocomo práctica regular: un buenejemplo son los calendarios del

campesino que abundan pornuestras tierras. Hay otra caracte-rística que también determina elclima y que es especialmente rele-vante para el área mediterránea:se trata de la variabilidad del clima.La variabilidad es una medida enun lugar determinado de la regula-ridad de una variable meteoroló-gica. Así, por ejemplo, y a la vistadel efecto amortiguador del mar, lavariabilidad de la temperatura enlas localidades litorales es inferiora la de las localidades interiores.En el Mediterráneo y en el litoral deCataluña, en particular, la variabi-lidad de la precipitación es unade las características definitorias denuestro registro pluviométrico.

Si simplemente echamos un vis-tazo a la historia, el primero quehabla en el sentido moderno de loque hoy conocemos como cam-bio climático fue Svante Arrhe-nius,2 un químico y físico suecoque en el año 1896 presentó en laSociedad de Física de Estocolmoun comunicado en el que sugeríaque una reducción o un aumentodel cuarenta por ciento en la con-centración de un componentemuy minoritario de la atmósfera, eldióxido de carbono, podía provo-car procesos que explicarían elavance o el retroceso de los gla-ciares. En su trabajo, Arrheniusdesarrolló lo que hoy llamamos unmodelo de balance de energía,que consideraba los efectos ra-diactivos del dióxido de carbono ydel agua a temperatura ambientey estudiaba las respuestas del mo-delo a cambios en las concentra-ciones de CO2. Naturalmente, estetrabajo heredaba resultados de lafísica del siglo xIx de Josef Stefanpor lo que respecta a la ley de la

Marco introductorio 213

Marco introductorio

1. Llebot, J. E. (1998): El canvi climàtic.Rubes.

2. Llebot, J. E. (2001): «Svante Arrhenius:els albors del canvi climàtic». Mediambient. Tecnologia i cultura: Onzereferències del pensament ambiental.Bar celona.

emisión de la radiación, de KnutAnsgström, sobre los valores delos coeficientes de absorción delCO2 y del vapor de agua, y de Ale-xander Buchan, sobre las medidasde la temperatura en diferentes lu-gares del planeta. El modelo for-mulado por Arrhenius era bastantesimple y hacía estimaciones so-bre la reflexión de la radiación porla superficie terrestre y por las nu-bes, o las retroacciones produci-das por la capa de hielo y de nieveque, teniendo en cuenta el cono-cimiento actual, consideraríamosingenuas o quizás incluso erró-neas. Arrhenius3 concluyó que lavariación del contenido de CO2 yde vapor de agua de la atmósferatenía una gran influencia en elequilibrio energético del sistemaclimático. Llegó a esta conclusióndespués de realizar cálculos sinninguna ayuda mecánica, entrediez mil y cien mil operaciones quehizo a mano en diferentes escena-rios de emisiones de CO2. Consi-derando que las emisiones de laépoca eran 1, calculó lo que pre-veía que podría pasar cuando fue-ran 0,67; 1,5; 2,0; 2,5; y 3,0. Hizolos cálculos para las cuatro esta-ciones del año, discriminando lalatitud, y concluyó que: «... si lacantidad de carbono aumenta enprogresión geométrica, la tempe-ratura aumentará en progresiónaritmética». También Arrhenius ob-tuvo que la variación de la tempe-ratura sería más grande a medidaque aumentara la cantidad de dió-xido de carbono y la latitud, y queel incremento de la temperaturaaumentaría más en invierno queen verano. En general, Arrheniusprevió un ascenso de la tempera-tura de entre cinco y seis gradosCelsius cuando se duplicara elcontenido atmosférico de CO2.

Sorprende el hecho de que laspredicciones de Arrhenius sean tan

parecidas, desde el punto de vistacuantitativo, a los resultados obteni-dos mediante los sofisticados mo-delos numéricos actuales. Proba-blemente, en esta semblanza recaetambién la consi de ración del físicosueco como el iniciador del adver-timiento del posible origen antro-pogénico del cambio climáticoactual. Arrhenius habló tambiénde los impactos. Su visión, la deuna persona que vivía en un paíssometido a los rigores de un largoy duro invierno, y su visión positi-vista del progreso lo indujeron apensar en el impacto positivo deun clima menos riguroso, que pro-bablemente podría facilitar el des-plazamiento hacia latitudes altasde determinadas prácticas agríco-las y que paliaría, en cierta ma-nera, el déficit alimentario de laépoca.

La modelización del climaDesde los trabajos de Arrheniusse ha avanzado mucho y actual-mente se dispone de un conoci-miento muy superior del funciona-miento del sistema climático delque se tenía a principios del siglo xx.Por otro lado, también se disponede unas herramientas, los orde-nadores, que permiten obtenerproyecciones sobre el futuro delclima. No obstante, para enmarcaradecuadamente los resultados so-bre el posible clima del futuro, hayque tener en cuenta dos cuestio-nes fundamentales:

• El clima futuro estará determi-nado por la composición de la at-mósfera, por lo que respecta alos gases con efecto invernadero,que depende de cómo hayanevolucionado características de lasociedad en todo el mundo, comoson la economía, la demografía yla tecnología. La predicción decómo cambiarán en el futuro es-tos elementos es muy difícil y losclimatólogos trabajan con lo quese llama escenarios, que corres-ponden a hipótesis de cómo cam-biarán estas magnitudes en todoel mundo según diferentes condi-ciones.

• Los modelos operacionales ac-tuales dividen el mundo en unascajas cuyo tamaño sirve para de-terminar la resolución espacial delos resultados del modelo. Losmodelos actuales más utilizadosusan unas cajas que cubren unasuperficie aproximada de diez milkilómetros cuadrados, que si biensirven para poder entender losefectos en grandes regiones, nopueden dar suficiente confianza yprecisión para visiones prospecti-vas detalladas sobre lo que pa-sará en una zona pequeña y va-riada topográficamente, comoCataluña, por ejemplo.

¿Qué está pasando?A continuación, nombraremos re-sultados que muestran qué estápasando con el clima tanto a es-cala global como, cuando sea po-sible con datos específicos, paraCataluña, que de alguna manerapuede considerarse representativade lo que pasará en el Mediterrá-neo, especialmente a las zonas li-torales. La mayor parte de estosresultados provienen de los traba-jos del Grupo Intergubernamentalde Expertos sobre el Cambio Cli-mático (IPCC, en las siglas ingle-sas), que recientemente ha publi-cado un cuarto informe4 en el cualse establece la visión consensuadaa escala global más reciente del fe-nómeno del cambio climático y deltrabajo promovido por la AgenciaCatalana del Agua, dirigido especí-ficamente al agua y al cambio cli-mático en Cataluña.5

¿Se está produciendo elcambio climático? A lo largo de toda la Tierra hay unared de estaciones que miden latemperatura terrestre. El registroinstrumental de la temperatura en


3. Arrhenius, S. (1896): On the influenceof carbonic acid in the air upon de tem-perature of the ground PhilosophicalMagazine. Núm. 41, págs. 237-276.

4. IPCC (2007): Climate Change 2007:The Phisical Science Basis. CambridgeUniversity Press.

5. Prat, N.; Manzano, A. (ed.) (2009):Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels im -pactes previstos a Catalunya, ACA.

estaciones terrestres y en barcoslleva a concluir que la temperaturasuperficial global del aire se ha ca-lentado 0.76 ± 0,18 °C durante elsiglo xx. La tendencia del calenta-miento es general en todo el pla-neta y consiste en el retroceso delos glaciares, la reducción de lasuperficie de nieve y el ritmo másacelerado de ascenso del nivel delmar durante el siglo xx, si se com-para con los últimos mil años, porejemplo. Se ha observado y se hadocumentado el aumento del pe-ríodo de crecimiento y el avancede la floración y de la llegada deespecies migratorias. Algunas es-pecies de plantas, insectos, pája-ros y peces se han desplazadohacia latitudes más altas o haciazonas de más altitud. También pa-rece que puede afirmarse que lacapa superficial del océano se hacalentado unos 0,10 °C durantelos últimos cuarenta años.

Sin embargo, los cambios máspronunciados se han producidoen las regiones polares, especial-mente del hemisferio norte. El aná-lisis de datos proporcionado por lainformación desclasificada proce-dente de submarinos rusos y nor-teamericanos indica que el hielodel ártico se ha ido adelgazandodesde mediados de la década de1970. De hecho, desde que sedispone de medidas de la cober-tura de hielo hechas desde satéli-tes se constata que la concentra-ción de hielo en el ártico en veranoha disminuido un diez por ciento;fue el verano del año 2007 cuandose constató una superficie de hielomenos extensa. Ahora bien, la va-riación de la temperatura no hasido uniforme en todo el planeta alo largo de los años. El calenta-miento más elevado se produjoantes de 1940 y desde 1980 hastala actualidad. No obstante, el he-misferio norte ha experimentadoun ligero enfriamiento durante elperíodo 1946-1975, y hay zonasdonde este enfriamiento se ha he-cho muy patente, especialmenteen el este del continente ameri-cano.

Las causas de esta interrupciónen el calentamiento no son claras.Una posible explicación es el au-mento de los compuestos de azu-fre presentes en la atmósferacomo consecuencia del uso decarbón como combustible, con unalto contenido de azufre. A estascausas, también pueden añadirsecausas naturales, como la varia-ción de la luminosidad del sol o laserupciones volcánicas que han te-nido lugar durante este período.

El calentamiento medio produ-cido durante el siglo xx puedecompararse con otras perturba-ciones del clima de tiempos pasa-dos. Para hacer esta comparaciónse usan datos instrumentales, queabarcan los últimos doscientosaños, junto con datos (conocidoscomo proxy-data o datos asimila-dos) que provienen del análisis delos anillos de los árboles, del es-tudio de los sedimentos y de lasburbujas de aire de los hielos deGroenlandia o la Antártida. Los re-sultados de este análisis muestranque el calentamiento que hemosvivido durante el siglo xx es proba-blemente uno de los más grandesque se han dado durante los últi-mos dos milenios,6 aunque hayque tomar precauciones al inter-pretar estos datos, ya que son irre-gulares en la distribución temporaly espacial y, por tanto, el grado deconfianza que aportan a la afirma-ción anterior es moderadamentepequeño.

Otra cuestión es saber si estecambio de la temperatura es acausa de factores humanos. El in-forme del IPCC antes nombradoatribuye, con un alto grado deconfianza, la causa del calenta-miento al crecimiento del conte-nido atmosférico de gases conefecto invernadero y, además,muestra unas simulaciones demodelos numéricos en que seconsigue separar, durante los últi-mos diez años, la variabilidad na-

tural y la variabilidad relacionadacon las actividades humanas que,naturalmente, es muy superior.

En cuanto a Cataluña, el au-mento de la temperatura del aireen la superficie durante el siglo xx

ha sido del orden de 0,15 °C pordécada, superior a la media global.En cuanto al litoral, hay un com-pleto registro en el Estartit desde1973 a diferentes profundidadesdel agua. En todas se mide un au-mento de la temperatura que en lasuperficie se sitúa en un 0,34 °Cpor década. El hecho de que elaumento de la temperatura delagua sea mayor que el aumentode la temperatura del aire es acausa del hecho de que la seriedel Estartit es más corta. Si se co-gen para la temperatura los mis-mos años, los datos terrestres ymarítimos mantienen la relaciónprevista.

En cambio, la precipitación notiene un comportamiento tan ho-mogéneo en todos los sitios. Enprincipio, a medida que la tempe-ratura atmosférica aumenta, seprevé que la atmósfera contengamás vapor de agua, y eso cierta-mente se ha medido. No obstante,este hecho no comporta necesa-riamente que la precipitación au-mente en todos los sitios. Efectiva-mente, a escala regional se hamedido un aumento de la precipi-tación al norte de Europa, al nortey centro de Asia, y en algunos lu-gares del continente americano;en cambio, se ha constatado unadisminución al sur de áfrica y deAsia, en las regiones subsaharia-nas y globalmente en el Mediterrá-neo. En Cataluña el análisis de lasseries de precipitación anual deque se dispone, que se remontanen algún lugar hasta 1786,7 nopresentan una tendencia significa-tiva. Solo si se tienen en cuenta losúltimos años puede observarseuna tendencia negativa, es decir,una disminución de la precipita-ción anual, pero este resultado aún


6. Mann, M. et al. (2008): Proc. Nat. Acad.SciUSA. Núm. 105, págs. 13252-13257. 7. Serie de Barcelona.

no tiene significación estadística.8

En cuanto al aumento del niveldel mar en el conjunto del planeta,se ha observado un aumento de3,1 mm/año, de 1,2 mm/año enMarsella y Génova y, los últimostreinta años, de 4,0 mm/año en elEstartit.

Hay otros cambios medidos enotros lugares, como el retrocesode los glaciares y, sobre todo, loscambios fenológicos.9 En Cataluña,como en otros lugares de nuestroplaneta, se han observado cam-bios importantes en los ciclos quesiguen las plantas y los animales.En concreto, las hojas de los árbo-les salen ahora de media unosveinte días antes que hace cin-cuenta años; florecen y fructificanunos diez días antes que hace cin-cuenta años, y se les caen las ho-jas más tarde, también alrededorde veinte días respecto del mismoperíodo de tiempo. También se hanencontrado evidencias de que al-gunos insectos, como por ejemplolas mariposas, pasan por diferentesestadios larvarios más rápidamenteen respuesta al calentamiento. Endefinitiva, se sabe que en muchoslugares del planeta con la variabili-dad regional y específica de cadafenómeno biológico se ha produ-cido el avance de fenofases deplantas y animales entre tres y cua-tro días por década en la prima-vera.10

Cuándo y cómo cambiará elclima durante el siglo XXIPara proyectar hacia un futuro pró-ximo la magnitud que tendrá el

cambio climático, por un lado, hayque conocer con un cierto gradode exactitud el funcionamiento delmedio físico, es decir, hay que dis-poner de un modelo fiable, y, porotro, hay que poder proyectar conprecisión cuáles serán las emisio-nes de gases con efecto inverna-dero y cuál será la evolución de losimbornales. En definitiva, se tratade asumir cómo evolucionará lasociedad y la biosfera durante elsiglo xxI.

Mientras que actualmente se dis-pone de modelos bastante fiables,por lo que respecta al conoci-miento que incorporan del funcio-namiento del medio físico, el se-gundo aspecto, las emisiones y laevolución de los imbornales, es unhito que tiene muchas más impre-cisiones. No hay modelos ni previ-siones fiables que permitan atisbarcuál será la evolución de la econo-mía mundial en los próximos diez,veinte o cincuenta años, ni, pordescontado, se sabe cuál será laestructura de producción energé-tica de las sociedades del futuro,ni la evolución tecnológica. Todasestas incertezas son, por tanto,tan grandes que los resultadosque se obtienen de los modelosdeben aceptarse como lo que son,unos marcos de referencia sobrelo que puede pasar, y hay que en-tender que los modelos climáti-cos, a diferencia de los modelosmeteorológicos, no hacen predic-ciones sino proyecciones.

Para poder comparar los resulta-dos de un modelo con los de losotros, el IPCC ha confeccionadoescenarios de emisiones futurasque incorporan previsiones delBanco Mundial o previsiones de laONU sobre el crecimiento demo-gráfico y económico. Estos esce-narios incluyen un amplio espectrode asunciones sobre el futuro eco-nómico y el desarrollo tecnológico.No es necesario recordar el grannúmero de incertezas existentessobre el crecimiento económico,los estilos de vida, el crecimientode la población o los cambiostecnológicos. Es sobre la base

de estos escenarios y, de ma-nera especial, sobre un escenariode previsiones medias en el quedeben entenderse las cifras quecomentaremos a continuación.

Un escenario útil es el que asumeel crecimiento de emisiones du-rante los últimos veinte años deluno por ciento anual y estipula quehasta el año 2050 las emisionesde los gases con efecto inverna-dero quedarán estabilizadas en losniveles actuales. En el contextoactual es como si estuviéramosconside rando una situación de mí-nimos o notablemente optimista,ya que actualmente todos los indi-cios nos llevan a escenarios másintensos por lo que respecta al for-zamiento causado por los gasescon efecto invernadero. En esteescenario la temperatura aumen-taría, globalmente, cerca de 1,8 °Cel año 2050 respecto de la mediade los años 1980-1999.

La IPCC11 prevé que en el año2100 la temperatura habrá au-mentado, según los escenarios,entre 1,1 °C y 6,4 °C, calenta-miento que en caso de que tu-viera lugar sería el más grande delos últimos diez mil años. Tambiénse prevé que disminuirá la diferen-cia entre las temperaturas míni-mas y las temperaturas máximas aescala global y que las temperatu-ras mínimas serán más altas, demanera que disminuirán los episo-dios de frío extremo. En general,se cree también que aumentaránlas precipitaciones, aunque su dis-tribución espacial y temporal serádiferente. En nuestro país, seprevé que aumenten las precipita-ciones en invierno pero que, encambio, en verano los períodosde sequía serán más intensos yfrecuentes. En consonancia coneste hecho, los modelos prevéntambién una disminución de lazona cubierta por la nieve y el


8. Llasat, M. C. et al. (2009): «Constata-cions de caràcter meteorològic a Catalu -nya» en Prat, N.; Manzano, A. (ed.): Aiguai canvi climàtic: diagnosi dels impactesprevistos a Catalunya, ACA.

9. Peñuelas, J. et al. (2002): «Changedplant and animal life cycles from 1952-2000». Global Change Biology. Núm. 9,págs. 131-140.

10. Peñuelas, J. et al. (2009): «Impactes,vulnerabilitat i retroalimentacions climàti-ques als ecosistemes terrestres catalans»en Llebot, J. E. (ed.): 2n Informe sobre elcanvi climàtic a Catalunya. [En prensa].

11. IPCC, Canvi climàtic 2007: informe desíntesi: resum per a responsables de polí-tiques. Colección Documents, 18, CADS(2009).


hielo, así como un ascenso del ni-vel del mar de entre 0,18 y 0,59metros.

En cuanto al área mediterránea,el aumento de la temperatura pre-visto por los modelos se sitúa porencima de la media mundial y laprecipitación, en cambio, por de-bajo, e incluso se prevé una dismi-nución global que se imagina, enel escenario más pesimista, quepueda llegar a ser de un veintepor ciento respecto de las condi-ciones de finales del siglo xx. Ca-taluña no es una excepción a es-tas previsiones. Precisamente lasprevisiones de los modelos regio-nales, que tienen una fiabilidad li-mitada, auguran un aumento de latemperatura media en la franja altade las previsiones globales, unatendencia de que el aumento de latemperatura máxima crezca másque la temperatura mínima y quela precipitación, especialmente enlas zonas litorales y en verano, dis-minuya considerablemente.

¿Cuáles serán lesconsecuencias del cambioclimático sobre el medio físico?Como ya se ha dicho repetida-mente, en general las consecuen-cias básicas a escala global son elaumento de la temperatura y de laprecipitación. En un plazo detiempo corto probablemente laagricultura y el bosque se benefi-ciarán de la fertilización de dióxidode carbono. Las condiciones óp-timas para los cultivos cambiarán,por lo que harán falta adaptacio-nes significativas a escala regional.En este contexto, esta adaptaciónserá más costosa y difícil de alcan-zar en las explotaciones peque-ñas que en aquellas controladaspor grandes grupos. Además, loscambios en las plagas y en las en-fermedades de las plantas a uncalentamiento aún es entendidode manera incompleta y, por tanto,a escala regional y a largo plazohay aún mucha incerteza.

Algunos modelos proyectan latendencia, en zonas como las re-

giones mediterráneas, hacia uncrecimiento de los períodos de se-quía. Parece probable que la can-tidad de nieve en las montañasdisminuya y que la nieve se fundaantes como resultado del calenta-miento atmosférico, lo que puedeafectar el balance hídrico y com-portar importantes impactos aso-ciados en la disponibilidad de aguadulce. A la vez, el crecimiento de laintensidad de algunas lluvias enotoño e invierno y el hipotético au-mento de los episodios de tor-mentas fuertes, los temporales delevante, como el que hubo a fina-les del año 2008 en Cataluña,pueden comportar problemas enel control de las riadas, en la esta-bilidad de las playas del litoral, ycambios en los hábitats de plantasy animales.

Otro aspecto importante que hayque considerar es el impacto so-bre la salud. Sin duda, el aumentode la temperatura influirá sobre lafrecuencia y la transmisión de en-fermedades infecciosas, sobre elefecto en la población de episo-dios de olas de calor y de frío y,naturalmente, sobre la calidad delaire y del agua. Sin embargo, sedesconocen las pautas de hastadónde pueden evolucionar estoscambios. Las variaciones de latemperatura y de la precipitacióninducen a cambios en los hábitatsde los organismos que actúancomo vectores transmisores deenfermedades (mosquitos, roedo-res, etc.). Parece probable que alhaber una frecuencia menor dedeterminados episodios de frío,puedan sobrevivir determinadostipos de mosquitos que, en lascondiciones actuales, no sobrevi-virían. Algunos estudios prevénuna posible incidencia del mos-quito de la malaria al sur de la pe-nínsula ibérica de aquí a diez añosprecisamente por esa causa. Lomismo puede decirse del impactode las olas de frío y de calor. Esprevisible menos mortalidad acausa de las olas de frío, ya queserán menos frecuentes, mientrasque probablemente habrá más

episodios de calores extremos, loque producirá problemas de saluden personas especialmente sensi-bles.

El aumento de episodios meteo-rológicos extremos parece quesea otra consecuencia del cambioclimático, a la vista de la mayorcantidad de energía de la atmós-fera. Sin embargo, es uno de losaspectos más controvertidos, yaque hasta ahora no se ha podidoconstatar una tendencia determi-nada, desde un punto de vistaexperimental. No obstante, unabuena parte de la población seconcentra en las zonas costeras,lo que hace prever importantesimpactos económicos por un niveldel mar más alto y por una mayorfrecuencia de episodios meteoro-lógicos extremos.

¿Hay una concentraciónsegura de gases de efectoinvernadero?Probablemente esta sea la pre-gunta más importante cuando nosenfrentamos a una situación decambio del clima. ¿Hasta dóndepuede aguantar el clima el forza-miento actual? ¿Hay un nivel se-guro de emisiones? Ciertamentelas palabras aguantar o seguro quehemos utilizado en las líneas ante-riores son equívocas, a la vista deque son relativas y hay una buenadosis de subjetividad en su formu-lación. La subjetividad proviene dever el problema del cambio climá-tico desde la perspectiva de uneuropeo12 o de un norte americanocon buena capacidad tecnológicapara adaptarse, pero a costa deimportantes costes económicos,o desde la perspectiva de un es-quimal que depende para su ali-mentación de la extensión delhielo, o de un habitante de les islasMaldivas, conjunto de unas mil

12. En el año 2005, la Unión Europeapropuso adoptar medidas para no llegara un aumento de la temperatura de dosgrados centígrados respecto a los valo-res de la temperatura media en períodospreindustriales.


seiscientas islas de coral, para losque la extensión de su país de-pende de la magnitud del ascensodel nivel del mar.

Considerando aspectos realistasy pragmáticos, la actuación frenteal cambio climático comporta dostipos de acciones fundamentales:la mitigación de las causes delcambio climático y la adaptación alas nuevas condiciones climáticas.La mitigación consiste en la dismi-nución de las causas, es decir, delas emisiones. Es evidente que, ala vista de las circunstancias ac-tuales, existe la tecnología dispo-nible para estabilizar el contenidoatmosférico de dióxido de car-bono atmosférico a 450 ppm o a600 ppm o a 1.000 ppm. Definir elnivel es una cuestión de costeeconómico y de voluntad política ysocial, y el año 2009 es muy im-portante para la definición del nivelde estabilización que la comuni-dad internacional es capaz deplantearse.13

En cuanto a la adaptación, signi-fica conocer y, eventualmente,cambiar aquellas actividades in-fluenciadas por el cambio climá-tico. Por ejemplo, en determinadoslugares dejarán de ser ren tablesdeterminados cultivos y empeza-rán a serlo otros, o bien tendránque construir y/o modificar deter-minadas infraestructuras (puertos,diques, etc.). Ambas estrategias, laadaptación y la mitigación, depen-den de la perspectiva económicadel país que las considera.

Ahora bien, intentando objetivarel enunciado de este parágrafo,se trataría de poder contestar sihay una concentración límite degases con efecto invernadero en laatmósfera por encima de la cual seproducen cambios catastróficos

en el funcionamiento de la Tierra,o bien si se conocen suficiente-mente bien las consecuencias delcalentamiento causado por el au-mento de la concentración de es-tos gases, de manera que la co-munidad científica sea capaz dedefinir una concentración acepta-ble basándose en análisis de ries-gos potenciales y de daños. Po-demos intentar contestar estascuestiones observando qué ha su-cedido en el pasado. Hay muchasevidencias respecto de la varia-ción del CO2 atmosférico duranteépocas pasadas en la historia geo -lógica de la Tierra. Así, sabemosque hace unos cincuenta millo-nes de años había entre tres ynueve veces más dióxido de car-bono en la atmósfera y, además,disponemos de indicadores quemuestran que hacía mucho máscalor que ahora, ya que, por ejem-plo, había vida abundante en elcírculo polar y la temperatura delas aguas profundas del mar eraalta. También se han encontradoperíodos con variaciones súbitas(miles de años) del dióxido de car-bono atmosférico, relacionadastambién con cambios en la tem-peratura. En algunas de estas os-cilaciones hay períodos cálidosque exceden en magnitud a lasproyecciones más pesimistas delos modelos climáticos actuales.Estos cambios están asociados, aveces, con extinciones o con re-distribuciones de especies, perono con una desaparición total dela biosfera.

La evolución del clima del futurodependerá de la naturaleza del for-zamiento climático, es decir, delcontenido en gases con efecto in-vernadero de la atmósfera y de lasensibilidad del sistema climático.Por tanto, determinar una concen-tración aceptable de los gases conefecto invernadero depende de lacapacidad de determinar la sensi-bilidad del sistema climático, asícomo del conocimiento exactode los factores de forzamiento, y delos riesgos y las vulnerabilidades.Además, las consecuencias del

cambio climático tendrán un mar-cado carácter regional, y mientrasque todos los modelos proyectanun aumento global de la tempera-tura y de las precipitaciones, lasdistribuciones temporales y espa-ciales de estas varían de región aregión y de modelo a modelo. Portanto, es difícil, por no decir impo-sible, establecer una concentra-ción atmosférica de gases conefecto invernadero asumible glo-balmente en la cual los riesgos ylos impactos estén moderada-mente relacionados con el es-fuerzo tecnológico y económicopara alcanzarla, por la que actual-mente se trabaja sin tener este ni-vel de referencia.

Consideraciones finalesEl calentamiento de la atmósferacomo consecuencia del aumentode gases con efecto invernaderono es un fenómeno pasajero. Elfuturo que se atisba para este si-glo, incluso en el más optimistade los escenarios, con toda segu-ridad comportará un aumento dela temperatura, una probable dis-minución de la precipitación en elMediterráneo y un aumento delnivel del mar. En este caso, el lito-ral mediterráneo y, en particular, elde Cataluña, es un entorno deries go frente al cambio climático.El ries go está caracterizado tam-bién por la importante densidadde población y de actividad eco-nómica que acoge. Así pues, hayque estar atento a los recursos hí-dricos, a los ecosistemas mari-nos, a las playas, a las infraes-tructuras, y, sobre todo, losefectos del cambio climático hande estar presentes en las planifi-caciones, ya que las acciones deadaptación son caras y necesitanmucho tiempo. Hace poco másde dos años se publicó el informeStern,14 un extenso y detallado13. En Copenhague, en el mes de di -

ciem bre de 2009 estaba previsto adop-tar alguna decisión sobre este aspecto,ya que se deben acordar los compromi-sos de los países para el período 2012-2020 y, para ello, se debe saber hacia quéobjetivo de concentración de gases conefecto invernadero se pretende llegar.

14. Stern, N.: Stern Review on the Eco-nomics of Climate Change. Disponible en http://www.hm-treasury.gov.uk/stern_review_report.htm

análisis de los aspectos económi-cos asociados al cambio climá-tico, que concluyó de manera ge-nérica que económicamente esmás ventajoso adaptarse que ac-

tuar reactivamente ante los im-pactos del cambio climático. Laregión mediterránea y especial-mente su litoral, a la vista de lavulnerabilidad que tiene frente al

fenómeno, no son una excepcióny debemos ser insistentes y fir-mes frente al problema, simple-mente para no hipotecarnos elfuturo.


La urbanización dellitoral de CataluñaJoan Alemany LloveraConsultor especialista enplanificación urbana y economíaportuaria

IntroducciónSi se entiende la costa como unalínea (o mejor como la estrechafranja bañada por el mar) y el lito-ral como unos espacios de tierra yde mar, ambos lados de la costadonde se registra una amplia inte-racción entre los dos medios, esteúltimo tiene una anchura diferentesegún los fenómenos y las activi-dades que se consideren. Una vi-sión global y pragmática del litoralincluye la división administrativa, yconsiste en considerar la franja te-rrestre con el ancho de los térmi-nos municipales costeros, y lafranja marítima, como el mar terri-torial (franja de doce millas desdelas líneas de base). Es, pues, unaconcepción muy estricta y reduc-cionista del espacio litoral, ya quedepende, además de la configura-ción natural, de las actividades hu-manas que se llevan a cabo. Parael estudio de algunas actividadeshabría que considerar una divisiónmucho más amplia que incluya lascomarcas (y, por tanto, una franjade entre diez y treinta kilómetros,que supera los términos municipa-les que tienen solo de tres a cincokilómetros) y, por parte de mar, laplataforma continental (espaciomarítimo desde la costa hasta unabatimetría de doscientos metros).

Si considerásemos el litoral ensentido más estricto (municipioscosteros y mar territorial), debería-mos convenir que la ocupacióncomprende diferentes procesos yactividades muy diversas. La parteterrestre se encuentra ocupadapor los elementos siguientes: ciu-dades y pueblos costeros; urba-nizaciones dispersas, sean deprimera o segunda residencia; in-fraestructuras (autopistas, carre-teras, ferrocarril); actividades eco-nómicas (industrias, agricultura,servicios turísticos, etc.). La franja

marítima se ha ocupado funda-mentalmente por los puertos y enmenor medida por otras infraes-tructuras marítimas, como espi-gones de protección de playas,tubos de captación de aguas oemisarios para el vertido de aguasy residuos.

El objetivo de este artículo esdescribir brevemente los procesosde ocupación urbanística del lito-ral catalán y ver las incidencias so-bre este espacio.

La ocupación hasta mediadosdel siglo XXDesde los primeros pobladoreshasta mediados del siglo xx, laocupación del litoral terrestre seprodujo fundamentalmente por lacreación y el crecimiento de losnúcleos urbanos en la costa. Setrató de un proceso muy lentohasta finales del siglo xVIII y se ace-leró desde esta fecha hasta me-diados del siglo xIx. En el mar, laocupación se produjo principal-mente por la construcción de lospuertos.

Los primeros asentamientos hu-manos estables en la costa se de-ben a las primeras grandes civiliza-ciones marítimas. Los griegosfoceos provenientes de su coloniaMassalia (Marsella) se establecie-ron en Emporion en el siglo VI an-tes de nuestra era. Por este puertoiniciaron los romanos la conquistade la península ibérica en el año218 a. de C. En las décadas y si-glos posteriores los romanos ex-tendieron la ocupación del litoralfundando diversas ciudades, muni-cipios y villas por toda la costa. Ta-rraco (colonia desde el 45 a. de C.),fue la capital de una amplia provin-cia y tuvo un puerto de construc-ción artificial, como también tuvopuerto artificial Emporiae, la antiguaEmporion griega. Durante muchossiglos fueron las únicas construc-ciones en el mar hasta que la diná-mica litoral de sedimentos rellenócompletamente estas dos prime-ras infraestructuras marítimas.

La pax romana en el mar hizoposible la creación de los siguien-

tes núcleos urbanos sobre lacosta: Blanda (Blanes), Iluro (Ma-taró), Betulo (Badalona), Barcino(Barcelona), Tarraco (Tarragona) yDertosa (Tortosa), esta última en elEbro, cerca de la desembocadura.Además, entre estos pueblos yciudades se construyeron algunasvillas romanes, lo que supuso unaprimera ocupación de la costa pornúcleos urbanos bastante distan-ciados unos de otros.

La crisis del Imperio romano, lasinvasiones de los pueblos delnorte, la invasión musulmana, lasconfrontaciones y la piratería inci-dieron negativamente en el tráficomarítimo y en el proceso de asen-tamiento de la población en lacosta en el Mediterráneo occiden-tal y, particularmente, en la costade lo que ahora es Cataluña. Nofue hasta el siglo xI cuando se ini-ció un nuevo proceso de creci-miento de las actividades maríti-mas y, a partir de aquí, una nuevaexpansión urbana en el litoral.Además del crecimiento de la ciu-dad de Barcelona, con su papelde capital catalana, se crearonnuevos pueblos y ciudades en lacosta, de entre los cuales destaca-ron: Cadaqués, Palamós, Sant Fe-liu de Guíxols, Tossa, Vilanova,Cambrils, Amposta y Alcanar.Otros, como Sant Miquel de Co-lera, Llançà, la Selva, Begur, Pala-frugell, etc., se construyeron muycerca de la costa, ya que desarro-llaban algunas actividades maríti-mas, pero a la vez estaban mejoren el interior, resguardadas de lospeligros y problemas que veníandel mar. También datan de estaépoca numerosas torres de de-fensa y de vigía, con el objetivo deproteger de los piratas los núcleosurbanos y las casas solariegas. Lapoblación en núcleos urbanos enla costa —incluida la capital Bar-celona— debía de ser de entrecuarenta mil y cincuenta mil habi-tantes en la Baja Edad Media.

El fuerte crecimiento de los nú-cleos urbanos costeros en la BajaEdad Media fue simultáneo y es-taba estrechamente relacionado,


sin duda, con el progreso de todaslas actividades marítimas (cons-trucción y reparación naval, nave-gación, acciones de los corsarios,pesca, carga y descarga en lospuertos...). En esta época, el lito-ral catalán era una serie de puer-tos y poblaciones marítimas se-paradas por espacios naturales.Según las crónicas de la época,destacaban los puertos siguien-tes: Portvendres, Cotlliure, Cada-qués, Roses, Palamós, Sant Feliude Guíxols, Tossa, Blanes, Barce-lona, Tarragona y Ebre (Port Fan-gós, Amposta, Tortosa). De estos,tenían obras artificiales —siempreprecarias e insuficientes— al finaldel siglo xV los puertos de Pala-mós, Barcelona y Tarragona. Elresto eran playas más o menosresguardadas de los temporales,donde se llevaban a cabo las ope-raciones de carga y descarga delos barcos.

En los siglos xVI y xVII no hubo no-ticias de nuevas ocupaciones des-tacables ni de crecimiento urbanoimportante en la costa catalana, ysolo el puerto de Barcelona regis-tró algunas obras de mejora y am-pliación, pero sin resolver los gra-ves problemas de resguardo y derelleno por la entrada de arenas alinterior que sufría. A finales del si-glo xVII se registraron tímidos cre-cimientos de población en la costay se crearon nuevos núcleos comola Escala y Port de la Selva. Al finalde ese mismo siglo la poblaciónen la costa catalana debía de serde setenta y cinco mil habitantesaproximadamente.

En el siglo xVIII empezó otro perío -do de esplendor para la marinacatalana, lógicamente acompa-ñado de un nuevo crecimiento ur-bano y portuario en el litoral. Entreel año 1718 y el 1787, la poblaciónde Cataluña pasó de quinientosmil habitantes a novecientos mil,mientras que la población de losmunicipios costeros aumentaba aun ritmo muy superior, cuando en-tre las mismas fechas pasaron denoventa mil habitantes a doscien-tos cuarenta mil habitantes.

Con las informaciones estadísti-cas que ya en esta época nosaportan los censos, se compruebaque entre los años 1787 y 1830 lapoblación litoral se mantuvo prác-ticamente estancada, mientrasque en los treinta años siguientes(de 1831 a 1860) se volvió a pro-ducir un gran crecimiento que su-puso pasar de doscientos cua-renta mil a cuatrocientos seis milhabitantes. Las cuatro últimas dé-cadas del siglo xIx conocieron, se-gún los censos de población, ungran crecimiento en la costa cata-lana, que pasó de los cuatrocien-tos seis mil habitantes a los sete-cientos ochenta mil habitantes(mientras que la población totalcatalana pasaba de un millón seis-cientos setenta y cuatro mil a unmillón novecientos sesenta y seismil habitantes). Pero casi la totali-dad del crecimiento de la pobla-ción costera se debió a la expan-sión de la ciudad de Barcelona,que en este período vivió la cons-trucción del Ensanche planificadopor Ildefons Cerdà y la absorción afinales de siglo de los municipiosvecinos.

Un fenómeno interesante quetuvo una incidencia especial en elcrecimiento de la población cos-tera fue el desdoblamiento de mu-nicipios. En muchos lugares de lacosta había barracas y construc-ciones precarias que pertenecíana pescadores y marineros de laspoblaciones que, por motivos deseguridad, salubridad o de explo-tación económica del campo, sehabían levantado tierra adentro. Elcrecimiento de las actividadesmarítimas, especialmente en lossiglos xVIII y xIx, hizo que estaspequeñas construcciones se con-virtieran primero en pequeños nú-cleos y después en pueblos mari-neros con su propia parroquia queacabaron pidiendo, y en algunoscasos consiguiendo, la indepen-dencia municipal. Recibieron losnuevos nombres seguidos de laspalabras de Baix, de Mar, Marinao Botigues. Los principales muni-cipios que se crearon siguiendo

este proceso en el siglo xVI fueronlos siguientes: Arenys de Mar, quese separó de Arenys de Munt en1599; Sant Pol de Mar, que ob-tuvo la independencia de Sant Ce-brià de Vallalta en 1574, y Calellade la Costa, que se separó de Pi-neda en 1527.

En los siglos xVIII y xIx se formaronlos siguientes nuevos núcleos cos-teros que no se independizaronde los municipios originales: Portde Llançà, Calella de Palafrugell,Sant Antoni de Calonge, Botiguesdel Mar de Altafulla, Marina de To-rredembarra, Botigues de Creixell,barrio de pescadores de Cambrils.Sí que obtuvieron la independen-cia en este período los siguientesnuevos municipios: Portbou (1885),Port de la Selva (1779, 1787),Santa Susanna (1860), Malgrat(1852), Vilassar de Mar (1785),Premià de Mar (1836) y Masnou(1825). También en este períodose crearon dos municipios sin te-ner relación con núcleos urbanosanteriormente establecidos. Estosfueron Sant Carles de la Ràpita,que se creó como fundación realde Carlos III (1780) porque tenía unpuerto en el delta del Ebro, y laAmetlla de Mar, pueblo marinerocreado por pescadores valencia-nos (1891). En el siglo xx esteproceso ya no se produjo en tan-tos lugares, ya que solo se regis-tra la creación de Malgrat (1936)y la división de Tortosa con Del -tebre (1977) y Sant Jaume d’En -veja (1978).

En la primera mitad del siglo xx

se produjo un importante creci-miento de la población en la costacatalana, pero concentrado en losnúcleos urbanos existentes. Lapoblación de los municipios cos-teros pasó de los setecientosochenta mil habitantes al millóncuatrocientos veintisiete mil habi-tantes, lo que implicó que casi sedobló la población. El crecimientourbano más importante en esteperíodo se produjo en la capitalcatalana, Barcelona, que pasó dequinientos treinta y tres mil habi-tantes a un millón doscientos


ochenta mil habitantes, cosa quesignifica que buena parte de todoel crecimiento demográfico de lacosta se concentró en Barcelona.Aquí hay que considerar la ab-sorción de los últimos núcleosurbanos independientes del plan–Sarrià y Horta–, que cuando seunieron a la capital comportaronun crecimiento adicional, pero re-lativamente pequeño, si se com-para con el crecimiento demográ-fico total.

En 1950 la población de los mu-nicipios costeros representó el51,3% de la población catalana.Estos valores relativos indicanque durante la década de losaños cincuenta del siglo pasado yhasta principios de los años se-senta la concentración de pobla-ción en la costa fue la más elevadadesde la existencia de los censos.

La ocupación urbanística del litoral entre el 1950 y la actualidad En la década de 1950 empezó unnuevo proceso de ocupación dellitoral que consistió en la cons-trucción de urbanizaciones turísti-cas y de segunda residencia, pa-ralelamente al crecimiento de losnúcleos urbanos. Este fenómeno,que tenía un precedente intere-sante en la urbanización S’Agaróen Sant Feliu de Guíxols, se exten-dió, con menor calidad urbanís-tica, por casi toda la costa, hastael punto de que ocupó numerososespacios que no se habían urbani-zado entre los núcleos urbanos.Este fenómeno adquirió muchaimportancia a partir de la décadade 1960 y hasta la actualidad y,junto con el continuo crecimientode los pueblos y las ciudades, pro-vocó la casi total urbanización dellitoral, de manera que entre los lí-mites con Francia y con el PaísValenciano la primera línea decosta es casi un continuo urbanocon las excepciones de las gran-des áreas, más o menos protegi-das según las épocas, del cabo deCreus, el macizo de Montgrí, elGarraf y el delta del Ebro.

Algunas cifras aportadas por loscensos de población de los muni-cipios costeros y los estudios pre-vios que utilizó el Plan director ur-banístico del sistema costero de laGeneralitat (PDUSC) corroboranesta tendencia.

El crecimiento de la urbanizacióncostera y el fenómeno de la se-gunda residencia se ponen clara-mente de manifiesto con los si-guientes datos aportados por losdocumentos de diagnosis delPDUSC: en la Costa Brava, entre1957 y 1980, se urbanizaron cua-tro mil cien hectáreas y, entre 1980y 2003, tres mil quinientas hectá-reas más; en la Región Metropoli-tana de Barcelona la superficie ur-banizada aumentó desde veintidósmil hectáreas en 1972 a las cin-cuenta mil hectáreas en 2002; enel Camp de Tarragona la urbaniza-ción de la costa creció mil quinien-tas hectáreas entre 1988 y 2001.Este crecimiento espectacular dela urbanización costera ha com-portado que actualmente el nú-mero de viviendas de residentessea el cincuenta y cuatro por cientodel total y el de segundas residen-cias llegue a ser del cuarenta y seispor ciento del total. Teniendo pre-sente que en la costa se encuen-tran las áreas metropolitanas deBarcelona y Tarragona, en muchostramos del litoral (concretamenteen treinta y nueve de los setenta ycinco municipios) las viviendas desegunda residencia superan a lasprincipales. Los municipios en quelas viviendas principales superana las de segunda residencia sonsolo treinta y seis de los setenta ycinco costeros y se concentran es-pecialmente en la Región Metropo-litana de Barcelona, donde sonveintisiete, mientras que en laCosta Brava solo hay cuatro muni-cipios y en la Costa de Tarragona,cinco. En la mayor parte de lacosta catalana domina la segundaresidencia, con lo que eso com-porta de urbanización dispersa yextensiva, con un gran consumode recursos y de espacio para re-lativamente pocas personas.

Si examinamos los datos de loscensos y padrones, podemoscomprobar que en la segunda mi-tad del siglo xx y en los primerosaños del siglo xxI el crecimientode la población en el litoral se haacelerado. En 1950 los residentesde los municipios costeros eranun millón seiscientos sesenta y unmil setecientas treinta y siete per-sonas, más de la mitad (el 51,2%)de la población catalana, que enaquella fecha llegaba a los tres mi-llones doscientos cuarenta miltrescientos trece habitantes (tabla1). Al principio de la década de1960 la población de los munici-pios costeros llegó a la proporciónmás alta de la población catalana,hasta alcanzar la cifra de dos mi-llones sesenta y un mil setecientoscincuenta habitantes, lo que re-presentaba el 52,5% del total. Apartir de estos años la poblacióncontinuó creciendo en la costa,pero el conjunto de la poblacióncatalana aumentó a un ritmo su-perior, lo que comportó que laproporción de población de losmunicipios costeros fuera dismi-nuyendo progresivamente hasta laactualidad: en 1981 la poblaciónde los municipios de la costa re-presentó el 48,2% del total cata-lán; en 2001, el 44,6%, y en 2007,el 44,0%. Los setenta y cinco mu-nicipios costeros ocupan una su-perficie que representa el 6,9% dela superficie total de Cataluña,cosa que si se compara con losdatos de población, indica una for-tísima concentración a lo largo dellitoral más próximo al mar.

Si analizamos la evolución de lapoblación comarcal (tabla 1), laconcentración de población enesta franja terrestre de influencia li-toral representada por las comar-cas de la costa continuó aumen-tando hasta el año 1981, lo quequiere decir que a medida que lapoblación se iba densificado enlos municipios costeros, el creci-miento se iba trasladando más ha-cia el interior. Si se considera lafranja de veinte a veinticinco kiló-metros desde la costa, es decir,


todas las comarcas litorales máslas del Vallès Oriental, el Vallès Oc-cidental y el Alt Penedès (comar-cas del prelitoral, pero que formanparte del área Metropolitana deBarcelona y que crecieron muchoa partir de 1960, cuando el Barce-lonés estaba prácticamente satu-rado), la concentración de pobla-ción es extraordinaria: en estafranja que representa menos deltreinta por ciento del territorio ca-talán, se concentraba en el año2007 el ochenta y dos por cientode la población catalana.

Las construcciones en el mar:los puertos de la costacatalanaLas principales construcciones queocupan la orilla marítima son lospuertos artificiales. También hayalgunos rompeolas de defensade playas, tubos de captación deaguas del mar, espigones de de-fensa para la evacuación de aguaspluviales y emisarios submarinospara el vertido de residuos. Sin em-bargo, estas infraestructuras marí-timas son mucho menos impor-tantes que los puertos en cuanto ala ocupación de la costa.

Hasta principios del siglo xx,prácticamente los únicos puertoscon infraestructuras marítimas im-portantes eran los de Barcelona,Tarragona y Palamós. En la pri-mera mitad del siglo xx se amplia-ron considerablemente estos trespuertos y se construyeron la ma-yoría de puertos pesqueros y de-portivos que hay actualmente. Ro-ses, L’Escala, Palamós, Sant Feliude Guíxols, Blanes, Arenys de Mar,Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Ta-rragona, Cambrils, Ametlla de Mary Sant Carles de la Ràpita eran losprincipales puertos de Cataluñaen la década de los sesenta del si-glo pasado, cuando se empezó adesarrollar con fuerza la náuticadeportiva. Esta actividad tuvo susorígenes a finales del siglo xIx,cuando en 1873 se fundó la So-ciedad de Regatas de Barcelonaen el puerto de la capital catalana.Poco después, en 1878, se creó el

Club Náutico de Tarragona. Lasinstalaciones de estos clubs y delos que después se fueron fun-dando a lo largo de la costa en lospuertos pesqueros y pequeñospuertos comerciales hasta la dé-cada de 1960 eran unos localessociales reducidos y uno o dospantalanes donde podían amarrarlas pocas embarcaciones de re-creo que había. Pero en la décadade 1960 la náutica de recreo em-pezó a extenderse y a crecer demanera que se fueron ocupandomás y más espacios en los puer-tos comerciales y pesqueros enáreas que pasaron a llamarse dár-senas deportivas. En muchos ca-sos, los puertos existentes no eransuficientes para asumir el fuertecrecimiento de la demanda deembarcaciones deportivas y de re-creo. Por este motivo, se aprobó laLey de Puertos Deportivos (1969),que permitía construir nuevospuertos exclusivamente dedica-dos a estos tipos de embarca-ciones.

Desde la aprobación de la Ley dePuertos Deportivos se han cons-truido numerosas instalaciones deeste tipo y se han ampliado mu-chas dársenas deportivas dentrode los puertos comerciales y pes-queros. En el año 1970 en la costacatalana había mil quinientos ama-rres para embarcaciones de re-creo. Pocos años después, en1982, cuando la competencia so-bre puertos que no son de interésgeneral fue traspasada a la Gene-ralitat de Cataluña, el número deamarres (tabla 2) aumentó hastadiez mil ochocientos treinta y uno.Desde esta última fecha, en 1982,en que se elaboró el Plan de puer-tos deportivos de Cataluña, hastala actualidad, el número de puer-tos y de amarres no ha parado decrecer. Hoy en día hay veinticincomil amarres en cuarenta y seis ins-talaciones náuticas a lo largo de lacosta catalana, cosa que consti-tuye la dotación más elevada detodas las comunidades autóno-mas y una de las más densas detodo el mundo.

La clasificación más habitual delos puertos catalanes que tienepresente sus funciones y su de-pendencia administrativa es la si-guiente:

• Grandes puertos comercialesinternacionales. Son los puertosde Barcelona y Tarragona. Estánadministrados por autoridadesportuarias, integradas en el orga-nismo Puertos del Estado adscritoal Ministerio de Fomento. Se rigenpor las leyes de puertos de 1992y 1997. Como grandes puertos,realizan todo tipo de tráfico co-mercial y poseen infraestructurasamplias y diversificadas.

• Puertos comerciales de la Ge-neralitat. Se trata de puertos quehan hecho recientemente o hacenactualmente algunas operacionescomerciales concretas además deasumir funciones pesqueras y de-portivas. Son los puertos de Pala-mós, Sant Feliu de Guíxols, Vila-nova i la Geltrú, y Sant Carles de laRàpita. Están gestionados, juntocon los puertos pesqueros y de-portivos, por la empresa públicaPuertos de la Generalitat.

• Puertos pesqueros y deporti-vos de la Generalitat. Son puertosmás pequeños que los anteriores,tienen exclusivamente funcionespesqueras y deportivas, y no pue-den recibir barcos grandes de co-mercio o pasaje. Están gestiona-dos también por la empresaPuertos de la Generalitat. En totalhay veintiséis instalaciones gestio-nadas por la Generalitat, incluidoslos cuatro puertos anteriores, aun-que muchas de estas infraestruc-turas tienen funciones casi exclu-sivamente deportivas y algunasindustriales.

• Puertos deportivos. Son losdedicados íntegramente a la náu-tica deportiva y de recreo. Setrata de concesiones administra-tivas que se construyen y gestio-nan privadamente. Estos puer-tos, más las dársenas deportivasde los puertos de la Generalitat yde los de Barcelona y Tarragona,suman un total de cuarenta y seisinstalaciones náuticas con aproxi-


madamente veinticinco mil ama-rres, que constituyen la dotaciónmás grande de toda España y unade las más importantes de todo elMediterráneo.

Este amplio conjunto de infraes-tructuras marítimas tiene y conti-nuará teniendo en el futuro unosimpactos importantes en el litoral.Por un lado, la mayoría tienen unaimportante incidencia positiva en laeconomía y en la estructura ur-bana de las poblaciones dondeestán localizadas. Por otro, hanocupado amplios espacios mari-nos e inciden negativamente en elmedio donde se encuentran y a lolargo de toda la costa por la inte-rrupción de la dinámica litoral desedimentos. En los puertos de lascuatro tipologías anteriores hayproyectos y propuestas de am-pliación y, en el caso de los puer-tos deportivos, de crecimiento delnúmero de instalaciones, lo quecontinuará sin duda con los im-pactes negativos en el medio enel futuro.

Unas primeras conclusiones La ocupación de los espacios lito-rales, tanto en el lado terrestrecomo en el marítimo, se ha acele-rado mucho en los últimos cuatrodecenios, tal como se ha descrito

a lo largo de este artículo. Los im-pactos en el medio ambiente y elpaisaje son muy importantes y, enalgunos casos, graves, de maneraque a medio y largo plazo puedenincluso incidir negativamente en elturismo (principal sector econó-mico de muchos municipios coste-ros) y en la calidad de vida de lapoblación. Con el objetivo principalde detener estos intensos proce-sos de demanda del espacio cos-tero (que quizá disminuyan transi-toriamente en intensidad duranteun corto período de tiempo acausa de la crisis inmobiliaria), laGeneralitat de Cataluña ha puestoen marcha recientemente dos pla-nes (uno sobre el espacio terrestrey el otro sobre el espacio marítimo)que pueden incidir positivamentesobre nuestro litoral. Son el Plan di-rector del sistema urbanístico cos-tero (PDUSC) y el Plan de puertos.

El PDUSC, aprobado en el año2005, tiene como objetivo princi-pal sustraer del proceso de urba-nización en la franja de quinientosmetros todo el suelo calificado nourbanizable y buena parte del ur-banizable, y mejorar las propues-tas sobre el suelo urbanizable de-limitado. Este plan crea un fondopara la gestión del suelo no urba-nizable para que los ayuntamien-

tos que lo soliciten puedan desti-nar recursos para mejorar estosespacios. El Plan de puertos de2006 pretende regular el creci-miento de la oferta de las instala-ciones náuticas y de los puertosen general. El Plan director del sis-tema urbanístico costero y el Plande puertos son dos instrumentosmuy importantes y necesariospara regular el crecimiento de lasconstrucciones en el litoral. Noobstante, hay que tener presenteque van dirigidos especialmente alas propuestas de nuevas cons-trucciones que en los próximosseis u ocho años constituirán solouna pequeña parte (quizá entre uncinco y un diez por ciento) de la ur-banización del litoral y de la ofertade infraestructuras marítimas. Paraincidir realmente en el litoral es ne-cesario poner en marcha estrate-gias y políticas concretas de re-conversión y de mejora de losespacios ya construidos y de lasinstalaciones náuticas existentes,cuestión que debería constituir elsiguiente paso claramente estu-diado y definido de la política ge-neral de todas las administracio-nes (la Generalitat en primer lugar,pero también las administracionescentral y locales) para mejorar de-cisivamente el litoral de Cataluña.


La Ley de Costas y el litoral Francisco J. Montoya Font Ingeniero de Caminos, abogado,economista.Exjefe del Servicio de Costas deCastellón y Tarragona

Intentar desarrollar un trabajo so-bre el tema que enuncia el títulopresenta el riesgo de que la ampli-tud del mismo, al no condicionarningún enfoque posible en su de-sarrollo, éste resulte un tanto fuerade lugar.

Por ello, ya se adelanta, el enfo-que que aquí pretende darse esel estudio de la posible mejora dela gestión de la zona costera enEspaña a partir del marco norma-tivo y competencial en el que seproduce esta gestión, y aventuraralgunas alternativas cuyo desarro-llo puedan llevar a mejorarla.

Como cualquier tema que afectala vida de los ciudadanos, lo quesucede en la costa no deja indife-rente a casi nadie. La importanciade la cuestión reside en que unamayoría de ciudadanos ha esco-gido la zona costera como lugarde residencia, consecuencia ycausa a la vez de la fertilidad delárea, de la riqueza de recursosque alberga, de su idoneidad paraestablecer industrias y de las con-secuentes dotaciones de serviciose infraestructuras que todo lo an-teriormente conlleva. En nuestropaís, esta situación cobra especialrelevancia, al menos por dos mo-tivos, además de por la concentra-ción de usos que se han expuestoanteriormente: su carácter emi-nentemente litoral, pues está for-mada por una península de islas,con una longitud total de costa dediez mil kilómetros aproximada-mente, y el hecho de que la zonamás próxima al mar sea de titula-ridad pública, lo que implica limita-ciones al territorio contiguo al de-manial.

Ambas circunstancias, unidas auna obsoleta legislación especí-fica y a una carencia de actuacio-nes públicas que tuvieran encuenta las características especia-les del territorio costero, lo lleva-ron, a partir de la década de 1960,a su deterioro, descrito con deta-llada precisión en la Exposición deMotivos de la vigente Ley de Cos-tas.

Promulgada la ley hace ya treintaaños, ya puede constatarse la in-fluencia que ha tenido su entradaen vigor sobre la situación actualde la costa española.

No es objeto de este trabajo elaportar datos, estadísticas, etc.,sobre cómo se encontraba lacosta antes de 1988 y cómo seencuentra ahora. Dichos datos nopueden tener una interpretaciónúnica, y diseccionarlos, por ámbi-tos territoriales o por centros de in-terés, desborda los límites de estetrabajo. Por otro lado, la experien-cia propia, la ajena o el recurso alas ilustraciones gráficas recogi-das en medios de difusión generalo literatura especializada exone-ran de dar aquí datos al respecto.

Lo que pretendemos con estetrabajo es preguntar sobre la pro-pia virtualidad de la Ley de Costaspara gestionar adecuadamente ellitoral, pues solamente cuandotengamos respuesta a este inte-rrogante, podremos criticar subondad (en contenido o en aplica-ción) y si la aplicación de otrasnormas o actuaciones, conjunta oalternativamente a la Ley de Cos-tas, puede ayudar a mejorar la si-tuación.

Aunque no se vuelva a explicitar,la mejora de la costa se entiendeno solamente como una mejoradecuación a la finalidad que tieneesta zona a la vez que resulte unlugar donde los seres que lo habi-tan se sientan cómodos y se apro-vechen de las ventajas que en lacosta concurran, sino que se con-

siga de manera eficaz y eficiente,pues la asignación de recursos alas tareas de gestión, en cuantopúblicos, debe ser extremada-mente cuidadosa.

Para alcanzar el objetivo citado,tanto la definición precisa de lostérminos que describen el objetodel trabajo como la finalidad delmismo son dos condiciones pre-vias que se establecen tanto parasu elaboración como para suseventuales y posteriores lecturas ydiscusiones.

ObjetivosEl primer objetivo será aclarar cuá-les pueden ser los significados deuno y otro término, para acabareligiendo el que sea lo suficiente-mente amplio como para que elresto de conclusiones tenga sen-tido.

Establecido este primer objetivocon carácter previo, el resto deobjetivos se enuncia a continua-ción:a) Delimitar el alcance de los pre-

ceptos de la Ley de Costas encuanto afecten a la Ordenaciónterritorial del litoral.

Para ello se describirán tanto lospreceptos citados como las ac-tuaciones que en su desarrollo lle-van a cabo las administracionespúblicas.b) Constatar la insu�ciencia de la

legislación especí�ca de costaspara llevar a cabo una Ordenaciónterritorial del litoral, todo ello refe-rido tanto al alcance de los pre-ceptos como a su efectiva aplica-ción.c) Auspiciar el planteamiento de

una gestión integrada como medioadecuado para la citada Ordena-ción del litoral. A tal efecto, se ex-pondrán algunos ejemplos de le-gislación de otros países quepuedan sustentar tal auspicio.d) A partir de la descripción de

normas y hechos anteriores, pro-poner una senda de actuación

Marco jurídico 225

Marco jurídico

para nuestro país que pueda apro-ximarnos a la gestión integrada enel marco de la Constitución y delos estatutos de autonomía, te-niendo en cuenta las directricesque al respecto emanan de laUnión Europea.

Los objetivos anteriormente ex-puestos, con las limitaciones quela extensión y la oportunidad delestudio requieren, no tratan deasentar ninguna a�rmación in-cuestionable ni encontrar fórmulasque de forma inequívoca resuelvanlos problemas de una adecuadagestión del territorio costero, sinore�exionar sobre este asunto. Es-tos objetivos intentan aclarar losroles que desempeñan los diver-sos actores y apuntar alguna líneade actuación que permita abrir uncamino para mejorar los resulta-dos de los recursos humanos ylos materiales que se utilizan ac-tualmente.

TerminologíaLos conceptos litoral, costa y do-minio público marítimo-terrestreestán siendo utilizados con distin-tos signi�cados tanto por normaslegales como por la literatura es-pecializada, lo que conlleva a tra-tamientos diferentes de la proble-mática que suscitan en función delalcance que se dé a cada uno deellos.

De los dos términos que compo-nen el título de este trabajo, el con-cepto de litoral puede merecer al-guna precisión, ya que con Ley deCostas, de forma inequívoca, sehace referencia a la Ley 22/1988de 28 de julio y al reglamento parasu desarrollo aprobado por RealDecreto1471/1989, con las modi-ficaciones posteriores, que por loque respecta a este estudio, sólotiene incidencia la producida porel Real Decreto 112/1992, queintro duce las correcciones dedu-cidas de las sentencias del Tribu -nal Constitucional de 149/1991 y198/1991, que resuelven, respec-tivamente, los recursos interpues-tos contra la Ley y contra el Regla-mento de la Ley.

Sobre el término litoral se handado muchas de�niciones, y sehan considerado diversos territo-rios en las legislaciones de los paí -ses en que se han promulgadonormas que van dirigidas a regularla zona costera.

Sin necesidad de entrar ahora aconsiderar las distintas de�nicio-nes o el espacio concreto sobre elque inciden normas legales, diga-mos que todos, de alguna forma,consideran el litoral (y que a lo largode la exposición lo usa remos indis-tintamente con el término costa, a�n de evitar excesivas repeticionestan poco deseables en nuestroidioma) como el territorio formadopor parte de mar y parte de tierraentre las que se produce algún tipode interacción. Las clases de inte-racción, así como los umbralesque se consideran en cada caso,concretan la de�nición o aplicaciónde cada término.

Ámbitos de la Ley de Costas y del litoralDe la Ley de CostasEsta breve precisión terminoló-gica nos introduce en el problemaque tratamos de abordar. Enefecto, la Ley de Costas no esuna ley que ni por el territorio so-bre el que incide ni por su objetopuede entenderse como una leydel litoral. Por ello, cuando se ha-bla de Ley de Costas y litoral, yse piensa que se va a profundizarsobre la efectiva bondad con res-pecto al territorio que regula, nosencontramos con que dicha pre-tensión no puede alcanzarse enel caso español. No obstante, noes superfluo que este estudio seproduzca si se parte del hechode que la Ley de Costas incidesobre el litoral y, por tanto, puedeestudiarse cuál ha sido su efec-tiva influencia sobre éste, y almismo tiempo que se estableceel objeto de la Ley y el conceptode litoral, se pueda introducir al-guna propuesta que modifique laactual situación normativa o deactuación de la Administraciónen el litoral.

Al igual que la Ley, el ámbito te-rritorial en el que se centra estetrabajo es, principalmente, la parteterrestre del litoral, pues en ella seda la mayor con�ictividad entreusos y recursos y, por otra parte,es donde se necesita una mayorcoordinación entre los distintos ac-tores.

Destaquemos ya como elementoimprescindible para entender me-jor la gestión costera que el tér-mino costa o litoral en ningún casose identi�ca con el de dominiopúblico maríti mo-terrestre. Enefecto, ni por el territorio queabarca uno y otro, ni por su mismaesencia, pueden identificarse. Eldominio público marítimo-terres-tre es un concepto jurídico cuyaprincipal característica consisteen tratarse de un bien que estáfuera del comercio, es decir, queno admite sobre él mismo la exis-tencia de ningún derecho real, y,por supuesto, el de propiedad.Son características propias de es-tos bienes la inalienabilidad, laimpres criptibilidad y la inembarga-bilidad.

Este concepto, proveniente delderecho romano y recogido ennuestra tradición jurídica, indicaque es de «todos los hombres», yasí aparece en el famoso texto delsiglo xIII Las siete partidas del reyDon Alfonso el Sabio, que a suvez recoge textos anteriores, ypermanece en la legislación poste-rior, que por lo que a nuestro temase re�ere, se encuentra en la Leyde Aguas de 1866, la Ley de Puer-tos de 1880 y 1928, y, reciente-mente, se recoge en la Ley de Cos-tas de 1969 y en la vigente de 1988.

El territorio que tiene caracterís-ticas demaniales lo de�nen las le-yes recientes como característi-cas físicas. Son estas últimas lasque con�eren carácter demanial aun determinado territorio, y son, asu vez, las que lo hacen adecuadopara determinados �nes.

Por ello, la Ley de Costas, ensintonía con la legislación que laprecedió, establece en su primerartículo que su objeto es: «La de-


terminación, protección, utilizacióny policía del dominio público marí-timo-terrestre y especialmente dela ribera del mar».

Continúa en el artículo segundodiciendo que la actuación adminis-trativa sobre dicho demanio perse-guirá los �nes de:

«a) Determinar el dominio públicomarítimo-terrestre…b) Garantizar el uso público del

mar y su ribera...c) Regular la utilización racional

de estos bienes en términos acor-des con su naturaleza, sus fines ycon respeto al paisaje, al medioambiente y al patrimonio artístico.d) Conseguir y mantener un ade-

cuado nivel de calidad de lasaguas y de la ribera del mar.»

Al de�nir los bienes que integrandicho dominio público marítimo-terrestre, la Ley incluye la riberadel mar, el mar territorial y los re-cursos naturales de la zona eco-nómica y la plataforma continental.Para de�nir estos dos últimos con-ceptos, así como para su regula-ción, la Ley remite a la legislaciónespecí�ca, y quedan, por tanto,excluidos de la normativa que con-tiene la Ley, y, asimismo, tal ycomo ya se ha expresado, del ám-bito de este estudio.

El artículo tercero de la Ley de�nela ribera del mar como parteintegrada por la zona maríti mo-te-rrestre y las playas. Sin necesidadde mayor precisión para el objetivoahora pretendido, baste indicarque ambos conceptos se basanen características físicas (hastadonde alcanzan los mayores tem-porales conocidos o la mayor ma-rea viva equinoccial y las zonas dedepósitos de materiales sueltosdepositados por el mar, el vientomarino o por otras causas natura-les o arti�ciales, respectivamente.Hay que precisar que la zona ma-rítimo-terrestre incluye también losterrenos bajos que se inundan aconsecuencia del �ujo y re�ujo delas mareas, de las olas o de la �l-tración del agua del mar).

Los bienes citados en los aparta-dos anteriores tienen el carácter

demanial en virtud de lo dispuestoen el artículo 132.2 de la Constitu-ción española.

En virtud de la facultad que elpunto del mismo artículo de laConstitución otorga a las leyespara establecerlo, en el dominiopúblico marítimo-terrestre tambiénse incluyen otros bienes enumera-dos en los artículos 4 y 5 de la Ley(entre otros: los acantilados sensi-blemente verticales en contactocon el mar o su ribera, los islotesen aguas interiores y mar territorial,las obras e instalaciones construi-das por el Estado, el dominio pú-blico marítimo-terrestre, etc.) (�-guras 1 y 2).

Del territorio denominado litoralo costaLa de�nición genérica que se haformulado sobre el litoral recogelas características esenciales delmismo. Una de�nición exacta ypre cisa, a la vez unánimementeaceptada, no ha sido adoptadahasta el momento.

Las discusiones entre especia-listas para establecer esta defini-ción sólo han tenido la virtualidadde profundizar en su contenido.Es lógico que así suceda, pues enel empeño en definirlo se encuen-tran dos opciones, más distan-ciadas cuanto más se intentaconseguir en cada opción unaadecuación mejor a la realidad fí-sica o la seguridad jurídica. Enefecto, cuando se trata de de�nirla anchura de zona costera (en laperpendicular a la línea que se-para el mar de la tierra), depen-diendo de los factores que se con-sideren como esenciales para ellitoral, así como la �nalidad que sepretende al de�nirlo, la ordenaciónterritorial, la protección de recur-sos naturales, la zona económi-camente diferenciada, así comolos elementos físicos que se esco-jan para ello, nos llevan a estable-cer anchuras muy distintas en losdiferentes tramos de costa. Asi-mismo, cuanto más se quiera con-cretar la adecuación de la zonacostera a la realidad física, los tra-

mos longitudinales que reúnan lasmismas condiciones disminuiríanen longitud en la medida que sequiera aumentar la precisión.

De acuerdo con lo expuesto, la�exibilidad en la de�nición genéricade tramos concretos es una delas opciones posibles. La otra op-ción extrema es la de �jar unos lí-mites precisos para toda la costaobjeto de regulación, con la va-riante de dividir ésta en tramoslongitudinales, asimismo de�nidoscon precisión. Esta opción otorgaseguridad jurídica, pero no ase-gura que el tramo al que se aplicael concepto sea todo costa o queparte de ésta no se encuentrecomprendida en la de�nición pro-puesta.

Ambos �nes —de�nición ade-cuada del territorio por regular yseguridad jurídica en cuanto a lainclusión de un territorio concretoen la regulación costera— sonigualmente deseables, pero no seha conseguido plasmarlos simultá-neamente en una de�nición de lacosta. Y ello porque la seguridadjurídica, en la tarea de discernir siun territorio se encuentra en el ám-bito de la costa y, en consecuen-cia, de que los usos que se tienenque desarrollar en él o los dere-chos de propiedad del mismosean distintos a los del resto delterritorio, exige que su delimita-ción quede fuera de su arbitraria osiquiera discrecional interpretaciónpor los poderes públicos.

Pero una definición rígida quede forma indudable defina los lí-mites corre el riesgo, más queprobable, de que se incluyan te-rrenos como costeros cuando notienen esa característica, o, por elcontrario, se excluyan de tal cate-goría costera terrenos que sí ten-gan esa cualidad. En ambos ca-sos, la regulación, aunque seguraen términos jurídicos, dificultaríauna gestión adecuada y produci-ría tratamientos diferenciados en-tre territorios que teniendo lasmismas características resultaríano no afectados por la normativaespecífica costera. La solución

Marco jurídico 227

teórica de dividir la costa en tra-mos longitudinales en los que sepudiera establecer en cada unode ellos la anchura apropiada re-sultaría también inviable, pues elnúmero de tramos crecería con laprecisión con la que en cada unode ellos se intentara fijar su an-chura.

En la práctica, las solucionesadoptadas se han inclinado poraceptar un extremo o el otro, ouna combinación parcial de am-bos.

Así, en España el principal pro-pósito al definir la zona costera enla Ley de Costas es el de identifi-car los bienes demaniales de losque no lo son, y los criterios fijadosson rígidos.

En otros casos, como el de Esta-dos Unidos, se utilizan de�nicionesmás genéricas que se concretanpara las distintas actuaciones en lacosta. Otros países como China ola India �jan límites precisos para lazona costera. Finalmente, paísescomo Nueva Zelanda utilizan unarelativa combinación de las dosposturas (�exibilidad y seguridadjurídica) mediante la de�nición deuna zona costera básica (coastalmarine area), en la cual se aplicanlas normas reguladoras más im-portantes. De esta manera, se lo-gra un grado importante de segu-ridad jurídica, y otra, más amplia,que incluye la anterior (coastal en-vironment) con límites más flexi-bles, a la que se aplican el restode mecanismos de gestión cos-tera.

Contenidos y aplicación de laLey de Costas y de la gestióndel litoralUna vez esbozados los conceptosde litoral y Ley de Costas, vamosa profundizar, metodológicamente,en el contenido de uno y otro.

Empecemos por indicar las prin-cipales diferencias que hay tantoentre el territorio al que va dirigidala Ley y el que constituye el litoral,como entre el objeto de la Ley y la�nalidad que persigue la actuaciónpública sobre el litoral.

El litoral está formado por dosmedios, con un límite variable (es-tacional y tendencialmente) entreuno y otro, entre los cuales se pro-duce un cierto grado de interac-ción. Por otra parte, en el litoralcon�uyen multitud de usos y derecursos que dan lugar a unaenorme con�ictividad entre ellos.

Así pues, vemos que a diferenciade la Ley de Costas, en la que suámbito territorial de aplicación estáespecí�camente determinado, eldel litoral admite varias determina-ciones en función de las interaccio-nes que se consideren para deter-minarlo y del grado mínimo de lasmismas que se crea relevante. Porello, para cada tramo de litoral ten-drá una anchura u otra en funciónde sus características físicas, eco-nómicas, sociales y políticas.

Por otra parte, los objetivos quese persiguen en uno y otro casoson distintos. Mientras que los dela Ley de Costas son los citadosanteriormente, los objetivos quese quieren conseguir en el litoral secentran en optimizar el sistemaque uno y otro medio —marítimoy terrestre— constituyen.

A �n de centrar unos y otros, acontinuación nos detenemos enlos dos conceptos que dan título aeste trabajo.

De la Ley de CostasEn consecuencia, interesa estudiarla Ley de Costas fundamental-mente desde los objetivos que pre-tende para intentar diferenciarlosde los que trata de alcanzar la ges-tión del litoral. De esta manera, enla parte �nal del trabajo, tratare-mos de hilvanar un posible caminoque pretenda sintonizar más losobjetivos de la Ley con los de lagestión del litoral. El territorio objetode la Ley es el dominio públicomarítimo-terrestre, con la inciden-cia que por su carácter, y a travésde las servidumbres, establece so-bre sus terrenos aledaños.

Los objetivos que la Ley trata dealcanzar se establecen con preci-sión en los artículos 1 y 2. A con-tinuación, se describen sucinta-

mente los objetivos respecto aldominio público marítimo-terres-tres:

a) DelimitaciónSe trata de la tarea primera que re-gula la Ley y constituye un pasoprevio para su aplicación, ya quedelimita el territorio sobre la querige.

Mediante esta tarea, de carácteradministrativo y, en consecuencia,recurrible ante jurisdicción conten-cioso-administrativa, se reconoceel límite lado tierra (interior, ennomenclatura de la propia Ley) deldominio público marítimo-terrestre,mediante las operaciones técnicaso de investigación que permitanconocer hasta dónde concurrenlas características físicas y, en sucaso, administrativas o civiles, alas que la Ley, en los artículos 2, 3y 4 vincula el carácter demanial pre-determinado por el límite más exte-rior del mar territorial, o plataformacontinental. Su regulación vienerecogida principalmente en la Con-vención para la Ley del Mar(UNCLOS, en sus siglas en inglés)de Montego Bay (Jamaica) de1961.

En principio, esta operación nodebería revestir problemas. La au-toridad competente no se discute,y es el Estado. Las característicasfísicas, teóricamente no deberíansuscitar controversia. Sin embargo,con frecuencia se cuestiona el re-sultado de la actividad administra-tiva del deslinde ante las instan-cias jurisdiccionales. Los motivosde controversia provienen tanto dela diferente apreciación a la quelos técnicos llegan de la concu-rrencia o no en un determinado te-rritorio de las características físi-cas a las que la Ley vincula elcarácter demanial como de la inter-pretación diferente que hace la Leyde la descripción de las mismas.

b) Protección y garantía del usoadecuado del dominio públicomarítimo-terrestreLa Ley de Costas asegura el cum-plimiento de estos fines enun-


ciando una serie de normas a lasque deben sujetarse las activida-des e instalaciones que en ella seubiquen, cuyo incumplimiento essancionado en la vía administrativay estableciendo unos mecanismosde coordinación (principalmentecon la ordenación territorial) queaseguren la sinergia entre todaslas actividades.

Un repaso breve a cada uno deestos medios servirá para identi�-car mejor la relación de la Ley conla gestión litoral.

Se establece que el dominio pú-blico marítimo-terrestre es de usopúblico, libre y gratuito para todasaquellas actividades que le sonpropias, tales como estar, pasear,bañarse, pescar, navegar, etc.,(todo ello sin perjuicio de que lasmismas estén sujetas al resto denormativa general o especí�ca queles sea de aplicación, como porejemplo, la regulación de la nave-gación o pesca, o códigos civil openal, etc.).

Aquellas actividades no com-prendidas en el párrafo anterior,así como cualquier tipo de instala-ción, sólo podrán asentarse en eldominio público marítimo-terres-tre si por su naturaleza no puedentener otra ubicación, y contar, entodo caso, con un título (reserva,adscripción, concesión o autori-zación, en función de la persona fí-sica o jurídica que lo solicite, lascaracterísticas y la �nalidad del ob-jeto de la solicitud) de ocupacióndel dominio público marítimo-te-rrestre otorgado por el Estado, elcual ha de ser previo e indepen-diente de cualquier otro que lanormativa establezca (licenciamunicipal de obras o de actividad,autorizaciones de industria, co-mercio, turismo...). La Ley de Cos-tas establece especí�camente queestos títulos administrativos ten-drán suspendida su e�cacia hastala obtención del título de ocupa-ción del dominio público marítimo-terrestre correspondiente.

Pero la protección del dominiopúblico marítimo-terrestre y la ga-rantía de un uso adecuado no

pueden conseguirse exclusiva-mente desde el propio demanio.Es necesario, y así lo corrobora latradición jurídica, la imposición dedeterminadas limitaciones en elcontenido de la propiedad de losterrenos privados contiguos al de-manio. Estas limitaciones, a lasque la Ley denomina servidum-bres (no todas son servidumbresen el sentido estrictamente civi-lista del término), impiden obstruirel paso de peatones y de vehícu-los en una franja de al menos seismetros en el interior al límite deldominio público marítimo-terres-tre, o limitan los usos y la cons-trucción en una franja de cien me-tros (reducida a veinte metros enaquellos terrenos que en el mo-mento de la entrada en vigor de laLey fueran urbanos o tuvieran unplan parcial aprobado) o imponencargas de acceso perpendicularal dominio público marítimo-te-rrestre.

Un precepto de indudables con-notaciones territoriales es el artí-culo 30 de la Ley referido a la de-nominada zona de influencia (deancho variable que determinan losinstrumentos urbanísticos), en laque se limita la densidad de edi�-cación así como la formación depantallas arquitectónicas, y seinsta a la reserva de suelo su�-ciente para que fuera de la zonaafectada por la servidumbre sedote de aparcamientos en los lu-gares costeros a los que se tengaacceso rodado.

Estos preceptos sustantivos dela Ley de Costas, junto a los pro-cedimentales y de competenciasque abordamos a continuación,son los que tienen más conexióncon la ordenación del litoral y, porconsiguiente, los que más proble-mas presentan en cuanto a supuesta en práctica y los que máspueden inducir a confusión a lahora de diagnosticar los proble-mas costeros y su eventual solu-ción, aunque, al mismo tiempo,su mera existencia destaca la co-nexión de los ámbitos que esta-mos estudiando y, por consi-

guiente, constituyen, a su vez, unprincipio de solución.

Como se ha expresado en el pá-rrafo anterior, la implementaciónefectiva de la Ley de Costas exigedeterminar los órganos responsa-bles de la misma y la coordina-ción de la actividad entre ellos. Aeste �n se dedica el título VI de laLey de Costas.

Las principales competencias sele atribuyen al Estado a través delMinisterio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino. Por lo queahora nos interesa, entre ellas �gu-ran la de otorgamiento de títulosde ocupación del dominio públicomarítimo-terrestre y la emisión deinformes en los procesos de orde-nación del territorio litoral.

En efecto, el artículo 205 del Re-glamento de Costas establece queen los procesos de ordenación te-rritorial y urbanística que incidansobre el dominio público marítimo-terrestre o sus zonas de servidum-bre, la Administración del Estadoinformará en los mismos, al igualque en los proyectos de puertosdeportivos y vías de transportede competencia autonómica. Elmismo artículo establece los su-puestos en los cuales este informetiene carácter vinculante.

Del litoralLos medios que se utilizan para lagestión trascienden a los normati-vos (aunque los incluyen) y se con-vierten en un problema de gestiónu ordenación territorial en su sen-tido más amplio.

Aquí no deberían servir los mis-mos instrumentos de ordenaciónque para el resto del territorio,pues sus características de dupli-cidad de medios y variabilidad desus límites, así como la extremacon�ictividad entre uso y recursos,obligan a implementar nuevas téc-nicas. Estas técnicas han venido adenominarse Gestión Integrada dela Zona Costera (GIZC) y tienendistinto alcance, pero pasan por elestablecimiento de unos objetivosque se llevan a cabo de forma co-ordinada (horizontal y vertical-

Marco jurídico 229

mente) por los distintos respon-sables. Con este nombre, se hadenominado un tipo de gestiónque trata de abarcar todos los as-pectos que con�uyen en el territo-rio costero, y que podríamos sim-pli�car como una ordenaciónterritorial especial por lo complejodel territorio que abarca, por lasactuaciones que debe coordinar,por los valores en juego que estánen riesgo y por las técnicas queutiliza. En el caso de la Unión Eu-ropea, es el método de gestiónque el Parlamento y el Consejo re-comiendan a los estados costerosmiembros.

Por lo que respecta a la realidadactual, las formas que reviste lagestión costera di�eren en los dis-tintos países, pero su caracterís-tica principal es la de integrar lasactuaciones sectoriales y los dis-tintos niveles de Administración,contando en todo caso con la par-ticipación ciudadana, a la que se lesuministra un grado de formaciónen los temas costeros, aunque nosiempre se consigue.

Si una gestión basada en un pro-grama como en el caso de los Es-tados Unidos puede en principioresultar atractiva, lo cierto es quela coordinación efectiva de las ac-tuaciones sectoriales no está total-mente asegurada.

La integración de la normativacostera en el caso francés tambiénrepresenta, en principio, un puntode partida que está en línea con lagestión integrada. No obstante, sugrado de consecución no sólo de-pende de una determinada ubica-ción de la legislación, sino de suaplicación efectiva.

El caso de México, sobre el cualvamos a tratar a continuación, pre-senta rasgos similares al español.

Tal como se ha indicado, un ele-mento fundamental de la GIZC esla ordenación territorial del ámbitocostero. En este punto es dondeprocede aclarar, principalmente, larelación existente entre la Ley deCostas y el litoral.

En efecto, la Ley de Costas con-tiene preceptos que afectan esta

ordenación, pero su objeto no esla ordenación misma, sino mate-rializar los objetivos de la Ley.

Para entender mejor el apartadosiguiente, puede ser interesantecomparar de forma sucinta la re-gulación legal de la zona costeraen algún caso distinto al español.

Un caso próximo al nuestro es elfrancés. En la Ley del Litoral, suspreceptos se recogen en los artí-culos 146-1 a 146-9 del Códigode Urbanismo, en el capítulo VI,denominado «Disposiciones parti-culares relativas a ciertas partesdel territorio».

Su encuadre en la legalidad vi-gente proporciona una aproxima-ción a los objetivos de ordenaciónque pretende. En efecto, aten-diendo a normas urbanísticas, quese re�eren a una parte del territo-rio como normas particulares,pone en evidencia lo que predica-mos respecto a una incardinacióndel litoral en el territorio del queforma parte, aunque con las parti-cularidades ya reseñadas que exi-gen normas adicionales y especí-�cas con respecto al resto dellitoral.

Estas normas contienen medi-das prácticas relativas a la protec-ción de los recursos naturales dellitoral: se prohíben construccio-nes, principalmente fuera de laszonas ya urbanas, en una franja decien metros hacia el interior de laribera del mar, se impone servi-dumbre de tránsito o se restringela construcción de vías de trans-porte paralelas a la costa.

En la línea de protección citadase ha creado el Observatorio delLitoral, de naturaleza mixta, pú-blica y privada, que mediante laadquisición de terrenos costeros,de especial valor y vulnerabilidad,busca preservarlos y mantener sucarácter costero.

En aguas interiores se estable-cen planes de ordenación y ges-tión.

Para entender la conexión entreel territorio costero y el resto del te-rritorio, es particularmente rele-vante la posibilidad que contempla

la Ley de excepcionar —con signi-�cativas restricciones y cautelas—alguna de las medidas en aras deuna mejor gestión global. La cau-tela se impone mediante la inter-vención al �jar las excepciones dela prefectura correspondiente y delConsejo de Estado.

Así como el concepto de domi-nio público marítimo-terrestre existeen el derecho francés, al igual queen el español derivado del derechoromano, y en buena parte las nor-mas recogen este hecho, otrocaso diferente, por la distinta evo-lución que el derecho anglosajónha tenido desde el derecho ro-mano, es el de los Estados Uni-dos. Su carácter federal puedeservirnos, por contraposición alfrancés, como otro elemento dereferencia para situar nuestra ges-tión costera.

En los Estados Unidos la activi-dad pública de gestión del litoralestá encomendada a los estadosque forman la Unión. Esta activi-dad se lleva a cabo por cada unode los departamentos e institucio-nes con responsabilidad en lacosta bajo un programa especí�code objetivos y medios propios decada Estado. Es asimismo rele-vante el hecho de que los progra-mas adecuan la obtención de losobjetivos a cada tramo de costa,teniendo en cuenta las particulari-dades de cada uno. A título deejemplo, baste decir que en algu-nos estados la línea de set-back ode retirada de las edi�cacionesrespecto a la línea que podríamosasimilar a la interior de nuestrazona marítimo-terrestre dependedel grado de erosión que se deter-mina en cada caso.

La acción administrativa sobrela zona costera corresponde prin-cipalmente a los estados. La leymarco federal es la Coastal ZoneManagement Act (CZMA) de1972, modi�cada en 1990 y 1996.Junto con esta ley, la Energy Pol -icy Act de 2005 y la Coastal Bar -rier Act de 1982 componen el nú-cleo legislativo federal sobre lacosta. Otras leyes —como la Lan-


das Submerged Act, que de�neel límite exterior de las aguas decada Estado y, por consiguiente, elde su zona costera, o la NationalFlood Insurance Program, sobrelas ayudas federales por inunda-ciones en la costa— relativas aaspectos parciales de la acciónfederal en la costa completan elpanorama legislativo.

Por lo que respecta a nuestrosintereses, la CZMA tiene dos ele-mentos fundamentales:a) Establece unos objetivos en la

costa. Los estados que volunta-riamente se adhieran a la conse-cución de dichos fines (en 2001 lohabían hecho todos excepto Illi-nois) deben elaborar un programade gestión que intente conseguirdichos objetivos. Este programaes aprobado y revisado periódica-mente, así como puesto en prác-tica por la agencia estatal Natio-nal Oceanic and AtmosphericAdministration (NOAA), que de-pende del Departamento de Co-mercio.b) Los estados con el programa

aprobado reciben ayuda econó-mica federal para su puesta enpráctica y el gobierno federal secompromete a desarrollar sus ac-tividades y otorgar las autorizacio-nes que sean de su competencia,ajustadas al programa de dichoEstado.

Cada Estado pone en práctica elprograma a través de los departa-mentos o las agencias en el ám-bito de sus competencias, coordi-nadas todas ellas en el ámbito dedicho programa.

La zona costera queda de�nidaen su límite exterior lado mar por lafrontera con Canadá en los esta-dos ribereños de los Grandes La-gos, y por el límite exterior de lasaguas de titularidad estatal (tresmillas náuticas, en general), talcomo se concreta en la citadaLands Submerged Act.

La zona terrestre de la costa seextiende hasta donde es necesa-rio su control, ya que tiene un im-pacto signi�cativo sobre las aguascontiguas.

Un tercer caso de legislacióncostera es México, donde se notala in�uencia de nuestra cultura co-mún. En este país, la zona costeraestá integrada según se establecelegalmente por la Zona FederalMarítimo-Terrestre (ZOFEMAT) enla parte terrestre, y por el Mar Te-rritorial y la Zona Económica Ex-clusiva, en la parte marina. Todasellas tienen el carácter de dominiopúblico marítimo-terrestre.

Los dos integrantes de la partemarina se corresponden con lade�nición que hace de la misma laConvención de las Naciones Uni-das sobre la Ley del Mar, de Mon-tego Bay (Jamaica) en 1982.

La ZOFEMAT está integrada porlas playas, la franja contigua deveinte metros de ancho en tierra�rme transitable, los terrenos ga-nados al mar y las zonas húmedasde carácter marino. En el caso demarinas, también se incluye unafranja en su borde de hasta tresmetros de anchura.

Una delimitación tan estricta pre-senta el problema ya apuntado deno incluir siempre la zona real-mente costera que merece unagestión especí�ca. Con este �n,determinados instrumentos directao indirectamente se aplican en lagestión costera. Se trata de lasnormas de carácter ambiental, losplanes estatales y municipales dedesarrollo, los programas sectoria-les de desarrollo, etc.

La gestión del litoral enEspaña: la incidencia de la Leyde CostasLa gestión del litoral en España noha constituido históricamente unapreocupación de la AdministraciónPública.

En general, hasta la segunda mi-tad del siglo pasado no se habíapuesto en valor la zona costera. Elrápido desarrollo del turismo y eldesplazamiento de la poblaciónhacia la costa que se inició en ladécada de 1960 provocaron uncrecimiento de todo tipo de asen-tamientos en la zona costera. Lalegislación de costas entonces

existente databa del año 1920 y suinsu�ciencia era total para preservarel dominio público marítimo-terres-tre en sus características propias.Los planes de ordenación, con sureciente regulación por la Ley delSuelo y el desbordamiento de lacapacidad en 1969, tampoco ali-viaron la situación.

Su contenido se limitaba en suparte sustantiva a de�nir el domi-nio público marítimo-terrestre y aestablecer las servidumbres de vi-gilancia y de salvamento. La ma-yor parte de la ley estaba dirigidaa �jar las competencias de los di-ferentes organismos sobre el do-minio público marítimo-terrestre ysus servidumbres.

La falta de e�cacia de la norma-tiva citada se puso de mani�estoen la Exposición de Motivos de laactual Ley de Costas de 1988.

La tradición española, recogidaen la actual Ley, centra su ac-tuación sobre el dominio públicomarítimo-terrestre. Como hemosvisto, su delimitación y regulaciónde usos ha supuesto, en buenamedida, la efectiva eliminación deusos no apropiados en el dominioy el establecimiento de servidum-bres, y la retirada hacia el interiorde muchas de las construccionesque anteriormente se ubicabanexcesivamente cerca de aquél,cuando no lo invadían.

En este aspecto, podemos a�r-mar que la promulgación de la Leyy su puesta en práctica han lo-grado razonablemente sus objeti-vos.

Sin apartarnos de la incidenciade la Ley sobre el dominio públicomarítimo-terrestre, podemos de-cir que ha habido dos aspectosque han disminuido su potencialefectivo.

Uno de ellos ha sido la existenciade situaciones consolidadas, unasen el propio dominio público marí-timo-terrestre y otras en sus zonascontiguas afectadas por las nue-vas servidumbres legales, cuya si-tuación viene regulada en las dis-posiciones transitorias de la Ley.Como toda norma, la adaptación

Marco jurídico 231

de situaciones existentes a su en-trada en vigor se regula en estetipo de disposiciones. El hecho deque muchos de los títulos tenganuna vigencia transitoria hasta2018, incluso algunos superanesta fecha, hace que haya que de-morar un juicio de�nitivo sobre laaplicación de la Ley hasta quecese la transitoriedad. En cuanto alas construcciones afectadas porla servidumbre e incompatiblescon su contenido, el panorama seextiende más en el tiempo, puesen el caso de las afectadas por laservidumbre de tránsito, cuya si-tuación puede asemejarse a la ur-banística de fuera de ordenación,será la vida efectiva de las mis-mas la que determine la fecha desu desaparición. Las exclusiva-mente por la servidumbre de pro-tección tienen en principio unavida más larga e impredecible,pues en ellas están permitidas lasobras de conservación y mejorasiempre que no aumenten su vo-lumen y sin que las mejoras pue-dan ser tenidas en cuenta a lahora, en su caso, de una expropia-ción.

Aunque la Ley declara de utilidadpública a efectos de expropiacióntodas estas construcciones porrazón de defensa y uso del domi-nio público marítimo-terrestre, locierto es que su aplicación concarácter general parece quimérica,aunque sólo sea por razones pre-supuestarias.

El segundo aspecto es que unateórica aplicación de la Ley entoda su potencialidad, re�ejada dehecho en muchas situaciones,consigue retrasar las edi�cacionesrespecto a la línea de costa, peropor sí sola no asegura que las in-trusiones paisajísticas, acústicaso contaminadoras se produzcanfuera del litoral, pues, éste, comose ha insistido, no coincide nor-malmente con el dominio públicomarítimo-terrestre y sus zonascontiguas afectadas por sus servi-dumbres.

Las acciones llevadas a cabo porel Ministerio de Medio Ambiente y

Medio Rural y Marino bajo esta ycualquier denominación anteriorpara incorporar mediante la com-pra terrenos adyacentes al domi-nio público marítimo-terrestre conobjeto de preservar sus caracterís-ticas naturales, no pueden enten-derse, por su necesaria limitación,como un instrumento de�nitivopara lograr la puesta en valor detodo el litoral.

En de�nitiva, en España tenemosun instrumento global de planea-miento (los planes urbanísticos),una Ley de Costas, centrada en eldominio público marítimo-terres-tre, y varias leyes sectoriales queinciden sobre la costa. Las virtua-lidades de dichos instrumentos yahan sido expuestas.

Las carencias más relevantespara llegar a una GIZC puedensintetizarse a continuación:a) No existe ninguna norma que

limite el litoral en su parte terrestre.La parte marina sí que se protege,tal y como lo de�ne el artículo 3(puntos 2 y 3) de la Ley de Costas.b) La competencia sobre el lito-

ral sólo tiene la coordinación porla vía del informe que establece laLey de Costas en el proceso deplaneamiento urbanístico en lostérminos ya expuestos del artículo205 del Reglamento de Costas, laparticipación por la misma vía delas comunidades autónomas y losmunicipios en los procedimientosde otorgamiento de títulos para laocupación y uso especial del do-minio público marítimo-terrestrepor parte del Estado y la no regu-lada uniformemente participacióndel Estado en las comisiones deurbanismo que preside la autori-dad urbanística (�guras 3 y 4).

La situación descrita se re�ere ala parte más aparente de la situa-ción del litoral. Se pueden hacerconsideraciones similares sobre elresto de usos y recursos existen-tes en el litoral. Desde los que me-diáticamente pueden resultar máscon�ictivos —ubicación de nue-vos puertos, regeneración de pla-yas con arena, protección de zo-nas húmedas— hasta los vertidos

al mar, son, entre otros, cuestionesen las que los usos presentan con-�ictos, que su solución nuncapuede satisfacer los intereses con-trapuestos y, por consiguiente, lasdecisiones se deben tomar deforma responsable y participada-mente, tratando de optimizar lasventajas y de disminuir las des-ventajas de la solución que �nal-mente se lleve a cabo.c) No existen programas de ac-

tuación en la costa reguladosnormativamente ni foros estruc-turados legalmente donde se en-cuentren los distintos órganos concompetencia sobre la costa.

Aunque con menos problemasque la terrestre, la parte marina noestá globalmente regulada. En suartículo 3, la Ley de Costas remitea la legislación especí�ca de cadamateria.d) No se ha promovido ninguna

campaña que con carácter gene-ral introduzca a la ciudadanía enlos caracteres de la costa ni se haestructurado la participación ciu-dadana en la discusión y eventualsolución de los problemas que sepresentan en la costa.

Ante estos hechos, que por otraparte no nos alejan demasiado dela situación fuera de nuestras fron-teras, cabe re�exionar en el futurosobre el inicio de una posible ypaulatina andadura hacia una im-plantación de una GIZC.

Una ventaja de partida hacia estaevolución la constituye la existen-cia y avanzada regulación del do-minio público marítimo-terrestre.

En efecto, aunque el dominio pú-blico marítimo-terrestre no englobatoda la costa, si está presente,longitudinalmente, en toda ella, yrepresenta prácticamente en todasu longitud la franja más ancha dela misma (la parte marina del do-minio público marítimo-terrestrey la más problemática, variable yabundante en recursos, los pode-res del Estado sobre el mismo sonmuy importantes y los usos permi-tidos acordes con su naturaleza).Asimismo, la experiencia y los co-nocimientos adquiridos en la ges-


tión del dominio público marítimo-terrestre pueden ser un elementovertebrador a la hora de establecernormas y llevar a cabo la gestiónconjunta de la totalidad del litoral.

La parte �nal de este trabajo estáencaminada a re�exionar sobreesta posible evolución, y dejaabierta la discusión en los forosque pueda estimarse oportunos.

De lo anteriormente expuestodeducimos al menos dos conse-cuencias que pueden servir paramejorar la gestión en la costa.

1. Hemos visto que la ordena-ción territorial urbanística no esinstrumento suficiente para la ges-tión del territorio costero, pues consus instrumentos tradicionales nopuede tener en cuenta sus carac-terísticas especiales.

Por otro lado, los preceptos de lalegislación especí�ca de costas,aunque sí contemplan las caracte-rísticas de la costa, no tienen �na-lidad omnicomprensiva de regu-larla y ordenarla, ni el ámbito deaplicación alcanza toda su parteterrestre.

Así pues, estamos ante un di-lema que no es novedoso ni sin-gular. Ya hemos apuntado ante-riormente uno semejante respectoa la delimitación de la zona cos-tera.

2. Las mismas circunstancias ex-puestas anteriormente permitena�rmar que se tienen sentadas lasbases para poder instrumentaruna auténtica gestión integral. Enefecto, si de forma coordinada pu-dieran las actuaciones derivadasde la ordenación urbanística y dela aplicación de la Ley de Costasadecuar mínimamente el conte-nido normativo y desarrollar entoda su potencialidad los recur-sos humanos y materiales queahora desarrollan dicho empeño,se conseguiría un razonable nivelde aplicación práctica de unaGIZC.

Para recorrer este camino haciauna integración en la gestión cos-tera y aproximar el ámbito de ac-tuación a toda la costa mediantemétodos que de forma omnicom-

prensiva traten de optimizar elconjunto del sistema costero, tam-bién se abren dos posibilidadesalternativas y cualquier combina-ción de las mismas.

1. Por un lado, incorporar anuestra normativa costera las re-comendaciones que el Consejo yel Parlamento europeos hacen alos estados miembros en el Docu-mento 2012/413/CE, ya citado,sobre la aplicación de la gestión in-tegrada de las zonas costeras enEuropa.

Este documento contiene un plan-teamiento estratégico basado en laprotección del medio ambiente ypropicia al efecto unas medidasadecuadas, económicamente via-bles, y que implican una mayor co-ordinación de las autoridades queparticipan en lo que denominaninteracción mar-tierra.

También, en esta misma línea sepueden tomar aspectos más omenos importantes cualitativa ocuantitativamente de la gestióncostera de otros países en la me-dida en que su incorporación a lasituación actual española sea via-ble tanto en sus aspectos socio-económico-culturales, como enlos biológicos, medioambientales ygeográ�cos.

2. Difundir a todos los niveles losconceptos que suponen la consi-deración de un sistema rico en re-cursos pero vulnerable, y cuyasostenibilidad depende, en granmedida, del mantenimiento o me-jora del nivel económico y socialdel país.

Para ello, además de impartirsecon más profusión los conoci-mientos científicos en el marcouniversitario, podrían difundirseentre la población afectada con-ceptos simples pero muy repre-sentativos de las peculiaridadescosteras, tales como la variabilidadde la línea de separación de losdos elementos que la componen ysu repercusión sobre la plani�ca-ción de actividades y construccio-nes que sobre ella se asienten.También, un estudio sobre el au-téntico valor económico de la

costa que tenga en cuenta no so-lamente los que pueden medirseen el mercado sino también lasimportantes externalidades que allíse dan.

Si como consecuencia de la di-fusión de los conceptos anterioresse incorporara su�cientementeuna cierta cultura entre la pobla-ción, primero, la más directa-mente afectada y, posteriormente,se generalizara, se exigiría eco-nómica y socialmente la necesi-dad de la integración en la gestióncostera.

En este ámbito podrían tener lu-gar la toma de decisiones respectoa temas como los de ubicación depuertos deportivos, métodos deregeneración de playas o defensade la costa, etc., citados anterior-mente, de forma que la decisiónsobre los mismos fuera conse-cuencia de la adecuada pondera-ción de la totalidad de ventajas einconvenientes que presentan lasdistintas alternativas.

3. En el aspecto meramente ad-ministrativo, introducir en todos losdocumentos en que aparezca ladelimitación del dominio públicomarítimo-terrestre administrativa-mente vigente la inequívoca ad-vertencia de su variabilidad por supropia naturaleza.

Por otro lado, la ordenación cos-tera en los términos que actual-mente se lleva a cabo podría irevolucionando sin cambios trau-máticos e incorporando cada vezmás aspectos vinculados a las ca-racterísticas costeras, como, a tí-tulo de ejemplo, pueden ser: faci-litar los accesos al mar mediantevías de transporte y/o accesospeatonales, y lugares de aparca-miento, y considerar la vulnerabi-lidad de las edi�caciones situa-das en la costa (en el sentido aquíempleado de ser interaccionadapor el mar) sabiendo que puedenser alcanzadas por el mar en undeterminado plazo y establecersu vida económica acorde con elmismo, con las consecuencias encuanto a su valoración y posiblereubicación o adaptación a esta

Marco jurídico 233

vulnerabilidad que ello pueda sig-ni�car.

El con�icto de intereses, caracte-rístico de toda gestión y especial-mente, como se ha remarcado,de la costera, tendría así un foroinstitucional de encuentro paraque la solución tomada tuviera,objetivamente, más garantía debondad.

4. Asegurar la calidad del aguadel mar mediante el control de ver-tidos desde tierra (más ligado alproblema que nos ocupa) y desdeel mar. Para ello, se debe intensi-�car tanto el control desde el pla-neamiento para tener en cuentaque las construcciones en la costaincluyen una adecuada red de sa-neamiento, depuración y vertidoal mar, directamente a través deemisarios bien proyectados y eje-cutados, o a los cauces que termi-nan en aquél.

5. Informar de forma generali-zada de la cantidad y calidad derecursos naturales que se encuen-tran en la costa y de los especí�-cos de cada tramo, para que elcomportamiento de la poblaciónse corresponda con el valor deaquéllos, y tomar las medidas ne-cesarias para que se produzcareal mente. También, en este punto,la intervención simultánea ade-cuada y concurrente de los distin-tos públicos tendría una sinergiaespecial sobre la aplicación ais-lada de cada uno de ellos.

6. Promover el uso de las playaspara adecuarlo a su naturaleza yque trascienda a los meramenteestacionales de lugar de baño ypara tomar el sol.

Este conjunto de medidas apun-tadas, esbozadas a simple títulode ejemplo, podrían resultar útilesjunto con las que desde cada sec-tor pudieran sugerirse, a �n deconseguir el perseguido objeto demejorar la gestión costera y alcan-zar los �nes que tanto la Ley deCostas como la ordenación del te-rritorio persiguen.

ConclusionesA modo de resumen de lo ex-puesto, y dejando abierta cual-quier discusión que sobre ellopueda suscitarse, presentamos lassiguientes conclusiones como re-�exión sobre lo expuesto.

I. El litoral o la costa es un terri-torio que incluye los medios ma-rino y terrestre en una anchuravariable hasta donde interaccio-nan ambos. La anchura de dichabanda es diferente según el tipode costa y/o los aspectos y/o el ni-vel que se considere relevante encada caso.

II. La ordenación del territoriocostero requiere instrumentos es-pecí�cos, ya que está compuestopor dos elementos con un límitede separación entre ellos variableen el tiempo y por un gran númerode valiosos recursos que compitenentre ellos, lo que genera un gradode con�ictividad signi�cativamentesuperior a la que se genera en elresto del territorio.

III. La Ley de Costas no res-ponde a las exigencias de ordena-ción expuestas, ya que ni su �na-lidad (delimitación, regulación yprotección del dominio públicomarítimo-terrestre) ni el territorio

sobre el que se aplica coincidencon los de la ordenación costera.

IV. La Ley de Costas no sola-mente ha sido y es un instrumentoútil para dicha ordenación, puesestá consiguiendo paulatinamenteacomodar el uso de la franja que in-cluye el dominio público marítimo-terrestre y los terrenos contiguosafectada por la servidumbre de pro-tección a usos acordes con su ca-rácter costero, así como puedeconstituir un núcleo sobre el que seinicie un proceso que conduzca a lagestión integrada de la costa.

V. Una auténtica gestión de lacosta pasa por integrar y coordinarlas políticas que los distintos agen-tes públicos y privados llevan acabo sobre la misma. Este ideal degestión se ha denominado GestiónIntegrada de la Costa y hacia éltienden a evolucionar los paísescosteros, incluido el conjunto de laUnión Europea, a través de la re-comendación que al efecto hanrealizado el Parlamento y el Con-sejo a los países con costa queforman parte de ella.

VI. Para que sea e�caz, la ges-tión integral requiere difundir losaspectos costeros relevantes entrela población mediante programaseducativos, y, a su vez, la partici-pación organizada de los ciudada-nos en el diagnóstico de los pro-blemas y tomas de decisión.

Si alguna de las re�exiones, pro-puestas o conclusiones expuestaspueden ayudar a mejorar la ges-tión de la costa y su consecuenteefecto sobre ella, habrá colmadocon creces la pretensión de las lí-neas precedentes.


El sistema de espaciosnaturales protegidos y la conservación del litoralJordi ParpalBiólogo, Servicio de Planificacióny Gestión del Entorno Natural.Dirección General del MedioNatural, Departamento de MedioAmbiente y Vivienda, Generalitatde Cataluña

La costa ha sido desde la anti-güedad uno de los espacios codi-ciados por la humanidad. Así loindican el gran número de restosarqueológicos que se pueden en-contrar, empezando por los mag-ní�cos restos de Empúries. Ahorabien, el espacio litoral es muchomás que un espacio idóneo paralos asentamientos humanos. Setrata de uno de los grandes espa-cios naturales de nuestro país.Gran parte de la diversidad naturalde Cataluña se localiza en estapequeña franja que se extiendeparalela a los límites con el mar.Acantilados rocosos donde pue-den atisbarse algunas de las ma-ravillas botánicas del país; playascon las majestuosas dunas a suespalda, donde metro a metro lascomunidades vegetales cambiansustancialmente; lagunas coste-ras, con alguna interesante rarezapiscícola. O también pantanales yzonas inundables y salinas, de im-portancia vital para la alimentacióny la cría de un buen número de es-pecies de pájaros, algunos de loscuales provienen de los con�nesdel continente europeo o africano.No encontraremos ningún otroambiente que, con una super�cietan pequeña (el siete por cientodel territorio catalán, si cogemosla franja de quinientos metrosque determina el Plan director ur-banístico del sistema costero(PDUSC, 2004), albergue tanta di-versidad natural.

Como a�rma Oriol Nel·lo (Nel·lo,2006), el clima, la orografía y la per-sistente humanización del territoriose han conjugado para crear unode los paisajes más atractivos y

prestigiosos del Mediterráneo. La ri-queza natural, cultural, histórica yhumana del litoral catalán es, pues,excepcional. Sin embargo, tambiénes cierto que, sobre todo durantelos últimos dos siglos, la presión aque ha sido sometida esta pe-queña parte de Cataluña ha sidomuy elevada. La creciente urbani-zación y frecuentación humanadel litoral —aunque constituye unevidente motor de la economía ca-talana— ha puesto en peligro laconservación de sus indudablesvalores. Entre los años 1987 y 1997la velocidad de ocupación de espa-cios no urbanizados para incre-mentar el parque de la vivienda fuede mil hectáreas por año (ENPLAN,2004). Ahora bien, también escierto que el ritmo de ocupaciónha ido decreciendo de manera im-portante durante los últimos años(de cerca de seis mil hectáreas enel período 1987-1992 a poco másde dos mil doscientas entre 1997y 2002, según la misma fuente).Actualmente, según datos delPDUSC, los setenta y cinco muni-cipios que con�guran el litoral cata-lán tienen el cuarenta y cinco porciento de la población catalana, a loque hay que añadir un porcentajeelevado en período estival. Ade-más, cerca del treinta y cinco porciento del primer kilómetro costeroestá urbanizado (MIMA 2005). Estafuerte presión, junto con un ciertodesorden en el crecimiento urbanís-tico en la costa, ha puesto de ma-ni�esto la necesidad de de�nir �gu-ras de protección de los espaciosnaturales costeros de Cataluña.

La protección de espaciosnaturales en la costa catalanaEl Estatuto de Cataluña del año1979 que otorgaba a Cataluñacompetencia exclusiva en ordena-ción del territorio incluía en esteapartado el litoral. Así, en el año1981 fue traspasada la compe-tencia para la formulación de pla-nes de ordenación del litoral. En-tonces, la única excepción fue lade los parques nacionales, paralos cuales se establecía un régi-

men de tutela estatal, y del domi-nio marítimo y terrestre, de com-petencia exclusiva del Estado, ex-cepciones que, con el tiempo, sehan ido solucionando.

El primer paso del despliegue delEstatuto en este ámbito fue laaprobación de la Ley 12/1985, deespacios naturales, aprobada cua-tro años antes que la correspon-diente ley estatal, lo que repre-sentó unos cuantos tropiezosjurídicos antes de que se desple-gara definitivamente. Esta ley, ade-más de las cinco figuras de espe-cial protección —ordenadas demayor a menor protección— comoson las Reservas Naturales Inte-grales, el Parque Nacional, el Pa-raje Natural de Interés Nacional,las Reservas Naturales Parciales ylos Parques Naturales tambiéncreó el Plan de espacios de interésnatural (PEIN). El PEIN es un planterritorial sectorial aprobado conel objetivo de establecer una redde espacios naturales protegidosque sea congruente, suficiente-mente amplia y representativa dela riqueza paisajística y de la diver-sidad de los sistemas naturales deCataluña. Además, el PEIN tam-bién define una serie de medidasy normas necesarias para la pro-tección básica de estos espaciosnaturales. Por tanto, puede consi-derarse como el paraguas norma-tivo necesario para garantizar laprotección y la conservación delos espacios que la integran. Eldecreto que lo regula (Decreto328, del año 1992) englobaba, enel momento de su creación, cientocuarenta y cinco espacios que in-tegran el veintiún por ciento delterritorio catalán.

A todas estas figuras de protec-ción descritas, hay que añadir unaúltima, de ámbito europeo que, sibien no implica un grado de pro-tección elevado, últimamente haadquirido una gran relevancia. Setrata de la Red Natura 2000, unared europea de espacios naturalesorientada a la conservación delpatrimonio natural de la Unión Eu-ropea. Esta red fue creada por la

Marco jurídico 235

Directiva 92/43, relativa a la con-servación de los hábitats naturalesy de la fauna y flora silvestre —lla-mada de hábitats—, con el obje-tivo de constituir la pieza más im-portante de la política europea deprotección de la biodiversidad. Ensu creación absorbió un conjuntode espacios que ya habían sidodesignados con anterioridad parala conservación de las aves encumplimiento de una directiva delaño 1979 (Directiva 79/409, rela-tiva a la conservación de las avessilvestres). Se trata de los espaciosconocidos con el nombre de ZEPA(Zonas de Especial Protecciónpara las Aves).

Así pues, la Red Natura 2000 estáconstituida por dos tipos de espa-cios: las ZEPA provenientes de laDirectiva Aves y los LIC (Lugares deImportancia Comunitaria), que sedesignan según la Directiva de Há-bitats para la conservación de loshábitats y del resto de especies noprotegidas en las ZEPA. Por lo querespecta a los espacios LIC, esnecesario que cada Estado los de-signe como Zonas de EspecialConservación (ZEC) una vez sehayan definido los mecanismosadecuados para su protección ygestión. Como punto más intere-sante para la preservación de losespacios naturales, hay que decirque esta directiva europea deter-mina que es necesario asegurarun buen estado de conservaciónde los hábitats y de las especiesllamadas de interés comunitariodentro de los espacios de Natura2000 y que hay que analizar las re-percusiones que puede tener cual-quier proyecto que pueda afectar-les. Además, una de las tutelasque ejerce la Comisión Europeaen el proceso de creación de laRed Natura 2000 es la de garan-tizar que sea una red suficiente-mente representativa del patrimo-nio natural europeo. De aquí elretraso en la constitución defini-tiva (¡por algo se llama Natura2000!).

En Cataluña, la Red Natura 2000anterior al año 2006 estaba for-

mada de manera exclusiva por es-pacios del PEIN, que casi llegabana su totalidad. Esta propuesta nofue considerada suficiente por laComisión Europea al entender queno garantizaba la conservación deun gran número de hábitats y de es-pecies, incluidas las aves. Por estemotivo, en el año 2004 el Gobiernocatalán se propuso ampliarla.

En el momento en que se inicia-ron los trabajos de ampliación dela Red Natura 2000, la situaciónrespecto al sistema de espaciosprotegidos del litoral era la si-guiente: diecinueve espacios in-cluidos en el PEIN con una super-ficie total de poco más de seis milhectáreas y poco menos del cua-renta por ciento de costa protegi-dos. Tres de estos espacios esta-ban declarados como parquesnaturales (cabo de Creus, panta-nales del Empordà y delta delEbro) y, además, tienen en su inte-rior cinco, tres y dos reservas na-turales, ya sean integrales o par-ciales, respectivamente. Además,hay que añadir las dos reservasnaturales parciales del delta delLlobregat. Finalmente, hay quedestacar tres espacios naturalesprotegidos más que tienen otras fi-guras de protección no provenien-tes de la Ley de espacios natura-les: el macizo del Garraf —con unplan especial de protección urba-nística aprobado—, las islas Me-das —con una ley específica deprotección aprobada por el Parla-mento de Cataluña— y Ses Ne-gres —incluidas en el EIN de Mon-tañas de Begur—, designadascomo vedado de pesca por el De-partamento de Agricultura, Ali-mentación y Acción Rural. El sec-tor de Masía Blanca, delante de lacosta del Vendrell, también fue de-signado como reserva marina porel MAPA, aunque no estaba in-cluido en el PEIN en aquel mo-mento. Una última figura de pro-tección, en este caso derivada dela Ley de protección de los anima-les, es la de reserva natural defauna salvaje. En el frente litoralcatalán hay siete de estas reservas

declaradas, cuatro de ellas en eldelta del Ebro.

A esta red de espacios protegi-dos se superpone otra, prove-niente de la protección urbanís-tica, con objetivos sinérgicos. Setrata de los planes directores ur-banísticos del sistema costero,impulsados por el Departamentode Política Territorial y Obras Pú-blicas y aprobados en el año 2005.Así pues, estos planes se orientana ordenar el desarrollo urbanís-tico y evitar la ocupación de losespacios aún no urbanizados. ElPDUSC ha sido una herramientacapital para sacar del proceso ur-banizador los sectores no urbani-zables y algunos de los urbaniza-bles de manera que se asegurasela característica de espacio abierto.En muchos casos, este hecho hapermitido enlazar espacios ya pro-tegidos por el PEIN, por lo que sepotencia la funcionalidad ecoló-gica. En muchos otros, los espa-cios incluidos en el PDUSC ya ha-bían sido incluidos en el PEIN.

¿Cuál es la situación actual?A raíz de diversos requerimientosde la Comisión Europea por la in-suficiente representación de de-terminados hábitats y especies, elmes de setiembre de 2006 el Go-bierno de la Generalitat de Cataluñaacordó la inclusión de más de unmillón de hectáreas en la Red Na-tura 2000. La voluntad del Go-bierno de la Generalitat fue que latotalidad de la Red se integraradesde el primer momento en elsistema de espacios protegidoscatalán, es decir, que quedara bajoel paraguas normativo del PEIN.Así, con este acuerdo de Gobierno—publicado en el DOGC del 6 deoctubre de 2006— el Plan de espa-cios de interés natural pasó a tenerpoco más de un millón de hectá-reas terrestres a más de ochenta ytres mil hectáreas marinas, hechoque comportaba una ampliaciónde casi el cincuenta por ciento de lasuperficie anterior.

Esta incorporación de nuevosespacios protegidos en el PEIN, la


más importante desde que seaprobó en el año 1992, fue el re-sultado de diversos años de traba-jos técnicos y de un importanteesfuerzo de consenso con un grannúmero de actores implicados. Es-tos trabajos partían de diversasprioridades del Departamento deMedio Ambiente y Vivienda. Porun lado, se tenía la certeza de quela superficie en aquel momento in-cluida en el PEIN no era suficientepara garantizar la conservación delrico patrimonio natural catalán. Porotro, la legislación europea obli-gaba a hacer un esfuerzo superioren cuanto a territorio protegidopara poder asegurar los objetivoscomunes de frenar la pérdida debiodiversidad y de protección delpatrimonio natural. Hasta enton-ces, eran diversos los ámbitos quetenían una representación dema-siado reducida dentro del PEIN.Uno de estos ámbitos era el ma-rino y otro, aunque en menor me-dida, la franja litoral, además deotros sectores como los sistemasfluviales o los ambientes agrarios.

Así pues, en cuanto a la red deespacios protegidos del litoral ca-talán, incluidos los espacios mari-nos, la situación actual es de másde ciento ochenta mil hectáreasprotegidas. Estas incluyen tres-cientos cuarenta kilómetros decosta de un total de ochocientosquince kilómetros (el cuarenta ydos por ciento del litoral) concen-tradas sobre todo en las zonascon menos presencia histórica hu-mana (especialmente el cabo deCreus y el delta del Ebro). Segúndatos del PDUSC, también semantiene un 8,16 por ciento de lacosta (cincuenta y cinco kilóme-tros) de suelo calificado como nourbanizable.

Actualmente, la diversidad de re-presentación de los diversos am-bientes y usos del suelo en el sis-tema de espacios protegidos deCataluña es muy elevada, tal comose muestra en las figuras 2 y 3 deusos del suelo en los espacios pro-tegidos de pantanales litorales y demontaña litoral, respectivamente.

Si se observa la red de espaciosprotegidos en conjunto, se puedeconsiderar que es bastante re-presentativa de la elevada biodi-versidad de Cataluña. Respectoal sistema costero, también po-dría hacerse la misma considera-ción, como lo demuestra unasimple observación de la distri-bución de los espacios protegi-dos del litoral catalán. Todos losambientes costeros catalanes es-tán bien representados en algunafigura de protección ambiental,desde los macizos rocosos de lacosta de Girona hasta las gran-des playas de las comarcas deTarragona, los afloramientos cal-cáreos y de conglomerados cua-ternarios litorales del sur de Tarra-gona. También se incluyenalgunos tramos finales de ríos ode ramblas claramente medite-rráneas, así como gran parte dela superficie de los deltas o dezonas de pantanales litorales.Casi toda la sierra litoral catalana,desde el cabo de Creus hasta lasierra de Montsià está incluida enalgún espacio protegido, asícomo la mayor parte de las lagu-nas litorales del país. Sin em-bargo, es igualmente cierto que ladistribución de los espacios pro-tegidos a lo largo de toda la costaes desigual y sesgada. Un simplevistazo al mapa nos muestra quela mayor parte de los espaciosprotegidos se concentran en lascomarcas de Girona, donde, ade-más, se localizan dos de los tresparques naturales litorales de Ca-taluña: el parque natural de lospantanales del Empordà y el delcabo de Creus.

Administrativamente hablando,diez de las doce comarcas litora-les tienen alguna parte de su franjalitoral protegida. Solo el Maresmey el Barcelonés no tienen ninguna,aunque en ambos casos los maci-zos correspondientes a las sierraslitorales de ambas comarcas síque lo están (Collserola, Serraladade Marina, la Conreria y el Mont-negre-Corredor). Además, en elfrente marítimo del Maresme tam-

bién hay un espacio protegido(Red Natura 2000) para la conser-vación de los algares de posidoniade Mataró.

Si analizamos con más detallela distribución de los espaciosprotegidos costeros, podemosobservar una pauta de distribu-ción clara: casi el noventa porciento de la superficie terrestretotal protegida del litoral corres-ponde a dos tipologías ambienta-les muy claras: zonas deltaicas ode pantanales de una cierta en-vergadura, o macizos montañososcosteros, mayoritariamente de lasierra litoral catalana. Cuando es-tos últimos llegan a la línea decosta, es cuando se alcanza ungrado más elevado de protecciónlitoral (por ejemplo, en el cabo deCreus, el macizo de las Cadireteso las montañas de Vandellòs).También es en estos dos casosdonde los espacios protegidosadquieren más envergadura. Elresto de espacios litorales son dedimensiones bastante más redu-cidas y, normalmente, confinadosa un pequeño sector de elevadovalor natural. Estos pequeños es-pacios protegidos en la primeraversión del PEIN del año 1992(Tamarit-Punta de la Mora, de-sembocadura del Gaià o cabo deSantes Creus) han adquirido másrelevancia con la nueva delimita-ción aprobada en el año 2006porque se enlazaron entre ellos oporque aumentaron considera-blemente la superficie. En mu-chos casos, además, estos espa-cios incorporan una franja deprotección marina que les con-fiere aún más valor natural (costasdel Tarragonés, litoral meridionalde Tarragona o costas del Garraf).Este hecho, muy destacado enla costa de Tarragona, no lo hasido tanto en la costa de Girona,donde los espacios incluidos enel PEIN en el año 1992 ya teníansuficiente envergadura.

Ahora bien, al bajar de escala yaproximarnos a la red de espa-cios protegidos desde una visiónlocal es cuando podemos detectar

Marco jurídico 237

algunas de sus carencias. Laprensa publica regularmente noti-cias sobre la falta de protección dedeterminados sectores del litoralcatalán, también mayoritariamentede la costa de Tarragona o Barce-lona. La playa de los Muntanyansen Vilanova i la Geltrú, la playaLlarga en Tarragona, la zona delpozo de Creixell —gran parte de lacual fue protegida en el año 2005con la modificación del PEIN Playade Torredembarra y Creixell. Lalista podría ser larga y es tan soloel reflejo fiel de la contraposiciónde intereses evidentes en la costa.No obstante, estas reclamacionesnos llevan a una reflexión de fondo:¿La única opción para la protec-ción de los sistemas naturales hade ser una red de espacios prote-gidos a escala nacional? Creo quela respuesta a esta pregunta esclaramente que no. La conserva-ción del patrimonio natural efecti-vamente es un derecho colectivo,pero también es un deber de cadauno de los ciudadanos y de lasadministraciones que los repre-sentan. Es necesario que todos,desde su ámbito de intervención,colaboren. El sistema de espaciosnaturales protegidos de Cataluñaes el que es, y pretende englobarlos espacios naturales de más va-lor natural para el conjunto delpaís. Ahora bien, este hecho noimpide que haya muchos otros es-pacios naturales con valor en elámbito local que también requie-ran el grado de protección. En lamayor parte de los casos, sobretodo cuando hablamos del litoral,este grado de protección pasa poruna protección urbanística, unaprotección que, principalmente,está en manos de los ayuntamien-tos. Con la colaboración de la Ge-neralitat y los ayuntamientos —y,por tanto, superponiendo una redde espacios protegidos nacional yotra local—, podemos alcanzarcon más eficacia el objetivo co-mún de conservación del patrimo-nio natural, de manera análoga acomo ya se hace con el patrimo-nio cultural.

Los objetivos de protección y los retos de futuro La nueva dimensión del sistemade espacios naturales protegidosde Cataluña, después de su am-pliación en el año 2006, ha repre-sentado un cambio muy sustancialde la manera de ver los espaciosprotegidos en nuestro país. Tradi-cionalmente, la visión de estos es-pacios correspondía a áreas pocoexplotadas situadas en zonasmontañosas o grandes áreas fo-restales. La gran apuesta de lapropuesta aprobada en 2006 fuela de superar esta barrera psicoló-gica incluyendo en la red espaciosíntegramente agrícolas, importan-tes áreas marinas, ejes fluviales y,también, espacios litorales. Talcomo se ha dicho, el nuevo sis-tema de espacios naturales prote-gidos incluye ochenta y tres milhectáreas marinas y más de cienmil hectáreas de espacios coste-ros. El acuerdo de Gobierno queaprueba la Red Natura 2000agrupa los espacios que incluyeen ocho tipologías ambientales,de entre las cuales tres corres-ponden a espacios marinos, es-pacios de pantanales litorales yespacios de montaña litoral. Paraestos, en el documento de direc-trices de gestión anexo al acuerdode Gobierno, se destacan cuálesson los elementos de conserva-ción preferente, para los que esnecesaria una gestión determi-nada, y se definen las principaleslíneas de gestión.

Ahora bien, lo más prioritario esdefinir cuáles son los objetivos dela red de espacios protegidos y, enel caso que nos ocupa, de los es-pacios protegidos del litoral. En lafigura 4 se destacan los principa-les. A estos podrían añadirse mu-chos otros objetivos más concre-tos —y, a menudo, secundarios aestos—, como frenar procesos deurbanización masiva del litoral, li-mitar la creación de continuos ur-banos en la franja de costa, man-tener la estructura territorial delámbito costero, proteger los espa-cios agrícolas adyacentes, asegu-

rar y regular el acceso a las playas...Todos estos objetivos pasan por ladefinición de un modelo de litoral,siguiendo la recomendación delParlamento Europeo del año 2002(Recomendación 2002/413/CE),que define un modelo de gestiónintegrada de las zonas costeras(GIZC) y destaca los objetivos quedebería perseguir este modelo:

• Proteger los ecosistemas cos-teros.

• Reconocer la amenaza delcambio climático.

• Aplicar medidas de protecciónecológica que vinculen los núcleosde población.

• Potenciar el desarrollo econó-mico y social sostenible.

• Mantener zonas adecuadaspara el uso público.

• Potenciar la coordinación detodas las actuaciones.

Estos objetivos no hacen otracosa que poner de manifiesto laelevada relación existente entre losobjetivos de conservación del pa-trimonio natural y la fuerte intensi-dad de desarrollo socioeconómicoen este ámbito, aspectos que de-ben ir forzosamente unidos. Noobstante, hace falta un cambio enla jerarquía de estos objetivos. De-bemos dejar de primar el objetivodel desarrollo económico a cual-quier precio y debemos ser capa-ces de inclinar la balanza hacia laprotección del patrimonio natural,que no es otra cosa que la protec-ción del paisaje característico de lacosta, el mantenimiento de sus va-lores intrínsecos, en definitiva, elno eliminar a «la madre de los hue-vos». La prensa también publica amenudo noticias referentes a in-formes y sentencias en contra delmodelo de desarrollo en el litoral,especialmente del mediterráneo.En este sentido, no valdrá lamen-tarse si pronto debemos empezara regular el tiempo de estancia enlas playas porque no se cabe, ocuando los habitantes de cualquierpueblo costero no tengan un lugardonde ir a pasear y ver más allá dela primera línea de casas, o cuandodebamos comprar las verduras de


países lejanos porque no hay es-pacio para las huertas de los deltasde nuestro país.

En la franja costera catalana aúnquedan algunos retos por alcanzar.Hemos iniciado el camino defi-niendo una red de espacios prote-gidos coherente a escala de país,y ahora hace falta reflexionar a unaescala más detallada para mante-ner aquellas piezas que aún co-rren el riesgo de desaparecer. Inde-pendientemente del instrumentolegal o normativo que haya queusar, hay que evitar la urbaniza-ción y asegurar el mantenimientocomo espacio natural. Son mu-chos los actores que intervienenen la gestión de la franja costera;los espacios protegidos son solouna pieza más del rompecabezasde nuestro litoral. La Administra-ción del Estado, la Generalitat, losgobiernos locales; departamentosde Medio Ambiente, de PolíticaTerritorial y Urbanismo, de Agricul-tura y Pesca Marítima de todaslas administraciones; los gestoresde los espacios protegidos. Todosestos actores intervienen en lagestión de esta pequeña franja deterritorio, y todos ellos tienen inte-reses independientes, cuando nocontradictorios. Hay que definiruna política conjunta de acción enel litoral y una coordinación com-pleta de las acciones que hay quellevar a cabo. De hecho, en el in-terior de los espacios naturalesprotegidos ya hay una herramientaque debe definir esta acción con-junta. Es el Plan especial de pro-tección del medio natural y del pai-saje, figura creada por la Ley127/1985, de espacios naturales,

y desarrollada por el Decreto deDespliegue del PEIN. Hay que im-pulsar la redacción y la aproba-ción de todos los factores y, sobretodo, velar para que se cumpla. ElPlan especial, además, es la figuraque debe determinar la gestión deestos espacios. Deben crearse lasestructuras necesarias para unagestión correcta de cada uno deestos espacios del litoral, inclu-yendo obviamente los espaciosmarinos. A este efecto, uno de losprincipales retos que se planteanes el de regular convenientementeel uso público de estos espacios.Con toda seguridad se trata delos espacios con más presión por-que se concentra mucha genteen un pequeño período de tiempoestival. La compatibilización deeste uso social con la conserva-ción de sus valores naturales esuno de los retos más importantesque se plantea para los espaciosprotegidos litorales. Es necesarioque todas las partes hagan un es-fuerzo de responsabilidad paraque eso sea posible. Para que asísea, hay que incrementar el gradode conocimiento de la poblaciónsobre los valores naturales de es-tos espacios. Es necesario que lagente sepa que donde hace volaruna cometa, también cría una es-pecie de pájaro tan emblemáticacomo el corriol camanegre opuede encontrar una planta tanbonita como el lirio de mar. In-cluso, si entre todos somos capa-ces de hacer bien las cosas,puede que de aquí a unos añospueda volver a criar una tortugamarina, tal como hacía muchosaños antes. El camino que hay

que recorrer es largo, pero la rutaya ha sido iniciada y está muy cla-ramente marcada.

BibliografíaCIIRC (2007): Estat de la zonacostanera a Catalunya. Generali-tat de Catalunya, Barcelona.Depana (2000): Fórmules jurídi-ques de protecció activa del lito-ral. DEPANA, Barcelona. Departamento de Medio Am-biente y Vivienda. Generalitat deCatalunya (2004): Pla estratègicper a la gestió integrada de leszones costaneres de Catalunya.Proyecto ENPLAN. DMAH, Bar-celona.Generalitat de Catalunya (2006):«Acord de Govern 112/2006, pelqual es designen zones d’especialprotecció per a les aus (ZEPA) is’aprova la llista de Llocs d’Im por -tància Comunitària (LIC)», DOGC.Núm. 4.753 (6 de octubre), págs.41915.MALLARACH, J. M. (2008): Prote-gits, de fet o de dret? Primera ava-luació del sistema d’espais natu-rals protegits de Catalunya. ICHN,Barcelona.Ministerio de Medio Ambiente(2005): Hacia una gestión sosteni-ble del litoral español. MIMAM.NEL·LO, O. (2006): «Els plans direc-tors urbanístics de Catalunya», Es-pais. Núm. 52, págs. 30-35.Recomendación del ParlamentoEuropeo y del Consejo de 30 demayo de 2002, sobre la aplica-ción de la gestión integrada de zo-nas costeras. 2002/413/CE.Web del DMAH (espacios natura-les): http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/inici.jsp

Marco jurídico 239

El Plan estratégico litoral:sistema de seguimientoe indicadores Lucía Cuesta FernándezTécnica del Observatorio delLitoral del Consorcio EL FAR

IntroducciónEl litoral de la Región Metropolitanade Barcelona (RMB) se extiendea lo largo de 118,6 kilómetros,desde la desembocadura del Foixhasta la desembocadura del Tor-dera, en los que se diferencian di-ferentes tramos de costa. Confor-mando este frente encontramosplayas de arena (con y sin defen-sas costeras), sectores de costarocosa, acantilados, tramos prote-gidos por rompeolas y zonas conobras portuarias. Se trata de unafranja donde se concentran 2,5millones de habitantes (un treintay seis por ciento de la poblaciónde Cataluña) y que presenta unadensidad media de tres mil seis-cientos habitantes por kilómetrocuadrado. En este territorio se lo-calizan una gran cantidad de ser-vicios, entre los que hay un aero-puerto y un puerto autónomo, asícomo numerosas infraestructurasde comunicación viaria y ferrovia-ria. Hablamos de un ámbito carac-terizado por una elevada ocupa-ción del suelo y una fuerte escasezde suelo urbanizable, con un im-portante continuo urbano en elfrente costero. Sin embargo, po-demos encontrar algunos espa-cios abiertos, algunos de ellosprotegidos, a lado del mar que fa -vorecen la permeabilidad de algu-nas áreas costeras con los espa-cios de interior.

La complejidad en la gestión delmedio litoral, en tanto que interfasetierra-agua, se agudiza no sola-mente por la concentración de ac-tividades y por la fuerte presióndemográfica, sino también por ladiversificación administrativa, com-petencial y legal existente que muy

a menudo tiende a dificultar actua-ciones bajo una óptica integradade territorio costero.

En este artículo se presenta laexperiencia conjunta de los muni-cipios del litoral de la RMB a raízde la evidencia de la falta de unespacio común para tratar los as-pectos específicos del litoral me-tropolitano, de la complejidad dela gestión de este territorio y lagran cantidad de impactos queinciden en un espacio extremada-mente frágil y altamente interve-nido. Esta experiencia se con-cretó en el Plan estratégico litoralmetropolitano propiciado por lascaracterísticas y oportunidadesde desarrollo comunes de losmunicipios costeros. De la mismamanera también se hace unabreve aproximación al segui-miento de las propuestas del plany sobre todo a los indicadores dellitoral desarrollados más adelante,bajo una perspectiva más amplia,y que tienen entre sus objetivoscontribuir a hacer un seguimientodel estado del litoral catalán y desu evolución.

El Plan estratégico litoral Entre los años 2004 y 2006 sellevó a cabo el Plan estratégico li-toral de la RMB impulsado por losveintisiete municipios costeros dela RMB con el apoyo de la Gene-ralitat de Cataluña, de la Diputa-ción de Barcelona, de la Manco-munidad de Municipios y de laAutoridad Portuaria de Barcelona.El objetivo del plan era identificarlos principales problemas y poten-cialidades de desarrollo del litoralmetropolitano y definir una seriede propuestas estratégicas en elmarco de una visión de conjuntofundamentada en los principios ylos criterios de la gestión integradadel litoral. Tal como muestra la fi-gura 1, el alcance del plan com-prende el territorio constituido porlos municipios costeros de la RMB

desde Cubelles hasta Malgrat deMar, que pertenecen a cuatro co-marcas y ocupan una superficiede cuatrocientos setenta y ochokilómetros cuadrados.

Los orígenes del plan se encuen-tran en la creación del Fórum deMunicipios del Litoral como un es-pacio de encuentro y debatepuesto en marcha el año 2002 eimpulsado por el Consorcio ELFAR mediante diferentes comisio-nes de trabajo. Derivado de estetrabajo, el año 2003 empezaronlos trabajos de una comisión ges-tora para ir más allá y elaborar unplan estratégico específico de esteterritorio, que se inició una vezconstituida la Asociación Plan Es-tratégico Litoral, el año 2004.

Respecto al proceso de elabora-ción, el proyecto ha sido coordi-nado por el Consorcio EL FAR, ylos trabajos técnicos han sido de-sarrollados por la empresa Mcrit yla Agencia Metropolitana Barce-lona Regional. A lo largo del pro-ceso se ha trabajado sobre la basede una estructura organizativa for-mada por un consejo general, unacomisión delegada, una secretaríatécnica y grupos de trabajo (comi-siones de eje, grupo de sistemasde información geográfica, comi-sión asesora y de prospectiva yestrategias).

Los trabajos técnicos se han de-sarrollado partiendo de la bús-queda de información, el trabajode campo, las reuniones con lascomisiones y grupos de trabajo, ylas jornadas técnicas. Estos traba-jos han permitido determinar losrasgos característicos que definenel litoral metropolitano, evaluar lasituación y establecer líneas deactuación futuras mediante el aná-lisis de los aspectos sociocultura-les, de los sectores económicosque actúan, de la evolución delpaisaje y, finalmente, de una apro-ximación a la gestión de este me-dio. Por otro lado, al tratarse de un


Mundo municipal

espacio litoral, el territorio de estu-dio presenta unas especificidadesconcretas, razón por la que se hallevado a cabo una serie de estu-dios específicos que también lle-van asociadas unas propuestas yque han tratado sobre los fondosmarinos, las aguas marinas, la di-námica litoral, los espacios no ur-banizados que hay que preservar(llamados espacios azul-verdes) yla movilidad.

Una vez identificados los princi-pales problemas y potencialida-des, se definieron una serie depropuestas estratégicas. Las gran-des líneas de acción estratégicadefinidas en el plan giran alrededorde la protección y la mejora delpaisaje, la restauración ecológica,la transformación urbana, la re-conversión de la red viaria, la me-jora del transporte público, lasnuevas oportunidades de desa-rrollo económico, la cohesión so-cial, la cultura y la gestión inte-grada del litoral. Todas estaslíneas de acción se concretan enun total de treinta y cinco pro-puestas estratégicas consensua-das, que son el resultado de lostrabajos técnicos realizados y quetienen como objetivo que las ad-ministraciones con competenciasdirectas sobre el litoral las incor-poren en sus planes y programasde actuación, y que los agentesdel litoral tengan un marco de re-ferencia para trabajar. El conte-nido del plan, así como las pro-puestas estratégicas, puedenconsultarse a través del sitio web:<www.consorcioelfar.org/ca/documentacio_gestio_del_l i toral_arees_de_treball/>.

Una primera valoración, dos añosdespués de la aprobación de laspropuestas estratégicas, permitehacer algunas consideracionesgenerales. Entre los puntos fuer-tes, debe destacarse el hecho deque se dispone de una serie depropuestas consensuadas por losveintisiete municipios del litoral dela RMB; además, se trata de pro-puestas que abarcan todos los as-pectos relacionados con el litoral y

es viable hacer un seguimiento es-pecífico. El plan puede convertirseen un punto de partida para el tra-bajo de los entes locales y unaoportunidad para desarrollar pro-yectos supralocales. Sin embargoy por lo que respecta a los puntosdébiles, se debe tener en cuentaque el plan no tiene carácter vincu-lante. Otra consideración que hu-biera sido positiva sería la prioriza-ción de ciertas propuestas y queestas fueran acompañadas deuna valoración presupuestaria,de manera que facilitaran la tomade decisiones a la vez que se in-corporara alguna propuesta en losplanes de acción o en la planifica-ción.

Sistema de seguimiento e indicadores del litoral de Catalunya Frente a la necesidad de hacer elseguimiento del Plan estratégico li-toral, en particular, y la evolucióndel litoral, en general, el ConsorcioEL FAR y la Agencia MetropolitanaBarcelona Regional han impulsadoel Observatorio del Litoral con elapoyo de la Asociación Plan Estra-tégico Litoral y la Generalitat deCataluña.

El Observatorio del Litoral se de-fine como un instrumento al servi-cio de los municipios, entidades yadministraciones con competen-cias en el litoral, con el objetivoprioritario de evaluar la situación yevolución del litoral de Cataluña.En la misma línea, ha de ofrecerherramientas que ayuden a latoma de decisiones por parte delos agentes y gestores del litoral,trabajando desde la perspectivade la sostenibilidad, así como sen-sibilizar y difundir los principalesvalores de este territorio.

Seguimiento específico En un primer nivel, el Observatoriodel Litoral hace un seguimiento es-pecí�co de la incorporación de laspropuestas estratégicas plantea-das en el Plan estratégico litoral alos planes y programas de las ad-ministraciones actuantes. Aunque

pueden presentarse unas primerastendencias, hay que considerarque en este período se han produ-cido cambios en el ámbito políticolocal y se ha planteado un nuevoplan de mandato 2007-2011 quetambién hay que tener en cuenta.Además, nos encontramos en unmomento de impase del procesode transferencia de algunas com-petencias en materia de costaspor lo que respecta a la aplicacióndel Estatuto de autonomía de Ca-taluña.

Del análisis llevado a cabo puedeconcluirse que la gran mayoría depropuestas se incluyen íntegra oparcialmente en diferentes instru-mentos de planificación, sobretodo supramunicipal, y aquellaspropuestas que por su especifici-dad son viables como iniciativalocal se han considerado solo enalgunos municipios. A grandesrasgos, se detecta que veintisietede las treinta y cinco propuestasse han considerado total o par-cialmente, y hasta encontramosacciones ya desarrolladas.

Las estrategias que más se hanreflejado en planes y programasson aquellas vinculadas a las lí-neas de acción sobre protección ymejora del paisaje, restauraciónecológica, transformación urbanay mejora del transporte público.Los espacios costeros libres delos municipios del litoral afectadospor el Plan director urbanístico delsistema costero, la elaboracióndel catálogo del paisaje de laRMB, el programa de manteni-miento y la restauración de rierasde la Agencia Catalana del Agua,diferentes planes urbanísticos delos municipios del litoral o algunasde las propuestas del Plan de in-fraestructuras de transporte deCataluña, son algunos ejemplos.

Por otro lado, la mayoría de es-trategias de las otras líneas tam-bién se han incorporado a dife-rentes escalas y ámbitos deaplicación, desde la reconversiónde la red viaria —como el caso dela propuesta de reconversión de laN-II—, hasta las nuevas oportuni-

Mundo municipal 241

dades de desarrollo económico, lacohesión social y la cultura. Laconcreción de estas últimas líneaspuede encontrarse en iniciativascomo el desarrollo de actividadesvinculadas a la ampliación delpuerto y el aeropuerto, la existen-cia de campañas educativas so-bre temáticas costeras en dife-rentes municipios o la ampliaciónde la oferta formativa específicade litoral.

Finalmente, hay que destacaruna de las iniciativas impulsadascon relación a la gestión integradadel litoral. Se trata de la creación delConsorcio dels Colls y Miralpeix -Costa del Garraf con la finalidad degestionar de una manera sosteni-ble los ámbitos costero, marino yterrestre de la comarca del Garraf,siguiendo la Recomendación eu-ropea, de 30 de mayo de 2002,sobre la aplicación de la gestión in-tegrada de zonas costeras, quefavorece la conectividad biológicade estos espacios con el Parquedel Garraf y el Parque del Foix.Este consorcio está formado, demomento, por los ayuntamientosde Sitges, Vilanova i la Geltrú, SantPere de Ribes y el Consejo Co-marcal del Garraf y por tres depar-tamentos de la Generalitat: el deMedio Ambiente y Vivienda, el deAlimentación, Agricultura y AcciónRural, y el de Política Territorial yObras Públicas.

Los indicadores del litoral En una escala más amplia, el Ob-servatorio ha desarrollado unabatería de indicadores del litoralde Cataluña, herramienta quepermite ofrecer datos e informa-ción del litoral de una manera sin-tética y clara al alcance de todo elmundo. Uno de los objetivos deesta batería es poder hacer elseguimiento del estado del litoralcatalán y su evolución. Esta he-rramienta contribuye a que losagentes implicados en la gestión ytodas aquellas personas quepuedan intervenir en este territo-rio dispongan de información ac-tualizada del estado del litoral y,

además, en la medida en quepuedan, ayuden a desarrollar susactividades y contribuir a la tomade decisiones.

Como concepto teórico, se de-fine como indicador aquel pará-metro que nos permite conocerde manera rápida y precisa el es-tado en que se encuentra una de-terminada situación en un lugar yen un tiempo concreto. Así pues,un conjunto de indicadores per-mite saber la condición de estosdos factores, los cuales, por ex-tensión, pueden apuntar al estadoglobal del entorno en aquel con-texto que se analice. De maneraespecífica, para el Observatoriodel Litoral interesa que los indica-dores reflejen el ajuste de los pro-gramas implementados a los obje-tivos finales que se persigan, esdecir, que contrasten la efectivi-dad de las políticas y actuacionesiniciadas. Un indicador como taldebe ser fácilmente mesurable,práctico, comprensible y descrip-tivo y debe integrar el máximo nú-mero de entradas. Por otro lado,los indicadores también debenpermitir hacer comparaciones tem -porales y espaciales. Por ese mo-tivo, hacen falta sistemas comu-nes de indicadores (baterías deindicadores).

No obstante, la importancia quetiene actualmente la búsqueda deindicadores e�caces en la gestióndel litoral se fundamenta en la di-�cultad de de�nirlos y concretarsu aplicación, ya que aún hay unafalta de datos y de conocimientode los ecosistemas litorales y ma-rinos que permita medir las res-puestas socioeconómicas y am-bientales de la gestión.

El ámbito de referencia conside-rado en los indicadores es el tér-mino de los municipios del litoralde Cataluña, entendiéndolos comolímites funcionales a la hora de ha-blar de actuaciones que incidanal litoral. En algunos casos, el pesode Barcelona resulta excesiva-mente distorsionador, o en algúnotro caso, no se dispone de datosde los municipios más pequeños.

Por otro lado, en los casos en queesta funcionalidad va más allá delos límites municipales (per ejem-plo, la calidad del agua) se ha au-mentado el alcance a las necesi-dades del análisis. En otros, se haoptado por trabajar en el ámbitocomarcal o en los ámbitos que de-termina el Plan territorial de Cata-luña por falta de datos municipa-les. En cuanto al ámbito marino,se ha tomado la referencia de milmetros mar adentro.

A continuación, se muestra la re-lación de los diecinueve indicado-res del litoral, con una previa reco-pilación/planteamiento, evaluación(de la información y datos disponi-bles) y selección, y agrupados porámbitos temáticos (�g. 2).

La salida grá�ca de los indicado-res se ha elaborado en forma de �-cha con la información relativa alindicador considerado y se haacompañado de la representacióngrá�ca y cartográ�ca de los datos.Los campos incorporados en la �-cha aportan la información su�-ciente para que estos sean repro-ducibles, y además incluyen unbreve análisis de los datos y loscontextualizan en su marco legaly político.

A grandes rasgos, según los da-tos medios del año 2008 sobreocupación del espacio y la movili-dad, un cincuenta y uno por cientode la costa está ocupada en susprimeros mil metros con una mediade sesenta y cinco mil novecientossetenta desplazamientos intermuni-cipales. En cuanto a la proteccióndel patrimonio natural, un 42,3 porciento de área terrestre y un 28,3por ciento de área marina se en-cuentran protegidos en el litoral.

La presión ejercida sobre esteterritorio es heterogénea y esta-cional; sin embargo, los datos glo-bales proporcionan una magnituddel nivel de actividad y desarrolloeconómico del ámbito. Hay unaoferta media de 616,76 plazas dealojamiento turístico por cada milhabitantes en un ámbito litoral enel cual el número de amarres enmarinas secas es de cuatrocientos


quince. En cuanto a viviendas, hay29,3 viviendas construidas porcada mil habitantes de media y elíndice de personas ocupadas resi-dentes en un municipio respecto alos puestos de trabajo localizadoses de 1,34. En cuanto al ámbitode la integración social, uno de losindicadores muestra como el te-jido asociativo proporciona unamedia de 6,65 asociaciones porcada mil habitantes.

Respecto al consumo de recur-sos hídricos en el frente costerocatalán se consumen una mediade 309 litros de agua por personay día, y en el ámbito de energíaeléctrica el consumo total del lito-ral es de 1,39 MWh/año, de ma-nera que se emiten un total de24.059 Tn CO2 eq derivadas delconsumo eléctrico al año. Por loque respecta a la generación deresiduos, hay una producción de2,48 kilogramos de residuos perpersona y día.

El sistema de indicadores del li-toral de Cataluña planteado hasido validado por diversos exper-tos en la materia y puede consul-tarse a través de la página web:<www.consorcioelfar.org/ca/documentacio_gestio_del_l i toral_arees_de_treball/>.

Consideraciones finales y propuestas de futuro El valor añadido de los indicado-res, en tanto que sintéticos, loshace, por otro lado, relativos a la

hora de interpretarlos. Los indica-dores aportan un valor añadido,en la medida en que son herra-mientas sintéticas de informaciónpero, a nivel de detalle, habría queprofundizar en cada una de las te-máticas que tratan.

En este sentido se cree relevanteincorporar un indicador de gober-nabilidad —para suplir la ausenciase ha incluido en cada indicadorun apartado de contexto político—y un indicador de la ocupación dela línea de costa (tanto por cientode costa rigidizada y natural) queacabara de complementar los indi-cadores de integridad litoral direc-tamente relacionados con los ries-gos asociados al cambio climático.

Para dar un valor añadido a los in-dicadores y hacerlos más útilespara los agentes que trabajan conellos, se plantea otra propuesta defuturo que consiste en elaborar �-chas a escala municipal en las quese tengan en cuenta sus indicado-res y su evolución especí�ca paraaquel ámbito territorial de�nido.

BibliografíaAssociació Pla Estratègic Litoral(2006): Pla estratègic litoral. Edi-ción limitada. Barcelona.BEFIORE, S. (2003): The Growth ofIntegrated Coastal Zone Manage-ment and the Role of Indicators inIntegrated Coastal Zone Manage-ment: Introduction to the specialIssue. Ocean and Coastal manage -ment, Núm. 46, págs. 234-25.

Departamento de Medio Ambientey Vivienda (2006): Projecte Euro-peu DEDUCE. Generalitat de Ca-talunya, Barcelona.Departamento de Política Territorialy Obras Públicas (2007-2008):Projecte Europeu Beachmed. Ge-neralitat de Catalunya, Barcelona.IOC (2003): A reference guide onthe Use of Indicators for IntegratedCoastal Management. ICAM Dos-sier 1, IOC Manuals and Guides45. UNESCO, París.IOC (2006): A handbook for mea-suring the progress and outco-mes of integrated Coastal andOcean Management. Manualsand Guides, 46; ICAM Dossier, 2.UNESCO, París.Ministerio de Medio Ambiente(2007): Libro verde del medio am-biente urbano. Gobierno de Es-paña.OLSEN, S. B. (2003): Frameworksand Indicators for AssessingProgress in Integrated Coastal Ma -nage ment Initiatives. Ocean andCoastal Management. Núm. 46,págs. 347-361.SARDÀ, R. C., et al. (2005): A metho-dological Approach to be used inIntegrated Coastal Zone Manage -ment Processes: The Case of theCatalan Coast (Catalonia, Spain).Estuarine and Coastal ShelfScience. Núm. 62, págs. 427-439.SUREDA, V. (2000): Sistema munici-pal d’indicadors de sostenibilitat.Diputación de Barcelona, Barce-lona.

Mundo municipal 243

El modelo turístico dellitoral mediterráneo. Un estudio de caso, IbizaElisenda BeldaGerente del Plan de excelenciaturística, Ayuntamiento de IbizaJoan Ribas TurESCI - Universidad Pompeu Fabra

IntroducciónEste artículo se enmarca en unainiciativa realizada desde el Ayun-tamiento de Ibiza, en el marco desu Plan de excelencia turística,que se realizó entre octubre de2005 y setiembre de 2009. Se haconstado que los planes de exce-lencia constituyen un instrumentoidóneo para replantear y debatirsobre los modelos turísticos de losmunicipios que las acogen. Es eneste sentido y desde este marcoque el Ayuntamiento de Ibiza seplanteó iniciar una serie de deba-tes para discutir el modelo turísticoy de manera especí�ca algunosaspectos de manera más ampliaen sucesivos congresos, confe-rencias y mesas redondas.

Lo que aquí presentamos cons-tituyen las conclusiones de unaprimera jornada, que tuvo lugardurante el mes de mayo de 2006en la ciudad de Ibiza y del pos -terior congreso celebrado al prin-cipio del mes de diciembre delmismo año. Hay que decir queson conclusiones locales de unmunicipio específico con unasparticularidades muy especiales,pero como destino maduro de soly playa creemos que tendrá mu-chos puntos en común con otrosmunicipios de nuestro litoral, y al-gunas de sus experiencias seránposiblemente extrapolables aotros lugares con característicassimilares.

Las conclusiones se agrupan yorganizan de acuerdo con los tresgrandes temas en que se orga-nizó el congreso: calidad, diversi-ficación y nuevos mercados, y co-mercialización. La línea argumentalde los debates se situó en elmarco de la gestión y replantea-miento del modelo maduro de sol

y playa: calidad y apertura de nue-vos mercados.

Antes de entrar en materia, que-remos constatar que la misma ce-lebración de las jornadas y sobretodo del congreso, así como laasistencia que hubo, fue un primeréxito. Generar las preguntes y eldebate era tan importante comolas posibles repuestas. En defini-tiva, significa que en Ibiza hemosempezado a preguntarnos sobreel presente y el futuro del sectorturístico de manera más o menosordenada. La generación de de-bate —participativo, informado,público, abierto— sobre el principaltema de la economía y la sociedadibicenca, que es el turismo, con laparticipación de empresarios, aso-ciaciones de vecinos, profesiona-les, movimientos sociales, respon-sables públicos y autoridades, etc.,es un hecho muy importante. Enotros destinos ya hace muchosaños que han arrancado procesosde este estilo, como es el caso delDebate Costa Brava o del DebateCosta Dorada. Sin embargo, enIbiza este proceso es relativamentenuevo y si bien abre alguna reti-cencia, también inaugura pers-pectivas muy interesantes. Todo elmundo está de acuerdo en quedeben concertarse muchas cosesen materia de turismo y es obvioque no puede hacerse sin debateni diálogo previos.

Los debates como este tienenun papel muy importante de puestaen común de información. Sin quetodos conozcan las consecuen-cias de cada modelo o cada me-dida no se puede decidir haciadónde ir. La mejora del sector tu-rístico de Ibiza pide del sectorpúblico liderazgo institucional,coordinación entre las diferentesadministraciones, concertación ybúsqueda de consenso, siempreque sea posible, con el sector pri-vado y la ciudadanía.

El sector turístico está sometidoa cambios muy importantes a es-cala global: estancias más cortas,nuevas maneras de viajar, nuevasdemandas por parte de los consu-

midores, etc. Como cualquier des-tino, Ibiza debe estar atenta a es-tos cambios y nuevas corrientespara aprovechar las oportunida-des y hacer frente a las posiblesamenazas.

En el mercado turístico mundialhay nuevas zonas, cada vez másaccesibles, que comportan y com-portarán una competencia fuertelos próximos años para destinosmaduros como Ibiza. Por ejem-plo, la orilla sur del Mediterráneo ozonas del Caribe irrumpen conmuchas plazas hoteleras y preciosbajos en los mercados de sol yplaya. En la medida en que la com -petencia en precios con estosnuevos destinos no tiene sentido,desde los destinos maduros comoIbiza hay que trabajar sobre todoen dos direcciones complemen-tarias: el aumento de la calidad y ladiferenciación del producto, quepasa por enfatizar la especificidad,la autenticidad y las particularida-des del modelo turístico ibicenco.Ibiza debe encontrar las manerasde reinventarse y continuar disfru-tando de una imagen y una iden-tidad propia y fuerte.

La jornada de mayo y el con-greso de diciembre de 2006 mar-caron un punto de inflexión en elproceso de reflexión y diálogo so-bre turismo y desarrollo sostenibleen Ibiza. Algunos temas abiertosse han continuado tratando desdeentonces en conferencias y colo-quios más específicos

Siete factores clave que considerarSi partimos de la base de que elmodelo turístico llevado a cabo ennuestro litoral los últimos cincuentaaños es un modelo maduro y quepresenta problemas importantesde sostenibilidad económica y am-biental, los municipios costerosque han vivido de este tipo de tu-rismo deberán replantear diversascuestiones si quieren seguir siendocompetitivos. De las intervencio-nes de los participantes en la jor-nada pueden resumirse siete fac-tores clave en esta dirección:


1. Pensar estratégicamente paraplanificar a largo plazo.Hay consenso sobre que la plani-ficación a corto plazo no funciona.Los temas turísticos deben pen-sarse de manera estratégica y pla-nificarse a medio y largo plazo.

2. Pensar en términos de calidad.Parece una obviedad que te-niendo en cuenta que el turismoes uno de los sectores con máspotencial económico de nuestropaís debamos hablar de calidad,pero la realidad nos demuestraque este factor constituye unapieza clave que hay que conside-rar en nuestros modelos turísticos.Se trata de una calidad entendidadesde todos los puntos de vistaposibles, en la que hace falta quetrabaje todo el sector: las institu-ciones públicas, el sector privado(hoteles, bares y restaurantes, co-mercios, actividades complemen-tarias, etc.) y también la ciudada-nía en general, porque en un lugarcomo Ibiza, prácticamente toda lapoblación vive de manera directa oindirecta del turismo.

3. Gestión mixta pública yprivada con consenso social.Hoy en día es impensable que elsector puede seguir funcionandode manera descoordinada y sinuna estrategia conjunta. Los gran-des éxitos de algunos destinos denuestro país han pasado por laconstitución de órganos mixtos degestión pública y privada, y bus-cando un fuerte consenso social.

Las administraciones y el sectorprivado deben trabajar conjunta-mente y ordenar las prioridadespara conseguir objetivos comunes.En el pasado, eso ha sido unapráctica inexistente en Ibiza, dondecasi se ha dejado el sector en ma-nos del mercado y donde las insti-tuciones, aparte de promoción,poca cosa más han aportado.

4. Diálogo con otros sectores.El modelo de sol y playa purotiene mercado, pero presenta pro-blemas de competencia impor-

tantes. Mientras, en los últimosaños se ha constado el interés delos turistas y visitantes de enri-quecer sus vacaciones con otrasactividades a la vez que se hanvuelto más exigentes en todos lossentidos. Una de las exigenciases justamente las ganas de cono-cer y de hacer otras cosas que nosolo sea pasar el tiempo en lasplayas. Es en este sentido que elsector turístico ha de dialogar másintensamente con otros agentes ysectores. En nuestro caso en con-creto, y como ciudad Patrimoniode la Humanidad, el diálogo con lacultura constituye uno de los ele-mentos clave que hay que consi-derar. Así, las instituciones res-ponsables del patrimonio debenponer el esfuerzo en su preserva-ción, conservación y difusión, y elsector ha de saber aprovecharesta importante plusvalía en suoferta como destino.

5. Poca financiación municipal.Los presupuestos de turismoconstituyen un tanto por cientomuy pequeño dentro de los presu-puestos municipales. Un estudioelaborado por el Observatorio delGrupo de Ciudades Patrimonio dela Humanidad de Espanya1 cons-tató que el presupuesto en turismode los Ayuntamientos no superaen la mayoría de los casos el unopor ciento de los presupuestosmunicipales.

6. Inversión en destinación másque en promoción.Los estudios muestran que losdestinos invierten más en promo-ción externa que en promoción einformación en el propio destino.Eso comporta en muchos casos lafalta de calidad de los servicios tu-rísticos dependientes de las ad-ministraciones y repercute negati-vamente tanto en los turistascomo en la vida de los residentes.

Por otro lado, se produce un fenó-meno de estacionalidad extrema:congestión en temporada alta yfalta de servicios y actividad entemporada baja.

Esta inversión en el destinopuede tener en cuenta aspectoscomo la apertura de las oficinasde turismo en invierno; la señali-zación turística direccional tantode viandantes como de vehículos;la promoción de actividades cul-turales, deportivas y de ocio; laapertura de los equipamientosculturales públicos; la mejora ur-bana de los espacios más fre-cuentados, etc.

7. Inversión en investigación. A pesar del impacto económicoque tiene el turismo en muchosmunicipios costeros, hay una im-portante falta de investigación queayude a construir un futuro mássostenible. Es sorprendente cons-tatar que hay una carencia casitotal de indicadores y de datosque aporten conocimiento parapoder planificar de una maneramás ordenada y coherente, o sim-plemente conocer mejor, la reali-dad. Los pocos estudios que sehacen tienen más que ver con lacantidad de turistas que con sabercuál es su perfil (de dónde vienen,cuántos años tienen, cuáles sonsus prioridades cuando están ennuestro territorio, qué poder ad-quisitivo tienen, etc.). Sin todosestos datos es muy complicadodiseñar las actuaciones que de-ben desarrollarse.

Por otro lado, hay muy pocosdatos sobre la capacidad de cargade los municipios, y todo lo queeso comporta, como la genera-ción de residuos, transporte, agua,etc., que en el caso de Ibiza, al seruna isla, se convierte en un factorclave.

Por tanto, es muy importanteque los destinos inviertan en inves-tigación y recogida de datos queles permitan conocer más decerca cómo evoluciona su mer-cado y qué dirección hay que to-mar en determinados momentos.

Mundo municipal 245

1. Boletín del Grupo de Ciudades Patri-monio de la Humanidad de España.Noviembre de 2008.

Factores estratégicos paraIbizaCalidad. Aspectos públicos y privados. Medio ambiente,urbanismo, construcción y sociedadEl turismo, como actividad econó-mica que es, se basa en el uso delos valores del territorio y del pai-saje. Es muy importante considerarel turismo en clave de equilibrio te-rritorial. El desarrollo del sector tu-rístico en el litoral mediterráneo engeneral, y en Ibiza en particular, haido demasiado lejos en la ocupa-ción del territorio. Este problemaambiental representa una ame-naza, no solamente para el medioambiente, sino también para lasostenibilidad del mismo negocioturístico. A menudo se ha dichoque sostenibilidad y competitivi-dad son sinónimos en turismo. Hade abandonarse definitivamente laidea de crecimiento cuantitativocontinuo y trabajar para rebajar lacongestión.

Deben encontrarse maneras degestionar la capacidad de cargaen todos los ámbitos, tanto en elámbito general como en los espa-cios que por su interés natural opatrimonial piden un cuidado es-pecial. Debe adecuarse el turismoal territorio existente, y no a la in-versa.

Deben preservarse los espaciosaún no urbanizados que quedanen Ibiza. Continuar construyendoen todos los sitios va en contrade la sostenibilidad del negocioturístico y de la competitividad delos destinos. Además, también seopone a las nuevas demandas y alos nuevos valores de los consumi-dores.

Los negocios de la construccióny del turismo interaccionan de ma-nera complicada. En particular, laola de expansión inmobiliaria quese ha vivido durante los últimosaños ha añadido presión a la costay ha actuado en contra de las ne-cesidades de rediseño del sectorturístico en muchas localidadesdel litoral, a la vez que ha fomen-tado un cambio en el turismo, con

el aumento del turismo residen-cial, con todas las consecuenciasque se derivan.

Tendrán futuro los espacios ca-paces de reinventarse, los espa-cios creativos y los que desde elpunto de vista territorial implemen-ten estrategias para hacer del tu-rismo un factor de competitividadlocal en un entorno global.

En el ámbito europeo hay inicia-tivas en el sentido de una agenda21 para el turismo, en la línea deencontrar un marco de actuacióny un catálogo de buenas prácticaspara los municipios turísticos. Estepuede ser un elemento interesantepara avanzar en una gestión turís-tica sostenible.

Como el turismo es el motor dela economía ibicenca, con unpeso importantísimo, la mayoríade los aspectos sociales estándeterminados en gran medida porla actividad turística. Es impor-tante pensar el modelo turísticotambién desde esta perspectiva,de manera que se refuerce la co-hesión social.

• Ibiza presenta unas estadísti-cas educativas malas: tasas bajasde matriculación en niveles edu-cativos superiores, tasas eleva-das de fracaso escolar, etc. La si-tuación es en buena parte fruto dela facilidad para ganarse la vida enel sector turístico sin demasiadaformación. Estos déficits educati-vos constituyen un problema so-cial de primer orden en la actuali-dad, pero además comportan unaamenaza para el futuro porque nohabrá profesionales preparadospara afrontar los retos que vayansurgiendo.

• En el mercado de trabajo, elmodelo turístico ibicenco com-porta los problemas típicos delos sectores muy estacionales yque han perdido la especializa-ción: un modelo de ocupaciónpoco especializado y a menudoprecario. Mejorar el sector pasapor recuperar la cualificación, enla que se incluye la formación, yla importancia de la profesionali-zación.

Hay un problema de externalida-des relacionadas con la actividadturística —ruidos, limpieza, segu-ridad, etc.— que se repiten tem-porada tras temporada y que afec-tan al bienestar de los residentes.Hay que velar para que estos pro-blemas se resuelvan y mejore laconvivencia entre residentes y visi-tantes.

Muchos agentes del sector ma-nifiestan preocupación por el «todoincluido», tanto por las consecuen-cias para el modelo turístico deIbiza en general como sobre todopor los efectos sobre la ofertacomplementaria.

La movilidad es un factor muyimportante de competitividad turís-tica y de calidad. La movilidad esun elemento que presenta gravescarencias en la isla, tanto por loque se refiere a la movilidad ex-terna como a la interna:

• Movilidad externa. Ibiza nece-sita mejorar la conexión con elresto del mundo fuera de la tem-porada de verano. Esta mejorapasa por aumentar las conexio-nes aéreas con la península Ibéricay Europa. En este sentido, puedenser importantes las compañías debajo coste. No tiene sentido in-tentar hablar de desestacionaliza-ción sin empezar por plantear lasposibilidades (vuelos) de conectarIbiza con el resto del mundo demanera regular todo el año.

• Movilidad interna. Otro reto esmejorar la movilidad interna deIbiza. Pensar en la movilidad esmucho más que construir infraes-tructuras dimensionadas para elvolumen de tráfico de los mesesde verano. El transporte públicode la isla de Ibiza debe desarro-llarse a fondo. Debe discutirse,en términos de capacidad decarga, el volumen de coches quepuede absorber la isla y las medi-das que pueden tomarse paragestionar este volumen de tráficoprivado. Desde el punto de vistaorganizativo, debería crearse unaautoridad única del transporte queabordara la problemática de ma-nera integrada.


Nuevos mercados, en especialel «turismo cultural»La palabra clave a la hora de ha-blar de la apertura de nuevosmercados es creatividad, enten-dida en general como la capaci-dad de reinventar constante-mente el modelo turístico de undestino.

En Ibiza, si hablamos de turismocultural y patrimonial, práctica-mente está todo por hacer, aun-que en los últimos años se hanhecho grandes avances en estesentido. Las perspectivas sonbuenas: primero, porque es unsegmento de demanda con unagran potencialidad de creci-miento y, segundo, porque la no-minación de Ibiza como Patrimo-nio de la Humanidad por laUNESCO exige desarrollar estra-tegias de protección, difusión ypromoción de los valores en losque el turismo puede tener unbuen papel. El patrimonio nopuede difundirse sin un procesoprevio de conservación, recupe-ración y puesta en valor. Por esemotivo, son necesarios más es-fuerzos de sensibilización, forma-ción e información.

Para abrir nuevos mercados, es-pecialmente en turismo cultural,de debe trabajar con una visión amedio plazo, con un plan estraté-gico específico (complementario,pero diferente de los planes deexcelencia y de la gestión ordina-ria del turismo de un destino).Ibiza ya está trabajando en esta lí-nea con la red del Grupo de Ciu-dades Patrimonio de la Humani-dad de España y debe seguirhacié ndolo.2

Para desarrollar el mercado (olos segmentos de mercado) de tu-rismo cultural y patrimonial sedebe trabajar en el diseño y la co-mercialización de productos y ru-tas, recursos informativos, etc., deinterés cultural. El proceso exigepartir de los recursos patrimonia-

les existentes para crear primeroproductos y finalmente ofertas co-mercializables. Los recursos porsí mismos no son suficientes, e in-cluso recursos patrimoniales im-portantes sin la información y laestructura necesaria para disfrutarde ellos desde el punto de vista tu-rístico, desconciertan y desanimana los turistas y dan una mala ima-gen de un destino.

El desarrollo del turismo culturalabre las puertas a la colaboraciónentre dos mundos que se handado la espalda habitualmente: elmundo de los profesionales del tu-rismo y el mundo de la cultura ylas artes (creadores, artistas, etc.).Hay espacios para trabajar y de-sarrollar acciones conjuntas, desdela organización de festivales o ex-posiciones hasta el desarrollo derecursos multimedia, rutas cultu-rales, etc. Las artes pueden con-vertirse de esta manera en un fac-tor muy importante de atracciónturística.

La emergencia de la cultura delocio lleva a los turistas a pedircada vez más actividades lúdicas,deportivas o culturales durante suestancia, lo que aumenta el pesode la definición del turismo comoindustria de la experiencia, dedi-cada a suministrar elementos queconstituyan experiencias para losturistas.

Otro segmento de mercado conmuy buenas perspectivas de cre-cimiento es el del turismo profe-sional ligado a convenciones,congresos, etc. Desarrollar estesegmento pide también estrate-gias específicas, que deben em-pezar por desarrollar las instala-ciones y los recursos necesariospara atender a los visitantes y, so-bre todo, solucionar su llegada a laisla todo el año desde la penínsulao Europa.

Un nuevo segmento de mercadoque se mueve y que hay que con-siderar es el del turismo accesible.Hay propuestas muy interesantespara convertir la accesibilidad delos destinos en un factor adicionalde calidad y atracción turística.

Nuevas formas de promoción y comercializaciónLa promoción turística ha de ha-cerse de manera específica, tancercana a los destinos como seaposible. En particular, en el casode las islas Baleares no sirve lomismo para todas las islas, porquecada realidad necesita su políticaconcreta, y a menudo las islas soncompetencia directa entre ellas.

Uno de los factores de cambioque ha irrumpido con más fuerzaen los mercados turísticos en losúltimos años son las compañíasde bajo coste, que han abara-tado de manera notable el trans-porte aéreo. Así, por ejemplo,estas com pañías están desarro-llando un papel de primer ordenen la deses tacio nalización de laCosta Brava. La implicación de lasadministraciones locales —máscercanas al terri torio— en la ges-tión aeroportuaria es un reto pen-diente.

Internet es el nuevo canal de co-mercialización de productos turís-ticos. Sus servicios turísticos (pa-sajes, reservas de hotel, etc.) sonde los productos más compradosen la red. La potencialidad de cre-cimiento de estos nuevos canalesaún es muy grande. Los expertosseñalan que no todas las estrate-gias son válidas, y no todos losmodelos de negocio se consoli-dan, pero que el potencial de estanueva forma de comercializaciónes enorme.

De Internet, como medio de pro-moción de las instituciones públi-cas y privadas en materia turís-tica, puede decirse lo mismo queen el apartado anterior: es un ca-nal básico, imprescindible. Sinduda, cada vez es más importantetener una buena presencia en lared y aportar recursos, conteni-dos y posibilidades bien desarro-lladas.

Los retos del cambio climáticoUn estudio reciente elaborado desdel Observatorio de Turismo y Cul-tura del Ayuntamiento de Ibiza so-bre los retos que plantea el cam-

Mundo municipal 247

2. Para más información:www.ciudadespatrimonio.org

bio climático para un lugar comoIbiza, conjuntamente con las con-clusiones que se extrajeron delcongreso celebrado el mes demayo de 2008 en la ciudad sobreeste tema, plantea la necesidadde tomar una serie de medidascon carácter urgente.

El cambio climático comportaque cada vez sea más incierta laclimatología que puede encon-trarse en las zonas costeras. Estecambio tendrá repercusiones en elturismo y la economía, que puedeverse afectada seriamente en lospróximos años. El aumento de lastemperaturas, la aparición de másbancos de medusas causados porel calentamiento del agua, las fuer-tes tormentas en plena temporadaantes prácticamente inexistentes,la subida del nivel del agua con laconsecuente pérdida de algunasplayas emblemáticas y los nego-cios que las ocupan, las sequías,las olas de calor, etc., son solo al-gunos de los ejemplos de los retosque tienen los lugares costeros ysu vulnerabilidad frente al cambioclimático. Todos estos factorespro vocan efectos en cadena quepueden afectar en pocos años a laeconomía de un lugar como Ibiza,

que vive prácticamente del tu-rismo.

Por el contrario, el estudio tam-bién demostró que algunos secto-res ven en ello una oportunidad,en el sentido de generar nuevasactividades dirigidas a nuevos pú-blicos. Por ejemplo, el conoci-miento del interior de la isla, delcampo y de las actividades agro-pecuarias; la apuesta por la con-servación y consumo de los pro-ductos locales; el aumento de laconcienciación ecológica en to-dos los procesos; el fomento deldescubrimiento turístico de las ex-cursiones a pie, en bicicleta o enkayak, por ejemplo; la conserva-ción de espacios verdes que man-tienen el rol de secuestradores deCO2, etc. Si la reorientación delmodelo turístico se decanta haciaesta dirección, podría ser unafuente de llegada de turistas quecompensara la pérdida de los visi-tantes que llegan solo por el sol yla playa.

Para que eso pueda producirse,nos obstante, hace falta unabuena planificación y una gestióncoordinada entre el sector turís-tico y el resto de sectores. Hacefalta la concienciación principal-

mente de los residentes, pero tam-bién de los turistas y operadoresturísticos que visitan la isla, quedejan parte de sus beneficios enproyectos de recuperación, con-servación y divulgación medioam-biental en el territorio de destino.

ConclusionesSe ha empezado a generar unproceso de debate sobre el mo-delo turístico de Ibiza, un procesoen el que las preguntas son tanimportantes como las respuestas,y la generación de conocimiento yel diálogo entre las partes son bá-sicos. Las buenas prácticas deotros destinos, las ex periencias deotros mercados y las investigacio-nes sobre el tema han de generaruna base sobre la que hay queexperimentar y mejorar el sectoren Ibiza. El cambio exige liderazgoy coordinación.

Las cuestiones principales son:cómo hay que gestionar el mo-delo maduro de sol, playa y fiesta,y cómo deben definirse y abrirnuevos mercados, en especial losrelacionados con el patrimonio, lacultura y el medio ambiente. Dospalabras resumen el reto: sosteni-bilidad y calidad.


La gestión del litoralmetropolitanoMariano de Gracia AntónDirector de la Sección deMantenimiento de Playas,Mancomunidad de Municipiosdel área Metropolitana deBarcelona

El servicio de conservación deplayas de la Mancomunidadde Municipios del ÁreaMetropolitana de BarcelonaEl territorio que forma parte del áreaMetropolitana de Barcelona incluyeuna extensa franja litoral, de unalongitud de cuarenta y dos kilóme-tros aproximadamente, treinta yuno de los cuales son de playa, yde una superficie de arena de unosdos millones de metros cuadrados.Esta franja litoral pertenece a losmunicipios de Montgat, Badalona,Sant Adrià de Besòs, Barcelona, elPrat de Llobregat, Viladecans,Gavà y Castelldefels. La Manco-munidad de Municipios del áreaMetropolitana de Barcelona, de lacual son miembros los ayuntamien-tos nombrados, dispone de un ser-vicio de conservación de playas,creado en 1987, que se ocupa dellevar a cabo las labores de gestióny mantenimiento que le han sidoencargadas y que tienen los si-guientes objetivos principales:

• Equipar las playas con aquelloselementos considerados necesa-rios para aumentar la calidad, pro-curar un uso juicioso y garantizar laseguridad de los usuarios.

• Ofrecer un servicio más racio-nal y económico por el hecho deque la mayor dimensión del con-junto de los ayuntamientos man-comunados brinda unas posibili-dades claramente ventajosas enrelación con las que tendría cadamunicipio por separado.

• Optimizar la relación calidad/coste y hacerlo de manera coordi-nada con los municipios y conotros organismos y administracio-nes que concurren en las playas.

El servicio tiene dos ámbitos dife-renciados en cuanto a la presta-ción de servicios: por un lado, las

playas de Barcelona y, por otro, elresto de las playas metropolitanas.

Playas de BarcelonaA la vista de la singularidad de laciudad, la gestión de las playasde Barcelona se lleva a cabo demanera conjunta con otros depar-tamentos del Ayuntamiento deBarcelona. Los servicios metropo-litanos se encargan de las laboressiguientes:

• Instalación y mantenimiento deduchas, pasaderos, papeleras,megafonía, torres y sillas de vigi-lancia, áreas de juegos, cabinassanitarias, armarios SOS y baliza-miento de la zona de baño y espi-gones.

• Arado y aireado de la arena alinicio de la campaña.

Resto de playas metropolitanasAdemás de las nombradas en elcaso de Barcelona, las labores de-sarrolladas en el resto de playasmetropolitanas son las siguientes:

• Vaciado de papeleras y lim-pieza diaria del ámbito de la playa.

• Limpieza mecánica de la arenacon máquinas de cribado.

• Análisis y control de la calidadde la arena durante la campaña debaño.

Las instalaciones de las playasmetropolitanasLos equipamientos instalados enlas playas metropolitanas son losque se consideran idóneos para laobtención de las mejores califica-ciones europeas que valoran el es-tado del mobiliario y la limpieza delas playas y que consisten básica-mente en la rotulación, la accesi-bilidad, las duchas, las torres devigilancia, las papeleras y el baliza -miento de los espigones.

RotulaciónLa rotulación con criterios homo-géneos de las playas metropolita-nas nace con el objetivo de unifi-car, racionalizar y economizar losrecursos de planificación y diseñode los diferentes elementos quela integran.

La rotulación indicativa orienta alos visitantes sobre los diferenteselementos que puede encontraren la playa, como duchas, aten-ción sanitaria, servicio de guardiaurbana, etc. Asimismo, ofrece losnúmeros de teléfonos de interés einforma del estado del mar y de lasposibilidades de baño mediante laexhibición de la bandera corres-pondiente: verde, baño libre; ama-rilla, máxima precaución; y roja,prohibido bañarse.

Estos elementos han sido fabri-cados con Trespa y con unasprescripciones, fruto de la expe-riencia, que aseguran la funciona-lidad y durabilidad. Las rotulacio-nes han sido serigrafiadas y estánformadas por pictogramas que in-dican aquellos usos y prácticasprohibidos en las playas.

La información se completa conun sistema de megafonía en elmunicipio de Barcelona.

AccesibilidadDesde los paseos marítimos y lasaceras, la accesibilidad a la arenay a las zonas de duchas y debaño está asegurada mediantepasaderos de madera cons truidoscon mó dulos prefabricados yque son de tres tipos: pasaderosfijos con base de hormigón, pasa-deros fijos de temporada en mó-dulos rígidos y pasaderos enrolla-bles para acceso de minusválidosa la zona de baño.

Módulos de duchaEl módulo de ducha ha sido uno delos elementos más estudiados delos que componen los equipamien-tos de las playas. Los servicios téc-nicos de la MMAMB han llegado aun modelo hecho de acero inoxida-ble, resistente a la corrosión y fácilde reparar y mantener. La base esde madera de iroco y el mecanismode accionamiento del agua es detipo presto. Las duchas están dis-tribuidas en módulos, en los quehay ubicadas, también, sillas paragarantizar el uso a las personascon disminuciones, y bancos parafacilitarlo a los usuarios.

Mundo municipal 249

PapelerasEn temporada alta se instalan pa-peleras dispuestas en la zona dearena en baterías y separadas en-tre ellas cuarenta metros. LaMMAMB ha promovido el diseño,que está pensado para que labolsa quede bien sujeta y sea fá-cil vaciarla y montarla. Este diseñoha ganado el Premio Delta dePlata-ADI FAD 2005.

Torres y sillas de vigilanciaLas torres de vigilancia tambiénson diseño de la MMAMB y fueronpremiadas por el FAD en el año1988. Están construidas en ma-dera de bolondo y acero inoxida-ble, lo que las hace resistentes a lacorrosión. Las torres se comple-mentan con un sistema de sillasdesmontables de acero inoxida-ble fondeadas en la arena.

BalizamientoEl balizamiento consiste en colo-car una serie de boyas flotantesque señalizan los espigones, lazona de doscientos metros y loscanales de entrada y salida de em-barcaciones.

Armario SOSSe trata de un armario en cuyo in-terior se aloja un salvavidas, quepuede utilizar cualquier persona.Está fabricado en poliéster y fibrade vidrio.

Juegos infantilesLos juegos infantiles consisten enpirámides tridimensionales realiza-das con cuerdas reforzadas, co-lumpios, elementos para trepar yde mantenimiento físico.

Mantenimiento de lasinstalacionesPara asegurar el mantenimiento delas instalaciones hay ocho personasorganizadas en cuatro equipos.Cada equipo tiene un vehículo tallerdotado con todas las herramientasnecesarias para llevar a cabo cual-quier reparación, y también se dis-pone de dos vehículos más paralas labores de inspección. Todos

los vehículos tienen tracción 4x4para circular por la arena.

Las labores de este servicio demantenimiento pueden diferen-ciarse en tres etapas: previa a latemporada de verano, durante elverano y temporada de invierno.

Mantenimiento previo a latemporada de veranoEste mantenimiento se lleva acabo entre los meses de marzo ymayo, a partir de Semana Santa.Consiste en la instalación del mo-biliario de temporada de las pla-yas, con el montaje de los elemen-tos siguientes (tabla 1).

Mantenimiento en temporada de veranoEntre los meses de junio y septiem-bre se controla el buen estado delas instalaciones mediante inspec-ciones diarias. Se acude a hacercualquier reparación que sea nece-saria en el mobiliario de playas y sevigila también la buena ejecución.

Mantenimiento de inviernoEste mantenimiento se lleva acabo entre los meses de octubre yfebrero. Después de retirar el mo-biliario de las playas se hacen lasreparaciones de taller, así como elmantenimiento —pintura, limpieza,etc.— para dejarlo en condicio-nes óptimas para la próxima tem-porada.

El servicio de limpieza de playasPreviamente al inicio de la tempo-rada y coincidiendo con las fiestasde Semana Santa se procede aarar todas las playas metropolita-nas. Esta operación se efectúacon tractores equipados con ara-dos y consiste en remover la arenahasta una profundidad de cin-cuenta centímetros aproximada-mente. El objetivo es remover laarena en profundidad para que lasradiaciones solares la saneen. Laacción de los arados se comple-menta con la de las cribas.

Los trabajos de limpieza propia-mente dichos se llevan a cabo

tanto con procedimientos mecáni-cos como manuales, de acuerdocon lo que se explica a continua-ción.

Limpieza mecánica La limpieza mecánica se efectúacon máquinas cribadoras. Su fun-ción es remover la arena en unaprofundidad de diez centímetrosaproximadamente y abocarla a uncedazo que deja pasar la arenalimpia y retiene los elementosgruesos, que son cargados en unvolquete que la máquina lleva in-corporado. Estas máquinas tienenuna anchura de trabajo de 2,40metros y 4,5 metros cúbicos decarga. Para zonas menos accesi-bles y rincones se utilizan unasmáquinas cribadoras autopropul-sadas de medida pequeña, quetienen una anchura de ochentacentímetros.

La limpieza mecánica se efectúacon diferente intensidad según laépoca del año. Así, desde Se-mana Santa hasta el mes de octu-bre las máquinas pasan diaria-mente, y en invierno la arena selimpia dos veces al mes.

Limpieza manualLa limpieza manual consiste en elvaciado de las papeleras y en laslabores de recogida de basurasen aquellas zonas donde las má-quinas no pueden acceder.

La intensidad de esta limpiezavaría a lo largo del año. En verano,cuando se han instalado todas laspapeleras y se registra una má-xima afluencia, la limpieza es dia-ria, y los equipos que se encargande esta labor están formados porcuarenta personas. Por contra, eninvierno, cuando la afluencia esmínima y sólo quedan instaladaslas papeleras de los accesos y lu-gares singulares, el equipo se re-duce a seis personas con vehícu-los todo terreno. En temporadasintermedias, el equipo está for-mado por veinticinco personas.

El vaciado de las papeleras sehace directamente al vertederocon camiones compactadores. En


el caso de la limpieza mecánica,los residuos se acumulan en con-tenedores situados en lugares es-tratégicos, que se llevan al verte-dero.

La cantidad de residuos recogi-dos en las playas, excluyendo elmunicipio de Barcelona, se ve re-flejada en la tabla 2, en la que sedistingue entre temporada alta ybaja, y entre limpieza manual ymecánica.

De los datos de la tabla se extraeque el total de residuos retiradosde las playas en el año 2008 hasido de 1.007.750 kilogramos, delos cuales un 20,8 por ciento sehan recogido en la temporada bajay un 79,2 por ciento, en la tempo-rada alta. Asimismo, un 42,7 porciento proviene de la limpieza ma-nual (papeleras y áreas inaccesi-bles) y un 57,3 por ciento, de lalimpieza mecánica. La ratio dequilo de residuo por metro cua-drado es de aproximadamente0,50 kg/m2 año.

Análisis de arena de las playasmetropolitanasDesde el año 1997, la Mancomu-nidad de Municipios del área Me-tropolitana de Barcelona, a travésdel Laboratorio de la Entidad delMedio Ambiente, lleva a cabo unprograma de vigilancia y controlde la calidad sanitaria de las playasmetropolitanas. El objetivo básicoconsiste en determinar el efectode las labores de limpieza de laarena, no desde un punto sola-mente estético o visual, sino a par-tir del análisis de indicadores micro-biológicos. La campaña se centraen el perío do de más afluencia yabarca diferentes puntos de lasplayas metropolitanas, con excep-ción del municipio de Barcelona,que realiza unos controles parale-los. Esta memoria presenta los va-lores obtenidos para los diferentesparámetros microbiológicos anali-zados durante el verano de 2008.

Puntos de muestreoEl Servicio de Espacios Públicosselecciona anualmente los puntos

de muestreo en cada municipio.La tabla 3 muestra los puntos demuestreo de la campaña Verano-2008:

De cada punto se analizan dosmuestras: una denominada zonaA, que corresponde a una mues-tra obtenida a diez metros de la lí-nea del mar, donde se hace eltratamiento de limpieza y aireo dela arena con máquinas grandes, yotra denominada zona B, que co-rresponde a una muestra obte-nida en la zona de entrada y sa-lida de los usuarios de la playa,donde también se hace una lim-pieza, pero con máquinas decriba.

Frecuencia del muestreo En principio, el muestreo es quin-cenal. La toma de muestras seha efectuado todos los lunescomprendidos entre el 26 demayo y el 22 de septiembre. Elprimer lunes se llevaron a analizarlas muestras del punto 1 al punto9 y el lunes siguiente se llevaron aanalizar las muestras del punto 10al 18. Y así sucesivamente, demanera que todas las playas sehan muestreado nueve veces a lolargo del verano y se han anali-zado un total de trescientas se-senta muestras.

Método de muestreoLas muestras de arena son reco-gidas por inspectores del Serviciodel Espacio Público de la Manco-munidad de Municipios.

En el punto seleccionado, hayque definir una superficie de apro-ximadamente un metro cuadradoy hay que llevar al centro del cua-drado imaginario tota la arena deuna profundidad de quince aveinte centímetros. Allí se homo-geneiza la arena y se recoge apro-ximadamente un kilogramo dearena en botes previamente este-rilizados.

La recogida se lleva a cabo en-tre las ocho y las diez de la ma-ñana y, a continuación, las mues-tras se trasladan directamente allaboratorio.

Parámetros analizadosColiformes totales. Los coliformesincluyen bajo esta denominacióndiferentes grupos de bacterias quese caracterizan por vivir como sa-prófitos independientes o comomicroorganismos entéricos. Sonbacilos aerobios, o anaerobios fa-cultativos, gramnegatius. Los co-liformes totales pueden ser de ori-gen muy diverso y son indicadoresde actividad microbiológica, aun-que muchos de ellos no afectandirectamente a la salud.

Escherichia ColiLa Escherichia Coli. Es un tipo debacteria coliforme que habita enlas vías intestinales de humanos yanimales de sangre caliente. Aun-que pocas veces son patógenas yen general eso sucede cuando laresistencia del huésped es baja,algunas cepas pueden causar in-fecciones disentéricas, infeccio-nes en las vías urinarias, fiebresgeneralizadas... La presencia deE. Coli en la arena es un buen in-dicador de contaminación de ori-gen fecal, en general producidapor aguas residuales o arrastradapor las aguas pluviales. El hechode que haya contaminación fecalpuede sugerir la presencia deotros microorganismos patóge-nos que pueden causar enferme-dades como gastroenteritis, he-patitis, etc.Staphylococcus aureus. De ma-

nera usual se utiliza esta especiecomo indicador de la presenciade bacterias patógenas de origenno fecal. Son bacterias aerobiasresponsables, entre otras, de in-fecciones cutáneas. Se caracteri-zan por su ubicuidad y por sermuy resistentes a las condicionesambientales.

Procesamiento de la muestraEl mismo día en que las muestrasson llevadas al laboratorio, se pesauna cantidad determinada dearena, se añade una solución sa-lina y se agita durante unos minu-tos para efectuar un lavado, demanera que los microorganismos

Mundo municipal 251

presentes en los granos de arenaqueden suspendidos en esta so-lución. Es a partir de este sobre-nadante donde se realizan losanálisis, poniendo diferentes diso -lu ciones de este sobrenadante encontacto con los cultivos adecua-dos.

Criterios de evaluaciónAl no haber una reglamentaciónespañola para evaluar la calidadmicrobiológica de las arenas, setoma como referencia el criterio

establecido por el Instituto Pas-teur de Lille respecto a la calidadde las arenas. En la tabla 4 se de-fine este criterio:

De manera convencional, hemosdefinido un criterio según las con-centraciones de coliformes feca-les; aunque el cambio de unidades(NMP/100 g en lugar de ufc/g) esmás restrictivo que el establecidopor el Instituto Pasteur:

• óptima: <100 NMP/100 g• Buena: 100-10.000 NMP/100 g• Deficiente: >10.000 NMP/100 g

ResultadosDel global de los resultados delaño 2008, se observa que un80 por ciento de las muestrashan obtenido la consideración de«óptima»; un 19 por ciento, de«buena», y un 1 por ciento, de «de-ficiente».

De la valoración global se des-prende un buen estado sanitariode las playas del área metropoli-tana y la eficacia del sistema delimpieza utilizado para mantenerla salubridad de las arenas.


El equilibrio de lossistemas deltaicos y los efectos del cambioclimático. Nuevasoportunidades degestiónJordi Serra RaventósFacultad de Geología,Universidad de BarcelonaElisabet Roca BoschLaboratorio de Estudios Socialesde Ingeniería Civil (LESEC),Escuela Técnica Superior deCaminos, Canales y Puertos de Barcelona, UPC

Los deltas y su equilibriodinámicoLos elevados costes ambientales yeconómicos para afrontar la ero-sión costera y la creciente ocupa-ción humana año tras año aumen-tan la presión antrópica sobre elsistema litoral y lo hacen cada vezmás vulnerable. La Comisión Euro-pea (EC, 2004) cifra la afectaciónen un veinte por ciento del litoraleuropeo y calcula que en el año2001 se gastaron 3.200 millonesde euros para protegerlo. Además,las incertezas alrededor del cambioclimático y el ascenso relativo delnivel del mar no se insinúan muyoptimistas en cuanto a sus efectossobre las costas. Entre la diversi-dad de costas, los deltas y las cos-tas bajas arenosas son las másvulnerables a partir de este tipo deriesgos (IPPC, 2007). En este artí-culo se hace una síntesis que tieneen cuenta desde los procesos físi-cos que caracterizan la diversidadde las zonas deltaicas hasta lasposibles actuaciones de acuerdocon las nuevas tendencias y reco-mendaciones de la UE, sin olvidarun apartado cada vez más pre-sente en la toma de decisionescomo es la percepción social.

Los deltas son conocidos por-que dependen de los tres factoresque controlan su rápida formación,geológicamente hablando, y su

equilibrio o evolución. Estos facto-res van encabezados por la diná-mica fluvial y el sedimento trans-portado, la dinámica marina y lasmareas. El dominio de los proce-sos fluviales en la formación delos deltas presentes en nuestrascostas puede verse menguadopor la regulación hidráulica y la re-tención de su carga sólida, hastael punto de que puede llegar a al-canzar un último orden de impor-tancia en el momento en que la re-gulación del río es total o casi total.Hemos podido apreciar este pro-ceso en la mayoría de los grandesdeltas mediterráneos con cuen-cas fluviales reguladas, sea de ma-nera progresiva (ej. el Ebro) o drás-ticamente (ej. el Nilo). Este hechose hace patente en los diagramasternarios de clasificación de losdeltas cuando los representamosen función de los factores o lascondiciones actuales, o de las con -diciones previas a las acciones deregulación fluvial (fig. 1).

El cambio o la mayor dependen-cia de los factores de control nofluviales comporta una rápida yprogresiva desestabilización de loselementos prominentes de la pla-nicie deltaica (motas o levées) ydel frente y costa deltaicos. La faltade los sedimentos que un día lle-gaban a la desembocadura del ríoy eran depositados en ese frente,o eran reconducidos por la diná-mica marina a lo largo de su costaexterna, hace que la acción marinaretome el sedimento que se habíadepositado y lo redistribuya si-guiendo las mismas pautas diná-micas, ya que la energía (clima ma-rino) del medio continuaría siendola misma o superior.

Si además de la reducción deltransporte sólido fluvial a la mí-nima expresión tenemos los efec-tos anunciados del cambio climá-tico para nuestra región (IPCC,2007), como es el descenso de lasprecipitaciones con consecuen-

cias sobre el régimen fluvial, el au-mento generalizado del nivel ma-rino y una tendencia a incrementarla frecuencia y la intensidad de lostemporales en el mar, todos losfactores van en contra de la esta-bilidad del edificio deltaico. En fun-ción de la intervención o relevanciade los factores climáticos cam-biantes y de la persistencia en eltiempo, se llegará a un modelo deformación o evolución deltaica,siempre de acuerdo con los con-dicionantes impuestos por los ras-gos morfológicos y estructuralesde la costa (fig. 2).

Cuando nos referimos al términoequilibrio deltaico, debemos nom-brar los factores comentados y larepercusión posible de las varia-ciones que puede aportarnos elcambio climático en cuanto a laintensidad y la frecuencia de lostemporales, así como su intensi-dad. Eso implica cambios paralos dos primeros factores, la diná-mica marina y la fluvial, mientrasque el último, la marea, continúasiendo el menos significativo ypoco susceptible de ser afectadopor el cambio climático, tanto enel caso del Mediterráneo comodel resto.

Por su morfología plana y la ri-queza de sus suelos, histórica-mente los deltas han atraído lasactividades agrícolas, a pesar desus condiciones palustres y de lasenfermedades endémicas que tieneasociadas. Con el desarrollo eco-nómico han sufrido la presión delurbanismo de la zona metropoli-tana y de las grandes infraestruc-turas, como es el caso del Llo-bregat, hecho que ha generadofuertes impactos sobre los ecosis-temas litorales (pantanos, dunas,etc.), los acuíferos y la dinámicasedimentaria litoral. La pre sión re-ciente sobre los sistemas deltai-cos, preservados hasta ahora,afectan a su capacidad para pro-veer de servicios ecosistémicos,

La experiencia 253

La experiencia

como recursos para la agriculturay la pesca, el soporte físico y elpaisaje para las actividades so-cioeconómicas que afectan el de-sarrollo de las actividades huma-nas.

Las formaciones deltaicas de la costa catalanaLa costa catalana se caracterizapor la presencia de pequeñossistemas deltaicos, formados apartir de la red de ríos y rieras quedrenan el continente (cuencas in-ternas y del Ebro), mayoritaria-mente encajados a causa de lavariada morfología litoral y de la dé-bil o esporádica competencia deltransporte fluvial que condicionael desarrollo, como en el com-plejo Fluvià-Muga, Ter o los pe-queños ríos y rieras del conjuntodel litoral. El factor dominante entodos estos sistemas es el oleajey el transporte litoral que derivade ello. Los deltas del Tordera, elLlobregat y el Ebro son los únicosque presentan una morfología tí-picamente deltaica, con un canalúnico y con forma externa encúspide en los dos primeros y lo-bulada en el último. Su magni-tud, estructura y característicassedimentarias son muy diferen-tes, hecho que condicionará tantosu posible vulnerabilidad como lafutura evolución frente a un climacambiante y el ascenso del nivelmarino.

Un análisis conjunto de la estruc-tura, la litología y los acuíferos delos deltas del Tordera, el Llobregaty el Ebro (fig. 3), como la presen-tada por Bayó (1997), nos permitedistinguir en primer lugar la dimen-sión y el gradiente de las respec-tivas planicies deltaicas, así comola estructura y disposición de losacuíferos. En conjunto, los tres ca-sos son muy diferentes, lo que nosdará también la respuesta a lascaracterísticas de su fragilidad, dela diversidad de comportamientosprevisibles frente a la afectaciónpor el cambio climático o de lasactuaciones recomendables parapaliar los efectos.

La situación presente, común enlos tres conjuntos deltaicos, se ca-racteriza por una disminuciónsubstancial del caudal sólido y detransporte de fondo de los ríos,que llega a ser casi nulo en el casodel Ebro (Guillén y Palanques,1992) o muy bajo si se comparacon situaciones anteriores, comoel del Tordera, único río no regu-lado de los tres citados (Rovira2001, Serra, 2003). Esta disminu-ción ha conducido a una situa-ción progresivamente desequili-bradora del balance sedimentario,con una respuesta visible inme-diata y progresiva en el retrocesode la línea de costa. La medida deeste desequilibrio, en función delos cambios en la línea de costa,ha de verse complementada conlos otros procesos que modificansu valor, como son la subsidencia,la compactación del edificio del-taico y la variación del nivel ma-rino. Las variaciones de la líneade costa observadas en los tresdeltas pueden alcanzar cifras quevan hasta alguna decena de me-tros por año en su parte frontal,aunque en el caso más sobresa-liente, como es el del Ebro, esteretroceso de la parte frontal escompensado por la acreción delmaterial erosionado en las partesextremas (Rodríguez, 1999; Val-demoro, 2001; Sánchez, 2008;Galofré, este número). Si única-mente se hace el análisis evolutivocon el parámetro de la superficietotal emergida, el resultado actuales que en el Ebro hay crecimiento,a causa de la redistribución delmaterial erosionado del frente del-taico (arenas) y conducido por laacción del oleaje hacia las pun-tas, hecho que no implica au-mento en volumen del conjunto.En el momento en que desapa-rece el frente arenoso y la accióndel mar se hace directamente enmateriales lutíticos de la planicie ode los marjales, el material erosio-nado es transportado fuera deldominio costero, hacia el prodeltao la plataforma. Las actuacionesprevistas para afrontar esta situa-

ción son expuestas por Galofré eneste mismo volumen.

Los procesos morfodinámicosy su evolución reciente tambiénson ampliamente conocidos enel delta del Llobregat, desde lostrabajos de Espinet (1973) yINYPSA (1986) hasta los másrecientes motivados por la am -pliación del puerto de Barcelonay el desvío del río (CEDEx, 1996; CEDEx-GGM, 1998, y APB,1999,entre otros) o de la Gestión Inte-grada (Plan estratégico litoral de laRMB, 2006). El conjunto de traba-jos muestra que tanto las infraes-tructuras y los cambios de caucedel río como la situación actual delbalance sedimentario conducen auna situación de desequilibrio im-portante en la actual desemboca-dura del Llobregat y hacia ponientede esta, que se reducen en estesentido, para cambiar de signo enlas proximidades de Port Ginesta,donde hay una progradación o ba-lance sedimentario limpio. Las ac-tuaciones para compensar la re-gresión importante de la zona delPrat prevén unas aportaciones dearenas mínimas para mantener la lí-nea de costa en función de su evo-lución, en parte ya realizadas.

El delta del Tordera es radical-mente diferente de los anteriores,a causa de las características delsedimento aportado por el río, are-nas arcósicas bastas, que dan lu-gar a una costa y un delta alta-mente reflexivos si tenemos encuanta su perfil de alto gradiente.Al mismo tiempo, el delta está for-mado por una sucesión en verticalde diferentes cuerpos detríticossuperpuestos, actualmente muyconocido a partir de los trabajoshechos en el delta sumergido (Se-rra, 2003; ACA, 2007). La diná-mica fluvial y la litoral también sehan estudiado recientemente asícomo la modelización del com-portamiento morfodinámico (Ro-vira, 2001; ACA, 2007). Las dife-rencias de comportamiento yevolución entre el hemidelta norte,en el sector de Blanes y de laplaya de Sabanell, y las playas de


Malgrat es debido a la morfologíade alto gradiente del prodelta y ala presencia de la barra o spit quese desarrolla a partir de la de-sembocadura y conduce el sedi-mento hacia poniente hasta laplataforma interna, fuera del do-minio costero, a la altura de Cale-lla. Las posibles soluciones a losproblemas regresivos del deltadeberían incluir una gestión ra-cional del sedimento transpor-tado por el Tordera, además ocomplementariamente, con posi-bles intervenciones rígidas meno-res para mejorar la estabilidad dela costa norte.

Una vez conocidos los procesosdominantes y la morfodinámica re-sultante en cada conjunto del-taico, el indicador o elemento quepermitirá conocer mejor cómo po-drá ser la adaptación del conjuntodeltaico a los cambios de nivel esla dimensión del llamado prisma li-toral, o conjunto de la unidad are-nosa perimetral. En función delgrueso y la extensión superficialde los materiales arenosos emer-gidos y sumergidos que rodeanel edificio deltaico, se producirá laadaptación a las condiciones deascenso del nivel marino más omenos rápida siguiendo el modelotransgresivo de las secuenciasdeltaicas (fig. 4) y de la energía in-cidente proporcionada por elolea je (fig. 5). En profundidad, launidad arenosa pasa de formagradual a los fangos prodeltaicos.El resto de formaciones arenosasen la superficie deltaica corres-ponden a los sedimentos eólicos,dunas actuales o relictos, y a losdepósitos de canal, materialesque a medida que sean retoma-dos en el proceso regresivo, seincorporarán a las formacionescosteras retrogradantes. El restode la planicie deltaica está for-mada por limos de desborda-miento fluvial o por materiales deorigen palustre, materiales que nocontribuirán de manera acrecio-nal, como los nombrados, en losmecanismos de adaptación anuevas situaciones eustáticas.

Pasado y futuro de lasestrategias de gestiónDesde hace unas décadas el prin-cipal problema físico de los deltascatalanes es, como hemos visto,su regresión, cuyo origen ha sidola política de grandes embalsesque han retenido sedimentos quedebían pasar a formar parte deestos sistemas. Las obras trans-versales costeras (puertos y espi-gones) también representan unabarrera para la transferencia deeste material sedimentario. Asi-mismo, la degradación de los há-bitats costeros como los pantana-les, las dunas y las playas haneliminado la protección naturalcontra los episodios extremos detormentas. Además, el cuarto in-forme del IPCC (2007) confirmaque las costas deltaicas son es-pecialmente vulnerables a sufrirlas consecuencias del cambio cli-mático y el aumento del nivel delmar (Zhang, Douglas, & Leather-man, 2004), lo que añade com-plejidad, incerteza, intensidad ydurabilidad a los procesos de de-gradación y presión que actual-mente ya están afectando a losdeltas.

La lucha contra los fenómenosde la naturaleza se remonta atiempos históricos, cuando los fe-nicios, los griegos y los romanosconstruían puertos y defensascosteras para protegerse de lostemporales o de los cambios delnivel del mar. Sin embargo, el in-cremento en el uso de técnicasde ingeniería durante la última mi-tad del siglo xx ha aumentado lavulnerabilidad de algunos siste-mas litorales. Los resultados delestudio EUROSION (EC, 2004) de-muestran que, aunque la protec-ción es posible, actualmente lasdefensas costeras pueden ser su-peradas por acontecimientos y sedesconoce cómo puede evolucio-nar la situación en el futuro acausa de la elevación del nivel delmar y de la virulencia meteoroló-gica, asociados al cambio climá-tico. En el ámbito europeo, sietemil seiscientos kilómetros de costa

se han beneficiado de estos siste-mas de protección costera (EC,2004), pero en numerosos casosla erosión se ha resuelto local-mente o solo temporalmente y haacentuado el problema erosivoaguas abajo. Al final, las conse-cuencias pueden ser catastróficaspara la resiliencia de la costa, esdecir, su capacidad natural de res-ponder a estreses y cambios am-bientales y para llevar a cabo susfunciones socioecológicas (Woo-droffe, 2007; Turner, 2000).

Recuperar la función protectoraque de forma natural nos ofrecíanlos sistemas costeros puede sermuy costoso tanto desde el puntode vista económico y social comoambiental. Tanto si se hace con lasformas de gestión tradicionalesbasadas en técnicas de ingenieríamarítima (dura o blanda) o bien sise empiezan a introducir nuevasestrategias consideradas adapta-tivas, como la de retroceso con-trolado de la línea de costa o larecreación de pantanales, estassolu ciones pueden comportargrandes conflictos sociales. Encualquier caso, la gestión es unalabor muy compleja.

Para hablar de estrategias degestión, nos basaremos en unaclasificación utilizada en los in-formes del PICC (Grupo Intergu-bernamental sobre el Cambio cli-mático) sobre la afectación delcambio climático en las zonascosteras establecida por Bijlsmaet al. (1996). Básicamente, estaclasificación establece un gradientede alternativas (fig. 6) que vandesde las más tecnocráticas, quequieren controlar los sistemas na-turales hasta las más adaptativas,que pretenden ajustarse a las di-námicas naturales. Estas alternati-vas son las siguientes:

• Proteger, que comporta man-tener la línea de costa utilizandotécnicas de ingeniería marítima. In-cluye aquellas situaciones en quese llevan a cabo obras de defensapara mejorar o mantener el están-dar de protección proporcionadopor la línea de defensa existente.

La experiencia 255

La regeneración de playas y laconstrucción y el mantenimientode estructuras de defensa comolos rompeolas y los espigones sonalgunos ejemplos.

• Acomodar, que implica traba-jar conjuntamente con los proce-sos naturales para reducir los ries-gos, mientras que se permite elcambio natural de la costa. Setrata de mantener el estándar na-tural de defensa, incorporando unabanico de medidas para paliar laerosión, como construir una playadelante de un acantilado desprote-gido o bien restaurar dunas y rege-nerar pantanales.

• Retroceder, que supone tra-bajar con las dinámicas naturalesy dejar más espacio al agua y a lossedimentos. Consiste en identificaruna nueva línea de costa tierraadentro y fijar las nuevas defensas,lo que comporta en ciertos casoseliminar las infraestructuras exis-tentes o bien hacer cambios enlos usos del suelo.

Las incertezas que se presentana largo plazo sobre la seguridadde las poblaciones, el manteni-miento de un gran número de ac-tividades y la biodiversidad cos-tera hacen necesario replantearsealgunas estrategias, como mante-ner de manera artificial la línea decosta, con obras duras de rigidifi-cación o con regeneraciones ma-sivas, que ha sido la estrategiapredominante. Algunas nuevasestrategias de gestión, como elretroceso o el trabajo conjuntocon los procesos naturales, hansido poco implementadas ennuestras costas. Desde el PICC seconsidera que en algunos casospueden ser estrategias más adap-tativas, ya que mejoran la capaci-dad natural de hacer frente a losacontecimientos extremos. Desdeprincipios de los años noventa delsiglo pasado esta nueva visión degestión de la erosión está siendoaplicada en algunas zonas delReino Unido y Francia, donde laerosión es muy grave, como sonlos casos de los estuarios de Es-sex, los acantilados de la isla de

Wight y de Criel-sur-Mer. Normal-mente coincide con zonas con unelevado valor ecológico dondeprevalece una actuación más ensintonía con la dinámica natural, obien en aquellas situaciones enque la erosión es muy difícil decontrolar y sus costos económi-cos son muy altos.

Las incertezas, los temores de laelevación del nivel del mar y susconsecuencias, así como el coste,la efectividad y los impactos am-bientales de las obras de defensacostera ofrecen buenos argumen-tos para replantearse las políticasde protección «cueste lo quecueste» para pasar a políticas mássuaves que acepten la naturalezadinámica del sistema e integrenalternativas como la cesión al marde tierras emergidas. Eso noquiere decir que este tipo de po-líticas deban adoptarse en todaslas zonas que hay que proteger;hay grandes ciudades o pueblosdonde una protección más rígidacombinada con técnicas de inge-niería blanda como la regenera-ción puede ser aconsejable a lavista del alto valor de los bieneseconómicos, sociales y culturalesexistentes. En el caso de nuestrosdeltas, tenemos por un lado elLlobregat, que a causa de la den-sidad de población y la urbaniza-ción, junto con una cantidad deinfraestructuras de gran valor es-tratégico, requiere actuacionesduras si se quieren conservar es-tos usos; por otro, tenemos elEbro y el Tordera, donde por surelativa naturalidad pueden abrirsenuevas oportunidades para im-plementar estrategias de gestiónde acomodar o retroceder. De he-cho, ya hay alguna propuestatanto desde los sectores másacadémicos (Picó, 2005) comodesde las instituciones competen-tes (Galofré, este número) de re-cuperar una franja de territoriopara regenerar antiguos hábitatsnaturales (como dunas y pantana-les) y dotar el sistema de la capa-cidad natural de afrontar los peli-gros que la amenazan.

Posiciones de la sociedadfrente a los riesgos de erosióny las estrategias de gestiónDetrás de estas estrategias degestión hay una manera de enten-der los sistemas costeros y de re-lacionarse con ellos (Roca, 2008).La cultura en que estamos inmer-sos, nuestra experiencia personal,los medios de comunicación ynuestros propios intereses, con-diciones sociales y escala de valo-res nos hacen tener una perspec-tiva diferente de nuestro entorno,lo que condiciona la relación queestablecemos y, por tanto, nuestraconducta ambiental. Aparte de es-tos factores personales, la percep-ción también depende del fenó-meno observado, la frecuencia, laescala y las incertezas que lo ca-racterizan. Procesos como el au-mento del nivel del mar o el calen-tamiento global, en los que loscambios se producen de maneragradual y los impactos se dan alargo plazo, se infravaloran.

Ahora bien, con el tiempo la per-cepción de los efectos del cambioclimático ha ido cambiando. Di-versos estudios (Tàbara, 2005)muestran que la percepción de lasociedad catalana de la gravedadde este fenómeno se ha ido in-tensificando. Hay un amplio reco-nocimiento de su peligrosidad yde los impactos potenciales en lacosta catalana. Sin embargo, pre-cisamente en la capacidad de res-puesta y las estrategias que imple-mentar para mitigar o adaptarse alfenómeno se evidencian una vezmás las divergencias. Como ex-presaba un entrevistado: «Con elcambio climático, las previsionesno nos favorecen, pero tendremosque adaptarnos a las nuevas con-diciones: o bien nos mojamos lospies, o bien construimos más obrasde ingeniería que nos protejan, obien volvemos atrás y le devolve-mos al mar su espacio».

Las preferencias en las actuacio-nes provienen en parte de nuestrapercepción de los sistemas litora-les. Hasta ahora ha predominadouna visión de control, la percep-


ción de que los humanos somoscapaces de estabilizar la franjacostera y de mantener el equili-brio litoral con tecnología ha pre-valecido (Roca et al. 2008). Laspolíticas de rigidificación y artifi-cialización implementadas en lasúltimas décadas han llevado al ex-tremo la visión de estabilidad delsistema y han fomentado una per-cepción del equilibrio costerocomo algo estático. En concreto,la estabilización de los frentes li-torales con técnicas de ingenieríapara el uso masivo de activida-des turísticas ha contribuido acrear en el imaginario colectivode la sociedad unos espacioscon fuerte carácter lúdico. Esodificulta poder comprender la na-turaleza dinámica y cambiantedel litoral resultante de la estacio-nalidad y variabilidad climática aque está sometido.

Se ha extendido la percepción deque los humanos podemos contro-lar a la naturaleza, en parte provo-cada por las políticas de protec-ción costera de las décadas de1980 y 1990 basadas en grandesregeneraciones de arena, quechoca con una naturaleza alta-mente dinámica especialmente ensistemas sedimentarios como losdeltas. Con las previsiones delcambio climático se ha introducidouna nueva variable de incerteza, y lacreencia de que hay que trabajarcon procesos físicos y ser capacesde adaptarnos y convivir ha co-menzado a tener más peso, comomínimo desde el discurso. Así,como apuntábamos en el apartadoanterior, las estrategias de recupe-rar mecanismos naturales de pro-tección costera emergen comonuevas alternativas de gestión.Ahora bien, estas propuestas in-terfieren directamente con los inte-reses privados y pueden generargraves conflictos sociales. Además,la eficacia de estas estrategias ge-nera una gran desconfianza (Villareset al., 2009). La percepción de queun sistema de dunas regenerado yla restauración de unos pantanalespueden ser tan o más eficientes

que una obra dura, es aún muy dé-bil. Domina la visión —y es lógico,a la vista de la gran tradición enobra dura que tenemos— que larecuperación de los sistemas dedefensa naturales tienen justifica-ción desde el punto de vista pura-mente conservacionista y no seconvierte en una verdadera defensacontra el aumento del nivel del mary las tormentas.

Por tanto, este tipo de interven-ciones innovadoras requieren mu-cha pedagogía por parte de suspromotores. La integración de losafectados y la participación socialdesde el inicio en el diseño de es-tos proyectos será fundamental, nosolamente con finalidades legitima-doras, sino para explicar y comuni-car las incertezas que van asocia-das y, en último término, generarconfianza en esta nueva manerade afrontar la regresión. Por eso, latransparencia y el acceso a la infor-mación serán aspectos clave.

Consideraciones finalesLos deltas y los riesgos que lesafectan, como la erosión costera,se caracterizan por ser altamentecomplejos, muy dinámicos, en cons -tante cambio, y afectan a una par-te importante de la sociedad. Sugestión es una labor compleja quepasa, en primer lugar, por su cono-cimiento exhaustivo y, a continua-ción, por reducir las incertezas y op-timizar las soluciones (científicas otecnológicas) así como por tener encuenta los diferentes intereses ypercepciones sociales. La vulnera-bilidad y la respuesta de los deltasfrente al cambio climático en par-te depende de su capacidad deadaptación, que viene determina-da por diferentes factores, comoson las tendencias de la regresiónactual, la ocupación, las infraestruc-turas en riesgo, la población afec-tada y las estrategias de gestión pa-sadas. El aprovechamiento de losprocesos dinámicos costeros quehan contribuido a la formación y aldesarrollo de los edificios deltaicos,a la vez que han compensado losdéficit de sedimento actuales, así

como la resiliencia del sistema, po-drán ayudar a compensar en par-te la tendencia regresiva y de inun-dación motivadas por el ascensodel nivel marino.

La revisión de los principales pro-cesos que intervienen en el desa-rrollo y la evolución de los sistemasdeltaicos ha resaltado problemáti-cas como la pérdida de ciertos há-bitats (playas, dunas, pantanales,praderías submarinas) y la degra-dación de funciones ambientalesque contribuyen al desarrollo de laactividad humana, como es la pér-dida de la protección de las tierrasemergidas. Hemos visto que losdeltas catalanes tienen un alto va-lor socioecológico, por un lado por-que son zonas húmedas y acogenuna biodiversidad muy valiosa, ytambién, en el caso del Llobregat,porque es el soporte de infraes-tructuras estratégicas para el de-sarrollo económico del país. Portanto, el alto coste social y ambien-tal que representaría su pérdida re-quiere una reflexión profunda sobrelas estrategias que hay que imple-mentar para proteger estos valoresy al mismo tiempo adaptarnos auna cambiante dinámica global: ladel cambio climático.

Hasta ahora la gestión de nues-tro litoral, como el de muchas delas zonas costeras del Mediterrá-neo, se ha caracterizado por unafuerte visión sectorial y fragmen-tada. Las políticas de gestión sehan basado en la rigidi�cación dela línea de costa. El cambio climá-tico, la conservación de los valoresnaturales presentes en estos en-tornos deltaicos y la recuperaciónde la capacidad natural de hacerfrente a los riesgos erosivos re-quieren nuevas estrategias degestión que permitan adaptarnosa las condiciones cambiantes, esdecir, hay que hacer que el sis-tema tenga más resiliencia antefuturas sorpresas en algunos ca-sos poco previsibles. Y ante nue-vas formas de actuación más enconsonancia con la naturalezacabe promover con valentía lacon�anza de la sociedad.

La experiencia 257

BibliografíaACA (2007): Estudi de l’evolucióde la costa del delta de la Tordera.Informe técnico FBG-Ecoproges. APB (1999): Estudi de les necessi-tats d’aportació i transport de ma-terials per a les obres del Pla direc-tor del port de Barcelona. Informe.BAYó, A.; CUSTODIO, E.; LOASO, C.(1997): «Las aguas subterráneasen el delta del Ebro». Revista deObras Públicas. Núm. 3.368,págs. 47-65.BIJLSMA, L. et al. (1996): «Coastalzone and small islands» en Wat-son, R. T.; Zinyowera, M. C.; MOSS,R. H. (ed.): Climate Change 1995:Impacts, Adaptations, and Mitiga-tion of Climate Change: Scientific-Technical Analyses, págs. 289-324.Contribution of Working Group II tothe Second Assessment Report ofthe Intergovernmental Panel on Cli-mate Change. Cambridge Univer-sity Press.CEDEx (1996): Influencia de la re-generación de las playas del deltadel Llobregat sobre la hidráulicade las zonas húmedas litorales. In-forme.CEDEx-GGM (1998): Estudio so-bre el medio litoral y la incidenciade las actuaciones del Plan Delta.Informe. ESPINET, B. (1973): Estudio de laestabilización de las playas deldelta del Llobregat y planificaciónde la zona costera. MOPT.European Comission (EC) (2004):Living with coastal erosion in Eu-rope. Sediment and Space forSustainability. Major findings andPolicy Recommendations of theEUROSION project. The Nether-lans.GRAU, F. (2009): Anàlisi extremalBayessià de tempestes d’onatge ala costa catalana. Tesina. UPC.

GUILLÉN, J.; PALANQUES, A. (1992):«Sediment dynamics and hy-drodynamics in the lower courseof a river regulated by dams: theEbro river». Sedimentology. Núm.39, págs. 567-579.Intergovernmental Panel for Cli-mate Change (IPCC) (2007):Climate Change 2007: The Phys -ical Science Basis. WGI Fourth As-sessment Report of the Intergo-vernmental Panel on ClimateChange. INYPSA (1986): Estudio de la re-gresión del delta del Llobregat.DGPC, G.C.PICó, M. J. (2005): «Un delta ambfutur: les cinc mesures urgents persalvar l’ecosistema ric en biodiver-sitat». NAT (abril). Valencia. Pla Estratègic RMB (2006): El lito-ral, un territori en comú. Ed. Ass.Pla Estratègic del Litoral de laRMB, Consorci El Far. ROCA, E. (2008): Bringing publicperceptions in the Integrated As-sessment of Coastal Systems. Te-sis doctoral. Universitat Autònomade Barcelona. Disponible en:www.tesisenxarxa.netROCA, E.; GAMBOA, G.; TÀBARA, J.D. (2008): «Assessing the multidi-mensionality of coastal erosionrisks. Public participation and Mul-ticriteria Analysis (MCA) in a Medi-terranean Coastal system». RiskAnalysis. Núm. 28(2), págs. 399-412.RODRÍGUEZ, I. (1999): Evolución ge-omorfológica del delta del Ebro yprognosis de su evolución. Tesisdoctoral. Universidad de Alcaláde Henares. ROVIRA, A. (2001): Balanç de sedi-ment i dinàmica fluvial en un riude règim hidrològic transitori. Te-sis doctoral. Universitat de Barce-lona.

SáNCHEZ, M. J. (2008): Evolución yanálisis morfodinámico del campodunar de la Flecha del Fangar(delta del Ebro). Tesis doctoral.Universidad Rey Juan Carlos. SERRA, J. (1997): «El sistema sedi-mentario del delta del Ebro». Re-vista de Obras Públicas. Núm.3368. SERRA, J.; MONTORI, C. (2003):«Morphology and Sedimentaryprocesses of the subaequous Tor-dera River Delta». Coastal Sedi-ments Proceedings. Florida.TÀBARA, J. D. (2005): «Percepció icomunicació sobre el canvi climà-tic» en Llebot, J. E.: El canvi climà-tic a Catalunya. IEC, CADS i Mete-ocat, Barcelona, págs. 773-815.TURNER, R. K. (2000): «Integratingnatural and socio-economic sciencein coastal manage ment». Journalof Marine Systems. Núm. 25,págs. 447-460.VALDEMORO, H. (2005): La influenciade la morfodinámica en los usos yrecursos costeros. Tesis doctoral.Universidad Politécnica de Cata-luña. VILLARES, M.; ROCA, E.; JUNYENt,R. (2009): Valoración social de es-trategias de gestión de la erosiónen el ámbito del Fangar-la Mar-quesa, Delta del Ebro. x JornadasEspañolas de Costas y Puertos.Santander, 27 y 28 de mayo de2009.WOODROFFE, C. D. (2007): «TheNatural Resilience of Coastal Sys-tems: Primary Concepts» en Mc-Fadden, L.; Penning-Rowsell, E.;Nicholls, R. J. (ed.): ManagingCoastal Vulner ability. Elsevier,Amsterdam, págs. 45-60.ZHANG, K. Q.; DOUGLAS, B. C.; LEAT-HERMAN, S. P. (2004): «Global war-ming and coastal erosion». Clim.Change. Núm. 64, págs. 41-58.


El medio físico:estrategia de adaptaciónal cambio climático y gestión sostenible de la costaJordi GalofréIngeniero de Caminos, Canales y Puertos.Director de Costas en Tarragona,Dirección General deSostenibilidad de la Costa y el Mar,Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino, Gobiernode España

IntroducciónEl sistema litoral afecta a todos losterritorios que tienen zona costera.Se trata de un sistema complejoque no solo afecta a la línea decosta sino a un territorio, de mar ytierra, mucho más amplio. Todoeste conjunto se soporta en unmedio físico que es el marco dereferencia del presente artículo.Definir el ámbito de la zona costerano siempre es un objetivo fácil.Por el lado del mar tenemos dife-rentes límites: el mar territorial, quecomprende las doce millas náuti-cas, la zona contigua hasta veinti-cuatro millas náuticas, la zonaeconómica exclusiva hasta lasdoscientas millas náuticas y la pla-taforma continental hasta la bati-métrica: doscientos metros comocriterios más aceptados (Cicin-Sain y Knecht, 1998). Por el ladoterrestre se establecen criterioscomo las líneas de dominio pú-blico marítimo terrestre, las líneasde servitud o las de influencia.Existen, también, criterios admi-nistrativos como el ámbito del mu-nicipio o de la comarca. En estesentido, hay opiniones que consi-deran que la zona costera incluyetodo el espacio terrestre exceptolos desiertos; cuanto menos, lanueva Directiva Marco del Aguade la Comunidad Europea consi-dera que deben incluirse lascuencas hidrográficas desde elnacimiento del río hasta su de-sembocadura y que deben dife-renciarse las aguas superficiales,las de transición y las costeras.

Dentro del contexto español, lazona costera puede definirse por ellado de mar como la que com-prende el mar territorial y por el ladode tierra, quinientos metros tierraadentro desde el dominio públicomarítimo-terrestre, zona de influen-cia. Las características básicas delmedio físico que constituye la zonacostera son: escasez, demanda,interfase y fragilidad.

El objeto de este artículo es elanálisis del medio físico comoapoyo de la zona costera, paraver su vulnerabilidad y proponerestrategias para la adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa.

La zona costera es de gran im-portancia a causa de diferentesactividades que se llevan a caboen su ámbito. A título de ejemplo,podemos citar la agricultura, lospuertos, la industria, las ciudades,el ocio, el turismo y la ecología.Por otro lado, la zona costera esuna zona única, valiosa y amena-zada donde confluyen diferentesusos y actividades, lo que originanumerosos conflictos. Como da-tos más significativos, hay que de-cir que según el Grupo Intergu-bernamental de Expertos sobre elCambio Climático (GIECC), en in-glés Intergovernmental Panel onClimate Change (IPCC), depen-diente de las Naciones Unidas, elcincuenta por ciento de la pobla-ción vive en zonas costeras, y, se-gún el proyecto EUROSION de laComunidad Europea, setenta mi-llones de ciudadanos europeos vi-ven en municipios costeros y másde un billón de euros en bienes yservicios están localizados en unafranja de quinientos metros alrede-dor de la costa. Las amenazasque más afectan al medio físicoque soporta la zona costera son laerosión y la inundación. La pro-tección contra los efectos de laerosión y la inundación en Europaascienden a tres mil doscientosmillones de euros en 2001 y elcoste inducido en las actividadeshumanas a causa de los efectosantes nombrados llegan a los

cinco mil cuatrocientos euros alaño. La manera de enfocar la re-solución de esta problemática esmediante la Gestión Integrada delas Zonas Costeras (GIZC), quepuede definirse «como un procesocontinuo y dinámico cuyas deci-siones son tomadas para un uso,desarrollo y protección sosteniblede la costa y áreas marinas, y recur-sos» (Cicin-Sain y Knecht, 1998).Para poder aplicar correctamenteuna GIZC, hay que conocer bien elmedio físico y proponer estrate-gias de adaptación y gestión sos-tenible de la costa.

El marco legal que permite enfo-car las soluciones a la problemá-tica descrita puede resumirse enlos siguientes campos:

– Ley 22/88, de 28 de julio, decostas.

– Reglamento que desarrolla laLey de Costas.

– Ley de Puertos del Estado.– Leyes de puertos de las comu-

nidades autónomas.– Leyes sectoriales, Estado y co-

munidades autónomas.– Directiva Marco del Agua, C. E.– Parques naturales.– Red Natura 2000.– Zonas RAMSAR.– Zonas de Especial Protección

para los Pájaros (ZEPA).– Otros.Una vez hechas las considera-

ciones iniciales, a continuación ex-pondremos la problemática exis-tente, propondremos solucionespara la adaptación al cambio cli-mático y la gestión sostenible de lacosta, explicaremos una aplica-ción al caso del delta del Ebro, y,finalmente presentaremos unasconclusiones.

Problemática existenteEl comportamiento del medio fí-sico como soporte de la zonacostera está controlado por unascausas que producen unos efec-tos. La relación causa-efecto, quees la misma que origen-conse-cuencia, es la base de todos losfenómenos relacionados con lanaturaleza (método científico). Las

La experiencia 259

primeras afectan directamente almedio físico (causas) modificándolo(efectos). Las amenazas a la zonacostera pueden sintetizarse en laerosión y la inundación. Ambos sonefectos negativos sobre la mayoríade las actividades que se desarro-llan en el medio físico costero.

Estas amenazas y efectos se venagravados por una serie de fac-tores y fenómenos, como son lapresión urbanística, la acción an-trópica en la costa, la falta deaportación de sedimentos a lasplayas y cambios en las accionesque actúan en la costa por causasnaturales y/o inducidas por el serhumano. La presión urbanística semanifiesta básicamente por laexistencia de edificaciones muycercanas a la costa que impidenel desarrollo morfodinámico natu-ral: cambios estacionales, retro -ceso por temporales, anchurapara amor tiguar la energía del ole-aje, etc. Además, está el efectode barrera arquitectónica que laaglomeración de edificaciones al-tas supone para el movimiento dela arena. La acción antrópica a lacosta se manifiesta por las diferen-tes construcciones que alteran ladinámica marina y el transporte desedimentos como son espigones,diques, puertos, emisarios, etc. Lafalta de aportación de sedimen-tos es consecuencia del encau-zamiento y la protección de ríos yrieras, de la extracción masiva deáridos para la construcción en lasdécadas pasadas y por la regula-ción mediante el embalse de losríos. Los cambios en las accionesque actúan en la costa pueden te-ner su origen en variaciones tem-porales por causas naturales delviento, las olas, la presión atmos-férica, la temperatura, etc. Estasvariaciones pueden ser provoca-das por los humanos por el au-mento de las emisiones de CO2, elefecto invernadero producido porciertos gases, etc. Ambas varia-ciones, por causas naturales y/oprovocadas por los humanos, seconocen con el nombre de cam-bio climático y, según el último in-

forme del IPCC, (IPCC, 1990), estáfuertemente condicionado por laacción del hombre. Cualquier es-trategia de adaptación al cambioclimático y gestión sostenible de lacosta deberá basarse en actuar,cuando se pueda y de diferentesmaneras e intensidades, sobre es-tos factores y fenómenos. A con-tinuación, analizaremos las causasy los efectos que tienen relación di-recta con las amenazas a la costa—erosión y inundación—, asícomo la relación que tienen éstascon el cambio climático y las estra-tegias de adaptación a este cam-bio y, también, la gestión sosteniblede la costa de acuerdo con la pro-blemática descrita y los factoresque condicionan el comporta-miento de la zona costera.

Los fenómenos de inundaciónson provocados básicamente porla variación y la fluctuación delolea je, el viento, la presión atmos-férica y el nivel medio del mar. Deuna u otra manera, todas estascausas inciden en la variable cotade inundación como consecuenciade la marea astronómica, la mareameteorológica y el run-up, asícomo la subida del nivel del marpor otros efectos como, por ejem-plo, los efectos del cambio climá-tico. La marea astronómica pro-voca directamente la subida delnivel del mar; la marea me -teorológica tiene relación con elviento, y la presión atmosférica y elrun-up es la subida del nivel delmar provocada exclusivamente porel oleaje. La suma de las tres varia-bles —marea astronómica (MA),marea meteorológica (MM) y runup (RU)— es la cota de inundación,así como la subida del nivel delmar por otros fenómenos (fig. 1).Estos fenómenos tienen efectosacumulativos, es decir, que cuandose presentan simultáneamente losefectos son más importantes quela suma de cada uno de ellos inde-pendientemente. Encontramos nu-merosos ejemplos de los proce-sos de inundación cuando enmomentos de mareas altas y/otemporales energéticos los diques

de los puertos son sobrepasadospor las olas o bien las playas desa-parecen bajo las olas.

Los fenómenos de erosión es-tán directamente relacionados conla variación y la fluctuación del ni-vel medio del mar, la altura de laola y la dirección del oleaje. Todosestos fenómenos inciden directa-mente en la energía que llega a lacosta y trasladan tierra adentro lazona de ataque del oleaje y provo-can los fenómenos erosivos, yasea por el desgaste de los acanti-lados o costas bajas, o bien por eltransporte de sedimentos, trans-versal y longitudinal, en las playas.Como se ha comentado anterior-mente, el nivel medio del mar estáregido por la marea astronómica,la meteorológica y el run-up, comotambién por otras variaciones porcausas naturales y/o humanas.Hay que tener en cuenta quedesde el punto de vista causa-efecto, de la misma manera quecon los fenómenos de inundación,estos últimos son acumulativos.Existen numerosos ejemplos delos procesos de erosión en lacosta cuando las playas desapa-recen después de los temporaleso bien los procesos erosivos aguasabajo de los puertos. Ambos fenó-menos y las amenazas analizadasse ven agravados por la presiónurbanística, la acción antró pica enla costa, la falta de aportación desedimentos a las playas y loscambios en las acciones que ac-túan en la costa por causas natu-rales y/o inducidas por los huma-nos.

Los efectos del cambio climáticoen la zona costera tienen conse-cuencias en el nivel del mar, elviento, la presión atmosférica, laaltura de ola y la dirección del olea -je. Todos estos fenómenos son losresponsables de la inundación y laerosión en la zona costera. Portodo ello puede concluirse que lasconsecuencias del cambio climá-tico en esta zona tienen relación di-recta con las acciones que la ame-nazan, tanto en las causas comoen los efectos. Para analizar y


comprender el comportamiento delas variaciones de los aspectos queinciden en la costa con relación alcambio climático se ha hecho unestudio encargado por la OficinaEspañola de Cambio Climático(OECC), al Grupo de IngenieríaOceanográfica y de Costas de laUniversidad de Cantabria (GIOC,2004). En el estudio se han anali-zado todos los datos disponibles,tanto de medidas como de previ-siones, durante el período 1958-2001, en la costa española, en lassiguientes variables: nivel del mar,viento, presión atmosférica, alturade ola y dirección del oleaje.

A continuación, presentamos, deacuerdo con el estudio antes nom-brado, los resultados del análisisdel comportamiento de las dife-rentes variables en toda la costaespañola durante el período 1958-2001. De todo eso puede con-cluirse la siguiente información:a) Nivel medio del mar: la pri-

mera conclusión es que se pro-duce un incremento medio de 2,5mm/año. Si lo extrapolamos a si-tuaciones futuras, se prevé que elaño 2050 el incremento respectoal momento actual será de 0,15 m(fig. 2).b) Marea meteorológica: tiene

pocos efectos en la costa espa-ñola.c) Altura de ola media anual: se

observa un incremento de la alturade ola en la costa cantábrica; nohay cambios en la costa mediterrá-nea, y hay un decrecimiento en lasislas Canarias y Baleares (fig. 3).d) Altura de ola extrema: de los

datos se deduce un incrementoen la costa gallega y en las islasCanarias; no hay cambios en lacosta mediterránea, y hay un de-crecimiento en la costa del Atlán-tico sur.e) Dirección del oleaje: se ob-

serva una variación significativa enel noroeste y en las islas Balearesy Canarias.f) Velocidad del viento: de los da-

tos se deduce un incremento enlas costas cantábrica y mediterrá-nea, y un decrecimiento en las

costas de Galicia y las islas Cana-rias.g) Dirección del viento: se ob-

serva un giro hacia el oeste en lascostas cantábrica y gallega, y ungiro hacia el este en el sureste.

Volviendo al análisis causa-efecto, la revisión de los datos his-tóricos se ha hecho desde elpunto de vista de las causas, yaque se dispone de más datos. Enrealidad, se tienen muy pocos da-tos de los efectos, básicamentefotografías aéreas y planos quepueden inducir a errores por la es-cala con la que están hechos ypor la falta de homogeneizaciónde los datos. Evidentemente,desde el punto de vista del mediofísico y sobre todo para definir unaestrategia de adaptación al cam-bio climático y gestión sosteniblede la costa, es más interesante yútil analizar los efectos. Por estemotivo, las previsiones y las plani-ficaciones futuras se intentarán ha-cer desde la óptica de los efectos.

Como continuación de los datosanalizados durante el período1958-2001, en el mismo estudiose han hecho extrapolacionespara prever escenarios futuros. Enel caso de la costa española se hahecho una extrapolación hasta elaño 2050 (GIOC, 2004). Los aná-lisis efectuados se refieren a losefectos del cambio climático en lacosta española y se han hechodesde el punto de vista de losefectos. Los aspectos analizadosson los siguientes:

• El nivel de inundación: incluyelos efectos del oleaje, las mareasastronómicas y meteorológicas, yla subida del nivel del mar. Este fe-nómeno es importante en las pla-yas y costas bajas, ya que hay unalto y grave riesgo de inundación.

• El retroceso de la línea decosta: además de considerar elretroceso por la subida del niveldel mar, regla de Brunn, en el es-tudio también se han incluido laaltura de ola y la variación delflujo medio de energía.

• El sobrepaso de las obras ma-rítimas: es relevante en la evalua-

ción de la pérdida de funcionali-dad de las obras marítimas, yaque incrementa el riesgo de las vi-das humanas y las infraestructu-ras. Tiene una gran incidencia enlos costos de restauración de losdaños.

• Incremento del peso de los blo-ques en las obras marítimas: su-pone una pérdida de estabilidad ytiene una gran incidencia en loscostes de mantenimiento y res-tauración.

A continuación se expresan deforma resumida y compacta algu-nos de los resultados, que se hanobtenido como media, partiendode los datos de 1958-2001, en elescenario 2050:a) Efectos del nivel de inunda-

ción (fig. 4.):– Costa gallega e islas Canarias:

incremento de 35 centímetros.– Zona mediterránea: incremento

de 20 centímetros.– Golfo de Cádiz: incremento de

10 centímetros.b) Retroceso de la línea de costa

en las playas a causa de la varia-ción del nivel medio del mar:

– Costa gallega, costa cantábricae islas Baleares: retroceso de 15metros.

– Golfo de Cádiz y mar de Albo-rán: retroceso de 10 metros.

– Costa norte del Mediterráneo:retroceso de 8 metros.c) Retroceso de la línea de costa

en las playas a causa del giro deloleaje:

– Costa noreste, islas Baleares eislas Canarias: retroceso máximode 50 metros.

– Norte de las costas de Galiciay sur de la costa mediterránea: re-troceso máximo de 10 metros.

– Resto de la costa: retrocesomáximo de 20 metros.d) Sobrepaso de las obras marí-

timas:– Costa mediterránea: incre-

mento de un 150-250%.– Costas de Galicia y el Cantá-

brico: incremento de un 100%.– Islas: incremento de un 35%.e) Incremento del peso de los

bloques en las obras marítimas:

La experiencia 261

– Norte de la costa de Galicia ynorte de las islas Canarias: incre-mento de un 40%.

– Costa mediterránea: -10/+10%.– Golfo de Cádiz: disminución

de un 40%.En este punto nos encontramos

al final del análisis de la problemá-tica existente. Partiendo de los da-tos históricos (1958-2001), se hanencontrado unas tendencias delas causas o acciones sobre lazona costera a partir de las cualesse han hecho proyecciones haciael futuro (año horizonte 2050) y sehan analizado los efectos, que eslo que realmente interesa al téc-nico y gestor. A partir de estepunto, se podrán definir las dife-rentes estrategias de adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa.

Soluciones para laproblemática costeraUna vez analizados los problemasmediante el estudio de las causasy los efectos tanto con los datoshistóricos como con las proyec-ciones futuras (2050), hay que irmás allá y hacer las propuestasnecesarias para encontrar solu-ciones y estrategias sostenibles.Las estrategias que comúnmentese aceptan (IPCC, 1990) para po-der tener en cuenta todos estosfenómenos en las futuras actua-ciones son las siguientes:

– Estrategia de retroceso.– Estrategia de adaptación.– Estrategia de protección.En los parágrafos siguientes se

expondrán de manera esquemá-tica las características genéricasde cada una de estas estrategias:a) Retroceso:– Aplicar políticas de mitigación

por el lado de tierra, en los panta-nales y áreas de marjales, etc., eintroducir el concepto de retro-ceso en las actuaciones costeras.

– Implantar mecanismos y estra-tegias para la adquisición, cesión,donación o transferencia de te-rreno al dominio público.

– Dotar de incentivos fiscales laadquisición de terrenos para po-

der llevar a cabo actuaciones deretroceso.

– En las áreas vulnerables, evitarla implementación de áreas desa-rrolladas (urbanas o industriales)para llevar a cabo actuaciones deretroceso.

– Adaptar el medio físico a losprevisibles efectos de la erosión yla inundación.b) Adaptación:– Promover medidas para im-

plantar la Gestión Integrada de Zo-nas Costeras, teniendo en cuentalos efectos potenciales de la ero-sión y la inundación como un datoque se ha de tener en cuenta.

– Promover procesos de plani-ficación territorial teniendo encuenta los efectos de la erosión yla inundación y previendo las conse-cuencias (cambio de usos, adap -tación de las normas de construc-ción en las zonas vulnerables,protección de los ecosistemas enpeligro, etc.).

– Reevaluar las infraestructurasen las zonas altamente vulnera-bles.

– Promover que los efectos deerosión e inundación sean inclui-dos en las normativas de aplica-ción a las infraestructuras en zo-nas altamente vulnerables.c) Protección:– Fijar los límites de las zonas

que hay que proteger como con-secuencia de las estrategias de laerosión y la inundación.

– Fijar las líneas de servitud deprotección de acuerdo con losefectos de la erosión y la inunda-ción.

– Promover medidas para el se-guimiento de las líneas de retro-ceso y fenómenos asociados.

– Diseñar tipologías blandas enlas alternativas de protección cos-tera.

– Promover la implementación delos efectos potenciales de la ero-sión y la inundación en el diseño delos trabajos de protección costeray en la evaluación de su impactoen las áreas que lo rodean.

Después de esta breve descrip-ción, es fácil comprender que los

fenómenos de erosión e inunda-ción, que tanto condicionan lasestrategias, están relacionados enla mayoría de los casos por losefectos del cambio climático. Espor eso que cualquiera de las es-trategias antes definidas debe te-ner en cuenta los efectos del cam-bio climático, adaptándose almedio físico, implementando laGestión Integrada de Zonas Cos-teras, y tenerlo presente en la pla-nificación territorial, urbanística,medioambiental y sectorial. Es evi-dente que para poder aplicar cual-quiera de estas estrategias debepensarse en los condicionantesque inciden en los fenómenos,como son la presión urbanística, laacción antrópica en la costa, lafalta de aportación de sedimen-tos en las playas y cambios en lasacciones que actúan en la costapor causas naturales y/o inducidaspor los humanos.

Cada circunstancia requiere laestrategia más adecuada segúnla clasificación del suelo y de losvalores medioambientales de lazona costera. Para llevar a cabouna gestión sostenible de la costa,en primer lugar hay que aplicar laestrategia de retroceso; en se-gundo lugar, la de adaptación y, fi-nalmente, la de protección.

Con el objetivo de aplicar lo quese ha comentado anteriormente ala costa española hay que consi-derar las herramientas legales deque se dispone. Desde un puntode vista estrictamente costero laherramienta más importante esla Ley de Costas con todos sus tí-tulos: bienes de dominio públicomarítimo-terrestre (DPMT), limita-ciones de la propiedad sobre losterrenos contiguos a la orilla delmar por razones de protección delDPMT, utilización del DPMT, in-fracciones y sanciones, y compe-tencias administrativas. Si bien laLey de Costas no es una ley deGIZC ni medioambiental, sí que setrata de una herramienta funda-mental para poder desarrollar losobjetivos de adaptación al cambioclimático y gestión sostenible de la


costa, dentro de sus posibilidadesy competencias.

Bajo los auspicios de las Nacio-nes Unidas —dentro del Plan deacción del Mediterráneo de laconvención para la protección delmedio ambiente marino y las re-giones costeras del Mediterráneo,Convenio de Barcelona, del cualEspaña es miembro y deposita-ria—, el pasado mes de enero de2008 se firmó el Protocolo de laGestión Integrada de las ZonasCosteras del Mediterráneo, aúnpendiente de ratificación por elmínimo de países necesarios paraque sea efectivo. De todas mane-ras, en un futuro este protocolodeberá de aplicarse a las zonascosteras del Mediterráneo. Estehecho representará un nuevo im-pulso a la gestión costera te-niendo en cuenta que se intro-duce, vía protocolo, el conceptode la GIZC y los efectos del cam-bio climático en la gestión de lacosta, todo ello bajo el conceptode ecosytem approach. Este pro-tocolo se desarrolla en seis partes:«Disposiciones generales», «Ele-mentos de la GIZC», «Instrumen-tos para la GIZC», «Riesgos queafectan a la zona costera», «Co -operación internacional» y «Dispo-siciones finales». Sin duda, será laprimera referencia a escala mun-dial sobre cómo hay que arrancarla estrategia de adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa.

A continuación, veremos cómopuede aplicarse lo que acabamosde exponer, en un caso concreto,como ejemplo piloto, a las amena-zas a la costa en un lugar alta-mente vulnerable.

Aplicación al caso del delta del EbroUna de las zonas costeras másvulnerables de la costa española,catalana y mediterránea es el deltadel Ebro. Por este motivo, granparte de la zona costera, tierra ymar, es parque natural, ZEPA,RAMSAR y Red Natura 2000.Además, el delta está incluido es-

pecíficamente en el Plan directorde usos del sistema costero, elPlan territorial de las Tierras delEbro y otros estudios y planifica-ciones de las diferentes adminis-traciones.

El delta del Ebro es un área for-mada por sedimentos de aporta-ción aluvial con una superficie de325 kilómetros cuadrados (fig. 5).Puede dividirse en el área central,donde el río Ebro transcurre por enmedio del delta hasta llegar a ladesembocadura, y la zona cos-tera. Esta última incluye una franjaarenosa de cincuenta kilómetrosalrededor de la línea de costa enmar abierto y treinta y cinco kiló-metros de línea de costa alrededorde las bahías. Si se analiza la franjaarenosa en mar abierto, objeto delproyecto piloto, pueden distin-guirse tres partes: la playa sumer-gida, la playa seca —con sustrand y la vereda— y, detrás, laplaya con los campos de dunas.Este sistema existe donde es po-sible desarrollar un sistema morfo-lógico completo de playa arenosa(fig. 6).

Los diferentes sistemas morfoló-gicos que se pueden encontrar enel delta del Ebro son los siguientes:

– Una franja deltaica donde elsistema playa-duna está comple-tamente desarrollado.

– Una franja deltaica donde elsistema playa-duna no se ha po-dido desarrollar por falta de espa-cio a causa de fenómenos erosi-vos y de presión antrópica.

– Istmos, puntales y penínsulasarenosas.

De todo lo que acabamos de ex-poner puede concluirse que elcomportamiento natural de la zonacostera delante de mar abierto enel delta es el sistema playa-duna.Los campos de dunas requieren laocupación de una franja amplia detierra que permita que se desarro-llen. Los sistemas de dunas sonconsecuencia de acciones diferen-tes: la deposición de arena por di-námica marina y el transporte eó-lico. Las dunas en el delta del Ebrotienen tres funciones básicas:

– Proteger la costa contra la di-námica marina generada por eloleaje.

– Proteger la costa contra los fe-nómenos de subida del nivel delmar y la subsidencia, evitando eimpidiendo, de esta manera, el so-brepaso.

– Desarrollar un ecosistema deflora y fauna.

Los sistemas de dunas en eldelta del Ebro han sido estudiadosen la península del Fangar —bási-camente la única zona donde sepueden encontrar— por diferentesautores (M. J. Sánchez García,2005; I. Rodríguez, 1999; Universi-dad de Barcelona, 1997; J. A. Ji-ménez, 1996). De su análisis puedeconcluirse que el sistema de du-nas es efectivo para la problemá-tica que se está exponiendo. Losproblemas de erosión e inunda-ción pueden tratarse si se encuen-tran soluciones que se acerquen alcomportamiento natural del frentedeltaico.

El diseño de dunas arenosasdebe basarse en el análisis de lasacciones, forcings, y respuestasque son las responsables de sucomportamiento. Las mareas, elataque del oleaje, la subida del ni-vel del mar, las corrientes longitu-dinales, la dinámica eólica y la sub-sidencia están involucradas en lamorfología y la geometría de lasdunas. Muchos de estos factoresestán influenciados por el cambioclimático.

En la figura 6 podemos observaralgunos de los parámetros quedefinen el esquema playa-duna:1:M es el talud de la playa sumer-gida, A es la altura de la berma, Bes la longitud del frente de la playa,C es la anchura de la playa, D esla altura de la duna, E es la an-chura de la parte superior de laduna y F es la anchura del pie dela duna. Estos parámetros estánrelacionados con la geología, ladinámica marina, los factores at-mosféricos y la dinámica eólica.En la tabla 1 están representadoslos parámetros y los factores quedeterminan esta morfología.

La experiencia 263

Algunos parámetros pueden serevaluados por datos de campo yotros por fórmulas analíticas. Lageometría de las dunas puede de-finirse por analogía con la natura-leza basada en los datos existen-tes. Las direcciones de las dunas alo largo de la costa pueden anali-zarse como resultado de los datosde campo o también como conse-cuencia del análisis de la rosa delos vientos. Para garantizar laadaptación correcta al cambio cli-mático y una gestión sostenible dela costa hay que permitir la cons-trucción de pantanales detrás delprimer cordón de dunas y detrásde todo otro cordón de dunas. Lassecuencias entre dunas y pantana-les, que se desarrollan entre lasdunas a la zona interdunar, sonconsecuencia del comportamientonatural de los sistemas costeros yes el resultado de la interacciónentre la fuente de sedimentos, ladinámica marina y la dinámica eó-lica. En la figura 7 se muestra unesquema de campo o de dunas.

Todo esto debe desarrollarse te-niendo en cuenta que las solucio-nes necesitan reducir el impactode la presión urbanística y la ac-ción antrópica, por lo que será ne-cesario crear una zona de amorti-guación suficientemente amplia enel frente marítimo dentro de lazona terrestre costera. Estas con-sideraciones están garantizadaspor los diferentes elementos deprotección urbanística y medio-ambiental de la zona. Sin em-bargo, será necesario definir losparámetros y la anchura necesariapara poder desarrollar correcta-mente estas actuaciones. La faltade aportaciones del río es, a priori,difícil de solucionar a pesar de quese están haciendo estudios parapoder trasvasar los sedimentosretenidos en los embalses de lazona deltaica. A fin de considerarlos cambios en las acciones queactúan en la costa por causasnaturales y/o inducidas por loshumanos, detrás de la zona deamortiguación es posible definiralgún sistema de dunas rígidas al

final del sistema playa-duna-pan-tanal-duna. Con esta estrategia setienen en cuenta los fenómenosde subida del nivel del mar. Esteproceso tiene una importancia es-pecial en el área deltaica comoconsecuencia de la subida del ni-vel del mar, causada por el cambioclimático inducido por la natura-leza o por las actividades huma-nas, agravado por la consolida-ción del terreno, la subsidencia y eldéficit sedimentario.

La planificación futura en el deltadel Ebro debe incluir el manteni-miento de las dunas existentes y lacreación de nuevos sistemas deplaya-duna-pantanal-duna a lolargo de todo el frente costero deldelta. Los objetivos principales deestas nuevas propuestas debenser los siguientes:

• Conseguir una playa más am-plia.

• Asegurar un sistema de amor-tiguación frente a los ataques delos temporales.

• Crear un ecosistema de flora yfauna.

• Conseguir una protección con-tra la subida del nivel del mar.

Algunos proyectos piloto se es-tán desarrollando teniendo encuenta esta nueva estrategia paraproteger el delta del Ebro basa-dos en la incorporación de terre-nos en el dominio público marí-timo-terrestre detrás de la líneade costa, y en el diseño de un sis-tema playa-duna-pantanal-duna.Recientemente se ha desarrolladoun proyecto piloto de acuerdo conestos principios (Ministerio de Me-dio Ambiente, Taller de IngenieríaAmbiental, 2007). El proyecto sedesarrolla en una franja de cuatrokilómetros en el margen izquierdodel delta en el frente costero (fig.8 y 9).

En esta propuesta puede obser-varse que el proyecto se desarro-lla en un área donde antes habíacampos de arroz. El diseño deesta solución está basado en laocupación, mediante la incorpora-ción al dominio público marítimo-terrestre, de una franja costera de

quinientos metres. En este espa-cio se incluye una playa de cienmetros de ancho y un sistemaduna-pantanal de cuatrocientosmetros de ancho (fig. 10). Al finalde todo, por el lado de tierra sepropone construir una duna rígidacon material granular, que debetener una doble función: protegercontra la subida del nivel del mar yfenómenos de inundación, y servirde base para una senda para vian-dantes y bicicletas a lo largo de lacosta (fig. 11).

Este sistema general playa-duna-pantanal-duna es una herramientaesencial en la estrategia de gestiónsostenible del frente costero deldelta del Ebro. Los problemas deerosión, subida del nivel del mar yriesgos de inundación y medioam-bientales han sido consideradosen esta propuesta de solución. Laimplementación de esta estrategiaes uno de los objetivos fundamen-tales de la gestión integral de lazona costera en el delta del Ebro.El primer paso del proceso con-siste en obtener los terrenos —unafranja de anchura mínima de qui-nientos metros— para incorporar-los al dominio público marítimo-te-rrestre para llevar a cabo esteproyecto. El área de amortiguaciónque crea esta propuesta es la me-jor opción para garantizar la pro-tección del delta del Ebro contralos riesgos naturales, ya que prevélos riesgos y los efectos de lostemporales, la subida del nivel delmar, las inundaciones y la subsi-dencia a lo largo de la línea decosta y de las áreas que la rodean.En definitiva, este proyecto pilotoes un ejemplo de una estrategia deadaptación al cambio climático yde gestión sostenible de la costaaplicado al delta del Ebro.

Conclusiones• El medio físico es el soporte de

la zona costera que se caracterizapor la escasez, la demanda, la in-terfase y la fragilidad.

• La estrategia de adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa ha de basarse


en la Gestión Integrada de la ZonaCostera (GIZC). La incidencia denumerosas actividades en unazona de alta vulnerabilidad es elorigen de muchos conflictos quesolo pueden resolverse mediantela GIZC.

• El medio físico está condicio-nado por diferentes leyes y norma-tivas de ámbito europeo, españoly catalán, además de los conve-nios internacionales firmados.

• El análisis causa-efecto es elmás adecuado en el caso del me-dio físico si se tienen en cuentalas amenazas a la zona costera,como la erosión y la inundación.Estas amenazas se ven agrava-das por una serie de factores y fe-nómenos, como la presión urba-nística, la acción antrópica en lacosta, la falta de aportación de se-dimentos a las playas y los cam-bios en las acciones que actúanen la costa por causas naturalesy/o inducidas por el ser humano.

• El estudio encargado por la Ofi -cina Española de Cambio climáticoal Grupo de Ingeniería Oceanográ-fica y de Costas (GIOC) de la Uni-versidad de Cantabria (GIOC,2004) ha analizado los datos dis-ponibles durante el período 1958-2001 en la costa española en lassiguientes variables: nivel del mar,viento, presión atmosférica, alturade ola y dirección del oleaje. Apartir del análisis se han encon-trado unas tendencias que indi-can que en este período se hanproducido cambios significativos.Este hecho ha supuesto un análi-sis histórico de las causas.

• A parte de las tendencias sobrelas causas, lo interesante es cono-cer los efectos; por este motivose hizo en el mismo estudio unaproyección de los efectos al añohorizonte 2050, que se centró enel nivel de inundación, el retrocesode la línea de costa, el sobrepasoen las obras marítimas y el incre-mento del peso de los bloques enlas obras marítimas. Los resulta-dos de los efectos sirven para po-der tomar decisiones en el futuro.

• Las estrategias para la adap-

tación al cambio climático y lagestión sostenible de la costa sonlas siguientes: retroceso, adap-tación y protección. Para teneren cuenta una gestión sosteniblede la costa, las estrategias quehay que aplicar deben ser: en pri-mer lugar, la de retroceso; en se-gundo lugar, la de adaptación y,finalmente, la de protección.

• Para poder aplicar las estrate-gias en la costa española se dis-pone de dos herramientas pode-rosas: la Ley 22/88, de 28 de julio,de costas, vigente, y el Protocolode la gestión integrada de zonascosteras del Mediterráneo dentrode la Convención para la protec-ción del medio ambiente marino yde las regiones costeras del Medi-terráneo, pendiente de ratificaciónpor los estados miembros.

• Se ha aplicado la estrategia deadaptación al cambio climático y ala gestión sostenible de la zona enel delta del Ebro. Se trata de unade las zonas más sensibles y vul-nerables de la costa española, ca-talana y mediterránea. Por estemotivo, buena parte del delta esparque natural, ZEPA, RAMSAR yRed Natura 2000, y está compren-dida específicamente dentro delPlan director de usos del sistemacostero, el Plan territorial de lasTierras del Ebro y otros tipos deestudios y planificaciones de lasdiferentes administraciones.

• De acuerdo con los diferentessistemas morfológicos que pue-den encontrarse en el delta delEbro puede concluirse que el com -portamiento natural de la zonacostera delante del mar es el sis-tema playa-duna. Los campos dedunas requieren la ocupación deuna franja amplia de tierra que per-mita que se desarrollen. Los siste-mas de dunas son consecuenciade dos acciones diferentes: la de-posición de arena por dinámicamarina y el transporte eólico. Lasfunciones de las dunas en el deltadel Ebro son las siguientes:

– Proteger la costa contra la di-námica marina generada por eloleaje.

– Proteger la costa contra los fe-nómenos de subida del nivel delmar y la subsidencia, evitando eimpidiendo, de esta manera, el so-brepaso.

– Crear un ecosistema de flora yfauna.

• Algunos proyectos piloto seestán desarrollando teniendo encuenta esta nueva estrategia parala protección del delta del Ebro: losproyectos se basan en la incor-poración al dominio público marí-timo-terrestre de los terrenos dedetrás de la línea de costa para di-señar un sistema playa-duna-pan-tanal-duna. Recientemente se hadesarrollado un proyecto piloto deacuerdo con estos principios (Mi-nisterio de Medio Ambiente, Tallerde Ingeniería Ambiental, 2007). Elproyecto se desarrolla en una franjade cuatro kilómetros de longitud yun mínimo de quinientos metrosde anchura, en el margen izquierdodel delta, en el frente costero.

• El sistema general playa-duna-pantanal-duna es una herramientaesencial en la estrategia de gestiónsostenible del frente costero deldelta del Ebro y es uno de los ob-jetivos fundamentales para la ges-tión integral de la zona costera deldelta del Ebro. El área de amorti-guación es la mejor garantía paraproteger el delta contra los riesgosnaturales, ya que prevé los efectosde los temporales, la subida del ni-vel del mar, las inundaciones y lasubsidencia a lo largo de la líneade costa y las áreas que la ro-dean. En definitiva, este proyectopiloto es un ejemplo de una estra-tegia de adaptación al cambio cli-mático y de gestión sostenible dela costa aplicado al delta del Ebro.

BibliografíaCICIN-SAIN, B.; KNECHT, R. (1998):«Integrated Coastal Zone Mana-gement, Concepts and Practices».Island Press. Washington D.C. yCovelo, California.Grupo de Ingeniería de Costas yOceanografía (GIOC, 2004). «Im-pactos en la costa española porefecto del cambio climático». Mi-

La experiencia 265

nisterio de Medio Ambiente, Ma-drid.http://www.mma.es/secciones/cambio_climatico/areas_tematicas/impactos_cc/imp_cost_esp_efec_cc.htmIPCC (1990): «Strategies for Adap-tation to Sea Level Rise». Report ofthe Coastal Zone ManagementSubgroup of the IPCC ResponseWorking Group. http://www.ipcc.chJIMÉNEZ, J. A. (1996): «Evolucióncostera en el delta del Ebro. Unproceso a diferentes escalas deespacio y tiempo». Tesis doctoral.Departamento de Ingeniería Hi-

dráulica, Marítima y Ambiental.Universidad Politécnica de Cata-luña. Barcelona. Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino (2008):http://www.mma.es/portal/secciones/cambio_climaticoRODRÍGUEZ, I. (1999): «Evoluciónmorfológica del delta del Ebro yprognosis de su evolución». Uni-versidad de Alcalá de Henares.Madrid Fluid Mech. Vol. 80, pág.721-741. SáNCHEZ, M. J. (2005): Análisismorfodinámico de la flecha du-nar de El Fangal (Delta del Ebro).

Universitat Rey Juan Carlos I, Ma-drid.Taller Ingeniería Ambiental (2007):Desarrollo del Plan de actuacio-nes en el delta del Ebro: mejoramedioambiental en la playa dePals, Bassa de l’Arena y Nen Per-dut. Servicio de Costas en Tarra-gona. Dirección General de Cos-tas, Ministerio de Medio Ambiente.Universitat de Barcelona (1997):«Estudio de la situación actual yevolutiva de las formaciones eóli-cas litorales del delta del Ebro».Informe técnico. Facultat de Geo-logía. Universitat de Barcelona.


Los efectos del cambioclimático sobre labiodiversidad marinaRafael SardàInvestigador científico delConsejo Superior deInvestigaciones Científicas.Profesor titular de ESADEBusiness School.Centro de Estudios Avanzadosde Blanes (CEAB)

IntroducciónLa diversidad biológica (biodiversi-dad) es un concepto que hace re-ferencia a la amplia variedad deseres vivos sobre la Tierra y lospatrones naturales que conforma.La biodiversidad es el resultadode miles de millones de años deevolución a través de procesosnaturales y también recientementecomo consecuencia de la influen-cia creciente de las actividades delser humano. El término biodiversi-dad engloba desde la variedad deecosistemas del planeta hasta lasdiferencias genéticas de cada es-pecie que permiten la combina-ción de múltiples formas de vida, ycuyas mutuas interacciones entresí y con el resto del entorno funda-mentan el sustento de la vida. Porello, cuando hablamos de biodi-versidad podemos hacerlo desdeun plano genético, o bien desdeel plano de las especies y pobla-ciones o de ecosistemas. Cons-cientes del valor intrínseco de ladiversidad biológica y de sus va-lores ecológicos, genéticos, so-ciales, económicos, científicos,educativos, culturales, recreativos yestéticos de sus com ponentes, yconscientes de la importancia deésta para la evolución y el mante-nimiento de los sistemas necesa-rios para la vida en la biosfera,durante la realización de la Confe-rencia de Río, en 1992, se creó laUnited Nations Framework Con-vention on Biological Diversity(UNFCBD). Su documento funda-cional es el punto de partida deuna serie de acciones propuestaspara la conservación de este pre-ciado tesoro.

La Conferencia de Río adoptóasimismo la creación de la UnitedNations Framework Convention onClimate Change (UNFCCC) con elobjetivo de prevenir cambios delclima peligrosos para la especiehumana. La UNFCCC suele utilizarla información cientí�ca desarro-llada a partir de los trabajos reali-zados por el grupo de expertosdel Intergovernmental Panel onClimate Change (IPCC). El últimoinforme del IPCC (2007) a�rmacon certeza que: el cambio climá-tico se está produciendo y queéste modificará los patrones ac-tuales del clima durante todo elsiglo iniciado, y que los efectosobservados son consecuencia di-recta de los impactos producidospor la actividad humana. Un in-forme posterior que relaciona ma-croeconomía y cambio climático(Stern Review) concluye que debe-ríamos ser capaces de no superarconcentraciones atmosféricas deCO2 superiores a 500 ppm (aque-llas concentraciones que segúnlos modelos actuales podrían in-crementar la temperatura mediaglobal del planeta en unos 2-3 ºC)si no deseamos entrar en proce-sos de gran incertidumbre y granriesgo. El incremento del efectoinvernadero de la Tierra y, comoconsecuencia, el cambio climáticoque ello está provocando, consti-tuye el desafío medioambientalmás importante que aparece enlos albores del siglo xxI junto con elincremento de la población mun-dial. Hechos que solían ocurrir entiempos geológicos pueden llegara ser observados en el transcursode una vida humana, y la percep-ción biológica de un cambio en elclima es también generalizada.Toda la vida del planeta va a resen-tirse de este cambio al tener quereadaptarse de forma rápida a lasnuevas situaciones, aunque, ob-viamente, si estos procesos deadaptación son posibles.

A principios de este siglo, el an-terior secretario general de Nacio-nes Unidas, Ko� Annan, puso enmarcha la realización de un amplio

estudio para evaluar las conse-cuencias que los cambios recien-tes en los ecosistemas planeta-rios están teniendo sobre laspoblaciones humanas. Este in-forme, conocido como MilleniumEcosystem Assessment, analizalas relaciones entre la salud de losecosistemas y el bienestar hu-mano (MEA, 2003). En el informese concluye cómo el cambio cli-mático ha afectado a todos losecosistemas del planeta durante elpasado siglo, aunque de formadesigual (tabla 1), y aparece estecambio como la fuerza más impor-tante de pérdida de biodiversidaden la actualidad. Los cambios in-troducidos, combinados con unacrecentado uso del suelo y la dis-persión de especies exóticas y/oinvasoras, están limitando la capa-cidad de muchas especies deadaptarse a las nuevas realidades.Asimismo, este problema ha sidovalorado recientemente por laUNFCBD de muy grave, pero re-conoce no obstante que aún esta-mos a tiempo de mitigar los im-pactos y adaptarnos a los efectosdel cambio climático mientras seprotege la biodiversidad medianteuna correcta gestión de este lla-mado también capital natural. Labiodiversidad puede resentirse delcambio climático, pero tambiénpuede convertirse en una buenaherramienta para mitigarlo.

Aunque es relativamente difícilhacer grandes predicciones sobrela relación biodiversidad-cambioclimático debido a las numerosasincertidumbres que aún subyaceny la di�cultad experimental paracomprobar hipótesis de trabajomás allá de observaciones efec-tuadas, algunos efectos generalessí parecen claros:a) Cambios observados en las

áreas de distribución de las espe-cies. Por cada grado centígradode cambio en la temperatura, losgrandes biomas terrestres del pla-neta se mueven unos ciento se-senta kilómetros (si el clima variaseunos cuatro grados centígradosdurante este siglo, las especies

La experiencia 267

del hemisferio norte deberían mo-ver su área de distribución unosquinientos kilómetros hacia elnorte, o el cambio que supusieseen altitud, para encontrar un nuevoclima benigno) (Thuiller, 2007). Noobstante, la habilidad de las espe-cies de poder buscar nuevos há-bitats para su posterior adapta-ción quedará restringida por losusos actuales del suelo, usos quepueden constituir barreras natu-rales para su desplazamiento.b) Cambios fenológicos y de re-

lación entre las especies. Loscambios climáticos pueden va-riar los períodos migratorios o losperíodos de reproducción de lasespecies, y pueden provocar de-sacoplamientos entre ciclos bioló-gicos que son necesarios para uncorrecto funcionamiento de lossistemas naturales. Las relacionescoevolutivas pueden quedar alte-radas ante los mecanismos forza-dos de adaptación para algunaspoblaciones, lo que puede llevar aimportantes efectos ecosistémi-cos.c) Desubicaciones. Algunos eco-

sistemas pueden quedar fuera delrango de variación de clima nece-sario para su funcionamiento, porejemplo en el caso de los ecosis-temas polares o los arrecifes decoral. Bosques enteros, o los mis-mos arrecifes de coral, podríandesaparecer como consecuenciade la expansión de plagas favore-cidas por el incremento de la tem-peratura; un ejemplo es el casode la infestación de pinos porparte de los escarabajos del gé-nero Dendroctonus, que podríanhacer desaparecer bosques que asu vez podrían favorecer, por com-bustión de su madera, el efecto in-vernadero.d) Variaciones climáticas e incer-

tidumbres. Un aumento de lastemperaturas probablemente lle-vará asociada mayores humeda-des, lo que provocará cambios enel régimen de precipitaciones. Noobstante, los modelos climatológi-cos también alertan de reduccio-nes regionales en la humedad, por

ejemplo, en la zona mediterránea,lo que llevaría asociado un mayorestrés hídrico. Asimismo, con mu-chas incertidumbres, el cambio cli-mático podría propiciar con mayorfrecuencia la aparición de fenome-nologías extremas (temporales,sequías, lluvias torrenciales...), loque repercutiría en un incrementode las perturbaciones acusadassobre los ecosistemas.e) Especies clave y/o carismáti-

cas. Como consecuencia del cam-bio climático, se conocen cadavez más efectos indeseables so-bre especies clave y/o carismáti-cas, especies normalmente degran tamaño que presentarán ma-yores problemas para desplazarsey adaptarse si las condiciones quenecesitan para funcionar se vencomprometidas en sus actualesáreas de distribución. Además, es-tas especies suelen tener un papeldestacado en los ecosistemas enlos que se encuentran, por lo quesu afectación desencadenará todauna serie de efectos secundarios.

En cualquier caso, dado que elser humano ha alterado de formamuy rápida (la mayor de toda lahistoria) los ecosistemas del pla-neta, el cambio climático suponeuna presión añadida a unos eco-sistemas ya sometidos a un pro-ceso de cambio constante, unapresión que puede conducirnos aun riesgo muy elevado de extin-ción, el cual puede llegar segúndeterminados escenarios a un ter-cio de toda su biodiversidad (Tho-mas et al., 2004a).

En el planeta, los mares y océa-nos desempeñan un papel esen-cial en la regulación climática altransportar el calor y transferirenergía desde la atmósfera hastasus zonas más profundas. Maresy océanos van a estar muy condi-cionados por los fenómenos deri-vados del calentamiento global, ylos cambios que resulten en suspropiedades físicas y químicasafectarán, sin duda, la biodiversi-dad que sostienen. En los iniciosdel siglo xIx, Jean-Baptiste La-marck escribía «los animales que

viven en el mar están protegidosde la destrucción humana de susespecies. Su multiplicación es tanrápida y tan grandes sus mediospara evadir la persecución y lastrampas, que no existe la menorprobabilidad de que el hombrepueda acabar con toda una espe-cie de ninguno de estos anima-les». Han pasado doscientos añosy es obvio que las predicciones deLamarck no eran correctas. Labiodiversidad marina ha sufridouna gran cantidad de presiones(sobrepesca, alteración de hábi-tats, contaminación, sobrefre-cuentación, desarrollo costero,eutro�zación, acuicultura, intro-ducción de especies...) que hansigni�cado un proceso muy rá-pido en la degradación de su es-tructura y de sus funciones ecoló-gicas, lo que ha repercutido muynegativamente sobre los bienes yservicios ambientales que nosprestan. El cambio climático em-peorará esta situación. En el casode los ecosistemas marinos,nuestro conocimiento no es tangrande como el que tenemos delos ecosistemas terrestres y, portanto, las posibilidades de discer-nir los efectos del cambio climá-tico sobre las especies o sobrelos sistemas naturales que en élse dan es menor. No obstante, ya pesar de ese mayor desconoci-miento, algunas tendencias pare-cen claras: se incrementará la es-trati�cación térmica de las aguas(zonas que separan masas deaguas con temperaturas diferen-tes), se reducirá la subida de nu-trientes en las zonas de a�ora-mientos (upwelling), se acidi�caráel mar (reducción del pH marino)al aumentar el ácido carbónicomarino por una mayor captura delCO2 atmosférico, se perderán hie-los polares que podrían afectarlas corrientes, e incluso el des-hielo de glaciares y continenteshelados podría subir de formadrástica el nivel del mar. Todasellas supondrán alteraciones im-portantes de los ecosistemas ma-rinos.


El continente europeo, su biodiversidad marina y el cambio climáticoUn reciente informe de la Euro-pean Environmental Agency (EEA),realizado en colaboración con elJoint Research Centre of the Euro-pean Commission (JRC) y la WorldHealth Organization (WHO), fuepresentado el año pasado con elobjetivo de difundir nueva infor-mación sobre los posible impactosdel cambio climático a través deindicadores que permitan: por unlado, identi�car los sectores y lasregiones más vulnerables respectoal cambio climático para estudiarsu adaptación, y, por el otro, apun-tar la necesidad de mejorar la mo-nitorización de los sistemas parareducir las incertidumbres sobreel clima futuro y sus impactos(EEA, 2008). El informe señala quese observan en todos los mareseuropeos impactos derivados delcambio climático (Halpern et al.,2008). Por regla general, resultamás sencillo observar los cambiosrelacionados con las variables fí-sicas, pues las series y observa-ciones que se tienen son másamplias (tabla 2). En el caso de va-riables biológicas, las series másamplias que se tienen en Europason las derivadas del ContinuousPlankton Recorder (CPR) realiza-das desde la década de 1950. Porregla general, estas series son mu-cho más cortas e irregulares. Elprincipal impacto global detectadoes el aumento de la temperaturasuper�cial del agua marina; de to-das formas, debido a las diferen-cias entre las regiones europeas,este impacto se traslada a la com-ponente biológica de forma dife-rente según las áreas geográ�cas.En el Atlántico Norte, las observa-ciones realizadas señalan movi-mientos hacia el norte de las áreasde distribución de especies de zoo -plancton y peces, así como unamayor amplitud en la estación decrecimiento de las especies. En elBáltico se esperan reducciones dela salinidad de sus aguas, de la cu-bierta de hielo, y una mayor estra-

ti�cación de sus aguas, lo que po-dría provocar mayores procesosde hipoxia con consecuenciasmuy negativas para la vida ma-rina, incluidas las especies co-merciales. En el Mediterráneo, latemperatura del agua marina seespera que incremente y el aportede agua dulce al mar, que se re-duzca; todo ello unido no afectarátanto a la estrati�cación de lasaguas; sin embargo, en sus aguaslos efectos de las especies invaso-ras, favorecidas por el cambio tér-mico, podrían dar lugar a alteracio-nes ecosistémicas importantes(ESF, 2007).

En el caso del litoral español(Anadón et al., 2005), las seriesdel Instituto Español de Oceano-grafía han detectado un aumentode temperatura en todas las cos-tas de la península, así comocambios en la estacionalidad eintensidad de algunos procesosoceánicos como los a�oramien-tos. Los datos aportados pornuestro país señalan que en el lito-ral mediterráneo el aumento mediode la temperatura super�cial delmar para el período 1948-2005varió entre 0,12 y 0,5 ºC (en algu-nos casos, serie de l’Estartit [Gi-rona], alrededor de un grado cen-tígrado en los últimos treinta años,comunicación personal). En pro-fundidades intermedias la tempe-ratura aumentó entre 0,05 y 0,2 ºCy en las capas profundas el au-mento de temperatura osciló entre0,03 y 0,1 ºC. El incremento detemperatura en las capas interme-dias y profundas, aunque puedaparecer pequeño, implica que elmar ya ha absorbido gigantescascantidades de calor. La salinidadha aumentado entre 0,03 y 0,09unidades de salinidad, dada la dis-minución de precipitaciones en elMediterráneo, así como la mermadel aporte de los ríos debido a lasconstrucciones hidráulicas lleva-das a cabo en sus cauces para elaprovechamiento del agua porparte de los seres humanos. Porsu parte, el nivel del mar ha obser-vado un aumento de entre 2,5 mm

a 10 mm por año; los datos apun-tan a que además del calenta-miento de las aguas, otros factorescomo el aumento de la cantidadde masa de agua podrían ser susresponsables directos (Vargas etal., 2007). Aparte de estos aspec-tos que hablan de medias, se haobservado el incremento de situa-ciones climáticas puntuales desfa-vorables, las llamadas anomalíasclimáticas (Cerrano et al., 2000).Todo ello unido presenta una in-�uencia notable sobre la biodiver-sidad.

Aunque existen numerosas ob-servaciones sobre cambios pro-ducidos en las últimas décadasen los ecosistemas marinos, re-sulta extremadamente difícil el po-der separar aquellos cambios endensidades, composición, reclu-tamiento, fenologías... debido alas variables climáticas de aquelloscuyo origen debe buscarse en va-riables y actividades de origen an-trópico. La consecuencia es que elcambio climático en el dominiomarino introduce un factor aña-dido a unas comunidades de porsí muy alteradas por otras activida-des humanas. Muy probable-mente se producirán efectos si-nérgicos como consecuencia deello. A continuación, presentamosalgunos ejemplos de alteracionesen las cuales la variable climáticapodría incidir de forma signi�ca-tiva, y contribuir así a producir im-pactos signi�cativos de alteraciónsobre la biodiversidad.

Pérdida de especiesMuy pocos estudios relacionandirectamente la pérdida (o la extin-ción en caso de especies endémi-cas) de especies marinas tomandoen consideración la variable climá-tica como única causa. Sin em-bargo, en general, especies quehan sido condicionadas por la so-brepesca, la alteración del hábi-tat, la contaminación, etc., pue-den verse aún más impactadascomo consecuencia del cambioclimático. En un reciente estudiosobre la desaparición de especies

La experiencia 269

en las islas Baleares (Mayol et al.,2000) tan sólo en una de las espe-cies desaparecidas, el espadín(Sprattus sprattus L. 1758), seseñalaba su relación directa y ex-clusiva con el cambio climático.En líneas generales, se puedeconsiderar que el cambio climáticotiene un papel menor como causadirecta de la pérdida de especiesa escala regional, aunque sí puedeayudar a eliminar especies dura-mente castigadas por otros im-pactos.

Límites en la distribución de las especiesUno de los efectos que más seatribuye al cambio climático, es-pecialmente en los hábitats te-rrestres, es el cambio en la distri-bución de las especies a medidaque se observan cambios en latemperatura media de los hábi-tats (�g. 1). El efecto siempre esdoble: por un lado, el de especiesque pueden desplazarse a zonasque antes aparecían como inhós-pitas y, por otro, el de aquellasque se ven amenazadas porqueun calentamiento global les re-duce el hábitat, con el ejemploparadigmático del oso polar en lacubierta de hielos del ártico.Cambios en la distribución de laspoblaciones de peces están biendocumentados en la plataformacontinental europea. Las captu-ras de peces que tenían rangosde distribución más meridionalesse han incrementado en las últi-mas décadas (Stebbing et al.,2002) en el Atlántico Norte, lo cualse relaciona con un incrementode la temperatura media del aguay, en consecuencia, con el cambioclimático. De esta forma, se hanobservado movimientos de sardi-nas y anchoas más hacia el norte,y de salmonetes y salmón hacialas partes más occidentales deNoruega (Beare et al., 2004; Bran-der et al., 2003). En el Mediterrá-neo, un caso bien estudiado queilustra este efecto es el de la ala-cha (Sardinella aurita Valencien-nes, 1847), de la cual se conocen

bastante bien sus límites de distri-bución en el Mediterráneo norocci-dental (Sabatés et al., 2006). En elestudio anterior se demostrabaque la abundancia y distribuciónde la alacha se relaciona con latemperatura del agua registradadurante el período de maduraciónde las gónadas. En la actualidad,se observa una mayor abundanciade larvas de las especies en zonasmás frías del Mediterráneo noroc-cidental donde antes apenas sí selas veía, lo que indica la expansióndel área de distribución de la espe-cie a medida que el agua de marincrementa su temperatura.

Invasión de especiesLa invasión de especies alóctonases en la actualidad uno de los fe-nómenos biológicos más asocia-dos con los patrones de cambioglobal. En principio, la causa di-recta de la introducción de nuevasespecies en hábitats no suele serla variable climática, pero estáclaro que después, en según quécircunstancias, las variables cli-máticas pueden favorecer la apa-rición posterior de cambios ma-yores. Éste es el caso del marMedi terráneo, donde se ha obser-vado un notable incremento de latemperatura de sus aguas (Fran-cour et al., 1994), lo que ha provo-cado que se hable de una ciertatropicalización de su fauna (Bian-chi y Morri, 2003). Lo cierto es queen el Mediterráneo, las especiesinvasoras suelen ser en su mayo-ría especies con afinidad poraguas más calientes, y un au-mento de la temperatura mediade las aguas que les sirve de aco-gida las favorece (Occhipinti-Am-brogi, 2007; Galil, 2008).

Especies formadoras de hábitats

Se puede observar una drásticacombinación si determinadas es-pecies formadoras de hábitat(ecosystem engineers, Crooks,2002; Cuddington y Hastings,2004) aparecen en alguna comu-nidad estable. Suelen tratarse nor-

malmente de especies invasoras,que favorecidas como conse-cuencia de cambios en las varia-bles climáticas acaban despla-zando las especies autóctonas.Un caso paradigmático es el delalga Caulerpa taxifolia (Vahl) C.Agardh, ampliamente represen-tada en mares tropicales y abun-dante hoy en el Mediterráneo no-roccidental, donde llegó comoconsecuencia del vertido en el mardesde un acuario público (Boude-resque et al., 1995; Meinesz et al.,2001, 2002). La C. taxifolia es ca-paz de recubrir los hábitats delbentos marino de poca profundi-dad, aniquilando y reemplazandolas comunidades anteriores, y for-mando una nueva comunidad al-tamente monoespecí�ca. En estecaso, resulta especialmente gravesu competición por el espacio conla bentos marina Posidonia ocea-nica (L.) Delile, especie clímax en elMediterráneo. Tanto la C. taxifoliacomo su especie próxima C. race-mosa (Forsskål) J. Agardh, tam-bién presente en el Mediterráneo,presentan una correlación muyfuerte de su crecimiento con latemperatura y, por tanto, se venfavorecidas por los patrones decambio climático. El caso de la re-lación entre C. taxifolia y P. ocea-nica ilustra asimismo otro de lospatrones generales que el cambioclimático está introduciendo en losecosistemas del planeta. Los cam-bios son menores cuando los eco-sistemas originales están menosalterados y gozan de una saludmejor. Cuando las praderas de P.oceanica son densas y tienen unbuen funcionamiento, su resisten-cia es mayor y la colonización deC. taxifolia, más débil.

Alteraciones en las cadenastróficas marinasAlgunas de las evidencias másconvincentes en las que se ob-serva una respuesta a la variabili-dad climática regional son obser-vadas en la base de las cadenastró�cas marinas. Las especies quese encuentran en la base de estas


cadenas tró�cas (especies de �to-plancton y zooplancton) suelenresponder de forma más rápida alas variables térmicas y posterior-mente trasladan estas respuestasa eslabones superiores de sus ca-denas tró�cas. Las especies de �-toplancton y zooplancton siemprehan estado muy relacionadas conlas variaciones de temperatura y elíndice NAO (North Atlantic Oscilla-tion Index), incluso en situacionesmediterráneas (Molinero et al.,2005). Las variaciones de estasespecies en términos de produc-ción, diversidad, interacciones en-tre especies y distribución tieneefectos rápidos y acusados sobrelas pesquerías y sobre las pobla-ciones de otras especies marinascomo las aves o las ballenas (verrevisiones en Reid y Edwards,2001; Drinkwater et al., 2003). Unestudio bien documentado de estecambio es el relativo al copépodode aguas frías Calanus finmarchi-cus (Gunnerus), que ha perdidodesde la década de 1960 un se-senta por ciento de su biomasatotal (Edwards et al., 2006); estapequeña especie ha sido reempla-zada por otras especies, pero conuna menor productividad. La pér-dida de esta productividad afecta aespecies como el bacalao, que derepente se encuentra ante situacio-nes con dé�cit de comida, espe-cialmente negativo en los períodosde reclutamiento. Si a ello añadi-mos el problema de la sobrepesca,podemos llevar a estas especies asituaciones límite al cambiar la es-tructura de edad de sus poblacio-nes naturales (Beaugrand et al.,2003). Posteriormente, podemosobservar problemas en cascada: amedida que especies como el ba-calao se reducen en número, otrasespecies como la sardina, la an-choa o el salmonete pueden versefavorecidas, por lo que los cambiosse ampli�can. La relación de to-dos estos fenómenos con el cam-bio climático aún necesita de me-jores estudios, pues puede tenerrepercusiones importantes en elcaso de las políticas de pesca.

Las anomalías térmicasOtra de las consecuencias de losefectos del cambio climático esun aumento de las llamadas ano-malías térmicas, situaciones cli-máticas en las que alguna de susvariables (básicamente tempera-tura) no responden a los patronesnormales estacionales y conllevanperíodos de tiempo en los cualesse producen situaciones no espe-radas. Esto tiene como conse-cuencia el hecho de que determi-nadas especies deban adaptarsey responder a estos cambiosabruptos. Los efectos son mayo-res en aquellas especies que viven�jas al sustrato y que, por tanto, nopueden desplazarse a otras áreasen donde estas anomalías seanmenos importantes. En situacio-nes de anomalías térmicas, se haobservado una relación directacon la llegada de especies patóge-nas que en algunos momentospueden llevar a una alta mortalidadde especies. En el Mediterráneonoroccidental se han observadofenómenos de este tipo comoconsecuencia de aumentos pro-longados en el tiempo de la tem-peratura del agua de mar. Una delas relaciones mejor estudiadas esla infección mayoritaria de la gor-gonia roja Paramuricea clavata(Risso, 1826), que produjo unaalta mortalidad en el golfo deLeón como consecuencia de suinfestación por la especie Vibriocoralliilyticus (patógeno termode-pendiente de corales tropicales),durante períodos de anomalíastérmicas provocadas por un au-mento de temperatura, especial-mente observadas entre los años1999 y 2003 (Bally y Garrabou,2007). Otras situaciones similareshan sido estudiadas, como la in-fección de Oculina patagonica porVibrio shiloi en Israel (Rosenberg yBen-Haim, 2002). Determinadaspredicciones apuntan a que las in-fecciones por patógenos podríanser en el futuro una de las causasmás importantes de pérdidas debiodiversidad en el océano y en loscambios de distribución de las es-

pecies como consecuencia de lavariable climática (Schär et al.,2004).

Aparte de las consideracionesanteriores, las anomalías térmicastambién pueden tener importanciaen el desarrollo de �oraciones dealgas tóxicas (Harmful algal blo-oms o HAB), proliferaciones de al-gas microscópicas capaces degenerar, acumular y transferir com-puestos orgánicos con capacidadtóxica para la estructura tró�camarina y costera. Los daños gene-rados por las HAB son devastado-res para los ecosistemas, al redu-cir su capacidad para mantener labiodiversidad de especies, degra-dar su hábitat, incrementar posi-bles enfermedades y producircambios en la estructura de suscomunidades. De forma similar,temperaturas elevadas y nutrien-tes en el medio pueden, asimismo,favorecer el incremento de espe-cies de algas oportunistas, comolas acumulaciones de bacterias yalgas unicelulares �lamentosas (�g.2), que en algunos momentos lle-gan a desarrollar matas muy den-sas que as�xian las comunidadesmarinas sobre las que crecen; ocomo la presencia de grandes ex-tensiones de ulváceas y otras es-pecies en el medio marino del AltoAdriático como consecuencia delos procesos de eutro�zación desus aguas (Justic, 1982).

Efectos por temporales y otrasanomalías climáticasAl igual que en el incremento deanomalías térmicas, las prediccio-nes de cambio climático apuntan aun incremento de la fuerza de lostemporales. Los temporales pue-den llegar a tener un efecto nega-tivo sobre las poblaciones que seasientan en las zonas más somerasdel litoral y que, en estas circuns-tancias, se encuentran expuestas asucesos catastró�cos que puedenincluso llegar a rasurar determina-dos hábitats marinos. Si este efectose vuelve cada vez más importante,determinados hábitats estarán ma-yormente expuestos a situaciones

La experiencia 271

de estrés mecánico. Un efecto si-milar, también ligado a la variableclimática, es el efecto que produceen el bentos marino la fricción delos icebergs desprendidos de lasplataformas de hielo. Esta fricciónprovoca también el rasurado de losfondos, la pérdida de su coloniza-ción biológica y, por tanto, el inicionuevamente de perío dos de la su-cesión biológica, que en ambientesfríos es un proceso muy lento.

La acidificación del océanoUno de los efectos más preocu-pantes del cambio climático en elocéano y sus posibles efectos es laacidi�cación creciente de éste. Enel planeta, una tercera parte delCO2 atmosférico es captado porlos océanos (Thomas et al., 2004b).El incremento de la concentraciónde CO2 en la atmósfera provoca lahidrólisis de este gas en el aguamarina e incrementa la concentra-ción de iones de hidrógeno y bajael pH del agua de mar (el agua ma-rina se vuelve más ácida). Los valo-res medidos actuales presentan re-ducciones de 0,1 unidades de pHen comparación con los valorespreindustriales con escenarios pre-vistos de alcanzar reducciones de0,3 y 0,4 unidades a �nales de estesiglo (Orr et al., 2005). Este fenó-meno químico causa el incrementode la concentración de CO2 di-suelto en el agua y el decremento alunísono de los iones de carbonato,lo que puede tener consecuenciasmuy negativas para todos aquellosorganismos que necesitan estosúltimos iones para poder formarcarbonato cálcico biogénico, yasea en forma de aragonito (corales,moluscos…) o calcita (�toplanctoncon caparazones…). En determina-das zonas marinas, alrededor defuentes hidrotermales submarinasdonde se producen emisiones na-turales de CO2, se han observadode�ciencias en los procesos de cal-ci�cación. Un buen ejemplo son lasobservaciones realizadas en la islade Ischia, en donde la actividadvolcánica permite tener las condi-ciones anteriormente expuestas en

el lecho marino; en este caso, es fá-cil observar la ausencia de muchosorganismos calci�cados así comode�ciencias en las conchas de losmoluscos allí presentes. La acidifi-cación del océano impone aún ma-yores presiones a determinadosecosistemas oceánicos tales comolos arrecifes de coral, ya de por síalterados por otros impactos, ypodría tener efectos impensados(riesgos mayores) si alterase sig-nificativamente el �toplancton y el-zooplancton de los mares y losocéanos.

Los ambientes costerosCuando se habla de biodiversidadmarina conviene no olvidar tam-bién todas aquellas comunidadesy ecosistemas que suelen coexis-tir en la zona de interfase entre losdominios marinos y terrestres: pla-yas, dunas, lagunas costeras, hu-medales, manglares, marismas...Todos estos hábitats van a ser es-pecialmente castigados por elcambio climático. Sin profundizaren ello, pues hay un capítulo espe-cial dedicado en este monográ-�co, sí conviene considerar quelas especies adaptadas a estosambientes deberán responder alaumento previsible del nivel delmar, el incremento de anomalíasclimáticas, el mayor efecto de lostemporales, etc., y todo ello enuna zona de gran asentamientohumano, lo que supone múltiplesactividades a su alrededor. En mu-chos casos, especialmente ennuestros hábitats mediterráneos,estos ambientes han sido muy maltratados y conservados en el pa-sado, por lo que su posible adap-tación a los nuevos fenómenos cli-máticos es difícil, con especialénfasis en las comunidades deplayas y dunas, así como el espa-cio físico en sí.

Conservar la biodiversidadmarina como efecto mitigadory adaptador ante el cambioclimáticoLos organismos presentan un nú-mero limitado de respuestas para

poder sobrevivir a cambios en elambiente, cambios como los quepodría introducir el cambio climá-tico. Básicamente los organismospueden solventar el problema me-diante adaptaciones ligadas a unacierta flexibilidad fisiológica; adap-tarse definitivamente al cambio ymigrar a lugares donde los reque-rimientos sean mejores para susupervivencia (Peck, 2005). Losefectos del cambio climático enlas variables fisicoquímicas de laszonas costeras y los ecosistemasmarinos incluyen incrementos delnivel del mar, reducciones en lacubierta de hielos, acidificación,cambios en la salinidad, la alcalini-dad, el régimen de olas, la circula-ción oceánica y los temporales.No poseemos estudios para cono-cer con detenimiento cuál será larespuesta de los organismos ma-rinos a estos cambios, pues nuncaantes hemos vivido situacionescomo ésta, pero sí es cierto que,dado que la variable climática esuna variable global que actúa porencima de otras muchas variablesregionales que impactan tambiénen estos organismos y dado quese ha demostrado cómo los eco-sistemas sanos son mucho másresistentes a los cambios queaquellos que han sido previamenteimpactados, uno de los mejoresconsejos, aparte de minimizar entierra las emisiones de gases deefecto invernadero para no agra-var el problema, es buscar unagestión más adecuada de los am-bientes costeros y marinos.

La gestión de costas y del mediomarino en general no ha tenidonunca ninguna prioridad en el pa-sado y se ha realizado por reglageneral de forma deficiente. Enconsecuencia, muchos serviciosecológicos se han perdido, lo queha provocado una mayor debili-dad en el funcionamiento de subiodiversidad. Sin embargo, la bio-diversidad genera múltiples bene-ficios a las sociedades humanas alser depositarios de grandes valo-res ecológicos, socioculturales yeconómicos (Constanza et al.,


1997; de Groot, 2006). Todos es-tos beneficios, junto con su es-tructura, constituyen el denomi-nado capital natural, y, ya que estecapital no ha sido suficientementeprotegido en el pasado, es ahoramucho más vulnerable a los efec-tos negativos del cambio climá-tico. Los cambios en la estructuray en las funciones de la biodiversi-dad marina están ya afectando engran manera los bienes y los ser-vicios ambientales que obtenemosde ella. Si no somos capaces derevertir el proceso de degradaciónde mares y costas en el que he-mos incurrido como consecuenciade una pobre planificación y ges-tión de estos ambientes, incre-mentaremos los efectos negativosdel cambio climático, pues la de-gradación de estos ambientes losacelerará. Además, los cambiosobservados como efecto de losfenómenos climáticos son sólo unanticipo de aquello que va a venir,pues existe un incremento de tem-peratura sobre la actual del cual yano tenemos ninguna posibilidadde actuar ni de revertir (Lovejoy,2009). We will deal with that tomorrow

(ya actuaremos mañana). Estafrase, extraída de la película de AlGore Una verdad incómoda, de-biera quedar desterrada de la me-moria de las personas con res-ponsabilidad en la gestión delmedio natural (con especial énfa-sis en el medio costero y marino),especialmente cuando los escena-rios de cambio climático nos po-drían llevar a gestionar situacionesde muy difícil solución. Durante lasúltimas décadas hemos obser-vado la rápida aparición de nuevosmarcos legales que buscan ase-gurar un desarrollo sostenible demares y costas (Olsen, 2001). Sonla respuesta a una necesidad ur-gente, pues, incluso observandooportunidades para una explota-ción continuada de los serviciosofrecidos por estos ambientes na-turales, resulta bien cierta la evi-dencia de su continuada degra-dación (MEA, 2003; Worm et al.,

2006; The Economist, 2009); de-gradación que se produce pese alos esfuerzos realizados para solu-cionar problemas puntuales decontaminación, sobrefrecuenta-ción y falta de protección del capi-tal natural.

A diferencia de los modelos degestión de costas y océanos ac-tualmente en uso, un nuevo mo-delo basado en el enfoque ecosis-témico (ecosystem approach) hasido desarrollado y recomendadoen consonancia a las nuevas he-rramientas legales. Este nuevo en-foque (Ecosystem approach: inte-grated management of humanactivities based on knowledge ofecosystem dynamics to achievesustainable use of ecosystemgoods and services, and mainte-nance of ecosystem integrity,ICES, 2004) se centra en analizary gestionar adecuadamente lasrelaciones existentes entre las so-ciedades humanas y los ecosiste-mas que les dan apoyo. Este nuevomodelo ofrece mejores oportuni-dades para alcanzar la sostenibili-dad, pero al mismo tiempo re-quiere de un mejor conocimientode cómo funcionan los ecosiste-mas, cómo éstos son capaces degenerar bienes y servicios a laspoblaciones humanas, cómo es-tos bene�cios se obtienen y man-tienen en el tiempo, cómo la de-gradación provocada afecta albienestar humano y genera costesimportantes, y cómo todo ellodebe ser usado en los procesosde gestión. Sin embargo, estenuevo enfoque dista mucho de es-tar, ni tan siquiera, empezando aestar introducido en la gestión decostas y de los mares. Por todoello es necesario realizar innova-ciones importantes en la gestiónde costas, mares y océanos, invo-car la necesidad de de�nir dere-chos de propiedad en los mares yreclamar una acción política deci-dida a favor de la conservación dela estructura y los procesos oceá-nicos (�g. 3).

Relacionado con este cambio deenfoque, los métodos para la con-

servación de la biodiversidad hanvariado mucho durante las últimasdécadas. Los enfoques conserva-cionistas basados en sistemasecológicos estáticos y predecibles,en donde la biodiversidad se en-tendía en términos de riqueza yrareza de especies, y la protec-ción se enfocaba hacia especiesemblemáticas, raras o en peligro,o hacia hábitats monumentales,han sido sustituidos por otros mu-cho más dinámicos y funcionales,intentando conservar la biodiversi-dad en escalas múltiples dentrode un ecosistema o contexto pai-sajístico junto con los procesosecológicos que lo sustentan. Estosnuevos enfoques no sólo son másapropiados para conservar tam-bién las funciones y servicios am-bientales que la biodiversidadproporciona, sino también paradesarrollar estrategias que palíenlos efectos negativos de las pro-blemáticas globales, tales comoel cambio climático, y que permi-tan avanzar hacia desarrollos re-gionales sostenibles. En el mediomarino, estas políticas son aúnmás difíciles de realizar, pues notenemos una visualización de suestado de conservación, y esmás difícil captar la opinión pú-blica. Sin embargo, algunas cues-tiones, como las siguientes, sí de-bieran ser obvias: hacer cumpliraquella legislación que está en vi-gor (barcas pesqueras con la po-tencia de motores adecuada, Leyde Costas, cumplimiento de losconvenios internacionales...); re-clamar un esfuerzo para adaptarnuestra regulación a las recomen-daciones internacionales (gestiónintegrada de zonas costeras,directiva de es trategia marina,aplicación de análisis de cos-tes/beneficios sociales en la tomade decisiones, incorporación delecosystem a pproach...), y aumen-tar las áreas marinas protegidasde acuerdo a las demandas de losorganismos internacionales. Espor ello que para la protección deeste medio, desde la variable am-biental, debieran ser consideradas

La experiencia 273

algunas recomendaciones inicia-les, tales como: la protección ygestión activa de los hábitats exis-tentes; la protección y gestiónadecuada de las especies caris-máticas y claves; el incremento deltamaño de los hábitats protegidosexistentes (más áreas marinas pro-tegidas, especialmente offshore);el incremento de la conectividadde los hábitats mediante la crea-ción de redes ecológicas (la es-tructura ecológica principal ma-rina); la protección de nuevoshábitats cuando sea posible; lareintroducción de especies clavede los ecosistemas cuando les seaimposible acceder a hábitats favo-rables, y, por último, controlar laaparición de especies invasoras.Lógicamente todo ello al mismotiempo que vigilamos que las acti-vidades que se desarrollan en elmedio costero y marino se realicendentro de la legislación vigente yminimizando al máximo sus im-pactos negativos, es decir, vigi-lando su ecoefectividad.

Si como está demostrado aque-llos ecosistemas que poseen unbuen estado de salud están menosafectados por los efectos deriva-dos del cambio climático, resultaobvio que debiéramos centrarnuestros esfuerzos en no degradarmás estos sistemas y restaurarloscuando ello sea posible. El modeloactual de gestión del medio natu-ral, básicamente un modelo com-petencial y muy rígido territorial-mente, no es el modelo adecuadopara llevar a cabo nuestro obje-tivo. Necesitamos un cambio radi-cal (un cambio de modelo y no unaevolución del modelo actual) en laforma de plani�car y gestionar elmedio costero y marino. Necesita-mos apostar decididamente por laGestión Integrada de Zonas Coste-ras (Sardà, en prensa) y la gestiónde mares y océanos desde un en-foque ecosistémico, que nos faci-lite la adopción de un modelo ba-sado en la gestión por procesos.Necesitamos introducir instrumen-tos de planificación integrados ysupeditar a éstos la planificación

sectorial. Todo ello debiera ser rea -lizado con rápidez, pues al mismotiempo que las nuevas actividadeshumanas se aceleran como conse-cuencia de los aumentos pobla-cionales y de riqueza, también seaceleran los impactos que recibe elmedio natural. Estos impactos es-tán debilitando la estructura y elfuncionamiento de la biodiversidadmarina, nos privan de obtener losbienes y servicios ecológicos queesta biovidersidad nos ofrece yampli�can los efectos negativos delcambio climático en costas, maresy océanos.

BibliografíaANADóN. R.; DUARTE, C. M.; FARIñA.C. (2005): «Impactos sobre losecosistemas marinos y el sectorpesquero» en J. M. Moreno (ed.):Evaluación preliminar general delos impactos en España por efectodel cambio climático. Ministerio deMedio Ambiente, Madrid, págs.147-182.BALLY, M.; GARRABOU, J. (2007):«Thermodependent bacterial pat-hogens and mass mortalities intemperate benthic communities: anew case of emerging disease lin-ked to climate change». GlobalChange Biology. Núm. 13, págs.2078-2088.BEAUGRAND, G.; REID, P. C. (2003):«Long-term changes in phyto-plankton, zooplancton and salmonrelated to climate». Global ChangeBiology. Núm. 9, págs. 801-817.BEARE, D.; BURNS, F.; JONES, E.; PE-ACH, K.; PORTILLA, E.; GREIG, T. et al.(2004): «An in crease in the abun-dance of anchovies and sardines inthe north-western North Sea since1995». Global Change Biology.Núm. 10, págs. 1209-1213.BIANCHI, C. N.; MORRI, C. (2003):Global sea warming and «tropica-lization» of the Mediterranean Sea:biogeographic and ecological as-pects. Marine Biogeography of theMediterranean Sea: Patterns andDynamics of Biodiversity. Part 1,págs. 319-328. BRANDER, K.; BLOM G.; BORGES, F.;ERZINI, K.; HENDERSON, G.; MAC-

KENZIE, B. R. et al. (2003): «Chan-ges In Fish Distribution In TheEast ern North Atlantic: Are WeSeeing A Coherent Re sponse ToChanging Temperature?». ICESMarine Science Symposia. Núm.219, págs. 261-270.BOUDOURESQUE, CH. F.; MEINESZ, A.;RIBERA, M. A.; BALLESTEROS, E.(1995): «Spread of the green algaCaulera taxifolia (Caulerpales,Chlo rophyta) in the Mediterranean:possible consequences of a majorecological event». Scientia Ma-rina. Núm. 59 (suplement 1),págs. 21-29.CERRANO, C.; BAVESTRELL, G.; BIAN-CHI, C. N.; CATTANEO-VIETTI, R.;BAVA, S.; MORGANTOI, C. et al.: «Acatastrophic mass-mortality epi-sode of gorgonians and other or-ganisms in the Ligurian Sea(North-western Mediterranean)».Ecology Letters. Núm. 3, págs.284-293.COSTANZA, R.; D’ARGE, R.; DE

GROOT, R.; FABER, S.; GRASSO, M.;HANNON, B. et al. (1997): «The va-lue of the world’s ecosystem servi-ces and natural capital». Nature.Núm. 387, págs. 253-260.CROOKS, J. A. (2002): «Characteri-zing ecosystem level consequen-ces of biological invasions: the roleof ecosystem engineers». Oikos.Núm. 97, págs. 153-166. CUDDINGTON, K. E.; HASTINGS, A.(2004): «Invasive engineers». Eco-logical Modelling. Núm. 178, págs.335-347.DE GROOT, R. (2006): «Function-analysis and valuation as a tool toassess land use conflicts in plan-ning for sustainable, multi-functio-nal landscapes». Landscape andUrban Planning. Núm. 75, págs.175-186.DRINKWATER, K. F.; BELGRANO, A.;BORJA, A.; CONVERSI, A.; EDWARDS,M.; GREENE, C. H. et al. (2003):«The response of marine ecosys-tems to North Atlantic climatevariability associat ed with theNorth Atlantic Oscillation» en J.Hurrell (ed.): The North Atlantic Os-cillation. Geophysical Monograph.Núm. 134, capítulo 10.


EDWARDS, M.; LICANDRO, P.; JOHNS,D. G.; JOHN, A. W. G.; STEVENS, D.P. (2006): Ecological Status Re-port: results from the CPR survey2004/2005. SAHFOS TechnicalReport 3, págs. 1-8.European Environmental Agency(EEA) (2008): Impacts of Europe’schanging climate - 2008 indicator-based assessment. EEA Report.Copenhague. Núm. 4, p. 213.European Science Foundation(ESF) (2007): «Impacts of ClimateChange on the European Marineand Coastal Environment - Eco -systems Approach». Marine Bo-ard-ESF Position, Paper 9. Estras-burgo, p. 82.FRANCOUR, P.; BOUDOURESQUE, C.F.; HARMELIN J. G.; HARMELIN-VIVIEN,M. L.; QUIGNARD, J. P. (1994): «Arethe Mediterranean waters beco-ming warmer? Information frombiological indicators». Marine Po-llution Bulletin. Núm. 28, págs.523-526.GALIL, B. S. (2008): «Alien spe-cies in the Mediterranean Sea-which, when, where, why?». Hy-drobiologia. Núm. 6.006, págs.105-116.HALPERN, B. S.; WALBRIDGE, S.;SELKOE, K. A.; KAPPEL, C. V.; MI-CHELI, F.; D’AGROSA, C. et al.: «AGlobal Map of Human Impact onMarine Ecosystems». Science.Núm. 319, págs. 948-952.ICES (2004): «Report of the ICESAdvisory Committee on FisheryManagement and Advisory Com-mittee on Ecosystems». ICES Ad-vice. Volum I (2), p. 1544.Intergovernmental Panel on Cli-mate Change (IPCC) (2007): TheAR4 Synthesis Report, p. 77.JUSTIC, D. (1987): «Long-term eu-trophication of the NorthernAdriatic Sea». Ma rine Pollution Bul -letin. Núm. 18, p. 281-285.LOVEJOY, T. (2009): «Climate Chan-ge’s Pressures on Biodiversity».State of the World 2009. World-watch Institute, págs. 67-70.MAYOL, J.; GRAU, A.; RIERA, F.; OLI-VER J. (2000): «Llista vermella delpeixos de les Balears». Quadernsde Pesca. Núm. 4, págs. 1-126.

MEINESZ, A.; BELSHER, T.; THIBAUT,T.; ANTOLIC, B.; BEN MUSTAPHA, K.;BOUDOURESQUE, C. F. et al. (2001):«The introduced green alga Cau-lerpa taxifolia continues to spreadin the Mediterranean». BiologicalInvasions. Núm. 3, págs. 201-210. MEINESZ, A.; SIMBERLOFF, D.; QUAM-MEN, D. (2002): Killer Algae. Univer-sidad de Chicago, p. 360.Milennium Ecosystem Assessment(MEA) (2003): Ecosystems andHuman Well-being: A frameworkfor assessment. Island Press. MOLINERO, J. C.; IBáñEZ, F.; NIVAL,P.; BUECHER, E.; SOUISSI, S. (2005):«North Atlantic cli mate and north-western Mediterranean planktonvariability». Limnology and Ocea-nography. Núm. 50, págs. 1213-1220.OCCHIPINTI-AMBROGI, A. (2007):«Global change and marine com-munities: alien species and climatechange». Marine Pollution Bulle-tin. Núm. 55, págs. 342-352.OLSEN, S. B. (2001): «Inventing go-vernance systems that respond tocoastal ecosystem change» envon Bodungen, B.; Turner, R. K.(ed.): Science and IntegratedCoastal Manage ment. DahlemUniversity Press, Berlín, págs. 327-339.ORR, J. C.; FABRYM, V. J.; AUMENOT,O.; BOPP, L.; DONEY, S. C.; FEELY, R.A. et al. (2005): «Anthropogenicocean acidification over thetwenty-first century and its impacton calci fying organisms». Nature.Núm. 437, págs. 681-686.PECK, L. S. (2005): «Prospects forsurvival in the Southern Ocean:vulnerability of benthcio species totemperature change». AntarticScience. Núm. 17, págs. 497-507.REID, P. C.; EDWARDS, M. (2001):«Long-term changes in thepelagos, benthos and fish eries ofthe North Sea». SenckenbergianaMaritima. Núm. 31, págs. 107-115.ROSENBERG, E.; BEN-HAIM, Y.(2002): «Microbial diseases of co-rals and global warming». Environ-mental Microbiology. Núm. 4,págs. 318-326.

SABATÉS, A.; MARTÍN, P.; LLORET, J.;RAYA, V.: «Sea warming and fishdistribuition: the case of the smallpelagic fish, sardinell aurita, in thewestern Mediterranean». GlobalChange Biol ogy. Núm. 12, págs.2209-2219.SARDÀ, R. (en prensa): «La estrate-gia catalana de Gestión Integradade Zonas Costeras». Armoniza-ción de las estrategias de gestiónintegrada de zonas costeras. Pu-blicaciones de AENOR, Madrid.SCHäR, C.; VIDALE, P. L.; LUTHI, D.;FREI, C.; HABERLI, C.; LINIGER, M. A.et al. (2004): «The role of increa-sing temperature variability in Euro-pean summer heatwaves». Na-ture. Núm. 427, págs. 332-336.STEBBING, A. R. D.; TURK, S. M. T.;WHEELER, A.; CLARKE, K. R. (2002):«Immigration of south ern fish spe-cies to south-west England linkedto warming of the North Atlantic(1960-2001)». Journal of the Ma-rine Biological Association of theUnited Kingdom. Núm. 82, págs.177-180.VARGAS, M.; GARCÍA, M. C.; MOYA,F.; TEL, E.; PARRILLA, G.; PLAZA, F. etal. (2007): Cambio climático en elMediterráneo español. InstitutoEspañol de Oceanografía, p. 159.THOMAS, C.; CAMERON, A.; GREEN,R. E.; BAKKENES, M.; BEAUMONT, L.J.; COLLINGHAM, Y. C.; et al.(2004a): «Extinction risk from cli-mate change». Nature. Núm. 427,págs. 145-148.THOMAS H.; BOZEC, Y.; ELKALAY, K.;DE BAAR, H. J. W. (2004b): «En -hanced open ocean stor age ofCO2 from shelf sea pumping».Science. Núm. 304, págs. 1005-1008.The Economist (2009): Troubledwaters: a special report on theSea. (Del 3 al 9 de enero).THUILLER, W. (2007): «Climatechange and the ecologist». Na-ture. Núm. 448, págs. 550-552.WORM, B.; BARBIER, E. B.; BEAU-MONT, N.; EMMETT DUFFY, J.; FOLKE,C. et al. (2006): «Impacts of Biodi-versity Loss on Ocean EcosystemServices». Science. Núm. 314,págs. 787-790.

La experiencia 275

Dossier de recursosComisión Europea (Dirección Ge-neral de Medio Ambiente)• Climate Change: http://ec.europa.eu/environment/climat/home_en.htmConsejo Asesor para el DesarrolloSostenible. Generalitat de Catalunya• Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya: http:// www.cat.sostenible.orgAgencia Europea de Medio Am-biente

• Climate Change: indicators, re-ports, data: http://themes.eea.europa.eu/Environmental_issues/climateFundación Europea de la Ciencia• Marine Board Position Papers:http://www.esf.org/publications/marine-board.htmlGrupo Intergubernamental sobreel Cambio Climático• Climate change:http://www.ipcc.ch

Oficina Española de Cambio Cli-mático. Ministerio de Medio Am-biente• El cambio climático en España:Estado de situación: http://www.mma.es/secciones/cambio_climaticoOficina de Cambio Climático en elReino Unido• Informe Stern: http://www.occ.gov.uk/activities/stern.htm


Cambio climático y pesqueríasAna Gordoa EzquerraCentro de Estudios Avanzadosde Blanes (CEAB-CSIC)

El cambio climático debido a laactividad humana es una realidadreconocida por la comunidad cien-tífica y finalmente aceptada por lamayoría de las autoridades políti-cas. Ciertamente, el cambio cli-mático que vivimos no es el pri-mero que ha conocido el planeta.La sucesión de calentamientos yglaciaciones ha acompañado lahistoria de la Tierra y ha tenido unpapel clave en la evolución de losorganismos. Sin embargo, la si-tuación actual es de naturaleza di-ferente y no se conocen prece-dentes comparables a la rapidezen los cambios.

La concentración de CO2 en laatmósfera ha aumentado en untreinta y cinco por ciento desdemediados del siglo xIx. Se estimaque los niveles actuales de con-centración no se han dado desdehace veinte millones de años. Elaumento en la concentración deCO2 y otros gases de efecto inver-nadero ha provocado un aumentode la temperatura global alrede-dor de 0,76 ºC desde la épocapreindustrial. Aunque este au-mento se pueda percibir como pe-queño, sus efectos ya se estánevidenciando, y se considera queun aumento superior a dos gradossería catastrófico e irreversible.El ascenso de la temperaturatambién afecta, y con mayor inten-sidad, a las masas de agua, y seha observado un incremento de1,5 ºC en los últimos sesentaaños. Este aumento es más evi-dente en las capas superficiales,pero también se está produciendoen aguas profundas.

El calentamiento de los océanostiene a su vez consecuencias cli-máticas, debido a que los mares yocéanos tienen un papel funda-mental en el clima. El sistema decorrientes superficiales distribuyeel calor que se recibe en las zonas

tropicales hacia latitudes más altasy frías. Así, el régimen de corrien-tes condiciona el clima de las re-giones y de manera relevante enlas situadas en el nordeste euro-peo. La corriente de agua cálidaprocedente del golfo de Méxicoalcanza Europa hasta la región ár-tica. Esta corriente templada au-menta la temperatura media delnordeste europeo en unos diezgrados. Las corrientes superficia-les no sólo actúan como cintastransportadoras de calor, ya quetambién son utilizadas por los or-ganismos y son fundamentales enlos desplazamientos de muchasespecies migratorias.

El cambio de las condiciones fí-sicas de los océanos podría pro-ducir alteraciones en el sistemaactual de corrientes que afecta-rían de forma directa los ecosiste-mas marinos y el régimen climáticoque conocemos actualmente.

Se considera la posibilidad deun debilitamiento en las corrientesoceánicas y en particular en la co-rriente del Golfo, con consecuen-cias climáticas locales que po-drían inducir a un enfriamiento delas regiones europeas, actual-mente templadas por la corriente.Por lo tanto, a escala regional elefecto del calentamiento globalno implicaría un aumento de latemperatura. Las consecuenciasclimáticas globales por una reduc-ción en la intensidad de corrienteses más compleja de aventurar,pero podría tener efectos sobreel sistema de bombeo general delos océanos con efectos sobre laszonas de formación de agua pro-funda y su sistema general de co-rrientes que conecta los grandesocéanos.

Si bien mares y océanos influyenen el clima, éstos también se venafectados por el cambio climático.El papel de los océanos en el cam-bio climático ralentiza el cambio enla atmósfera y en la superficie te-rrestre, y peligrosamente minimizala percepción general, básicamenteterrestre, que la sociedad apreciadel cambio climático.

Por un lado, los océanos absor-ben parte del incremento de calorreduciendo el calentamiento at-mosférico y distorsionan nuestrapercepción del calentamiento glo-bal.

Por otro lado, los océanos cap-tan por difusión como mínimo elveintiocho por ciento de las emi-siones anuales de CO2, hechoque ralentiza la acumulación degases invernadero en la atmós-fera y el proceso del calenta-miento global.

Pero en definitiva, los océanosse están calentando a mayor velo-cidad que la atmósfera y tambiénse están acidificando debido al au-mento en la concentración deCO2, que afecta al proceso de cal-cificación de los esqueletos e im-pacta principalmente en los orga-nismos con estructuras externascalcáreas como los arrecifes decoral.

El calentamiento global tambiénesta modificando la salinidad delas diferentes regiones oceánicas.En ciertas zonas de latitudes altas,la salinidad está disminuyendo porel deshielo y también por un au-mento en las precipitaciones. Enotras áreas se producirá una sali-nización, ya observada en el Medi-terráneo, debido a una mayorevaporación y a una dis minucióndel aporte de agua dulce. La fu-sión de los hielos también produceuna subida del nivel del mar y re-cientes investigaciones conside-ran que el aumento en los próxi-mos cien años será entre 0,5 y1,4 metros, el doble de lo que sehabía previsto hasta la fecha. Eldeshielo del ártico se esta produ-ciendo a una mayor velocidad quela esperada. El completo deshieloen el verano ártico se estimaba enel año 2040, pero actualmente secontempla la posibilidad que seproduzca a finales de la próximadécada. La elevación del nivel delmar modificará los actuales siste-mas costeros, alterando el perfil ylos hábitats litorales y afectará alos ecosistemas, los recursos ysus pesquerías.

La experiencia 277

Los organismos marinos adapta-dos a unas determinadas condi-ciones, entre ellas la temperatura yla salinidad, son factores condi-cionantes clave, extremadamentevulnerables a los cambios ambien-tales. Estos cambios perjudicarána unas especies pero podrían fa-vorecer a otras con unos resulta-dos difíciles de predecir, con unefecto en cadena, desde los or-ganismos planctónicos y las es-pecies que se alimentan de losmismos, hasta los grandes pre-dadores y, por último, el sectorpesquero como máximo predadordel sistema.

Los peces, en su mayoría, notienen mecanismos de regulaciónde la temperatura corporal y es-tán adaptados a un determinadorango de temperaturas, de ahí suvulnerabilidad ante las alteracio-nes de la misma. La temperaturainfluye en el metabolismo de lospeces, en el consumo de oxígeno,en su crecimiento y también en eldesencadenamiento de los pro-cesos biológicos. Un aumento detemperatura incrementa el meta-bolismo, el consumo de oxígeno,el crecimiento, y, por lo tanto,puede adelantar la edad de repro-ducción y también reducir la lon-gevidad de los individuos. En elPacífico sureste ya se ha detec-tado una mayor velocidad de cre-cimiento en especies pelágicas ode superficie. Además, la eficienciaen el transporte de oxígeno varíacon la temperatura: a altas tempe-raturas la concentración de oxí-geno en el agua se reduce y lospeces ajustan el sistema circulato-rio y respiratorio parar extraer su-ficiente oxígeno del agua.

Por otro lado, el ciclo biológicode los organismos se acopla a laestacionalidad ambiental, sincró-nica o asincrónicamente, comoocurre con la pauta reproductorade muchas especies y sus ciclosmigratorios. El éxito o fracaso de lareproducción depende de la varia-ción y acoplamiento con las con-diciones ambientales. Por lo tanto,un incremento de temperatura, un

desfase estacional o una reduc-ción en la estacionalidad por au-mento de las temperaturas míni-mas pueden tener efectos directossobre las especies y consecuente-mente sobre sus presas, predado-res y especies competidoras. Unaalteración del reloj biológico de lasespecies puede producir un de-sencuentro entre las etapas inicia-les de la vida de los peces y suspresas, con la consiguiente dismi-nución de las poblaciones. Las po-blaciones se pueden ver alteradaspor efectos menos conocidos delos cambios térmicos como esla diferenciación sexual. Aunque ladiferenciación sexual termodepen-diente es más común en reptiles,también se produce en algunasespecies de peces, donde un ca-lentamiento del medio podría origi-nar una masculinización en algu-nas poblaciones perjudicando supotencial reproductor.

La manifestación más visible delcambio climático es el desplaza-miento de las especies hacia la-titudes más altas en busca deaguas más frías. El desplaza-miento puede ser provocado bienporque los organismos necesitantemperaturas específicas, que yano se encuentran en las regionesdonde habitaban, o bien porquesiguen el desplazamiento de losorganismos de los que se alimen-tan. En el Atlántico ya existen nu-merosas observaciones de des-plazamiento de las especies. EnEuropa se ha observado en el sal-monete de roca, la anchoa y lasardina. El mismo fenómeno se hadetectado en especies que habi-tualmente no sobrepasaban lascostas africanas y que en la actua-lidad alcanzan las costas gallegas.En el mar del Norte, donde el ca-lentamiento desde 1977 hasta2001 ha sido de 1,05 ºC, dos ter-ceras partes de las especies, co-merciales y no comerciales, hanmigrado hacia el norte o bien amayor profundidad en busca deaguas más frías.

Los desplazamientos de espe-cies marinas se han producido en

un período de tiempo muy corto yse reconoce el impacto que pue-den tener sobre el equilibrio de losecosistemas marinos. Las espe-cies que se han desplazado se di-ferencian y caracterizan del resto,por su menor tamaño y ciclos devida rápido, lo que puede indicarque estas características se tradu-cen en una respuesta más rápidaa los cambios ambientales y quizáuna mayor resistencia a los mis-mos. Por el contrario, las espe-cies con ciclos de vida más lentos,que ya son más vulnerables a lasobreexplotación, parecen tam-bién ser menos capaces de res-ponder demográficamente con ra-pidez al proceso de calentamiento.Los diferenciales de respuesta ob-servados entre especies de ciclorápido y lento pueden generar unadisrupción en la cadena trófica delos distintos ecosistemas. La ges-tión y ordenación de las pesque-rías de las especies más sensiblesal cambio climático debe añadirun nivel mayor de protección so-bre las mismas.

Las variaciones de temperatura ysalinidad afectan a la densidad delagua, que también influye sobrelos organismos aunque sus efec-tos sean menos evidentes. En elmar Báltico se está produciendoun aumento de la temperatura yuna disminución de la salinidad,que, por un lado, ajustarán la dis-tribución de las poblaciones segúnsu tolerancia a estas variables y,por otro lado, supondrán una pér-dida de peso o densidad de lamasa de agua superficial. Este he-cho puede afectar al éxito o super-vivencia de los huevos de algunasespecies, ya que los huevos tienenuna flotabilidad para desarrollarse auna determinada profundidad queasegura u optimiza el posterior de-sarrollo larvario. Si la densidad delagua varía, los huevos encontraránel punto de flotabilidad a diferenteprofundidad; en aguas menos den-sas el huevo descenderá en pro-fundidad y el proceso contrarioocurrirá cuando el agua aumente ladensidad. En el Báltico, el declive


de la población de bacalao tambiénse atribuye al descenso de la den-sidad del agua, que provoca elhun dimiento de los huevos de estaespecie a profundidades donde laconcentración de oxígeno es infe-rior. Hechos como éste y otras múl-tiples causas de inviabilidad de lasespecies en sus hábitats naturalesdeben de estar ocurriendo y pa-sando inadvertidas, pero no porello con menos impacto sobre losecosistemas y los recursos natu-rales marinos.

La situación del Mediterráneopuede ser aún más crítica que enotras regiones. Además del au-mento de la temperatura y la sali-nidad de sus aguas, la pérdida dehábitats litorales debido a la trans-formación del litoral por la activi-dad humana, el estado de sobre-explotación de los recursos y lalimitada capacidad de produccióndel Mediterráneo, se añade laamenaza de la aparición de espe-cies exóticas. Según la ONU, elcuarenta y cuatro por ciento deestas especies se introduce por elcanal de Suez, el veinte por cientopor el agua de lastre de los bar-cos, y un siete por ciento por el es-trecho de Gibraltar. La mayor partede las especies que se han intro-ducido desde la apertura del canalde Suez (1869) tendían a perma-necer en la cuenca oriental, máscalida que la occidental, pero elcalentamiento generalizado de lacuenca está permitiendo la llegadade muchas de ellas a nuestrascostas.

Se estiman unas quinientas es-pecies exóticas, y quizá las de ma-yor impacto sean aquellas quepuedan destruir los hábitats natu-rales, por el efecto en cadena so-bre las especies que albergan ysustentan, y que afectan tambiénmuchas pesquerías litorales. Laspraderas de Posidonia oceanica—uno de los hábitats más amena-zados por las prácticas de arrastreen fondos ilegales, por el efecto deanclaje de los barcos y la calidadde las aguas— también se venahora amenazadas por dos espe-

cies de algas exóticas, una intro-ducida accidentalmente desde elacuario de Mónaco (Caulerpa taxi-folia) y otra introducida por el canalde Suez (Caulerpa racemosa).

Son muchos y variados los orga-nismos exóticos contabilizados enel Mediterráneo, entre ellos: cientocinco especies de peces, sesentay tres de crustáceos y cientotreinta y siete de moluscos. Comoaproximación general se consideraque el número de especies exóti-cas que se adaptan e instalan enun nuevo hábitat no supera el diezpor ciento del total. Aunque estacifra es ya de por sí elevada, no sedebería descartar que se supe-rase en el Mediterráneo. Las ven-tajas que pueden tener las espe-cies autóctonas por encontrarseen su hábitat natural podrían dis-minuir, ya que el hábitat tambiénse esta modificando.

La ventaja de los peces respectoa otros organismos, con menor oninguna movilidad, es que puedendesplazarse en busca de hábitatsadecuados, como ya se ha ob-servado en el Atlántico y en otrasregiones oceánicas. No obstante,el Mediterráneo es como una rato-nera donde la utilización del estre-cho como vía de salida es alta-mente improbable.

La vulnerabilidad de los recursospesqueros mediterráneos frente alcalentamiento global y a la pre-sencia de especies invasoras seacentúa debido al estado de so-breexplotación en que se encuen-tran. Por lo tanto, la gestión de laspesquerías mediterráneas debecontemplar las nuevas amenazasexistentes sobre los recursos, yaplicar políticas de precaución in-mediatas para asegurar a medio ylargo plazo esta fuente alimentaria.

La FAO viene advirtiendo sobre elfuerte impacto que el calenta-miento global tendrá en la pesca yla acuicultura, con importantesconsecuencias para la seguridadalimentaria de algunas poblacio-nes. La actual y frágil situación severá agravada por el rápido incre-mento de la población mundial,

con un aumento en la demandade alimentos, que exige medidas yactuaciones urgentes.

Actualmente, el pescado com-prende cerca del veinte por cientode la proteína animal en la alimen-tación de más de dos mil ocho-cientos millones de personas y enlas zonas más pobres puede re-presentar hasta el cincuenta porciento. Esta cifra se disparacuando se trata de estados insu-lares en desarrollo, donde el pes-cado puede contribuir con el no-venta por ciento de la proteínaanimal de su dieta. Muchas de es-tas poblaciones se encuentran enregiones tropicales o subtropica-les, que son precisamente las zo-nas donde se prevé una disminu-ción en la productividad de losocéanos y donde el aumento delnivel del mar representa una ame-naza directa para las poblacionescosteras.

La pesca de subsistencia, activi-dad en desuso en los países desa-rrollados, podría volver a implan-tarse en Europa debido a la actualsituación económica. En la cuencaMediterránea convergen una seriede factores como la bondad delclima, el fuerte componente mi-gratorio y el actual nivel de de-sempleo, que la sitúan en condi-ciones óptimas para el desarrollode esta actividad.

En el litoral tarraconense ya se haobservado la práctica de esta acti-vidad, sin licencias de pesca de re-creo y sin conocimiento de la legis-lación existente por parte de lospracticantes. Aunque la actividadaún esté en su inicio, añade otrofactor de presión sobre los recursoslitorales a los ya existentes y ante lacual hay que adaptar medidas le-gales y de integración. Esta últimaes fundamental, ya que los practi-cantes tienen distinto bagaje cultu-ral y algunos provienen de países,incluidos muchos europeos, dondela pesca para consumo se consi-dera un derecho y donde su activi-dad apenas está regulada.

El impacto de los cambios físicosy biológicos relacionados con el

La experiencia 279

clima en la pesca y en las comuni-dades que dependen de ella,apunta la FAO, será tan variadocomo los propios cambios. Esprobable que los efectos seantanto positivos como negativos, ydependerán de las circunstanciasy vulnerabilidad locales, y la ca-pacidad de adaptación de las co-munidades afectadas.

La magnitud y gravedad del im-pacto económico y social en elsector pesquero y en la acuiculturadependerá en buena medida delas políticas de adaptación e inno-vación que se desarrollen en basea las oportunidades que ofrezcanlos nuevos escenarios ambienta-les. Se apunta que la acuiculturapuede representar una de estasoportunidades en algunas regio-nes, pero en otras el efecto, encambio, puede ser negativo. El au-mento de fenómenos meteorológi-cos como ciclones o inundacio-nes y cuando el aumento detemperatura produzca proliferacio-nes algales y de patógenos afec-tarán negativamente la cría de de-terminadas especies.

La actividad pesquera, ademásde adaptarse a los nuevos esce-narios producidos por el cambioclimático, debe minimizar su actualcontribución en este proceso yatenuar el nivel actual de emisio-nes de CO2 de los buques depesca. La media de consumo enEuropa es de seiscientos cuarentalitros de combustible por toneladaextraída de pescado, variandomucho entre las distintas modali-dades de pesca, aunque es elarrastre de fondo el que más com-

bustible requiere. El sector pes-quero podría converger con elcompromiso de Europa en la re-ducción del veinte por ciento delas emisiones, con la mejora del di-seño y el equipamiento de los bar-cos así como su uso. El sectorpesquero, al ser uno de los másafectados por el calentamientoglobal, debería ser el más intere-sado en tomar las medidas nece-sarias para la reducción de suspropias emisiones.

El éxito de las estrategias deadaptación pesquera al cambioclimático exige un enfoque inte-gral, conocido como enfoque eco-sistémico, para entender y antici-par los cambios ecológicos encada región. Sin ninguna duda,uno de los retos que habrá queafrontar en el futuro es la adapta-ción del actual entendimiento delos factores ambientales en las po-blaciones de peces para incorpo-rarlos a los efectos complejos queproducirá el cambio climático.

BibliografíaBRANDER, K. M. (2007): «GlobalFish Production and ClimateChange». PNAS. Núm. 104, págs.19709-19714.CLARCK, B. M. (2006): «ClimateChange: A Looming challange forFisheries Managament in SouthAfrica». Marine Policy. Núm. 30,págs. 84-95. EDWARDS, M.; RICHARDSON, A. J.(2004): «Impact of Climate Changeon Marine Pelagic Phenology andTrophic Mismatch». Nature. Núm.430, págs. 881-884.MACKENZIE, B. R.; GISLASON, H.;

MöLLMANN; KöSTER, F. W. (2007):«Impact of 21st century climatechange on the Baltic Sea fish com-munity and fisheries». GlobalChange Biology. Núm. 13, págs.1348-1367.MEEHL, G. A et al. (2005): «HowMuch Global Warming and Sea le-vel Rise?». Science. Núm. 5.716,págs. 1769-1772.OSPINA-áLVAREZ, N.; PIFERRER, F.(2008): «Temperature-DependentSex Determination in Fish Revisi-ted: Prevalence, a Single Sex Ra-tio Response Pattern, and Possi-ble Effects of Climate Change».PLoS ONE 3(7): e2837. doi:10.1371/journal.pone.0002837PERRY, A. L. (2005): «ClimateChanges and Distribution Shifts inMarine Fishes». Science. Núm.308, págs. 1912-1915.RAHMSTORF, S. (2007): «A Semi-Empirical Approach to ProjectingFuture Sea-Level Rise». Science.Núm. 315, págs. 368-370.ROESSIG, J. M.; WOODLEY, C.M.;CECH, J. J; HANSEN, L. J. (2004):«Effects of Global Climate Changeon Marine and Estuarine Fishesand Fisheries». Reviews in FishBiology and Fisheries. Núm. 14,págs. 251-275.SIGLER, M. F.; FOY, R. J.; SHORT, J.W.; DALTON, M.; EISNER, L. B.;HURST, T. P.; MORADO, J. F.; STONE,R. P. (2008): «Forecast fish, shell-fish and coral population respon-ses to ocean acidification in thenorth Pacific Ocean and BeringSea: An ocean acidification rese-arch plan for the Alaska FisheriesScience Center». AFSC Proces-sed Rep. 2008-07, pág. 35.


Posibles efectos delcambio climático sobrela planificación y elurbanismo del litoral dela Región Metropolitanade BarcelonaPatrícia Giménez FontCoordinadora del Observatoriodel Litoral del Consorcio El FAR Patrícia Lacera MartínezTécnica del Observatorio delLitoral del Consorcio EL FAR

Una de las preocupaciones de lasociedad que tradicionalmente havivido en el litoral ha sido la de con -trolar o reducir los efectos de lasfluctuaciones del mar en el territo-rio costero. A lo largo de los años,a partir del conocimiento y la expe-riencia de los efectos de la diná-mica marina, se han realizado di-versas intervenciones, algunas másexitosas que otras, que han permi-tido disponer de un litoral más omenos controlado.

Ahora mismo, sin embargo, nosencontramos frente a una nuevaperspectiva de futuro. Las previ-siones de los efectos del cambioclimático auguran que el litoral seráuno de los principales afectados,en el sentido en que las fluctuacio-nes del mar, que hasta ahora eranpor lo menos conocidas, cambian.Nos enfrentamos a un período enel que habrá que definir nuevasactuaciones de adaptación frentea los efectos de la dinámica ma-rina y, por qué no, definir unanueva estrategia de prevención.La pregunta que se nos planteafrente a este nuevo paradigma essi será posible conseguir estaadaptación a tiempo, teniendo encuenta los diversos grados deocupación del litoral de Cataluña,como por ejemplo el del litoral dela Región Metropolitana de Bar-celona (RMB).

El cambio climático en la costacatalanaLa zona costera se caracteriza portener unas condiciones naturalesque le permiten adaptarse a la va-riabilidad de la climatología y man-

tener su integridad frente a loscambios generados. Así, puedeconsiderarse que el verdadero im-pacto del cambio climático en lacosta es la aceleración de la varia-bilidad climática o el posible límiteque pueda pasarse. Concreta-mente, los efectos del cambio cli-mático sobre la evolución de lacosta se verifican a través delcambio en los agentes que contro-lan la evolución de esta zona. Asípues, los principales factores im-pulsores son el primer elementoque ha de ser analizado a la horade valorar el posible impacto delcambio climático, y son los si-guientes: las descargas fluviales, eloleaje (dirección, intensidad, dura-ción y persistencia) y el nivel mediodel mar (Sánchez-Arcilla, Jiménezy Sierra, 2005).

En este sentido, puede afirmarseque los principales factores mode-ladores de la costa asociados alposible cambio climático son lossiguientes:

• El ascenso relativo del nivel me-dio del mar.

• El aumento en la persistenciade las tormentas y el ligero incre-mento en su intensidad.

• El aumento de la frecuencia delas inundaciones, con la conse-cuente disminución de la capaci-dad de recuperación natural delos tramos afectados.

• La disminución del volumen se-dimentario disponible en las cos-tas arenosas de Cataluña, que sedebe a la erosión aumentada porel ascenso relativo del nivel mediodel mar y a la disminución de laaportación sedimentaria de losríos.

En cualquier caso, el estudioteó rico sobre los posibles efectosdel cambio climático en los dife-rentes elementos del litoral poneen evidencia que pequeños cam-bios en los parámetros que defi-nen el oleaje incidente en la costaasí como el constatado aumentodel nivel medio pueden tener im-portantes consecuencias en lazona costera. No obstante, cabeseñalar que la vulnerabilidad de la

costa está determinada por la cli-matología, la geomorfología y lasestructuras existentes en cadatramo, y que posee multiplicidadde escalas. La respuesta costeraobservada depende en cada casode la escala de tiempo seleccio-nada para el estudio. Así pues,los posibles efectos del cambioclimático en las playas son alta-mente dependientes de las ca-racterísticas de la playa que seconsidere y de la propagación deloleaje hasta esta playa, y no esposible aplicar los valores globalesa playas concretas sin un análisisparticular.

En este sentido, las costas deacantilados serán menos vulne-rables y menos dinámicas, mien-tras que las costas sedimentariascon un volumen granular limitadoserán las más vulnerables. Lascostas sedimentarias con un vo-lumen «indefinido» de material,aunque susceptibles a grandescambios por el impacto de la cli-matología, tendrán una vulnera-bilidad más limitada. Los dos tiposde costa que están en un equili-brio más frágil y son más vulnera-bles al posible cambio climáticolocal son los deltas y los estuarios.En ambos ambientes es previsibleuna aceleración de los actualesprocesos de erosión e inundaciónasociados al cambio climáticoprevisto. En estos casos hay unaumento de la probabilidad de de-saparición de los ecosistemascosteros, a causa de la falta deespacio para su migración y dina-mismo natural. En particular, losprincipales deltas de la costa me-tropolitana, Llobregat y Tordera,junto con el resto de las ya esca-sas zonas de pantanales coste-ros, aparecen como directamenteamenazados por este cambio lo-cal en la climatología. Cabe con-siderar que las zonas con cade-nas de dunas en la parte posteriorde la playa resistirán de maneramucho más eficiente cualquier au-mento en la intensidad de las tor-mentas o ascensos del nivel me-dio del mar.

La experiencia 281

Por otro lado, las costas alta-mente rigidizadas y ocupadas ur-banísticamente presentan un ele-vado grado de vulnerabilidad frenteal cambio climático a la vista de laescasa capacidad de respuestadel sistema.

Efectos del cambio climáticodetectadosAunque son necesarios estudiosdetallados para evaluar el impactoespecífico del cambio climático encada tramo de costa, se ha cons-tatado que un aumento relativodel nivel medio del mar, la dismi-nución progresiva de aportacio-nes sedimentarias y la mayorpersistencia de las borrascas im -pli carán una pérdida de territorio yde los ecosistemas costeros. Con-cretamente, y para caracterizar lasituación actual y evaluar los posi-bles efectos del cambio climáticoen la costa española, la Universi-dad de Cantabria ha llevado acabo un estudio para el Ministeriode Medio Ambiente, Medio Rural yMarino (MARM) titulado Efectos delcambio climático en las zonas cos-teras. A continuación, se presentanlos principales resultados analiza-dos para el año objetivo 2050.

El estudio determina que losefectos más importantes que elcambio climático puede suponeren las playas son la variación de lacota de inundación y un retroceso,o en su caso, avance de la línea decosta. Según los datos que mues-tra la figura 1 puede concluirseque en el año 2050 se produciráun aumento total de la cota deinundación en todo el litoral espa-ñol y, por tanto, también en laRMB, que es inducido principal-mente por el aumento del nivelmedio del mar. Como dato repre-sentativo, hay que destacar queen el Mediterráneo se obtiene unaumento de aproximadamenteveinte centímetros.

En cuanto al retroceso o avancede la línea de costa, el estudio se-ñala que las playas constituidaspor arenas más fines y mayoresprofundidades de corte, es decir,

las que reciben las olas más gran-des, serán las que experimenten elretroceso más importante. Comoorden de magnitud puede esti-marse un retroceso de un metroen la línea de costa por cada cen-tímetro de ascenso del nivel mediodel mar. En el Mediterráneo se haestimado un retroceso de ochometros producido por un aumentodel nivel medio del mar, que esconsiderado mínimo. Otro pará-metro que puede contribuir a unretroceso adicional de las playases la variación en la dirección delflujo medio de energía. Este retro-ceso es altamente dependientedel tipo de playa que se consi-dere, así como de la propagaciónque el oleaje sufra desde profundi-dades indefinidas hasta la playaen concreto. En el caso de la RMBno se estima de manera generalun retroceso muy destacado por elefecto del aumento del nivel delmar si se compara con otras zo-nas del Estado español, tal comopuede observarse en las figuras 2y 3, pero sí que es más impor-tante el retroceso previsto comoconsecuencia de la variación enla dirección del oleaje, especial-mente en la zona norte (está pre-visto que esta variación afecteprincipalmente a la Costa Bravasituada al norte de la RMB).

Del mismo modo, estos cambiosen la climatología provocarán efec-tos sobre las infraestructuras cos-teras. Lo cierto es que las obrasmarítimas han sido proyectadaspara un clima de oleaje determi-nado y cualquier aumento en elnivel medio del mar también su-pondrá un incremento en la ener-gía de las olas que lleguen hastaestas estructuras y, por tanto, unadisminución de su seguridad encuanto a su destrucción. Desdeel punto de vista funcional, cual-quier aumento del nivel medio delmar o de la intensidad de las tor-mentas supondrá un aumento delascenso del agua sobre estas es-tructuras y, por tanto, del volumende desbordamiento y parámetrossimilares.

Así pues, el cambio climáticopuede suponer importantes cam-bios en el desbordamiento y lainundación, tanto en estructuras entaludes como en estructuras ver-ticales que conforman muchos delos paseos marítimos de nuestrasciudades. Si tenemos en cuentalas variaciones de las variables declima marítimo calculados en elestudio realizado, se pone demanifiesto que esta variable, eldesbordamiento, sufrirá impor-tantes modificaciones respectoa los valores actuales y que estasvariaciones adimensionales se-rán más notables en la zona delMediterráneo, hasta el punto deque se estima un aumento rela-tivo del desbordamiento entre elciento cincuenta y el doscientospor ciento, tal como muestra la fi-gura 4.

El estudio también ha puesto demanifiesto que el cambio climá-tico puede comportar importan-tes consecuencias en cuanto a laestabilidad de los diques.

Retos que hay que superar conrelación al cambio climático Según los expertos es capital po-der detectar cambios en la diná-mica marina y modelar cambiosfuturos para poder establecer losimpactos potenciales, y anali-zando la vulnerabilidad de la costa,determinar el riesgo de impactopor el cambio climático. A partir deeste hecho pueden definirse lasestrategias que hay que desarro-llar, que pueden ser de retroceso,adaptación o protección (fig. 5).

El impacto del cambio climáticoen la costa es una evidencia, y laspolíticas o estrategias encamina-das a la adaptación de los efectosdel cambio climático en la costadeben ser aplicadas en todo el li-toral y, por tanto, planteadas glo-balmente.

Por otro lado, el riesgo asociadoal impacto ha de evaluarse local-mente a la vista de la alta variabi-lidad en la vulnerabilidad de laszonas costeras. Y las actuacionese inversiones para la adaptación


frente a los posibles efectos delcambio climático deben priorizarsemediante la realización de estu-dios detallados que consideren lavulnerabilidad de las zonas estu-diadas.

Está claro que en zonas como laRMB, altamente intervenidas o ensituación de inestabilidad, la adap-tación es mucho más compleja.Muchos de los impactos identifica-dos pueden generar unos costessocioeconómicos (turismo, infra-estructuras, desplazamiento de in-dustrias y zonas urbanas, etc.) quedeben ser evaluados con la finali-dad de cuantificar adecuadamentelos riesgos derivados del cambioclimático.

La costa metropolitana de BarcelonaEl litoral del ámbito metropolitano,por la proximidad de Barcelona yel atractivo del paisaje marítimo, hasido probablemente el territorio deCataluña que más se ha transfor-mado a lo largo de la historia, deuna manera espontánea, o pro-yectada, de una forma singular encada ciudad y ámbito territorial,pero casi siempre aceleradamentey con gran intensidad.

Este litoral se caracteriza porconcentrar un elevado número dehabitantes en una estrecha franja.Hay que señalar que a pesar de laexistente dispersión y redistribu-ción de la población por todo eselitoral, el peso de la ciudad de Bar-celona continúa siendo notorio:concentra el 63,5% de los habi-tantes litorales sobre el veintiunopor ciento del espacio costero me-tropolitano. El resto de municipiosacoge el 36,5% de la poblaciónsobre el setenta y nueve por cientodel territorio de los municipios cos-teros (ICC, 2007).

Los modelos de ocupación del litoral de la RMB La fachada del litoral metropoli-tano es un territorio morfológicay geomorfológicamente muy di-verso, tanto que hace imposibleun tratamiento homogeneizador.

De norte a sur encontramos dife-rentes realidades, tanto físicascomo sociales, que han configu-rado y han dado lugar a diferentesmodelos de ocupación del suelo.

Desde la planicie y el delta delTordera, la sierra se dispone enparalelo a la costa, lo que permiteel asentamiento de la poblaciónen este corredor litoral drenadopor un sistema propio de rierasque han articulado estos espacios.La estrecha franja plana entre elMediterráneo y la sierra del Mont-negre permitió en otros tiemposla localización de asentamientos yvías de comunicación. La caracte-rística de la ocupación de estacosta son los asentamientos des-doblados, con un núcleo, a me-nudo el original, a distancia delmar y elevado, y otro costero, conel curso de una riera que los une.Sin embargo, actualmente, la ur-banización ha tendido a fundirlostanto en la dirección mar-montañacomo los marítimos entre ellos,de manera que se ha reducido lasuperficie de campo agrícola yhuerta, ahora ocupada por inver-naderos (fig. 6).

Este paisaje no se interrumpehasta el Besòs que, junto con elLlobregat, retiran la sierra Litoralunos kilómetros con relación almar y conforman las planicies deBarcelona y del delta del Llobre-gat. Ambas planicies dan lugar a lacentralidad histórica de Barcelona,como confluencia del pasillo entrela península Ibérica y el resto decontinente y las salidas naturalesdel interior de Cataluña hacia elmar (fig. 7).

Los municipios litorales del BaixLlobregat se caracterizan por pre-sentar espacios agrícolas que per-tenecen a pequeños propietariosque los explotan y que han sidosometidos a una elevada presióninmobiliaria, a pesar de que soncalificados de no urbanizables, ytambién a la implantación de nue-vas infraestructuras. No obstante,los núcleos urbanos del Prat deLlobregat, Viladecans y Gavà sehan mantenido más o menos

compactos. En cambio, en Cas-telldefels el crecimiento residen-cial de baja densidad se ha ex-tendido por todo el término.

El macizo del Garraf representa laúltima presencia de la sierra Litoral.Hasta 1882, con la apertura de lostúneles del ferrocarril, el macizohabía impuesto severas dificulta-des al tráfico litoral entre las plani-cies y el sur del país, y la figura deparque natural y su abrupta oro-grafía fueron fundamentales pararetrasar relativamente la ocupaciónde suelo. Hay que decir que desdelas décadas de 1950 y 1960 lostérminos de Cubelles, Vilanova i laGeltrú y Sant Pere de Ribes vieroncrecer urbanizaciones dispersas,a menudo de autoconstrucción,en los sectores de montaña, y queen la actualidad están siendo so-metidas a procesos de legaliza-ción y mejora. Ahora bien, a partirde 1990 la mejora de las infraes-tructuras viarias —apertura de au-topistas, túneles, ampliaciones onuevas variantes— intensificó unmodelo de urbanización disperso,que combinaba este nuevo pai-saje residencial con las tramas ur-banas más antiguas y de mayordensidad (fig. 8).

En general puede a�rmarse queel litoral metropolitano se ha espe-cializado en la ocupación residen-cial y ha dejado que las activida-des económicas con más ofertade volumen de ocupación se ha-yan instalado siguiendo los ejesindustriales del Llobregat y elBesòs, tanto por la disponibilidadde suelo en mejores condicionescomo por el acceso a corredoresde rápida distribución. Este dobleproceso de relocalización de la po-blación y las actividades implicauna cierta especialización funcio-nal de los ámbitos territorialesmetropolitanos además de incre-mentos notables en cuanto a lamovi lidad. En el caso de munici-pios especializados en el sectorturístico, sobre todo en el Alt Ma-resme y el Garraf, hay que añadirla población �otante existente.

En el ámbito local, las pautas

La experiencia 283

de planeamiento urbanístico esta-blecidas determinan el orden ylas características urbanas decada término, así como la dispo-nibilidad y capacidad de los pro-motores en el consumo de suelourbano o urbanizable. De esta ma-nera, nos encontramos con muni -cipios como Sant Adrià de Besòs,Badalona, Viladecans y Mataró,ciudades consolidadas de baseindustrial, que presentan porcenta-jes de construcción de viviendaspor debajo del cinco por ciento enel quinquenio 1999-2003. Tam-bién tenemos el caso de Malgratde Mar, que tiene solo un dos porciento de viviendas aisladas cons-truidas, el segundo índice másbajo de todo el litoral metropoli-tano, después de Sant Adrià deBesòs. Se trata de un municipiocon vocación turística, donde laagricultura de huerta continúa te-niendo un peso específico impor-tante, a la vez que la planificaciónurbanística ha marcado las pautasde un crecimiento contenido y demayor densidad.

La vulnerabilidad de la costametropolitana Desde el punto de vista urbanís-tico, la costa metropolitana es muyvulnerable frente al cambio climá-tico, ya que en el conjunto de laRMB la media de ocupación delsuelo (suelo urbano e industrial)en el primer kilómetro de la costaes del 62,58%, en el que destacanlos municipios de Sant Adrià deBesòs, Barcelona, Badalona, Pre-mià y Castelldefels con un por-centaje superior al ochenta ynueve por ciento. Los municipiosmenos ocupados son el Prat deLlobregat y Cabrera de Mar, conunos porcentajes inferiores altreinta y cinco por ciento (fig. 9).

Otro de los elementos que tam-bién pueden ayudar a definir la ca-pacidad de un municipio para ha-cer frente a los efectos del cambioclimático desde el punto de vistadel urbanismo y la planificación esel valor de su mosaico territorial. Elmosaico territorial hace un análisis

del territorio, considerando el pai-saje como una entidad funcionaldonde se desarrollan un conjuntode procesos ecológicos. Así pues,caracterizar el paisaje y conocer ladistribución y las interrelacionesentre sus diferentes tipos son ele-mentos de interés desde una óp-tica de integridad territorial. Si seobserva la figura 10, se confirma lapoca coherencia en la integridadterritorial, ya que de media el valorde mosaico territorial es de 61,62(cero indica mucha, y cien, pocacoherencia). Cabe destacar losmunicipios de Barcelona, Premiàde Mar, Sitges, Caldes d’Estrac ySant Adrià de Besòs con unosvalores más altos (por encima desetenta), y los municipios de Vila-decans, el Prat de Llobregat y Ca-brera de Mar, con valores por en-cima de cuarenta y nueve.

A pesar de esta situación de altaocupación del litoral, hasta el año2006 el número de viviendas cons -truidas por mil habitantes (tambiénllamado intensidad cons tructiva)no se había visto afectado. Si seconsideran y se comparan las in-tensidades constructivas mediasen los tres períodos 1981-1990,1991-2000 y 2001-2006, se ob-serva que del primer al segundoperíodo se produce una caída dela intensidad constructiva, que porotro lado se ve contrarrestada enel último período, en el que al-canza los mismos valores que enel primero. Con los datos de 2007,se observa que de media en el li-toral metropolitano se mantiene laactividad, aunque puede afirmarseel inicio de un cambio de ten-dencia después de diez años decrecimiento continuado (DMAH,2007) (fig. 11).

Además del estado del medioterrestre, la vulnerabilidad de lacosta también vendrá definida porla ocupación del espacio marino,sobre todo por los efectos quepuede tener sobre la dinámica ma-rina.

En este sentido, están los puer-tos, diques e infraestructuras civi-les que provocan alteraciones en

el medio marino, el dragado demantenimiento de los puertos y eltrasvase de arenas para regenerarlas playas, la actividad pesquera,el transporte marítimo, las instala-ciones de acuicultura, así comolas actividades asociadas al tu-rismo y el ocio, como la prácticade submarinismo o la pesca recrea -tiva. Se trata de un conjunto deactividades que conviven en el es-pacio y que a menudo confluyenen intereses, pero que en muchasocasiones dan lugar a conflictos,por lo que necesitan una gestiónadministrativa que en cualquiercaso es compleja, y que les otorga,en los casos que así está regu-lado, la licencia de actividad y laconcesión administrativa de ocu-pación.

Concretamente en la franja del li-toral metropolitano hay diecisieteinstalaciones portuarias que su-ponen una ocupación terrestre deaproximadamente mil trescientascincuenta hectáreas y ocupanunas novecientas treinta hectáreasde super�cie marina, que de me-dia supone un puerto cada sietekilómetros. Excepto una de las ins-talaciones portuarias que está de-dicada exclusivamente a activida-des industriales y otras tres quetambién se dedican a actividadescomerciales, casi todo el restocombinan actividades deportivas ypesqueras.

Por lo que respecta a otras ins-talaciones pesqueras, en estazona hay siete instalaciones deacuicultura, de un total de veinti-trés en todo el territorio catalán.

También hay que tener presenteque la actividad humana directano solamente ocupa lo que se ve,sino que también llega a otros lu-gares no tan presentes, como sonlos fondos marinos. Así, es impor-tante decir que los fondos marinosdel litoral metropolitano tambiéntienen una parte de su superficieocupada por otras infraestructu-ras: cableados submarinos, gaso-ductos, captaciones de agua,arrecifes artificiales y emisariossubmarinos. A modo de ejemplo,


La experiencia 285

hay catorce emisarios submarinosprincipales, veintiuno de emergen-cia, seis en desuso y dos industria-les. Estas estructuras artificializande forma significativa el paisajesubmarino, principalmente por elcambio de configuración de la tex-tura y por la alienación del biótopoque comporta en la mayor partede los casos la introducción desubstrato rocoso artificial.

Actuaciones desarrolladas y en desarrollo en materia deplanificación y urbanismoLa gestión y la ordenación de lazona costera, a cualquier escalade tiempo, requieren una planifica-ción que intente armonizar los di-ferentes usos y recursos que estazona soporta con su dinámica na-tural intrínseca (Sánchez-Arcilla, Ji-ménez y Sierra, 2005). Los riesgosy las consecuencias sobre la costaderivadas del cambio climático tie-nen implicaciones muy similares alos impactos producidos por la ac-ción humana sobre el ecosistemacostero, cuantificables mediantelos problemas de erosión, pérdidade hábitats costeros, alteración delos ecosistemas, etc. En este sen-tido, los posibles efectos del cam-bio climático deben introducirsecomo un elemento más de la ges-tión integrada de zonas costerasy, por tanto, dentro de cualquierproyecto de esta naturaleza. Asi-mismo, hay que implementar me-didas que permitan proteger el li-toral mediante la introducción deuna planificación y normativa queconduzca a su mantenimiento yrecuperación.

Agentes clave en la gestión del litoral metropolitanoPara conseguir una planificacióneficaz, es necesaria la participa-ción de todos los agentes que in-tervienen en el litoral y que esta seadecúe a la legislación local, auto-nómica, estatal y europea queafecte a la zona costera.

En el ámbito del litoral metropo-litano, igual que el resto del litoralcatalán, hay una gran cantidad de

agentes con competencias y res-ponsabilidades que actúan sobreesta estrecha franja, aunque enúltimo término es el nivel municipalel que en la mayoría de los casosintegra, adapta y ejecuta las polí-ticas, los planes y los programasexistentes. La compartimentacióndel marco competencial, tanto ver-ticalmente (administración central,autonómica, local) como sectorial-mente (turismo, agricultura, me-dio ambiente, urbanismo, energía,etc.) no solamente se refleja en laplanificación urbanística del litoral,sino que incide directamente enla manera de llevar a cabo la ges-tión y protección de este espacio(tabla 1).

Contexto normativoContexto normativo en materiade protección del litoralA grandes rasgos, el marco legalen materia de protección del litorales la Ley 22/1988, de costas. Estanorma aún vigente y pensada pararegular el territorio costero estatalde aproximadamente siete milochocientos kilómetros, a pesar deque fue revolucionaria, se ha de-mostrado insuficiente para hacerfrente a la situación que afecta anuestro litoral (Aguirre y Font, 2007).Posteriormente se han crea donuevos instrumentos jurídicos queen una escala mucho más local re-gulan y protegen de manera espe-cífica los diferentes tramos decosta. En esta escala local, el ur-banismo tiene un papel clave en laordenación del litoral. El actual De-creto legislativo 1/2005, de 26 dejulio, por el cual se aprueba eltexto refundido de la Ley de Urba-nismo, modificado por el Decretoley 1/2007, de 16 de octubre, demedidas urgentes en materia ur-banística y desplegado por el De-creto 305/2006, de 18 de julio,por el cual se aprueba el regla-mento de la Ley de Urbanismo,proporciona las herramientas deplaneamiento supramunicipal ne-cesarias para hacer frente a estereto. Hay que remarcar que tam-bién plantea este reto la Reco-

mendación 2002/413/CE del Par-lamento Europeo y del Consejo,de 20 de mayo de 2002, sobre laaplicación de la gestión integradade zonas costeras en Europa.

Así, bajo este contexto, en el año2005 se aprobó el Plan directorurbanístico del sistema costero(PDUSC). El PDUSC tiene comoobjetivos generales identificar losespacios costeros que no han su-frido un proceso de transforma-ción urbanística y preservarlos desu transformación y desarrollo ur-bano. El plan, estructurado en dospartes, regula principalmente elsuelo no urbanizable, el suelo ur-banizable no delimitado y sectoresde suelo urbanizable delimitadosin plan parcial aprobado dentrode un ámbito de actuación quecomprende una franja de quinien-tos metros de anchura medida apartir de la línea de deslinde deldominio público marítimo y terres-tre, y algunos ámbitos puntualesen suelos de influencia de la costa,que abarcan cerca de treinta yocho mil setenta y siete hectáreas.

También existe una normativa debase aplicable a la costa, como laLey del Paisaje, el Plan territorialgeneral de Cataluña y el Plan terri-torial metropolitano, u otra plani�-cación sectorial que puede afectara la protección del suelo. En estesentido, mediante el desarrollo dela Ley 8/2005 del Paisaje, se estánelaborando los catálogos del pai-saje de Cataluña, un instrumentocreado para integrar objetivos pai-sajísticos en la plani�cación y laordenación del territorio. Reciente-mente se ha elaborado el Catá-logo del paisaje de la RMB, quepermite conocer el estado del pai-saje del ámbito, sus valores y lasmedidas para mejorarlo con la �-nalidad de integrarse en el Planterritorial metropolitano de Barce-lona.

Respecto a planificación de re-ferencia, considerando en todomomento el marco establecidopor el Plan territorial general deCataluña (PTGC), en el ámbitometropolitano actualmente está

en fase de aprobación el Plan te-rritorial de ámbito metropolitanode Barcelona, que establece susdeterminaciones sobre la base detres estrategias: la de espaciosabiertos, la de asentamientos ur-banos y la de infraestructuras demovilidad.

A otro nivel de concreción se en-cuentran los planes sectoriales, amenudo los que estructuran el te-rritorio de una manera más deci-siva. Su importancia estratégicase hace patente de manera máspunzante en los territorios mástensionados y con un mayor gradode ocupación, como es el casodel litoral. Entre los planes secto-riales que hay que remarcar se en-cuentra el Plan de puertos de Ca-taluña, el Plan de infraestructurasdel transporte de Cataluña (2006-2026), el Plan director de infraes-tructuras ATM (2001-2010), el Plande aeropuertos, aeródromos y he-lipuertos de Cataluña (2007-2012),el Plan de transporte de viajerosde Cataluña (2008-2012), el Plande espacios de interés natural(1992) y los programas de suelo(2005-2008).

Contexto normativo en materiade estrategias para hacer frenteal cambio climáticoDesde el año 2004, el Estado espa-ñol dispone de un conjunto de po-líticas públicas para hacer frente alcambio climático, entre las que des-taca el Plan nacional de adaptaciónal cambio climático (PNACC), apro-bado en 2006. El PNACC es elmarco de referencia para la coordi-nación entre las administracionespúblicas en todo lo que hace refe-rencia a la evaluación de impactos,vulnerabilidad y adaptación al cam-bio climático en España en los di-versos sectores potencialmenteafectados. Las primeras líneasde trabajo identificadas en las zo-nas costeras planteadas en elmarco del PNACC son las si-guientes:

• Desarrollo de modelos de res-puesta morfodinámica y ecológicade las principales unidades de la

costa, bajo diferentes escenariosclimáticos.

• Puesta en marcha de sistemasde seguimiento y recopilación dedatos sistemática.

• Cartografía de la vulnerabilidadde la costa frente al ascenso delNMM bajo diferentes escenariosde cambio climático.

• Evaluación de las estrategiasde abandono y retroceso, o deprotección.

• Evaluación de la afectación delascenso del NMM sobre los cen-tros urbanos costeros.

• Evaluación de las opciones deadaptación mediante actuacionesrelacionadas con la estabilidad dellitoral.

En Cataluña, la adaptación alcambio climático se sitúa en laintersección de dos estrategias: ladel desarrollo sostenible y la de lagestión integrada de zonas coste-ras. La estrategia de desarrollosostenible se ha configurado me-diante un proceso largo y com-plejo de negociación y consensoentre los diferentes agentes de lasociedad catalana, en la que sedefine la importancia de integraren los procesos de decisión pú-blicos y privados consideracio-nes de prevención ambiental, en-tre las que se encuentra la tomade conciencia del cambio climá-tico. Por otro lado, la estrategiade gestión integrada de zonascosteras se concentra en las de-cisiones que afectan al sistema li-toral, que es uno de los sistemasambientales con más riesgofrente al cambio climático (FEMP,2006).

Así pues, en este sentido la Ge-neralitat de Cataluña ha configu-rado su política de adaptación endos frentes esenciales:

• Crear un sistema de informa-ción fiable y útil para la toma dedecisiones: ordenar, integrar y or-ganizar los datos válidos obteni-dos hasta el momento, los siste-mas de medida que se utilizan, losindicadores que integran estos da-tos, así como los modelos de si-mulación y prospectiva.

• Establecer un sistema de deci-sión integrado: poniendo las basesde la coordinación administrativa yla participación de la sociedad quefaciliten las decisiones cada vezmás fundamentadas en el conoci-miento completo de las conse-cuencias.

Para llevar a cabo estas labores,a finales de 2006 (Decreto 573/2006, de 19 de diciembre), el Go-bierno de Cataluña se dotó dedos instrumentos formales paraabordar el cambio climático enCataluña: la Oficina Catalana delCambio Climático y la ComisiónInterdepartamental del CambioCli mático.

Uno de los hitos conseguidosha sido el Plan marco de mitiga-ción del cambio climático en Ca-taluña 2008-2012, aprobado de-finitivamente en setiembre de2008, cuyo objetivo es contribuiren la parte proporcional al cumpli-miento del compromiso del Es-tado español con el Protocolo deKyoto, pero a la vez estar prepa-rado para incorporar los acuer-dos que se están negociando enEuropa para reducir los gases conefecto invernadero (GEH) para elperíodo 2013-2020. El Plan marcocatalán de mitigación del cambioclimático cuantifica los esfuerzosque hay que hacer para cada sec-tor e identifica las acciones quehay que llevar a cabo para mitigarlas emisiones. En estos momen-tos se está trabajando con el Plande adaptación al cambio climá-tico.

Acciones de futuroLos datos obtenidos sobre losefectos del cambio climático enlas costas muestran la necesidadde tomar medidas, tanto en el ám-bito local como regional y nacional,con el objetivo de mitigar, por unlado, y adaptarse, por otro, a es-tas variaciones. A continuación sedetallan algunas de las políticas yestrategias que, a pesar de ser decarácter genérico en muchos ca-sos, se consideran capitales parahacer frente al cambio climático.


De manera general convienedestacar que es necesario imple-mentar medidas encaminadas aproteger el litoral mediante la intro-ducción de una planificación y unanormativa dirigida a mantenerlo yrecuperarlo. Según los expertoses importante actuar con muchaantelación para poder anticiparseal posible cambio climático, ya queno será factible defender todas lascostas bajas simultáneamente yen un período de tiempo tan corto.En este sentido, los planes y lanormativa de protección del litoraldesarrollados no solamente de laRMB, si no de la costa catalana engeneral, son sin duda un paso ne-cesario para avanzar en este obje-tivo, aunque aún queda muchotrabajo por hacer.

En el mismo sentido, para zonasparcialmente ocupadas pero po-tencialmente recuperables a me-dio plazo, desde el Ministerio delMedio Ambiente, Medio Rural yMarino (MARM) se propone antici-par la planificación territorial nece-saria para evitar la instalación denuevas infraestructuras o el au-mento de la superficie urbanizada.Por eso es necesario revisar losplanes urbanísticos y de ordena-ción del territorio o proponer queen las revisiones de estos planesse tengan en cuenta los estudiosde vulnerabilidad o las recomen-daciones de la Administración eneste sentido.

Existen políticas de aplicación delretroceso que están dirigidas alabandono de las áreas altamentevulnerables y a la reubicación de lasinfraestructuras, cultivos, actividadindustrial y pobla ción directamenteafectada. En la RMB se están ha-ciendo algunas actuaciones en estesentido. Encontramos un ejemploreciente en el proyecto de adecua-ción del entorno final del paseo ma-rítimo de Montgat, que ha tenidocomo objeto condicionar el espaciode playa liberado después de lademolición del edificio de los bañosde Sant Gerard.

En el caso de nuevas ocupacio-nes se propone conceder permi-

sos condicionados; concesionesadministrativas que condicionansu duración a horizontes limitadospor el posible efecto del cambioclimático y que incluyan acuerdosde reubicación y/o demolición.

Es importante destacar tambiénque la delimitación del DominioPúblico Marítimo Terrestre (DPMT)aún no se ha finalizado (en el lito-ral metropolitano hay un 87,7%) yel MARM se enfrenta al reto de te-ner que revisarla para incorporarlas previsiones de los expertos querecomiendan esta revisión de lafranja de costa pública como me-dida de seguridad.

Sin embargo, uno de los proble-mas que surge en este tipo de es-trategia es la transformación deterrenos privados en públicos.Como consecuencia de este he-cho, habría que establecer las po-líticas necesarias de expropiacióny sus indemnizaciones correspon-dientes.

Por otro lado, cabe destacar quealgunos ayuntamientos metropoli-tanos, con el objetivo de atenuar lasconsecuencias del cambio climá-tico, ya están haciendo actuacionespara adquirir suelo en primera lí-nea (por ejemplo, mediante la ne-gociación de permutas de suelocon propietarios privados), comoes el caso de la playa Llar ga de Vi-lanova i la Geltrú, donde el ayunta-miento ha hecho una apuesta pararecuperar este entorno.

Como sucede en otros países,otra posibilidad es incentivar fiscal-mente desde el gobierno la comprade terrenos potencialmente afec-tados por parte de entes privadoso fundaciones conservacionistas, opromover acuerdos de custodiaentre agentes privados y entida-des que garanticen la protecciónde estos espacios. En este sen-tido el Plan estratégico litoral de laRMB (2005) ya identificó para esteámbito de estudio aquellos espa-cios libres existentes en la costametropolitana que por sus carac-terísticas deberían ser preserva-dos y recuperados. Destacan desur a norte: el río Foix, los Colls y

Miralpeix en el Garraf, el delta delLlobregat, el espacio agrícola deCinc Sènies, el torrente de la Mur-tra-Riera de Sant Pol, las Torretesde Calella, el llano de Llobet deSanta Susanna y Pineda de Mar yel llano de Grau de Tordera.

Las políticas encaminadas a laaplicación de estrategias deadaptación se fundamentan en laconservación del ecosistemacostero en consonancia con unaocupación y un uso racional deáreas vulnerables al efecto delcambio climático. Probablemente,de entre las tres políticas posi-bles, esta es la que está más enconsonancia con la filosofía gene-ral que rige lo que conocemoscomo Gestión Integrada de lasZonas Costeras, en vista de quese persigue la búsqueda de unequilibrio principalmente entre elecosistema natural y los de usose infraestructuras.

Por otro lado, las políticas deaplicación de estrategias de pro-tección están dirigidas a la defensade áreas vulnerables: poblaciones,actividades económicas, infraes-tructuras y recursos naturales. Sebasan esencialmente en la aplica-ción individual o mixta de una deestas dos tipologías de defensa: ti-pologías rígidas y tipologías blan-das. Entre las tipologías rígidas es-tán los diques, muros, barreras,espigones, revestimientos, etc., asícomo barreras frente a la intrusiónsalina. Es el caso, por ejemplo, delas playas de Barcelona, que portratarse de un frente totalmente ri-gidizado que sufre la pérdida dearena por los temporales, ha sidosometido a un proyecto de estabi-lización mediante la construcciónde un dique exento, y está previstoque se desarrolle la prolongaciónde un espigón y la construcción dediques sumergidos. Las tipologíasblandas incluyen la regeneraciónde playas, la restauración de du-nas, la generación de pantanales ymarismas, la rehabilitación deltransporte litoral, la reforestación,etc., con numerosos ejemplos a lolargo del litoral catalán.

La experiencia 287

En cualquier caso, es importanteque estas actuaciones esténacom pañadas de estrategias deci-didas para frenar la ocupación ur-banística del litoral y de un cambiodel modelo económico del territo-rio que responda a un modelo deuso y gestión de la costa más sos-tenible. Es necesario que todaslas administraciones y los sectoresimplicados intervengan y colabo-ren para desarrollar los cambiosnecesarios para hacer frente alcambio climático.

BibliografíaAGUIRRE FONT, J. M. (2007): L’orde -nació del litoral català: els plansdirectors urbanístics del sistemacostaner. Atelier.Associació Pla Estratègic Litoral(2006): Pla estratègic litoral. Ed. li-mitada, Barcelona.

DEL RÍO, J.; GARCÍA-LAFUENTE, J.;CRIADO, F.; GARCÍA, D.; SáNCHEZ,A.; FONG, B.; VIGO, I. Mediterra-nean Sea Level Analysis from1992 to 2005.Departamento de Medio Am-biente y Vivienda (2007): Informedel sector de l’habitatge 2007.Barcelona. FEMP (2006): Cambio climáticoen las ciudades costeras. Madrid.Grupo de Ingeniería Oceanográ-fica y de Costas. Atlas de inunda-ción del litoral peninsular español.Documento temático. Universidadde Cantabria. Ministerio de MedioAmbiente. Dirección General deCostes. LOSADA, J. I.: Incertidumbres en laevaluación de impactos y necesi-dades de adaptación en las zo-nas costeras. Instituto de Hidráu-lica Ambiental. Universidad de

Cantabria. II Jornada de CambioGlobal. APROMA. MEDINA, R.; MÉNDEZ, F. J. (2006):«Inundación costera originada porla dinámica marina» en UNEP: Ma-rine and Coastal Ecosystems andHuman Well-Being: A SynthesisReport Based on the Findings ofthe Millennium Ecosystem Assess-ment. UNEP: Nairobi.Ministerio de Medio Ambiente,Medio Rural y Marino (2006): Plannacional de adaptación al cambioclimático. Madrid.Observatori del Litoral, ConsorciEl Far (2008): Indicadors del litoralde Catalunya. Barcelona.SáNCHEZ ARCILLA, A.; JIMÉNEZ, J. A.;SIERRA, J. P. (2005): Zones costa-neres: dinàmica sedimentària. In-forme sobre el canvi climàtic a Ca-talunya. CADS.


El Plan de puertos de CataluñaRosa Busquets i VallSubdirectora general de Puertosy Costas, Dirección General dePuertos, Aeropuertos y Costas

El Plan de puertos de Cataluña seconfigura como el instrumento deordenación del litoral catalán por loque respecta al ámbito náutico yportuario. Con carácter de Planterritorial sectorial, establece loscriterios que han de garantizar unautilización portuaria adecuada yracional de la costa catalana. Elplan tiene un carácter ambienta-lista marcado, que compatibilizaen todos los casos el crecimientosectorial con el objetivo prioritariode salvaguardar un medio espe-cialmente sensible.

El Plan de puertos se aprobómediante Decreto del Gobierno dela Generalitat el día 20 de febrerode 2007 y, por tanto, tiene carác-ter normativo. Y si bien su vigenciaes, según la Ley de Puertos deCataluña, indefinida, el plan prevélas actuaciones que se realizaránen el conjunto del sistema portua-rio catalán de aquí a 2015.

Una buena manera de conocerel documento y las previsionesque incluye es hacer un breveapunte sobre cómo se estructuraformal y metodológicamente: elPlan de puertos estudia las carac-terísticas de nuestro litoral desdeun punto de vista integral, to-mando como referencia los as-pectos geológicos, meteorológi-cos, de biodiversidad, de climamarítimo y de dinámica litoral.Describe el planteamiento urba-nístico vigente y estudia las condi-ciones socioeconómicas actualesy cómo repercute en el sector náu-tico. De este estudio previo saleuna zonificación de los 780 kiló-metros que configuran la costa ca-talana, donde se distinguen hastaun total de 200 tramos, agrupados

según el grado de vulnerabilidadambiental, la morfología del tramode costa, la información urbanís-tica existente, y la información so-bre servicios e infraestructuras.

Marco socioeconómicoNo puede obviarse la incidenciaque tienen en el sector náutico yportuario la situación socioeconó-mica y la evolución de la renta. Y,si bien se constata que, asumidoun determinado nivel de renta,este factor deja de ser determi-nante en el crecimiento portuario,y adquieren más relevancia otroselementos, como la tradición ycultura marineras, o el fomentodel sector por parte de las admi-nistraciones públicas, lo cierto esque el sector se muestra espe-cialmente sensible a las variacio-nes que experimenta el marcoeconómico.

El estudio socioeconómico per-mite hacer una prognosis de laevolución previsible de la oferta y lademanda: el plan estudia la pro-gresión de la población residente yflotante, la ocupación sectorial, laincidencia del sector náutico en laeconomía, el peso de la tradicióny cultura marineras, la evoluciónde la renta per cápita comparandoestos datos con los ratios de otrascomunidades autónomas y de lospaíses de nuestro entorno. El aná-lisis conjunto permite diagnosticarlas previsiones de crecimientonáutico y portuario en Cataluña.

Red portuariaEn la fecha actual, Cataluña dis-pone de una buena red portuaria.Algunos datos curiosos permitenilustrar la importancia del sector:

Cataluña dispone de 47 puer-tos marítimos, aparte de los dosde interés general: Barcelona yTarragona. Si alineáramos todoslos puertos, ocuparían alrededordel 6% de la costa catalana. Si seencontraran equidistantes, encon-

traríamos un puerto cada 16,6km. Si los agrupáramos, la super-ficie total ocupada sería de 5 mi-llones de metros cuadrados. Lamedia de amarres deportivos porkilómetro es ligeramente superiora los 37. Los puertos marítimosofrecen estancia a 29.059 embar-caciones, de las cerca de 50.500contabilizadas en Cataluña el año2008.*

Esta oferta portuaria viene com-plementada con la derivada deotras instalaciones marítimas, quecontendrán alrededor de 20.000embarcaciones, entre las instala-ciones de temporada y las per-manentes de bajo impacto.

InventarioElemento esencial es inventariarlos recursos náuticos que hay enCataluña. Previa exposición de lasituación administrativa —admi-nistraciones tutelares, régimen degestión—, se analizan, una a una,las diferentes instalaciones por-tuarias y marítimas, entendiendocomo tales los puertos, las dárse-nas incluidas en las zonas de ser-vicio portuario, las marinas inte-riores y las instalaciones marítimas,categoría esta última que abarcadesde los clubs náuticos que hayen las playas sin infraestructuramarítima a los pantalanes de tem-porada, campos de boyas, mari-nas secas, áreas de invernada, yotras de características similares.Hay que destacar, por descono-cido, el peso de estas instalacio-nes de bajo impacto en el con-junto del sistema portuario catalán,

Mundo empresarial 289

* No hay un registro unificado de embar-caciones matriculadas, ni de las bajasque se producen. Igualmente, el cómpu-to del parque de embarcaciones sufreoscilaciones, fruto tanto de la falta deregistros fiables, como de la propia movi-lidad y versatilidad del sector. En este artí-culo hemos aportado datos disponibles,con los handicaps expuestos, del año2008.

Mundo empresarial

y no perder de vista que dan ser-vicio a alrededor del 40 por cientode la flota catalana.

Diagnosis y actuacionesprevistasPara cada instalación, el Plan depuertos define el uso —deportivo,pesquero y/o comercial—, el nú-mero de amarres, los serviciospres tados —gasolinera, grúa, vara-dero, máquinas de recogida deaguas de sentina y negras, localescomerciales, etc.—, las caracterís-ticas y el estado de las infraestruc-turas a la vez que define las princi-pales debilidades que afectan acada instalación: problemas opera-cionales, funcionales, ambientales yde conectividad con las redes via-rias y logísticas, entre otras.

Partiendo de ese análisis, que secomplementa con la valoración delas debilidades, amenazas, fortale-zas y oportunidades de los secto-res deportivo, pesquero y comer-cial, se fijan los objetivos paraasumir por el conjunto del sistemaportuario catalán, y las actuacio-nes necesarias para optimizarcada una de las instalaciones.

Como se había avanzado, el Plande puertos define cuáles son lasactuaciones concretas que, deaquí a 2015, deben llevarse acabo en cada instalación, ya seapara conservar o mejorar las infra-estructuras, para mejorar la ges-tión ambiental, para corregir im-pactos generados en el medio opara resolver déficits de ordena-ción, ocupación o funcionalidad.

Prognosis de futuroPara hacer la prognosis de futuro,el Plan de puertos evalúa la de-manda que hay en los sectoresnáutico deportivo, pesquero y co-mercial, tomando como referen-cia las tendencias de evoluciónhistórica, los modelos económi-cos y los motores generadores dela demanda.

Estos últimos pueden agruparse,por un lado, en cualitativos, comoson la tradición y cultura marine-ras, la afición a los deportes náu-

ticos por parte de la población o elfomento público, y, por otro, encuantitativos, que hacen referenciaa la población residente, al tu-rismo, al nivel económico de la po-blación, y a las propias condicio-nes climáticas y geográficas de lazona.

La hipótesis adoptada por el Plande puertos toma como referencialas tendencias históricas experi-mentadas en los últimos seis años,y plantea, siguiendo criterios desostenibilidad ambiental, un incre-mento del número de amarres enCataluña, de aquí a 2015, de un1,1% de media. Eso equivaldría acrear alrededor de 2.832 nuevosamarres en puertos marítimos.

No puede obviarse, no obstante,la incidencia de la actual situacióneconómica en estas previsiones,traducida ya en un descenso dematriculación de em barcaciones,especialmente en las esloras su-periores a los 18 metros, y que in-dudablemente repercutirá en unacontención de la demanda y unaestabilización de la oferta.

Reequilibrio territorialEl Plan de puertos se atribuye porprimera vez la función de reequi-librar territorialmente la oferta por-tuaria en Cataluña. Según datosactuales, las comarcas de Gironasuman el 48 por ciento de laoferta de amarres en puertos ca-talanes. Seguido por las comar-cas barcelonesas, con el 34 porciento, y, finalmente, las de Tarra-gona, con el 18 por ciento de laoferta. Contrariamente, es en Bar-celona y en su ámbito de influen-cia donde el porcentaje de tempo-ralidad es más reducido, y en laspoblaciones de Girona donde lademanda de amarres queda másvinculada a las segundas residen-cias. Las actuaciones previstas enel Plan de puertos deben permitirreequilibrar estos porcentajes, es-tabilizándolos en un 44 por cientode participación en Girona, un 32por ciento en Barcelona, y un 24por ciento en Tarragona, con elreto de conseguir desestacionar la

demanda vinculándola al fomentode las actividades náuticas comopráctica deportiva y de recreo ha-bitual.

Instalaciones marítimasCataluña destaca por la existenciade una importante red asociativa,muy aficionada a la práctica habi-tual de deportes náuticos, que dis-fruta del mar en pequeñas embar-caciones, de esloras en muchoscasos inferiores a los 6 metros, amenudo con propulsión a vela, yque no requieren un amarre en unpuerto marítimo sino, exclusiva-mente, la proximidad del mar y lafacilidad para acceder. El 4 porciento de la flota catalana, cercade 2.000 embarcaciones, se en-cuentran durante todo el año ocu-pando zonas de botadura perma-nentes, o espacios en marinassecas, instalaciones de bajo im-pacto que se proponen como al-ternativa a los puertos convencio-nales, y que hacen posible el usohabitual de la embarcación du-rante todo el año. El 34 por cientode las embarcaciones catalanas,del orden de 16.700 embarcacio-nes, se ubican durante los mesesde verano en instalaciones detemporada (pantalanes, boyas,zonas de botadura) y se desplazanel resto de los meses a zonas deinvernada, u otras áreas de alma-cenaje.

El Plan de puertos contemplamantener estas instalaciones ymejorar su gestión, facilitando laaccesibilidad de las embarcacio-nes de pequeña eslora al mar, porejemplo, mediante las rampas debotadura.

Demanda sostenibleHemos hablado de cuál sería lademanda sostenible para los pró-ximos 11 años en Cataluña. Acontinuación hacemos una brevereferencia a las premisas utiliza-das para dimensionar una de-manda que no agote la capaci-dad de acogida del litoral:

– La racionalidad en el creci-miento portuario aconseja prever


la ocupación de los nuevos ama-rres con embarcaciones que, porsus características, no puedenacogerse a otras alternativas (pre-ferentemente esloras a partir de12 metros).

– Se plantea como buena situa-ción y, por tanto, que hay quemantener, la existencia de un puntode amarre en un puerto marítimopor cada 1,7 embarcaciones demedia. O, lo que es lo mismo, pro-porcionar amarres aproximada-mente al 60 por ciento de las nue-vas embarcaciones.

– Una consecuencia directa es lanecesidad de mantener y fomen-tar las ofertas en instalaciones ma-rítimas de bajo impacto, perma-nentes y de temporada, paracubrir las necesidades del restode la flota, garantizando paráme-tros de calidad en la prestaciónde los servicios.

– Se prevé la reordenación delas zonas portuarias para adap-tarse a estas directrices, y propor-cionar alternativas —como es elcaso de las marinas secas— aembarcaciones de pequeña es-lora. Se trata de conseguir que unnúmero importante de embarca-ciones se almacenen fuera delagua de manera progresiva, y ge-nerar así un menor impacto am-biental, pero disfrutando de losmismos servicios y calidad en laprestación. Se fija como actuaciónnecesaria la optimización de losespacios portuarios.

– Se da especial importancia afomentar medidas que ayuden adesestacionar la demanda: chárte-res, embarcaciones compartidas,fomento de la cultura náutica, o delas escuelas de vela, son algunosejemplos.

Actuaciones para cubrir la demandaEl Plan de puertos detalla cuálesson las actuaciones que debenllevarse a cabo en los puertos ca-talanes hasta el horizonte 2015, ydiferencia entre actuaciones rela-cionadas con la infraestructuraportuaria, la explotación del puerto,

la integración necesaria de esteen la ciudad, con la adopción demedidas ambientales, la necesi-dad de elaborar determinados es-tudios y la seguridad.

Para definir cada actuación, a laque se asigna un horizonte tem-poral determinado, se parte dela descripción de los problemasdetectados que la hacen nece-saria.

Es importante tener presenteque la ejecución de las actuacio-nes que se proponen requerirá laredacción de los estudios técni-cos y de detalle que garanticen laviabilidad.

Por otro lado, hay que conside-rar que las actuaciones directa-mente ligadas a satisfacer el in-cremento de la demanda, comoes el caso de la ampliación depuertos existentes o de nuevasconstrucciones —el Plan de puer-tos solo prevé un nuevo puerto, enCap Salou—, aparte de los estu-dios y las tramitaciones legalmenteprevistos, dependerán en la granmayoría de los casos de la inicia-tiva privada. Por eso el plan lasplantea como factibles, pero noobligatorias y, de hecho, prevé unapotencialidad de crecimiento muysuperior a la que se determinacomo sostenible.

Indicadores de seguimientoComo garantía de que tanto lasadministraciones como los gesto-res portuarios avanzan en la di-rección indicada en el Plan depuertos, el documento estableceuna serie de indicadores que per-miten evaluar el grado de implan-tación del plan y la evolución per-mitirá introducir las modificacionesnecesarias en el plan, convirtién-dolo en un instrumento vivo.

Entre los indicadores, se esta-blecen los siguientes de caráctergeneral para el sector deportivo:

– Evolución de la oferta de ama-rres en puertos marítimos segúneslora, y se fija como tendenciadeseable su crecimiento.

– Porcentaje de ocupación anualde los amarres según eslora.

– Evolución de las mangas delas embarcaciones en relación conlas esloras.

– Evolución del tipo de embarca-ción: motor, vela, catamaranes.

– Media de salidas anuales almar por embarcación.

– Porcentaje de embarcacionescon amarre en un puerto marí-timo, y se fija como tendencia de-seable mantener la actual propor-ción de 1,7.

– Evolución del número de pla-zas en instalaciones marítimas debajo impacto.

– Evolución del grado de ocupa-ción de estas instalaciones maríti-mas.

– Evolución de la distribución te-rritorial de los nuevos amarres.

En cuanto al sector pesquero,se establecen como indicadores elseguimiento del censo operativode la flota con base en Cataluña,con el objetivo de asumir una re-estructuración con mejoras tec-nológicas y una evolución de lascapturas de peces, que se com-patibilice con la preservación delas especies.

Los indicadores previstos para elsector comercial se fijan en el nú-mero de toneladas embarcadas ydesembarcadas en los puertos co-merciales, en la evolución de lamercancía de contenedores, en elnúmero de viajeros que han transi-tado por los puertos catalanes y enla evolución de las líneas de trans-porte marítimo de corta distancia.

Se establece, también, una seriede indicadores con un caráctermarcadamente ambientalista:

– Evolución de los trasvases dearenas en el ámbito portuario, conel objetivo de restituir la dinámicalitoral alterada y minimizar la inter-cepción de la arena que provocanlos puertos.

– Evaluación de la implantaciónde sistemas de gestión ambientalen los puertos, con el objetivo deque el año 2015 lo tengan implan-tado todos los puertos catalanes.

– Evaluación de los sistemas degestión de residuos generados enlos puertos: residuos sólidos, aguas

Mundo empresarial 291

de sentinas, aguas residuales, hi-drocarburos y aceites en general.

– Implantación de medidas ener-géticas, como lámparas exterio-res de VSAP, relojes astronómicoso instalaciones fotovoltaicas.

– Evolución de los consumosenergéticos, con el objetivo de quese reduzcan progresivamente

– Evolución de la calidad de lasaguas de las dársenas, con el ob-jetivo de que disminuyan las con-centraciones de hidrocarburos,cobre y la relación de nitrógeno yfósforo.

– Evolución de los parámetrosde formación y concienciaciónambiental del personal de lospuertos.

Finalmente, se establecen unosindicadores de carácter generalpara el conjunto del sistema por-tuario catalán, que están relacio-nados con la progresiva adapta-ción de los puertos a las personascon movilidad reducida, hasta latotal adaptación; con el cumpli-miento de las actuaciones pro-puestas para cada instalación enel plan; con la redacción de losplanes especiales que desarrollanel sistema portuario, y de los pla-nes de autoprotección de las ins-talaciones; y con la profesionali-zación en la gestión portuaria,

acompañada de un incremento enla formación del personal para me-jorar la calidad en la prestación delos servicios.

Evaluación ambiental del Plande puertosEl Plan de puertos ha sido sujeto aun procedimiento de evaluaciónambiental, en cumplimiento de laDi rectiva 2001/42 CE, transpuestamediante Ley 9/2006, de 28 deabril.

El informe de sostenibilidad am-biental garantiza la valoración de-tallada de los efectos significati-vos probables que la aplicacióndel plan pueda generar en el me-dio ambiente, con especial aten-ción a la biodiversidad, la pobla-ción y la salud humana, la fauna, laflora, la tierra, el agua, los factoresclimáticos, los bienes materiales, elpatrimonio cultural y el paisaje.

Esta valoración permite adoptarlas alternativas técnicamente másrazonables y más viables ambien-talmente. Permite establecer, asi-mismo, las medidas más idóneaspara prevenir y reducir cualquierefecto significativo negativo, y ga-rantiza la coherencia externa delplan respecto a la normativa exis-tente, y la coherencia interna, queincide en la relación entre los ob-

jetivos ambientales, las propuestasformuladas y los indicadores am-bientales del Plan de puertos.

Todas las actuaciones que seproponen en el Plan de puertosllevan internalizados criterios am-bientales, que incorporan así unagran cantidad de actuaciones yconsideraciones ambientales des-tinadas a paliar posibles impactosde los puertos en el medio.

Cabe indicar, finalmente, que,desde el punto de vista ambiental,el Plan de puertos cumple con laslíneas definidas en el VI ProgramaMarco de Acción Ambiental de laUnión Europea: mejora de la efi-ciencia energética en las instalacio-nes portuarias y potenciación deltransporte de mercancías por víamarítima para contrarrestar losefectos del cambio climático; zoni-ficación de la costa catalana paravalorar el impacto de las actuacio-nes propuestas; mejora de la cua-lidad de las aguas y reducción dela contaminación marina, acústicay atmosférica, como medidas paramejorar el medio ambiente y la sa-lud de las personas; implantaciónde sistemas de gestión ambiental,gestión de residuos y reducciónde consumos, para garantizar unuso sostenible de los recursos na-turales.


EL CEM. 25 años deeducación ambiental. La evolución de la playaFlora PortasTécnica responsable del CEM,Diputación de Barcelona

El Centro de Estudios del Mar(CEM) abrió sus puertas en el año1983. Por ese motivo, durante elaño 2008 se han celebrado losveinticinco años de funcionamientodedicados a divulgar temas demedio ambiente y, más concreta-mente, sobre el litoral y los ecosis-temas marinos.

El CEM está ubicado en el paseomarítimo de Sitges, justo delantedel mar, en la zona de Terramar.Ocupa una torre propiedad de laDiputación de Barcelona construidaen el año 1929 por el arquitectonovecentista Josep M. Martino iArroyo y en la que destacan lastendencias novecentistas con ele-mentos propios del eclecticismo,que consiste en la mezcla de ele-mentos artísticos diversos. (Foto 1)

Desde el inicio el CEM ha sidogestionado por la Gerencia deServicios de Medio Ambiente,concretamente, por la Oficina Téc-nica de Sensibilización, Participa-ción y Divulgación.

Una vez reformados, los espa-cios interiores y exteriores de laplanta baja han podido dedicarsea diferentes funciones, de maneraque se dispone de un ámbito paraexposiciones y audiovisuales, yotro para la docencia, el Aula denaturaleza. Además, el primer pisoes un marco ideal para encuentrosy debates. Por este motivo, a lolargo de estos veinticinco años sehan desarrollado un buen númerode jornadas, conferencias, semi-narios, cursos y reuniones de pe-queño formato.

Las actividadesPara la divulgación de los temasmedioambientales se utilizan di-

versos medios. Por un lado, lasexposiciones y, por otro, los pro-gramas de educación, sensibiliza-ción y participación. Los destinata-rios son los ciudadanos queparticipan como público general,colectivos diversos (sociales, téc-nicos, científicos...) y el mundo es-colar y de la enseñanza, que son elsector más numeroso.

Desde el principio, las exposicio-nes han sido un aspecto relevantedentro de las actividades del CEM.A lo largo de los años se han orga-nizado exposiciones creadas yrea lizadas específicamente paralos espacios del centro, que sehan ido reformando y adaptando alas exigencias de cada momento,ya que en cuestiones de medioambiente se acumulan cada vezmás experiencias, tecnologías yconocimientos. Por todo esto, seprocura organizar tres o cuatromuestras al año.

Además de lo que se ha dichoen las líneas anteriores, también sedifunden exposiciones de otrasentidades o particulares sobre te-máticas de carácter más ambien-tal o marino. Es el caso de la expo-sición que se exhibió hasta el mesde septiembre de 2009, que per-tenece al Instituto de Ciencias delMar (CSIC) de Barcelona. Estamuestra trata del océano austral,un mar que aún se mantiene vir-gen, y del mar Mediterráneo, comomar amenazado por las activida-des que llevan a cabo los huma-nos.

También se han diseñado expo-siciones itinerantes. Actualmentehay dos a disposición de ayunta-mientos u otras entidades que lopidan. Una de ellas trata de lascomunidades marinas de nuestrolitoral con especial relevancia alas praderías de Posidonia, y laotra, de cómo las actitudes indi-viduales de los ciudadanos contri-buyen a la contaminación delfondo marino.

Para llevar a cabo los programasde educación se ha diseñado unabanico de actividades que se hanagrupado en dos apartados: lositinerarios de divulgación y los cir-cuitos pedagógicos. A lo largo deestos años han ido cambiando lasformas de comunicar y las tecno-logías de apoyo. En cambio, lamanera de asumir los objetivos enlos programas de educación sehan seguido utilizando, ya quese basan en el hecho de observary cuestionar para descubrir el me-dio que nos rodea.

Los itinerarios de divulgación sonrecorridos por lugares concretosen los que se invita a la reflexión yse pretende sensibilizar sobre dife-rentes aspectos ambientales delentorno. Los itinerarios se llevan acabo por la comarca del Garraf yparte del Penedès. Se organizanseis rutas, en cada una de las cua-les se tratan temas diversos. Unade estas rutas se desarrolla por elpuerto pesquero de Vilanova i laGeltrú, donde se destaca la activi-dad pesquera, la sobreexplotaciónde los recursos y el impacto delpuerto sobre la costa.

En Sitges y por sus alrededoresse desarrollan dos actividades: unitinerario sobre la transformaciónque han sufrido pequeños pue-blos costeros a causa de la activi-dad turística y una ruta que trans-curre por la zona de la franja litoral,y donde pueden observarse losdiferentes impactos recibidoscomo consecuencia de las activi-dades humanas. Siguiendo elcurso medio y bajo del río Foix sehace un itinerario sobre diferentesaspectos de los ríos mediterrá-neos. Otro de los itinerarios pasapor los municipios de Sant Pere deRibes, Canyelles hasta Olèrdola,donde se pone de relieve la trans-formación del paisaje a lo largo delos siglos. Por último, disponemosde un itinerario que recorre puntosconcretos del litoral de Cubelles,

Mundo social 293

Mundo social

Sant Pere de Ribes y Sitges, dondese han puesto en marcha proyec-tos de mejora y recuperación delos espacios litorales.

Los usuarios de los itinerariosson grupos muy diversos que in-cluyen grupos de jubilados, fami-liares, escolares, de formación am-biental, centros cívicos y turismotanto nacional como extranjero.

Los circuitos pedagógicos se ba-san en el descubrimiento de laplaya, donde se pone en prácticael trabajo de observación directa yla participación activa. Los circui-tos, cuyos usuarios principalesson los escolares desde primariahasta bachillerato, incluyen unasalida a la playa y un taller.

Durante todo el curso se sale a laplaya, donde se tratan temas di-versos, como los ecosistemas dela playa, los restos de la playa, lospeces, los invertebrados marinos ylas algas, las praderías de faneró-gamos, las especies invasoras, laobservación de aves, el estudiodel acuario, los perfiles de la playa,el estudio de la arena, los movi-mientos de la arena, los impactosde la actividad humana (pesca, tu-rismo, contaminación). Durante laprimavera, se organiza una activi-dad de inmersión con tubo y gafaspara observar el fondo marino e in-troducirse en el mundo del buceo.

Evolución de la playaEl marco principal donde se hanido desarrollando las actividadesdel CEM han sido las playas deSitges. Y aunque se trata de unperíodo corto, a lo largo de estosveinticinco años las playas han ex-perimentado modificaciones ycambios.

Sitges está situada en los contra-fuertes del macizo del Garraf, quehacia la parte nordeste se caracte-riza por ser una costa rocosa, máso menos abrupta y recortada queforma acantilados que se levantaalgunos metros por encima del ni-vel del mar. En medio se encuen-tran calas con pequeñas playas.

El pueblo ha ido creciendo sobreuna pequeña llanura formada por

materiales aluviales (grava, arena yarcillas) aportados en el pasado porla actual riera de Ribes, situada alsudoeste, y que se han ido depo-sitando sobre formaciones del me-sozoico y el neógeno. Las últimasaportaciones de sedimentos sobreesta depresión tienen un origensilícico, que proporciona un colorligeramente dorado a la arena.Además, toda esta llanura es atra-vesada por multitud de pequeñosarroyos que hasta hace unos cuan-tos años aportaban sedimentos allitoral, pero que en la actualidadhan sido absorbidos dentro de lasredes de las calles.

El municipio de Sitges cuenta ac-tualmente con dieciocho playas,de las cuales diez se encuentrandentro del ámbito del núcleo ur-bano. Hasta la década de 1960las playas naturales del puebloeran la playa de la Fragata y de laRibera en la parte sur de la iglesia,y la playa de Sant Sebastià, en laparte norte. Allí recalaban las pe-queñas barcas de pesca y a lavez, a partir del primer tercio del si-glo xx, ya eran frecuentadas porbañistas que disfrutaban de laplaya.

Las comunidades biológicasHacia el norte de la playa de SantSebastià, la costa se adentra en ellitoral del macizo del Garraf. Haciael sur de la playa de la Ribera seextiende la llanura deltaica, quese caracteriza por playas donde, aparte de la arena, encontramosgrandes acumulaciones de guija-rros que provienen de la riera deRibes y afloramientos de roca delfondo marino. Esta variedad deambientes se traduce en una di-versidad de organismos que leconfiere un alto valor naturalístico.Además, esta diversidad no soloestá en la línea de playa, sino quetambién se encuentra en la zonainfralitoral donde se dan las condi-ciones para la formación de comu-nidades de roca, comunidadesdetríticas, comunidades de are-nas y gravas, comunidades fango-sas y praderías de fanerógamos

marinos (principalmente Posido-nia oceánica y Cymodocea no-dosa).

Cuando se inició la actividad delCEM, el tramo costero que haydelante se caracterizaba por pre-sentar esta variedad de ambien-tes. Una zona con playa de arenadonde aún había vegetación psa-mófila y unas plataformas rocosascubiertas de una gran variedad dealgas e invertebrados. Con todo,en el año 1984 se llevaron a cabouna serie de actuaciones sobre laplaya que configuraron el perfil ac-tual y provocaron la desapariciónde las plataformas rocosas y lavegetación psamófila.

Además, a lo largo de estos añoshemos ido constatando a travésdel testimonio de pescadores arte-sanales y submarinistas el empo-brecimiento de las comunidades li-torales. Tanto que hay caladerosque se han convertido en lugaresmuy degradados en los que proli-fera principalmente una sola espe-cie, como es el caso de las caña-dillas (Bolinus brandaris). Inclusose han desarrollado desde hacequince años un nuevo arte depesca llamado rastrillo de cadenaso arte del caracol, que tiene comoobjetivo principal la pesca de estecaracol. Otro ejemplo es lo que hasucedido en las comunidades defanerógamos marinos. Hoy día es-tán en regresión, ya que actual-mente es una pradería seccionadaen forma de pequeños islotes, peroen el pasado hubo una pradería dePosidonia muy extensa entre Vila-nova i la Geltrú y Sitges, conocidalocalmente como el Brut gran.

Los principales factores quehan dado lugar a esta situación hansido, por un lado, la contamina-ción del agua de mar a causa delvertedero del Garraf y el río Llo-bregat, y, por otro, la fuerte pre-sión pesquera que han recibidolas zonas litorales, principalmentepor la pesca de arrastre y el arteclaro.

Las perspectivas de futuro sonesperanzadoras y apuntan haciauna posible recuperación de algu-


nas comunidades marinas. Porotro lado, la calidad del agua me-joraría, ya que el vertedero del Ga-rraf ha sido clausurado (2007) y seha puesto en marcha la depura-dora del Baix Llobregat (2002).Otro factor positivo es que en es-tos últimos años y de forma pro-gresiva se ha ejercido un controlmás riguroso sobre la pesca. Dehecho, ya hace unos años que sehan protegido unas áreas delfondo marino delante del puertode Vilanova i la Geltrú con estruc-turas de cemento y hierro.

Otro aspecto relevante es queel año 2006 parte del ámbito ma-rino litoral de la costa de Sitges yVilanova i la Geltrú ha sido in-cluido como Lugar de Importan-cia Comunitaria (LIC) dentro de laRed Natura 2000. Además, sehan empezado a dar los pasosnecesarios (2005) para llevar acabo un proyecto de arrecifes ar-tificiales en Vilanova i la Geltrú y deun área marina protegida, delantede las costas de Sitges.

Las playasDurante la década de 1960,cuando empezó la intensa activi-dad turística concentrada en losmeses de verano, se creó la nece-sidad de ampliar las áreas de playade arena. Eso comportó la cons-trucción de espigones perpendi-culares a la playa, a continuaciónde la playa de la Ribera para rete-ner la arena.

En el año 1975 ya se habían cons -truido seis espigones en un tramode costa de dos kilómetros, quehabían formado playas de entredoscientos cincuenta y trescien-tos noventa metros de longitud(distancia entre espigones).

En el último tramo de playa no seconsiguió retener la arena, por loque, como se ha dicho anterior-

mente, entre los años 1984 y 1985se construyeron cuatro espigonescirculares y dos espigones parale-los a la playa. Por un lado, elefecto de estos espigones hacomportado la creación de unasplayas en forma de media luna;por otro, se ha perdido una diver-sidad que ha provocado el empo-brecimiento de toda esta área,tanto en la línea de playa como enla zona sumergida hasta dos otres metros. Ahora bien, el impactomás grande se produjo al final delos años noventa del siglo pasadoen un episodio de regeneraciónde playas con arenas fangosas;hasta hace tres años no se hanpodido ir recuperando las pocascomunidades que aún quedan.

Estas playas tienen muchas difi-cultades para mantener la arenaacumulada, ya que están someti-das a una fuerte erosión, y la ten-dencia a lo largo del tiempo ha sidola pérdida de sedimento. En esteproceso de regresión entran enjuego la configuración del litoral, lasolas, las corrientes y los vientos.

En la costa del Garraf el viento delevante y el oleaje del este son losfactores que más inciden en el lito-ral, ya que van asociados a fuertestormentas que implican pérdidasde arena durante el invierno y elotoño. En un perfil equilibrado,durante el verano los sedimentosvolverían a las playas desde losdepósitos a pocos metros de pro-fundidad, pero no es el caso, demanera que las playas disminuyen.

Otro factor que incide en la re-gresión de las playas es la falta deaportaciones naturales de sedi-mentos. Las aportaciones de se-dimentos provienen principal-mente del río Llobregat y semueven gracias a la corriente ge-neral de dirección sudoeste para-lela a la costa, que en los últimos

decenios ha ido disminuyendo, talcomo pasa en otras cuencas.

A este hecho, se añade la cons -trucción de puertos que blo -quean el transporte de sedi mentos.Aparte, también ha desa parecidoel sistema de dunas, con lo que nose puede contar con la capacidadautoregeneradora de las playas.

Actualmente, el municipio deSitges está pendiente de que elMinisterio de Medio Ambienteapruebe un proyecto de remode-lación de las playas. Se trataría debuscar una fórmula que permitierareorientar los espigones para esta-bilizar la arena de las playas. Elproyecto se llevaría de forma con-sensuada con los diferentes sec-tores sociales y económicos dela villa.

El proyecto consistiría en aplicaruna primera fase experimental enun tramo, para después hacer lasmodificaciones al resto de costaafectada por el proyecto. Así pues,hay perspectivas de nuevos cam-bios en el litoral de Sitges para lospróximos años, en los que se de-berán afrontar nuevos retos.

BibliografíaASENSI, J. M. (1984): Invertebratsdel mar de Sitges. Diputación deBarcelona, Barcelona.CERRO DEL, LL.; PORTAS, F. (2006):La pesca a Vilanova i la Geltrú. Di-putación de Barcelona, Barcelona.PORTAS, F.; LLORENS, M. (1986): Lavida en un espigó. Diputación deBarcelona, Barcelona.ROMERO, J. (2004): Posidònia: elsprats del fons del mar. ColecciónNorai. Núm. 9. Ayuntamiento deBadalona, Badalona.

Otras referenciasEUROSION project (2002). Casestudy in Sitges. Centro de Estu-dios Ambientales, Bellaterra.

Mundo social 295

Propuestas para la adaptación y lamitigación de los efectosdel cambio climático en el litoralFerran VallespinosCoordinador del área de MedioAmbiente, Diputación deBarcelona

IntroducciónA lo largo de este libro se presentaun conjunto de trabajos de los di-ferentes especialistas que han par-ticipado en su redacción, dondese demuestra: 1) la existenciacierta de un cambio climático nopasajero; 2) el calentamiento esconsecuencia del aumento de ga-ses con efecto de invernadero; 3)el litoral mediterráneo presenta unnivel alto de riesgo frente al cam-bio climático; 4) los efectos espe-rados potencian algunos de losimpactos indeseables asociadosa la ocupación reciente del litoral;5) se verá afectada la biodiversi-dad marina y los recursos pes-queros, pero también muchas in-fraestructuras situadas en el litoralque quedarán rápidamente obso-letas; 6) los efectos sobre el sis-tema económico pueden compor-tar un fuerte retroceso del gradode desarrollo humano y movimien-tos migratorios forzados (los lla-mados «refugiados climáticos»); 7)la inercia del sistema climático de-termina que cuando se empiecena experimentar sus impactos, yano habrá margen de actuación.

El listado de efectos negativosasociados al cambio climático esbastante conocido, y a medidaque avanza el conocimiento cien-tífico se descubren nuevos espa-cios de interacción. Además, el li-toral es un medio muy complejo aconsecuencia de los fuertes gra-dientes que se producen y quepotencian la riqueza de sistemas.Por tanto, el litoral es especial-mente frágil y ha de ser objeto deuna atención prioritaria, más alláde la función importante de losocéanos como principal imbornalde CO2.

A pesar de todo este conjunto deproblemas, se abren también nue-vas oportunidades de gestión sos-tenible para la conservación de losrecursos naturales, que incluyentanto medidas de mitigación comode adaptación.

Este es un problema global queha merecido la atención de las Na-ciones Unidas, que ha organizadomuy recientemente (diciembre de2009) la cumbre de Copenhague,con unos resultados a buen se-guro insuficientes, con falta de ob-jetivos concretos de reducción acorto o medio plazo (2020, 2050)que eviten los impactos negativosdel cambio climático, y sin com-promisos concretos. Todo ello unpoco decepcionante, aunque a lavez puede ser un punto de infle-xión y de lanzamiento de unanueva manera de entender el de-sarrollo económico

Anticipándose a la previsible faltade acuerdo de los estados, laUnión Europea (en concreto, la Di-rección General de Transportes yEnergía) impulsó en el mes de abrilde 2008 el llamado «Covenant ofMayors», con el que buscaba laimplicación de los gobiernos lo-cales en la lucha contra el cambioclimático. El compromiso de losmunicipios que se adhieran alPacto es el «20/20/20» (una re-ducción de un 20 por ciento de laemisión de GEH, acompañada deuna mejora de un 20 por ciento dela eficiencia energética y la implan-tación de un 20 por ciento deenergías renovables). En el mo-mento de redactar este artículo,hay más de 1.000 municipios deEuropa adheridos, 122 de la pro-vincia de Barcelona.

En la página www.eumayors.euestá la información sobre esta ini-ciativa, que tiene la novedad deque frente a un problema globalse confía en los gobiernos loca-les para luchar eficazmente con-tra el cambio climático. Estecomportamiento no es frecuentey, por tanto, consideramos quevale la pena valorar en este artí-culo el nuevo modelo que inau-

gura el Pacto de Alcaldes y Alcal-desas, con una especial conside-ración al medio litoral.

El porqué de todoEste artículo pretende analizar elpapel de los gobiernos locales enrelación con la lucha contra elcambio climático. Hay dos ele-mentos importantes a considerar:en primer lugar (figura1), la partemayoritaria de las emisiones deGEH corresponde a las emisionesllamadas «difusas», que se rela-cionan con nuestra vida cotidiana(movilidad, calefacción, edifica-ción, etc.), ámbitos de ampliacompetencia municipal. En se-gundo lugar, son ámbitos en losque los gobiernos locales tienencapacidad normativa (vía elabora-ción de ordenanzas) y también fis-cal. Esta última se expresa, hoy endía, en cuestiones como bonifica-ciones al impuesto de vehículosde tracción mecánica en funcióndel tipo de combustible, pero hayun amplio abanico de posibilida-des relacionadas con los temasde urbanismo, por ejemplo. Portanto, los municipios son parte im-portante del problema pero tam-bién de la solución.

El compromiso de los ayunta-mientos se ha concretado en laadhesión al Pacto de Alcaldes yAlcaldesas, un instrumento de ca-rácter voluntario. Los 122 munici-pios de la provincia adheridos eneste momento (y que suman másde 4,5 millones de habitantes) es-tán distribuidos por todas las co-marcas e incluyen toda clase devolumen de población y de carac-terísticas (figura 2), hecho que im-plica que la iniciativa ha sido am-pliamente aceptada. La ciudad deBarcelona también está adheridapero por razones de construcciónde la figura no sale. Hay 19 muni-cipios costeros (un 70 por cientode todos los municipios costeros)que se identifican en la figura 3.

Como consecuencia de la adhe-sión al Pacto, hay que elaborar unPlan de acción de energía sosteni-ble (PAES) que defina las actuacio-


nes que hay que desarrollar a cortoy medio plazo para cumplir los ob-jetivos de reducción de los GEH.

Los municipios costeros presen-tan una problemática específicaque a veces cuesta reconocer. Unejemplo claro de esta situación esel Plan estratégico litoral de la Re-gión Metropolitana de Barcelona(2004-2006), que a partir de unadiagnosis acertada y actualizadade la situación plantea un con-junto de propuestas que fueronaprobadas por plenario en el mesde noviembre de 2005, y en lasque el concepto «cambio climá-tico» ni tan solo es citado. ¿Signi-fica eso que se pretende una ges-tión integrada del litoral de laregión sin relación con la luchacontra el cambio climático? Ro-tundamente no, ya que muchasde las propuestas que se hacen(en relación con la transformaciónurbana, el transporte, la restaura-ción ecológica, etc.) son a la vezcontribuciones significativas parala reducción de los GEH. Solo faltala convicción de que hace faltauna nueva manera transversal deconsiderar antiguos problemas.

En consecuencia, las políticas lo-cales han de ser básicas en la lu-cha contra el cambio climático,porque la mayoría de las emisio-nes difusas se producen en el te-rritorio municipal. Y en el caso delos municipios costeros, es pro-bable que su esfuerzo en medidasmitigadoras (las más complejas,poco conocidas y costosas) debaser superior.

Principales alteraciones del sistema litoral asociadas al cambio climáticoLos océanos tienen un papel fun-damental para mitigar los efectosasociados a un exceso de emi-sión de GEH, ya que actúan comoreguladores de la concentraciónde CO2 de la atmósfera. No envano, los océanos inmovilizanaproximadamente un 90 porciento del carbono total de la Tie-rra. De las 5 Gt que aproximada-mente se inyectan cada año a la

atmósfera provenientes de loscombustibles fósiles, se consideraque la mitad queda retenida en losocéanos por diferentes mecanis-mos, tanto químicos como bioló-gicos. No obstante, no es un pro-ceso indiferente ya que tiene comoconsecuencia una acidificaciónprogresiva de las aguas marinas.

El conocimiento científico sobrelos efectos del cambio climático enel medio marino es suficiente-mente amplio y la bibliografía,abundante. En este mismo libro lamayoría de estos casos son con-siderados (Llebot, Serra y Roca,Galofré, Sardà y Gordoa), a la vezque se analizan algunos ámbitosespecialmente sensibles, como elDelta del Ebro). A continuación,hacemos un pequeño resumencomo paso previo para consideraralgunas de las políticas locales.

Alteraciones de tipo físico y químico

• Aumento de la temperatura delagua. El calentamiento de la Tierratendrá también efectos sobre lossistemas marinos. El incrementode la temperatura del agua ayu-dará a la fusión de los casquetespolares, modificará la concentra-ción de los gases en equilibrio (es-pecialmente CO2 y O2), lo que pro-vocará una acidificación del mar(que se ha incrementado en un30 por ciento desde la épocapreindustrial), alterará las activida-des metabólicas de los organis-mos y originará cambios en losmodelos actuales de corrientes yotros fenómenos oceánicos (como,por ejemplo, las zonas de aflora-miento, determinantes de la pro-ducción biológica).

• Subida del nivel medio del mar(inundación). El aumento del niveldel mar provocará la invasión de lazona costera, con un grado dife-rente de riesgo en función de la ti-pología de la costa (mucho máselevado en costas arenosas y ba-jas que en costas escarpadas).Esta situación será una amenazadirecta para los bienes económi-cos situados en primera línea pero

también alterará el balance sedi-mentario.

• Alteración de la trayectoria delas borrascas tropicales. La gene-ración y el desplazamiento de lasborrascas tropicales queda deter-minado por pequeñas diferenciastérmicas del agua y en el balancede energía con la atmósfera. Unadistribución diferente de las tem-peraturas puede ocasionar fenó-menos de mayor intensidad, pro-ducidos en lugares atípicos y conun recorrido diferente, como pare-cen indicar los datos de la últimadécada. Se prevén modificacio-nes en la dirección e intensidaddel viento.

• Cambio del régimen de precipi-taciones. El cambio en el modelode precipitaciones, con más pesode los fenómenos extremos, ten-drá una clara influencia sobre todoen el medio litoral, ya que un mo-delo diferente de aportación deaguas y materiales continentalespuede estar en el origen tanto dela modificación de la dinámica se-dimentaria como de la distribuciónde determinadas especies.

• Modificación de los modelosde dinámica marina. La alteracióndel clima marítimo provocará cam-bios en los regímenes de corrientesy el oleaje (como la modificación dela altura de la ola y la dirección deloleaje). La principal consecuenciase relaciona con modificaciones enel transporte litoral de sedimentosy, con ellas, procesos de regresiónen las playas hasta llegar a unnuevo equilibrio, necesariamentediferente del actual. Sectores ex-tensos de costas arenosas pue-den experimentar importantes dé-ficit sedimentarios. Por otro lado,las grandes corrientes marinas(como la del Golfo) tienen muchainfluencia en la climatología de suzona de influencia y también en laproducción biológica de las aguas.Cualquier cambio significativo enlas trayectorias actuales tendráefectos devastadores en ampliasáreas de la Tierra.

• Retroceso de la línea de costa.El efecto combinado y sinérgico

Mundo social 297

de algunas de las alteraciones an-teriores tendrá como efecto la ero-sión de las playas.

Alteraciones de tipo biológico• Reducción de la biodiversidad.

La alteración de las condicionesambientales implicará la desapari-ción de determinadas especies (al-gunas de especial significación) yla aparición de otras alóctonas einvasoras, adaptadas a las nue-vas condiciones («tropicalización»del Mediterráneo, por ejemplo) yque pueden tener una dinámicaexplosiva a causa de la ausenciade depredadores. El resultado detodo eso es una clara tendencia ala reducción de los valores de bio-diversidad.

• Modificación de las áreas dedistribución de algunas especies.La alteración de las propiedadesfísicas del agua de mar (incre-mento térmico, alteración de laconcentración de gases, incre-mento del nivel, etc.) creará nue-vas condiciones ambientales quenecesariamente implicarán cam-bios en el área de distribución delas especies. Por ejemplo, las la-gunas litorales son interesantesecosistemas con unas peculiarescondiciones de salinidad. Es evi-dente que su inundación perma-nente a causa de una mayor alturade la línea de agua comportaráuna modificación transcendente.

• Alteración de las redes trófi-cas. La modificación de las condi-ciones ambientales incidirá, en pri-mer lugar, en las especies que sesitúan en la base de las redes tró-ficas, con consecuencias que setransmitirán al conjunto del sis-tema.

Alteraciones de tipo económicoy social

• Afectación de los bienes eco-nómicos de primera línea decosta. Con el ascenso del nivel delmar se producirán afectaciones enlos bienes litorales: restriccionesde capacidad de funcionamientode infraestructuras portuarias (des-bordamiento en las obras maríti-

mas actuales), inundaciones en lasplantas bajas de los edificios situa-dos en primera línea, destrucciónde paseos marítimos, inutilizaciónde vías de comunicación, pérdidade instalaciones industriales y de-portivas, no funcionalidad de lossistemas de defensa (diques, arre-cifes, etc.), destrucción de salinas,etc. En este caso, la debilidad delsistema radica en el hecho de ha-ber situado en primera línea todosestos bienes.

• Dificultad en el desagüe de ríosy sistemas de alcantarillado. Todoel sistema de desagües del alcan-tarillado está calculado en relacióncon un determinado nivel del mar.Su incremento creará dificultades,comparables a las que se produ-cen cuando una riada coincidecon una fase de marea alta. Loscostos económicos asociados auna modificación de la red de al-cantarillado en espacios urbanosconsolidados serán realmente im-portantes.

• Incremento en el número devíctimas asociadas a desastres cli-máticos. Casi 300.000 muertospor culpa del tsunami de diciem-bre de 2004 en el sur de Asia, o,más recientemente, la muerte de100.000 personas por el ciclónNargis en Birmania son dos ejem-plos aterradores. Y no solo losmuertos, sino que también hayque contabilizar a las personasque han perdido su hogar o suscosechas. Resulta difícil evaluar,ahora mismo, hasta qué punto es-tas víctimas son una consecuenciadirecta del cambio climático o dela obstinación por situar la resi-dencia en zonas de alto riesgo.Pero estas cifras demuestran lavulnerabilidad de la zona costera yque cualquiera de los fenómenosasociados al cambio de clima noharán más que intensificar.

• Migraciones inducidas por loscambios climáticos. Este es elcaso de algunas islas-Estado delPacífico, como se hizo patente enla reciente cumbre de Copenha-gue. Se habla ya de «refugiadosclimáticos» y se calcula que su nú-

mero en las próximas décadasserá superior al de los refugiadospor conflictos bélicos.

• Alteración de los recursos pes-queros. Los cambios físicos y bio-lógicos del medio marino afecta-rán a los recursos pesqueros enun sentido muy difícil de prever,ya que los expertos reconocentanto efectos positivos como ne-gativos.

• Efectos económicos (negati-vos y positivos). Cuando se hablade los efectos del cambio climá-tico no hay que olvidar los costesde tipo económico en los que secentró el informe STERN (2006),que valora (de manera que des-pués se ha considerado prudente)los costes derivados del cambioclimático. Concluye que es mu-cho más cara la inacción que laadopción de las medidas necesa-rias y que, todo junto, puede su-poner un verdadero retroceso enel grado de desarrollo humano. Enel caso de los municipios costeros,con un peso importante del PIBderivado de una actividad turística(que en Cataluña representa un12 por ciento, concentrada en un80 por ciento en la costa) quepuede verse comprometida porlos impactos negativos previstos.A la vez, una nueva economía bajaen carbono abre nuevas posibili-dades de negocio y de creaciónde ocupación.

Planes de acción de losmunicipios costerosLa adhesión al Pacto de Alcaldesy Alcaldesas implica la adopciónde un conjunto de compromisospara conseguir la reducción de lasemisiones de GEH en un mínimode un 20 por ciento hasta el año2020. Este compromiso se con-creta en un plan de acción, verda-dera hoja de ruta que define lasactuaciones que hay que empren-der para alcanzarlo. La mayoríade las propuestas son de mitiga-ción y comunes a gran parte delos municipios (mayor eficienciaenergética, implantación de dife-rentes tipos de energía renova-


bles, cambios en el iluminado pú-blico, mejora del transporte pú-blico, cambios en la tipología delas flotas de vehículos municipales,fomento de la compra verde, ins-talación de reguladores de clima-tización y automatización, realiza-ción de auditorías, substitución decalderas, creación de entes degestión energética, etc.).

No obstante, los municipios cos-teros presentan una problemáticaespecífica, ya que sus territoriostienen más fragilidad frente a losdiferentes escenarios del cambioclimático. Por otro lado, la norma-tiva aplicable y, sobre todo, la dis-tribución de competencias soncomplejas; incluso la Ley de Cos-tas no es un instrumento suficiente(como pone de manifiesto el artí-culo de Montoya en este mismo li-bro) para afrontar los nuevos retos.Por eso, la reflexión que hacemosen relación con el tipo de medidasque hay que adoptar no identificacuál es la Administración com-petente. En cualquier caso, losgobiernos municipales de losmu nicipios costeros deben estarconvencidos de la necesidad deaplicarlas.

• Las políticas de planificaciónterritorial a largo plazo deben in-corporar las variables ligadas alcambio climático. Pondremos unejemplo bastante clarificador: losplanes de urbanismo incorporandesde hace unos años las limita-ciones derivadas de la inundabili-dad asociada a ríos y rieras, conperíodos de retorno de hasta 500años. En el caso de la costa, lasprevisiones relativas a la subidadel nivel medio del agua, la erosiónprovocada por modificaciones enel clima marítimo o la frecuenciaelevada de fenómenos extremosdeberán incorporarse a los mode-los que permitan definir aquellosespacios de territorio que han dequedar libres de nuevos desarro-llos urbanísticos. Las limitacionesde propiedad que establece la Leyde costas están dirigidas a la pro-tección del dominio público marí-timo-terrestre y hay que analizar si

son suficientes en relación con laadaptación al cambio climático. Yen zonas consolidadas, el planea-miento urbanístico deberá definirpolíticas de retroceso que alejenlos bienes públicos y privados delas zonas de riesgo por inunda-ción o erosión. En este sentido, elmantenimiento de una anchurasuficiente de playa, un área de«respiro» en la interacción tierra-mar, será un elemento fundamen-tal de las políticas de adaptación.

• El diseño de las infraestructuraslitorales incorporará también lasvariables ligadas al cambio climá-tico. Puertos, arrecifes de protec-ción, paseos marítimos, sistemasde desagüe de aguas residuales opluviales, vías de comunicación,playas, etc. son algunos ejemplosde infraestructuras que deberánser proyectadas teniendo encuenta los nuevos valores espera-dos en las variables utilizadas en elcálculo.

• Medidas para evitar y corregirla regresión de las playas. Las pla-yas son un sistema de transiciónentre el medio continental y el ma-rino, con una dinámica compleja ycambiante en el tiempo (diferen-cias notables en los perfiles de ve-rano y de invierno, por ejemplo).Las playas contienen importantesvalores naturales y son tambiénun recurso lúdico y turístico. Final-mente, hay que considerar que ladisponibilidad de una anchura su-ficiente de playa es la mejor de-fensa contra la inundación produ-cida por el aumento previsible delnivel de mar, provocado por elcambio climático. Las playas, apesar de su importante función, amenudo están sometidas a proce-sos erosivos intensos a causa delimpacto de determinadas obrasmarítimas, de la reducción de laaportación de sólidos por partede ríos y rieras, de la ocupaciónurbanística de las reservas quesuponen las zonas de dunas y laalteración de condiciones microcli-máticas locales (especialmente re-levante en el caso del oleaje y delos vientos). La conservación de

las playas requiere políticas de eli-minación de las causas de la re-gresión y de protección (arrecifes ydiques, preferiblemente sumergi-dos) que minimicen las necesida-des de aportaciones extraordina-rias de arenas que, en el caso deser imprescindibles, deberán serdiseñadas con las máximas condi-ciones de sostenibilidad, e incor-porar las mejores tecnologías dis-ponibles.

• Conservación de la biodiversi-dad de los sistemas costeros, fun-damentada en el establecimientode los instrumentos de planifica-ción urbanística y de usos necesa-rios para el mantenimiento de labiodiversidad del sistema litoral.El planeamiento ha de definir untipo de ordenación del territorioque minimice las ocupaciones dellitoral (puertos deportivos, paseosmarítimos, zonas de aparcamiento,etc.); el plan de usos de la playa hade ser compatible con la conser-vación de las comunidades natu-rales, especialmente por lo quehace referencia a la ubicación debases náuticas, y hay que instar ala Administración competente parala instalación de escollos artificia-les que sirvan de defensa de lascomunidades marinas de faneró-gamos frente a la acción de algu-nas artes de pesca no selectivas.También hay que garantizar ungrado suficiente de depuración delas aguas residuales que son verti-das al mar para evitar que la alte-ración de las condiciones físicas yquímicas del agua afecte negativa-mente a la estructura de las comu-nidades litorales. Debe intentarseque las obras de defensa sean decarácter biogénico. Todas las me-didas nombradas deben formarparte de un plan de acción paramejorar la biodiversidad del con-junto de los sistemas costeros, ne-cesaria no solo por su contribu-ción al mecanismo de imbornal delCO2, sino también por los efectospositivos de algunas comunidades(como las praderías marinas de fa-nerógamos) en la conservación delconjunto del sistema.

Mundo social 299

• Retirar del mercado los espa-cios con valor ecológico. La mejorforma de protección (que ha sidoaplicada con mucho éxito en lascostas de Gran Bretaña, en unascondiciones ciertamente diferen-tes) es la adquisición pública de te-rrenos litorales; su retirada delmercado supone una proteccióndefinitiva. En Cataluña hay dosejemplos recientes, como son elClub Mediterranée en el cabo deCreus y las instalaciones militaresde Pals. Es evidente que el ele-vado coste de estas operacioneshace imposible la aplicación gene-ralizada y que, en estos momen-tos, solo se trata de casos singu-lares. No obstante, esta medida hade analizarse con perspectivatemporal: los efectos del cambioclimático sobre nuestra costa sona largo plazo (a pesar de que algu-nos datos nos demuestran que yase están produciendo los primerossíntomas) y, por tanto, la adapta-ción es compatible también conoperaciones a largo plazo, comocambios en la planificación urba-nística o la intervención en el mer-cado, que en una segunda fasepuede enfocarse a todo tipo deterrenos, independientemente delvalor ecológico. Se debe pensar,también, en la introducción demecanismos fiscales que ayudena materializar estos tipos de ope-raciones, teniendo en cuenta, ade-más, que los gobiernos locales tie-nen elementos importantes decontribución relacionados con elmercado inmobiliario.

• Elaboración de programas parala corrección de las presiones sig-nificativas sobre las masas deagua costeras. El análisis del do-cumento IMPRES (Generalitat deCataluña, 2005) concluye que hayun total de veintitrés masas deagua costeras que presentan pre-siones significativas por uno de losfactores considerados o más deuno (alteraciones morfológicas,contaminación y otros relaciona-dos con actividades económicas).Esta situación comporta un riesgode incumplimiento de objetivos

DMA, pero a la vez estas presio-nes pueden crear relaciones de si-nergia con las causas de cambioclimático en las zonas costeras.Será necesario, entonces, elaborarprogramas de medidas para com-patibilizar la actividad humana conel buen estado de las masas deagua.

• Creación de observatorios dellitoral. Las políticas de mitigación yadaptación deben estar basadasen un conocimiento científico delmedio litoral. La existencia decambios o la eficacia de las medi-das solo es demostrable por lar-gas series de observación, muypobres en nuestro litoral. Porejemplo, en un tema tan impor-tante como es la temperatura delagua de mar, solo se dispone dedatos significativos en las islas Me-das, desde hace unos 40 años yobtenidas por el esfuerzo personalde un aficionado. Por eso, son im-portantes iniciativas como las delpuente del Petróleo de Badalona:una colaboración entre el ayunta-miento y la universidad ha permi-tido la ubicación de una serie desensores de observación marítima.Y también los equipos instaladosen el ámbito del espacio Colls-Mi-ralpeix o los trabajos de SPASpara el seguimiento de la salud delas praderías situadas en el frentede Mataró. Evidentemente, haybarreras tecnológicas y económi-cas para el desarrollo de este tipode observaciones, que requieren,además, la paciencia de la «reco-pilación del dato», ya que el valores directamente proporcional a laduración temporal de la serie; perolas políticas municipales de adap-tación al cambio climático debe-rían colaborar, en la medida de loposible, en el desarrollo de obser-vatorios implicando al voluntariadoambiental.

• Gestión integrada. La comple-jidad de los impactos asociados alcambio climático, la existencia decompetencias compartidas a dife-rentes niveles administrativos y lainteracción de todo el sistema lito-ral (es evidente que el «terreno mu-

nicipal» no es una unidad sufi-ciente para considerar la mayoríade problemáticas relacionadascon el cambio climático) hace im-prescindible una gestión integradade la zona costera, de acuerdocon las recomendaciones de laUnión Europea y según metodolo-gías bien conocidas. Solo con esteenfoque será posible implementarlas acciones de adaptación quese reconocen en este artículo.

• Comunicación. El porcentajede emisiones atribuible directa-mente a la gestión municipal esmodesto, ya que en los resultadosde los primeros PAES, elaboradospor la Diputación de Barcelona, amenudo se sitúa por debajo del 5por ciento; el peso más impor-tante de las emisiones corres-ponde a la actividad básica de losciudadanos. Por tanto, las accio-nes contra el cambio climático re-quieren su complicidad, y así loha entendido el Pacto de Alcaldesy Alcaldesas, que ha incluidocomo obligación hacer planes decomunicación que pongan al al-cance de la población los resulta-dos de los estudios, definan clara-mente los objetivos de mitigacióny adaptación, y, a la vez, pidan lacolaboración.

Instrumentos básicos de política municipal paraimplementar los planes de acciónLos gobiernos locales disponende diferentes instrumentos paraaplicar políticas de lucha contra elcambio climático, que pueden re-sumirse en cuatro ámbitos princi-pales:

• Acciones directas. Ya hemosvisto que las «emisiones municipa-les» son un pequeño porcentajedel total de emisiones difundidasen el conjunto del territorio. Noobstante, las actuaciones en estesentido tienen un carácter ejempli-ficador. La reducción en el con-sumo de recursos en las instala-ciones de la playa, pequeñosaprovechamientos de energías re-novables, substitución de los car-


burantes más contaminantes enlos vehículos de limpieza y de laslámparas de vapor de mercurio enlos entornos de playa, actuacioneseficaces para evitar la regresión,etc., son ejemplos de iniciativasque pueden emprender los go-biernos locales y que deben tenerun efecto positivo en la implicaciónde los ciudadanos en la lucha con-tra el cambio climático.

• Elaboración de normas regula-doras basadas en la capacidadde la Administración local paraadaptar y promover nuevas orde-nanzas municipales, orientadas amitigar y adaptar el cambio climá-tico en las zonas litorales.

• Nuevo sistema de fiscalidadcon incentivos y bonificacionespara aquellas actuaciones positi-vas de lucha contra el cambio cli-mático. Por ejemplo, por adquirirterrenos que faciliten el alejamientode bienes y servicios de la primeralínea de agua.

• Acciones de educación y sen-sibilización para conseguir la com-plicidad de los ciudadanos paraavanzar en los cambios de com-portamiento necesarios para lasnuevas políticas de lucha contra elcambio climático.

ConclusionesA buen seguro que este artículono aporta ninguna novedad enrelación con los conocimientosdel cambio climático en el sis-tema costero. No obstante, par-tiendo del reconocimiento de quela mayor parte de las emisionesde GEH se producen en ámbitosdonde los gobiernos locales tie-nen amplias competencias, sehace un resumen de los impactosque el cambio climático introdu-cirá en los sistemas costeros apartir de la información que los di-ferentes autores han incluido eneste volumen. A pesar de queson efectos muy conocidos, nosiempre es fácil resumirlos en unúnico documento, ya que la infor-mación científica está muy dis-persa, como se comprueba apartir de los documentos delIPCC. En el caso del sistema cos-tero se añade la dificultad de queel sistema de competencias escomplejo y está repartido entrediferentes niveles de la Adminis-tración; por eso, al hablar de lasacciones de adaptación, no seidentifica a quién corresponde apesar de que los gobiernos loca-les han de ser los primeros inte-

resados en implementarlas, almismo tiempo que deben avan-zar en los objetivos de mitigaciónque proponen los PAES. El Pactode Alcaldes y Alcaldesas reco-noce, de forma poco frecuente, elpapel de los gobiernos locales enla contribución a solucionar unaproblemática tan compleja; dispo-nen de diferentes instrumentospara alcanzarlo, pero la implica-ción de los ciudadanos siempredebe ser fundamental.

BibliografíaConsorci El Far (2007). «Pla Es-tratègic litoral de la Regió Metro-politana de Barcelona».Diputació de Barcelona. área deMedio Ambiente (2008). «Mitigaciói adaptació local al canvi climàtic.Catàleg de propostes».Generalitat de Catalunya. De -partament de Medi Ambient iHabitatge (2005). «Caracteritza-ció de masses d’aigua i anàlisidel risc d’incompliment dels ob-jectius de la Directiva Marc del’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya(conques intra i intercomunità-ries)». STERN, N. (2006). Review on theeconomics of climate change.

Mundo social 301

English version

The coastalsystemA weak balancethreatened bythe climatic change

Is the Mediterraneanclimate changing?Josep Enric LlebotPhysics Department,Autonomous University ofBarcelona.Member of the Catalan StudiesInstitute

Do we really understand what climate is?The debate over the human ca-pacity to produce environmentalchanges on a global scale, al-though inexplicably active in somequarters, has finished. Since 1985there has been evidence availableof the decline in the measuredconcentration of ozone in the strat-osphere due to emissions of com-pounds synthesized during themid-twentieth century. Likewise,since 1958, continuous measure-ments made on the concentra-tion of carbon dioxide in the at-mosphere show it is increasingever more rapidly as a result ofhuman activities. Shortly after thisdiscovery it was learned that thedecline in ozone in the strato-sphere was due to the presenceof halocarbons, and regulation ofits replacement by other com-pounds with characteristics thatdid not interfere with the ozone inthe stratosphere was achievedquickly. Regarding the increasein concentration of greenhousegases, the solution is much moredifficult since they are producedand released primarily by the useof oil, coal and gas. These so-called fossil fuels are at the root ofthe great developments achievedin advanced societies, as they pro-vide cheap, concentrated energyand, therefore are currently at thebase of the structure of develop-ment of our world.

The increasing concentration ofgreenhouse gases in the atmos-phere means they absorb a higherproportion of the energy emitted

by the Earth’s surface in the formof heat. The warming is not uni-form everywhere and therefore it isexpected that this phenomenonwill bring changes in atmosphericbehaviour patterns, what is com-monly called climate change.However, we normally speak of“climate” and sometimes do notinclude in this word its entiremeaning. A quick and simple def-inition that comes to us intuitivelyabout what climate is refers to av-erage weather, i.e. an average ofthe most important meteorologicalvariables (temperature, precipita-tion, humidity, etc.). However, indefining average weather it is nec-essary to specify the time periodsin which it is calculated: days,weeks, months, years. Likewise,following intuitive definitions to dis-tinguish the everyday weather, i.e.,the meteorology of the weather,we can say that meteorology cor-responds to instant knowledge ofthe weather, i.e., the behaviour ofthe atmosphere near land areasduring a period of less than tendays, while climatology studiesthe average behaviour of the cli-mate system on time scales muchgreater than ten days. In fact, it isprecisely due to this averageweather knowledge characteristicof climatology that it has not beenuntil very recently a subject of inter-est among the scientific commu-nity,1 although since ancient timesclimate knowledge has been of in-terest as a regular practice: a goodexample is the abundance offarmer’s calendars available. Thereis another characteristic that de-termines the climate and that isespecially relevant to the Mediter-ranean area: climate variability.Variability is a measure taken at aparticular place of how regular a

certain meteorological variable is.For example, given the moderat-ing effect of the sea, tempera-ture variability in coastal towns islower than the interior locations. Inthe Mediterranean and along theCatalan coast in particular, the vari-ability of precipitation is one of thedefining characteristics of our rain-fall record.

If we simply look at history, thefirst to announce climate changein the modern sense of how weknow it today was Svante Arrhe-nius,2 a Swedish physical chemistwho presented a communicationto the Stockholm Physical Societyin 1896 in which he suggestedthat a reduction of forty percent in-crease in the concentration of avery minor component of the at-mosphere, carbon dioxide, couldcause processes resulting in theadvance or retreat of glaciers. Inhis work, Arrhenius developedwhat we today call the energy bal-ance model, which considered theradiating effects of carbon dioxideand water at room temperatureand studied the responses of themodel to changes in CO2 con-centrations. Naturally, this workinherited the results of nineteenthcentury physics established byJosef Stefan regarding the Lawof radiation emission, those ofKnut Ansgström on the values ofabsorption coefficients of CO2and water vapour and those ofAlexander Buchan on tempera-ture measurements in differentplaces on the planet. The modelformulated by Arrhenius was quitesimple and made estimates onthe reflection of radiation by theEarth’s surface and by clouds orretroactions caused by ice and

Introductory framework 305

Introductory framework

1. Llebot, J. E. (1998), El canvi climàtic,Rubes.

2. Llebot, J. E. (2001), «Svante Arrhenius:els albors del canvi climàtic», Medi am -bient, Tecnologia i cultura: Onze refer ènciesdel pensament ambiental, Barcelona.

snow that, given current knowl-edge, we would consider naive orperhaps even erroneous. Arrhe-nius3 concluded that the variationin the content of CO2 and watervapour in the atmosphere had agreat influence on the energy bal-ance of the climate system. Hereached this conclusion after per-forming calculations without anymechanical aid which carried be-tween ten thousand and one hun-dred thousand operations madeby hand in different scenarios ofCO2 emissions. If we considerthat emissions of that time were 1,he calculated what might happenwhen they were 0.67; 1.5; 2.0;2.5; and 3.0. He made calcula-tions for the four seasons discrim-inating latitude and concludedthat: “... if the amount of carbonincreases in geometric progres-sion, the temperature increases inarithmetic progression”. Arrhe-nius3 also found that the variationof temperature would be higheras the amount of carbon dioxideand latitude increases, and thatthe temperature would increasemore in the winter than in thesummer. In general, Arrheniuspredicted a rise in temperatureof between five and six degreesCelsius, when doubling the at-mospheric CO2 content.

It is surprising that, from thequan titative point of view, the Ar-rhenius predictions are so similarto the results obtained by currentsophisticated numerical models.Probably, this similarity also ex-tends to his warning of anthro-pogenic origins of today’s climatechanges. Arrhenius also spoke ofthe impacts. His point of view, thatof a person living in a country sub-jected to the rigours of a long, hardwinter, and his positivist vision ofprogress made him think of thepositive impact of a less rigorous

climate, which probably could fa-cilitate the shift towards high lati-tudes of certain agricultural prac-tices and could help alleviate thefood deficit of that period.

Climate modellingSince Arrhenius’s time many ad-vances have been made and wecurrently have far superior knowl-edge of the functioning of the cli-mate system than was had at thebeginning of the 20th century.Moreover, we also have comput-ers that allow us to make futureprojections on climate. However,to properly contextualise the re-sults on the possible future cli-mates, we must take into accounttwo fundamental issues:

• The future climate will be deter-mined by the composition of theatmosphere, and especially green-house gases, which depend onhow features of society haveevolved worldwide such as eco-nomics, demography and technol-ogy. The prediction of how theseelements will change in the futureis very difficult and climatologistswork with what are called scenar-ios, which correspond to hypothe-ses of how these figures changethroughout the world according todifferent conditions.

• The current operational modelsdivide the world into boxes thesizes of which are used to deter-mine the spatial resolution ofmodel results. The most commoncurrent models use a few boxes tocover an area of approximately tenthousand square kilometres. Al-though they serve to understandeffects in large regions, they arenot convincing and accurateenough for detailed prospectivevisions about what will happen insmall and topographically variedareas such as Catalonia, for exam-ple.

What is happening?Below we mention results thatshow what is happening with theclimate at both the global scaleand, when possible, specific data

for Catalonia, which may be con-sidered representative of what willhappen in the Mediterranean, es-pecially in coastal areas. Most ofthese results come from the workof the Intergovernmental Panel onClimate Change (IPCC), which re-cently published a fourth report4

in which it establishes the mostrecent and widely-accepted viewon a global scale of climatechange phenomenon and of thework promoted by the CatalanWater Agency, specifically ad-dressing water and climate changein Catalonia.5

Is climate change occurring? All around the globe there is a net-work of ground stations thatmeasure temperature. This instru-mental record of temperature atground stations and on ships leadsus to conclude that the global sur-face air temperature has warmed0.76 ± 0.18°C during the 20th cen-tury. The warming trend is gener-alised around the globe and con-sists of the retreat of glaciers,reduced snow surface and an ac-celerated pace of sea level riseduring the 20th century, comparedwith the last thousand years, forexample. The lengthening of thegrowing period and the advance-ment of flowering and the arrival ofmigratory species has been ob-served and documented. Somespecies of plants, insects, birdsand fish have shifted towardshigher latitudes and areas withhigher altitudes. It also appearsthat it can be said that the surfacelayer of the ocean has warmedabout 0.10°C during the last fortyyears.

Nevertheless, changes havebeen more pronounced in polarregions, especially in the northern

306 The coastal system

3. Arrhenius, S. (1896), On the influenceof carbonic acid in the air upon the tem-perature of the ground, PhilosophicalMagazine, No. 41, pp. 237-276.

4. IPCC (2007), Climate Change 2007:The Phisical Science Basis, CambridgeUniversity Press.

5. Prat, N.; Manzano, A. (eds.) (2009),Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels im -pactes previstos a Catalunya, ACA.

hemisphere. The analysis of dataprovided by declassified informa-tion from Russian and Americansubmarines suggests that Arcticice has become thinner since themid-1970s. In fact, since satellitemeasurements of ice coveragehave been available the concentra-tion of the Arctic summer ice hasdecreased in the order of ten per-cent. A less extensive ice surfacewas first observed in the summerof 2007. Still, the temperature vari-ation has not been uniform aroundthe globe over the years. The high-est warming occurred before 1940and from 1980 until now. How-ever, the northern hemisphere ex-perienced a slight cooling over theperiod 1946-75 and there are ar-eas where the cooling has becomevery clear, especially east of theAmerican continent.

The causes for this interruption inwarming are unclear. One possibleexplanation is the increased pres-ence of sulphur compounds in theatmosphere as a result of usinghigh sulphur content coal as fuel.To these cases, you can also addnatural causes such as variation inthe brightness of the sun or vol-canic eruptions that occurred dur-ing this period.

The average warming that oc-curred during the 20th century canbe compared with other weatherdisturbances in the past. To makethis comparison, instrumental datacovering the last two hundredyears is used, along with data(known as proxy-data or data as-similation) derived from the analy-sis of tree rings, the study of sed-iments and of air bubbles in the iceof Greenland or Antarctica. The re-sults of this analysis are that thewarming we have experiencedduring the 20th century is probablythe largest that has occurred overthe last two thousand years,6 al-though precautions should betaken when interpreting this data

as they are irregular in temporaland spatial distribution and there-fore the degree of confidence thatit lends to the above affirmation ismoderately small.

Another issue is whether thischange in temperature is due tohuman factors. The IPCC reportmentioned above attributes, with ahigh degree of confidence, thecause of global warming to the in-crease of greenhouse gases in theatmosphere and also shows somenumerical model simulations whichmanage to separate natural vari-ability from variability associatedwith human activities over the lastten years; the latter is much higherof course.

As for this country, the increase insurface air temperature during thetwentieth century has been of theorder of 0.15°C per decade,greater than the global average.Regarding the coast, there is acomplete record from l’Estartit,Spain from 1973 to the present atdifferent water depths. At all depthsan increase is measured which atthe surface stands at 0.34°C perdecade. The fact that the increasein water temperature is greaterthan the increase in air temperatureis due to the fact that the l’Estartitseries is shorter. If we look at thetemperature from the same period,data regarding the land and seamaintain the foreseen relation.

In contrast, precipitation doesnot have such homogenous be-haviour everywhere. In principle,as the atmospheric temperatureincreases, it is anticipated that theatmosphere will contain more wa-ter vapour, and this certainly hasbeen measured. However, thisdoes not necessarily mean an in-crease in precipitation everywhereequally. Indeed, measurements atthe regional level show increasedprecipitation in northern Europe,northern and central Asia, and insome parts of the American con-tinent, however, they showed adecrease in Southern Africa andAsia, in sub-Saharan regions andglobally in the Mediterranean. In

Catalonia, the analysis of annualprecipitation series available, dat-ing back to 1786,7 do not show asignificant trend. Only if you takeinto account the recent years cansee a negative trend, i.e.: a de-crease in annual rainfall, but thisresult does not have statisticalsignificance.8

Regarding the increase in sealevels around the planet, there hasbeen an increase of 3.1 mm/year;of 1.2 mm/year in Marseilles andGenoa; and over the last thirtyyears, 4.0 mm/year in l’Estartit.

There are other changes meas-ured elsewhere, such as the re-treat of glaciers, and especiallyphenological changes.9 In thiscountry, as in other parts of theplanet, major changes have beenobserved in the cycles plants andanimals follow. In particular in Cat-alonia, the leaves of the treescome out now about twenty daysearlier on average than fifty yearsago; they flower and bear fruit tendays sooner than they did fiftyyears ago; and the leaves fall later,about twenty days later comparedto the same period. We also foundevidence that some insects suchas butterflies, pass through variouslarval stages more quickly in re-sponse to warming. In short, weknow that in many parts of theworld, due to regional variability ofeach specific biological phenome-non, there have been advances ofphenofases of plants and animalsof between three to four days perdecade in the spring.10


6. Mann, M. et al. (2008), Proc. Nat. Acad.Sci., USA, No. 105, pp. 13.252-13.257.

7. Barcelona series.

8. Llasat, M. C. et al. (2009), «Constata-cions de caràcter meteorològic a Catalu -nya» in Prat, N.; Manzano, A. (eds.), Aiguai canvi climàtic: diagnosi dels impactesprevistos a Catalunya, ACA.

9. Peñuelas, J. et al. (2002), «Changedplant and animal life cycles from 1952-2000», Global Change Biology, No. 9,pp. 131-140.

10. Peñuelas, J. et al. (2009), «Impactes,vulnerabilitat i retroalimentacions climàti-ques als ecosistemes terrestres catalans»in Llebot, J.E. (ed.), 2n Informe sobre elcanvi climàtic a Catalunya. [In print].

WWhheenn aanndd hhooww wwiillll tthhee cclliimmaatteecchhaannggee dduurriinngg tthhee 2211sstt cceennttuurryy??To predict the significance that cli-mate change will have in the nearfuture, on the one hand, we mustknow with some degree of accu-racy the operation of the physicalenvironment, i.e., we must have areliable model and, also, we mustbe able to project accurately whatemissions of greenhouse gasesthere will be and how the carbondioxide sinks (oceans) will evolve.In effect, it is an attempt to as-sume how society and the bios-phere will evolve during the 21st

century.While quite reliable models are

currently available, the knowledgethey incorporate on the function-ing of the physical environment,the emissions and the evolution ofthe carbon dioxide sinks, is some -thing that suffers many more inac-curacies. There are no modelsthat allow us to make reliable fore-casts envisioning what the evolu-tion of the global economy will beover the next ten, twenty or fiftyyears. We also cannot know whatkind of energy production-struc -tures com panies of the future willhave or what technological devel-opments there will be. All theseuncertainties are therefore so largethat the results obtained from themodels have to be accepted forwhat they are; frames of referenceabout what might happen. Wemust also understand that climatemodels, unlike meteorological mod-els, do not make predictions but,rather, projections.

In order to compare the results ofa model with those of others, IPCChas produced emissions scenariosthat incorporate future forecastsof the World Bank and UN fore-casts on demographic and eco-nomic growth. These scenarios in-clude a wide range of assumptionsabout future economic and tech-nological development. Needlessto say, there are a large number ofuncertainties concerning eco-nomic growth, lifestyles, popula-tion growth and technological

changes. It is based on these sce-narios and, especially, on a sce-nario of forecasted averages thatthe figures we will discuss belowmust be understood.

A scenario that is useful to use isthe assumed growth of emissionsover the past twenty years of 1percent annually until 2050 withthe stipulation that emissions ofgreenhouse gases be stabilized atcurrent levels. Given the presentcontext, we may be being overlyoptimistic about the situation sinceall the signs lead to more intensescenarios with regard to effects ofgreenhouse gases. In this sce-nario, the global temperaturewould increase to nearly 1.8°C by2050 compared to the 1980-1999average.

The IPCC11 anticipates that by2100 the temperature will have in-creased, depending on the sce-nario, between 1.1° and 6.4°C. Ifthis warming should take place, itwould be the largest of the last tenthousand years. Temperature dif-ferences are also expected to de-crease between the minimum andmaximum temperatures on aglobal scale, and minimum tem-peratures will be higher, therebyreducing the episodes of extremecold. In general, it is also believedthat precipitation will increase, al-though its spatial and temporaldistribution will be different every-where. In Catalonia, rainfall is ex-pected to increase in winter but,conversely, periods of summerdrought will be more intense andfrequent. In line with this, the mod-els also provide a reduction of thearea covered by snow and ice anda rise in sea levels of between 0.18and 0.59 meters.

Concerning the Mediterraneanarea, the temperature increaseexpected by the models is abovethe global average while rainfall

is below. So low is it that there isa foreseeable overall decline, inthe most pessimistic scenario, ofaround twenty percent comparedto the conditions at end of the20th century. Catalonia is no ex-ception to these forecasts. Theforecasts of regional models,which have a limited reliability, en-vision an increase in average tem-perature in the high range ofglobal forecasts, a trend for themaximum temperature to growmore than the minimum temper-ature and for precipitation, espe-cially in coastal areas in summer,to decrease considerably.

What will the consequences of climate change be on thenatural environment?As already commented in length; ingeneral, the basic consequencesare a global rise in temperature andprecipitation. In the short term,probably agriculture and forests willbenefit from carbon dioxide fertil-ization. Optimum conditions forcrops will change therefore signifi-cant regional adaptations will berequired. In this context, adaptationwill be more costly and difficult toachieve in small farms than thosecontrolled by large groups. More-over, changes in pests and plantdiseases due to warming are stillnot completely understood and,therefore, on a regional scale and inthe long-term there is still muchuncertainty.

Some models project trends, inareas such as the Mediterraneanregions, of increasing periods ofdrought. It seems likely that theamount of snow in the mountainswill decrease and that the snowwill melt sooner as a result ofglobal warming, which may affectthe water balance and may resultin significant impacts associatedwith the availability of freshwater. Inturn, the growth of the intensity ofsome rainfall in autumn and winterstorms and the hypothetical in-crease of episodes of strongstorms from the east, as therehave been the end of 2008 in this


11. IPCC, Canvi climàtic 2007: informe desíntesi: resum per a responsables de polí-tiques, Document Collection, 18, CADS(2009).


country may lead to problems incontrolling floods in the stability ofcoastal beaches and changes inthe habitats of plants and animals.

Another important aspect to con-sider is the impact on health. Un-doubtedly, increases of tempera-ture will influence the frequencyand transmission of infectious dis-eases, the effect on the populationof episodes of heat and cold wavesand, of course, air quality and wa-ter. However, the degree to whichthese changes can evolve is un-known. Variations in temperatureand precipitation induce changesin the habitats of organisms thatact as disease transmission vec-tors (mosquitoes, rodents, etc.). Itseems likely that certain types ofmosquitoes which, in the currentconditions, do not survive would ifthere were a lower rate of certainepisodes of cold weather. Somestudies foresee a possible inci-dence of malaria mosquitoes in thesouth of the Iberian Peninsula inten years precisely for this reason.The same can be said for the im-pact of cold snaps and heat. Lessmortality may be predictable due tocold waves, as they will be less fre-quent, while there will probablymore episodes of extreme heat,which cause health problems inpeople with especially bad health.

An increase in episodes of ex-treme weather seems to be an-other consequence of climatechange, given the greater amountof energy from the atmosphere.Nevertheless, it is one of the mostcontroversial effects because ef-forts so far have failed to observe adefinite trend, from an experimen-tal point of view. However, much ofthe population is concentrated incoastal areas, which does lead tospeculation on the significant eco-nomic impacts due to higher sealevels and due to a higher fre-quency of extreme weather.

IIss tthheerree aa ssaaffee lleevveell ooff ggrreeeennhhoouusseeggaasseess??This is possibly the most impor-tant question when we face a sit-

uation of climate change. Howlong can the climate withstandthe current forcing? Is there a safelevel of emissions? Certainly thewords “withstand” or “safe” weused to in the lines above areequivocal, since they are relativeand there is a good deal of sub-jectivity in their formulation. Oursubjectivity comes from seeingthe climate change problem fromthe perspective of a North-Amer-ican or a European12 with a goodtechnological capacity to adapt,but at the expense of importanteconomic costs, or from the per-spective of a Eskimo dependentfor his/her sustenance on the ex-tension of the ice or an inhabitantof the Maldives, a group of onethousand six hundred coral is-lands, for whom the extension oftheir country depends on themagnitude of sea level increases.

Considering realistic and prag-matic aspects, action against cli-mate change involves two basictypes of actions: mitigation of thecauses of climate change andadaptation to new climatic condi-tions. Mitigation involves reducingthe causes, i.e., emissions. Obvi-ously, given the current circum-stances, there is technology avail-able to stabilize the atmosphericcontent of atmospheric carbondioxide at 450ppm or 600ppm or1,000ppm. Defining the standardis a question of economic cost andsocial and political will, and theyear 2009 is very important fordefining the level of stability thatthe international community is ca-pable of considering.13

Regarding adaptation, it meansidentifying and eventually changing

those activities influenced by cli-mate change. For example, in cer-tain places certain crops will nolonger be profitable and others willbegin to be so, or else certain in-frastructure (ports, dams, etc.) willhave to be built and/or modified.Both strategies, adaptation andmitigation, depend on the eco-nomic perspectives of the countryunder consideration.

If we try to objectify the wording ofthis paragraph to answer whetherthere is a threshold concentrationof greenhouse gases in the atmos-phere above which catastrophicchanges occur in the functioning ofthe Earth, or if we understand wellenough the consequences ofglobal warming caused by in-creased concentration of thesegases, so that the scientific com-munity may be able to define an ac-ceptable concentration based onanalysis of potential risks and dam-age. We can try to answer thesequestions by observing what hashappened in the past. There is con-siderable evidence regarding thevariation of atmospheric CO2 dur-ing the past geological episodes ofthe Earth’s history. Therefore, weknow that some fifty million yearsago there was between three andnine times more carbon dioxide intothe atmosphere, and we also haveindicators that show that it wasmuch warmer than now; sincethere was abundant life at the po-lar circle and the temperature ofthe deep sea was high, for exam-ple. Periods have also been foundthat had sudden (thousands ofyears) variations of atmosphericcarbon dioxide that were also re-lated to changes in temperature.Of these variations, there are somein which the warmer periods ex-ceed in magnitude the most pes-simistic projections of current cli-mate models. These changes are,at times, associated with the re-distribution of species or extinc-tions, but not a total disappear-ance of the biosphere.

The evolution of climate in thefuture will depend on the nature of

12. In 2005 the European Union pro -posed to take measures to prevent a tem-perature increase of 2°C above the meanglobal temperature of the preindustrialperiod.

13. A decision is expected to be taken inthis regard in December 2009 at Copenha-gen, in the international agreements for theperiod 2012-2020, including the maximumconcentration limits of greenhouse gases.


climate forcing, i.e., the content ofgreenhouse gases in the atmos-phere and the sensitivity of the cli-mate system. Therefore, determin-ing an acceptable concentrationof greenhouse gases depends onthe ability to determine the sensi-tivity of the climate system, as wellas exact knowledge of the forcingfactors and the risks and vulnera-bilities. Moreover, the conse-quences of climate change willhave a strong regional character,and while all models project aglobal increase in temperature andrainfall, the temporal and spatialdistributions of these vary from re-gion to region and model tomodel. It is therefore difficult, if notimpossible, to establish a globallyacceptable concentration of at-mospheric greenhouse gases in

which the risks and impacts aremoderately related to economicand technological efforts to achieveit, which is why this reference levelis currently non-existent.

Final considerations Global warming due to increasedgreenhouse gases is not a tempo-rary phenomenon. The future thatwe foresee for this century, eventhe most optimistic scenarios, withall certainty result in an increase intemperature, a likely decrease inrainfall in the Mediterranean andan increase in sea levels. In thiscase the Mediterranean coast, andin particular, this country is an en-vironment at risk from climatechange. This risk is also character-ized by significant population den-sity and the economic activity it

hosts. So we should be carefulwith water resources, marineecosystems, beaches, infrastruc-ture and, above all, the effects ofclimate change must be accountedfor by planners, because the adap-tation measures are expensive andrequire a long time. A little over twoyears ago the Stern Review,14 anextensive and detailed analysis ofeconomic issues associated withclimate change, concluded that ingeneral it is more economically ad-vantageous to adapt in anticipa-tion than to react to climate changeimpacts. The Mediterranean regionand especially its coastline, giventhe vulnerability towards the phe-nomenon, are no exception andwe must be persistent and firmwith the problem if we are not tomortgage our future.

14. Stern, N., Stern Review on the Eco-nomics of Climate Change, at http://www.hm-treasury.gov.uk/stern_eview_report.htm

The Urbanisation of the Catalan CoastJoan Alemany LloveraSpecialist consultant in urbanplanning and port economics

IntroductionIf the shore is understood as a line(or better, as the narrow strip ofland touching the sea) and thecoast as areas of land and seawhere a wide interaction betweenthe two occurs, the width of thecoast varies according to the phe-nomena and activities that areconsidered. A global and prag-matic vision of the coast includesadministrative divisions and coastaltowns on the terrestrial side, andthe territorial sea (twelve-mile stripfrom the baselines) on the mar-itime side. It is therefore a very nar-row and reductionist conceptionof the coastline since it is a resultof its natural configuration and thehuman activities that take placethere. To study some of the activ-ities, a much broader divisionshould be considered that includescounties (and therefore a strip often to thirty kilometres, whichgreatly exceeds the usual munici-pal limits of only three to five kilo-metres ), and on the sea side, thecontinental shelf (maritime spacefrom the shore to a bathymetry oftwo-hundred metres).

If we consider the coast in thestrictest sense (coastal municipali-ties and territorial sea), we shouldagree that land use includes severalvery different processes and activ-ities. The land is occupied by thefollowing elements: coastal citiesand towns, scattered housing(whether first or second homes);infrastructure (highways, roads, rail-ways); and economic activities (in-dustry, agriculture, tourism services,etc.). The maritime side is occu-pied mainly by ports and to a lesserextent by other maritime infrastruc-ture such as breakwaters to protectbeaches or tubes to collect water ordischarge waste water.

The aim of this paper is to brieflydescribe the processes of urban

occupation of the Catalan coastand see the impacts on this space.

Occupation until the mid-20th

centurySince the first settlers until the mid-20th century, the occupation ofcoastal land has mainly been theresult of the creation and growth ofcities on the coast. This was a veryslow process until the end of the18th century and has acceleratedsince that date to the mid 19th cen-tury. At the sea, land use wasmainly due to the construction ofports.

The first stable settlements onthe coast were the work of the firstgreat maritime civilizations. ThePhocaean Greeks from the Mas-salia (Marseille) colony establishedEmporion (modern day Empúries,in Catalonia) in 600 BC. From thisport the Romans began their con-quest of the Iberian Peninsula in218 BC. In the following decadesand centuries the Roman occu-pation extended, founding severalcities, towns and villages along thecoast. Tarraco (a colony since 45BC) was the capital of a vastprovince and had an artificiallyconstructed port, as did the an-cient Greek Empúries. For manycenturies they were the only sea-side constructions until coastalsediment dynamics completelyfilled in these first two maritime in-frastructure.

The Pax Romana at sea madepossible the creation of the follow-ing cities on the coast: Blanda(Blanes) Iluro (Mataró), Betulo(Badalona), Barcino (Barcelona),Tarraco (Tarragona) and Dertosa(Tortosa), the latter at the EbreRiver, near the mouth. In addition,between these towns and citiessome Roman villages were built,which meant an initial occupationof the coast with towns that wererather detached from each other.

The crisis of the Roman Empire,the invasions of the peoples of thenorth, the Muslim invasion, con-frontations and piracy all had anegative impact on maritime traffic

and on the settlement process ofthe population on the coast in thewestern Mediterranean and par-ticularly on the coast of what isnow Catalonia. It was not until the11th century that a new processof growth of maritime activitiesbegan, and with it, a new urbanexpansion on the coast. In addi-tion to the growth of the city ofBarcelona, the Catalan capital,new towns and cities were cre-ated on the coast, notably in:Cadaqués, Palamós, Sant Feliu,Tossa, Vilanova, Cambrils, Am-posta and Alcanar. Others, likeSant Miquel de Colera, Llançà,Selva, Begur, Palafrugell, etc. werebuilt close to the coast because ofthe maritime activities developedthere, but life was better inlandwhere people were protected fromthe dangers and problems thatcame from the sea. There are alsonumerous defence and lookouttowers dating from this period thatserved to protect towns and thestately homes of pirates. The pop-ulation in coastal urban areas in-cluding the capital, Barcelona,must have been between forty andfifty thousand inhabitants in theLate Middle Ages.

Undoubtedly, the strong growthof coastal urban centres in theLate Middle Ages was simultane-ous and closely related to the ad-vancement of all maritime activities(ship-building and repair, naviga-tion, pirate activity, fishing, load-ing and unloading at ports, etc.). Atthis time, the Catalan coast was aseries of ports and marine popula-tions separated by natural spaces.According to ancient chronicles,the following ports were the mostnotable: Port-Vendres, Collioure,Cadaqués, Roses, Palamós, SantFeliu, Tossa, Blanes, Barcelona,Tarragona, and Ebre (Port Fangós,Amposta, and Tortosa). Of theseports, Palamós, Barcelona andTarragona had man-made struc-tures at the end of the 15th centurythat were always precarious andinadequate. The rest were beachesthat were more or less sheltered


from storms where the loadingand unloading of ships was car-ried out.

Records show that during the16th and 17th centuries there wereno new occupations or strong ur-ban growth along the Catalancoast of note, and only the portof Barcelona shows records ofsome extension and improvementworks, but without solving the se-rious problem of sand and sedi-ment filling. At the end of the sev-enteenth century there was somemoderate population growth onthe coast and new centres werecreated such as the l’Escala andPort de la Selva. At the end of thiscentury the population on theCatalan coast must have been ap-proximately seventy five thousandinhabitants.

In the 18th century another periodof splendour began for the Catalanmaritime activities which logicallycame accompanied by new urbangrowth and ports on the coast.Between 1718 and 1787, the pop-ulation of Catalonia grew from fivehundred thousand to nine hundredthousand inhabitants. Meanwhilethe population of coastal townsgrew at a much higher rate: fromninety thousand to two hundredforty thousand inhabitants.

With the statistical informationavailable from the censuses of thisperiod, we know that between1787 and 1830 the population re-mained virtually stagnant along thecoast, but during the next thirtyyears (1831 to 1860) tremendousgrowth occurs again resulting in apopulation rise from two hundredforty six thousand to four hundredthousand. The last four decades ofthe 19th century saw, according tocensuses, a large growth on theCatalan coast, which grew fromfour hundred six thousand toseven hundred eighty thousand in-habitants (while the total Catalanpopulation grew from one millionsix hundred seventy four thousandto one million nine hundred sixtysix thousand inhabitants). But al-most the entire coastal population

growth was due to the expansionof the city of Barcelona, whichduring this period saw the con-struction of the planned city lay-out by Ildefons Cerdà and the ab-sorption at the end of the centuryof the neighbouring municipali-ties. An interesting phenomenonthat had a special impact on pop-ulation growth was the expansionof coastal towns. In many parts ofthe coast there were huts andbuildings that belonged to poorfishermen and sailors which, forreasons of safety, health or eco-nomic exploitation of the land, hadbeen built inland. The growth ofmaritime activities, especially dur-ing the 18th and 19th centuries,caused these small buildings tofirst become small centres, andthen fishing villages with their ownparish. They would then demandand sometimes be granted inde-pendent township. They receivedthe new names followed by thewords de Baix, de Mar, Marina orBotigues (Low, by the Sea, Ma-rina or Shops). The main townsthat were created using thisprocess in the sixteenth century,were the following: Arenys de Mar,which separated from Arenys deMunt in 1599, Sant Pol de Mar,which achieved independence in1574 from Sant Cebrià de Vallalta,and Calella de la Costa, whichseparated from Pineda in 1527.

In the 18th and 19th centuries thefollowing new costal towns formedwithout separating from the origi-nal coastal towns: Port de Llançà,Calella de Palafrugell, Sant Antonide Calonge, Botigues de Mard’Altafulla, Marina de Torredem-barra, Botigues de Creixell and thefishermen’s neighbourhood ofCambrils. The following nine mu-nicipalities did, however, gain theirindependence during this period:Portbou (1885), Port de la Selva(1779, 1787), Santa Susana (1860),Malgrat (1852), Vilassar de Mar(1785), Premià de Mar (1836) andMasnou (1825). In this period twonew municipalities were createdwithout having previously estab-

lished relationship with urban ar-eas. These were Sant Carles de laRàpita, which was created by Car-les III (1780) in order to have a portin the Ebre delta, and Ametlla deMar, a fishing village created byValencian fishermen (1891). In the20th century this process has onlyoccurred in three places; Malgrat(1936) and the division of Tortosafrom Deltebre (1977) and SantJaume d’Enveja (1978).

The first half of the 20th centurysaw a significant growth of thepopulation on the Catalan coast,but concentrated in existing urbanareas. The population of coastalmunicipalities grew from sevenhundred eighty thousand to onemillion four hundred twenty-seventhousand inhabitants, almost dou-bling the population. The most im-portant urban growth in this periodoccurred in the Catalan capital,Barcelona, which grew from fivehundred thirty-three thousand in-habitants to one million two hun-dred eighty thousand inhabitants,which means that much of thecoastal population growth wasconcentrated in Barcelona. Weshould not forget the last incorpo-rations of the independent townsof Sarrià and Horta, whose joininglead to additional growth, althoughrelatively small compared to theoverall population.

In 1950 the population of thecoastal municipalities accountedfor 51.3% of the Catalan popula-tion. These relative values indicatethat from the 1950s until the early1960s the population concentra-tion along the coast was the high-est since the existence of the cen-sus.

The urban occupation of thecoast between 1950 and the presentIn the 1950s a new coastal occu-pation process started, consistingof constructing holiday homes andcoinciding with the growth of ur-ban centres. This phenomenon,which had an interesting prece-dent in the housing development


of s’Agaró in Sant Feliu de Guíxols,spread with poorer quality plan-ning along most of the coast to thepoint that numerous areas be-came urbanised that were notwithin municipal limits. This phe-nomenon has become very im-portant from the 1960s until thepresent day and, along with thecontinued growth of towns andcities, has caused the near total ur-banization of the coast so that be-tween the French border and theValencian region the coastline isan almost continuous urban sprawlwith the exception of large areasthat have been more or less pro-tected: Cap de Creus, the Montgrímassif, Garraf and the Ebre delta.

Some figures provided by thecensuses of coastal municipalitiesand previous studies used by theUrban Master Plan of the CatalanGovernment for the Coastal Sys-tem (PDUSC – initials in Catalan)confirm this trend.

The growth of coastal develop-ment and the phenomenon ofholiday homes are clearly demon-strated by the following informa-tion provided by PDUSC: theCosta Brava, between 1957 and1980, urbanized four hundredthousand hectares and, between1980 and 2003, three thousandfive hundred hectares; in the Met-ropolitan Region of Barcelona theurbanised area increased fromtwenty two thousand hectares in1972 to fifty thousand hectaresin 2002, while in Camp de Tarra -gona coastal urbanization grewfive hundred thousand hectaresbetween 1988 and 2001. Thisspectacular growth of coastal de-velopment has resulted in thepresent situation where the num-ber of resident households is cur-rently only fifty-four percent, withholiday homes representing theother forty-six percent of the total.Bearing in mind that the metropol-itan areas of Barcelona and Tarrag-ona are located on the coast, inmany parts of the coast (preciselythirty-nine of the seventy-five mu-nicipalities) secondary private res-

idences exceed primary residences.The towns where primary resi-dences exceed secondary resi-dences are especially concentratedin the Barcelona Metro politan Re-gion, where there are twenty-seven. On the Costa Brava thereare just four municipalities and onthe Tarragona coast, there are five.Along most of the Catalan coastsecondary residences dominate,which entails extensive urbansprawl. Here, a relatively small partof the population consumes alarge percentage of resources andspace.

If we examine data from censusesand registers, we can see that inthe second half of the 20th and early21st century population growth hasaccelerated along the coast. In1950, residents of coastal townswere one million six hundred sixty-one thousand seven hundred thirty-seven people; over half (51.2%) ofthe Catalan population which, atthat date, came to three million twohundred forty thousand three hun-dred thirteen people (table 1). In theearly 1960s the population of thecoastal municipalities reached thehighest proportion of the Catalanpopulation, reaching the figure oftwo million sixty-one thousandseven hundred fifty inhabitants,which represented 52.5% of the to-tal. From these years the populationcontinued to grow on the coast,but the whole of the Catalan popu-lation grew at a higher rate, whichmeant that the proportion of thepopulation in coastal municipalitieswould diminish until today. In 1981the population of coastal towns ac-counted for 48.2% of Catalans; in2001, 44.6%; and in 2007, 44.0%.The seventy-five coastal municipal-ities cover an area representing6.9% of the total area of Catalonia,which when compared with popu-lation data, still indicates a verystrong concentration along thecoast.

If we analyze the evolution ofthe regional population (table 1),the population concentration in thecounties along the coast contin-

ued to increase until 1981, whichmeans that as the population grewdenser in coastal municipalities,growth largely moved further in-land. If you consider the twenty totwenty-five-kilometre-strip from thecoast, i.e., all the coastal countiesplus the counties of Vallès Oriental,Vallès Occidental and Alt Penedès(pre-coastal counties, but part ofMetropolitan Area of Barcelonaand which grew intensively begin-ning in 1960, when Barcelona wasvirtually saturated), the populationconcentration is extraordinary: inthis strip, representing less thanthirty percent of the Catalan re-gion, could be found eighty-twopercent of the Catalan populationin 2007.

Shoreline construction: theports of the Catalan coastThe main constructions occupy-ing the coastline are artificial ports.There are also some breakwatersfor beach protection, pipes tocollect water from the sea, break-waters for protecting rainwaterdrainage and underwater wastedischarge pipes. However, thesemaritime infrastructure occupy farless coastline than the ports do.

Until the early 20th century, virtu-ally the only ports with major mar-itime infrastructure were those ofBarcelona, Tarragona and Palamós.In the first half of the 20th centurythese three ports were greatly ex-panded and most of the fishingports and marinas that currentlyexist were built. Roses, L’Escala,Palamós, Sant Feliu de Guíxols,Blanes, Arenys de Mar, Barcelona,Vilanova i la Geltrú, Tarragona,Cambrils, L’Ametlla de Mar andSant Carles de la Ràpita were themain Catalan ports of in the1960s, when nautical sports be-gan to develop in earnest. This ac-tivity had its origins in the late 19th

century, when the Societat de Re-gates de Barcelona (BarcelonaYacht Club) was founded in 1873at the port of the Catalan capital.Soon after, in 1878, the Club Nàu-tic de Tarragona (Tarragona Yacht


Club) was created. These clubs’facilities and those that werefounded later along the coast atfishing ports and small commercialports until the 1960s were smallestablishments with one or twojetties where the few leisure ves-sels there could tie up. However, inthe 1960s leisure boating began toexpand and grow so that it occu-pied more and more space at thecommercial and fishing ports inareas that became known as dàr -senes esportives (marinas). Inmany cases, existing ports werenot sufficient to absorb this stronggrowth in demand for sport andleisure boats. For this reason, theMarinas Act was passed in 1969,allowing new ports to be built, ex-clusively dedicated to these typesof boats.

Since the adoption of the Mari-nas Act many such facilities havebeen built and many marinas havebeen expanded within commer-cial and fishing ports. In 1970 onthe Catalan coast, there were fivehundred fifty thousand mooringsfor leisure boats. A few years later,in 1982, when jurisdiction overports that are not of general inter-est was transferred to the Catalangovernment, the number of moor-ings (table 2) increased to tenthousand, eight hundred thirty-one. From 1982, when the CatalanMarina Plan was drafted, until nowthe number of ports and individualmoorings has not stopped grow-ing. Today there are twenty-fivethousand moorings in forty-six portfacilities along the Catalan coast,which is the highest allocation of allthe Spanish autonomous commu-nities and one of the densestworldwide.

The most common classificationof the Catalan ports, taking theirfunctions and administrative de-pendency into account, is as fol-lows:

• Big international commercialports. These are the ports of Bar -celona and Tarragona. They aremanaged by port authorities, inte-grated into the body of Puertos del

Estado (State Ports) and affiliated tothe Ministry of Public Works. Theyare governed by the Ports Acts of1992 and 1997. As the large portsthat they are, they make all kinds oftrade and have extensive and diver-sified infrastructure.

• Commercial Ports of the Cata-lan Government. These are portswhere some specific commercialoperations occur currently or haverecently occurred in addition tofishing and sports functions. Theseare the ports of Palamós, Sant Fe-liu de Guíxols, Vilanova i la Geltrú,and Sant Carles de la Ràpita. Theyare managed, as are the fishingports and marinas, by the stateagency of Ports de la Generalitat(Catalan Government Ports).

• Fishing ports and Marinas ofthe Catalan Government. Theseports are smaller than the aboveports, having only fishing andsporting functions and can not re-ceive large trading or passengervessels. They are also managed byPorts de la Generalitat. In totalthere are twenty-six facilities man-aged by the Catalan Government,including the four above ports, al-though many of these installations’functions are almost exclusivelysporting with some industrial func-tions.

• Marinas. They are dedicatedentirely to sports and recreationalwatercraft. They are administrativeconcessions that are built andmanaged privately. These ports,plus the sports docks of the portsof the Catalan Government andthose of Barcelona and Tarragona,total forty-six nautical facilities withapproximately twenty-five thou-sand moorings, represent thelargest in Spain and one of thelargest throughout the Mediter-ranean.

This broad array of maritime in-frastructure has and will continuein the future to have some impor-tant impacts on the coast. On theone hand, most have a significantpositive impact on the economyand the structure of urban popula-tions where they are located. On

the other hand, they occupy largeareas and damage the marine en-vironment where they are locatedand all along the coast due to theinterruption of coastal sedimentdynamics. At the four types ofports above, there are plans andproposals to expand and, in thecase of marinas, of growth in thenumber of facilities, which un-doubtedly will continue to havenegative impacts on the environ-ment in future.

Some first conclusionsThe occupation of coastal areas,both on the land and sea side, hasaccelerated over the last fourdecades, as described through-out this article. The impacts on theenvironment and landscape arevery serious and in some casessevere, so that in the medium andlong term they may even nega-tively impact on tourism (the maineconomic sector of many coastalmunicipalities) and the quality ofpeoples’ lives. With an aim to-wards stopping these intenseprocesses of demand for coastalspaces (which may temporarily de-crease in intensity for a short pe-riod of time because of the realestate crisis), the Catalan Govern-ment has recently launched twoprogrammes (one directed to-wards coastal areas and the othertowards maritime areas) that canmake a positive impact on ourcoastline. They are the PDUSCand the Ports Act.

The PDUSC adopted in 2005mainly aims to stop the urbanisa-tion process within a five hundredmetre strip of coastline of all theland zoned non-developable andmuch of the developable zonedland and improve on the proposalsfor the limited developable land.This plan creates a fund for manag-ing non-developable land so thatlocal councils requesting thesefunds can allocate resources to im-prove these areas. The Ports Act of2006 aims to regulate the growthof the offering of some marine facil-ities and ports in general. The


PDUSC and the Ports Act are twovery important and necessary in-struments to regulate the growth ofconstruction on the coast. How-ever, it must be noted that that theyare aimed specifically at proposalsfor new constructions that over thenext six or eight years will only con-

stitute a small portion (perhaps be-tween five and ten percent) of theurbanization of the coast and theoffering of maritime infrastructure.To really impact on the coast, con-crete policies and strategies needto be implemented for the restruc-turing and improvement of existing

sites and nautical facilities, an issuethat should be the next clearlystudied and defined step in thegeneral policy of all administrations(the Catalan Government first, butalso State and local governments)to decisively improve the coast ofCatalonia.


The Coasts Act and the CoastlineFrancisco J. Montoya Font Civil Engineer, lawyer, economist.Former head of the CoastsService in Castellón andTarragona

The risk of working on the subjectgiven in the title is that, because itis so broad and does not requireany particular approach, a studycould become somewhat unfo-cused.

I should therefore say that theapproach taken here is the studyof the possible improvement of theSpanish coastal area based on thecontext of the regulations andpowers with which management iscarried out. I also venture somealternatives whose developmentcould lead to improvements.

Like any issue affecting the livesof the public, what happens to thecoast leaves no-one indifferent.The importance of the issue lies inthe fact that a majority of the pub-lic have chosen the coastal area astheir place of residence. This is aconsequence and, at the sametime, a cause, of the fertility of thearea, the wealth of resources itcontains, its suitability for estab-lishing industries, and the conse-quent provision of services and in-frastructures brought about by allthe above. In this country, this sit-uation is particularly relevant for atleast two reasons, as well as be-cause of the concentration of usesalready mentioned: the eminentlycoastal nature of the country, as itis made up of a peninsula of is-lands, with a total coastline of ap-proximately ten thousand kilome-tres; and the fact that the areaclosest to the sea is publiclyowned, which implies limitationson the land adjoining the area ofpublic domain.

Both circumstances, togetherwith obsolete specific legislation

and a lack of public action takinginto account the special character-istics of the coastal region led,from the 1960s onwards, to its de-terioration described with detailedprecision in the Explanation of Rea-sons for the current Coasts Act.

As the Act was promulgatedthirty years ago now, the effect itsimplementation has had on thecurrent situation of the Spanishcoast can now be seen.

It is not the purpose of this studyto provide data, statistics, etc. onwhat the coast was like before1988 and what it is like now. Thisdata cannot be given a single inter-pretation and dissecting it by re-gions or centres of interest wouldgo beyond the boundaries of thiswork. However, my own experi-ence, the experience of others andthe use of graphic illustrations in-cluded in generally available mediaor specialised literature make it un-necessary to give figures here.

What we are trying to do withthis study is to ask questionsabout the suitability of the CoastsAct for properly managing thecoastline, as only when we havean answer to this question can wesay whether its content or applica-tion has been good and whetherthe application of other regulationsor actions, together with or as analternative to the Coasts Act, canhelp to improve the situation.

We will not explain this again,but improvement of the coast isunderstood not only as adaptingthis area better to its purposewhile at the same time making it aplace local residents feel comfort-able and good use is made of allits advantages, but also achievingthis effectively and efficiently, asresources must be allocated ex-tremely carefully to such publicmanagement tasks.

In order to achieve this objective,the precise definition of the termsdescribing the aim of the study

and its purpose are prior condi-tions both for the process of writ-ing it and for any possible subse-quent reading and discussion.

ObjectivesThe first objective will be to clarifythe possible meanings of theterms in order to choose thosethat are broad enough for theother conclusions to make sense.

Having firstly established this ini-tial objective, we will now list theother objectives:a) Delimiting the scope of the

precepts of the Coasts Act as it af-fects coastal planning.

In order to do this, both theseprecepts and the actions carriedout by the public administrationswill be described.b) Demonstrating the insuffi-

ciency of the specific legislationcovering coasts for coastal plan-ning in terms both of the scope ofthe precepts and their actual appli-cation.c) Suggesting an integrated man-

agement approach as the correctmechanism for coastal planning.For this purpose, some examplesof legislation from other countriesthat could support such a sugges-tion will be given.d) Based on the description of

previous regulations and events,suggesting a route map leadingthis country towards integratedmanagement in the context of theConstitution and the Statutes ofAutonomy, taking into account thedirectives issued by the EuropeanUnion on the matter.

The objectives given above,given the limitations imposed bythe extent of this study and theopportunity available for it, are notan attempt to unquestionablestatements or to find formulas thatunequivocally solve the problemsof proper coastal management,but rather to reflect on this issue.These objectives are an attempt to


Legal framework

clarify the roles played by the var-ious agents and to note lines of ac-tion making it possible to blaze atrail that would the results obtainedfrom the human resources andmaterials currently being used.

TerminologyThe concepts coastline, coast andmaritime-terrestrial public domainare used with different meanings inthe legal regulations and the spe-cialised literature, which leads todifferent treatments of the prob-lems they raise depending on thescope given to each of them.

Of the two terms making up thetitle of this study, the conceptcoastline may require some spec-ification, as the Coasts Act refersunequivocally to Act 22/1988,dated 28 July, and the regulationsfor its development approved byRoyal Decree 1471/1989, with thesubsequent amendments, which,in terms of this study, refer only tothose produced by Royal Decree112792, introducing the correc-tions deriving from the decisions ofthe Constitutional Court numbered149/1991 and 198/1991, resolvingappeals lodged against the Actand the Act’s Regulations respec-tively.

The term coastline has beengiven many definitions and has in-cluded different areas in the legis-lation of countries that have prom-ulgated regulations aimed atgoverning the coastal zone.

There is no need now to go intoa consideration of the different def-initions of the specific space af-fected by the legal regulations. Letus simply say that all of them, inone way or another, consider thecoastline (and throughout the ex-planation we will use this word andthe term coast indistinctly in orderto avoid too much undesirablerepetition) as the region formed bypart of the sea and part of the landbetween which there is some kindof interaction. The types of interac-tion and the thresholds consideredin each case shape the definitionand application of each term.

Scope of the Coasts Act and the coastlineConcerning the Coasts ActThis brief attempt at terminologicalprecision introduces us to theproblem we are trying to deal with.In effect, the Coasts Act is not anAct that can be considered as alaw for the coastline, either interms of the area it covers or itspurpose. Because of this, if wespeak of the Coasts Act and thecoastline thinking we are going totake an in depth look at how goodthe law is for the area it regulates,we find that, in the Spanish case,this cannot be achieved. However,that does not make this study su-perfluous if it takes as a startingpoint the fact that the Coasts Actdoes affect the coast, as it is there-fore possible to study the actual ef-fect it has had on it. At the sametime as establishing the purpose ofthe Act and the concept of coast-line, some proposals can be intro-duced to alter the current regula-tory situation or the action ofdifferent Administrations on thecoastline.

As with the Act, the area thisstudy focuses on is, largely, theland part of the coastline, as thisshows the greatest conflicts be-tween uses and resources. It isalso where the highest levels ofcoordination between the differentagents are required.

We would stress, as an essentialelement for a better understandingof coastal management, that theterms coast or coastline shouldunder no circumstances be identi-fied with the maritime-terrestrialpublic domain. In fact the con-cepts cannot be identified with oneanother, either in terms of the landthey cover or their essential fea-tures. The maritime-terrestrial pub-lic domain is a legal conceptwhose main characteristic is that itconcerns an asset that cannot betraded; that is, there can be norem or, of course, property rightsover it. Characteristics of such as-sets are that they cannot be alien-ated, revert or be seized.

This concept, stemming fromRoman law and picked up by ourlegal tradition, indicates that theseasset belongs to “all men”, as ap-pears in the famous 13th-centurytext The Seven-Part Code of LordAlfonso the Wise, which, in turn,includes previous texts and re-mains in subsequent legislationconcerning the issue before us,being found in the Water Act of1866, the Ports Acts of 1880 and1928. Recently, it has been in-cluded in the Coasts Act of 1969and the current one of 1988.

Land that has the characteristicsof public domain is defined in re-cent laws in terms of its physicalfeatures. It is these that make aparticular region public domainand, in turn, make it suitable forcertain purposes.

Because of this, the Coasts Act,in line with preceding legislation,established in its first article thatits purpose is: “the determination,protection, use and policing of themaritime-terrestrial public domainand, particularly, the seashore”.

It continues, in article two, to saythat administrative action on suchpublic domain will pursue theaims of:

“a) Determining the maritime-ter-restrial public domain…b) Guaranteeing public use of the

sea and its shore...c) Regulating the rational use of

these assets in accordance withtheir nature and purposes, with re-spect for the landscape, the envi-ronment and the artistic heritage.d) Achieving and maintaining ap-

propriate quality standards for sea-water and the sea shore.”

In defining the assets making upthis maritime-terrestrial public do-main, the Act includes the seashoreand territorial waters and the natu-ral resources of the economic zoneand continental shelf. To define andregulate the latter concepts, the Actrefers to the specific legislation, andthey are therefore excluded fromthe regulations contained in the Actand also, as has been said, fromthe scope of this study.

Legal framework 317

Article three of the Act definesthe seashore as consisting of themaritime-terrestrial zone andbeaches. As no greater precisionis required in order to achieve theobjective we have set, we merelyneed to indicate that both con-cepts are based on physical fea-tures (the line reached, respec-tively, by the largest known stormsor the highest spring tides andthe areas where the sea, the seabreeze or natural or artificial causesdeposit loose materials. It must bespecified that the maritime-terres-trial area also includes low-lying re-gions that flood as a result of theebb and flow of the tides, waves orseawater leaking in.

The assets mentioned in theabove sections are considered aspublic domain under the provisionof article 132.2 of the SpanishConstitution.

By virtue of the powers given bythe same article of the Constitu-tion to the laws to establish themaritime-terrestrial public domain,it also includes other assets listedin articles 4 and 5 of the Act (in-cluding vertical cliffs in contactwith the sea or the shore, islets ininternal and territorial waters,works or installations constructedby the State, the maritime-terres-trial public domain, etc.) (figures 1and 2).

Concerning the area called the coastline or coastThe general definition drawn upfor the coastline covers its essen-tial features. An exact, precise anduniversally accepted definition hasnot yet been adopted.

The discussions between spe-cialists to establish such a defini-tion have been able to go into de-tail only on its content. It might beexpected that this should happen,as, in the effort to achieve a defini-tion, two options become clear,and the more an effort is made toadapt one option or the other tothe physical reality or to legal secu-rity, the further they become sep-arated from one another. In fact,

when an attempt is made to definethe width of the coastal area (per-pendicular to the line separatingthe land and the sea), the factorsconsidered essential for the coast-line, the purpose intended in mak-ing such a definition – planning orthe protection of natural resources,for example – the economically dif-ferentiated zone and the physicalelements chosen for the purpose,lead the establishment of very dif-ferent widths on different stretchesof coast. In addition, the more onewants to specify the adaptation ofthe coastal zone to the physical re-ality, the more the longitudinalbands meeting the same condi-tions diminish in size.

Considering this, flexibility in thegeneral definition of specific bandsis one possible option. The otherextreme option is fixing precise lim-its for the entire coast subject toregulation, with the variant of divid-ing this into longitudinal bandswhich could be defined with preci-sion. This option provides legal se-curity but does not ensure that astretch to which the concept isapplied is all coast or that part ofthe coast is omitted from the pro-posed definition.

Both purposes – the proper def-inition of the region to be regu-lated and legal security in terms ofthe inclusion of a specific area inthe coastal regulations – are equallydesirable, but it has not been pos-sible to mould them together intoone definition of the coast. This isbecause legal security, in the taskof discerning whether a region is oris not in the coastal area and, con-sequently, whether the uses thatmust be carried on there or theproperty rights over it are differentfrom the rest of the region, re-quires that its delimitation shouldbe free of any arbitrary or evendiscretional interpretation by thepublic authorities.

But a rigid definition that unavoid-ably defines limits runs the risk thatland will more than likely be in-cluded as coastal when it doesnot have these characteristics or,

on the other hand, that land thatdoes have them will be excludedfrom this category. In both cases,regulation, although secure in legalterms, would make proper man-agement difficult and would giverise to different treatments of landwith the same characteristics,which may or may not be affectedby specific coastal regulations. Thetheoretical solution of dividing thecoast into longitudinal bands forwhich the appropriate width couldbe established in each case,would also be unviable, becausethe number of bands would growin line with the precision with whichone tried to establish their widths.

In practice, the solutions adoptedhave inclined towards acceptingone extreme or another, or the par-tial combination of the two.

So, in Spain, the principal aim ofdefining the coastal zone in theCoasts Act is that of identifyingthe assets that are in the publicdomain from those which are not,and the criteria established arerigid ones.

In other cases, such as the afore-mentioned one of the United States,more general definitions are used,which are made more specific fordifferent actions affecting the coast.Other countries, such as China orIndia, set precise limits for thecoastal zone. Finally, countriessuch as New Zealand use a relativecombination of the two positions(flexibility and legal security) throughthe definition of a basic coastalzone (coastal marine area), inwhich the most important regula-tions are applied. In this way, aconsiderable degree of legal secu-rity is achieved while another zoneincluding the previous one (thecoastal environment) is also de-fined with more flexible limits. Here,the other coastal managementmechanisms are applied.

Content and application of the Coasts Act and coastlinemanagementHaving sketched out the conceptscoastline and Coasts Act, we can


go into depth, methodologically,on the contents of both of them.

Let us begin by indicating themain differences between the areathe Act is aimed at and that form-ing the coastline, as well as be-tween the purpose of the Act andthe purpose pursued by public ac-tion on the coastline.

The coastline consists of twoenvironments with a variable limit(affected by the seasons and bytendencies) between them, whichleads to a certain level of interac-tion. Meanwhile, a multitude ofuses and resources coexist on thecoastline, giving rise to tremen-dous conflicts.

So, we see that, unlike the CoastsAct, whose territorial sphere of ap-plication is specifically determined,the coastline can be determineddifferently depending on the in-teractions considered in order todetermine it and the minimumlevel of these considered relevant.Because of this, each stretch ofcoastline with have a differentwidth depending on its physical,economic, social and politicalcharacteristics.

In addition, the objectives pur-sued in the different cases are dif-ferent. While those of the CoastsAct are the ones we have alreadymentioned, the desired objectivesfor the coastline are focused onoptimising the system consisting ofone environment or another – seaor land.

On order to remain focused, wewill now concentrate on the twoconcepts giving this work its title.

Concerning the Coasts ActIt is therefore a good idea to studythe Coasts Act, basically startingwith the objectives it sets, in orderto try to differentiate them from theones coastal management at-tempts to achieve. In this way, inthe final part of the study we will tryto put together a possible routemap for bringing the objectives ofthe Act more into line with those ofcoastal management. The regionsubject to the Act is the maritime-

terrestrial public domain, with theeffect that it has, due to its nature,on the surrounding land, througheasements.

The purposes the Act is attempt-ing to achieve are specified in arti-cles 1 and 2. We will now suc-cinctly describe its objectives inrelation to the maritime-terrestrialpublic domain:

a) DelimitationThis is the first task regulated bythe Act and it constitutes a prelim-inary step, prior to its application,as it marks out the area governedby the Act.

Through this task, which is ad-ministrative and therefore subjectto appeal through the administra-tive disputes procedure, the landside (inland, as the Act puts it) limitof the maritime-terrestrial publicdomain is established throughtechnical or research operationsmaking it possible to discoverhow far the physical and, as ap-propriate, administrative or civilcharacteristics the Law, in theaforementioned articles 2, 3 and 4,associates with classification aspublic domain extend. On the seaside this is predetermined by theoutermost limit of the territorial wa-ters or continental shelf. Regula-tion of this is principally included inthe Convention on the Law of theSea (UNCLOS) signed in MontegoBay (Jamaica) in 1961.

In principle, this operation shouldnot be problematic. There is nodispute over the competent au-thority, which is the State. In the-ory, the physical characteristicsshould not arouse controversy.However, the result of administra-tive activity in establishing bound-aries is often questioned in court.The reasons for the controversyarise both from the different as-sessments made by experts ofwhether or not the physical char-acteristics associated by the Actwith classification as public do-main exist in a particular place andthe different interpretation by theAct of their description.

b) Protection and ensuring theproper use of the maritime-terrestrial public domainThe Coasts Act ensures compli-ance with these purposes by list-ing a series of regulations to whichactivities and facilities located theremust be subject. Breach of them ispunished through administrativejurisdiction, and some coordina-tion mechanisms (largely planningones) are established to ensuresynergy between all activities.

A brief review of each of thesemeans will serve to better identifythe relationship between the Actand coastal management.

It is established that the mar-itime-terrestrial public domain isfor unrestricted public use, free ofcharge for all intrinsic activitiessuch as sitting, walking, swim-ming, fishing, sailing etc., (all thiswithout prejudice to their beingsubject to other general or spe-cific regulations that may apply,such as, for example, regulationscovering sailing or fishing or thecivil or penal codes, etc.).

Activities not included in theabove paragraph, as well as alltypes of facilities, may only be es-tablished in the maritime-terres-trial public domain if, because oftheir nature, they can have noother location. In all cases, theremust be a title (reservation, as-cription, concession or authorisa-tion, depending on the applicantindividual or organisation, relatingto the characteristics and purposeof the subject of the application)for occupation of the maritime-terrestrial pu blic domain grantedby the State. This must be predatethe regulations and be independ-ent of any other title establishedby them (municipal planning per-mission or activity licence, autho-risation for industry, commerce,tourism...). The Coasts Act specif-ically establishes that the effec-tiveness of administrative titles willbe suspended until the title to oc-cupy the corresponding maritime-terrestrial public domain has beenobtained.

Legal framework 319

But the maritime-terrestrial pub-lic domain cannot be protected orits proper use ensured due only toits status as public domain. As iscorroborated by legal tradition, itis necessary to impose certainlimitations on the content of pri-vately-owned land adjoining thepublic domain. These limitations,which the Act calls easements(they are not all easements in thestrict sense of the term in civil law),mean that the passage of pedes-trians and vehicles along a strip atleast six metres inland from thelimit of the maritime-terrestrial pub-lic domain cannot be obstructed,and that uses and construction arelimited along a hundred-metre strip(reduced to twenty metres on landwhich, when the Law came intoforce, was already urbanised orhad an approved partial plan). Theimposition of access charges per-pendicular to the maritime-terres-trial public domain is also not al-lowed.

A precept with connotations forsuch land is article 30 of the Actreferring to the so-called area of in-fluence (with a variable width de-termined by town planning instru-ments), in which the density ofbuilding and the establishment ofarchitectural screens is limited. Italso urges authorities to set asidesufficient land so that, outside thearea affected by the easement,there are car parks in coastal areaswhere there is access for wheeledvehicles.

These substantive precepts ofthe Coasts Act, together with theprocedures and competenceswe will go on to cover, are the el-ements with the closest connec-tion to coastal planning and, there-fore, the ones that present thegreatest problems when it comesto putting them into practice. Theyare also the elements that can leadto the greatest confusion when itcomes to diagnosing the problemsof the coast and possible solutionsto them. However, at the sametime, their mere existence high-lights the connection between the

areas we are studying and theyconsequently provide the basis fora solution.

As mentioned in the previousparagraph, the effective implemen-tation of the Coasts Act requiresthe determination of the bodies re-sponsible for it and the joint coor-dination of their activities. Title VI ofthe Coasts Act is devoted to this.

The principal powers are attrib-uted to the State, via the Ministryof the Environment and the Ruraland Marine Environment. Con-cerning the area that interests ushere, these include the grant of ti-tles for occupation of the maritime-terrestrial public domain and the is-sue of reports on coastal planningprocesses.

In fact, article 205 of the CoastalRegulations establishes that, inthe regional and town planningprocesses affecting the maritime-terrestrial public domain or the ar-eas affected by easements, theState Administration will issue re-ports, as it will in schemes formarinas or transport routes thatcome under the powers of the au-tonomous communities. The samearticle establishes the circum-stances in which these reports willbe binding.

Concerning the coastlineThe means used for managementgo beyond regulations (althoughthey include them), establishing amanagement or planning problemin the broadest sense.

Here, the same planning instru-ments must not be used as for therest of the region because thedouble nature of the environmentsand the variable limits, as well asthe extreme conflicts betweenuses and resources, mean that it isnecessary to implement new tech-niques. These techniques havecome to be called IntegratedCoastal Management (ICM) andhave different scopes, but they de-pend on the establishment of ob-jectives in a coordinated way (hor-izontally and vertically) betweenthe different responsible bodies.

This name has been used for atype of management which at-tempts to approach all the aspectsthat converge in the coastal re-gion and could be simplified asspecial planning due to the com-plexity of the area covered, the ac-tions that must be coordinated,the values at stake and the tech-niques used. In the case of theEuropean Union, it is the manage-ment method recommended bythe Parliament and the Council tocoastal member States.

Currently, the forms taken bycoastal management are differentin different countries, but their mainfeature is that they integrate sec-toral actions and the different lev-els of the Administration, alwaysincluding public participation. Thepublic are provided with some de-gree of education on coastal is-sues, although this is not alwaysachieved.

While management based on aprogramme like that used in theUnited States might be attractive inprinciple, the truth is that the effec-tive coordination of the sectoralactions is not entirely ensured.

The integration of coastal regula-tions, as in the French case, also,in principle, represents a startingpoint in line with integrated man-agement. However, the degree towhich it is achieved depends notonly on a particular location of thelegislation but also on its effectiveapplication.

The case of Mexico, which weare going to deal with later, showssimilar features to the Spanish sit-uation.

As has been indicated, a funda-mental element of ICM is coastalplanning. It is on this point, princi-pally, where it is necessary to clar-ify the relationship between theCoasts Act and the coastline.

In fact, the Coasts Act containsprecepts affecting this type of plan-ning, but its purpose is not plan-ning itself but rather putting the ob-jectives of the Act into practice.

For a better understanding of thenext section, it might be interest-


ing to succinctly compare the le-gal regulation of the coastal areawith cases other than the Spanishone.

One such case close to home isthat of France. In the CoastlineAct, its precepts are included inarticles 146-1 to 146-9 of the TownPlanning Code, in section VI, enti-tled “Specific provisions relating tocertain parts of the territory”.

The way it fits into the current le-gal system provides an approachto the planning objectives sought.In fact, in accordance with townplanning regulations referring topart of the territory with particularrules, it highlights what we weresaying about the close links be-tween the coastline and the regionit forms part of, although with theparticular features already indi-cated that require additional, spe-cific regulations.

These regulations contain practi-cal measures relating to the protec-tion of the coastline’s natural re-sources: construction is prohibited,largely outside already urbanisedareas, along a hundred-metre stripinland from the seashore, a transiteasement is imposed and the con-struction of transport routes paral-lel to the coast is restricted.

In line with this kind of protection,the Coastline Observatory was setup – a mixed public and private or-ganisation which, through the ac-quisition of vulnerable coastal landof particular value – seeks to pre-serve it and maintain its coastalcharacter.

Organisational and managementplans are established for inlandwaters.

In order to understand the con-nection between the coastal areaand the rest of the region, the pos-sibility included in the Act to grantexceptions from some measuresfor the sake of better overall man-agement, with important restric-tions and cautionary measures, isparticularly important. Cautionarymeasures are imposed throughthe intervention of the correspon-ding prefect’s office and the Coun-

cil of State in establishing the ex-ceptions.

As the concept of maritime-ter-restrial public domain exists inFrench law, just as it does in Span-ish law which also derives fromthe Roman system, and becausethe regulations largely take this intoaccount, the case of the UnitedStates is different due the differentdevelopment of English and Amer-ican law. The federal nature of theUSA could serve, in contrast tothe French system, as another el-ement of reference for locating ourcoastal management.

In the United States, publiccoastal management activity is thejob of the states making up theUnion. This activity is carried outby each department or institutionwith responsibility for the coast un-der a specific programme of ob-jectives and resources establishedby each state. The fact that the pro-grammes are adapted to achievingthe objectives on each stretch ofcoast, taking into account the par-ticular features of each one, is alsoimportant. By way of example, it issufficient to say that in some statesthe set-back line, or line markinghow far buildings must be set backfrom the line we might equate withthe interior of our maritime-terres-trial zone, depends on the degreeof erosion determined in eachcase.

Administrative action in eachcoastal area largely corresponds tothe states. The federal legal frame-work is the Coastal Zone Manage-ment Act (CZMA) dated 1972,amended in 1990 and 1996. To-gether with this law, the EnergyPolicy Act, dated 2005 and theCoastal Barrier Act, dated 1982make up the core of federal lawconcerning the coast. Other laws– such as the Submerged LandsAct defining the outer limit of thewaters of each state and, there-fore, its coastal zone, or the Na-tional Flood Insurance Programconcerning federal aid for flood-ing on the coast – relating to par-tial aspects of federal action on

the coast, complete the legislativepicture.

Concerning our interests, theCZMA has two fundamental ele-ments:a) It establishes objectives on

the coast. The states that volun-tarily adhere to the achievementof these aims (in 2001 all haddone so except Illinois) must drawup a management programmeaimed at achieving these objec-tives. This programme is periodi-cally approved and reviewed, aswell as being put into practice bythe federal agency the NationalOceanic and Atmospheric Admin-istration (NOAA), which is respon-sible to the Department of Trade.b) States with an approved pro-

gramme receive federal financialaid for putting them into practiceand the federal government pled -ges to carry out the actions andgrant the authorisations whichcome under its powers, depend-ing on each state’s programme.

Each state puts the programmeinto practice through the depart-ments or agencies forming part ofits competences, all coordinatedwithin the programme.

The outer limit on the sea side ofthe coastal area is defined by theCanadian border in states border-ing the Great Lakes and by theouter limit of state waters (gener-ally three nautical miles), as spec-ified in the aforementioned Sub-merged Lands Act.

The terrestrial area of the coastextends as far as control is neces-sary, as it has an significant im-pact on the adjoining waters.

A third case of coastal legislationis in Mexico, where the influence ofour common culture is notable. Inthat country, the coastal zone, aslegally established, consists of theFederal Maritime-Terrestrial Zone(ZOFEMAT) on the land side andby the Territorial Waters and Exclu-sive Economic Zone on the seaside. All of these are maritime-ter-restrial public domain.

The two areas making up themarine part correspond to the def-

Legal framework 321

inition made in the United NationsConvention on the Law of the Sea,signed in Montego Bay (Jamaica)in 1982.

The ZOFEMAT made up ofbeaches, the adjoining strip twentymetres wide on transitable dryland, land gained from the seaand marine wetlands. In the caseof marinas, a three-metres striparound them is also included.

Such a strict delimitation presentsthe problem already noted of not al-ways including the truly coastalzone that deserves specific man-agement. For this purpose, certaindirect or indirect instruments areapplied in coastal management.These include environmental regu-lations, State and municipal devel-opment plans, sectoral develop-ment plans, and others.

Coastal management in Spain:the effect of the Coasts ActHistorically, coastal managementin Spain was not a concern of thepublic administration.

In general, until the second half ofthe last century, little use wasmade of the coastal area. Therapid development of tourism andthe move of the population to-wards the coast, beginning in the1960s, led to the growth of allkinds of settlements in the coastalarea. The coastal legislation thatexisted then dated from the 1920sand it was entirely insufficient topreserve the characteristics ofmaritime-terrestrial public domain.Organisational plans, with their re-cent regulation by the Land Actand the way that capacity was ex-ceeded in 1969, also did little to al-leviate the situation.

Their content was substantiallylimited to defining the maritime-terrestrial public domain and es-tablishing surveillance and salvageeasements. Most legislation wasaimed at fixing the powers of thedifferent bodies over the maritime-terrestrial public domain and itseasements.

The lack of effectiveness of theseregulations was shown up in the

Explanation of Reasons for thecurrent Coasts Act in 1988.

The Spanish tradition, included inthe current Act, focuses its activityon the maritime-terrestrial publicdomain. As we have seen, its de-limitation and regulation of useshas largely led to the effective elim-ination of inappropriate uses in thepublic domain and the establish-ment of easements – the removalinland of many constructions pre-viously sited in excessive quantitiesnear the coast when they did notinvade it.

In this respect, we can confirmthat the promulgation of the Actand its implementation has achie -ved its objectives reasonably well.

Without getting away from theeffect of the Act on the maritime-terrestrial public domain, we cansay that there have been two as-pects that have reduced its po-tential effectiveness.

One of them has been the exis-tence of established situations –some in the maritime-terrestrialpublic domain itself and others inadjoining areas affected by thenew legal easements – whose po-sition is regulated in the transi-tional provisions of the Act. As inall regulations, the adaptation ofexisting situations to their cominginto force is governed by this typeof provision. The fact that many ti-tles have transitional validity until2018, and some continue thisdate, means that a definitive judg-ment on the application of the Actmust be delayed until the end ofthis transitional period. As for con-structions affected by easementsand incompatible with their con-tent, the picture extends furtherover time, because in the case ofthose affected by the transit ease-ment, the situation is similar tobuildings falling outside town plan-ning procedures, and it will betheir actual life that determines thedate of their disappearance.Those exclusively affected by theprotection easement have, in prin-ciple, a longer and more unpre-dictable life, as conservation work

and improvement work on them ispermitted provided that their vol-ume does not increase and thatthere are no improvements thatcould be taken into account whenit comes to any compulsory pur-chase.

Although, for the purposes ofcompulsory purchase, the Law de-clares the public utility of all theseconstructions in terms of the pro-tection and use of the maritime-terrestrial public domain, the fact isthat its generalised application ap-pears to be a chimera, if only forbudgetary reasons.

The second aspect is that, al-though a theoretical application ofthe full potential of the Act, whichis in fact reflected in many real sit-uations, does manage to pushbuildings back from the coastline,by itself, it does not ensure thatlandscape, noise or pollution in-trusions do not occur away fromthe coastline. This is because, ashas been said, the area involveddoes not normally coincide withthe maritime-terrestrial public do-main and the adjacent areas af-fected by its easements.

The actions carried out by theMinistry of the Environment andthe Rural and Marine Environmentunder its current and previousnames to incorporate, throughpurchase, land adjacent to themaritime-public domain in order topreserve its natural characteristicscannot be understood as a defin-itive instrument for recovering theentire coastline because the limitsnecessarily applying to them.

Ultimately, in Spain, we have anoverall planning instrument (urbandevelopment plans), a Coasts Actfocusing on the maritime-terres-trial public domain, and varioussectoral laws affecting the coastwhose effectiveness we have nowexplained.

The most important problems forachieving ICM can be summarisedbelow:a) There is no regulation limiting

the land side of the coast. The ma-rine part is protected, as defined


by article 3 (points 2 and 3) of theCoasts Act.b) Powers over the coast are co-

ordinated only by the report routeestablished by the Coasts Act inthe town planning process underthe terms already mentioned of ar-ticle 205 of the Coastal Regula-tions; participation by the au-tonomous communities andmunicipalities in procedures togrant titles for the occupation andspecial use of the maritime-terres-trial public domain by the State bythe same route, and by the Stateparticipation in town planning com-mittees presided over by the townplanning authority which is not uni-formly regulated (diagram 3 and 4).

The situation described refers tothe clearest part of the situation ofthe coastline. Similar considera-tions can be given concerning theother existing uses and resourceson the coastline, from those which,in the media, might be most con-troversial – location of new ports,regeneration of beaches withsand, protection of wetlands – todumping at sea. These are someof the issues where use leads toconflict and solutions can neversatisfy all the opposing interests.Decisions must therefore be takenresponsibly and with participation,attempting to optimise the ad-vantages and reduce the disad-vantages of the solution finallyachieved.c) There are no regulated action

plans for the coast or legally struc-tured forums where the variousbodies with powers over the coastcan meet.

The marine part has no overallregulation, although this causesfewer problems than it does onland. In article 3, the Coasts Actrefers to the specific legislation oneach issue.d) No general campaign has

been promoted to introduce thepublic into the structures relating tothe coast, nor has public participa-tion been built into the discussionand eventual solution of problemspresented on the coast.

In the face of this situation, de-spite the fact that it is not too farfrom the position beyond our bor-ders, it will be necessary to think infuture about beginning a possible,gradual move towards the imple-mentation of ICM.

An initial advantage favouringthis development consists of theexistence and advanced regula-tion of the maritime-terrestrialpublic domain.

In fact, although the maritime-terrestrial public domain does notcover the whole coast, it is longitu-dinally present along all of it and itis the widest part of it for almost itsentire length (the marine part of ismore problematic, variable andabundant in resources; State pow-ers over it are greater and permit-ted uses agreed depending on itsnature). In addition, the experi-ence and knowledge acquired inmanaging the maritime-terrestrialpublic domain could be a coreelement when it comes to estab-lishing regulations and carrying outthe overall management of the en-tire coastline.

The final part of this work isaimed at reflecting on this possi-ble development and leavingopen discussion in any forumsthat might be considered appro-priate.

From all the above, we deduce atleast two consequences thatcould serve to improve manage-ment on the coast.

1. We have seen that town plan-ning is not a sufficient instrumentfor managing the coastal region,as its traditional instruments can-not take its special characteristicsinto account.

In the meantime, the precepts ofspecific coastal legislation, al-though they do consider the char-acteristics of the coast, do nothave the all-inclusive purpose ofregulating it and organising it, nordoes the scope of their applicationinclude all of the terrestrial part.

So, we are faced with a dilemmawhich is neither new nor unique,as we have already noted a similar

one with respect to the delimitationof the coastal area.

2. The circumstances set outabove mean that we are able tostate that the basis is laid for theachievement of true integratedmanagement. In fact, if the actionsderiving from town planning andthe application of the Coasts Actcould minimally adapt the contentof the regulations and develop thefull potential of the human and ma-terial resources that are now per-forming in this area, a reasonablelevel of practical application of ICMcould be achieved.

To move along this route towardsintegration in coastal managementand to approach the area of actionalong the coast using all-inclusivemethods in an attempt to optimisethe coastal system as a whole,there are two alternative possibili-ties, as well as any possible com-bination of these.

1. On one hand, incorporatinginto our coastal regulations therecommendations of the EuropeanCouncil and Parliament to memberstates in Document 2012/413/EC,already mentioned, concerning theapplication of integrated coastalmanagement in Europe.

This document contains a strate-gic approach based on protectingthe environment and it promotesthe effect of appropriate, econom-ically viable measures involvinggreater coordination by the author-ities involved in what they call sea-land interaction.

Along the same lines, more orless qualitatively and quantitativelyimportant aspects of coastal man-agement can be taken from othercountries, in as far as their incor-poration in the current Spanishsituation is viable in terms of so-cioeconomic/cultural, biological,environmental and geographicalaspects.

2. Publicising at all levels the con-cepts involved in the considera-tion of a system which is rich in re-sources but vulnerable and whosesustainability largely depends onthe maintenance or improvement

Legal framework 323

of the economic and social condi-tions of the country.

To achieve this, as well as teach-ing more scientific knowledge inuniversities, simple concepts thatare very representative of particu-lar aspects of the coast could bepublicised among the populationaffected. These could include thevariability of the line separating thetwo elements making up the coastand its effect on the planning of theactivities and constructions basedthere. There could also be study ofthe true economic value of thecoast, taking into account not onlyfactors that can be measured inmarket terms but also the impor-tant external factors existing there.

If, as a result of the publicity givento the above concepts, a particu-lar culture is sufficiently incorpo-rated into the population – at firstthe people most directly affectedbut then becoming generalised –the need for integrated coastalmanagement would be economi-cally and socially demanded.

Along these lines, decision-mak-ing could take place on issuessuch as the location of marinas,beach regeneration or coastal de-fence methods, etc. mentionedabove, so that decisions on thesematters would be the result of theproper weighting of all advantagesand disadvantages shown by thedifferent alternatives.

3. On a merely administrativenote, introducing into all docu-ments in which the delimitation ofthe administratively applicablemaritime-terrestrial public domainappears, an unequivocal warningof its natural variability.

Meanwhile, coastal planning as itis currently carried out couldevolve without traumatic changesto increasingly incorporate aspectslinked to coastal characteristicswhich, by way of example, couldinclude: facilitating access to thesea through transport routesand/or pedestrian accesses andcar parks, and considering the vul-nerability of buildings located onthe coast (in the sense used here

of involving interaction with thesea) in the knowledge that theycould be reached by the sea withina certain period of time and es-tablishing their economic life inaccordance with this, with theconsequences this could haveconcerning their valuation, possi-ble relocation or the adaptation oftheir vulnerability.

The conflict of interests charac-teristic of all management and,particularly, as has been noted, ofcoastal management, would, inthis way, have an institutional fo-rum so that the solution achievedwould, objectively, have the bestchance of being a good one.

4. Ensuring the quality of sea wa-ter by controlling dumping fromthe land (most closely linked to theproblem that concerns us) and atsea. To achieve this, planningcontrol must be strengthened toensure that coastal constructionsinclude a proper sewerage, treat-ment and sea dumping network,directly through well-planned andconstructed waste water pipes orthrough flows ending in suchpipes.

5. Generally reporting on thequantity and quality of natural re-sources found on the coast andthose specific to each stretch, sothat the behaviour of the popula-tion will correspond to their valueand the necessary measures aretaken to see that this actually hap-pens. Also on this point, the si-multaneous and appropriate inter-vention of the different publicauthorities would achieve particu-lar synergy, ahead of isolated ap-plications be each of them.

6. Promoting the use of beachesappropriate to their nature and go-ing beyond the merely seasonaluses of swimming and sunbathing.

This set of measures noted,sketched out simply by way of ex-ample, could be useful, togetherwith any that might be suggestedby each sector, in order to achievethe objective pursued of improvingcoastal management and achiev-ing the purposes sought by both

the Coasts Act and by regionalplanning.

ConclusionsBy way of summarising all that hasbeen said and leaving the matteropen for any discussion it mightprovoke, we present the followingconclusions as a reflection on whathas been outlined.

I. The coastline or coast is a re-gion including marine and terres-trial environments with a variablewidth where the two interact. Thewidth of such a strip is differentdepending on the type of coastand/or the aspects and/or the levelconsidered relevant in each case.

II. Planning in the coastal regionrequires speci�c instruments, as itis made up of two elements with aboundary separating them thatvaries over time and because ofthe large quantities of valuable butcompeting resources, generating asigni�cantly greater degree of con-�ict than that generated by othertypes of land.

III. The Coasts Act does not cor-respond to the requirements ofplanning outlined, as neither itspurpose (delimitation, regulationand protection of the maritime-ter-restrial public domain) nor the areato which it applies coincide withthose of coastal planning.

IV. Not only has the Coasts Actbeen, and continues to be, a use-ful instrument for such planning, asit has gradually managed to adaptthe use of the strip that includesthe maritime-terrestrial public do-main and the adjoining ones af-fected by the easement for pro-tecting uses in accordance withits coastal nature, it can also forma core around which a processleading to integrated coastal man-agement can begin.

V. True coastal managementcomes through integrating and co-ordinating the policies imple-mented by the different public andprivate agents on the coast. Thisideal management system is calledIntegrated Coastal Managementand coastal countries, including


the European Union as a whole,are tending to evolve towards itthrough the recommendationsmade by the Parliament and theCouncil to coastal member coun-tries for such a purpose.

VI. To be effective, integrated

management requires publicisingthe relevant aspects of the coastamong the population through ed-ucational programmes and, inturn, organised public participa-tion in diagnosing problems andmaking decisions.

If any of the re�ections, propos-als or conclusions given helps toimprove coastal management, andthe consequent effects on thecoast, the purpose of these lineswill have been more than ade-quately achieved.

Legal framework 325

The system of protectednature areas and coastalconservationJordi ParpalBiologist, Department of Planningand Management of the NaturalEnvironment.General Directorate of theNatural Environment, Ministry of Environment and Housing,Generalitat of Catalonia

The Catalan coast has been cov-eted by humanity since ancienttimes. This can be seen in thelarge number of archaeological re-mains found in Catalonia, begin-ning with the magni�cent remainsof Empúries. However, the coastalarea is much more than an idealspace for human settlements. It isalso one of the great nature areasof our country. A great deal of thenatural diversity of Catalonia is lo-cated in this small strip which runsparallel to the sea. It is home torocky cliffs which support some ofthe botanical wonders of thecountry; beaches bordered bymajestic dunes, where plant com-munities change substantially injust a few metres; coastal lagoons,which support rare and interestingspecies of �sh; wetlands, �oodplains and salt marshes, vital forfeeding and breeding for a largenumber of bird species, many ofwhich migrate here from northernEurope and Africa. There is simplyno other environment with such asmall surface area (seven percentof Catalonia, if we take the �vehundred metre strip determinedby the Master Plan of the CoastalSystem - PDUSC, 2004), which ishome to so much natural diversity.

As Oriol Nel·lo (Nel·lo, 2006)stated, climate, relief and the con-tinuing humanisation of the landhave combined to create one ofthe most attractive and prestigiouslandscapes in the Mediterranean.The natural, cultural, historical andhuman wealth of the Catalan coastis, therefore, exceptional. However,it is also true that, particularly in thelast two centuries, this small part of

Catalonia has been subject to veryintense pressures. The increasingurbanisation and human use of thecoast – despite being an obviousdriving force of the Catalan econ-omy – has endangered the con-servation of its undoubted values.Between 1987 and 1997 the rateof occupancy of non-urbanised ar-eas taken over in order to increasethe housing stock was 1,000hectares per year (ENPLAN, 2004).However, it is also true that therate of occupancy has declinedsigni�cantly in recent years (from6,000 hectares over the period1987-1992 to slightly more than2,000 between 1997 and 2002,according to the same source).Currently, according to data fromPDUSC, the seventy-�ve munici-palities which make up the Catalancoast are home to forty-�ve per-cent of the Catalan population, towhich we must add a high in�ux inthe summer. Moreover, aboutthirty-�ve percent of the �rst kilo-metre of the coast is urbanised(MIMA 2005). This intense pres-sure, coupled with a degree of dis-order in the urban growth of thecoast, has highlighted the need tode�ne categories for protecting thecoastal areas of Catalonia.

The protection of nature areason the Catalan coastThe Statute of Catalonia of 1979,which gave exclusive powers toCatalonia in land use manage-ment, included the coast as partof its area of action. In this line, in1981 the power to formulatecoastal management plans wastransferred to it. The only excep-tions were the national parks, forwhich a system of state guardian-ship was established, and mar-itime and terrestrial domains, asthe exclusive competence of theState, exceptions to which, overtime, have been resolved.

The first stage in the implementa-tion of the Statute in this area wasthe approval of Law 12/1985, onnature sites, approved four yearsbefore the corresponding State

law, which represented a series oflegal hurdles before it was finallyenacted. This law, in addition tothe five special figures of protection– ordered from greater to lesserlevels of protection – Integral Na-ture Reserves, National Parks, Na-ture Sites of National Interest, Par-tial Nature Reserves and NatureParks, also created the Plan forSites of Natural Interest (PEIN). ThePEIN is a sector-based land planapproved with the aim of establish-ing a network of protected naturesites which is consistent, and suf-ficiently large and representativeof the rich landscape and diversityof natural systems in Catalonia.Moreover, the PEIN also defines aseries of measures and standardsnecessary for the basic protectionof these nature areas. Therefore, itcan be considered as the neces-sary regulatory umbrella to ensurethe protection and conservation ofthe areas involved. The decree rul-ing it (Decree 328, of 1992) en-compassed, at the time of its cre-ation, a hundred and forty-fiveareas which integrate twenty-onepercent of Catalonia.

Added to these categories ofprotection, is a final one at a Eu-ropean level which, although notinvolving a high degree of protec-tion, has recently become verysignificant. This is the Natura2000 Network, a European net-work of nature sites focused onthe conservation of the natural her-itage of the European Union. Thenetwork was created by Directive92/43, on the conservation of nat-ural habitats, and wildlife and florawith the aim of creating the mostimportant piece of European policyon biodiversity protection. This in-volved absorbing a series of areaswhich had previously been desig-nated for the conservation of birdsin compliance with a 1979 Direc-tive (Directive 79/409, on the con-servation of wild birds). These arethe areas know as SPAs (SpecialProtection Areas for Birds).

The Natura 2000 Network con-sists of two types of areas: the


SPAs from the Birds Directive andthe SCIs (Sites of Community Im-portance), designated under theHabitats Directive for the conser-vation of habitats and the rest ofspecies not protected under theSPA. Regarding the SCIs areas, itis necessary for each State to des-ignate them as Special Areas ofConservation (SAC) once the ap-propriate mechanisms for protect-ing and managing them have beendefined. As the most interestingpoint for the preservation of na-ture areas, it must be said that thisEuropean directive stipulates thatwe should ensure the good stateof conservation of habitats andspecies classified as of communityinterest within the Natura 2000sites and that we should analyzethe potential impacts of any projectthat may affect them. In addition,one of the forms of guardianshipexercised by the European Com-mission in the process of estab-lishing the Natura 2000 Networkis to ensure a network which issufficiently representative of theEuropean natural heritage. Hereinlies the delay in its final constitu-tion (it was called Natura 2000 fora reason!).

In Catalonia, the Natura 2000Network prior to 2006 consistedexclusively of PEIN sites, coveringalmost all of them. This proposalwas not considered sufficient bythe European Commission as itdid not ensure the conservation ofa large number of habitats andspecies, including birds. For thisreason, the Catalan governmentproposed its extension in 2004.

At the time the work to extendthe Natura 2000 Network began,the situation regarding the systemof protected coastal areas was asfollows:

Nineteen sites included in thePEIN with a total surface area ofjust over six thousand hectaresand just under forty percent of pro-tected coastline. Three of thesesites were declared as natureparks (Cap de Creus, Aiguamollsde l’Empordà and Delta de l’Ebre)

and, in addition, inside these parksthere are five, three and two naturereserves, respectively, which areeither fully or partially integratedinto the park structure.

In addition, we should add thetwo partial nature reserves of theDelta del Llobregat. Finally, weshould note three protected na-ture sites more which have othercategories of protection not cov-ered by the Law on protected na-ture sites: the Massís del Garraf –with an approved special plan ofurban protection –, the Illes Medes– with a specific protection law ap-proved by the Parliament of Catalo-nia – and Ses Negres – included inthe Muntanyes de Begur EIN (siteof natural interest) –, designated asa fishing reserve by the Ministry ofAgriculture, Food and Rural Ac-tion. The Masia Blanca sector, offthe coast of El Vendrell, was alsodesignated as marine reserve bythe MAPA (Spanish Ministry ofAgriculture, Fisheries and Food),although it was not included in thePEIN at that time.

A final category of protection, inthis case arsing from the AnimalProtection Law, is the wildlife na-ture reserve. There are seven ofthese reserves declared along theCatalan coastline, four of whichare in the Ebro Delta.

This network of protected sitesis overlapped by another one,arising from protection for urbandevelopment, with synergic ob-jectives. This consists of the ur-ban development master plans ofthe coastal system, driven by theMinistry of Town and CountryPlanning and Public Works andapproved in 2005. These plansare aimed at planning the urbandevelopment and preventing theoccupation of areas which havenot yet been developed. ThePDUSC (urban development mas-ter plans of the coastal system)has been a key tool in removingfrom the process of urbanisationthose areas where building is pro-hibited along with some areaswhere building is permitted so as

to ensure open space. In manycases, this has allowed sites al-ready protected by the PEIN to belinked, so enhancing their eco-logical functionality. In many oth-ers, the sites included in thePDUSC had been already in-cluded in the PEIN.

What is the current situation?Following several requirementsfrom the European Commissiondue to the under-representation ofcertain habitats and species, inSeptember 2006 the Governmentof Catalonia agreed on the inclu-sion of more than one millionhectares within the Natura 200Network. The desire of the Gov-ernment of Catalonia was that theentire network should be inte-grated from the outset in the Cata-lan system of protected sites, thatis, that it should remain under theregulatory umbrella of the PEINs.Thus, with this Government agree-ment – published in the OfficialBulletin (DOGC) of 6th October2006 – the Plan of Sites of NaturalInterest rose to just over one mil-lion land hectares and more thaneighty-three thousand marinehectares, which implied an in-crease of almost fifty percent inthe previous surface area.

This incorporation of new pro-tected sites to the PEIN, the mostimportant since being approved in1992, was the result of severalyears of technical work and a ma-jor effort in terms of consensuswith a large number of players in-volved. This work was based on aseries of priorities of the Ministry ofEnvironment and Housing. In firstplace, it had become clear thatthe surface area included withinthe PEIN at the time was not suf-ficient to ensure the rich naturalheritage of Catalonia. And in sec-ond place, the European legisla-tion required a greater effort interms of protected territory in orderto ensure the common goals ofhalting the loss of biodiversity andprotecting the natural heritage. Un-til then, several habitats had very

Legal framework 327

little representation within thePEIN. One of these was the seaand another, although to a lesserextent, the coastal strip, as wellas other areas such as river sys-tems or agricultural environments.

The current situation of the net-work of protected sites on theCatalan coast, including marine ar-eas, encompasses more than onehundred and eighty thousand pro-tected hectares. These includethree hundred and forty kilometresof coastline out of a total of eighthundred and fifteen kilometres(forty-two percent of the coast)concentrated mainly in areas withless historical human presence(especially the Cap de Creus andthe Delta de l’Ebre). According tothe PDUSC (urban developmentmaster plans of the coastal sys-tem), 8.16 percent of coastline(fifty-five kilometres) of land quali-fied as non-developable has alsobeen maintained.

Today, the diversity of represen-tation of the different environmentsand land use in the system of pro-tected sites in Catalonia is veryhigh, as is shown in figures 2 and3 on land use in protected sites ofcoastal wetlands and coastalmountains, respectively:

Looking at the network of pro-tected sites as a whole, it might beconsidered fairly representative ofthe high biodiversity of Catalonia.Regarding the coastal system, thesame consideration might also beapplied, as is shown by a simpleobservation of the distribution ofprotected sites of the Catalancoast. All Catalan coastal environ-ments are well represented insome form of environmental pro-tection, from the rocky coast ofGirona to the extensive beaches ofthe counties of Tarragona, and thelimestone outcrops and coastalQuaternary conglomerates southof Tarragona. Also included aresome clearly Mediterranean finalstretches of rivers or water-courses, as well as much of thesurface areas of deltas and coastalwetlands. Almost all the Catalan

coastal mountain range, from theCap de Creus to the Serra deMontsià is included within someprotected site, along with most ofthe coastal lagoons of the country.Nevertheless, it is also true thatthe distribution of protected sitesalong the coast is uneven andslanted. Just a simple glance atthe map shows that most of theprotected sites are concentrated inthe counties of Girona, where, inaddition, two of the three coastalnature parks are located: theAiguamolls de l’Empordà and theCap de Creus Nature Parks.

Administratively speaking, ten ofthe twelve coastal counties havesome part of their coastal stripprotected. Only El Maresme and ElBarcelonès have none, althoughin both cases the massifs corre-sponding to the coastal mountainranges from both counties are pro-tected (Collserola, Serralada deMarina, la Conreria and el Montne-gre-Corredor). In addition, theMaresme coastline also has a pro-tected site (Natura 200 Network)for the conservation of the sea-grass beds of Mataró.

If we analyze further the distribu-tion of coastal protected sites, wecan see a clear distribution pat-tern: almost ninety percent of thetotal coastal land surface area pro-tected corresponds to two clearenvironmental types: delta or wet-land areas of some scale orcoastal mountain ranges, mostlythe Catalan coastal mountainrange. When the latter reach thecoastline itself, they are given ahigher level of coastal protection(for example, the Cap de Creus,the Massís de les Cadiretes or theMuntanyes de Vandellòs). Also inboth cases the protected sites ac-quire greater importance. The restof coastal sites are much more re-duced in size and, usually, con-fined to a small area with a highnature value. These small pro-tected sites in the first PEIN ver-sion of 1992 (Tamarit-Punta de laMóra, mouth of the Gaià river orCap de Santes Creus) have gained

more importance with the new dis-tribution adopted in 2006 as theywere linked between them or theirsurface area was significantly in-creased. In many cases, in addition,these sites include a strip of marineprotection which gives them evenmore nature value (coasts of Tar-ragonès, southern coast of Tarrag-ona region or the coasts of the Gar-raf). This was very noticeable onthe coast of Tarragona, but wasnot repeated on the Girona coast,where the sites included in thePEIN of 1992 already had suffi-cient scope.

However, if we focus in and lookat the network of protected sitesfrom a local viewpoint some of itsshortcomings can be detected.The press regularly publishes newsabout the lack of protection of cer-tain areas of the Catalan coast-line, mostly along the coasts ofTarragona and Barcelona. ThePlatja de Muntanyans in Vilanova ila Geltrú, the Platja de Llarga inTarragona, the area of Gorg deCreixell – much of which was pro-tected in 2005 with the modifica-tion of the PEIN, in the Platja deTorredembarra i Creixell. The listcould go on and merely accuratelyreflects the deep-seated conflictsof interests evident on the coast.All of these claims lead us to a se-rious reflection: Is the only optionfor the protection of natural sys-tems a network of protected sitesat a national level? I think the an-swer to this question is clearly no.The conservation of natural her-itage is indeed a collective right,but it is also the duty of every citi-zen and the governments repre-senting them. Everybody musthelp in as far they can from theirown area of involvement. The sys-tem of protected sites in Cataloniais what it is and is intended to en-compass the nature sites of great-est value for the country as awhole. However, this does notmean that there are not also manyother nature sites with a valuableheritage at a local level which alsorequire some level of protection. In


most cases, in particular whentalking about the coast, this level ofprotection involves protection fromurban development, a level of pro-tection which is principally in thehands of local councils. With thecollaboration of the Governmentof Catalonia and the local councils– and, therefore, overlapping thenational network of protected siteswith a local one –, we can more ef-fectively achieve the common goalof conserving our natural heritage,in a similar way as has been donewith our cultural heritage.

Objectives of protection andfuture challenges The new size of the system of pro-tected nature sites in Catalonia,after its enlargement in 2006, rep-resented a very substantial changein the way of envisioning protectedsites in Catalonia. Traditionally, theview of these sites correspondedto almost unspoilt areas locatedin mountainous areas or largeforested areas. The great advanceof the proposal approved in 2006was to overcome this psychologi-cal barrier and to include in thenetwork entirely agricultural sites,important marine areas, stretchesof rivers, and, also, coastal sites.As has already been mentioned,the new system of protected na-ture sites includes eighty-threethousand marine hectares andover a hundred thousand ofcoastal areas. The Governmentagreement approving the Natura200 Network groups the areas en-compassing them into eight envi-ronmental types, among whichthree correspond to marine areas,coastal wetland areas and coastalmountain areas. For these, thedocument of management guide-lines annexed to the Governmentagreement highlights the idealconservation elements, for which aspecific management is required,and defines the principal lines ofmanagement.

Our priority, here, is to define thegoals for the network of protectedsites and, in this case, those of

the coastal protected sites. Figure4 highlights the principal goals. Tothis, one could add many otherspecific goals – and, often, sec-ondary to these –, such as stop-ping massive coastal urbanisationprocesses, limiting the creation ofurban sprawl in the coastal strip,maintaining the territorial structureof the coastal area, protecting theadjacent agricultural areas, ensur-ing and regulating access tobeaches... All of these goals in-volve the definition of the coastalmodel, following the recommen-dation of the European Parliamentin 2002 (Recommendation 2002/413/EC), which defines a model ofintegrated coastal zone manage-ment (ICZM) and highlights thegoals this model should seek:

• To protect coastal ecosystems.• To recognize the threat of cli-

mate change.• To implement ecological pro-

tection measures which commitpopulation centres.

• To promote sustainable eco-nomic and social development.

• To keep areas suitable for pub-lic use.

• To promote the coordination ofall actions.

These goals do nothing but high-light the close relationship betweenthe objectives of natural heritageconservation and the intensive so-cioeconomic development in thearea, aspects which must neces-sarily go together. Nevertheless,we need a change in the hierarchyof these objectives. We should de-sist from giving priority to the ob-jective of economic developmentat any cost and should instead tiltthe balance towards the protectionof nature heritage, which is nothingless than protecting the distinctivelandscape of the coast, maintain-ing its intrinsic values, in short, tonot eliminate “the goose that laidthe golden egg”. The press alsooften publishes news related to re-ports and legal decisions againstthe model of development on thecoast, especially in the Mediter-ranean. In this sense, we should

not complain if we have to start toregulating the length of stay onbeaches because there is notenough space, or when the inhab-itants of a coastal village havenowhere to take a stroll and seebeyond the first line of houses, orwhen we have to buy vegetablesfrom very far away because thereis no space for market gardens inthe deltas of Catalonia.

In the Catalan coastal strip thereare still some challenges to bemet. We began by defining a co-herent country-wide network ofprotected sites, and now we needto reflect at a more detailed scalein order to maintain those pieceswhich are still at risk of disappear-ing. Regardless of the legal or reg-ulatory instrument to be used, it isnecessary to avoid their being ur-banised and ensure their mainte-nance as nature sites. There aremany players involved in coastalmanagement; protected sites areonly one piece in the jigsaw of ourcoastline (The State, and Catalanand local governments; Ministriesof Environment, the Land and Ur-ban Planning department, Agricul-ture and Maritime Fishing depart-ments of all tiers of government;managers of protected sites). Allof these players are involved inthe management of this small stripof territory, and, all of them, haveseparate, if not contradictory, in-terests. It is necessary to define ajoint policy of action for the coastand a complete coordination ofthe actions to be carried out. Infact, within the protected naturesites there is a tool to define thisjoint form of action. This is theSpecial Plan for the Protection ofthe Natural Environment andLandscape, a figure created byLaw 127/1985, on nature sites,and developed by the PEIN De-ployment Act. It is required to pro-mote the drafting and approval ofall aspects and, above all, to en-sure its compliance. The SpecialPlan is also the legal form whichshould determine the manage-ment of these sites. It is necessary

Legal framework 329

to create the structures requiredfor the proper management ofeach of these coastal areas, obvi-ously including marine areas. Tothis end, one of the main chal-lenges which arises is to properlyregulate the public use of thesesites. Surely these sites are sub-ject to most pressure as manypeople concentrate in them in ashort period of time during thesummer. Reconciling this socialuse with the conservation of theirnature values is one of the mostimportant challenges for protectedcoastal sites. It is necessary that allparties make an effort in terms ofresponsibility to ensure that this ispossible. For this to happen, wemust increase the level of aware-ness of the population as to thenatural values of these sites. Peo-ple should know that in the placewhere they fly their kites, there isalso a breeding species of bird as

emblematic as the Kentish ploveror a plant as beautiful as the seadaffodil. Who knows! If we worktogether successfully, in a fewyears’ time sea turtles might evenbreed here once again as theyused to. There is a long way togo, but the route is already begunand is clearly marked out.

BibliographyCIIRC (2007), Estat de la zona cos-tanera a Catalunya, Generalitat deCatalunya, Barcelona.Depana (2000), Fórmules jurídi-ques de protecció activa del litoral,DEPANA, Barcelona. Departament de Medi Ambient iHabitatge, Generalitat de Cata-lunya (2004), Pla estratègic per a lagestió integrada de les zones cos-taneres de Catalunya, ProjecteENPLAN, DMAH, Barcelona.Generalitat de Catalunya (2006),«Acord de Govern 112/2006, pel

qual es designen zones d’espe -cial protecció per a les aus (ZEPA)i s’aprova la llista de Llocs d’Im -por tància Comunitària (LIC)»,DOGC. No. 4.753 (October 6), p.41915.MALLARACH, J. M. (2008), Prote-gits, de fet o de dret? Primera ava-luació del sistema d’espais natu-rals protegits de Catalunya, ICHN,Barcelona.Ministerio de Medio Ambiente(2005), Hacia una gestión sosteni-ble del litoral español, MIMAM.NEL·LO, O. (2006), «Els plans direc-tors urbanístics de Catalunya», Es-pais, No. 52, pp. 30-35.Recommendations of the Euro-pean Parliament and Council onIntegrated Coastal Zone Manage-ment, 2002/413/CE, May 30,2002.DMAH Website (natural spaces): http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/inici.jsp


The Strategic CoastalPlan: system ofmonitoring andindicators Lucía Cuesta FernándezExpert from the EL FARConsortium Coastal Observatory

IntroductionThe coast of the Barcelona Met-ropolitan Region (BMR) extendsover 118.6 kilometres, from themouth of the Foix to the mouth ofthe Tordera, and in it differentstretches of coast are differenti-ated. This front is made up ofsandy beaches (with or withoutcoastal defences), sectors ofrocky coast, cliffs, stretches pro-tected by breakwaters and zoneswhere ports have been con-structed. It is a strip where 2.5 mil-lion inhabitants (thirty-six per centof the population of Catalonia) areconcentrated, showing an aver-age density of three thousand sixhundred inhabitants per squarekilometre. In this region there is alarge quantity of services, includingan airport and a free port, as wellas many road and rail communica-tions infrastructures. We are talkingabout an area characterised by ahigh level of land occupation and aconsiderable shortage of develop-ment land, with considerable ur-ban continuity along the sea front.However, there are also openspaces, some of them protected,around the sea, promoting thepermeability of some coastal areaswith inland zones.

Complexity in the managementof the coastal environment, in termsof the land-water interface, isheightened not only by the con-centration of activities and thestrong population pressure but alsoby the diversity of existing adminis-trations, competences and jurisdic-tions which often tends to make itdifficult to view actions with an inte-grated view of the coastal region.

This article presents the joint ex-periment of the BMR’s coastal mu-nicipalities based on the clear lackof a common forum for dealingwith specific aspects of the metro-politan coast, the complexity ofmanaging this region and the largenumber of impacts affecting an ex-tremely fragile and highly modifiedarea. This experiment takes theform of the Metropolitan StrategicCoastal Plan made up of the com-mon characteristics and develop-ment opportunities of coastal mu-nicipalities. The article also brieflycovers the monitoring of the plan’sproposals and, particularly, thecoastal indicators with a broaderperspective whose objectives in-clude contributing to monitoringthe state of the Catalan coast andits development.

The Strategic Coastal Plan The BMR Strategic Coastal Planwas drawn up between 2004 and2006 promoted by the twenty-sixcoastal municipalities in the BMR,with the support of the Govern-ment of Catalonia, BarcelonaProvincial Council, the Associationof Municipalities and BarcelonaPort Authority. The aim of the planwas to identify the main problemsand development potential of themetropolitan coast and define aseries of strategic proposals inthe context of a joint vision basedon the principles and criteria ofintegrated coastal management.As shown in figure 1, the plancovers the region made up of theBMR’s coastal municipalities fromCubelles to Malgrat de Mar, be-longing to four counties and oc-cupying an area of four hundredand seventy-eight square kilome-tres.

The origins of the plan can befound in the creation of the Forumof Coastal Municipalities as aspace for meetings and debateset up in 2002 and promoted by

the EL FAR Consortium throughdifferent working committees. De-riving from this work, the task ofthe management committee be-gan in 2003 in order to go furtherand to draw up a specific strategicplan for this reason, which beganonce the Strategic Coastal PlanAssociation had been establishedin 2004.

With respect to the draftingprocess, the project has been coor-dinated by the EL FAR Consortium,and the technical work has beencarried out by the Mcrit companyand the Barcelona Metropolitan Re-gional Agency. Throughout theprocess, work has been carried outbased on an organisational struc-ture made up of a general council,an executive committee, a technicalsecretary and working groups (corecommittees, geographical informa-tion systems group, advisory com-mittee and perspectives and strat-egy committee).

The technical work has been car-ried out based on searching for in-formation, field work, meetingswith the committees and workinggroups and technical conferences.This work has made it possible todetermine the characteristic fea-tures defining the metropolitancoastline, assess the situation andestablish future lines of actionthrough the analysis of sociocultu-ral aspects, the economic sectorswhere they act, the developmentof the landscape and, finally, anapproach to managing the envi-ronment. As it is a coastal area, theregion under study shows somespecific features, which is why aseries of specific studies has beencarried out, also associated withsome proposals and dealing withthe sea bed, sea water, the coastaldynamic, undeveloped areas thatneed to be preserved (called blue-green areas) and mobility.

Once the main problems and po-tentials had been identified, a series

Municipal sphere 331

Municipal sphere

of strategic proposals were defined.The main lines of strategic actiondefined in the plan revolve aroundprotecting and improving the land-scape, ecological restoration, urbantransformation, converting the roadnetwork, improving public transport,new opportunities for economic de-velopment, social cohesion, cultureand integrated coastal manage-ment. All these lines of action takethe form of a total of thirty-fiveagreed strategic proposals whichare the result of technical work car-ried out so that administrations withdirect powers over the coast canincorporate them into their plansand programmes of action, givingcoastal agents a frame of referencefor their work. The content of theplan, as well as the strategic pro-posals can be consulted on thewebsite: <www.consorcielfar.org/ca/documentacio_gestio_del_litoral_arees_de_treball/>.

A first assessment, two years af-ter the approval of the strategic pro-posals, means that some generalconsiderations can be given.Among the strengths is the fact thata series of proposals agreed by thetwenty-seven coastal municipalitiesin the BMR is now available; in ad-dition, they are proposals coveringall aspects related to the coast, forwhich it is viable to carry out spe-cific monitoring. The plan can be-come a starting point for work in lo-cal authorities and an opportunityfor developing supralocal projects.However, in terms of weaknesses,it must be taken into account thatthe plan is not binding. Anotherpositive consideration would be theprioritisation of certain proposalsand the fact that these are accom-panied by a budget valuation tomake decision-making easier whileincorporating some proposals inaction plans or planning.

Monitoring and indicatorsystem for the Catalan coast Faced with the need to monitorthe Strategic Coastal Plan in par-ticular and the development of thecoast in general, the EL FAR Con-

sortium and the Barcelona Metro-politan Regional Agency have pro-moted the Coastal Observatory,with the support of the StrategicCoastal Plan Association and theGovernment of Catalonia.

The Coastal Observatory is de-fined as an instrument to be usedby the municipalities, authoritiesand administrations with powersover the coast, with the priorityobjective of assessing the situationand development of the Catalancoast. Along the same lines, itmust offer tools to help with deci-sion-making by coastal agents andmanagers, working from the pointof view of sustainability as well asraising awareness of and publicis-ing the principal values of this re-gion.

Specific monitoring At an initial level, the Coastal Ob-servatory carried out speci�c mon -itoring of the incorporation ofstrategic proposals put forward inthe Strategic Coastal Plan in theplans and programmes of the ac-tive administrations. Although someinitial trends can be presented, itmust be considered that, in thisperiod, there have been changes inthe local political sphere and a newplan covering 2007-2011 has beensuggested, which must also betaken into account. We are alsoare at a point of impasse in theprocess of transferring some pow-ers concerning coasts in terms ofthe application of the Statute ofAutonomy of Catalonia.

From the analysis carried out, itcan be concluded that the vast ma-jority of proposals are fully or par-tially included in different planninginstruments, particularly supra -municipal ones, and proposalswhich, because of their specific na-ture, are viable as local initiativesthat have been considered only insome municipalities. Broadly, it hasbeen detected that twenty-sevenof the thirty-five proposals havebeen fully or partially consideredand we can even find actions thathave already been carried out.

The strategies most often re-flected in plans or programmes arethose linked to lines of action con-cerning protection and improve-ment of the landscape, ecologicalrestoration, urban transformationand the improvement of publictransport. The empty coastal areasof the coastal municipalities af-fected by the Urban Master Plan ofthe coastal system, the drawing upof the catalogue of the landscape ofthe BMR, the maintenance andrestoration of torrents by the Cata-lan Water Agency, various urbanplans by the coastal municipalitiesor some of the proposals in theCatalan Transport InfrastructuresPlan are some examples.

Meanwhile, the majority of strate-gies from the other lines of actionhave also been incorporated ondifferent scales and with differentspheres of application, from theconversion of the road network,as in the case of the proposal toconvert the N-II, to new opportuni-ties for economic development,social cohesion and culture. Thesespecific form taken by these linescan be found in initiatives such asthe development of activities linkedto the expansion of ports and air-ports, the existence of educationalcampaigns on coastal issues todifferent municipalities or the ex-tension of the specific range oftraining connected with the coast.

Finally, one of the initiatives pro-moted in relation to integratedcoastal management should behighlighted. This is the establish-ment of the Colls i Miralpeix –Costa del Garraf Consortium in or-der to provide the coastal, marineand terrestrial areas of the countyof Garraf with sustainable man-agement, following the EuropeanRecommendation, dated 30 May2002, on the application of the in-tegrated management of coastalareas. The Consortium promotesthe biological connectivity of somespaces with the Garraf Park andFoix Park. For the moment, it ismade up of the municipal councilsof Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant


Pere de Ribes, Garraf CountyCouncil and by three Catalan gov-ernment departments: Environmentand Housing; Food, Agriculture andRural Action, and Regional Policyand Public Works.

Coastal indicators The Observatory has developed abattery of coastal indicators for Cat-alonia on the broadest possiblescale, a tool making it possible tooffer coastal data and informationwithin the reach of everyone in theform of clear summaries. One ofthe aims of this battery of indicatorsis to make it possible to monitorthe state of the Catalan coast andits development. This tool con-tributes to providing the agents in-volved in management and every-one who can take action in thisregion with up-to-date informationabout the state of the coast, and,as far as possible, helping them tocarry out their activities and con-tribute to decision-making.

As a theoretical concept, an indi-cator is defined as a parameter al-lowing us to find out quickly andprecisely the state of a particularplace is at a specific time. There-fore, a set of indicators makes itpossible to know the condition ofthese two factors which, by exten-sion, could point to the overall stateof the environment in the contextanalysed. Specifically, the CoastalObservatory wants the indicatorsto reflect the fit of the programmesimplemented to the final objectivessought; that is, they should showthe effectiveness of the policies andactions undertaken. An indicatoras such has to be measurable,practical, comprehensible and de-scriptive and must include as manyinputs as possible. Meanwhile, in-dicators must make it possible tomake comparisons over time andspace. For this reason, commonindicator systems (batteries of indi-cators) are required.

However, the current importanceof the search for effective indica-tors for coastal management isbased on the dif�culty of de�ning

them and specifying their applica-tion, as there is still a lack of dataand knowledge of coastal and ma-rine ecosystems making it possibleto measure the socioeconomicand environmental responses tomanagement.

The sphere of reference consid-ered in the indicators consists asthe municipalities of the Catalancoast, understood as their func-tional limits when it comes to talk-ing about actions affecting thecoast. In some cases, the weightof Barcelona is too distorting and,in some other cases, there is nodata available from the smallermunicipalities. Meanwhile, in caseswhen this functionality goes be-yond municipal limits (for example,water quality) the scope has beenexpanded to meet the needs ofthe analysis. In others, it has beendecided to work on a county scaleor with scopes determined by theCatalan Regional Plan due to alack of municipal data. Concern-ing the marine environment, onethousand metres out to sea hasbeen taken as a reference.

A list of the nineteen coastal indi-cators is shown below, with priorcompilation/approach, evaluation(of the available information anddata) and selection, grouped intothematic areas (�g. 2).

The graphic output of the indica-tors has been produced in theform of a �le with information relat-ing to the indicator considered andis accompanied by a graphic andcartographic representation of thedata. The �elds included in the �leprovide enough information for it tobe reproduced and they also in-clude a brief analysis of the dataand contextualisation in its legaland political framework.

Broadly, according to the aver-age �gures for 2008 on occupa-tion of space and mobility, �fty-one per cent of the coast isoccupied in the �rst thousand me-tres with an average of sixty-�vethousand nine hundred and sev-enty inter-municipal journeys. Con-cerning protection of the natural

environment, 42.3 per cent of theland and 28.3 per cent of the seaon the coast are protected.

The pressure exerted on this re-gion is heterogeneous and sea-sonal; however, the overall �guresprovide magnitudes for activity lev-els and the economic developmentof the area. There is an averagesupply of 616.76 tourist accom-modation places for each thou-sand inhabitants in a coastal envi-ronment where the number ofmoorings in dry docks is four hun-dred and �fteen. Concerning hous-ing, an average of 29.3 homes arebuilt for each thousand inhabitantsand the index of residents of a mu-nicipality employed compared tolocal jobs is 1.34. In the area ofsocial integration, one of the indica-tors shows that the network of as-sociations provides an average of6.65 associations for every thou-sand inhabitants.

Concerning the consumption ofwater resources on the Catalancoast, water is consumed at anaverage of 309 litres per personper day and, in terms of electricalconsumption, the total consump-tion of the coast is 1.39 MWh/year,so a total of 24,059 Tn CO2 eq de-riving from electrical consumptionare emitted every year. As forwaste generation, 2.48 kilogramsof waste are produced per personper day.

The Catalan coastal indicator sys-tem suggested has been validatedby various experts on the subjectand can be consulted on the web-site: <www.consorcielfar.org/ca/documentac io_ges t io_de l_litoral_arees_de_treball/>.

Final considerations andproposals for the future The added value of the indicatorsas summaries also makes themrelative when it comes to interpre-tation. The indicators provide anadded value in as far as they aretools summarising information.However, deeper, more detailedstudies are required on each ofthe matters dealt with.


In this sense, it is thought to beimportant to incorporate a gover-nance indicator – in order to �ll thegap, a section with political contexthas been included in each indica-tor – and a coastline occupationindicator (a percentage of rigid andnatural coastline) complementingthe coastal integrity indicators di-rectly related to the risks associ-ated with climate change.

In order to give the indicatorsadded value and make them moreuseful to agents working with them,another proposal for the future issuggested, consisting of drawingup �les at municipal level taking intoaccount the local indicators andtheir speci�c development in theterritorial scope established.

BibliographyAssociació Pla Estratègic Litoral(2006), Pla estratègic litoral, limitededition, Barcelona.

BEFIORE, S. (2003), The Growth ofIntegrated Coastal Zone Mana-gement and the Role of Indicatorsin Integrated Coastal Zone Ma-nagement: Introduction to theSpecial Issue, Ocean and CoastalManagement, No. 46, pp. 234-25.Departament de Medi Ambient iHabitatge (2006), Projecte Euro-peu DEDUCE, Generalitat de Ca-talunya, Barcelona.Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques (2007-2008), Projecte Europeu Beach-med, Generalitat de Catalunya,Bar celona.IOC (2003), A reference guide onthe Use of Indicators for IntegratedCoastal Management, ICAM Dos-sier 1, IOC Manuals and Guides45, UNESCO, Paris.IOC (2006), A handbook for mea-suring the progress and outco-mes of integrated Coastal and

Ocean Management, Manualsand Guides, 46; ICAM Dossier, 2,UNESCO, Paris.Ministerio de Medio Ambiente(2007), Libro verde del medio am-biente urbano, Government ofSpain.OLSEN, S. B. (2003), Frameworksand Indicators for Assessing Pro-gress in Integrated Coastal Mana-gement Initiatives, Ocean and Co-astal Management, No. 46, pp.347-361.SARDÀ, R. C., et al. (2005), A Met-hodological Approach to be usedin Integrated Coastal Zone Mana-gement Processes: The Case ofthe Catalan Coast (Catalonia,Spain), Estuarine and CoastalShelf Science, No. 62, pp. 427-439.SUREDA, V. (2000), Sistema munici-pal d’indicadors de sostenibilitat,Diputació de Barcelona, Barce-lona.


The Mediterraneancoastal tourism model. A case study, IbizaElisenda BeldaTourism Excellence PlanManager, Ibiza Municipal CouncilJoan Ribas TurESCI - Pompeu Fabra University

IntroductionThis article forms part of an initia-tive carried out by Ibiza MunicipalCouncil as part of its Tourism Ex-cellence Plan, implemented be-tween October 2005 and Septem-ber 2009. It has been shown thatexcellence plans are an idea toolfor rethinking and debating tourismmodels in host municipalities. Inthis sense and context, Ibiza Mu-nicipal Council planned to begin aseries of debates to discuss thetourism model, and some aspectsof it in particular, more broadly atsuccessive congresses, confer-ences and round tables.

Here, we present the conclusionsof an initial conference that tookplace in the city of Ibiza in May2006 and the subsequent con-gress, held at the beginning of De-cember the same year. It is worthmentioning that these are the localconclusions of a specific munici-pality with some very particularfeatures, but as a mature sun-and-sand destination we believe wehave points in common with othermunicipalities on our coast andsome of its experiences couldpossibly be extrapolated to otherplaces with similar characteristics.

The conclusions are groupedand organised according to thethree broad themes into which thecongress was organised: quality,diversification and new marketsand marketing. The argument ofthe debates concerned the man-agement and rethinking of the ma-ture sun and sand model: qualityand opening up new markets.

Before going into the issues, wewould like to say that simply hold-ing the conference, and particularlythe congress, as well as the atten-dance there, constituted an initial

success. Generating questions anddebate was as important as thepossible answers. Ultimately, itmeans that in Ibiza we have startedto ask questions in a more or lessorganised way about the presentand future of the tourist sector. Thegeneration of participative, in-formed, open, public debate aboutthe main issue in the economy andsociety of Ibiza – tourism – with theparticipation of business people,residents’ associations, profession-als, social movements, politicalleaders and authorities, etc., is, in it-self, very important. Other destina-tions began this kind of processmany years ago, such as the CostaBrava Debate or the Costa Dau-rada Debate. However, in Ibiza thisprocess is relatively new, and, al-though it does lead to a certain ret-icence, it also opens up some veryinteresting prospects. Everyoneagrees that many things need tobe agreed concerning tourism andit is clear that this cannot be donewithout prior debate or dialogue.

Debates such as this one arevery important for sharing informa-tion. If everyone does not knowthe consequences of each modelor each measure, it is impossibleto decide the direction we want togo in. The improvements of Ibiza’stourism sector requires, from thepublic sector, institutional leader-ship, coordination between the dif-ferent administrations, agreementand the search for consensus,wherever possible, with the privatesector and the general public.

The tourism sector is undergoingvery important changes at a globallevel: shorter stays, new ways oftravelling, new demands from con-sumers, etc. Like any destination,Ibiza needs to be alive to thesechanges and new trends to makethe most of the opportunities andface up to any possible threats.

In the world tourist market thereare new increasingly accessible ar-eas that mean and will mean toughcompetition for mature destina-tions like Ibiza over the next fewyears. For example, the southern

shores of the Mediterranean or ar-eas of the Caribbean are burstingon to the market with many hotelplaces and low prices in the sun-and-sand markets. As price com-petition with these new destinationsdoes not make sense, maturedestinations such as Ibiza mustwork, above all, in two comple-mentary directions: improvingquality and differentiating the prod-uct, which comes through empha-sising the specific and authenticnature and particular features ofthe Ibiza tourism model. Ibizaneeds to find a way of reinventingitself and continuing to enjoy itsown strong image and identity.

The conference in May 2006 andthe congress in December markeda turning point in the process of re-flection and dialogue on tourismand sustainable development onIbiza. Some of the issues openedup have continued to be dealt withsince then at more specific confer-ences and talks.

Seven key factors to be consideredIf we start from the basis that thetourism model implemented onour coast in the last fifty years is amature model and that it presentsimportant problems of economicand environmental sustainability,the coastal municipalities that havelived off this type of tourism willhave to rethink several matters ifthey wish to continue to be com-petitive. From the contributions ofthe participants in the conference,seven key factors can be sum-marised along these lines:

1. Thinking strategically for long-term planning.There is a consensus that short-term planning does not work.Tourism issues must be thoughtthrough strategically and plannedin the medium and long term.

2. Thinking in terms of quality.It seems obvious, consideringtourism is one of the sectors withgreatest economic potential in this


country, that we should have to talkabout quality, but reality shows thatthis factor is a key part of whatmust be dealt with in our tourismmodels. It is a quality understoodfrom all possible points of viewwhich the entire sector must worktowards: public institutions, the pri-vate sector (hotels, bars and restau-rants, shops, complementary activ-ities, etc.) as well as the generalpublic, because in a place like Ibizaalmost the entire population livesdirectly or indirectly off tourism.

3. Mixed public and privatemanagement with socialconsensus.Nowadays it is unthinkable thatthe sector could continue to oper-ate in an uncoordinated way with-out a joint strategy. The great suc-cesses of some destinations in thiscountry has come through the es-tablishment of mixed public andprivate management bodies andthrough seeking a strong socialconsensus.

The administrations and the pri-vate sector must work togetherand organise their priorities in or-der to achieve common objec-tives. This was a practice that didnot exist in Ibiza in the past, wherethe sector was left in the hands ofthe market and where institutionscontributed little other than pro-motion.

4. Dialogue with other sectors.The pure sun-and-sand model hasa market but it presents importantproblems of competition. Mean-while, the last few years haveshown the interest of tourists andvisitors to enrich their holidays withother activities, while they have be-come more demanding in allsenses. One of the demands is pre-cisely the desire to discover and todo other things than simply spend-ing leisure time on the beach. It is inthis sense that the tourism sectormust have a stronger dialogue withother agents and sectors. In ourspecific case, and as a World Her-itage City, dialogue with culture is a

key element to be considered. So,the institutions responsible for cul-ture need to make an effort to pre-serve, conserve and publicise it,and the sector must have the ca-pacity to make best use of this im-portant added value in its range asa destination.

5. Little municipal finance.The tourism budget is a very smallpercentage of the municipal budget.A study carried out by the Obser-vatory of Spain’s World HeritageCities1 showed that, in the majorityof cases, municipal council tourismbudgets did not exceed one percent of municipal budgets.

6. Investment in destination ratherthan external promotion.Studies show that destinations in-vest more in external promotionthan in promotion and informationat the destination itself. In manycases, this means a lack of qualityin the tourism services dependingon administrations, with a negativeeffect both on tourists and on thelives of residents. Meanwhile, thereis a phenomenon of extreme sea-sonality: congestion in high seasonand lack of services and activity inlow season.

Investment in the destinationscan take into account aspectssuch as the opening of tourist of-fices in winter; directional touristsigning for both pedestrians andvehicles; the promotion of cultural,sporting and leisure activities; theopening of public cultural facilities;the urban improvement of thebusiest areas, etc.

7. Investment in research. Despite the economic impacttourism has on many coastal mu-nicipalities, there is a considerablegap in research helping us to builda more sustainable future. It is sur-prising to see that there is an al-

most total lack of indicators anddata providing knowledge to con-tribute to more orderly, coherentplanning or simply to give a betterpicture of reality. The few studiescarried out have more to do withthe number of tourists than findingout their profile (where they comefrom, how old they are, what theirpriorities are when they are in ourregion, what their purchasingpower is, etc.). It is undoubtedlyvery difficult to design the actionsthat need to be carried out.

Meanwhile, there is very little in-formation about the load capacityof municipalities, with all this entailsconcerning waste generation,transport, water, etc., which, in thecase of Ibiza, as an island, is a keyfactor.

It is therefore very important thatdestinations invest in researchand data collection making it pos-sible for them to have a more de-tailed picture of the way their mar-ket is developing and the directionthey should move in at particulartimes.

Strategic factors for IbizaQuality. Public and privateaspects. Environment, townplanning, construction and societyTourism, as an economic activity, isbased on the use of the values ofa region and its landscape. It isvery important to consider tourismas part of the regional balance.The development of the tourismsector on the Mediterranean coastin general, and on Ibiza in particu-lar, has gone too far in terms ofland occupation. This environmen-tal problem represents a threat,not only to the environment butalso for the sustainability of thetourism business itself. It has oftenbeen said that sustainability andcompetitiveness in tourism aresynonymous. We have to finallyleave behind the idea of quantita-tive growth and work to reducecongestion.

Ways must be found to manageload capacity in all spheres, both


1. Boletín del Grupo de Ciudades Patri-monio de la Humanidad de España,November 2008.

generally, and also in places which,because of their natural and her-itage interest require special care.Tourism must be adapted to theregion as it is, not the other wayround.

The areas of Ibiza which are notyet urbanised must be preserved.Continuing to build everywheregoes against the sustainability ofthe tourism business and the com-petitiveness of destinations. It isalso goes against the new de-mands and new values of con-sumers.

The interaction between con-struction and tourism is compli-cated. In particular, the wave ofproperty development expansionexperienced over the last fewyears has added to the pressureon the coast and has actedagainst the need to redesign thetourism sector at many places onthe coast, while it has also en-couraged a change in tourism,with the increase in residentialtourism and all the consequencesderiving from it.

Places that are capable of rein-venting themselves, creative spacesand those which, from a regionalpoint of view, implement strate-gies to make tourism a factor forlocal competitiveness in a globalenvironment will have a future.

In the European sphere, there areinitiatives in the sense of anAgenda 21 for tourism, along thelines of finding a framework for ac-tion and a list of good practices fortourist municipalities. This couldbe an interesting element for mov-ing forward in sustainable tourismmanagement.

As tourism is the driving force ofthe Ibiza economy and is ex-tremely important, most social as-pects are largely determined bytourist activity. It is important todesign the tourism model alsofrom this perspective in order tostrengthen social cohesion.

• Ibiza shows poor educationstatistics: low rates of registrationfor higher education, high rates offailure at school, etc. The situation

is largely the result of how easy itis to make a living in the tourismsector without much education.These educational deficits arenow a social problem of the high-est order and they also bring athreat for the future, because therewill not be any professionals pre-pared to face any challenges thatmay arise.

• On the job market, the Ibizatourism model brings the typicalproblems of very seasonal sectorsthat have lost specialisation: verylittle specialisation in a precariousemployment model. Improving thesector comes through recoveringqualification, including training, andthe importance of professionalisa-tion.

There is often a problem of exter-nal factors related to tourist activ-ity – noise, cleaning, security, etc.– which are repeated season afterseason and which affect the well-being of residents. Care must betaken that these problems aresolved and that the coexistencebetween residents and visitors isimproved.

Many agents in the sector areshowing concern over “all-inclu-sive” holidays, both because ofthe consequences for the Ibizatourism model in general and,above all, because of the effectson the complementary range.

Mobility is a very important factorin tourist competitiveness andquality. Mobility is an elementwhere there are considerable gapson the island, both externally andinternally:

• External mobility. Ibiza needs toimprove its connections with therest of the world outside the sum-mer season. This improvementcomes through increasing air linkswith the Iberian Peninsula and withEurope. In this sense, low-costcompanies could be very impor-tant. It does not make sense totalk about deaseasonalisationwithout starting by looking at thepossibilities (flights) of connectingIbiza in a regular way with the restof the world all year round.

• Internal mobility. Another chal-lenge is to improve internal mobil-ity on Ibiza. Thinking about mobil-ity is much more than buildinginfrastructures dimensioned for thesummer traffic volumes. Publictransport on the island of Ibizamust be developed in depth. Interms of load capacity, the volumeof cars the island can absorb willhave to be discussed along withthe measures that can be taken tomanage this volume of privatetransport. At an organisationallevel, a single transport authorityshould be created to tackle theproblem in an integrated way.

New markets, particularly“cultural tourism”The key word when it comes totalking about opening up newmarkets is creativity, generally un-derstood as the capacity to con-stantly reinvent a destination’stourism model.

Almost everything still remains tobe done in terms of cultural andheritage tourism on Ibiza, althoughconsiderable progress in thissense has been made over thepast few years. The prospects aregood: �rstly because it is a seg-ment of demand with great poten-tial for growth and, secondly, be-cause the naming of Ibiza byUNESCO as a World Heritage Siterequires the development of pro-tection, publicity and value pro-motion strategies in which tourismcan play a �ne role. Heritage can-not be publicised without a priorprocess of conservation, recoveryand evaluation. For this reason,greater efforts are necessary toraise awareness and to providetraining and information.

To open up new markets, partic-ularly in cultural tourism, workmust be done with a medium-termview, with a specific strategic plan(complementary to but differentfrom a destination’s tourism excel-lence and ordinary tourism man-agement plans). Ibiza is alreadyworking along these lines with theGroup of Spanish World Heritage


Cities and must continue to doso.2

To develop the cultural and her-itage tourism market (or marketsegments) work has to be doneof designing and marketing prod-ucts and routes, information re-sources, etc., of cultural interest.The process requires startingfrom existing heritage resources tocreate first products and finallymarketable ranges. Resources inthem selves are not enough, andeven important heritage re-sources, without the necessary in-formation and structure requiredso that they can be enjoyed froma tourist point of view, disconcertand discourage tourists and give adestination a poor image.

The development of cultural tour -ism opens the doors to collabora-tion between two worlds that havehabitually turned their backs onone another: the world of tourismprofessionals and the world of cul-ture and the arts (creators, artists,etc.). There is space for workingtogether and developing joint ac-tions, from the organisation of fes-tivals or exhibitions to the develop-ment of multimedia resources,cultural routes, etc. In this way, thearts can become a very importanttourist attraction factor.

The emergence of the culture ofleisure leads tourists to increas-ingly demand more leisure, sport-ing or cultural activities during theirstays, which increases the impor-tance of defining tourism as anexperience industry, devoted tosupplying elements constitutingexperiences for tourists.

Another market segment withgood growth prospects is profes-sional tourism linked to conven-tions, congresses, etc. Develop-ment this segment also demandsspecific strategies, which must be-gin by development the facilitiesand resources necessary for at-tending to visitors and, above all,

resolving ways of getting them tothe island from the Peninsula orfrom Europe all year round.

A new market segment which ismoving and must be considered isaccessible tourism. There are veryinteresting proposals for makingthe accessibility of destinations anadditional tourism quality and at-traction factor.

New forms of promotion and marketingTourism promotion must be car-ried out specifically, as close aspossible to the destinations. Inparticular, in the case of theBalearic Islands, the same thingwill not do for all the islands, be-cause each situation requires itsown specific policy, and often theislands are direct competitors withone another.

One of the factors for changewhich has burst most dramaticallyon to tourism markets in the lastfew years is the low-cost compa-nies, which have made air transportnotably cheaper. These companiesare, for example, playing a mostimportant role in deseasonalisingthe Costa Brava. The involvementof local administrations – closer tothe region – in airport managementis an outstanding issue.

The Internet is the new channelfor marketing tourist products.Tourist services (tickets, hotelbookings, etc.) are the productsmost bought over the Internet. Thegrowth potential of these newchannels is still very great. The ex-perts point out that not all strate-gies are valid and not all businessmodels become consolidated, butthe potential of this new form ofmarketing is huge.

As a means for public and privateinstitutions to promote tourism, thesame can be said of the Internetas in the previous section: it is afundamental, indispensable chan-nel. It is therefore increasingly im-portant to have a good presenceon the net and to provide well-de-veloped resources, content andpossibilities.

The challenge of climatechangeA recent study carried out at theIbiza Municipal Council Tourismand Culture Observatory of thechallenges raised by climatechange for a place like Ibiza, to-gether with the conclusions drawnat the congress held in May 2008in the city on this issue, suggestthe need to take a series of meas-ures urgently.

Climate change means increas-ing uncertainly in terms of theweather that might be found incoastal areas. This change willhave repercussions for tourismand for the economy, which couldbe seriously affected over the nextfew years. The increase in temper-atures, the appearance of morebanks of jellyfish caused by thewarming of the water, fiercestorms during the season whichpreviously hardly occurred, risingwater levels with the loss of someemblematic beaches and thebusinesses occupying them,droughts, heatwaves, etc. are onlysome examples of the challengesfacing coastal areas and their vul-nerability to climate change. Allthese factors cause chain effectsthat could affect the economy of aplace like Ibiza, which more or lesslives off tourism, within a fewyears.

Meanwhile, the study also show -ed that some sectors see it as anopportunity in the sense of generat-ing new activities aimed at new au-diences. For example, knowledgeof the interior of the island, thecountryside and agricultural activi-ties; commitment to preserving andconsuming local products; the in-crease in ecological awareness in allprocesses; the promotion of touristdiscovery of walking, cycling orkayak routes, for example; the con-servation of open spaces that act tosequester CO2, etc. If the tourismmodel is reoriented in this direction,it could be the source of the arrivalof tourists to compensate for theloss of visitors coming only for sunand sand.


2. For more information, seewww.ciudadespatrimonio.org

For this to happen, good plan-ning and coordinated manage-ment between tourism and othersectors are required. Increasedawareness, largely among resi-dents but also among tourists andtourist operators visiting the is-land, is required so that they leavepart of their profits in environmen-tal recovery, conservation andpublicity schemes in the destina-tion region.

ConclusionsThe generation of a process ofdebate on Ibiza’s tourism modelhas begun, a process in whichthe questions are as important asthe answers and in which it is fun-damental to generate knowledgeand dialogue among the parties.Good practices from other desti-nations, experiences from othermarkets and research on the is-sue should generate a basis

which the sector on Ibiza mustuse to experiment and improve.The change requires leadershipand coordination.

The main issues are: how tomanage the mature sun, sand andparty model and how to define andopen up new markets, particularlythose related to heritage, cultureand the environment. Two wordssum up the challenge: sustainabil-ity and quality.


Management of themetropolitan coastMariano de Gracia AntonHead of the Beach MaintenanceSection, Barcelona MetropolitanArea Association of Municipalities

The Barcelona MetropolitanArea Association ofMunicipalities beachconservation serviceThe region consisting of theBarcelona Metropolitan Area in-cludes an extensive coastal stripapproximately forty-two kilometreslong, thirty one of which is beach,and with an area of two millionsquare metres of sand. Thiscoastal strip belongs to the munic-ipalities of Montgat, Badalona,Sant Adrià de Besòs, Barcelona, ElPrat de Llobregat, Viladecans,Gavà and Castelldefels. The Bar -celona Metropolitan Area Associa-tion of Municipalities, of which allthe municipal councils mentionedare members, has a beach con-servation service set up in 1987which takes care of carrying outthe management and mainte-nance work it is commissioned todo and which has the followingmain objectives:

• To equip the beaches with theelements considered necessary toimprove their quality, achieve sen-sible use of them and ensure thesafety of users.

• To offer a more rational, eco-nomical service because the largerscale of all the councils in the as-sociation together clearly providesmore possible benefits than eachmunicipality would have sepa-rately.

• To optimise the quality/cost ra-tio and to do so in coordinationwith the municipalities and theother bodies and administrationsresponsible for beaches.

In terms of service provision,there are two differentiated areasof the service: on one hand, thebeaches of Barcelona and, onthe other, the other metropolitanbeaches.

Barcelona beachesBecause of the distinctive nature ofthe city, Barcelona’s beaches aremanaged jointly with other depart-ments of Barcelona City Council.The metropolitan services takecharge of the following tasks:

• Installation and maintenance ofshowers, boardwalks, waste bins,loudspeaker systems, lifeguards’towers and chairs, play areas, toi-let cabins, SOS cabinets, buoysmarking swimming areas andbreakwaters.

• Ploughing and aerating thesand at the beginning of the sea-son.

Other metropolitan beachesAs well as the services mentionedin the case of Barcelona, the taskscarried out on the other metropol-itan beaches are as follows:

• Emptying waste bins and dailymanual cleaning in the beach area.

• Mechanical cleaning of thesand with sieving machines.

• Sand quality analysis and con-trol during the swimming season.

Metropolitan beach facilitiesThe facilities installed on metro-politan beaches are the ones con-sidered appropriate for achievingthe top European classificationsevaluating the state of the furnitureand condition of the beaches.They basically consisting of sign-ing, accessibility, showers, life-guards’ towers, waste bins andmarking breakwaters.

SigningSigning metropolitan beaches withhomogeneous criteria began withthe aim of unifying, rationalisingand saving resources in the plan-ning and design of its different el-ements.

Indicative signing guides visitorsabout the different elements theycan find on the beach, such asshowers, first aid, local police serv-ice, etc. It also offers telephonenumbers of interest and gives in-formation on the state of the seaand the possibilities of swimming

by showing the correspondingflag: green, unrestricted swim-ming; yellow, maximum care, andred, swimming prohibited.

These elements have been madewith Trespa and to certain condi-tions resulting from experience thatensure their functionality and dura-bility. The signs have been printedand consist of pictograms indicat-ing beach uses and practices thatare prohibited.

The information is completed inthe municipality of Barcelona witha loudspeaker system.

AccessibilityAccessibility to the sand and theshower areas from promenadesand pavements is ensured usingwooden walkways made up ofprefabricated models and consist-ing of three types: fixed walkwayswith concrete bases, fixed sea-sonal walkways made of rigidmodules, and walkways that canbe rolled up providing disabledpeople with access to swimmingareas.

Shower modulesThe shower module has been oneof the most studied elementsmaking up beach facilities. TheMMAMB’s technical services haveachieved a model made of stain-less steel, resistant to corrosionand easy to repair and maintain.The base is made of iroco woodsand the water activation mecha-nism is of the presto type. Theshowers are distributed in mod-ules in which chairs are also sitedto ensure they can be used bypeople with disabilities, as well asbenches to make them easier forall users.

Waste binsIn high season, waste bins areinstalled on the sand in batteries,forty metres apart from one an-other. The MMAMB has promotedthe design, which is thought outso that the bag is held properlyand they are easier to empty andassemble. This design won the


ADI FAD Silver Delta Award in2005.

Lifeguards’ towers and chairsThe lifeguards’ towers are also anMMAMB design and they won anFAD award in 1988 They are madeof bolondo wood and stainlesssteel, which makes them resistantto corrosion. The towers are com-plemented with a system of stain-less steel folding chairs anchoredin the sand.

Marking Marking consists of laying a se-ries of floating buoys to markbreakwaters, the two-hundredmetre zone and entry and exitchannels for boats.

SOS cabinetThis is a cabinet housing a lifebuoy which can be used by any-one. It is made of polyester andglass fibre

Children’s play equipmentThe children’s play equipment con-sists of three-dimensional pyra-mids made of reinforced ropes,swings, pre-drilled and keep-fititems.

Maintenance of facilitiesIn order to ensure the maintenanceof facilities, there are eight peopleorganised into four teams. Eachteam has a workshop vehicle pro-vided with the tools necessary tocarry out any repair and there aretwo additional vehicles for inspec-tion tasks. All the vehicles havefour-wheel drive for running on thesand.

The tasks of this maintenanceservice can be differentiated intothree stages: prior to the summerseason, during the summer andthe winter season.

Maintenance prior to the summerseasonThis maintenance is carried out be-tween March and May, from Easteronwards. Consists of installing sea-sonal furniture on beaches, with

the assembly of the following items(table 1).

Summer season maintenanceBetween June and September thegood condition of the facilities ischecked in the form of daily in-spections. Workers go to makeany necessary repair to the beachfurniture and checks are alsomade that they are carried outproperly.

Winter maintenanceThis maintenance is carried outbetween October and February.After removing the furniture fromthe beaches, workshop repairs arecarried out as well as maintenance– painting, cleaning, etc. – to leavethem in the best possible conditionfor the next season.

The beach cleaning serviceBefore the beginning of the sea-son and coinciding with Easter, allthe metropolitan beaches areploughed. This operation is car-ried out with tractors equippedwith ploughs and consists of turn-ing over the sand to a depth of ap-proximately fifty centimetres. Thepurpose of turning the sand is tomove it deep down so that the so-lar radiation cleans up the sand.The action of the ploughs is com-plemented with that of sieving ma-chines.

Cleaning work as such is carriedout using both mechanical andmanual procedures, as explainedbelow.

Mechanical cleaning Mechanical cleaning is carried outwith sieving machines. Their func-tion is to stir up the sand to adepth of approximately ten cen-timetres and to pass it through asieve which allows clean sandthrough and retains larger items,which are loaded into a hoppercarried by the machine. These ma-chines are 2.40 metres wide andcan carry a load of 4.5 cubic me-tres. For less accessible areas andcorners, small, self-propelled siev-

ing machines are used. These areeighty centimetres wide.

Mechanical cleaning is carriedout with different intensities de-pending on the time of year. So,from Easter until October, the ma-chines pass every day and, inwinter, the sand is cleaned twicea month.

Manual cleaningManual cleaning consists of emp-tying the waste bins and rubbishcollection tasks in areas that can-not be accessed by the machines.

The intensity of this cleaningvaries throughout the year. In sum-mer, when all the waste bins havebeen installed and the beachesare busiest, cleaning is daily andthe teams in charge of this taskconsist of forty people. By con-trast, in winter, when the beachesare least busy and the only remain-ing waste bins are at accessesand distinctive points, the team isreduced to six people with all-ter-rain vehicles. In the mid-seasonthe team is made up of twenty-fivepeople.

The waste bins are emptied di-rectly to landfill, using compactinglorries. In the case of mechanicalcleaning, the waste is accumu-lated in containers at strategic lo-cations and then taken to landfill.

The quantity of waste collectedon the beaches, excluding the mu-nicipality of Barcelona, is shownin table 2, in which a distinction ismade between high and low sea-son and between manual and me-chanical cleaning.

From this information the con-clusion can be drawn that the to-tal waste removed from thebeaches in 2008 was 1,007,750kilograms, of which 20.8 per centwas collected in low season and79.2 per cent in high season. Inaddition, 42.7 per cent came frommanual cleaning (waste bins andinaccessible areas) and 57.3 percent from mechanical cleaning.The figure showing the ratio be-tween waste and area is approxi-mately 0.50 kg/m2 year.


Sand analysis on metropolitanbeachesSince 1997, the Barcelona Metro-politan Area Association of Munic-ipalities, through the organisation’sEnvironmental Laboratory, hasbeen carrying out a programme tosupervise and monitor the qualityof metropolitan beaches in termsof health. The basic objective con-sists of determining the effect ofcleaning work on the sand, notonly from an aesthetic or visualpoint of view, but based on theanalysis of microbiological indica-tors. The campaign focused onthe busiest periods and covers dif-ferent points of the metropolitanbeaches, with the exception of themunicipality of Barcelona, whichcarries out parallel controls. Thisreport shows the values obtainedfor the different microbiological pa-rameters analysed during the sum-mer of 2008.

Sampling pointsThe Public Space Service selectsthe sampling points in each munic-ipality every year. Table 3 showsthe sampling points for the Sum-mer 2008 campaign:

Two samples are analysed fromeach point: one called zone A, cor-responding to a sample obtainedten metres from the sea, wherethe sand is cleaned and aeratedby large machines, and anothercalled zone B, corresponding to asample obtained in the area whereusers enter and leave the beach,where cleaning is also carried out,but using sieving machines.

Sampling frequency In principle, sampling is carried outevery two weeks. The taking ofsamples was carried out everyMonday between 26 May and 22September. The first Monday sam-ples from points 1 to 9 were takenfor analysis and the following Mon-day samples from points 10 to 18were taken for analysis. And soon, successively, so that all thebeaches were sampled nine timesduring the summer and a total of

three hundred and sixty sampleswere analysed.

Sampling methodThe sand samples were collectedby inspectors from the Associa-tion of Municipalities’ Public SpaceService.

At the point selected, an area ofapproximately one square metremust be defined and all the sandto a depth of between fifteen andtwenty centimetres must be takento the centre of the imaginarysquare. There, the sand is ho-mogenised and approximately akilogram of sand is collected inpreviously sterilised pots.

Collection is carried out betweeneight and ten in the morning andthe samples are then taken directlyto the laboratory.

Parameters analysedTotal coliforms. Under this name,coliforms include different groupsof bacteria characterised by livingas independent saprophytes orenteric micro-organisms. They aregram negative aerobic or faculta-tive anaerobic bacilli. Total col-iforms can have very diverse ori-gins and they are indicators ofmicrobiological activity althoughmany of them have no direct effecton health.

Escherichia ColiEscherichia Coli. This is a type ofcoliform bacteria that lives in the in-testinal tracts of humans andwarm-blooded animals. Althoughthey are rarely pathogenic and, ingeneral, this only occurs when thehost’s resistance is low, somestrains can cause dysentery typeinfections, urinary tract infections,generalised fever, etc. The pres-ence of E. Coli in sand is a good in-dicator of pollution of faecal origin,generally caused by waste water orbrought down by rainwater. Thefact that there is faecal pollutionmay suggest the presence of otherpathogenic micro-organisms thatcan cause diseases such as gas-troenteritis, hepatitis, etc.

Staphylococcus aureus. Thisspecies is normally used as an in-dicator of the presence of patho-genic bacteria of non-faecal ori-gin. They are aerobic bacteriaresponsible for skin infections,among other things. They arecharacterised by their ubiquitousnature and by being very resistantto environmental conditions.

Processing the sampleThe same day the samples aretaken to the laboratory, a particu-lar quantity of sand is weight,saline solution is added and it isshaken for a few minutes to cleanit, so that the micro-organismspresent in the grains of sand aresuspended in this solution. Theanalysis is carried out on this su-pernatant, bringing different dilu-tions into contact with the rightcultures.

Evaluation criteriaAs there are no Spanish regula-tions for the evaluation of the mi-crobiological quality of sand, thecriteria established by the Pas-teur Institute in Lille concerningsand quality are taken as a refer-ence. These criteria are defined intable 4.

We have traditionally defined cri-teria according to concentrationsof faecal coliforms. Despite thechange of units (NMP/100 g in-stead of ufc/g), they are more re-strictive than those established bythe Pasteur Institute:

• Optimum: <100 NMP/100 g• Good: 100-10,000 NMP/100 g• Deficient: >10,000 NMP/100 g

ResultsFrom the overall results obtained

for 2008, it can be observed that80% of the samples have beenclassified as “optimum”; 19% as“good” and 1% as “deficient”.

From the overall evaluation, it canbe deduced that the beaches inthe metropolitan area are in goodcondition and that the cleaningsystem used to keep the sandhealthy is effective.


The balance of deltaicsystems and the effectsof climate change. New managementopportunitiesJordi Serra RaventósFaculty of Geology, University of BarcelonaElisabet Roca BoschLaboratory of Social Studies ofCivil Engineering (LESEC), CivilEngineering School of Barcelona,UPC

Deltas and their dynamicbalanceThe high environmental and eco-nomic costs involved in addressingcoastal erosion and their growinghuman occupation are year afteryear increasing anthropic pres-sures on this type of coastal sys-tem and making it more and morevulnerable. The European Com-mission (EC, 2004) estimated thattwenty percent of Europeancoasts were affected and calcu-lated that €3,200 million euroswere spent trying to protect themin 2001. In addition, uncertaintiesabout climate change and the rel-ative rise in sea levels do not bodewell in terms of their effects oncoasts. Among the different typesof coastlines, deltas and low sandycoasts are more vulnerable fromthis type of risks (IPPC, 2007). Thispaper is a synthesis which takesinto account everything from thephysical processes that charac-terize the diversity of deltaic areasto the possible actions followingnew trends and recommendationsby the EU, without forgetting socialperceptions: an area which is in-creasingly present in the decision-making process.

Deltas are known to depend onthree factors which control theirrapid formation, geologically speak-ing, and their balance or evolution.These factors are driven by riverdynamics and transported sedi-

ment, marine dynamics and tides.The dominance of river processesin the formation of deltas in Catalo-nia can be lessened by water flowcontrol and the retention of solidloads, to the point that it can reacha state of less importance whenthe river’s regulation is total or al-most total. We have seen thisprocess in most of the Mediter-ranean’s major deltas with regu-lated river basins, either gradually(e.g. the Ebro) or drastically (e.g.the Nile). This fact is evident in theternary diagrams for delta classifi-cation when we represent them infunction of current factors or condi-tions, or conditions prior to the ac-tions of river regulation (fig. 1).

The change or increased de-pendence on non-fluvial controlfactors leads to a rapid and pro-gressive destabilization of theprominent elements of the deltaplain (levees) and deltaic front andcoast. The lack of sedimentswhich previously arrived at themouth of the river and were de-posited on that front, or redirectedthere by marine dynamics alongits outer coast, means that themarine action recovers the sedi-ment which was deposited anddistributes it following the samedynamic patterns, because the en-ergy (maritime climate) of the envi-ronment continues to be the sameor higher.

If, in addition to the reduction ofsolid transport in rivers to a mini-mum, we consider the forecast ef-fects of climate change for our re-gion (IPCC, 2007), such as thedecline in rainfall with implicationsfor river flows, the overall rise in sealevel and a tendency to increasethe frequency and intensity ofstorms at sea, all these factorswork against the stability of deltaform. Depending on the interven-tion and relevance of changing cli-matic factors and their persistenceover time, a model of delta forma-

tion or evolution will be reached,always in accordance with theconditions imposed by the mor-phological and structural featuresof the coast (fig. 2).

When we refer to the term deltaicbalance, we should mention thefactors discussed and the possibleimpacts of the variations which cli-mate change may bring about interms of the intensity and fre-quency of storms. This meanschanges for the first two factors,marine and river dynamics, whilethe last factor, the tide, remainsthe least significant and least likelyto be affected by climate change,both in the case of the Mediter-ranean and elsewhere.

Due to their flat relief and therichness of their soils, deltas his-torically attracted agricultural ac-tivities, despite their marshy condi-tions and the endemic diseasesassociated with them. With eco-nomic development, they havesuffered pressure from urban de-velopment in metropolitan areasand from major infrastructures,such as in the case of the Llobre-gat, a fact which has caused a se-rious impact on coastal ecosys-tems (marshes, dunes, etc.),aquifers and coastal sediment dy-namics. The recent pressures ondeltaic systems, which have beenpreserved until now, affect theirability to provide ecosystem serv-ices, such as resources for agricul-ture and fishing, the landscapeand physical support for socioeco-nomic activities which affect thedevelopment of human activities.

Delta formation on the CatalancoastThe Catalan coast is characterizedby the presence of small deltaicsystems, formed by the networkof rivers and streams draining thePeninsula (internal Catalan basinsand the Ebro basin), which in mostcases are entrenched due to the

Experience 343

Experience

diverse coastal morphology andtheir weak or sporadic powers ofriver transport which conditionstheir development, such as in theFluvià-Muga complex, the Ter ormany small rivers and streamsalong the entire coastline. Thedominant factor in all these sys-tems is swell and the coastaltransport arising from it. TheTordera, Llobregat and Ebro deltasare the only ones which present atypically deltaic morphology, with asingle channel and a cuspidate ex-ternal form in the former two and alobe form in the latter. Their sizes,structure and sedimentary featuresare quite different, and this deter-mines both their possible vulnera-bility and future evolution in theface of a changing climate and therise in sea level.

A combined analysis of the struc-ture, lithology and aquifers of theTordera, Llobregat and Ebro delta(fig. 3), such as that presented byBayó (1997), allows a distinction tobe made, in the first place, of thesize and gradients of the respectivedelta plains, as well as the structureand layout of the aquifers. On thewhole, these three cases are quitedifferent, which also provides ananswer to the answer of the char-acteristics of their fragility, the diver-sity of predictable behaviour in theface of the effects of climatechange or the actions recom-mended to mitigate these effects.

The current situation, commonto the three deltaic system, is char-acterized by a substantial de-crease in the solid flow and thebed sediment transport of therivers, which is almost zero in thecase of the Ebro (Guillén i Palan-ques, 1992) or very low comparedwith previous situations, in thecase of the Tordera, the only un-regulated river among the threementioned (Rovira 2001, Serra,2003). This decline has graduallyled to an unbalanced situation ofsedimentary balance, with an im-mediate and gradual visible re-sponse in the retreat of the coast-line. The extent of this unbalance,

in function of the changes in thecoastline, should be comple-mented by other processes whichmodify its value, such as subsi-dence, compaction of the deltaconstruction and the change insea level. Variations in the coastlineobserved in the three deltas canreach figures ranging from sometens of metre per year at their front,although in the most prominentcase, that of the Ebro, the retreatof the front is compensated by theaccretion of eroded material at thedelta’s edges (Rodríguez, 1999;Valdemoro, 2001; Sánchez, 2008;Galofré, this issue). If an evolution-ary analysis is carried out only withthe parameter of the total emergedarea, the current result is that thereis a growth in the Ebro due to theredistribution of material erodedfrom the delta’s front (sands) anddriven by the action of waves to-ward the ends, which does notimply a gain in overall volume.When the sandy front disappearsand the action of the sea directlyaffects the lutitic materials of theplain and marshes, the erodedmaterial is transported outside thecoastal domain, towards the pro-delta or the platform. The actionsplanned to address this situationare discussed by Galofré in thissame issue.

Morphodynamic processes andtheir recent evolution are alsowidely understood in the Llobregatdelta, from studies by Espinet(1973) and INYPSA (1986) up tomore recent research motivatedby the expansion of the port ofBarcelona and the diversion of theriver (CEDEx, 1996; CEDEx-GGM,1998, and APB 1999, among oth-ers) or the Integrated Management(Strategic Coastal Plan of theBarcelona Metropolitan Region,2006). Taken as a whole, the stud-ies show that both infrastructuresand riverbed changes and the cur-rent situation of the sediment bal-ance have lead to a significant sit-uation of imbalance in the currentmouth of the Llobregat and to thewest of this, which is gradually re-

duced in this direction, until beingreversed in the vicinity of PortGinesta, where there is prograda-tion or net sediment balance. Theactions to compensate the signif-icant regression of the Prat areaprovide minimum contributions ofsand to keep the coastline in func-tion of its evolution, which has inpart already been carried out.

The Tordera delta is radically dif-ferent from the Ebro and Llobregatdeltas, due to the characteristics ofthe sediment provided by the river(coarse arkosic sand) which hasled to a highly reflective coast anddelta when we take into accountits high-gradient profile. At thesame time, the delta is formed bya vertical succession of differentoverlapping dentritic bodies, nowwell understood from the studiescarried out on the submergeddelta (Serra, 2003; ACA, 2007).River and coastal dynamics havealso been recently studied, as wellas morphodynamic behaviourmodelling (Rovira, 2001; ACA,2007). The differences in behaviourand evolution between the northhemi-delta, in the Blanes sectorand the Sabanell beach, and thebeaches in Malgrat are due to thehigh-gradient morphology of thepro-delta and the presence of thespit which runs from the mouthand which leads the sedimentwestwards to the inner platform,outside the coastal domain, off thecoast of Calella. Possible solutionsto the delta’s regressive problemsshould include a rational manage-ment of the sediment transportedby the Tordera, along with or com-plementarily, possible minor rigidinterventions to improve the stabil-ity of the northern coast.

Once the dominant processesand the morphodynamics resultingin each delta system are known,the indicator or element which willprovide a better insight on howthe delta system will adapt to thechanges in level is the dimensionknown as the coastal prism, or thesystem of the body of perimetersand. Depending on the thickness


and surface extension of emergedand submerged sandy materialsbordering the deltaic construction,there will be a faster or sloweradaptation to the conditions of sealevel rise following the transgres-sive model of deltaic sequences(fig. 4) and the incident energy pro-vided by waves (fig. 5). On the seabed level, the body of sand passesgradually to the pro-delta muds.The other sandy formations pres-ent in the delta surface correspondto wind-driven sediments, currentor relict dunes, and channel de-posits, materials which, as they aretaken up in the regressive process,are incorporated into retrogradingcoastal formations. The rest of thedelta plain is formed by silt fromriver overflow or marsh materials,materials which do not contribute inan accretionary manner, unlikethose already mentioned, in themechanisms of adaptation to neweustatic situations.

Past and future ofmanagement strategiesFor several decades the principalphysical problem of Catalan deltashas been, as we have seen, theirregression, the origin of which hasbeen the policy in favour of largereservoirs which have retainedsediments and which have be-come part of these systems.Coastal barrier works (ports andjetties) have also represented anobstacle to the transfer of this sed-imentary material. Likewise, thedegradation of coastal habitats,such as wetlands, dunes andbeaches has eliminated the natu-ral protection against extremestorms. In addition, the IPCC’sfourth report (2007) confirmed thatdeltaic coasts are especially vul-nerable to the consequences ofclimate change and sea level rise(Zhang, Douglas, & Leatherman,2004), which adds complexity, un-certainty, intensity and durability tothe degradation and pressureprocesses which are already af-fecting the deltas.

The fight against nature phenom-

ena goes back to historical times,when the Phoenicians, Greeks andRomans built ports and coastaldefences to protect themselvesagainst storms or changes in sealevel. However, the increased useof engineering techniques duringthe last half century of 20th centuryhas increased the vulnerability ofsome coastal systems. The resultsfrom the EUROSION study (EC,2004) showed that even thoughprotection is possible, coastal de-fences can now be engulfed byextreme events and it is not knownhow the situation may evolve inthe future due to sea level rise andthe severity of weather, associatedwith climate change. In Europe,seven thousand, six hundred kilo-metres of coastline have benefitedfrom these coastal protection sys-tems (EC, 2004), but in manycases erosion has been resolvedlocally or only temporarily and hasexacerbated the problem of ero-sion downstream. In the end, theconsequences can be catastrophicfor the resilience of the coast,that is, its natural ability to respondto stresses and environmentalchanges and to carry out its socio-ecological functions (Woodroffe,2007; Turner, 2000).

Recovering the protective func-tion which coastal systems of-fered us by the action of naturecan be very costly both from aneconomic, social and environmen-tal point of view. Whether it is donewith traditional managementmethods based on maritime engi-neering (hard or soft) or if newstrategies which are consideredadaptive can be introduced, suchas the controlled retreat of thecoastline or the recreation of wet-lands, these solutions can lead toserious social conflicts. In anycase, management is a very com-plex task.

In order to discuss managementstrategies, we will base our criteriaon a classification used in the re-ports of the IPCC (Intergovern-mental Panel on Climate Change)on the effect of climate change on

coastal zones established by Bi-jlsma et al. (1996). Basically, thisclassification provides a gradient ofalternatives (fig. 6) ranging fromthe most technocratic solutionswhich seek to control natural sys-tems, to the most adaptive, whichaim to adapt to natural dynamics.These alternatives are the follow-ing:

• Protect, which involves main-taining the coastline using marineengineering techniques. This in-cludes defence works which arecarried out in order to improve ormaintain the protection providedby the existing line of defence. Re-generating beaches and buildingand maintaining defence struc-tures such as breakwaters and jet-ties are some examples.

• Adaptation, which involvesworking together with naturalprocesses in order to reduce risks,while allowing natural coastalchange. The idea is to maintainthe natural defence, incorporatinga wide range of measures to miti-gate erosion, such as building abeach in front of an unprotectedcliff or restoring dunes and regen-erating wetlands.

• Retreat, which involves workingwith natural dynamics and leavingmore space for water and sedi-ments. It entails identifying a newcoastline inland and building thenew defences to protect it, whichinvolves in certain cases eliminat-ing existing infrastructures or mak-ing changes in land use.

Long-term uncertainties on thesecurity of populations, the main-tenance of a large number of activ-ities and coastal biodiversity makeit necessary to rethink somestrategies, such as maintaining thecoastline artificially, with “hard” for-tification works or with massive re-generation, which has been untilnow the predominant strategy.Some new management strate-gies, such as retreat or workingtogether with natural processes,have been poorly implemented inour coasts. Since the IPCC report,these should be considered in

Experience 345

some cases to be more adaptivestrategies, since they enhance thenatural capacity to cope with ex-treme events. Since the early1990s, this new view of coastalmanagement has been applied insome areas of the UK and France,where erosion is acute, such as inthe cases of the Essex estuaries,and the rock cliffs of the Isle ofWight and Criel-sur-Mer. This usu-ally coincides with areas of highecological value which calls for anaction more in tune with naturaldynamics, or in situations wherethe erosion is very difficult to con-trol and its economic costs arevery high.

Uncertainties, fears in terms ofrising sea levels and their conse-quences, along with the cost, ef-fectiveness and environmental im-pacts of coastal defence worksoffer good arguments to rethink“whatever it takes” protection poli-cies and to adopt softer policieswhich accept the dynamic natureof the system and integrate alter-natives, such as ceding emergedland to the sea. This does notmean that this type of policiesshould be adopted in all areas tobe protected; there are cities,towns and villages where a morerigid protection combined with softengineering techniques, such asregeneration, may be advisablegiven the high value of the existingeconomic, social and cultural as-sets and heritage. In the case ofour deltas, on the one hand wehave the Llobregat, which due toits population density and level ofurbanization, together with a num-ber of high strategic value infra-structures, requires “hard” actionsif these uses are to be preserved;and, on the other hand, we havethe Ebro and the Tordera, wheredue to their relative level of natural-ness new opportunities can beconsidered to implement manage-ment strategies to accommodateor retreat. In fact, there are alreadysome proposals from both themost academic sectors (Picó,2005) and the institutions involved

(Galofré, this issue) to recover astrip of land in order to regenerateformer natural habitats (such asdunes and wetlands) and endowthe system with the natural capac-ity to cope with the dangers threat-ening it.

Positions of society againstrisks of erosion andmanagement strategiesBehind these management strate-gies there is a way of understand-ing the coastal system and inter-acting with them (Roca, 2008).The culture we are immersed in,our own personal history, the me-dia and our own interests, socialconditions and scale of values giveus a different perspective of ourenvironment, which conditions therelationship we establish with itand, therefore, our environmentalbehaviour. Apart from these per-sonal factors, the perception alsodepends on the phenomena weobserve, and the frequency, scaleand uncertainties which charac-terize them. Processes such assea level rise or global warming,where the changes occur gradu-ally and the impacts are long term,are undervalued.

This said, over time the per-ception of the effects of climatechange has changed. Severalstudies (Tàbara, 2005) show thatthe perception of Catalan societytowards the seriousness of thisphenomenon has heightened.There is a widespread recognitionof the dangers it poses and thepotential impacts to the Catalancoast. However, it is precisely inthe capacity to respond and thedecision as to which strategies toimplement in order to mitigate, oradapt to the phenomenon, thatonce again the differences begin tosurface. As one interviewee put it:“Climate change forecasts are notfavourable but we will have toadapt to the new conditions: eitherwe get our feet wet, or we buildmore engineering works to pro-tect us, or we take a step backand give the sea its space back”.

Our preferences as to the way toact stem in part from our percep-tion of coastal systems. So far, acontrol view has predominated,where the perception that humansare capable of stabilising thecoastal strip and maintaining thecoastal balance with technologyhas prevailed (Roca et al. 2008).Fortification and “artificialisation”policies implemented in recentdecades have taken the systemstability view to the extreme andhave promoted a perception of thecoastal balance as somethingstatic. In particular, the stabilizationof coastal fronts with engineeringtechniques for the use of masstourism activities has helped tocreate, in the collective imaginaryof society, spaces with a strongrecreational nature. This makes itdifficult to understand the dy-namic and changing nature of thecoast resulting from the seasonal-ity and climate variability to whichit is subject.

This attitude has spread the per-ception that humans can controlnature, partly encouraged bycoastal protection policies of the1980s and 1990s based on themassive regeneration of sand,which flies in the face of a highlydynamic nature, especially in sed-imentary systems, such as deltas.Climate change forecasts have in-troduced a new uncertainty vari-able, and the belief that we mustwork with physical processes andbe able to adapt to and live withthem has begun to be taken moreseriously, at least at discourselevel. Thus, as we noted in the pre-vious section, strategies to restorenatural mechanisms of coastalprotection emerge as new man-agement alternatives. However,these proposals directly interferewith private interests and may leadto serious social conflicts. More-over, the efficiency of these strate-gies generates a great deal of mis-trust (Villares et al., 2009). Theperception that the regenerationof a dune system and the restora-tion of a wetland may be as much


or even more efficient than con-struction works, is still very weak.The view still prevails – and thismakes sense given the long tradi-tion in construction works in Cat-alonia – that the recovery of natu-ral defence systems is justifiedfrom the purely conservationistpoint of view and is not a true de-fence against sea level rise andstorms.

Therefore, innovative interven-tions of this kind require a greatdeal of educational work by theirpromoters. The integration ofthose affected and social partici-pation from the outset in the de-sign of these projects is essential,not only for purposes of legitimiza-tion, but also to explain and com-municate the uncertainties associ-ated with them and, ultimately, tobuild confidence in this new wayof dealing with regression. Be-cause of this, transparency andaccess to information are key is-sues.

Final considerationsDeltas and the risks affectingthem, such as coastal erosion, arecharacterized as highly complex,very dynamic, constantly chang-ing systems which affect a signif-icant part of society. Their man-agement is a complex task whichinvolves, firstly, gaining an exhaus-tive knowledge of them and, sec-ondly, reducing the uncertaintiessurrounding them and the optimi-sation of solutions (scientific andtechnological), as well as takinginto account the different interestsand social perceptions. The vul-nerability and their response to cli-mate change partly depends ontheir ability to adapt, which is deter-mined by various factors, includingtrends on current regression, oc-cupation levels, infrastructures atrisk, population affected and pastmanagement strategies. The useof coastal dynamic processeswhich have contributed to the for-mation and development ofdeltaic creation, at the same timeas compensating for the current

sediment deficits, along with thesystem’s resilience, may help tocompensate in part for the regres-sive and flooding trend caused bythe rise in sea level.

The review of the main pro -cesses involved in the develop-ment and evolution of deltaic sys-tems has highlighted problemssuch as the loss of certain habitats(beaches, dunes, wetlands, sea-grass beds) and the degradationof environmental functions con-tributing to the development ofhuman activities, including theprotection of emerged lands. Aswe have already seen, Catalandeltas have a high socio-ecologi-cal value: on the one hand as theyare wetlands and support very richlevels of biodiversity, and also, inthe case of Llobregat, because itis the support for strategic infra-structures for the economic devel-opment of Catalonia. Therefore,the high social and environmentalcost its loss would entail requiresa profound reflection on thestrategies to be implemented toprotect these values and at thesame time to adapt to the chang-ing global dynamics representedby climate change.

So far, the management of ourcoast, like that of many coastal ar-eas in the Mediterranean, hasbeen characterized by a strongsector-based and fragmentedview. Management policies havebeen based on the forti�cation ofthe coastline. Climate change, theconservation of natural valuespresent in these deltaic and therecovery of the natural ability tocope with the erosive risks requirenew management strategies whichallow us to adapt to changing con-ditions, that is, to make sure thatthe system is more resilient to fu-ture surprises which in somecases are barely predictable. Andwhen introducing new forms ofacting which are more in tune withnature it is necessary to promotethese bravely to gain society’s con-�dence.

BibliographyACA (2007), Estudi de l’evolucióde la costa del delta de la Tordera,Informe tècnic FBG-Ecoproges. APB (1999), Estudi de les necessi-tats d’aportació i transport de ma-terials per a les obres del Pla direc-tor del port de Barcelona, Study.BAYó, A.; CUSTODIO, E.; LOASO, C.(1997), «Las aguas subterráneasen el delta del Ebro», Revista deObras Públicas, No. 3.368, pp.47-65.BIJLSMA, L. et al. (1996), «Coastalzone and small islands» in Wat-son, R.T.; Zinyowera, M.C.; Moss,R.H. (eds.), Climate Change 1995:Impacts, Adaptations, and Mitiga-tion of Climate Change, Scientific-Technical Analyses, pp. 289-324.Contribution of Working Group II tothe Second Assessment Reportof the Intergovernmental Panel onClimate Change, Cambridge Uni-versity Press.CEDEx (1996), Influencia de la re-generación de las playas del deltadel Llobregat sobre la hidráulicade las zonas húmedas litorales,Study.CEDEx-GGM (1998), Estudio so-bre el medio litoral y la incidenciade las actuaciones del Plan Delta,Study. ESPINET, B. (1973), Estudio de laestabilización de las playas deldelta del Llobregat y planificaciónde la zona costera, MOPT.European Comission (EC) (2004),Living with coastal erosion in Eu-rope. Sediment and Space forSustainability, Major Findings andPolicy Recommendations of theEUROSION Project, The Nether-lands.GRAU, F. (2009), Anàlisi extremalBayessià de tempestes d’onatge ala costa catalana, Dissertation,UPC. GUILLÉN, J.; PALANQUES, A. (1992),«Sediment dynamics and hydrody-namics in the lower course of a ri-ver regulated by dams: the Ebro ri-ver», Sedimentology, No. 39, pp.567-579.Intergovernmental Panel for Cli-mate Change (IPCC) (2007), Cli-

Experience 347

mate Change 2007: The PhysicalScience Basis, WGI Fourth As-sessment Report of the Intergo-vernmental Panel on ClimateChange. INYPSA (1986), Estudio de la re-gresión del delta del Llobregat.DGPC, G.C.PICó, M. J. (2005), «Un delta ambfutur: les cinc mesures urgents persalvar l’ecosistema ric en biodiver-sitat», NAT (April), Valencia, Spain. Pla Estratègic Rmb (2006), El lito-ral, un territori en comú, Ed. Ass.Pla Estratègic del Litoral de laRMB, Consorci El Far. ROCA, E. (2008), Bringing publicperceptions in the Integrated As-sessment of Coastal Systems,PhD Thesis, Universitat Autò nomade Barcelona, at www.tesisenxarxa.netROCA, E.; GAMBOA, G.; TÀBARA, J.D. (2008), «Assessing the multidi-mensionality of coastal erosionrisks. Public participation and Mul-ticriteria Analysis (MCA) in a Medi-terranean Coastal system», RiskAnalysis, No. 28(2), pp. 399-412.

RODRÍGUEZ, I. (1999), Evolución ge-omorfológica del delta del Ebro yprognosis de su evolución, PhDThesis, Universidad de Alcalá deHenares. ROVIRA, A. (2001), Balanç de sedi-ment i dinàmica fluvial en un riude règim hidrològic transitori, PhDThesis, Universitat de Barcelona. SáNCHEZ, M. J. (2008), Evolución yanálisis morfodinámico del campodunar de la Flecha del Fangar(delta del Ebro), PhD Thesis, Uni-versidad Rey Juan Carlos. SERRA, J. (1997), «El sistema se-dimentario del delta del Ebro»,Revista de Obras Públicas, No.3368. SERRA, J.; MONTORI, C. (2003),«Morphology and SedimentaryProcesses of the SubaequousTordera River Delta», Coastal Se-diments Proceedings, Florida,USA.TÀBARA, J. D. (2005), «Percepció icomunicació sobre el canvi climà-tic» in Llebot, J.E., El canvi climà-tic a Catalunya, IEC, CADS i Mete-ocat, Barcelona, pp. 773-815.

TURNER, R. K. (2000), «Integratingnatural and socio-economicscience in coastal management»,Journal of Marine Systems, No.25, pp. 447-460.VALDEMORO, H. (2005), La influenciade la morfodinámica en los usosy recursos costeros, PhD Thesis,Universitat Politècnica de Cata-lunya. VILLARES, M.; ROCA, E.; JUNYENT, R.(2009), Valoración social de estra-tegias de gestión de la erosión enel ámbito del Fangar-la Marquesa,Delta del Ebro, x Jornadas Espa-ñolas de Costas y Puertos, San-tander, May 27-28, 2009.WOODROFFE, C. D. (2007), «TheNatural Resilience of Coastal Sys-tems: Primary Concepts» in Mc-Fadden, L.; Penning-Rowsell, E.;Nicholls, R.J. (eds.), Managing Co-astal Vulnerability, Elsevier, Amster-dam, pp. 45-60.ZHANG, K. Q.; DOUGLAS, B. C.; LE-ATHERMAN, S. P. (2004), «Globalwarming and coastal erosion»,Climate Change, No. 64, pp. 41-58.


The physicalenvironment: a strategyfor adaptation to climatechange and sustainablemanagement of the coastJordi GalofréCivil Engineer. Director of Coasts in Tarragona General Direction of Sustainabilityof the Coast and the Sea,Ministry of the Environment andRural and Marine Environments,Government of Spain

IntroductionThe coastal system affects all ter-ritories that have a coastal area. Itis a complex system that not onlyaffects the coastline but also abroader sea and land territory. Thissystem is supported by a physicalenvironment which is the focus ofthis article. Defining the scope ofthe coastal zone is not alwayseasy. From the sea we have differ-ent limits: the territorial sea thatstretches twelve nautical miles, thecontiguous zone up to twenty-fournautical miles, the exclusive eco-nomic zone up to two hundrednautical miles and the continentalshelf to the depth of two hundredmetres, according to accepted cri-teria (Cicin-Sain and Knecht,1998). From the land side, criteriaare established such as the lines ofmaritime-terrestrial public domain,easements or lines of influence.There are also administrative crite-ria such as municipal or countyboundaries. In this sense, thereare opinions that consider thecoastal area to include all land ar-eas except the deserts. In fact, ac-cording to the new Water Frame-work Directive of the EuropeanCommunity the entire watershedfrom river source to mouth shouldbe considered and surface, transi-tional and coastal waters shouldbe differentiated. Within the Span-ish context, the coastal zone thatcan be defined from the sea sideincludes the territorial sea and theland side, five hundred metres in-land from the maritime-terrestrial

public domain zone of influence.The basic features of the physicalenvironment that constitutes thecoastal zone are: scarcity, de-mand, interface and fragility.

The purpose of this paper is theanalysis of the physical environ-ment as a support for the coastalzone, to see its vulnerability andpropose strategies for adaptationto climate change and sustainablemanagement of the coast.

The coastal area is of great im-portance because of the differentactivities taking place there;namely, agriculture, ports, industry,cities, leisure, tourism and ecol-ogy. Moreover, the coastal zone isa unique, valuable and threatenedzone where different uses and ac-tivities converge which causemany conflicts. Some of the mostimportant data to note is that, ac-cording to the IntergovernmentalPanel on Climate Change (IPCC) ofthe United Nations, fifty percent ofthe population lives in coastal ar-eas and, according to the Euro-pean Community EUROSION proj-ect, seventy million Europeancitizens live in coastal towns andover one billion euros in goods andservices are located in a strip ofabout five hundred meters fromthe coast. The threats most affect-ing the physical environments thatsupport the coastal zone are ero-sion and flooding. Protectionagainst the effects of erosion andflooding in Europe amounted to€3,200,000,000 in 2001 and thecost impact on human activitiesdue to the aforementioned effectsamount to 5,400 euros per year.The approach to solving this prob-lem is through the IntegratedCoastal Zone Management (ICZM),which can be defined, “as a con-tinuous and dynamic processwhere decisions are made for sus-tainable use, protection and de-velopment of the coast, marine ar-eas and resources” (Cicin-Sainand Knecht, 1998). In order toproperly implement ICZM, it is nec-essary to thoroughly understandthe physical environment and pro-

pose adaptation strategies andsustainable management of thecoast.

The legal framework that allowssolutions to be addressed to theproblems described can be sum-marized in the following fields:

– Coastal Law 22/88 of 28 July.– Rules derived from the Coastal

Law.– State Port Law.– Autonomous Communities

Port Law.– Sector, State and autonomous

communities laws.– Water Framework Directive,

E.U. – Natural Parks.– Natura 2000 Networking Pro-

gramme.– RAMSAR zones.– Special Protection Areas (SPA)

for Birds.– Others.Now that the initial considera-

tions have been made, we willpresent the existing problems,suggest solutions for adaptationto climate change and sustainablemanagement of the coast, explainan application to the case of theEbre delta and, finally, presentsome conclusions.

Existing problemsThe behaviour of the physical en-vironment supporting the coastalzone is controlled by causes thatproduce effects. The cause-effectrelationship, which is the same asorigin-consequence, is the basis ofall phenomena related to nature(scientific method). The first directlyaffect the physical environment(causes) modifying it (effects).Threats to the coastal area can besummarized as erosion and flood-ing. Both are negative effects onmost of the activities that takeplace in the coastal physical envi-ronment.

These threats and effects are ex-acerbated by a number of factorsand phenomena, such as urbanpressure, human actions on thecoast, lack of sediment supply tobeaches and changes in the ac-

Experience 349

tions affecting the coast by naturalcauses and/or induced by hu-mans. Urban pressure is mani-fested mainly by the existence ofbuildings close to the coast thatprevent the morphodynamic naturaldevelopment: seasonal changes,storm erosion, width to absorb theenergy of the waves, etc. In addi-tion, there is the architectural bar-rier effect of the agglomeration oftall buildings for the movement ofthe sand. Human action on thecoast is manifested by the differentconstructions that alter the dynam-ics and marine sediment transportsuch as piers, dikes, ports, canals,etc. The lack of sediment supply isa consequence of the channellingand the protection of rivers andstreams, the massive extractionof aggregates for construction inthe past decades and the regula-tion of rivers through dams. Thechanges in the actions that act onthe coast may have their origin innatural seasonal variations of wind,waves, atmospheric pressure, tem-perature, etc. These variations canbe caused by increased humanemissions of CO2, the greenhouseeffect produced by certain gases,etc. Both types of variations, bynatural causes and/or caused byhumans are collectively known as“climate change” and, accordingto the latest report of the IPCC(1990), is strongly conditioned bythe human actions. Any strategyto adapt to climate change andsustainable management of thecoast must be based on actingwhenever possible in different waysand intensities on these factors andphenomena. Below, we analyzethe causes and effects that are di-rectly related to threats to the coast– erosion and flooding – and theirrelationship with climate change.We also look at adaptation strate-gies to this change, sustainablemanagement of the coast accord-ing to the problems described andthe factors that determine the be-haviour of the coastal zone.

Flooding phenomena are mainlycaused by the variation and fluctu-

ation of waves, wind, air pressureand average sea levels. In one wayor another, all these causes affectthe variable level of flooding as aresult of the astronomical tide, themeteorological tide and wave run-up as well as rising sea levels forother reasons such as the effectsof climate change. The astronom-ical tide directly causes a rise insea level, the meteorological tiderelates to wind and atmosphericpressure and wave run-up is a ris-ing sea level caused exclusively bywaves. The sum of the three vari-ables – astronomical tide (AT), me-teorological tide (MT) and run up(RU) – is the level of flooding andsea level rise due to other phe-nomena (fig. 1). These phenomenahave cumulative effects, i.e., whenthey occur simultaneously the ef-fects are more serious than thesum of each separately. We findnumerous examples of floodingprocesses that, during high tidesand/or energetic storms, port seawalls are breached by the wavesor beaches disappear beneath thewaves.

The erosion phenomena are di-rectly related to the variation andfluctuation of sea level, waveheight and wave direction. Allthese phenomena have a directimpact on the energy that reachesthe coast and move inland thezone of wave attack and erosionphenomena, causing either ero-sion of cliffs or low coasts, ortransverse and longitudinal move-ment of sediments to the beaches.As mentioned above, the averagesea level is governed by the astro-nomical tide, the weather andwave run-up as well as other vari-ations due to natural and/or hu-man causes. Please note that fromthe cause and effect point of view,as with flooding phenomena,these erosion effects are cumula-tive. There are many examples oferosion processes on the coastsuch as the disappearance ofbeaches after storms or erosionoccurring down-current fromports. Both phenomena and the

analyzed threats are exacerbatedby urban pressure, human actionon the coast, lack of sedimentsupply to beaches and changesin the actions affecting the coastboth by natural causes and/or in-duced by humans.

The effects of climate changehave implications for the coastalsea level, wind, air pressure, waveheight and direction of the waves.All these phenomena are respon-sible for flooding and coastal ero-sion. Therefore, it can be con-cluded that the effects of climatechange in this zone have a directrelation to the threatening phe-nomena, as both causes and ef-fects. To analyze and understandthe behaviour of changes in as-pects that affect the coast in rela-tion to climate change, a study hasbeen commissioned by the Span-ish Office for Climate Change(OECC – initials in Spanish) to theOceanographic Engineering andCostal Group of the University ofCantabria (GIOC, 2004). In thisstudy all available data was ana-lyzed, both as measures and esti-mates during the 1958-2001 pe-riod, of the Spanish coast, for thefollowing variables: sea level, wind,atmospheric pressure, wave heightand wave direction.

Here we present, in accordancewith the aforementioned study, theresults of the analysis of the be-haviour of different variables alongthe Spanish coast during the1958-2001 period. From all thiswe may conclude the following in-formation:a) Average sea level: the first con-

clusion is that there is an averageincrease of 2.5 mm/year. If we ex-trapolate to future situations, it isanticipated that by 2050 the in-crease relative to the current situ-ation will be 0.15 m (fig. 2).b) Meteorological tide: has little

effect on the Spanish coast.c) Annual average wave height:

an increase in wave height hasbeen observed on the Biscaycoast, no change on the Mediter-ranean coast, and there is a de-


crease in the Canary and BalearicIslands (fig. 3).d) Extreme wave height: from the

data an increase is inferred on theGalician coast and the Canary Is-lands; no change on the Mediter-ranean coast, and there is a de-crease on the south Atlantic coast.e) Wave direction: there is a sig-

nificant variation in the northeastand the Balearic and Canary Is-lands.f ) Wind Speed: From the data, an

increase can be seen on the Bis-cay and the Mediterranean coasts,and a decrease on the coast ofGalicia and the Canary Islands.g) Wind direction: a shift west-

wards can be observed on theBiscay and Galician coasts and aturn toward the east in the south-east.

Returning to the cause-effectanalysis; the review of historicaldata was done from the causeside because more data is avail-able. In fact, there is very little dataon the effects; mostly aerial photo-graphs and maps that can lead toerrors due to the scale with whichthey are made and the lack of ho-mogeneity of data. Obviously, fromthe physical environment point ofview and especially in order to de-fine a strategy to adapt to climatechange and sustainable manage-ment of the coast, it is more inter-esting and useful to analyze theeffects. For this reason, efforts willbe made to make forecasts andfuture planning with a view to-wards the effects.

As a continuation of the data an-alyzed during the 1958-2001 pe-riod, extrapolations were made topredict future scenarios from thesame study. In the case of theSpanish coast, an extrapolationhas been made to 2050 (GIOC,2004). The tests conducted con-cern the effects of climate changeon the Spanish coast and havebeen made with a view towardsthe effects. The aspects discussedare as follows:

• The flood level: this includes theeffects of waves, meteorological

and astronomical tides and rise insea level. This phenomenon is im-portant to the beaches and lowcoasts, since there is a high and se-rious risk of flooding.

• The retreat of coastlines: in ad-dition to considering the retreatdue to rising sea levels (Brunn rule)the study also includes waveheight and the variation in aver-age energy flow.

• The breaching of maritimestructures: relevant in assessingthe loss of functionality of themaritime protections because ofthe increase in risk to human livesand infrastructures. It has a greatimpact on the cost of damage re-pair.

• Increase in the weight of theblocks in maritime works: means aloss of stability and has a greatimpact on the costs of mainte-nance and restoration.

Below is a brief summary ofsome of the results that have beenobtained, based on 1958-2001data averages, projected to 2050:a) Effects of flooding (fig. 4.):– Galician coast and Canary Is-

lands: an increase of 35 cm.– Mediterranean region: an in-

crease of 20 cm.– Gulf of Cadiz: an increase of 10

cm.b) Retreat of beach coastlines at

due to the variation of average sealevel:

– Galician coast, Biscay coastand Balearic Islands: 15 metre re-treat.

– Alboran Sea and Gulf of Cadiz:10 metre retreat.

– North coast of the Mediter-ranean: 8 metre retreat.c) Retreat of the beach coast-

lines due to wave direction shift:– Northeast Coast, Balearic and

Canary Islands: maximum retreatof 50 metres.

– North coast of Galicia andsouthern Mediterranean coast:maximum retreat of 10 metres.

– Rest of the coast: maximumretreat of 20 metres.

d) Breaching of maritime struc-tures:

– Mediterranean Coast: increaseof 150-250%.

– Costs of Galicia and the BiscaySea: an increase of 100%.

– Islands: an increase of 35%.e) Increase the weight of the

blocks in the maritime protections:– Northern coast of Galicia and

northern Canary Islands: an in-crease of 40%.

– Mediterranean Coast: -10/+10%.– Gulf of Cadiz: a decrease of

40%.At this point we have finished

analysing existing problems. Basedon historical data (1958-2001),some trends have been found forcauses or actions on the coastalzone which have been projectedinto the future (target year 2050)and their effects have been ana-lyzed, which is what really inter-ests environmental engineers andprogramme managers. Now, wecan define different adaptationstrategies to climate change andsustainable management of thecoast.

Solutions for the coastalproblemHaving analyzed the problems bystudying the causes and effectswith both historical data and withfuture projections (2050), we mustgo further and make the necessaryproposals for sustainable solutionsand strategies. The strategiescommonly accepted (IPCC, 1990)to take into account all these phe-nomena in future performancesare:

– Retreat strategy– Adaptation strategy.– Protection strategy.In the following paragraphs,

characteristics of each of thesegeneric strategies are schemati-cally described:a) Retreat:– Implement mitigation policies

on the land side, at wetlands andmarsh areas, etc., and introducethe concept of retreat in thecoastal actions.

– Implement mechanisms andstrategies for the acquisition, ex-

Experience 351

propriation, transfer or donation ofland to the public domain.

– Provide tax incentives for theacquisition of land in order to carryout coastal retreat actions.

– In vulnerable areas, prevent theimplementation of developed ar-eas (urban or industrial) to carryout coastal retreat actions.

– Adapt the physical environmentto the predictable effects of ero-sion and flooding.b) Adaptation:– Promote measures to imple-

ment the Integrated Managementof Coastal Areas, taking into ac-count the potential effects of ero-sion and flooding as an importantfactor.

– Promote regional planningprocesses taking into account theeffects of erosion and flooding andforesee the consequences (changeof use, adjustment of constructionstandards in sensitive areas, pro-tection of endangered ecosys-tems, etc.).

– Re-evaluate infrastructures inhighly vulnerable areas.

– Advocate for the effects of ero-sion and flooding to be included inthe regulations applied to infra-structures in highly vulnerable ar-eas.c) Protection:– Set limits of areas to be pro-

tected under erosion and floodingstrategies.

– Set easement lines of protec-tion in accordance with the effectsof erosion and flooding.

– Promote measures to monitorthe lines of retreat and associatedphenomena.

– Design soft types of alternativecoastal protection.

– Promote the implementation ofpotential effects of erosion andflooding in the design of coastalprotection measures and evaluatetheir impact on the surroundingareas.

After this brief description, it iseasy to understand that the phe-nomena of erosion and floodingdetermining the strategies are re-lated in most cases due to the ef-

fects of climate change. For thisreason, any of the defined strate-gies must take into account theeffects of climate change, adaptingthe physical environment, imple-menting the Integrated CoastalZone Management and keepingthis in mind in regional, urban, en-vironmental and sector planning. Itis clear that to implement any ofthese strategies one should con-sider the factors that influence thephenomena such as urban pres-sure, human action on the coast,lack of sediment supply to beachesand changes in factors that act onthe coast by natural and/or hu-man causes.

Each circumstance requires themost appropriate strategy accord-ing to the land zoning classifica-tions and environmental values ofthe coastal zone. To carry out sus-tainable coastal management theorder of strategies to be appliedshould be retreat, adaptation and,finally, protection.

In order to implement what hasbeen previously suggested to theSpanish coast, it is necessary toconsider the legal tools that areavailable. From a strictly coastalstandpoint the most important toolis the Coastal Law with all its titles:public marine-terrestrial zones(PMTZ), limitations on ownershipof lands adjacent to the shore tosea for PMTZ protection reasons,use of PMTZ, violations and penal-ties, and administrative powers.While the Coastal Law is not anICZM law or environmental law, it isa fundamental tool for developinggoals for adaptation to climatechange and sustainable manage-ment of the coast, within its capa-bilities and competencies.

Under the auspices of the UnitedNations – within the Mediter-ranean Action Plan for the protec-tion of the marine environment andcoastal regions of the Mediter-ranean, Barcelona Convention, ofwhich Spain is a member and de-positary – in January of 2008 theProtocol on Integrated CoastalZone Management Mediterranean

was signed, pending ratification bythe minimum number of countriesnecessary for it to be effective.Nevertheless, in the future this pro-tocol should apply to the Mediter-ranean coastal areas. This repre-sents a new impetus to coastalmanagement in that it introduces,via protocol, the concept of ICZMand the effects of climate changeon coastal management, all underthe concept of the “ecosystem ap-proach”. This protocol is devel-oped in six parts: “General Provi-sions”, “Elements of the ICZM”,“Instruments for ICZM”, “Risks af-fecting the coastal zone”, “Interna-tional cooperation” and “Final Pro-visions”. Undoubtedly it will be thefirst global reference on how to ini-tiate the strategy to adapt to cli-mate change and sustainablemanagement of coasts.

Below we will see how what wehave just explained can be appliedto a specific case in a pilot study ofthreats to the coast in a highly vul-nerable location.

Application to the case of the Ebre Delta One of the most vulnerable coastalareas of Spanish, Catalan andMediterranean coasts is the EbreDelta. For this reason, much of thecoastal zone, land and sea, is anatural park, SPA, RAMSAR andNatura 2000 Networking Pro-gramme. In addition, the delta isspecifically included in the masterplan for uses of the coastal sys-tem, the Regional Plan of theLands of the Ebre and other stud-ies and plans of the different ad-ministrations.

The Ebre Delta is an area formedby alluvial sediments with an areaof 325 square kilometres (fig. 5). Itcan be divided into the centralarea, where the Ebre River runsthrough the middle of the delta toreach the estuary and the coastalzone. The latter includes a fifty-kilometre sandy strip along thecoastline and open to the sea andthirty-five kilometres of shorelinearound the bays. If we look at the


sandy strip bordering the sea, thesubject of the pilot study, we candistinguish three parts: the sub-merged beach, the dry beach –with its strand and berm – and,behind, the beach with the dunefields. This system represents acomplete sandy beach morphol-ogy (fig. 6).

The different morphological sys-tems that can be found in the EbreDelta are as follows:

– A strip of delta where thebeach-dune system is fully devel-oped

– A strip of delta where beach-dune system could not be devel-oped due to lack of space fromerosion and human pressure phe-nomena.

– Isthmuses, pillars and sandpeninsulas.

From everything just described itcan be concluded that the naturalbehaviour of the coastal zoneopen to the sea in the delta is thebeach-dune system. Dune fieldsrequire the use of a wide strip ofland that allows them to develop.The dune systems are the result ofdifferent actions: the deposition ofsand transported by wind andtransported by marine dynamics.The dunes in the Ebre Delta havethree basic functions:

– Protecting the coast againstmarine dynamics generated bywaves.

– Protecting the coast againstthe phenomena of rising sea levelsand subsidence, thereby avoidingand preventing breaching.

– Developing an ecosystem offlora and fauna.

The dune systems in the EbreDelta have been studied on theFangar peninsula – basically theonly area where they can be found– by different authors (MJ SanchezGarcia, 2005; I. Rodriguez, 1999;University of Barcelona, 1997; JAJimenez, 1996). From his analysisit was concluded that the dunesystem is effective for the prob-lem that is being exposed. Theproblems of erosion and floodingcan be treated if they are solutions

that take into account the naturalbehaviour of the Delta front.

The design of sand dunes shouldbe based on the analysis of the ac-tions, forcings, and answers thatare responsible for their behaviour:tides, wave attack, rising sea lev-els, longitudinal currents, wind andsubsidence dynamics involved inthe morphology and geometry ofthe dunes. Many of these factorsare influenced by climate change.

In figure 6 you can see some ofthe parameters that define thebeach-dune schema: 1: M is theslope of the submerged beach, Ais the height of the berm, B is thelength of the beach front, C isbeach width, D is the height of thedune, E is the width of the top ofthe dune and F is the width of thefoot of the dune. These parame-ters are related to geology, marinedynamics, atmospheric factorsand wind dynamics. In table 1 theparameters and factors that de-termine this morphology are repre-sented.

Some parameters can be evalu-ated by field data and others byanalytical formulas. The geometryof the dunes can be defined byanalogy with nature based on ex-isting data. The directions of thedunes along the coast can be an-alyzed as a result of the field dataor as a result of the analysis of thewind rose. To ensure proper adap-tation to climate change and sus-tainable management of coastalwetlands it is necessary to allowthe construction of wetlands be-hind the first line of dunes and be-hind all other dunes. The se-quences between dunes andwetlands that develop among thedunes in the inter-dune area aredue to the natural behaviour ofcoastal systems and are the re-sult of the interaction between thesource of sediments, marine dy-namics and wind dynamics. Figure7 shows a diagram of a dune field.

All this must be developed takinginto account that the solutionsneed to reduce the impact of ur-ban pressure and anthropic ac-

tion, so a sufficiently wide bufferzone must be created to the wa-terfront land within the coastalzone. These considerations areguaranteed by the various ele-ments of urban planning and envi-ronmental protection in the area.Nevertheless, the parameters andthe width needed to successfullydevelop these projects must bedefined. The lack of input by theriver is going to be difficult to solvealthough studies are being madeto move the sediments from thereservoirs to the Delta area. Toconsider changes in the actionsthat act on the coast by naturalcauses and/or induced by humansbehind the buffer zone it is possi-ble to define a system of rigiddunes at the end of the beach-dune-wetlands-dune system. Thisstrategy takes into account thephenomenon of rising sea levels.This process has a special impor-tance in the delta area as a resultof rising sea levels caused by cli-mate change induced by natureor human activities, and exacer-bated by the consolidation ofground subsidence and sedimen-tary deficit.

Future planning in the Ebre Deltamust include the maintenance ofthe existing dunes and the cre-ation of new beach-dune-wet-lands-dune systems all along thedelta’s coastal front. The main ob-jectives of these new proposalsshould be the following:

• Achieve a wider beach.• Ensure a buffer system against

storm attacks.• Create an ecosystem of flora

and fauna.• Ensure protection against rising

sea levels.Some pilot projects are being de-

veloped taking into account thisnew strategy to protect the EbreDelta based on the incorporationof lands into maritime-terrestrialpublic zones behind the coastlineand on the design of a beach-dune-wetland-dune system. Re-cently a pilot project has been de-veloped in accordance with these

Experience 353

principles (Ministry of Environment,Environmental Engineering Work-shop, 2007). The project takesplace in a four kilometre stretch tothe left of the delta along thecoastal front (fig. 8 and 9).

It can be seen that the proposedproject is undertaken in an areawhere before there were ricefields. This solution’s design isbased on the occupation of acoastal strip of five hundred me-tres, incorporating it into the mar-itime-terrestrial public domain.This area includes a one-hundredmetre wide beach and a dune-wetland system of four hundredmetres in width (fig. 10). Lastly, onthe inland side, the project pro-poses the building of a dune withrigid granular material, whichshould have a dual function ofprotecting against rising sea levelsand flooding events and providinga path for pedestrians and bicy-cles along the coast (fig. 11).

This general beach-dune-wet-land-dune system is an essentialtool in the strategy of sustainablemanagement of the coastal frontof the Ebre delta. The problems oferosion, rising sea levels andflooding and environmental riskshave been considered in this pro-posed solution. The implementa-tion of this strategy is one of thefundamental objectives of the inte-grated coastal zone managementin the Ebre Delta. The first step ofthe process is to obtain a strip ofland, minimum width of five hun-dred metres, and incorporate itinto the maritime-terrestrial publicdomain to carry out this project.The buffer area that this proposalcreates is the best option to pro-tect the Ebre Delta against naturalhazards as it accounts for therisks and effects of storms, risingsea levels, flooding and subsi-dence along the coast line andthe surrounding areas. In sum-mary, this pilot project is an exam-ple of a strategy to adapt to cli-mate change and sustainablemanagement of coast applied tothe Ebre Delta.

Conclusions• The physical environment is the

support of the coastal zone whichis characterized by scarcity, de-mand, interface and fragility.

• The strategy of adaptation toclimate change and sustainablemanagement of the coast shouldbe based on Integrated CoastalZone Management (ICZM). The in-cidence of various activities in anarea of high vulnerability is thesource of many conflicts that canbe resolved only through ICZM.

• The physical environment isgoverned by different European,Spanish and Catalan laws andregulations, in addition to interna-tional conventions that have beensigned.

• Cause-effect analysis is moreappropriate if threats to the coastalzone such as: erosion and floodingare considered. These threats areexacerbated by a number of fac-tors and phenomena such as ur-ban pressure, human action on thecoast, lack of sediment supply tobeaches and changes in the forcesthat act on the coast due naturalcauses or induced by humans.

• The study commissioned bythe Spanish Office for ClimateChange to the Oceanographic andCoastal Engineering Group (GIOC)of the University of Cantabria(GIOC, 2004) has analyzed theavailable data for the 1958-2001period on the Spanish coast forthe following variables: sea level,wind, atmospheric pressure, waveheight and wave direction. Fromthe analysis, trends were found in-dicating that in this period therehave been significant changes.This has involved a historical analy-sis of the causes.

• Apart from the trends affectingthe causes, it is important to knowthe effects. For this reason, thesame study includes a projectionof the effects for a horizon year of2050. It focuses on the floodinglevels, coastline retreat, breachingof maritime protective structuresand the increase in the weight ofblocks in maritime structures. The

results of the effects can be usedto help make decisions in the fu-ture.

• The strategies for adaptation toclimate change and sustainablemanagement of the coast are: re-treat, adaptation and protection.To take into account the sustain-able management of the coast,the strategies to be applied shouldbe: first, retreat; secondly, adapta-tion; and finally, protection.

• There two powerful tools forthe implementation of the strate-gies along the Spanish coast:Coastal Law 22/88 of 28 July, invigour, and the Protocol on Inte-grated Management of Mediter-ranean coastal areas within theConvention for the protection ofthe Marine Environment andCoastal Regions of the Mediter-ranean, pending ratification byMember States.

• The strategy of adaptation toclimate change and sustainablemanagement of the Ebre Deltaarea has been applied. This is oneof the most sensitive and vulnera-ble areas of the Spanish, Catalanand Mediterranean coasts. For thisreason, much of the delta is a nat-ural park, SPA, RAMSAR andNatura 2000 network, and specif-ically included in the master planfor uses of the coastal system, theRegional Plan for the Lands of theEbre and other types of studiesand plans of the different adminis-trations.

• According to the different mor-phological systems that can befound in the Ebre Delta it can beconcluded that the natural behav-iour of the coastal seafront is abeach-dune system. Dune fieldsrequire the use of a wide strip ofland that allows it to develop. Thedune systems are a consequenceof two different actions: the depo-sition of sand transported by ma-rine dynamics and by wind. Thefollowing are the functions of theEbre Delta dunes:

– Protecting against coastal ma-rine dynamics generated by thewaves.


– Protecting the coast againstthe phenomena of rising sea levelsand subsidence, thereby avoidingand preventing breaching.

– Creating an ecosystem of floraand fauna.

• Some pilot projects are beingdeveloped taking into account thisnew strategy for the protection ofthe Ebre Delta: the projects arebased on the incorporation intothe maritime-terrestrial public do-main land behind the coastline inorder to create a beach-dune-wet-land-dune system. Recently, a pi-lot project has been developed inaccordance with these principles(Ministry of Environment, Environ-mental Engineering Workshop,2007). The project has been car-ried out in a strip of land four kilo-metres long and at least five hun-dred feet wide at the extreme leftside of the delta coast.

• The general beach-dune-wet-land-dune system is an essentialtool in the strategy of sustainablemanagement of coastal front of theEbre Delta and is one of the funda-mental objectives for the overallmanagement of the coastal areaof the Ebre Delta. The buffer area isthe best way to protect the delta

against natural hazards as it fore-sees the effects of storms, risingsea levels, flooding and subsidencealong the coastline and the sur-rounding areas. In summary, thispilot project is an example of astrategy to adapt to climate changeand sustainable management ofthe coast applied to the Ebre Delta.

BibliographyCICIN-SAIN, B.; KNECHT, R. (1998),«Integrated Coastal Zone Mana-gement, Concepts and Practices»,Island Press, Washington D.C. &Covelo, California, USA.Grupo de Ingeniería de Costas yOceanografía (GIOC, 2004), «Im-pactos en la costa española porefecto del cambio climático», Mi-nistry of the Environment, Madrid.http://www.mma.es/secciones/cambio_climatico/areas_tematicas/impactos_cc/imp_cost_esp_efec_cc.htmIPCC (1990), «Strategies for Adap-tation to Sea Level Rise», Report ofthe Coastal Zone ManagementSubgroup of the IPCC ResponseWorking Group. http://www.ipcc.chJIMÉNEZ, J. A. (1996), «Evolucióncostera en el delta del Ebro. Unproceso a diferentes escalas de

espacio y tiempo», PhD Thesis,Department of Hydraulic, Maritimeand Environmental Engineering,Universidad Politécnica de Cata-luña, Barcelona. Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino (2008), athttp://www.mma.es/portal/secciones/cambio_climaticoRODRÍGUEZ, I. (1999), «Evoluciónmorfológica del delta del Ebro yprognosis de su evolución», Uni-versidad de Alcalá de Henares.Madrid Fluid Mech, Vol. 80, pp.721-741. SáNCHEZ, M. J. (2005), Análisis mor-fodinámico de la flecha dunar de ElFangal (Delta del Ebro), Universi-dad Rey Juan Carlos I, Madrid.Taller Ingeniería Ambiental (2007),Desarrollo del Plan de actuacionesen el delta del Ebro: mejora medio -ambiental en la playa de Pals,Bassa de l’Arena y Nen Perdut,Servicio de Costas en Tarragona,Dirección General de Costas, Min-istry of the Environment.Universitat de Barcelona (1997),«Estudio de la situación actual yevolutiva de las formaciones eóli-cas litorales del delta del Ebro», In-forme técnico, Geology Faculty,Universitat de Barcelona.

Experience 355

The effects of climatechange on marinebiodiversityRafael SardàScientific researcher for theSuperior Council of ScientificInvestigations (CSIC).Professor of ESADE BusinessSchool.Centre of Advanced Studies of Blanes (CEAB)

IntroductionBiological diversity (biodiversity)is a concept that refers to thewide variety of life on earth andthe natural patterns it forms. Bio-diversity is the result of billions ofyears of evolution through naturalprocesses and also, recently, as aresult of the increasing influence ofhuman activities. The term biodi-versity describes the variety ofecosystems worldwide and alsothe genetic differences of eachspecies that allow a combinationof multiple forms of life, and whosemutual interactions between themand the rest of the environmentform the basis of life. So when wetalk about biodiversity we can doso from a genetic level, or fromthe level of populations andspecies or ecosystems. Aware-ness of the intrinsic value of biodi-versity and the ecological, genetic,social, economic, scientific, edu-cational, cultural, recreational andaesthetic value of its components,and awareness of its importancefor the evolution and maintenanceof the systems needed for life inthe biosphere were the reasonsbehind the establishment of theUnited Nations Framework Con-vention on Biological Diversity (UN-FCBD) in 1992 during the RioConference. Its founding docu-ment is the starting point of a se-ries of proposed actions for theconservation of this precious re-source.

The Rio Conference also createdthe United Nations FrameworkConvention on Climate Change(UNFCCC) with the objective ofpreventing dangerous climate

change for the human species.The UNFCCC commonly uses sci-entific information developed fromthe work of the expert group ofthe Intergovernmental Panel onClimate Change (IPCC). The lastIPCC report (2007) stated withcertainty that: climate change isoccurring and that it will amendthe current weather patternsthroughout this century, and thatthe observed effects are directconsequences of the impactscaused by human activity. A sub-sequent report linking macroeco-nomics and Climate Change(Stern Review) concluded that weshould be able to avoid exceedingatmospheric CO2 concentrationsabove 500ppm (the concentra-tions that according to currentmodels could increase the averageglobal temperature of the planetin about 2-3ºC) if we want to avoidentering into processes of greatuncertainty and great risk. The in-crease in the global greenhouseeffect and, consequently, the re-sulting climate change, is the mostimportant environmental challengeto appear in the beginning of the21st century together with the in-creasing world population. Actsthat used to occur on a geologicaltime scale may come to be seen inthe course of a human life and thebiological perception of a changingclimate is also widespread. All lifeon the planet will suffer from thischange by having to readjustquickly to new situations if indeedthese processes of adaptation arepossible.

Earlier this century, the formerUnited Nations secretary general,Kofi Annan, launched a compre-hensive study to assess the im-pact that recent changes in theplanetary ecosystem are havingon human populations. This re-port, known as the MillenniumEcosystem Assessment, analyzesthe relationship between the healthof ecosystems and human well-being (MEA, 2003). The reportconcludes how climate changehas affected all the planet’s eco -

systems over the past century,even though in an unequal manner(table 1), and this change can beseen as the major force of the cur-rent loss of biodiversity. Thechanges, combined with increasedland use and the spread of alienand/or invasive species, are limit-ing the ability of many species toadapt to new realities. Althoughthis problem has recently beenevaluated by the UNFCBD as veryserious, it does acknowledge thatthere is still time to mitigate im-pacts and adapt to the effects ofclimate change while protectingbiodiversity through appropriatemanagement of this so-called nat-ural capital. Biodiversity may sufferfrom climate change, but it canalso be a good tool to mitigate it.

Although it is relatively difficult tomake great predictions about therelationship between biodiversityand climate change due to themany uncertainties inherent andthe experimental difficulties in test-ing hypotheses beyond observa-tions made, some general effectsdo seem clear:a) Changes observed in the ter-

ritorial ranges of species. For everydegree centigrade change intemperature, the major terrestrialbiomes of the planet move a hun-dred sixty kilometres (if the temper-ature changes about four degreesCelsius during this century, thespecies of the northern hemi-sphere would have to move theirrange five hundred miles to thenorth or the equivalent change inaltitude to find a new benign cli-mate) (Thuiller, 2007). However,the ability of species to find newhabitats for their future adaptationwill be constrained by current landuses, uses that may constitutenatural barriers to their movement.b) Phenological changes and

relationships among species. Cli-mate change may vary the mi-gration periods or reproductionperiods of species, and may causedecoupling of biological cycles thatare necessary for the proper func-tioning of natural systems. Co-


evolutionary relationships may bealtered by the forced adaptationmechanisms for some popula-tions, which can lead to importantecosystem effects.

c) Delocalization. Some ecosys-tems might fall outside the range ofclimate variation necessary for theirfunctioning like, for example, polarecosystems and coral reefs. Entireforests or entire coral reefs coulddisappear as a result of the ex-pansion of plagues favoured byincreasing temperatures. One ex-ample is the pine beetle infesta-tion in the genus Dendroctonus,which could wipe out forests andin turn could contribute to thegreenhouse effect by the burningof the wood.d) Climatic variations and uncer-

tainties. An increase in tempera-ture will probably bring with ithigher humidity, causing changesin rainfall patterns. However, cli-mate models also warn of re-gional reductions in humidity, forexample, in the Mediterraneanarea, which would involve morewater stress. Also, with many un-certainties, climate change couldlead to more frequent occurrencesof extreme phenomena (storms,droughts, floods, etc.), thus affect-ing a marked increase in distur-bances to ecosystems.e) Key and/or charismatic species.

As a result of climate change, in-creasingly known undesirable ef-fects on key and/or charismaticspecies, normally large species willhave greater problems in movingand adjusting if the conditions theyneed to function are compromisedin their current ranges. Moreover,these species usually play a role inthe ecosystems to which they be-long, so their involvement will trig-ger a series of side effects.

In any case, since humans havealtered the planet’s ecosystemsvery quickly (the quickest in his-tory), climate change poses anadded stress to some ecosystemsalready subjected to a process ofconstant change, a pressure thatcan lead to a very high risk of ex-

tinction, which can reach a third ofall biodiversity according to certainscenarios (Thomas et al., 2004a).

On the planet, the seas andoceans play an essential role inregulating climate by transportingheat and transferring energy fromthe atmosphere to its deepestzones. Seas and oceans will bevery conditioned by the phenom-ena arising from global warming,and the changes that result intheir physical and chemical prop-erties will affect, without doubt,the biodiversity they support. Inthe early nineteenth century,Jean-Baptiste Lamarck wrote,“the animals that live in the seaare protected from human de-struction of their species. Theirproliferation is so rapid and theirmeans of avoiding persecutionand traps so great, that there is notthe slightest chance that man cankill an entire species of any ofthese animals.” 200 years havepassed and it is obvious that thepredictions of Lamarck were notcorrect. Marine biodiversity hassuffered a lot of pressure (over-fishing, habitat alteration, pollution,over-use, coastal development,eutrophication, aquaculture, intro-duced species, etc.) that havemeant a very rapid process in thedegradation of structure and eco-logical functions, which has im-pacted negatively on the environ-mental goods and services itprovides us. Climate change willworsen this situation. In the caseof marine ecosystems, our knowl-edge is not as complete as it is forterrestrial ecosystems and, there-fore, the possibility to discern theeffects of climate change onspecies or natural systems is lower.However, despite this greater igno-rance, some trends seem clear:the increased thermal stratificationof waters (areas that separate wa-ter masses with different tempera-tures), the rise of nutrients in theup-welling zone will reduce, thesea will become acidified (marinepH reduction) by increasing thelevel of marine carbonic acid due

to increased atmospheric CO2capture, polar ice will be lost andmight affect the currents and themelting of glaciers and frozen con-tinents could dramatically raise sealevels. All of these will lead to sig-nificant alterations of marineecosystems.

The European continent, itsmarine biodiversity andclimate changeA recent report by the EuropeanEnvironmental Agency (EEA), incollaboration with the Joint Re-search Centre (JRC) of the Euro-pean Commission and the WorldHealth Organization (WHO), wasintroduced last year with the aim ofdisseminating new information onpossible climate change impactsthrough indicators to identify thesectors and regions most vulnera-ble to climate change, assess theiradaptation and also, to signal theneed for improved monitoring sys-tems to reduce uncertainties aboutfuture climate and its impacts(EEA, 2008). The report states thatimpacts derived from climatechange have been observed in allEuropean seas (Halpern et al.,2008). Generally, it is easier to ob-serve the changes related to phys-ical variables, for the series andobservations available are moreextensive (table 2). In the case ofbiological variables, the largest se-ries available in Europe are thoseresulting from the ContinuousPlankton Recorder (CPR), sincethe 1950s. In general, these seriesare much shorter and irregular. Themain global impact identified is theincrease in the surface tempera-ture of sea water; due to differ-ences between European regions,the impact is transferred to the bi-ological component differently de-pending on geographic areas. Inthe North Atlantic, observations in-dicate movements toward thenorthern ranges of species of zoo-plankton and fish, and longergrowing seasons of species. In theBaltic, reductions are expected insea water salinity, ice cover, and

Experience 357

further stratification of the water,which could lead to increased hy-poxia processes with very negativeconsequences for marine life, in-cluding commercial species. In theMediterranean, the sea water tem-perature is expected to increaseand the contribution of freshwaterto the sea to reduce. These cir-cumstances should not affect strat-ification, but the effects of invasivespecies, favoured by the thermalshift, could result in significantecosystem changes (ESF, 2007).

In the case of the Spanish coast(Anadón et al., 2005), the series ofthe Spanish Institute of Oceanog-raphy have found an increase intemperature on all the coasts ofthe peninsula as well as changesin the seasonality and intensity ofsome oceanic processes such asblooms (algae, plankton, etc.). Ev-idence from our country indicatethat on the Mediterranean coastthe average increase in sea sur-face temperature for the period1948-2005 was between 0.12 and0.5ºC (in a series from l’Estartit,Girona, a private citizen has ob-served about a one degree Celsiuschange over the last thirty years).At intermediate depths the tem-perature increased from 0.05 to0.2°C and in the deeper layers thetemperature increase ranged from0.03 to 0.1ºC. The temperaturerise in the intermediate and deeplayers, although it may seem small,implies that the sea has absorbedhuge amounts of heat. The salinityhas increased from 0.03 and 0.09salinity units, due to the decline inrainfall in the Mediterranean as wellas the decline in the river contribu-tion because of hydraulic con-structions implemented up-riverfor water use by humans. More-over, the observed sea level has in-creased from 2.5mm to 10mm peryear; data suggest that besidesfurther warming of the waters,other factors such as the increasein the amount of water mass couldbe directly responsible (Vargas etal., 2007). In addition to these as-pects that speak of averages,

there has also been an increase inspecific unfavourable climatic con-ditions, the so-called climaticanomalies (Cerrano et al., 2000).Taken together, all this has a signif-icant influence on biodiversity.

Although there are numerous ob-servations available on changesoccurring in the last decades inmarine ecosystems, it is extremelydifficult to separate those changesin density, composition, recruit-ment, phonologies, etc. due to cli-matic variables whose origin mustbe sought in anthropogenic vari-ables and activities. The conse-quence is that climate change inthe marine realm introduces anadded element to a community initself already strongly affected byother human activities. Most likelythere will be synergies as a result.Here are some examples of disor-ders in which the climatic variablecould have a significant impact,and thus contribute to significantdisturbances of biodiversity.

Loss of speciesVery few studies directly relatethe loss (or extinction in the caseof endemic species) of marinespecies taking into account the cli-matic variable as the sole cause.However, in general, species thathave been conditioned by over-fishing, habitat alteration, pollution,etc., may be further impacted as aresult of climate change. In a re-cent study on the disappearanceof species in the Balearic Islands(Mayol et al., 2000) only in the caseof one of the missing species,sprat (Sprattus sprattus L. 1758)was its direct and exclusive rela-tionship with change climate indi-cated. In general, one can con-sider that climate change plays aminor role as a direct cause of theloss of species on a regional basis,but may help eliminate specieshard hit by other shocks.

Limits in species distributionOne of the effects most often at-tributed to climate change, espe-cially in terrestrial habitats, is the

change in the distribution ofspecies as changes are observedin the average temperature ofhabitats (fig. 1). The effect is al-ways twofold: on the one hand,there are species that can moveto areas that were previously in-hospitable and, there are thosethat are threatened becauseglobal warming will reduce theirhabitat, with the paradigmatic ex-ample of the polar bear that de-pends on the ice cover in the Arc-tic. Changes in the distribution offish stocks are also well docu-mented in the European continen-tal shelf. In recent decades, morefish with southerly ranges havebeen caught (Stebbing et al.,2002) in the North Atlantic, whichis related to an increase in averagewater temperature and, accord-ingly, climate change. In this way,there have been movements ofsardines and anchovies furthernorth, and mullet and salmon tothe western parts of Norway(Beare et al., 2004, Brander et al.,2003). In the Mediterranean, acase that illustrates this well-stud-ied effect is sardinella (Sardinellaaurita Valenciennes, 1847), whichhave fairly well-known limits of dis-tribution in the north-westernMediterranean (Sabates et al.,2006). The earlier study showedthat the abundance and distribu-tion of sardinella is related to therecorded water temperature dur-ing the period of maturation of thegonads. At present, there is agreater abundance of larvae of thespecies in colder areas of the north-western Mediterranean, where be-fore they were rarely seen, indicat-ing the expansion of the range ofthe species as sea water temper-ature increases.

Species invasionsThe invasion of alien species isnow one of the biological phenom-ena most associated with patternsof global change. In principle, thedirect cause of the introduction ofnew species in habitats is not usu-ally the climate variable, but it is


clear that later, depending on cir-cumstances, climatic variablesmay favour the subsequent devel-opment of major changes. This isthe case of the MediterraneanSea, where there has been a sig-nificant increase in water temper-ature (Francour et al., 1994), whichhas prompted talk of a certaintropicalisation of fauna (Bianchiand Morri, 2003). The truth is thatin the Mediterranean, invasivespecies tend to be mostly specieswith an affinity for warmer waters,and an increase in the averagetemperature of their host watersfavours them (Occhipinti-Ambrogi,2007, Galil, 2008).

Habitat forming speciesA drastic combination can be ob-served if certain habitat formingspecies (ecosystem engineers,Crooks, 2002; Cuddington andHastings, 2004) appear in a stablecommunity. Normally, they tend tobe invasive species that, favoureddue to changes in climate vari-ables, end up displacing nativespecies. A typical case is that ofthe algae Caulerpa taxifolia (Vahl)C. Agardh, widely represented intropical seas and abundant todayin the north-western Mediter-ranean, where it arrived as a resultof a discharge into the sea from apublic aquarium (Bouderesque etal., 1995, Meinesz et al., 2001,2002). C. taxifolia is able to coverthe shallow habitats of marine ben-thos, destroying and replacing theprevious communities, and form-ing a new highly monospecificcommunity. The competition forspace is particularly serious withthe marine benthos Posidoniaoceanica (L.) Delile, a climaxspecies in the Mediterranean. BothC. taxifolia and its allied species C.racemosa (Forsskål) J. Agardh,also present in the Mediterranean,show a strong correlation ofgrowth with temperature andtherefore are favoured by the pat-terns of climate change. The caseof the relationship between C. andP. taxifolia marina also illustrates

another of the general patternsthat climate change is introducingto the world’s ecosystems. Thechanges are minor when the orig-inal ecosystems are less alteredand enjoy better health. When theprairies of P. oceanica are denseand healthy, its resistance isgreater and the colonization of theweaker C. taxifolia.

Alterations in marine food chainsSome of the most compelling ev-idence available of responses tovariable regional climate can beseen at the base of marine foodchains. The species found at thebase of these food chains (phyto-plankton and zooplankton species)tend to respond more quickly tothermal variables and then trans-late these responses to the upperlinks of food chains. The pres-ence of phytoplankton and zoo-plankton species are closely re-lated to temperature variationsand the NAO index (North AtlanticOscillation), as well as in the Me -diterranean (Molinero et al., 2005).The variations of these species interms of production, diversity,species interactions and distribu-tion has rapid and significant ef-fects on fisheries and on the pop-ulations of other marine speciessuch as birds or whales (see revi-sions in Reid and Edwards, 2001;Drink water et al., 2003). There is awell documented study of thischange on the cold-water cope-pod Calanus finmarchicus (Gun-nerus), which has lost sixty percentof its total biomass since the1960s (Edwards et al., 2006), thissmall species has been replacedby other species, but with lowerproductivity. The loss of productiv-ity affects species such as cod,which is suddenly faced with situ-ations of food shortage, especiallyduring periods of negative recruit-ing. If we add the problem of over-fishing, we can bring these speciesto extreme situations by changingthe age structure of natural popu-lations (Beaugrand et al., 2003).Later, we see cascading problems:

As species like cod are reduced innumber, other species such assardines, anchovies and mulletmay be favoured, so that changesare amplified. The relationship ofthese events to climate change stillneeds to be better studied as theymay have important implicationsfor fisheries policies.

Thermal anomaliesAnother consequence of the ef-fects of climate change is an in-crease of the so-called thermalanomalies, weather conditions inwhich one variable (mainly tem-perature) does not respond to nor-mal seasonal patterns and bringsabout periods in which unex-pected situations occur. This re-sults in the fact that certain speciesmust adapt and respond to theseabrupt changes. The effects aregreater in those species that liveattached to the substrate andtherefore cannot travel to other ar-eas where these anomalies areless significant. In situations ofthermal anomalies, a direct rela-tionship has been seen to the ar-rival of pathogenic species thatcan sometimes lead to high mor-tality of species. In the north-west-ern Mediterranean such phenom-ena have been seen as a result ofprolonged increases in seawatertemperature. One of the best-studied relations is the widespreadinfection of red gorgonian Para-muricea clavata (Risso, 1826),which produced a high mortalityrate in the Gulf of Leon as a resultof infestation by the species Vibriocoralliilyticus (temperature depend-ent pathogen of tropical corals)during periods of an increase intemperature, especially observedbetween 1999 and 2003 (Ballyand Garrabou, 2007). Other simi-lar situations have been studied,such as the infection of Oculinapatagonica by Vibrio shiloi in Is-rael (Rosenberg and Ben-Haim,2002). Some predictions suggestthat in the future pathogen infec-tion could be one of the most im-portant causes of biodiversity loss

Experience 359

in the ocean and of changes inspecies distribution as a result ofthe climatic variable (Schär et al.,2004).

Apart from the above considera-tions, thermal anomalies may alsobe important in the development oftoxic algal blooms (HAB or Harm-ful algal blooms), blooms of mi-croscopic algae are able to gener-ate, accumulate and transferorganic compounds with toxic ef-fects for the marine and coastaltrophic structure. The damagescaused by HABs are devastatingto ecosystems, reducing their abil-ity to maintain biodiversity ofspecies, degrading habitat, in-creasing possible illnesses andproducing changes in the struc-ture of their communities. Similarly,high temperatures and nutrientsin the environment can also en-courage the development of op-portunistic algal species, such asaccumulations of bacteria and fil-amentous algae (fig. 2), which attimes go on to develop very denseclumps that suffocate the marinecommunities on which they grow,or the presence of large tracts ofulvaceas and other species in themarine environment of the HighAdriatic as a result of the processesof eutrophication of waters (Justic,1982).

Effects of storms and otherclimatic anomaliesAs in the increase of thermal anom-alies, climate change predictionspoint to an increased strength ofstorms. Storms can have a nega-tive effect on populations estab-lished in shallow coastal areasand, therefore, are exposed to cat-astrophic events that may scrapesome marine habitats clean. If thiseffect becomes increasingly seri-ous, certain habitats will be moreexposed to mechanical stress. Asimilar effect, also linked to the cli-mate variable, is the friction effecton marine benthos from icebergsdetached from the ice shelves.This friction also causes the scrap-ing of the bottom, the loss of bio-

logical colonization there and,therefore, the recommencementof periods of biological succes-sion, which in cold environments isa very slow process.

Ocean acidificationOne of the most worrying effectsof climate change on the ocean isincreasing acidification. Globally,one third of atmospheric CO2 isabsorbed by oceans (Thomas etal., 2004b). The increased con-centration of CO2 in the atmos-phere causes hydrolysis of this gasin seawater and increases the con-centration of hydrogen ions andlowers the pH of seawater (theseawater becomes more acidic).The current measured valuesshow reductions of 0.1 pH unitscompared to pre-industrial values,with foreseeable scenarios achiev-ing reductions of 0.3 and 0.4 unitsby the end of this century (Orr etal., 2005). This chemical phenom-enon causes increased concen-tration of CO2 dissolved in waterand a simultaneous decrease incarbonate ions, which can havevery negative consequences forthose organisms that need theselatter ions to form biogenic cal-cium carbonate, whether in theform of aragonite (corals, shellfish,etc.) or calcite (phytoplanktonshells, etc.). In certain sea areasaround submarine hydrothermalvents where there are naturalemissions of CO2, there havebeen shortcomings in calcificationprocesses. A good example canbe seen in the observations madeon the island of Ischia, where vol-canic activity causes the condi-tions described above on theseabed. In this case, it is easy tonote the absence of many calcify-ing organisms as well as deficien-cies in the shells of molluscs pres-ent. Ocean acidification placeseven greater pressures on certainocean ecosystems such as coralreefs, already altered by other im-pacts, and could have unforeseeneffects (greater risks) if the phyto-plankton and zooplankton of the

seas and oceans are significantlyaltered.

Coastal environmentsWhen we speak of marine biodi-versity we must not forget all thosecommunities and ecosystems thatoften coexist in the interface zonebetween terrestrial and marine do-mains: beaches, dunes, coastallagoons, wetlands, mangroves,marshes, etc. All these habitatswill be particularly affected by cli-mate change. Without going intodetail, because there is a specialchapter dedicated to this mono-graph, it should be taken into ac-count that the species of these en-vironments must adapt to expectedincreases in sea level, increasingclimate anomalies, strongerstorms, etc., all in an area of highhuman habitation, which results inmany activities taking place aroundthem. In many cases, especially inour Mediterranean habitats, theseenvironments have been very badlytreated and maintained in the past;therefore their possible adaptationto new weather events is difficult,with special emphasis on commu-nities of beaches and dunes, aswell as the physical space itself.

Conserve marine biodiversityas a mitigating and adaptationeffect toward climate changeOrganisms have a limited numberof responses for surviving environ-mental changes, changes such asthose that climate change couldintroduce. Basically, organismscan solve the problem throughadaptations linked to a certainphysiological flexibility; adapt defin-itively to the changes or migrate toplaces where conditions are betterfor their survival (Peck, 2005). Theeffects of climate change on thephysical and chemical variables ofthe coastal and marine ecosys-tems include sea-level increases,reductions in ice cover, acidifica-tion, changes in salinity, alkalinity,wave patterns, ocean circulationand storms. We have no studies toknow with certainty how marine


organisms will respond to thesechanges because we have neverexperienced situations like this.However, it is true that since theclimate variable is a global variablethat acts in addition to many re-gional variables that also impact onthese organisms and since it hasbeen shown how healthy ecosys-tems are much more resistant tochange than those that have pre-viously been impacted, some ofthe best advice, apart from min-imising emissions of greenhousegases to avoid aggravating theproblem, is to manage coastal andmarine environments better.

Management of coastal and ma-rine environments in general hasnever had any priority in the pastand has generally been donepoorly. Consequently, many eco-logical services have been lost,which has caused a major weak-ness in the functioning of biodi-versity. Nevertheless, biodiversityproduces multiple benefits for hu-man societies as it has great eco-logical, cultural and economicvalue (Costanza et al., 1997; deGroot, 2006). All of these bene-fits, along with its structure, form anatural capital, and, as this capitalhas not been sufficiently protectedin the past, it is now much morevulnerable to the adverse effects ofclimate change. Changes in thestructure and functions of marinebiodiversity have already greatlyaffected the environmental goodsand services we get from it. If weare unable to reverse the degrada-tion of coastal areas and seas inwhich we have incurred as a resultof poor planning and managementof these environments, we will in-crease the negative effects of cli-mate change because the degra-dation of these environments isaccelerated by these effects.Moreover, the changes observedas effects of weather events areonly a sample of what is to comebecause there is a maximum tem-perature increase above which weno longer have any possibility ofacting or reversing (Lovejoy, 2009).

“We will deal with that tomor-row”. This excerpt from Al Gore’smovie, An Inconvenient Truth,should be expunged from the vo-cabulary of the people responsi-ble for managing the natural envi-ronment (with special emphasison coastal and marine environ-ments), especially when the cli-mate change scenarios might leadus to have to deal with very diffi-cult-to-resolve situations. In recentdecades we have witnessed therapid emergence of new legalframeworks that seek to ensurethe sustainable development ofoceans and coasts (Olsen, 2001).They are responding to an urgentneed, because, even consideringthe opportunities for continued ex-ploitation of the services offeredby these natural environments, theevidence of their continuing degra-dation is quite certain (MEA, 2003,Worm et al., 2006, The Econo-mist, 2009). This degradation oc-curs despite efforts to solve thespecific problems of pollution,overuse and lack of protection ofnatural capital.

Unlike the models of coastal andocean management currently inuse, a new model based on theecosystem approach has beendeveloped and recommended inline with new legal tools. This newapproach (Ecosystem approach:Integrated Management of HumanActivities based on Knowledge ofEcosystem Dynamics to AchieveSustainable Use of EcosystemGoods and Services, Integrity andMaintenance of Ecosystem, ICES,2004) focuses on analyzing andproperly managing the relation-ships between human societiesand the ecosystems supportingthem. This new model offers bet-ter opportunities for achieving sus-tainability, but also requires a betterunderstanding of how eco systemsfunction, how they are able to pro-duce goods and services for hu-man populations, how these ben-efits are obtained and maintainedover time, how the degradationcaused affects human welfare and

generates substantial costs andhow all this should be used inmanagement processes. How-ever, this new approach is far fromeven beginning to be introduced inthe management of coasts andseas. Therefore, it is necessary tomake important innovations in themanagement of coasts, seas andoceans, invoke the need to defineproperty rights in the seas and de-mand decisive political action forthe conservation of ocean struc-ture and processes (fig. 3).

Related to this change in ap-proach, methods for biodiversityconservation have changed muchover the past decades. Conser-vation approaches based on staticand predictable ecological sys-tems, where biodiversity is under-stood in terms of richness and rar-ity of species and protection isfocused on flagship species (rareor endangered) or on monumentalhabitats, have been replaced bymuch more dynamic and func-tional methods, trying to conservebiodiversity at multiple scaleswithin an ecosystem or landscapecontext with the ecological pro -cesses that sustain it. These newapproaches are not only more ap-propriate to preserve the functionsand ecosystem services that bio-diversity provides, but also to de-velop strategies to mitigate the ad-verse effects of global problemssuch as climate change and theyallow us to move towards sustain-able regional development. In themarine environment, these policiesare even more difficult to put intopractice because we do not havea vision of their conservation sta-tus, and is more difficult to capturepublic opinion. However, issuessuch as the following should beobvious: enforce legislation that isalready in force (fishing boats withthe proper engine power, coastallaws, compliance with internationalconventions, etc.); demand an ef-fort to adapt our legislation to inter-national recommendations (inte-grated coastal zone management,Marine Strategy Directive, imple-

Experience 361

mentation of CBA, social benefitsin decision making, incorporatingthe ecosystem approach, etc.);and increase protected marine ar-eas according to the demands ofinternational agencies. Likewise,to protect this environment someinitial recommendations should beconsidered, such as: protectionand active management of existinghabitats, protection and propermanagement of charismatic andkey species, increase the size ofexisting protected habitats (moreprotected marine areas, especiallyoffshore), the increasing connectiv-ity of habitats through the estab-lishment of ecological networks(marine ecological connection), theprotection of new habitats wher-ever possible, reintroduction of keyspecies in ecosystems when theyare unable to access habitats and,finally, controlling invasive species.Of course, all this while we ensurethat the activities taking place inthe coastal and marine environ-ment are being carried out accord-ing to existing legislation and min-imizing adverse impacts as muchas possible, i.e. by monitoring theireco-effectiveness.

If, as has been demonstrated,healthy ecosystems are less af-fected by the effects of climatechange, it is obvious that we shouldfocus our efforts on ensuring thatthese systems do not degrade overtime and restore them wheneverpossible. The current model of en-vironmental management, which isbasically a jurisdiction model andvery territorially rigid, is not the ap-propriate model to carry out ourgoal. We need a radical change (achange of model and not an evolu-tion of the current model) in how weplan and manage coastal and ma-rine environments. We need a firmcommitment to the IntegratedCoastal Zone Management (Sardà,in publication) and management ofseas and oceans from an ecosys-tem approach that facilitates theadoption of a model based onprocess management. We need tointroduce integrated planning tools

and subordinate sector planning tothem. This should be done quicklybecause while new human activitiesare accelerating as a result of in-creases in population and wealth,the impact that the natural environ-ment receives is also accelerating.These impacts are weakening thestructure and functioning of marinebiodiversity, depriving us from ob-taining goods and ecological serv-ices that biodiversity offers us andamplifying the negative effects ofclimate change on coasts, seasand oceans.

BibliographyANADóN. R.; DUARTE, C. M.; FARIñA.C. (2005), «Impactos sobre losecosistemas marinos y el sectorpesquero» in J. M. Moreno (ed.),Evaluación preliminar general delos impactos en España por efectodel cambio climático, Ministry ofthe Environment, Madrid, pp. 147-182.BALLY, M.; GARRABOU, J. (2007),«Thermodependent bacterial pat-hogens and mass mortalities intemperate benthic communities:a new case of emerging diseaselinked to climate change», GlobalChange Biology, No. 13, pp.2078-2088.BEAUGRAND, G.; REID, P. C. (2003),«Long-term changes in phyto-plankton, zooplancton and salmonrelated to climate», Global ChangeBiology, No. 9, pp. 801-817.BEARE, D.; BURNS, F.; JONES, E.;PEACH, K.; PORTILLA, E.; GREIG, T. etal. (2004), «An increase in theabundance of anchovies and sar-dines in the north-western NorthSea since 1995», Global ChangeBiology, No. 10, pp. 1209-1213.BIANCHI, C. N.; MORRI, C. (2003),Global sea warming and «tropica-lization» of the Mediterranean Sea:biogeographic and ecological as-pects, Marine Biogeography of theMediterranean Sea: Patterns andDynamics of Biodiversity, Part 1,pp. 319-328. BRANDER, K.; BLOM G.; BORGES, F.;ERZINI, K.; HENDERSON, G.; MAC-KENZIE, B. R. et al. (2003), «Chan-

ges In Fish Distribution In The Eas-tern North Atlantic: Are We SeeingA Coherent Response To Chan-ging Temperature?», ICES MarineScience Symposia, No. 219, pp.261-270.BOUDOURESQUE, CH. F.; MEINESZ, A.;RIBERA, M. A.; BALLESTEROS, E.(1995), «Spread of the green algaCaulera taxifolia (Caulerpales, Ch-lorophyta) in the Mediterranean:possible consequences of a majorecological event», Scientia Marina,No. 59 (supplement 1), pp. 21-29.CERRANO, C.; BAVESTRELL, G.; BIAN-CHI, C. N.; CATTANEO-VIETTI, R.;BAVA, S.; MORGANTOI, C. et al.: «Acatastrophic mass-mortality epi-sode of gorgonians and other or-ganisms in the Ligurian Sea(North-western Mediterranean)»,Ecology Letters, No. 3, pp. 284-293.COSTANZA, R.; D’ARGE, R.; DE

GROOT, R.; FABER, S.; GRASSO, M.;HANNON, B. et al. (1997), «The va-lue of the world’s ecosystem servi-ces and natural capital», Nature,No. 387, pp. 253-260.CROOKS, J. A. (2002), «Characteri-zing ecosystem level consequen-ces of biological invasions: the roleof ecosystem engineers», Oikos,No. 97, pp. 153-166. CUDDINGTON, K. E.; HASTINGS, A.(2004), «Invasive engineers», Eco-logical Modelling, No. 178, pp.335-347.DE GROOT, R. (2006), «Function-analysis and valuation as a tool toassess land use conflicts in plan-ning for sustainable, multi-functio-nal landscapes», Landscape andUrban Planning, No. 75, pp. 175-186.DRINKWATER, K. F.; BELGRANO, A.;BORJA, A.; CONVERSI, A.; EDWARDS,M.; GREENE, C. H. et al. (2003),«The response of marine ecosys-tems to North Atlantic climate va-riability associated with the NorthAtlantic Oscillation» in J. Hurrell(ed.), The North Atlantic Oscilla-tion, Geophysical Monograph, No.134, Chapter 10.EDWARDS, M.; LICANDRO, P.; JOHNS,D. G.; JOHN, A. W. G.; STEVENS, D.


P. (2006), Ecological Status Re-port: results from the CPR survey2004/2005, SAHFOS TechnicalReport 3, pp. 1-8.European Environmental Agency(EEA) (2008), Impacts of Europe’schanging climate - 2008 indica-tor-based assessment, EEA Re-port, Copenhagen, No. 4, p. 213.European Science Foundation(ESF) (2007), «Impacts of ClimateChange on the European Marineand Coastal Environment -Ecosystems Approach», MarineBoard-ESF Position, Paper 9,Strasburg, p. 82.FRANCOUR, P.; BOUDOURESQUE, C. F.;HARMELIN J. G.; HARMELIN-VIVIEN, M.L.; QUIGNARD, J. P. (1994), «Are theMediterranean waters becomingwarmer? Information from biologicalindicators», Marine Pollution Bulle-tin, No. 28, pp. 523-526.GALIL, B. S. (2008), «Alien speciesin the Mediterranean Sea – Which,when, where, why?», Hydrobiolo-gia, No. 6.006, pp. 105-116.HALPERN, B. S.; WALBRIDGE, S.;SELKOE, K. A.; KAPPEL, C. V.; MI-CHELI, F.; D’AGROSA, C. et al., «AGlobal Map of Human Impact onMarine Ecosystems», Science, No.319, pp. 948-952.ICES (2004), «Report of the ICESAdvisory Committee on FisheryManagement and Advisory Com-mittee on Ecosystems», ICES Ad-vice, Vol. I (2), pp. 1544.Intergovernmental Panel on Cli-mate Change (IPCC) (2007), TheAR4 Synthesis Report, p. 77.JUSTIC, D. (1987), «Long-term eu-trophication of the Northern Adria-tic Sea», Marine Pollution Bulletin,No. 18, pp. 281-285.LOVEJOY, T. (2009), «Climate Chan-ge’s Pressures on Biodiversity»,State of the World 2009, World-watch Institute, pp. 67-70.MAYOL, J.; GRAU, A.; RIERA, F.; OLI-VER J. (2000), «Llista vermella delpeixos de les Balears», Quadernsde Pesca, No. 4, pp. 1-126.MEINESZ, A.; BELSHER, T.; THIBAUT,T.; ANTOLIC, B.; BEN MUSTAPHA, K.;BOUDOURESQUE, C. F. et al. (2001),«The introduced green alga Cau-

lerpa taxifolia continues to spreadin the Mediterranean», BiologicalInvasions, No. 3, pp. 201-210. MEINESZ, A.; SIMBERLOFF, D.; QUAM-MEN, D. (2002), Killer Algae, Univer-sity of Chicago, p. 360.Milennium Ecosystem Assessment(MEA) (2003), Ecosystems andHuman Well-being: A frameworkfor assessment, Island Press. MOLINERO, J. C.; IBáñEZ, F.; NIVAL,P.; BUECHER, E.; SOUISSI, S. (2005),«North Atlantic climate and north-western Mediterranean planktonvariability», Limnology and Ocea-nography, No. 50, pp. 1213-1220.OCCHIPINTI-AMBROGI, A. (2007),«Global change and marine com-munities: alien species and climatechange», Marine Pollution Bulle-tin, No. 55, pp. 342-352.OLSEN, S. B. (2001), «Inventing go-vernance systems that respond tocoastal ecosystem change» in vonBodungen, B.; Turner, R. K. (eds.),Science and Integrated CoastalManagement, Dahlem UniversityPress, Berlin, pp. 327-339.ORR, J. C.; FABRYM, V. J.; AUMENOT,O.; BOPP, L.; DONEY, S. C.; FEELY, R.A. et al. (2005), «Anthropogenicocean acidification over thetwenty-first century and its impacton calcifying organisms», Nature,No. 437, pp. 681-686.PECK, L. S. (2005), «Prospects forsurvival in the Southern Ocean:vulnerability of benthcio species totemperature change», AntarticScience, No. 17, pp. 497-507.REID, P. C.; EDWARDS, M. (2001),«Long-term changes in the pela-gos, benthos and fisheries of theNorth Sea», Senckenbergiana Ma-ritima, No. 31, pp. 107-115.ROSENBERG, E.; BEN-HAIM, Y.(2002), «Microbial diseases of co-rals and global warming», Environ-mental Microbiology, No. 4, pp.318-326.SABATÉS, A.; MARTÍN, P.; LLORET, J.;RAYA, V., «Sea warming and fishdistribuition: the case of the smallpelagic fish, sardinell aurita, in thewestern Mediterranean», GlobalChange Biology, No. 12, pp. 2209-2219.

SARDÀ, R. (in print), «La estrategiacatalana de Gestión Integrada deZonas Costeras», Armonización delas estrategias de gestión inte-grada de zonas costeras, Publi-caciones de AENOR, Madrid.SCHäR, C.; VIDALE, P. L.; LUTHI, D.;FREI, C.; HABERLI, C.; LINIGER, M. A.et al. (2004), «The role of increa-sing temperature variability in Euro-pean summer heatwaves», Na-ture, No. 427, pp. 332-336.STEBBING, A. R. D.; TURK, S. M. T.;WHEELER, A.; CLARKE, K. R. (2002),«Immigration of southern fish spe-cies to south-west England linkedto warming of the North Atlantic(1960-2001)», Journal of the MarineBiological Association of the UnitedKingdom, No. 82, pp. 177-180.VARGAS, M.; GARCÍA, M. C.; MOYA,F.; TEL, E.; PARRILLA, G.; PLAZA, F. etal. (2007), Cambio climático en elMediterráneo español, SpanishInstitute of Oceanography, p. 159.THOMAS, C.; CAMERON, A.; GREEN,R. E.; BAKKENES, M.; BEAUMONT, L.J.; COLLINGHAM, Y. C. et al. (2004a),«Extinction risk from climate chan -ge», Nature, No. 427, p. 145-148.THOMAS H.; BOZEC, Y.; ELKALAY, K.;DE BAAR, H. J. W. (2004b), «Enhan-ced open ocean storage of CO2from shelf sea pumping», Science,No. 304, pp. 1005-1008.The Economist (2009), Troubledwaters: a special report on theSea. (January 3 - 9).THUILLER, W. (2007), «Climatechange and the ecologist», Na-ture, No. 448, pp. 550-552.WORM, B.; BARBIER, E. B.; BEAU-MONT, N.; EMMETT DUFFY, J.; FOLKE,C. et al. (2006), «Impacts of Biodi-versity Loss on Ocean EcosystemServices», Science, No. 314, pp.787-790.

Resources Dossier European Commission (Directo-rate-General for the Environment)• Climate Change Website: http://ec.europa.eu/environment/climat/home_en.htmAssessment Council for Sustaina-ble Development, Generalitat deCatalunya

Experience 363

• Informe sobre el Canvi Climàtica Catalunya:http:// www.cat.sostenible.orgEuropean Environment Agency• Climate Change: indicators, re-ports, data: http://themes.eea.europa.eu/Environmental_issues/climateEuropean Foundation of Sciences

• Marine Board Position Papers:http://www.esf.org/publications/marine-board.htmlIntergovernmental Panel on Cli-mate Change• Climate change:http://www.ipcc.chSpanish Office for Climate Change,Ministry of the Environment

• Climate Change in Spain. Situa-tion: http://www.mma.es/secciones/cambio_climaticoUK Climate Change Office• Stern Report: http://www.occ.gov.uk/activities/stern.htm


Climate change and fisheriesAna Gordoa EzquerraCentre for Advanced Studies of Blanes (CEAB-CSIC)

Climate change due to humanactivity is a reality recognized bythe scientific community and ulti-mately accepted by most politicalauthorities. Certainly, the climatechange which we are experienc-ing is not the first planet has everknown. A succession of warmingsand glaciations has accompaniedthe Earth’s history and has playeda key role in the evolution of organ-isms. However, the current situa-tion is different in nature and in thespeed of changes taking place.

The concentration of CO2 in theatmosphere has increased by 35%since the mid-nineteenth century. Itis estimated that the current levelsof concentration have not oc-curred for twenty million years. Theincreased concentration of CO2and other greenhouse gases hascaused an increase in global tem-perature of about 0.76ºC sincepre-industrial times. Although thisincrease may be perceived assmall, its effects are already show-ing, and it is considered that an in-crease of more than two degreeswould be catastrophic and irre-versible. The rise in temperaturealso affects, with greater intensity,water bodies and an increase of1.5ºC has been observed over thepast sixty years. This increase ismost evident in the surface layers,but is also occurring in deep wa-ters.

The warming of the oceans inturn has consequences for the cli-mate, because the seas andoceans play a major role in climate.The surface current system dis-tributes heat from the tropics tohigher and colder latitudes. Thus,the current system determines theregional climate and especially thatof north-east Europe. The flow ofwarm water from the Gulf of Mex-ico reaches Europe all the way tothe Arctic. This temperate current

increases the average tempera-ture of north-eastern Europe byabout ten degrees. The surfacecurrents not only act as a con-veyor belt of heat, they also areused by different organisms andare fundamental to the movementof many migratory species.

Changes in the physical condi-tions of the oceans could producechanges in the present system ofcurrents that directly affect marineecosystems and the climate sys-tem we know today.

One possibility being consideredis that of weakening ocean cur-rents and particularly the GulfStream, with local climatic conse-quences that could cause a cool-ing of the European regions nowtempered by the current. There-fore, the regional effect of globalwarming does not always imply anincrease in temperature. Global cli-mate impacts by a reduction in theintensity of current is more com-plex to project, but could affectthe general pumping system of theoceans with effects on areas ofdeep water formation and the gen-eral current system that connectsthe great oceans.

While seas and oceans affect theclimate, they are also affected byclimate change. Oceans slowdown climate change in the at-mosphere and land areas, anddangerously minimize the generalperception that society has of thechanging climate.

First, the oceans absorb part ofthe increase in heat, reducing at-mospheric warming and distortingour perception of global warming.

Furthermore, the oceans captureby diffusion at least twenty-eightpercent of annual CO2 emissions,a fact that slows the accumula-tion of greenhouse gases in theatmosphere and the global warm-ing process.

But ultimately, the oceans arewarming faster than the atmos-phere and are also being acidifieddue to increased CO2 concentra-tion, which affects the process ofcalcification of skeletons and im-

pacts mainly on calcareous organ-isms with external structures suchas coral reefs.

Global warming is changing thesalinity of different ocean regions.In some high latitude areas, salin-ity is decreasing due to thawingand also by an increase in precip-itation. In other areas there will bea salinisation, already observed inthe Mediterranean, due to in-creased evaporation and reducedfreshwater input. The melting ofice also causes sea levels to riseand recent research indicates thatthe rise in the next hundred yearswill be between 0.5 and 1.4 me-ters, double what had been en-visaged to date. Arctic melting isoccurring at a faster rate than ex-pected. The complete summermelting of the Arctic was estimatedto occur in 2040, but is currentlyexpected to occur at the end ofthe next decade. Rising sea levelswill modify the existing coastal sys-tems, altering coastlines andcoastal habitats and affectingecosystems, resources and fish-eries.

Marine organisms adapted tocertain conditions, including tem-perature and salinity are key con-ditioning factors and are ex-tremely vulnerable to environmentalchanges. These changes will harmsome species but may encourageothers with difficult to predict re-sults, creating a chain reactionfrom planktonic organisms andspecies that feed on them to thelarge predators and, finally, thefisheries sector as maximum sys-tem predator.

Most fish do not have mecha-nisms to regulate body tempera-ture and are adapted to a certaintemperature range, hence theirvulnerability to changes in it. Tem-perature affects fish metabolism,oxygen consumption, growth andalso triggers biological processes.An increase in temperature in-creases metabolism, oxygen con-sumption, growth, and therefore,may advance the age of reproduc-tion and also reduce the longevity

Experience 365

of individuals. In the southeast Pa-cific faster growth in pelagic or sur-face species has been seen. Inaddition, efficiency in the transportof oxygen varies with temperature:at high temperatures the concen-tration of oxygen in the water andthe fish is reduced in accordancewith the circulatory system and fishadjust their circulatory and respira-tory systems to extract enoughoxygen from water.

Furthermore, the life cycle of or-ganisms is coupled to environmen-tal seasonality, synchronously orasynchronously, as with the repro-ductive pattern of many speciesand their migratory cycles. The suc-cess or failure of reproduction de-pends on the variation of environ-mental conditions and species’adaptation to them. Therefore, anincrease in temperature, a seasonalgap or a reduction in seasonality byincreasing minimum temperaturescan have direct effects on speciesand consequently on their prey,predators and competing species.An alteration of the biological clockof the species can produce a mis-match between the initial stages ofthe life of fish and their prey, result-ing in declining populations. Thepopulations may be altered bylesser known effects of temperaturechanges such as sexual differentia-tion. Although thermo-dependantsexual differentiation is more com-mon in reptiles, it also occurs insome fish species where environ-mental warming could cause mas-culinisation in some populationsand damage their reproductive po-tential.

The most visible manifestation ofclimate change is the shift ofspecies towards higher latitudesin search of colder waters. Theshift can be caused either becauseorganisms require specific temper-atures, which no longer exist in re-gions where they lived, or becausethey follow the movement of or-ganisms which they feed upon. Inthe Atlantic numerous observa-tions have been made of speciesdisplacement. In Europe it has

been seen in red mullet, anchoviesand sardines. The same phenom-enon has been detected in speciesthat usually did not exceed theAfrican coast and which nowreach the Galician coast. In theNorth Sea, where warming from1977 to 2001 was 1.05ºC, two-thirds of species, commercial andnon-commercial, have migratednorth or deeper in search of colderwaters.

Movements of marine specieshave occurred in a very short pe-riod of time and the potential im-pact on the balance of marineecosystems has been recog-nised. Species that have moveddifferentiate from those that donot by their characteristic smallersize and rapid life cycles, whichmay indicate that these charac-teristics translate into a faster re-sponse to environmental changesand perhaps a greater resistanceto them. By contrast, species withslower life cycles, which are morevulnerable to overexploitation,also appear to be demographi-cally less able to respond quicklyto the warming process. The dif-ferential response of species ob-served between fast and slow cy-cles can generate a disruption inthe food chain of the differentecosystems. Fisheries manage-ment and organisation of thespecies most sensitive to climatechange should give them a higherlevel of protection.

Variations in temperature andsalinity affect water density, whichalso influences organisms but theireffects are less evident. In the BalticSea an increase in temperatureand a decrease in salinity whichcauses an adjustment in the distri-bution of stocks according to theirtolerance to these variables willalso mean a loss of weight or den-sity of the surface water body. Thiscan affect the success or survivalof the eggs of some species, be-cause the eggs have a buoyancyto develop at a certain depth thatensures or optimizes the subse-quent larval development. If the

water density varies, the eggs willfind the point of buoyancy at differ-ent depths; in less dense waterseggs descend more and the re-verse will occur when the waterdensity increases. In the Baltic, thedecline of the cod stock is also at-tributed to lower water density,causing the collapse of the eggs ofthis species at depths where theoxygen concentration is lower.Similar occurrences and manyother causes of non-viability of cer-tain species in their natural habitatsmust be happening and going un-noticed, but with no less impact onecosystems and marine natural re-sources.

The Mediterranean situation maybe even more critical than in otherregions. Besides the increase oftemperature and salinity of its wa-ters, coastal habitat loss due tothe transformation of the coast byhuman activity, the state of over-exploitation of resources and lim-ited production capacity of theMe diterranean, there is the addi-tional threat of the emergence ofalien species. According to theUN, 44% of these species are in-troduced through the Suez Canal,20% through the ballast water ofships and 7% through the Gibral-tar Strait. Most species intro-duced since the opening of theSuez Canal (1869) have tended toremain in the eastern basin,warmer than the western, butwidespread warming of the entireMediterranean is allowing the ar-rival of many of them to our shores.

There are estimated to be somefive hundred alien species, andperhaps the greatest impact isfrom those that can destroy natu-ral habitats by the ripple effect onspecies that harbour and supportthem and which also affect manycoastal fisheries. The beds of Posi-donia oceanica, – one of the habi-tats most threatened by illegaltrawling practices, the anchoringeffect of the boats and water qual-ity – are also now threatened bytwo alien species of algae, one in-troduced accidentally from the


Monaco aquarium (Caulerpa taxifo-lia) and one introduced through theSuez Canal (Caulerpa racemosa).

There are many and varied alienorganisms accounted for in theMediterranean, including: onehundred and five species of fish,sixty-three species of crus-taceans and one hundred andthirty-seven species of molluscs.As a general estimate it is gener-ally considered that the numberof alien species that are adaptedand installed in a new habitatshould not exceed ten percent ofthe total. Although this figure is al-ready high, one should not ruleout an overshoot in the Mediter-ranean. The benefits native speciesmay have in their natural habitatmay decrease because the habi-tat also is changing.

The advantage of fish whencompared to other organisms,with less or no mobility, is that theymay travel in search of suitablehabitats, as has been observed inthe Atlantic Ocean and other re-gions. However, the Mediterraneanis like a cul-de-sac where the useof the strait as a way out is highlyunlikely.

The vulnerability of Mediterraneanfishery resources regarding globalwarming and invasive species pres-ence is accentuated by the state ofexploitation in which they occur.Therefore, the management ofMediterranean fisheries must con-sider the new threats on resources,and implement immediate precau-tionary policies to preserve thisfood source for the medium andlong term.

The FAO has warned about thestrong impact that global warmingwill have on fisheries and aquacul-ture, with important consequencesfor food security of some popula-tions. The current fragile situationwill be aggravated by the rapidlyincreasing world population, ac-companied by an increase in fooddemand, requiring urgent meas-ures and actions.

Currently, fish comprises abouttwenty percent of the animal

protein in food for more than2,800,000,000 people and inpoorer areas can represent up tofifty percent. This figure increaseswhen it comes to developing is-land countries, where fish can con-tribute ninety percent of the animalprotein in peoples’ diets. Many ofthese populations are in tropicalor subtropical regions, which areprecisely the areas where a de-cline is foreseen in productivity ofthe oceans and where rising sealevels pose a direct threat tocoastal populations.

Subsistence fishing, an activityin disuse in developed countries,could re-establish itself in Europedue to the current economic situ-ation. In the Mediterranean basin anumber of factors converge suchas the mild climate, the strong mi-gration component and the currentlevel of unemployment, whichplace this activity in optimal condi-tions for its development.

On the coast of Tarragona thepractice of this activity withoutrecreational fishing licenses andwithout knowledge of existing leg-islation by practitioners has alreadybeen noted. Although the activity isstill in its beginning, it adds yet an-other factor of pressure on coastalresources and to which legal ac-tion and integration must be ap-plied. The latter is essential be-cause the practitioners havedifferent cultural backgrounds andsome come from countries, includ-ing many in Europe, where fishconsumption is considered a rightand where their activity is barelyregulated.

According to FAO the impact ofphysical and biological changesrelated to climate on fishing andthe communities that depend on itwill be as varied as the changesthemselves. It is likely that the ef-fects will be both positive and neg-ative, and depend on local circum-stances and vulnerability as wellas the resilience of affected com-munities.

The magnitude and severity ofeconomic and social develop-

ment in the fisheries and aquacul-ture sectors will depend largelyon adaptation and innovation poli-cies developed based on the op-portunities offered by the new en-vironmental settings. It has beensuggested that aquaculture repre-sents an opportunity in some re-gions but in others the effect maybe negative. Increased weatherphenomena such as cyclones orfloods, and rising temperaturescausing algal blooms and an in-crease in pathogens will adverselyaffect the breeding of certainspecies.

Fisheries, as well as adapting tonew scenarios produced by cli-mate change, should minimisetheir current contribution to thisprocess and reduce the currentlevel of CO2 emissions from fishingvessels. The average consump-tion in Europe is of 640 litres of fuelper tonne of extracted fish, varyingbetween different types of fishing,with bottom trawling being thatwhich requires the most fuel. Thefishing industry could convergewith the European commitment ofa 20% reduction in emissions withimproved design of equipment andvessels and their usage. The fish-ery sector, being one of the mostaffected by global warming, shouldbe most interested in taking thenecessary steps to reduce theirown emissions.

The success of fishery adapta-tion strategies to climate changerequire a comprehensive approachknown as the ecosystems ap-proach to understanding and an-ticipating ecological change ineach region. Without a doubt, oneof the challenges that must befaced in the future is the adapta-tion of the current understandingof environmental factors on fishstocks and incorporating them intothe complex effects that produceclimate change.

BibliographyBRANDER, K. M. (2007), «Global FishProduction and Climate Change»,PNAS, No. 104, pp. 19709-14.

Experience 367

CLARCK, B. M. (2006), «ClimateChange: A Looming Challenge forFisheries Managament in SouthAfrica», Marine Policy, No. 30, pp.84-95. EDWARDS, M.; RICHARDSON, A. J.(2004), «Impact of Climate Changeon Marine Pelagic Phenology andTrophic Mismatch», Nature, No.430, pp. 881-884.MACKENZIE, B. R.; GISLASON, H.;MöLLMANN; KöSTER, F. W. (2007), «Im-pact of 21st century climate changeon the Baltic Sea fish communityand fisheries», Global Change Bio-logy, No. 13, pp. 1348-1367.MEEHL, G. A et al. (2005), «HowMuch Global Warming and Sea le-

vel Rise?», Science, No. 5.716,pp. 1769-1772.OSPINA-áLVAREZ, N.; PIFERRER, F.(2008), «Temperature-DependentSex Determination in Fish Revisi-ted: Prevalence, a Single Sex Ra-tio Response Pattern, and Possi-ble Effects of Climate Change»,PLoS ONE 3(7): e2837. doi:10.1371/journal.pone.0002837PERRY, A. L. (2005), «ClimateChanges and Distribution Shifts inMarine Fishes», Science, No. 308,pp. 1912-1915.RAHMSTORF, S. (2007), «A Semi-Empirical Approach to ProjectingFuture Sea-Level Rise», Science,No. 315, pp. 368-370.

ROESSIG, J. M.; WOODLEY, C.M.;CECH, J. J; HANSEN, L. J. (2004),«Effects of Global Climate Changeon Marine and Estuarine Fishesand Fisheries», Reviews in FishBiology and Fisheries, No. 14, pp.251-275.SIGLER, M. F.; FOY, R. J.; SHORT, J.W.; DALTON, M.; EISNER, L. B.;HURST, T. P.; MORADO, J. F.; STONE,R. P. (2008), «Forecast fish, shell-fish and coral population respon-ses to ocean acidification in thenorth Pacific Ocean and BeringSea: An ocean acidification re -search plan for the Alaska Fishe-ries Science Center», AFSC Pro-cessed Rep. 2008-07, pp. 35.


Possible effects ofclimate change oncoastal planning andurban development in the BarcelonaMetropolitan AreaPatrícia Giménez FontCoordinator of the CoastalObservatory of the EL FARConsortiumPatrícia Lacera MartínezEnvironmental Technician of theCoastal Observatory of the EL FAR Consortium

One of the perennial concerns ofcoastal communities has been tocontrol or reduce the effects of fluc-tuations of the sea on the coastalterritory. Over the years, from theknowledge and experience of theeffects of marine dynamics, therehave been several interventions,some more successful than others,which have allowed us to have amore or less controlled coastline.

But now we are faced with a newfuture prospect. The forecasts ofthe effects of climate change pre-dict that the coast will be seriouslyaffected, resulting in changes inthe fluctuations of the sea. We facea period in which new actionsmust be defined to adapt to the ef-fects of marine dynamics and de-fine a new prevention strategy. Thequestion that arises with this newparadigm is whether it will be pos-sible to adapt in time, taking intoaccount the different degrees ofoccupation of the Catalan coast,such as in the Barcelona Metropol-itan Area (BMA).

Climate change on the CatalancoastThe coastal area is characterizedby natural conditions that allow itto adapt to climate variability andmaintain its integrity when facedwith new changes. Therefore, itseems that the real impact of cli-mate change on the coast is theacceleration of climate variabilityor the possible surpassing of athreshold. Specifically, the effectsof climate change on the evolu-

tion of the coast are verifiedthrough the agents of change con-trolling the evolution of this area.So, the main driving factors arethe first elements that must be an-alyzed when assessing the possi-ble impacts of climate change, andthey include: river discharge,waves (direction, intensity, dura-tion and persistence) and the aver-age sea level (Sanchez-Arcilla,Sierra and Jiménez, 2005).

In this sense, it could be arguedthat the main modelling factors ofthe coast associated with possibleclimate change are:

• The relative rise of the averagesea level.

• The increase in the persistenceof storms and the slight increase intheir intensity.

• The increased frequency offloods, thereby reducing naturalresilience of the affected sections.

• The decrease in sedimentsavailable on the sandy coasts ofCatalonia, which is due to increasederosion form rising sea levels anda decrease in the sedimentarycontribution of rivers.

In any case, theoretical studies onthe possible effects of climatechange on different elements of thecoast show that small changes inthe parameters defining wave inci-dence on the coast as well as theobserved increase in average sealevel may have important conse-quences in the coastal zone. How-ever, it should be noted that thevulnerability of the coast is deter-mined by climate, geomorphologyand existing structures in each sec-tion and possesses multiple scales.The coastal response observed ineach case depends on the timescale selected for the study. There-fore, the possible effects of climatechange on beaches are highly de-pendent on the characteristics ofthe beach that is considered andthe propagation of waves on thebeach, and it is not possible to ap-ply the values to specific beacheswithout a specific analysis.

Therefore, rocky cliff coasts areless vulnerable and less dynamic,

while sedimentary coasts with alimited granular volume will be themost vulnerable. Sedimentarycoasts with an “undefined” volumeof material, although subject to ma-jor changes due to the impact ofclimate, will have a more limitedvulnerability. The two types ofcoasts that are in a more fragileequilibrium and are more vulnera-ble to possible local climate changeare deltas and estuaries. In bothenvironments an acceleration ofexisting processes of erosion andflooding associated with climatechange is expected. In these casesthere is an increased likelihood ofloss of coastal ecosystems, due toa lack of space for their migrationand natural dynamism. In particu-lar, the major deltas of the metro-politan coast, Tordera and Llobre-gat, along with the rest of thealready scarce areas of coastalwetlands appear to be directlythreatened by this change in localweather. We must consider thatareas with chains of dunes behindthe beach will more efficiently resistany increase in the intensity ofstorms or rise of average sea level.

Moreover, highly rigid, urbancoasts and have a high degree ofvulnerability to climate changegiven the low response capacity ofthe system.

Detected effects of climatechangeAlthough detailed studies areneeded to assess the specific im-pacts of climate change on eachsection of the coastline, it hasbeen found that a relative increasein average sea level, the progres-sive reduction of sediment inputsand more persistent storms willlead to a loss of land and coastalecosystems. Specifically, and tocharacterize the current situationand assess the possible effects ofclimate change on the Spanishcoast, the University of Cantabriahas conducted a study for theMinistry of Environment, Rural andMarine Environment (MARM – ini-tials in Spanish), entitled Efectos

Experience 369

del cambio climático en las zonascosteras (Effects of Climate changein coastal areas). Below, we pres-ent the results analyzed for thehorizon year of 2050.

The study determined that themost important effects that climatechange implies for the beachesare the variation in the floodingthreshold and a retreat or, as thecase may be, advancement ofthe coastline. Based on the datashown in figure 1 it can be con-cluded that in 2050 there will be anoverall increase in flooding on theSpanish coast, and therefore alsoto the BMA, induced mainly by theaverage sea level increase. As rep-resentative data, it is noteworthythat the Mediterranean will experi-ence an increase of about twentycentimetres.

Regarding the advance or retreatof the coastline, the study indi-cates that beaches made of finersand and receiving the largestwaves will be those that will retreatthe most. As an order of magni-tude, it can be estimated that forevery centimetre rise in the aver-age sea level there will be a retreatof a meter in the coast line. On theMediterranean a minimal retreatof eight meters has been esti-mated due to the increasing sealevel. Another parameter that cancontribute to a further decline ofthe beaches is the variation in thedirection of average energy flow.This decline is highly dependenton the type of beach that is con-sidered, as well as wave propaga-tion from undefined depths to thebeach in particular. In the case ofthe BMA, a serious general retreatis not foreseen due to the effect ofsea level increase when comparedwith other areas of Spain, asshown in figures 2 and 3. How-ever, a serious decline is expectedas a result of the variation in the di-rection of the waves, especially inthe north (this variation is ex-pected to affect mainly the CostaBrava north of the BMA).

Similarly, these changes in theweather will have effects on

coastal infrastructure. The fact isthat the maritime works are builtfor a certain wave climate. Any in-crease in the average sea level willalso increase the energy of thewaves that arrive at these struc-tures and therefore decrease theirsecurity and may lead to their de-struction. From a functional pointof view, any increase in sea level orintensity of storms will increasewith the water level on these struc-tures and therefore the volume ofbreaching and similar parameters.

Therefore, climate change canmean major changes in breachingand flooding, both in the slopingand vertical structures that makeup many of the seaside prome-nades of our cities. If we take intoaccount variations of maritime cli-mate variables calculated in thestudy, it is evident that this variableof breaching will undergo majorchanges with respect to currentvalues and that these dimension-less variations will be most notablein the Mediterranean, to the pointthat a relative increase in breachingis estimated between one hundredand fifty and two hundred percent,as shown in figure 4.

The study also revealed that cli-mate change may lead to impor-tant consequences regarding thestability of levees.

Challenges to be overcomeregarding climate changeAccording to experts, being able todetect changes in marine dynamicsand to model future changes is cru-cial to establishing potential im-pacts and, by analyzing the vulner-ability of the coast, determiningthe risk impact of climate change.From this perspective you can de-fine the strategies to be devel-oped, which may be retreat, adap-tation or protection (fig. 5).

The impact of climate change onthe coast is evident and policy oradaptation strategies to climatechange effects on the coast mustbe implemented throughout thecoast and therefore dealt withglobally.

Moreover, the risk associatedwith impact must be evaluated lo-cally due to the high variability inthe vulnerability of coastal areas.Also, the actions and investmentsto adapt to potential climatechange effects should be priori-tized through the detailed studiesthat consider the vulnerability ofthe areas studied.

It is clear that in highly altered orinstable areas such as the BMA,adaptation is much more complex.Many of the identified impacts cangenerate social and economiccosts (tourism, infrastructure, dis-placement of industries and urbanareas, etc.) that should be evalu-ated in order to adequately quan-tify the risks of climate change.

The metropolitan coast of BarcelonaThe coastline of the metropolitanarea, because of its proximity toBarcelona and the attractivenessof the marine landscape, hasprobably been the most trans-formed Catalan territory through-out history, in a spontaneous orplanned way, in a unique way ineach city and territory, but almostalways quickly and intensely.

This coastline is characterized byhaving a large number of peopleconcentrated in a narrow strip. Itshould be noted that even with thedispersal and redistribution of thepopulation all along this coastline,the weight of the city of Barcelonais still noticeable: 63.5% of thepopulation concentrated on thecoast can be found along the 21%of the coast that is the metropoli-tan area. The other municipalitiesare home to 36.5% of the popula-tion on the other 79% of the terri-tory of the coastal municipalities(ICC, 2007).

Models of coastal occupation of the BMAThe metropolitan coastal front is avery morphologically and geo-morphologically diverse territory,which makes a homogenisedtreatment impossible. From north


to south we find different physicaland social realities that haveshaped and led to different pat-terns of land use.

From the plain and delta of theTordera River, a mountain rangeruns parallel to the coast, allowingthe population to settle in thiscoastal corridor drained by its ownsystem of streams that haveformed this area. The narrow flatstrip between the Mediterraneanand the Montnegre mountains hasbeen the location of settlementsand roads. The characteristic ofthis coastal area is that of doublesettlements with the original cen-tre, often at a distance from thesea, and the other closer to thecoast with a waterway joining thetwo. Today, however, urbanisationhas tended to join them, spreadingfrom the sea as well as the moun-tain and reducing the land thatwas once agricultural fields andorchards and is now occupied bygreenhouses (fig. 6).

This landscape is not interrupteduntil the Besòs river, which to-gether with the Llobregat river,redirect the Coastal MountainRange a few kilometres in relationto the sea and form the plains ofBarcelona and the Llobregat delta.Both plains join as a confluence ofthe corridor between the IberianPeninsula and the rest of the con-tinent, giving rise to the historiccentrality of Barcelona at the nat-ural outlets of the interior of Catalo-nia towards the sea (fig. 7).

The coastal municipalities of thelower Llobregat river are character-ized by agricultural areas belong-ing to small land owners who ex-ploit them and who have beensubjected to strong real estatepressures, despite being zoned asnon-developable, and also the in-troduction of new infrastructure.However, the towns of El Prat deLlobregat, Viladecans and Gavàhave remained more or less com-pact, while in Castelldefels lowdensity residential growth hasspread throughout the municipality.

The Garraf Massif is the final ex-

pression of the coastal mountainrange. Until 1882, with the openingof the railway tunnels, the moun-tains imposed severe traffic difficul-ties between the coastal plainsand southern Catalonia and thefigure of the natural park and itsrugged terrain were the main rea-sons for the relative delay in occu-pying the land. Suffice to say thatsince the 1950s and 1960s, themunicipalities of Cubelles, Vilanovai la Geltrú and Sant Pere de Ribessaw the growth of dispersed, do-it-yourself developments in themountain areas, which are cur-rently undergoing processes of le-galization and improvement. Butsince 1990, the improvement ofroad infrastructure – opening ofhighways, tunnels, extensions andnew variants – has intensified amodel of dispersed urbanisation,combining this new residentiallandscape with the denser, oldertownships (fig. 8).

In general, we can say that themetropolitan coast has specializedin residential occupation while theeconomic activity offering a largervolume of employment is locatedalong the industrial axis of the Llo-bregat and Besòs rivers, both forthe availability of land in better con-ditions and for the rapid access totransportation corridors. This dualprocess of relocation of the popu-lation and activities implies somefunctional specialization of regionalmetropolitan areas as well as sig-nificant increases in mobility. In thecase of towns specialized in thetourism sector, especially in the AltMaresme and the Garraf, we mustinclude the existing floating popu-lation.

At the local level, the establishedurban planning guidelines deter-mine the order and the character-istics of each urban municipality,as well as the availability and ca-pacity of the promoters in the con-sumption of urban or developableland. Thus, we find municipalitiessuch as Sant Adrià de Besòs,Badalona, Viladecans and Mataró,to be consolidated industrial-base

cities, which showed percentagesof isolated housing below five per-cent during the years 1999-2003.There is also the case of Malgratde Mar, which has only two per-cent of isolated houses built, thesecond lowest of the entire metro-politan coast, after Sant Adrià deBesòs. It is a town with a touristvocation, where small-scale agri-culture still carries an importantspecific weight, while urban plan-ning has set the guidelines for con-tained growth of higher density.

The vulnerability of themetropolitan coastFrom the urban planning point ofview, the BMA coast is highly vul-nerable to climate change, sincethe average occupation of land (ur-ban and industrial land) in the firstkilometre of the coast is 62,58%,with special emphasis on thetowns of Sant Adrià de Besòs,Barcelona, Badalona, Premià andCastelldefels where occupationexceeds 89%. The least occupiedmunicipalities of El Prat de Llobre-gat and Cabrera de Mar, have lessthan 35% (fig. 9).

Another element that can helpdefine a municipality’s ability tocope with the effects of climatechange, from the standpoint of ur-ban planning, is the value of its re-gional mosaic. The mosaic is a ter-ritorial analysis of the region,considering the landscape as afunctional entity where a set ofecological processes develop.Therefore, characterizing the land-scape and understanding the dis-tribution and interrelationships be-tween its different types becomeelements of interest from a per-spective of regional integrity. Look-ing at figure 10, the lack of coher-ence of regional integrity can beconfirmed, since the average valueof the regional mosaic is 61.62(zero indicating high and one hun-dred, little consistency). It is worthmentioning the cities of Barcelona,Premià de Mar, Sitges, Caldesd’Estrac and Sant Adrià de Besòswith their higher values (over sev-

Experience 371

enty), and the municipalities ofViladecans, Prat de Llobregat andCabrera de Mar, with values overforty-nine.

Despite the high occupation ofthe coast, until 2006 the numberof dwellings built per thousand in-habitants (construction intensity)was not affected. If we considerand compare average construc-tive intensities in the three periods1981-1990, 1991-2000 and 2001-2006, it can be seen that duringthe first and second periods therewas a decrease in construction in-tensity, which contrasts with thelast period, when the same valuesare reached as in the first period.Using data from 2007, it can beseen that, on average, activity hasmaintained on the metropolitancoastal, although we can see thebeginning of a change in trend af-ter ten years of continuous growth(DMAH, 2007) (fig. 11).

Besides the state of the terrestrialenvironment, the vulnerability ofthe coast may also be defined bythe use of marine space, particu-larly the possible effects on marinedynamics.

Besides the ports, dams and civilinfrastructure, activities disruptingthe marine environment includethe maintenance dredging ofports, the transport of sand to re-generate beaches, fishing, ship-ping, aquaculture, as well as activ-ities associated with tourism andleisure, including the practice ofrecreational fishing or diving. It is aset of activities that coexist inspace and interests often con-verge, but often lead to conflicts,which require complex administra-tion to assign the corresponding li-censes and administrative conces-sions for the activities when theyare regulated.

Specifically, on the metropolitancoastal strip there are seventeenport facilities that represent a landoccupation of about three hundredfifty thousand hectares, occupy-ing some nine hundred thirty acresof sea surface and distributedevery seven kilometres on aver-

age. Except one of the port facili-ties that is exclusively dedicated toindustrial activities and three othersalso engaged in commercial activ-ities, almost all the rest combinesports and fishing activities.

As for other fishing facilities inthis area, there are seven aquacul-ture facilities, of a total of twenty-three in all the Catalan territory.

It also must be remembered thatdirect human activity not only oc-cupies what is seen, but alsoreaches other not as visible placessuch as the seabed. It is also im-portant to mention that a part ofthe seabed of the metropolitancoast is occupied by other infra-structures: underwater cables,pipelines, water catchments, arti-ficial reefs and underwater dis-charge outlets. For example, thereare fourteen main underwater dis-charge outlets, twenty-one foremergencies, six in disuse and twoindustrial outlets. These structuresmake the underwater landscapesignificantly less natural, mainly bychanging the configuration of thetexture and the alienation of thebiotope involved in most cases theintroduction of an artificial rockysubstrate.

Urban planning: past and presentThe management and organisa-tion of the coastal zone, accordingto any time scale, require planningto try to harmonise the differentuses and resources that this areasupports with the intrinsic naturaldynamics (Sanchez-Arcilla, Sierraand Jiménez, 2005). The risks andconsequences to the coast stem-ming from climate change are verysimilar to those produced by hu-man impacts on the coastalecosystem, quantifiable througherosion, coastal habitat loss, alter-ation of ecosystems, etc. In thissense, the possible effects of cli-mate change should be intro-duced as one more element in theintegrated management of coastalareas and, therefore, into any proj-ect of this nature. We must also

implement measures to protectthe coastline through the introduc-tion of planning and regulationsconducive to its maintenance andrecovery.

Key players in the managementof the metropolitan coastTo achieve effective planning, weneed the participation of all actorsinvolved in the coast and compli-ance with local, regional, nationaland European legislation affectingthe coastal zone.

In the coastal metropolitan area,like the rest of the Catalan coast,there are a large number of au-thorities with powers and respon-sibilities on this narrow strip, al-though ultimately it is the municipallevel, in most cases, that inte-grates, adapts and implementspolicies, plans and programmes.The compartmentalization of thecompetence framework, both ver-tically (central administration, re-gional, local) and by sectors(tourism, agriculture, environment,urban planning, energy, etc.) notonly reflects on the planning of thecoast, but has a direct effect onhow the management and protec-tion of this area is implemented(table 1).

Legislative contextLegislative context on coastalconservation

In general terms, the legal frame-work for the protection of thecoastline is Coastal Law 22/1988.This law is still applicable and isdesigned to regulate the statecoastal area of approximatelyseven thousand eight hundredkilometres. Although it was revolu-tionary, it has proved inadequate tocope with the situation affectingour coastline (Aguirre and Foun-tain, 2007). Since then new legalinstruments have been createdthat specifically govern and protectthe different stretches of coastlineon a much more local scale. Thislocal, urban planning has a keyrole in the management of thecoastline. The current Legislative


Decree 1/2005 of 26 July, approv-ing the revised text of the UrbanPlanning Act, as amended by De-cree Law 1/2007 of 16 October, ofemergency measures in urbanplanning and deployed by Decree305/2006 of 18 July, approvingthe regulations of the Law on Ur-ban Planning, provides the supra-municipal planning tools neces-sary to address this challenge.Importantly, Recommendation2002/413/CE of the EuropeanParliament and Council of 20 May2002 on the implementation of in-tegrated coastal management inEurope also deals with this chal-lenge.

In this context the Master Plan forthe Development of the UrbanCoastal System (PDUSC – initialsin Catalan) was approved in 2005.The general goals of the PDUSCare to identify coastal areas thathave not undergone a process ofurban transformation and devel-opment and preserve them. Theplan, divided into two parts, mainlyregulates the non-developableland, non-delimited developableland and delimited areas of devel-opable land without an approvedpartial plan within a strip of landfive hundred metres wide meas-ured from the public domain de-marcation line of land and sea andother specific areas of coastal in-fluence, spanning nearly thirty-eight thousand seventy-sevenacres.

There are also basic regulationsapplicable to the coast such asthe Landscape Act, the GeneralTerritorial Plan of Catalonia and theMetropolitan Area Plan as well asother specific planning that mayaffect land protection. In thissense, through the enactment ofthe Landscape Law of 8/2005,catalogues are being developedof the landscape of Catalonia, aninstrument created to integratelandscape objectives and planningand organisation of the region. TheCatalogue of the Landscape of theBMA has recently been created,which shows the condition of the

area’s landscape, its values andthe measures employed to im-prove it in order to integrate it intothe Metropolitan Area Plan ofBarcelona.

Regarding the planning of refer-ence and within the framework es-tablished by the General TerritorialPlan of Catalonia (PTGC – initials inCatalan), approval is currentlypending for the Barcelona metro-politan area plan, which makes itsdeterminations based on threestrategies: open spaces, urbansettings and mobility infrastructure.

At another level of specificity arethe sector plans, which oftenstructure the region in a more de-cisive way. Their strategic impor-tance is made evident in a morepoignant manner in the strainedregions and with a greater degreeof occupation, such as the coast.Among the sector plans should beemphasized is the Ports of Catalo-nia Plan, the Transport Infrastruc-ture of Catalonia Plan (2006-2026),the master plan for infrastructureATM (2001-2010), the airports, air-fields and heliports of Cataloniaplan (2007-2012), passengertransport plan for Catalonia (2008-2012), the areas of natural interestplan (1992) and the land pro-grammes (2005-2008).

Regulatory context for strategiesaddressing climate changeSince 2004, the Spanish state hashad a set of public policies to ad-dress climate change, includingthe National Plan for Adaptationto Climate Change (PNACC – ini-tials in Spanish), approved in 2006.The PNACC is the reference doc-ument for coordination betweengovernments in everything thatconcerns the evaluation of im-pacts, vulnerability and adaptationto climate change in Spain in thevarious potentially affected sec-tors. The first lines of action estab-lished for the coastal areas identi-fied in the PNACC are:

• Development of models ofmorphodynamic and ecological re-sponse for the main coastal units

under different climate scenarios.• Implementation of systematic

monitoring and collection of data.• Mapping the vulnerability of the

coast to rising sea levels under dif-ferent climate change scenarios.

• Assessment of strategies ofsurrender and retreat, and of pro-tection.

• Evaluation of the involvement ofrising sea levels on coastal urbancentres.

• Assessment of adaptation op-tions through actions related to thestability of the coastline.

In Catalonia, adaptation to cli-mate change is at the crossroadsof two strategies: sustainable de-velopment and integrated coastalmanagement. The sustainable de-velopment strategy has evolvedthrough a long and complexprocess of negotiation and con-sensus between different agentsof Catalan society, which hasshown the importance of integrat-ing environmental prevention con-siderations into the public and pri-vate decision-making processes,among which is climate changeawareness-raising. Moreover, thestrategy of integrated manage-ment of coastal areas is concen-trated in decisions that affect thecoastal system, which is one ofenvironmental systems at greatestrisk to climate change (FEMP,2006).

Therefore, the Catalan Govern-ment has developed its adapta-tion policy along two major fronts:

• The creation of a system of re-liable, useful information for mak-ing decisions: organizing and inte-grating the valid data obtained sofar, the measurement systemsused, the indicators that comprisethis data and simulation and fore-casting models.

• The establishment of an inte-grated decision-making system:laying the foundations for adminis-trative coordination and popularparticipation that increasingly fa-cilitate decisions based on com-plete knowledge of the conse-quences.

Experience 373

To perform these tasks, at theend of 2006 (Decree 573/2006 of19 December), the Government ofCatalonia created two formal in-struments to address climatechange in Catalonia: the CatalanClimate Change Office and the In-ter-departmental Commission onClimate Change.

One of the achievements hasbeen the Framework for Mitigationof Climate Change in CataloniaPlan 2008-2012, definitively ap-proved in September 2008, whosegoal is to contribute proportionallyto the fulfilment of Spain’s commit-ments under the Kyoto Agree-ment, and also to be prepared toincorporate the agreements beingnegotiated in Europe to reducegreenhouse gases (GHGs) for theperiod 2013-2020. The Frame-work for Climate Change Mitiga-tion in Catalonia Plan quantifies ef-forts that must be made by eachsector and identifies actions to beimplemented to mitigate emis-sions. At the moment, work is in-progress on the Climate ChangeAdaptation Plan.

Future actionsData obtained on the effects of cli-mate change on the coast showthe need to take action locally, re-gionally and nationally in order tomitigate and adapt to these varia-tions. Below are some of the poli-cies and strategies that, whilegeneric in nature in many cases,are considered crucial in dealingwith climate change.

In general, it should be stressedthat it is necessary to implementmeasures to protect the coastlinethrough the introduction of plan-ning and regulations aimed atmaintenance and recuperation.According to experts it is importantto act early enough to anticipatepossible climate changes, since itwill not be feasible to protect all thelow coasts simultaneously and in avery short period of time. There-fore, coastal protection plans andregulations need to be developednot only at the BMA level, but for

the Catalan coast in general as anecessary step to advance thisgoal, where much work still re-mains to be done.

In the same sense, for areas par-tially occupied but potentially re-coverable in the medium term, theMinistry of Environment, Rural andMarine Affairs (MARM – initials inSpanish) proposes advancing thenecessary regional planning toavoid the installation of new infra-structure and an increase in theurbanized area. It is therefore nec-essary to review regional urbanplanning and land use or proposethat the revisions of these planstake into account the vulnerabilitystudies or recommendations fromthe Administration in this regard.

There are retreat policies that ad-vocate the abandonment of highlyvulnerable areas and the relocationof infrastructure, crops, industrialactivity and population directly af-fected. At the BMA level some ac-tions are being done in this regard.A recent example is the improve-ment project at the end of theMontgat seaside promenade,whose purpose has been to re-condition the beach space madeavailable after the demolition of theSant Gerard baths building.

In the case of new land occupa-tions the granting of conditionalpermissions has been proposed;administrative concessions of lim-ited duration due to the possibleeffects of climate change, includ-ing relocation and/or demolitionagreements.

It is important to emphasize thatthe delimitation of the Maritime Ter-restrial Public Domain is not fin-ished yet (87.7% on the metropol-itan coast) and the MARM facesthe challenge of having to revise itto incorporate experts’ predictionsrecommending the review of thepublic coastal strip as a safetymeasure.

However, one problem thatarises in this type of strategy is thetransformation of private land intopublic land. Because of this, thenecessary policies of expropriation

and the corresponding compensa-tion must be established.

Moreover, it is noteworthy thatsome city councils in the metropol-itan area, with an aim to cushionthe impact of climate change arealready acting to acquire land onthe coastline (for example, by ne-gotiating land swaps with privateowners) such as the Platja Llargain Vilanova i la Geltrú, where theCouncil has made a commitmentto restore this environment.

As in other countries, anotherpossibility is to encourage throughgovernment tax policies the pur-chase of potentially affected landby private entities or conservationfoundations or promote custodyagreements between privateagents and agencies to ensure theprotection of these areas. Alongthese lines, the Strategic CoastalPlan of the BMA (2005) has alreadyidentified for this area of studythose free spaces existing on themetropolitan coast that, becauseof their characteristics, should bepreserved and recovered. High-lights from south to north: the riverFoix, Colls i Miralpeix in the Garrafregion, the Llobregat delta, theCinc Sènies agricultural area, theMurtra river way in Sant Pol, Tor-retes de Calella, the Llobet deSanta Susanna and Pineda de Marplain and the Grau de la Torderaplain.The policies geared toward the

implementation of adaptationstrategies are based on the con-servation of the coastal ecosys-tem in line with a rational occupa-tion and use of areas vulnerable toglobal climate change. Probablyamong the three possible policies,this is the one most consistentwith the general governing philos-ophy known as Integrated CoastalZone Management, as it mainlypursues the search for a balancebetween the natural ecosystemand uses and infrastructure.

Moreover, policies for imple-menting protection strategies aredirected toward the defence ofvulnerable areas: population, eco-


nomic activities, infrastructure andnatural resources. They are essen-tially based on individual or jointapplications of these two defencetypes: soft and rigid typologies.Among the rigid types are dams,walls, barriers, breakwaters, coat-ings, etc. as well as barriers tosaline intrusion. This is the case,for example, of the beaches ofBarcelona. Since it is totally rigidfront, suffering the loss of sanddue to storms, it has been sub-jected to a stabilization projectthat includes a free-standing dikeand there are plans to build anextension of a breakwater and theconstruction of submerged dikes.The soft types include the replen-ishment of beaches, dune restora-tion, the creation of wetlands andmarshes, coastal transport reha-bilitation, reforestation, etc., withnumerous examples along theCatalan coast.

In any case, it is important thatthese actions be accompanied bystrategies determined to stop theoccupation of the urban coast anda change of regional economic

model, responding to a more sus-tainable pattern of use and man-agement of the coast. It is neces-sary that all levels of governmentand sectors involved cooperate toimplement the changes neededto address climate change.

BibliographyAGUIRRE I FONT, J. M. (2007), L’or -denació del litoral català: els plansdirectors urbanístics del sistemacostaner, Atelier.Associació Pla Estratègic Litoral(2006), Pla estratègic litoral, limitededition, Barcelona.DEL RÍO, J.; GARCÍA-LAFUENTE, J.;CRIADO, F.; GARCÍA, D.; SáNCHEZ,A.; FONG, B.; VIGO, I., Mediterra-nean Sea Level Analysis from1992 to 2005.Departament de Medi Ambient iHabitatge (2007), Informe del sec-tor de l’habitatge 2007, Barcelona. FEMP (2006), Cambio climáticoen las ciudades costeras, Madrid.Grupo de Ingeniería Oceanográ-fica y de Costas. Atlas de inunda-ción del litoral peninsular español,Documento temático, Universidad

de Cantabria, Ministry of the Envi-ronment, Directorate General forCoasts. LOSADA, J. I., Incertidumbres en laevaluación de impactos y necesi-dades de adaptación en las zo-nas costeras, Institute of Environ-mental Hydraulics, Universidad deCantabria, II Conference on GlobalChange, APROMA. MEDINA, R.; MÉNDEZ, F. J. (2006),«Inundación costera originada porla dinámica marina» in UNEP, Ma-rine and Coastal Ecosystems andHuman Well-Being: A SynthesisReport Based on the Findings ofthe Millennium Ecosystem Assess-ment, UNEP, Nairobi.Ministerio de Medio Ambiente,Medio Rural y Marino (2006), Plannacional de adaptación al cambioclimático, Madrid.Observatori del Litoral, ConsorciEl Far (2008), Indicadors del litoralde Catalunya, Barcelona.SáNCHEZ ARCILLA, A.; JIMÉNEZ, J. A.;SIERRA, J. P. (2005), Zones costa-neres: dinàmica sedimentària, In-forme sobre el canvi climàtic a Ca-talunya, CADS.

Experience 375

The Catalan Ports PlanRosa Busquets i VallDeputy Director General of Portsand Coasts, Directorate Generalof Ports, Airports and Coasts

The Catalan Ports Plan is estab-lished as an instrument for organ-ising the Catalan coastline interms of boating and ports. As aregional sectoral plan, it estab-lishes the criteria to ensure ap-propriate, rational use of ports onthe Catalan coast. The Plan ismarkedly environmentalist, alwaysmaking sectoral growth compat-ible with the priority objective ofsafeguarding a particularly sensi-tive environment.

The Ports Plan was approvedby decree of the Government ofCatalonia on 20 February 2007,and therefore has the validity of aset of regulations. Although, ac-cording to the Catalan Ports Act,it is applicable indefinitely, thePlan establishes the actions thatwill be carried out throughout theCatalan ports system down to2015.

A good way of getting to knowthe document and the provisions itincludes is to give some brief notesabout its formal and methodolog-ical structure: the Ports Plan stud-ies the characteristics of our coast-line from an integrated point ofview, taking geological, meteoro-logical, biodiversity, maritime cli-mate and coastal dynamics as-pects into account. It describesthe relevant town planning systemand studies the current socio-eco-nomic conditions and how theseaffect the shipping sector. The re-sult of this preliminary study is azoning of the 780 km making upthe Catalan coast, where a total of200 sections is distinguished,grouped according to the degreeof environmental vulnerability, themorphology of the stretch ofcoast, existing town planning infor-

mation, and information aboutservices and infrastructures.

Socio-economic contextThe effect of the socio-economicsituation and the development ofincome on the boating and portsector cannot be forgotten. And,although it has been shown that,at a certain level of income, thisfactor ceases to be the determin-ing factor for port growth whileother elements, such as maritimetradition and culture or the pro-motion of the sector by public ad-ministrations become more im-portant, it is true that the sector isparticularly sensitive to variations inthe economic context.

A socio-economic study makes itpossible to make a prognosis forthe likely development of supplyand demand: The plan studies thedevelopment of the resident andfloating population, employment inthe sector, the effect of the boatingsector on the economy, the im-portance of a maritime traditionand culture, and the developmentof income per head, comparingthis data with the ratios from otherAutonomous Communities andthat of the countries around us.Joint analysis makes it possible todiagnose the forecasts for growthin boating and ports in Catalonia.

Port networkCatalonia currently has a goodnetwork of ports. Some interestingfigures make it possible to illus-trate the importance of the sector:

Catalonia has 47 sea ports, aswell as two of general interest:Barcelona and Tarragona. If all theports were lined up, they wouldoccupy around 6% of the Catalancoastline. If they were equidistant,there would be one port every16.6km. If they were grouped to-gether, the total area occupiedwould be 5 million m2. The averagenumber of marina moorings per

km is just over 37. Sea ports offeraccommodation for 29,059 boatsof the almost 50,500 counted inCatalonia in 2008.*

This range of ports is comple-mented with that resulting fromother maritime facilities, contain-ing around 20,000 boats, includingseasonal facilities and permanent,low-impact facilities.

InventoryAn essential element is the inven-tory made of the boating resourcesexisting in Catalonia. After explain-ing the administrative situation –responsible administrations, man-agement system – the various portand maritime facilities are analysedindividually. These include ports,basins included in port servicesareas, inland marinas and maritimefacilities – a category coveringeverything from beach-based sail-ing clubs without maritime infra-structures to seasonal pontoons,buoy fields, dry docks, overwin-tering areas and others with simi-lar characteristics. The importanceof these low-impact facilities onthe Catalan port system as awhole must be highlighted as anunknown, and it must not be for-gotten that they provide servicesto around 40% of the Catalan fleet.

Diagnosis and planned actionsFor each facility, the ports plan de-fines the use – sporting, fishingand/or commercial – the numberof moorings, the services provided– fuelling, crane, slipway, bilge wa-ter and foul water, commercialpremises, etc. – and the character-


Business sphere

* There is no unified record of registeredships or of their decrease. In addition, thecalculated number of ships varies due tothe lack of reliable records and becauseof the changes and mobility of the sector.The data included in this article are fromthe year 2008, but the above considera-tions should be kept in mind.

istics and state of infrastructureswhile defining the main weak-nesses affecting each facility: op-erational, functional and environ-mental problems as well as thoserelated to road network connec-tions and logistics, among others.

Based on this analysis, comple-mented with the assessment ofthe strengths, weaknesses, op-portunities and threats facing thesporting, fishing and commercialsectors, the objectives to beachieved by the Catalan ports sys-tem as a whole are set and the ac-tions are established to optimiseeach facility.

As has already been said, thePorts Plan defines the specific ac-tions which must be taken at eachfacility down to 2015, either to pre-serve or improve the infrastruc-tures, improve the environmentalmanagement, correct impactsgenerated in the environment orto resolve deficits in terms of or-ganisation, employment or opera-tion.

Prognosis for the futureTo make its prognosis for the fu-ture, the Ports Plan assesses thedemand in the sports boating, fish-ing and commercial sectors, takinghistorical development trends,economic models and forces gen-erating demand as references.

The latter can be grouped, onone hand, as qualitative, such asmaritime tradition and culture,keenness on water sports amongthe population or public promo-tion and, on the other, as quantita-tive, concerning the resident pop-ulation, tourism, the financialsituation of the population and theclimatic and geographical condi-tions of the area.

The hypothesis adopted by thePorts Plan takes the historicaltrends experienced over the pastsix years as a reference and, inaccordance with environmentalsustainability criteria, suggests anincrease in the number of moor-ings in Catalonia of an average of1.1% to 2015. This would be the

equivalent of around 2,832 newmoorings at sea ports.

The effect of the current eco-nomic situation on these forecastscannot be forgotten, however,translated into a reduction in boatregistrations, particularly at lengthsof more than 18 metres. This willundoubtedly have an effect on thecontaining of demand and a stabil-isation of the supply.

Regional rebalancingFor the first time, the Ports Plan isattributed the function of regionallyrebalancing the supply of ports inCatalonia. According to current fig-ures, the Girona area has 48% ofthe supply of moorings at Catalanports, followed by the Barcelonaarea, with 34% and, finally, Tarrag-ona, with 18% of the supply. Bycontrast, it is in Barcelona and itsarea of influence where the sea-sonal percentage is smallest and inthe towns of Girona where the de-mand for moorings is most closelylinked to second homes. The ac-tions established in the Ports Planneed to make it possible to rebal-ance these percentages, stabilis-ing them at a 44% share in Girona,32% in Barcelona and 24% in Tar-ragona, with the challenge of de-seasonalising the demand, linkingit to the promotion of boating ac-tivities as a regular sporting andleisure practice.

Maritime facilitiesCatalonia is outstanding for the ex-istence of a large network of asso-ciations very keen on regularlypractising water sports, enjoyingthe sea in small boats in manycases less than 6m long, oftensail-powered and not requiring amooring at a sea port but simplyproximity to the sea and ease ofaccess to it. 4% of the Catalan fleet– almost 2,000 boats – spendsthe year occupying permanentslipway areas or dry dock spaces– low-impact facilities that are sug-gested as an alternative to con-ventional ports making it possibleto use the boat regularly through-

out the year. 34% of Catalan boats– of the order of 16,700 boats –spend the summer in seasonal fa-cilities (pontoons, buoys, slipwayareas) and, during the rest of theyear, go to overwintering zones orother storage areas.

The Ports Plan includes main-taining and these facilities and im-proving their management, makingit easier for small boats to get intothe sea using slipways, for exam-ple.

Sustainable demandWe have spoken of the sustainabledemand for the next 11 years inCatalonia. We will now briefly men-tion the premises used to dimen-sion a demand that would not ex-haust the hosting capacity of thecoast:

– Rational port growth means it isadvisable to forecast the occupa-tion of new moorings by boatswhich, because of their character-istics, could not make use of otheralternatives (preferably lengths of12 metres and more).

– The existence of a mooring in asea port for every 1.7 boats, onaverage, is put forward as a goodsituation, to be maintained. Or, toput the same thing another way,providing moorings for approxi-mately 60% of new boats.

– A direct consequence is theneed to maintain and promote thesupply of low-impact permanentand seasonal maritime facilities tomeet the needs of the rest of thefleet, guaranteeing quality param-eters in service provision.

– The reorganisation of port ar-eas to adapt them to these di-rectives is established, togetherwith the provision of alternatives –such as dry docks – for smallboats. The idea is that a largenumber of boats will graduallycome to be stored out of the wa-ter, generating less environmentalimpact but enjoying the sameservices and quality in the provi-sion of them. The optimisation ofport areas is established as anecessary action.

Business sphere 377

– Particular importance is givento promoting measures helping todeseasonalise the demand: char-tering, boat sharing, promotion ofboating culture and sailing schoolsare some examples of this.

Actions to meet demandThe Ports Plan details the actionsthat must be carried out in Catalanports to a horizon of 2015 and dif-ferentiates between actions relatedto port structure; port operation;their necessary integration into thecity, with the adoption of environ-mental measures, the need tocarry out certain studies and secu-rity.

The definition of each action,which has its own particular timehorizon, begins with a descriptionof the problems detected thatmake it necessary.

It is important to bear in mindthat the implementation of the ac-tions proposed requires the draw-ing up of technical and detailedstudies to ensure their viability.

In addition, it must be taken intoaccount that actions directly linkedto meeting increased demand,such as the expansion of existingports or construction of new ones– the Ports Plan establishes onlyone new port, at Cap Salou – aswell as the legally established stud-ies and procedures, will, in the vastmajority of cases, depend on pri-vate initiative. This is why the Plansuggests them as viable but notcompulsory and, in fact, estab-lishes potential growth consider-ably above what it determines asbeing sustainable.

Monitoring indicatorsTo ensure that both the adminis-trations and port managers aremoving in the direction indicated inthe Ports Plan, the document es-tablishes a set of indicators mak-ing it possible to assess the levelof implementation of the plan, andits development will make it pos-sible to introduce the necessaryamendments into the Plan, makingit a living instrument.

Among the indicators, the follow-ing general ones are establishedfor the sporting sector:

– Development of the supply ofmoorings at sea ports accordingto lengths, and fixing the desirablegrowth trend.

– Percentage of annual occupa-tion of the moorings, according tolengths.

– Development of the beam ofboats in relation to their lengths.

– Development of types of boat:motor, sail, catamarans.

– Average annual sea trips perboat.

– Percentage of boats with moor-ings at a sea port, fixing the main-tenance of the current proportion of1.7 as the desirable trend.

– Development of the number ofplaces in low-impact maritime fa-cilities.

– Development of the level of oc-cupation of these maritime facili-ties.

– Development of the regionaldistribution of the new moorings.

Concerning the fishing sector,the monitoring of the operationalcensus of the fleet based in Cat-alonia is established as an indica-tor in order to achieve restructuringwith technological improvementsand a development of fish catchescompatible with the preservationof species.

The indicators established for thecommercial sector are fixed as anumber of tonnes loaded and un-loaded in commercial ports, thedevelopment of container freight,the number of passengers passingthrough Catalan ports and the de-velopment of short-distance seatransport lines.

A set of indicators of a markedlyenvironmentalist nature are alsoestablished.

– Development of sand transfersin the area of ports in order to re-store altered coastal dynamics andminimise the interception of sandcaused by ports.

– Assessment of the implemen-tation of environmental manage-ment systems in ports so that by

2015 they should be implementedat all Catalan ports.

– Assessment of port-generatedwaste management systems: solidwaste, bilge waste, waste water,fuels and oils in general.

– Implementation of energymeasures with HPSV outdoorlighting, astronomical clocks orphotovoltaic installations.

– Development of electrical con-sumption in order to gradually re-duce it.

– Development of water quality inbasins in order to reduce fuel andcopper concentrations and the ni-trogen and phosphorus ratios.

– Development of parameters forenvironmental training and aware-ness-raising among port staff.

Finally, general indicators are es-tablished for the whole Catalanport system related to the gradualadaptation of ports to people withreduced mobility to the pointwhere they are fully adapted; withcompliance with the actions pro-posed for each facility in the Plan;by drawing up special plans devel-oping the port system, as well asself-protection plans for the facili-ties; and with the professionalisa-tion of port management accom-panied by an increase in stafftraining to improve the quality ofservice provision.

Environmental assessment of the Ports PlanThe Ports Plan has been subject toan environmental assessment pro-cedure in accordance with Direc-tive 2001/42 EC, transposed viaAct 9/2006, dated 28 April.

The environmental sustainabilityreport ensures the accurate evalu-ation of the probable significant ef-fects on the environment that theapplication of the Plan could gen-erate, with particular attention tobiodiversity, population and humanhealth, fauna, flora, soil, water, cli-matic factors, physical assets, cul-tural heritage and landscape.

This evaluation makes it possibleto adopt the technically most rea-sonable and environmentally most


viable alternatives. It also makes itpossible to establish the most idealmeasures to prevent and reduceany significantly negative effect.And it ensures the external coher-ence of the Plan with respect toexisting regulations and internalcoherence affecting the relation-ship between the environmentalobjectives, proposals drawn upand environmental indicators in thePorts Plan.

All the actions proposed in thePorts Plan have internalised envi-

ronmental criteria, thereby incor-porating a large number of environ-mental actions and considerationsintended to ameliorate possibleimpacts of ports on the environ-ment.

It must finally be indicated that,from the environmental point ofview, the Ports Plan complieswith lines laid down in the Euro-pean Union’s 6th EnvironmentalAction Framework Programme:improving the energy efficiencyof port facilities and promoting

freight transport by sea to coun-teract the effects of climatechange; zoning the Catalan coastto evaluate the impact of the pro-posed actions; improving waterquality and reducing sea, soundand air pollution as measures toimprove the environment andpeople’s health; implementationof environmental managementsystems, waste management andreduction of consumption to en-sure sustainable use of naturalresources.

Business sphere 379

CEM. 25 years of environmentaleducation. The evolutionof the beachFlora PortasTechnical manager of CEM,Barcelona Provincial Council

The Sea Studies Centre (CEM –initials in Catalan) began its work in1983. For over twenty-five years ithas disseminated information onenvironmental issues and, morespecifically, on the coastal and ma-rine ecosystems.

CEM is located on the Sitges wa-terfront promenade, just oppositethe sea in the Terramar area. It oc-cupies a building owned by theBarcelona Provincial Governmentbuilt in 1929 by Noucentist archi-tect Joseph M. Martino i Arroyo inwhich Noucentist trends stand outwith elements characteristic ofeclecticism, which consists of amixture of different artistic ele-ments (photo 1).

From the beginning, CEM hasbeen managed by the Environ-mental Management Service,specifically by the Oficina Tècnicade Sensibilització, Participació i Di-vulgació (Technical Office forAwareness-raising, Participationand Outreach).

Once refurbished, the interiorsand exteriors of the ground floorhave been dedicated to differentfunctions; there is a space for ex-hibitions and audiovisual presenta-tions and another for teaching, theNature Centre. In addition, the firstfloor is an ideal setting for meet-ings and conferences. During thisquarter century many conferences,symposia, seminars, courses andmeetings in small format havebeen held.

The activitiesFor dissemination of environmen-tal issues various media are usedsuch as exhibitions and also ed-

ucation, awareness-raising andparticipation programmes. Therecipients are the general public,various groups (social, technical,scientific, etc.) and school groups,which is the largest.

From the very beginning, the ex-hibitions have been an importantaspect of the CEM’s activities.Over the years it has organizedexhibitions specifically created andpresented for the centre’s spaces,which have been renewed andadapted to the demands of eachmoment, as with environmentalissues which accumulate experi-ences, technologies and knowl-edge. Around three or four pre-sentations are made per year.

In addition to the aforemen-tioned, there are also exhibitionspresented from other entities or in-dividuals on topics of a more envi-ronmental or marine nature. Oneexample is the exhibition that wason show until September 2009,which belongs to the Institute ofMarine Sciences (CSIC) in Bar -celona. This is a presentation onthe still-virgin Southern Ocean andon the Mediterranean Sea which isthreatened by human activities.

We have also designed travellingexhibitions. There are currently twoavailable to municipalities or otherentities that request them. One ofthese focus on our coastal marinecommunities, paying special at-tention to the Posidonia beds,while the other deals with the atti-tudes of individual citizens andhow they contribute to the pollu-tion of the ocean floor.

To implement education pro-grammes we have designed arange of activities grouped into twosections: information dissemina-tion and educational circuits. Overthe years forms of communicationand their supporting technologieshave changed. However, the waysobjectives are achieved in educa-tion programmes have continued

unchanged because they arebased on observing and question-ing in order to discover the envi-ronment around us.

The dissemination routes are vis-its to specific sites where we areinvited to reflect and they seek toraise awareness on various envi-ronmental aspects of the sur-roundings. The routes are carriedout in the Garraf region and part ofthe Penedès. There are six differ-ent routes, each of which ad-dresses various topics. One ofthese routes focuses on the fishingport of Vilanova, emphasizing fish-ing, overexploitation of resourcesand the impact of the port on thecoast.

In Sitges and its outskirts thereare two activities: a visit focusingon the transformation that has oc-curred in small coastal villages dueto tourism and a route that passesthrough the coastal area whereyou can observe the different im-pacts resulting from human activ-ities. Following the lower and mid-dle course of the Foix river, there isa route focusing on various as-pects of Mediterranean rivers. An-other route goes through the townof Sant Pere de Ribes, Canyellesthrough to Olèrdola, highlightingthe transformation of the land-scape over the centuries. We alsohave a route that crosses specificpoints along the coastline ofCubelles, Sant Pere de Ribes andSitges, where projects have beenimplemented for the improvementand recovery of coastal areas.

Very diverse groups use theroutes including school and envi-ronmental education groups, re-tirees, families, civic centres andboth domestic and foreign tourists.

The educational circuits arebased on the discovery of thebeach and direct observation andactive participation are the meth-ods used. This field trip to thebeach and workshop are enjoyed


Social sphere

by many primary and secondaryschool students.

The entire course is held at thebeach where several topics suchas beach ecosystems; beach de-bris; fish; marine invertebrates andalgae; phanerogam prairies; inva-sive species; bird watching; aquar-ium study; beach contours; thestudy of sand; sand movements;and the impacts of human activity(fishing, tourism, pollution). Duringspring, a snorkelling activity is or-ganized as an introduction to theworld of diving and to observe theseafloor.

Beach evolutionThe main setting for the develop-ment of the CEM activities is onthe beaches of Sitges. Although ashort period, over the last twenty-five years the beaches have under-gone modifications and changes.

Sitges is located in the foothills ofthe Garraf massif, which towardthe northeast is characterized by arocky coast and a rather ruggedcoastline where cliffs rise severalmetres above the sea. Amid themare coves with small beaches.

The town has developed on asmall plain formed by sediments(gravel, sand and clay) transportedalong the Ribes riverbed, locatedto the south-west, which havebeen deposited on Mesozoic andNeogene formations. The latestcontributions to this basin are sed-iments of a siliceous source, whichgives a slightly golden colour tothe sand. In addition, this entireplain is criss-crossed by manysmall streams that until a few yearsago contributed sediments to thecoast, but at present have beenabsorbed into the networks ofstreets.

There are currently eighteenbeaches within the Sitges citylimits, ten of which are locatedwithin the urban core. Until the1960s the town’s natural beacheswere the Fragata and the Riberabeaches to the south of the churchand the Sant Sebastià beach tothe north. Small fishing boats can

be seen there as well as beachgo-ers who have enjoyed the beachsince the 1930s.

The biological communitiesTo the north of the San Sebastianbeach, the coast is delimited bythe Garraf Massif. To the south ofthe Ribera beach the delta plainspreads out, characterized bybeaches where, in addition to thesand, we find large accumulationsof pebbles that wash down theRibes and outcroppings of seabedrock. This varied environment ishome to a diversity of organismsand, therefore, is an important nat-ural habitat. Moreover, this diversityis not just limited to the shoreline,but can also be found in the infra-littoral zone where the conditionsfor the formation of communities ofrock, detrital communities, com-munities of sand and gravel, mudcommunities and beds of marinephanerogams (mainly Posidoniaoceanica and Cymodocea no-dosa).

When CEM began its activity, theneighbouring coastline was char-acterized by this variety of envi-ronments. A sandy beach areawhere there was still some psam-mophilic vegetation and rocky plat-forms covered with a large varietyof algae and invertebrates. How-ever in 1984 a series of actionsaffecting the current shape of thebeach profile caused the disap-pearance of psammophilic vegeta-tion and rocky platforms.

Moreover, during these last 25years we have heard fishermen’sand divers’ testimonies on thedegradation of coastal habitats.Indeed there are fisheries that havebecome much degraded siteswhere a single species proliferatessuch as the purple dye or spinydye murex (Bolinus brandaris).There has even been a new trawl-ing technique developed over thelast fifteen years called rastell decadenes or art del cargol, whosemain objective is the harvest ofthis snail. Another example is whathappened to the communities of

marine phanerogams. Today theyare in decline, currently forming aprairie sectioned in the form ofsmall islands, but in the past therewas a very large meadow of Posi-donia between Vilanova i la Geltrúand Sitges, known locally as theBrut gran (large brute).

The main factors leading to thissituation are: firstly, seawater con-tamination from the Garraf landfilland Llobregat river and secondly,the heavy fishing pressure coastalareas have received caused mainlyby bottom trawling and large fish-ing nets.

Future prospects are promisingand indicate a possible recovery ofsome marine species. Also, the wa-ter quality will improve because theGarraf landfill was closed in 2007and the Baix Llobregat wastewatertreatment plant began functioningin 2002. Another positive factor isthat in recent years more stringentcontrol on fishing has progressivelybeen introduced. In fact, for a num-ber of years now, some areas of theseafloor facing the port of Vilanovahave been protected with rein-forced concrete structures.

Another important aspect is thatin 2006 part of the Sitges and Vi-lanova i la Geltrú coastal marinearea were included as a Site ofCommunity Importance (SCI) withinthe Natura 2000 Networking Pro-gramme. We have also begun totake the necessary steps (2005) tocarry out a project of artificial reefsin Vilanova and of a protected ma-rine area off the coast of Sitges.

The beachesDuring the 1960s, when the in-tense tourist activity concentratedin the summer months began, theneed to expand the areas of sandybeach was created. This necessi-tated the construction of break-waters perpendicular to the beach,next to the Ribera beach to retainthe sand.

In 1975 six piers had been built ina two-kilometre stretch of coast,where beaches between two-hun-dred fifty and three-hundred ninety

Social sphere 381

metres in length (distance betweenpiers) had formed.

In the last section of beach ef-forts to retain the sand were un-successful so, between 1984 and1985, four circular breakwatersand two piers parallel to the beachwere built. On one hand, the effectof these breakwaters has led tothe creation of crescent-shapedbeaches. On the other, there hasbeen a loss of diversity that has ledto the degradation of this wholearea, both along the beach andthe underwater area two or threemetres deep. But the greatest im-pact occurred in the late 1990sduring a period of beach regener-ation with muddy sand beaches;until three years ago the fewspecies that still remain could notbe recovered.

It is very difficult to keep the ac-cumulated sand on these beachessince they are exposed to strongerosion, and the trend over timehas been the loss of sediment. Inthis process of retreat; waves, cur-rents and winds come into play inthe configuration of the coast.

On the Garraf coast the easterlywinds and waves are the factors

that affect the coast, as they areassociated with severe storms thatinvolve the loss of sand during thewinter and autumn. In a balancedscenario, during the summer sed-iment deposits would return fromtheir deposits a few feet deep backto the beaches, but this is not thecase, so the beaches shrink.

Another factor that affects theshrinking of the beaches is the lackof natural sediment inputs. Thecontributions come mainly fromsediments of the Llobregat Riverand move with the main south-west current parallel to the coast,which in recent decades havebeen declining, as happens inother basins.

The construction of ports thatblock sediment transport adds tothis situation. Also, the dune systemhas disappeared, which means thatthe beaches no longer have the ca-pacity to self-regenerate.

Today the town of Sitges isawaiting approval by the Ministryof Environment on a project to re-model the beaches. It is an at-tempt to find a formula allowingbreakwaters to be reoriented in or-der to stabilize the sandy beaches.

The project would seek consensuswith the various social and eco-nomic sectors of the town.

The project consists of a firstexperimental phase in one sec-tion and then the modifications tothe rest of the coast affected bythe project would be carried out.So there are prospects of furtherchanges to the Sitges coast inthe coming years, which will haveto face new challenges.

BibliographyASENSI, J. M. (1984), Invertebratsdel mar de Sitges, Diputació deBarcelona, Barcelona.CERRO DEL, LL.; PORTAS, F. (2006),La pesca a Vilanova i la Geltrú, Di-putació de Barcelona, Barcelona.Portas, F.; Llorens, M. (1986), Lavida en un espigó, Diputació deBarcelona, Barcelona.ROMERO, J. (2004), Posidònia: elsprats del fons del mar, Col·lecciónorai, No. 9, Ajuntament de Bada-lona, Badalona.

OthersEUROSION project (2002), Casestudy in Sitges, Centre for Environ-mental Studies, Bellaterra.


Proposals for theadaptation andmitigation of the effectsof climate change on the coastFerran VallespinosCoordinator of the EnvironmentalDepartment, Barcelona ProvincialCouncil

IntroductionThe series of articles presented inthis book by the different partici-pating specialists show: 1) the cer-tain existence of lasting climatechange; 2) global warming is theresult of increasing greenhousegases; 3) the Mediterranean coasthas a high risk to climate change;4) the expected effects will aug-ment some of the undesirable im-pacts associated with recentcoastal occupation; 5) the effectson marine biodiversity and fish-eries resources, but also infra-structure situated along the coast,which will quickly become obso-lete; 6) the effects on the economicsystem that can lead to a declinein the level of human developmentand forced migration (the so-called“climate refugees”); 7) the inertia ofthe climate system determines thatwhen its impacts begin to be felt,it will be too late to react.

The list of negative effects asso-ciated with climate change is wellknown, and as scientific knowl-edge progresses we discover newareas of interaction. In addition,the coastal environment is verycomplex due to the strong gradi-ents that occur there and that in-crease the wealth of systems.Therefore, the coastline is particu-larly fragile and should be a prior-ity beyond the important role ofoceans as a major sink for CO2.

Despite this set of problems, newopportunities are available for sus-tainable management of naturalresources, including both mitiga-tion and adaptation.

This global problem has receivedthe attention of the United Nations,which recently organized (Decem-ber 2009) the Copenhagen sum-

mit, with results that are surely in-sufficient and lacking specific tar-gets for reduction in the short ormedium term (2020, 2050) thatavoid the negative impacts of cli-mate change, and also withoutspecific commitments. All this issomewhat disappointing although,it may be a turning point and thebeginning of a new approach toeconomic development

Anticipating the predictable lackof agreement between states, theEuropean Union (specifically theDirectorate General for Energy andTransport) launched in April 2008the so-called “Covenant of May-ors”, which seeks the involvementof local governments in the effortagainst climate change. The com-mitment of municipalities to ad-here to the Covenant is “20/20/20”(a 20% reduction of GHG emis-sions, with a 20% improvement inenergy efficiency and a 20% imple-mentation of renewable energy).At the time of writing this article,there are over 1,000 participatingmunicipalities in Europe, 122 in theprovince of Barcelona.

At <www.eumayors.eu> the in-formation on this initiative can beconsulted. The novelty of this initia-tive is that it entrusts local govern-ments with the global problem ofeffectively fighting climate change.This is not frequently the case and,therefore, we consider it worthevaluating this new model that be-gins with the Covenant of Mayors,with a special consideration of thecoastal environment.

Underlying reasonsThis article analyzes the role of localgovernments in connection with thefight against climate change. Thereare two important elements to con-sider: first (figure 1), the majority ofGHG emissions correspond to so-called “fuzzy” emissions related toour day-to-day existence (transport,heating, construction, etc.) areas offull municipal competence. Sec-ondly, they are areas where localgovernments have regulatory andtax power. The latter is currently ex-

pressed through tax reductions onmotor vehicles according to fueltype, but there is a wide range ofpossibilities related to planning is-sues, for example. Therefore, mu-nicipalities are an important part ofthe problem but they are also partof the solution.

The commitment of local author-ities has led to their signing of theCovenant of Mayors, a voluntaryinstrument. The 122 municipalitiesof the Barcelona Province currentlyparticipating (more than 4.5 mil-lion inhabitants) are distributedthroughout all counties and includeall kinds of characteristics andpopulation volumes (figure 2),which implies that the initiative hasbeen widely accepted. Barcelonais also a member but, due to itslarge population, it is not shown.There are 19 coastal municipali-ties (70% of all coastal municipal-ities) identified in figure 3.

One consequence of joining theCovenant is the requirement of de-veloping a Sustainable Energy Ac-tion Plan (SEAP), defining the ac-tions to be undertaken in the shortand medium term to accomplishthe objectives of GHG reduction.

Coastal municipalities have aspecific problem that is sometimesdifficult to recognize. A clear exam-ple of this situation is the StrategicPlan of the coast of the BarcelonaMetropolitan Area (2004-2006),which makes a set of proposalsfrom an updated and accurate di-agnosis of the situation and thatwere approved by the plenary InNovember 2005. The concept “cli-mate change” is not even men-tioned. Does this mean that itseeks an integrated managementof coastal region without relation tothe fight against climate change?Absolutely not, because many ofthe proposals made (in relation tourban transformation, transporta-tion, ecological restoration, etc.)also make significant contributionsto reducing GHG. All that is lackingis the conviction that a new cross-cutting way of dealing with oldproblems is needed.

Social sphere 383


Consequently, local policiesshould be essential in the effortsagainst climate change, if for noother reason than because mostof the diffuse emissions are pro-duced within municipal limits. Andin the case of coastal municipali-ties, it is likely that their efforts inmitigation measures (the mostcomplex, costly and unknown) willbe greater.

The main alterations of thecoastal system associatedwith climate changeThe oceans play a critical role inmitigating the effects associatedwith excessive GHG emissions,since they act as regulators of theCO2 concentration in the atmos-phere. Not surprisingly, the oceansstore approximately 90% of thetotal carbon on Earth. Of the ap-proximately 5 Gt annually injectedinto the atmosphere from fossil fu-els, it is considered that half is re-tained in the oceans by differentmechanisms, both chemical andbiological. However, this processdoes also result in a progressiveacidification of marine waters.

Scientific knowledge about theeffects of climate change on themarine environment is quite broadand the literature is abundant. Inthis book, most of these authors’works are considered (Llebot,Serra i Roca, Galofré, Sardà andGordoa), while analyzing someparticularly sensitive areas, suchas the Ebre Delta). Below is a shortsummary before considering somelocal policies.

Physical and chemicalalterations

• Increased water temperature.Global warming will also have ef-fects on marine systems. The in-crease in water temperature willhelp the melting of polar ice,change the equilibrium of gas con-centrations (especially CO2 andO2), which cause an acidificationof the sea (it has increased 30%from pre-industrial times), alter themetabolic activities of organisms

and cause changes in presentmodels of ocean currents andother phenomena (e.g. bloom ar-eas, which determine biologicalproduction).

• Rising sea levels (flooding).Rising sea levels will cause an in-vasion of the costal area, with avarying degree of risk dependingon the type of coast (much higheron sandy and low shores than onrugged coastlines). This situationis a direct threat to economic as-sets located on the coastline butwill also alter the sedimentary bal-ance.

• Alteration of the path of tropicalstorms. The generation and move-ment of tropical storms are deter-mined by small thermal differencesin the oceans and the energy bal-ance with the atmosphere. A dif-ferent distribution of temperaturecan cause more intense phenom-ena, produced in atypical sites anddifferent routes, as the data fromthe last decade seems to indicate.Changes are expected in wind di-rection and intensity.

• Rainfall pattern changes. Thechange in the pattern of rainfall,with incidence of extremes, willhave a clear influence especiallyon the coastal environment: a dif-ferent model of water and inlandmaterials input may cause both amodification in the sediment dy-namics as well as the distributionof certain species.

• Modification of the marine dy-namics models. The alteration ofthe climate will cause changes insea currents and wave action(such as modifying wave heightand wave direction). The mainconsequence is related to changesin coastal sediment transport, andin relation, the process of sand re-gression to the beaches to reach anew balance, necessarily differentfrom the current one. Extensivesectors of sandy coasts may ex-perience significant sedimentarydeficits. Moreover, the great oceancurrents (like the Gulf) strongly in-fluence the climate of their area ofinfluence and the biological pro-

duction of the oceans. Any signif-icant change in the current pathwould have devastating effects onmany areas of the Earth.

• Retreat of the coastline. Thecombined synergistic effect ofsome of the above changes willcause the erosion of beaches.

Alterations of a biological nature• Reduction of biodiversity. The

alteration of environmental con-ditions will mean the disappear-ance of certain species (some es-pecially important) the emergenceof other alien and invasive species,adapted to new conditions (the“tropicalisation” of the Mediter-ranean, for example) and mayhave an explosive dynamic due tothe loss of predators. The result ofall this is a clear tendency to re-duce the values of biodiversity.

• Modification of the ranges ofsome species. The alteration ofthe physical properties of sea wa-ter (warming, alteration of the con-centration of gases, sea level rise,etc.) will create new environmentalconditions that will necessarily in-volve changes in species’ range.For example, coastal lagoons areinteresting ecosystems with spe-cific salinity conditions. Obviously,permanent flooding will bring aboutlong-lasting changes.

• Disruption of food chains.Changing environmental condi-tions will first affect species at thebase of food chains, with conse-quences that will then transfer tothe whole system.

Alterations of an economic and social nature

• Effects on financial assetsalong the coastline. With the rise ofsea levels, coastal property will beeffected: restrictions on port infra-structure operational capacity(breaching of current maritime pro-tections), flooding of the groundfloors of buildings located on thewaterfront, destruction of prome-nades, disabling of roads/railways,loss of industrial and sports instal-lations, disabling of defence sys-

tems (dams, sea walls, etc.) de-struction of salt harvesting fields,etc. The weakness of this systemlies in the fact that all these assetsare located on the water front.

• Difficulty in the drainage of riverand sewage systems. All sewageand drainage systems are calcu-lated in relation to a particular sealevel. A rise in sea level will createdifficulties, comparable to thosethat occur when a flood coincideswith a period of high tide. The eco-nomic costs associated with amodification of the sewer networkin established urban areas will besignificant.

• Increase in the number of casu-alties associated with climate dis-asters. The nearly 300,000 deathsdue to the December 2004tsunami in Southeast Asia, or morerecently the death of 100,000 peo-ple from the Nargis cyclone inBurma are two chilling examples.In addition to the deaths, there arethe people who lose homes orcrops. It is difficult to assess, fornow, to what extent these victimsare a direct result of climate changeor of having their place of resi-dence in high risk areas. But thesefigures show the vulnerability ofthe coastal area and that any phe-nomena associated with climatechange will only intensify it.

• Migration induced by climatechange. This is the case of somePacific island countries as wasmade apparent at the recent sum-mit in Copenhagen. There is talknow of “climate refugees” and it isestimated that their numbers willbe higher than that of war refugeesin the coming decades.

• Alteration of fishery resources.The physical and biological chan -ges in the marine environment willaffect fish stocks in a way that isvery difficult to predict, with ex-perts signalling both positive andnegative effects.

• Economic effects (positive andnegative). When discussing theeffects of climate change, wemust not forget the economiccosts analysed in the Stern Re-

view (2006), which evaluated thecosts of climate change (in whatwas later considered a prudentmanner). Stern concluded that in-action is much more expensivethan taking the necessary stepsand that all this can mean a realdecline in the level of human devel-opment. In the case of coastal mu-nicipalities, with a weight of GDPderived from tourism activity (rep-resenting 12% in Catalonia, 80%concentrated on the coast) thatmay be compromised by the ex-pected negative impacts. More-over, a new low-carbon economycan open up new business oppor-tunities and job creation.

Action plans for coastalmunicipalitiesAdherence to the Covenant ofMayors means adopting a set ofcommitments to achieve the re-duction of GHG emissions by aminimum of 20% by 2020. Thiscommitment takes the form of aplan of action, a real roadmapdefining the actions necessary toachieve this. Most of the proposalsare for mitigation and are commonto most of the municipalities(greater energy efficiency, imple-menting different types of renew-able energy, changes in streetlighting, improvements in publictransport, changes in municipalvehicle fleet types, promotion ofgreen procurement, installation ofregulators for air-conditioning, au-dits, boiler replacement, energy re-source management, etc.).

However, coastal municipalitieshave a specific problem as their re-gions are more susceptible to thedifferent climate change scenar-ios. Moreover, the applicable reg-ulations, and especially the distri-bution of powers are complex,even the Coastal Law is not a suf-ficient instrument (as Montoya’sarticle in this book shows) to ad-dress new challenges. Therefore,the reflections we have made in re-lation to the types of action to betaken do not identify the compe-tent authority. In any case, the mu-

nicipal governments of the coastalmunicipalities must be convincedof the need to implement them.

• The policies of long-term re-gional planning should incorporatevariables related to climate change.Let’s look at one elucidating exam-ple: for years now, urban planninghas included the limitations de-rived from the flooding potentialassociated with rivers and streams,with return periods of to 500 years.In the case of the coast, the pre-dicted increase in average sea lev-els, erosion caused by changesin the sea climate and the highfrequency of extreme eventsshould be incorporated into mod-els in order to define those areasof land that must remain free ofnew urban developments. Theproperty limitations establishedby the Coastal Law are aimed atprotecting the maritime-terrestrialpublic domain and their ade-quacy regarding climate changeshould be analyzed. In consoli-dated areas, urban planning mustdefine retreat policies to distancepublic and private property fromareas at risk of flooding or ero-sion. Along these lines, maintain-ing a sufficiently wide beach areaas a buffer zone in the land-seainterphase is a vital element ofadaptation policies.

• The design of coastal infra-structure will also incorporate vari-ables related to climate change.Ports, sea walls, promenades,sewage systems and stormdrainage, roads, beaches, etc. aresome examples of infrastructurethat must be planned consideringthe new expected values in thevariables used for calculation.

• Measures to prevent and cor-rect beach retreat. The beachesare a system of transition be-tween the continental and marineenvironments, with complex andchanging dynamics in time (markeddifferences in the profiles of sum-mer and winter, for example). Thebeaches contain important naturalvalues and are also a recreationaland tourist resource. Finally, we

Social sphere 385

must consider the availability of asufficiently wide beach as the bestdefence against flooding causedby the expected sea level rise,stemming from climate change.Beaches, despite their importantrole, are often subjected to intenseerosion due to the impact of cer-tain maritime structures, a reduc-tion of the contribution of solidsby streams and rivers, urban occu-pation of dune reserves and the al-teration of local climatic conditions(particularly relevant in the case ofwaves and wind). The preserva-tion of beaches requires policies toeliminate the causes of retreat andfor protection (dikes and sea walls,preferably submerged) that mini-mize the need for importation ofsand and when they are necessarythey must be designed within themaximum conditions of sustain-ability and incorporate the besttechnologies available.

• Conservation of biodiversity incoastal systems, based on theestablishment of uses and of ur-ban planning instruments neces-sary to maintain the biodiversityof the coastal system. This plan-ning must define a type of regionalmanagement that minimizescoastal occupations (marinas,promenades, parking areas, etc.);use planning for beaches must becompatible with the conservationof natural communities, especiallywith regard to the location of portfacilities, and we urge the compe-tent Administration to install artifi-cial reefs to defend the communi-ties of marine plants against theaction of some types of non-selec-tive fishing. We must also ensure asufficient level of purification ofsewage that is discharged into thesea to prevent that the alteration ofthe physical and chemical condi-tions of the water adversely affectthe structure of coastal communi-ties. Also, defensive structuresshould be biogenic in character.All these measures must be part ofan action plan to improve the bio-diversity of all the coastal systems,necessary not just for its contribu-

tion to the CO2 sink mechanism,but also for the positive effects ofsome communities (such as theprairies of marine phanerogams)to preserve the overall system.

• Withdraw areas with conserva-tion value from the market. Thebest form of protection (which hasbeen applied very successfully tothe coasts of Britain, although indifferent conditions) is the publicacquisition of coastal lands; theirwithdrawal from the market is apermanent protection. In Cataloniathere are two recent examples,such as the Club Mediterranée re-sort at Cap de Creus and the mil-itary installations at Pals. Clearlythe high cost of these operationsmakes widespread implementa-tion impossible and, for now, theyare individual cases. However, thismeasure must be analyzed from abroad perspective: the effects ofclimate change on our coast arelong term (although some datashow that we are already experi-encing the first symptoms) andtherefore, adaptation is also com-patible with long-term operations,such as changes in urban plan-ning or market intervention, whichin a second phase can be focusedon all sorts of terrain, regardless ofecological value. We must alsoconsider the introduction of fiscalmechanisms that facilitate thesetypes of operations, taking into ac-count also that local governmentshave important fiscal instrumentsrelated to the housing market.

• Preparation of programmes forthe correction of the significantpressures on coastal water bodies.The analysis made in the IM-PRESS document (Government ofCatalonia, 2005) concluded thatthere are a total of twenty-threecoastal water masses which pres-ent significant pressures for oneof the considered factors (morpho-logic alterations, pollution and oth-ers related to economic activities).This situation entails a risk of failureof WFD objectives, yet these pres-sures can create synergistic rela-tionships with the causes of cli-

mate change in coastal areas.Thus, we should prepare actionprogrammes that make humanactivities compatible with the con-servation of water bodies.

• Creation of coastal observato-ries. Mitigation and adaptationpolicies should be based on sci-entific knowledge of the coastalenvironment. The existence ofchanges or the efficiency of meas-ures is demonstrable only by long-term observation, which is lackingalong the Catalan coasts. For ex-ample, in an area as important asseawater temperature, we onlyhave significant data on the MedesIslands, beginning 40 years agoand obtained through the personalefforts of an amateur. Therefore,initiatives such as the Badalonapetroleum bridge are important: acooperative effort between the citycouncil and the University has al-lowed for the location of a series ofsensors to observe the sea envi-ronment. There is also the equip-ment installed at Colls-Miralpeix orwork by SPAS to monitor thehealth of marine prairies locatedalong the Mataró coastline. Obvi-ously, there are technologic andeconomic barriers to the develop-ment of such observations, whichadditionally require patience in thecollection of data as their value isdirectly proportional to the lengthof the time series; but municipalpolicies for adaptation to climatechange should cooperate to theextent possible, in the develop-ment of observatories and involv-ing environmental volunteers.

• Integrated Management. Thecomplexity of the impacts associ-ated with climate change, the ex-istence of shared responsibilitiesat different administrative levelsand the interaction of the entirecoastal system (it is obvious thatthe “municipal area” is not a suffi-cient unit to deal with the majorityof problems related to climatechange) is essential to an inte-grated management of the coastalzone in accordance with the rec-ommendations of the European


Union and according to well-known methodologies. Only usingthis approach will it be possible toimplement the adaptation actionsthat are recognized in this article.

• Communication. The percent-age of emissions directly attributa-ble to the municipal administrationis modest; under 5% according tothe results of the first SustainableEnergy Action Plans (SEAP), pre-pared by the Barcelona ProvincialCouncil, the most significant part ofemissions being produced by theeveryday actions of the population.Therefore, actions against climatechange require their involvement,and this is the understanding ofthe Covenant of Mayors, which in-cludes a requirement to createcommunication plans that makepublic the results of studies, clearlydefine the objectives of mitigationand adaptation and also ask forthe citizen cooperation.

Basic municipal policyinstruments for implementingaction plansLocal governments have differentinstruments for implementing poli-cies to combat climate change,which can be summarized in fourmain areas:

• Direct actions. We have seenthat municipal emissions are asmall percentage of the total re-gional disseminated emissions.However, actions in this regardhave an exemplary character. Thereduction in the consumption ofresources at beach facilities, smallrenewable energy gestures, re-placement of vehicles with pollut-

ing fuels for cleaner technologiesand of the mercury-vapour lampsin beach environments, effectiveactions to prevent coastal retreat,etc. are all examples of initiativesthat local governments can imple-ment and should have a positiveeffect on the involvement of citi-zens in efforts against climatechange.

• Drafting of regulations basedon the capacity of local authori-ties to adapt and develop new by-laws aimed at mitigating andadapting to climate change incoastal areas.

• New system of tax incentivesand rebates for those actions thatcombat climate change. For ex-ample, acquire land to facilitate thedistancing of property and serv-ices from the waterfront.

• Education and awareness-rais-ing actions aimed at citizen in-volvement in the advancement ofbehavioural changes needed fornew policies to combat climatechange.

ConclusionsThis article surely does not intro-duce anything new regarding theknowledge of climate change onthe coastal system. However,based on the recognition that themajority of GHG emissions occurin areas where local governmentshave broad powers, a summaryis made of the impacts of climatechange on coastal systems basedon information from the differentauthors included in this volume.Although the effects are wellknown, it is not always easy to

summarize them in a single docu-ment because scientific informa-tion is quite scattered, as seenfrom the IPCC documents. In thecase of the coastal system there isthe added difficulty that the sys-tem of competencies is complexand divided between different lev-els of government. Therefore, inspeaking of the actions of adapta-tion, we do not identify which levelthe actions correspond to. Localgovernments, however, should bethe most interested in implement-ing them, while they simultane-ously advance the objectives ofmitigation proposed by the SEAP.The Covenant of Mayors makesan infrequent recognition of therole local governments can playin helping to solve a problem socomplex, as they have different in-struments to achieve this, but cit-izen involvement should always befundamental.

BibliographyConsorci El Far (2007), «Pla Es-tratègic litoral de la Regió Metro-politana de Barcelona».Diputació de Barcelona, Àrea deMedi Ambient (2008), «Mitigació iadaptació local al canvi climàtic,Catàleg de propostes».Generalitat de Catalunya, Depar-tament de Medi Ambient i Habi-tatge (2005), «Caracterització demasses d’aigua i anàlisi del riscd’in com pliment dels objectius dela Directiva Marc de l’Aigua(2000/60/CE) a Catalunya (con-ques intra i intercomunitàries)». STERN, N. (2006), Review on theeconomics of climate change.

Social sphere 387

Altres publicacions de la sèrie Medi Ambient

Documents de Treball

1 Gestió de fangs de les estacionsdepuradores d’aigües residuals

2 Mitigació i adaptació local al canviclimàtic: Catàleg de propostes

3 El codi tècnic de l’edificació: Unavisió pluridisciplinària

Estudis

1 Una mobilitat per al segle XXI

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Sèrie_Medi Ambient 4

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

La revista SAM (Suport a la gestió Ambiental d’activitats en el Municipi) ha donat informació tècnica i actual als responsables municipals des de la seva primera publicació l’any 1998. La publicació ha anat creixent, i allò que va començar com a butlletí s’ha convertit en un llibre que s’insereix en aquesta col·lecció. Amb els canvis, enfrontarà el repte de mantenir el nivell de qualitat i oferir coneixements i eines sobre els temes que afecten el món de les activitats ambientals i que, per la seva complexitat, requereixen una anàlisi completa.

Aquesta obra aborda els efectes del canvi climàtic al litoral de les nostres costes, amb la intenció de sensibilitzar el món local envers la problemàtica que comporten.

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge, 2n. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/mediambient

Àrea de Medi Ambient

ISBN 978-84-9803-387-8

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 8 7 8

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Darrere.pdf 1 11/06/10 13:53