01cubiertas.qxd 5/6/07 19:08 página 3el meu oncle enric. ... aquell mateix any, rep el trofeu...

01cubiertas.qxd 5/6/07 19:08 Página 3

�índex� Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5� Rescat - recuperat/restaurat:

La música de la llenterna. Jordi Artigas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7� Perfil:

Record de Josep-Jordi Queraltó i Joaquim Romaguera.M. Encarnació Soler, Artur Peix i Josep M. López i Llaví . . . . . . . . . . . . . . . 13

� Diàleg:Cat-Studios. Estudis de cinema a la Catalunya Nord.Joan-Francesc Escrihuela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

� Col·leccionisme:L’altra cara dels programes de mà (5).Jordi Tomàs i Freixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

� Llibres:Ressenyes bibliogràfiques. Albert Pons i Martínez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Novetats editorials. Núria Berenguer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

� Miscel·lània de Cinema·Rescat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28� DVDs:

Novetats al mercat. Fernando Murga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31� Crònica:

La Filmoteca de Catalunya fa 25 anys. Neix l’Associació Amics deMiquel Porter. Activitats del Cineclub 8 1/2 de Cassà de la Selva.Festivals i Mostres organitzades per Cineclubs al 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . 32

� Apunts: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34� Trobades:

Cinema·Rescat Trobada Debat 2007 a Andorra.Josefina Lladós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

� Festivals:Memorimage, films d’avui amb imatges d’ahir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

� Dossier Enric Fité: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Enric Fité i Cidass Films. M. Encarnació Soler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40El meu oncle Enric. Benet Fité Novellas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47El “tiet” Enric, el cineasta. Montse Camprubí Cabané . . . . . . . . . . . . . . . . 49El més petit dels “artistes sense sou”. Toni Arís Punsola . . . . . . . . . . . . . . 50Filmografia d’Enric Fité. M. Encarnació Soler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

3

�sumaricinemarescat

any 2007 núm. 21

cinemarescat

REVISTA SEMESTRALc/e: [email protected]ÚM. 21 - 1r SEMESTRE 2007

� Editor:CINEMA·RESCATAssociació Catalana per a la Recercai Recuperació del PatrimoniCinematogràfic

� Direcció:Miguel Fernando Ruizde [email protected]

� Consell de redacció:Fernando de Felipe, M. Dolors Genovès i Morales,Isona Passola,Jordi Sánchez i Navarro,M. Encarnació Soler i Alomà

� Col·laboradorsen aquest número:

Toni Arís i Punsola, Jordi Artigas,Núria Berenguer, MontserratCamprubí i Cabané, Joan FrancescEscrihuela i Niubó, Benet Fité iNovellas, Anton Giménez i Riba,Josep M. López i Llaví, FernandoMurga, Artur Peix i Garcia, AlbertPons I Martínez, Jordi Tomàs i Freixa iM. Encarnació Soler i Alomà.

� Correcció i assessoramentlingüístic:Margot Vila i RocaCINEMA·RESCAT-Manresa

� Coordinació:Anton Giménez i RibaTel. 636 166 912

� Portada:Ana Tiana

� Maquetació i disseny:EPA serveis grà[email protected]

� Administració, publicitati subscripcions:

CINEMA·RESCATc. Isaac Albéniz, 28 - 08017 BCNTel./Fax: 932 052 918c/e: [email protected]

Amb la col·laboració de:

L'OPINIÓ DELS TEXTOS SIGNATS NO ÉSNECESSÀRIAMENT COMPARTIDA PERL'EDITOR.Dipòsit legal: B-33826-2005ISSN: 1696 - 2915 · PVP: 6,00 €

�portadaL’artista Ana Tiana inicià la seva trajectòria el 1994, ambuna exposició individual a la galeria Trànsit, a Barcelona.Aquell mateix any, rep el Trofeu Princesa Sofia a l’EscolaLliure del Mediterrani a Palma de Mallorca. Ha exposatles seves col·leccions individuals a les galeries d’artMatisse (1996), Espai Blanc (1999), Atelier i Espai Cultu-ral Pere Pruna (2002), a Barcelona i a Lleida a la galeriaArmengol Menen (1997), Dean (1998) i a l’Acadèmia deBelles Arts (2001) a Sabadell. També ha portat la sevaobra a exposicions col·lectives, destacant ARTEXPO, a laMatisse (1997), XXXI Premi de Pintura Tapiró, Museud’Art Modern (1998), a Tarragona; Art on my bed.Patchwork col·lectiu. CYPRUS, (2000) a Sant Feliu deBoada, Girona; a la galeria Beaskoa, ‘Homenatge a Dalí(2004), Barcelona. L’ILLA d’Art, a Galeria Sàfia (2006)Barcelona, entre d’altres.

Ha col·laborat en la il·lustració del llibre La ruta del Cister vista pels artistes catalans, edito-rial Pagès (1999) i participa a les Jornades de Tallers Oberts a Sarrià des de l’any 2002.

L’artista en ofereix a la portada un oli sobre tela a mig camí entre la figuració i l’abstracció.Està inspirada en el film Les choristes (Els nens del cor), de Christophe Barratier, producciófrancesa del 2004. Sobre un confús color terrós que simbolitza la duresa de la terra ermade l’orfenat, voleien els blancs paperets dels nens acomiadant el mestre que per primeravegada els ha estimat com a persones.

03interior.qxd 5/6/07 19:13 Página 3

5

L’any 1992 ha de ser considerat el fundacional deCINEMA·RESCAT, quan un grup de persones, alumnesdel Dr. Miquel Porter, es coneixen. Alguns dels seusalumnes havien iniciat per decisió pròpia la recupera-ció de films amb més o menys suport; altres, sensecap mena d’ajuda. El 1995, en el marc d’unes jorna-des organitzades per l’incansable company JoaquimRomaguera decideixen constituir-se en associació.Feia un any que la Filmoteca Valenciana havia posaten marxa la seva modèlica campanya NITRAT 2000,mostrant què calia fer si un país volia veritablementrecuperar el seu patrimoni cinematogràfic abans queel descurament no el destruís. Les peticions a la Direc-ció General de Cinematografia semblaven no preocu-par en excés al seus responsables. S’havia trucat laporta de totes les Direccions Generals: Patrimoni, Cul-tura, “Tradipops”... Res es movia. Ben al contrari.S’havien presentat propostes de campanyes de recu-peració acuradament dissenyades, essent rebutjades.Era molta la gent, des de professors universitaris aciutadans anònims als quals la llarga espera, les lacò-niques evasives en forma de ‘no hi ha pressupost’ elsexasperava.

Així fou com el 1996 un petit grup de persones vafundar CINEMA·RESCAT, associació catalana per a larecerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic“amb l’objectiu de recuperar i difondre el patrimonicinematogràfic, coordinant persones, professionals ono, relacionades amb la recuperació cinematogràfica,així com la seva divulgació mitjançant la publicació debutlletins, revistes...”. Certament, uns objectius ago-sarats. Toca, doncs, fer balanç del grau d’assolimentd’aquests projectes.

Deu anys després, constatem que l’aportació al con-junt de la recuperació del patrimoni cinematogràficdel nostre país per part de CINEMA·RESCAT ha estatimportant i significativa, especialment en el sector dela recuperació de la filmografia de cineastes amateursi del cinema familiar, però no sols en aquests, ja quehem tingut la sort de rescatar films perduts de la fil-mografia catalana, espanyola i mundial. Enguany hiha un fet que no podem de cap manera obviar:actualment, la Filmoteca porta a terme una tasca derecuperació patrimonial consolidada, en la qual lanostra col·laboració continua essent apreciada.

De vegades podem qüestionar-nos si té sentit conti-nuar l’associació o si pot trontollar l’esperit primigenique ens va unir. Però si repassem bé els objectius fun-dacionals, que són amplis i diversos, n’hi ha ambescreix per a continuar prosseguint la tasca.

En camí cap al nostre onzè aniversari de vida, hemaconseguit passar de l’àmbit nacional a l’internacio-nal amb dos projectes: un d’ells, la Trobada Debatque s’ha celebrat enguany a Andorra, amb el lema Elpatrimoni fílmic, eina de recuperació de la memòriahistòrica. Per a nosaltres, també ha estat un momenthistòric que la inaugurés el Molt Il·lustre Senyor JuliMinoves, ministre d’Afers Exteriors, Cultura i Coope-ració del Govern d’Andorra i que les seves paraulesestiguessin en tan plena sintonia amb l’esperit de lanostra associació, a manera de bàlsam reconfortantdel què a voltes estem tan mancats. També ho haestat que la UNESCO, en la persona responsable delprograma que es presentarà ben aviat, la senyora JoieSpringer, en pronunciï el discurs inaugural i ens enco-ratgi a perseverar en una tasca que el 2008 hauràd’implicar tothom que estigui interessat en protegir irescatar el cinema, entès com a Memòria del Món,ultrapassant cultures, països i fronteres. Serà hora,doncs, davant aquest repte, que els respectiusgoverns disposin els recursos humans i materials sufi-cients per a fer possible salvar aquesta memòria enforma d’imatges en moviment que ja ha deixat de serd’un país per pertànyer a la Humanitat.

L’altre magne projecte, també d’àmbit internacional,ha estat el Primer Festival Internacional Memorimage,films d’avui amb imatges d’ahir. L’acceptació de lapresidència del Comitè d’Honor per part del MoltHonorable Senyor Ernest Benach, president del Parla-ment de Catalunya ha deixat palesa la seva estimavers el valor del Festival. La participació de nombrosospaïsos, la qualitat i varietat de totes les produccionsque s’han mostrat i de les quals hom ha pogut gau-dir, la coherència dels objectius finalitat de l’associa-ció amb els del festival, la revalorització de la conser-vació dels films als arxius per a fer-ne un nou ús, ensanima a prosseguir en aquest camí, que al llarg de laseva existència va prenent viaranys ben diversos. Araja tenim deu anys.... i mig! �

cinemarescat

any 2007 núm. 21�editorial

cinemarescat


�rescat recuperat/restaurat7

De la mateixa manera que per una convenció accep-tada el "cinema mut" no sempre fou silent sinó quemoltes vegades tingué "banda sonora" això sí, inter-pretada per músics en directe o amb gravacions defonògraf. Igualment la seva avantpassada, la llanter-na màgica, i en especial durant els segles XVIII i XIX,també es veié acompanyada i ambientada per músicsi cantants que tocaven i interpretaven en directe.Està també documentat que si la categoria de l'es-pectacle ho permetia, comptava igualment ambefectes especials sonors que feien més versemblantsles tempestes, pluges o el trot dels cavalls; de vega-des fins i tot s'emprava un ventríloc capaç d'imitardiferents veus o sons d'animals com fou el cas deFitz-James que ho feu per al "fantasmagòric"Robertson.

La presència de la música mitjançant la veu humanao els instruments musicals al costat de la projecció oel visionat d'imatges està, doncs, documentada ennombrosos testimonis documentals tant en les "fan-tasmagoríes" o llanterna de saló per a les classessocials que es podien permetre la despesa, com pels"tutilimundis" i "múndies" dels passavolants que defira en fira i de plaça en plaça oferien el seu especta-cle per uns pocs cèntims a un públic popular.

L'harmònica i RobertsonÉs amb motiu del 250è. aniversari de Wolgang Ama-deus Mozart (1756-1791) que en el 2006 s'ha cele-brat tan intensament, que m'ha semblat el momentidoni de tractar aquest tema de la música i la llanter-na a través del coetani de Mozart:

Étienne-Gaspard Robert, dit Robertson (1763-1837),i el lligam que uneix aquesta història o sigui un ins-trument ara exhumat de l'oblit de segles, l'Harmòni-ca de vidre o de Franklin, el seu inventor, per al qualMozart creà vàries composicions, com ho ferentambé Haydn, Beethoven, i altres compositors menysconeguts com Röllig i Hasse. Nombroses són les edi-cions discogràfiques, totes les que he trobat estran-geres, que en CD i amb instruments reconstruïts ensofereixen l’oportunitat d'escoltar ara aquelles melo-dies que ben justament es podem anomenar "lamúsica de la llanterna".

Si ara es pot parlar amb detall d'aquests temes ésgràcies a que Robertson tingué la bona pensadad'escriure les seves Mémoires que publicà el 1831 i el1833, que en 1985 s'han reeditat, així com la com-pleta biografia que l’especialista belga FrançoiseLevie publicà el 1990, ambdues obres recomanablesa qui vulgui conèixer amb més detall aquest temaapassionant.(1)

L'harmònica de vidre de Franklin

Les enciclopèdies actuals no solen portar la definiciód'aquest instrument que inventat el 1761 pel cientí-fic i polític nord-americà Benjamin Franklin es popu-laritzà durant el segle XVIII, caient en la decadència il'oblit durant el XIX. La "Glass Armonica" en anglèsescrita indistintament "Glass Harmonica", rebé qua-lificatius com l'"instrument dels àngels" o "la veudels àngels"; també es va dir que el seu so s'assem-blava al de la veu humana.

cinemarescat

any 2007 núm. 21

JORDI ARTIGAS

La música de la llanternaA propòsit del 250è aniversari del naixement de Mozart (1756-1791)

Representació d’una sessió de Fantasmagoría de Robertson, a l’esquerra es veu el projeccionista i un fantascop fix.


El Dr. Mesmer, un famós hipnotitzador, l'utilitzà a lacort de Maria Antonieta per a què els seus pacientsentressin en estat de trànsit.(2) La fama que anàadquirint durant la Revolució francesa al ser adopta-da per als espectacles de "Fantasmagoria", on lesaparicions, dimonis, esquelets i bruixes eren fre-qüents, li donà una certa fama de música "maleïda",opinió que potser corresponia més aviat als gustos iexageracions d'aquella època.

Consultem doncs el què diuen sobre l’Harmònica devidre en diccionaris històrics (en anglès escrita indis-tintament “Glass Armonica o Harmonica”, “Glashar-monika” en Alemany, “Armónica de cristal” en cas-tellà). En el “Diccionario” de Bastús de 1833 es deia:“Armónica”. Instrumento musical inventado porFranklin en 1760 (sic). Consiste en una caja cuadra-da, en la que están asegurados muchos vasos redon-dos de vidrio de diferentes diámetros, y en los que sepone una cantidad varia de agua. Pasando el dedomojado se producen unos sonidos melodiosos yparecidos a los que hacen los persas sobre 7 copasde porcelana llenas de agua. (…) Los sonidos de laarmónica se asemejan mucho a la voz humana,(…)

L’”Enciclopedia” Seguí (c. 1909) ens detalla que “La(armónica) de Franklin (1763) (sic) tenía una exten-sión de más de tres octavas, con todos los intervaloscromáticos; compuesta de 46 vasos hemisféricos,fijos en un eje horizontal, se movía por medio de unarueda, una polea y un pedal; los vasos giraban verti-calmente y para ponerlos en vibración bastaba tocarsus bordes con el extremo de los dedos mojados.(…)”. A més aportava un interessant gravat amb els6 instruments denominats “armòniques”.(3)

“Effet de l’harmonica”En el capítol IX de les seves Mémoires (vol. I) en elque Robertson evoca i descriu tot allò relacionat ambles seves cèlebres “Fantasmagoríes” contemporàniesde la Revolució francesa, quan ja pràcticament erenun record, anotant a més els articles que la premsapublicava sobre aquell espectacle. En aquest capítolcita dues vegades els “efectes de l’Harmònica”.

Comença dient com per organitzar els seus primersassaigs de la “Fantasmagoría” va consultar diversesobres com la tant citada Magia lucis et ombrae, deljesuïta Kircher, però reconeix que, (tradueixo) “(…)Després de llargues lectures, penoses i avorrides, emveia abandonat als meus únics coneixements, i obli-gat a continuats assaigs que no es podien fer mésque durant la nit.(…)”.

Les seves recerques estaven encaminades a poderobtenir una gran intensitat de llum, que projectadapogués abastar des d’una petita dimensió (cinc pol-zades) fins a una gran de vuit peus, i a més poder tro-bar un aparell de projecció (al que denominà “fan-tascop”) per a poder representar o projectar ambllum artificial la imatge òptica dels cossos transpa-rents i opacs.(4)

Col·legues i amics l’orientaren sobre aquest tema iaviat s’instal·là a l’antic convent dels Caputxins, a laplaça Vendôme de París. L’obra de Levie la data el 20de gener de 1798, que en el nou calendari revolu-cionari era el 1r de plujós de l’any 6, i reprodueix unanunci que en canvi diu que la sessió se celebrà en elPavillon de l’Echiquier: “Aparició d’espectres, Fantas-mes i Apareguts, tal com van poder aparèixer en tots

8cinemarescat

any 2007 núm. 21

Làmina on es representa l’harmònica de vidre de Franklin (n.2),

“Enciclopedia Ilustrada Seguí”, vol. I-2 (c.1909)

Portada de l’obra de Levie on apareix el retrat més conegut de

Robertson i al seu costat el fantascop


�rescat · recuperat/restaurat 9

els temps, (…) Experiències amb el nou fluid conegutcom a galvanisme, l’aplicació del qual dóna movi-ment als cossos que han perdut la vida. Un distingitartista tocarà l’harmònica.(…) (5)

El fantascopCom podem veure, des del principi de les seves

“Fantasmagorías” Robertson comptà amb la músicade l’Harmònica, però abans descriuré l’aparell que lesfeia possible i que batejà com a “Fantascop” – “Fan-tascope” en francès-, que patentà el 1799 amb laintenció de preservar la seva invenció de la pirateriadels seus imitadors. Per raons d’espai la descriurésuperficialment. Es tractava d’una capsa rectangular

i vertical de fusta amb un objectiu de vidre per on esprojectaven les imatges pintades en vidres, amb unaxemeneia per on s’evacuava el fum de la bugia oquinqué que il·luminava la projecció, a més del puntde llum la capsa contenia el condensador d’aquesta.La particularitat era que l’aparell en la primera èpocaes podia desplaçar sobre uns rails i posteriorment seli adaptaren quatre rodes que permetien desplaçar lallanterna d’una forma silenciosa endavant i endarre-ra per tal d’aconseguir la grandària o petitesa desit-jada de cada imatge. El “Fantascop” disposavatambé d’un objectiu “ull de gat”, així com dispositiusque permetien els “cachés” (de “cacher” o ocultar);com veiem tot un seguit de perfeccionaments tècnicsque després recolliria i perfeccionaria el cinematò-graf. Encara el 1891 el “Diccionario…Hispano-Ame-ricano” incluïa la definició del “Fantascop” paraulaque venia de “fantasma” i del grec “scopeo”,veure.(6)

Els sons esglaiadorsD’aquesta manera qualifica Levie – “les accordsdéchirants”- o sigui els acords o sons esquinçadors oesglaiadors de l’Harmònica de Franklin, i continuadient: “(…) Heus ací un instrument que no teniagaire bona reputació en el segle XVIII… Se l’acusa deprovocar atabalament, malestar, o sigui estats detrànsit (“trance”) o d’hipnosi. Étienne-Gaspard sem-bla donar molta importància a aquest acompanya-ment musical, i cada un dels seus anuncis mencionaque un artista distingit pel seu talent tocarà l’harmò-nica“.(7)

Robertson descriví així els seus efectes: “(…) Quinseria el terror de l’espectador sol si, de cop conduït a

La música de la llanterna

cinemarescat

any 2007 núm. 21

Benjamin Franklin tocant l’harmònica Programa de la Fantasmagoria on s’anuncia l’Harmonica

El fantascop sobre rails tal com venia il·lustrat a les “Memoires”


la sala de les experiències fantasmagòriques, envoltatd’imatges de la mort, la imaginació colpejada per lapor dels éssers invisibles, escoltava els sons planyívolsi fúnebres de l‘harmònica’, i veia aparèixer l’amena-çador espectre! (…)”

Però a més Robertson atribueix en especial a l’Har-mònica alguns dels incidents produïts en alguna deles seves funcions, i tal com alguns gravats de l’èpo-ca ens han retratat: “(…) Si moltes dones havienhagut de recórrer a les sals (pels desmais), tan solsuna es trobà veritablement malament, i va patir unacrisi nerviosa força violenta. La culpa no fou dels fan-tasmes: els sons massa dolços i excessivament pene-trants de l’ “harmònica” foren els únics causants.(…)”(8)

Però Robertson era un excel·lent “metteur en scéne”i no s’oblidava ni d’un detall. Tant els textos escritscom els gravats contemporanis i posteriors dels fetsens ho descriuen. S’ha de tenir en compte que elsespectadors no sabien que es tractava d’una simpleprojecció de llanterna màgica, doncs la sala estavadel tot separada del sector del fantascop o projectorper una gran pantalla translúcida (la projecció es feiades de darrera de la pantalla o sigui de cara alpúblic), doncs la llanterna havia estat desprestigiadai la guillotinada reina Maria Antonieta l’havia menys-preat qualificant-la com “ridícula”. Per tant Robert-son va dignificar i donar un sentit nou a aquell espec-tacle.

La sala dels espectadors estava guarnida de gran cor-tinatges negres, decorada amb detalls fúnebres comara calaveres i ossos; sense quasi llum o en les tene-bres d’una vacil·lant làmpada d’oli, mentre la sala era

10cinemarescat

any 2007 núm. 21

El fantascop tal com apareixia a “Física industrial”, Barcelona 1889

Gravat de la fantasmagoría aparegut a “Le magazín Pittoresque” el 1840


11cinemarescat

any 2007 núm. 21

perfumada amb el fum relaxant de l’encens. Senseoblidar la important presència d’un “presentador” odel propi Robertson que a vegades preguntava alpúblic quin personatge cèlebre volia que fes aparèi-xer, si Marat, Rousseau, Voltaire,… o el rei Lluís XVI…

Precisament fou aquesta darrera “aparició” –que avegades eren projectades sobre una cortina oscil·lanti espessa de fum de reïna de pi en lloc de sobre unatela- la que provocà importants problemes a Robert-son, perquè tal com explica Levie, la policia secretade la República l’acusà de fer “tornar” a Lluís XVIguillotinat cinc anys abans. En realitat aquesta “apa-rició” fou demanada per un provocador pagat per lapolicia que es volia venjar per un favor refusat…

Que poc que canvien els homes!, l’enveja i la maldatsón intemporals i ataquen sobretot als que confienen la bona fe!. L’incident de la policia i després ladenúncia a uns empleats infidels, l’anomenat MartinAubée i el seu germà, fusters i que sabent tots elsintríngulis de la “Fantasmagoría” la varen copiarsense cap vergonya i feren la competència al seumestre. “Qui no corre, vola”, deuria pensar MartinAubée, i tal com vaig investigar en el meu text s’a-pressà a oferir les “Fantasmagoríes” a Barcelona el1802 i 1803, i posteriorment a Madrid el 1806, pre-nent-li la davantera a Robertson que no faria unagira per la Península Ibèrica fins al 1821. Tot i que unaltre francès François Bienvenu ja les havia introduïta la Ciutat Comtal el 1798. A l’època en què vaigcomprar el llibre sobre Robertson em vaig cartejaramb Françoise Levie proporcionant-li la documenta-ció que em va demanar relacionada amb MartinAubée i Barcelona. (9)

Efectes sonorsA tota aquesta acurada posta en escena, s’haviend’afegir els efectes especials sonors que Robertsoncita a les seves Mémoires, ordenats després per Levie.Els efectes anaven d’acord amb les imatges i cita eldenominat “tam-tam xinès” que aconsella usarnomés en moments culminants com en l’instant quel’impressionant cap de la Medusa esdevé enorme.

També la imitació de la pluja i la calamarsada i el seusoroll monòton i uniforme, indicant amb detall comes podia aconseguir. La imitació del vent o d’un hura-cà s’aconseguia també amb la utilització d’un senzillaparell, tots aquests elements ajudaven a posar alesa la fantasia, al misteri i a la imaginació dels nostresavantpassats al costat dels sons màgics de l’Harmò-nica. �

NOTES(1) “Mémoires récréatifs, scientifiques et anecdotiques d’un physicien aero-naute”, E.-G. Robertson, vol.I, Café, Clima Editeur, Langres, França, 1985.“Étienne-Gaspard Robertson, la vie d’un fantasmagore”, Françoise Levie,Collection Contrechamp / Le Préambule, Brusel.les, 1990.(2) Pàgines web: www.glassarmonica.com : William Zeitler. About theArmonicawww.gigmasters.com/armonica : Ben Franklin and the Armonica(3) “Diccionario Histórico Enciclopédico”, D.V. Joaquín Bastús, vol. I, Barce-lona, 1833“Enciclopedia Ilustrada Seguí”, vol. I,2, Barcelona (c. 1909)(4) “Mémoires”, op. cit., capítol IX, pàgs. 128 i 130(5) “Étienne-Gaspard Robertson…”, op. cit., cap.IX, p.79.(6) “Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano”, Edit. Montaner ySimón, vol. VIII, p.70, Barcelona, 1891(7) Op. cit., cap.IX, p.89(8) “Mémoires”, op.cit., cap. IX, pàgs. 128 I 130(9) “La llanterna màgica a Barcelona, segles XVIII I XIX”, a “Cinematògraf”núm. 1, SCC, 1993

DISCOGRAFIA“L’Armonica”, Musik mit Glasharmonika, Cavalli Recordswww.cavalli-records.de“Glass Harmonica”, Naxos (Veure “Amazon.com”)

�rescat · recuperat/restaurat

La música de la llanterna

La fantasmagoria amb un fantascop immòbil

*Jordi Artigas, historiador de cinema


Escuela de Cine ECAMEscuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid

C/ Juan de Orduña, 3. Ciudad de la Imagen. 28233 Pozuelo de Alarcón (Madrid). Teléfono: 915 12 10 60 Fax:915 12 10 70 www.ecam. [email protected]

Requisitos de admisiónPara acceder a los cursos programados por la ECAM es nece-sario haber superado BUP, FP II o titulaciones legalmenteequivalentes y tener 18 años cumplidos.

Además, es preciso superar las pruebas de admisión de laespecialidad en la que se solicita matricula, que se realizaentre los meses de febrero y junio.

En cada convocatoria ingresa un promedio de unos cien alum-nos, de los de más de setecientos aspirantes que se presen-tan a la a pruebas de acceso.

Inicio curso: Octubre Duración: 3 años

Centro de formación de profesionales del cine y del audiovisual, que dependede una fundación privada, cuyos patronos son la Comunidad de Madrid, la Academia de las

Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, SGAE, EGEDA y AISGE.

ESPECIALIDADES

PRODUCCIÓNDIRECCIÓN

GUIÓNDIRECCIÓN ARTÍSTICA

FOTOGRAFÍAINTERPRETACIÓN

CARACTERIZACIÓNSONIDO

MONTAJECINE DE ANIMACIÓN Y DIBUJOS

ANIMADOS

Metodología docente En el ECAM se cursan las especialidades de Producción,Guión, Dirección, Dirección Artística, Fotografía, Interpretación,Cine de Animación y Dibujos Animados, Caracterización, Soni-do y Montaje, cuyos planes de estudios se completan en trescursos (octubre – junio), en los que se combina la formaciónteórica y técnica con la realización de prácticas, en formatosBetacam y 35 mm.

Además, en la ECAM se imparten cursillos especiales, deunos dos meses de duración, sobre temas específicos.

Aspectos de interésLa Escuela de Cinematografía ECAM está dotada de lassiguientes instalaciones: plató de 400 metros cuadrados,salas de montaje y de edición digital, salas de postproduc-ción de imagen y sonido, sala de mezclas, sala de proyec-ción, etc.

Presidente de la Fundación de la ECAM:Excma. Sra. Dña. Esperanza Aguirre

Presidente de la Junta Rectora:D. Antonio Jiménez-Rico

Director de la ECAM:D. Fernando Méndez-Leite

Año de Creación: 1994Alumnos totales: 250 en tres cursos regulares

500 en cursillos especialesSexo: 60% hombres, 40% mujeres

Profesores totales: 400Becas: Sí

Mediateca: 3000 títulos


13cinemarescat

any 2007 núm. 21�perfilNovament hem de parlar de pèrdues doloroses. Sembla que la Parca ens assetja arrabassant-nos,any rera any, persones estimades i dotades d’un cabdal de saber incommensurable. En JoaquimRomaguera i en Josep-Jordi Queraltó han mort. Dues personalitats ben oposades, tant en la mane-ra de fer i ser, però de presència imprescindible per a l’entitat.

En Joaquim Romaguera tenia tots els matisos possibles aplegats en una sola persona: punxegutcom l’aulaga però alhora vistent, impossible de deixar indiferent ningú. Tenia la dèria del salvamentdel patrimoni ficat entre cella i cella. Trobava injust que s’oblidés el nom de les persones que havientrobat obres fílmiques puntals i que en canvi aquest reconeixement fos sempre factible en altresvessants de la recuperació patrimonial. Cercava la informació com una fura, amb insistència, que liportaren a assolir la recuperació de llegats com els ‘Premis Ciutat de Barcelona’. Va escriure prolífi-cament i coordinar el treball de molts investigadors. El llegat que deixa és molt rellevant, fruit d’unhome que con deia ‘no ni tenia un minut per perdre’.

En Josep-Jordi Queraltó, en Joe, era un home totalment diferent: era tot un ‘cavaller’, d’aquells tipusd’homes tan educats i gentils dels quals pocs en queden, una espècie malauradament en vies d’ex-tinció. La seva manera tranquil·la de parlar no feia parió amb la particular manera de viure la vida,gaudida fins al final. Parlar d’en Joe és gairebé parlar de bona part de la vida de la Secció de Cine-ma del CEC. Extraordinàriament ordenat, posseïa un magnífic arxiu de tot el què es relacionava ambla història del cinema amateur que tant s’estimà. Però a més, ell mateix era en persona un ‘arxiu’de memòria de la gent del barri, als que coneixia i estimava, com hom l’estimava a ell. A la darreraconversa amb ell em va dir, quan ja estava a l’hospital: Tantes coses que tinc per fer i estic aquí, alllit, perdent el temps! En Joe tampoc no tenia un minut per perdre.

Caront es devia sorprendre quan, en el trasllat dels nous viatgers a l’altra riba del llac, aquests por-taven, en lloc de l’habitual moneda, un rotlle de pel·lícula i uns apunts sota el braç. Des d’aquestcostat de la riba, els tindrem en el record.

M. Encarnació Soler, presidenta de CINEMA·RESCAT

En Joaquim i en Joe, discutint sobre cinema

(fot

o C

EC)


14cinemarescat

any 2007 núm. 21

Record d’en Josep Jordi Queraltó i Torner

Fos en negre. En Josep Jordi Queraltó morí el passat27 de gener d'una mort anunciada uns pocs mesosabans, el mes d'agost passat, quan , per aquesta raó,tornant d'un viatge a Líbia, ja no pogué desplaçar-sea Korea per assistir al Certamen i Congrés UNICA'06. Si de sempre el moment de la mort ens semblaincomprensible i injust, en el cas d'en Joe encara hoés molt més. Ja sabem que a tothom ens ha de tocar,però ell semblava ser-ne l'excepció personificada, perquan mai, però mai, preveié la possibilitat de lamalaltia, vital i atlètic com era (reminiscències de laseva època de gimnasta amb l'equip de JoaquimBlume), de manera que sempre ens quedarà eldubte, als seus molts amics, sobre si hagués acceptatla pràctica d'un control mèdic de tant en tant, cosahabitual i necessària en les persones d'una certaedat, encara potser seria entre nosaltres. Però ell vaescollir viure així, i no cal donar-li més voltes, permolt que ens resulti difícil acceptar que ja no el tenimentre nosaltres. En positiu, també cal pensar que enJoe va arribar als 81 anys i morí sense haver estat maivell, car sempre visqué, fins l'agost passat, amb lamateixa vitalitat i energia d'un home jove. I el procésde la seva última i única malaltia - que ell, intel·ligentcom era, comprengué aviat que era el final - resultàuna lliçó corprenedora per a tots el que l'envoltarem,ja que amb gran serenitat, quan s'anava acomiadantde tots nosaltres, ens anava manifestant contínua-ment que no el veuríem deprimit, a pesar de l'agreu-

jament persistent del seu estat i, si de cas, tan solsl'amoïnava deixar pendents i sense resoldre tantsassumptes com tenia entre mans. I tants com endeixà! . Perquè ell assumia compromisos a tort i adret, de tota mena, els quals, viatger empedreït comera, havia d'atendre com podia entre viatge i viatge,car pocs racons d'aquest món no havia trepitjat, unao varies vegades.

Prou sé que un escrit de caire necrològic tendeix al'hagiografia i que per força ha de contenir els elogiscorresponents, i és per això que se'm fa difícil parlarara d'en Queraltó i que sembli amb equitat. Però enel present cas, lluny del compromís social, cal preci-sar que estem parlant d'una persona irrepetible en laseva manera de ser, potser contradictòria a vegades,però culta i generosa com ningú ( els seus donatiusquan era requerit per a qualsevol causa eren sempreesplèndids ). Si de cas només era avar en una cosa: elseu temps, car, donada la plenitud de vida que por-tava, sempre li'n faltava.

En Joe tenia quatre passions que omplien la sevavida, apart la seva feina de decorador. Els viatges queja hem mencionat, que podia fer de totes maneres isempre ben adaptat, sense queixes: igual a peu(sobre tot, clar, en la seva joventut) que en creuers deluxe (en portava setanta nou !), dormint a terra o enun hotel de cinc estrelles; però cal dir que es feia difí-

ARTUR PEIX

Joe Queraltó, delegat d’Espanya a la UNICA’2005

(fot

o C

EC)


15cinemarescat

any 2007 núm. 21�perfil

Josep Jordi Queraltó

cil seguir-lo. Per això ell sempre s'estimava més anarpel seu compte, encara que formés, a vegades, partd'un grup, doncs, si calia, potser per fer una foto oveure una ruïna, no dinava o no dormia, si així li con-venia. Ve a compte explicar una anècdota personalque el retrata plenament: l'any 1998, per encàrrecdel Museu Olímpic de Lausana a la nostra Secció deCinema i Vídeo del CEC per tal de realitzar un docu-mental sobre el citat museu, ens desplaçarem a Suïs-sa, amb ell, en Josep M. Joaquín i jo amb les respec-tives mullers (era el mes de juliol, temps de vacan-ces), per tant un grup de cinc persones molt benavingudes. Estiguérem de dilluns a divendres enre-gistrant les imatges necessàries dins del Museu dedalt a baix, i el dissabte, acabada la feina, acordaremfer un dinar de celebració i comiat al mateix restau-rant del Museu on cada dia havíem dinat de"menú". Però la nostra sorpresa fou gran quan enJoe no es presentà al dinar. I és que ell dedicà aquelldia lliure " a visitar el Museu "!, segons la seva expli-cació. Quan portàvem quasi una setmana tancats allí.Així era ell de perfeccionista. La cambrera que ensservia el dinar cada dia, en preguntar per "aquellsenyor del cabell blanc", encara no s'ho creu ara.

L'altra passió era el poble de Sarrià i la seva gent, queell estimava molt. A una revista que editen a Sarrià hidedicava moltes hores i ell mateix, amb la conjunciódels records del seu pare, que tant cultivava, era unahistòria viva de Sarrià. Com el trobaran a faltar!.El "Cinema Amateur", com li agradava nomenar-lo,era l'altre gran pol de les seves passions. Ja de moltabans hi anava cada any, però des de l'any 1971 harepresentat a l'Estat Espanyol com a Delegat del Cen-tre Excursionista de Catalunya als diferents Certà-mens i Congressos UNICA, cada any a un país dife-rent, durant deu dies com mínim, amb despeses dedesplaçaments i estada al seu càrrec. I això duranttrenta cinc anys. Ja m'agradaria saber quants delsdelegats assistents dels altres països als CongressosUNICA ho fan en aquestes condicions. De sempre,els jurats en els diferents concursos que la nostraSecció de Cinema celebra, com mínim dos cops l'any,es reunien a casa seva i amb tota comoditat feien laseva feina de visionar els films presentats, sent ple-nament atesos i convidats a dinar, i si feia falta, asopar. En alguna ocasió li havia tingut d'insinuar queno fos tant generós a l'hora de treure la botella deconyac o de whisky, sempre de grans marques, des-prés del dinar, car algun jurat, abusant-ne, acabavano veient les coses prou clares.

En el seu tracte era evidentment un home que podrí-em dir d'un altre temps. Una mica romàntic en elsseus plantejaments, idealista i poc pràctic i menys,realista. Això sí, tot un cavaller: cap dona que l'hagitractat dirà el contrari. Mai cap paraula malsonantsortí de la seva boca i li molestava profundament

sentir-les. Com prova de la seva falta de sentit pràc-tic la tinc en recordar una de les converses que man-tinguérem pocs dies abans de morir, ja a l'hospital.Amb motiu de les Noces de Platí de la nostra Secció,els nostres companys Jordi Tomàs i Albert Beorleguiestan completant una HISTÒRIA DEL CINEMA AMA-TEUR A CATALUNYA, iniciada per en Joaquim Roma-guera (un altre amic mort!) segons encàrrec de la Fil-moteca de Catalunya que es preveu editar encol·laboració amb el CEC, amb una previsió, segonsl'encàrrec, de 450 pàgines. Doncs bé, en Joe estavaobstinat i tossut que calia traduir-la al castellà, anglèsi francès, i en argumentar-li que això era econòmica-ment impossible replicava que ell hi "ajudaria en elque fes falta, car si fem coses i no les expliquemarreu no serveix de res i que si no li fèiem cas, des d'allà on fos, ens enviaria llamps i trons". Així és que,si d'aquí uns mesos tenim inundacions, ja sabremd'on venen.

L'última de les passions de la seva vida fou la memò-ria del seu pare. No he conegut cap cas com ell quèestigués contínuament nomenant i fent coses hono-rant el record del seu pare, fins gairebé quarantaanys després de la seva mort que es produí l'any1967. Com extrem de veneració cal tenir en compteque arribà fins després de la seva mort, car deixàencarregat que el seu recordatori fos idèntic al delseu pare - amb un dibuix realitzat pel seu pare, ésclar, i un vers d'un amic, també a ell dedicat - can-viant, evidentment, només el destinatari. I volguéque les seves cendres fossin escampades al jardí delclaustre del Monestir de Pedralbes perquè era un llocque agradava molt al seu pare i l'havia dibuixat mol-tes vegades. No he conegut ningú amb un amor filialtan profund i perllongat en el temps. En tot cas, unbon fill no pot ser mai una mala persona. Em conso-laria molt ser capaç de creure que en Joe és ara Allài s'ha trobat amb el seu pare.

He dit més amunt que en Queraltó potser era con-tradictori. Vegem: sent català de pedra picada (recor-deu l'exemple del llibre), no volia dir-se catalanista,però votava sempre un partit catalanista. Era unhome elegant, diria que presumit, doncs cuidavamolt la seva presència, però d'una timidesa extremaquan es tractava de parlar en públic, cosa absurda,perquè sabia organitzar molt bé el seu discurs dialèc-tic. Ja he dit com era de generós en extrem, peròavar del seu temps. Era, en resum, una persona queens deixa un buit impossible d'omplir i tots els amicsque l'envoltarem, que fórem molts, hem d'aprendrea viure sense ell, quin remei ens queda !, però,almenys a pel que fa a mi, em queda el consol d'ha-ver gaudit durant anys de l'escalf de la seva amistatfraternal, de la que tant he après i que tant m'haomplert i que segur m'ha fet una mica millor. Gràciesper haver existit, JOE !. �

*Artur Peix i Garcia, President de la Secció de Cinema i Vídeo del CEC


16cinemarescat

any 2007 núm. 21�perfil

Joaquim Romaguera

JOSEP M. LÓPEZ LLAVÍ

Ho he dit i ho he escrit en altres mitjans, però vullrepetir-ho. En Joaquim Romaguera Ramió, home decinema, home de cultura, d’esquerres i radicalmentcatalanista, se n’ha anat ben abans d’hora. Pot sem-blar un tòpic, però en el seu cas és ben just. En Joa-quim Romaguera va fer molta, molta feina, peròquan ja fa mig any que ens ha deixat, enllà del buit ila ferida entre els seus éssers més estimats i entre elsamics que vam estar a prop d’ell, el que dol més ésla molta que li ha quedat per fer: molta feina i mol-tes feines, algunes d’embastades, com aquesta his-tòria del cinema amateur a Catalunya que només ellva ser capaç de preparar amb un munt de recerques,com una història del cinema als Països Catalans queli havia encarregat la revista El Temps per publicar enfascicles... I tantes altres que es podien i que tan debo que es puguin coure amb els milers de fitxes,documents, retalls de premsa i testimonis que enQuim havia anat aplegant amb la constància d’unaformiga i amb la fermesa d’un pes pesat i amb la tos-suderia que el podia convertir del sensible espectadorde cinema, oïdor de música i conversador que era, enl’ésser més exigent i intemperant i tot.

No és hora ara i aquí –penso– de fer inventari de laseva ingent obra escrita, que sortosament ens queda.Per recordar-la n’hi ha prou repassant l’entradaRomaguera Ramió, Joaquim (redactada per XavierRipoll) del propi Diccionari del Cinema a Catalunyaque ell dirigí i que, sobretot per la divergència entreels interessos de l’editora i la radicalitat i l’ambiciód’exhaustivitat seva, li comportà més maldecaps i dis-cussions que satisfaccions. Però a més de l’obra escri-ta hi ha la tasca duta a terme en el camp del cine-clubisme, en l’editorial, en el de les manifestacionscinematogràfiques i jazzístiques, en el de les entitats(de la Federació Catalana de Cineclubs a la SocietatCatalana de Comunicació o a Cinema Rescatmateix), en la promoció de l’associacionisme dels crí-tics i historiadors del cinema, en la programaciód’una BTV (Barcelona Televisió) de la qual en totmoment contribuí a incrementar el rigor cultural i acatalanitzar-la, o en el de la recuperació i difusió dematerials, els darrers anys des de la mateixa BTV oforça abans en contacte amb cineastes com TomàsMallol o Delmiro de Caralt, de qui, tot preparant iescrivint la biografia, va contribuir a rescatar i restau-rar la pràctica totalitat dels seus films.Tot això seria, a grans trets i ben segur que amb forçaoblits, pel que fa al treball d’en Romaguera en elcamp de la cultura cinematogràfica i musical. I aquícal afegir-hi la seva contribució activa al debat i a l’e-laboració de les polítiques culturals del país: del Con-grés de Cultura Catalana a les Converses del Cinemaa Catalunya, a Nacionalistes d’Esquerra, o benrecentment les aportacions al projecte de Llei deFoment de la Cinematografia a Catalunya (que vaquedar pendent a la passada legislatura i a la que caltornar a posar fil a l’agulla sense dilació), i encara eltreball continuat que vaig tenir el goig de compartir-hi al si de la Plataforma per la Llengua, amb un objec-tiu tan difícil com és la normalització del català alcinema i als mitjans audiovisuals. Vet aquí algunes de les superfícies potser menysil·luminades de la polièdrica figura d’en Romaguera:la dimensió ciutadana de la seva vida i la seva obra.Perquè, des de la trinxera cinematogràfica, la culturali la lingüística, ell es va mantenir sempre a primeralínia de combat pel seu país, que és el nostre, i perun altre món, que alguns voldríem possible. I a l’ho-ra de defensar-los, sempre apassionat, més empre-nedor i abrandat que diplomàtic, no va tenir pels a lallengua. Apart del més rigorós historiador del cinemacatalà i del cinema a Catalunya, és de justícia deixarconstància que en Joaquim Romaguera va ser –haestat– fins al darrer moment un lluitador incombusti-ble. �

Encara en record d’en Joaquim Romaguera

Joaquim Romaguera membre de jurat UNICA 1993

(fot

o C

EC)

*Josep Maria López Llaví, crític cinematogràfic


Fa temps, vaig visitar els multicine-mes Mega Castillet als afores dePerpinyà per fer una entrevista al’empresari de cinema nord-catalàJaume Font. En entrar per la portaprincipal del vestíbul que menavers a les diferents sales de projec-ció vaig tenir una sensació estra-nya, com un miratge: em va sem-blar que entrava dins uns estudisde producció cinematogràfica ique les sales de projecció eren elsplatós de rodatge. Potser les gransdimensions de l'entrada, els dife-rents nivells en què estan distri-buïts els cinemes i la gran alçàriadel sostre m'hi va fer pensar. Amés, la sobrietat del despatx d’enJaume Font, gerent del complexd’oci Mega Castillet, ple de refe-rents cinematogràfics, amb va ferpensar amb el despatx d’un direc-tor d’una “major” americana.

Fa poc, he tingut notícia de què aPerpinyà s’hi fan uns estudis decinema amb el nom de Cat-Stu-dios. Serà un complex de produc-ció cinematogràfica sota l’aixo-pluc de Jaume Font i del seu vai-xell insígnia, el Mega-Castillet. Ésevident que les parets d’aquestmulticinemes, quan hi vaig anarper l’entrevista, ja traspuaven elsefluvis d’aquest projecte.

He volgut saber-ne més coses iper això he anat a veure els pro-motors. La idea va néixer entre:Joanna Bruzdowicz-Tittel, france-sa d’origen polonès, compositorade música clàssica i de música pera cinema, d’entre les moltes deles seves partitures cal esmentar lade la pel·lícula, Les Âmes Grisesde Yves Angelo, elogiada per lacrítica i guardonada en diversosfestivals. L’altra emprenedoraés Nicole Baron-Seguin, una cine-

asta i productora que va comen-çar a produir pel·lícules als EstatsUnits als estudis Universal, Tristar iDisney. Després ha seguit com aproductora independent. Ara ésguionista i realitzadora, fa pocque ha estrenat la seva darrerapel·lícula, Buït un film experimen-tal que ha utilitzat com actors elspacients d'un psiquiàtric, segonsella, “ha estat una experiènciaextraordinària”. També és france-sa però ha passat una gran part

17cinemarescat

any 2007 núm. 21�diàlegJOAN-FRANCESC ESCRIHUELA

Cat-StudiosEstudis de cinema a la Catalunya Nord

Entrada al complex cinèfil Mega-Castillet en ple funcionament

Annex del complex cinèfil que acollirà els estudis

El gat de Cat-Studios sobre les quatre

barres catalanes que presidirà l’entrada

dels estudis


18cinemarescat

any 2007 núm. 21

de la seva vida als Estats Unitsconcretament a Los Ángeles. I peracabar de completar el cercle delspromotors, Jaume Font i Jean-Phi-lippe Julià, originaris de la Cata-lunya-Nord, empresaris de l’ex-plotació cinematogràfica a mésde ser promotors d’altres negocisal departament dels PirineusOrientals. Fa temps que Junta-ment amb Nicole Baron van crearla distribuïdora de cinema, “Helpdistribution” per donar sortida atotes aquelles pel·lícules que difí-cilment arriben als circuits comer-cials francesos.

Cat-Studios el pensen desenvolu-par en diverses fases: la primeraagençarà una sala del complexMega-Castillet com a estudi d’en-registrament i mescles per sono-rització i doblatge de pel·lículesper cinema i televisió. El plató tin-drà capacitat per ficar-hi, si cal,tota una orquestra simfònica al’hora d’enregistrar la música ori-ginal d’una pel·lícula. Més enda-vant pensen muntar platós perproducció audiovisual i equipar-los amb controls de realització,càmeres i aparells d’il·luminació.També tenen previst agençar unasala per fer-hi un estudi d’anima-ció i d’efectes especials, “a laregió hi ha molts bons tècnics enanimació digital i efectes 3D”m’explica en Jean-Philippe Julià.

“Volem que Cat-Studios sigui unpol d’atracció per a les producto-res de cinema perquè vinguin arodar a la Catalunya-Nord” diuenentusiasmades la Nicole i la Joan-na. “La realitat és que aquestaterra disposa de bells paisatges deplana, mar i muntanya, i quasi totl’any hi ha una llum magnífica.Cat-Studios oferirà a les produc-tores l’avantatge de poder rodarels interiors i exteriors d’un filmsense desplaçaments llargs i cos-tosos” conclou, Jaume Font.

Una altra de les activitats que voloferir Cat-Studios és la d’organit-zar classes magistrals durant elsestius aprofitant el meravellósclima de mar i muntanya de que

gaudeix la plana del Rosselló.Aquests cursos aniran destinats aestudiants de cinema i seranimpartits per personalitats delmón del setè art, algunes de lesquals ja han confirmat la seva pre-sència i suport al projecte com:Roman Polanski, André Dussolier iMarie Gillain.

Cal que ens felicitem per l’entu-siasme i coratge d’aquests empre-nedors nord-catalans per havertingut la indicativa de tirar enda-vant aquest macro-projecte, ellsesperen poder comptar amb lacol·laboració de molts dels profes-sionals del sector audiovisual sud-català. �

* Joan-Francesc Escrihuela i Niubò, videoperiodista

Jaume Font (a la dreta), alma-mater del projecte, durant l’entrevista

D’esquerra a dreta: Jean-Philippe Julià, Joanna Bruzdowicz-Tittel, Nicole Baron-Seguin


19cinemarescat

any 2007 núm. 21

JORDI TOMÀS I FREIXA

L’altra cara dels programes de mà (5)Siente a un pobre en su mesa*

Alguns continguts dels programes posteriors a la Guerra Civilconstitueixen una clara referència a la situació de precarietateconòmica en que estava immers els país. Així, apareixennotes extracinematogràfiques demanant (o exigint) a l’espec-tador la seva aportació econòmica per a ser canalitzada através dels mecanismes instaurats pel règim, per combatre elpauperisme de l’època.En aquest programa de finals del 1939 s’instava a col·laboraramb “Auxilio Social”, una institució de caràcter benèfic fun-dada per Mercedes Sanz Bachiller, vídua del falangista Onési-mo Redondo, i regentada per la rama femenina de la “Falan-ge”. L’eslògan propagandístic emprat per sol·licitar l’òbol al’espectador fugia de qualsevol connotació pessimista iendolcia (o encobria) les necessitats reals: Suscribiendo unaFICHA AZUL de AUXILIO SOCIAL, lleváis alegría y cultura alúltimo rincón de España.

El gener de 1937 es creà el “Subsidio alCombatiente”, per atendre als mutilats de

guerra o les famílies dels combatents de lazona nacional. Reorganitzat el maig de

1939 (en realitat es convertiria en el “Sub-sidio al Excombatiente”), perduraria fins el

mes d’octubre de 1946.El “Subsidio” es nodria de diverses fons,

una d’elles un tiquet especial que gravaval’entrada als espectacles. Ho podem veureen el present programa de l’any 1942, on

es feia constar que el 30 % d’aquestimpost anava a càrrec de l’espectador.

L’any 1952, trobem a Jaca aques-ta mostra de “cinema benèfic”,una iniciativa ja al marge delsestaments oficials. En aquest cas,la crida a la solidaritat (dirigidano solament a la gent de la ciu-tat, sinó també als estiuejants)s’expressava amb tot el seu dra-matisme, perquè feia referència auns ancians desemparats sotme-sos a la cruesa del fred hivernal.Per incentivar l’assistència nos’oferia l’atractiu d’un film diver-tit, sinó una obra que, segonsindicava la publicitat, mostravaun problema humano, però aixòsí, “con eco español”.

(*) Eslògan d’una campanya instaurada pel règim franquista durant els anys 50, que Berlanga va satiritzar en el seu film “Plàcido” (precisament, “Siente unpobre en su mesa” era el títol previst inicialment per a la pel·lícula, però la censura el va desautoritzar)

�col·leccionisme


20cinemarescat

any 2007 núm. 21

*Jordi Tomàs i Freixa, cineasta i col·leccionista de cinema

El mes de desembre de 1956, a Alma-raz (Càceres), la premsa i la ràdio

local presentaven En las manos delhijo, de “Don” José María Pemán, el

dramaturg de capçalera del règim, “abeneficio de la suscripción Pro-Navi-

dad del Necesitado” Era una obrateatral, anunciada en un programa de

cinema.

La imatge de la dreta ens mostra “l’altra cara”del programa d’un film de 1945, modificat subs-tancialment per adequar-lo als codis de la moral

sexual de l’època.En aquest cas la manipulació afectaria fins i

tot al títol. La rubia de fuego (traducció d’Incen-diary blonde) passaria a denominar-se La rubia

de los cabellos de fuego.En quant a la imatge de la protagonista, la

“impúdica” Betty Hutton (que encarnava la figu-ra de Texas Guinan, una estrella del vodevil dels

anys vint) es transformaria en una dama pèl-rojavestida fins als peus, amb posat de bona minyo-na, i un frondós cap de cabells rogencs per justi-

ficar el nou títol del film.

Per les Festes Nadalenques de 1960l’empresa del “Cine Novedades” deSant Feliu de Guíxols gravava lesentrades amb una pesseta, per contri-buir (o millor dit, per fer contribuir al’espectador) a la campanya benèficade Nadal i Reis. Ho comunicava ambun nota que tenia un cert to commina-tori: deberá abonarse 1 pta.

Enrera quedaven la “Ficha Azul deAuxilio Social” i el “Subsidio al Com-batiente”, però el cinema continuavasent un col·laborador necessari enqualsevol iniciativa benèfica.

�col·leccionisme

L’altra cara dels programes de mà (5)

HISTÒRIES DE LA CENSURA


21cinemarescat

any 2007 núm. 21

Ressenyes bibliogràfiques

“Nonos...? Feia molt temps queesperaves aquest llibre, de fetpodries dir que és un dels quefebrosament esperaves, i a lavegada amb la seva existència etsembla que no n’hi ha prou. Potser, tot i que no t’agrada idolatrara ningú, només penses això permitomania i no n’hi ha per tant.Nones?A la vegada, el que més t’agradad’aquest llibre està fora, possible-ment assentat a una galeria d’art,no ho sé... Com es deia? Nunas, Nines,... NUNES!... Per un moment no te’n recor-daves, com és que t’ha vingut alcap?No ho sé, dubtava, però ara esticconvençut!”Desconec qui parla, però el to emresulta familiar, sincer. Quina sen-sació més estranya, en aquestespai imaginari m’hi sentia bé, emsento partícip de la diegesis, formopart del tot perquè qui em parlaem respecta com espectador i sapque jo, com a tercera dimensió,sóc un elevat tan per cent de lapròpia obra.La primera aportació fílmica deNunes data de l’any 1957, i des dellavors els únics escrits sobre elsseus films o la seva trajectòria per-sonal els hem trobat a revistesespecialitzades, articles al diari i envolums on la seva figura formavapart d’un universal. Per tant, Elcineasta intrèpid es podria consi-derar com el primer estudi sobre eldirector.Tot i ser un personatge molt esti-mat en l’àmbit cinematogràfic deCatalunya, amb el pas dels anys estroba a faltar una major implicacióreal amb la seva obra, per part delshistoriadors i professors de cine-ma, sobretot tenint en compte lacondició inversament proporcionalque s’ha mantingut respecte elvolum de la seva filmografia.Com antecedent d’aquest treballval la pena recordar l’escrit JoséMaría Nunes, un hombre en liber-tad de Llorenç Soler, actualmenteditat a la web de Nunes,(http://www.geocities.com/nunes-

cine/index.htm), juntament amb elllibre d’Esteve Riambau i MiritoTorreiro Temps era temps: L’escolade Barcelona i el seu entorn (1993)i varis articles publicats a NuestroCine (a destacar num. 54 i 61).L’encarregat de consolidar aquestvolum ha estat Joan Maria Min-guet Batllori, professor d’Històriadel cinema i d’Art contemporani ala UAB, i autor del text “Una sem-blanza de José María Nunes, direc-tor de cine, poeta”, “Teoria i cons-ciència del cinema català en la his-toriografia clàssica” editat a lacol·lecció Cinematògraf, i “¿Tú vasal cine? Mira que es un medio dia-bólico de perversión (sobre larecepción del cine en la España delos años diez)” editat per la revistaSecuencias. L’aportació literària deMinguet Batllori passa principal-ment pel camp de la pintura, tot ique amb llibres com Cinema,modernitat i avantguarda (1920-1936), Segundo de Chomón, mésenllà del cinema d’atraccions, i lescol·laboracions amb revistes espe-cialitzades deixen patent la sevaimplicació en el concepte globald’Història de l’Art.Nunes, el cineasta intrèpid ensexplica d’una manera àgil i plena decontinguts, tant de valor historio-gràfic com semiòtic, el trajecte pelmón del cinema i desxifra perfecta-ment l’ideòleg i els referents quedefineixen la forta personalitat deldirector nascut a Faro (Portugal).Tot i ser un llibre relativament breuper la quantitat d’elements queconformen l’univers Nunes, val adir que és concís i traça els puntsessencials de la seva trajectòria, jaque Minguet Batllori ha sabutsituar-se en el lloc idoni per desen-volupar aquest discurs. En el volumes nota l’admiració de l’escriptorpel cineasta però en cap momentcau en sensacionalismes o frasesretòriques. Tant en aquest aspecte,com en el literari, dóna la impressióque és coherent amb el que hauriade ser un primer títol sobre Nunes.Ara bé, més enllà de la valoracióestilística i de continguts del llibre,sorgeixen moltes qüestions, sovintredundants dins de l’actual marc

cinematogràfic, que apunten ambcert recel al món del cinema aCatalunya. El crític i/o historiadorcinematogràfic català hauria deparlar del cinema de Catalunya, jaque és el que té l’accés més direc-te i coneix la perspectiva històricade l’espai geogràfic? I a la vegada,si existeix un component ètic en lacrítica, hauria de suposar una plus-vàlua en el suport al seu cinema?És necessari reivindicar el cinemaque s’ha generat fora de la indús-tria, independentment de l’evolu-ció que hagi suposat pel llenguat-ge o la repercussió econòmica? Ésnecessari que la docència, la críticai d’historiografia cinematogràficacavalquin en sincopa? Com es potreivindicar, tant a nivell polític comindustrial, la possibilitat d’exhibirnous llenguatges, si a les escolesde cine no es plantegen nousautors perifèrics i la major part dela crítica continua col·lapsada ambles estrenes que veuen als festi-vals? Perquè l’excusa és sempreque no hi ha públic per aquesttipus de films i ningú fa res perdemostrar la plurilateralitat quesuposa la història del cinema?Moltes d’aquestes qüestions sovinttroben resposta en els propis direc-tors, com és precisament el cas deNunes que pel que sembla no espartidari d’editar la seva filmogra-fia en DVD, però per altra bandaadopta un fort compromís ambcada una de les seves projeccions,el que en certa manera acabarepercutint i definint molt més quecomprar un pack de cinc pel·lículesi veure-les assegut al sofà de casa.Malgrat d’aquesta aparent dosi denegativisme, val la pena felicitar ala Filmoteca de Catalunya i l’edito-rial Pòrtic per aquesta nova col·lec-ció que ja ha servit perquè totspuguem conèixer més coses i méspunts de vista sobre personatgescom José Maria Nunes, JoaquimJordà, Jordi Cadena i Antonio Isasi-Isasmendi. �

Nunes El cineasta intrèpidJoan María Minguet BatlloriFilmoteca de Catalunya / Ed. Pórtic, 2006. Barcelona

�llibresALBERT PONS I MARTÍNEZ


22cinemarescat

any 2007 núm. 21

Cine documental español és sensecap mena de dubte l’obra literàriacabdal de José López Clemente,un personatge que des de 1945quan dirigí el seu primer filmRedes fins al 1981 amb el curtme-tratge El mágico prodigioso, hadedicat exclusivament la sevacomesa cinematogràfica al gène-re documental. Entre aquest perí-ode va dirigir aproximadamentvuitanta vuit films, la major partd’ells centrats en temes culturals isocials, analitzats quasi sempredes d’una mirada eminentmentantropològica. La seva últimareferència literària la trobem coma col·laborador en el llibre editatper Fundación de autor, Historiadel cortometraje español de1996.A banda d’articular aquesta doblevessant com a cineasta i puntual-ment com a escriptor, una de lestasques més encomiables deLópez Clemente fou la seva vincu-lació per la consolidació i evolucióde la revista especialitzada CineExperimental, on amb l’entrada ala direcció de Carlos Serrano delOsma, ell passà a ser nomenatcap de redacció, en una de lesmillors etapes d’aquesta curta ipoc reconeguda publicació. Entreles pàgines de Cine Experimental,López Clemente deixà alguns arti-cles on planteja conceptes i puntsde vista que a posteriori recuperaen el present volum i que per tanens poden servir com antecedent,com és el cas de “Poesia docu-mental”, “Teoria del documen-tal” i “Principios técnicos deldocumental”. La resta d’articlesque va escriure es centren en elcamp del guió i el muntatge jun-tament amb alguna crítica cine-matogràfica.Pel que fa concretament a Cinedocumental español, val la penadestacar-lo per l’especial interèsque desperta en l’actualitat deguta l’aproximació lingüística del

cinema amb les formes represen-tatives del documental; peròsobretot és digne d’esments percerts detalls històrics que el con-verteixen en una obra molt repre-sentativa d’un temps on el cine-ma tornava a sortir al carrer.Sense anar més lluny el seu pròlegel firma José Luis Saez de Heredia,cosí germà de Antonio Primo deRivera, i autor de Raza (1941),Franco ese hombre (1964) i Laverbena de la Paloma (1963),entre molts altres; a la vegada querepresentant del règim franquistaa les Conversaciones de Salaman-ca del any 1955. En aquest pròleg Saez de Herediasenyala, (amb un to molt sobirà)la gran tasca de López Clementeen la difusió del documental,gènere que segons Heredia es tro-bava en una peculiar situació quedescriu elaborant un símil amb lesparaules de Primo de Rivera “que-remos España porque no nosgusta”, deixant entreveure a pos-teriori la mala relació que mante-nia el gènere degut a l’escassaqualitat dels seus realitzadors. Amode de conclusió Heredia defi-neix el llibre com un manual dedi-cat al servei de la societat culturali subratlla la seva vessant méspragmàtica.Cine documental español es con-vertir en un llibre de molt èxit enels cercles cinematogràfics, entrealtres factors per la forta apostaque realitzà Edicions Rialp en laseva col·lecció “Libros de cine”,coordinat pel Cine Club Monte-rols de Barcelona, on començarena publicar literatura estrangera deprestigi, com Teoria y tècnicacinematogràfica de Sergei M. Ein-senstein, ¿Qué es el cine? deAndre Bazin o Lecciones cinema-togràficas de Vsievolod Pudovkin.Aquesta aposta va aconseguirconsolidar un perfil de lector, queajudà a la elaboració de nousestudis a nivell nacional.

Abans d’entrar en l’estil de laprosa de Clemente, val la penareferir-nos al context polític enquè s’emmarca l’obra, ja que ladècada dels seixanta fou l’era enquè el franquisme estava mésconsolidat i curiosament aquestasituació política, condicionavacerts intel·lectuals en una peculiarmanera d’expressar-se i d’impli-car-se conceptualment. Aixídoncs, tant l’estructura semànticacom els adjectius utilitzats mante-nen un to molt formal i conserva-dor sota construccions amb remi-niscències acadèmiques i defugintd’utilitzar recursos literaris. Tot iaixí, el contingut i la idea aportennous conceptes, que queden benexplicats a través d’un discurssenzill i directe.Amb el temps, Cine documentalespañol ens queda com un estudipioner sobre el cinema documen-tal a Espanya, on a través d’un iti-nerari per la seva història i els con-ceptes perifèrics d’aquest gènere,planteja i reflexiona sobre la ves-sant ètica i moral, les fronteresdels gèneres, les possibles i relati-ves definicions del terme docu-mental, l’arribada del color, la vin-culació del cinema documentalamb el folklore, el valor històricde les imatges que el conformen,d’utilització futura d’aquestesimatges i sobretot esmenta sobreuna sèrie de cineastes que ambl’actual període de sociabilitzaciódel cinema arrel de les càmeres devídeo domèstiques i els nous sis-temes d’edició, valdria la pena derevisar per no caure en repeticionsinnecessàries. �

Cine documental españolJosé L. ClementeLibros de Cine Rialp, 1960. Madrid

El llibre rescatat

�llibres

Ressenyes bibliogràfiques

*Albert Pons i Martínez, crític cinematogràfic


23cinemarescat

any 2007 núm. 21

NÚRIA BERENGUER

Novetats editorials remarcables

�llibres

En aquest número de la revis-ta comptem amb la col·labo-

ració, en aquesta secció, de laBiblioteca Xavier Benguerel,de la Xarxa de Biblioteques

de Barcelona, especialitzadaen cinema. La biblioteca

conté un extens fons sobrecinema: història, diccionaris i

enciclopèdies, actors i actrius,guions de pel·lícules, críti-ques, novel·les i literatura

relacionada amb elcinema....Secció de films,

revistes, bandes sonores, i totel relacionat amb l’actualitat

cinematogràfica. Ja havíemgaudit de la seva gentilesaacollint la presentació delnúmero 17 de la revista a

càrrec de Miguel FernandoRuiz de Villalobos, director

d’aquesta publicació.A continuació, trobareu la

selecció de novetats que laresponsable de l’àrea de cine-ma ha preparat per a aquesta

edició.

Av. Bogatell, 17, 08005 Barcelona.Tel. 93.225 18 64.a/e:[email protected] www.bcn.es/biblioteques

ARESTÉ, José María.Escritores de cine:relaciones deamor y odio entredoce autores y elceluloide. Pozuelode Alarcón: EspasaCalpe, cop. 2006Paul Auster, RayBradbury, James M.

Cain, Truman Capote, MichaelCrichton, William Faulkner, FrancisScott Fitzgerald, Graham Greene,Enrique Jardiel Poncela, DavidMamet, Arthur Miller, i John Stein-beck són els dotze escriptors queserveixen per fer l’anàlisi de lesrelacions, no sempre fàcils, entrecinema i literatura. L’autor del llibre ens acosta a lesbiografies d’aquests escriptors i lesseves relacions amb el cinema, béperquè les seves obres han estatportades a la gran pantalla, béperquè han alternat la seva activi-tat literària amb la producció cine-matogràfica pròpia, a través del’escriptura de guions o, fins i tot,de la direcció. Inclou bibliografiasobre els escriptors i índex ono-màstic.

Erice, Kiarostami:Correspondencias.Barcelona: Centre deCultura Contemporà-nia de Barcelona,Diputació de Barcelo-na, cop. 2006Catàleg sobre l’expo-sició d’ambdós direc-tors que es va poderveure al Centre de

Cultura Contemporània de Barce-lona entre el 10 de febrer i el 21de maig de 2006 i que després vaitinerar per d’altres entitats cultu-rals del país.Mostra les semblances i diferèn-cies en la concepció del cinemadels dos cineastes, coetanis, perònascuts en llocs i cultures molt dis-tants, que manifesten professar-semútua admiració.S’inclouen treballs fotogràfics detots dos al voltant de temescomuns i s‘analitzen les seves tra-jectòries a través de la seva obracinematogràfica.

GRANADO, Veró-nica P. 20 añosde goyas alcine español.Madrid: Santilla-na, 2006L’objectiu del lli-bre, com l’auto-ra reconeix, ésfer un recorre-gut per les vint cerimònies de lliu-rament del Premis Anuals de l’A-cadèmia de les Arts i les CiènciesCinematogràfiques d’Espanya.Recorda breument l’origen de l’A-cadèmia i dels premis, i repassauna per una totes les cerimòniesde lliurament dels premis explicantels anecdotaris de cadascuna, laqual cosa fa que a més de fixardades concretes, pugui ser un lli-bre divertit de llegir.Inclou en el llibre: fitxes de lesgales, fitxes dels nominats i pre-miats de cada any i índex de títolsde pel·lícula i onomàstic.


24cinemarescat

any 2007 núm. 21

SALVADOR MARA-ÑÓN, Alicia. De¡Bienvenido Mr.Marshall! a Viri-diana: historiade UNINCI: unaproductora cine-matográficaespañola bajo elfranquismo.[s.l.]: Egeda, 2006

En el pròleg, Román Gubern,comenta que, amb aquest llibre,Alicia Salvador desxifra “un delsgrans forats negres de la històriadel cinema espanyol”, realitzantuna exhaustiva investigació, basa-da en documentació de l’època iamb testimonis dels qui la vanviure. Així, l’autora, després desituar Uninci en el seu contextsocial, polític i cultural, va desgra-nant, en les successives parts delllibre, la seva trajectòria empresa-rial i cinematogràfica, des delsseus inicis, el 1949, passant pelseu reconeixement a Cannes amb¡Bienvenido Mr Marshall!, fins ala seva fi, l’any 1962, amb lespolèmiques suscitades amb Viri-diana. Inclou bibliografia i índexs.

SÁNCHEZ,Santiago.SANZ, Bea-triz S. Lamelancolíade la revo-lución:panoramadel cineeuropeo

moderno. Madrid: Fragua, 2006Anàlisi del cinema europeu a par-tir de 1968, moment en el que ungran nombre de cineastes vanconsiderar que havia arribat unmoment crucial a la història d’Eu-ropa i això havia de veure’s reflec-tit en les seves obres. En aquellmoment les pel·lícules eren crea-des, però també visionades, ambla convicció que el món podiacanviar. El significat social i cultu-ral d’aquelles pel·lícules amb laperspectiva que ens dóna el pasdel temps, les influències queaquell moviment ha tingut poste-riorment i l’evolució del cinemaeuropeu fins avui, són algunes deles qüestions que s’analitzen enaquest llibre. Inclou bibliografia.

WILLIS, Jaime.Metro-Goldwyn-Mayer. Madrid:T&B, 2006S’inicia unacol·lecció de l’edi-torial T&B sobre elgrans estudis cine-matogràfics ambels de la MetroGoldwyn Mayer com a primersprotagonistes.L’ampli material gràfic que s’in-clou en el llibre (fotografies, car-tells de pel·lícules, portades derevistes...) serveix per il·lustrar latrajectòria descrita dels estudis:els seus orígens, el tàndemMayer-Thalberg, l’època muda, ladècada dels 30 que van suposarels anys daurats de la companyia,la decadència després de la II GM,la importància del gènere musi-cal... Inclou bibliografia.

Taller mecànicJULI CASTELLS

Bobines d’aluminide totes les mides, fins a 1metre de diàmetre, per a8 - S8 - 91/2 - 16 - 35 i 70 mmFixes, desmuntables, antiinèrcia i especials

Capses rodones d’aluminiper a tota classe de bobines

Bobinadoresdiversos models manuals iamb motor. Regulació develocitat, retenció i frens, finsa 1.000 mm de diàmetre

Girafadispositiu per a projecció dellargmetratges, amb rebobinat

Films Diàmetre màximde pas de les bobines

S8-91/2 400 mm16 650 mm

35 1.000 mm

FABRICACIÓ D’ACCESSORISPER ENCÀRREC

C/ Ferlandina, 20 · 08001 Barcelona · Tel.: 93 302 56 92

*Núria Berenguer, responsable de l’àrea decinema de la Biblioteca Xavier Benguerel


�

Membre de:AEI. Association Européenne Inédits Brussel·les / Bèlgica

Premi González-Sinde 2001, atorgat per:Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España

Què és CINEMA RESCAT?

Som una associació sense ànim de lucre, lliure i independent, formada per persones, empreses i entitats inte-ressades en la recuperació del patrimoni cinematogràfic i, conseqüentment, compromesos en la seva salva-guarda, amb la ferma convicció de la importància que aquest té com a document històric, i difondre aquestconcepte a tothom.Per tal de complir amb aquest objectiu participem i col·laborem en nombroses activitats i amb diverses insti-tucions d’arreu que comparteixen el mateix ideari. També desenvolupem una tasca pròpia –com la ediciósemestral d’aquesta revista– mitjançant la organització de jornades de debat, investigació, recerca i recupera-ció del patrimoni fílmic.Fer-se sòcia/soci de la nostra entitat significa compartir aquest ideari i solidaritzar-se amb ell, contribuint a laseva difusió, ajudant a consolidar aquest col·lectiu humà arrelat per a tota la geografia de Catalunya –ambl’important recolzament d’associats de Madrid, Andorra i Balears–. Una associació com aquesta necessita unimpuls –generós en actitud, mòdic en despesa– creixent i constant. Sent associat rebràs, entre altres coses, larevista al teu domicili gratuïtament. Si hi estàs interessat –si més no, tens aquesta revista a les mans– , decideix-te a fer-te’n soci. Estem desitjantpoder-te’n donar la benvinguda. Anima’t!! �

BUTLLETA D’ASSOCIACIÓ A CINEMA·RESCAT

Nom i cognoms:

Domicili:

C.P. - Població: Tel.:

Soci/a numerari/a (quota anual) 40,00 €Soci/a numerari/a (quota semestral) 20,00 €Soci/a protector/a (quota anual, mínim) 120,00 €

Autoritzo a CINEMA·RESCAT per a que es carregui al meu compte l’import de l’opció triada.

Nom del banc/caixa:

c.c.c.:

Data: Signatura:

Imports vigents per a l’any 2007. Cada any poste-rior, s’incrementa la quota amb l’augment de l’IPC.

Envi

eu la

but

lleta

om

plen

ada

a:C

INEM

A·R

ESC

AT:

c.

Isaa

c A

lbén

iz,

28 -

080

17 B

arce

lona

Socis protectors

27

què és l’Associació CINEMA·RESCAT

Manel Roca CuadradaPeriodista

02centrals.qxd 5/6/07 19:14 Página 27

28

Novembre 2006L’agosarada aposta cultural de CinemaRescat, el Festival Europeu de Cinema iTelevisió <<MEMORIMAGE – Films d’avuiamb imatges d’ahir>>, inicià la seva singla-dura a la ciutat de Reus amb la celebracióde la primera edició del mateix, del 17 al 25de novembre passat. La participació de tret-ze països europeus i la inscripció de setantacinc films a competició avalen el projecteamb una raonable esperança en el seufutur, basada en aquella realitat de la qual,

a través del contingut del Catàleg Oficial del Festival que fou tramésa tots els associats de Cinema·Rescat, aquests n’han pogut tenir-neconeixement. Informació que ampliem, ara, a través de les pàgines 37 i 38 de larevista.

Desembre 2006Junt als habituals premis Sant Nitrat, al’edició del juny del passat 2006 s’hi vaincloure el I Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica. El tre-ball de Pau Martínez sobre dos docu-mentals anarquistes produïts aBarcelona: Aragón trabaja y lucha, iRuinas y sangre en España, obtingué elprimer premi. Es concedí un accèssit,per la valoració que va fer el jurat presi-dit per la doctora Palmira González, pro-

fessora d’història del cinema de la Universitat al de Barcelona, altreball d’Izaskun Indacoechea Nemesio Sobrevila, un cineastaolvidado. El mes de desembre es procedí a l’edició del llibre amb els dostreballs premiats.

Gener NOCES DE PLATÍ DEL CINEMA AMATEURA CATALUNYA.Al llarg de tot aquest any 2007, la Secció de CinemaAmateur del Centre Excursionista de Catalunya (CEC)commemora el 75è aniversari del naixement del cine-ma amateur al nostre país. Un període, aquest, prouimportant per poder fer un balanç del que ha signifi-cat el cinema amateur en el panorama cultural i, espe-cíficament, en el cinematogràfic de casa nostra. Des

d’aquestes pàgines la nostra enhorabona a la Seccióde Cinema Amateur del CEC.Una de les primeres sessions dedicades als actes ques’organitzen al CEC amb motiu d’aquesta efemèride,fou la dedicada a la figura del cineasta mataroní EnricFité i Sala, commemorant el centenari del seu naixe-ment. Precisament aquest aniversari ha estat el cau-sant de la decisió de dedicar el dossier especial de larevista a la figura d’aquest important cineasta ama-teur (veure dossier a partir de la pàgina 39).

Gener Amb motiu de la celebració de la XIVReunión de la Sociedad Española deHistoria de la Medicina, que va tenir lloc ala Universitat Autònoma de Barcelona, del22 al 27 de gener, en una sessió dedicadaa reflexionar sobre al ‘Patrimoni mèdiccinematogràfic’ Cinema Rescat, a travésd’Encarnació Soler, hi fou present amb

una ponència sobre la relació del cine-ma amateur amb el científic. A lataula rodona es va discutir, sobretot,sobre la dificultat de l’accés a aquestsfilms. En les conclusions s’instà al’Asociación Española de CineCientífico per tal que posi fil a l’agullaper demanar a les filmoteques mésatenció en aquest camp.

ACTES REALITZATSmiscel·lània de l’Associació CINEMA·RESCAT

FebrerEl dissabte dia 24 de febrer, al CCCB vatenir lloc la XI assemblea general ordinàriade socis de Cinema·Rescat, retent comptede l’activitat de l’entitat durant l’exercici2006 i en la que es va procedir al relleuparcial de la junta per renúncia al càrrec dela secretària, Núria Montmany i del treso-rer, Jordi Torrell, essent el seu càrrec subs-

tituït per Lluís Mascaró, quedant vacant elde secretaria, les funcions de la qual que-den assumides per la junta mentre no estrobi candidat. S’anuncià la incorporaciód’un nou vocal a la junta, en RubénFaneca, responsable d’Arxiu Històric i d’unvocal de revista, en Jordi Artigas, que faràefectiva la coordinació de la mateixa a par-tir del número 22.

MarçS’inicia la fase de promoció exterior de lasegona edició del Memorimage. De formapersonal, Anton Giménez director delFestival, el presentà a Rouen (França) elsdies 23 i 24 en el si del Festival de cinemanòrdic, tot coincidint amb una reunió de lajunta directiva de l’associació europeaInédits, entitat compromesa en la difusiódel Festival entre tots els seus afiliats. El

30 del mateix mes, en el marc del festivalCine Confrontation a Perpinyà, organitzatper l’Institut Jean Vigo, es presentà lanova edició del Festival Memorimage.Tanmateix, amb l’organisme Catalan Filmsde la Generalitat de Catalunya, es va pac-tar la promoció del Memorimage als mer-cats d’importants festivals europeus decinema i TV: Cannes, Màlaga, La Rochelle,entre d’altres.

AbrilEl divendres dia 13 s’inaugurà la CasaOrlandai al barri de Sarrià de Barcelona–districte en el que està ubicada la seu dela nostra associació–, un magnífic edificirehabilitat per a donar cabuda a diversesentitats culturals i les seves activitats.Cinema·Rescat hi va ser present, mostrantla seva realitat i explicant els seus objec-

tius, tot mostrant imatges antigues delbarri que van sorprendre agradablementals assistents. Una tasca més en la línia depropagar la noció de responsabilitatcol·lectiva en el deure i la importància depreservar i conservar el patrimoni cinema-togràfic d’un barri o d’un país.


29

ACTES REALITZATS

AbrilConseqüència del conveni subscrit entre Cinema Rescat i laFederació Catalana de Cine Clubs, Encarnació Soler presidenta dela nostra entitat, presentà, el dissabte dia 14 al Centre d’EstudisJosep Baralt d’Arenys de Mar, una conferència sobre Laya Films,seguida de la projecció d’uns documentals d’aquesta productorade la Generalitat republicana, amb gran èxit de públic. L’acte fouorganitzat per l’esmentat Centre d’Estudis amb la col·laboració deCinema Rescat, la Filmoteca de Catalunya, la FCCC i l’Ajuntamentd’Arenys de Mar.

La reiteradatasca de donara conèixer LayaFilms i el seullegat fílmic, ha comptat en diverses ocasions amb la participacióde Cinema Rescat de la mà d’Encarnació Soler, com foren les duesconferències amb projecció de diversos documentals Laya que esvaren realitzar els dies 8 i 15 del passat novembre, al Cine ClubAssociació Cultural Granollers.

MaigEn el marc de les jornades AREVEURE. EL CINEMA FAMEMÒRIA, organitzades pelCine Club 8 1/2 de Cassà dela Selva, el divendres 11 espresentà el Festival Memori-mage i es projectà el docu-mental de TV3 Ravensbrück,l’infern de les dones, que vaobtenir el primer premi enl’apartat de treballs per atelevisió, a la primera edició(novembre 2006) delMemorimage a Reus.

MaigEl dijous 17, a la BibliotecaFrancesca Bonnemaison deBarcelona, es va procedir allliurament, per part del direc-tor del Festival memorimageAnton Giménez, a la presiden-ta d’honor de l’AssociacióAmical Ravensbrück NeusCatalà, del import (3.000 €)

del premi que el documental Ravensbrück l’infern de les donesobtingué, com a treball guanyador en l’apartat televisió, en la pri-mera edició del Memorimage. Els autors del documental, MontseArmengou i Ricard Belis de TV3 van renunciar al premi enmetàl·lic en favor de l’associació que vetlla pel manteniment de lamemòria històrica de la tragèdia que les dones varen patir alcamp de concentració de Ravensbrück.

ACTES PREVISTOS

JunyEl proper dimarts 12 de juny, a la seu de la SGAE de Barcelona, ales set de la tarda, tindrà lloc el lliurament de premis Sant Nitrat ies donarà a conèixer el guanyador o guanyadora del II PremiCinema·Rescat d’Investigació Cinematogràfica.El Premi Trofeu Sant Nitrat d’enguany serà atorgat al senyor XavierFilella, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus per la sevadecidida aposta vers el patrimoni cinematogràfic i que ha culminatamb la creació del Centre de la Imatge Mas Iglésias. El Premi SantNitrat al soci, serà per a l’advocat Miquel Albert Álvarez Betriu, qui

des de fa més de vint anys recupera films antics i en fa difusió alseu local al barri barceloní del Raval, en sessions obertes i gratuï-tes per a tots els veïns i tothom que s’estimi el cinema.

JunyEn el marc de l’Any de la Ciència que ha organitzat l’Ajuntament deBarcelona aquest 2007, amb la col·laboració de la nostra entitat esrealitzaran uns tallers d’animació, per a grans i menuts, a càrrec del’equip Zoòtrop de l’especialista en història del cinema Jordi Artigasi del cineasta i expert en animació Àngel Garcia, a les BibliotequesCollserola Josep Miracle (els dies 25 i 26) i Clarà (els dies 27 i 28),ambdues ubicades al districte de Sarrià Sant Gervasi de Barcelona.

NovembreDel 16 al 25, a la ciutat de Reus, es presentarà la segona edició del Festival Europeu de Cinemai Televisió MEMORIMAGE –films d’avui amb imatges d’ahir–. Com l’any passat els socis deCinema Rescat gaudiran d’ofertes especial per assistir-hi i poder gaudir de la programació i actesparal·lels del Festival d’enguany. Per a una millor i actualitzada informació el més adequat ésconsultar la pàgina Web www.memorimagefestival.org

OctubreDins els actes de commemoració de les noces de platíde la Secció de Cinema Amateur del CEC, que aques-ta entitat duu a terme durant el transcurs de tot l’any,el dilluns 29 d’octubre, a la Sala d’Actes del CEC carrerParadís 10 de Barcelona, tindrà lloc la sessió d’home-natge a Domènec Giménez i Botey, un dels més impor-

tants pioners del cinema amateur català, amb un doblemotiu: fou fundador d’aquella secció i enguany s’a-compleix el centenari del seu naixement. A l’acte, pre-sentat per el nostre consoci Anton Giménez (fill delcineasta homenatjat), està prevista la presentació d’unllibre biogràfic de la seva vida i obra.


Número 1 (1997)La veu dels mestres

exhaurit

Número 6 (1998)Cinema pornogràfic

antic

Número 7 (1999)Especial Cinema noprofessional-Cinema

amateur

Número 8 (1999)El cinema reflex defrustracions sexuals

Número 9 (2000)Especial Segundo

de Chomón

Número 5 (1998)Especial GuerraCivil i cinema

exhaurit

Número 11 (2001)Artilugios para

fascinar

Número 12 (2001)Especial Germandat

del Cinema

Número 13 (2002)Televisió i patrimoni

cinematogràfic

Número 14 (2003)La nissaga dels

Napoleon

Número 10 (2000)Una mirada

al futur

Número 16 (2004)Mañana de José

Maria Nunes,restaurada

Número 17 (2005)Ley del mar, salvada

del naufragi

Número 18 (2005)Cent anys de

Solitud

Número 15 (2003)Cine Nic, cinema

de gènere

Números endarrerits i subscripcions:CINEMA·RESCATIsaac Albéniz, 28 - 08017 BarcelonaTel.: 636 16 69 12 - [email protected]

Número 2 (1997)Les associacions

dels cinemesexhaurit

Número 3 (1997)Orígens del

cinema

Número 4 (1998)Campanya de

recuperació de laFilmoteca

exhauritexhaurit exhaurit

exhaurit

exhaurit

�Preu de subscripció anual (2 números): 12,00€

Preu de cada exemplar endarrerit: 6,00€

(pagament contra reemborsament + despeses d’enviament)�

� Nom i cognoms:

Domicili:

C.P. - Població: Tel.:

Subscripció anual (2 números, 12,00 €) - A partir del núm.: Exemplars endarrerits (6,00 €/exemplar) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Envi

eu a

: C

INEM

A·R

ESC

AT

c. Is

aac

Alb

éniz

, 28

0801

7 Ba

rcel

ona

cinemarescatBUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ A LA REVISTA

30

números publicats revistacinemarescat

Número 19 (2006)Recuperació d’uns

films antics

Número 20 (2006)Monogràfic

Memorimage


Sempre he tingut la sensació que en aquest país als ciutadans els costa tenir opinió pròpia, si més no pel quefa al cinema. En general, es critica molt els nord-americans pel que fan, diuen o pensen. I per altre costat, lesmillors pel·lícules són les nord-americanes, reflectint, o això intenten, la seva contradictòria manera de viure ipensar.Crec que és una manera d'actuar una mica antinòmica. I dic això perquè sempre que vaig al vídeoclub tincproblemes per trobar pel·lícules espanyoles, europees o asiàtiques. El propietari del mateix em comenta quegairebé no es lloguen i no són rendibles. Si parles amb els altres clients, veuràs que en general prefereixenpel·lícules nord-americanes, siguin del tema que siguin. Si els parlo d'una bona pel·lícula espanyola semblaque la sensació que tenen és que ben segur que serà dolenta. Què és el que s'hauria de fer per a què el públicen general ampliés el seu cercle fílmic i anés a veure pel·lícules d'altres països?. Crec que un primer pas foraque a les televisions passessin en hora de màxima audiència bones pel·lícules europees, si més no, una vega-da cada quinze dies. A l'escola no estaria malament que els infants sabessin una mica de literatura, música(clàssica i actual) i, per descomptat, de cinema. El suficient per a què no els avorreixi... Per sort hi ha produc-tores autònomes (com Cameo) que aposten pel cinema independent i sembla que va assolint certa accepta-ció. Espero que l'espectador espanyol vagi canviant ja els costums i comenci a veure cinema d'altres països.

Novetats en DVD que ja es poden trobar a la venda

De la col·lecció Filmoteca de la FNAC:

� Pack El tigre de Esnapur + La Tumba India (1959) de Fritz Lang� Tabú (1931) de F.W. Murnau � La verdadera historia de Jesse James (1957) de Nicholas Ray� Historias extraordinarias (1968) de Federico Fellini, Louis Malle i

Roger Vadim� El diablillo ya es mujer (1947) d'Irving Pichel� Una partida de campo (1936) de Jean Renoir� Las tres noches de Eva (1941) de Preston Sturges� Los viajes de Sullivan (1941) de Preston Sturges � Una mujer para dos (1933) de Ernst Lubitsch

� Sangre y arena(1922) de Fred Niblo

� Berlín, occidente(1948) de Billy Wilder

� El ladrón deBagdad (1924) deRaoul Walsh

� El mundo perdido(1925) de Harry O.Hoyt (amb metratgeaddicional)

� El hombre de lacámara (1929) deDziga Vertov

� Roman Polanski:Curtmetratges 1957-1963

� Había un padre(1942) de Yasujiro Ozu

� Si Versalles pudiesehablar (1954) deSacha Guitry

� Cinco tumbas al Cairo(1943) de Billy Wilder

� Tierra generosa (1946)de Jacques Tourneur

� La dama de armiño(1948) d'Ernst Lubitsch

� La octava mujer deBarba Azul (1938)d'Ernst Lubitsch

31cinemarescat

any 2007 núm. 21

FERNANDO MURGA�DVD’s


És innegable la relació que Cine-ma·Rescat té amb la Filmoteca deCatalunya. Bona part dels nostresesforços van adreçats a aconse-guir augmentar el patrimoni cine-matogràfic del nostre país. Ésmotiu de joia, doncs, veure queaquesta institució celebra els seusprimers vint-i-cinc anys amb nousprojectes ambiciosos i que millo-raran molt els serveis, en tots elsaspectes. Encara que no ha estatpossible que la institució, permotius diversos, ens escrivís unarticle de la seva trajectòria alllarg d’aquests 25 anys, no po-díem deixar de parlar-ne a la nos-tra revista. Per això, hem transcritel text del senyor Ferran Masca-rell, aleshores Conseller de Cultu-ra , per al fullet per a la setmanadel 2 al 8 d’octubre de 2006, enla qual es deixà l’accés lliure atotes les sessions.

“Des de l’any 1981, la Filmotecade Catalunya juga un paper des-tacat en la formació dels moltsamants del cinema a Catalunya. Através de la preservació de mate-rial fílmics, la recerca sobre el

cinema i la cultura de la imatge ila difusió de pel·lícules i docu-mentals, la seva activitat ha con-tribuït activament, en aquestsvint-i-cinc anys, a la preservacióde la memòria i al progrés culturaldel país.

Des de la ubicació inicial de la salade projeccions de la Travessera deGràcia fins a l’actual de la SalaAquitània a l’Avinguda de Sarrià,aquests procés es tradueix enunes xifres destacades: 140.000espectadors anuals de mitjana,40.000 llibres i revistes a l’abastdels estudiosos i més de 120.000rotlles de pel·lícula que reflectei-xen la riquesa i el potencial de laFilmoteca de Catalunya d’avui.

Actualment, la Filmoteca preparael seu futur mitjançant la cons-trucció de dues grans infrastruc-tures. D’una banda, l’arxiu, alfutur Parc Audiovisual de Terrassa,que disposarà de les instal·lacionsmés actuals per a la conservacióde pel·lícules. De l’altra, la novaseu central al Raval de Barcelona,que aplegarà dues sales de pro-jecció i el conjunt de serveis quees troben ara dispersos. Tot plegatpermetrà gestionar amb millorscondicions la preservació delpatrimoni cinematogràfic deCatalunya i seguir treballant per ladifusió del coneixement del cine-ma. En el marc de la commemo-ració del vint-i-cinquè aniversari,us convido a gaudir aquesta set-mana d’accés lliure a les sessionsde la Filmoteca de Catalunya, adescobrir alguns tresors de la granpantalla. El Departament de Cul-tura vol agrair d’aquesta manerala complicitat dels espectadorsque, durant tots aquests anys,han estat sensibles a les sevespropostes, i també atreure l’inte-rès dels cinèfils del demà.” �

La Filmoteca de Catalunya fa vint-i-cinc anys

Ha nascut l’Associació Amics deMiquel Porter amb la finalitat depreservar el patrimoni intel·lectual ihumà de Miquel Porter i Moix(1930-2004) en matèria de cine-ma, d’ensenyament universitari,de civisme, d’activisme polític i sin-dical, de teatre, de música i detotes aquelles altres activitatspúbliques que, al llarg de la sevavida va dur a terme, promocionanttanmateix la divulgació públicad’aquest patrimoni intel·lectualarreu de Catalunya.

A través de l’Associació es preténcontinuar l’obra de Miquel Portermitjançant tasques d’investigacióuniversitària en matèria de cinema

i d’història, d’activisme culturalpopular, de divulgació de la diver-sitat cultural, de col·laboració ambtots els nivells de l’ensenyament,reglat i no reglat, i amb tota menad’entitats i associacions socials iculturals que s’adiguin al seu idea-ri obert, humanista, democràtic ino violent.

La presentació pública va tenir lloca la Sala d’Actes de l’Ateneu Bar-celonès, el 4 d’abril. La nostra enti-tat s’hi ha adherit, per acord del’assemblea de socis celebrada elproppassat febrer. Ens agradariaque es recordés que el fundador‘espiritual’ de la nostra associació,que va néixer sota la seva inspira-

ció per a recuperar el patrimonicinematogràfic en uns momentsmés que difícils, va ser en MiquelPorter, el nostre primer Soci d’Ho-nor, a qui atorgarem el més esti-mat, per bé que modest, guardóde l’entitat: el Sant Nitrat d’Or.Encara que la seva vinculació nofiguri, ni tan sols s’esmenti en capdels múltiples actes o escrits ques’han fet sobre la seva variada iimportant personalitat. �

Neix l’Associació Amics de Miquel Porter

32cinemarescat

any 2007 núm. 21 �crònica


El 29 de setembre Cinema·Rescat iel Cineclub 8 1/2 de Cassà de laSelva, van presentar els noticiarisFuego en España (1937) a l´ audi-tori del Centre Cultural Sala Galàde Cassà. Encarnació Soler vaexplicar, davant dels nombrososassistents a l´ acte, la història deLaya Films, una introducció brillanti important per situar les pel·lículesen el context bèl·lic del moment.La projecció va anar seguida de lapresentació del llibre Els refugiatsde la Guerra Civil a les comarquesdel Gironès i el Pla de l´ Estany(1936-1939), escrit per Josep RosNicolau, Xavier Turró Ventura i l’an-tropòleg cassanenc Josep MaymíRich. També van comptar amb lapresència de Fèlix Horcajo, anticnen refugiat de la guerra i que vaser acollit a Cassà, on finalment hiha viscut la resta de la seva vida. El

seu testimoni, realment emotiu,ens demostra que la realitat solestar molt per sobre de les pel·lícu-les, encara que hi surtin nensfugint de les bombes: ell hauriapogut ser una de les criatures queapareixien en els noticiaris, asseguten un menjador comunitari totesperant que algun família l´acollís.Aquesta activitat és la primera Ses-sió Fahrenheit que organitza elCineclub 8 1/2, que és el nom quehi hem posat a la presentació d’o-bres audiovisuals combinades ambpublicacions escrites. Tenim laintenció de continuar amb aquestalínia, esperonats pels programesque la Filmoteca de Catalunyaposa a l´ abast de tothom gràcies alconveni amb la Federació Catalanade Cineclubs així com per l’enormeproducció editorial del nostre país;es tracta de donar-li forma i, en

definitiva, impulsar la programaciócultural a casa nostra.

El segon cap de setmana de maigtindrà lloc la segona edició d´Areveure: “El cinema fa memòria”.Volem que sigui una mostra dedi-cada a mostrar pel·lícules recupera-des i crear un lloc de trobada pertots els aficionats al cinema. Faremel lliurament del segon PremiDomènec Torrent i Gelmà, destinata totes aquelles persones i institu-cions que fan el possible per man-tenir les sales de cine als seuspobles, normalment anònims quepassen un munt d’hores intentantmantenir l’anomenat setè art anivell local. En Domènec era und’ells, i la millor forma de recordar-lo és donar un premi als Domènecsque, per sort, encara queden aCatalunya. �

33cinemarescat

any 2007 núm. 21

Activitats del Cineclub 8 1/2 de Cassà de la Selva

JOSEP FERRER

�crònica

Josep Ferrer, President del Cineclub 8 1/2 de Cassà i delegat de Girona de Cinema·Rescat

FESTIVALS I MOSTRES ORGANITZADES PER CINECLUBS 2007

La Macca / Cineclub 8 1/2 1-4 febrer / Cassà de la SelvaFestival de curtmetratges de Celrà / Cineclub 2001 27-29 abril / CelràFestival Ko & Digital / Cineclub Amics delCinema de la Capital del Cava 16-20 de maig / Sant Sadurní d’AnoiaMostra de curts Figueres – Alt Empordà / Cineclub Diòptria 1-2 juny / FigueresRevoltes / Cineclub Sant Esteve 1-3 juny / Sant Esteve de PalautorderaMostra de cinema sobre la família / Cineclub Cinemanet juny-setembre / BarcelonaMostra de curtmetratges de Vilafranca / Cineclub Vilafranca 15-25 de novembre / Vilafranca del P.Festival Julius / Cineclub Vic 27 novembre – 2 desembre / VicCinarq. Mostra de cinema i arquitectura / Cineclub Manresa 9 2008 (Biennal) / Manresa

Informació:Federació Catalana de CineclubsC/Casanova 3-5-7, escala Ezquerra, entresól 7ª 08011 – Barcelonafcc@federaciocatalanacineclubs.netwww.federaciocatalanacineclubs.net

Amb el suport de:


34cinemarescat

any 2007 núm. 21 �apunts

Els dies 16 març a Ca La Pruna,Centre Cultural de Pals, i el 17, aCan Quintana, Museu de la Medi-terrània a Torroella de Montgrí, vaser presentat el nou documentalamb imatges d’arxiu Les filles delvent, de Vídeo Play Serveis, delnostre soci Antoni Martí. Aquestdocumental evoca la gran empre-sa duta a terme per l’home defixar les dunes empordanesesentre finals del segle XIX i princi-pis del segle XX, i com aquestsespais tan fràgils i sensuals hananat acollint des de les antenes de

Radio Liberty fins a les urbanitza-cions construïdes al llarg de lasegona part del segle passat.

Els paisatges són sistemes enconstant canvi a causa de la forçadels elements, el temps... i l’accióhumana; l’actual, la passada i laque exercirem a partir d’ara...

I amb l’enderrocament de lesantenes, quin futur li espera aaquest antic paisatge de silencis idunes? �

Presentació de Les Filles del Vent

En plena efervescència de larecent inaugurada II República, el22 d’abril de 1932, al CentreExcursionista de Catalunya de Bar-celona es creà la Secció de Cine-ma que hauria de portar el nomde Catalunya i de molts cineastescatalans arreu del món. Moltsd’ells havien tot just estrenat lacàmera de filmar amb la data dela proclamació de la Repúblicaesdevenint no sols cronistes inde-pendents de l’època, sinó tambécreadors d’un llenguatge nou iinnovador, a través d’un cinemamolt diferent al comercial. El seucompromís cultural es feu palèsquan el 1933, tot just creat elComitè del Cinema de la Genera-litat pel conseller Ventura Gassol,el cinema amateur del CEC s’hi

vinculà immediatament. Estronca-da, el 1936, la seva prometedoraarrencada, el cinema amateurcatalà, al llarg dels seus 75 anysha passat per diverses etapes,

esdeveniment en moltes i llarguesèpoques l’únic mitjà d’expressaramb imatges allò que calia callar ofilmant escenes que la realitat ofi-cial ocultava. �

Àrea de Cinema i Audiovisuals de la UCE 2007

Cursos de cinema de la UCE’2007:

“75è anys de cinema amateur a Catalunya”L’Àrea de Cinema de la UCE dedicarà un curs a repassar el què haestat el cinema amateur català al llarg d’aquests 75 anys, en unhomenatge a la gent que ho feren i ho fan possible, així com conèi-xer de prop una productora amateur i la seva obra: ‘Max Films’. El curs serà impartit per membres de la Secció de Cinema del CEC, iRamon Font de Saint Germain, de Max Produccions. Coordinació deM. Encarnació Soler.

“Recuperació històrica de la figura de sis músics catalansemblemàtics en el cinema dels anys quaranta i cinquanta”El curs té per objectiu donar a conèixer les seves obres més represen-tatives a través dels títols més importants de la seva filmograqfia:Xavier Montsalvatge, Duran Alemany, Ramon Ferrés, Martínez Tudó...El curs que serà impartit per Joan Padrol i Escolies, especialista enmúsica de cinema, soci de Cinema·Rescat.

“L’hinduisme a través de la mirada de Bollywood”El curs anirà dedicat a conèixer un cinema que està en plena fased’expansió: el cinema hindú, més conegut pel Bollywood. Per unabanda el curs repassarà les formes mitjançant aquest gènere respona l’hinduisme i per altre, analitzarà el context hindú en el mónmodern a través del cinema.El curs serà impartit per Meritxell Martín i Pardo, professora delDepartament de Religió de la Universitat la del Sur, Sewanee (EEUU)

Coordinació dels cursos a càrrec de M. Encarnació Soler i Alomà,doctora en Història del Cinema.


35cinemarescat

any 2007 núm. 21�trobades

L’Arxiu Nacional d’Andorra, inte-grant de la junta plenària de Cine-ma Rescat, s’encarregà aquestany d’organitzar una nova edicióde la Trobada Debat, un dels actesmés emblemàtics de la nostraassociació. Així doncs, i desprésde vuit edicions, aquestes jorna-des de debat creuaren fronteresper primera vegada i se celebra-ren a la capital del Principat d’An-dorra, a Andorra la Vella, concre-tament a la sala d’actes de l’edifi-ci Prada Casadet, just davant del’edifici administratiu del Govern ial costat de la seu de l’ArxiuNacional. Els dies escollits foren el20 i el 21 d’abril.

La Trobada Debat va néixer el1998 i de seguida es va convertiren un punt de trobada i d’inter-canvi d’experiències i de coneixe-ments no només dels associats de

Cinema Rescat sinó també depersones interessades en el mónde la recerca i la recuperació cine-matogràfiques. Al llarg d’aquestsnou anys, les jornades s’han cele-brat de manera itinerant a Barce-lona, Girona, Reus i Tarragona. Entotes les ocasions, el patrimonicinematogràfic s’ha analitzat desde diversos punts de vista: el cine-ma no professional, el cinemacom a instrument d’intercanvientre cultures, la relació d’aquestpatrimoni amb arxius i filmote-ques, el reconeixement d’ele-ments exteriors d’aquest cinemaperò absolutament complemen-taris com ara la fotografia, els car-tells i programes, el material i latècnica, entre d’altres. El títolescollit per a la Trobada Debatd’aquest any fou El patrimoni fíl-mic com a eina de recuperació dela memòria històrica.

Aprofitant l’ocasió que ens brindàCinema Rescat, l’Arxiu Nacionald’Andorra va voler recuperar l’es-perit que va presidir la campanyade recuperació de material fílmicque es va dur a terme entre elsanys 2000 i 2002 amb el lema Unrecord per a tots. El projecte vapermetre la recuperació d’uns600 documents de 35 procedèn-cies diferents. Ara pot ser un altrebon moment per incidir en laimportància de conservar correc-tament aquests documents iposar-los a disposició de les novesgeneracions. Tal com va passar enla campanya, la Comissió Nacio-nal Andorrana per a la Unescotambé col·laborà en la TrobadaDebat. Gràcies a la seva participa-ció i a les gestions personals deJean Michel Armengol, secretarigeneral de l’esmentada comissió,la conferència inaugural de lesjornades, el divendres 20 d’abril ales 10.20 h, la protagonitzà lasenyora Joie Springer, responsabledel programa Memòria del mónde la Unesco. Prèviament, elministre d’Afers Exteriors, Culturai Cooperació del Govern d’Ando-rra, el Molt Il·lustre Senyor JuliMinoves i Triquell inaugurà oficial-ment la trobada i donà la benvin-guda als assistents.

Andorra va acullir la novena edició de la Trobada Debat

Juli Minoves, ministre d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació d’Andorra, i Joie Springer,

responsable del programa Memòria de la Unesco, van inaugurar la Trobada Debat

Taula rodona amb representants d’institucions públiques dedicades a la recuperació,

conservació i difusió del patrimoni fílmic

Cartell de la Trobada d’enguany

JOSEFINA LLADÓS


A les 11.30 h se celebrà una taularodona amb representants d’ins-titucions públiques dedicades a larecuperació, conservació i difusiódel patrimoni fílmic, sota lamoderació de José Carlos Suárez,de Cinema·Rescat. La integrarenMaría García Barquero, cap del

Servei de Cooperació de la Filmo-teca Espanyola; Michel Raynal,director adjunt de la Inateca del’Institut Nacional de l’Audiovi-sual de França; Roc Villas, direc-tor de la Filmoteca de la Genera-litat de Catalunya, i SusannaVela, cap de l’Àrea d’Arxius del

Govern d’Andorra. Després dedinar, a les 15 h, una altra taularodona donà a conèixer la matei-xa experiència però des del puntde vista d’entitats privades i degent particular que esmerça elsseus esforços en la recerca i larecuperació. En parlaren la presi-denta de Cinema Rescat, M.Encarnació Soler; el director deprojectes de l’Institut Jean Vigode Perpinyà, Kees Bakker, i elcol·leccionista andorrà MiquelSánchez, taula que fou moderadaper Cinta Pujal en representacióde l’Arxiu Nacional d’Andorra. Acontinuació s’inicià el debatsobre el cinema a Andorra i peraixò van ser convidats gent dediverses generacions com araFèlix Peig, Jordi Sasplugas, InésSànchez i Alfons Casal, actuantde moderador Josep M. López iLlaví de Cinema·Rescat. Al vespreens desplaçàrem de parròquia ivam anar a Escaldes-Engordany:a la sala d’actes del Comú on esvan projectar algunes de les gra-vacions dipositades recentment al’Arxiu i es va oferir un pica-picaals assistents.

La jornada de dissabte fou nomésmatinal i es va centrar en les tele-visions ja que, d’una banda, sónles demandants principals de lesimatges d’arxiu i, de l’altra, sónles creadores d’una part moltimportant de la memòria del pre-sent. Ens van explicar les sevesexperiències Josep Lluís Trabal,periodista del Departament deNous Formats d’Andorra Televisiói Josep Carles Miranda i JordiGuardiola, periodistes de LleidaTelevisió, debat moderat per laperiodista andorrana NoemíRodríguez. La cloenda de la Tro-bada va ser a càrrec, com és habi-tual, de la presidència de CinemaRescat M. Encarnació Soler.Aquestes jornades van servir, unany més, per intercanviar expe-riències i contrastar punts de vista en l’àmbit, sempre apassio-nant, de la importància de larecuperació del patrimoni cine-matogràfic. �

36cinemarescat

any 2007 núm. 21

*Josefina Lladós, de l’Arxiu Nacional d’Andorra i delegada de Cinema·Rescat

Imatge dels convidats al debat sobre el cinema a Andorra

Taula rodona sobre les televisions

M. Encarnació Soler a la cloenda de l’acte

Anton Giménez, director de Memorima-

ge, va presentar el Festival als assistents


Ens havien advertit que Ícar, apropant-se fatalmental sol, s’havia cremat les ales i estavellat contra laterra per la seva gosadia. Potser ens hem socarrimatuna mica però no s’han produït els fatals vaticinis.Ha calgut però, una lluita tenaç i l’esforç de moltagent per a materialitzar el Festival Memorimage. Pera la nostra petita però tossuda associació, la feinaha estat l’equivalent als dotze treballs d’Hèrcules,en forma d’incomptables gestions i peticions d’a-juts, a voltes no assolits. Per descomptat que no hacalgut matar cap hidra de set caps, ni capturar elbrau de Creta, però de vegades ha semblat quedemanéssim les pomes d’or del jardí de les Hespèri-des, quan només calia un xic més d’implicació perpart de persones, especialment de l’empressariat ide les entitats financeres reussenques a les quals,segurament després els hauria agradat ser partícipsd’un esdeveniment tan interessant, nounat a la ciu-tat. Tal volta si Hèrcules hagués viscut avui, potsers’hauria hagut d’heure-se-les amb altres ‘treballs’potser tan feixucs com els que li tocà fer en els seusmítics temps. Perquè un dels més durs és que nos’ajudi prou un festival amb una proposta tan serio-sa i acurada en tot els detalls, fins que no rutlla bé,al cap de tres anys o bé aconseguir que els ciuta-dans reussencs entenguin que és una sort comptar,entre les activitats que el seu Ajuntament promou,amb un festival del qual tothom se’n pot beneficiari gaudir, des dels joves a més grans. Cal però unaimplicació que faci que hom se senti una mica mésallò com seu. I això es fa des de les escoles i insti-tuts, aprofitant aquesta activitat i incloent-la atemps al seu Pla Anual per tal que pugui ser apro-vada pels respectius Consells Escolars, com enàmbits comercials, amb coses tan senzilles com sónposar els cartells del festival als aparadors o ambien-talitzant-los amb elements de cinema, talment comfan als festivals no sols d’arreu del món, sinó demoltes viles i ciutats de Catalunya, implicades ambla seva amable complicitat en aquella activitat quedota de dinamisme a la ciutat. Començar un festival sempre és difícil. Ho són elscomençaments de qualsevol activitat humana i rea-litzar un festival de caire internacional, que en laseva primera edició ha assolit la participació de tret-ze països, no està gens malament. Com a presiden-ta de l’entitat que ha endegat aquest projecte ambl’Ajuntament de Reus, no puc menys que sentir-meorgullosa i felicitar tot l’equip de treball i el seudirector. Només els desitjo que, en aquesta segonaedició, no els toqui fer els treballs d’Hèrcules. �

M. Encarnació Soler i Alomàpresidenta de Cinema·Rescat

37cinemarescat

any 2007 núm. 21

memorimage:films d’avui amb imatges d’ahir

�festivals


38cinemarescat

any 2007 núm. 21

Apartat A: llargmetratges d’exhibicióen pantalla comercial

La doble vida del faquir (Catalunya, 2005),d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau� Premi al millor film, en aquest apartat � Premi a la millor direcció – realització

El perro negro (Països Baixos, 2005),de Peter Forgács� Premi a la millor utilització d’imatges de cinemano professional� Premi al millor film sobre la Guerra CivilEspanyola, atorgat per la Unitat d’Investigació delCinema de la URV

El tren de la memoria (Espanya, 2005),de Marta Arribas i Ana Pérez� Premi a la millor tasca d’investigació i recerca

Cineastes contra magnats (Catalunya, 2005), iCineastes en acció (Catalunya, 2006), ambduesde Carles Benpar� Premi (al conjunt dels dos films) a la millor apor-tació per una nova visió del cinema i la seva his-tòria, atorgat per el Centre de la Imatge Mas Igle-sias de Reus.

Apartat B : programes de televisió

Ravensbrück, l’infern de les dones (Catalunya,2005) de Montse Armengou, Ricard Belis i M.Josep Tubella (TV3)� Premi al millor programa de televisió

San Fermines 78 (Espanya, 2005), de Juan Gau-tier i José Ángel Jiménez (TVE)� Premi al millor muntatge (al muntador CarlosOtero)

Roig i negre (Catalunya, 2006), de DolorsGenovès i Lluís Montserrat (TV3)� Premi al tractament de la imatge mésinnovador � Premi a la millor producció catalana,atorgat per l’Associació CINEMA·RESCAT

Apartat C : Treballs videogràfics d’encàrrec

Le cyclisme en Bretagne (França,2006), de Claude Andre� Premi al millor treball enaquest apartat

Apartat D : Treballs d’alumnes d’Escoles del’Audiovisual

Caméo (França, 2006), de Laurent Darboeuf� Premi al millor treball en aquest apartat

Schueberfouer (Luxemburg, 2006)� Premi del públic (per votació popular)

El premi d’honordel Festival s’ator-gà al director i pro-ductor català JosepM. Forn, en reconei-xement a la sevasingular i llarga tra-jectòria en el móndel cinema.

PALMARÈS FESTIVAL MEMORIMAGE 2006


enric fité

El nom d’Enric Fité s’associa ràpidament al cinema amateur i a una obra cinematogràfica que assolí admiració i honorallà on va ser vista, tant de Catalunya, la resta de l’Estat espanyol i arreu del món: Porta closa.

En canvi, és poc coneguda la seva vessant humana, la seva vida particular. Sembla que en Fité hagués nascut el dia queva començar a rodar amb la seva càmera. Poc se sap de la seva manera de ser més familiar i íntima. Sabem que va

romandre solter, que va exercir la seva professió fins molt gran, que era admirat i apreciat per tothom...Un primer article ens endinsa en la vessant més coneguda del cineasta amateur i la seva dilatada filmografia.

A més, a través de tres articles, dos de familiars del cineasta, i un tercer, del més petit col·laborador de Cidass Films,descobrirem un altre aspecte de la manera de ser del cineasta, un oncle afable i complaent amb els nebots,

una persona pacient, divertida i amb un bon sentit de l’humor, i una personalitat discreta i amarada de tendresai timidesa a parts iguals.

dossier

04interiordossier.qxd 5/6/07 19:15 Página 39

40cinemarescat

any 2007 núm. 21

El senyor Fité. Amb aquest mot de categoria, ‘sen-yor’, pronunciada sempre amb respecte, gairebéveneració, és amb la que el defineixen totes les per-sones amb les que he parlat per conèixer la persona-litat d’aquest extraordinari cineasta.

L’Enric Fité i Sala va néixer el 20 de setembre de 1906a Mataró. Estudià a l’Escola Pia. Treballava a la dro-gueria del seu oncle. La seva afecció a la fotografia elportà a crear una secció d’aquesta especialitat dinsl’establiment. El dimecres 20 de maig de 1936 alDiari de Mataró s’hi inseria un anunci de la Casa Fitépresentant la novetosa càmera fotogràfica Kodak,pensant que molts afeccionats mataronins participa-rien en el concurs convocat amb motiu de la FiraComercial d’aquell any. Però el 18 de juliol esclatà laGuerra Civil que hauria de durar tres terribles anys iuna postguerra, que anorreà tot el què la Repúblicahavia aconseguit.

Fité era una persona culte, religiosa i de posició polí-tica moderada. Per damunt de tot, valorava l’amistati el sentit de la justícia i va saber estimar el millor dela persona, independentment de la seva identitatpolítica. Com es podria entendre sinó la seva vincu-lació posterior, la que el portà a ser membre d’uncol·lectiu humà amb el qual seria reconegut arreu delmón, amb persones que havien estat exiliades oempresonades per motius polítics? En efecte, tant elpoeta i ànima primigènia del grup, en Josep Punsolaque havia retornat de l’exili, del camp de concentra-ció1 tal com recorda la seva família ‘amb una sabatade cada color’, com en Lluís Terricabras havien estat

adscrits al bàndol republicà, empresonat i deportaten les més inhumanes condicions2; tots ells, per tant,no simpatitzant del nou règim polític. En un acte quel’honora, Fité va anar a Paterna (València) a declarara favor del mataroní Joan Peiró, sindicalista, ministred’indústria durant el govern de Largo Caballero. Mal-grat tots els testimonis favorables, va ser afusellat el19423.

Després del 39 vindria la llarga postguerra. Moltscompanys, conciutadans, havien mort; altres eren al’exili o n’havien retornat passant un veritable calvaride judicis i estaven sota sospita per no ser “adeptosal régimen”, amb vigilància policial permanent.Altres, com el mateix poeta Josep Punsola, havienperdut la feina per les seves idees polítiques4; moltseren a la presó...Una grisor i opressió planava sobrela ciutat, com arreu, talment com una espessa boira.Però fins i tot de la terra més erma, l’herba s’entos-sudeix a néixer i a sortir vers la llum.

Hom no sap per què però quan una porta es tanca,una altra se n’obre. S’havia tancat la porta oberta a lallibertat d’una primavera que l’etapa republicana totjust havia encetat i s’havia clos de sobte. Però la resis-tència a tanta grisor va deixar entrellucar una escletxaon s’hi escapava la llum. I van començar les tertúlies,creant un fructífer marc de discussió on poder expres-sar l’opinió, on poder confluir o divergir, sempre ambuna discussió al final enriquidora. Una d’aquestes ter-túlies de Mataró s’anomenà ‘El Canelobre’5 i es feia ala barberia del pare del músic Joan Tutó i Diffent, a laplaça Beat Salvador. En exiliar-se aquell a Honduras,

Enric Fité i Cidass Films: l’alquímia cinematogràfica

M. ENCARNACIÓ SOLER

Un home espiritual Amic dels seus amics

dossierenricfitédossieren


cinemarescat

any 2007 núm. 21

41

fou traslladada a la rebotiga d’en Martí Fité al carrerPujol6. (Què hauria estat de la contra-cultura catalanasense les tertúlies de les ‘rebotigues’?) El destí, teixintels camins de confluència com una fina teranyina,faria factible un miracle que, amb el nom de CIDASSFilms, naixeria poc després a Mataró.

CIDASS Films, la resistència cultural en versiócinematogràficaLa relació de l’home amb la natura, el desig de reflec-tir la seva bellesa en una imatge immòbil on poderretenir aquells instants meravellosos, han estat l’inicide moltes afeccions fotogràfiques que després s’hantransformat en cinematogràfiques. Moltes seccionsde fotografia d’entitats excursionistes han vist aquestfenomen en cineastes amateurs. I és que una cosa ésretenir la bellesa un instant que esdevé fixo i immuta-ble a la mirada i l’altra és la possibilitat de poder evo-car i reproduir tantes vegades com hom desitgi.

L’afecció del poeta Josep Punsola, enamorat de lanatura i de l’excursionisme i a la fotografia el portà aconèixer l’Enric Fité. I la relació de tots els seus amics,alguns vinculats a més per llaços familiars, com enVicenç Arís, casat amb la Manola Punsola, germanadel poeta, els ajuntà en un projecte col·lectiu, al ques’hi afegí el rapsode Josep Reniu, l’Enric Benet i enLluís Terricabras ‘Terri’ que s’incorporà anys després,en sortir de la presó. L’any 1945, data del primer filmcom a col·lectiu, en Fité tenia 39 anys; en Josep Pun-sola, 32; en Vicenç Arís 29; en Terri, 27... M’agradaressaltar aquesta paraula: col·lectiu, CIDASS respon aCompanyia Il·limitada d’artistes sense sou, en català,en una Espanya en que s’havia de parlar en castellà ion la nostra llengua estava totalment prohibida.Tenien clar que eren un grup ‘inclusiu’, com està demoda dir ara; i que no cobraven per fer la feina, comtambé continua passant a totes les associacions quefan la seva tasca sense cap més interès que obtenir ladifusió cultural per a la qual han estat creades. Itambé ressaltar l’humorisme que conté el mot, d’unhumor del què en queda poc, heretat ben segur delsprecursors, eixelebrats i creatius membres del memo-rable Cau Grillat a Mataró, a manera del grup ElsQuatre Gats de Barcelona. Així, amb aquest projectecol·lectiu, comença la carrera cinematogràfica de l’En-ric Fité i de tots ells. Compartien l’amor per la natura,per la imatge, per la música... Dos membres molt rela-cionats amb el grup foren els músics Elisard Sala,autor de la música de molts poemes i cançons deJosep Punsola, i Joan Tutó, de la música d’algunsfilms, que poc després s’exiliaria a Honduras7.

El 1932 va néixer la Secció de Cinema Amateur delCentre Excursionista de Catalunya8. El 1933, la revis-ta editada per aquesta entitat i dirigida per DomènecGiménez, saludava la fundació de l’Associació Cine-matogràfica Amateur de Mataró, que molt probable-ment va conèixer Enric Fité, ja que el 1935, any queell ingressa com a soci fundador de la UEC, s’hi van

fer vàries sessions cinematogràfiques. Segons prò-pies declaracions d’en Fité, tenia un projector PathéBaby i una càmera de corda, de pas 9,5 mm. Però nose li coneixen films ni d’aquest pas ni d’aquestaèpoca entremig del llegat cinematogràfic dipositatgenerosament i responsable per la família Fité a la Fil-moteca de Catalunya. Sabem que molts cineastesamateurs van filmar la proclamació de la II Repúblicao els primers moments de l’esclat de la Guerra Civilperò que destruïren llurs films per temor a conservarimatges comprometedores. És difícil saber quina foul’experiència cinematogràfica primerenca d’en Fitérodant films amb 9,5 mm perquè no en queda res.Han desaparegut tots els seus primers assaigs9.

Sigui com sigui, a la dècada dels quaranta Enric Fitéfigura com a soci fundador de la secció fotogràficade la UEC amb el número 6. A la seva professió cons-ta que és fotògraf i no adroguer, essent el seu domi-cili al carrer Sant Josep 3. I és a la UEC on es vinculaamb les persones que crearan CIDASS Films: en JosepReniu, el matrimoni format per Manuela Punsola iVicenç Arís, el poeta Josep Punsola, Lluís Terricabres‘Terri’, Enric Benet... col·laborant en els seus filmsnombrosos afeccionats mataronins, seduïts pel mes-tratge de l’equip i del seu director: Joana Varela, FèlixBenaiges, Jordi Llivina, J. Viñas, Timoteu Mas, JoanBonareu, Francesc Belcos, Àngel Torelló, Rosa MariaRovira, Josep Buch, els infants Nati Díaz i MiquelHuesca, Maria Reniu i el petit de tots: en Toni Arís.

Cidass FIlms

Homentage del companys de Fotocine UEC a Enric Fité

enricfitédossierenricfité


42cinemarescat

any 2007 núm. 21

La seva erudició fotogràfica es deixaria veure en totsels seus films, amb l’ús de la llum i foscor, amb la per-fecció dels enquadraments, l’encert en destacar efi-caçment els plans detall... Era una mena de DzigaVertov, “l’home-ull”, i com el director soviètic, eracapaç de captar amb la càmera els detalls i senti-ments més imperceptibles i intangibles. Probable-ment els films soviètics que es van veure a Mataró–com arreu– a l’etapa republicana, el deguereninfluir i captivar. Molts enfocaments de càmera tenenel regust de les llums i ombres de Sergei Eisenstein ide l’escola soviètica, així com la precisió i efectismedels plans detall.

El 1944, amb els membres de la UEC realitzen el seuprimer assaig de film: el reportatge Nieve y esquís,rodat a Núria i La Molina, i una primera prova de fil-mació d’una excursió al Montseny, que acabà ambun trau al cap d’en Fité a causa de la caiguda inopor-tuna d’una pedra, van estroncar la primera filmaciócom a CIDASS Films.

La dècada prodigiosa: 1945 -1954És durant la dècada 1945-1955 que el col·lectiu rea-litza les seves millors obres cinematogràfiques, algu-nes de les quals obtindran reconeixement mundial. El1945 endeguen el seu primer projecte cinematogrà-fic de ficció: Ensayos, obtenint un primer i modestreconeixement, amb un tema senzill i molt relacionat

amb la seva activitat predilecta: l’excursionisme.L’any següent, Fité enregistra el casament dels seusamics Josep Punsola i Arcàdia Mitjans, el setembre de1946. Noces al Montseny un reportatge gens ‘con-vencional’. Fins i tot rodant un tema habitual delsque enregistren els amateurs (noces, bateigs, i altresesdeveniments familiars) té un lirisme poc habitual,acompanyat d’un text retolat en català. Aquestmateix any, CIDASS emprèn la filmació d’un altrefilm: Alter ego, L’altre jo. No és un tema novetós peròen Josep Punsola va saber donar un to magistral a lanovel·la El retrat de Dorian Gray, d’Óscar Wilde. L’e-legància de les escenes que podrien haver esdevingutescabroses, l’actuació magistral de la Manola Punso-la i en Josep Reniu, l’efectisme dels plans detalls, elmestratge de la càmera que juga amb l’aparició idesaparició de l’ombra de la culpa, van fer-li assolir elPremi Extraordinari i Medalla d’Honor al ConcursNacionals de 1946. S’havia obert la porta que elsmenava cap un reeixit camí.

PORTA CLOSA: un plany per la mort, un cant ala vida L’any següent, el 1947, el col·lectiu endega la queserà sens dubte, una de les millors pel·lícules rodadesper cineastes amateurs: Porta closa. Portada ambaquest títol, amb els crèdits també en català, ningúno entén com se’ls va ‘colar’ en els moments mésàlgids de repressió del nou règim franquista. Presen-tada al X Concurs Nacional del CEC va guanyar elPremi Extraordinari, la Medalla d’Honor, millor foto-grafia, interpretació femenina, infantil... i a laUNICA10 a Suècia, a Estocolm, el Primer Premi i Copad’Or, el Gran Premi del President de la RepúblicaFrancesa i la Copa Challengue al Festival de CinemaAmateur de Canes. És norma dels concursos de laUNICA que hom s’abstingui d’exterioritzar qualsevoltipus de sentiment a favor o en contra del film ques’acaba de projectar. Només es trencà aquesta rígidanorma amb un cas. I fou amb Porta closa. El públicassistent, es posà dempeus tot just sortir la paraula‘Fi’ i l’aplaudí durant set minuts11.

Primer concurs CEC (1945); Premi Porta Closa (1948); XI Concurs CEC i invitació CEC (1953)

dossierenricfitédossieren

Un gran premi per una persona humil


cinemarescat

any 2007 núm. 21

43

enricfitédossierenricfitéQuè té Porta closa que avui, seixanta anys després,encara aconsegueixi emocionar-nos? Segurament,que ha entrat en el camp de les obres mestres de laHumanitat, essent capaç de remoure els diversos iprofunds sentiments humans, com ens esfereeix lavisió del Gernika o ens captiva la mirada de la Gio-conda; com ens esporugueix el Nosferatu de Murnauo ens fa riure Charlie Chaplin amb el seu humor pun-yent; com ens emociona el llarg del Concert de clari-net de Mozart o ens enalteix l’Himne a l’Alegria de laNovena de Beethoven.

L’argument de Porta closa és senzill, tendre i dur alho-ra, carregat d’humanitat: ens planteja el drama per-sonal de la disminució física d’una nena, el de la pèr-dua de la filla, i el retorn a la vida després que la portade l’existència d’aquella s’hagi tancat. Fa deu anys,amb motiu que Cinema·Rescat proposés a l’Ajunta-ment de Mataró col·locar una placa al Mas Fogueres,recordant que allí es rodà aquella pel·lícula, en MiquelPorter i Moix va dir-me, a cau d’orella en acabar laprojecció del film: Encara s’aguanta. I glossà en l’acted’homenatge la senzillesa de mitjans, amb que haviaesta feta, ben allunyada dels sofisticats sistemesactuals: una càmera corrent, tisores, acetona i unaempalmadora; però amics que ho eren de veritat,actors no professionals extraordinaris al quadre artís-tic, un magnífic guió i una direcció impecable.

Cal deixar palès que avui és un document fidel d’unarealitat quotidiana ja desapareguda però habitual al’any en la que fou rodada, en plena postguerra: lanena està afectada de poliomelitis que l’ha deixatcoixa, una malaltia que en aquells moments feiaestralls entre la infància. La restricció de llum, elsdetalls dels estris de la cuina, el mobiliari, una llet queera llet i que calia colar perquè tenia ‘nata’, el siste-ma de llaurar el camp del pare, amb arada i cavall...I un element simbòlic que va marcant el destí, el pasinexorable del temps: el rellotge de pèndol. Hi apa-reix fins a set vegades, intercalades magistralment,número simbòlic al que s’atribueix el dolor. El ves-tuari, els pentinats, com els que portaven com a lavida real... Hi ha altres elements que eren record delpassat, de l’escola republicana: l’escola franquistadeixà de ser mixta i en canvi, al film, en canvi, ho és.

La noia, una adolescent, en una etapa en que els noisi les noies sovint no se senten bé dins el seu cos, comoprimits dins un capoll abans no deixa eixir el queserà una papallona, pateix encara més la seva dismi-nució física, la seva coixesa que li impedeix jugar icórrer entre els altres. L’hivern la reclou a casa, on repla visita de l’amic ‘estimat’ que li porta un nou bastóque ell mateix ha fet. De sobte, l’apropament del capde l’amic a una altra companya amb qui s’enriola,desvetlla en la noia un sentiment fins llavors descone-gut: la fiblada de la gelosia, junt a la impotència delseu estat. I es desencadena el drama. Ran del barranc

on l’amic li havia recollit un pom de flors, obsessiona-da pel record dels amics corrent i jugant, la miradaagradosa de la ‘rival’, amb unes sobreimpressions d’i-matges extraordinàries, tot gira vertiginosament dinsel seu cap. Una espiral, recurs narratiu molt emprat ique molt segur Fité havia vist en altres films com Lestxeques12 o Spellbound13 deixa sospitar un desmai ouna caiguda intencionada; els guionistes sabien que al’època franquista els suïcides no es podien enterraren terra sagrada. I segueix el drama, la recerca, lesmirades esglaiades de la mare i el pare, la desespera-ció davant la troballa del cos mort... però tot senseestridències ni llàgrimes. Després, una reixa que s’o-bre, quatre creus al terra, una fosca boira que hoembolcalla tot i tot seguit, una cinquena creu: la de lanoia, amb un pom petit de flors al terra. Així resolenFité i Cidass la seqüència que hauria pogut ésser d’undramatisme exacerbat. No és per que sí aquesta reso-lució. A molts d’ells ja no els devien quedar llàgrimesper vessar perquè també ells havien patit molt o per-dut pares, mares, fills, amics... La millor manera dereproduir aquell drama intern va ser la del plor ensilenci, - com feien molta gent a la vida real- amb elgest dolorós a manera de mater dolorosa de la Mano-la Punsola, en el paper de mare, i el contingut i des-concertat d’en Josep Reniu en el del pare quan, ambgest enèrgic, atura l’obsessiva oscil·lació del pèndoldel rellotge de la cambra de la filla morta. Tota unaparàbola del passat. La porta de la vida, de la llibertat,s’havia tancat.

El cineasta amb la seva inseparable càmera


44cinemarescat

any 2007 núm. 21 dossierenricfitédossieren

Però la vida continua, tossuda, com la llavor vol néi-xer. Es veu una imatge bellíssima de la mare recollintfruits i el pare sembrant llavors. L’anunci d’una novavida es palesa amb un lleu i esperançat somriure dela mare, amb una mirada a l’infinit. Les tiges fermesdel blat han nascut malgrat el fred i la duresa de l’hi-vern. El nou fill vol obrir la porta tancada. La maredubta, com devien dubtar ells mateixos intentantobrir amb gosadia escletxes, dient amb imatges elque la paraula havia de callar. I així, amb l’entrada dela llum, com en l’apoteòsic final de l’obra de MozartLa Flauta màgica , en la que la llum, la saviesa i la cul-tura triomfen sobre la foscor, la incultura i l’opressió,es posa en marxa de nou el pèndol del rellotge, de lavida. La música, la Cinquena Simfonia, la del destí; laSetena, Pastoral, de Ludwing von Beethoven; L’apre-nent de bruixot, de Paul Dukas hi estan tan perfecta-ment inserides i coordinades que semblen escrites aposta. Tot plegat, senzillament, admirable.

Després de l’èxit assolit, el 1948 CIDASS emprèn unaltre film, aquesta vegada amb Tares eternes, basaten el conte de Josep Punsola L’artífex d‘Ilc, unaal·legoria als set pecats capitals. Un boig surt delmanicomi però hi torna a entrar voluntàriament des-prés de veure el món exterior. Un conte de continguttal vegada massa proper a la realitat que els envolta-va. Com deia en Terri a les seves memòries, a laModel de Barcelona s’hi estava millor que a aquellMataró gris de la postguerra, ja que allí s’hi haviatancat el bo i millor de la cultura i de la política cata-lana que no havia pogut fugir a l’exili.

El 1949, Josep Punsola escriu el què serà el seu darrerguió cinematogràfic: L’esperit del vent en el que hi fael paper de protagonista. El film conté doncs, lesdarreres imatges del poeta, que no va poder veureestrenada l’obra, ja que havia mort sobtadament pocabans, el 10 de maig. El seu esperit, com el vent,havia fugit. La pel·lícula fou presentada al concursnacional d’aquell any, rebent Medalla d’Honor i unpremi Ad honorem per a Josep Punsola. Fité va crearel Trofeu Josep Punsola destinat a aquells cineastesque haguessin assolit el primer premi de manera con-secutiva o alterna en tres certàmens. Per a cadascu-na d’aquestes primeres pel·lícules, el poeta escriví unpoema, també per a la del seu propi casament. Elcert és que la desaparició de Punsola deixà desolatl’equip. Malgrat la plorada pèrdua, van continuar laseva labor cinematogràfica.

El 1950, realitzen Fantasia tràgica, guió d’en ‘Terri’basat en el mite del rei de Xipre Pigmalió i Galatea,premiat amb el Primer Premi a la UNICA, entre d’al-tres, que ens parla del drama de l’amor impossible. El1951, l’equip endega la filmació de Retorno. Unaparàbola també sobre la vida i la mort. Un soldatretornat de la guerra es veu assetjat per la Mort. Lacasa on cerca la família està abandonada; al cemen-tiri, la Mort li mostra les làpides dels éssers estimats...Desesperat, s’adreça al penya-segat on mira obsessi-vament les onades que esclaten contra les roques.Una jove, amb vestit blanc i rialla franca, que es con-traposa a la negra vestimenta i mirada adusta d’a-quella, el captiva. Llença la jaqueta de soldat i s’enfi-la amunt, de la mà de la jove. No calen paraules nimassa interpretacions. El grup CIDASS ens deia ques’havia de tirar endavant: la mort, la guerra havienquedat enrera i calia tornar a viure.

Roden Carrousel el 1952. Una parella enamorada escasa. Ell li regala un carrousel de joguina, com el ques’han conegut, enjogassats. Neix el primer fill, la pas-sió minva, el marit cerca la companyia d’una altradona. Ella, en descobrir-ho li tanca la porta; ell deses-perat vol tornar... Els seus passos el menen al carrer,davant el carrousel on va conèixer l’esposa. Al capd’un moment, se n’adona que al seu darrera té la sevadona, que el perdona. Ambdós miren el carrousel: lavida dóna moltes voltes, però sempre torna a girar.

El 1954 filmen Si el diablo pudiera amar. No sabemsi el mateix diable va ser l’encarregat d’impedir quesabéssim què passaria si ell pogués estimar i ésserestimat. Una malaltia ‘demoníaca’ afectà el suport dela pel·lícula de tal manera que quan arribà a la Fil-moteca per a ser conservada, era com una làminafina i transparent de la qual s’havien esborrat totesles imatges14. Sabem l’argument mercès a la memò-ria d’en Toni Arís, que feia el paper de dimoni petit.Tampoc ha tingut bona sort el film Pantomima, roda-da en color el 1954, del qual només se n’han con-

Trofeu Josep Punsola


45cinemarescat

any 2007 núm. 21enricfitédossierenricfitéservat descarts, un film de dansa, adaptació de lapoesia Claveles rojos.

I finalment, es clou aquesta dècada el 1955 ambNostàlgia, un film que palesa una realitat punyent dela postguerra: moltes persones, sobretot homes,estaven mutilats a causa de la guerra. Un violinistacomposa, enfervorit, pres de la inspiració l’obra Nos-tàlgia, una música que mai no podrà tocar perquè haperdut el braç i s’ha quedat manc.

Enric Fité, l’home ‘seríós’?Corrida de toros (1957), és una atípica producció d’a-nimació, feta amb ninots, que representa una cursade braus feta amb bona dosi d’ironia i humor, que nova ser apreciada pel jurat. Certament, un film moltallunyat dels cerebrals i reflexius films anteriors.Aquest film, però, serveix per reivindicar la figurad’un Enric Fité molt allunyat d’aquell senyor seriósamb el qual se l’ha definit sempre. Al contrari, coin-cidint amb el testimoni de Montserrat Camprubí id’en Benet Fité15, l’Enric tenia un bon sentit de l’hu-mor, però d’un estil molt subtil i sagaç. A tall d’e-xemple, al documental Per terres de Castella es fa untip de filmar ases, encetant la seva narració dient que“ha estat en unes terres on el burro és qui porta elramat” i passa de llarg el comentari sobre el Valle delos Caídos amb un lacònic: tot és tan trist i gris comla pluja que cau.

CIDASS Films figura també com a productora de varisdocumentals de la primera època. El 1958 CIDASSFilms crea el ‘Premi al millor fons musical creat ex-professo o no’ per a un film amateur. En la realitza-ció documental, Fité esdevé rigorós en l’estudi idocumentació preparatòria, fossin els temes tandiversos com els canaris, les fonts de Barcelona, o elMuseu Marés. Rigor, estudi, precisió i absència debanalitat és la característica més acusada en elsdocumentals que esdevenen una eina d’estudi efi-cient. Com a aquest col·lectiu, es rodarien Fiestamayor en La Mataroneta (1945) Siguiendo su cami-no (Noces de plata de Benet Fité i Teresa Novellas)(1946), Destí Andalusia (1948), Tossa (1949), Estam-pes mataronines (1951), Helvètia (1955), Fuentes de

Barcelona (1957), Museu Marés (1961), Cactus,Canaris, D’ací, d’allà...i Galícia, Hivern a les valls,Idil·li de la llum, Jardí en repòs. A molts films que elsva fer sol, sense la col·laboració de l’antiga Compa-nyia Il·limitada d’Artistes Sense Sou, va continuarposant-hi el nom de CIDASS Films, com un home-natge o record del seu equip.

Enric Fité abordà el cinema amateur des de totes lesvessants possibles, fins i tot, atesa la qualitat cine-matogràfica aconseguida, llargmetratges documen-tals, un d’ells per encàrrec de la Caixa Laietana deMataró, una magna obra de rodatge de tots els actescelebrats durant un any, del 1962 al 63, i un altre,desconegut de tothom, fins i tot pels seus col·labo-radors: Misionera desde la patria. És l’únic sobre elqual hi ha un guió escrit, que em portà a descobrir-lo i recuperar-lo el 1998. En Fité no devia tenir un‘no’ per a ningú que li demanés ajut. Així s’explicaque rodés una pel·lícula per a recolzar la tasca de lesFALMI, Franciscanes Auxiliars Laiques Missioneres dela Immaculada, rodat per amistat amb el fundador del’ordre, el monjo franciscà Andreu Berengueres i Uró.També va resultar ser un excel·lent cronista de la rea-litat social que l’envoltava, del que succeïa a la ciutat:amb Auxilio Social en Mataró (1945) dóna testimonide la gran quantitat de gent que anava amb un atuella cercar menjar a aquesta entitat, on hi menjavenmolts infants i on la gent necessitada anava a recollirel paquet d’arròs, de cigrons o de sucre amb la carti-lla de racionament.

L’Enric Fité va portar els seus films arreu on li dema-naven, rebent sempre elogis de la seva obra. Lesdarreres filmacions corresponen a finals del seixantai algun de familiar els setanta. Potser va rodar mésfilms de contingut familiar però no es troben entre elllegat cinematogràfic. Fité va ser en nombroses oca-sions membre de jurat tant de cinema, del CEC aBarcelona, a Manresa... com als de fotografia. Era unhome extraordinàriament ponderat i posseïa la humi-litat i senzillesa que només tenen els grans. A tothomque li he preguntat com actuava de jurat, de foto-grafia o cinema m’ha respost el mateix: primer,observava llargament, de forma pausada. Escoltavatothom; finalment donava la seva opinió sense estri-dències. El què ell deia, era tan encertat que ningúno podia rebatre’l. En vida, va obtenir el reconeixe-ment de molta gent que l’admirà. En Miquel Porter,en una conversa sobre la figura d’en Fité, em va dirque li havia confessat sentir-se cansat i que ja novolia fer cap més film. Li mancava allò que ell tantestimà: els amics. Molts havien anat marxant; moltsja eren massa grans per continuar fent allò que dejoves els havia unit. Reconeguts cineastes van man-tenir amb ell una gran amistat: en Pere Font Marcet,en Joan Pruna Flaqué... Respectava tothom i mai sesentí rival ni competidor de ningú. Morí el 8 de maigde 1988, als 82 anys. Membre de jurat de cinema


46cinemarescat

any 2007 núm. 21 dossierenricfitédossierenAquell mateix any, a la 10ena. Mostra de Cinema deMataró, se li retia homenatge amb un acte acadèmica càrrec de Miquel Porter al Saló de Sessions de l’A-juntament. Enric Fité i Cidass Films van portar el nomde Mataró i de Catalunya arreu del món. Enguany,que s’ha celebrat el centenari del seu naixement, lacasa natal encara no li ha dedicat cap homenatge16,però sí a la casa adoptiva, la Secció de Cinema delCEC, que va veure en ell un dels seus fills més il·lus-tres, i que portà a aquella secció, amb els seus films,a les més altes cotes de qualitat obtingudes mai perun cinema que es deia d’afeccionat. �

Agraïments� Manuel Punsola i Mitjans, pels documents del seuarxiu personal sobre el seu pare i Cidass Films � Família Arís i Punsola, fotografies de Vicenç Arís i Julià� Montserrat Camprubí Cabané, documents d’EnricFité� Benet Fité Novellas, fotografies d’Enric Fité � Foto Cine UEC Mataró, documents� Filmoteca de Catalunya - fotografiesA totes les persones entrevistades: � Germinal Belis Peiró, nét de Joan Peiró, ministre isindicalista mataroní� Miquel Sala Girbal, soci i fotògraf de Foto-Cine UEC� Miquel Serra Masjoan, ex-president de Foto-CineUEC Mataró� Pere Roure, arxiver de la UEC – Mataró� Francesc Soler Cantón� Josep-Jordi Queraltó, delegat de la UNICA perEspanya, membre de la junta de la Secció de Cinemadel CEC, soci de Cinema·Rescat (entrevista feta pocabans de la seva mort).

Bibliografia� Cuyàs, Emmanuel, El manyà encès, Editorial Pòrtic,Col·lecció Memòries núm, 31, Barcelona 1985� Punsola i Vallespí, Josep, Obra poètica completaedició a cura de Maria Mercè Bruguera, PatronatMunicipal de Cultura, Editorial Alta Fulla, Caps deBou, 12, Barcelona 1989.� Homenatge a Enric Fité, programa de la Mostra deCinema de Mataró, 1988. Patronat Municipal deCultura. Caixa Laietana. Foto-cine UEC Mataró� Torrella, Josep, Crónica y análisis del Cinema ama-teur español, Libros de Cine Rialp, Madrid 1965.

Hemeroteca� Diari de Mataró 1935/36 � Llibertat, òrgan del “comitè local de salut pública”canvi del nom Diari de Mataró des del 23 de juliol de1936 i 1937� Diario de Mataró (des de 1942 a 1947)� Cine Experimental (1946)� Hola (1948)� Cámara (1948)� Cinema (1948)� Destino (1950)� Fotogramas (1951)� Imagen y sonido (1964)� Cinema amateur (1933-35)� Otro cine (1952-1975)

* M. Encarnació Soler i Alomà, doctora en Història de l’Art

NOTES1. Josep Punsola havia estat al camp de concentració de Septfonds (França). Obra poètica completa, pàg. VIII del pròleg.2. Terricabras, Lluís, El manyà encès, autobiografia a cura de Emmanuel Cuyàs.3. Dada confirmada tant per Guillermina Peiró, la seva filla, com per Germinal Belis Peiró, nét.4. Op. cit, íd pàgina.5. Apart de les restriccions de llum, el nom li posaren pel bonic canelobre amb el qual il·luminaven l’estança. En el llenguatge simbòlic,significa la llum espiritual i la salvació.6. En una d’aquestes tertúlies per presentà l’obra poètica-humorística-musical En Parkatxoffi de Josep Soler Saurí, músic mataroní, delconjunt de jazz Els Verds.7. Altres músics mataronins reconeguts que s’exiliaren foren Vicenç Badia a Turquia, i Díaz Conde, a Mèxic.8. Enguany, el 2007, es compleix el 75è aniversari del naixement del Cinema Amateur.9. Assaigs – Ensayos és el títol del primer film rodat per Fité.10. UNICA: Union International of Cinema Non Professionnel11. Set minuts, com el número de vegades que surt el rellotge de pèndol del film. Curiosa coincidència.12. Les txeques, (1939) versió francesa del film de propaganda feixista de Manuel Augusto García Viñolas, exhibit a Mataró.13. Spellbound (1945) del director Alfred Hichcok. Segons informació de Toni Arís, l’espiral la van fer amb paper que girava moguda perl’escalfor d’una estufa de carbó.14. Es tracta del ‘síndrome del vinagre’ que afecta el suport afeblint-lo i fent desaparèixer les imatges del film.15. Vegis sengles articles de Montserrat Camprub i de Benet Fité sobre la figura del seu oncle.16. Cinema·Rescat va presentar el 2 de febrer de 2006 la proposta de commemoració del centenari del cineasta al Regidor de Cultura ipresident del PMC sr. Jaume Graupera. Després de nombroses gestions fetes al llarg de l’any, a Mataró encara no s’ha fet cap acte derecord de l’il·lustre mataroní.17. Per consultes d’investigadors podeu adreçar-vos a: [email protected]


47cinemarescat

any 2007 núm. 21enricfitédossierenricfité

Em demanen que escrigui sobrealgunes de les meves vivències enrelació amb el tiet Enric - així éscom li dèiem - i que comencenprecisament en l’època en que ellestava en el moment de creacióde les obres que són consideradespuntals del cinema amateur aCatalunya. Això és el que provaréd’anar recordant i organitzant enles properes línies.

Potser una resposta ràpida seriadir que, havent jo nascut el 1947,de records directes relacionatsamb els aspectes fonamentalscom serien la creació i la realitza-ció de les seves principals pel·lícu-les dels anys quaranta i primerscinquanta, no en tinc cap. Peròtambé és cert que de la convivèn-cia amb ell es generen un muntde records relacionats amb aques-ta activitat cinematogràfica i quesenyalen alguns trets de com erael tiet Enric.

Recordo per exemple, de moltpetit sentir els comentaris alsmeus pares en el sentit que l’En-ric ha guanyat tal o qual premi,normalment era a l’estranger, aCannes recordo, amb la seva tal oqual pel·lícula, que jo no havia vistni sabia que existís. Després, apartde veure a la seva prestatgeria elmateix trofeu que sortia a la foto-grafia de la recollida del premi, resmés feia sospitar que era la matei-xa persona.

En el moment que tornava aMataró i s’incorporava a la botigaera una persona diferent a la delfestival. Jo no recordo haver sentitmai que ell a casa hagués dit: “Heguanyat aquest premi”. Aquí hiha una característica seva, la dis-creció i la independència amb quevivia els molt diferents àmbits ones bellugava, el familiar, el de tre-ball i l’artístic.

Li agradava i ho feia manifestantinterès i satisfacció; obtenia reco-neixement i premis i això suposo

que li donava el mateix goig peròno l’expressava fora de l’àmbit delcinema. Tal vegada en aquestareserva hi ha un altre element delcaràcter del tiet Enric.

Però de tota manera la seva face-ta artística no era una activitatque ni al meu germà ni a mi ensinteressava gaire en aquellmoment. El que ens interessavadel tiet, que era solter, vivia ambl’avi un pis sota nostre i portava labotiga que era als baixos delmateix edifici, era que era el nos-tre proveïdor de recursos percomprar tant el Roberto Alcázar oEl Capitán Trueno, com els cro-mos que en aquella època entre-tenien la canalla.

De fet però aquesta interessadarelació sí que em va introduir enalgun aspecte del món de la foto-grafia i el cinema. Un dels primersrecords que tinc de l’activitat de lafotografia, és el neguit que esgenerava i les esbroncades querebia quan, en l’afany d’adquirirel “tebeo” de la setmana, arri-bant del col·legi, entrava senseencomanar-me a ningú a dema-nar-li els cèntims, en el que si vaigaprendre de seguida que era el

“sancta santorum“ de la fotogra-fia, el que en dèiem el “quartofosc”. Allà on d’una manera arte-sanal i gairebé ritual es produïa elmiracle diari en uns papers blancsque tirava a un recipient desprésde haver-los posat sota una llum irecitat el que semblava una ora-ció; en realitat crec que comptavafins a tres .El miracle era la aparició d’unamanera progressiva de figures ipaisatges en blanc i negre enaquells petits papers. Llavors erenrealment molt petits i a nosaltresens estava permès remenar en elrecipient perquè no s’enganxes-sin. L’esbroncada era perquè l’en-trada de llum blanca al “quartofosc” on hi havia una difosa llumvermella durant una de les fasesdel revelat, era considerat pel tiet,suposo que amb raó, el pitjoresdeveniment que podia succeir,en el treball d’un fotògraf, queera la seva activitat quotidiana.

Després al final dels anys 50, vampassar a una època de relació icol·laboració mes intensa en elcinema del tiet, i es produïa en elsdecurs de les moltes tardes dediumenge que baixàvem unaestona a la sala on ell sempre tre-

El meu oncle Enric

BENET FITÉ NOVELLAS

“Humor amb fora de servei”: Enric Fité amb Pere Font (dreta)


48cinemarescat

any 2007 núm. 21 dossierenricfitédossierenballava amb les pel·lícules. I ambaquest sempre voldria destacaruna altre característica del tietEnric: la dedicació, paciència icura que va dedicar a les sevespel·lícules tota la seva vida.

La relació llavors era que apart deremenar els trofeus que de dife-rents i molt curioses formes teniacol·locats als prestatges, n’obtení-em, per jugar, part dels estris quehavia utilitzat a les pel·lícules.Recordo especialment les banyesque apareixen i desapareixen aldimoni1, els ninots, toreros,toros2, “monosabios” amb plaçainclosa que amb gran paciènciaavançaven de diumenge a diu-menge per la pel·lícula dels toroso una enorme gravadora i repro-ductora de cintes magnetofòni-ques que li permetia al principiportar el so de les pel·lícules a lesprojeccions.

La col·laboració en aquesta èpocaes basava en “ajudar” al tiet, por-tant les bobines, els LP d’on treiaels fons musicals per les pel·lículesprovant i provant fins que trobavaallò que volia, ficant-nos dins dela plaça de toros i movent elsninots que abans he esmentat orecollint els trossos de pel·lículaque rebutjava.

Del que sí érem experts era enpinzellar amb un líquid d’olorforta3 les dues franges que que-daven quan es posava davant d’u-nes bobines i per un petit visormirava i mirava les imatges, enda-vant i endarrera fins que trobavael punt per tallar. Llavors, amb

paciència ens explicava com fer-ho per enganxar-les i amb molt decoratge per part seva ens deixavafer i així anava naixent la pel·lícu-la. Aquí vaig aprendre un altreesdeveniment a que tenia por uncineasta: que es trenqués lapel·lícula durant la projecció.

Més endavant, la meva participa-ció en la seva activitat de cineastava ser l’acompanyament a les sor-tides que feia en taxi els diumen-ges, quan per exemple filmavaLes Fonts de Barcelona4, per aju-dar-lo amb l’equip que portava.En principi em continuava interes-sant més l’aspecte lúdic i distretde l’activitat, que les explicacionso comentaris sobre la llum o l’en-focament que ell feia sobre elsdiferents plans de la filmació.

Però potser va ser precisamentquan li van donar el Premi Ciutatde Barcelona per aquesta pel·lícu-la que vaig començar a veure eltiet Enric com un personatge méspúblic i reconegut com un granartista. També va coincidir que lameva edat ja em va permetrecompartir algunes estones ambels que eren els seus companys,com en “Terri”, en Vicenç Aris, enJosep Reniu que em parlaven deltiet Enric amb un entusiasme iadmiració per mi desconeguts ique em descobrien un altre cercleon ell hi tenia relació, el de la UECi els seus companys.

Posteriorment, disminuïda ja l’acti-vitat de filmació, més el meugermà que jo, la nostra relacióamb l’activitat de cineasta del tiet

Enric va ser acompanyar-lo quandeia ell per compromisos ineludi-bles, però crec que amb íntimasatisfacció, havia de carregar algunvespre el taxi amb projector, bobi-nes i altaveus per anar fos a Mata-ró, Barcelona o algun altre lloc afer una sessió de cinema amateur,perquè això sí, no crec que en vidahagués deixat mai un original seua ningú. Aquest seria un altre tretdel seu caràcter, l’estimació pro-funda que sentia per les sevespel·lícules i el que patia per elles.

La relació va esdevenir la normalen una família, amb un dia a diade petites coses i les correspo-nents celebracions, mones, ono-màstiques, en les quals compar-tíem el seu fi sentit de l’humor icomentàvem algunes de lespel·lícules que llavors feia en elsseus viatges, però curiosament niel seu cinema anterior ni el cine-ma en general eren tema de con-versa. Encara que la seva activitatpública va anar reduint-se ambl’edat, la activitat a la seva sala decinema va ser constant duranttota la seva vida, malgrat que alfinal em deia que estava una micapreocupat i cansat pel manteni-ment que havia de realitzar.

No voldria acabar aquest breucomentari sense reconèixer queva ser arrel de la seva mort, quanvam decidir dipositar el seu mate-rial cinematogràfic a la Filmoteca iconjuntament amb l’EncarnacióSoler i l’Anton Giménez, vamanar la meva dona i jo, tot unhivern, els dissabtes a la tarda avisionar-lo, tranquil·lament, pro-jectant, descobrint i gaudint unaper una de totes les seves pel·lícu-les, quan vaig copsar la profundi-tat artística de la seva obra i lafigura de l’Enric Fité cineasta es vacol·locar definitivament al costatde la del Enric Fité tiet. �

NOTES1. Es refereix al film perdut Si el diablo pudieraamar.2. Es tracta Corrida de toros (1957), l’única deninots animats de la seva filmografia.3. El líquid anomenat és l’acetona.4. El film és Fuentes de Barcelona, Premi Ciutatde Barcelona 1957.

* Benet Fité Novellas, Llicenciat en farmàcia

A Cannes


49cinemarescat

any 2007 núm. 21enricfitédossierenricfité

* Montse Camprubí Cabané. Llicenciada en Historia de l’Art per la Universitat de Barcelona

El tiet era el germà de la mevaàvia, la iaia Joaquima, mare de lameva mare i que va morir l’anyque jo vaig néixer. Així doncs, perpart de la nostra família, el tietEnric era algú molt particular: erael referent de la iaia. Jo com anena petita, el que rebia a casaera que tothom el tenia en granestima i respecte. Era algú moltbenvolgut.

Els primers records que tinc deltiet pertanyen a la meva infantesai responen a un senyor ja granque veia a les festes familiars i endues ocasions força especials:quan ell venia a casa a dinar undiumenge de cada tardor, ambpastes de Can Miracle i l’altre copera quan jo acompanyava al meuavi a dinar a casa seva, normal-ment un diumenge cada primave-ra i dinàvem amb la seva germa-na, la tieta Pepeta i la Carme, lafilla d’aquesta, que vivien ambell. La tieta era una gran cuinera isempre ens rebien amb viandesdelicioses.

Encara que ja tenia una edat, eltiet sempre treballava a la sevabotiga del carrer Sant Josep deMataró i a la pregunta: “Què fa eltiet?”. Sempre la mateixa respos-ta: “El tiet fa pel·lícules”.

Jo sentia parlar de les sevespel·lícules, que mai havia vist i delpremis que deien que havia gua-nyat arreu d’Europa. Era tot unmisteri!.

Ja de gran, a la Universitat, vaigcursar la assignatura d’Història delCinema amb el professor MiquelPorter i un cop, tot parlant, li vaigcomentar que tenia un tiet quehavia fet pel·lícules i segons deienhavia guanyat alguns premis,encara que no era famós ni cone-gut pel públic. Quan va saber queli estava parlant de l’Enric Fité emva encoratjar a fer un petit estudide les seves pel·lícules. Així vaigdescobrir un altre tiet: el cineasta.

Durant uns quants mesos vaiganar a Mataró un cop per setma-na, el dimarts, per ser més exacte.Arribava a casa seva sobre les cincde la tarda, el tiet m’esperavaamb una copa de cava fresc a lamà i uns bombons. Ell deia queaixí feia festa. Plegats baixàvem ala sala de projecció, fosca i freda,i plena de trofeus i allà veiem lesseves pel·lícules.

El tiet ja era gran, tenia vuitantaanys, les mans li tremolaven i joem feia creus de veure la traçaque tenia en ficar la pel·lícula alprojector, però sempre ho aconse-guia al primer intent. La pràctica,deia. Jo era una joveneta descara-da de vint-i pocs anys que noparava de fer-li preguntes, al prin-cipi de cinema, de com havia fetper filmar alguna escena, o permuntar aquella seqüència o comescrivien els guions, sobre elsactors... però a mesura que eltemps anava passant, li pregunta-va sobre qualsevol altra cosa.Recordo que de vegades abans derespondre’m somreia o fins i totreia, però sempre trobava la res-posta justa.

Vaig veure un cop i un altre aque-lles pel·lícules i mica en mica,dimarts a dimarts, i sobre tot film

a film, la meva relació amb el tietva anar canviant. L’Enric Fité vadeixar de ser un parent vellet i tre-molós per convertir-se en un bonamic. Ell em parlava d’uns tempsque jo no havia conegut, dels pai-satges de les pel·lícules, de comhavien estat els carrers i la platjade Mataró, del camp de Canya-mars, de les excursions i de lanatura. Molts cops mencionavaals seus amics, la seva colla, enJosep, la Manola, en Vicenç, enTerri, i d’altres i de com aquells“Artistes Sense Sou” miraven dealliberar sensibilitats i divertir-seen temps molt foscos, a través delcinema.

Poc temps després de les mevesvisites, el tiet es va posar malalt iva morir. El que m’ha quedat sónpocs records i la certesa de queentremig de les converses sobreestètica, música, poesia, art, viat-ges, Fellini, Visconti, Passolini,cinema i amistat, amb cava ixocolata, vaig entendre que hihavia diferents maneres de mirar ide sentir. El tiet em va obrir unaporta de coneixement amb unasensibilitat i tendresa com no hotornat a fer mai ningú. �

El “tiet” Enric, el cineasta

MONTSE CAMPRUBÍ CABANÉ

L’Enric Fité, tot un senyor


50cinemarescat

any 2007 núm. 21 dossierenricfitédossieren

En primer lloc voldria explicar queel títol primerament pensat per a lapel·lícula era El diablo, el diablillo yla hija del bombero. El que no seés perquè posteriorment l’equip vadecidir canviar el nom. Això potdonar a entendre una mica l’argu-ment i la realització de la pel·lículafeta en clau d’humor (jo mateixreia molt durant el rodatge desegons quines escenes...era petit!)en la que ambdós es troben endiverses situacions en les que ellshi posen part dels seus “podersmàgics”, tot i jugant a l’efecteinvers. L’argument, si no recordo mala-ment, es basava en que un dimonigran i el seu fill petit feien unaintrospecció al món dels mortalsper saber de què anava aquestavida terrenal, molt diferent del deles “calderes d’en Pere Botero” onells residien. Físicament sortíem del’infern els dos: pare i fill, d’unacova plena de fum (fent cremarfullaraca i que en feia plorar els ullsa tots...) situada en unes feixes dela muntanya de Cabrera. Anàvemvestits amb la disfressa de dimonisdels “Pastorets” cedits per la SalaCabanyes i unes banyes postissesque, tot i anar enganxades amb‘Imedio’ sobre els respectius fronts,es desenganxaven sovint a la mei-tat d’alguna escena, amb el conse-qüent tip de riure...

En el decurs del fet exploratori-tafaner i desprès de moltes altressituacions en clau d’humor, arribena una mansió...(la torre dels Fité, alpasseig de la Font Picant d’Argen-tona) que representava la casa onhi vivia (mai mes ben dit “vivia”)un bomber recentment traspassat(difunt ja) i que pel que semblavaera un bomber “de prestigi” (aixòvolia donar a entendre el granretrat pintat, emmarcat amb unimmens i sumptuós quadre-marcde fusta esculpida amb la suposa-da imatge del senyor bomber,pomposament pintat. En aquestacasa el dimoni gran s’enamora(amor impossible, donada les duesrealitats materials i corporals...) dela filla del bomber i fa bajanades,tot intentant atraure’s la noia.Només recordo amb claredat duesescenes que crec que poden seril·lustratives:Una escena rodada a la casa delbomber a Argentona on desprèsque, com en un encanteri, el bom-ber “sortia del quadre”. Ja es potsuposar doncs, que el quadre noera tal, sinó un marc tan sols,darrera el qual s’hi posava un per-sonatge vestit de bomber (...delsde Mataró)... tot baixant per l’es-calinata de la torre li queia un testal cap i tot just tocar-li el cap, elmeu pare dimoni (en Josep Reniu),fent un gest màgic amb les mans,aturava el test i el retornava asobre el seu pedestal a dalt de l’es-cala. Així ho vaig veure jo en un“passi” dels molts que feien els del’equip visionant les escenes deldiumenge anterior. En realitat jono vaig entendre res. Havia vistcom llençaven un text (fet de car-tró) lligat amb un cordill daltabaixde l’escalinata al cap del bombersense arribar a tocar-lo. Paravenl’escena i tot seguit plantificaven eltest buit al cap del bomber, aquestimmòbil i palplantat, sense moureuna pestanya. Segons em va expli-car el meu pare, el que havia fet enFitè era re-filmar confegint les duesescenes en sentit invers !...no secom explicar-ho...allò que ara

modernament fan amb el futbol ila mobiola.Una altra escena, un home estra-folari, baixet una mica estrafet,“apallassat”, tocat amb un bombí(em recorda ara algun dels perso-natges de Fellini) enfilat a la bara-na d’un jardinet (al carrer FrancescMoragues, a les “cases barates”de Mataró a un 30 metres d’onvivia la família Reniu) voltat decanalla mirant-se’l...tocant...no sesi era una trompeta o un trombóde vares... i el meu pare i jo (dimo-nis) en segon pla. En un instant, elmeu pare feia un gest i... se li con-vertia l’instrument en un espanta-sogres. Sempre la mateixa història:es parava l’escena...l’home queda-va de sobte immòbil i tot seguit elscrits d’en Fité:.. ”Quiet!...Quiet!...” i un de l’equip li agafavala trompeta de les mans mentre unaltre li plantificava l’espanta-sogresa la boca i continuava el rodatgeamb la màquina en el mateix pla.Jo no vaig veure mai la pel·lículasencera acabada i muntada. Sónrecords molt inconnexes doncs ivan haver-hi moltes escenes en laque jo no vaig intervenir, en espe-cial n’hi havia alguna de romàntic-amorosa...i llavors els pares ja noem portaven aquell diumenge alrodatge. No per l’escena en sí, sinóper a que aprofités per fer els deu-res que els “Hermanos Maristes”ens imposaven. A més, el pare erad’aquells que “...a les nou els nensal llit...” i em perdia les sessions devisionat que ells feien i a lespoques que vaig anar-hi, m’hopassava la mar de bé, mirant iadmirant bocabadat els “trucs”dels quals la pel·lícula n’era plena isento no recordar.A nivell de sensacions personals,em sembla que va ser un “diverti-mento” en to d’humor per a totl’equip. Recordo moviments decàmera i també de focus rars peraconseguir efectes en que tot l’e-quip hi deia la seva, a veure qui lafeia mes grossa la broma ! Moltadistensió i força gresca. �

El més petit dels “artistes sense sou”

TONI ARÍS PUNSOLA

* Toni Arís i Punsola, actor infantil de CIDASS Films FIL

MO

GR

AF

IAEn Toni Arís va ‘debutar’ a la CIDASS Films quan només tenia prop de dos anys, al film Porta closa. Els seus pareseren la Manuela Punsola i en Vicenç Arís, dos membres destacats de la Companyia Il·limitada d’Artistes Sense Sou.En Toni Arís ens escriu els records del film Si el diablo pudiera amar, malauradament perdut, i en que el petitToni feia el paper de dimoniet. D’aquest film només en queden fotografies que guarda curosament en Manuel Pun-sola i Mitjans, fill de Josep Punsola, el poeta i guionista dels primers films de la CIDASS Films.


51cinemarescat

any 2007 núm. 21enricfitédossierenricfitéTÍTOL: ENSAYOS (1945)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: CIDASS FilmsCÀMERA: Enric FitéMUNTATGE: Enric FitéPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: rètols castellàDURADA: 16’

FITXA ARTÍSTICA: M. Punsolasky: Manuela PunsolaV. Arissi: Vicenç Arís - J. Ponshol-lha: Josep Punsola‘Ensayos’ - Film basado en la célebre novela original deMohamed-Ben-Ylu-Minat ‘Agafeula’ - Realizado porEnrique Fité“Todos los personajes que intervienen en este film sonfictícios; cualquier parecido con personas conocidas espura casualidad”“Este es el lugar donde tres excursionistas se dieron cita;uno de ellos tenía que llegar tarde, naturalmente, lamujer”.Tres excursionistes es citen per a fer una caminada. EnPonshol-lha és el primer d’arribar, després l’Arissi i final-ment, amb retard la Punsolasky. La renyen i comencen acaminar. Després d’un joc de persecucions entre els noisi ella, de la que sempre en surt vencedora, fan les paus.S’acaba amb una amical marxa dels tres excursionistes.“Y nuestros héroes, después de preguntar a la muchachasi estaba enjojada, deciden retirarse. Han conseguido suideal. ¡Figurar en un film! “Fin”.PREMIS: Medalla de Plata al VIII Concurs Nacional delCEC 1945

TÍTOL: ALTER EGO (ELOTRO YO) (1946)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: Josep Punsola iVallespí (inspirada en l’obrad’Óscar Wilde El retrat deDorian GreyCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i Sala

PRODUCCIÓ: CIDASS Films PAS: 16 mmEMULSIÓ: B/ SO: sense (intertítols en castellà)DURADA: 26’FITXA ARTÍSTICA: Ella: Manuela Punsola i Vallespí - Ell:Josep Reniu i CalvetEl film comença amb una llarga reflexió escrita la lluita quesostenen, a l’interior de l’ésser humà, la consciència (repre-sentada per una ombra) i la culpa (un gripau).“El que sueña es como quién se pone frente a si: frente asu rostro, tiene la imagen del espejo” Ecclesiástico XXXIV.Un home que acaba de robar un rosari de la Verge d’unaesglésia, va a casa seva, on bevent i llegint Crim i càstigi El retrat de Dorian Grey, s’adorm. En somnis, comettota mena de vileses, com la violació d’una noia i el seuassassinat. Perseguit per l’ombra acusadora de la cons-ciència, torna a casa i es mira el mirall, que es trenca. Esdesperta del malson i retorna l’objecte robat.PREMIS: Premi Extraordinari de la Direcció General deCinematografia i Teatre, Medalla d’Honor al IX ConcursNacional i Premi al millor film amateur català, premismillor interpretació femenina i masculina, Destino al filmmés cinematogràfic.

TÍTOL: PORTA CLOSA (1947)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: Josep PunsolaCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - EMULSIÓ: b/nSO: música DURADA: 40 min.

FITXA ARTÍSTICA: La nena coixa : Nati Díaz i Màrquez- La mare: Manuela Punsola i Vallespí - El pare: JosepReniu i Calvet - El nen amic: Miquel Huesca - El fill petit:Antoni Arís i Punsola - Un veí: Vicenç Arís i JuliàLa disminució física d’una adolescent, afectada per lapoliomelitis, la gelosia vers una companya de classe a quicreu preferida pel seu amic estimat, serà la causa que laconduirà al suïcidi. El pare, desesperat, per la mort de lafilla atura el pèndol del rellotge de la cambra on tanteshores passava la seva filla, reclosa per la malaltia, i latanca amb clau. La vida, però, malgrat tot el dolor patit,continua. Un nou fill retornarà l’alegria a la casa i posa-rà en marxa altre cop el rellotge de la vida.PREMIS: Premi Extraordinari, la Medalla d’Honor, millorfotografia, interpretació femenina al X Concurs Nacionaldel CEC 1947 i a la UNICA a Suècia, a Estocolm, el Pri-mer Premi i Copa d’Or, el Gran Premi del president de laRepública Francesa i la copa Challengue al festival decinema amateur de Canes 1950.

TÍTOL:TARES ETERNES (1948)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: adaptació del conte deJosep Punsola L’artífex d’IlcCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: magnètic (música)

rètols en català - DURADA: 17’FITXA ARTÍSTICA: L’home: Lluís Terricabres ‘Terri’ - Laira: C. Domeneco – S. Torrent - La luxúria: F. Reyné – F.Belcos - L’avarícia: J. Montells - La supèrbia: M. Rovira -L’enveja: Manuela Punsola – T. Gibert – M. Cuyàs - Lagula: M. Fité - La peresa: F. RibasUn home ingressa al Manicomi d’Ilc, del que en sortiràguarit anys després. Retorna a casa seva on regna l’a-bandó més absolut. Amb les restes de les cases d’un pes-sebre i altre elements, confegeix un poble imaginari. Del’hort cull set pomes. Totes elles estan podrides i del seuinterior en surten cucs, que s’adrecen cap al poblet. Lesset pomes són una simbologia dels set pecats capitalsque desfilaran davant els ulls de l’home: la ira, la luxúria,l’avarícia, la supèrbia, l’enveja, la golafreria i la peresa,mostrades a través de situacions que viuen els personat-ges representatius de cadascun d’ells. El cucs –els pecatscapitals – acaben envaint totalment el poble. Horroritzat,l’home retorna al manicomi, lluny de la pretesa llibertatque li ofereix una societat, plagada de mals i perills.PREMIS:Medalla d’Honor al XI Concurs Nacional delCEC 1948, millor intepretació femenina i de conjunt.Millor film espanyol al Campo dei Fiori (1949)

TÍTOL: L’ESPERIT DELVENT (1949)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: Josep Punsola iVallespíCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - EMULSIÓ: b/n

SO: magnètic-català - DURADA: 33’FITXA ARTÍSTICA: Ella: Joana Varela - Ell: Josep Punso-la - Ell (nen): Fèlix Benaiges i Rovira - Els pares: TimoteuMas, Francesc Belcos, Josep M. Viñas, Dolors Danis, JordiLlivina, Joan Bonareu, Vicenç ArísUn noi se sent fascinat pel so del violí. Després d’unabaralla, l’amaga entre les roques. Els pares de la nena iel nen es coneixen per motius de treball. Passen els anysi ara són els joves que ocupen el lloc de treball delspares, portant els negocis. Es casen. Ell, però, té unarecança que no el deixa viure; se sent presoner i volretrobar la llibertat en la natura i la música, representa-da pel so de les cordes del violí fregades pel vent. Adele-rat, se’n va de casa i retroba el violí. Ella, el segueix i esretroben al cim de la muntanya.Films molt simbòlic, en el que el poeta hi intercala frag-ments de poesies seves. Va morir pocs dies abans deveure estrenada la seva obra.PREMIS: Millor sonorització del film. Millor qualitatfotogràfica. Millor interpretació masculina. Medallad’Honor XII Concurs del CEC 1949 . Premi “Ad Hono-rem” del Círculo de Escritores Cinematográficos deMadrid pel millor relat.

TÍTOL: FANTASIA TRÁGICA(1950)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: Adaptació del mitede Pigmalió de Lluís Terri-cabras i MoleraCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS Films

PAS: 16 mm - EMULSIÓ: b/n - SO: magnètic (música)DURADA: 17’FITXA ARTÍSTICA: L’escultura: Rosa Maria RoviraL’escultor: Àngel TorellóRecreació del mite de Pigmalió traslladat als nostre dies.Un home, escultor, està enamorat d’una ballarina demusic-hall, la imatge de la qual trasllada a una esculturacorpòria feta en fang. Li col·loca, igual que fos la donaestimada, un collaret de perles i la garlanda de flors queli ha llençat al cafè la ballarina. Els seus anhels s’acom-pleixen i l’escultura pren vida, però quan la vol posseir,aquesta, horroritzada, li clava l’eina amb la qual l’haconstruït i el mata. Ella, al moment, torna a ser el quèhavia estat: una estàtua d’argila.PREMIS: XIII Concurs Nacional de 1950: Medalla d’Ho-nor i Premi Extraordinari. XIX Certamen UNICA a Roma(1957)

TÍTOL: RETORNO (1951)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: Lluís Terricabras iMoleraCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/N -SO: magnètic (música)

DURADA: 16’FITXA ARTÍSTICA: El soldat: Josep Buch - La vida i lamort: Manuela PunsolaUn soldat retorna a casa després de la guerra. Dalt delpenya-segat, on colpegen les onades, fixa l’esguardobsessivament. S’adreça cap on havia estat la seva llar iho troba tot en estat d’abandó. Només el segueix la figu-ra, negra i hieràtica d’una dona, abillada de negre: lamort.Aquesta el mena fins el cementiri, on el soldat cons-tatarà la mort dels éssers estimats. La mort no l’abando-na; el sedueix i, mansament, el porta altre cop cap elspenya-segats. Quan allà els pensaments més intensos desuïcidi l’aclaparen, apareix, a la platja, la figura fresca,radiant i blanca d’una noia que li somriu. Es produeix unalluita interna del jove que culmina amb l’arrencada de laseva jaqueta militar que llença als peus de la mort, peranar al costat de la jove i enlairar-se cap al cim, vers lavida. La mort s’esvaeix, així com ho fan els seus passosmarcats a l’arena de la platja que esborren les onades.PREMIS:XIV Concurs Nacional del CEC, Medalla d’Ho-nor 1951. Primer Premi del XIII Concrus Internacional aGlasgow (1951)

TÍTOL: CARROUSEL (1952)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: CIDASS FilmsCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - SO: música(Plaisir d’amour)DURADA: 17’

FITXA ARTÍSTICA: El marit: José Buch - L’esposa:Manuela PunsolaCOL·LABORADORS: Vicenç Arís – Lluís TerricabrasUna parella es coneix en el carroussel d’una fira. S’ena-moren, es casen i tenen un fill.. El trencament d’un petitcarroussel que simbolitzava el lloc on es van conèixer, fade peça simbòlica del cansament i la rutina de la parella,que culminarà amb la infidelitat de l’espòs. Després dedescobrir-lo en companyia d’una altra dona, es retroba-ran altre cop davant el carroussel on s’havien conegut.Mirant com el aquest torna a girar, com la mateixa vida,la muller el perdonarà.PREMIS: Premi Extraordinari i Medalla d’Honor al XVIIConcurs Nacional (1954) Segon Premi al Concurs Nacio-nal al millor film a Brusel·les. Millor argument a Cannes.

TÍTOL: PANTOMIMA (1952)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: inspirada en la poe-sia “Claveles rojos”, adap-tació de Lluís TerricabrasCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - EMULSIÓ: color

SO: es desconeix. Tractant-se d’un film de ballet,segur que tenia música.DURADA: 100 metres (només han quedat descarts)FITXA ARTÍSTICA: La ballarina: desconeguda - El balla-rí: desconegutDel film només es conserven descarts en els quals es veuels ballarins en els jardins del laberint d’Horta.Basada en la poesia “Claveles rojos”, amb una adapta-ció de Lluís Terricabras ‘Terri’, es tractava d’un film realit-zat mitjançant la dansa.Dos homes es disputen l’amor d’una dona. L’un li ofereixroses vermelles i l’altre només troba flors blanques. L’as-sassinat del rival farà que les roses blanques enverme-lleixin amb la sang de la víctima.PREMIS: Medalla de Plata al XVII Concurs Nacional delCEC (1954)

FIL

MO

GR

AF

IAficci

ó


FIL

MO

GR

AF

IAficció

52cinemarescat

any 2007 núm. 21 dossierenricfitédossierenTÍTOL: SI EL DIABLOPUDIERA AMAR... (1954)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: -DURADA: 250 metres

* Film desaparegut a causa de la síndrome del vinagre.Només es conserven algunes fotografies.FITXA ARTÍSTICA: En Satanàs: Josep Reniu i CalvetEl dimoniet: Toni Arís i PunsolaFicció en clau d’humor amb el subtítol de El diablo, eldiablillo y la hija del bombero, segons paraules de l’actormés petit, en Toni Arís: Un diable aconsegueix un passa-port per anar a la Terra, al món dels mortals per nomésvint-i-quatre hores. S’enamora de la filla d’un bomber,una vídua jove i bonica. Passa les mil i una peripècies iquan li toca l’hora de retornar a l’infern lluita amb el seu‘jo’ humà, aconseguint hàbilment desdoblar-se.PREMIS: Medalla de Plata al XVII Concurs Nacional delCEC. Premi als millors recursos tècnics.

TÍTOL: NOSTÀLGIA (1955)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: CIDASS Films (amb lainclusió d’una poesia deGarcilaso de la Vega)CÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm

EMULSIÓ: color - SO: magnètic (música escritapel músic mataroní Joan Tutó –violinista)DURADA: 18’FITXA ARTÍSTICA: El violinista: Josep Reniu i CalvetEl film narra el drama d’un músic que inspirat de sobtedesprés de la lectura d’un llibre de poesia, composa unapeça per a violí, en la que descriu la natura: rius ambaigües braves, el vent, les plantes i arbres, els cimsnevats... Treballa de manera febril fins que acaba la com-posició. Llavors ell mateix se n’adona de la seva tristarealitat: per uns moments de passió musical havia obli-dat que ha perdut el braç esquerra i no tornarà a tocarmai més el violí. Amb desesperació, llença la partitura alfoc que tenia un nom ben significatiu: Nostàlgia. Lesimatges de la natura van ser gravades al Montseny.PREMIS: Medalla d’honor XVIII Concurs Nacional CEC1955

TÍTOL: CORRIDA DETOROS (1957)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mmEMULSIÓ: color

SO: magnètic (música: El gato montés, EspañaCañí...) - DURADA: 11’AnimacióFilm realitzat amb ninots abillats de toreros, de guàrdiescivils, picadors... i toros de joguina. El cineasta va muntaruna plaça de toros petita en la que hi va rodar aquestcuriós i satíric film, mitjançant l’animació pacient decadascun dels ninots. Una ‘corrida de toros’ en la que elveterà és envestit pel toro, resultatn malparat i sortint aajudar-lo el jove ‘muletilla’ que és qui acabarà essentaclamat, mentre el veterà surt a saludar ben mal parat.En aquest film de divertiment hi va col·laborar el nebotdel cineasta Benet Fité i Novellas (vegi’s article en aquestdossier). El film no va ser entès pels cineastes poc ave-sats a veure en Fité una faceta menys coneguda en ell: ladivertida i satírica.

documentals

TÍTOL: DESTÍ ANDALUSIA(1948)REALITZACIÓ: Enric Fité iSalaGUIÓ, CÀMERA I MUNTAT-GE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mm-EMULSIÓ: colorSO: magnètic – catalàDURADA: 40’Realitzat amb motiu del viatge

del cineasta per diverses capitals de províncies, essent eldarrer destí Andalusia. S’integra a la sèrie de documen-tals de viatge que el cineasta anomenà “Carnet de ruta”.La primera parada és a Elx, al famós Huerto del Cura,amb el famós palmerar. Màlaga, a les coves de Nerja; aGranada, amb l’Alhambra i el Generalife, i el barri de l’Al-baicín i el Sacromonte; Mijas; Ronda, amb l’antiga plaçade toros; Córdoba, amb la mesquita; Sevilla i el pont deTriana per acabar al carrer lloc del recorregut: Càdis.

TÍTOL: TOSSA (1949)REALITZACIÓ, CÀMERA iMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS Films PAS: 16 mmEMULSIÓ: color - SO: sense DURADA: 8’Documental sobre aquestaconeguda vila de la Costa Brava,amb els seus penya-segats, la

cala amb els pescadors realitzant llurs tasques, una platjagairebé sense gent... La torra circular i el camí del pas deguaita. El poble, amb la seva església i els carrers, que al’any que fou rodat el film, res tenen a veure amb la ger-nació actual. El film és el testimoni viu de la meravellosaCosta Brava d’abans del creixement desaforat pel turisme.

TÍTOL: VIAGGIO IN ITALIA(1953)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm-EMULSIÓ: colorSO: magnètic (música decançons italianes)

DURADA: 28’Realitzat amb escenes rodades als diversos indrets turís-tics visitats en aquest viatge del cineasta, captant en totsells els monuments i edificis més representatius de Gèno-va, Pisa, Florència, Siena, Assís, Verona. Venècia, Roma,Nàpols i Capri, Sant Marino.* Fité posa aquest nom Viaggio in Italia, probablementprenent-lo del film de Rossellini del mateix nom, rodadael 1953, traduïda aquí amb el nom de Te querré simepre.PREMIS: es presentada al II Certamen de Films Ama-teurs de Excursiones y Viajes del CEC (1958) però noobté cap premi.

TÍTOL: HELVETIA (1956)REALITZACIÓ: Enric Fité iSalaGUIÓ, CÀMERA I MUNTAT-GE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mmEMULSIÓ: colorSO: magnètic – catalàDURADA: 35’

Realitzat amb motiu del viatge del cineasta al XVIII Con-curs de Cinema Amateur celebrat a Suïssa. Recull imat-ges de tots els indrets visitats, començant per Ginebra,amb la Seu de la Creu Roja Internacional; Vevey; Mon-treux; Interlaken, amb la Jungfrau; a Interlaken, els assis-tents retraten detalls típics dels carrers, de les noies abi-llades amb vestits típics, el Casino... Lucerna i Zuric, SantGallen, on s’acomiaden una part dels cineastes amateursi es veu un orfenat de nens orfes a causa de la guerra;Schaffausen i Berna, on no podia faltar la visita als ossosdel parc, animal que figura a l’escut de la ciutat.PREMIS: XXI Concurs Nacional de Cinema Amateur CEC(1957), premi de cooperació Casa Alexandre al millorfilm documental (1957), dins el II Certamen de Filmsamateurs de excursiones y Reportajes.

TÍTOL: FUENTES DEBARCELONA (1957)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ, CÀMERA i MUNTAT-GE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm-EMULSIÓ: colorSO: magnètic - castellàDURADA: 29’

Recorregut per les fonts més important de Barcelona, desde les més imponents, com la del Parc de la Ciutadella deJosep Fontseré, a les més humils, com la del davant l’es-glésia de Santa Maria del Mar; amb algunes d’escultorsimportants com Damià Campeny, o Jujol, i d’altres popu-lars, com la de Canaletes. En total, el film documenta 33fonts (totes en funcionament l’any del rodatge). A la Fontdel Gat, el cineasta intercala una breu seqüència de fic-ció en la que es representa l’idil·li de la Marieta i el sol-dat. El recorregut acaba a l’espectacular Font de CarlesBoigas, amb la filmació nocturna dels brolladors d’aiguail·luminats.PREMIS: Premi Ciutat de Barcelona 1957

TÍTOL: CACTUS (195...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mmEMULSIÓ: colorSO: magnètic (música)DURADA: 11’

A través de la música d’un concert de piano, el cineastava filmant tota una sèrie de cactus, alguns d’espèciescorrents i altres molt exòtiques, amb tot tipus de pladetall de les formes, punxes i espectaculars floracions.

TÍTOL: CANARIS (195...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASSPAS: 16 mmEMULSIÓ: colorSO: magnètic (música)DURADA: 20’

A Mataró, en el marc de la Fira Comercial, se celebravael concurs de canaris. El documental recull imatges delspremiats, classificats per categories i colors, d’una granvarietat: blanc, groc llimona, isabela taronja, verd, coure,bronze, diluïts i mosaics.A continuació, el cineasta filma una femella i un masclede canaris, el procés de fabricació del niu, la posta, el nai-xement del poll, la cura i alimentació, fins que arriba aedat adulta.

TÍTOL: HIVERN A LESVALLS (195...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm-EMULSIÓ: colorSO: magnètic (música)DURADA: 10’

Documental sobre els pobles dels Pirineus català de lesvalls d’Andorra, d’esglésies romàniques, de masos aban-donats. El riu Valira, i espais de neu desglaçant-se, ambdegotalls i salts d’aigua.

TÍTOL: TROSSOS (195...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASSPAS: 16 mm EMULSIÓ: colorSO: magnètic - músicaDURADA: 17’Recull tres filmacions diferents,

separades entre elles per una seqüència d’estrelles decolors. La primera filmació correspon a un jardí amb unafont i escultures femenines. La segona, és el rodatge deSant Miquel del Fai, amb l’església i el campanar, i l’es-pectacular cascada. El darrer, és un zoòtrop en funciona-ment, seguit de titelles molt antigues, algunes amb la bocaarticulada, que es mouen acompanyades de la música dela cançó anglesa ‘Marionetes a la corda’. Rètol de ‘Fi’.

TÍTOL: MUSEO MARÉS – Sección de escultura(1961)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaGUIÓ, CÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mm EMULSIÓ: color SO: magnètic – cas-tellà (música de J.S. Bach) DURADA: 42’FITXA TÈCNICA: Comentaris d’Artur Llopis, amb la veude Xavier Ubach, amb la col·laboració de Josep Reniu enel paper del visitant.El Museu Marés es va constituir amb la donació del lle- F

ILM

OG

RA

FIA


FIL

MO

GR

AF

IA

53cinemarescat

any 2007 núm. 21enricfitédossierenricfitégat de Frederic Marés. L’edifici està ubicat al Barri gòtic.Un home, del qual només se li veuen les cames en tot elfilm, va fent un recorregut per les diferents sales de l’es-mentat museu. Cadascuna de les sales està dedicada adiverses etapes de l’art: des del paleocristià als retaulesgòtics policromats, talles flamenques i germàniques,renaixentistes, a imagineria dels grans mestres delbarroc com Berruguete o Martínez Montañés.PREMIS: Es presentà al Ciutat de Barcelona 1961

TÍTOL: MISIONERA DESDELA PATRIA (1964)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaGUIÓ: molt probablementdel monjo Andreu Beren-gueres i UróPAS: 16 mm

EMULSIÓ: color SO: magnètic (castellà)DURADA: (dues bobines)Docudrama que recrea la fundació de les FALMI (francis-canes auxiliars laiques missioneres de la Immaculada) deBarcelona, que gaudia de la protecció dels senyors deLacambra. La fundació d’aquest grup de recolzament deles missions, va ser idea del pare franciscà i missionerAndreu Berengueres Uró i de la primera missionera lagermana M. Teresa Servitje, ambdós protagonistes de lapel·lícula.El film recrea la fundació de l’ordre als anys cinquanta,amb les mateixes persones (Berengueres i Servitje). Edi-taven una revista adreçada al públic infantil que teniaper nom Ling-Ling per a recaptar diners per a l’ajut a lesmissions. L’ordre tenia una missió també educativa (esco-les i jardí d’infància) i regentaven l’obra social de la colò-nia de la Farga Lacambra. Col·laboraven amb carrossesen el dia del Domund que s’organitzava a Barcelona. AMadrid, l’ordre hi també tenia escoles.

TÍTOL: IDIL·LI DE LA LLUM(1974)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaGUIÓ: Josep Reniu i Calvet,basat en la poesia de JoanMaragall “L’ànima de lesflors”CÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i Sala

PRODUCCIÓ: CIDASS - PAS: 16 mm - EMULSIÓ:color - SO: magnètic - català - DURADA: 25’FITXA ARTÍSTICA: Arranjament literari-poètic de JosepReniu i Calvet de textos de Joan Maragall, J.V. Foix, Car-les Cardó, amb les veus de Mercè Sunyol i Francesc Valls.A través de la recitació del text poètic, amb les veus mas-culina i femenina, descriu l’idil·li que mantenen la llum ila natura: les flors i plantes, l’aigua, els peixos...

TÍTOL: D’ACÍ, D’ALLÀ... IGALÍCIA (Impressions d’unviatge) (c. 1960)REALITZACIÓ: Enric Fité iSalaGUIÓ, CÀMERA I MUNTAT-GE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mmEMULSIÓ: color

SO: magnètic – català DURADA: 49’Realitzat amb motiu del viatge del cineasta per diversescapitals de províncies, essent el darrer destí Galícia. S’in-tegra a la sèrie de documentals de viatge que el cineas-ta anomenà “Carnet de ruta”.El recorregut del viatge passa Valladolid, on hi ha la casaon morí Colom; Salamanca, amb la famosa Plaça Major;Lleó, amb el cor més antic d’Espanya; Ribadeo, a Astú-ries; Santillana del Mar; Santander, amb les coves d’Alta-mira; Burgos, amb la gran catedral; a carrers i cases típi-

ques entre les que destaca La Casa de la Troya (de lanovel·la de Pérez Lugín) i el monument a Rosalía de Cas-tro.

TÍTOL: PER TERRES DE CASTELLA (c. 1960)REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaGUIÓ, CÀMERA I MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: colorSO: magnètic - catalàDURADA: 34’Realitzat amb motiu del viatge del cineasta per diversescapitals de províncies castellanes. S’integra a la sèrie dedocumentals de viatge que el cineasta anomenà “Carnetde ruta”.Madrid, Àvila, El Valle de los Caídos, Segòvia, Medinace-lli, el Monestir de Pedra i Saragossa, visitant en aquestsllocs els indrets i monuments més emblemàtics, així comla seva gent i ambient de l’any del rodatge.

TÍTOL: JARDÍ EN REPÒS (197...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS PAS: 16 mm-EMULSIÓ: colorSO: magnètic (música)DURADA: 14’Dedicat a Maria Bou i Agustí Pera. El documental es basaen la filmació dels jardins de Can Pera, de tots els detallsde les flors i plantes, acompanyat de la narració d’un textpoètic. Detalls de la gran palmera davant de la mansió.

TÍTOL: NIEVE Y ESQUÍS(1944)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE:Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: UEC MataróPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: sense (rètols en castellà)DURADA: 12’

Reportatge rodat a Núria i La Molina, amb la participa-ció de membres de la Unió Excursionista de Catalunya.Els esquiadors que hi prengueren part foren: Joan Rigual,Artur Galí, J.M. Trias, Joan Noguera, Lluís Montasell, EnricBorrel i Vicenç Arís... Tots ells preparen els esquís i efec-tuen exercicis de descensos i salts d’esquí. Vista del San-tuari de Núria i de l’hostal. “El campeón” que fou enLluís Montasell.

TÍTOL: NOCES ALMONTSENY (sic) (1946)REALITZACIÓ, CÀMERA iMUNTATGE: Enric Fité i SalaGUIÓ: CIDASS FilmsPRODUCCIÓ: CIDASS Films(no s’especifica)PAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: sense (intertítols en català)“A Josep Punsola i Arcàdia Mit-

jans i per record d’una data: 22 de setembre de 1946”La cerimònia d’enllaç del poeta, ànima del col·lectiuCIDASS Films, es va celebrar al Poble de Montseny,essent oficiat pel monjo Joan Roig.Al film s’hi recull totesles imatges tant del Montseny com dels nuvis (ella ambvestit curt), familiars i membres del col·lectiu CIDASSFilms: Josep Reniu, Lluís Terricabras ‘Terri’, Manuela Pun-sola, Vicenç Arís... i l’àpat del casament al petit restau-rant del poble, acabant de tocs d’humor realitzats pelscompanys. La parella, després de l’àpat i abillats d’excur-sionistes, comencen el seu peculiar viatge de nuvis: unatravessa pel Montseny.Afegida a la filmació del dia del casament, es veu unnadó en el seu cabasset: és en Manuel Punsola i Mitjansals pocs mesos d’haver nascut.

TÍTOL: REPORTAJE DE LOS ACTOS CELEBRA-DOS CON MOTIVO DE LA FIESTA ONOMÁS-TICA DE SU DELEGADO D. JUAN MAS (1945)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i Sala CÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: sense (rètols i intertítols en castellà)DURADA: 14’ReportatgeA l’Auxilio Social de Mataró es van celebrar una festainfantil amb motiu de l’onomàstica del president d’a-questa entitat falangista el sr. Joan Mas. La festa i l’àpatva tenir lloc al Pati del Cafè Nou de la Unió de Coopera-dors. Aquest edifici, juntament amb tots els de les coo-peratives mataronines, van ser confiscades durant l’eta-pa franquista i arrabassades als seus legítims propietaris.El reportatge és un testimoni colpidor de la gran quanti-tat d’infants que anaven a menjar a l’Auxilio Social, quetambé distribuïa el menjar de les cartilles de racionamenta la gent pobre. Apart dels infants, que empolainats pera l’efemèride mengen asseguts, una gran quantitat depersones, moltes d’elles dones i ancianes, fan cua davantel perol per obtenir una ració de menjar.

TÍTOL: CENTENARIO DELCARRIL DE MATARÓ(1948)REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaGUIÓ, CÀMERA I MUNTAT-GE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mm-EMULSIÓ: B/NSO: magnètic – intertítolsen castellàDURADA: 24’ minuts

Documental “A la memoria de D. Miguel Biada el hijo ilustre de la ciu-dad impulsor del primer ferrocarril de España”.Documental elaborat amb imatges del reportatge delsactes que tingueren lloc el 28 d’octubre de 1948, ambmotiu de la commemoració del centenari del primerferrocarril d’Espanya, en el que es veuen diversos actes,com la cursa dels atletes fins Barcelona, les exposicionsd’art sobre Miquel Biada o el ferrocarril, la màquina devapor del Centenari i l’elèctrica, que s’inaugurà aquelldia, la sortida de Barcelona i l’arribada a Mataró. L’acteva comptar amb la participació de persones (de classealta mataronina) que s’abillaren d’època (1848) perdonar més ambient a l’acte. Fité intercala una escena deficció, recreant un ball de l’època en una sala de casanoble, amb aquestes persones disfressades. A l’acte canassistir-hi des de les autoritats locals, el Cardenal Modre-go i el ministre d’Obres Públiques de l’Estat espanyol.

TÍTOL: BENEFICIENCIAMUNICIPAL MATARÓ –ASILO DE SAN JOSÉ(1949)REALITZACIÓ: Enric Fité iSalaCÀMERA i MUNTATGE:Enric Fité i SalaPAS: 16 mm-EMULSIÓ: B/NSO: sense-DURADA: 24’

ReportatgeRodat el 6 de novembre de 1949 a la residència munici-pal per a dones ancianes, annexa a l’escola religiosa iesglésia de Sant Josep de Mataró. El motiu del rodatgeva ser l’acte de nomenament del senyor Benet Fité i Picom a “Vocal honorari de la junta”. La residència, regen-tada per monges, acollia un gran nombre de donesvídues, ja d’edat. És un testimoni que va més enllà del’acte en si, que fou president per autoritats de la ciutati del Auxilio Social, deixant palès la gran quantitat dedones que a la dècada dels quaranta, soles moltes acausa de la Guerra Civil, hagueren de ser acollides enaquesta institució.

TÍTOL: FIESTA MAYOR ENLA MATARONETA (194...)REALITZACIÓ, CÀMERA iMUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: B/NSO: sense (rètols en caste-llà DURADA: 22’DocumentalEl film recull les imatges dels

actes celebrats amb motiu de la Festa Major al popularbarri de La Mataroneta, avui desaparegut totalment.Aquest barri, ubicat al final del carrer Sant Pere, traves-sant la via del tren prop de la platja i del barri de pesca-dors del Callao, estava construït amb cases molt senzilleson els mataronins anaven a passar els diumenges i algu-nes hores de lleure. El barri tenia el seu propi equip dewaterpolo, així com els seus nans i gegants. Precedits perun intertítols en clau d’humor, el film va recollint tots elsactes d’aquesta festa i la seva gent: la competició dewaterpolo, dins la mar i flanquejada per barques, la pas-sada de nans i gegants, l’anada a la propera ermita mari-nera de Sant Simó, la ballada de sardanes, el ball ambpiano de maneta, jocs per a la mainada i el dinar de ger-manor de tota la comunitat de veïns.F

ILM

OG

RA

FIA

docu

men

tals

mat

aró


54cinemarescat

any 2007 núm. 21 dossierenricfitédossiereTÍTOL: UN REPORTATJE DE LA ELECCIÓ DE LAPUBILLA DEL CASAL (sic) (1949)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: Enric Fité i SalaPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: sense – intertítols en castellàDURADA: 19’Reportatge Escut del “Casal Mutualista – Sección cultural recreativade La Alianza Mataronense”Rodat el 18 d’abril de 1949 amb motiu de la festa de l’e-lecció de la Pubilla del Casal, coincidí amb la commemo-ració de les Festes del II aniversari de la nova entitat, elCasal Mutualista de La Alianza Mataronense, que haviaadquirit el que era l’antic edifici de la Societat Iris, con-fiscada per la Falange després de la Guerra Civil. Lesjoves candidates, de la societat acabada mataronina,acompanyades per llurs parelles, es presentaven al jurat iballaven a la pista, acompanyades per una orquestra dejazz i piano. Tant la pubilla com les participants van rebreobsequis de diverses empreses mataronines: el Forn delVidre, Albo S.A., Can Miracle, Martí Fité, Celler Duran....

TÍTOL: LAIETANIA DOCU-MENTAL (c.1950)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ:Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: EnricFité i SalaPAS: 16 mm - EMULSIÓ: B/NSO: sense, amb rètols delsindrets en catalàDURADA: 23’

DocumentalComença amb un mapa de Laietània i Ilduro, amb les lle-tres iberes que formen aquest nom. El documental tracta

de les excavacions arqueològiques realitzades als poblatsibers a la comarca del Maresme, a Argentona, Cabrera,Mataró i Caldes d’Estrac, veient-se l’estat de les pros-peccions del poblat ibèric ubicat a la falda del castell deBurriac; a la vila romana de Cans Sans, entre Mataró iCaldes; a la Torra dels Encantats, entre Caldetes i Arenysde Mar. Dos arqueòlegs fan visitant les excavacions iefectuant tasques pròpies de recuperació.

TÍTOL: ESTAMPES MATA-RONINES – VOLUM I(1951-1955)REALITZACIÓ, CÀMERA iMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mmEMULSIÓ: colorSO: sense (rètols en català)DURADA: 35’

DocumentalEl film està constituït per la filmació de cinc festes mata-ronines, de diferents anys, constituint una mena d’àlbum,representant aques el Volum I.“Les Fires” (1951) és un recull d’imatges de la FiraComercial, en el qual s’hi poden veure molts estandsd’empreses avui desaparegudes, especialment les delsector tèxtil. “L’aplec de Sant Simó” (1953), que coinci-deix amb les dates de la castanyada. “Diumenge deRams”, amb la benedicció palmes i palmons a l’esplana-da del Convent de les Caputxines”. “Els Tres Tombs”(1955), amb desfilada de cavalls, carruatges i els page-sos amb els seus ases. “Els Armats de Santa Anna”(1955) amb alumnes (nens) que interpreten tots elspapers de la Passió. “Les Santes” (1951), dedicat a laFesta Major de la ciutat.

TÍTOL: ACTOS COMMEMORATIVOS DEL PRI-MER CENTENARIO DE LA CAJA DE AHO-RROS Y MONTE DE PIEDAD 1962-1963(1962-3)DIRECTOR: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmSO: magnètic (castellà)EMULSIÓ: colorFORMAT: estàndartDURADA: 116 minuts (dues bobines)FITXA TÈCNICA:GUIÓ: Joaquim Casas i BusquetsDIRECTOR Enric Fité i SalaFITXA ARTÍSTICA:LOCUCIÓ: Xavier UbachDOCUMENTALDocumental sobre els actes del centenari de l’entitatfinancera mataronina Caixa d’Estalvis Laietana, abansCaja de Ahorros y Monte de Piedad, que es van iniciar el1962 i es van desenvolupar al llarg de l’any 1963.Al primer rotlle, destaquen entre els esdeveniments elpregó inaugural, a càrrec de Néstor Luján; el Dia del Cen-tenari amb el Te Deum oficiat per Monsenyor ModregoCasaus i cantat per l’Orfeó Català; la portada de la làm-pada votiva a Montserrat; l’aplec de Cors de Clavé; l’ex-posició de Damià Campeny i l’actuació de l’Esbart dan-saire de Perpinyà, amb la cloenda de focs d’artifici. Elsegon rotlle conté una gran quantitat d’esdevenimentsesportius (futbol, atletisme, hoquei sobre patins, natació,tennis de taula...) i els actes de la Festa Major, la inau-guració del monument a Campeny, l’octau homenatge ala vellesa, concurs de pessebres, teatre amateur, la festade la Sagrada Família i la cloenda del Centenari.

TÍTOL: CASAMENT (193...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i Sala (?)CÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: B/NSO: senseDURADA: 4’

ReportatgeReportatge de la cerimònia d’un casament celebrat aBarcelona. Entre els invitats, hi figura el mateix cineastaEnric Fité. Atesa la joventut d’aquest en aquest film d’enFité, l’estil del vestuari dels nuvis i convidats, els vehiclesi altres detalls, es dubtós que hagués estat rodat pel cine-asta. És més probable, en canvi, que ell mateix en fes unacòpia en 16 mm, quan ja estava en plena activitat ama-teur.

TÍTOL: SIGUIENDO SU CAMINO (1946)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaGUIÓ: Enric Fité (Josep Punsola, molt probable-ment)CÀMERA: Enric Fité i SalaMUNTATGE: Enric Fité i SalaPRODUCCIÓ: CIDASS FilmsPAS: 16 mmEMULSIÓ: B/NSO: sense (intertítols en català)DURADA: 15’ReportatgeEl film està dedicat a Benet Fité i a Teresa Novellas en endia de les seves noces. Recull les imatges de tot el ritualdel casament, des del lliurament del ram de flors delpadrí a la núvia, la lectura del poema, la cerimònia delcasament, amb la signatura de la nova parella, l’aperitiudels convidats, el retrat dels nuvis amb familiars i amics,i un final amb un pastís de noces, en el que hi ha unaferradura que hi posa ‘Felicitats’.

TÍTOL: BATEIG D’UN INFANT (194...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: B/NSO: senseDURADA: 8’ReportatgeReportatge de la cerimònia catòlica del bateig d’uninfant celebrat a la basílica de Santa Maria de Mataró. Elfilm recull tots els detalls de la cerimònia, així com ele-ments populars ja desapareguts, típics de la ciutat, comels carruatges i tartanes de bateig. Després del bateig, lafamília celebra un berenar a casa dels pares del nadó.

TÍTOL: NENS JUGANT (194...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: B/NSO: senseDURADA:Reportatge familiarFilmació de contingut familiar en el qual el cineasta filmaquatre infant, nens i nenes, jugant en una casa de pagèsd’un poble proper a Mataró on la família passava elsestius. Destaquen els jocs i joguines de l’època.

TÍTOL: A MARTÍ FITÉ I PEPITA PONS EN EL DIADE LES SEVES NOCES (1952)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: B/N i una escena en colorSO: sense (rètols en castellà)DURADA: 13’

ReportatgeDedicat al seu oncle Martí Fité, es realitzà el 6 de generde 1952. Els familiars posen davant la càmera al pati dela casa. La núvia, abillada amb vestit fosc, entra a l’es-glésia on té lloc la cerimònia nupcial. Després del casa-ment, els nuvis i familiars celebren l’àpat, tallant al finalel pastís. Entre els invitats, persona d’alt rang a la socie-tat mataronina com el Delegat del Auxilio Social, sr. JuanMas, o l’alcalde Cabot. El film acaba amb un rètol en tohumorístic, enfocant la taula amb plats, safates i gotsbuits: “Lo que el viento se dejó”.

TÍTOL: CUCHITA-1960ANY: 1960DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: colorSO: magnètic DURADA: 14’Reportatge familiarFilm dedicat a una nena petita, familiar del cineasta. Lesescenes es roden al jardí familiar i la petita, amb la sevagràcia infantil, balla davant la càmera. Algunes donesjoves ballen el ball de moda: la “yenka”.

TÍTOL: COMUNIÓ VICKY - PIM (196...)DIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Enric Fité i SalaCÀMERA i MUNTATGE: Enric Fité i SalaPAS: 16 mmEMULSIÓ: colorSO: magnètic DURADA: 4’Reportatge familiarReportatge familiar amb motiu de la Primera Comunió dedos infants familiars del cineasta. Rodat a la mateixatorre familiar on es rodà Cuchita, els familiars i els infantscelebren el berenar al jardí.

* Filmografia catalogada per M. Encarnació Soler i Alomà, doctora en Història de l’Art i presidenta de Cinema Rescat

FIL

MO

GR

AF

IAm

atarófam

ília


01cubiertas.qxd 5/6/07 19:08 página 3el meu oncle enric. ... aquell mateix any, rep el trofeu...

Documents