MA

HA

N E

SFA

HA

NI

c o n 3 c e r t

MAHAN ESFAHANI, clavicèmbal

Diumenge 3 de jul io l a les 21 hclaustre de la catedral

Ún ic concert a l’estat

Dip. legal: G i .1004-2016

PART I

B. Martinů (1890-1959) Sonata per a clavicèmbal, H 368

l. Harrison (1917-2003) Six Sonatas Sonata I: Moderato Sonata II: Allegro Sonata III: Moderato Sonata IV: Allegro Sonata V: Moderato Sonata V: Allegro

V. Kalabis (1923-2006) Tres Aquarelles op. 53

s. reich (1936)Piano Phase

PART I I

J. Ph. rameau (1683-1764) Les tendres plaintsLa ForquerayL’Entretien des Muses

J.s. Bach (1685-1750) Partita 6 en mi menor, BWV 830 I. Toccata II. Allemande III. Corrente IV. Air V. Sarabande VI. Tempo di gavotta VII. Gigue

P R O G R A M A

Músiques del passat i d’avui per un clavicembalista

Xavier Paset, crític musical del Diari de Girona.

L’obra de Johann Sebastian Bach (1685-1750) ha tingut un gran abast també pel que fa a la música per a tecla. La Partita núm. 6 BWV 830 és un dels millors exemples de les creacions per a tecla del mestre de Leipzig. Sembla que l’escriptura d’aquestes sis partites publicades el 1731 sota el títol de Clavierübung (exercicis de teclat) vénen després de tot un gran treball amb les Suites franceses i les Suites angleses. D’aquestes sis partites és ben clar que de la IV a la VI la complexitat i la riquesa s’amplien. La seva estructura presenta una major diversitat dins una visió unitarià més rica i un tret distintiu les distingeix: la presència d’un moviment diferent al de les danses típiques col·locat al principi de cada partita. El primer moviment de la sisena partita és una Toccata magnífica amb un caràcter improvisador, la segueix una Allemande amb un cromatisme molt exuberant, la Corrente i la Sarabade que molts experts consideren una de les millors creacions de Bach. Tanca una Gavotta que en realitat és més una giga italiana en compàs de 12/8.

Si Bach fou un mestre de la música per a tecla alemanya no ho és menys Jean-Philippe Rameau (1683-1764) a França. Els seus tres libres publicats per a clavicèmbal els anys 1706, 1724 i 1728 representen una col·lecció extraordinària dins la música del barroc. El seu redescobriment modern fou gràcies a l’interès que hi van destinar C. Saint-Saëns i C. Malherbe. Tot i l’èxit que Rameau obtindria com a compositor per l’escena teatral, no va deixar d’escriure periòdicament suites per a clavecí en les quals utilitzarà els molts efectes possibles amb què Scarlatti i altres compositors havien explotat. D’aquesta influència n’és una bona mostra L’Entretien des Muses. Les tendres plaintes forma part de la Suite en Re major del Deuxième livre de pièces de clavecin de 1724. La Forqueray, al seu torn, pertany al Concert núm. 5 en re menor de 1741 que s’interpreta o bé a solo o bé acompanyat per un violí, una viola da gamba i una flauta travessera.

Bohuslav Martinů (1890-1959) és un dels grans compositors de l’òrbita txeca juntament amb Smetana, Dvořák i Janacek. Les seves influències sempre foren el folklore txec, la música de Debussy, el madrigal anglès del Renaixement pel seu contrapunt cantabile i polimelòdic, el concerto grosso barroc i l’abandó de la dialèctica temàtica clàssica a favor de la proliferació orgànica de cèl·lules musicals breus. El gust pel clavicèmbal li ve de la influència del professor Marcelle Delacour durant el seu període d’aprenentatge al Conservatori de París. La sonata que escoltarem data de 1958 i és una obra dedicada a la clavecinista Antoinette Vischer. Està dividida en tres parts. La part central és potser la més interessant: sentim una cançó de bressol i una cita al concert per a violoncel de Dvořák que demostra una vegada més l’amor pel seu país.

Lou Harrison (1917-2003) és un prolífic compositor americà. Va estudiar composició amb Arnold Schoenberg que el va considerar un músic molt prometedor. L’interès per les músiques de diverses cultures es deixa escoltar en aquestes Six Sonatas, una obra de 1943.

Viktor Kalabis (1923-2006) és un compositor txec de gran importància molt influenciat per Hindemith, Honegger, Bartók i també per Martinů, de qui va arribar a ser president de la fundació homònima. Comparteix amb ell l’interès pel clavicèmbal. Va escriure com Martinů un concert per a aquest instrument, uns duos, i unes obres solistes entre les quals hi ha Aquarelles op. 53.

El compositor nord-americà Steve Reich, juntament amb Glass i altres, és un dels artífex de la música minimalista. Piano Phase for Two Pianos entra dins d’aquest apartat. És una composició del 1967 escrita originalment per a dos pianos o dues marimbes. Està estructurada en tres seccions, cadascuna de les quals amb tres motius diferents que es van repetint. Estefahani interpreta les dues parts que estan destinades a dos músics en una versió escrita per ell. El mateix Esteve Reich ha expressat el seu entusiasme per l’atenció al detall que aquest músic ha dispensat en el seu enregistrament d’aquesta peça —en aquest cas, gravada utilizant dues pistes—. La claredat del clavicèmbal sembla un element que juga molt a favor d’aquesta obra hipnòtica que Esfahani sap reblar d’una forma molt vibrant.

D’origen iranià, Mahan Esfahani és el primer clavecinista després de Trevor Pinnock en fitxar per Deutsche Grammophon. Inspirat i tècnicament virtuós, els seus programes abracen la música de Bach i Rameau fins a les composicions que els compositors actuals de més prestigi escriuen expressament per a ell. Un referent amb una enorme projecció internacional que debuta en recital al territori nacional.

Aclamat com “el líder del seu instrument” (International Piano), Mahan Esfahani (Teheran, 1984) va començar a estudiar piano amb el seu pare abans d’interessar-se, ja adolescent, pel clavecí. Després d’estudiar musicologia a la Universitat de Stanford i d’assistir a classes amb Peter Watchorn a Boston, va completar la seva formació amb Zuzana Růžičková a Praga.

Va debutar a Londres el 2009 i des de llavors ha ofert recitals i concerts com a solista en sales com ara Tonhalle de Zuric, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Colònia, Sumida

Symphony Hall de Tòquio, Frick Collection de Nova York, Chan Centre de Vancouver, Biblioteca del Congrés de Washington, Queen Elizabeth Hall i Wigmore Hall de Londres, on és convidat regularment. Ha ofert el primer recital de clavecí en la història dels Proms, als quals ha tornat amb la seva orquestració de L’art de la fuga per l’Academy of Ancient music, que va ser seleccionada al “top ten” de la música clàssica de 2012 per The Observer. El seu enregistrament de les Sonates de Württemberg de C. P. E. Bach amb Hyperion va guanyar un Diapason d’Or, el premi de la revista de música de la BBC a la categoria de músics novells i un premi Gramophone al millor àlbum de música instrumental barroca.

Els seus dos discos amb la integral de les Suites de Rameau van rebre cinc estrelles Diapason i van obtenir la qualificació d’Editor‘s Choice a la revista Gramophone.

El 2014, Mahan Esfahani va signar un contracte com a artista exclusiu amb

MAHANI ESFAHANI

WeB De MaHan esFaHaniwww.mahanesfahani.com

steVe reicHstevereich.com

tHe ViKtor KalaBis & ZUZana rUZicKoVa FoUnDationkalabismusic.org

BoHUslaV MartinUwww.martinu.cz/en/

TIME PRESENT AND TIME PASTObres d’A. Scarlatti, Gorec-ki, Geminiani, Reich, C. Ph. E. Bach, J. S. Bach Concerto Köln · Mahan Esfa-hani (clavecí)cD arcHiV ProDUKtion (2015)

CORELLI: LA FOLLIA6 Sonates per a violí, opus 5 (arranjades per a flauta de bec)Michala Petri (flauta de bec) · Ma-han Esfahani (clavecí)cD oUr recorDinGs (2015)

UK DK: CONTEMPORARY RECORDERObres d’Arnold, Borup-Jorgensen, Holmboe, Ja-cob, Kidane, Christiansen i Britten Michala Petri (flata de bec) · Ma-han Esfahani (clavecí)cD oUr recorDinGs (2015)

RAMEAU: PIECES DE CLAVECINMahan Esfahani (clavecí)cD HYPerion (2014)

BACH: WURTTEMBERG SONATASMahan Esfahani (clavecí)cD HYPerion (2014)

MAHAN ESFAHANI Obres de Byrd, Bach i Li-getiMahan Esfahani (clavecí)cD WiGMore Hall liVe (2014)

Deutsche Grammophon. El seu primer disc, en el qual combina obres antigues i modernes, va ser llançat a la primavera de 2015 amb grans elogis de la crítica.

Recentment, Esfahani ha estat nominat com a artista Gramophone de l’any per segona vegada.

RECoManaCions / Pere andreu Jariod

... el compositor Bohuslav Martinů té la seva pròpia revista?Martinů revue, que així és com s’anomena, va néixer l’any 2000 originàriament com a newsletter, per iniciativa de l’institut Bohus-lav Martinů de Praga. És en anglès i gira a l’entorn de tot allò relacionat amb el compositor txec. inclou entrevistes, articles de recerca, informació de nous enregistraments i edicions, i altres notícies sobre Martinů. s’editen tres números a l’any, els mesos de gener, maig i setembre, que es poden adquirir a través d’internet.

... Ralph Kirkpatrick ha estat el gran referent del clavecí per a Esfahani?aquest musicòleg i clavecinista nord-americà, que va morir el 1984 —el mateix any que naixia el músic iranià—, el va acompan-yar especialment quan cursava estudis de musicologia i història. Durant els quatre anys que va estudiar a la Universitat d’stanford, va tenir prop de la tauleta de nit un llibre amb les cartes de Kirk-patrick, que, assegura, podria citar paraula per paraula.

... Esfahani es va formar amb la dona de Viktor Kalabis?Zuzana růžičková, prestigiosa clavecinista txeca —que actual-ment té 89 anys—, va ser companya del compositor txec durant més de cinquanta anys, des del 1952 fins al 2006, any de la mort del músic. esfehani, que actualment viu a Praga, de ben segur va descobrir l’obra per a clavecí d’aquest autor per la seva mestra. la Viktor Kalabis & Zuzana růžičková Foundation vetlla per difondre l’obra del compositor i honorar la figura de la intèrpret.

... Reich és un dels compositors més admirats pels grups de mú-sica moderna?De l’obra d’aquest músic nord-americà se’n destaca especialment el grau de connexió que ha establert entre la música anomena-da culta, i la popular i tradicional. artistes com Brian eno, David Bowie, Pink Floyd, Peter Gabriel o radiohead, s’han sentit atrets per la seva música, i també des de l’àmbit de la música electrò-nica. en aquest sentit, l’any 2011 steve reich va ser convidat al Festival sónar de Barcelona, però finalment no va poder assistir-hi per malaltia.

... per a Saint-Saëns, Rameau fou el més gran músic francès de tots els temps?Per a l’autor de Samsó i Dalila i El carnaval dels animals, el com-positor barroc havia estat “el més gran geni musical que hagi produït França”. això ho va dir mentre supervisava l’edició de les seves obres completes, que havia començat el 1895 i que no es va completar fins gairebé trenta anys després, el 1924. en total, 18 volums. altres músics com Debussy, Dukas o d’indy també van sentir fascinació per l’obra de Jean-Philippe rameau .

sabiEs quE...? / Pere andreu Jariod, divulgador

DIEGO ARES

Dimarts 5 de juliol. 21 hClaustre de la catedral (accés plaça Apòstols)

Preu: 12 €

ANDREAS STAIER

Dijous 7 de juliol. 21 hClaustre de la catedral (accés plaça Apòstols)

Preu: 20 €

PRoPERs ConCERts

c o n 4 c e r t c o n 5 c e r t