Ficcions10

Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m’hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes. Amb un altre escrip-tor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fi ns fa potser tretze anys. Tant en un cas com en l’altre m’hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders des-prés d’haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s’hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l’èpo-ca: un realisme estricte i gairebé obligatori. M’hauria agradat descobrir-los de més pe-tit, sí.

«Quim Monzó» dins XAVIER CERCAS, De Rusiñol a Monzó: humor i literatura [Text adaptat]

LECTURA: Vanka, d’Anton

Txèkhov

1. TIPOLOGIA TEXTUAL:

Els gèneres literaris:

La novel·la i el conte

2. GRAMÀTICA: Oracions

subordinades adverbials (I)

3. ÚS DE LA LLENGUA: El punt

de vista. El comentari de

text narratiu

4. LÈXIC I RECURSOS EXPRESSIUS:

Els recursos retòrics (II)

5. ORTOGRAFIA

6. LITERATURA: Narrativa.

Pere Calders,

Manuel de Pedrolo

EXPRESSIÓ ESCRITA

PROJECTE DE RECERCA

UNA PEL·LÍCULA

Pulp FictionQuentin Tarantino, 1994. La pel·lícula que va revolucionar el cinema de fi nals del segle XX és la història d’un atracament, amb gàngsters i mafi osos: un exemple d’història que tren-ca l’estructura narrativa, trastoca els plans temporals, para trampes als espectadors i els obliga a construir i reconstruir mentalment la història dels fets.

UN LLIBRE

Una lectora de TxèkhovXulio Ricardo Trigo, Planeta & Oxford, 2006.Un desastre climàtic obliga els habitants de Barcelona a confi nar-se dins d’Hebrònia, un recinte artifi cial però segur, dominat per la Societat Perfecta. Carla descobreix el passat de la ciutat de la mà dels llibres i dels records de l’avi. Aquesta novel·la, amb el ressò d’Un món feliç, d’Aldous Hux-ley, ret homenatge a la ciència-fi cció.

UN CONCURS

El portal Joescric.com ha creat un concurs de relats.

També permet publicar a la xarxa les teves narraci-

ons i llegir les que altres han escrit. Consulta’n les

bases en aquesta pàgina: http://www.joescric.com/

UNA WEB

http://www.geocities.com/clubdelsdetectius/

El club dels detectius

Una pàgina que recull informació i enllaços so-

bre els detectius de fi cció més famosos de la li-

teratura i també algunes activitats interactives.

Abans de la lecturaAnton Pàvlovitx Txèkhov (1860–1904), nascut a Tangarog, un port comercial de la Mar d’Asov, va estudiar Medicina a Moscou. Va escriure teatre –La gavina, L’oncle Vània, Les tres germanes, L’hort dels cirerers–, novel·les curtes –La meva vida, La sala número 6– i molts contes, que l’han fet un mestre del relat modern. L’art de Txèkhov, a través d’individus corrents i dels seus petits conflictes, tracta temes universals.

VankaVanka Jukov, un marrec de nou anys encomanat tres mesos enrere al sabater Aliak-hin perquè n’aprengués l’ofici, la nit de Nadal no se’n va anar a dormir. Va esperar-se que els amos i els aprenents se n’anessin a la missa del gall, va agafar de l’armari un flascó de tinta i una ploma amb el tremp rovellat, va parar al seu davant un full de paper arrugat i es va disposar a escriure. Abans que sortís la primera lletra, va esguardar uns quants cops, temorenc, les portes i les finestres, i va mirar de gairell la icona; a banda i banda s’estenien tot de prestatges amb formes. Va fer un sospir entretallat. El full era damunt del banc i ell estava de genolls al seu davant.

«Estimat avi, Konstantín Makàritx –va escriure–, t’escric una carta. Us desitjo un bon Nadal i que Nostre Senyor t’ompli de coses bones. No tinc pare ni mare, només em quedes tu.»

Vanka va girar la vista cap a la finestra fosca, on centellejava el reflex de la seva es-pelma, i va representar-se amb una gran vivor l’avi Konstantín Makàritx, que treba-llava de vigilant de nit a cals Gibarióvikh. Era un vellot d’uns seixanta-cinc anys, menut i escardalenc, però ràpid i actiu, com no n’hi havia d’altre, amb el rostre tot-hora rialler i els ulls embriacs. De dia dormia a la cuina dels criats o feia broma amb les cuineres; de nit, però, embolicat amb una àmplia pellissa, rondava pels volts de la finca fent sonar la matraca. Al seu darrere, capcots, caminaven el vell Kaixtanka i el gosset Anguila, anomenat així perquè era negre i tenia un cos llarg, com el d’una mostela. Anguila, submís i dolç fora mida, es mirava els coneguts i els estranys amb la mateixa tendresa, tot i que feia de mal fiar; sota aquesta submissió i humilitat s’amagava la més astuta malícia. Més d’una vegada li havien trencat les potes del darrere, l’havien penjat un parell de cops, i cada setmana l’atonyinaven fins a deixar-lo més mort que viu, però sempre se n’havia sortit.

Probablement ara l’avi s’està dret a la portalada, amb els ulls arronsats de mirar les finestres de color vermell refulgent de l’església del poble, i fa broma amb el servei tot tamborinant amb les botes.

Fa un temps esplèndid: un aire serè, límpid i fresc. La nit és fosca, però es pot veure tot el poble amb les teulades blanques i els dolls de fum eixint de les xemeneies, els

218

10 FICCIONS Lectura

tremp: làmina de metall acabada en punta que, fi-xada a l’extrem d’un mà-nec, serveix per escriure.

icona: imatge pintada de Jesucrist, la Mare de Déu, un sant o una santa, espe-cialment d’estil bizantí.

pellissa: peça de vestir feta o folrada de pell.

matraca: instrument fet amb dues o més fustes ar-ticulades que fa un soroll sec i repetit.

5

10

15

20

25

arbres argentats de gebre i els tous de neu. Tot el cel és un alegre sembrat d’estrelles parpellejants i la Via Làctia es veu tan ben perfilada com si amb motiu d’una festa l’haguessin rentada i fregada amb neu.

Vanka sospirà, sucà la ploma i continuà escrivint.

«Ahir vaig rebre. L’amo em va arrossegar pels cabells fins al pati i em va pegar amb la corretja, perquè mentre gronxava el seu fill al bressol, em vaig adormir sense voler. A més, aquesta setmana la mestressa em va manar que netegés un areng, però jo vaig començar per la cua i ella va agafar l’areng i va començar a picar-me amb el morro a la boca. Els aprenents se n’enriuen de mi, m’envien a la taverna per-què els hi porti vodka i em manen que li robi cogombres a l’amo, i llavòrens l’amo em tusta amb el que té més a mà. I de menjar, no n’hi ha ni gota. Al dematí em donen pa; per dinar, farinetes, i al vespre, un altre cop pa, i res de te ni de sopes, perquè s’ho cruspeixen tot els amos. Em fan dormir a les golfes, i quan el seu nen plora, llavòrens no puc dormir gens i gronxo el bressol. Avi estimadet, per l’amor de Déu, pren-me d’aquí i porta’m a casa, al poble, que això és un infern...»

Vanka va tòrcer la boca, es va refregar els ulls amb el puny tot negre i va sanglotar.

«Moscou és una ciutat gran. Totes les cases són de senyors i hi ha molts cavalls, però no hi ha bens, i els gossos no són dolents. Aquí els nens no porten l’estrella de Nadal i no deixen que ningú canti al cor de l’església, i una vegada vaig clissar a l’aparador d’una botiga que venien uns hams amb la llinya ja posada que serveixen per a qualsevol peix, són molt forts. Avi estimadet, i quan a cal senyor hi hagi l’avet amb les llaminadures, agafa’m una nou daurada i amaga-la al cofret verd. Demana-li a la senyora Olga Ignàtevna, digue-li que és per al Vanka.»

Vanka exhalà un sospir convulsiu i de bell nou clavà els ulls a la finestra. Va recor-dar que l’avi sempre anava a buscar l’avet dels senyors al bosc i els el portava. Quins temps tan alegres! L’avi feia xiscles d’alegria i el fred també xisclava, i, mirant-se’ls, Vanka també xisclava.

«Vine, avi estimat –prosseguí Vanka– t’ho prego per Déu, emporta-te’m d’aquí. Tingues pietat de mi, d’aquest orfe desgraciat, perquè tothom em pega i tinc una fam que em moro, i m’enyoro moltíssim, sempre ploro. Fa poc l’amo em va clavar una garrotada al cap amb una forma que vaig caure, i amb feines i treballs vaig re-fer-me. La meva vida no val res, pitjor que la de qualsevol gos... Dóna records a Alona, a Iegorka el borni, al cotxer, però la meva harmònica, no la donessis a nin-gú. Avi estimadet, vine. El teu nét.»

Vanka va doblegar en quatre el full escrit i l’introduí en un sobre que havia comprat la vigília per un copec... S’ho va rumiar una estona, va sucar la ploma i va escriure-hi l’adreça: «Al poble, per a l’avi.» Després es va gratar, s’ho va repensar i hi afegí: «Konstantín Makàritx.»

Satisfet que no l’haguessin destorbat d’escriure, es va calar la gorra; no es va posar la pellissa, i va córrer al carrer en cos de camisa. Els dependents de la carnisseria, a qui el dia abans havia consultat, li havien dit que les cartes es ficaven a les bústies, i de les bústies es repartien arreu del món en troiques de correu. Vanka va córrer fins a la primera bústia i va ficar la preada carta dins la ranura...

Abaltit per dolces esperances, una hora més tard dormia profundament… Va so-miar una estufa; sobre l’estufa seia el seu avi, amb els peus descalços penjant, lle-gint la carta a les cuineres... A prop de l’estufa passava l’Anguila remenant la cua...

Anton Txèkhov, Contes [Text adaptat]

10FICCIONS

219

Lectura

areng: peix propi de les ai-gües fredes del nord de l’Atlàntic, que arriba als consumidors enllaunat o fumat.

tustar: donar cops, pegar.

golfes: part més alta de la casa que té per coberta la teulada, sovint destina-da a guardar-hi fruita, mals endreços, etc.

llinya: cordill d’una canya de pescar, en l’extrem del qual va subjecte l’ham.

copec: moneda russa, la més petita, equivalent a la centèsima part d’un ru-ble i, aproximadament, a 0,35€.

troica: vehicle rus tirat per tres cavalls de front.

abaltir: endormiscar.

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

A. Txèkhov

10 FICCIONS

220

Lectura

activitats proposades

1. Observa totes les paraules que es refereixen a la llum –o a l’absència de llum- i als colors –amb els adjectius i les metàfores que els acompanyen. Fes-ne llis-tes separades, segons que es refereixin a un o altre escenari de la història. En pots treure alguna conclusió?

2. Assenyala tots els adjectius i totes les expressions que fan referència a l’estat d’ànim del noi i posa’ls en una llista. Com se sent?

3. Explica les metàfores que hi ha en aquestes frases:

– L’avi feia xiscles d’alegria i el fred també xisclava, i, mirant-se’ls, Vanka també xisclava.

– Tot el cel és un alegre sembrat d’estrelles parpellejants.

4. Corregeix els errors sintàctics i lèxics de la carta de Vanka:

Els aprenents se n’enriuen de mi...; ...perquè els hi porti vodka...; ...em manen que li robi cogombres a l’amo; ...i llàvorens l’amo em tusta...

5. Busca al diccionari la diferència entre dormir i adormir. I explica el sentit d’aquestes expressions, amb un sinònim o un comentari:

a) Afanya’t! No t’hi adormis. b) Se m’ha adormit la mà. c) Hem d’acabar la paret abans no s’adormi el ciment. d) Se li ha adormit una mica el mal de queixal. e) Per operar-lo l’han hagut d’adormir. f) Aquesta nit dormiré pla. g) Dormia com un soc. h) Ha dormit a la palla i té tota la feina per fer. i) Dormirà com un sant. j) Haurem de dormir amb els ulls oberts. k) Dorm el son etern. l) Dorms com una llebre.

Activitats sobre la lectura

1. En quin moment del dia s’inicia el conte? De quin dia de l’any? Quanta estona deu transcórrer? Quant dura la lectura del conte?

2. Observa com Txèkhov condueix el lector cap a l’impacte i el sobresalt. En quin moment es produeix? Després, en les línies següents, s’atenua?

3. Aquest noi de nou anys està «encomanat al sabater Aliakhin perquè n’aprengués l’ofi ci». Què signifi ca? És habitual avui dia? Quines feines li fan fer? Què feies tu quan tenies nou anys?

4. Observa com és descrita l’estança des d’on escriu Vanka. Amb quina llum s’il·lumina? Com és l’entorn de la cambra? Què veu quan mira la fi nestra? Què hi ha a fora? Quina llum?

5. Els dos personatges principals, l’emissor i el receptor de la carta, es tro-ben en dos llocs diferents, en ambients també diferents. Observa com és descrit el lloc on viu l’avi. Defi neix-lo amb uns quants adjectius.

6. Hi ha alguna semblança entre l’Anguila i el noi? Quin tracte reben tots dos? Ell s’hi compara en algun moment. Amb quines paraules? Com és la societat que es descriu al conte?

7. El narrador descriu què fa Vanka, on mira, què escriu... i també què pen-sa, què recorda, què imagina... Quina mena de narrador és, doncs?

8. El noi escriu gairebé com parla. En què es nota, això? Per respondre, fi xa’t, per exemple, en el tercer paràgraf de la carta: «Moscou és una ciutat gran [...]».

9. Quins errors comet en preparar el sobre?

10. L’últim paràgraf del conte es dedica a relatar un somni. Creus que es correspon amb la realitat? Et sembla que l’autor deixa un fi nal obert? Arribarà el sobre al destí?

V

10FICCIONS

221

Tipologia textual

1.1 La novel·la

1. Els gèneres literaris. La novel·la i el conte

Rutes literàries

Itineraris literaris virtuals per Barcelona: http://www.b c n . e s / b i b l i o t e q u e s /pagstot/activitats/itivirtu-als.htm

Atles literari de les terres de Girona: http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/presentacio.jsp

Mostra de literatura am-bientada al Camp de Tarra-gona, novel·la, cròniques i relats:

http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/BP_Tarragona/Documents/Ar-xiu/litera.pdf

WEB

Característiques de la novel·la

Les característiques i l’estructura de la novel·la són les de qualsevol text narratiu: hi ha una acció, uns personatges, un lloc i temps concrets i una veu narrativa que explica els fets. El relat, seguint l’ordre cronològic o bé el narratiu, planteja una situació inicial i conclou en una situació fi nal. Tots els confl ictes que es plantegen es van transformant i solen resoldre’s al llarg de la novel·la, tot i que, de vegades, n’hi ha que queden sense solució. També els fi nals són, de vegades, oberts perquè els interpreti cada lector.

Encara que pugui resultar paradoxal, tot i que els fets que presenta la novel·la són de fi cció, el principal objectiu de la fi cció és representar i comprendre la realitat.

La història de la novel·la

Les narracions més antigues –els poemes èpics, sovint escrits en vers– són l’epo-peia sumèria de Gilgamesh (2300 aC), el Mahabharata indú, els poemes grecs la Ilíada i l’Odissea d’Homer, i l’Eneida del poeta romà Virgili. Durant l’Edat Mitjana, les cançons de gesta medievals continuaren el gènere èpic, encara de transmissió oral, seguides de les narracions mítiques dels Cavallers de la Taula Rodona i les novel·les de cavalleries.

Va ser a partir del segle XV, amb la invenció de la impremta (Gutenberg, 1450) que els relats van començar a ser editats i difosos per a ser llegits i no cantats, contats o recitats. La novel·la, hereva del gènere èpic, neix com a tal en l’època moderna.

Novel·les de gènere

Amb aquest terme es fa referència a uns certs tipus de novel·la, que es classifi -quen més o menys defi nidament, segons la temàtica, la situació, els personatges o el tractament que se’n fa:

novel·la de viatges i aventures: situada en territoris propers o llunyans, reals o fi cticis. Molt popular a partir del segle XIX amb narracions com Moby Dick, Els vi-atges de Gulliver i Robinson Crusoe, per exemple.

novel·la de ciència-fi cció: que sovint situa l’acció en uns escenaris futurs, que són explorats per conjecturar realitats possibles. Jules Verne n’és el represen-tant clàssic.

novel·la històrica: basada en fets històrics, pretén recrear i, de vegades, inter-pretar fets del passat, en els quals situa personatges imaginaris o reals. Barreja, doncs, elements de la fi cció amb elements històrics. Walter Scott la va popula-ritzar al segle XIX.

novel·la rosa: de tema amorós, tractat amb sentimentalisme, i que sol tenir un fi nal feliç. Les novel·les de Folch i Torres o les actuals protagonitzades per Brid-get Jones en són un exemple.

L’origen dels noms

El nom de la novel·la pro-vé de l’italià novella (nova, novella). Indica, doncs, co-ses noves, novetats, notí-cies...

El nom del conte deriva del verb contar i, com comptar, prové del llatí computare, que signifi ca dir, enumerar coses o fets...

Per saber-ne més

La novel·la és el gènere per excel·lència de la narrativa. Presenta fets de fi cció,

protagonitzats per uns personatges, en un relat més o menys llarg en prosa. La

història, contada per un narrador, tant pot explicar aventures heroiques i fan-

tàstiques com fets realistes i versemblants.

10 FICCIONS

222

Tipologia textual

novel·la fantàstica: presenta normalment fets d’ultratomba, històries de vam-pirs i metamorfosis. L’exemple més conegut és Dràcula, de Bram Stocker, de fi -nal del segle XIX. També n’han escrit Joan Perucho i Manuel de Pedrolo.

novel·la gòtica: novel·la sorgida a Anglaterra al segle XVIII l’acció de la qual s’es-devé generalment en el marc misteriós de castells o monestirs medievals. Va posar les bases de la novel·la de misteri i de terror de fi nals del segle XIX.

novel·la cavalleresca: tracta aventures heroiques, amoroses, de cavallers. Les novel·les medievals Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa en són alguns exemples.

novel·la policíaca o detectivesca: presenta un enigma que algun expert –detec-tiu, policia–, seguint pistes i indicis, aconsegueix resoldre mentre l’hi acompanya el lector. El comissari Maigret, de les obres de Georges Simenon, Sherlock Hol-mes, de les històries de Conan Doyle, o Hercule Poirot i Miss Marple, dels misteris d’Agatha Christie, són protagonistes ben coneguts d’aquestes novel·les. A casa nostra n’han escrit Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster i també Andreu Martín.

novel·la negra: derivada de l’anterior i d’origen nord-americà, posa en evidèn-cia la corrupció o la degradació del sistema, i sol ser protagonitzada per perso-natges que se situen al marge de les institucions: Ferran Torrent és autor d’algu-nes novel·les infl uïdes pel gènere negre.

Algunes grans novel·les de tots els temps:

Tirant lo Blanc (1490), de Joanot Martorell.Lazarillo de Tormes (1554), anònima.El Quixot (1605), de Miguel de Cervantes.Les aventures de Robinson Crusoe (1719), de D. De-foe. Orgull i prejudici (1813), de Jane Austen.Franskenstein (1818), de Mary Shelley.El roig i el negre (1830), de Stendhal.La comèdia humana (1835), de Balzac.Cims borrascosos (1847), d’Emily Brontë.David Copperfi eld (1850), de Charles Dickens.Madame Bovary (1857), de Gustave Flaubert. La volta al món en 80 dies (1873), de Jules Verne.Anna Karènina (1877), de Lev Tolstoi.L’illa del tresor (1881), de Robert Louis Stevenson.El llibre de la jungla (1894), de Rudyard Kipling.A la recerca del temps per-dut (1913-1927), de M. Proust.Ulisses (1922), de J. Joyce.La muntanya màgica (1924), de Thomas Mann.Mrs. Dalloway (1925), de Virginia Woolf.El brogit i la fúria (1929), de William Faulkner.Un món feliç (1932), d’Al-dous Huxley.Bearn (1961), de Llorenç Villalonga.El quadern daurat (1962), de Doris Lessing.Cent anys de solitud (1967), de G. García Márquez.Mirall trencat (1974), de Mercè Rodoreda.La trilogia de Nova York (1987), de Paul Auster.Camí de sirga (1988), de Jesús Moncada.Les veus del Pamano (2004), de Jaume Cabré.

1.2 El conte

Fins al segle XVIII el conte era senzillament una narració breu, o bé una rondalla. A partir del segle XIX i sobretot amb Edgar Allan Poe, el conte literari va esclatar com un gènere potent, que ha donat una història literària notable. Entre els autors més importants, a més de Poe, cal esmentar Henry James, Jorge Luís Borges, Oscar Wilde, Lewis Caroll, Franz Kafka, Julio Cortázar...

Hi ha una llarga tradició d’autors de contes en la literatura catalana: Víctor Català, Joaquim Ruyra, Josep Carner, Salvador Espriu, Francesc Trabal, Pere Calders, Mer-cè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Joan Perucho, Carme Riera, Pep Albanell, Quim Monzó, Sergi Pàmies...

Característiques del conte

El que el caracteritza és la intensitat, l’impacte, el cop d’efecte que busca provocar l’emoció o la refl exió del lector. I en aquest sentit s’assembla a la poesia. De vega-des el cop d’efecte és el fi nal sorprenent i algun element irònic, fantàstic o insòlit, com en els contes de Pere Calders.

Tot sovint l’acció que desenvolupa el conte literari modern se centra en un perso-natge que fa les coses habituals i segueix la seva rutina fi ns que un dels elements de la seva quotidianitat es distorsiona i acaba capgirant la realitat. El conte ofereix així una revisió de la nostra pròpia realitat des d’una perspectiva nova.

Normalment es publiquen reculls de contes que poden ser llegits amb indepen-dència els uns dels altres, tot i que solen mantenir una cohesió temàtica o narrati-va. Els títols poden ser descriptius però també simbòlics o al·legòrics.

Un conte és una narració breu amb pocs personatges i una sola línia d’acció,

normalment.

10FICCIONS

223

Tipologia textual

activitats proposades

1. Fes la teva història com a lector/a de narrativa. Quan vas començar a llegir-ne? Quines narracions has llegit? Quines t’han agradat més? Què t’ha portat a lle-gir-les: les activitats de classe, recomanacions d’amics, regals...?

2. El cinema ha copiat les tècniques narratives de la novel·la: retrospeccions, el·lipsis, anticipacions... Esmenta alguna pel·lícula que posi en pràctica aques-tes tècniques i comenta-les.

3. Sempre s’han fet adaptacions de novel·les per a guions cinematogràfi cs, i es continua fent. Ara ocorre també a la inversa: algunes pel·lícules i sèries de te-levisió publiquen després el text narratiu, la novel·la. Esmenta’n alguns exem-ples en un i altre sentit.

4. Llegeix aquest text i explica quines són les claus –segons Edgar Allan Poe– de la capacitat expressiva del conte:

5. Fes el mateix amb aquest comentari de Quim Monzó:

6. A partir d’aquest fragment de Kim, de Rudyard Kipling, crea els diàlegs dels per-sonatges en estil directe. Vigila com cal escriure les intervencions de cadascú:

1.3 Altres gèneresHi ha altres gèneres que es valen també del text narratiu, però al servei de la rea-litat: són les biografi es, els dietaris i les memòries. I també les notícies i els relats periodístics.

La puntuació d’estil directe i indirecte en textos narratius

El guió llarg (tecla Alt Gr i signe menys del teclat nu-mèric) s’utilitza per obrir les intervencions dels per-sonatges en un diàleg, i dins d’aquestes, per obrir (i tancar) els comentaris del narrador. Observa també l’espai associat als guions:

—Vine sense por —li va dir el lama.—No —va respondre Kim—, m’estimo més fer una volta.—Vine, passa. No et farà res.

Observa també els punts i a part:

Quan va sentir això, Kim va preguntar al braman:—Creus que el meu horòs-cop és favorable?—Digue’m el dia i l’any que vas néixer —va respondre el sacerdot.

Atenció!

Com que (la novel·la) no pot ser llegida d’una tirada, es veu privada de la immensa força que es deriva de la totalitat. Els esdeveniments que intervenen en les pauses de la lectura, modifi quen, anul·len o contraresten en major o menor grau les impressions del llibre. Basta interrompre la lectura per destruir l’autèntica unitat. El conte breu, en canvi, permet a l’autor de desen-rotllar plenament el seu propòsit, sigui quin sigui. Durant l’hora de lectura, l’ànima del lector està sotmesa a la voluntat d’aquell.

E. A. Poe, Sobre el conte en prosa

Hi veig molta semblança amb el procés de dibuixar. Primer has d’encaixar ben encaixat allò que dibuixes, sigui un sofà o una cara, perquè si comences a acabar detallet per detallet, quan arribes a l’altra banda del sofà o de la cara, pots trobar-te que et quedi fora del quadre, o que no hagis establert bé les relacions entre totes les parts, i tot plegat no tingui ni cap ni peus.

Entrevista a Quim Monzó, L’Avenç

V

V

V

V

Kim va córrer a treure els bitllets. Va pensar que no tenia per què gastar-se tots els diners que li havia donat Mahbub Alí en una cosa tan vulgar com un parell de bitllets de tren, de manera que, en lloc de comprar dos passatges cap a Ambala, en va comprar un fi ns a Ambala i un altre de més barat fi ns a Amritsar, una ciutat que quedava a mig camí. Quan tot just acabava de pagar els bitllets, va aparèixer el tren, i això va fer que tots els cossos adormits retornessin a la vida i que l’andana s’omplís de crits i carreres. Els policies donaven ordres, els venedors anunciaven tot de mercaderies i les dones, carregades de cistells, cridaven els seus fi lls i marits. La locomotora fumejant va entrar rugint a l’estació.

10 FICCIONS10 FICCIONS

224

Gramàtica

2. Oracions subordinades adverbials (I)

En + infinitiu només és correcte quan expressa temps:

En venir, he trobat en Pep.

I també cal saber que la construcció article + infi ni-tiu no és correcta.

*Al venir...

Un gerundi només és cor-recte si l’acció que expres-sa és simultània o ante-rior a l’acció que expressa el verb de l’oració principal:

Oració incorrecta:*Va caure de l’autobús tren-cant-se un braç.

Oració correcta: Va caure de l’autobús i es va trencar un braç.

Atenció!

Un altre grup d’oracions adverbials són les OA causals, fi nals, consecutives, condi-cionals, concessives i comparatives.

En aquesta unitat s’estudia el primer grup de les oracions subordinades adver-bials.

Exemple: La directora ha arribat tard. (Adverbi de temps)Exemple: La directora ha arribat [quan ja havia tocat el timbre]. Exemple: [quan ja havia tocat el timbre]: oració subordinada adverbial de temps

Des que t’he conegut, no puc deixar de pensar en tu.

No hi ha DE davant de QUE.

Recorda?!

2.1 Oracions subordinades adverbials de tempsExpressen el temps com ho fa un adverbi de temps o un sintagma nominal o pre-posicional que fa de complement circumstancial de temps. Hi ha les següents estructures:

– conjunció o locució conjuntiva + O:– Van perdre la carrera [quan van caure en el revolt.]

Locucions o conjuncions: abans que, quan, sempre que, mentre, mentre que, ara que, que, després que, des que, fi ns que, tan aviat com, tot seguit que...

– preposició EN + infi nitiu:– [En veure l’autobús] va arrencar a córrer.

– locucions prepositives + infi nitiu:– [Després de veure l’accident] es va desmaiar.

Totes les locucions conjuntives poden canviar QUE per DE i ser usades amb un infi nitiu.

– verb en gerundi:– [Anant a la biblioteca] he vist un accident de cotxe.

– verb en participi:– [Estudiats tots els casos,] van procedir a emetre el veredicte.

2.2 Oracions subordinades adverbials de llocExpressen el lloc en relació a l’oració principal. Fan de complement circumstancial de lloc. Són introduïdes per l’adverbi de subordinació ON, precedit o no de pre-posicions si són necessàries.

Porta’m [on tu vulguis.]

Passarem [per on vagi millor.]

Observa que ON aquí no s’ha de confondre amb el pronom relatiu ON, ja que el pronom relatiu té un antecedent i en una OS adverbial no en té.

Va anar a la casa [on havia nascut.] Aquí [on havia nascut] és una OS adjectiva i on és un pronom relatiu que té un antecedent: «casa».

L’oració subordinada adverbial equival a un adverbi o a un sintagma adverbial. Dins l’oració composta fa la funció de complement circumstan-cial de temps, de lloc i de manera.

10FICCIONS

225

Gramàtica

activitats proposades

1. Copia i completa les oracions següents. Després digues què expressen: temps, lloc o manera.

2. Transforma el conjunts subratllats en una oració subordinada adverbial que t’inventis. Digues si expressa temps, lloc o manera.

a) Compra-ho a la botiga. f) Escriu-ho d’aquesta manera.

b) Vine més tard. g) Porta això allà.

c) Llavors ens ho creurem. h) No ens van dir res fi ns a la nit.

d) Fes-ho adequadament. i) No et va bé fer-ho així.

e) A les nou comença el partit. j) Aleshores ho vam entendre.

3. Identifi ca les oracions subordinades adverbials d’aquest fragment i copia-les.

Després digues si són de temps, de lloc o de manera.

2.3 Oracions subordinades adverbials de maneraExpressen la manera o el mode com es fa l’acció de l’oració principal. I fan de com-plement circumstancial de mode.

Poden tenir les estructures següents:

– conjunció, locució conjuntiva, adverbi de subordinació + verbConjuncions, locucions, adverbis de subordinació: com, com si, tal com, segons, segons com, segons que...

– Va saltar [com si ho hagués fet sempre], molt segura.

– verb en gerundi o participi: [Fent pena] no ho aconseguiràs.

–[Enganxat a la paret] passaria desapercebut per al guàrdia.

Expressen el mode o la manera i en cap cas intro-dueixen una causa.

MODE o MANERA:Ho faré com vulguis.Com si fos de paper, va volar.

CAUSA: Com que plou, no sortiré de casa.

Recorda?

!

En veure el seu amic de lluny, la noia va posar-se contenta, però va fer com si no el veiés perquè li feia vergonya. Va apartar-se una mica del carrer principal i va posar-se on ell no la pogués veure encara. Ràpidament va pensar una manera lògica de fer-se veure. No podia arriscar-se a quedar malament quan ell la trobés. Mentre pensava un pla, va posar-se a ploure. Anant de pressa, podria arribar a la punta del carrer següent, a la porta de la llibreria, però per la porta lateral. Va fer-ho així. Arrecerada sota els balcons, no es va mullar. Va entrar per la porta secundària i espiant el noi pel fi nestral, va sortir just quan ell arribava a la seva alçada al carrer principal. Per poc, que no topen, ella sortia de la llibreria i ell volia entrar-hi. Van saludar-se com si fos una trobada casual.

a) Va avisar-me abans que ...

b) Sempre que ... em fa pessigolles.

c) Cal fer-ho com ...

d) No aniré fi ns on ...

e) Vivia on ...

f) En ... , es va espantar molt.

g) Mentre ..., nosaltres pararem la taula.

h) Quan ..., anava sovint d’excursió a la muntanya.

i) Tots junts farem com si ...

j) Segons com ..., el resultat pot ser pitjor.

10 FICCIONS

226

Gramàtica

4. Detecta les oracions que tinguin una incorrecció i torna a escriure-les correc-tament. Explica oralment quina era la incorrecció. Digues per a cadascuna de les oracions subordinades si expressa temps o mode.

a) Anant a casa meva vaig trobar un amic de primària.

b) Et faràs mal, fent això.

c) Va ensopegar amb una pedra caient sorollosament.

d) Tot i pagant el rescat, no el van alliberar.

e) Al fer el treball he vist que no havia recollit bé la bibliografia.

f) Escoltant atentament va adonar-se de l’error.

g) Va escoltar atentament adonant-se de l’error.

h) El grup va fer una actuació brillant rebent els aplaudiments del públic.

i) L’avió va sortir a la una arribant a les tres a la destinació.

j) Va entrar cantant al despatx de direcció i va sortir-ne plorant.

5. Copia les frases següents i completa-les amb la locució adequada.

a) No ens hem vist (d’ençà que/ d’ençà de) se’n va anar a París.

b) Et faré cas (després que / després de) veure si funciona o no.

c) Cal arribar-hi (abans que/ abans de) no hi arribi ell.

d) Treballa (des que/ des de) era molt jovenet.

e) T’escoltaré (abans que/ abans de) parli jo.

f) Vindré (tan aviat que/ tan aviat com) sigui possible.

g) Llegiré (fins que / fins a) surti el sol.

h) Compliré la meva paraula (abans de /abans que) marxar.

6. Torna a escriure les frases següents i canvia, sempre que sigui correcte l’ús del gerundi, l’oració subratllada per una oració de gerundi.

Vaig veure la meva germana que marxava.

Vaig veure la meva germana marxant.

a) Ho aconseguireu treure, si la torceu.

b) Si estudies molt, aprovaràs el curs.

c) Van enxampar-la que copiava a l’examen.

d) Després de fer-ho, vaig adonar-me que no funcionaria.

e) Mentre mireu el programa de televisió, comprovaré el correu electrònic.

f) Van veure un guàrdia que saludava amb cerimònia.

g) Si fumes, tindràs problemes.

h) Va relliscar i es va trencar una cama.

7. Recapitulem: copia les frases següents i subratlla els verbs, encercla els mots subor-dinants, posa les subordinades entre claudàtors, digues de quin tipus són i quina funció fan.

a) On acaba la carretera comença un camí de terra.

b) M’agrada que vinguis cada diumenge.

c) La lluna, que es reflectia a l’aigua, em feia calfreds a l‘esquena.

d) M’han dit que no hi haurà la festa a la plaça.

e) El que vols fer no té ni cap ni peus.

f) Ho faré com voldré.

g) Cantar havaneres és una passió per a molta gent.

h) Qui canta els seus mals espanta.

V

10FICCIONS

227

3.2

3.1

Ús de la llengua

Anticipacions i retrospeccions

Són dos recursos molt usats en narrativa.

L’anticipació consisteix a explicar o esmentar per en-davant alguna cosa que s’esdevindrà després, en el futur.

Per exemple: Aquell dia, quan entrava al mas, no sa-bia que molt anys després, en seria l’amo.

Encara que de vegades no es fan evidents i el lector no sempre n’és conscient, les anticipacions actuen com a elements premoni-toris, en la història.

La maniobra contrària, l’evocació d’un fet anterior, és la retrospecció.

Per exemple: S’estava a l’ha-bitació 426 de l’hotel, sense saber que era allí on havia estat segrestada Marion.

Unes i altres juguen un pa-per molt important a l’ho-ra de suscitar i mantenir l’interès del lector.

Per saber-ne més3. El punt de vista. El comentari de text narratiu

El punt de vista

Recordaràs que a la unitat 5 vas estudiar el text narratiu i, per tant, el punt de vis-ta, la veu narrativa o el narrador, que és qui ens explica els fets que anem conei-xent al llarg de la història des d’una determinada perspectiva. Dèiem aleshores que és la veu que l’autor tria per explicar la història des de dins del relat. De vega-des es combinen la veu de diversos narradors, que ofereixen perspectives dife-rents. Qui ens explica la història pot ser un narrador intern, protagonista o no, o un narrador extern, objectiu o omniscient.

El conte de Thèkhov de la lectura inicial ens permet de veure una narració amb una doble veu narrativa: la del narrador omniscient que presenta la història i la va explicant al llarg del conte, combinada amb la del mateix Vanka, el personatge pro-tagonista, que, per mitjà de la carta a l’avi, explica com se sent, què fa, què li pas-sa, què desitja...

Nosaltres, els lectors, coneixem els fets per mitjà de les dues veus superposades. I encara podem observar com són els materials que aporta cadascun dels narradors:

D’una banda, el narrador omniscient no defuig de presentar descarnadament els maltractaments i les males condicions que els amos, els senyors, infringeixen als seus criats i també als animals. D’altra banda, el fet que l’altre narrador sigui tan jove fa que les frases de la carta siguin molt expressives i s’assemblin força a les que aquest nen diria en veu alta.

El comentari de text narratiu

Per analitzar i comentar un text narratiu cal observar què explica la història, com ho explica i també quina impressió ens causa i per què. Una lectura atenta ja ofe-reix molts indicis i clarícies; la pràctica dóna experiència i també hi ajudarà. Cal que segueixis aquest passos:

1. Cal llegir el text, a poc a poc, unes quantes vegades i comprovar que has entès totes les paraules. Es poden anar assenyalant amb llapis els elements que cri-din l’atenció o que semblin signifi catius.

2. Mirar de resumir-ne –esquematitzant-lo breument– l’argument, seleccionant els fets essencials i només els detalls rellevants.

3. S’ha d’observar l’estructura de la narració: com ho fa l’autor per donar a conèi-xer els fets, qui els explica, des de quina posició...

4. Cal analitzar detingudament els diversos elements de la narració:

Personatges: Són protagonistes o secundaris? Hi ha antagonistes? Són plans o rodons? Els noms són signifi catius? S’estableix algun paral·lelisme entre els personatges?

Espai: On es produeix l’acció? Els llocs son reals o imaginaris? Són urbans, rurals, oberts, tancats...? No s’especifi quen? Es descriuen amb precisió? Són d’alguna manera simbòlics...

10 FICCIONS

228

Ús de la llengua

Temps: En quin moment històric (actual, passat...) se situa l’acció? Quant temps passa? Amb lentitud o rapidesa? Hi ha el·lipsis, anticipacions, retros-peccions...?

5. Altres elements signifi catius: Es presenten alhora diferents plans de realitat, somni, imaginació, relat...? El títol és descriptiu, metafòric, simbòlic, suggeri-dor? Hi ha humor, mostres d’ironia, elements fantàstics?

6. El tema: Quina és la idea principal, no explicitada per l’autor, que marca el re-lat i guia tota la història?

7. La llengua i l’estil: Quin tipus de llengua s’usa: correspon a alguna varietat geogràfi ca o social? En algun cas refl ecteix la llengua parlada?...

8. Situació de l’obra en el seu context: l’època, l’autor...

9. Interpretació general i personal que reposi en el que s’ha comentat.

Títols de contes i novel·les

Els títols dels contes solen ser especialment signifi ca-tius. També de vegades els noms dels capítols de les novel·les.

El recull de narracions El sis-tema periòdic, de l’italià Pri-mo Levi, titula els capítols: «Argó», «Hidrogen», «Zinc», «Ferro», «Potassi»... El primer paràgraf d’Argó comença així: «Hi ha, a l’aire que respi-rem, els anomenats gasos inerts». «El segon paràgraf s’inicia així: «El poc que sé dels meus avantpassats els acosta a aquest gasos [...]»

La novel·la Solitud, de Víctor Català (Caterina Albert) des-criu la vida d’una noia aca-bada de casar, la Mila, en una ermita dalt de la mun-tanya. El primer capítol es diu «La pujada» i es clou amb les paraules murmura-des per la protagonista:

«–Quina solitud!»

El darrer capítol, ja consu-mada la tragèdia, es titula «La davallada».

Per saber-ne més

activitats proposades

1. Llegeix l’inici del segon capítol de la narració «La ciutat de vidre», de Paul Aus-ter. Observa com l’autor juga amb el lector a propòsit del punt de vista. El fragment i l’artilugi que presenta demostra com és d’independent el narrador –la veu narrativa de la història– del veritable autor.

’

2. Pensa una anècdota que puguis explicar. Decideix l’ordre amb què en relata-ràs fets i detalls: Començaràs pel fi nal o pel principi? Destaca el fet que la desencadena a partir d’una situació segurament habitual. Hi posaràs intriga? Humor? Com precipitaràs el fi nal? Pensa-hi una mica i comença a escriure. Que no passi gaire de 5 o 6 ratlles. Després llegiu-ne unes quantes en veu alta.

3. Recorda com és presentat l’espai al conte Vanka. Recull ara per escrit aquestes observacions i, tot seguit, redacta’n una síntesi:

Quins dos espais es contraposen en la narració?

Com és cada lloc? Com apareixen caracteritzats? Amb quines paraules?

Tenen nom? Explica per què l’autor ho ha decidit fer així.

On és cadascun dels dos personatges principals?

L’espai tancat que es correspon a cadascun dels dos àmbits –la sala on escriu Vanka i la cuina de l’avi– com són? Hi ha contrast entre una i altra estança?

4. El conte de Txèkhov que hem llegit presenta simultàniament dos tipus d’es-tructures narratives, que impliquen dues veus? Quines són? Quin recurs tipo-gràfi c ens permet distingir l’una de l’altra?

5. A partir de les observacions fetes a les «Activitats sobre la lectura», a les pri-meres pàgines de la unitat, i aquí mateix, redacta complet el comentari de text del conte Vanka, d’A. Txèkhov.

V

L’endemà al matí, Quinn es va despertar més d’hora que no ho havia fet des de feia setmanes. Mentre es prenia el cafè, s’untava la torrada amb mantega i resseguia els resultats del beisbol al diari (els Mets havien tornat a perdre, dos a un per un error a la novena entrada), no s’imaginava acudint a la cita. Inclús el terme –la cita– li semblava estrany. No era pas ell qui estava citat: era Paul Auster. I no tenia ni idea de qui era aquella persona.

Paul Auster, «La ciutat de vidre», Trilogia de Nova York

Per redactar el comentari, tingues en compte aquests punts:

Convé seguir un ordre per no deixar-te res, però ha de ser un text, no un esquema. Cada paràgraf ha de correspondre a un as-pecte diferent. Ha de ser un text expo-sitiu i, en la interpretació general, lleument argu-mentatiu, però qualsevol afi rmació s’ha de presen-tar ben fonamentada.

Atenció!

10FICCIONS

229

Lèxic i recursos expressius

4. Els recursos retòrics (II)A la unitat anterior hem vist les fi gures de dicció o fonètiques (al·literació, onoma-topeia i paronomàsia).

En aquesta analitzarem les fi gures sintàctiques (asíndeton, enumeració, hipèrba-ton, paral·lelisme, polisíndeton, quiasme, etc.).

En les unitats següents, estudiarem les fi gures semàntiques (antítesi, comparació, metàfora, metonímia, personifi cació, etc.) i els recursos retòrics populars (els re-franys i les frases fetes).

Les fi gures de dicció o fo-nètiques, com per exem-ple:

l’al·literació (repetició d’un mateix so):

La barca lliscava per la llisor oliosa del mar com un tall de sabó.

JOAQUIM RUYRA

l’onomatopeia (repro-ducció o imitació d’un so):

Durant mitja hora va anar controlant el xup-xup.

QUIM MONZÓ

la paronomàsia (mots semblants per la forma però de significat dife-rent):

Sagna i signa el teu res-cat...

J.V. Foix

Recorda?

!

4.1 Figures sintàctiquesAnàfora: Repetició d’un o més mots a l’inici de vers o de frase:

Asíndeton: Eliminació de les conjuncions i els nexes d’unió entre dos o més ele-ments, generalment coordinats:

Enumeració: Consisteix a expressar ràpidament diverses idees o caracterís-tiques:

Hipèrbaton: Alteració de l’ordre lògic de la frase per tal de destacar-ne algun ele-ment:

Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:ha d'arribar un dia que diré el nom secret,un nom com una pedra de riu, assuavida,un nom com una fl or impensada en un marge,un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,un nom com un riu-rau amb les vocals obertesi l'airet de la mar per la cal·ligrafi a.

Vicent Andrés Estellés

De l'arc que entre núvols promet la bonança, la faixa ella imita per fer son cinyell [...]

Miquel Costa i Llobera

A la casa i al camp tot continua com sempre.L’aigua que bull dins l’olla d’argila, la mare que plora tallant unes cebes, el pare que amb la forca acaramulla palla, els fruits que maduren als arbres, un ventijol blau entre les móres [...]

Biel Mesquida

Aquella meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste?¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?I és camí incert cada matí, n'és cada vida.

Josep Carner

Els recursos retòrics es tro-ben en la literatura (poesia, prosa, teatre), però també en el món de la publicitat i en el llenguatge quotidià, en què sovint es fan jocs de paraules, metàfores, etc., amb una intenció emfàtica i expressiva.

Recorda?

!

10 FICCIONS

230

Lèxic i recursos expressius

activitats proposades

1. Troba en els exemples següents diferents fi gures sintàctiques:

2. Llegeix els anuncis següents i identifi ca els recursos retòrics que fan servir, tant sintàctics com fonètics:

a) L arios triple sec : Fred, Dolç, Suau.

b) Un glu glu de Campari i tres fshhhh de soda.

c) Ford: luxe, comoditat, seguretat, bon preu.

d) Voll-Damm: Doble malta. Doble premi.

e) Click, click, click... Canon, el plaer de treballar.

f) Vespa: autèntica, sòlida, potent, brillant.

g) Givenchy: Very intense, very elegant, very you.

Paral·lelisme: Repetició d’una mateixa estructura en diversos versos o frases:

Polisíndeton: Repetició de conjuncions o elements d’enllaç per tal de fer més rà-pid el ritme del vers o de la frase:

Quiasme: Encreuament de mots o frases que estableix una simetria sintàctica:

De l’aigua sentíem la música dolça

JOAN ALCOVER

Tornar-se fl or si avui fa primavera, fer de paraigua quan cau un ruixat. Manta, edredó, matalàs, coixinera, i sempre exemple de fe i castedat.

NARCÍS COMADIRA

Una amable, una trista, una petita pàtria,entre dues clarors, de comerços antics,de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,de nobles campanades i grans llits de canonge,d'una certa grogor de pianos usats [...]

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Quin pedestal per l’estàtua!Pel gegant, quin mirador!

JACINT VERDAGUER

Ignoro els temps passats, els anys, i els segles, la sang, la raça, la terra i la llar.

J.V. Foix

Fa temps d’estiu; gregalet al matí; xaloquet al migdia; garbí fl uix a la tarda; terralet a la nit.

Josep Pla

I vaig tornar a córrer. I ell al meu darrere. Les botigues tancades amb la persiana de canaleta avall i els aparadors plens de coses quietes com ara tinters i secants i postals i nines i roba desplegada i pots d’alumini i gèneres de punt [...]

Mercè Rodoreda

Se'n riuran els camps i les ribes pures i els pollancs i el riu i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills i els ocells cantaires i el vent remorós i els follets rondaires

MIQUEL MARTÍ I POL

Hi canten els rossinyols,Les tórtores hi gemeguen.

Jacint Verdaguer

10FICCIONS

231

Ortografia

5. Apòstrof, contraccions i guionet

activitats proposades

1. Escriu convenientment l’apòstrof o la contracció:

Ve de el hort. És a el rebost. Coneix la Isabel. Veig la hiena. Creix la indústria. Ve per el camí. Vola per el aire. Té la oportunitat. Surt de el institut. Plou des de ahir. Flor de un dia.

2. Separa aquestes paraules convenientment:

menvaig, menaniria, senhananat, nonhiha, hihanarribat, dónalhi, menjatels, mi-rals, notenmoguis, senanava, senhaanat, adonarten, tenadones, tenescapes.

3. Combina els mots o prefi xos de la primera sèrie amb la segona.

a) anglo, sud, gira, dos, vice, hispano, guarda, tres, ex, socio, pre, trenta, anti, cap

b) romà, saxó, cents, americà, gros, quatre, romàntic, davanter, roba, ministre, sol, rector, secretari, presidenta, econòmic, roig, lingüístic, romàntic, rodes.

Fan excepció de l’apòstrof de l’article tots aquests ca-sos:

paraules femenines que comencen per i o u àto-nes, precedides o no de h (recorda-ho: no accent

no apòstrof ): la icona, la història, la unitat, la humitat. paraules que comencen

amb diftong: el iode, la hiena. el nom de les lletres: la

ema, la a, la essa... les paraules que comen-

cen pel prefi x negatiu a-: la anormalitat, la asi-metria... el nom de l’hora prime-

ra: la una. els mots començats amb

h aspirada: el Harry, el hall.

Atenció!

Una norma que cal tenir en compte: l’apòstrof de l’article preval sobre la contracció.

I així cal escriure: a l’apara-dor, de l’armari, per l’hort, ca l’Aleix, ca n’Antoni.

Atenció!

Els pronoms febles s’es-criuen amb guió darrere el verb o darrere d’un altre pronom, quan no s’apos-trofen:

vés-hidóna’ns-hoexpliqueu-l’hiendur-se-les

Recorda?

!

5.1 L’apòstrofApostrofem només tres classes de paraules:

l’article singular (el/la): l’avi, l’ofi ci, l’estrella, etc.

la preposició de: d’una mostela, d’aquí, d’alegria, d’escriure...

els pronoms febles: t’escric, se n’anessin, s’ho cruspeixen, porta’m... [Ja saps que l’apòstrof va tan a la dreta com sigui possible (me n’aniré, se n’ha anat).]

5.2 Les contraccionsEs contrauen les preposicions a, de i per amb l’article masculí singular i plural: al, als, del, dels, pel, pels. També es contrau la partícula ca (reducció de casa) amb l’ar-ticle defi nit, singular i plural, o amb l’article personal: cal, cals, can.

5.3 El guionet S’escriuen amb guionet aquests compostos:

Els numerals (vint-i-dosè...) –recorda la fórmula D-U-C–; els que comencen amb el nom d’un punt cardinal (nord-americà...); els compostos repetitius i expressius (a corre-cuita, pengim-penjam...); els formats amb el mot no (el no-res...). I alguns al-tres (abans-d’ahir, adéu-siau...).

Els compostos formats amb mots catalans quan el primer acaba en vocal i el se-gon comença amb r-, s- o x- (busca-raons, poca-solta, escura-xemeneies...) o quan l’absència del guionet podria induir a lectures errònies (pèl-llarg, pit-roig...)

S’escriuen sense guionet aquests altres:

Els mots construïts amb formes prefi xades acabades en -o (socioeconòmic...); els mots construïts amb prefi xos (arxisatisfet, exmarit, presocràtic, grecoromà –observa que no han de doblar ni la r ni la s–, o amb mots catalans (setciències, capicua...).

10 FICCIONS10 FICCIONS

232

Literatura

Pere Calders es va afi cio-nar de ben jove a la litera-tura i al dibuix. Després de la guerra es va exiliar a Fran-ça i a Mèxic fi ns a l’any 1962. Tot i que va escriure algu-nes novel·les, el gènere preferit de Calders va ser el conte, dins el corrent del realisme màgic. Les seves obres més importants són: El primer Arlequí (1936), Crò-niques de la veritat oculta (1955), Demà a les tres de la matinada (1959), L’ombra de l’atzavara (1964), Ronda naval sota la boira (1966), Aquí descansa Nevares (1967), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofi ta (1983), De teves a meves (1984) i L’honor a la deriva (1992). El 1986 va rebre el Premi d’Honor de les Lle-tres Catalanes.

Per saber-ne més

6.1 Pere Calders (1912-1994)La seva narrativa, formada per algunes novel·les però sobretot per contes, és una barreja de realitat i fantasia, dins la línia del realisme màgic que Massimo Bontem-pelli va iniciar a Itàlia durant els anys trenta. Les narracions de Calders presenten una fi na ironia i plantegen situacions que s’acosten a l’absurd quan els personat-ges s’han d’enfrontar a algun element que altera la realitat:

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un

arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a

les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona

estimada a qui confi ar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància

del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:

–Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al

marge de la meva voluntat.

L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:

–No pot ésser.

–Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i

fent-me nosa.

Pere Calders, L’arbre domèstic

En la narrativa de Calders, un fet extraordinari, inversemblant o sobrenatural alte-ra el món quotidià i permet al protagonista conèixer la realitat més amagada. D’aquesta manera, la realitat aparent només és un punt de partida per arribar a la que està oculta, a la qual s’accedeix a través del somni, la fantasia o la il·lusió. I que amaga el sentit últim de les coses, la realitat més profunda.

A banda de Pere Calders, dins el grup de narradors que van optar per la nar-rativa fantàstica també cal destacar Joan Perucho (1920-2000), autor de lli-bres irònics i sorprenents com Llibre de cavalleries (1957) i Les històries natu-rals (1960), entre d’altres, i Jordi Sarsanedas (1924-2000), que destaca per l’obra Mites (1954), un re-cull de proses poètiques que es mouen entre dos plans, el de la realitat i el del subconscient.

Sabies que... 6. Narrativa. Pere Calders iManuel de Pedrolo

Al costat de grans narradors com Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga, hi ha tot un grup d’escriptors formats abans de la guerra que es van donar a conèixer sobretot a partir dels anys cinquanta i que, a l’exili o a l’interior, es van decantar per una li-teratura de caire realista (Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Avel·lí Ar-tís-Gener) o per la narrativa fantàstica (Pere Calders, Joan Perucho i Jordi Sarsa-nedas).

El somni és tan consubstancial a l’home com la percepció física d’una punxada.

Encara que sigui la cosa més aparentment irreal, és un fenomen que forma part d’una

realitat física que és la meva. [...] El qui compra un número de la rifa, compra somni.

I va somniant tota una sèrie de coses que faria en cas de guanyar, que són completament

irreals. I l’esperança no es pot defi nir de manera realista. El realisme tal com l’hem

defi nit deixa de banda una part molt important de la persona.

Joan Oliver i Pere Calders, Diàlegs a Barcelona

10FICCIONS

233

Literatura

A banda de Manuel de Pe-drolo, dins el grup de nar-radors que es van decantar per la narrativa realista cal destacar Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), amb una obra infl uïda per l’exis-tencialisme francès i la novel·la psicològica amb tí-tols com Necessitem morir (1952) i Un lloc entre els morts (1967), i Avel·lí Artís-Gener (1912-2000), amb 556 Brigada Mixta (1945), una crònica autobiogràfi ca sobre la Guerra Civil, i Pa-raules d’Opòton el Vell (1968), fruit del seu exili mexicà.

Per saber-ne més6.2 Manuel de Pedrolo (1918-1990)Manuel de Pedrolo és l’autor d’un obra molt extensa que abasta tots els gèneres (però sobretot la narrativa), que es va desenvolupar durant la postguerra, espe-cialment dins el corrent del realisme, en què tracta temes com l’existencialisme o la denúncia social. La intenció literària de Pedrolo és reelaborar la realitat a través de la literatura i aprofundir i investigar sobre la condició humana.

Tota novel·la és un estudi de situacions imposades al personatge o creades per ell i que

afecten el seu esdevenir, les seves relacions amb els altres i, en general, la seva posició

davant el món. L’espai és un lloc, o una sèrie de llocs successius on estem ancorats,

però la veritable tragèdia està en el temps.

Manuel de Pedrolo

Aquest afany d’investigació el va portar a experimentar diverses tècniques (com l’anàlisi psicològica dels personatges, l’objectivisme narratiu, etc.) i a tractar un ampli ventall de temes (l’ús de l’absurd, la irracionalitat, la injustícia, l’opressió de l’individu, etc.).

El passadís és silenciós i totes les cel·les semblen abandonades, ho semblarien si al

fons de l’obscuritat no es pressentís la presència d’altres éssers immòbils, probablement

emmordassats i lligats com el noi i la noia que li han fet companyia. El deuen veure

travessar cap a la porta sòlida del capdavall del corredor, també tancada, però no tant

com les de les cel·les, car de panys, aquesta només en té tres.

Darrere s’allarga un altre passadís de lloses i, a banda i banda, hi ha tot de portes

menudes que trenquen la llisor dels murs de pedra per on regalima una humitat

densa, indestorbada pel sol. Només brillen les bombetes que pengen del sostre, uns

llums dèbils i grocs que s’estavellen contra l’ombra dels racons profunds i plens de

ressons ara que ell i el carceller desvetllen la quietud que els acull com un enemic.

Una altra porta, aquesta sense panys ni forrellats, amb un guàrdia que l’espera a l’altre

costat i que, en rebre’l de mans del carceller que es retira, l’introdueix a la comuna,

una peça també molt vasta, amb tot de cabines arrenglerades contra la paret del fons,

obertes, tres d’elles ocupades per individus ja granats que defequen amb tot

d’esbufecs.

El guàrdia el porta cap a l’esquerra, on hi ha tres forats amples i rodons, però no és

possible d’arribar-hi, tot el terra és inundat de pixum entre el qual sobreneden unes

masses fosques i ensaïmades que, sense esforç, identifi ca com a excrements humans.

L’atmosfera és pesada, sadolla de fortors espesses i penetrants, uniformes.

–No es pot passar –diu.

–Netegeu-ho i podreu –replica el guàrdia.

Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega

Manuel de Pedrolo va néixer a l’Aranyó (la Segar-ra) en una família de propi-etaris rurals i va passar la in-fantesa a Tàrrega fi ns que l’any 1935 es va traslladar a Barcelona. Durant la Guerra Civil es va incorporar a l’E-xèrcit Popular. Va començar a escriure de molt jove, tot i que no va ser fi ns als anys setanta que va poder viure de la literatura. De la seva ingent obra narrativa, des-taquen Cendra per Martina (1952, publicada el 1965), Totes les bèsties de càrrega (1965, publicada el 1967) i el cicle d’onze novel·les ti-tulat Temps obert. Pedrolo també va escriure poesia, teatre i va fer diverses tra-duccions. L’any 1979 va re-bre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Per saber-ne més

La seva voluntat d’experimentar el va portar, també, a tractar diversos subgèneres narratius, com la novel·la policíaca (amb obres com Joc brut de 1965 o Mossegar-se la cua de 1968) i la narrativa de ciència-fi cció (en què destaca la novel·la Meca-noscrit del segon origen de 1974 i el recull de contes Trajecte fi nal, publicat el 1975).

10 FICCIONS

234

Literatura

activitats proposades

1. Llegeix el fragment del conte de Pere Calders L’arbre domèstic i contesta les preguntes següents:

a) Quin fet provoca l’enuig del protagonista?

b) Com defi niries el que li passa al personatge del conte? Quins adjectius faries servir per explicar la situació (possible , irreal, inversemblant...)?

c) El conte està escrit en primera persona. Quin efecte aconsegueix?

d) Com continuaries la història? Escriu el desenllaç del conte.

2. Llegeix el text següent i contesta les preguntes:

a) Com defi niries el protagonista del conte? És un personatge psicològicament profund?

b) El que li passa al personatge és un fet normal o probable? I la seva reacció? Què hauries fet tu en el seu lloc?

c) El conte planteja el tema del doble o de l’adversari que tots portem a dins. Pensa en els dobles de fi cció que coneguis (literatura, còmic) i cita’n els noms.

3. Llegeix el fragment de Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo que apareix a la unitat. Digues quin d’aquests temes tracta i comenta’l:

a) La vida sense sentit, b) La mort, c) L’opressió i la manca de llibertat, d) El desdo-blament de la personalitat, e) El somni.

4. Llegeix el conte «El regressiu» del llibre Trajecte fi nal de Manuel de Pedrolo i contesta les preguntes següents:

a) La situació inicial és insòlita, però després el conte es desenvolupa de manera lògica. Quins elements de la història són ciència-fi cció i quins no?

b) Quins problemes crearia que existissin persones amb la capacitat de rejove-nir-se?

c) Quin futur planteja el conte? La visió és pessimista o optimista? Per què?

Era un vespre de festa, i la fi ra es veia molt animada. Tot anava bé, tot feia bonic, i la meva felicitat prenia l’aire de passar-me desapercebuda.

I vet aquí que em disposava a pujar a la Gran Roda, quan vaig veure que un individu igual que jo prenia bitllet per entrar al Tub de les Rialles. He dit que era igual que jo, però amb això no n’hi ha prou; és que s’assemblava tant a mi, que era com jo mateix davant meu. Era com la meva imatge fora del mirall, dotada d’independència.

Quina cosa més intolerable! [...] De moment les nostres mirades es trobaren, i ni ell va entrar al tub de les Rialles ni jo vaig pujar a la Gran Roda. Simultàniament, va sortir de les nostres boques un rondineig que no recordava gens la veu humana, i les nostres orelles es posaren altes, tenses, com en els grans moments. Semblàvem –demano perdó pel paral·lel– dos gossos que es troben acarats de sobte en tombar una cantonada.

Va ser fatal, inevitable; tothom ho comprendrà: ens abraonàrem l’un contra l’altre com dues bèsties ferides. L’abraçada de la lluita va posar tan evident la nostra semblança, que la gent que s’ho mirava no va poder creuar apostes. [...]

Aquella vegada, va prevaler la raó, i justícia fou feta. Quan un policia ens va separar, el meu adversari estava desfi gurat.

Pere Calders, O ell, o joDr. Jekyll i Mr. Hyde.

10FICCIONS

235

Per acabar

activitats fi nals

1. Les notícies també són textos narratius. Observa’n els titulars, que intenten recollir la síntesi del fets narrats. Recull-ne alguns i comprova-ho.

2. Segons Cortázar, quines característiques ha de tenir un bon conte? A què es refereixen i en què consisteixen? Quins deuen ser els límits del conte? Què distingeix el bon i el mal contista?

3. Assenyala les oracions subordinades adverbials d’aquestes frases i digues de quina classe són. N’hi ha una que no ho és i en alguna frase n’hi ha dues:

a) Embolicat amb una pellissa, rondava pels volts de la fi nca fent sonar la matraca.

b) Quan el seu nen plora, no puc dormir gens i gronxo el bressol.

c) Mentre gronxava el seu fi ll al bressol, em vaig adormir sense voler.

d) Abans que no sortís la primera lletra, va esguardar les portes.

e) Quan a cal senyor hi hagi l’avet amb les llaminadures, agafa’m una nou.

f) Fa broma amb el servei tot tamborinant amb les botes.

g) Va mirar cap a la fi nestra fosca, on centellejava el refl ex de l’espelma.

4. Quin connector caldria –davant de la primera oració o de la segona– en aquestes frases juxtaposades del petit Vanka?:

a) M’enyoro moltíssim, sempre ploro.

b) Els aprenents es riuen de mi, m’envien a la taverna.

c) No tinc pare ni mare, només em quedes tu.

d) Aquells hams serveixen per a qualsevol peix, són molt forts.

e) Jo vaig començar per la cua i ella va començar a picar-me.

f) La meva vida no val res, pitjor que la de qualsevol gos.

g) Demana-li a la senyora Olga Ignàtevna, digue-li que és per al Vanka.

5. Escriu els articles davant dels noms, amb apòstrof o contracció, si cal:

Mireu ... estrella. Presenta’m ... Irene. Vola per ... cel. Vola per ... aire. Torna cap a ... despatx. Torna cap a ... institut. Va fi ns a ... illa. Va fi ns a ... Marroc. Ho sap des de ... primer dia. Ho sap des de ... sis anys. Des de ... pati no es veu. Anirà a ca ... metge. És a ca ... Ernest. Aquest noi és de ca ... Arnau. Vés a ca ... rellotger. Vaig a ca ... avis.

Un conte és signifi catiu quan trenca els seus propis límits amb aquella explosió

d’energia espiritual que il·lumina bruscament alguna cosa que va molt més enllà

de la petita i a vegades miserable anècdota que conta. Penso, per exemple, en el

tema de la majoria dels admirables relats d’Anton Txèkhov. ¿Què hi ha allí que no

sigui tristament quotidià, mediocre, moltes vegades conformista o inútilment

rebel? I tanmateix, els contes de Txèkhov són signifi catius, alguna cosa esclata en

ells mentre els llegim i ens proposa una mena de ruptura amb el quotidià que va

molt més enllà de l’anècdota. La idea de signifi cació no pot tenir sentit si no la

relacionem amb les d’intensitat i tensió, que ja no es refereixen al tema sinó al

tractament literari d’aquest tema, a la tècnica emprada per desenvolupar el tema.

I és aquí on es produeix el destriament entre el bon i el mal contista.

Julio Cortázar, Alguns aspectes del conte [Text adaptat]

Llegeix aquests contes i

analitza-hi la situació de

partida, l’element que trenca

la quotidianitat, la transfor-

mació que provoca, la ironia

que contenen, el sentit del

títol...

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai,

enlloc, en cap ocasió, però

s’assemblava tant a un veí

meu que em va saludar

cordialment: ell també

s’havia confós.

Venim de la pols

Van excavar davant de casa

seva. No volien dir-li si feien

una piscina o la base d’una

glorieta. “Es tracta d’una

sorpresa” responien a cada

pregunta d’ell. I ho fou, per-

què quan van completar les

mides li donaren allò que

se’n diu cristiana sepultura.

PERE CALDERS, Contes breus

Investiga

10 FICCIONS

236

Per acabar

expressió escrita

Dictat

Aquesta matinada, pels volts de les tres, una successió de xiscles horrorosos ha fet saltar del llit els veïns del districte Saint-Roch. Els xiscles provenien, aparentment, del quart pis d’una casa del carrer Morgue. Amb una mica de retard, produït per l’intent infructuós que els obrissin d’una manera espontània, uns vuit o deu veïns van forçar la porta de la reixa amb una palanca i van entrar acompanyats de dos gendarmes. Aleshores els crits ja s’havien acabat, però quan el grup va pujar cor-rents el primer tram de les escales, van distingir dues o més veus aspres, bregaires i furioses, que semblava que procedien de la part superior de la casa. Quan van arribar al segon replà, aquests sorolls també s’havien acabat, i tot havia tornat a una calma absoluta. El grup es va separar i es van afanyar a entrar a totes les habi-tacions.

(145 mots) EDGAR ALLAN POE, Els crims del carrer Morgue [Text adaptat]

Prepara el dictat:

Vigila com s’han d’escriure algunes paraules franceses: el districte Saint-Roch, el carrer Morgue.

Para atenció que hi ha alguns mots amb dièresi o accent: veïns, produït, replà, però, espontània.

Potser hi ha paraules que no coneixes o que no has escrit mai:

infructuós: és un fals derivat de fruit; signifi ca que no dóna fruit, que no se n’obté resultat.

bregaires: és un derivat de brega; designa algú o alguna cosa que busca bre-ga, baralla, que lluita o combat.

afanyar: deriva de la paraula afany; posar afany, esforç, diligència, en una acció.

gendarmes: és el nom que reben a França i altres països els policies.

Hauràs de vigilar algunes esses: successió, forçar, obrissin, horrorosos, furioses.

Observa el plural d’aquests mots formats amb el sufi x –ós: sempre fan la fl exió de gènere i nombre amb essa sonora, és a dir, amb una sola essa: furiós/ furio-sa/ furiosos/ furioses; horrorós/ horrorosa/ horrorosos/ horroroses.

Fixa’t bé en els signes de puntuació.

Expressió escrita

Escriu un conte breu –d’un màxim de 200 paraules– amb algun enigma, alguna intriga, algun misteri. Pots aprofi tar alguna anècdota i transformar-la creativa-ment perquè en resulti un relat. Tria l’assumpte, l’objecte, l’incident que ha de desvetllar la curiositat del lector, que voldrà acompanyar-te per satisfer-la.

Observa el consell de Poe:

«Qualsevol pla o argument [...] ha de ser desenvolupat fi ns al desenllaç abans de començar a escriure en detall. Només amb el des-enllaç al davant podrem donar a l’argument l’at-mosfera indispensable de conseqüència, de causali-tat, fent que els incidents i, sobretot, el to general ten-deixin a envigorir-ne la in-tenció.»

EDGAR ALLAN POE, Filosofi a de la composició

Pensa, doncs, primer, com vols començar i acabar el conte.

Per saber-ne més

10FICCIONS

237

Per acabar

Projecte de recerca

Notes i citacions. Glossaris i vocabularis

Les remissions són les indicacions que es fan perquè el lector pugui obtenir més informació o detalls en alguna altra part del text.

Se solen fer posant entre parèntesis les paraules vegeu (o les seves abreviatures veg. o v.) o bé cf. o cfr. (per «confronteu») i la informació suplementària abreu-jada.

(vegeu fi g. 4) (veg. capítol 3) (cf. annex 2)

Les referències són les indicacions que es fan perquè el lector pugui obtenir més informació en fonts externes o per indicar d'on s'ha tret la informació.

Unes i altres es fan per mitjà d'una crida, o senyal inserit en el text, que remet a una nota fora del text. Aquesta nota va encapçalada pel mateix senyal de crida i constitueix el comentari, aclariment o informació suplementària.

Les notes es poden fer a peu de pàgina, al fi nal del capítol o del treball.

Si són abundants és recomanable agrupar-les al fi nal. En aquest cas constitueixen un recull al fi nal de la memòria, al costat dels altres annexos.

Quan s'ha de repetir el contingut de la nota totalment o parcial es pot fer de di-verses maneres:

(3) vegeu nota 2 (3) ibíd.

Les citacions. La manera tradicional de fer-ne és aquesta:

Al text: «Una bona col·lecció de llibres és un mirall, una fi nestra oberta als mil refl exos del món.»1 Per això ens proposem...

A peu de pàgina o en el recull de notes:

(1) PUIG, Irene de: Llibres per llegir, llibres per tenir, 1994.

A la bibliografi a fi nal:

PUIG, Irene de: Llibres per llegir, llibres per tenir. Barcelona: Ed. Barcanova, 1994.

Els glossaris o vocabularis són llistats que recullen un catàleg, un repertori de paraules i conceptes que s’usen al llarg del treball i que requereixen defi nicions. Poden ser de terminologia específi ca o de vocabulari tècnic que convingui preci-sar o comentar. També poden contenir una llista d’abreviatures usades.

Les paraules del glossari s’han d’ordenar alfabèticament i el glossari s’ha d’afegir com a annex al fi nal del treball, perquè sigui consultable com l’índex o la biblio-grafi a.

Practica

Al llarg d’aquest llibre, ja has llegit molts relats, molts autors de novel·les i contes. Fes-ne un recull, ordena’ls cronològicament. Escriu-ne correctament les referèn-cies bibliogràfi ques. Fes un petit comentari de cada autor.

Les crides poden ser un asterisc –que no permet gaires notes correlatives–, o una xifra o lletra volades en el text (superíndex).

Es posen entre parèntesis o seguides de punt fora del text.

* **(1)1.(a)

Sabies que...

Les citacions textuals:

Reprodueixen literalment paraules d’altres autors i s’han d’escriure entre co-metes.

S’ha de ser plenament res-pectuós amb els textos d’altres, siguin de llibres, enciclopèdies o webs, i ci-tar-ne l’autoria.

Un altre sistema per fer les citacions:

Al text i entre parèntesis se cita l’autor i l’any, sense cri-da ni nota; després, es fa constar a la bibliografi a fi -nal. Vegeu:

Al text: «Una bona col-lecció de llibres és un mi-rall, una fi nestra oberta als mil refl exos del món.» (PUIG, 1994). Per això ens propo-sem…

Per saber-ne més