4b2b3bef359f3

3
1 Un dia a la vida de… UN DIA A LA VIDA DE... Peces documentals sobre el dia a dia d’una persona del barri (o poble) a partir del muntatge de fotografies o plans i una entrevista. Es tracta de veure com aquestes persones viuen al barri i com el retrat de la persona pot esdevenir també un retrat del barri i d’algunes de les seves característiques. Proposta especialment adreçada a alumnes d’entre 8 i 18 anys. PROCÉS 1. Pensem en persones del barri (o poble) a qui seria interessant retratar en alguns moments del seu dia a dia al barri. Podem organitzar la classe per grups per així retratar persones molt diferents entre elles (per edat, ocupació, antiguitat com a veïns del barri, etc.). Podem plantejar preguntes similars a les que es proposen a “Paraules de barri”: fa temps que viuen/treballen al barri? Què fan al llarg del dia? Per quins llocs passen sovint? Quins equipaments utilitzen? Quins espais els agraden? A quines hores es desplacen pel barri?. Hem de pensar, però, que en aquesta pràctica podrem aprofundir molt més en el coneixement de la persona a qui retratem en el seu dia a dia, ja que centrem la nostra peça únicament en ella i, per tant, tenim més temps perquè ens expliqui coses. Hem de tenir present també que ens interessa conèixer les seves activitats habituals al llarg d’un dia. És important, doncs, tenir present que no només ha de respondre les nostres preguntes, sinó que ens interessa que expliqui històries, vivències, anècdotes... És interessant que els diversos grups de treball triïn persones diferents. Així descobrirem la diversitat del barri i de les maneres de viure-hi: - Habitants: nens, adults-pares, gent gran-avis. Quins recorreguts fan i quins espais utilitzen (escola, parc...)? Com es desplacen? Utilitzen transports? Poden caminar bé pels carrers? - Treballadors: gent que hi passa moltes hores però que no hi viu. Analitzar diferents sectors i tipus d’horaris (comerciants, transportistes, vigilants, educadors, carters... que treballin en diferents franges del dia). 2. Cada grup prepara una primera conversa per conèixer com és la vida de la persona a qui es vol retratar: què fa durant un dia habitualment? Com es mou pel barri, quins recorreguts fa? A quins llocs va més sovint? Treballa al barri? Quines històries ha viscut al barri? No cal filmar l’entrevista: podem enregistrar únicament la veu amb una gravadora d’àudio o bé prendre notes. Es tracta sobretot d’una fase de documentació que ens servirà per preparar la peça. Si decidim filmar-la, vegeu les notes incloses a “Paraules d’un barri”. 3. Comentem l’entrevista a classe i decidim quins moments del seu dia a dia ens interessa retratar. Quedem el dia o dies més adients. Podem escollir moments molt diversos, atenent a la persona i la seva relació amb el barri; per exemple: l’esmorzar, un moment en què la persona mira per la finestra o surt al balcó, quan estén la roba, quan es desplaça caminant, quan va a comprar, quan treballa, quan va a l’escola o quan va buscar a un nen a l’escola, quan surt a passejar, etc.. Pensem com serà de diferent fer

Upload: nicolas-riquelme-abuffon

Post on 15-Dec-2015

215 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

cine

TRANSCRIPT

Page 1: 4b2b3bef359f3

1 Un dia a la vida de…

UN DIA A LA VIDA DE...

Peces documentals sobre el dia a dia d’una persona del barri (o poble) a partir del muntatge de fotografies o plans i una entrevista. E s tracta de veure com aquestes persones viuen al barri i com el retrat de la perso na pot esdevenir també un retrat del barri i d’algunes de les seves característiques.

Proposta especialment adreçada a alumnes d’entre 8 i 18 anys.

PROCÉS

1. Pensem en persones del barri (o poble) a qui seria interessant retratar en alguns moments del seu dia a dia al barri. Podem organitzar la classe per grups per així retratar persones molt diferents entre elles (per edat, ocupació, antiguitat com a veïns del barri, etc.).

Podem plantejar preguntes similars a les que es proposen a “Paraules de barri”: fa temps que viuen/treballen al barri? Què fan al llarg del dia? Per quins llocs passen sovint? Quins equipaments utilitzen? Quins espais els agraden? A quines hores es desplacen pel barri?. Hem de pensar, però, que en aquesta pràctica podrem aprofundir molt més en el coneixement de la persona a qui retratem en el seu dia a dia, ja que centrem la nostra peça únicament en ella i, per tant, tenim més temps perquè ens expliqui coses. Hem de tenir present també que ens interessa conèixer les seves activitats habituals al llarg d’un dia. És important, doncs, tenir present que no només ha de respondre les nostres preguntes, sinó que ens interessa que expliqui històries, vivències, anècdotes...

És interessant que els diversos grups de treball triïn persones diferents. Així descobrirem la diversitat del barri i de les maneres de viure-hi:

- Habitants: nens, adults-pares, gent gran-avis. Quins recorreguts fan i quins espais utilitzen (escola, parc...)? Com es desplacen? Utilitzen transports? Poden caminar bé pels carrers?

- Treballadors: gent que hi passa moltes hores però que no hi viu. Analitzar diferents sectors i tipus d’horaris (comerciants, transportistes, vigilants, educadors, carters... que treballin en diferents franges del dia).

2. Cada grup prepara una primera conversa per conèixer com és la vida de la persona a qui es vol retratar: què fa durant un dia habitualment? Com es mou pel barri, quins recorreguts fa? A quins llocs va més sovint? Treballa al barri? Quines històries ha viscut al barri?

No cal filmar l’entrevista: podem enregistrar únicament la veu amb una gravadora d’àudio o bé prendre notes. Es tracta sobretot d’una fase de documentació que ens servirà per preparar la peça. Si decidim filmar-la, vegeu les notes incloses a “Paraules d’un barri”.

3. Comentem l’entrevista a classe i decidim quins moments del seu dia a dia ens interessa retratar. Quedem el dia o dies més adients. Podem escollir moments molt diversos, atenent a la persona i la seva relació amb el barri; per exemple: l’esmorzar, un moment en què la persona mira per la finestra o surt al balcó, quan estén la roba, quan es desplaça caminant, quan va a comprar, quan treballa, quan va a l’escola o quan va buscar a un nen a l’escola, quan surt a passejar, etc.. Pensem com serà de diferent fer

Page 2: 4b2b3bef359f3

2 Un dia a la vida de…

el seguiment d’un nen de 4 anys que el d’una senyora de 80 o una persona d’edat mitjana; d’una persona que treballa i una que no, etc..

4. Cada grup prepara com farà el retrat: quin tipus de fotografies/plans farà, com s’organitzarà perquè tots els participants realitzin totes les tasques, etc.

5. Retrat. Els retrats de la persona en diferents moments de la seva quotidianitat poden fer-se a partir de fotografies, plans o combinant els dos tipus de materials. Tant en un cas com en l’altre, es tractarà de pensar prèviament com fotografiar/filmar les diferents situacions. Si filmem, pensarem quants plans tenim temps de fer i també tindrem en compte la disponibilitat de la persona. En general, podem pensar a fer entre 1 i 3 plans de cada situació. En funció del nombre de plans que puguem fer, haurem de decidir quins aspectes ens interessa privilegiar, l’escala dels plans i la posició de la càmera, etc. Si fem fotografies, en podrem fer moltes més, però és important fer cadascuna de les fotografies amb cura i atenció.

En el moment de filmar o fotografiar farem especial atenció a la relació de la persona amb l’espai i, com sempre, ens fixarem en l’enquadrament, la llum, els colors, les formes i la composició. Tot i haver previst quins plans/fotografies farem, en el moment de fer-les estarem molt atents al conjunt i al detall per realitzar les imatges previstes i també d’altres que puguin ser interessants. Hem de tenir en compte que cada dia és diferent (la llum i les situacions canvien) i ens pot deparar sorpreses!

Com a “Paraules d’un barri”, podem pensar a fer un pla del retratat on es presenta, dient com es diu, quants anys té i si viu o treballa al barri i des de quan.

6. Especialment si fem el retrat amb fotografies, pot ser interessant enregistrar sons dels diferents moments retratats. Aquests sons els podem gravar amb la càmera de vídeo o bé amb una gravadora d’àudio.

7. Bolquem a l’ordinador les fotografies o plans. Mirem tot el material i triem les fotografies/plans que més ens interessen o agraden, tenint en compte que es tracta de transmetre com és, viu i es relaciona amb el barri la persona retratada.

8. Si les hem enregistrades, escoltem les gravacions de les entrevistes i seleccionem les parts que més ens interessen (ho podem fer amb el programa de muntatge o, si es tracta de gravacions sonores, amb l’Audacity).

9. Muntem les fotografies i/o els plans així com els sons i/o l’entrevista si els hem enregistrat.

10. En cas que vulguem incloure una veu en off explicant el dia a dia del retratat, escrivim el text i preparem la lectura abans de la gravació. Gravem la veu en off en un lloc i a una hora el més silenciosos possible. En el moment d’incloure la veu en off en el muntatge, ajustarem l’àudio a les imatges i a la resta de material sonor inclòs en el muntatge.

11. Veiem els retrats tots junts i cada grup fa una valoració del seu propi treball: què és el que més els agrada, què han après, què es podria millorar, què els ha resultat més interessant o sorprenent, etc. La resta de companys participen dels comentaris. Fem observacions i extraiem conclusions de la relació de les persones retratades amb el barri i, si s’escau, de com el mateix barri és viscut per persones diferents.

12. Sempre que sigui possible, fem una projecció pública (per altres alumnes, pels participants, etc.).

13. Pensem a fer còpies de la peça per tal de lliurar-les a tots els retratats.

Page 3: 4b2b3bef359f3

3 Un dia a la vida de…

COM ORGANITZAR-HO

Tant per fer fotografies com per filmar plans, es recomana treballar amb grups petits (d’entre 4 i 6 alumnes) per no “ocupar massa espai” i que la persona retratada estigui còmoda i tranquil·la, i també perquè tots els alumnes estiguin activament implicats en la creació.

Si fem fotografies, es tractarà d’organitzar-ho de forma que entre el grup s’acordi com es farà el seguiment (quines fotografies farem) al temps que cada alumne pugui tenir el seu espai de decisió i de descoberta fotogràfica.

Si filmem plans, és interessant que organitzem les tasques rotativament, de manera que tots els alumnes assumeixin al menys en una ocasió cadascuna de les tasques de rodatge. Aquestes tasques poden ser: director, ajudant de direcció, càmera, so, script i fotògraf (per fotografiar el treball a mode de making of).

L’encarregat (rotatiu) del script serà el responsable d’apuntar la informació de cada pla escrita a la claqueta i a l’acabar, la descripció de què ha passat durant el pla: les accions, si hi ha hagut algun problema durant la gravació (p.ex. la càmera s’ha mogut involuntàriament), si hi ha qüestions de so que ens interessen, o un canvi de llum molt especial, etc.

Sempre que sigui possible, és convenient poder disposar d’un micròfon per gravar el so i poder connectar uns auriculars a la càmera per tal que l’encarregat del so pugui controlar l’entrada del so. Podem preguntar al CRP si disposen de càmeres amb entrada i sortida d’àudio, o micròfons.

Establir un mètode de rodatge és fonamental. Que estigui clarament definit i tothom el tingui clar permetrà que quan gravem tots els membres de l’equip estiguin en silenci i concentrats en la feina. Podeu veure unes indicacions orientadores pel rodatge i pel muntatge a “Paraules d’un barri”.