EXPERIÈNCIES D’INFANTESA I JOVENTUT, RECURSOS PER AL LITERAT J. V. Foix va fer estades sovintejades a Manresa, a casa dels avis on havia nascut laseva mare. Les situacions i els paisatges manresans van engruixir el pòsit vivencial d’un jove que es va reclamar a tot hora hereu de la tradició familiar

Regió7DISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201748

CulturesTEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | ART | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

Enguany es commemora el trentèaniversari de la mort del poeta J. V.Foix i Mas (Sarrià, 28 de gener del1893-Barcelona 29 de gener del1987). De la gent pública, hom se’nfa una idea sobre base d’allò que liarriba, i així a J. V. Foix se l’ha adjec-tivat com el poeta de Sarrià i se l’halligat gairebé en exclusiva amb elspaisatges mariners del Port de la Sel-va, a l’Alt Empordà, i amb raó, no en-debades hi va tenir segona residèn-cia una pila d’anys i de la qual va sor-gir un gruix important d’obra literà-ria. Però en un entrevista donada aJoan Ramon Mainat per al programaDia a dia de RNE, emès el 1985, elperiodista li posa en safata el que ha-via de ser una resposta elogiosa deSarrià, però el poeta expressa el con-trari d’allò que s’espera escoltar i diu:«Home, diguem-ne, enamorat, comenamorat, no en sóc (de Sarrià), per-què pràcticament jo sóc sarrianencde casualitat, pel fet que el meu parees va establir en aquell barri on hi ha-via un establiment que convenia ales seves intencions, però el meupare era dels Torrents de Lladurs i lameva mare era de Manresa, de ma-nera que jo porto una tradició... nosóc d’una tradició sarrianenca, notinc família sarrianenca ni parentescactualment, fins ara de la famíliaFoix».

Tenim, doncs, un Foix de terra en-dins que coneix molt bé la ciutat dela seva mare i dels avis materns, que

també coneix profundament la geo-grafia solsonina de la família Foix: eltermenal de Lladurs, però tambéSolsona, la vall del Cardener, la molade Lord els barrancs de Vallonga...Unes geografies personals que trau-ran el cap per aquí i per allà en dife-rents moments de la seva produccióliterària, a voltes allà on menys t’hoesperes.

En l’origen de la coneguda pastis-seria Foix de Sarrià hi ha, doncs,Manresa, concretament, la desapa-reguda pastisseria Amat del carrerde Sant Miquel número 24, que des-prés va ser pastisseria Ribera i ara ElBlat. Va ser en aquest establiment onva fer l’aprenentatge i va treballardurant divuit anys Josep Foix i Ribe-ra, el pare del poeta, entre els anys1868 i 1886. Josep Foix va baixar deTorrents de Lladurs, al Solsonès, alstretze anys, i va deixar enrere una fa-mília dedicada a l’activitat agrària.Calia, doncs, guanyar-se la vida forade casa. En una entrevista de JoanBarril al programa Cafè Exprés de

J. V. Foix, geografia literària manresanaUn buidatge de l’obra literària del poeta posa de manifest que la ciutat dels seus avis li va deixar una empremta inesborrable

REPORTATGE

Salvador RedóMANRESA

La plaça de toros Catalonia Park era a

Foix descriu en els seus textos man-resans l’ambient de les terrasses delpasseig de Pere III. Són uns textos enquè es revela com un enemic declaratde les corrides de toros i s’enfadaquan veu que a la ciutat de les Basesde Manresa hi ha plaça de toros.

Li resulten especialment molestesles corrides de la tardor del 1932, l’anyde l’aprovació de l’Estatut de Catalu-nya. En un article que va sortir publi-cat el 24 de novembre del 1932 a LaPublicitat va escriure: «No fa gairesdies, a Manresa, van estrenar una pla-za. És la segona o tercera vegada queels nyèbits més o menys entonatsd’aquella ciutat tenen ocasió de de-

mostrar que són capaços de pertor-bar el recobrament del Bages tot opo-sant-hi una flamenquització delscostums» i torna als seus records deprimera joventut: «Recordem, demolt jovenets, l’aspecte de la vetustaciutat fabril una tarda de corrida: al-guns nois de casa bona, inútils per acap causa noble, cobrien la testa ambun cordovès i feien pràctiques d’inèp-cia pel passeig de Pere III tot intentantde cavalcar un cavall estantís al qualno revifaven ni els pirops que els ge-nets llançaven a quatre damisel·lesprou frívoles per a creure que unapinta de dos pams i una mantellinaencrestada les elevava de rang; ni elsmanats de garrofes que, lligats amb

cinta oficial, els mostraven des de laterrassa de la Gàbia!».

I torna a l’any 1932: «Suposem que,tot i que –per amagar llur indiferènciaciutadana– els tauròmacs manresanshan redactat, segons diuen, els pro-grames de les corrides en català, elflamenquisme manresà d’avui és tanatrotinat com els atuells d’alguns ve-taires. Teníem, dies passats, el propò-sit de remarcar la coincidència de

l’aprovació de l’Estatut amb aquestarepresa dels torosen una ciutat on tanpoc escauen com Manresa. Ens vandir, però, que el negoci aniria proumalament per a l’empresari –i que, alcapdavall, haurien de plegar toros, to-reros i els capsigranys que els apro-ven... No s’han de celebrar torosa Cer-vera ni a Manresa! La gent de Figue-res, d’Olot, de Vic, de Ripoll i de Car-dona, hauran d’avesar-se a pensar enanys venidors que per la festa majorno hi haurà corrida. A Barcelona, elsveïns de la plaça d’Espanya i de la Mo-numental veuran bastir, a l’indret onhi ha avui las plazas que recorden elssegles de pobresa material i espiritualdel país, escoles i gimnasos».

S.R. MANRESA

Foix: «No s’han de celebrar toros a... Manresa!»«Alguns nois de casa bona,inútils per a cap causa noble,cobrien la testa amb uncordovès»

«El meu pare era dels Torrentsde Lladurs i la meva mare erade Manresa, de manera que joporto una tradició...»

«Ui, quina tranquil·litat,aquella Manresa d’aleshores!Era una mica poblet en el sentitde moviment ciutadà»

«Els ulls del personatgeemmarcat em miraven i emperseguien com els de santIgnasi, de la Cova...»

FUNDACIÓ J.V. FOIX/ARXIU JAUME PONS

DE QUAN FOIX VISITAVA MAN-RESA. Aquestes fotografies corres-ponen als temps en què J. V. Foix so-vintejava les estades a Manresa acasa de la família dels avis materns,que vivien al carrer d’Urgell.

El jove Foix de quinze anys en unafotografia de l’any 1908 Els ger-mans Foix-Mas: Carolina, Josep i Isa-bel Joves manresans asseguts a laterrasa del Cafè Alhambra de Manre-sa. Foix descriu, en els seus textos so-bre Manresa, l’ambient de les terras-ses dels bars situats en el primertram del passeig de Pere III.

1

2

3

3

1 2

CULTURES

Regió7 DISSABTE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2017 49

ARXIU JAUME PONS

la cruïlla dels carrers Bruc i Guimerà

RNE, feta el 31 d’octubre del 1986,Foix explica que «el meu pare haviaestat cap de secció d’una gran pas-tisseria de Manresa destinada a l’es-pecialitat, quan venia l’època, delspanellets».

A Manresa és on el Foix del Sol-sonès coneix Paulina Mas i Rubinat.La família de Paulina Mas regentavauna espardenyeria al número 13 delcarrer d’Urgell que era propietat del’avi matern, Ramon Mas i Font, i erasituada davant la seu del CECB. LaPaulina era una de les cinc filles delmatrimoni Mas-Font, que tenia tresfills mascles més. La Manresa queva trobar Josep Foix tenia uns 20.000habitants, la majoria enquibits a laciutat vella, tot i que ja s’eixamplavaper la carretera de Vic, la de Cardonai la Muralla de Sant Frances,c i a laqual feia nou anys que havia arribatel ferrocarril de la línia del Nord en-tre Barcelona i Saragossa. Els paresde J. V. Foix marxen de Manresa l’any1886 cap a Sarrià, on obren la cone-guda confiteria Foix de Sarrià. JoanColominas escriu que Foix va rebreuna doble herència: «La racionaldel pare i el temperament senti-mental de la mare», i ho il·lustraamb la referència poètica foixana:«Si pogués acordar raó i follia...».

En una entrevista que li va fer elmanresà Jordi Rodó Rodà i que pu-blicà el diari Regió7, el 23 de no-vembre del 1986, dos mesos i escaigabans de la mort el 29 de gener del1987 i amb el títol «L’eterna lucidesadel poeta», Foix explica què conser-va encara en el record forjat durantles sovintejades visites d’infantesa iprimera joventut a casa dels avismanresans.

Es constata que hi ha coses quesemblen eternes a la ciutat. Explica-va Foix en les paraules adreçades aaquest diari: «Els avis anaven a casad’amics de Manresa, sobretot delsAmat, uns que tenien una confiteriamolt important. Jo hi havia estatmolt, a Manresa. El meu oncle eraprocurador municipal, ho va sertota la seva vida i anava tot sovint al’ajuntament, que aleshores eramolt tranquil, marededéu, no hi tro-baves ningú! Encara ho és? I a la pla-ça aquella només quan hi haviacosa –mercat, hi havia mercat...– eradeserta. Només passaves... Ui, qui-na tranquil·litat, aquella Manresad’aleshores! Era una mica poblet enel sentit de moviment ciutadà».

PROPOSTA D’ITINERARIS

Foix descriu una plaça Major buida de gent En aquest indret hi havia la pastisseria Amat La família manresana vivia al carrer d’Urgell

FOTOGRAFIES DE: SALVADOR REDÓ

L’etapa d’infantesa i de primera joventut en què sovintegen les estadesa Manresa deixa en el record de J.V. Foix una pila de fets, d’imatges quedesprés usarà al llarg de l’obra literària, a vegades incrustades en les méssurrealistes de les situacions. En podem esmentar algunes:

SALVADOR REDÓ MANRESA

Indrets de la ciutat i situacions quetreuen el cap en l’obra de J. V. Foix

ELS CARLINS En el re-cull Mots de ben copsar,Foix escriu: «... peròl’avantguarda sempre ésaquell que va al davant, demanera que per tots elsmoviments hi ha avant-guardistes. Els carlins deManresa, n’hi havia uns,tenien el requetè, i allò eral’avantguarda de les mani-festacions carlines... I el re-quetè. Encara potser n’hiha de requetès...».

LA CREU DE LA CULLA En el lli-bre Tocant a mà i en el text titulat«L’oncle de Viladordis», edició del1995, volum dotzè de l’Obra tambéde Quaderns Crema. Hi trobem re-ferències a Viladordis, a la creu dela Culla i una de velada del mones-tir de Santa Clara. «M’ho deia l’on-cle de Viladordis, tot provantd’ajustar una corretja nova amblluors de verd-espigat als cilindresque escalfen la dinamo del trans-formador ... Vaig tornar a ciutat. –M’empaitaven veus i sons admoni-toris– pel camí de la Creu de la Cu-lla». El transformador havia de serel de la Central Hidroelèctrica deles Hortes, alimentat per les escor-rialles de la Sèquia i les veus i sonsadmonitoris podrien ser el cants iles pregàries de la comunitat demonges de Santa Clara.

EL PONT VELL En el text titulat «El cardenal Richelieu fa gala pública dels seusvicis privats», corresponent al volum Darrer comunicat, onzè de l’Obra poètica edi-tat per Quaderns Crema, Foix ens sorprèn amb un coneixement precís de manre-sanitats: «Eren cinc nans-gnoms, petarrells, lil·liputencs, patufets-; vull dir cincpersonatges amb la testa, el cos, els braços i el calçat dels caps grossos que acom-panyen els gegants quan hi ha processó, però gairebé de l’alçada dels gegants deSolsona, i de carn i ossos com nosaltres». Són els nans de la imatgeria manresana?I continua: «Feia ja una estona que els seguia amb moltes d’intencions: per ex.,confirmar que eren persones civils, capaces de saber qui són, on van i què volen; obé els protagonistes d’una ficció que tenen el compromís de representar com amissioners de Déu, del Papa, dels comtes de Cardona, dels veguers de Manresa ode la bruixa de dellà el pont Vell ...

SANT IGNASI A LA COVA En elmateix llibre podem llegir una refe-rència claríssima sobre sant Ignasi,una imatge o un quadre que deviacolpir el Foix jove en alguna visita ala Cova. En el text «El Mèlic dels Torrents» diu: «Talment com sotael pont de l’estret del Cardener, aVall-llonga ... Els ulls del personat-ge emmarcat em miraven i em per-seguien com els del sant Ignasi, dela Cova...»

LA LLUM DEL CARME I en untext recollit en el volum Darrer co-municat en l’edició del 1995 tambéd’Edicions Crema i en un text dedi-cat a Camilo José Cela titulat «Nosal-tres, els col·lectors de camions a 40l’hora» trobem aquesta referència:«De sobte, en un racó del paratgeconfús va aparèixer un bidó hòrrida-ment solitari. Era d’un vermell brutde greixos consistents. Va ésser pera tots com l’aparició de la MisteriosaLlum al Carme, de Manresa...».

LA CAROTA DE LA SEU En el volum Gertru-dis, també en l’edició de1983 de Quaderns Cre-ma, Foix escriu: «A l’ho-me de la carota de ge-gant l’he vist avui penjatal portal de la Seu deManresa fent una ga-nyota agònica». És unade les dues carotes querepresenten caps demoro i que es conservenavui a la col·lecció delque anomenem museude la Seu. L’1 de gener ide la boca d’unad’aquestes carotes, laque la té articulada, ei-xien caramels, confits illaminadures per a lamainada. Aquestes ca-rotes es posaven en elsportals de Santa Maria ide Sant Antoni, aquestasota l’orgue monumen-tal.