deld

nord

gener 2007es

41La revista dels Lluïsos de Gràcia

>Entrevista a Joan Triadú

>Reportatge:Les drogues, un risc per als joves

>L’entitat: Centre Technique dePromotion FemenineKalasans

Edita: Lluïsos de Gràcia

Coordinació:Míriam Rodríguez

Col·laboradors:Jordi CasassasÍngrid MarínTon FozMontse OteroCoral CantigaPau PlanaRakel DíezAgrupament EscoltaAmics ruta Jordi Casso-

BastimentsGuillem RomaPau SolsonaCarme SeguraAlbert GiraltOriol BatlleAlbert MusonsSusanna ÀlvarezAgència de Salut Pública

de BarcelonaMontse BoschJoan LizandraXavier SalvadóEulàlia RamírezJordi AlbertíJoan LafargaJordi Casso

Fotografies: Redacció i arxiu Lluïsos Seccions dels LluïsosParticipants ruta BastimentsCarme SeguraJosep Maria ContelL’IndependentBarcelona Acció SolidàriaSusanna ÀlvarezAlbert GiraltOriol BatlleAgustín DoniaSamuel RodríguezAleix Alerany

Disseny i maquetació:Sílvia Vallverdú

Assessorament lingüístic: Gina Tomàs

Imprimeix: CONSDECOR

Dipòsit legal:B.42.670.89

Redacció i publicitat:Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCNTel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 58desdelnord@lluisosdegracia.catwww.lluisosdegracia.cat

03 >>> LA CARTA DEL PRESIDENT

04 >>> GESTIONS DE LA JUNTA

06 >>> SECCIONSEls camins de Xino-Xano. Excursió als Rasos de TubauSomsal Teatre a Santa Perpètua de la Mogoda. Superant els nostres límitsCoral Cantiga, Pep Prats. Vint-i-cinc anys davant la Coral CantigaGFT Sotacabina diu adéu al 2006 i Morir o no morir

10 >>> ESPECIAL ANIVERSARIAgrupament Escolta, 50 Anys

12 >>> LA CRÒNICAEl pessebre és al BastimentsObjectiu FreedòniaCaravana Solidària: Els Lluïsos hi han col·laborat de nouCultures del món: Argentina als LluïsosConcert i aperitiu de NadalPresentació de la Guia Temàtica “Gent de Gràcia (2)”Un Nadal dedicat als infantsDos monitors del casal d’estiu van al Sàhara

14 >>> EL BARRI >>> Ha estat notícia a la vila

16 >>> ENTREVISTA >>> Joan Triadú

18 >>> REPORTATGE >>> Les drogues, un risc per als joves

20 >>> ENTITAT >>> Centre Technique de Promotion Femenine Kalasans

22 >>> LA VEU DEL SOCI >>> L’últim dia a Caldes

>>> EFEMÈRIDES >>> Tercer cap de setmana

23 >>> NOUS PROJECTES >>> Objectiu Freedònia, un espai per gaudir de la música en directe i de la cultura

>>> LA BÚSTIA VERDA DELS LLUÏSOS >>> Estalviem recursos: l’aigua

24 >>> AMB VEU ALTA >>> Les cartes als reis

>>> DES DEL CAMPANAR >>> Adéu 2006, hola 2007

25 >>> RUTA GASTRONÒMICA PER GRÀCIA >>> “Empanadillas jujeñas”

>>> RECOMANEM >>> El perfum. Història d’un assassí

26 >>> CRÒNICA DES DE LA PEIXERA

>>> REFLEXIONS >>> La vida sí que existeix

27 >>> SERVEIS ALS SOCIS

sumari

staff

Foto

por

tada

: A

cte

de c

eleb

raci

ó de

ls 2

5 an

ys d

’en

Pep

Prat

s co

m a

dir

ecto

r de

la C

oral

Can

tiga

Benvolguts socis i sòcies,

Iniciem un nou any i des dela Junta Directiva dels Lluïsosdesitgem que puguem, totsplegats, complir i veure realit-zats els projectes i els objec-tius que individualment ocol·lectiva ens hem plantejat.

L’any passat, als inicis del2006 i just havent acabat lacelebració del 150è aniversa-ri, deia que el més importantquedava per fer: continuarcomplint anys ja que la cele-bració del 150 aniversari nopodia ofegar el treball continude centenars de dirigents quecada any es fa als Lluïsos desde l’any 1855. I això ho hemcomplert.

L’any 2006 ha estat un bonany per a la nostra entitat; entots els aspectes. Econòmica-ment, hem pogut eixugar partdel dèficit acumulat elsdarrers anys; socialment, hemaugmentat la massa social;s’ha celebrat el 25è aniversaride la colla vella de Gràcia i el40è aniversari de la coral ElVirolet. Hem fet un munt d’ac-tivitats, ens han visitat els de

la NBA, hem iniciat una novaactivitat “Objectiu Freedònia”,hem presentat, conjuntamentamb el taller d’història, unanova col·lecció de llibres in-fantils, etc. I a finals d’any lacoral Cantiga ha organitzatun acte d’agraïment al PepPrats per la seva tasca al llargde 25 anys al capdavant de lacoral. Deu-n’hi-do!!!

I ara iniciem el 2007 amb lamateixa força, amb la matei-xa energia que els darrersanys. Per començar, durantaquest any l’Agrupament Es-colta celebrarà 50 anys. Desd’aquí, i en nom de la JuntaDirectiva i de tot el col·lectiudels Lluïsos els volem felicitarper aquest aniversari i desit-jar-los una celebració moltreeixida. De ben segur que enun moment o altre tots troba-rem l’oportunitat per podercompartir aquest aniversari iparticipar-hi.

Però també tenim altresobjectius marcats per aquestany, i voldria destacar-ne dos:en primer lloc, l’Assemblea desocis va autoritzar la JuntaDirectiva perquè iniciés elstràmits per demanar la decla-ració d’utilitat pública per al’entitat. Aquesta tasca, lide-rada per en Jordi Bufurull, se-rà lenta i un pèl complicada,però esperem poder-ho veureresolt positivament com mésaviat millor.

En segon lloc s’està treba-llant en la redacció del projec-te per adequar l’edifici a lavigent normativa d’accessibi-litat i seguretat, sense quedeixi de ser útil com a espaion les necessitats de les dife-rents seccions siguin resoltes

la carta del president // 3

>>> bon any i felicitats!Jordi Casassas

i que aquests mateixes sec-cions puguin disposar d’unsespais adequats al futur del’entitat. Hem d’agrair la tascaque la comissió d’obres, en-capçalada per l’Oriol Hosta,està portant a terme, així comla col·laboració de la Genera-litat de Catalunya que ha fetpossible el finançament d’a-quest projecte.

Ja ho veieu, tenim projectesper afrontar aquest darrer anyde mandat. Felicitem-nos totsplegats per aquest any passati encarem aquest nou anyamb molta energia. Comptemamb tots vosaltres.

Bon any 2007, per a tots.

4 // la junta

>>> gestions de la Juntaoctubre 2006gener 2007

CASAL D’ESTIULes famílies que van acollir

els nens i nenes sahrarauis elpassat estiu, així com tambémembres de l’ACAPS de Grà-cia, fan arribar una carta d’a-graïment a l’entitat per haver-los acceptat al Casal.

TROBADA DEMINYONS ESCOL-TES DE CATALUNYA

Els Lluïsos vam col·laboraramb la trobada de caps que esva fer a Gràcia els dies 25 i 26de novembre. Tot i que elsactes centrals de la trobadavan tenir lloc a La Salle deGràcia, els Lluïsos van cediralgunes sales de l’entitat perrealitzar diverses activitats idormir-hi la nit del dissabte.

REUNIÓ AMB ELSVEÏNS DE LA PLAÇA

En Jordi Casassas es reuneixamb tres representants de dife-rents blocs de veïns de la Plaçadel Nord. La reunió, a propostadels Lluïsos, es fa per aclarirdiferents conceptes i reconduirles relacions entre les parts.L’entitat es compromet a orga-nitzar les mínimes activitats ala plaça a la nit per evitarmolèsties als veïns i a avisarels veïns de totes les activitatsque es realitzin. També esdemana que es comuniqui alssocis que no facin soroll en sor-tir dels Lluïsos, especialment ala nit.

Íngrid Marín

Act

e d’

hom

enat

ge a

en

Pep

Prat

s

FEDERACIÓ CATALANA DE BÀSQUETSe signa el suport a la candidatura encapçalada pel se-

nyor Enric Piquet a les eleccions a la Federació Catalanade Bàsquet.

OBJECTIU FREEDÒNIAEls socis Pau Solsona i Guillem Roma seran els encarre-

gats d’organitzar “Objectiu Freedònia”, un espai de músi-ca i cultura que dues vegades al trimestre oferirà un con-cert i altres propostes artístiques com cinema, teatre o foto-grafia al Teatre. Per subvencionar aquesta nova activitat,la Junta Directiva aprova demanar un ajut a la convocatò-ria oberta de Caixa Catalunya per a projectes de joves.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIADE SOCIS I ASSEMBLEA ORDINÀRIADE SOCIS

El passat 29 de novembre es va celebrar una AssembleaExtraordinària de socis per aprovar la sol·licitud per decla-rar els Lluïsos de Gràcia entitat d’Utilitat Pública. En JordiBufurull, responsable de la Comissió creada per fer aques-ta tramitació, va exposar els avantatges d’aquesta deno-minació, que va ser aprovada per unanimitat. A l’Assem-blea Extraordinària van assistir-hi 25 socis. Tot seguit, esva celebrar l’Assemblea Ordinària de socis, en la qual esvan tractar els temes següents:

> Es va aprovar l’informe de les gestions realitzades perla Junta Directiva durant el curs 2005-2006. També es vaaprovar la creació de la secció de Futbol Sala.

> Es va aprovar la memòria i el balanç econòmic de l’any 2005-2006, que s’ha tancat amb un benefici de23.632,36 €.

> Es va aprovar la memòria del 150è aniversari

> Es va aprovar el projecte del curs 2006-2007.

> Es va aprovar el pressupost de l’any 2006-2007 amb unsingressos de 894.491 € i unes despeses de 885.590 €, pertant, es preveu un benefici de 8.901 €.

> Es va aprovar la quota soci, 9,50 € i les quotes de lesseccions.

A l’Assemblea Ordinària hi van assistir 49 associats.

ACAPSEls socis Albert Giralt i Oriol

Batlle, monitors al Casal d’Es-tiu de tres adolescents saha-rauis becats pels Lluïsos, hanviatjat al campament de refu-giats d’Al Aiún al Sàhara ambun grup de joves de la seccióde Gràcia de l’ACAPS (Asso-ciació Catalana d’Amics delPoble Saharaui) per fer unintercanvi amb un grup dejoves que tenen un local perfer activitats amb els nens.

PREMIS ATENEUSL’organització dels Premis

Ateneus va seleccionar dosprojectes dels Lluïsos, la pàgi-na web i el 25è aniversari dela colla de diables La Vella deGràcia, com a candidats perrebre el guardó en les catego-ries de Mitjans de Comunica-ció d’associacions culturals iPremi a la Creativitat en Cul-tura Popular i Tradicional,respectivament. Cap de lesdues propostes va obtenir,finalment, el premi.

CAMPANYADE SOLIDARITAT

Es decideix que la Campa-nya de solidaritat 2007 es des-tinarà al Centre Technique dePromotion Femenine Kala-sans, un centre d’un barri po-bre del Senegal que treballaper formar i alfabetitzar jovesi dones. Amb l’aportació de2.310 € dels Lluïsos es cons-truiran noves aules en aquestcentre, que permetran am-pliar la formació i organitzartallers ocupacionals per a jo-ves i dones.

la junta // 5

FORMACIÓEs destinen 1.060 € a la for-

mació de diversos caps de l’Agrupament Escolta.

JUNTA DESECCIONS

En la darrera Junta de sec-cions, celebrada el passat 21de novembre, l’Eulàlia Ramí-rez, coordinadora del projectede sostenibilitat Agenda 21dels Lluïsos, va presentar lesiniciatives realitzades pelsLluïsos per potenciar la soste-niblitat i va proposar la crea-ció d’una Comissió per plani-ficar accions concretes i difon-dre els valors ambientalsentre les seccions.

PEP PRATS: 25ANYS DE DIREC-TOR DE CANTIGA

En un acte organitzat percelebrar els 25 anys d’en PepPrats com a director de la coralCantiga, els Lluïsos li hem lliu-rat un Lluïset director en pla-ta, com a obsequi commemo-ratiu d’aquest aniversari.

NOU PERSONALADMINISTRATIU

En David Montfort s’incorpo-ra com a treballador als Lluï-sos el 2 de gener de 2007 per adesenvolupar tasques en l’à-rea de formació i projectes decooperació.

La casa de Puigbó és una gran edificació molt ben conservadasituada enmig d’uns prats. Al costat, l’ermita, amb la teuladaesfondrada i les parets cobertes d’heura ofereix una imatgeombrívola i melangiosa.

Cal prendre el camí ample que en direcció SO ens portarà a lacollada de Puigbó. La pujada la fem entremig de boscos de piroig que mica en mica van deixant lloc a la fageda. L’ambientombrívol i solitari serà permanent al llarg de tot el recorregut.

Des de la collada seguim amunt per la carena de les Girales.Trobem una pista que correspon a un antic camí ramader. Des-prés d’un gran faig que queda a l’esquerra del camí, deixem lacarrerada i seguim amunt per un corriol que ens situa al coll deFaig General. Des d’aquí, seguim la carena, que ens durà al cimdel Pedró de Tubau (1.542 m). Aquest cim té una vista excepcio-nal sobre tots els cims que l’envolten, des del Pedraforca fins alTaga, i més enllà.

6 // seccions

Ton Foz

>>> els camins de xino-xano

EXCURSIÓ ALS RASOS DE TUBAUEls antics camins que comunicaven les masies, les petites viles

i esglésies, les carrerades per on passaven els ramats i elscamins dels traginers, es van perdent sense remei. Nomésalguns excursionistes i caçadors hi passen de tant en tant i ambla seva memòria i perseverança permeten que no s’esborrin defi-nitivament. L’excursió que descrivim continuació es va fer pelscamins que unien les poblacions de Gombrèn i Sant Jaume deFrontanyà creuant la serra de Tubau, que s’estén de llevant aponent separant les valls del riu Merdàs i de la riera de Merlés.

Situats amb els cotxes a la Població de Gombrèn prenem lapista asfaltada que surt baixant cap al riu Merdàs assenyaladaamb un cartell que anuncia l’Ajuntament i diversos serveis de lavila. Aquesta pista passa pel Cortal, deliciós llogarret, i ensapropa en poc més de 3 km a la casa de La Canal, habilitada perfer turisme rural. Abans d’arribar a La Canal es pren el camí dela dreta, sense asfalt, que ens porta a Sant Martí de Puigbó. Aquícal deixar els cotxes i començar a caminar.

SUPERANTELS NOSTRES LÍMITS

Per a aquest curs Somsal Teatre tenim el propòsit de continuarportant el nom dels Lluïsos de Gràcia i el de la mateixa com-panyia fora de la nostra benvolguda i inestimable seu social.

A principis de febrer de 2006 vam anar al Centre Cívic delPoblenou Can Felipa a representar l’obra “T’odio”, una versiópròpia del famós musical “T’odio amor meu” de la companyiaDagoll Dagom.

Aquesta obra ja l’havíem representada dos cops a casa nostrael juny i el setembre de 2005 i com que estàvem força contents delresultat, i el “nostre públic” havia rigut molt, ens vam quedaramb ganes de fer-la més vegades. Vàrem pensar que estaria bétrobar una sala per representar-la i un nou públic que no ensconegués de res, per veure què passava.

El resultat va ser tan gratificant que vam pensar que podria seruna bona línia per continuar el nostre desenvolupament com acompanyia i com a secció dels Lluïsos.

Abans de l’estiu vam rebre la proposta de participar en la XVIMostra de Teatre de Santa Perpètua de la Mogoda que, com cadaany, organitza la companyia Tamden del mateix poble. Ens vandir que aquesta vegada el tema era “La Comèdia” i que si tení-em alguna obra que s’hi pogués representar que els la enviés-sim; si la seleccionaven podríem representar-la.

Vam escollir una de les obres que hem representat aquí a lacasa aquesta última temporada: “Arsènic i puntes de coixí” deJoseph Kesselring i que es va fer famosa en la seva versió fil-mogràfica de Frank Capra “Arsenic and old lace” amb el gua-píssim actor Cary Grant i la Priscilla Lane.

Els va agradar i ens van seleccionar. No cal dir que estem moltcontents per tot el que significa de repte i de creixement com acompanyia i com a secció dels Lluïsos. El diumenge 14 de generdel 2007 vam representar al Centre Catòlic de Santa Perpètua dela Mogoda l’obra “Arsènic i puntes de coixí”. El resultat va sermolt positiu, una experiència que mai obligarem.

seccions // 7

>>> somsal teatre Montse Otero

A partir del cim seguim la pista esborradissa que s’insinua endirecció a ponent i agafem un corriol a la dreta que ens durà alcamí de les Baumes. Creuem una pista i seguim uns senyals ver-mells per un corriol que baixa. Aquesta part de l’excursió ésespecialment encisadora; el caminoi segueix un torrent d’aigüestransparents i després s’arrapa a la cinglera. De tant en tant,entre les escletxes de l’espès brancam veiem les muntanyes del’horitzó. Trobem una pista que seguint-la sempre cap a llevant,ens duu a la collada de Palomera, ample pla herbat sota la casadel mateix nom. En aquesta collada trobem el camí ramader deles taques blaves que hem vist de pujada. El camí surt al costatde la muntanya de Tubau, el seguim, aquest cop cap a llevant, iarribem un altre cop a la carena de les Girales. Des d’aquí,seguint el camí ja conegut, però de baixada, tornem a Sant Mar-tí de Puigbó.

Tot plegat són una mica més de tres hores i mitja travessantboscos de pi roig i fagedes amb aurons i blades. A la tardor, lasimfonia de colors és assegurada.

alguna cosa. Nota al peu: que quedi constància que el fet queavui dediquem un assaig a “altres assumptes’’ no vol pas dir quehaguem de fer un assaig extra el dia 12 de gener, just abans delconcert, eh! Que ja són vint-i-cinc anys i ens coneixem!!!

I ara que estem tu i jo i no ens escolta ningú. En confiança, Pep...quantes vegades has arribat a un assaig de la Cantiga sensetenir-lo preparat?

...

Bé, en qualsevol cas, per si mai dels mais no ho has fet, i apro-fitant que, portant com portes uns quants dies, una mica en deussaber... el repte és aquest: dirigir-nos.

Fàcil, oi? Bé, sí. Si portes un grapat d’anys no et serà cap pro-blema. L’única diferència és que, ai las, no sabràs què és el quedirigiràs. De fet, ve a ser més o menys la sensació aquella delcantaire que acaba d’aterrar a la casa i després d’un assaig pata-pum, li diuen que ha de cantar l’”Empordà”, “La Maria de les tre-nes’’ o “La sardana de les monges”...

I res més, que aquí ens tens un altre cop més, com ens has tin-gut durant un quart de segle... a les teves mans.

Gràcies per tot, Pep.

Un

mom

ent d

e l’a

cte

de c

eleb

raci

ó

8 // seccions

PEP PRATS. VINT-I-CINC ANYS DAVANTLA CORAL CANTIGA

Aquest trimestre ha fet vint-i-cinc anys que en Pep Prats diri-geix la coral Cantiga. A principi de curs ell mateix va organitzarals cantaires un ressopó post-assaig per a celebrar-ho. Perònosaltres ja feia temps que hi anàvem donant voltes i finalment,el 30 de novembre, a l’hora de l’assaig, vam poder reunir un grupd’antics cantaires i vam sotmetre el director a una prova exigent:havia de reconèixer amb petites pistes cançons que, pel motiuque fos, han format part del batec vital de la Coral en aquestdarrer quart de segle.

Hem considerat que valia la pena posar al “Des del Nord” eltext amb les paraules que li vam adreçar aquell vespre.

Hola Pep,

I res, ja ho veus... qui dia passa, any empeny... qui coral diri-geix... sorpreses s’endú.

Aquí ens tens, més o menys com el primer dia que vas passarper la porta de la capella com a mestre director de la Cantiga:

Tenim, si fa no fa, la mateixa edat tots plegats. Bé, més o menys,és un dir. Potser, si m’apures gaire... sí, potser hi ha algú que quanvas començar a dirigir no havia nascut, però no ens posarem pastiquismiquis per una cosa com aquesta, no?

Tenim, si fa no fa, la canalla com la teníem. Fet i fumut, la Cla-ra, en Martí i l’Agnès estan ben bé igual, oi?

Tenim, si fa no fa, els mateixos cabells que teníem aquell dia.D’acord, les modes han canviat, però tots conservem aquellamata de pèl sense ni un cabell blanc que teníem fa quatre dies.

Tenim, si fa no fa, la mateixa veu de fa vint-i-cinc anys. Tu hohas d’entendre millor que ningú: un no ve pas a una coral perquèun mestretites li digui com ha de cantar ni quan ha d’entrar, oi?

Tenim, també si fa no fa, els mateixos hàbits de fa vint-i-cincanys. Què seria una coral si el director no s’hagués d’enfadaramb, per exemple, els retards? No, home, no!

No et creguis pas que això no està pensat des de fa força tempsja... De fet, molt abans que un dia ens convidessis a un ressopó amig assaig (saltant-te la disciplina!) ja ens ballava pel cap fer

>>> coral cantiga

Obs

equi

del

s LL

uïso

s pe

r a

en P

ep P

rat

GTF SOTACABINA DIU ADÉU AL 2006Gft Sotacabina celebra que s’acaba l’any i que en comença un

de nou fent allò que més l’hi agrada: Teatre. Per això el passat 16de desembre la companyia va preparar tres petites peces impro-visades, que van fer despertar les rialles dels que vam tenir lasort de poder gaudir-ne.

Els més petits del grup van representar un text propi. La nit deNadal, un estrany personatge promet que no cantarà ni ballarà,però la màgia de la nit el motiva i no pot evitar cantar i ballaruna nadala. Això provoca el seu assassinat! Un estrafolari ins-pector, i un munt de personatges divertits investiguen el cas idescobreixen que tot ha estat una enorme farsa i que el mort, enrealitat, era ben viu.

El mitjans, van crear un text divertidíssim sobre les infidelitatsdels famosos, i el rerafons de la premsa rosa. L’acció se situavaen un hotel que era visitat per una model famosa, per un matri-moni força ric, per un fotògraf sensacionalista i per un estranyindividu incapaç de separar-se de la seva ampolla. El més curiósés que tot l’espectacle va ser amanit amb tot tipus de coreogra-fies: clàssiques, modernes i exòtiques (al més pur estil Bolly-wood).

Els més grans ens van felicitar el Nadal amb una versió curio-sa, gamberra, i actual dels pastorets. Els tres reis mags estavenaclaparats pel consumisme, i el pobre nen Jesús només rebiaroba de marca i altres productes típics de la campanya de Nadal.El bé i el mal s’enfrontaven en uns grans magatzems, l’àngel idimoni havien d’aconseguir clients a qualsevol preu. La bogeriaestava servida i la música ho amania tot. L’espectacle va acabaramb tot el públic ballant el “Cutxiviri Cutxiviri” més divertit.

Pau Plana

MORIR O NO MORIREls pròxims dies 16, 17, 18 de març, Sotacabina Gft estrenarà

l’obra “Morir o no morir” d’en Sergi Belbel. Sota la direcció d’enMarc Camprodon, un nombre de dotze actors, interpretaran lescatorze escenes que componen aquesta espècie de drama satíricambientat als nostres dies. “Morir o no morir” proposa una refle-xió ètica sobre les coincidències de la vida, i les jugades del des-tí. Ens presenta a uns personatges aparentment independentsuns dels altres, però tots ells tenen un vincle comú que els faestar interrelacionats. Aquests personatges es veuen evocats, deles maneres més variades, cap a la mort. Aquesta és la primerapart de l’obra. A la tornada, però, veiem com aquestes morts, quesemblen més aviat ironies del destí, es poden evitar i fer canviarel camí de les seves vides. La seva interrelació farà que lesactuacions dels uns siguin les salvacions dels altres. Un inte-ressant i irònic guió que ens deixa la meditació com a millorrecord del espectacle.

Rakel Díaz

>>> gft sotacabina

Ja han passat 50 anys... 50 anys plens d’emoció, 50 anys plensd’aventures, 50 anys plens de somnis... I ara som aquí per cele-brar-ho, per reviure tots aquells moments màgics de la nostrainfantesa i la nostra joventut. És un any de celebracions. Un anyen què volem retrobar-nos tots; 50 anys donen per a molt i ho hemd’aprofitar. Segurament, en aquesta aventura que comencemens trobarem amb tot tipus de persones: pares, avis, menuts,caps, estudiants, jubilats, gent que treballa... i això farà que elpassat d’uns convisqui amb el present d’uns altres i es projectien el futur dels que vindran... i tot, en el mateix context, l’Agru-pament. Que n’és de gran!!! Hem viatjat per Europa, hem recor-regut totes les muntanyes del país veí, hem pujat i baixat Piri-neus, ens hem banyat a més d’un oceà, hem viatjat en metro,tren, autocar, avió, vaixell... hem dormit en tendes, cases, a l’ai-re lliure, sota un pont... vam començar separats, els nois per unabanda i les noies per l’altra, però vam veure que ens necessità-vem mútuament i ens unírem per construir allò que som ara, unAgrupament amb més de 100 infants i joves i més de 20 caps quecada dissabte a la tarda ens reunim al Cau per créixer unamiqueta més i endinsar-nos en móns meravellosos.

Per tot això, i molt més, volem compartir aquest aniversari ambtotes aquelles persones que fan possible la nostra tasca. Perquècada dia que passa convertim tot això en una realitat, us envolem donar les gràcies convidant-vos a la nostra festa, una fes-ta que va començar tot just fa 50 anys.

CALENDARI DE CELEBRACIÓ 2007

10 // especial aniversaris

>>> agrupament escolta

14 de gener> Dinar d’inauguració

del 50è aniversari

3 de febrer> “Cinquanta cèntims

de l’Agrupament”.Xerrada/col·loqui sobre la histò-ria de l’Agrupament des de laseva fundació fins a l’actualitat

> Inauguració de l’exposiciófotogràfica.Visió històrica a través d’un recull de diverses fotografies dels 50 anys de la història de l’Agrupament

10-11 de març> Excursió conjunta.

Sortida de l’Agrupament i pares a una casa de colònies de la Garrotxa

5 de maig> Trobada d’Agrupaments

12 de maig> Sopar exmembres

de l’Agrupament

14, 15 i 16 de setembre> Pujada al Pedraforca

10-23 de novembre> Exposició fotogràfica de la

celebració del 50è aniversari.Integrarà els actes celebrats, les iniciatives empreses i els protagonistes en el marc de la celebració del 50è aniversaride l’Agrupament Escolta Lluïsosde Gràcia

15 de desembre > Acte de cloenda 50è

Activitat interna del’Agrupament en què participa-ran els nens, els caps i els paresper tancar l’aniversari del 50è

> Projecció de filmacions del 50è i xocolatada.

El pessebre ja és al Bastiments

Ja hem portat el pessebre daltdel cim del Bastiments. Com jasabeu la tradicional portada delpessebre dels Lluïsos dalt d’a-quell cim aquest any ha presuna significació especial enfer-se en memòria de l’EulàliaTorralba i d’en Jordi Casso. Hanestat 8 etapes, durant cinc capsde setmana, que hem anat recor-rent de sud a nord, des de laplaça del Nord fins al bell cimque domina l’alta vall del Ter, totseguint l’itinerari estudiat i ide-at minuciosament per en Jordi.Durant aquests dos mesos, desdel 7 d’octubre, hem anat veientcom a poc a poc la natura anavacanviant el seu vestit de colorsper preparar-se per als diesd’hivern. Han estat uns dies enquè hem pogut compartir emo-cions i en què entre tots hemestablert lligams d’amistat.Hem fet la ruta al Bastimentsamb tots els que en una o altrajornada us heu animat a resse-guir el camí, i això ha estat pos-sible també gràcies als que heucol·laborat amb el vostre su-port, fent possible la viabilitatd’alguna etapa i a la col·labora-ció de representants municipalsde les poblacions que hem visi-tat, que gentilment han estatdipositaris del pessebre en laseva marxa cap al cim. Final-ment, el passat diumenge 3 dedesembre vàrem ser més detrenta que assolírem el cim delBastiments. En un dia net i clarque ens permetia albirar fins alsindrets més allunyats vàrem ferque ara el pessebre pugui presi-dir aquell cim tan assenyalat. Enarribar dalt fins i tot el vent queens havia acompanyat durantl’ascensió es va encalmar per-què poguéssim recordar els

nostres companys. Allí llegíremun emotiu text de l’Eulàlia Cas-so, redactat especialment per aaquesta ocasió i que ens va aju-dar a poder-los tenir ben pre-sents entre nosaltres. Desprésen retornar al Refugi d’Ull deTer ens esperava en Jordi Cas-so, pare, que ens acompanyà enel dinar que férem tots. Cal dirque durant el cap de setmanaalguns germans del Jordi –l’O-riol, el Bernat i l’Enric– tambéens acompanyaren en l’estadaal refugi. Finalment ens digué-rem tot cantant que, malgrattot, continuarem pujant daltdels cims amb el cor alegre!...Realment portar el pessebre alBastiments pels camins di-buixats per en Jordi Casso haestat un dels millors homenat-ges que podíem fer al Jordi i al’Eulàlia.

Amics de la ruta Jordi Casso-Bastiments

Objectiu FreedòniaEls passats dies 11 de novem-

bre i 23 de desembre es vancelebrar al teatre del Lluïsos deGràcia les dues primeres edi-cions del festival de música iart Objectiu Freedònia. El pú-blic que va assistir a la primera

edició d’Objectiu Freedònia vagaudir de l’actuació del guitar-rista clàssic José Miguel Galerai del grup de Jazz Lunar Pro-ject. José Miguel Galera va obrirla nit amb un excel·lent recitalde guitarra clàssica, basat entemes del romanticisme, elbarroc i el clàssic. Lunar Projectva cloure la vetllada amb unconcert de jazz en el qual vanrevisar estàndards del jazz itemes propis, alguns dels qualsseran inclosos en el seu pròximdisc amb el segell New MoodJazz. La segona edició de l’Ob-jectiu es va basar en una tripleproposta cultural: concert delgrup Planeta Imaginario, pro-jecció d’un curtmetratge i relatsde monòlegs a càrrec de Sota-cabina Teatre. Planeta Imagina-rio va oferir un gran concert deJazz Rock Progressiu que vasorprendre per l’arriscada pro-posta musical. Juanjo Sarto,Lluís València i Juan Farré, totsmembres de Sotacabina Teatre,van donar el toc d’humor a lavetllada amb la realització detres monòlegs. “Miedo escéni-co” del director Marcos Kühneva ser el curtmetratge projectatper cortesia d’Adriano Calero.

Després d’aquestes dues edi-cions d’Objectiu Freedònia, elsseus organitzadors, GuillemRoma i Pau Solsona, en fan unbalanç molt positiu basant-setant en la gran qualitat delsartistes participants com en lagran resposta del públic assis-tent.

Guillem Roma i Pau Solsona

Caravana Solidària:els Lluïsos hi hancol·laborat de nou

La Caravana Solidària a l’Àfri-ca Occidental és un projecte del’associació Barcelona AccióSolidària i, entre altres projec-tes de cooperació, té com aobjectiu principal transportarmaterial sanitari, mèdic, esco-lar, agrícola... destinat a projec-tes que estan realitzant ONGdel nostre país al Marroc, Mau-ritània, Senegal i Gàmbia. La ini-ciativa, a més de la col·labora-ció material, també té la volun-tat d’informar de les condicionsde vida d’altres països i pobles iconscienciar la ciutadania quecal la col·laboració de tothomper poder dur a terme els dife-rents projectes de desenvolupa-ment. El material transportatenguany ha estat d’unes 90tones de pes i ha estat lliurat als68 projectes en que estaventreballant les 33 ONG partici-pants. Aquest material s’haaconseguit mitjançant campa-nyes de recollida, donacions icompres segons els problemesdetectats en cadascuna de lespoblacions que es visiten –i ones tenen els projectes concrets–i per aquest motiu, i per sisenavegada consecutiva, els Lluï-sos hi hem participat activa-ment tant en la recollida com enla organització; però enguanyhem fet un pas més i amb l’a-portació d’una part del nostre0,7% hem col·laborat amb elCentre Technique de Promo-tion Femenine Kalasans en lacompra d’un terreny que per-metrà als joves nois i noies queacaben l’educació primàriaampliar la seva formació fentalguns tallers de costura, con-fecció o fusteria.

Carme Segura Capellades

12 // la crònica

la crònica // 13

Cultures del món:Argentina als Lluïsos

Entre el 16 de novembre i el 3de desembre, els Lluïsos de Grà-cia van fer una immersió en lacultura i les tradicions de l’Ar-gentina, en especial de la zonade Tilcara, al Nord-Oest del país.Amb la col·laboració del CasalArgentí de Barcelona es vandesenvolupar nombroses activi-tats a l’entorn de la cultura andi-na: una festa infantil amb ta-llers gastronòmics i lúdics ambla participació del GMM i de l’A-grupament Escolta, un dinartípic amb locro i “empanadillas”i l’actuació del grup de músicaandina “Kawsariy” i el grup dedanses folklòriques “Cruz delSur”. Tota una experiència perals sentits!

Redacció

Concert i aperitiude Nadal

Les corals Sinera i El Viroletvan protagonitzar el concert deNadal dels Lluïsos de Gràcia,que va tenir lloc el passat 17 dedesembre a la Capella de LaSalle de Gràcia. Més de dues-centes persones van assistir aun entranyable concert deNadal en el qual els infants d’ElVirolet i els joves de Sinera van

cantar nadales. En acabar elconcert es van recollir dinersper col·laborar amb la Maratóde TV3 contra el dolor crònic,que se celebrava el mateix dia(conjuntament amb les entitatsdel G-6, que també van recollirdiners per a la Marató ambdiversos actes, es va fer unaaportació de 1.716 €). Desprésdel concert, a la Plaça del Nordes va realitzar un aperitiu deNadal amb la tradicional escu-della, pollastre i torrons.

Redacció

Presentació de laGuia Temàtica Gentde Gràcia (2)

El passat 18 de gener es vapresentar al bar dels Lluïsos laGuia Temàtica “Gent de Gràcia(2)”, d’Albert Musons, el vuitèvolum de la col·lecció de GuiesTemàtiques que editen els Lluï-sos de Gràcia. La Guia és unrepàs per la biografia de 66personatges que des d’unaperspectiva vital o professionalhan estat vinculats a la Vila deGràcia. L’Albert Musons ha con-tinuat el seu estudi de perso-natges de Gràcia, que havia ini-ciat amb “Gent de Gràcia 1”amb aquest volum que reconeixla trajectòria de personatgesque sovint des de l’anonimathan treballat i estimat la Vila deGràcia.

Un Nadal dedicatals infants

Com a novetat d’enguany, elsLluïsos hem organitzat un Casalde Nadal per als dies 27, 28 i29 de desembre i 2, 3, 4 i 5 degener. Al voltant de 90 nens inenes han participat en aquestcasal; han realitzat sortides,tallers de manualitats, gimca-

nes, esports i jocs. Però a més amés, hem organitzat un cicle demàgia infantil, que sota el títol“Màgia al Nadal” i al llarg detres tardes ha descobert alsnens el món de la màgia i lail·lusió. El cicle comprenia unasessió dedicada al “Cinemamàgic”, amb la projecció defragments de pel·lícules delsgermans Lumière i de GeorgesMèliés i ombres xineses, untaller en el qual els mags Maxi iMàxima van ensenyar als assis-tents a fer senzills trucs i jocsde màgia i l’espectacle “El mónde les il·lusions” on l’humor, l’e-moció, la màgia i el misteri vaomplir el teatre dels Lluïsos.

Redacció

Dos monitors del casal d’estiuvan al Sàhara

Aquesta foto és una vista delque es pot veure sortint d’unacasa del campament d’El Aiun,un dels campaments de refu-giats del sud oest d’Argèlia ondes de fa més de 30 anys espe-ren poder tornar algun dia acasa seva.

En tenir nens saharauís alCasal d’Estiu, hem tingut l’opor-tunitat de viatjar als campa-ments amb un grup de joves dela secció de Gràcia de l’ACAPS(Associació Catalana d’Amicsdel Poble Saharauí). Ens vanproposar participar en un in-tercanvi amb un grup de jovesd’allà que tenen un local per afer-hi activitats i on organitzenjocs i tallers amb els nens lestardes que no tenen escola.

Havíem d’estar 11 dies al cam-pament, però entre Air Argelie,que ens va deixar 4 dies a Argel“fent turisme” i que allà vamenganxar la festa de l’Aid (lamatança del be), ens va quedarpoc temps per a xerrar amb elgrup de joves i fer jocs amb elsnens. Tenim, però, l’esperançaque el projecte tiri endavant ipuguem continuar mantenint-hicontacte. L’experiència ha estatinoblidable: veure com es viu enun camp de refugiats, com s’es-pavilen, com et donen tot el quetenen tot i no tenir res...

Hem compartit moltes horesamb ells, xerrant-hi, fent tes,escoltant la seva situació, isentint-nos des del primer diatractats com si fóssim una per-sona més. No sabem si nosal-tres seriem capaços de tractar,com si fos de la família, algú quevingués d’un país que no recone-gués la sobirania del teu poble iper culpa del qual estàs abando-nat al mig del desert...

Albert Giralt i Oriol Batlle

Gràcia continua essent un territori que, institucionalment parlant, catapulta polítics locals cap aàmbits de ciutat o de país. Si el trimestre de l’estiu comportà que l’aleshores regidor-president delDistricte de Gràcia, Jordi Hereu, successor per pocs mesos, de Ferran Mascarell, accedís a l’alcal-dia de Barcelona, aquest darrer trimestre de l’any 2006 s’ha emportat una de les conselleres de dis-tricte més veteranes, Dolors Martínez, cap a una regidoria de l’ajuntament de la ciutat. Martínezanava la número sis de la llista d’ERC i, en marxar el regidor Jaume Oliveras del mateix partit capa la Generalitat, a ella li ha correspost entrar a la Casa Gran. Abans de tot això, però, Gràcia estre-nava de nou un regidor-president en la persona de Ramon Nicolau, que va rebre el suport neces-sari en el Consell Plenari del mes d’octubre i que va presidir el seu primer Ple els primers dies dedesembre, per cert un dels darrers de l’actual mandat. Només queden dos plens, el gener i el marçd’enguany, fins a la celebració de les properes eleccions municipals el mes de maig.

A l’esmentat Plenari d’octubre hi destacaren, entre altres, dos temes d’especial interès: per unabanda, una Declaració Institucional, aprovada per tots els grups polítics –govern i oposició– en laqual es demana a l’estament judicial major celeritat en la resolució dels temes relacionats amb l’o-kupació; i, per l’altra, l’aprovació –en aquest cas només amb els vots de l’equip de govern– del pres-supost del Districte per al 2007. A grans trets, els números del proper exercici suposen un augmentde l’11,02% en relació al 2006. La inversió directa puja 2.419.000 € i la indirecta 6.673.000 a càrrec, enaquest cas, de la Casa Gran i que inclou actuacions com la primera fase del Casal de Joves a l’an-tiga escola OSI del carrer Gran / Santa Rosa, o la construcció de la nova caserna de la GuàrdiaUrbana.

Sense deixar la pedra, aquest trimestre ha vist com es reformava la plaça de la Vila i es “peato-nalitzava” una bona part del carrer d’Astúries, mentre que les obres per ubicar transitòriament elMercat de la Llibertat a Gal·la Placídia, han provocat un fort increment del trànsit a Riera de SantMiquel i Lluís Antúnez, amb les consegüents queixes veïnals. Una altra important via del districte,l’avinguda Hospital Militar ha vist com, al mes de novembre, se li canviava el seu nom pel d’Avin-guda de Vallcarca, d’acord amb la voluntat expressada majoritàriament pels veïns i veïnes de lazona en la consulta popular que es va dur a terme.

14 // el barri

>>> ha estat notícia a la vilaAlbert Musons

Can

vi d

e no

m d

e l’a

ving

uda

Hos

pita

l Mil

itar

Foto

: Sam

uel R

odrí

guez

Pres

enta

ció

del n

ou e

ix c

omer

cial

Tr

aves

sera

de

Grà

cia

Enmig de panellets i casta-nyes, el dia de Tot Sants tambéa Gràcia hi hagué eleccionsal Parlament de Catalunya:les va guanyar CiU i, per pri-mera vegada, ICV-EUIA su-perà el Partit Popular en unacontesa electoral al districte.Els resultats globals foren elssegüents: CiU (32,36%); PSC(19,12%); ERC (15,7%); ICV-EUIA(15,4%); PP (9,50%) i la novaforça parlamentària Ciutadans(3,47%), 2.049 vots. Tot plegatamb una participació del 65,1%.

Ja en el terreny de la recupe-ració de la memòria històrica,el 10 de novembre veïns de laplaça del Diamant, represen-tants institucionals i mitjansde comunicació pogueren ac-cedir al reformat refugi antia-eri que hi ha, des de la guerracivil, en el seu subsòl. Es pre-veu que, dins aquest primertrimestre del 2007, el refugipugui començar a ser visitatper la ciutadania en general.Per altra banda, el Districteha proposat a la Comissió deNomenclator de la ciutat queun dels vials nous que hihaurà al Parc Sanitari PereVirgili porti el nom d’una deles dones pioneres de la me-decina catalana, la doctoraDolors Lleonart, que va exer-cir a Gràcia. El 16 de novem-bre, la Biblioteca Jaume Fus-ter que, per cert, ha estat pre-miada amb el Premi FAD 2006,acollí un acte de celebraciódels 30 anys del moviment dedones a Gràcia i l’endemà hihagué la tradicional concen-tració en repulsa contra laviolència de gènere a la plaçaVirreina i en record de MariaAngeles Chiván assassinadafa uns anys al carrer Robí.

També el 2007 serà any d’a-niversaris a la vila, el mésimportant sens dubte el cente-nari del Club Esportiu Europa,els actes més transcendentsdel qual foren presentats elmes de desembre.

Així mateix, els Castellersde la Vila de Gràcia hancomençat ja la celebració delseu desè aniversari, que s’es-cau el 2007, i altres tres collesde Cultura Popular s’han po-sat ja les piles per al seu 25èaniversari: la colla del Drac

el barri // 15

Act

e d’

hom

enat

ge a

l Cap

itán

Tru

eno

Ref

ugi d

e la

pla

ça d

el D

iam

ant

de Gràcia, els Geganters de lavila, i la Colla de foc La Dia-bòlica.

Sense deixar el terreny de laCultura, a començaments d’oc-tubre el Correllengua va pas-sar per Gràcia, en concret perla plaça del Diamant, i el 29de novembre el Taller d’Histò-ria homenatjava la figura delCapitán Trueno i la del seucreador Víctor Mora. El cap desetmana del 15 de desembrefou especialment prolífic enactivitats culturals i solidà-ries. Mentre la jove associacióCatacrac o els cors Impromp-tu i Sinera, entre altres, es mo-bilitzaven per la Marató deTV3, quatre espais de creacióartística innovadora a la vilaobrien les seves portes de bata bat per donar-se a conèixeramb més amplitud: l’espaiExperimentem amb l’Art, LaCaldera, la Sala Beckett i l’es-pai tragantDansa. I retroce-dint una mica en el calendari,a començaments de novembreuna nova edició del FestivalGrac, organitzada pel col·lec-tiu Saladestar, omplia d’ac-cions artístiques al carrer di-versos espais públics.

Ja en l’àmbit del comerç s’hapresentat un nou eix comer-cial a la vila, el de la “Traves-sera de Gràcia” que uneix sisassociacions de comerciants iels mercats de la Llibertat il’Abaceria. La Federació d’As-sociacions de Comerciants,Industrials i Artesans de Grà-cia, per la seva banda, ha can-viat de president: Agustí La-piedra ha substituït Enric Bar-celó. I, per acabar, un altre re-lleu important, Ricard Es-truch, validant tots els pronòs-tics, ha estat escollit nou pre-sident de la Federació FestaMajor de Gràcia.

Bibl

iote

ca Ja

ume

Fust

er, p

rem

i FA

D 2

006

Foto: Josep Maria Contel

Foto

: Agu

stín

Don

ia

Foto

: l'A

leix

Ale

rany

Ara, quina referència en té,de la nostra entitat?Tinc la referència, en primerlloc, d’haver passat a ser uncentre molt més propi delstemps que som, molt mésobert, amb noies –que alesho-res no hi podien ser– i ambmolta activitat. Rebo la revis-ta, molt diversa, de l’esport,de la música... I, per tant, entinc la idea d’un dels centresque donen vida i caràcter aGràcia. Gràcia és un dels llocsde Barcelona, de les antiguesviles de Barcelona, on hi hamés centres que donen vida ala població i que, per tant, reu-neixen interessos, moviment igent, amb un caràcter populari, alhora, distingit.

Vostè va ser mestre a set-ze anys i va ser director deThau i del CIC. Quins can-vis ha pogut veure en elsinfants i els joves duranttots aquests anys dedicata l’ensenyament?Bé, en primer lloc, la joventutcomença molt més aviat.Encara que fa ja deu anys queno hi treballo, ara, el canvi ques’observa a les escoles, el can-vi que trobàvem els profes-sors, els directius, els mes-tres... és a dotze anys –o pot-ser fins i tot ara ja baixa–.Aquest tret de ser més omenys independents i d’opinaren tot es produïa molt més

Nascut a Ribes de Freser l’any 1921, Joan Triadú éscrític literari, traductor i poeta. S'ha dedicat a l'en-senyament –fou director general de la instituciócultural CIC i director de l'escola Thau–, i hadesenvolupat, entre moltes altres tasques, la delector de català a la Universitat de Liverpool (1948-50) i la d’assessor d'Òmnium Cultural. Fou un delsfundadors de la revista “Ariel” i formà part delconsell de direcció de “Serra d'Or”, a més d’es-criure-hi regularment durant més de quarantaanys. Actualment encara podem gaudir de la lec-tura de les seves crítiques al suplement de Culturadel diari “Avui”. Entre les distincions que li hanestat concedides hi ha la Creu de Sant Jordi (1982),el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992) i laMedalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament deBarcelona (1996) i la Medalla d’Or de la Generali-tat de Catalunya (2001). Si en teniu l’oportunitat,llegiu el seu llibre “Dies de memòria 1938-1940”(Proa), una veritable delícia.

Vostè neix a Ribes de Fre-ser i és coneguda la sevarelació amb Cantonigròs iamb Vic, però quina és laseva relació amb Gràcia?Jo tinc relació amb Gràciaperquè encara que vam venir aviure-hi quan jo tenia 5 anys–al límit just de Gràcia i SantGervasi–, tota relació familiari de compres i tot ha estatsempre amb Gràcia. La festamajor va estar sempre la deGràcia, no la de Sant Gervasi i,per tant, jo em considero gra-cienc –barceloní no me’n sen-to, perquè considero que l’Ei-xample és un disbarat i ales-hores per mi Barcelona és deplaça Catalunya en avall-. Josóc de poble i de barri.

Quan comença a sentir par-lar dels Lluïsos de Gràcia?Quan vaig començar a anar asardanes. Abans de la guerra,als meus dotze anys, hi anavaamb els meus pares i desprésamb algun amic o parent quebaixava de Ribes per la festamajor. Llavors se’n feien tan-tes, de sardanes! Quan sabíemque en feien, anàvem a laPlaça del Nord –que teniaaquest nom tan suggestiu– iallà sabíem que hi havia elsLluïsos. És llavors que vaigconèixer l’entitat. Devien serels anys 30-35, els anys ante-riors de la guerra.

Susanna Àlvarez

>>> joan triadú

16 // entrevista

tres, però ja sabem que hi hamoltes famílies desconjunta-des, altres que d’aquestesqüestions no se’n preocupengens i que deixen que els noisi noies vagin pel seu compte...i llavors vénen la discoteca ialtres activitats que no tenencap mena d’incentiu moral,humà , cultural, religiós... decap tipus.

L’any 1992 vostè afirmava,respecte a la situació delcatalà: “...cal preguntar-sesi encara hi som, en unasituació resistencialista:tot i que hem avançat moltdes de 1969, encara ensqueda molt per a fer perarribar a tenir el país quevolem”. Com veu la situa-ció del català, actualment?Ho veig malament. Hi ha unfet, que tothom sap, que és laimmigració, que no ha cessat.Cap al 92, i abans també, laimmigració d’Espanya haviadisminuït molt –gairebé haviacessat– i per tant s’anava do-minant la situació. L’escola, latelevisió, les activitats cultu-rals que impulsaven les enti-tats i el govern havien millorat–dintre de les dificultats, per-què jo tampoc no era moltoptimista–. El que passa ésque ara, la immigració nonomés ve d’Espanya sinó que,com tots sabem, ve d’altrespaïsos i continents. Això tam-bé passa a tot Europa, peròaquesta gent, quan van a unaltre país europeu, saben quevan a “un altre” país. Aquí vana Espanya. No saben, o amolts d’ells els costa de saber,que vénen a Catalunya. El pro-blema és que tenim una granquantitat de gent que, a més amés, els necessitem, perquè laprova és que la gent demanapersonal determinat, que elscatalans no volen fer feines oactivitats –des de la Reina-xença, el català ha pujat denivell i ha anat deixant les fei-nes pròpies de la mà d’obra amans de forasters– i això haanat augmentant i avui hi haaquest gran problema. Laincògnita és: arribarem, comen d’altres èpoques, a absor-bir-los? Jo tinc una gran con-

entrevista // 17

tard, abans. En el nostretemps, un noi o una noia –unanoia encara més– no era, allòque en dèiem “gran”, fins alsdivuit-dinou anys... Pensa quedurant molt temps es va man-tenir la majoria d’edat alsvint-i-un. Llavors també pelsnois hi havia el servei militar,que allargava les coses... Elveritable canvi de la joventutera al voltant del servei mili-tar... Tot això, ara passa deuanys abans i, per tant, ara l’a-dolescència es fa llarga, moltllarga. Per dos motius: perquècomença abans –a un nen, unanena, a dotze anys, se’ls deixafer coses, se’ls dóna un prota-gonisme, se’ls tracta com agrans, a més a més, es notenpreocupacions de tipus amo-rós, sexual, del físic, i de tot–,i després s’allarga, indefinida-ment, perquè hi ha molts jovesque, malgrat totes aquestesocasions que tenen de madu-rar, no se n’acaben de sortir.La joventut actual –sempregeneralitzant– és més imma-dura, triga més a madurar i acomprometre’s; molts no esvolen comprometre si no ésper distingir-se, per destacar...És tot un món que s’han fet,del qual moltes vegades no hiha sortida o hi ha una sortidamolt tardana i molt difícil. Unmón al qual ara s’hi afegeix latecnologia –avançada, que ca-da vegada avançarà més– ique, per tant, els separa delsquè no han tocat aquest tema–per ells és un fet que tenencada dia– i això també consti-tueix una nova joventut.

Què en pensa de totesaquestes entitats que, comels Lluïsos, treballen pellleure dels infants i elsjoves?Penso que els que –per l’ac-tuació dels pares, de les famí-lies, dels amics– arriben a uncentre com els Lluïsos, sónuna minoria privilegiada. En-tenc amb això que els Lluïsosés per a ells un lloc on anar, onfer-se amics, on actuar i ondesenvolupar activitats. Aixòés molt valuós. N’hi hauriad’haver molts més, de cen-

fiança en la cultura, la culturade tipus nacional –pròpia d’unpaís sencer– que s’ha fet enels darrers cent anys i ques’està fent, actualment, a Ca-talunya. Avui, quant a publica-cions en català, quant a tea-tre, a televisió, a mitjans tec-nològics avançats... tot plegatfa que jo no pugui creure quetot això sigui fàcil, o possible,o ràpid de destruir o de desfer.A la llarga, poden passar mol-tes coses. El que s’hauria demirar és que els poders pú-blics –i fa pocs dies ho vaigpoder dir a autoritats actuals–tinguessin en compte que lacultura, en totes les seves for-mes –no em refereixo nomésal llibre–, que tot el que enpodem dir en un terme moltampli cultura, és la veritableinfraestructura de Catalunya.És aquí que ens aguantem.Perquè contra això és difícilque, malgrat tots els esforçosque Espanya fa i ha fet sempre–Espanya és castellana, i hoés del tot, i està fent-ho enaquest moment amb aquestEstatut que ens han passatpel davant–, malgrat elsesforços que Espanya fa i faràperquè Catalunya es dilueixi, ies desfaci, i es deixati, i quedireduïda a unes restes, malgrattots els esforços, crec queamb la cultura no hi podran ique, a més a més, hi ha pro-gressos, en aquest sentit,molt importants.

Vostè ha fet moltes cosesal llarg de la seva vida, peròel que realment li ha agra-dat sempre ha estat llegir iexplicar el que havia llegit.Dels darrers llibres que hallegit, i per acabar aquestaentrevista, quins ens potrecomanar?Molt recents, molt recents, hiha una novel·la pòstuma d’unautor que havia estat amicmeu i que jo li havia prologatun llibre, en Joan Garrabou,una novel·la pòstuma que s’hapublicat no fa gaire, que es diu“Confessió general” (Proa). Ésuna gran novel·la. Acabo dellegir i, amb molt de gust iamb molt goig, una novel·lamolt diferent d’aquesta, méscurta i que semblarà més sen-zilla, autobiogràfica, que hapublicat un escriptor que por-ta molta història, en RamonFolch i Camarasa, que es diu“Contra el silenci” (Edicionsde L’Albí), i que es refereix alsilenci que encara avui es fa,no dels fets de després de laguerra, sinó durant la guerra,aquí, a Catalunya. Un altre lli-bre, també en català però queno és cap novel·la, és la tra-ducció catalana de VicentAlonso del primer volum dels“Assaigs” de Montaigne(Proa). És un llibre que s’had’anar llegint a poc a poc, ambun cert temps, i que també ésuna mostra més d’experiènciacultural. I quant a poesia i pro-ses, he de lamentar la mort deJordi Sarsanedas. Des d’aquíus recomano tant la seva poe-sia –que n’havia publicatforça, diversos volums– comels contes, també en va publi-car un volum molt poc abansde morir, que me’l venia a lle-gir aquí, a casa, abans depublicar-lo, que es diu “Unadiscreta venjança” (Edicions62).

El consum de drogues és un risc per als jovesd’avui i una preocupació constant per a pares ieducadors. El fàcil accés a les substàncies tòxi-ques i els problemes de la societat actual abo-quen molt sovint els joves a consumir aquesttipus de substàncies. Davant d’aquesta situació,el millor que podem fer és estar informats isaber detectar situacions de risc al voltant nos-tre. Aquest article exposa quines són les subs-tàncies tòxiques i els diferents tipus de consumper ajudar-nos a detectar situacions problemàti-ques.

18 // reportatge

>>> les drogues, un risc per als joves

Agència de Salut Pública de Barcelona

Les drogues són substàncies que actuen sobre el cervell o sis-tema nerviós central (SNC), modificant el seu funcionament, iamb capacitat de generar estats de dependència psicològica iorgànica. Segons els seus efectes podem agrupar aquestessubstàncies en:

> Drogues depressores del SNC. Són substàncies que produei-xen un alentiment del funcionament psíquic i físic. Les méshabituals són l’alcohol, els fàrmacs tranquil·litzants i les pas-tilles per a dormir.

> Drogues estimulants del SNC. Acceleren el funcionament delcervell i produeixen la sensació d’increment d’energia i del’estat d’alerta. Pertanyen a aquest grup, la cocaïna, les amfe-tamines i els seus derivats, la cafeïna i la nicotina.

> Drogues que produeixen modificacions en la percepció,al·lucinacions, etc. S’inclouen en aquesta categoria l’LSD i elsfongs al·lucinògens.

També hi ha drogues que combinen diversos efectes com elsderivats del cannabis (haixix i marihuana) a través del seu prin-cipi actiu, el tetra hidro cannabinol i les drogues de síntesi, comper exemple l’èxtasi.

SERVEI D’ORIENTACIÓ DE DROGUESTel. 93 208.20.39 o sod@telefonica.net És un servei dirigit a educadors, famílies i adolescents que han iniciat consum de drogues i per a les seves famílies.

Cal distingir diferents formes de consum de drogues:

> Parlem d’ús de drogues quan, ni per la quantitat, ni per la fre-qüència, ni per la situació de la persona consumidora es pro-dueixen conseqüències negatives ni per a ella ni per al seuentorn.

> Diem que es produeix una situació d’abús quan apareixenconseqüències negatives en la persona consumidora i en elseu entorn.

> Anomenem drogodependència aquell estat en què el consumde drogues es converteix en el centre de la vida de la perso-na, i tota la seva activitat gira a l’entorn d’aconseguir un nouconsum.

El risc que comporta el consum de substàncies psicoactivesdepèn de diferents factors, com poden ser la vulnerabilitat de lapersona, el tipus de substància, la dosi, la via d’administració, lafreqüència i el context en què es produeix aquest consum.

reportatge // 19

Entre els joves, un consum problemàtic d’alcohol i altres dro-gues pot desencadenar greus conseqüències com accidents detràfic, accidents en l’àmbit laboral, problemes en les relacionssexuals no protegides pel contagi d’una malaltia de transmissiósexual, aparició de problemes de salut aguts i/o crònics, o veu-re’s immers en situacions de violència.

Si et preocupa el consum del fill/a, parella o amic/amiga, si etfalta informació o consideres que el consum que fas pot estarproduint canvis negatius en la teva vida, t’animem que demanisassessorament i orientació a professionals especialitzats.

Enguany, els Lluïsos de Gràcia hem destinat la Cam-panya de Solidaritat al Centre Technique de Promo-tion Feminine Kalasans, un centre dedicat a l’alfabe-tització i formació de les dones en un dels barris méspobres de Dakar, al Senegal. Creat dins de l’ÉcoleKalasans d’educació infantil, aquest Centre de forma-ció per a dones funciona des del 1998 i actualmentcompta amb més de 300 alumnes, que reben una for-mació que els permetrà optar a un millor futur.

CENTRE TECHNIQUE DE PROMOTION FEMININEKALASANS

El Centre Technique de Promotion Femenine Kalasans es trobaen un dels barris més pobres de la perifèria de Dakar, el barri deSam Sam, on la major part dels seus habitants provenen de leszones rurals del Senegal. Aquests habitants, després de conèixerles dificultats econòmiques de les regions, han emigrat cap a laregió de la capital per trobar una feina i poder guanyar-se la vida.

A Sam Sam, la vida és molt dura, ja que el barri es troba al migd’una manca absoluta de serveis bàsics com ara la sanitat i l’edu-cació. Tampoc hi ha recollida d’escombraries, electrificació i aiguapotable en moltes llars. Els residus domèstics s’acumulen en dife-rents punts del barri sens cap ordre ni control i aquesta presènciade deixalles comporta la contaminació dels pous d’aigua, a part deconstituir un greu problema mediambiental per al barri i d’higiene

i salut per a la seva població.Per si això fos poc, una granpart del barri ha quedat inun-dada des de les fortes plugesdel 1999, cosa que fa que s’ha-gin format grans basses per-manents d’aigua estancada,font de moltes malalties.

En aquest barri de pobresaextrema, un grup d’escolapis,sensibles a les necessitats decooperar amb els més pobres,hi són presents des de 1995.Han format una escola alter-nativa, L’École Kalasans, perdonar una oportunitat alsinfants que no han pogut serescolaritzats perquè han es-tat exclosos del sistema. Tam-bé han creat el Centre Techni-que de Promotion FeminineKalasans. De fet, aquest cen-tre Femení va començar a l’es-cola Kalasans com a cursos detarda el 1998. El curs 2000-2001 va agafar una gran em-branzida i va passar de 60 a100 alumnes i va augmentarconsiderablement l’horari de

>>> centre techique de promotionfemenine kalasans

20 // l’entitat

Montse Bosch, Tècnica de Projectes de Barcelona Acció Solidària

classes. En aquest centre esfan classes d’alfabetització i deformació. Les noies aprenen allegir, escriure i calcular, ja quefins fa poc, més del 75% de lesalumnes eren analfabetes per-què de petites no els haviendonat l’oportunitat d’anar al’escola. El 23 d’abril de 2005es va inaugurar un nou local quea patir d’ara acull aquest nouCentre de Promoció Femenina ique actualment compta ambmés de 300 alumnes. L’objec-tiu del centre és alfabetitzar iformar les joves més desafavo-rides del barri perquè despréspuguin obtenir una feina i tenirun futur millor. Al centre apre-nen a cosir i a brodar i tambéaltres treballs manuals quedesprés els permet elaboraruns productes tèxtils i d’arte-sania que comercialitzen. D’a-questa manera poden obtenirla seva independència econò-mica. Cal remarcar la impor-tància de la dona en la societatsenegalesa, ja que són lesdones que a part de les tas-

ques de casa, tenen una granresponsabilitat educativa. Laseva formació social i culturalés bàsica en l’educació delsseus infants, igual que la sevaaportació econòmica, que mi-llora el desenvolupament eco-nòmic de tota la família.

Després de la gran acollidaque ha tingut l’escola i el cen-tre de Promoció Femenina,l’objectiu dels seus responsa-bles és ara ampliar la formaciói crear tallers ocupacionalstant per a nois com per anoies, de manera que hi hagimés joves del barri que puguinaccedir a aquesta formació ique puguin així tenir l’oportu-nitat d’un futur millor. Laconstrucció d’aquestes novesaules servirà també per millo-rar la infraestructura del barri iaixí sanejar i posar fi a lesaigües estancades que envol-ten el centre i que signifiquenun greu perill per a totes lesfamílies que hi viuen a prop.

l’entitat // 21

Els Lluïsos hem destinat2.310€ a aquest centre,que permetran construirnoves aules i ampliar la formació per a joves i dones.

22 // la veu del soci

>>> l’últim dia a caldes

Joan Lizandra

La meva primera experiència professional en el món de la docèn-cia va ser en horari de tarda, en un institut de Caldes de Montbui,cobrint la baixa per malaltia d’un professor de dibuix tècnic.

Fins llavors, la carretera de Caldes i Sant Feliu de Codinesl’havia agafada puntualment quan estiuejava a Sant Julià deVilatorta, com una alternativa calmada i tranquil·la per arribarfins a terres osonenques; potser per això, el fet d’abandonar dià-riament aquell traçat tot just a Caldes de Montbui era un xicdolorós, no tant per les obligacions laborals, sinó pel fet que, enaquell mateix trencant per on em desviava, un rètol força “pu-nyeter” em convidava a continuar fins a destins tan bonics comSant Feliu de Codines, Moià i Centelles. Assetjat per aquellacontínua temptació d’anar a “descobrir nous móns” en hores defeina, vaig decidir que el meu últim dia en aquell centre, quans’incorporés el professor titular de dibuix, me’n tornaria cap aBarcelona… però carretera amunt…

Després de les vacances de Nadal, el dilluns, 8 de gener de2007, en arribar a l’institut, el conserge em va dir que el profes-sor titular s’havia reincorporat aquell mateix dia, de manera queles sis hores teòriques de jornada laboral van sofrir una “verti-ginosa contracció”, i es van convertir en només una, de comiatsi tràmits administratius; de manera que quan faltaven uns vintminuts per a les cinc, el motor del meu cotxet va tornar a fer“rum-rum”… Era una tarda preciosa, amb un sol lluent però d’hi-vern; el moment ideal per desconnectar de tot i fugir dels embus-sos que segur que simultàniament ja s’estaven començant agenerar a les principals entrades de Barcelona.

En resum, era el moment idoni per complir, finalment, la pro-mesa que m’havia fet que l’últim dia en aquell institut tornariacap Barcelona seguint un “camí alternatiu”… De manera que,sortint de Caldes vaig enfilar la carretera cap a Sant Feliu deCodines, Castellterçol, Moià i Collsuspina. I mentre baixava pelColl de la Pollosa vaig tenir l’honor de presenciar com el sol demitja tarda festejava amb una fina capa de boira damunt la ciu-tat de Vic: una imatge preciosa, culminada al fons per les serresde Bellmunt i el Collsacabra, fent de teloners de luxe d’una pos-tal senzillament irrepetible.

Va ser una tarda de la qual només en guardo, materialmentparlant, el tiquet d’una benzinera de Vic, però més enllà d’això,va ser la tarda d’un dia en què, de bon matí ni tan sols m’hauriapassat per l’enteniment la idea de berenar als peus de l’ermitade Sant Roc, a Sant Julià. Una tarda que després va tenir conti-nuïtat en un vespre en què, com en els vells temps, vaig tornarcap a Barcelona conduint tranquil·lament per la “C-17”, escol-tant la “90.3 FM” –o Ràdio Vic– fins a perdre’n la sintonia.

Ja sé que el perill més gran de viure tardes com aquella es tro-ba en el fet que, després d’una sessió tan intensa de desconne-xió en un dia feiner, sobretot si és un dilluns, l’endemà et costamolt més tornar a fer “vida normal”; però, coneixent-me com emconec, ja us dic ara que si mai em torno a trobar en circumstàn-cies similars a les d’aquell últim dia a Caldes de Montbui… moltem temo que tornaré a fer exactament el mateix…

efemèrides

Xavier Salvadó

>>> tercer cap de setmana

Tercer cap de setmana delmes: hi ha excursió del cau.Com sempre, els caps han que-dat el dimecres per preparar-la.Encara no saben on aniran.

La Núria té una visió didàcti-ca de l’esplai i això requereixser força organitzat i com queés previsora ha agafat el catà-leg de les cases de colònies pertriar-ne una. Per ella el méscomplicat és triar sobre quincentre d’interès faran anartotes les activitats. Ve de labiblioteca i per tal d’agafar ide-es ha triat alguns llibres.

En Pere també s’acosta alsLluïsos tot pensant jocs per fer,històries per explicar o enig-mes i activitats originals. Elsdos darrers anys ha portat elsGrumets i sap que els agradaforça jugar a qualsevol cosa,però ara a Ardits ja tenen 12anys i costa més animar-los. I sino s’entretenen, sembla ques’avorreixen força. També sapque sovint, si hi poses grapapròpia, qualsevol joc improvi-sat els distreu, per tant, no estàgaire preocupat. Però li agrada-ria sorprendre’ls amb quelcomd’extravagant aquest cop i vadonant-hi voltes al pap.

El Jaume ja els espera. Ell sique està preocupat: el darrerdissabte uns nois van discutir ies van crear dos grups en-frontats. El grup de les noies,normalment imparcial, aquestcop es va decantar per un delsbàndols. I després hi ha elsmarginats que no van pintarres en l’escena. Ell és de ca-ràcter positiu i creu que tot éssolucionable però no entén queels seus companys d’equip novulguin parlar d’aquestes co-ses. Tot i que és el seu primerany, està decidit a posar eltema sobre la taula.

Avui també vindrà la Gemma.És nova de just fa dos dissabtesi és la primera reunió a què ve.Sap que a l’esplai cal no perdreel control dels nens, i tot i queencara no els coneix bé no estàd’acord amb les accions delsaltres caps. Li sembla que elscontrolen massa. Però no go-sarà dir res respecte d’això. Tépor que la titllin d’agosarada.

El responsable de l’esplaiavui s’ha acostat als Lluïsosper trobar-se amb els diferentsgrups de caps. Aviat es tanca-ran les places dels cursos demonitor oficials i ha d’informar,animar i perseguir els caps pertal que el facin, segons la nor-mativa de la Generalitat . S’a-costa a la taula dels caps i se’lstroba discutint. Somriu quansent que estan amb l’etern dile-ma: si l’esplai és un lloc perentretenir o per educar. Ell ésdels que matisa que més aviatés un indret per formar: formaren uns valors a través del lleu-re, entretenint i educant, peròsobretot interactuant amb elsnens, les nenes, ells entre ells, iamb els caps, i fins i tot enmolts moments, comptant ambla col.laboració dels pares.

Aquesta escena està succeintavui i fa deu i vint i trenta anys.I probablement succeirà cadaany, indefinidament. És la tòni-ca usual d’un indret màgic quecanvia de gent cada tres o qua-tre anys però que es mou ambuns paràmetres fixes que sónles edats dels infants i les se-ves il·lusions a mesura que esfan grans. Hi ha els costums iels entorns que sí que canvien iinflueixen, però la base sempreés la mateixa: petits éssersrebels que juguen per fer-segrans i lluiten per ser escoltats.Al nostre esplai tenen des de 7 anys i es retroalimentend’il·lusions fins a 23 o 24 anys. Ifins i tot més.

La bústia verda // 23

Al món 3/4 parts del planetasón aigua però...

... és aigua salada el 97%

... està als pols o és subterrà-nia el 2,97%

... només el 0,03% del total del’aigua de la Terra és utilit-zable.

L’aigua és un bé preuat, im-prescindible per a qualsevolactivitat, però també és unrecurs limitat i cal aprendre ano malgastar-la.

Amb les aixetes...> Si tanquem l’aixeta quan

ens rentem les dents o ensafaitem...... estalviem 14-40 litres d’ai-gua cada vegada.

> Si una aixeta degota i latanquem o l’arreglem....... estalviem uns 30 litresd’aigua al dia.

> Si instal·lem reguladors decabal a les aixetes...... estalviem 5 litres d’aiguaper minut.

Amb el vàter...> Si instal·lem cisternes de

doble descàrrega o siste-mes de flux interromput...... estalviem fins a un 60% d’aigua en cada estirada.

> Si col·loquem una ampollaplena d’aigua al dipòsit...... estalviem fins a un 20%d’aigua en cada estirada.

> Si no hi llancem cap mate-rial sòlid ni utilitzemdesembossadors líquidscontaminants...... facilitem la depuració del’aigua.

Amb la rentadora i el rentaplats...> Si omplim al màxim

aquests electrodomèstics iseleccionem el programa derentada adequat...... estalviem fins a un 25%d’aigua cada vegada.

> Si triem rentadores i renta-plats de baix consum...... estalviem 34-39 litres d’ai-gua en cada rentada deroba i 11-14 litres en cadarentada de plats.

> Si ventilem la roba que enshem posat un cop, i no tétaques, en comptes de ren-tar-la...... gastem menys aigua (escalcula que en cada renta-da se’n gasten 50 litres) ifem durar més la roba.

Amb la dutxa...> Si ens dutxem en comptes

de banyar-nos... ... estalviem fins a 200 litresd’aigua cada vegada.

Amb les plantes...> Si reguem a primera hora

del matí o al vespre...... gastem menys aigua, jaque s’ evapora més lenta-ment.

> Si plantem vegetació autòc-tona de la zona...... gastem menys aigua perregar les plantes (regar 200m2 de gespa suposa 400litres d’aigua).

Amb el vehicle...> Si rentem el cotxe o la moto

amb un sistema de pressióen lloc de fer-ho amb unamànega...... estalviem fins a 300 litresd’aigua.

>>> objectiu freedònia:un espai per gau-dir de la música en directe i de lacultura

nous projectes

Eulàlia Ramírez

>>> la bústia verda dels lluïsos

ESTALVIEM RECURSOS: L’AIGUA

Els Lluïsos han iniciataquest cus un nou i suggerentprojecte: Objectiu Freedònia,un espai obert a les propostesartístiques que comprenen lamúsica, el cinema o el teatre.que tenen poques oportuni-tats de mostrar allò que fan.La desaparició de moltsespais per fer actuacions endirecte i les poques oportuni-tats que tenen alguns artistesper mostrar allò que fan, hanmotivat la creació d’un espaide llibertat, Objectiu Freedò-nia, on es dona cabuda aaquestes propostes.

Escoltant música en lloc desentir-la, com estem acostu-mats a fer, i lluny dels sorolls aquè la vida diària ens té acos-tumats, Objectiu Freedòniaproposa aturar el temps ambla música en directe i altrespropostes culturals igual desuggerents i variades.

Per això, dues vegades pertrimestre ens reunirem al tea-tre al voltant d’unes quantestaules sota la llum de lesespelmes per escoltar les pro-postes dels artistes convidats.El jazz, el cinema, el teatre, lapoesia i altres propostes esfaran un espai a l’ObjectiuFreedònia. Algunes ens diver-tiran, d’altres ens sorpren-dran, i, tant de bo, alguna d’e-lles aconsegueixi, encara quenomés sigui per uns instants,aturar el temps.

Ara fa cent anys que va aparèixer el primer volum de les «glo-ses» que diàriament Eugeni d’Ors havia anat publicant a La Veude Catalunya al llarg de 1906.

El filòsof i escriptor català vivia aleshores en l’edifici de la Dia-gonal conegut popularment com «La casa de les Punxes», obrade l’arquitecte Puig i Cadafalch. Podem dir, doncs, que era, gai-rebé, veí de Gràcia.

Al llarg dels quaranta-cinc anys de publicació del Glosari,Eugeni d’Ors sempre va parar atenció a les cartes que els nens inenes escrivien als Reis. Les considerava petites obres d’art queomplien de màgia els llargs i crus hiverns de les primeres dèca-des del segle passat.

Les valoracions orsianes m’han dut a estimar aquesta literatu-ra marginal que avui ha anat perdent qualitat. Les cartesactuals sovint es limiten a ser només un llistat de joguines deta-llades per marques. Però alguna encara conserva aquell deix denaturalitat tan característic dels infants: «Benvolguts Reis Mags:Em dic Marta i vull demanar-vos que, si podeu, em porteu: Unspatins, cavalls i persones muntades a cavall i una disfressa. Per

al papa un llibre, per a la mamaun bolso i per al Manel, el meutiet, unes sabatilles de peluix.Bon Nadal i feliç any nou!». Enalgunes ocasions és la mare quiexpressa per escrit allò que l’e-dat de l’infant impedeix que facidirectament. L’escrit, aleshores,té l’encant del desig amarat del’amor que respiren les paraules:«Hola, em dic Tània i tinc un anyi mig. Sóc molt bona nena i espe-ro tenir joguines per passar-hobé jugant amb tots els de casa».En alguns casos els escrits sem-blen telegrames. Alguns d’ells,però, destil·len generositat: «Ho-la, em dic Maria i vull una casaper al Groguet: una gàbia ambgronxador».

Ja ho veieu, són paraules sensemés transcendència que la defer arribar més enllà de la nostraestricta realitat el desig d’unmón més màgic i generós, talcom molts el somniem cada dia.

Costa escriure una columna aaquestes a alçades de l’any i nofer un resum. No vull pas fer-necap, vull, això sí, recordar algu-nes de les coses que m’hansemblat més rellevants d’a-quest 2006 que ens ha deixat.

Quan el març el president deLluïsos em va demanar quefes la glossa per llegir-la alSaló de Cent en el lliuramentde la medalla de la ciutat enmotiu del 150è aniversari emvaig inflar d’orgull. Desprésva venir l’angoixa i finalmentla satisfacció. Escriure-la i lle-gir-la ha estat un dels recordsmés bonics que guardo. Amesura que ens fem gransanem posant en una carpetade la memòria aquells gransesdeveniments personals ocol·lectius que ens han marcatmés. Jo hi tinc l’Onze de Se-tembre de 1976 a Sant Boi,l’Onze de setembre de l’anysegüent al Passeig de Gràcia,el Som una Nació de la Cridaal camp del Barça del 1981, elrecital del Lluís Llach tambéal camp del Barça el 1986, lafinal de la copa d’Europa aWembley el 1992 i potseralgun altre que em deixo.Aquí hi afegeixo la lectura dela glossa a Lluïsos del 13 demarç de 2006 al Saló de Centde l’Ajuntament de Barcelona.Hi ha coses que es fan de gustperquè te les creus.

Eren els mesos en què“negociàvem” un nou estatut.Renúncies, incapacitats, polí-tica de mires baixes. En fi: unmal resultat que arrossega-rem anys i anys com unapesada condemna. El referèn-dum i la baixa participacióvan deixar ben clar què enpensava la gent. Un sí peròmancat d’entusiasme. Cata-lunya, país sense il·lusió, vetaquí l’eslògan que millor potdefinir-ho tot plegat. Més

enllà de partidismes lícits,sense il·lusió es poden gover-nar altres països que tenen elreconeixement oficial, però noel nostre. Abandonar la il·lu-sió per buscar refugi en lagestió és un luxe excessiu queno ens podem permetre.

Després van venir les elec-cions. Més del mateix plat.Poca participació que facilital’entrada al Parlament del pit-jor anticatalanisme conegutfins avui i uns resultats quedesprés serien convenient-ment cuinats per les cúpulesdels partits. Tot plegat, res deres. Ara la manca d’il·lusió jas’ha instal·lat als despatxos is’estén per la xarxa social.

Sovint penso, i dic, que elpaís només té entitats, socie-tat, perquè les institucions iels partits es mouen en unaaltra dimensió. Mai no ens tro-bem. I això es greu. Però jaens hi anem acostumant. Eldia que sapiguem anar ple-gats posarem els fonamentsd’un futur sense mordasses.Però no sé si ho sabran veureels qui ens administren. Nosóc optimista.

Políticament ha estat un malany. Però per esmenar-hotenim el 2007 i els que vindranper tal de corregir els nostresgovernants i fer avançar elpaís des de baix, des de lagent, perquè les entitats somla gent, som el país.

Per als propers anys, que emsemblen sincerament temi-bles per a la identitat nacio-nal de Catalunya, serà vitaltenir al capdavant de les enti-tats persones que creguin enel país. Caldrà saber anar tei-xint una tupida xarxa socialque ens permeti caure sensefer-nos mal.

Que el 2007 sigui un bonanys per a tots!

Jordi Albertí

24 // amb veu alta

>>> les cartes als reis

des del campanar

Joan Lafarga

>>> adéu 2006,hola 2007

ruta gastronòmica per gràcia // 25

Recepta elaborada pel Casal Argentí de Barcelona als Lluïsos durant la celebració de Cultures del Món

>>> el perfum. història d’un assassí

El 2006 s’ha portat a la gran pantalla El perfum, la conegudanovel·la de Patrick Suskind, escrita l’any 1985. Bestseller interna-cional, traduït a més de 40 llengües, El perfum ha estat una de lesobres més emblemàtiques del segle XX per la força i peculiaritatque presenta el seu argument.

El director Tom Tykwer ha estat l’encarregat de portar al cinemala història de Jean Baptiste Grenouille, el protagonista d’aquestanovel·la, ambientada en el París del segle XVIII.

Grenouille, nascut enmig de la misèria del mercat del peix dela ciutat, en una època en què les olors eren molt fortes, té unolfacte prodigiós, capaç de captar totes les olors que l’envolten,per insignificants que siguin, i d’identificar la seva procedència.Posseït per la idea de preservar les aromes dels objectes i les per-sones, Grenouille fa d’aprenent d’un perfumista, que l’ensenya atreballar amb els ingredients propis d’aquest ofici. Però ningú no

el pot ensenyar a captar les olors humanes i Grenouille començaa experimentar diferents mètodes, entre els quals està l’assassi-nat, per aconseguir el seu únic objectiu, que és el de crear un per-fum amb les aromes de totes les dones que l’han captivat. Deshu-manitzat, insensible, Grenouille assassinarà noies joves única-ment mogut per aquest objectiu de conservar les olors efímeres.

La pel·lícula de Tykwer manté un ritme intens i trepidant. Lanarració visual és molt potent, amb imatges que transmeten sen-sacions i olors a través de la pantalla.

El perfum. Història d’un assassí és una pel·lícula ambiciosa,que aconsegueix amb èxit transmetre a l’espectador sensacionsolfactives i no només visuals. La força de les imatges, amb unapotència realista destacable, estimula la memòria olfactiva del’espectador, que recrea aquestes olors, necessàries per entendrela pel·lícula.

Preparació1. Abocar oli en una cassola i quan estigui

ben calent afegir-hi la ceba trossejada i elpebre.

2. Fregir la carn i afegir-la a la ceba i el pebre. 3. Apartar la cassola del foc, afegir-hi el pebre

vermell, el bitxo picat, el comí, sal a gust, elbrou i tornar a posar al foc fins que arribi alpunt d’ebullició. Remenar-ho i retirar-ho.

4. Deixar-ho refredar, incorporar-hi els ousdurs trossejats i les fulles de les cebes ten-dres també trossejades. Mesclar-ho bé imantenir-ho a la nevera perquè la massaes refredi bé. (És millor preparar la massaun dia abans de fer les empanadillas)

I, ja només cal fer les crestes i fregir-les, igaudir del gust argentí!

Ingredients (per 3 dotzenes)

Llard (per fregir, el podemsubstituir per oli)

1/4 de cebaBitxo (ají locoto en la recepta

tradicional)1 kg de llom de porc1 pebrot gran trossejat4 ous durs150 ml de brou1 cullerada de pebre vermell1 cullerada de comísal 1/4 de cebes tendres36 empanadillas (massa de crestes)

Cuina Argentina

Procedència És una recepta típica de Jujuy, província

al Nord-Oest d’Argentina, a la qual es va

destinar aquest cicle de descoberta d’altres

cultures.

Recepta EMPANADILLAS JUJEÑAS

>>> (ll) casal argentí

recomanem // 25

Quan un “no-peix” acaba de passar dels quarantaha de començar a dedicar una part del seu temps a larecerca d’allò que podríem anomenar “petits plaers”.

Fonts no del tot contrastades diuen que això potallargar-li la vida, així que, en aquest article queclou els de l’any 2006, ha decidit compartir ambtots vosaltres la seva incipient recerca.

Primer petit plaer. L’estona que dediques a buscar el llibre queregalaràs per Nadal a les persones que estimes. Els que desta-quen d’aquest any són: “Pilar Miró. Nadie me enseñó a vivir”,escrit per Diego Galán i publicat per Plaza y Janés; “Demà, si fa nofum”, de Faïza Guène, amb traducció de Ramon Vilardell i NúriaRica, de l’Editorial Funambulista; “El vestit nou de l’emperador”,conte en versió castellana, catalana, basca i gallega, editat perl’Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI). El“no-peix” que signa aquesta crònica els ha regalat, respectiva-ment, a la seva mare, a la seva nòvia i a la seva millor amiga.

Segon petit plaer. Quan trobes a les prestatgeries aquell llibreque havies estat buscant desesperadament un mes abans! I eraun llibre especial, és clar, perquè està escrit per una amiga i per-què parla d’un poeta, Alfonso Costafreda, que el “no-peix” quesigna aquesta crònica ara ha de llegir per preparar una sessiódel Club de Lectura que cada mes dinamitza (i “dinamita”) a laBiblioteca Jaume Fuster.

Tercer petit plaer. El moment en què coincideixes amb altrespersones en la preparació d’un nou projecte. Per a l’any 2007 –isense que serveixi de precedent-, el “no-peix” que signa aques-ta crònica s’ha posat d’acord amb en Jordi Casassas i la CarmeSegura per preparar un nou exemplar de les Guies Temàtiquesdels Lluïsos de Gràcia, que parlarà dels establiments centenaris–o quasi– de la nostra Vila.

Quart petit plaer. Quan incorpores nous amics a la teva vida.Pot ser algú que fa temps que ja coneixes, amb qui parles sovinti que tens alguna cosa en comú. Hi parles i coincideixes. O no.Però t’hi trobes a gust, tens ganes de veure’l... Va passant eltemps i arriba un dia que saps que faries el que aquesta personaet demanés, sense necessitat d’explicacions... El “no-peix” quesigna aquesta crònica reconeix que és llavors quan comprèn queha trobat un altre amic, que confia que sigui per molt de temps...

Cinquè petit plaer. El temps que comparteixes amb els amics,aquells amics i amigues de fa molts anys, que encara estan alteu costat, malgrat tot... Tant si han estat moments de joia comestones no tan bones.

Per al “no-peix” que signa aquesta crònica i que, com recorda-reu, és un “no-peix” que passa dels quaranta, alguns d’aquests“petits plaers” prenen força en el seu exercici de vida diari, per-què és necessari saber compartir, encara que no sigui del tot fàcil!

Després de posar en dubtel’existència de la mort, potserens toca pensar en la vida,aquesta fràgil guspira que ésun do preciós ja que senseella no podríem rebre capaltre do per la senzilla raó queno existírem.

Al cap de milions d’anys delfascinant procés d’evolució id’hominització, el gènerehumà va superar l’estrictadependència de l’instint pertrobar-se en possessió, més omenys precària, d’un estritranscendental, el raciocini iamb ell la posada en joc de lallibertat, tan limitada i imper-fecta com vulgueu, però lliber-tat, en definitiva.

Ja som davant la nostra vidai ara resulta que hem d’esco-llir a cada moment el millorcamí possible i hem d’estre-nar un dret, el dret d’equivo-car-nos i de rectificar tantesvegades com calgui. Alesho-res descobrim que a més de lallibertat tan atractiva, ha apa-regut, sense ser convidat, unpersonatge una mica incòmo-de, la responsabilitat.

Tenim doncs la vida huma-na, ornada amb l’ús de raó,posseïdora de la llibertat icondicionada per la responsa-bilitat, però sense que l’instint

hagi desaparegut, malgrathaver perdut el seu anticpaper prioritari. Però, tot això,per què? Quin sentit té?

Aquí hi ha el rovell de l’ou.Tenim la possibilitat de fermadurar i créixer el propi Jo,la pròpia Persona i ser útilsals altres. Com diu el Llibrede la Saviesa, la vida no esmesura per la seva llargadasinó per la seva qualitat. Sis’ha estat capaç d’enriquir-sei d’ajudar altres a enriquir-se ialegrar la seva vida, si s’haestat capaç d’omplir el propiJo i fer créixer la pròpia Perso-na, la vida haurà tingut sentiti valor, independentment dela seva durada, sigui curta osigui llarga.

Aquest és el repte que lavida ens planteja, i val lapena viure-la amb il·lusió,amb esperança, amb ganes,malgrat els seus puntsdolents o dolorosos, per moltdolents i per molt dolorososque siguin. Els creients a més,hem de sentir un profundagraïment a Déu pel do de lavida, que sí que existeix i quede debò val la pena de viure-la.

26 // crònica des de la peixera 26 // reflexions

>>> la peixeraNO-PEIX. sar@mesvilaweb.cat Jordi Casso

>>> la vida sí que existeix

Us presentem les novetats de què gaudireu a partird’ara amb el carnet de soci dels Lluïsos:

serveis als socis // 27

>>> serveis i nous avantatges per als socis

Botigues i establiments amb avantatges i descomptes per als socisKOREANDER LLIBRESLlibreria, papereria, impremtaSant Salvador 64 (cantonada c/ Alzina)5% de descompte

CRISTALLERIA LLUNAProvidència, 10010%-15% de descompteTEATRE POLIORAMALa Rambla, 115Promocions i preus especials en dies concretsFUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS –MUSEU EGIPCI DE BARCELONAValència, 284

Tots els dies de FEBRER, MARÇ i ABRIL20% de descompte en el preu de l’entrada EL PUNT20% de descompte si et fas subscriptorSi hi estàs interessat, te n’informarem a Secretaria

Bailén 238-240Tels. 93 213 44 69 / 93 284 76 98 / 93 284 91 11

www.floresgriera.com

10% DE DESCOMPTEAMB EL CARNET DELS LLUÏSOS

Noves pel·lícules infantils

i per a adults

INFANTILS

Fineta, una foqueta la mar de salada

Els contes del Sr. Nil

Chicken Little

ADULTS

La vida secreta de les paraules

Fràgils

Manuale d’amore

Beautiful Boxer

Generalitat de CatalunyaDepartament de Governació i Administracions PúbliquesSecretaria d'Acció Ciutadana

Edita: Col·laboren:

Lluïsos és membre del col·lectiu:

Nova Guia temàtica

“Gent de Gràcia (2)” d’Albert Musons

Un recorregut per 66 biografies relacionades amb la Vila de Gràcia

ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ:• Rellotges de sol• Les colles de Sant Medir• Entitats centenàries de Gràcia• Les corals de Gràcia• Els carrers de Gràcia• El món del teatre amateur de Gràcia

ELS PODEU TROBAR ALS LLUÏSOS DE GRÀCIA AL PREU DE 5,25 €

Les notícies de Gràcia a internet